Compaginació XXVII PremisCERTAMEN LITERARI – 5è d’EP Poesia – Tema: Medi ambient Premi del...

premiscasp11XXVII

XX

VII

PR

EM

IS C

AS

P 2

01

1

Casp, 25 • 08010 Barcelona

Tel. 93 318 37 04

9 788461 505999

XXVII PREMIS CASP 2011

Compaginació XXVII Premis.qxp 24/5/11 11:33 Página 1

Edita:Col·legi Casp-Sagrat Cor de JesúsCasp, 2508010 Barcelona

ISBN: 978-84-615-0599-9Dip. legal: B. 17.606-2011

Impressió: ALTÉS arts gràfiques, s. l.


3

Una experiència que celebri la seva 27ena edició es pot consi-derar una experiència reeixida. És el cas dels Premis Casp. An-teriorment, i en diversos formats, Casp-Sagrat Cor de Jesús

sempre ha estat un entorn que ha promogut la creativitat dels seusalumnes.

És el gran descobriment d’aquests nois i noies que viuen el plaerd’imaginar, de crear des del més íntim del seu dedins allò que noexistia abans i trobar el medi d’expressió més adequat per fer-ho: laparaula, la forma o bé el color. Descobrir, també, l’emoció que ge-nera aquest moment creatiu i els sentiments que provoca. Fins i totles sensacions que el cos capta en escriure prosa o poesia, en di-buixar o atrapar el color en una pintura, en congelar el temps i el llocen una fotografia o transformar en escultura una simple idea. Emo-cions i sensacions que poden anar des d’una llàgrima a una esgar-rifança a l’espinada.

Satisfacció d’haver donat vida i forma a una idea. Experiènciaviscuda de saber-se sensible i de ser sensibles a les propostes delsaltres. Finalment, felicitar a tots els que han participat i a aquellspremiats que en la forma han trobat la millor manera de comuni-car l’emoció, la sensació i el sentiment de la seva creació.

Joan BassasDirector General

Pròleg


premiscasp11XX

C e r t a m e n L i t e r a r i


E d u c a c i ó P r i m à r i a


9

CERTAMEN LITERARI – 1r d’EPConte – Tema: Lliure

Premi del curs: La flor màgica,de Nil Román Zapata (1r D)

1r A 1r premi: Els follets i el gegant, d’Anna Arquerons Aliaga2n premi: L’Adrià i el tronc màgic, de Martí Girón Estévez3r premi: Un mag, un rei i una reina,

de Caterina Valero Miralles

1r B 1r premi: El pastisser, de Gabriel Dwyer Domínguez2n premi: Anem a la muntanya,

de Cèlia Armadans Portals3r premi: Els llapis, de Tomàs Coffey Llopart

1r C 1r premi: El cavall volador, de Marta Simón Pujol2n premi: El nen i el castell, de Guillem Barrachina Farras3r premi: La guineu i l’eriçó,

d’Eulàlia Parramón Vilanova

1r D 1r premi: La flor màgica, de Nil Román Zapata2n premi: Les aventures de Lilí,

de Berta Ferrer Chichiercha3r premi: La gateta Perla i l’esquirol,

de Clara Ferrer Menacho

1r E 1r premi: La sirena, de Mar Antràs Porta2n premi: El pallasso graciós, d’Àngela Marín Jiménez3r premi: El nen valent, d’Alex López Lacambra

Relació de premis atorgats


10

CERTAMEN LITERARI – 2n d’EPConte – Tema: Lliure

Premi del curs: El fantasma i el pintor,,d’Héctor García de Oteyza Riera (2n A)

2n A 1r premi: El fantasma i el pintor,

d’Héctor García de Oteyza Riera2n premi: El sol que estava enverinat,

de Max Cook Martínez3r premi: El drac Carlos i en Miquel,

de Carlos Berengueras Salvador

2n B 1r premi: La petita estrella, de Sara Cubí Villalba2n premi: La bruixa maduixa, de Clara Sala Busquets3r premi: El Pegàs increïble, d’Eduard Amado Moles

2n C 1r premi: El fantasma de la neu,

de Berta Llença David2n premi: El rei i la reina, de Pol Moncunill Calvet3r premi: El volcà i l’explorador, d’Hugo Pardo Peláez

2n D 1r premi: El castell de les gracietes,

d’Adrià Irigaray Pola2n premi: La princesa amb els cabells llargs,

d’Àlex Marcos Flavià3r premi: L’arbre que estava trist,

de Nicolàs Khazaradze Alcaina

2n E 1r premi: El drac que es va tornar vegetarià,

de Marc Manau Esteban2n premi: El rellotge que no funcionava,

d’Anna Costabella Moreno3r premi: La fada i el follet,

de Bernat Valero Miralles


11

CERTAMEN LITERARI – 3r d’EPProsa – Tema: Descripció d’una persona

Premi del curs: La meva companya Maria,d’Helena Bernabé Álvarez (3r B)

3r A 1r premi: Descripció del meu pare, de Fiona Mestres Ribas2n premi: Descripció de la meva germana,

de Marina Vilches Ferrer3r premi: Descripció de l’Ainhoa, de Raquel Pérez Espada

3r B 1r premi: La meva companya Maria,

d’Helena Bernabé Álvarez2n premi: El meu millor amic Martí, de Guillem Marí Pla3r premi: La meva cosina, d’Anna González Murgadas

3r C 1r premi: L’avi, de Lara Dogra Ferre2n premi: El Victor Haack, d’Ignasi Segura Vicente3r premi: La meva mare, de Marc Pàmies Zafra

3r D 1r premi: El meu germà gran Carlos, d’Anna Izquierdo Pérez2n premi: La meva mare Carme, de Xènia Felipe Brosed3r premi: La meva germana gran Maria,

de Marta López Gómez

3r E 1r premi: La meva cosina, de María Rodríguez Barrubés2n premi: El meu cosí i padrí, de Mònica Bas Guitert3r premi: L’Arnau Gallifa Marine, de Marc Guarido Baras

CERTAMEN LITERARI – 4t d’EPProsa – Tema: Descripció d’un paisatge

Premi del curs: Un paisatge submarí,de Pau Linares Torras (4t A)

4t A 1r premi: Un paisatge submarí, de Pau Linares Torras2n premi: La caseta ideal, de Laura Rovira Chacón3r premi: El paisatge més bonic que has vist mai,

de Marina Trujillo Cabré


12

4t B 1r premi: Hivern florit, de Cecília Durán Basso2n premi: El Pallars Sobirà, de Pablo Comas Lorán3r premi: Paisatge de platja, de Pep Castells Antonio

4t C 1r premi: Ivorra, de Marc Codinas Ramos2n premi: Formentera, de Georgina Julià Solà3r premi: Descripció de l’estany Llong de Liat,

de Maria Val Blasi

4t D 1r premi: La platja, d’Aina Juan de Javier2n premi: La Cerdanya, de Judit Andorrà Rosiñol3r premi: El riu, de Sara Lee Alcober

4t E 1r premi: Descripció d’un paisatge,

de Júlia Ferreruela Moya2n premi: El paisatge, d’Helena Mas Compés3r premi: Descripció d’un paisatge, d’Alex Bonet González

CERTAMEN LITERARI – 5è d’EPPoesia – Tema: Medi ambient

Premi del curs: Un paradís d’imaginació,d’Helena Monill Badell (5è A)

5è A 1r premi: Un paradís d’imaginació, d’Helena Monill Badell2n premi: La nit al bosc, de Clara Portell Milan3r premi: La natura, de Laia Serrano Sorroca

5è B 1r premi: Més enllà de l’horitzó,

de Marina González Murgadas2n premi: El bosc, d’Elisabet Sorribes Portella3r premi: El cicle de l’aigua, de Sofia Vinuesa Manrique

5è C 1r premi: Paradís de pigments,

de Guillermo Jiménez Espasa2n premi: Cant de gel, de Toni Soler Terricabras3r premi: Viu l’estació, de Rita Castells Antonio


13

5è D 1r premi: El bosc, d’Oriol Codina Barbosa2n premi: Vent, de Berta Marí Pla3r premi: El mar, de Marina Medina Camps

5è E 1r premi: Boscos d’esperança,

de Román Delgado Lombardo2n premi: L’aigua, d’Arnau Moré Febré3r premi: El bosc, d’Àlex Bernabé Àlvarez

CERTAMEN LITERARI – 6è d’EPProsa – Tema: Lliure

Premi del curs: La tomba de Tutankamon,de Rita Espinal Capdevila (6è E)

6è A 1r premi: El misteri del llac, de Mònica Torrents Font2n premi: Un cas important, de Marc Colomer Ballesté3r premi: Perduts a l’illa, de Meritxell Jimeno Vicente

6è B 1r premi: Llegendes a Dinamarca,

de Joaquim Abós Berdalet2n premi: Un misteri a Manhattan, de Jordi Cluet Martinell3r premi: El túnel del terror, de Laura Gargallo Ferrer

6è C 1r premi: El Mag, el savi i el vailet,de Marc Ibànyez Torres

2n premi: Nova York? o Itàlia?, de Glòria Cluet Martinell3r premi: Un somni fet realitat, de Marc Parcet Lasala

6è D 1r premi: Afició a la música, de Mireia Font Criach2n premi: Carta al senyor alcalde, de Guillem Colet Guitert3r premi: D’on provenen les paraules,

de Laura Chies Adell

6è E 1r premi: La tomba de Tutankamon,

de Rita Espinal Capdevila2n premi: El cuc somiador, de Valèria Aristizábal Pla3r premi: La carta màgica, d’Albert Saiz Casals


15

La flor màgicaPremi del curs – Primer d’Educació Primària

NIL ROMÁN ZAPATA1r EP D

Hi havia una vegada un fantasma que vivia en un castell i un diaes va trobar una flor que era màgica. El fantasma va arrencar la

flor i a sota hi havia un mapa. Va agafar el mapa, el va obrir i va veu-re que era el mapa d’un tresor. El primer lloc que indicava era la Xi-na, va agafar l’avió i va arribar a la Xina. El segon lloc era França, vaagafar el tren i va arribar a França. El tercer lloc era Madrid. Quanva arribar a Madrid, en el mapa deia: «El tresor està sota teu». A lesrajoles hi havia un signe. Es va obrir, el fantasma va entrar i es va tro-bar una porta. La va obrir i va sentir música, la música venia d’una fi-nestra. Va veure un passadís. Va entrar a una habitació i en un racóes va trobar un martell. Amb el martell va trencar la finestra i es vatrobar amb un munt de fantasmes. Es va trobar també un altre copamb aquella flor màgica. Va arrencar la flor i es va trobar un llibre.El fantasma va obrir el llibre molt entusiasmat i... eren pàgines blan-ques! Un fantasma li va dir que aquell llibre era per escriure tot el queli havia passat.

I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, que aquest conte s’ha acabat.


