Còmic: expressió i comunicació

68
Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

description

Còmic: expressió i comunicació. Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat. Els valors didàctics del còmic. Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat. Característiques didàctiques del mitjà - PowerPoint PPT Presentation

Transcript of Còmic: expressió i comunicació

Page 1: Còmic: expressió i comunicació

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 2: Còmic: expressió i comunicació

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 3: Còmic: expressió i comunicació

Característiques didàctiques del mitjà  • Art de comunicació i expressió.

• Estructura narrativa complexa.

•Sinònims: historieta – còmic – tebeo.

 

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 4: Còmic: expressió i comunicació

Valors didàctics per afavorir les competències de l'alumnat.

Motivació i entreteniment •Creativitat i l'expressivitat.

•Bagatge cultural audiovisual.

•Simplicitat dels materials.

 Per tot això, val la pena utilitzar aquest recurs al llarg de l'escolaritat, programant unitats didàctiques que recullin tots els elements del llenguatge i la tècnica del mitjà.

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 5: Còmic: expressió i comunicació

La interdisciplinareitat

Valors didàctics per afavorir les competències de l'alumnat.

Will Eisner. El cómic y el arte secuencial:

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 6: Còmic: expressió i comunicació

El gust per la lectura i les habilitats lingúístiques 

•Ascendència lectora voluntària.

•S'espera dels lectors la fàcil comprensió de la combinació imatge i paraula.

•Doble vessant: percepció estètica i recreació intel·lectual.

•La lectura com a suport documental per a la realització de les historietes.

•Afavoridor de l'adquisició de l'ortografia, del lèxic i de les estructures morfo-sintàctiques, a través de l'elaboració dels textos.

Valors didàctics per afavorir les competències de l'alumnat.

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 7: Còmic: expressió i comunicació

Valors psicològics  Potencia l'estructura lògica del pensament, a través de la seqüenciació de les imatges.  Pot ajudar a expressar conflictes, aportant un valor terapèutic.

Sociabilitat  Fomenta el treball i l'esperit d'equip.   Afavoreix el coneixement de l’entorn i de l'actualitat.

Valors didàctics per afavorir les competències de l'alumnat.

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 8: Còmic: expressió i comunicació

Observació i documentació

  La facultat d'observar.   L’observació i iconicitat.

La percepció de l'entorn: selectiva i pràctica.

La correcció i la eficàcia.  L’originalitat i la destresa.

La figuració mental, la memòria i l'habilitat manual.   

Valors didàctics per afavorir les competències de l'alumnat.

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 9: Còmic: expressió i comunicació

Els arxius documentals d'imatges 

•Fotografies, pintures, gravats...

•Fotografies: expressions facials i posturals, objectes, paisatge, arquitectura...

•Il·lustracions i vinyetes amb recursos expressius: onomatopeies, metàfores visuals i símbols gràfics, línies cinètiques...

•Fonts diverses: retallar de revistes, de tebeos deteriorats, catàlegs..., o fotocopiar-les.

•Classificació de les imatges per temes, en fitxes numerades i guardades en carpetes, capses o qualsevol altre contenidor. Cal actualitzar-los. Funció: d'orientació i oferta de recursos.

No es tracta de dir: "això no està ben dibuixat“, sinó : "aneu a l'arxiu, busqueu la foto, la vinyeta o la pintura que us calgui i rectifiqueu o recomenceu el vostre dibuix".

Valors didàctics per afavorir les competències de l'alumnat.

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 10: Còmic: expressió i comunicació

http://www.xtec.cat/fadults/minerva/minerva-online/a11.htm

http://recursos.cnice.mec.es/bancoimagenes4/

http://www.sciencephoto.com/index.html

http://www.nationalgeographic.com/coloringbook/archive/

Internet és una font inesgotable d’imatges: cercadors amb un menú d’imatges i llocs web amb bancs d’imatges.

Els arxius documentals d'imatges

Valors didàctics per afavorir les competències de l'alumnat.

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 11: Còmic: expressió i comunicació

La comicoteca Font important d’informació de la biblioteca escolar,.

Comicoteca a l'aula.

Préstec àgil dels àlbums, tebeos i revistes. Ampliació del fons documental.

Valors didàctics per afavorir les competències de l'alumnat.

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 12: Còmic: expressió i comunicació

Bilbioteques i llibreries especialitzades 

Les biblioteques municipals tenen comicoteca i algunes estan especialitzades en el còmic, com la Biblioteca Central Tecla Sala de L’Hospitalet de Llobregat.

Les biblioteques universitàries de les facultats relacionades amb activitats artístiques i audiovisuals.

Les llibreries especialitzades.

Les grans superfícies.

Als quioscos trobem, sobretot, manga i còmics de superherois.

A Internet trobem llibreries especialitzades on podem comprar en línia.

Valors didàctics per afavorir les competències de l'alumnat.

