Com influencia la societat actual en el consum de drogues per part dels adolescents
-
Upload
david-pere-martinez-oro -
Category
Documents
-
view
279 -
download
3
description
Transcript of Com influencia la societat actual en el consum de drogues per part dels adolescents
Com influencia la societat actual en Com influencia la societat actual en el consum de drogues per part dels el consum de drogues per part dels
adolescents?adolescents?
Girona, 19 de Novembre de 2010Girona, 19 de Novembre de 2010Seminari: Intervenció en drogodependències i Seminari: Intervenció en drogodependències i
adolescènciaadolescència
David Pere Martínez OroDavid Pere Martínez Oro
Enquesta joves, participació i política a Serracant i Soler
(2009:146)
EL CONSUM DE DROGUES COM A EL CONSUM DE DROGUES COM A PATRÓ SOCIOCULTURALPATRÓ SOCIOCULTURAL
SOCIETAT DE HIPERCONSUMSOCIETAT DE HIPERCONSUM
Capitalisme de consumCapitalisme de consum
Economia orientada a la demandaEconomia orientada a la demanda
Consumidor informat, infidel, reflexiu i Consumidor informat, infidel, reflexiu i estètic.estètic.
Comercialitzar experiènciesComercialitzar experiències
CONSUM EMOCIONALCONSUM EMOCIONAL
Confort psíquicConfort psíquic
Mercats de l’ànimaMercats de l’ànima
Sofriment sense sentitSofriment sense sentit
Desig de benestarDesig de benestar
En busca de la felicitatEn busca de la felicitat
El cossos són lliuresEl cossos són lliures
ESTILS DE JOVES I ESTILS DE VIDAESTILS DE JOVES I ESTILS DE VIDA
Posicions davant de la societat de Posicions davant de la societat de consumconsum
Compromís polític Compromís polític
Estudis, feina i activitats d’ociEstudis, feina i activitats d’oci
PARTICIPACIÓ EN PARTITS I SINDICATS I EN NOVES PARTICIPACIÓ EN PARTITS I SINDICATS I EN NOVES ORGNITZACIONS POLÍTIQUESORGNITZACIONS POLÍTIQUES
Partits i sindicats Noves organitzacions
Home joves 2,1 2,7
Dones joves 1,4 2,0
15-19 anys 0,3 2,0
20-24 anys 2,0 2,5
25-29 anys 2,4 2,4
Total joves 1,8 2,3
Font: Enquesta joves, participació i política a Serracant i Soler (2009:146)
DESAJUSTOS ESTRUCTURALSDESAJUSTOS ESTRUCTURALS
Precarietat laboralPrecarietat laboral
Llargs Itineraris acadèmics Llargs Itineraris acadèmics
Alt preu de l’habitatge Alt preu de l’habitatge
SOBREQUALITIFACIÓ, CATALUNYA, 2000-2008SOBREQUALITIFACIÓ, CATALUNYA, 2000-2008
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Homes joves
50,1 47,9 48,9 48,3 44,7 45,0 46,2 43,5 44,3
Dones joves
53,1 52,4 56,0 55,2 55,7 56,1 60,8 54,4 51,8
Total joves (16-29 anys)
51,5 49,9 52,1 51,4 49,5 49,8 52,5 48,2 47,8
Més grans de 29 anys
33,3 34,7 35,4 36,8 37,6 41,4 43,9 44,3 43,8
Font: Enquesta de població Activa, Idescat. a Serracant i Soler (2009:146)
CONSEQÜÈNCIES EMOCIONALSCONSEQÜÈNCIES EMOCIONALS
Expectatives Expectatives
Progenitors Progenitors
InsatisfaccióInsatisfacció
Felicitat paradoxal Felicitat paradoxal
LA CRISI ECONÒMICALA CRISI ECONÒMICA
Activitats informals Activitats informals
Mateixes sortides menys consum Mateixes sortides menys consum
Augment de la crisi estructuralAugment de la crisi estructural
NOVES TECONOLOGIESNOVES TECONOLOGIES
Centralitat en la vida juvenilCentralitat en la vida juvenil
Diferenciació del món adult Diferenciació del món adult
Consum de pantalla Consum de pantalla
Les pantalles i la gestió del conflicteLes pantalles i la gestió del conflicte
Desplaçament del ritual de pasDesplaçament del ritual de pas
Retard d’incorporació a l’oci nocturnRetard d’incorporació a l’oci nocturn
Locals i xarxes socialsLocals i xarxes socials
EL TEMPS D’OCI I LA FESTAEL TEMPS D’OCI I LA FESTA
Ordenació dels temps formals i informals Ordenació dels temps formals i informals
Frontera difusa entre els temps Frontera difusa entre els temps
Joves amb feines Joves amb feines postmodernes postmodernes
CONCEPTES CLAUCONCEPTES CLAU
QUÈ ÉS UNA DROGA?QUÈ ÉS UNA DROGA?