16

El fantasma i el pintorPremi del curs – Segon d’Educació Primària

HÉCTOR GARCÍA DE OTEYZA RIERA2n EP A

Fa molts i molts anys hi havia un pintor que se’n va anar al bosca muntar la seva parada per vendre els seus quadres. Un dia va anar a un poble proper per comprar material. Després

se’n va anar al bosc i va començar a pintar.Del seu quadre va sortir un fantasma que també va muntar la se-

va parada i va començar a pintar. El pintor es va enfadar perquè quipassava per allà comprava els quadres al fantasma i no a ell.

Un senyor que passava pel bosc els hi va dir que perquè no ajun-taven els seus quadres, que quedaria molt bonic.

I així ho van fer. A partir d’aquell moment van treballar semprejunts i van guanyar molts diners.

I catacrac, catacrac, aquest conte s’ha acabat.


17

La meva companya MariaPremi del curs – Tercer d’Educació Primària

HELENA BERNABÉ ÁLVAREZ3r EP B

La meva companya es diu Maria i és una nena molt maca i ale-gre.Porta els cabells recollits amb una cua, i els cabells els té d’un

color marró fosc tirant a negre carbó. Té els ulls marrons com la cas-tanya, la seva boca sempre té un gran somriure d’orella a orella pe-rò si està seria té la boca ametllada.

Generalment porta samarreta grisa, leggins negres, sabates amb«tacos» i també unes arracades amb forma d’estrella i un collaret.

Les aficions de la meva amiga Maria són: l’Educació Física, lagimnàstica, és a dir, els esports.

Sempre està animant les seves amigues i ajuda a molts nens inenes de la classe.

És la millor Maria del món!


18

Un paisatge submaríPremi del curs – Quart d’Educació Primària

PAU LINARES TORRAS4t EP A

El paisatge que us descriuré ara el vaig veure quan era un nenpetit.Estava en una barca al mar del Carib, pensant en el paisatge

extraordinari que estava a punt de veure.Em vaig tirar de la barca amb l’equip de submarinista i no em

creia el que estava veient, tot era corall i peixos! Un corall eragroc i es semblava a un cervell, un altre estava ple de peixos... Enfi, era «super xulo». Vaig veure peixos molt estranys: un semblavaque tingués un nas humà, un altre tenia la cua en forma de lluna,fins i tot un semblava un gran tros de corall! Sé el que esteu pen-sant i no... no hi havien taurons, sí que hi havien peixos amb dentsperò no taurons. Em vaig decidir a seguir el guia com tothom ivaig decidir bé, perquè el guia em va ensenyar coses molt boni-ques.

Em va cridar l’atenció una morena amb ratlles i vaig pensar: je,je, je! Mira he trobat el tigre del mar! Però més a la dreta hi havia al-guna cosa molt estranya: una pedra que es movia? Em vaig adonarque allò no era una pedra, era un pop camuflat! Després d’aquellasorpresa el guia ens va senyalar un gran banc de peixos al que hianaven peixos grans a menjar. Pobres peixets! Vaig pensar, però enaquell moment em vaig adonar d’una cosa, alguna cosa s’estava mo-vent darrere d’unes algues molt petites. Eren crancs! Per fi veia al-gun crustaci! També vaig veure algunes estrelles de mar, algunes erengrans, altres molt més petites. Però un moment...! no m’havia fixaten la sorra! Era molt estranya, no era només groga era taronja, ver-da, vermella... El guia va explicar que eren petits trossos de corall. Vaarribar l’hora de tornar a l’hotel, però mai oblidaria el paisatge fan-tàstic que acabava de veure.


19

Un paradís d’imaginacióPremi del curs – Cinquè d’Educació Primària

HELENA MONILL BADELL5è EP A

L a natura és la vidai et porta la pau,

t’allunya de mals pensamentsi fa que et regni la felicitat.

És un paradísple de sons i colorsque et convida a imaginarassegut a l’ombra d’un om.

Flors colorades despunten a l’albagotes cristal·lines cauen a les plantes,per les vermelles neixen als arbustosi petits animalons passegen per les fulles.

El sol es pon davant d’aquesta meravellal’escultura més bonica que tenim,que ens amaga una màgia dins del corplena d’amor, d’alegria i de dolçor.


20

La tomba de TutankamonPremi del curs – Sisè d’Educació Primària

RITA ESPINAL CAPDEVILA6è EP E

E l sol d’Egipte els picava a l’esquena. Les pales dels arqueòlegsja no es movien, perquè per fi havien trobat el que havien estat

cercant tants mesos: la tomba de Tutankamon. Horvard Carter es vafer un lloc entre la gentada emocionada que mirava la trapa, quesegurament els portaria a la tomba del faraó més jove d’Egipte.

Lord Carnavorn, el noble col·leccionista que havia finançat aquellaexpedició de Carter, va voler ser el segon a baixar per les escales ambmolta pendent que hi havia darrere de la trapa. Quan van haver bai-xat el primer esglaó a l’arqueòleg ja li tremolaven els genolls d’emoció.Segurament, Carter era el que menys exterioritzava els seus sentimentsperquè era un home molt discret però molt ambiciós i el que sentia eramolt complicat de descriure en paraules. Lord Carnavorn, que era unhome ric i impacient, no es cansava de repetir que ja no tenia edat perfer aquests esforços, però l’expressió d’inquietud que tenia a la cara eldelatava. Pel que fa als tres homes egipcis que el seguien i que tan-caven la comitiva no era pas difícil dir el que sentien, perquè reien i par-laven més fort del que es considera normal quan ets a punt de profa-nar la tomba d’un faraó. Al final d’aquell passadís tan estret, van poderveure una porta molt gran i majestuosa tota banyada amb or pur, cosaque va fer que tot l’equip admirés encara més aquell portal. Carnavorntenia pressa i va proposar de tirar la porta a terra, però Carter s’hi vanegar de totes les maneres possibles. Així doncs la porta, va ser ober-ta amb totes les precaucions que un arqueòleg coneix. Un cop oberta,els ulls d’aquells cinc afortunats van contemplar l’espectacle mésmeravellós que mai contemplarien. Figures de totes les mides, colorsi formes brillaven com la llum del sol que escalfava la vall dels reis. Alcentre de la sala hi havia el sarcòfag que estava envoltat de moltíssi-mes riqueses que acompanyarien al faraó en el seu viatge.

Per fi! Després de tants mesos de falses esperances, desenganysi fatiga, Horvard Carter havia fet història. Havia trobat un quatre denovembre de mil nou-cents vint-i-dos la tomba de Tutankamon.


Educac ió Secundà r i a


23

Composició dels Jurats

Certamen literari de Poesia – Primer Cicle ESOMiriam Cortiñas, M. Jesús Culleré, Gemma Forneri Purificació Tovar

Certamen literari de Poesia – Segon Cicle ESOGlòria Algueró, Núria Feliu, Oriol Nogueras, Aida Rodríguezi Imma Traver

Certamen literari de Poesia – BatxilleratMarisa Busquets, Saida Francia, Núria Pino i Gustavo Vega

Certamen literari de Prosa – Primer Cicle ESORuth Joseph, Josep M. Martí, José Luis Rubioi José María Trujillo

Certamen literari de Prosa – Segon Cicle ESOOriol Jiménez, Imma Oliva, Rosa Roca i Carlos Zuñel

Certamen literari de Prosa – BatxilleratFrancesc Bellido, Pep Carmona, Ruth Galve i Toni Soler

Certamen de Llengües estrangeresPrimer Cicle ESO – Segon Cicle ESO – BatxilleratMaite Casado, Mireia Espuñes, Lydia García, Toni Manzanera,Carme Montoliu, Roser Sais, Ana Uceta, Montse Vilelai Carlos Zuñel


24

CERTAMEN LITERARI DE POESIA – PRIMER CICLE ESO

Primer premi: Desert

Segon premi: Auca de Pere Quart, de Miquel Martínez(1r ESO A)

Accèssit: Auca de Joan Oliver, d’Aram Ruiz (1r ESO B)

CERTAMEN LITERARI DE POESIA – SEGON CICLE ESO

Primer premi: Cabòries del dèdal català, de Pol Fernández(4t ESO E)

Segon premi: Sociedad muerta, de Mariona Ruiz (3r ESO A)

CERTAMEN LITERARI DE POESIA – BATXILLERAT


Segon premi: Desert

CERTAMEN LITERARI DE PROSA – PRIMER CICLE ESO

Primer premi: Equilibri inestable, de Laia Saenz(2n ESO C)

Primer premi ex aequo:

Zaid, de Lara Coromina (2n ESO A)

Segon premi: La mujer, de Lucía Foraster (2n ESO A)



25

Accèssits: Próxima parada: volver a nacer, de Pau Balada(2n ESO A)

No estic boig!, de Gemma Graugés (2n ESO C)

CERTAMEN LITERARI DE PROSA – SEGON CICLE ESO

Primer premi: Una mirada humana, de Júlia Elgueta (4t ESO A)


Idroj Tnas, de Maria Montobbio (4t ESO D)

Segon premi: Miratges d’un estiu a Sant Pol, de Pol Fernàndez (4t ESO E)

Segon premi ex aequo:

El viajero miserable, de Juan M.ª Díaz(4t ESO D)

CERTAMEN LITERARI DE PROSA – BATXILLERAT


Segon premi: Desert

Accèssits: Última esperanza, d’Àngela Amorós (1r Btx D)L’enterrament, de Marta Bolinches (2n Btx E)Ubi es?, de Romà Patricio (2n Btx E)

CERTAMEN LITERARI LLENGÜES ESTRANGERES –PRIMER CICLE ESO

Primer premi: My wish dreams, de Noa Pascual (2n ESO C)


Barcelona, de Marta Andrés (2n ESO D)

Segon premi: Walking around our city, de Miquel Graell(2n ESO D)

Accèssits: We are one, de Daniel Goday (1r ESO D)Live the life, de Laia Terol (1r ESO D)


26

CERTAMEN LITERARI LLENGÜES ESTRANGERES –SEGON CICLE ESO – CAL·LIGRAMES


Segon premi: V for vendetta, de Marta Abad (3r ESO A)

Segon premi ex aequo:We feel too little, de Carlota Arau (3r ESO D)

Accèssits: Here you are, de Patricia Moral (3r ESO B)Sagrada Família, de Gerard Liria (3r ESO C)

CERTAMEN LITERARI LLENGÜES ESTRANGERES –SEGON CICLE ESO – NARRATIVA


Segon premi: Your song, d’Eva Fort (4t ESO D)

Accèssit: I’ll be OK, de Clàudia Martori (4t ESO B)

Accèssit ex aequo:Everyone will know, de Núria Portell (4t ESO C)

CERTAMEN LITERARI LLENGÜES ESTRANGERES – BATXILLERAT –PROSA

Primer premi: Putting my Ann Radcliffe style to the test,

de Carla Reig (2n Btx E)

Primer premi ex aequo:Despotisme, réalité, d’Oriol Colet (2n Btx B)

Segon premi: End of the landlady, de Marta Delgado(1r Btx B)

Accèssit: À bientôt, de Núria Guerrero (2n Btx B)

Accèssit ex aequo:Science, de Xavier Matabosch (2n Btx A)


CERTAMEN LITERARI LLENGÜES ESTRANGERES – BATXILLERAT –PHOTOCOMPOSITION

Primer premi: Big things are made of silence, de Maria Tarragó iCristina Torras (2n Btx E)

Segon premi: We all have a past, de Silvia de Sojo i Pol de Jongh(2n Btx A)

Accèssit: Loneliness, d’Antonio Rodríguez i Cristina Sánchez(2n Btx E)

27


Poesia


31

Cabòries del dèdal catalàPrimer premi de Poesia – Segon Cicle ESO

POL FERNÁNDEZ4t ESO E

T’envejo però t’admiro,diamant del cel, rossinyol,

que amb tes daurades ales,voles ben alt, fins al sol,ans en ma condició humana, lligat a terra he quedat,entre camins i muntanyes,nacions, països, ciutats.