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 13: Còmic: expressió i comunicació

L'ambientació de l'aula  L'ambientació de les parets de l'aula i del centre afavoreix l’observació i la retenció conceptual.  - plans i angulacions. - globus. - abecedaris diversos. - vinyetes riques en línies cinètiques. - vinyetes riques en metàfores visuals. - cos humà (home-dona): esquelet, encaix, musculatura, vestuari... - expressions facials i posturals. - onomatopeies en diverses llengües.

 

Tot i la conveniència d'incidir en l'observació i la documentació, s'ha d'anar en compte de no escapçar les dots creadores de l'alumnat.

Valors didàctics per afavorir les competències de l'alumnat.

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 14: Còmic: expressió i comunicació

L'estudi del còmic es pot abordar des de qualsevol aspecte de la seva estructura, tenint en compte l'estructura completa.  Educació primària

Eix transversal de l'educació audiovisual: unitats didàctiques interdisciplinàries.  Unitats didàctiques en la programació de les àrees, com un racó específic, en un projecte, o bé en un taller d'educació visual i plàstica i/o llengua.  Competències relacionades amb la creació plàstica a l'àrea d'educació visual i plàstica i lingüístiques i comunicatives, de producció de textos, estructura narrativa, gèneres..., a l'àrea de llengües.  Suport documental en qualsevol àrea: còmics instructius per explicar un exercici o les normes d'un esport a l'àrea d'educació física; còmics històrics a l'àrea de ciències socials; còmics que exemplifiquin procediments o mecanismes a matemàtiques o de ciències... 

Orientacions metodològiques

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 15: Còmic: expressió i comunicació

Educació secundària obligatòria

Currículum de l'eix transversal de l'educació audiovisual.

Crèdit variable de còmic a l’àrea d'educació visual i plàstica o de llengua o un crèdit interdisciplinari.

Crèdit variable

Documentació teòrica del crèdit i documentació gràfica.

Dossier personal de l’alumnat.

Reforç en els currículums de l'àrea d'educació visual i plàstica: estudi del color, perspectiva, composició... i de l'àrea de llengües: tipologia textual, comprensió lectora...

Suport per a desenvolupar conceptes i procediments i suport documental a qualsevol àrea.

Orientacions metodològiques

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 16: Còmic: expressió i comunicació

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 17: Còmic: expressió i comunicació

Relacions del llenguatge del còmic amb d'altres llenguatges artístics

Inclusió El còmic forma part del llenguatge general de la narrativa. 

Generació És fill d'altres llenguatges: la il·lustració, la caricatura i la literatura il·lustrada. 

Convergència

Té parentius horitzontals amb la pintura, la fotografia i l'art gràfic  Manté àrees expressives en comú amb la poesia, la música, el teatre i el cinema. 

Adequació El còmic intenta reproduir en el seu interior el llenguatge del cinema per utilitzar les seves possibilitats expressives. 

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 18: Còmic: expressió i comunicació

El còmic comparteix amb la literatura:

•Els textos narratius.•Els diàlegs i els monòlegs.•Els signes convencionals.•El tractament d’alguns aspectes del temps narratiu: accions paralel·les, flasch-back, etc.

Paral·lelisme entre el llenguatge escrit i el llenguatge del còmic: 

Llenguatge verbal Llenguatge del còmic

Oració Descripció de l'acció

Subjectes Personatges que fan l'acció

Objectes directes Personatges que reben l'acció

Adverbis Onomatopeies

Adjectius Les postures, els gestos i les expressions facials dels personatges

Manuel Reyes

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 19: Còmic: expressió i comunicació

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 20: Còmic: expressió i comunicació

Veus individuals.

L’historietista dibuixa, parteix del no res, del contacte entre el llapis i la fulla en blanc.

No hi ha selecció sinò creació.

L’autor té una major presència en la seva obra que sorgeix del seu giny i la seva habilitat gràfica.

Estructura narrativa

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 21: Còmic: expressió i comunicació

Les icones del còmic poden ser:

•Dibuixos

•Símbols.

•Signes del llenguatge, la ciència i la comunicació.

El còmic es basa en la percepció visual.

Elements definitoris: ·        la iconografia visual.·        tota la gamma dels estils pictòrics (des del realisme a la caricatura).·        els símbols.·        l'idioma.

Vocabulari iconogràfic. Icona: imatge que representa a una persona, lloc, cosa o idea.

Estructura narrativa

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 22: Còmic: expressió i comunicació

Contingut icònic •formes, les grandàries i línies demarcatòries de la vinyeta.

•planificació i angulació.

•moviment: codi cinètic.

•personatges i gestualitat: expressions facials, postures i gestos del cos.

•metàfores visuals.

•formes del globus.

•retol·lació expressiva dels textos.