En medicina, es refereix a qualsevol En medicina, es refereix a qualsevol substància substància amb potencial per amb potencial per
prevenir o curar malalties prevenir o curar malalties o millorar el benestar físic o mental, i en la o millorar el benestar físic o mental, i en la
farmacologia és tot agent químic que farmacologia és tot agent químic que altera altera els els processos bioquímics processos bioquímics
fisiològics dels teixits i organismes. Per tant, una droga és una fisiològics dels teixits i organismes. Per tant, una droga és una
substància que és, o podria ser inscrita en una substància que és, o podria ser inscrita en una farmacopea.farmacopea.
Quotidianament, el concepte generalment es refereix específicament a Quotidianament, el concepte generalment es refereix específicament a
les les drogues psicoactivesdrogues psicoactives, i, sovint, més concretament, a , i, sovint, més concretament, a les drogues les drogues
il•lícitesil•lícites, dels quals no hi ha , dels quals no hi ha consum terapèuticconsum terapèutic. (OMS, 2008:p149).. (OMS, 2008:p149).
DROGODEPENDÈNCIA O DROGODEPENDÈNCIA O TOXICOMANIA (OMS, 1964)TOXICOMANIA (OMS, 1964)
Estat psíquic, i de vegades físic, resultant de Estat psíquic, i de vegades físic, resultant de la la interacció d’un organisme viu i una droga, interacció d’un organisme viu i una droga, caracteritzat per un conjunt de respostes caracteritzat per un conjunt de respostes comportamentals que inclouen la compulsió a comportamentals que inclouen la compulsió a continuar consumint la substància de forma continuar consumint la substància de forma continuada amb la finalitat d’experimentar els continuada amb la finalitat d’experimentar els seus efectes psíquics o, en ocasions, d’evitar seus efectes psíquics o, en ocasions, d’evitar la sensació desagradable que la seva falta la sensació desagradable que la seva falta ocasiona. Els ocasiona. Els fenòmens de tolerància poden fenòmens de tolerància poden estar o no presents.estar o no presents.
SÍNDROME D’ABSTINÈNCIASÍNDROME D’ABSTINÈNCIA
Deixar de consumir indueix el síndrome de Deixar de consumir indueix el síndrome de
l'abstinència: conjunt de molèsties emocionals i l'abstinència: conjunt de molèsties emocionals i
físiques de duració variable i que depèn en físiques de duració variable i que depèn en
manifestació i intensitat de la droga. Evitar manifestació i intensitat de la droga. Evitar
l'abstinència també és una de les causes de busca i l'abstinència també és una de les causes de busca i
recaiguda de la substància (reforç negatius).recaiguda de la substància (reforç negatius).
TOLERÀNCIATOLERÀNCIA
Es manifesta per la necessitat d’anar Es manifesta per la necessitat d’anar
augmentant les quantitats consumides per augmentant les quantitats consumides per
obtenir els mateixos efectes que abans obtenir els mateixos efectes que abans
produïen dosis petites. produïen dosis petites.
EL DESIG DE CONSUMEL DESIG DE CONSUM
El concepte de craving o desig de consum s’entén per El concepte de craving o desig de consum s’entén per
alguns autors com un dels components essencials de la alguns autors com un dels components essencials de la
dependència i el seu paper en el manteniment de la dependència i el seu paper en el manteniment de la
abstinència. abstinència.
La definició més ampliament acceptada: el craving és “el La definició més ampliament acceptada: el craving és “el
deseo de experimentar los efectos de una sustancia deseo de experimentar los efectos de una sustancia
psicoactiva que ha sido provada previmante” (UNDCP y psicoactiva que ha sido provada previmante” (UNDCP y
WHO, 1992).WHO, 1992).