Des d’aquesta llibertat excelsa,te’ns mostres brillant, ufanós,com menyspreant nostra terra,a la que jo, insensat i penós,davant de tot atac, tota ofensa,he estat fidel com un gos.

Més si és cert que desitjo,com Dafne, Apol·lo,les teves ales daurades,per a volar sense cap por,també m’enamora la terra,i amb similar passió,ja talment la mateixa Demèter,la vull cuidar amb ambició.


32

Sociedad muertaSegon premi de Poesia – Segon Cicle ESO

MARIONA RUIZ3r ESO A

Sociedad muerta,sociedad inerte.

Que nada dice,que nada siente.

Será que no hay medios,será que no hay vocación.Será que no hay ganasde acabar con la opresión.

Una guerra fríadonde dormidos soldadoscombaten su agoníacon armas de hipocresía.

La ceguera fingida,tanto tiempo estudiada,no sirve de excusacuando de libertad se trata.

No luchar por los ideales,ser pasivosespectadoresde una obra ya creada.

Sociedad muerta,sociedad inerte.Que nada dice,que todo siente.


Prosa


35

Equilibri inestablePrimer premi de Prosa – Primer Cicle ESO

LAIA SAENZ2n ESO C

T inc por. Estic aquí fent d’equilibrista. No sé si és més bona ideaquedar-me quieta o fer un pas endavant. No m’agrada aquest joc,

mira que he intentat explicar-li al Marc però mai m’ha fet cas. Oh!I els seus amics, per què no callen? L’únic que fan és posar-memés nerviosa! No, em comencen a tremolar les cames! Això no aca-barà bé! No miris a baix, no miris a baix... Ostres, perquè m’ho fa ai-xò el Marc? L’odio des del primer moment que el vaig veure:

Estava distreta quan va entrar sorollosament a la botiga. Era elprimer cop que el veia però ja em va donar mala espina. Jo no emvaig moure per no cridar l’atenció però el dit greixós del Marc ensva assenyalar a la Noti i a mi. El Marc era el típic nen que volia cridarsempre l’atenció. A casa, amb els seus crits i llàgrimes de cocodril,ho acabava aconseguint i la seva idea era comprar una mascota per-què els amics del col·legi també li fessin cas. Sempre ens feia com-plir un horari: primer esmorzar pa, un pa que, segons ell, ens fariamés fortes i més resistents, i després ens dutxava perquè deia queunes campiones no podien fer pudor. Com que era molt bèstia, undia ens va llençar a la Noti i a mi a l’aigua directament, jo vaig so-breviure, però ella no va poder i va morir allà ofegada. Sort que no hova tornar a fer. Més tard ens deixava descansar perquè —gràcies aDéu— anava al col·legi. I a la tarda, l’entrenament.

Sempre em feia entrenar de valent: em feia esquivar pilotes deping-pong, ballar cançons al ritme de la música, caminar per sobredels bolígrafs o llapis... El Marc no ho sabia, però jo tenia vertigen isempre intentava saltar-me aquest exercici. Al principi, entrenar nom’agradava, però després em vaig adonar que era l’única manera dedivertir-me, a més, m’encantava enganyar-lo perquè es pensava queem costava molt fer aquelles coses, però en veritat ho podia fer tot


36

amb els ulls tancats. I dia a dia vaig anar millorant fins que ahir vadecidir que avui seria el dia.

Avui el Marc m’ha portat a l’escola. Es veu que ja portava dies avi-sant que tenia una «súper mascota» i que un dia l’ensenyaria. Eltrajecte cap allà ha estat horrorós. M’ha posat en una caixa extre-madament petita i cada pas que feia era una gran sotragada, si emfes blaus semblaria un d’aquells extraterrestres marins que ensenyenper televisió.

Així que, el Marc m’ha tret entre Naturals i Socials. Quan ha obertla tapa, la meva primera reacció ha estat arraulir-me en una canto-nada de la capsa. Un mar de crits m’ha inundat les orelles. La mà delMarc m’ha agafat, una mica més i m’escanya, i m’ha deixat sobre laseva taula. He mirat el meu voltant: més de deu caps m’observavenesperant que fes alguna cosa. Darrere d’aquests, unes quantes ne-nes no paraven de cridar dient que m’odiaven i s’abraçaven entreelles mentre feien ganyotes de fàstic. Un dels nens els ha dit queeren unes exagerades i que callessin. I ha estat llavors quan el Marcm’ha obligat a fer tots aquells exercicis que practicàvem a casa. Elshe fet tots la mar de bé, he impressionat els seus companys i, fins itot, alguna nena s’ha acostat encuriosida. I al final el Marc ha dit quefaria l’últim joc. A ningú li ha agradat que fos l’últim, però s’ha fet ungran silenci per saber què hauria de fer.

I ara estic aquí, fent d’equilibrista. Això no acabarà bé! No mirisa baix, no miris a baix... he mirat! No, no no! Ostres, ja em comen-ço a marejar... Què puc fer? Sobretot no m’he d’estressar. No emqueda gaire temps... sé que no m’ajudarà, però quan estic així sem-pre em va bé fer una teranyina... doncs vinga, això és el que faré. Emtremolen tant les potes que no puc ni començar! Ja està, em caic!Noti! Sempre t’he estimat! Adéeeeuuuu...

Quina sensació més estranya, m’estic caient, però és una sen-sació tan nova que no puc fer res més que gaudir-la. Què hi deuhaver després de la mort?

Au! On sóc? Què està passant? Només sento un munt de gentque crida. Ostres! El Marc m’ha salvat! Potser resulta que sí tindràcor... bé, només potser.


ZaidPrimer premi ex aequo de Prosa – Primer Cicle ESO

LARA COROMINA2n ESO A

El latido de mi corazón va a una velocidad inimaginable. Me da la sen-sación que mis piernas se harán polvo. Noto el sudor que se desli-

za por mi mejilla hasta el cuello. No puedo más. Sigo corriendo. Hay mu-cha gente. Choco varias veces con personas sin rostro. Entre la multitudse distingue mi abultado saco de lona negra, haciéndose espacio des-esperado. Salto un arbusto, tropiezo y se me cae el saco. Todas las di-ferentes imitaciones de gafas de sol, bolsos y cantidad de objetos variosindistinguibles se esparcen por el suelo. Lo recojo rápidamente, me locargo en la espalda y vuelvo a correr. Llego al Paseo de Gracia. Necesi-to cruzar la calle rápidamente. El semáforo está a punto de cambiar arojo. Miro atrás. Cinco hombres pisándome los talones. No me lo pien-so dos veces. Cruzo en rojo esquivando los coches que arrancan. Llegoal otro extremo de la calle. Aflojo el paso respirando entrecortadamen-te. Siento el aire húmedo y caliente de verano en la frente mientrasme dirijo a la Plaza de Catalunya a paso ligero. Un niño pequeño, quepasea junto su padre, me mira sorprendido, supongo que por mi oscu-ro color de piel o mi sucia vestimenta. A pesar de mi añoranza a causade la imagen del padre y el hijo paseando cogidos de la mano, sigo an-dando, reflexionando sobre mi pasado. Me viene a la cabeza la imagende dos niños jugando a las espadas con unos palos de escoba medio ro-tos, uno era yo y el otro mi hermano mayor. Él murió dos años más tar-de a causa de la malaria. A menudo pienso en esos inocentes recuer-dos que con el paso del tiempo se difuminan en mi mente.

Cruzo la plaza llena de gente paseando y sigo por Las Ramblas. Unaluz tenue de atardecer está llenando las calles. Me adentro en el Ravalgirando por la calle Tallers. Justo antes de llegar hasta Elisabets, me en-cuentro con dos de mis compañeros que, al ver la policía, unas horas an-tes, se habían separado de mí por distintos trayectos. Ellos, igual que yo,

37


están agotados. Nos dirigimos a nuestra vivienda mientras comentamosla jugada. A medida que andamos, cantidad de miradas tristes se grabanen mi borroso pensamiento. Entramos en la plaza que queda en la par-te trasera del mercado de la Boquería, y encontramos a dos conductoresde camiones de comida, robustos y con los brazos tatuados, que nos danlas manzanas que no se han vendido, las aceptamos y continuamosnuestro rumbo. Al final de la calle Sant Pau se puede vislumbrar nuestroedificio, lleno de pegotes de cemento que se han ido añadiendo con eltranscurso del tiempo. Una pequeña puerta de barrotes metálicos, llenade folletos y pegatinas publicitarias pegados unos encima de otros quetapan la pintura verde, abombada por la humedad, da la bienvenida anuestra pequeña vivienda. Abro la puerta. Una bocanada de aire estan-cado y húmedo impacta sobre nuestras caras. Una bombilla sin luz cuel-ga del techo lleno de telarañas. Subimos en fila de a uno por las estre-chas y desniveladas escaleras. Abro una puertecita granate. Avanzamospor el oscuro pasillo, varias habitaciones llenas de colchones de espu-ma se suceden a nuestros pasos. En una hay una joven alimentando asus hijos. Visualizo una imagen del pasado. Una rebanada de pan secosobre una sencilla caja de plástico colocada del revés hacía la función demesa familiar. Mi joven madre desmigajaba el pan para mezclarlo conagua. Mi hermano y yo estábamos ya felices con nuestra inocente vidaen Mali, ya que no conocíamos más allá de nuestras calles.

La noche cae sobre la ciudad, mis dos compañeros y yo nos sen-tamos en nuestros respectivos colchones y juntamos todas las mo-nedas que hemos ganado hoy mientras nos comemos a mordiscoslas manzanas. Me tumbo y poco a poco se me cierran los párpadoshasta caer en un profundo sueño.

Me incorporo sobresaltado a causa del portazo que alguna de lasdiez personas que viven en el piso ha dado al marcharse apresurado.Despierto a mis compañeros agitándolos por los hombros. Me pongo loszapatos y me dirijo al baño compartido, me salpico la cara con agua con-gelada. Bajo por las escaleras en dirección a la calle pensando que es-peraré abajo a mis compañeros. Abro la puerta de la calle, y de repen-te, dos hombres se me tiran encima agarrándome por la camiseta, es-posándome. Me empujan para que me siente en el vehículo, obedezcoya que no tengo opciones. El coche avanza por el Paseo Colón. Resig-nado, apoyo la cabeza en la ventana con la mirada perdida en el infini-to, anhelando mi añorada tierra al otro lado del mar.