El contingut dels còmics el podem dividir en ICÒNIC i VERBAL

Estructura narrativa

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 23: Còmic: expressió i comunicació

Contingut verbal

Text narratiu, de suport o de reforç:

•Cartutxos. Textos de relleu que adapten o modifiquen el ritme temporal.

•Cartel·les. Textos d'anclatge que aclareixen l'acció.

Text dialogal o monologal. És el que s'escriu dins els globus. També pot aparéixer sense globus.

Onomatopeies. Poden escriure's dins el globus, tot i que acostumen a escriure's fora.

El tractament dels elements de contingut verbal, sempre és icònic.

Les metàfores visuals, tot i ser elements de contingut icònic tenen una base verbal.

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 24: Còmic: expressió i comunicació

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 25: Còmic: expressió i comunicació

Paraules: essència del pensament

Les paraules més que qualsevol símbol visual tenen el poder de descriure el món invisible de les emocions i els sentiments.

No tenen la immediata càrrega emocional que susciten els dibuixos, però aconsegueixen un efecte gradualment acumulatiu. Juntes són la bomba!

Mostrar i contar

Els infants quan s’expressen fan servir paraules i imatges. Llegeixen llibres d’imatges.

Quan ens fem grans se suposa que hem de llegir llibres només amb text.

Les paraules i les imatges juntes s’han considerat, al llarg del segle XX, un entreteniment, una cosa mediocre o simplista.

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 26: Còmic: expressió i comunicació

Relació paraula-dibuix

El divorci paraula-imatge comença en el mateix moment del naixement de l’art i va augmentant fins el segle XX.

Els primers dibuixos van ser abstractes i van anar evolucionant cap a la figuració.

Les primeres paraules escrites eren dibuixos estilitzats basats en la realitat que van acabar fent-se abstractes. El naixement de l’escriptura no va agradar tothom: alguns creien que faria perdre la memòria a la humanitat.

Paraules i imatges van seguir un camí invers.

Esquema de una tabla pictográfica sumeria (3100 a.C).

Aquestes primeres mostres d'art mostraven i contaven al mateix temps, tal i com fa el còmic.

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 27: Còmic: expressió i comunicació

Relació paraula-dibuix

El naixement de la imprempta va suposar un pas endavant per la paraula escrita.

Fins aleshores les paraules i les imatges coexistien, sobretot en els manuscrits il·lustrats.

Quan es combinaven, com a les auques, no es barrejaven.

A principis del segle XIX, la pintura i l’escriptura s’havien separat del tot:

•PINTURA: representava el món visible, la semblança, el referent, la llum, el color.

•LITERATURA: representava el món invisible, els sentiments, les emocions, l’espiritualitat, la filosofia.

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 28: Còmic: expressió i comunicació

Relació paraula-dibuix

Durant el segle XIX i, sobretot, al segle XX es produeix un canvi d’orientació.

IMATGES

L’impressionisme és la culminació de l’antic art realista: l’anàlisi final de la llum i el color.

A partir d’aquest moviment, l’abstracció va gaudir d’un retorn apoteòsic: cubistes, dadaïstes, futuristes...

La pintura adquireix significats simbòlics, cal·ligràfics.

PARAULES

La poesia adopta un estil més col·loquial.

La prosa tendeix al realisme i al naturalisme.

IMATGES i PARAULES  Apareixen artistes que tracten de la ironia de les paraules i les imatges, com Magritte quan dibuixava una pipa i escrivia al costat: ceci n'est pas une pipe (això no és una pipa).   

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 29: Còmic: expressió i comunicació

CULTURA POPULAR

Les paraules i les imatges ja feia temps que convivien, sense la pretensió de ser un art "elevat".

Rodolphe Töpffer, considerat el pare del còmic modern, crea combinacions de paraules i dibuixos.

"Vous avez créé le genre et vous n'avez pas encore vu le dernier de vos imitateurs." Carta de J.-J. Dubochet a Rodolphe Töpffer, 1 juliol de 1845

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 30: Còmic: expressió i comunicació

Combinacions de paraules específiques El dibuix il·lustra però no afegeix res a un text ja complert.

Scott McCloud. Cómo se hac un cómic.. El arte invisible. Ediciones B

Combinacions de dibuixos específics

Les paraules aporten una banda de so a una seqüència bàsicament visual. 

Scott McCloud. Cómo se hace un cómic. El arte invisible. Ediciones B.

Vinyetes duals Paraules i dibuixos diuen el mateix 

Scott McCloud. Cómo se hac un cómic. El arte invisible. Ediciones B

Combinació additiva Les paraules amplien o desenvolupen una imatge o viceversa. 

Peter Bagge. Odio. Ediciones La Cúpula

Combinacions en paral·lel Paraules i dibuixos no entren en contacte. 

Shu kana I Hinji Makaki. Yugo. Ed. Planeta-De Agostini

Muntatge gràfic El text és part integral del dibuix. 

