comentem textos literaris 1

continguts

DimensiÓ comUnicatiVa

LECTURA La veu de la terraCOMUNICACIÓ

Elcomentarid’untextliterari

FUncionament De la llenGUa

GRAMÀTICA Llenguaparladainormativa

escrita.AspectessintàcticsLÈXIC

AdequacióiprecisiólèxicaREPÀSD’ORTOGRAFIA

Accentuació

DimensiÓ estÈtica i literÀria

HISTÒRIADELALITERATURA Literaturacatalanadel’edat

mitjana:AusiàsMarchiTirant lo Blanc

actiVitats De rePÀs i D’aValUaciÓ

LECTURA

objectius

en aquesta unitat aprendràs a:

Llegiricomprendreunanarració. Comentartextosliterarisd’acordambunespautes.

Expressar-teoralmentiperescrittenintencomptelanormativa.

Produir textos amb coherència,cohesió i adequació al contextcomunicatiu.

Relacionar el context social del’edat mitjana amb la literaturadel’època,iconèixer-neelsprin-cipals autorsdepoesia i narra-tiva.

Comentar poemes trobadores-cosid’AusiàsMarch.

ComentarfragmentsdeTirant lo Blanc.

10

DIMENSIÓ COMUNICATIVA · lectUra

Dades personals:VanéixeraBarcelonael1967.

obres:Tot et serà pres,Porta falsa, Quan el cerç bufa al migdia, L’ombra del Stuka,Els cosacs de l’autopista, etc. El pic de la Dama Mortavagua­nyarelpremiRamonMuntanerdel’any2000.

Pau Joan Hernàndez

tema:realista

Gènere literari:narrativa

el text

xiuxiuejar Murmurar.

celístia Clarordelsestels.

espadat Penya­segat.

caporal Militarquetéelgraumenyselevat.

VocaBUlari

La veu de la terra

—Laura! Laura! –vaig xiuxiuejar nerviosament.

La vaig haver de tocar per despertar-la, però, en aquell moment, fins i tot això m’era ben igual.

Es va despertar sobresaltada. ¿Potser també ella havia tingut malsons inde-finibles?

—Què passa?—Escolta!

La Laura va badallar sorollosament i vaig notar, pel soroll del sac de dor-mir, que s’incorporava. Els núvols tapaven la lluna, i la celístia no era prou intensa per dibuixar cap silueta dins la tenda.

Per un moment vaig pensar que potser no sentiria res, que tot havia estat una mala passada de la meva imaginació. Però la reacció de la Laura va ser clara:

—Què és això?—Deu fer una estona que sona –vaig dir-li–. M’ha despertat.—D’on ve?—No ho sé. Sembla que vingui de sota terra. —Sobretot no encenguis cap llum!

La Laura va sortir del sac de dormir i, mirant de no fer cap soroll, es va arrossegar cap a l’entrada de la tenda. Un cop hi va ser, vaig poder sentir com, amb infinites precaucions, anava obrint la cremallera.

El cant anava pujant i baixant de volum, de vegades clar, d’altres tot just al llindar de la percepció. No l’entonaven gaires veus, potser quatre o cinc, d’homes i dones.

—És com si vingués de l’espadat –va dir la Laura, mentre acabava d’obrir la cremallera i sortia de la tenda.

Vaig sortir del sac i vaig seguir-la. La nit era molt fosca, però la vaga llum dels estels permetia endevinar formes i siluetes. La Laura era dempeus al costat de la tenda.

—Sí, a mi també m’ho sembla –vaig dir amb un fil de veu.—De l’espadat i de sota terra… La cara que farà el caporal Márquez quan…

La Laura no va acabar la frase. A l’altra banda de la vall, al capdamunt d’un pic, s’acabava d’aixecar una gran flama.

—Què…?

Una segona flama es va aixecar en un cim contigu al primer. I una de terce-ra. Per un moment, dels cims de les tres muntanyes es van alçar columnes de flames, com fogueres que suressin en l’aire enmig de la nit negríssima.

11

DIMENSIÓ COMUNICATIVA · lectUra 1L’estrany espectacle només va durar alguns minuts. Aviat, les flames van començar a perdre força, fins que van desaparèixer, i van deixar la vall a les fosques. Només aleshores ens vam adonar que el cant havia callat.

Amb la llum del matí, amb el sol sortint, poderós, de rere les muntanyes, les pors de la nit semblaven esvair-se com la boira. El cant i les flames no eren records aterridors, sinó només curiosos, vagament inquietants com a màxim.

—El caporal Márquez ja té l’incident fora del comú que volia –vaig comentar mentre esmorzàvem a la porta de la tenda–. No crec que avui el veiem.

La Laura va assentir amb el cap.

—A hores d’ara, la Guàrdia Civil deu estar a punt de pujar aquelles tres muntanyes i d’escorcollar els cims. I aquesta nit, s’apostaran tots al voltant amb l’esperança de descobrir què passa exactament. I nosaltres, mentrestant, ens quedarem aquí sols amb els nostres càntics que surten de la terra.

Tenia tota la raó. Jo també hi havia pensat.

—Creus que aquelles fogueres poden ser només per despistar-los?—Podria ser. Per despistar-los i per allunyar-los d’aquí, que és on realment estan passant coses.—I què suggereixes que fem?—Tenim dues possibilitats. La primera és anar a buscar els guàrdies civils a l’altra banda de la vall, fent una marxa d’unes quantes hores, després de deixar anar els animals que hàgim capturat aquesta nit perquè no tin-drem temps de prendre’ns les dades. Un cop els hàgim trobat, els expli-quem que han d’abandonar una pista evident perquè aquesta nit, al nostre campament, ens ha semblat sentir una mena de peça de cant gregorià que sortia de terra. I, tant si els convencem que ens acompanyin com si no, tenim encara una bona caminada de tornada fins aquí, on arribarem rebentats, probablement de mal humor i havent perdut tot un dia de feina… o dos, si tenim en compte que potser no tenim temps d’armar els paranys per a la propera nit.—I l’altra possibilitat?—Ens quedem aquí i encreuem els dits. Si no ens fiquem amb ningú, hem de pensar que ningú no es ficarà amb nosaltres.

La cosa tenia la seva lògica i, francament, la segona opció em semblava molt més raonable.

Pau Joan Hernàndez, El pic de la Dama Morta (fragment adaptat)

12

DIMENSIÓ COMUNICATIVA · lectUra

ACTIVITATS

comprensió lectora

1 Què fan la Laura i el seu company al pic delaDamaMorta?

2 Quèdespertaelnoi?

3 D’onveelquesenten?

4 Quèveuenalcapdamuntdelpic?

5 QuimésrondapelpicdelaDamaMorta?

6 Quinaalternativatenendavantelsfets?

7 Què decideixen fer la Laura i el seu com­pany?

expressió escrita i oral

8 Inventa’tunfetestranyqueetpoguéshaverpassat en companyia d’un amic o amiga. Enprimer lloc fesunaplujad’idees idesprés re­dacta’nelsfets.

9 LaLaura ielseuamicestavena lamun­tanyaperferuntreballdecamp.Explicaenquèconsisteix el treball a partir de la lectura delfragmentsegüent.

recursos lingüístics

lÈxic

10 Explica algun treball de camp que hagis fetenalgunamatèria(Ciènciesdelanaturalesa,Ciènciessocials...).

11 Cerca en el text els mots que pertanyin alcampsemànticdelsaccidentsgeogràfics.

12 Explica el significat d’aquestes locucions ifrasesfetes,extretesdelalectura:

a ambunfildeveu b alesfosques c encreuarelsdits d tirarendavant(unafeina) e arribarrebentat f jugarunamalapassada

13 Busca un sinònim dels mots destacats ennegretaquesiguiadequatalcontext:

a ...vaigxiuxiuejarnerviosament. b ...lavagallumdelsestelspermetiaende­

vinarformesisiluetes. c La Laura era dempeus al costat de la

tenda. d ...lesporsdelanitsemblavenesvair-se

comlaboira. e ...la Guàrdia Civil deu estar a punt

d’escorcollar elscims.

