JornadaNous camins de lluita contra la

pobresa. Experiencies per reduir les desigualtats a Europa.

Com garantir els drets socials en el context de crisi actual?

DRET A L´HABITATGE EN UN CONTEXT DE CRISI

26 de setembre de 2013

Juli Ponce Solé

www.urcosos.net

• FALTA ANÁLISIS INTEGRADO DEL PROBLEMA DE LA VIVIENDA EN EL MARCO URBANO

– INFORME ONU 2008: http://www.urcosos.net/articulos/000_onuvivienda/informe_final_onu_vivienda_esp.pdf

• Dret i política pública; drets i control judicial. El cost dels drets: “La realidad entra en las aulas de Derecho”

– http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/05/24/andalucia/1369415985_564288.html– http://www.cineandcine.tv/panoramas/en-corto/535-el-corto-la-navaja-aborda-el-

drama-de-los-suicidios-por-la-crisi-economica.html#.UZ-pdaI2J5w

• HAY UNA VISIÓN ENFOCADA SÓLO A LA VIVIENDA DE LAS PERSONAS QUE YA LA TIENEN

• ENTRE ÉSTAS, EL FOCO ESTÁ EN LOS DEUDORES HIPOTECARIOS, CON OLVIDO DE LOS ARRENDATARIOS

• LAS PERSONAS SIN HOGAR

• PERSPECTIVA PREDOMINANTE DE RELACIONES ENTRE PRIVADOS SOMETIDAS AL MERCADO

CÁRITAS:

• “Que, en consecuencia, el problema que hoy afecta a España no es sólo un problema de solvencia de las familias sino un verdadero problema de política de vivienda y de oferta de vivienda de alquiler a precios sociales.”

• http://www.caritas.es/noticias_tags_noticiaInfo.aspx?Id=5561

• EL DERECHO A LA VIVIENDA Y SU EFICACIA: DESHACIENDO MITOS JURÍDICOS

– Dret a l´habitatge: RESPECTAR, PROTEGIR, GARANTIR I PROMOURE (NO NECESSÀRIAMENT AMB DESPESA PÚBLICA SEMPRE)

• Aquest dret “consagra un derecho social o de prestación que exige, consiguientemente, una intervención del Estado en la esfera social y económica y un hacer positivo de los poderes públicos para la consecución de la igualdad material que propugna el artículo 9.2 de la Constitución”, segons la Sentència del Tribunal Suprem de 18 de febrer de 2002, recurs de cassació 7665/1995.

• D´acord amb el Tribunal Constitucional, estem devant d´un dret directament al.legable com a paràmetre de constitucionalitat (per exemple, STC 7/2010).

• LAS NOVEDADES NORMATIVAS Y JURISPRUDENCIALES MÁS RELEVANTES EN MATERIA DE VIVIENDA EN 2011, 2012 Y 2013

• 2011: – DECRETO LEY 8/2011

– MODIFICACIÓN DE LA LEY CATALANA DE VIVIENDA POR LEY 9/2011 ¿DESMONTANDO A HARRY?

La modificació de 2011de la llei del dret a l´habitatge

• LLEI• 9/2011, del 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica.

• Preàmbul:

• “Finalment, el capítol II suposa una important modificació de la Llei 18/2007,• del 28 de desembre, del dret a l’habitatge, la finalitat principal de la qual és• l’impuls del sector immobiliari, amb mesures com la facilitació de l’accés als• habitatges de protecció oficial, la flexibilització dels requisits en els edificis• de nova construcció, l’eliminació de determinades reserves urbanístiques i la• supressió de l’informe preceptiu sobre les determinacions del pla urbanístic,• entre altres mesures.”

• Modificacions: arts. 148 a 179 (31 articles, més dos nous connectats de la llei 13/2002, més una disposició transitòria: total, 34 novetats, sobre la llei del dret a l´habitatge que tenia 136 arts., més 32 disposicions entre addicionals, transitòries i finals).

• 34 novetats (2 en llei diferent), sobre 168 articles• 20 % de modificacions• Tipus de modificacions :

– Addicions : 6– Supresisons : 12– Diversos canvis en el texte normatiu

• • PTSH : ja no pot establir reserves de sòl més amplies per habitatge de protecció oficial (derogació art. 12.4)

• • Desactivació de l'expropiació temporal de l´ús d´habitatges buits (modificació art. 12.5 i derogació art. 12.6 sobre PTSH; derogació apartats 6 i 7 del art. 42); però continua essent un incompliment de la funció social mantenir un habitatge buit de forma permanent i injustificada (art. 5.2.b).