Peter Bagge. Odio. Ediciones La CúpulaRosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 31: Còmic: expressió i comunicació

Combinació interdependent                

Mique Beltran. Las aventuras de Cleopatra.Revista "Cairo"

 

   

Paraules i dibuixos transmeten una idea que per separat no aconseguirien fer intel·ligible al lector. És la combinació més corrent.        

Aquestes combinacions no sempre estan equilibrades, s'inclinen cap un lloc o cap a l'altre. Normalment, quan més es digui amb paraules, més lliure és la imatge d'explorar pel seu compte i viceversa. 

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 32: Còmic: expressió i comunicació

El text narratiu 

Text verbal que no està emés per cap personatge. És una veu en off i, normalment, es requadra en uns límits concrets. Se l'anomena, cartutx, didascàlia o cartel·la. Els cartutxos són càpsules que s'inserten en la vinyeta o entre dues vinyetes consecutives.

Compleixen la funció d'aclarir o explicar el contingut de la imatge o de l'acció, facilitar la continuïtat narrativa o reproduir el comentari del narrador. 

Funcions dels cartutxos: anunciar la continuació d'un episodi.comentar alguna cosa per implicar la complicitat amb el lector.resumir l'acció.enunciar algun interrogant per a futurs episodis o per a les vinyetes posteriors.especificar una localització.descriure el lloc on transcorrerà l'acció.

 

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 33: Còmic: expressió i comunicació

Textos de relleu. Aclareixen les adaptacions o modificacions del ritme temporal i plantegen accions paral·leles: "mentres tant...", o successives: "a l'altra banda de la ciutat...".

Mique Beltran. Las aventuras de Cleopatra. Revista "Cairo"

Textos d'anclatge. Redueixen la indeterminació informativa. Quan una imatge pot provocar desorientació, el text d'anclatge l'aclareix.

El text narratiu

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 34: Còmic: expressió i comunicació

 Filactèries de la pintura medieval.

Paraules que surten de la boca dels personatges, sense cap limitació gràfica.

Els dibuixants satírics anglesos ho van perpetuar. 

Una mica d’història

Línies o parèntesis.

Will Eisner. Cómic y arte secuencial. Norma Editorial. (Frisos maies)

El text del diàleg: els globus

Al 1900, a Amèrica, els utilitzen la majoria de dibuixants. A Europa s’usen durant molt de les historietes mudes, o les vinyetes sobre blocs de text, com a les auques.

Richard F. Outcault, en l’obra Yellow Kid, va ser el primer en utilitzar-los, tal i com els coneixem, actualment.

El nen groc portava les locucions escrites a la samarreta, però els personatges secundaris usaven globus, com el lloro, que va ser el primer.

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 35: Còmic: expressió i comunicació

Will Eisner diu que el globus és un invent desesperat que emmarca la paraula i que captura i fa visible un element eteri com és el so.

Juntament amb la vinyeta, és la icona més emprada, complexa i versàtil.

Contenidor de les expressions verbals.

Incrementa el significat.

Transmet el to de la narració.

Les formes dels globus són variades i capricioses i cada dia se n'inventen de noves. Suport a la producció lingüística i a la producció imaginària dels personatges.

Parts dels globus: silueta, delta i contingut.

El text del diàleg: els globus

ENCANTADA DE CONEIXÈR-

VOS

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 36: Còmic: expressió i comunicació

A part del text, poden contenir:  onomatopeies.

un missatge icònic.

metàfores visuals i símbols gràfics.

Això es dóna molt en el còmic infantil, degut a una mena d'autocensura que evita les paraules malsonants. 

El text del diàleg: els globus

L'ordre de lectura Els globus formen la línia de lectura que segueix l’ull del lector.

Es llegeixen seguint la tradició lectora occidental: esquerra/dreta, dalt/baix.

En el manga és al revés. 

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 37: Còmic: expressió i comunicació

Consells pràctics per a realitzar els globus  S’ha d’escriure primer el text i després fer la forma que s’hagi escollit.  Es pot fer servir una pauta, a llapis, que s’ha d’esborrar després.  El text ha de ser breu, ha de sintetitzar les idees en un mínim de paraules. * El text no ha de ser narratiu.

El text s’escriu en majúscula, amb lletra de pal, per a facilitar la lectura.  L’interliniat ha de ser sempre igual.  Cal evitar que les paraules es toquin entre sí o que toquin el límit del globus.  No fer un globus molt gran per a un text molt petit i viceversa.  El text ha de centrar-se en el globus, deixant al voltant un espai blanc igualat.  Per a destacar paraules o frases, es pot fer servir la retolació expressiva.