38


La mujerSegon premi de Prosa – Primer Cicle ESO

LUCÍA FORASTER2n ESO A

Ami lado, estaba mi perro, masticando hambriento un pedazo depan que le había conseguido. En mis pies mugrientos y descal-

zos, una lata de guisantes oxidada con apenas unos céntimos, y enel suelo, soportando mi peso, una bolsa de deporte rota y hecha ji-rones con mis escasas pertenencias: una fotografía de mi hija, a laque recordaba avergonzada, su biberón y el reloj de plata de mi di-funto marido. Me preguntaba qué aspecto debía tener, seguramen-te horrible, mi pelo, tan bonito y lacio como había sido, enredado ygrasiento. Hacía mucho tiempo que no me veía reflejada en un es-pejo, muchísimo. Observaba caminar a la gente, y como siempre, in-tentaba no pensar en el futuro, ya que lo que veía era negro y oscu-ro. La gente pasaba indiferente, y muchos, pasaban sin ni siquieramirarme. Como cada día que había pasado en la calle, me disponíaa buscar trabajo, al menos para poder llevarme algo de comida a laboca que no proviniese de algún sucio contenedor. Me levanté y se-guida de mi perro deambulé por las calles, buscando en las basu-ras algún periódico en el que hubiese solicitudes de trabajo. Entré enbares, en restaurantes, en clubs de noche… pero cada vez que medisponía a hablar, me gritaban y me echaban a patadas. Un día,mientras estaba sentada en la acera pidiendo limosna, una mujer meechó, con una sonrisa, un billete de cien euros en la lata. No alcan-cé a verle la cara, ya que llevaba una bufanda roja que me lo impi-dió. Yo, sorprendida, me levanté rápidamente dispuesta a agradecerlesu gesto pero ya había desaparecido por alguno de los estrechos ca-llejones. Aquella agradable sonrisa que me dedicó, me hizo seguir fir-memente, decidida que podía con todo. Cada día que pasaba mefijaba en los rostros de todas las señoras que caminaban por laacera pero, al parecer, ninguna de ellas era la mujer a la que espe-

39


40

raba. Me cambié de rincón varias veces, buscándola por toda laciudad y pensé con tristeza que jamás la volvería a ver. Seguí mi ru-tina diaria, olvidándome de ella e intenté ingresar en varias casas deacogida, ya que veía que mi salud iba empeorando rápidamente.

Estaba en el hospital dormitando, a pocos días de mi muerte,cuando, al abrirse la puerta de mi habitación, entró el médico acom-pañado de la mujer a la que llevaba esperando desde hacía tantotiempo. Me volvió a sonreír de aquella manera que me había cauti-vado el primer día en que la vi. No me dirigió la palabra, simple-mente, me sacó de aquel hospital y me metió en un coche excesi-vamente limpio y con olor a perfume. Pasaron unas horas, tres ocuatro, hasta que llegamos a una puerta de hierro en la que se dis-tinguía escrita en una placa también de hierro: «PROPIEDAD PRIVA-DA. NO PASAR». No me atrevía a decir nada, simplemente sonreía.Por primera vez desde que la había visto me habló cariñosamente yme acompañó hasta el interior de la casa. Con la ayuda de dos sir-vientas me tumbó en una cama y sentí el inmenso deseo de abra-zarla y darle las gracias incontables veces, pero me contuve aun a mipesar. Una chica me trajo un plato de caldo caliente y un yogur ca-sero. Después de comer me sentí inmensamente afortunada. Por latarde, llegó aquella mujer, cargada de bolsas llenas de ropa nuevapara mí. Charlamos un rato y mientras yo le contaba mis pesares pa-ra desahogarme, por mucho que ella no me escuchaba lo más míni-mo, me dijo en un tono totalmente entristecido algo que cambiaríapor completo mi vida.

Hoy, echada en la cama en la que mi hija me tumbó el día en quela encontré, pienso en el cambio tan brusco que ha habido en mivida desde aquella tarde en que me vino a recoger al hospital, y pien-so, arrepentida y avergonzada, haberla abandonado aquella triste ymelancólica mañana en la que la dejé, dentro de una cesta, delan-te de aquella casa, que había marcado para siempre nuestras vidas.


Una mirada humanaPrimer premi de Prosa – Segon Cicle ESO

JÚLIA ELGUETA4t ESO A

Era un preciós matí de primavera, i la llum penetrava per tota l’ha-bitació, il·luminant tots els seus racons i regalant-li un toc de be-

llesa natural. Quan em vaig girar, vaig veure que l’altre costat del llitestava buit. En Lluís devia haver anat al menjador a fer-se una ca-mamilla, com feia cada matí que es despertava de mal humor. Total’alegria del bon dia em va caure als peus. Hauria d’aguantar el seuestat d’ànim. En Lluís podia ser molt divertit i bromista quan volia,però en els moments en què estava de mal humor, no hi havia qui elcalmés, ni tan sols jo, que era la seva dona des de feia 18 anys. Vaigdecidir vestir-me amb la intenció de sortir de casa i anar a comprar,deixant-lo així al seu petit laboratori de dalt remugant. Com sem-pre, no trobava les sabates perquè estaven sota el llit. Però quan emvaig acotar, Déu meu! Una esgarrifança em va recórrer tot el cos dedalt a baix. Un bassal de sang inundava el terra de sota el llit, i al mighi havia una rata, evidentment morta, i a sobre sense cua. Em vaigincorporar d’una revolada i vaig anar corrents cap al menjador, obli-dant les sabatilles. «Lluís, Lluís! Vine!» El menjador estava completa-ment buit, les cortines ni tan sols estaven corregudes perquè entrésla llum. Devia estar a la cuina, prenent-se la camamilla a la taula d’a-llà. Però tampoc se sentia la ràdio, i era estrany perquè si no estavamirant la televisió al menjador hauria d’estar a la cuina escoltant laràdio. Així que vaig anar cap a la cuina. Els llums estaven apagats ino se sentia cap soroll, i en Lluís no era precisament gaire sigil·lós.Vaig encendre el llum i em vaig trobar davant d’un desordre impres-sionant: la porta del microones estava mig trencada, com si algú s’hihagués repenjat. Estava tacada de sang, i encara era recent. Alcostat de la pica hi havia el ganivet del pa, també impregnat d’a-quella substància vermella i viscosa. Al terra hi havia un bassal d’ai-

41


gua i les restes de porcellana d’una tassa esmicolada que devia ha-ver caigut. És que havia entrat algú? Però si fos així, quin interèstindria de robar una tassa? I de qui era aquella sang? De la rata? Allàhavien tallat la seva cua? Només de pensar-hi, em venien basques.I el meu marit? «Lluís! Lluís, on ets? Has de venir a veure això!» Si-lenci. «Lluís! Lluís?» Mentre em passejava amunt i avall de la casabuscant-lo, vaig notar alguna cosa sota els meus peus congelats.Vaig aixecar el peu per veure què havia trepitjat i el cor em va fer unsalt. Era la cua de la rata. Estava mig endurida, i tenia una mata depèl a l’arrel de la cua, per on connecta amb la resta del cos. Tot sem-blava indicar que l’assassí d’aquella pobra rata li havia arrencat la cuabrutalment amb les mans, o amb el que fos. M’hi vaig fixar millor, ivaig descobrir al terra un petit rastre de sang que continuava pel pas-sadís. Anava cap al jardí. Em vaig posar la bata blava que hi havia justa la cadira del meu costat i vaig sortir fora. El rastre de sang s’ana-va perdent. Vaig trobar una bola de pèl al costat de la catifa. El ras-tre continuava fins a dins de la petita caseta de plàstic on la petitaLaia jugava quan venia a casa. M’hi vaig acostar, atemorida pel queem podria trobar. No podia ser que fos un lladre perquè la caseta eramassa petita a no ser que el lladre fos un nen petit, cosa que dub-tava bastant. Però si no era una persona, què era? Vaig obrir la por-ta ràpidament i apartant-me de l’entrada. I sort que ho vaig fer. Al-guna cosa, no vaig veure què era exactament, havia sortit esperita-dament de la caseta cap a darrere l’arbre del jardí. M’havia semblatveure una bola de pèl, però res més. Inquieta, vaig agafar l’escom-bra del jardí i vaig avançar lentament cap a l’arbre. No se sentiares. Un mal pressentiment rondava per la meva ment des de feia es-tona i no gosava donar la volta a l’arbre per veure què s’hi amagavadarrere. Però quan ho vaig fer, quin descans! Era un simple gat dor-mint vora l’arbre. Tenia els morros plens de sang i feia pudor. Supo-so que aquell ésser innocent era l’assassí de la pobra rata. No sa-bia ben bé perquè, però el mal pressentiment continuava present.Com podia haver entrat un gat a casa meva? Les parets són massaaltes per entrar al jardí, i tampoc hi ha cap lloc per on enfilar-se. I nopot travessar la porta. I a més, d’on havia sortit? Casa nostra esta-va aïllada del poble, i de gats no se’n veien gaires, per no dir cap. Se-gurament, si en Lluís havia sortit, el gat deuria haver entrat en el pre-

42


43

cís moment d’obrir la porta. Però m’estranyava que en Lluís haguéssortit tan d’hora un diumenge, ja que no m’havia despertat vestint-se. Res encaixava. Vaig respirar fondo. Sí, m’estava passant de la rat-lla. M’estava capficant massa en un miserable gat. Segur que enLluís havia sortit a passejar i el gat havia entrat i havia portat la ratasota el llit perquè li havia semblat un bon lloc per menjar-se-la. Ésclar, segur que tot havia anat així i d’aquí poc en Lluís estaria aquí.

Però igualment estava intranquil·la. De sobte, el gat va obrir elsulls i em va veure. Es va aixecar i va anar cap a la cadira més properai s’hi va enfilar. Em mirava fixament, d’una forma com si em volguésdir quelcom i m’hi vaig acostar. De prop, em vaig fixar més en ell. Noera un gat normal, i quan dic normal vull dir semblant als pocs quehe vist en la meva vida. Per començar, era de color gris, amb zonesmés clares i altres de més fosques. Però el més sorprenent no eraaquest color estrany, sinó les rodones marrons que tenia al voltantdels ulls i que li donaven un aspecte de gat lleig i vulgar, o potserde malalt. Em recordaven unes ulleres. No. Vaig tancar els ulls, el capse m’omplia d’imatges. En Lluís, despert, anant a la cuina, fent-seun tall amb el ganivet del pa al tallar-ne un tros, posant l’aigua per lacamamilla a dintre del microones per escalfar-la, i de cop alguna co-sa està passant, que s’està encongint i caient, la tassa convertint-seen bocins de porcellana en impactar contra el terra, ell intentant aga-far-se a la porta del microones, que es trenca, encara fent-se méspetit... No. Impossible. No, no i no.