• • Reserves d´habitatge protegit en sòl urbà consolidat: desapareix la possibilitat d´obligatorietat per part del PTSH (derogació art. 17.4 i DA 6); es manté la possibilitat municipal d´establir-les, art. 17.3

• • Reserves Habitatges Dotacionals Públics: es modifica l´art. 18 per limitar l´obligatorietat als mateixos municipis que han de fer reserves de sòl per habitatges protegits, d´acord amb la legislació urbanística

• • Solidaritat urbana: deixa de ser una obligació de resultat legal i només caldrà complir-ho si ho diu el PTSH

• • Deslegalització del termini de qualificació dels habitatges protegits (modificació art. 79 i DT 9, establint, de moment, 30 anys).

• Podria ser inferior a 30 anys? Aquesta sembla la voluntat de la modificació…

• Possibilitat que un propietari d´habitatge de protecció oficial pugui adquirir d´altres habitatges en el mercat? La modificació de l´ art. 81 en els seus apartats 3 i 4 (molt confusa tècnicament) i la derogació de la lletra g, apartat 3 (sanció) de l´art. 123 podrien fer pensar que sí (al menys a partir del cinquè any de l´adquisició...abans no, però sense que cometin cap infracció si ho fan, ara)...però creiem que la conclusió ha de ser una altra derivada d´una interpretació sistemàtica amb:

• -Estatut d’autonomia: art. 26 “Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders públics han d'establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret, amb les condicions que determinen les lleis.”

• -Preàmbul de la llei del dret a l´habitatge i arts. 1 i 2 així com l´art. 5.2 d (hi ha incompliment de la funció social de la propietat per no destinar l´habitatge de protecció oficial a residència habitual i permanent).

• -En tot cas, el propi article 81.3 que nega als beneficiaris d´habitatge de protecció oficial la possibilitat de disposar d´altres habitatges en propietat (siguin o no residència habitual i permanent). Malgrat el que digui l´art. 81.4, els propietaris són, mentre duri la qualificació, beneficiaris, pel que aquesta defectuosa redacció, més els arguments exposats, ha de portar a la conclusió de la impossibilitat d´adquisició d´un segon habitatge mentre es beneficiïn del de protecció oficial.

• Adjudicació: eliminació dels contingents especials 10% (derogació apartats 3 i 4 art. 99); promocions privades de protecció oficial, gestió de l´adjudicació per promotors i fi de l´opció anteriorment existent. Poden els promotors prescindir del registre de sol·licitants en cas de vacants o renúncies? Cal entendre que els “altres interessats” han de ser inscrits en tot cas en el registre: veure art. 92.2, fins i tot modificat ara.

•

• 2012:

– DECRETO LEY 6/2012» http://www.elmundo.es/elmundo/2012/grafic

os/mar/s2/dacion_bancos.html

– DECRETO LEY 27/2012

• 2013

– ENERO: TEDH DICTA MEDIDAS CAUTELARES DESALOJO CAÑADA REAL

– MEDIDAS CAUTELARES http://www.caesasociacion.org/actividades/mohamedraji%20c%20Espa%C3%B1a%20-%20Resoluci%C3%B3n%20que%20suspende%20cautelarmente%20TEDH%20ene%2013.pdf

DEMANDA ANTE TEDH:

THIRD SECTION

• Application no. 3537/13Mohamed RAJI and othersagainst Spainlodged on 15 January 2013

• http://hudoc.echr.coe.int/sites/eng/Pages/search.aspx#{"sort":["kpdate%20Descending"],"respondent":["ESP"],"documentcollectionid2":["GRANDCHAMBER","CHAMBER","DECISIONS","COMMUNICATEDCASES"],"itemid":["001-121369"]}

– MARZO:

• Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 14 de març de 2013, que resol la qüestió prejudicial presentada pel Jutjat Mercantil núm. 3 de Barcelona en 2012: VULNERACIÓ DRET UE

– Sentència TC Espanyol 41/1981 i aute TC espanyol Aute 113/2011, de 19 de juliol de 2011, en el que també s’al·legava vulneració del dret a l´habitatge: NO VULNERACIÓ CONSTITUCIÓ ESPANYOLA PER PART LEGISLACIÓ HIPOTECÀRIA

– CARTA DE DRETS FONAMENTALS DE LA UNIÓ EUROPEA

CAPÍTOL IV SolidaritatArt. 34.3Seguretat social i ajuda socialA fi de combatre l'exclusió social i la pobresa, la Unió reconeix i respecta el dret a una ajuda social i a una ajuda d'habitatge per tal de garantir una existència digna a tota aquells que no disposin de recursos suficients, segons les modalitats establertes pel Dret comunitari i les legislacions i pràctiques nacionals.