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 38: Còmic: expressió i comunicació

L'ènfasi es soluciona utilitzant la lletra negreta, que també serveix per destacar les paraules clau d'una locució. S'ha d'evitar separar paraules mitjançant guions.  Tallar una frase per la meitat i seguir-la a la vinyeta següent no és adequat, pot dificultar el seguiment de l'acció, doncs entre vinyetes sempre hi ha un lapsus de temps.  No és convenient fer servir 3 o 4 vinyetes amb el discurs del mateix personatge: perjudica el seguiment de l'acció.  Will Eisner opina que no s'han de posar més de 30 paraules en un globus. Si la locució és molt llarga, es pot retallar el text per a situar-lo en un segon o un tercer globus. De fet, però, hi ha autors que inclouen en els globus textos molt més llargs. Per a l'alumnat, que està aprenent, la norma de les 30 paraules pot funcionar.

Consells pràctics per a realitzar els globus

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 39: Còmic: expressió i comunicació

El text del monòleg  Es produeix quan el personatge parla en veu alta (parla sol) o pensa. Monòleg interior. Normalment es representa amb un globus de pensament.

També es pot col·locar en globus sense delta. Sol·liloqui o monòleg. S'utilitzen globus convencionals.

En molts monòlegs, la funció de la paraula és accentuar el to èpic de l'acció, donant un sentit afegit a imatges que ja el tenen per si soles.

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 40: Còmic: expressió i comunicació

L'absència de text  Les historietes sense text no tenen text narratiu o dialogal però contenen altres elements narratius.

L'argument d'aquestes historietes és senzill.

Les vinyetes representen, sobretot, accions que s’esdevenen en períodes curts de temps.

Normalment, són vinyetes petites que representen plans de detall, on l'acció o l'expressió del personatge és molt significativa.

 

Les imatges sense paraules semblen representar una forma més primitiva de narració, però exigeixen certa sofisticació per part del lector, que, de vegades, s'ha d'inventar el diàleg.

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 41: Còmic: expressió i comunicació

No vol dir absència de guió, sinó un tipus de guió en què el text es substitueix per d'altres recursos expressius que donen ritme a les accions:

 

onomatopeies.

metàfores visuals.

canvis d'escenari per comunicar la ubicació.

ritme ràpid de l'acció que fa que el lector s'imagini el diàleg.

imatges molt familiars.

elements per marcar el pas del temps: la lluna, els rellotges...

expressions facials en primers plans.

gesticulació exagerada, com si fos una pantomima.

tractament del segon pla més com a decorat que com a part integrant de la narració.

línies cinètiques.

 

Juaco Vizcuete. Diario del resentido.Ediciones La Cúpula.

L'absència de text

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 42: Còmic: expressió i comunicació

Les onomatopeies

Paraules que descriuen o suggereixen acústicament l'objecte o l'acció que signifiquen.

Reprodueixen certs sons o sorolls de la realitat, transcrivint-los.

Utilització habitual en el llenguatge oral i menys en l'escrit. Molta utilització d’onomatopeies, sustantius i verbs fonosimbòlics.

Tractament gràfic privilegiat: gran vistositat, grandària i relleu plàstic.

De vegades, no ha estat possible eliminar-les en les traduccions de còmics exportats dels Estats Units, que ha estat el país hegemònic.

La riquesa onomatopeica de la llengua anglesa també ha afavorit que s'hagin universalitzat i fosilitzat les onomatopeies d'origen anglès.

Carlos Giménez

Juaco Vizuete. Diario del resentido. Ediciones La Cúpula.

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 43: Còmic: expressió i comunicació

Les onomatopeies

La qualitat dels sons ens ajuda a construir i interpretar les onomatopeies.  Si algú s'ofega diu: GLU, GLU. La G és una consonant velar que es produeix en el mateix lloc on ens empassem l'aigua.  Si volem representar el vent fem servir consonants fricatives /f/, /s/, /z/. Si les pronunciem a poc a poc observem que produeixen aire que s'escapa entre els llavis.

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 44: Còmic: expressió i comunicació

Són una font inesgotable d'expressió i creació, tant que és impossible establir-ne una llista, mínimament exhaustiva, doncs se'n poden inventar constantment.

Una classificació possible  

Les onomatopeies

Mots simples atxim!, bum!, glu! miau!..

Repeticions bum-bum, nyic-nyic, nyigo-nyigo, xim-xim...

Repeticions amb variant vocàlica

tic-tac, oim-pam-pum, cric-crac...

Derivats del mot onomatopeic

dringar (dring!), petar (pet!), cloquejar (cloc, cloc!), piular (piu, piu), xiuxiuejar (xiu, xiu)...

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 45: Còmic: expressió i comunicació

Les onomatopeies Els sorolls violents tenen gran importància constructiva en el còmic.

Els grans sons són espectaculars: crits, l'estrèpit dels xocs, els impactes dels cops..., esdeveniments de breu durada i de gran intensitat.

Participen de les característiques del llenguatge verbal i del llenguatge icònic.

Formen part del dibuix i s'escriuen amb gran diversitat de lletres.

Moltes vegades, se solen acompanyar de símbols gràfics.

Poden arribar a ocupar vinyetes senceres.