14 Substitueixpersinònimstoteslesparaulesquepuguisd’aquestfragmentdelalectura:

Comparalestevesrespostesamblesdelsteuscompanys.

Així doncs, ens vam quedar al pla de la Sang, als peus del pic de la Dama Morta, tirant endavant la nostra feina. Vam obser-var, pesar i marcar sistemàticament els glírids i els sorícids que havien caigut als paranys. La Laura va dedicar després la resta del matí a introduir les dades a l’ordinador i, finalment, vam dinar i ens vam disposar a passar la tarda disseccionant egagròpiles.

glírids Famíliademamífersrosegadorsquecomprènelliróilaratacellarda.

sorícids Famíliademamífersinsectívorsdemidapetitaiaspectederatolí.

egagròpiles Regurgitacionsestomacalsqueeliminencertsocellscarnívors.

Vo

ca

BU

lar

i

Amb la llum del matí, amb el sol sortint, poderós, de rere les muntanyes, les pors de la nit semblaven esvair-se com la boira. El cant i les flames no eren records aterri-dors, sinó només curiosos, vagament inquie-tant com a màxim.

13

DIMENSIÓ COMUNICATIVA · comUnicaciÓ 1el comentari d’un text literari

comentar un text literari, sigui unaobra senceraoun fragment, con­sisteixaexplicarquèdiu(anàlisidelcontingut)icomhodiu(anàlisidelaforma).

Espotseguiraquestmètode:

1 comprensió del text

Llegeixatentamenteltextperentendre’lbé, ibuscaeneldiccionari lesparaulesquenoconeguis.

En una segona lectura, subratlla’n els elements que et semblinimportants.

2 contextualització

Recull informació sobre l’autor o autora i la seva obra, l’èpocaielcorrentliterariaquèpertanyeltext.

Especifical’autor,eltítoldel’obrailadatadepublicació.Siestractad’unfragment,situa’ldinsl’obra.

Defineixelgènereliterarideltext(poesia,narrativa,teatre...).

3 anàlisi del contingut

Temaiargument

Explica breument l’argument del text: què hi passa i quines són lesideesprincipalsqueconté.

Defineix­neeltema:laideageneral,l’assumptecentral.

Caracteritzael todel text (optimista,pessimista,satíric, irònic,alegre,trist...) i la intencionalitat de l’autor (subjectiva, objectiva, moralitzant,paròdica,seriosa,humorística...).

Estructura

Divideix el text en lesdiversespartsqueel configuren i especifica elcontingutdecadapart.

Relacional’estructuraexternadeltext(paràgrafs,estrofes,escenes...)ambl’estructurainterna,decontinguts(plantejament,nusidesenllaç,perexemple).

4 anàlisi de la forma

Identifica ianalitzaelsrecursosestilísticsques’hihanfetservir: fraseo­logia,vocabulari,nivellsdellenguatge,figuresliteràries(metàfores,compa­racions...),tipografia,etc.

▘

▘

R ECORDA

Quan has de comentar un text literari és molt útil seguir un mètode, que pot variar segons el gènere: poe-sia, teatre o narrativa.

14

DIMENSIÓ COMUNICATIVA · comUnicaciÓ

Cal que analitzis els trets formals en funció del gènere literari que utilitzal’autoroautora:

En narrativa:elspersonatges(principals,secundaris;caracterització:nom,edat,descripciófísicaipsicològica…);elpunt de vistadelnarra-dor (omniscient, objectiu, protagonista, testimoni…); l’estructura oordre de la història (plantejament,nus idesenllaç);eltemps –lineal(ordrecronològic)odesajustat (flash back,el·lipsis,anticipacions...)–;elllocil’èpocaenquètéllocl’acció,ilacaracteritzaciódel’ambient.

Enpoesia:lamètrica(estrofes,versos,rimairitme);delpunt de vistadelnarrador (omniscient,objectiu,protagonista,testimoni...),ieltipusdetext(prosa poètica,cal·ligramaopoema visual).

En teatre:lesformes del discurs(diàlegs,monòlegs,aparts);l’estruc-tura externa(actesiescenes)iinterna (plantejament,nusidesenllaç)il’anàlisidelspersonatges,il’espaiieltemps,queesbasarà,enbonapart,enlesacotacions.

5 conclusió

Serveixper recordarbreument lescaracterístiquesmés rellevantsdel textcomentat, tot destacant allò que tenen en comú. També pots expressar,demaneraraonada,unaopiniópersonalsobreeltext.

▘

▘

▘

RESPON

Quins gèneres literaris (narra-tiva, poesia, teatre) t’agrada més comentar? Per què?

1 Llegeixaquestanarracióicontestalespreguntes.Després,enunfullapart,fes­neuncomentariquesegueixilescincfasesexplicades.

ACTIVITATS

Viatge al poble de l’or

De seguida vaig veure la muntanya esguerra-da, partida pel mig, i, als seus peus, carretons i més carretons, homes i més homes amb pics i escarpres, amb martells i perpalines... homes enfilats d’ací d’allà a punt de matar-se en equi-libris impossibles, lligats per la cintura, per un braç, per una cama, per un simple peu en alguna aresta salvadora, pica que pica, arrenca que arrenca.

El sol petava contra la muntanya enteranyi-nada per camins de brillantor que encegaven. Vetes i més vetes. De l’or, en aquell poble, no en feien gran cosa. Se’l ficaven, si es pot dir així, a la boca. Abans l’amuntegaven una mica

pertot arreu i quan els venia de gust o quan consideraven que ja n’havien arrencat prou el polien perquè encegués. Era la seva dèria; frega que frega, enllustra que enllustra: com brilla, com brilla. Com he dit se’l posaven a la boca; tots duien dents d’or, colls d’or a dents i queixals. I els enterramorts no paraven d’arrencar dents d’or, ponts d’or, colls d’or a dents i queixals abans de cobrir amb làmines d’or la terra mare de les tombes que colga-ven els morts d’aquell poble tan regroc i tan lluent.

Mercè Rodoreda, Viatges i flors (fragment adaptat)

15

DIMENSIÓ COMUNICATIVA · comUnicaciÓ 1

a Quicreusqueéselprotagonistadelahistòria? b El conte ens explica una història realista fantàstica o bé intenta

simbolitzarunaidea?Justificalaresposta. c Creusqueel textmanté la típicaestructuranarrativadeplante­

jament,nusidesenllaç?Perquè? d Elpleonasmeésuna figura retòricaqueconsisteixa repetiruna

paraula o una idea per intensificar l’expressió. Localitza tots elspleonasmesdeltextipensaquinafunciódeuentenir.Hihaalgunaaltrafiguraretòricaaltext?

2 Llegeix atentament aquestpoema i fes les activitats.Després, co­menta’ld’acordamblescincfasesquehasvist.

a Relacionacadaideadesotaambunversdelpoemaiexplicaperquècreusqueelpoetahatriataquestesexpressions:

–Elpoeta,fidel,prometnoenamorar­sedecapaltradona.–Comunabandera,l’estimadaguiaeldestídelpoeta.–Resnopodria consolar el poetaper l’absènciade l’estimada,

nilesaltresnoies,nielcant,nilabeguda.–Elpoetapensaenlapossibilitatquelasevaestimadaeldeixi.–Elpoetas’embarcariaenaventuresarriscades.

b El poeta adopta la personalitat d’un mariner i situa l’escena en unport.Quinstòpicsliterariss’hiassocien?

c Recordaquelarimapotserconsonantoassonant,iqueesbasaen lapronúncia,noen lagrafia.Buscaenel textunarimafonè­tica.

Si anessis lluny

Si anessis lluny tan lluny que no et sabéstampoc ningú sabria el meu destí,cap altre llavi no em tindria presperò amb el teu nom faria el meu camí.

Un ram de noies no em fóra conhortni la cançó sota el dring de la copa,vaixells de guerra vinguessin al Portprou hi aniria, mariner de popa.

Si jo posava la bandera al pali era molt alta, t’hi veuria a dalt.

Joan Salvat-Papasseit, El poema de la rosa als llavis

5

10

16

DIMENSIÓ COMUNICATIVA · comUnicaciÓ

3 Llegeixaquesttextdramàticifes­neelcomentari:

a Quinaactitudhumana,pròpiadelavidamoderna,creusquecri­ticaaquesttext?

b Perquècreusqueelcompradornoténomiqueelvenedornoapareixenescena?Quinefecteprodueix,això?