– STJUE DE 8 DE MAYO DE 2013: VIVIENDA, SIG Y RESERVAS DE PLANEAMIENTO

– ILP

– REAL DECRETO 235/2013, EFICIENCIA ENERGÉTICA

– PLAN ESTATAL VIVIENDA 2013-2016

– LEY 1/2013

– LEY 4/2013

– LEY DE LAS 3R (remisión)

– INICIATIVAS AUTONÓMICAS: ANDALUCÍA Y EXPROPIACIÓN, CATALUNYA Y PROPOSICIÓN DE LEY ABRIL 2013 MODIFICACIÓN LEY DEL DERECHO A LA VIVIENDA

• QUÉ PODRIA HACERSE JURÍDICAMENTE?

(Y QUÉ (NO) SE HA HECHO)

SERVICIO PÚBLICO, FUNCIÓN SOCIAL DE LA PROPIEDAD, OBRA PÚBLICA, DOMINIO PÚBLICO

1. Vivienda como SIG y buena administración2. Dación en pago y (ir) retroactividad3. Trêve hivernal4. Derecho a la vivienda directamente exigible en via judicial5. Carta Social Europea6. Derecho a la ciudad, urbanismo y derechos en la ciudad7. Vivienda asequible, regulación y gasto público8. Parques públicos de vivienda en alquiler9. El papel de la SAREB10. Colaboración público-privada11. Las personas sin hogar

1. VIVIENDA COMO SERVICIO DE INTERÉS GENERAL:

ART. 4 LEY DEL DERECHO A LA VIVIENDA DE CATALUNYA

“Article 4Servei d'interès general1. El conjunt d'activitats vinculades amb el proveïment d'habitatges destinats a polítiques socials es configura com un servei d'interès general per a assegurar un habitatge digne i adequat per a tots els ciutadans.2. Als efectes de l'homologació amb la normativa europea en matèria d'habitatge, tenen la condició d'habitatges socials els habitatges que aquesta llei defineix com a destinats a polítiques socials, tant si són resultat de processos de nova construcció o de rehabilitació com si s'obtenen en virtut de programes socials de mediació i cessió.”

– STJUE DE 8 DE MAYO DE 2013.

– APLICACIÓN DE TÉCNICAS DE BUENA ADMINISTRACIÓN

• Dret a l´habitatge i servei d´interès general (art. 4 Llei habitatge): Obligacions de mitjans i obligacions de resultats: estàndards de qualitat i conseqüències concretes

• ART. 30 EAC: dret a una bona administració ART. 23 LLEI 26/2010: Cartes de Serveis

• TIEMPO DE ESPERA DE REGISTRO SOLICITANTES Y CARTAS DE SERVICIO

– Exemple singular: LLEI HABITATGE CASTELLA LA MANXA: Ley 1/2011, de 10 de febrero, de Garantías en el Acceso a la Vivienda en Castilla-La Mancha. (Vigent fins l´1 de març de 2012)

• “Artículo 3. Régimen de garantías de acceso a la vivienda.• 1. Las personas demandantes que, llevando al menos inscritas un año en el

Registro de Demandantes de Vivienda con protección pública de Castilla-La Mancha, no hayan obtenido el acceso a una vivienda protegida en los términos recogidos en esta Ley, podrán acceder, mediante el alquiler, a una vivienda no sometida a algún régimen de protección pública que sea adecuada a sus necesidades.

• 2. En el supuesto previsto en el apartado anterior, la Consejería competente en materia de vivienda les reconocerá la garantía económica de acceso a la vivienda en los términos determinados en esta Ley.

• 3. Dicha garantía económica se disfrutará por las personas beneficiarias en tanto no hayan obtenido el acceso a una vivienda protegida. En todo caso, estas personas estarán obligadas a participar en los procedimientos ordinarios de adjudicación de viviendas en las condiciones previstas en el artículo 5 de esta Ley.”

• RESPONSABILIDAD PATRIMONIAL

– 1: És possible i recomanable millorar els estàndards de bona administració en relació al servei d’interès general d´habitatge. En aquest sentit, la fixació normativa de temps d´espera i obligacions específiques i l´elaboració de Cartes de Serveis poden permetre l´exigibilitat davant d´incompliments administratius

– 2: En tot cas, el funcionament derivat del servei públic d´habitatge que causi danys ja és susceptible en l´actualitat de reclamacions de responsabilitat patrimonial de l´Administració (art. 106.1 Constitució i arts. 139 i ss. Llei 30/1992).