INTOXICACIÓINTOXICACIÓ
La sobredosi -o intoxicació La sobredosi -o intoxicació aguda- aguda- són una sèrie d'efectes adversos són una sèrie d'efectes adversos que es produeixen a l'organisme en que es produeixen a l'organisme en superar la quantitat de substància que superar la quantitat de substància que aquest és capaç d'assimilar. El coma aquest és capaç d'assimilar. El coma etílic es produeix quan hi ha sobredosi. etílic es produeix quan hi ha sobredosi. Existeixen intoxicacions agudes que Existeixen intoxicacions agudes que poden causar fins i tot la mort. poden causar fins i tot la mort.
PLAERPLAER
Estat de benestar físic, psicològic i social Estat de benestar físic, psicològic i social reportat desprès de consumir una reportat desprès de consumir una substància.substància.
NORMALITZACIÓNORMALITZACIÓ
JOVENTUD MARGINADAJOVENTUD MARGINADAESTUDIO SOBRE LOS HIPPIES A SU PASO POR ESTUDIO SOBRE LOS HIPPIES A SU PASO POR
FORMENTERAFORMENTERA
Gil Muñoz (1970): “Gil Muñoz (1970): “En España, las declaraciones En España, las declaraciones tranquilizadoras de los organismos competentes, han tranquilizadoras de los organismos competentes, han hecho que la opinión pública considere el uso de las hecho que la opinión pública considere el uso de las drogas como algo exótico fuera de la vida española. drogas como algo exótico fuera de la vida española. Sin ánimo de alarma, parece ser que la realidad es Sin ánimo de alarma, parece ser que la realidad es otra y hay que pensar en admitir que nuestra otra y hay que pensar en admitir que nuestra juventud también empieza a consumir drogas en juventud también empieza a consumir drogas en una cierta medida” (Diario Pueblo, “drogas y una cierta medida” (Diario Pueblo, “drogas y estudiantes de A. Aradillas, 1968)estudiantes de A. Aradillas, 1968)
Anys 70Anys 70
Contraculturalitat Contraculturalitat
Transició política Transició política
Anys 80 Anys 80
HeroïnaHeroïna
Més cocaïnòmans que heroïnòmans Més cocaïnòmans que heroïnòmans
Comprábamos 2 gramos de heroína 4 de Comprábamos 2 gramos de heroína 4 de
cocaína y 20 de chocolate(…). La coca te cocaína y 20 de chocolate(…). La coca te
ponía espídico perdido, con un ansia en el ponía espídico perdido, con un ansia en el
cuerpo, que tenías que tomar heroína porque si cuerpo, que tenías que tomar heroína porque si
no, no había manera de estar a gusto. La no, no había manera de estar a gusto. La
verdad es que éramos más yonkis de la farlopa verdad es que éramos más yonkis de la farlopa
que de otra cosa. La heroína la tomábamos que de otra cosa. La heroína la tomábamos
sólo dos o tres veces al día para quitarnos el sólo dos o tres veces al día para quitarnos el
reboterebote. . (Gamella, 1990(Gamella, 1990))
34
Anys 90Anys 90
Popularització de la festa Popularització de la festa
PastillesPastilles
La sustancia asociada al “desfase” de la La sustancia asociada al “desfase” de la “ruta del bacalao” fue la MDMA, más “ruta del bacalao” fue la MDMA, más conocida en aquel momento como conocida en aquel momento como “pastillas”. Aunque el consumo de “pastillas”. Aunque el consumo de pastillas fue el que despertó más pastillas fue el que despertó más alarma social, la cocaína era la droga alarma social, la cocaína era la droga más consumida y presente”. (Oleaque, más consumida y presente”. (Oleaque, 2004)2004)
37
ÚLTIMA DÈCADAÚLTIMA DÈCADA
Alcohol, Cannabis, CocaïnaAlcohol, Cannabis, Cocaïna
Més espais i moments d’ociMés espais i moments d’oci
Normal vs desviat Normal vs desviat
