0

0. Introducci

Aquest document t per finalitat facilitar la programaci duna acci formativa, s a dir, un mdul professional incls dins el Catleg Nacional de Qualificacions Professionals (CNCP) amb lobjectiu daconseguir la competncia professional definida dins el Sistema Nacional de Qualificacions i Formaci Professional (SNCFP).Entenem per programaci la definici documental, per a cada mdul formatiu, del conjunt dactuacions i activitats projectades durant un curs que el professorat i lalumnat desenvoluparan per aconseguir els objectius expressats a lacci formativa.Lacte de programar s una planificaci estructurada, ordenada i escrita del desenvolupament del mdul professional. Per a programar hem de prendre decisions sobre els segents tems:

Objectius que cal aconseguir

Continguts a desenvolupar

Determinaci de les unitats de treball/didctiques, seqenciades i temporitzades, en qu hom pot dividir el mdul

Definici i desenvolupament de les activitats densenyament / aprenentatge i avaluaci de cada unitat de treball Recursos didctics i materials integrats en el desenvolupament del mdulHem de ser conscients que el seguiment daquestes pautes de programaci han dincidir positivament en la planificaci del curs i en la millora de la prctica docent, s a dir, ha de permetre un recorregut didctic que generar un procs densenyament/aprenentatge continuat i coherent que garantesca els objectius a aconseguir, i que verifique, mitjanant un sistema davaluaci, ladquisici de la competncia professional i lanlisi del procs (la programaci).1. Instruccions i propostes dinici de curs Guia metodolgica desenvolupament PCCF Instruccions i propostes COCOPE. Ordre inici de curs

Descripci de lactivitat nm. 1 Annex Fitxa nm. 1

2. Punt de Partida: Base legalPer al desenvolupament de la programaci del mdul professional (0099) Disposici i venda de productes tercer nivell de concreci curricular partim dels dos nivells anteriors:2.1 Primer nivell de concreci (Annex I)

2.1.1 Estructura i ensenyaments mnims: els ensenyaments mnims (55% de lhorari escolar) establerts per la administraci educativa del Govern de lestat, Ministeri d'Educaci. Reial Decret 1689/2007, de 14 de desembre pel qual sestableix el ttol de Tcnic en Farmcia i Parafarmcia i es fixen els seus ensenyaments mnims.

2.1.2 Currculum: Lestableix el govern de la Comunitat Autnoma Valenciana (45% de lhorari escolar). Ordre de 29 de Juliol de 2009 de la Conselleria dEducaci per el que sestableix el currculum daquest cicle formatiu de grau mitj.

La programaci parteix amb carcter prescriptiu dels ensenyaments mnims i del currculum. A ms hem de realitzar la lectura de la Llei Orgnica dEducaci (LOE); Llei Orgnica 5/2002, de 19 de juliol de Qualificacions y Formaci Professional i el Reial Decret 1538/2006, de 15 de desembre que estableix lordenaci General de la Formaci Professional Inicial.2.2 Segon nivell de concreci (Annex I)