2. DACIÓN EN PAGO (Y NO RETROACTIVIDAD)

• SEMPRE S´HAN DE MANTENIR ELS PACTES ENTRE LES PARTS? MODIFICACIÓ DE CONTRACTES I REBUS SIC STANTIBUS ( ex. Interlocutoria | Juzgado de Primera Instancia e Instrucción num. 3 de Arenys de Mar, Barcelona (2012) http://www.observatoridesc.org/es/sentencias-dacion-hipoteca/primera-instancia-arenys-de-mar-2012

• Art. 9.3 Constitució: hi hauria retroactivitat (impròpia) si una llei aplica dació en pagament a contractes que encara despleguen efectes i per tant seria possible constitucionalment?

STC 112/2006, FJ 17 i 18 i 20

• “Partiendo de las cautelas sobre la prohibición de la irretroactividad que se derivan de la doctrina citada en el fundamento jurídico anterior, es preciso preguntarnos, en primer lugar (…) si estamos ante relaciones consagradas, situaciones de hecho agotadas, producidas o desarrolladas, o ante unas que pueden considerarse como situaciones jurídicas actuales no concluidas.

• …bien puede decirse que nos hallamos ante relaciones jurídicas no concluidas, cuya resistencia a la retroactividad de la ley ya sabemos que es menor que en los supuestos de retroactividad auténtica, debiendo reconocérsele al legislador un amplio margen de libertad en la constatación de la concurrencia de circunstancias concretas y razones que aconsejan la modificación del ordenamiento jurídico, y en la ponderación de las exigencias de la seguridad jurídica.

• …En el resto de la ley -fundamentalmente en su exposición de motivos- se dan razones que pudieran ser discutibles en el debate político, pero que, desde el punto de vista del constitucional, aparecen como suficientes para justificar la retroactividad impropia ante la que nos encontramos.

• “…Al respecto hemos dicho (por todas, STC 227/1988, de 29 de noviembre, FJ 11) que dichas medidas legales, aunque impliquen una reforma restrictiva de aquellos derechos individuales o la limitación de algunas de sus facultades, no están prohibidas por la Constitución ni dan lugar por sí solas a una compensación indemnizatoria. Muy al contrario, al establecer con carácter general una nueva configuración legal de los derechos patrimoniales, el legislador no sólo puede, sino que debe tener en cuenta la exigencias del interés general. Así resulta con toda evidencia por lo que se refiere al régimen jurídico de la propiedad privada, pues por imperativo constitucional, la ley debe delimitar el contenido de ese derecho en atención a su función social (art. 33.2 de la Constitución).

• A este último respecto, hay que comenzar por señalar que no nos hallamos aquí ante un supuesto de los que se han llamado de expropiación legislativa (por todas, STC 48/2005, de 3 de marzo, en especial FFJJ 4 y ss), pues la norma legal no contiene ninguna disposición que suponga per se la ablación del derecho de propiedad. Estamos ante un caso de las que en el artículo 1.2 del Protocolo adicional al Convenio para la protección de los derechos humanos y de las libertades fundamentales de 20 de marzo de 1952 se han denominado "leyes ... necesarias para la reglamentación del uso de los bienes de acuerdo con el interés general", que tienen derecho a poner en vigor los Estados sin perjuicio de la vigencia de la regla, expresada en el mismo artículo, de que "Toda persona física o moral tiene derecho al respeto de sus bienes".

• Pel cas de contractes de préstec o crèdit vigents, cas d´aprovar-se una modificació normativa en tal sentit es pot afirmar que la seva aplicació als mateixos no suposa una retroactivitat prohibida constitucionalment.

3. TRÊVE HIVERNAL

4.DERECHO A LA VIVIENDA JUDICIALMENTE EXIGIBLE: FRANCIA, ESCOCIA, INGLATERRA.

5. RATIFICACIÓN CARTA SOCIAL EUROPEA REVISADA:

Dret a l´habitatge i context internacional:

» Espanya i l´absència de ratificació de la Carta Social Europea Revisada de 1996 i del protocol addicional de 1995

» El paper del control pel Comitè Europeu de Drets Socials» Legitimació mitjançant reclamacions col·lectives» Connexió amb jurisprudència interna via art. 10 CE.

– 3: Seria important la ratificació de la Carta Social Europea revisada de 1996 i del seu Protocol addicional de 1995 per part de l´Estat espanyol. Això permetria una interpretació renovada del dret a l´habitatge i un paper més rellevant del tercer sector en l´impuls d´aquesta.