La desviación es creada por la sociedad. Los La desviación es creada por la sociedad. Los grupos sociales crean la desviación al hacer las grupos sociales crean la desviación al hacer las reglas cuya infracción consituye la desviación reglas cuya infracción consituye la desviación El desviado es una persona a quien se ha El desviado es una persona a quien se ha podido aplicar con éxito dicha calificación; la podido aplicar con éxito dicha calificación; la conducta desviada es la conducta así llamada conducta desviada es la conducta así llamada por la gente. (Becker: 1971:19) por la gente. (Becker: 1971:19)
FACTORS DE NORMALITZACIÓFACTORS DE NORMALITZACIÓ
DisponibilitatDisponibilitat
DifusióDifusió
Consum moderatConsum moderat
Intencions futuresIntencions futures
Acomodació cultural del Acomodació cultural del il·lícitil·lícit
Assumir el risc com una Assumir el risc com una habilitat de la vidahabilitat de la vida
Mitjans de comunicacióMitjans de comunicació
DISPONIBILITATDISPONIBILITAT
Oferta de la substanciaOferta de la substancia
EVOLUCIÓ DE QUILOS DE COCAÏNA EVOLUCIÓ DE QUILOS DE COCAÏNA DECOMISSATS A ESPAÑA 2000-2006DECOMISSATS A ESPAÑA 2000-2006
DIFUSIÓDIFUSIÓ
Context Context
Classes socials Classes socials
HabitatsHabitats
Estils i subgrupsEstils i subgrups
Edats Edats
CONSUM MODERATCONSUM MODERAT
Dies especialsDies especials
ContextContext
FreqüènciaFreqüència
QualitatQualitat
Economia Economia
INTENCIONS FUTURESINTENCIONS FUTURES
Estudis Estudis
FeinaFeina
FamíliaFamília
Viatges Viatges
Menys centralitat del consum de drogues Menys centralitat del consum de drogues
ACOMODACIÓ CULTURAL DEL ACOMODACIÓ CULTURAL DEL IL·LÍCITIL·LÍCIT
Borrositat legal/ il·legalBorrositat legal/ il·legal
Significats associats al consumSignificats associats al consum
ASSUMIR EL RISC COM UNA ASSUMIR EL RISC COM UNA HABILITAT DE LA VIDAHABILITAT DE LA VIDA
Societat de risc Societat de risc
Conviure amb els riscConviure amb els risc
MITJANS DE COMUNICACIÓ MITJANS DE COMUNICACIÓ
Quotidianitat Quotidianitat
Discursos ambigus Discursos ambigus
SOCIETAT DE CONSUMSOCIETAT DE CONSUM
“ “ Los consumos se han ido «normalizando», en el sentido de que han Los consumos se han ido «normalizando», en el sentido de que han
pasado de contextos marginales a pautas de uso en contextos de pasado de contextos marginales a pautas de uso en contextos de
vida cotidiana y, mas en concreto, se identifican con espacios de vida cotidiana y, mas en concreto, se identifican con espacios de
ocio juvenil, en los que circulan junto a la oferta de muchos otros ocio juvenil, en los que circulan junto a la oferta de muchos otros
consumos; de este modo, para amplios sectores sociales, han consumos; de este modo, para amplios sectores sociales, han
perdido su virulencia como problema, pues forman parte del modelo perdido su virulencia como problema, pues forman parte del modelo
cultural hegemónico que insiste en que para existir en este mundo, y cultural hegemónico que insiste en que para existir en este mundo, y
para ser «normal» en él, debes consumir, lo que sea, pero sobre para ser «normal» en él, debes consumir, lo que sea, pero sobre
todo consumir” (Romaní, 2009. todo consumir” (Romaní, 2009. Criticando estereotipos)Criticando estereotipos)
ELS PARES/MARES I ELS ELS PARES/MARES I ELS CONSUMS DE DROGUES CONSUMS DE DROGUES
PARADIGMESPARADIGMES
Clàssic
Llei /person
a Censura
CristianimeCàssic
Renaixement
Societat europera
Paradigmes. La relació entre subjecte, context i substància
Moral
MoralVictorina(Europa)
Ètica protestant
(EUA)
Intervencionista