Dues llàgrimes relliscaven avall per les meves galtes vermelles.Incapaç de creure-m’ho, vaig entrar a casa i vaig anar a l’habitació.Amb les mans tremoloses, vaig obrir el calaix de la seva tauleta denit. Efectivament, les ulleres no hi eren. Vaig tornar a sortir a fora i elgat encara era allà. Continuava tenint la mirada fixa en mi. Peròaquest cop era una mirada diferent. Era una mirada humana.


Idroj TnasPrimer premi ex aequo de Prosa – Segon Cicle ESO

MARIA MONTOBBIO4t ESO D

Hi havia una vegada un petit poble on hi regnava la pau i la tran-quil·litat. Un bon dia, aquesta pau i aquesta tranquil·litat van ser

trencades per l’aparició d’un monstre terrorífic que amenaçà els ha-bitants de la vil·la de destrossar totes les cases i menjar-se a tothomsi no l’alimentaven diàriament amb una bona ració de vaques i ove-lles». Així comença una llegenda que ens expliquen des de ben pe-tits... Però, a vegades, les coses no són com sempre s’expliquen.

Hi havia «nosesap» quina vegada, protegit per les altes muntanyesinexplorades, un poble minúscul, que només comptava amb tretze ca-ses, de nom Desconegut. Un dia, feia tanta calor que els grills notenien ànims de cantar i es podia fer un ou fregit sobre les teuladesde les cases. Tota la gent del poble, que no era molta, estava reuni-da a la plaça. Alguns, havien decidit portar cadires plegables de ca-sa i ficar-les dintre la font per asseure-hi i estar-hi fresquets mentreescoltaven el discurs de l’Alcalde: «Benvolguts i benvolgudes habi-tants de Desconegut. Com inevitablement sabreu, fa tres setmanesque el nostre poble viu sota l’amenaça d’un drac (va vacil·lar abansde dir aquella paraula). Durant dues setmanes li hem estat oferint elnostre bestiar perquè no ens mengés i destrossés les nostres cases.Però, ara farà cosa de set dies que el bestiar es va esgotar i, des-graciadament, vam haver de recórrer a sacrificar gent estimada d’a-quest poble.» Es va aturar un moment per respirar i recuperar l’ha-bitual color pàl·lid del seu rostre. Es va eixugar la suor del front ambun mocador i va prosseguir: «Ens hem reunit aquí per sortejar qui se-rà el pròxim desafortunat que servirà com a dinar del monstre.» El Se-cretari es va apropar a l’Alcalde, carregant un sac mig buit, ja que notenien molts noms amb què omplir-lo. L’Alcalde es va prendre uns se-gons abans de treure una papereta esgrogueïda i arrugada. I va tar-

44

«


dar uns altres més a desdoblegar-la i llegir-la. Es va quedar mut, i sialgú hagués dit que li havien fet un encanteri per petrificar-lo, el po-ble s’ho hagués empassat (era gent molt crèdula). Després, ambun fil de veu va llegir; —Adelaida... la meva filla—. Les últimes tresparaules semblaven dirigides al botó del coll de la camisa.

Mitja hora després, la gent estava reunida al voltant del carrer quedesembocava als prats verds per acomiadar la jove i bella filla de l’Al-calde. Aquest, encara no havia dit ni «mu» i tampoc va dir res quanl’Adelaida va allunyar-se pel camí de pedretes. La noia, en girar-sed’esquena i deixar enrere les cases, no va poder evitar fer un som-riure d’orella a orella. «Sóc lliure. M’he desempallegat d’aquest po-ble de mala mort. Lliu-re». Va assaborir la paraula un cop i un altre,fins que els seus pensaments van ser interromputs pel soroll buitde les peülles d’un cavall. L’Adelaida es va posar la mà de viseraper veure qui s’apropava a galop. Contra el marró de les muntanyeses difuminava la silueta d’una persona a lloms d’un cavall. La figurava anar avançant, fins a aturar-se a dos metres de distància de l’A-delaida. Quan el cavaller va baixar de la muntura, la seva armadurava enllumenar el sol. Era un home poc més alt que ella i tenia carade nen petit; no devia tenir més de vint anys. Tot i així, estava bendret i amb el pit inflat i ufanós.

—Bella dama, em complau presentar-me davant vostre. El meunom és Idroj— va dir amb una veu aguda. Una mica més i el seu nastocava a terra quan va fer una reverència. Ella estava sorpresa detanta cordialitat. Qui és pensava que era? Una princesa? Res méslluny!

—Eh... Bé, jo em dic Adelaida. Què feu per aquí? Deveu ser elprimer turista d’aquests terrenys.

—Princesa... L’he vinguda a salvar.—Ah, no. Crec que s’ha equivocat. Jo no sóc una princesa.El cavaller va fer una expressió que el va fer semblar més infan-

til encara; com si estigués fent un caprici. Abans que pogués afegirres més, ella continuà:

—Però no va tan equivocat, perquè m’estic encaminant cap a lameva pròpia mort —digué sense cap drama, recollint una flor del ter-ra—. I ho diu així de tranquil·la? La jove s’encongí d’espatlles. —Sisortís del mateix poble que jo, no diria el mateix. Bé, no puc fer es-

45


perar el drac, deu tenir gana—. Els ulls del noi van semblar sortir deles conques.

—U, un, dra, drac?— va tartamudejar.—Sí. Fa uns dies que el poble alimenta un drac amb bestiar,

però se’ns va acabar i ara som les persones que li servim com a ali-ment.

L’Adelaida va començar a caminar i ell la va seguir. Era un cava-ller, sens dubte. No podia deixar morir una noia tan bella en urpesd’un monstre. Havia de derrotar-lo, si no pensarien que era un co-vard. Seria un heroi que tothom recordaria fins a la fi dels temps. I,potser, amb sort, la conquistava i s’enamorava d’ell perdudament ies casaven i vivien feliços i menjaven anissos.

Van caminar pel camp; l’Adelaida esquivant i saltant arbustos isolcs i el cavaller ensopegant-hi. No callava. I, a més, recollia cadaflor que trobava pel camí i li entregava agenollant-se dramàticament.Ella l’acceptava, per educació, però quan no la veia perquè queda-va endarrerit, posava els ulls en blanc.

—...I el meu mestre a vegades m’havia de frenar perquè m’a-vançava a les seves explicacions. Sí, els meus pares estaven orgu-llosos de mi. El nen prodigi, deien—. Li entregà una margarida pan-sida. I així van passar els últims metres, fins arribar a un pla on hi vantrobar el que semblava una roca enorme. Quan la roca els va sentir,es va moure i desenroscar, estirant-se fins a ser un rèptil gegant; pled’escames verdes i amb una sanefa de triangles que li recorria la llar-ga cua fins el coll. El cavaller va finalitzar el seu discurs de cop ambun ofec i, a poc a poc, es va amagar darrere l’arbre més proper, pen-sant que el drac encara no l’havia vist. L’Adelaida es va quedar on erai, amb els ulls tancats, va esperar a sentir l’alè del drac cada vega-da més a prop.

—No et menjaré— va dir una veu greu. La noia va obrir un ull, idesprés l’altre. El drac tenia el cap rodó amb unes orelles petites,semblants a les d’un cavall i uns ulls que expressaven simpatia i sin-ceritat.

—Fa alguns dies que m’envien animals. Quan obria la boca perdir que no volia res, fugien cames ajudeu-me. I, per si fos poc, aram’envien persones. No sabia si fiar-se o no de les paraules del drac,però, igualment, va preguntar:

46


—Vols dir que no t’has menjat res del que el meu poble t’haofert?—. El cap de la bèstia va anar d’un costat a l’altre, negant.

—I... On són tots els animals? I, i les persones?—. A l’Adelaidali va semblar veure’l somriure.

—Jutja-ho tu mateixa—. La va convidar amb la pota a pujar unpetit turó a la seva dreta. El que va veure darrere, la va sorprendre idivertir. Els camps estaven plens de taques blanques, negres i mar-rons; totes les ovelles, vaques i cavalls estaven pasturant amb par-simònia. —I les persones es van negar a tornar al poble perquè novolien que la gent pensés que s’havien fet enrere a l’últim moment—.Sí, era d’esperar dels veïns de Desconegut. Bé, ella tampoc pensa-va tornar, però no pas per covardia; volia explorar món, traspassaraquelles muntanyes que des de ben petita li havien barrat l’horitzó.Un soroll esquinçat la va fer girar. Per un moment va pensar que eldrac s’havia menjat el cavaller, cosa que no l’hagués disgustada mas-sa. Però després va veure que el drac estava menjant l’arbre i el noiporuc ara s’amagava darrera d’una pedra. Va tornar a mirar cap albestiar i aleshores una idea li va saltar al cap.

—Drac...—. Ell es girà i assentí, expectatiu. —Eh... t’importariasi m’emporto un cavall dels teus?—. El cavaller va deixar veure unamica de front i ulls rere la roca.

—És clar que no. Tu l’aprofitaràs més que jo—. El seu riure sem-blà una tos d’encostipat i el fum que va sortir de la seva boca, teniaolor a roses.

47


Miratges d’un estiua Sant Pol

Segon premi de Prosa – Segon Cicle ESOPOL FERNÀNDEZ

4t ESO E

Estimada Montserrat,T’escric la present per informar-te d’un fet estrany, escandalós,

sorprenent i del qual tota la vila en va plena. Sé que et serà difícil decreure, però et ben asseguro que és tota la veritat. Però bé, no vullempatollar-me massa, perquè ja deus estar pensant que és una his-tòria d’allò més normal i que jo no dec tenir res més a fer que con-tar-te-la. Però no és el cas.

Tot va començar arran d’una conversa a «Ca L’Hugàs» amb elteu llogater de tota la vida, en Manel. Jo li deia (consti que des delprofund respecte), que em semblava sorprenent que, malgrat estarcasat des de feia trenta anys i escaig, semblava que encara s’esti-més a la seva dona. També li vaig remarcar que no era que tinguésres personal contra ella, sinó que, simplement, i això ho sap tothom,portar trenta anys vivint amb una mateixa persona, sol fer-se pesat.Ell em va contestar, entre sorprès i ofès, que naturalment encaral’estimava. Sense més paraules, es va empassar el cigaló d’un glopi va marxar. Als altres que hi havia al cafè també els va sorprendrecom a mi la seva reacció, i van començar a deixar anar comentaris com«Carai, aquest Manel, tants anys que el conec i no deixa de sor-prendre’m (aquest va ser en Quimet, l’apotecari amb certa fila debruixot que ens receptava potingues sense efecte pels constipats,sí dona, aquell que ens enviava a Calella per una gripeta de no res,que es veu que el coneixia de quan havia viscut a Barcelona). Desd’aleshores a Ca l’Hugàs, al Mistral, al supermercat... el tema deconversa va ser la parella Montsoriu Vidal, i, òbviament, tota la vilaens vam començar a fixar en ells especialment. I, inexplicablement,

48


els teus llogaters encara s’estimaven, tant, que podrien haver-te om-plert la casa de criaturetes.