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 46: Còmic: expressió i comunicació

Les onomatopeies

Les onomatopeies van irrompre en la cultura de masses, éssent utilitzades per pintors del moviment pop-art dels anys 60, com ara Roy Lichtenstein (1923), pintor nordamericà, inspirat en la civilització industrial urbana.

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 47: Còmic: expressió i comunicació

Les metàfores visuals i els símbols gràfics

Les expressions malsonants, de seguida, es van substituir per símbols que inclouen des de l'emissió de gripaus i serps (ja presents en la Bíblia i en la iconografia cristiana) fins a calaveres, raigs, armes, creus gammades…

Tradueixen, gràficament, la contundència de les paraulotes i els juraments. S'han fet servir molt en els còmics infantils, per una qüestió de censura que evita l'expressió directa dels insults i els renecs.

Una metàfora és una figura literària que consisteix en anomenar una cosa amb el nom d'una altra a causa de la semblança entre les dues. És una figura retòrica molt comuna en la poesia.

Les perles de la seva boca = dents 

En el còmic, les metàfores visuals són dibuixos que expressen estats d'ànim, vivències o situacions en què es troben els personatges.

Contribueixen a l'economia de l'espai, doncs poden explicar coses que si s'haguessin de dibuixar ocuparien molt d'espai.

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 48: Còmic: expressió i comunicació

La majoria de les metàfores visuals són traduccions icòniques d'expressions verbals comunes, com ara: dormir com un tronc, treure foc pels queixals, veure les estrelles…

Les metàfores visuals i els símbols gràfics

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 49: Còmic: expressió i comunicació

Hi ha trobem formes molt estereotipades de metàfores visuals, per a representar objectes, vivències i estats d'ànim:l’amor, el dolor, el terror... En aquestes famílies d'estereotips resideix una de les condicions que han fet dels còmics un llenguatge universal.

Les metàfores visuals i els símbols gràfics

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 50: Còmic: expressió i comunicació

La retolació expressivaEl diversos tipus de retolat són una prova de la pugna constant del còmic per captar l'essència del so. El retolat, tractat gràficament i al servei de la història:

•Aporta connotacions decisives pel sentit del text: ús de majúscules, minúscules, subratllats, estils cal·ligràfics...

•Funciona com una extensió de la imatge

•Proporciona un pont narratiu i la insinuació del so.

•Reflexa la naturalesa i l'emoció de la paraula.

•Reforça el tema, el temps atmosfèric, els efectes expressius: terror, ràbia...

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 51: Còmic: expressió i comunicació

La retolació expressivaLa retolació normalment és a mà. Se sol fer en lletres majúscules de pal, per facilitar la comprensió del lector.

També la trobem amb lletra impresa, imposada per l'editorial, però no és tan expressiva.

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 52: Còmic: expressió i comunicació

La retolació expressiva

La forma d'escriure la lletra, de delinear o de retolar pot representar la forma de parlar: 

La lletra d'impremta és la més utilitzada; té una expressió neutra.  La lletra molt gran indica que el to de veu és alt (actitud decidida, vital o autoritària).  La lletra gruixuda i tremolosa sovint indica un crit d'esglai.  La lletra petita indica que el to de veu és baix (actitud tímida, confidencial).  La lletra ondulada indica un ritme visual (pot anar acompanyada de notes musicals).  La lletra cal·ligràfica posa en relleu la psicologia particular del personatge o el seu lloc de procedència. 

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 53: Còmic: expressió i comunicació

El títol

Se situa, normalment, a la primera pàgina. Algunes vegades apareix al principi de tot; d'altres, es col·loca després de vàries vinyetes que formen una introducció, com en algunes telesèries o pel·lícules de cinema, que mostren una part de la història i després col·loquen la caràtula del programa o els crèdits. Es pot composar en horitzontal, en vertical, dins d'una vinyeta on també apareix el personatge principal, o amb d'altres formes que a l'autor se li puguin acudir.

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 54: Còmic: expressió i comunicació

Ha d'estar ben construït, ser clar i tenir una grafia atractiva.

Les lletres han de ser llegibles i imaginatives, diferents de la resta de la retolació del còmic. De vegades, es dibuixen segons el gènere del còmic, per exemple, si és de l'oest, les lletres poden imitar un cactus, si és de l'espai poden semblar-se a naus espacials, si és un còmic urbà poden ser com les d'un graffiti...  També poden combinar-se amb algun dibuix al·legòric de la història.

El títol

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 55: Còmic: expressió i comunicació

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 56: Còmic: expressió i comunicació

La influència del procés de configuració en la narració. La narració literària i la narració del còmic.

La historieta es crea i es recrea a partir de la dicotomia entre el temps de la narració i l'espai de la figuració.  Els personatges oscil·len entre la intenció i l'extensió, entre les necessitats de l'acció i les necessitats de l'exhibició.