Biomèdic
Medicina Moderna
Assistencial
Prohibiccionista
Salut pública
Mèdic + moral
Cúmul de paradidmes
Subjecte actiu
TRIANGLE DE ZINBERG (1984)TRIANGLE DE ZINBERG (1984)
INDIVIDU
SUBSTÀNCIAENTORN
CONTEXT DE CONSUMCONTEXT DE CONSUM
CONTEXTS DE FESTACONTEXTS DE FESTA
Espais gestionats per empresesEspais gestionats per empreses
““crisis del sector”crisis del sector”
““lògica de la societat de consum”lògica de la societat de consum”
Espais gestionats per jovesEspais gestionats per joves““apreciats i en difusió”apreciats i en difusió”
““seguretat,”seguretat,”
““llibertat”llibertat”
““factors econòmics”factors econòmics”
ÀMBIT RURALÀMBIT RURAL
GrupalitatGrupalitat
Mobilitat Mobilitat
AccessibilitatAccessibilitat
Diferències més simbòliques que Diferències més simbòliques que realsreals
RAVERSRAVERS
Estil de vidaEstil de vida
Festes i desplaçaments Festes i desplaçaments
Consum de drogues Consum de drogues
TravellersTravellers i reducció de danys i reducció de danys
POSICIONS VERS EL CONSUMPOSICIONS VERS EL CONSUM
Edat
14 25 30
Grupalitat-
+
Responsabilitat social +
-
-Gruapalitat-Temps i sortides negociades-Economia limitada-“poc criter”
-Aparcament socialGestió absoluta del temps -Poca pressió de les institucions-Economia limitada-Època “trallera”-Difuminació de la grupalitat
-Conquesta del món adult-Pressió de les institucions socials- Disminució de les sortides-Consums més esporàdics-Sibarites
Fora Dins
Abstenirse
Consumir
Normalitat
“Amuermaos”L’abstenció: discurs social acceptat
“Desviats”
Recreatiu
ExcepcionalExconsumidor
Problemàtic
Negatius Positius
Consum “aceptat”
Comsum relativitzat
•Context lúdico-festiu•Grupalitat
•.Situacional•Normalitat
•“una opció més en la festa”
•Consum excepcional• Augment de
responsabilitats•Balança
•“Cabòries de joventut”•“reproducció del
discurs”
•Conseqüències negatives•Balança (substància)
•Relació problemàtica
POSICIONS DE CONSUMPOSICIONS DE CONSUM
ExperimentalExperimental Recreatiu Recreatiu Terapèutic Terapèutic Intensiu Intensiu InstrumentalInstrumental ProblemàticProblemàtic Addictiu Addictiu
DIFERÈNCIES TIPUS DE CONSUMDIFERÈNCIES TIPUS DE CONSUM
Plaer/DolorPlaer/Dolor DosisDosis IntensitatIntensitat Efectes Efectes ContextContext Normalització Normalització
DISCURSOS Y PRÀCTIQUES ADOLESCENTS DISCURSOS Y PRÀCTIQUES ADOLESCENTS
FONTS DE INFORMACIÓ DELS FONTS DE INFORMACIÓ DELS ADOLESCENTS SOBRE COCAÏNA ADOLESCENTS SOBRE COCAÏNA
• Discursos a partir de las experiencias Discursos a partir de las experiencias propiaspropias
• ““Lo que he hecho y lo que he visto”Lo que he hecho y lo que he visto” • Discursos recibidos de los igualesDiscursos recibidos de los iguales• ““Lo que me han dicho los amigos”Lo que me han dicho los amigos” • Los discursos recibidos durante la Los discursos recibidos durante la
socialización formal socialización formal • ““Lo que me han dicho en casa, en la Lo que me han dicho en casa, en la
escuela y en las campañas sobre drogas escuela y en las campañas sobre drogas de la telede la tele””
PRINCIPALS ESPAIS DISCURSIUS PRINCIPALS ESPAIS DISCURSIUS
Perspectiva
consumidora
Perspectiva no
consumidora
próxima
Perspectiva no
consumidora
alejada
Perspectiva
anticocaína
Discursos
“normalizadores”
sobre consumo de
drogas y cocaína.
El consumo de
cocaína “en
positivo”
Discursos
“ambivalentes”
sobre el consumo
de cocaína
El consumo de
cocaína “
tolerancia”
Discursos
“peyorativos”
sobre el
consumo de
cocaína.
El consumo de
cocaína “en
negativo”
Discursos
normalizadores
sobre el
consumo de
drogas, a
excepción del
de cocaína.