Recomanació núm. 97 de l´informe sobre Espanya del Relator d´habitatge de Nacions Unides, ja esmentat, assenyala que:

«el Estado debería garantizar la posibilidad de invocar ante los tribunales el derecho a una vivienda adecuada, consagrado en la Constitución de España y en los correspondientes instrumentos internacionales, mediante mecanismos de denuncia accesibles a todos»

6. DRET A LA CIUTAT, URBANISME, HABITATGE

– 4: Cal reafirmar i treballar per a la connexió entre el dret a l´habitatge i el dret a la ciutat, insistint en que per fer realitat el dret a la ciutat caldrà fer efectiu el dret a l´habitatge, així com d´altres drets vinculats als dos anteriors (igualtat i no discriminació, educació i no segregació escolar, llibertat religiosa i no segregació de llocs de culte…). No s´ha de perdre de vista mai la connexió entre habitatge (assequible) i ciutat i entre dret a l´habitatge i altres valors i drets constitucionals (dignitat, intimitat, no discriminació…), el que té efectes en relació amb el tipus de protecció jurídica del dret a l´habitatge (possible recurs d’empara) i els límits de les “retallades” en l´àmbit del servei públic d´habitatge.

• 7. REGULACIÓ, HABITATGE ASSEQUIBLE I DESPESA PÚBLICA

– 5. Cal aprofitar les potencialitats de la regulació administrativa que no implica despesa pública per promoure l´efectivitat del dret a l´habitatge,mitjançant:

– el planejament urbanístic i les reserves per habitatges protegits en sòl urbà consolidat i

– per habitatges dotacionals en sòl urbà no consolidat, és a dir, en la ciutat construïda.

• DESPESA I HABITATGE:

– REALITAT EN QUANTITAT I QUALITAT

– LÍMITS JURÍDICS RETALLADES PRESSUPOSTÀRIES

LIMITS JURÍDICS A LES RETALLADES PRESSUPOSTÀRIES: FINS A QUIN PUNT ÉS POSSIBLE LA REVERSIBILITAT DE LES CONQUESTES SOCIALS?

• Les “retallades” pressupostàries poden suposar una vulneració del dret a l´habitatge (i d´altres drets) si afecten el nucli vital o essencial del dret, vinculat a la dignitat de la persona

• Les “retallades” pressupostàries poden suposar una vulneració del dret a l´habitatge (i d´altres drets) si vulneren els principis jurídics

– D´arbitrarietat, igualtat, seguretat jurídica i confiança legítima, proporcionalitat,

– així com el dret de bona administració,

– que impliquen una ponderació curosa, amb presa en consideració de la participació ciutadana, dels riscos socials que la reversibilitat en prestacions pot comportar, amb una adient justificació de les raons que donen suport a la mateixa.

• ANÀLISI DE PRESSUPOSTOS PÚBLICS AMB PERSPECTIVA DE DRETS HUMANS: FUTURS ESTÀNDARDS LEGALS MÍNIMS?

–UNA TENSIÓ A RESOLDRE: VOLEM HABITATGE ASSEQUIBLE, SENSE POSAR DINERS PÚBLICS I AMB DESREGULACIÓ?

8. PARQUES PÚBLICOS DE VIVIENDA DE ALQUILER

– PLA DE GOVERN 2011-2014, EIX 6.7 PÀG. 60

“Col·laborar amb la iniciativa privada per facilitar la construcció d’un parc d’habitatges de lloguer a preu reduït.”

-LEY 1/2003: DISPOSICIÓN ADICIONAL PRIMERA

“ Se encomienda al Gobierno que promueva con el sector financiero la constitución de un fondo social de viviendas propiedad de las entidades de crédito, destinadas a ofrecer cobertura a aquéllas personas que hayan sido desalojadas de su vivienda habitual por el impago de un préstamo hipotecario. Este fondo social de viviendas tendrá por objetivo facilitarel acceso a estas personas a contratos de arrendamiento con rentas asumibles en función de los ingresos que perciban.

En el plazo de seis meses desde la entrada en vigor de esta Ley se podrá valorar la ampliación del ámbito de cobertura del fondo social de viviendas a personas que se encuentren en circunstancias de vulnerabilidad social distintas a las previstas en el artículo 1 de esta Ley. Antes de dicho período, únicamente podrán efectuarse adjudicaciones a dichas personas cuando las circunstancias excepcionales del caso lo justificasen y así se pusiese de manifiesto”

-LOS PROBLEMAS: PATH DEPENDENCY y PROPIEDAD (http://elpais.com/elpais/2013/06/04/opinion/1370349404_493779.html )

9. SAREB

• No cal oblidar el paper que el parc de sòls i habitatges en poder de la SAREB hi podria tenir en la provisió d´habitatge assequible (es tracta com és sabut de la societat de gestió d’actius procedents de la reestructuració bancària, vegis el Reial decret llei 24/2012, de 31 d’agost, de reestructuració i resolució d’entitats de crèdit).