Aquesta escena té lloc davant del teló. Surt un actor, el Comprador, i s’adreça cap a un extrem del prosceni. Parla amb un interlocutor que es troba entre caixes, invisible per al públic.

Comprador: Si us plau, necessito una planta... Però no puc per-dre el meu temps. Necessito una planta que creixi en qüestió d’hores!

Veu (surt un braç amb una petita planta): Aquí en teniu una que creix en tants dies...

Comprador: Ui, no! La que desitjo ha de ser més ràpida.Veu (traient una altra planta): Aquesta triga la meitat.Comprador: Encara és massa!Veu: Tinc el que voleu, però la llei em priva de vendre aquesta

mena de plantes sense que el client accepti la plena responsabili-tat de la compra. Si esteu disposat a signar uns papers... (El braç allarga uns papers, el Comprador els signa, i el braç i la mà es retiren. Tornen a aparèixer amb una nova planta.)

Comprador (agafant la planta): Això és el que vull! Quin nom té?

Veu: És una varietat poc coneguda de l’Hedera helix. Si viviu lluny, és millor que no us entretingueu pel camí...

(El Comprador torna a travessar l’escena i surt pel lloc per on havia entrat. Al cap d’un moment, torna a sortir per l’altra banda del pros-ceni, i va fent passades, sempre en la mateixa direcció, però la planta que porta a les mans és cada vegada més grossa. A la tercera passada, la darrera que fa, ja va de genolls per terra, perquè la planta ha crescut tant que l’embolcalla i no el deixa caminar. Surt dificultosament pel mateix lloc de sempre, mentre es fa una fosca total.)

Dagoll Dagom, Antaviana (1978), adaptació teatral del conte de Pere Calders L’“Hedera Helix”

DOCUMENTA’T A TRAVÉS D’INTERNET▶

Per contextualitzar els textos que has lle-git, abans de fer-ne el comentari, cerca a Internet informació sobre:

▶ L’autor o autora i la seva obra.

▶ El corrent literari en què s’inscriu el text.

17

fUNCIONAMENT DE lA llENgUA · Gramatica 1llengua parlada i normativa escrita. aspectes sintàcticsLlegeixaquesttextifixa’tenelsmotsilesexpressionsennegreta:

Aquest fragmentd’unaobrade teatre imitaunaconversaespontània.Undelspersonatgesquehiintervenen,laRoseta,faservirunregistrecol·loquialambexpressionsquenotrobaremeneldiccionariperquèlanormativanolesaccepta.Estractadebarbarismes(despreci,txibato,menos),motspro­nunciatsincorrectament(cosseslletxes...)ovulgarismes(llavonses,hai...).

Malgratquelainformalitatil’espontaneïtatpròpiesdelregistrecol·loquialfanquenosempres’adiguitotalmentamblanormalingüística,hemd’intentarexpressar­nosamblamàximacorreccióigenuïnitatpossibles.Acontinua­cióveuremalgunsdelserrorsmésfreqüentsqueconvéevitar.Enveuremmésenunitatsposteriors.

aspectes morfosintàctics

L’articlelo.Recordaque,encatalà,l’articleneutrelonoexisteixique,pertant,calusaraltresconstruccions,entrelesquals:

el fetmésimportantésquihacomèselcrim.(Ino lo més impor-tant.)

el millor de totésquenoharesultatmalferit.(Inolo millor.)

Ésunrevoltd’allòmésperillós.(Inode lo més perillós.)

Vineacasaalmésaviatpossible.(Inolo més aviat possible.)

Potserhoaconseguirem.(Inoa lo millor.)

Faréel/això/la cosaqueemdius.(Inolo que.)

Pescarnoésel meu fort.(Inolo meu.)

▘

Roseta: Li juro per la salut de la mama, en pau descansi, que io no en fai de cosses lletxes!

Jordana (imperiós, però de bon humor): Calla, si pots, florista. No diguis més bajanades. És que tinc pinta de policia, jo?

Roseta (encara amb desconfiança): Dòs, llavonses, ¿a què treu nas aixòs d’apuntar tot lo que dic, com un txibato? Qui sap quins penxaments em carrega! Ensenyi-m’ho, si és tan maco! Uix! No els estenc aquests gargots!

Jordana: Jo sí, escolta (llegeix amb la fonètica de Roseta): «Que té els uis al clatei, aquest pera?... Mai menos!... N’hi ha per un llangüet!»

Roseta (plorosa): No es pensi que ho hai dit com un despreci, aixòs del llangüet! Ha estat per riure! (A Fontanella:) Que parli aquest senyor! Li ha faltat el respecte una servidora?

Joan Oliver, Pigmalió (fragment adaptat)

En gran part del domini lingüístic del

català, la forma lo només és correcta com a forma plena del pronom feble el: doneu-lo. En el dialecte nord-occidental també és l’article masculí singular (pronunciat [o]), que només s’utilitza en registres col·loquials: lo pare.

!

18

fUNCIONAMENT DE lA llENgUA · GramÀtica

substantius.Hihaunacolladesubstantiuscatalansquetenendiferentgènerequeelmotcorresponentencastellà.

Sónmasculins:

elsafores

unavantatge

elcompte(bancari...)

elcorrent(elèctric...)

elcostum

eldot

eldeute

eldubte

unescafandre

elsespinacs

unestratagema

elfront

elllegum

ellleixiu

l’ordre(deldia...)

elpebre

elpendent

elregle

elsenyal

eltitella…

Sónfemenins:

l’acne

lesalicates

unaanàlisi

unaallau

unaàncora

unaau

unaaroma

ladent

unadestrossa

lespostres

laresta

unaamargor

lacalor

laclaror

unaesplendor

unaolor

laremor

laresplendor

lasuor

laverdor

lasíndrome

lacercavil·la

lafrescor

lagrip

lamarató

laxocolata…

Hihaunsquantssubstantiusqueensingularnoportensfinal:

anàlisi

artrosi

crisi

dosi

gènesi

hipòtesi

oasi

parèntesi

psicoanàlisi

sintaxi

síntesi

tesi

portaequipatge

rodalia

gratacel

parabrisa

paracaiguda

parafang

paraigua

paràlisi…

indefinits.Calevitarl’úsd’algunsindefinitsquesóncastellanismes.

s’ha de dir en comptes de

Hastrobatalguna cosa/resquet’agradi?Els altres/la restajanovindran.Tocaranalgunes/diverses/unes quantespecesd’Albéniz.Nohihacappreguntamés?

algoels demésvàrios, vàriesningun, ninguna

▘

▘

R ECORDA

El mot quelcom és una alternativa al barbarisme algo, tot i que és preferi-ble reservar-lo per al registre culte. En registre col·loquial o estàndard és més adequat usar alguna cosa. També es pot usar res en oracions interrogatives o dubitatives: Que vols res?

19

fUNCIONAMENT DE lA llENgUA · GramÀtica 1locucions prepositives.Calusarleslocucionsprepositivesgenuïnesievitarelcalcautomàticdelesexpressionscastellanesequivalents.

s’ha de dir en comptes de

Hovananul·lararran delesprotestes.Quant a/Pel que faal’argumentdel’obra...Vanperdreelpartita causa deleslesions.

arrel deen quant adegut a

locucions adverbials.Sóntambéexpressionsfixesquemoltsovintnoadmetenlatraducciód’unallenguaaunaaltra.Cadallenguatélessevespròpieslocucions.

s’ha de dir en comptes de

De sobte,vacauredesmaiataterra.Vésa poc a poc,quecauràs.No cal dir quevindremalmésaviatpossible.Elshotornaremtot.Això,per descomptat!I,a més,vanarribartard.

de repentpoc a pocdesde luego que per suposatademés

▘

▘

1 Substitueixaquestsloperl’expressiócorrecta:

a Lopitjordetotésquenosen’hasortit. b Ielspisoscadacopsónméscars,loqualperjudicamoltagent. c Aniremdevacanceslomésllunypossible. d Ésevidentquecórrermaratonsnoéslomeu. e Not’amoïnis:alomillornopassaràres. f Loqueenspreocupamés,perlotant,sónelsmalsresultats. g Not’imagineslomoltquem’hacostataprovarl’anglès. h Eraunaserpimmensa:feiaperlomenosdosmetresdellarg. i Loquemésràbiaemfaésquem’escarneixis. j Ambaquestvestitvasdeloméselegant!