El consumo de
cocaína “en
negativo”
Iniciarse Iniciarse
Curiosidad
Transgredir
Lo hacen y te lo dicen los
mayores y los amigos
Ir borracho
“No voy a ser el rarito”
Presión grupal
No son buenos amigos
Te comen la olla
Amigos “guays”
Para hacerse el mayor
Sociales
Hacerse el “guay”
Falta de personalidad
Educación
Personales
Colectivos
Consumidores No consumidores
MOTIVACIONS I EFECTES MOTIVACIONS I EFECTES
Motivaciones individuales
Motivaciones colectivas
Efectos Físicos Efectos Sociales
Efectos estimulantes
(despertarse)
Mitigar los efectos del alcohol
Sentirse mejor (efecto euforizante
de la cocaína)
La cocaína permite aguantar más
horas de fiesta con los amigos.
Compartir más horas de
experiencias y anécdotas.
Integrase en el grupo
Abrirse a la gente
“Solidaridad” con tu amigo
“Ritual de esnifar”
Hacerse el mayor/ el “guay”/
aparentar más.
Diferenciarse de los demás
Evadirse de la realidad
LA GRUPALITAT I LES RELACIONS EN EL LA GRUPALITAT I LES RELACIONS EN EL CONSUM DE COCAÏNACONSUM DE COCAÏNA
• ““No tener personalidad”No tener personalidad”
• ““Que cada uno haga con su cuerpo Que cada uno haga con su cuerpo lo que quiera”lo que quiera”
• ““Hacer amiguitos”Hacer amiguitos”
OPINIONS SOBRE EL CONSUM RESPONSABLE DES DE LA OPINIONS SOBRE EL CONSUM RESPONSABLE DES DE LA
PERSPECTIVA PERSPECTIVA CONSUMIDORACONSUMIDORA Y Y NO CONSUMIDORA ALLUNYADANO CONSUMIDORA ALLUNYADA..
Consumidores
Consumos no responsable
Consumos responsables
No consumidores
Depende de la frecuencia
Consumir cuando uno quiere
“Hay gente que no los sabe llevar
“Cuando la cocaína lo es todo”
Consumos problemáticos
Consecuencia inevitable del consumo de drogas
El consumo responsable no existe. Siempre hay problemas
Aunque no lo sepan son
adictos
OPINIONS PER CADA UNA DE LAS PERSPECTIVES SOBRE OPINIONS PER CADA UNA DE LAS PERSPECTIVES SOBRE EL PLACER- ADICCIÓ DE LA COCAÏNA.EL PLACER- ADICCIÓ DE LA COCAÏNA.
Consumidores
No
consumidores
próximos
No
consumidores
alejados
Perspectiva
anticocaína
Placer que
provoca la
cocaína
“Los efectos de la
cocaína sirven
para mejorar la
fiesta”
“La cocaína da
placer pero yo
prefiero no
tomarla”
“El placer de la
cocaína es solo
una ilusión”
“La cocaína puede
dar placer pero los
consumido-res se
enganchan”
Adicción a la
cocaína
“La adicción te pasa
si no controlas. Yo
controlo”
“Algunos tienen
problemas y no lo
saben”
“El consumo de
cocaína provoca
adicción”
“El consumo de
cocaína provoca
adicción”
PENSAMENT IL·LUSORI PENSAMENT IL·LUSORI
INVULNERABILITAT PERCEBUDAINVULNERABILITAT PERCEBUDA
DROGUES CONSUMIDES A DROGUES CONSUMIDES A CATALUNYACATALUNYA
TIPUS DE DROGUESTIPUS DE DROGUES
Depressores Depressores
EstimulantsEstimulants
Al·lucinògens Al·lucinògens
Empatògens Empatògens
DEPRESSORES DEPRESSORES
AlcoholAlcohol
Opiacis (opi,morfina, heroïna, metadona)Opiacis (opi,morfina, heroïna, metadona)
GHBGHB
KetaminaKetamina
ESTIMULANTS ESTIMULANTS
Xantines (cafè, cola, mate, te, cacau)Xantines (cafè, cola, mate, te, cacau)
Begues energètiquesBegues energètiques
Cocaïna Cocaïna
Amfetamina Amfetamina
AL·LUCINÒGENS AL·LUCINÒGENS
LSDLSD
2CB2CB
Bolets Bolets al·lucinògensal·lucinògens
Altres al·lucinògensAltres al·lucinògens
TAMBÉ SÓN DROGUES!TAMBÉ SÓN DROGUES!