• 6. El Síndic de Greuges de Catalunya ha recomanat, en aquest sentit, “Destinar a lloguer social el 30% dels immobles obtinguts a baix cost i, per tant, subvencionats per l’Estat, susceptibles de ser destinats a primera residència” i “Cedir aquests immobles destinats a lloguer social a administracions públiques i a entitats socials sense ànim de lucre, en condicions econòmiques que els permetin assumir-ne la gestió i la destinació a lloguer de baix cost a llarg termini” (Actuació d´ofici 07426/2012).

10. COLABORACIÓN PÚBLICO-PRIVADA

– LA PERSPECTIVA EUROPEA

• La postura del Comité de les Regions– http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:C:2012:009:0004:0007:ES:PDF

– LA INICIATIVA POLÍTICA

• PROPOSICIÓ NO DE LLEI AL CONGRÉS DEL GRUP PARLAMENTARI CATALÀ en 2009

– http://www.congreso.es/public_oficiales/L9/CONG/BOCG/D/D_260.PDF

• PACTE NACIONAL DE L´HABITATGE ACTUAL

• PLA DE GOVERN 2011-2014, EIX 6.7 PÀG. 60

• “Col·laborar amb la iniciativa privada per facilitar la construcció d’un parcd’habitatges de lloguer a preu reduït.”

• 7. Cal potenciar la col·laboració publico privada en l´àmbit del servei d´interès general de l´habitatge, mitjançant figures com la propietat compartida i la construcció i gestió de parcs d´habitatges assequibles...

• ...utilitzant contractes administratius entre Administracions i privats que permetin a aquelles realitzar inversions sense que computin com a dèficit públic, atreure capital i know how privat i rellançar el sector immobiliari, especialment en operacions de renovació interior i que possibilitin als privats obtenir rendibilitat de l´operació mitjançant finançament del projecte

ELS MECANISMES TÈCNICS: REGULACIÓ MITJANÇANT PLANEJAMENT TERRITORIAL I URBANÍSTIC I CONTRACTACIÓ ADMINISTRATIVA

– HABITATGE PROTEGIT:

• EN ESPECIAL, EN SOL URBÀ CONSOLIDAT (QUALIFICACIÓ URBANÍSTICA NO INDEMNITZABLE) I NO CONSOLIDAT

• LA RELLEVÀNCIA

– DELS TERMINIS DE QUALIFICACIÓ– DEL RÈGIM DE TINENÇA

– HABITATGE DOTACIONAL, EN ESPECIAL EN SÒL URBÀ NO CONSOLIDAT: L´ART. 18 DE LA LLEI DEL DRET A L´HABITATGE

– RENOVACIÓ I REHABILITACIÓ: LA LLEI 2/2011 D'ECONOMIA SOSTENIBLE I EL DECRET LLEI 8/2011 (ARTS. 17 i ss).

• EL PROJECTE DE LLEI DE LES 3 R.

http://cincodias.com/cincodias/2013/06/11/economia/1370965482_609773.html

– EL MECANISME DEL CONTRACTE ADMINISTRATIU: CONTRACTE DE CONCESIÓ D´OBRA PÚBLICA I DRET DE SUPERFÍCIE

• EL NO COMPUT A EFECTES DE DÈFICIT PÚBLIC I LA DISTRIBUCIÓ DEL RISC ENTRE ADMINISTRACIÓ I COL·LABORADOR

• PROJECT FINANCE: RENTABILITAT DE L´OPERACIÓ PEL COL.LABORADOR PRIVAT (REGULACIÓ URBANÍSTICA I ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES: USOS COMERCIALS I ÚS DEL SUBSÒL).

• 11. LAS PERSONAS SIN HOGAR

– De la asistencia social al derecho a la vivienda

«81. El Relator Especial cree que el problema de las personas sin hogar es un fenómeno complejo y, como tal, debe abordarse adoptando una perspectiva amplia basada en los derechos humanos y coordinando los distintos niveles administrativos, las áreas políticas, las organizaciones sin fines de lucro y el sector privado. Además, considera que no sólo deberían ocuparse de esta cuestión los servicios sociales, sino que los departamentos de vivienda también deberían intervenir en la solución de estos problemas. Por tanto, la asignación de viviendas a las personas sin hogar debería recogerse en el Plan Estatal de Vivienda, al igual que los pisos para trabajadoresjóvenes.

82. Como primera medida hacia la elaboración de una política de vivienda que satisfaga las necesidades de las personas sin hogar, el Estado español debería investigar estefenómeno en mayor detalle, prestando atención a las características cuantitativas y cualitativas de este grupo, a los factores que producen esta situación.