2 Omple els buits d’aquestes frases amb l’article (definit o indefinit)adequat:

a Enaquellaparadavenen llegumsboníssims. b postresquehasdemanatportennataaldamunt. c Site’nfassocitindràs avantatgesconsiderables. d Quanperfivanatraparl’autobús,elsqueia suoraraigfet. e Sempreheudeplantejar dubtesquetingueu. f Elbanclireclamava deutependent. g Cadaculturaté costumsdiferents. h Acabende treurealmercat lleixiunouque fa olor

moltbona.

ACTIVITATS

20

fUNCIONAMENT DE lA llENgUA · GramÀtica

3 Ompleelsbuitsambunasfinalsemprequecalgui:

a Segonscom resultin lesanàlisi , hauràsdeprendreunadosi ounaaltra.

b Poseulesexplicacionsentreparèntesi itots’entendràmillor. c Aquelljardíeraundelsoasi méstranquilsquehevisitat. d SigmundFreudéselparedelapsicoanàlisi e Hacaigutperunmargeihadestrossatelparafang dedavant. f Agafa un paraigua perquè l’home del temps ha dit que avui

plourà. g Téelportaequipatge tanplequenopottancarlaportadeldar­

rere. h Hapatitunacrisi d’asmail’hanhagutdeduraurgències. i Elgratacel mésaltdelmónes trobaaTaipei (Taiwan) i fa508

metresd’alçària.

4 Totes aquestes frases contenen algun error relacionat amb elsquantitatiusoelsindefinits.Indica’lsicorregeix­los.

a Encaraquetotselsdemésfeienpont,johaviadetreballar. b Vansortirvarisnoisdelcine. c Elsdemésmembresdelacollase’nvananar. d Teniaalgoperdirperòningunassistentl’escoltava. e Vaigveurevariscopselmateixcotxe. f Noduienningunapeçaderobaaldamunt. g Estàsdientmassesbestieses. h Jahemproposatprousideesperavui. i Hemvistbastantespersonesconegudesenaquellareunió. j Hejugatalarifaiheguanyatvarispremis.

5 Escriualsespaisbuitslalocucióprepositivaadequada:

a Laguerradel’Iraqcomençà l’ambiciópelpetroli. b Lesplatges, lacontaminació,estanmoltmalament. c alsresultats,encaranoelssabem. d Novapodervenir lamalaltiaquetenia. e Varelliscar elterramoll.

6 Substitueixlesincorreccionsquetrobisenaquestesfrasesperlalocucióadverbialadequada:

a Iademésdepunxarunaroda,esvaavariarelmotor.Quinviatge! b Vacomençarariurederepentiencaranoséperquè. c Llegiatanpocapocqueensfeiavenirson. d Desdeluegoquehivullparticipar!Peraixòhemvingut,oi? e Persuposatqueelsdinersrecaptatsenaquestamaratóesdes­

tinaranalainvestigaciómèdica.

21

fUNCIONAMENT DE lA llENgUA · lÈxic 1adequació i precisió lèxicaSi no utilitzem els mots amb precisió i adequació al context, la nostraexpressióresultapobraiconfusa.Peraixò,quanparlemoescrivim,ésmoltimportantevitarunasèried’errorsidedefectesqueentorpeixenlacomu­nicació:

Vaguetatsiimprecisions:s’utilitzenmotsdesentitmoltampli.

A la part més alta de l’arbre cantava un ocell.→motsgenèrics

A la branca més alta del roure refilava un rossinyol.→motsespecífics

significats impropis:s’usenperconfusionsdesentitentremots.

Has de doblar la fulla de paper per la línia de punts.

Has de doblegar el full de paper per la línia de punts.

mots jòquer.Sónmotsquetenenunsignificattangeneralqueserveixenperatot,iqueutilitzemquannose’nsacutlaparaulaprecisa.

fer,cosa,tema,bo,dolent,això,allò...

Barbarismes:sobretotprovinentsdelcastellà,peròtambédel’anglès.

Vés a llençar la bassura al container.

Vés a llençar les escombraries al contenidor.

Vulgarismes:sónformespopularsconsideradesincorrectes.

ous dusosperous durs sapiguerpersaber

▘

▘

▘

▘

▘

R ECORDA

Altres mots jòquer:

Verbs: ser, estar, tenir, posar, dir...

Substantius: problema, per-sona...

Adjectius: bonic, lleig, inte-ressant, avorrit...

Vés amb compte amb la repetició inneces-

sària d’un mot, ja que és un indici clar de pobresa lèxica. Per evitar-ho, pots recórrer als sinònims: Tu tens gana, jo tinc fam i ell té apetit.

!

1 Totsaquestsmotsvolendir‘petitaporciód’unacosa’.Completalesfrasesambelmotadequatalcontext.

gota,engruna,bri,esquitx,volva,borrall,fragment

a Pintavaelsostreiun depinturaemvaentraral’ull. b Nomengisgaletesalllit,quel’ompliràsd’ . c Tornemacasa,quecomencenacaure deneu. d M’heajegutalagespaiaraportolarobaplenade d’herba. e Nom’agradagaireelcava.Posa­me’nnomésuna . f Podriestornararecitarunaltre delpoema. g Escombraelterra,queésplede dellana.

ACTIVITATS

Cabdell de llana.

22

fUNCIONAMENT DE lA llENgUA · lÈxic

2 Completa les frases següents ambelmot adequat dels quehi haentreparèntesis:

a Emplenil’imprèsamblesseves (dates/dades)personals. b Apunta’tla (direcció/adreça)delnoudomicili. c Cada any augmenta el (nombre/número) d’assistents al

festival. d Posaplats (fondos/fons),quehihasopa. e (senyalar/assenyalar)ambelditésdemalaeducació. f L’han (nomenat/anomenat)directoradjunt. g Janoqueda (res/gens)depa. h Elsveïnsdelpisde (sota/baix)sempreesbarallen.

3 Substitueixcadaundelsmotsencursivade lesfrasessegüentsperunaltred’equivalent,peròmésconcretiprecís:

a Hanfetunacasanovaalacantonada. b Fumaribeureésdolentperalasalut. c Comesdiul’actorquefaelpaperdeManelic? d M’handitquecaminarésunacosamoltbonaperaaquellsque

patimdelcor. e Etsemblabonicelquehasfet? f Elnoucenshacomptabilitzatunaugmentdemilpersonesa la

ciutat. g Noetbeguislallet,ques’hatornatdolenta.

4 Substitueix els vulgarismes de les frases següents per la formaestàndard:

a Nohovemdirperquènotinguessiundisgust. b Men’enrecordarésempremésdelsteusinsults. c Nohovulguissapiguer.Lomillorquepotsferésnopreguntar. e Lesduguesgermanesvanesbarallar­seperunatonteria. f Unapersonatanignorantahauriademossegar­seméslallengai

nos’etivocariatant. g Llavontes,quans’hivacalarfoc,vaitirar­hiaiga. h Quansevollidiures,sapiguentelmalgènitqueté!

5 Elsmotsencursivade les frasessegüentsestanutilitzatsambunsignificatimpropi.Substitueix­losperlesparaulesadequades.

a Eratanllunyquenopodiaescoltarelqueemdeies. b Perdoni,peròs’haassentatalmeulloc. c Elmeucanaritélesplomesgroguesielpicvermell. d Elpeixgranesmenjaelpetit. e L’arquitectem’acabadedurelsplanellsdelacasanova. f Lapilotahaentratfinsalfonsdelaret:gol!