I, llavors, al cap dels mesos i durant una de les no escasses re-visions mèdiques de la Marta, en Llorenç (un dels metges de Calella,el millor, crec jo) va diagnosticar-li un càncer d’úter de cavall. La do-na va sorprendre’m tant com el seu marit ho havia fet en aquell atro-tinat cafè de poble, dient que no volia que la ingressessin en unquiròfan, que no volia acabar els seus dies en un llit d’hospital dro-gada i anestesiada amb morfina, que volia passar la resta de la sevavida al costat del seu marit. En Manel, per la seva banda, no vavessar ni una llàgrima: va donar-li uns preciosos últims dies a la Mar-ta, asseguts tots dos al banc cantant velles havaneres tot observantel poble, el mar i, en definitiva, el món que la senyora havia de dei-xar aviat. Una càlida nit de diumenge d’estiu, una d’aquelles en quèla cobla va tocant mentre els homes i dones més atrevits del pobleballen sardanes a la llum d’aquells fanals que creen un ambient tani tan especial, els teus pares estaven asseguts al seu banc habi-tual. Jo anava a saludar-los i a oferir-los una paperina de xurros delsde la paradeta del magrebí, quan de sobte va succeir un fet que vaser la culminació de la màgia d’aquella nit d’estiu. Les mans, elspeus i després la cara d’aquella parella de vellets van començar a tor-nar-se de color marró fusta, a retorçar-se, a endurir-se. Les puntesdels dits se’ls van fusionar amb els bastons que duien per caminar,de les sabatilles en van sortir arrels i, a poc a poc, es van anar con-vertint en dos robustos salzes, que estaven retorçats, amb les bran-ques entrellaçades, formant una vegetal abraçada que va entendrira tots els vilatans.

I així, que és com han estat durant tot l’estiu, et trobaràs els teusllogaters quan tornis de Venècia. Per això t’escric aquesta carta,perquè no t’enduguis un ensurt al tornar i et pensis, i no sense mo-tius, que han guillat abans d’hora. Sé que et serà difícil encaixar-ho, però, si t’ajuda, vull recordar-te que tot va passar en una d’a-quelles màgiques nits de diumenge d’estiu, en una molt semblant ales que passàvem quan eres al poble, i que, com tu i jo sabem, enaquestes nits pot passar qualsevol cosa.

49


El viajero miserableSegon premi ex aequo de Prosa – Segon Cicle ESO

JUAN M.a DÍAZ4t ESO D

Día tras día me envuelvo en mis viejos ropajes tratando de norecordar el porqué de mi martirio. Durante incontables siglos,

he guiado a los que, como yo, ya no viven, hasta el que va a sersu nuevo hogar. Atravesando la laguna Estigia, navegando entre la-gos y ríos de desolación y muerte. Cada día conozco a gente nue-va. Las caras nunca son las mismas y, pese a que mis intencionesson buenas, la amistad con aquellos que guío entre el mundo delas tinieblas nunca será posible. Mi mala fama de tirano y el po-co tiempo del que gozamos los recién llegados y yo no es sufi-ciente para que se forjen lazos de camaradería u odio. Y es por esoque los únicos conocidos que tengo son: el que comparte mi des-tino, mi compañero, el can gigante de tres cabezas, Cerbero, yquien un día me ató al yugo de la esclavitud, el poderoso dios delinfierno, Hades.

Lo que por este trabajo cobro no sirve más que para aumentar mienorme colección de monedas que nunca podré gastar. Es el mejorpasatiempo que tengo para cuando no estoy cumpliendo con mimísero y maldito destino.

Los días que resultan más dolorosos son aquellos en que las al-mas jóvenes suben a bordo junto a los ancianos. Son siempre laspeores jornadas. No puedo evitar cubrir mi cara con la malolientecapucha y llorar en silencio. Intento no mirar a sus ojos en los quetodavía se puede ver el pavor que la muerte les produce.

Pese a no saber qué pasa en el mundo de los vivos, puedo adi-vinar si hay guerra o paz por la cantidad o el tipo de personas que meesperan en la orilla donde Hermes los ha dejado. Muchas veces,los pasajeros de la barca hablan entre ellos de política, de economía,o simplemente de su familia, de cómo les echarán de menos. Estas

50


conversaciones enternecen mi viejo y carcomido corazón, y aumen-tan mi tristeza, haciendo mi castigo más terrible.

La espesa y muerta agua, que bajo mis huesudos pies fluye, mehace pensar en la eternidad, en los miles de años que deberé pa-sar en este triste mundo subterráneo. Tal vez, hasta que no quedenhombres que llevar. Entonces, tendré que atravesar este desoladoocéano solo. Ese es otro de mis temores, la soledad. ¡Hace tantosaños que no puedo pasar unas horas hablando con alguien!

Así pues, cada noche, después de cumplir con mi cometido, en-tro en mi solitaria y oscura cabaña, construida sobre una islita de are-na oscura y dura, bañada por esa agua putrefacta. Me siento en lavieja silla de madera, tosca y recia, y observo mis monedas. Después,saco de la bolsa las nuevas y las coloco junto con las demás y asíhasta el fin de los tiempos.

Me paso los días pensando si tendrá un final mi historia. Despuésde todo, ya estoy muerto, así que lo veo difícil. Sin embargo, no heperdido la esperanza. Tal vez Hades se apiade de mí y me permita serun muerto más, dejando atrás estos miles de años de calvario y des-aliento. 51


Llengües estrangeres


55

My wish dreamsPrimer premi de Llengües estrangeres – Primer Cicle ESO

NOA PASCUAL2n ESO C


56

BarcelonaPrimer premi ex aequo de Llengües estrangeres – Primer Cicle ESO

MARTA ANDRÉS2n ESO D


57

Walking around our citySegon premi de Llengües estrangeres – Primer Cicle ESO

MIQUEL GRAELL2n ESO D


58

V for vendettaSegon premi de Llengües estrangeres – Segon Cicle ESO

(Cal·ligrames)MARTA ABAD

3r ESO A


59

We feel too littleSegon premi ex aequo de Llengües estrangeres – Segon Cicle ESO

(Cal·ligrames)CARLOTA ARAU

3r ESO D


60

Your songSegon premi de Llengües estrangeres – Segon Cicle ESO (Narrativa)

EVA FORT4t ESO D

The song that I’ve chosen is called Save You, it’s from a famous Ca-nadian band called Simple Plan. Personally I don’t really like this

band, but this song helped me a lot last year. The song tells a per-sonal story of the singer of the band, his brother was sick and he wro-te this for him. His brother is a survivor of cancer. The song expres-ses the feelings of the singer during his brother’s illness. I feel iden-tified with this song because my brother got ill last year, it was so hardto see him everyday at the hospital, my family and I went through verydifficult times. My parents spent all the days at the hospital and whenmy sister and I were alone at home, we listened to this song together.I still cry when I hear this song, but now my brother is completely he-althy. I think that this experience made me realise how lucky I am.Anyway, I think that maybe the lyrics of the song are not very original,but they express exactly what you think when you are in these kindsof situations. They express the sadness, the impotence, the pain, thefaith and the strong love that binds two brothers.


61

Putting my Ann Radcliffestyle to the test (extract)

Primer premi de Llengües estrangeres – Batxillerat (Prosa)CARLA REIG

2n Btx E

“The world’s great age begins anew,

the golden years return”

by Percy Byssche Shelley

[…]“When being bought by the Dumrauf it was not under the bestconditions: the frontage was dingy, the portcullis was worn-out andmost part of it including the battlements were in ruins, turning thusinto the most perfect image of decay. Some rumors had been spreadby peasants that the castle was indeed haunted and that the figureof a nun covered in black could be seen at midnight pacing up anddown the corridors of the castle. Nor the decay of the building neitherthe peasant’s rumors could rouse the Dumrauf from the feeling of ac-quiring the property.

The new owners were Count Dumrauf and his wife Countess Dum-rauf. The Countess was a lady yet more distinguished for the sweet-ness of her manners and the gentleness of her disposition, than forher beauty. She brought the Count two daughters, who lost their ami-able mother in early childhood.

Despite this distressing circumstance the girls grew up and soonbecame young ladies. The eldest one, Augusta, had a gift for music.She had been exerting herself upon the piano for a long time. Shecould now play it swiftly and without hesitation. Had her father ac-quiesced with this habit, his daughter would have spent more hoursin front of the instrument. But the truth is that a deep sense of rap-ture overcame her whenever she touched the white little keys of thepiano.


Cynthia, the youngest, was extremely beautiful; the way her moth-er had been in the height of her youth. Her hair was fair and reallylong. She possessed the most delicate hands one could ever imag-ine. Needless to say her neck, that reminded of a swan and lent herand air of elegance and grace.

The Count, having much concern about his daughter’s education,decided to hire a private tutor so that the girls could have a classi-cal education. It is thus, that one sunny day the main entrance of thecastle flung open and the Count appeared with a young man by hisside. His countenance beamed certain nervousness. The Count in-troduced the lad to the girls saying that his name was Edward andadding that from that moment on he would be teaching them Latinand Greek lessons apart from that of History. Afterwards, he withdrewfrom the chamber leaving them alone.

Edward soon realized that his pupils were extremely intelligent andbright. But Cynthia really caught his eye. She was so distinguished inher manners that he soon felt something such as love assail hisheart roughly. Perhaps, his impression was due to her dark eyes, herhair, or the beauty of her figure. But in fact, he could not be certainwhence it came from.

Weeks passed and then months. Edward, wanting to have somecloseness with Cynthia, did often suggest going for a walk. So it isthus that they went into the woods and began to suck out all the mar-row of life. They used to read together long passages of Pope andwere delighted with all around in such an ecstasy! Poesy flowed andtheir friendship grew stronger. Edward felt embarrassed because hewanted to avow his love to Cynthia, and strived endlessly for the goodmoment. But it soon came.

After the History lesson, he waited until Augusta had left thechamber. Afterwards, he knelt down in front of his leman and madehis wedding proposition. Cynthia blushed and uttered a yes in a fal-tering voice.

But oh misery!

Wouldst thou permit to a pair of lovers,

that show their love to nature,

to succeed and make their mutual affections possible?

62


Fate was not on the lovers’ side anymore. Cynthia’s father hadother plans concerning the future of his daughter. He had beensearching for a man who would fit as his son-in-law. His search wasaccomplished earlier than he had thought. There was a young dukewhose parents came from one of the most antique families in Ger-many that seemed the perfect man for Cynthia. The latter, knew forcertain that the Duke was a man wrapped up in vanity, selfishnessand all the human vices that a man can possess. She had heardmore than once people talking about his uncountable relationshipswith ladies. He was a dissolute man and that did not please youngCynthia.

When the Count told his daughter about the plans he had made,she broke into tears. She could not imagine her life by the Duke’sside. She thought she might die. But neither tears nor requests couldmake the Count change his mind. He finished telling Cynthia that shewould be marrying the Duke on the following month.