83. Por último, el Relator considera que, siguiendo elejemplo de Escocia, el Estado español debería considerar urgentemente la posibilidad de garantizar los derechos a la viviendade las personas sin hogar, teniendo en cuenta su diversidad»

- Ley catalana del derecho a la vivienda

- Decreto Legislativo 17/1994: incumplimiento en la práctica (Síndic de Greuges)- Ley catalana 17/2007, de 11 de octubre, de servicios sociales y Cartera de Servicios Sociales

- Regulación siempre temporal: posible ilegalidad- Prestación económica de urgencia en vez de prestación de servicio: posible ilegalidad

• 8. Inclusión en legislación servicios mínimos obligatorios de alojamiento y derecho de los vecinos a instar su establecimiento (art. 18 LBRL)

• 9.De acuerdo con ONU, las autoridades correspondientes deberían

• (a) adoptar una definición oficial de Persona Sin Hogar ampliando el caso particular de encontrarse en la calle,

• (b) reunir estadísticas y datos fiables sobre la problemática en España, como ya pidió el Comité de Derechos Económicos, Sociales y Culturales,

• (c) elaborar un programa global de reintegración social para todas las personas sin hogar, en coordinación con los departamentos de vivienda y asuntos sociales de las distintas administraciones públicas y las ONG,

• (d) aumentar el número de plazas en los albergues de emergencia y de transición, y

•• (e) incorporar a su política de vivienda el problema de las personas sin

hogar

• Sentència Tribunal Suprem argentí de 24 d´abril de 2012

– Mare i fill discapacitats sense llar– Acció judicial contra govern local de Buenos Aires– Estimació demanda: drets no són declaracions

retòriques, hi ha obligacions jurídiques públiques, controlables jurídicament

– Ciutat condemnada: no hi ha programa persones sense llar; allotjaments col·lectius; o prestacions dineràries insuficients

– Ciutat ha de oferir allotjament i prestacions d´inclusió social (es rebutja oferta pagament 1700 dolars per habitació d´hotel)

• J.K. GALBRAITH:

• “ no hay ningún país económico avanzado – y es un hecho que lamentablemente se pasa por alto- en que el sistema de mercado produzca casas que puedan permitirse los pobres”[1]

• [1] GALBRAITH, J.K., La cultura de la satisfacción, Ariel, 8 ª ed.,2000

RESUM PROPOSTES

• És possible i recomanable millorar els estàndards de bona administració en relació al servei d’interès general d´habitatge. En aquest sentit, la fixació normativa de temps d´espera i obligacions específiques i l´elaboració de Cartes de Serveis poden permetre l´exigibilitat davant d´incompliments administratius. En tot cas, el funcionament derivat del servei públic d´habitatge que causi danys ja és susceptible en l´actualitat de reclamacions de responsabilitat patrimonial de l´Administració.

• Seria important la ratificació de la Carta Social Europea revisada de 1996 i del seu Protocol addicional de 1995 per part de l´Estat espanyol. Això permetria una interpretació renovada del dret a l´habitatge i un paper més rellevant del tercer sector en l´impuls d´aquesta.

• La llei del dret a l´habitatge encara no ha estat objecte de complet desenvolupament i ha estat modificada en un 20% per la llei 9/2011. Malgrat això, continua lluny d´establir paràmetres clar de bona administració i conseqüències concretes en cas de no proveir d´allotjament assequible a persones amb necessitats dins d´un període de temps determinat. Caldria avançar en aquest camí ja recorregut per altres normatives europees.

• La situació difícil d´una part dels deutors hipotecaris ha comportat diverses modificacions normatives així com iniciatives legislatives relatives a l´establiment normatiu de la dació en pagament com a manera de pagar el deute i el lloguer forçós del deutor en el habitatge. En el primer cas, pel cas de contractes de préstec o crèdit vigents, cas d´aprovar-se una modificació normativa en tal sentit es pot afirmar que la seva aplicació als mateixos no suposa una retroactivitat prohibida constitucionalment. En el segon cas, la funció social de la propietat constitucionalment establerta donaria cobertura a l´establiment d´obligacions pels propietaris de l´habitatge, que no donarien lloc a compensacions al suposar una delimitació del dret de propietat.