23

fUNCIONAMENT DE lA llENgUA · rePÀs D’ortoGraFia 1

accentUaciÓ

1 Copia aquest text i subratlla’n les síl·labes tòniques. Després,classifica’nelsmotsenelsgrupsdelataula.

agut pla esdrúixol monosíl·lab tònic monosíl·lab àton

2 Araclassificalesparaulesdeltextanteriorsegonselsodelavocaltònica (si parles balear, hauràs d’afegir­hi encara un altre so tònic, eldelavocalneutra):

a e oberta e tancada i o oberta o tancada u

3 Subratllalesduessíl·labestòniquesdecadascundelsmotscom­postossegüentsipronuncia’lscorrectament:

Collbató

rodamón

escurabutxaques

fisicoquímic

trencaclosques

cercabregues

ventafocs

guardabosc

penya­segat

gratacel

cagadubtes

obrellaunes

tastaolletes

ploramiques

llepafils

4 Separaaquestsmotsensíl·labesiclassifica’lsalataula:

diftong creixent diftong decreixent hiat dígraf

ACTIVITATS

Vaig obrir l’armari i vaig començar a remenar capses fins que vaig trobar els llums. Vaig baixar de puntetes al primer pis i vaig anar amb les palmeres cap a l’habitació. Al menjador, la Montserrat estava parlant del viatge de nuvis. Tot just anava per París, o sigui que encara havia de passar per Àustria i Suïssa i jo tenia temps d’acabar d’arreglar els llums.

Salvador Comelles, Dotze contes (fragment adaptat)

a campió b llengua c aigua d esglaiava epaella

f impermeable g cuereta h lluita i alineat jpneumàtic

kparacaigudes l ianqui m juliol n empleat oquietud

p xiulet q guix r servei s recipient t idea

Recorda que els monosíl·labs àtons

són: els articles, les con-traccions, les preposicions àtones, els pronoms febles i el mot que.

!

Els monosíl·labs no s’accentuen. Única-

ment duen accent diacrític aquells que, si no en por-tessin, es podrien confon-dre amb mots similars: són (verb) / son (substantiu).

!

24

fUNCIONAMENT DE lA llENgUA · rePÀs D’ortoGraFia

5 Accentuaelsmotssegüentsi,després,classifica’ls:

agut pla esdrúixol

6 Accentuaaquestsaltresmotsi,després,classifica’ls:

e oberta e tancada o oberta o tancada

7 Accentuaelsmotsquecalgui:

8 Relacionaambfletxes:

a mà 1 transfereixenacanvidediners b ma 2 per+el c vénen 3 del’esquelet d venen 4 lameva e ós 5 cabell f os 6 extremitat g pèl 7 compareixen h pel 8 mamífer

9 Posaaccentalsmotsdelesfrasessegüentsquen’hagindedur:

a —Hatretundeual’examen.—Deun’hido!Quihohaviadedir! b Esunjerseifetama.Elfeudurantlesvacances. c L’interesdecadascunovapermetrearribaraunacoincidencia. d EnRamonienLluisestudienciencies,ilaMaria,historia. e Ushoexplicaretotambpelsisenyals. f —Volsmores?—Si,siesquesonmadures.

abiologica bdesapareixer c volcanica d fraccio eqüestio

f conseqüencia g reptil h historia i ninxols j jurassic

kbambu l extincio m astucia nAustralia o tambe

ppel·licules qmamifers r arees s geologic t origens

R ECORDA

La combinació i/u + vocal no constitueix un diftong creixent si al davant té una consonant: pa-ci-èn-ci-a.

a gairebe bperdua c clonacio

d comics eplioce f imaginacio

g epoca h fossil i exit

j tendencia k centims l essers

m aixo n evolucio o esglesia

a alzina bpais c aguila

dpinyo e automobil f alacra

g fruita hdalia i teixir

j italia kplatan lAgnes

m correr n Japo oPolonia

25

DIMENSIÓ ESTÈTICA I lITERÀRIA · Història De la literatUra 1literatura catalana de l’edat mitjana: ausiàs march i Tirant lo BlancLasocietatdel’edatmitjanas’estructuravad’unamanerajeràrquicaipira­midal, i per sobrede tot hi havia elmonarca.Els estaments socials erenl’Església,lanoblesaielpoble.L’Esglésiavaseruncentredeconservaciódelsvalorsdel’antiguitat ivacontribuira lasevaexpansió.Lanoblesavaadquirirunagranimportànciaperl’ajutqueoferiaalesempresesreials.Ielpoble,quenorebiaeducació,vaviurearecerdelsmonestirsidelscastells,dedicatalesfeinesagrícoles.Totstresestamentsvanquedarreflectitsenla literaturadel’època: literaturamoral ireligiosa, literaturacavallerescaicortesana, i literaturapopular.L’obradeRamonLlull,al seglexiii, recullaqueststrestipusdeliteratura.

la poesia trobadoresca

Lapoesia trobadorescavanéixeren laprimerameitatdelseglexii alsudde França, i es va estendre cap a altres terres com ara el nord d’Itàliai Catalunya. Va ser la primera poesia culta composta en una llenguaromànica(l’occitàoprovençal)ireflectiaelsidealsdelasocietatfeudal:laguerra, l’honor i l’amor.Aquests temes isituacionspoètiquesvansertractatspelstrobadors.

Eraunapoesiaconcebudaperserescoltadaiesbasavaenunesreglesformalsestrictesqueelstrobadorshavienderespectar.Hihaviatresestilsenl’artdeversificar,anomenattrobar:eltrobar lleu,queeraunapoesiasenzilla i entenedora; el trobar clus, una poesia hermètica i difícil d’en­tendre,ieltrobar ric,unapoesiacaracteritzadapelcultealaformaialamusicalitatdelvers.

L’amor cortèséseltemacentraldelapoesiatrobadoresca.Eltrobadoresdeclaravassalldeladama–anomenadamidons,delllatímeis dominus,ésadir,‘elmeusenyor’.Ladamaestimadapeltrobadorhaviadesercasada,perquèlescasadesposseïenllibertatjurídica,mentrequelessolteresesta­vensotmesesa lavoluntatpaterna.Aquestarelacióextramatrimonialorigi­navaeltriangleamorós(amant­dama­marit) i lapresènciadels lausengiers,envejososomaldients,quepodiendelatar larelacióalmarit (gilós).Afidemantenirensecretlarelació,eltrobadorusavaelsenyal,sotaelquals’ocul­tavalaidentitatdeladama.Perentendreaquestarelaciód’adultericalsaberque,peral’aristocràciafeudal,elmatrimonierauncontracted’interessosalmargedel’amori,finsitot,del’atracciófísicaentreelscònjuges.

Elsprincipalsgèneresdelapoesiatrobadorescasón:

Lacançó,enquèesfaunalloançaiidealitzaciódeladama.

L’alba,quenarralaseparaciódelsamantsal’alba.

Lapastorel·la,queésundiàlegentreuncavalleriunapastora.

▘

▘

▘

R ECORDA

En l’edat mitjana, el cen-tre de la cultura residia als monestirs. Els monjos dedicaven bona part del seu temps a elaborar manuscrits de gran bellesa.

S ABIES QUE...?

El trobador creava com-posicions literàries i musicals alhora, destinades a ser difo-ses mitjançant el cant dels joglars. El trobador Guillem de Cabestany.

26

DIMENSIÓ ESTÈTICA I lITERÀRIA · Història De la literatUra

Ladansa,queésunacançóperserballada.

Latençó,queésladiscussiópoèticaentredostrobadors.

Elplany,queconsisteixenunlamentperlamortd’unésserestimat.

Elsirventès,queésunatacpersonalobéunapropagandad’idees.

La similitud entre la llengua occitana o provençal i la llengua catalana vafer que els poetes catalans escrivissin en occità. Els principals trobadorscatalansvanserGuillemdeBerguedà,RamonVidaldeBesalú,GuillemdeCabestanyiCerverídeGirona.

Lainfluènciadelstrobadorsesvamantenirfinsalseglexiv,èpocaenquèvananardesapareixentelsmodelssocialsquealimentaven lapoesia tro­badoresca.

▘

▘

▘

▘

1 Contestalespreguntessegüents:

a Quinaestructuratenialasocietatdel’edatmitjana? b Aquinestamentcorresponcadatipusdeliteratura?

literaturareligiosaliteraturacavallerescaliteraturapopular

c Quinautorvaconrearelstrestipusdeliteraturaanteriors? d Defineixlaliteraturatrobadorescaidiguesdequinstemestracta.