Having said these last words he withdrew from the chamber. Cyn-thia stayed motionless, if such that may be called. She could not be-lieve the cruel words of her father” […] 63


Despotisme, réalitéPrimer premi ex aequo de Llengües estrangeres – Batxillerat (Prosa)

ORIOL COLET2n Btx B

J’ai toujours été de complexion petite, d’une beauté considérable,mais petit de complexion. Comme disait mon père, souvent es-

clave de mes plaintes, « dans la vie, la taille est éphémère sans im-portance et dans aucun cas, déterminante ». Bien, je ne suis pasd’accord: c’est réellement satisfaisant de voir l’adversaire couché parterre après l’avoir frappé par la meilleure des armes, l’intellect. Qui aété l’avisé qui a jeté la première pierre ? Honnêtement, j’aimerais leconnaître et le féliciter : le spécimen simien qui a été renversé dèsle premier coup doit encore être en train de chercher les dents qui luiont sautés de la bouche quand la pierre lancée par un individu quifaisait la moitié de sa talle, a fait sauter sa mandibule inférieure com-me le bouchon de la bouteille de Don Pérignon présente dans sapub.

Par rapport à mon caractère, je ne supporterais pas de tomberdans le piège de me décrire en en regardant ceux qui sont autour demoi ; je trouve ça, simplement, peu pertinent. Le temps que la viem’a offert, je l’ai toujours vécu en me faisant remarquer, dans aucuncas en laissant indifférent les personnes avec lesquelles j’ai eu le plai-sir de dialoguer. C’est pour cela que j’ai l’habitude qu’on parle de moi,soit pour dire du bien ou du mal. Pourtant, il est curieux de remar-quer que la majorité des personnes à qui on a « marqué le but » secroient capables de transformer l’action en réciproque, et c’est ici oules choses souvent ne marchent plus. Il m’est facile de comprendrele sentiment d’inutilité qui se génère dans l’être que l’on a devant soi.Mais, en effet, la réalité est dure même pour tous ceux qui ne l’ac-ceptent pas.

Si l’on parle de loisir, j’ai entendu dire que je suis une personnetrès active. Bien, la vérité est qu’il n’y a personne qui aime s’ennuyer.

64


C’est pour cela, que tout au long de ma vie je me suis déplaçait à tra-vers une grande quantité de disciplines sportives, et intellectuellesque je ne referais pas, même si j’étais suborné. Pourtant je trouvequ’elles m’ont apporté un éventail de registres et d’habilités qui,d’habitude, me situent dans une position de privilège par rapport aureste des gens. En tout cas, de toutes ces ambiances, activés et dis-ciplines que j’ai eu le plaisir d’expérimenter et qui m’ont postérieu-rement dans la plupart des cas ennuyé, la musique est le seul do-maine qui n’a jamais cessé d’attirer mon attention. De toute ma-nière, tout est prescriptible quand il s’agit des priorités.

J’ai toujours pensé que plus que la vie quotidienne de quelqu’un,ce qui définit vraiment une personne est sa projection, ses ambitions,ses rêves. Dans mon cas depuis tout petit, j’ai eu cette idée très clai-re : je ne me vois pas comme un homme courant, comme il y en ades millions dans notre planète, je veux toujours être le meilleur. Évi-demment, avec la complexion dont j’ai été doté, ce rêve est difficileà atteindre dans tous les domaines que l’on pourrait souhaiter, maisil est bien possible en réduisant le but à atteindre.

Qui oserait se permettre d’être le meilleur de ceux qui sont au-tour, dans toutes les questions qui se posent ? Mesdames et mes-sieurs, celui-ci, c’est moi.

65


Rewritten end of “TheLandlady” by Roald Dahl

Segon premi de Llengües estrangeres – Batxillerat (Prosa)MARTA DELGADO

1r Btx B

Oh. You said Mr. Mulholland and Mr. Temple still lived here, didyou?” Billy inquired.“They still sleep here” the landlady stated. Then her eyes sparkled

and she said: “Although I wake up early, I always go to sleep late soas to watch them in their beds at night”. She gave a sip to the teacup. “There’s no better moment in the day, I love knowing there’ssomeone resting in my guesthouse, and I wish they could stay for-ever…” She was holding the tea cup very near her face and shesmiled gently to Billy. “Do you want to come with me tonight to wishthem sweet dreams?”

Billy couldn’t stifle the curiosity of finally meeting these gentlemen—though the idea of watching on these men sounded much moreappropriate for the odd landlady than for a man like him— so hestood up saying “On the third floor, that’s right?”

The lady nodded and held the young man’s hand fast to leadhim upstairs. When they arrived at the third-floor landing, she whis-pered “Don’t make noise please, we don’t want to bother my dearguests”.

And she turned around with smooth movements and openedthe left-side door slowly. The room was very quiet, and it was diffi-cult to make out anything inside, so Billy tried to identify someonebreathing on the bed, but the shape covered with blankets didn’tseem to move.

“Good night Mr. Temple” she whispered, and closed the door fast. And as it was part of a well-learned ritual, she rested her ear

against the closed door for a few seconds and then crossed the land-

66


ing so as to open the right-hand door. Billy watched all this with bigstupefaction, guessing if she would do the same to him.

The other room was a bit bigger than Mr. Temple’s one. The bedwas located near the door, and a big man could be seen lying on it.Billy thought it was strange not to hear him breathing loudly.

“Good night Mr. Mulholland”. This time, she left the door ajar and started to go downstairs.

While she was going down, she warned Billy “Go to sleep my dear.You must be very tired” and her voice faded inside her room on thefirst floor.

Billy stepped once towards the stairs but he suddenly remem-bered what he had been trying to recall since he first read the nameson the signature book. A newspaper headline leapt to his mind: Mr.

Temple, the second disappearance in Bath after Mr. Mulholland’s.

In two jumps he was sitting on the floor next to Mr. Mulholland’sbed with the heart beating hard. Crazy landlady! The man had beenstuffed.

67


Big things are madeof silence

Primer premi de Llengües estrangeres – Batxillerat(Photocomposition)

MARIA TARRAGÓ - CRISTINA TORRAS2n Btx E

68


We all have a pastSegon premi de Llengües estrangeres – Batxillerat

(Photocomposition)SILVIA DE SOJO - POL DE JONGH

2n Btx A

69


premiscasp11XX

Certamen d’Arts Plàstiques


E d u c a c i ó P r i m à r i a


75

CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES – 1r d’EPMaterial: Ceres i full DIN A3 – Tema: Lliure

Premi del curs: La balena i el vaixell,de Nil Bertran Garcia (1r D)

1r A 1r premi: El cuc passeja sobre el cau de les formigues,

d’Abril Sainz Tarrés2n premi: La Sagrada Família, d’Alèxia Brichs Poveda3r premi: El gos, de Paula Rodríguez Barrubés

1r B 1r premi: El vaixell volador,

de Lucas Vilaseca Berenguer2n premi: La casa, de Biel Marcos Vall3r premi: La casa al bosc, de Carlota Bilbao Asensio

1r C 1r premi: Els animals ballarins,

de Lucía Sanmiguel Carnegie2n premi: El circ, d’Alba Vilches Ferrer3r premi: Les tres reines i el sol gran,

de Júlia González Grabalós

1r D 1r premi: La balena i el vaixell, de Nil Bertran Garcia2n premi: El gerro i les flors, de Mira Fernando3r premi: La nit més fosca, d’Enrique López-Contreras

1r E 1r premi: Les estrelles blanques i grogues,

d’Olmo Verbeeck Martínez2n premi: La casa a l’arbre, de Bruna Termens García3r premi: Uau, el mar!, d’Héctor Alday Jover



76

CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES – 2n d’EPMaterial: Retoladors, colors i cartolina DIN A4 – Tema: Dracs

Premi del curs: El drac de tres caps,de Sílvia Moreno Fernández (2n C)

2n A 1r premi: El drac bo, d’Anna Benimeli Medrano2n premi: El drac del foc, de Marc Heras Cedenilla3r premi: El drac amb un bebé, de Sara Albós Samperio

2n B 1r premi: Dracosaurio, d’Alex García de Oteyza Riera2n premi: Destructor, d’Álvaro Laborda de la Mata3r premi: Metalleta, de Manel Díaz Riera

2n C 1r premi: El drac de tres caps,

de Sílvia Moreno Fernández2n premi: El drac gat, de Judit Barros González3r premi: Fantasia dragona, d’Alba Figueras Sadurní

2n D 1r premi: El drac Tastos, de Clara Gonzalvo Muro2n premi: El dragó de foc, de Jaume Saballs Vidal3r premi: El drac que vola, de Joan Otal Poch

2n E 1r premi: Volador, de Berta Matamoros Naval2n premi: Fluvi, d’Alba Campos Lorente3r premi: Lela, de Laia Codinas Ramos

CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES – 3r d’EPMaterial: Cartolina negra, tros de foto i material divers per pintar –

Tema: Un tros de la nostra escola

Premi del curs: Les marietes a la paret,de María Lorente Valenzuela (3r B)

3r A 1r premi: L’aperitiu amb vida, de Clara Botey Durich2n premi: L’arbre preciós, d’Alexander Morales Ubeda3r premi: La caseta petita, de Marina Vilches Ferrer


77

3r B 1r premi: Les marietes a la paret,de María Lorente Valenzuela

2n premi: Escàndol al cel, de Berta Céspedes Sarrias3r premi: El campanar de la plaça,

d’Anna González Murgadas

3r C 1r premi: El llac subterrani, d’Ignasi Segura Vicente2n premi: La planta de Casp, de Luca Moret Magnabosco3r premi: Mil finestres, de Carlota Fatjó Beti

3r D 1r premi: La papallona de colors, d’Elisabet Puig Viñals2n premi: La porta màgica, de Guillem Roma Turull3r premi: La classe misteriosa, de Marta López Gómez

3r E 1r premi: La nit estrellada, de Marina Jávega González2n premi: El drac i l’ala amb finestra,

de Joana Rocamora Calvo3r premi: La finestra màgica, de Sergi Fernández Abad

CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES – 4t d’EPMaterial: Plat de cartró i material divers per pintar i enganxar –

Tema: El món per un forat

Premi del curs: El drac,de Daniel Herrera Vilagut (4t B)

4t A 1r premi: La finestra d’un submarí,

de José Caparrós Avellanedo2n premi: La girafa, d’Aina Masip Ribas3r premi: La sirena i els seus amics, de Pau Linares Torras

4t B 1r premi: El drac, de Daniel Herrera Vilagut2n premi: El lleó divertit, de Gonzalo Vilaseca Raventos3r premi: El volcà, d’Oriol Roman Zapata

4t C 1r premi: Porta, de Judit Abós Berdalet2n premi: La platja, de Mariona Cluet Martinell3r premi: Els cignes, d’Àlvaro Martínez Madrid


78

4t D 1r premi: Plat a taula, d’Elisabeth Prats Vallès2n premi: Neu horitzontal, de Carles Pons Benito3r premi: Bob Esponja, d’Alejandro Silva Moyano

4t E 1r premi: El dofí, de Laura Piera Molera2n premi: Moto, de Juan de la Sotilla Bieto3r premi: Home prehistòric, d’Helena Mas Compés

CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES – 5è d’EPMaterial: Retoladors – Tema: Skyline amb ritme visual

Premi del curs: Skyline de Londres,d’Anna Pérez Prats (5è B)