• Pel que fa a la promoció i efectivitat del dret a l´habitatge de persones que en tenen necessitat d´allotjament assequible, les “retallades” pressupostàries poden suposar una vulneració del dret a l´habitatge (i d´altres drets) si afecten el nucli vital o essencial del dret, vinculat a la dignitat de la persona (en la determinació del qual el tercer sector hi pot tenir un destacat paper contributiu); si vulneren els principis jurídics d´arbitrarietat, igualtat, seguretat jurídica i confiança legítima, proporcionalitat, així com el dret de bona administració, que impliquen una ponderació curosa, amb presa en consideració de la participació ciutadana, dels riscos socials que la reversibilitat en prestacions pot comportar, amb una adient justificació de les raons que donen suport a la mateixa. La participació social i ciutadana pot ajudar a que les normes jurídiques administratives siguin de qualitat, respectant principis de bona regulació, contribuint-ne durant el seu procediment d’elaboració. En tot cas, es possible, cas de detectar la vulneració dels esmentats límits materials i referits a la manera de prendre la decisió discutir jurídicament les “retallades”. D´altre banda, pel que fa a la despesa pública en matèria d´habitatge, la perspectiva dels pressupostos públics des dels drets socials pot ser interessant en el futur.

• Cal aprofitar les potencialitats de la regulació administrativa que no implica despesa pública per promoure l´efectivitat del dret a l´habitatge, mitjançant el planejament urbanístic i les reserves per habitatges protegits en sòl urbà consolidat i per habitatges dotacionals en sòl urbà no consolidat, és a dir, en la ciutat construïda.

• Cal reafirmar i treballar per a la connexió entre el dret a l´habitatge i el dret a la ciutat, insistint en que per fer realitat el dret a la ciutat caldrà fer efectiu el dret a l´habitatge, així com d´altres drets vinculats als dos anteriors (igualtat i no discriminació, educació i no segregació escolar, llibertat religiosa i no segregació de llocs de culte…). No s´ha de perdre de vista mai la connexió entre habitatge (assequible) i ciutat i entre dret a l´habitatge i altres valors i drets constitucionals (dignitat, intimitat, no discriminació…), el que té efectes en relació amb el tipus de protecció jurídica del dret a l´habitatge (possible recurs d’empara) i els límits de les “retallades” en l´àmbit del servei públic d´habitatge.

• Cal potenciar la col·laboració publico privada en l´àmbit del servei d´interès general de l´habitatge, mitjançant figures com la propietat compartida i la construcció i gestió de parcs d´habitatges assequibles mitjançant contractes administratius celebrats entre Administracions i privats que permetin a aquelles realitzar inversions sense que computin com a dèficit públic, atreure capital i know how privat i rellançar el sector immobiliari, especialment en operacions de renovació interior i que possibilitin als privats obtenir rendibilitat de l´operació mitjançant finançament del projecte.

• S´hauria d´aprofitar l´oportunitat històrica de l´existència de la SAREB per a destinar a lloguer social el (com a mínim) “30% dels immobles obtinguts a baix cost i, per tant, subvencionats per l’Estat, susceptibles de ser destinats a primera residència” i “Cedir aquests immobles destinats a lloguer social a administracions públiques i a entitats socials sense ànim de lucre, en condicions econòmiques que els permetin assumir-ne la gestió i la destinació a lloguer de baix cost a llarg termini” tal i com a recomanat el Síndic de Greuges de Catalunya en la seva actuació d´ofici 07426/2012.

• S´hauria d´incloure en la legislació serveis mínims obligatoris locals d´allotjament, el que permetria als veïns exigir jurídicament el seu establiment.

• D´acord amb l´ONU, les autoritats haurien de:“(a) adoptar una definición oficial de Persona Sin Hogar ampliando el caso particular de encontrarse en la calle, (b) reunir estadísticas y datos fiables sobre la problemática en España, como ya pidió el Comité de Derechos Económicos,

Sociales y Culturales, (c) elaborar un programa global de reintegración social para todas las personas sin hogar, en coordinación con los

departamentos de vivienda y asuntos sociales de las distintas administraciones públicas y las ONG, (d) aumentar el número de plazas en los albergues de emergencia y de transición, y(e) incorporar a su política de vivienda el problema de las personas sin hogar”

Per al desenvolupament del que s´ha exposat, es pot veure:

• www.urcosos.net

• “Habitatge, dret i crisi econòmica. La modificació de la Llei del dret a l’habi-tatge operada per la Llei 9/2011 i la suspensió dels llançaments en els processos hipotecaris del Reial Decret 27/2012, de 15 de novembre”, a Revista Jurídica de Catalunya, 2013, núm.1.

• L´efectivitat del dret a l´habitatge a Catalunya i el paper del Dret urbanístic: esperances en mig del drama?, Revista Catalana de Dret Públic, 46, juny, 2013 (consultable a: http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp )

• GRÀCIES PER LA SEVA ATENCIÓ!!