2 En el poema trobadoresc següent, l’amicde l’enamorat (el guaita) faguàrdiaforadeleshabitacionsdeladamaiesperadespertquearribil’alba.Llegeix­loicontestalespreguntes.

a L’amic s’adreça a la mateixa persona? A quines persones s’a­dreça,sino?

b Quinescosesdiul’amicaltrobadorperdemostrar­liques’estimaladama?

•••

ACTIVITATS

Cançoneta, si em puc de vós servir,i entrar amb vós a la cort o bé al palaui parlar amb la que tant em fa glatir,la meva dama, de qui sóc esclau,us pregaria, ja que no tinc paui que tothom al seu davant s’inclina,que li diguéssiu, tant de mi es retrau,que és la millor del món i més divina.

Guillem de Berguedà (versió actualitzada)

5

glatir Estarneguitóspeldesigd’unacosaqueesfaesperarmolt.

27

DIMENSIÓ ESTÈTICA I lITERÀRIA · Història De la literatUra 1el català literari: de ramon llull a l’humanisme

Els primers textos en català daten del segle xii. Es tracta d’un fragmentd’unatraducciód’unalleivisigòtica,elForum iudicum.CapalfinaldelseglevanaparèixerlesHomilies d’Organyà,quesónrecullsdesermons.Alllargdelseglexiiivansovintejartextosdelleisiprosahistòricaencatalà.

Lafiguramésrellevantdel’èpocavaserramon llull(1232/33–1315/16),quevaescriureunagranquantitatdellibres,delsqualssen’hanconservatgairebé 250. Aquesta àmplia producció recull novel·les, llibres didàctics,tractatsde filosofia, llibres religiosos,etc.Enelcampestrictament literari,destaquen:

Llibre de meravelles (compostperdeufragments,undelsqualséselLlibre de les bèsties).

Llibre d’Evast e d’Aloma e de Blanquerna son fill (que inclou al finalelLlibre d’Amic e Amat),entred’altres.

RamonLlullvaescriureenquatrellengües:llatí,català,occitàoprovençaliàrab.

Amés, entre els segles xiii i xiv destaquen les quatre grans cròniques,llibreshistoriogràficsescritsperJaumeI,BernatDesclot,PereelCerimoniósiRamonMuntaner.

Jaenelseglexiv,laliteraturacatalanavaassimilarelscorrentshumanísticsqueproveniend’Itàlia.L’humanismevasituar la figurahumanacomaeixcentraldelpensament(antropocentrisme),encontradelavisiómedieval,elcentrede laqualeraDéu(teocentrisme).Enelcampde l’art,aquestcor­rentvaintentarrecuperarelstemesil’estildel’antiguitatclàssica.LafiguraprincipalvaserelbarceloníBernat metge (1340/46–1413), l’obramésimportantdelqualésLo somni.

Al País Valencià, al començament del s. xvi sorgí un grup d’humanistesimportant.Elsseusmembresestiguerenlligatsalmovimenterasmista:PereJoanOliver, JoanGelida, JoanMartíPoblació i, especialment, JoanLluísVives,deixebleiconfidentd’Erasme,unadelesgransfiguresdeleslletreseuropees.

Afinaldelseglexiv,enlaliteraturacatalanavanaparèixerelsprimerssímp­tomes del Renaixement. Aquest període coincideix amb una certa recu­peracióeconòmica iamb l’expansióde laCoronacatalanoaragonesaperterresd’Itàlia.

Laliteraturacatalanavaassolirelmomentmésbrillantalseglexv.Aquestsegle d’orvatenirelcentreaValència–enunmomentenquèelPrincipattravessavaunagreucrisi econòmica i demogràficaacausade lapestai les guerres– i es va nodrir d’autors d’extracció burgesa o de la petitanoblesa.

▘

▘

Fragment conservat del Forum

iudicum.

Ramon Llull presenta les seves

compilacions a la reina de França.

Pàgina de Lo somni, de Bernat

Metge.

28

DIMENSIÓ ESTÈTICA I lITERÀRIA · Història De la literatUra

la poesia al segle xv: ausiàs march

Durantelseglexv,lapoesiavaarribaralpuntméselevatgràciesalesobresdeJordi de sant Jordi,Joan roís de corellaiausiàs march.Arabé,l’obraqueassolímésoriginalitat irellevànciavaser,sensdubte, lapoesiad’AusiàsMarch.

AusiàsMarchvaserelprimerpoetaquevaescriureenunallenguagenuï­namentcatalana.Va trencardemaneradefinitivaamb la tradicióanterior,lapoesiatrobadoresca,tantpelquefaalallenguacompelquefaalcon­vencionalismede l’amor cortès. La sevapoesia representa el primer pascapalapoesiamoderna.

LapoesiadeMarchgiraalvoltantdelstemesdelbéielmal,elbonielmalamor,elpecatilavirtut,eldolorilamort,ilalluitaambsimateix.Eltemaamoróséselqueocupamésespaien lasevaextensaobra.L’originalitateneltractamentd’aquesttemarauenelfetqueelpoetaconsideraladamasimplementcomadona:ambvirtutsivicis,ambfermesaifeblesa.

Darrere les seves especulacions poètiques i filosòfiques hi ha sempre unésserreal,unadamaaquielpoetaal·ludeixambelssenyalscol·locatsenl’últimaestrofa.ElssenyalsméscaracterísticsqueusasónPlena de seny i Llir entre cards. De fet, tan sols coneixem el nom d’una dama, Teresa,esmentadaenunacomposició,peròsemblaindubtablequeelconjuntdelasevaobravaadreçatamésd’unadama.EnAusiàsMarch,l’amorapa­reixsempreintel·lectualitzatiidealitzat.Elpoetadistingeixtrestipusd’amor:l’honest,quecorresponal’ànimahumana;eldelitable,quecorresponalcos,ielqueescompond’aquestsdos.

La poesia d’Ausiàs March s’agrupa en cicles classificats pel tema o pelsenyal.Enfunciód’aquestssenyals,lasevapoesiaamorosarepresentacincgranscicles:1)Plena de seny,2)llir entre cards,3)mon darrer bé,4)amor, amor i 5)oh foll amor. Enparlaremdelsdosprimers, jaqueels altres sónconsideratsmenors.El primer cicle,Plena de seny, recullunamorprimerenc.Semblaqueelpoetaestimavamoltladama,iella,encanvi,l’estimavapoc;peraixòelsversossónamaratsd’enyorança,melan­giaiamargor:

Plena de seny, si el cor em fullejàveu,veuríeu clar que us amaré sens fi.Abans de vós, mai estimava així,torneu allà on de primer estàveu.

Elsegon,llir entre cards,éselcicleamorósmésamplid’AusiàsMarch,is’adreçaaunasoladama,Teresa,casadaiambfills.Elpoetan’estàmoltenamorat,peròsemblaqueellanol’arribaaestimardeveritat.Aquestasitu­acióprovocaenl’enamoratunafortatensióespiritualisensual,queelduuapensarnomésen lamortperaconseguirdeslliurar­sedetantaangoixa.ElsaltrestresciclescompletenelsanomenatsCants d’Amor.

R ECORDA

Ausiàs March va viure al segle xv a Gandia. De famí-lia noble i poeta, va servir el rei Alfons el Magnànim a Itàlia i a Àfrica. Es va casar amb una germana de Joanot Martorell, la qual va morir al cap de dos anys. Es va tornar a casar, i la segona muller va morir després de quinze anys de matrimoni. Ausiàs March va morir el 1459.

S ABIES QUE...

L’obra poètica d’Ausiàs March comprèn 128 poe-sies amb un total de més de 10.000 versos, escrits entre el 1425 i el 1459.

Ausiàs March.

29

DIMENSIÓ ESTÈTICA I lITERÀRIA · Història De la literatUra 1

1 Quinésl’escriptorcatalàmésimportantdelseglexiii?Quantesobresvaarribaraescriure?

2 Quinfouelsegled’ordelaliteraturacatalana?

3 Onesvanproduirlesprincipalsobresd’aquestaèpoca?Perquè?

4 Llegeixaquestfragmentd’AusiàsMarchifeslesactivitatsindicades:

a Analitzalamètricadel’estrofa. b Indica’nlesimatgesicomparacions. c Perquèelpoetanecessitaallunyar­sedeladama? d Hihasemblances,pelquefaal’amor,entreelsbrausielpoeta?