5è A 1r premi: Skyline, de Sandra Font García2n premi: Skyline de Barcelona, de Maria Martín Arnau3r premi: Skyline de Barcelona, de Júlia Graell Cinca

5è B 1r premi: Skyline de Londres, d’Anna Pérez Prats2n premi: Skyline de New York, de Blanca García Tolosa3r premi: Skyline de París,

de Marina González Murgadas

5è C 1r premi: Skyline de New York, de Teresa Jurado Goñi2n premi: Skyline de Londres, de Neus Puigneró Plans3r premi: Skyline de Londres, de Maria Foraster Garriga

5è D 1r premi: Skyline de New York, de Carlota Vilas Espuña2n premi: Skyline de París, de Carlos Iñiguez Sánchez3r premi: Skyline de Barcelona, de Maria Rovira Ripoll

5è E 1r premi: Skyline de New York,

de Román Delgado Lombardo2n premi: Skyline de New York, d’Aleix Sant Savalls3r premi: Skyline de New York,

d’Andrea Salvia Punsoda


79

CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES – 6è d’EPMaterial: Reciclatge, base fullola – Tema: Els transports

Premi del curs: Sobrevolant l’Amazones,de Paula Martínez Soler (6è B)

6è A 1r premi: El globus aerostàtic,

de Meritxell Jimeno Vicente2n premi: Tanque pesado, de Miquel Oncins Fernández3r premi: El tren antic coloraina,

de Gemma Castilla Villamarín

6è B 1r premi: Sobrevolant l’Amazones,

de Paula Martínez Soler2n premi: L’helicòpter turístic, de Jordi Cluet Martinell3r premi: Tren de rodalies de Barcelona,

de Clara Andorrà Rosiñol

6è C 1r premi: Bici antiga, de Xavier Val Blasi2n premi: Els camions de l’abocador,

de Glòria Cluet Martinell3r premi: Arriba un nou autobús, de Sara Marcos Flavià

6è D 1r premi: La formigonera, d’Andreu Ramírez López2n premi: El patinet turquesa, de Carolina Llensa David3r premi: Concorde, d’Alex Ye Dai

6è E 1r premi: El vaixell de vapor, de Marta Casadellà Mas2n premi: London bus, d’Anna Faig Noguer3r premi: La bicicleta, de Valèria Aristizábal Pla


80

La balena i el vaixellPremi del curs (ceres i full DIN A3) – Primer d’Educació Primària

NIL BERTRAN GARCIA1r EP D


81

El drac de tres capsPremi del curs (retoladors, colors i cartolina DIN A4) –

Segon d’Educació PrimàriaSÍLVIA MORENO FERNÁNDEZ

2n EP C


82

Les marietes a la paretPremi del curs (cartolina negra, tros de foto i material divers per

pintar) – Tercer d’Educació PrimàriaMARÍA LORENTE VALENZUELA

3r EP B


83

El dracPremi del curs (plat de cartró i material divers per pintar i enganxar) –

Quart d’Educació PrimàriaDANIEL HERRERA VILAGUT

4t EP B


84

Skyline de LondresPremi del curs (retoladors) – Cinquè d’Educació Primària

ANNA PÉREZ PRATS5è EP B


85

Sobrevolant l’AmazonesPremi del curs (reciclatge, base fullola) –

Sisè d’Educació PrimàriaPAULA MARTÍNEZ SOLER

6è EP B


Educac ió Secundà r i a


89

Composició dels Jurats

Certamen d’Arts Plàstiques: FotografiaPrimer Cicle ESO – Segon Cicle ESO – BatxilleratRaimon Algueró, Carles Bruna, Emili Giménez, Nacho Peralta,Guadalupe Roche i Jordi Vallès

Certamen d’Arts Plàstiques: Dibuix i Pintura Primer Cicle ESO – Segon Cicle ESO – BatxilleratPep Guarido, Pau Laball, Elisenda Palau, Enric Sabanés,Àlex Sanjurjo i Teresa Serra

Certamen d’Arts Plàstiques: Escultura i Volum Primer Cicle ESO – Segon Cicle ESO – BatxilleratHelena Esteve, Victòria Navas i M. Victoria Sacanella

Creació d’una pàgina web i videocreacióPrimer Cicle ESO – Segon Cicle ESO – BatxilleratJosep Anton Alonso, José Luis Ballesteros, Sara Giménez,Ferran Perelló i Juanjo Redondo

Concurs del Cartell dels Premis Casp 2012Primer Cicle ESO – Segon Cicle ESO – BatxilleratPep Guarido, Pau Laball, Elisenda Palau, Enric Sabanés,Àlex Sanjurjo i Teresa Serra


90

CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES: FOTOGRAFIA – 1r CICLE ESO

Primer premi: Pel metro, de Rita Martínez (1r ESO D)

Segon premi: Sèrie Passejant per les Rambles,

de Júlia Folch (2n ESO D)


Músics i Barcelona, d’Olga Folch (1r ESO C)

CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES: FOTOGRAFIA – 2n CICLE ESO

Primer premi: Reflexos, de Maria Campmajor (3r ESO D)

Segon premi: La bombolla en què vivim, de Carlota Arau (3r ESO D)


Atrapats, d’Helena Sainz (3r ESO D)

Accèssits: Simetria, d’Helena Sainz (3r ESO D)Barcelona fotogènica, de Maria Campmajor (3r ESO D)

CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES: FOTOGRAFIA – BATXILLERAT

Primer premi: Modernisme al Barcelonès, de Paula Bosch (1r Btx B)

Segon premi: Art al gòtic, de Paula Bosch (1r Btx B)

Accèssit: Disseny arquitectònic, de Paula Bosch (1r Btx B)

CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES: DIBUIX I PINTURA – 1r CICLE ESO

El jurat format pels alumnes de 1r i 2n de Batxillerat artístic desta-ca la qualitat de les tècniques graficoplàstiques emprades. Ha ator-gat els premis següents:

Primer premi: Mirant al sol, de Zahara Juanola (1r ESO E)



91


Posta de sol amb palmeres, de Laia Terol(1r ESO D)

Segon premi: Ocell esquirol, d’Eva Nica Fazio (1r ESO B)

Accèssit: Palmeres (Mafalda), d’Olga Folch (1r ESO C)

CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES: DIBUIX I PINTURA –2n CICLE ESO

El jurat format pels alumnes de 1r i 2n de Batxillerat artístic desta-ca la varietat de tècniques emprades i la bona qualitat de les obrespresentades. Ha atorgat els premis següents:

Primer premi: Claror d’estiu, de Clara Barbany (3r ESO A)

Segon premi: Sensual moviment, d’Òscar Corbacho(4t ESO A)

Accèssit: El caçador de la natura, d’Òscar Corbacho(4t ESO A)

Accèssit ex aequo:

Un simple peó, de Pol Sandalinas (3r ESO B)

CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES: DIBUIX I PINTURA –BATXILLERAT

Primer premi: Entre reixes, de Paulina Isaza (2n Btx D)

Segon premi: Barcelona nevada, de Marta Delgado (1r Btx B)


Heroïnes?, d’Àngela Amorós (1r Btx D)

CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA I VOLUM –1r CICLE ESO


Segon premi: Desert


92

CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA I VOLUM –2n CICLE ESO

Primer premi: Els diners porten problemes, d’Stefan Ollé,(4t ESO C)

CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA I VOLUM –BATXILLERAT


Segon premi: Desert

PREMI AL CARTELL DELS PREMIS CASP 2012 –2n CICLE ESO i BATXILLERAT

El jurat vol fer constar l’excel·lent qualitat dels cartells presentats.

Primer premi: Premis Casp 2012, de Sara Pieters (1r Btx E)

Segon premi: Premis Casp 2012, de Marina Fuentes (1r Btx E)

Accèssits: Als cartells de Leyre Gutiérrez i Judit Mallol(1r Btx E)

CREACIÓ D’UNA PÀGINA WEB – 2n CICLE ESO


Segon premi: Finlàndia, de Julià Freixas (4t ESO C)

VIDEOCREACIÓ – BATXILLERAT

Primer premi: Pensa-hi: la discriminació, de Lluís Altmann(2n Btx B)


Fotografia


94

Pel metroPrimer premi de Fotografia – Primer Cicle ESO

RITA MARTÍNEZ1r ESO D


95

ReflexosPrimer premi de Fotografia – Segon Cicle ESO

MARIA CAMPMAJOR3r ESO D


96

Modernisme al BarcelonèsPrimer premi de Fotografia – Batxillerat

PAULA BOSCH1r Btx B


Dibuix i Pintura


99

Mirant al solPrimer premi de Dibuix i Pintura – Primer Cicle ESO

ZAHARA JUANOLA1r ESO E


100

Posta de sol amb palmeresPrimer premi ex aequo de Dibuix i Pintura – Primer Cicle ESO

LAIA TEROL1r ESO D


101

Claror d’estiuPrimer premi de Dibuix i Pintura – Segon Cicle ESO

CLARA BARBANY3r ESO A


102

Entre reixesPrimer premi de Dibuix i Pintura – Batxillerat

PAULINA ISAZA2n Btx D


Escultura i Volum


105

Els diners porten problemesPrimer premi d’Escultura i Volum – Segon Cicle ESO

STEFAN OLLÉ4t ESO C


Premi al cartell delsPremis Casp 2012


109

Premis Casp 2012Primer premi Cartell Premis Casp 2012 – 2n Cicle ESO i Batxillerat

SARA PIETERS1r Btx E


Pròleg ................................................................................................................................................ 3

PREMIS CASP 11: CERTAMEN LITERARI .................................................... 5

EDUCACIÓ PRIMÀRIA ...................................................................................................... 7Relació de premis atorgats .......................................................................................... 9

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA ............................................................................................. 21Composició dels Jurats .................................................................................................... 23Relació de premis atorgats .......................................................................................... 24Poesia .............................................................................................................................................. 29Prosa ................................................................................................................................................ 33Llengües estrangeres ...................................................................................................... 53

PREMIS CASP 11: CERTAMEN D’ARTS PLÀSTIQUES ..................... 71

EDUCACIÓ PRIMÀRIA ...................................................................................................... 73Relació de premis atorgats .......................................................................................... 75

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA ............................................................................................. 87Composició dels Jurats .................................................................................................... 89Relació de premis atorgats .......................................................................................... 90Fotografia .................................................................................................................................... 93Dibuix i Pintura ...................................................................................................................... 97Escultura i Volum ................................................................................................................ 103Premi al cartell dels Premis Casp 2012 ..................................................... 107

Índex


premiscasp11XXVII

XX

VII

PR

EM

IS C

AS

P 2

01

1

Casp, 25 • 08010 Barcelona

Tel. 93 318 37 04

9 788461 505999

Compaginació XXVII PremisCERTAMEN LITERARI – 5è d’EP Poesia – Tema: Medi ambient Premi del...

Documents

Transcript of Compaginació XXVII PremisCERTAMEN LITERARI – 5è d’EP Poesia – Tema: Medi ambient Premi del...