CafèCafè
Xocolata Xocolata
TabacTabac
Begudes energètiques Begudes energètiques
ALCOHOLALCOHOL
Què és?Què és? Normalització, socialització, relacionsNormalització, socialització, relacions Beure abans, durant i després de la Beure abans, durant i després de la
festa festa Menys consum en els locals Menys consum en els locals Minimització dels riscos Minimització dels riscos AlarmaAlarma
CANNABISCANNABIS Què és?Què és?
Màxima difusió Màxima difusió
Pèrdua de força com a ritual de pasPèrdua de força com a ritual de pas
Menys transgressióMenys transgressió
SPEEDSPEED
Què és?Què és?
Consum estableConsum estable
Apreciat per certs joves: estimulant i Apreciat per certs joves: estimulant i baratbarat
LA DIFUSIÓ SILENCIOSALA DIFUSIÓ SILENCIOSA
80. 80. Heroïna Heroïna
90. Pastilles 90. Pastilles
00. Cocaïna00. Cocaïna
RESIGNIFACIÓ DE LA COCAÍNARESIGNIFACIÓ DE LA COCAÍNA
De la excepcionalitat a la normalitatDe la excepcionalitat a la normalitat De la disco a casaDe la disco a casa De la festa a la “play”De la festa a la “play” Del “yuppi” al “curriky” Del “yuppi” al “curriky” Del oci al negociDel oci al negoci
COCAÏNACOCAÏNA
Continuar la difusió de la cocaïnaContinuar la difusió de la cocaïna
PopularitzacióPopularització
Apareix abans de la festaApareix abans de la festa
No només per anar de festaNo només per anar de festa
Intensificació de les sortidesIntensificació de les sortides
Adolescents Adolescents
EconomiaEconomia
COCAÏNACOCAÏNA
Pèrdua de l'aura de droga d'èxitPèrdua de l'aura de droga d'èxit
Baixada dels preusBaixada dels preus
La qualitat està en relació amb el venedorLa qualitat està en relació amb el venedor
Fumar-la amb tabac Fumar-la amb tabac
Augment de consum en l’àmbit laboralAugment de consum en l’àmbit laboral
Referències a cocaïna baseReferències a cocaïna base
BASE O CRACK BASE O CRACK
No consums recreatius. No No consums recreatius. No socialitzaciósocialització
Joves normalitzats, problemàtic i Joves normalitzats, problemàtic i addictiuaddictiu
Dos perfils: Dos perfils: Estigmatitzats Estigmatitzats Adolescent en situació d’extrema Adolescent en situació d’extrema
vulnerabilitat social vulnerabilitat social
Lleugera difusióLleugera difusió
LSDLSD
Mercat i oferta inestableMercat i oferta inestable
Consums experimentals Consums experimentals
+ Percepció de risc + Percepció de risc
MDMAMDMA
Èxtasi, M, MD, cristall, pastis…Èxtasi, M, MD, cristall, pastis… Atribucions simbòliques en funció del Atribucions simbòliques en funció del
format format Pastilles + percepció de riscPastilles + percepció de risc Pols o cristallPols o cristall
Actualment alerta!!! Actualment alerta!!!
KETAMINAKETAMINA
Augment del consum Augment del consum Especialment en raves hard-teckEspecialment en raves hard-teck Apareix en altres contextsApareix en altres contexts Consum intramuscularConsum intramuscular ““Koketa” / “Trifàsics”Koketa” / “Trifàsics” Es presenta com a droga principalEs presenta com a droga principal Primers casos de tractamentPrimers casos de tractament
BOLETS AL·LUCINÒGENS BOLETS AL·LUCINÒGENS
Desvinculats de la festa Desvinculats de la festa
Espais privats Espais privats
Països Baixos i bolets Països Baixos i bolets
GHBGHB
Molt minoritariMolt minoritari
Context intensificació festa Context intensificació festa
GaysGays
Alcohol i GHB Alcohol i GHB
2CB2CB
Pols (10€) i pastilles (300€)Pols (10€) i pastilles (300€)
Mites i desconeixement (Mites i desconeixement (“com l’M “com l’M però més canyero”)però més canyero”)
PopularitzacióPopularitzacióSobredosificació (ansietat i pànic) Sobredosificació (ansietat i pànic)
HEROÏNAHEROÏNA
Imaginari col·lectiu Imaginari col·lectiu
Heroïna i sobreestimulacióHeroïna i sobreestimulació
Immigrants Immigrants