5 Explica la frustració sentimentalquemostra l’autor enelpoemasegüent:

a Quinaproclamaciópúblicavolferl’autor? b Analitzalamètricadel’estrofa. c Perquècreusquel’autortriaaquestaestructuraperalacompo­

sició? d Busca­hiunacomparacióiexplica’nelsignificat. e Comtractaladama,elpoeta?

ACTIVITATS

Tal com el brau que se’n fuig pel desertquan és vençut pel seu semblant que el forçai ja no torna fins que ha recuperat la força,per destruir aquell que l’ha ofès,així em cal a mi allunyar-me de vós,car el vostre gest ha confós el meu coratge;no tornaré fins que haja del tot arrancat de mila gran por que m’impedeix de ser feliç.

Ausiàs March (versió actualitzada de Joan Fuster)

5

Així com aquell qui es veu prop de la mort,quan corre mal temps i es troba perills per la mar,i albira un lloc on es podria refugiari no hi arriba per la seua malvada sort,m’esdevé a mi, que vaig passant afanysi us veig bastant a remeiar els meus mals.Desesperat d’acomplir els meus desigs,aniré pel món proclamant el vostre orgull.

Ausiàs March (versió actualitzada de Joan Fuster)

5

30

DIMENSIÓ ESTÈTICA I lITERÀRIA · Història De la literatUra

la narrativa cavalleresca

La narrativa que es va escriure durant l’edat mitjana s’inspirava en nar­racionsde fetscavallerescos i tambéen l’èpica tradicional i en llegendessobrel’antiguitatgrecoromana.Elsfetscavallerescosvanoriginardostipusd’obres:elsllibres de cavalleriesilesnovel·les cavalleresques.

llibres de cavalleries i novel·les cavalleresques

Nascutsa lescortsdeBretanyacapalseglexiii,els llibres de cavalleri-es,comAmadís de Gaula,derivendelesnovel·lesartúriques(sobreelreiArtús) iassoleixenelpuntculminantenLancelot.Aquesttipusd’obresescaracteritzen per la presència d’elements meravellosos, fantàstics i inver­semblants,comaragegants,dracs,serps,etc.,perl’exageradíssimaforçafísicadelscavallers i lessevesqualitatssobrehumanes,per lesaventuresimpossibles que s’hi narren, perquè l’acció està situada en terres llunya­nesiexòtiquesienunpassatremot,etc.Elsseuspersonatges(Lancelot,PercevaloGalvany)sónelmodeldel’idealcavalleresc.

Encanvi, lesnovel·les cavalleresques,comaraTirant lo Blanc oCurial e Güelfa,notenenelementsmeravellosos,elsseusprotagonistessónmoltforts imoltvalents,peròenunaproporcióhumana, i lesaccionsques’hinarren tenen llocen terresconegudes iperfectament localitzables, enuntempspròximienunambientimmediat.Peraquestmotiu,Cervantes,enelQuixot,esburladelsllibresdel’estildel’Amadís,peròsalvadelafogueraelTirant lo Blanc.Defet,segonsl’opiniód’aquestescriptorcastellà,Tirant lo Blanc éslamillornovel·lacavallerescaques’hagiescritmai:

¿Válese Dios! ¿Que aquí esté Tirante el Blanco! Dádmele acá, compadre, que hago cuenta que he hallado en él un tesoro de contento y una mina de pasatiempos(...). Digoos verdad, señor compa-dre, que por su estilo, es éste el mejor libro del mundo.

Tirant lo Blanc presentaunacavalleriapossible inecessàriaen lasocietatdel’època;creïbleiversemblant,queobeeixtantalcanvidegustosestè­tics, cada cop més pròxims a la realitat, com a les necessitats del mónde la cavalleria del segle xv. La novel·la presenta un model de cavaller,exemplarihumàalhora,queresultapossibleicreïble,iques’adaptaalseumomentper regirelsdestinsdelsseuscoetanis.Elmateixpodemdirdel’altranovel·lacavallerescacatalana,Curial e Güelfa.

Tirant lo Blanc, de Joanot martorell

Tirant lo Blanc,consideradaunadelesnovel·lesmésrellevantsdelaliteraturacatalanaieuropea,vaserescritaperJoanotMartorelldurantlasegonameitatdelseglexv,iimpresaperprimeravegadaaValènciael1490.Haestatdefinidacomunanovel·la total:decavalleria,fantàstica,històrica,militar,social,eròti­ca,psicològica...L’obra,divididaen487capítols,narra lahistòriad’un jovecavaller,TirantloBlanc,desdelsseusinicisalacortd’Anglaterra–hivaperparticiparenuntorneigquehaconvocatelrei–finsalasevamortaGrècia.

■

R ECORDA

Joanot Martorell (1413/15 – 1468) va néixer a Gandia en una família de la noble-sa, molt aficionada a les disputes i als enfrontaments per qüestions d’honor i per motius econòmics. Així, va tenir un litigi amb Ausiàs March, casat amb la seva germana Isabel Martorell, per qüestions del dot matri-monial, i amb el seu cosí Joan de Montpalau, que havia seduït i abandonat la germana petita, Damiata Martorell.

31

DIMENSIÓ ESTÈTICA I lITERÀRIA · Història De la literatUra 1EnelTirant destaquensobretotdoselements:elscavallerescos (guerres,batalles i tornejos) ielssentimentals (històries iescenesd’amor).Undelstretsméscaracterísticsde lanovel·laéselseuerotisme,especialmentenlesrelacionsprematrimonialsdeTirantiCarmesina.

L’amordelsjovesésafavoritperladonzellaPlaerdemavidaidestorbatperlaViudaReposada.QuanTiranttornaaConstantinobleialliberal’imperidelsturcs,escasaambCarmesina.Alfinaldelanovel·la,totsdosmoren:Tirantacausad’unamalaltia, iCarmesina,detristesaperTirant.Tirant lo Blanc representaunveritabletrencamentambtotalanarrativaanterior,iperaixòésconsideradalaprecursoradelanovel·lamoderna.

1 Diguesquinaéslarespostacorrectaencadacas:

Elsllibresdecavalleriestenencomareferent: a ElcicledelreiArtús. b Dracs,serps... c Lespersonesnormalsdel’època.

Tirant lo Blanc iCurial e Güelfa són: a Exemplesdenovel·lacavalleresca. b Exemplesdellibredecavalleries. c Exemplesdedoctrinamedieval.

Tirant lo Blanc presentaunasèriedefets: a Inversemblants. b Realsihistòrics. c Ficticis,peròcreïblesiversemblants.

Tirant lo Blanc: a VaserescritperJoanotMartorellalseglexv. b VaserescritperJoanotMartorellalseglexiv. c Ésunanovel·laanònimadelseglexv.

Curial e Güelfa: a VaserescritperJoanotMartorellalseglexv. b VaserescritperJoanotMartorellalseglexiv. c Ésunanovel·laanònimadelseglexv.

ElsescenarisdelTirant són: a Catalunya,Grècia,elnordd’ÀfricaiTurquia. b Anglaterra,Sicília,Rodes,l’Imperigrecielnordd’Àfrica. c Catalunya,laCoronad’Aragóil’Imperigrec.

Tirant lo Blanc: a Ésunanovel·lamilitar. b Ésunanovel·laeròtica. c Ésunanovel·latotal.

ACTIVITATS

32

DIMENSIÓ ESTÈTICA I lITERÀRIA · Història De la literatUra

2 Llegeixeltextsegüentifeslesactivitatsdesota:

a Resumeix,oralmentoperescrit,elfragmentdeTirant lo Blancqueacabesdellegir.

b Explica què hi ha en el fragment llegit que es pugui considerarpropid’unanovel·lacavalleresca.

c Quants personatges intervenen en aquest fragment? Quins en sónelsprotagonistes?

d Prepareu­vos el fragment i llegiu­lo en veu alta als companysintentantdonarl’entonaciónecessària.