El procés de configuració és el conjunt d'operacions que defineixen els diversos elements de la figuració. En aquest procés es fixen els aspectes i els valors visuals, l'expressivitat dels personatges i el to de la narració.

Tots els relats expliquen la història d'una evolució:

•En els relats literaris, l'evolució afecta els aspectes interns de la personalitat dels personatges.

•En la vinyeta, l'evolució afecta els aspectes externs. Els protagonistes són formes, és normal que la seva història depengui d'un procés de deformació o de transformació. 

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 57: Còmic: expressió i comunicació

Les peripècies del contorn dels personatges comporta elements determinants per a l'estructura narrativa:

  - L'espectacularitat de la dissolució.

- L'originalitat de la metamorfosi escenificada.

- La tensió entre la dinàmica de la figuració i les necessitats de la narració.

- La utilització de la disfressa, la màscara i la doble identitat.

 

 Les alteracions de la identitat poden estar justificades per la lògica narrativa o bé obeir, simplement, a la persistència del procés de configuració.

Les dissolucions i les metamorfosis poden estar justificades per les necessitats narratives, però tenen la funció primera de burlar la repetició, donen alegria escenificativa i eviten l'avorriment de dibuixar sempre les mateixes formes.

La influència del procés de configuració en la narració. La narració literària i la narració del còmic.

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Peter Bagge

Page 58: Còmic: expressió i comunicació

Les formes i els gèneres narratius

Les microformes narratives són maneres d'expressar, contar i intercalar la narració.  Còmics sense text narratiu.  Còmics amb text narratiu destinat a marcar salts espacials o temporals difícils de representar amb imatges.  Còmics amb text narratiu amb un paper narratiu fonamental, inclús, independent de les imatges.  

Les formes narratives

Les macroformes narratives comparteixen les característiques de tots els llenguatges narratius.

Eco de molts gèneres literaris: paraules i frases que associem al gènere rosa, a la ciència ficció...  

Textos sintètics.

Els textos llargs solen ser relats intimistes. Quan no s'utilitza la 1ª persona, la narració assumeix un cert aire d'objectivitat.

Els còmics d'acció no solen tenir textos llargs, són lents de llegir i disminueixen el ritme narratiu.

Els còmics d'acció dels anys 40-50, amb molts textos narratius, tenen, en llegir-los ara, un regust d'ingenuïtat i d'escassa consciència narrativa.

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 59: Còmic: expressió i comunicació

Estructures macronarratives Formes narratives que tenen a veure amb els formats de publicació de les historietes. Com a la resta de mitjans audiovisuals, el format obliga a valorar la forma en què s'escriu, dibuixa i imprimeix una historieta. 

•Tira còmica autoconclusiva.

•Làmines dominicals.

•Combinació de les dues estructures anteriors.

•Còmic-book.

•Àlbum.

•Novel·la gràfica. 

•Llibre.

•Tom o volum.

•Revista o magazine.

•Fanzine.

•Prozine.

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 60: Còmic: expressió i comunicació

Els gèneres narratius

Són fòrmules literàries en què podem agrupar les historietes segons els trets comuns de contingut.

Conjunt d'obres amb característiques internes i comunes que permeten establir una relació de semblança entre elles. No confondre gènere amb mitjà. El còmic és un mitjà de comunicació.

Còmic històric.

Còmic bèl·lic.

Còmic de fantasia i ciència ficció, també anomenat fanta-ciència.

Còmic d'humor: infantil, d'adults, humor polític, humor de l'absurd...

Western.

Còmic policíac o de sèrie negra

Còmic d'aventures: inclou pràcticament la resta de gèneres. Podem usar el concepte en sentit restringit per al·ludir els còmics situats en el segle XX, ambientats en països exòtics: Tarzan, Terry i els pirates, Corto Maltese...

Tots aquests gèneres es basen en l'acció i l'aventura però es diferencien per algunes característiques específiques: l'època (passat, futur), el tipus de protagonista, el lloc de l'acció (per exemple, el barri baix en el còmic policíac). Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 61: Còmic: expressió i comunicació

Subgèneres

Petites parcel·les en un gènere més ampli.

•Superherois. Personatges amb poders sobrehumans adquirits gràcies a factors fantacientífics, que és un subgènere del gènere d'aventures i el de ciència ficció.

•Cyberpunk. És un subgènere de la ciència ficció.

•Còmix. És el còmic underground, que neix als anys 60, a Nordamèrica. Trenca amb els gèneres clàssics tant en el dibuix (tosc, de vegades grotesc i lleig), com en la temàtica (erotisme, drogues, denúncia de la violència estatal i de la repressió policial...). Els principals exponents del còmic underground són Robert Crumb: El gat Fritz, Mr Natural... i Gilbert Shelton: The Freak Brothers.

Els gèneres narratius

Quan més original és un autor, més difícil és classificar la seva obra dins un gènere convencional. Sol ser el cas de les històries autobiogràfiques, de base dramàtica o del còmic, anomenat, d'autor.