—Conteu-me, si us plau –digué l’ermità– totes les justes d’armes que Tirant ha fet.—La vespra del dia assignat per fer les justes, Tirant anà on estaven els vint-i-sis cavallers. En arribar-hi, els donà un escrit on deia que qualsevol cavaller que volgués fer armes amb ell s’hauria de batre en un combat a cavall tant de temps com fos necessari fins que un dels dos rebés, amb una llança, vint cops sagnants, o fins que qualsevol d’ells es donés per vençut. La seva demanda va ser admesa i Tirant tornà al nostre allotjament. L’endemà les donzelles l’acompanyaren fins a la porta de la lliça. El Rei i la Reina ja es trobaven al cadafal i Tirant hi entrà tot armat de blanc; en una mà portava un ventall que en un costat duia pintat el cru-cifix de Jesucrist i en l’altre una imatge de la Verge Nostra Senyora. Quan Tirant fou enmig del camp, féu una gran reverència al Rei i a la Reina, anà als quatre cantons de la lliça i se senyà. Després baixà del cavall i anà a un petit pavelló que hi havia a un costat, on li portaren viandes i confits perquè es pogués refrescar. Tornà a pujar a cavall i trobà ja el mantenidor del camp a un cap de la lliça. Tirant es posà a l’altre cap i llavors el Rei manà que comencés la justa. De seguida els dos cavallers assestaren un cop als cavalls amb els esperons, i amb les llances col·locades als rests –que són unes peces de ferro que hi ha a la cuirassa i que serveixen per mantenir subjecta la llança–, corregueren fins que xocaren tan ferament que es trencaren

les llances. Després d’aquesta carrera, feren moltes altres trobades. A la vintena carrera, l’oponent assestà un cop a Tirant enmig de la bavera del bacinet, el nafrà un poc en el coll i, gràcies que la llança es va trencar, el nostre cavaller no va morir. Cavall i cavaller caigueren a terra. Ràpidament, s’alçà Tirant i féu que li donaren un altre cavall millor. Aleshores pregà als jutges de camp que li permetessin agafar una altra llança i li respongueren que cadascú podia prendre les llances que volgués. Cadascú amb una nova llança corregueren l’un contra l’altre i ara Tirant punxà l’oponent un poc davall del rest. L’encontre fou tan poderós i la llança tan forta, que li traspassà el cos i el seu oponent caigué mort a terra. Les donzelles anaren immediatament a la porta del camp i demanaren que els tornessin el seu cavaller. Quan obriren les portes, les donzelles agafaren el cavall de Tirant per les regnes i, amb gran honor, se l’endugueren al seu allotjament. Allí el desarmaren, li miraren la nafra que tenia al coll i feren venir els metges perquè el curessin. I heu de saber que Tirant va ser molt ben servit per les donzelles, ja que estaven molt contentes perquè era el primer cavaller que havia fet armes per donzelles i havia estat vencedor. [...]

Joanot Martorell, Tirant lo Blanc

(fragment adaptat)

vespra Vigília.

lliça Campclosperalacelebraciódetornejos.

bavera Peçadel’armaduraquecobreixlaboca,labarbaielmentó.

bacinet Peçadel’armaduraquecobreixelcap.

nafrar Ferir.

33

ACTIVITATS DE REpÀS I D’AVAlUACIÓ · lectUra 1Lectura

—Senyora, ja que l’altesa vostra em força a dir-ho, no puc dir res més sinó que amo.

I no digué res més, sinó que abaixà els ulls cap a les faldes de la princesa.

—Digueu-me, Tirant –digué la princesa–, per Déu, que us deixi obtenir el que desitgeu, digueu-me qui és la senyora que tant de mal us fa passar, perquè, si us puc ajudar en res, ho faré de molt bona voluntat, car estic impacient de saber-ho.

Tirant es posà la mà a la mànega i tragué l’espill, i digué:

—Senyora, la imatge que hi veureu em pot donar mort o vida. Mani-li vostra altesa que em tingui pietat.

La princesa prengué de seguida l’espill i, amb cuitats passos, entrà a la cambra pensant que hi trobaria algu-na dona pintada, però no hi veié res sinó la seva cara. Llavors ella comprengué perfectament que per ella es feia la festa i s’admirà molt que hom pogués requerir d’amors una dama sense parlar. I estant ella en aquest plaer, pel que havia vist fer a Tirant, vingueren la Viuda Reposada i Estefania i trobaren la princesa molt alegre amb l’espill a la mà, i elles li digueren:

—Senyora, d’on haveu obtingut un tan galant espill?

I la princesa els relatà la requesta d’amor que Tirant li havia fet i digué que mai no ho havia sentit dir a ningú:

—Ni en tots els llibres d’històries que he llegit no he trobat mai una requesta tan graciosa. Quanta és la glòria del saber que tenen els estrangers! Jo em pensava que tot el saber, la virtut, l’honor i la gentilesa es troba-va en la nostra nació grega, però ara m’adono que n’hi ha molt més en les altres nacions.

Respongué la Viuda Reposada:

—Ai senyora! I com us veig caminar pel pedregar!, que l’un peu va tan endavant que l’altre no el pot aconseguir. Veig les vostres mans, de pietat plenes, i els ulls que atorguen el que els altres volen. Digueu-me, senyora, ¿és just, ni honest, que la vostra altesa faci tanta festa com fa a un servidor del vostre pare, el qual l’ha rebut gairebé per amor de Déu a casa seva...?

Joanot Martorell, Tirant lo Blanc

VocaBUlari

cuitatRàpid.

requerir d’amorsDemanaraalgúqueacceptil’amordeldemandant.

requesta d’amorsDeclaracióamorosa.

caminar pel pedregarAnarmalament.

34

ACTIVITATS DE REpÀS I AVAlUACIÓ · lectUra

comprensió lectora

1 Quan la princesa pregunta a Tirant qui ésl’afortunada dels seus amors, què li dóna eljove?

2 Què hi veu la princesa, en l’objecte que li hadonatTirant?

3 Quina reacció té la Viuda Reposada quan laprincesaliexplicaelquelipassa?

comunicació

4 Contextualitza l’obra: autor, època, gènereliterari.

5 Comenta’n:

a Elcontingut:tema,argument,to,estruc­tura.

b Laforma:personatgesprincipalsisecun­daris,puntdevistanarratiu,ordrede lahistòria,llocièpoca.

Gramàtica

6 Escriul’articledavantd’aquestsmots:

a allau b postres c costum d llegum e síndrome f au g front h anàlisi

7 Corregeixaquestesfrases:

a Hastrobatalgodinsdelcalaix? b Nosaltressopemara,ielsdemésquesopin

méstard. c Lomésimportatdetotésgaudirdebona

salut. d Livaigfermalacara,loqualnolivaagra­

dargens.

8 Substitueix els vulgarismes de les frases següentsperlaformaestàndard:

a Prefereixo no sapiguer què ha dit elmetge.

b Livemdonarunramdeflorsmoltbonic.

lèxic

9 Substitueixelsmotsencursivaper lespa­raulesadequades:

a Surtodeltreballalessisenpunt. b Elmeuamictéproblemesperexpressar

elsseussentiments.

10 Substitueixlesexpressionsencursivaperal­tresd’equivalents,peròmésclaresiconcises:

a Elcapdel’oposiciós’ha mostrat contrarial’augmentdelsimpostos.

b Lamareensvisitad’una manera freqüent.

11 Busca els mots i expressions incorrectes delesfrasessegüentsicorregeix­los:

a Derepentvaesclatartotiensvamque­darsensellum.

b Unsanàlisiscomaquestsnoelshaviavistmai.

c A les afores de Maó hi ha unes calesbellíssimes.

Història de la literatura

12 Quinéseltemacentralde lapoesiatroba­doresca?

13 Quinésl’escriptorcatalàmésimportantdelseglexiii?

14 Quinéselpoetamésoriginaldel segle xv,quevatrencaramblapoesiatrobadoresca?

15 EnquinsegleesvapublicarTirant lo Blanc?

16 PerquèesdiuqueTirant lo Blancésprecur­soradelanovel·lamoderna?

ACTIVITATS