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 62: Còmic: expressió i comunicació

Ensenyament i entreteniment

Will Eisner ens proposa una classificació diferent, basant-se en dues de les funcions bàsiques dels còmics: còmics d’entreteniment i còmics instructius.

Els gèneres narratius

 Còmics instructius  Còmic tècnic. Dóna instruccions de procediments, mètodes i modes d'utilització. Els còmics tècnics estan associats al muntatge d’aparells o a la manera de reparar-los. La disposició de les vinyetes, la col·locació dels globus o els textos narratius estan calculats per captar l'atenció del lector.  Còmic d'actituds. Té la funció de condicionar una actitud per a un treball, o una forma d'actuar davant de qüestions socials, com ara un còmic que vol influïr en la utilització de preservatius per a evitar les malalties infeccioses o en la relació entre l'alcohol i la conducció...  En els còmics, no hi ha pressió de temps per al lector. Pot disposar del temps que vulgui. També permeten la comicitat amb la qual cosa s'aconsegueix abans l'objectiu d'influenciar al lector.

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 63: Còmic: expressió i comunicació

El muntatge

L’autor ha de disposar la seqüència d'esdeveniments o dibuixos per tal d'omplir els espais buits de l'acció, donat que el lector d’un mitjà artístic no analitza sinó que reconeix. El límit de la visió perifèrica de l'ull humà, que capta o congela un segment d'allò què és en realitat un curs d'acció ininterromput, està relacionat amb la vinyeta tal com la utilitza el dibuixant.  Si la iconografia visual és el vocabulari dels còmics, la gramàtica amb què es construeix la història es basa en la interpretació dels elements de l'interior de la vinyeta, la disposició de les imatges i la relació de les imatges entre sí, en la seqüència.

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 64: Còmic: expressió i comunicació

Transicions entre vinyetes Les transicions marquen diversos aspectes de l'espai i del pas del temps i poden ser de sis tipus bàsics, segons Scott McCloud:

El muntatge

1.      Moment a momentVeiem una acció desenvolupar-se molt a poc a poc.

1.      Acció a accióRepresenten un sol element que va progressant.

1.      Tema a temaLa narració progressa de tema a tema seguint una escena o una idea.

1.      Escena a escenaEs produeix un canvi d'espai i temps alhora. Cal el raonament deductiu per entendre-les.

1.      Aspecte a aspecteNo representa temps, sinó que es recrea en diferents aspectes d'un lloc, idea o disposició d'ànim.

1.      Sense relacióNo ofereix relació lògica aparent.

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 65: Còmic: expressió i comunicació

La seqüència: elements del muntatge En un còmic captem el pas del temps en el desenvolupament seqüencial de les imatges. A través de la concatenació de vinyetes, del muntatge, es construeix i progressa la narració. L'estructura narrativa pot ser lineal o bé presentar alteracions del pas del temps i alteracions de la lògica de la història.  Com a lectors, experimentem la sensació que mentre els nostres ulls es mouen per l'espai, també es mouen pel temps, però no sabem quant temps passa. No obstant, no ens costa endevinar la durada d'una seqüència si els elements que la integren ens són familiars.Recursos més habituals de

muntatge El Pas del temps L’espai

Vinyetes consecutives que narren una acció lineal

El·lipsis Continuitat espacial: el raccord: ensolapaments, diverses fases del moviment del personatge...

Zoom

Condensació Accions simultànies Split-panel. Fragmentació de la vinyeta

Agrupacions de vinyetes que mostren un espai global

Accions paralel·les Salts en el temps: Flash-back i Flash-forward

Text narratiu Elements de mesura quotidians del temps, com ara calendaris, rellotges...

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 66: Còmic: expressió i comunicació

Santamaria Akana. Yugo. Editorial Planeta De-Agostini

Pep Rius i Joaquim Micó. Editorial Pirene

Juaco Vizuete. Ediciones La Cúpula

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 67: Còmic: expressió i comunicació

Planificació Angles i punts de vista

Primers plans comprimits

Idèntica planificació Visió subjectiva Ulls desorbitats

Pla i contraplà Vinyetes-detall Ulls que reflexen una situació

Visió de l'espai en off

Picar l'ullet al lector

Recursos més habituals de muntatge

Martí. Doctor Vértigo. Ediciones La Cúpula.

Martín Pardo i David Morancho. Editorial Planet-De Agostini

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat

Page 68: Còmic: expressió i comunicació

En el còmic sempre és ara, però el passat i el futur són reals i visibles al nostre voltant, en les vinyetes anteriors i posteriors a la què estem llegint.

La mirada, tot i ser sempre en el present, capta els voltants del panorama del passat i el futur.

Rosa Aparicio Beltran. Professora del CRP Ciutat de L’Hospitalet de Llobregat