2.2.1 Projecte curricular: Establert el currculum sens presenta la necessitat dabordar el segon nivell de concreci: El Projecte Curricular del Cicle Formatiu (PCCF) de Farmcia i Parafrmacia que selabora en el departament per lequip docent del mateix tenint en compte el Projecte Educatiu del Centre (PEC) i lentorn socioproductiu on es troba situat l'IES Tirant lo Blanc, s a dir, la contextualitzaci. El PCCF constitueix la referncia per a la realitzaci de la programaci didctica adaptada al centre i a lalumnat. 3. ContextualitzaciLIES Tirant lo Blanc se situa a Gandia, a la comarca de la Safor. Fou inaugurat lany 1979 com un centre de formaci professional. Amb posterioritat es convert en lInstitut Politcnic de Formaci Professional, Lany 1999 es transform en un Institut dEducaci secundria on simparteixen les ensenyances de Formaci Professional Inicial, amb els graus mitj i superior i lEducaci Secundria, amb els nivells dEducaci Secundria Obligatria (ESO), Programes de Qualificaci Professional (PQPI) i Batxillerat. A ms shi imparteixen els programs datenci a la diversitat Programa de Diversificaci Curricular (PDC), Programa dAdaptaci Curricular (PACG), Suport Intensiu, i els programes dEducaci Compensatria, PASE, PROA i Integra.La Formaci Professional Inicial representa ms del 50% de lInstitut i es constitueix en un element diferenciador que atorga idiosincrsia prpia al centre i lobri a la comarca. Si el Tirant vol ser un institut de prestigi, en bona part ha de provenir de la FPI. Cal, per tant, programar els cicles que simparteixen de forma unificada, consensuada, coneguda i acomplida pel professorat i lalumnat que permeta fer ms eficients els diferents mduls formatius aconseguint titulats ben qualificats i per tant ben preparats ja siga per al treball ja per a continuar la formaci a la Universitat.

La programaci a ms destablir documentalment, el conjunt dactuacions i activitats projectades al llarg dun curs que el professorat i lalumnat van a desenrotllar per a aconseguir els objectius de dita acci formativa, ha permetre prendre decisions i reflexionar sobre el desenrotllament del mdul per a qu sadapte al centre educatiu i a lalumnat, les decisions preses a escala departamental i les orientacions pedaggiques establertes per la Comissi de Coordinaci Pedaggica (COCOPE) cosa que permetr millorar any rere any la nostra prctica educativa.4. Distribuci horria Cicle

Mdul Grau: Durada: 0000 h

MDULSCentre EducatiuCentre EducatiuCentre de treball

Curs 1Curs 2

1er, 2, 3er

trim h/set1er, 2 trim h/set3er

trim h/setTotal hores mdul

TOTAL HORES DEL CICLE2.000

5. Identificaci del ttol, perfil professional i entorn professional

El Reial Decret 1689/2007 de 14 de desembre desplega la identificaci, el perfil professional del ttol: competncia general, competncies professionals, personals i socials, relaci de qualificacions i unitats de competncia del Catleg Nacional de Qualificacions Professionals (CNQP).

Identificaci

Denominaci

Nivell

Durada

Famlia Professional

Referent europeu

Competncia general

(Indicar la competncia general del ttol)

Competncies professionals, personals i socials(

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

Dins les orientacions pedaggiques del mdul professional (0099) Disposici i venda de productes, sespecifiquen les competncies professionals, personals i socials que lalumnat daquest mdul ha daconseguir. Les competncies que sadquiriran amb aquest mdul seran les assenyalades a la taula segent:

Competncies adquirides

Cnop

Aquestes competncies shan de presentar ombrejades a la taula nm. ??? per a destacar les capacitats a desenvolupar mitjanant la determinaci dels objectius del mdul que sexpliquen al punt segent6. Objectius generals del cicleEls objectius generals del cicle formatiu de grau mitj Farmcia i Parafarmcia expressen les conductes que lalumnat ha daconseguir en finalitzar el cicle formatiu.

El Reial Decret 1689/2007 de 14 de desembre desplega els objectius generals del cicle que caldr afegir a la taula segent:

Objectius generals

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

p

q

r

s

t

u

v

Dins les orientacions pedaggiques del mdul professional (0099) Disposici i venda de productes, sespecifiquen els objectius generals que lalumnat daquest mdul ha daconseguir. Els objectius generals que saconseguiran amb aquest mdul seran els assenyalats a la taula segent:

Objectius generals aconseguits

deos

Aquests objectius generals shan de presentar ombrejats a la taula nm. ???? per a destacar els objectius que caldr aconseguir. De lestudi daquests objectius i de les especificacions del perfil professional que en determinaran el nivell de consecuci, el professorat del mdul professional establir la profunditat i el grau dels continguts a desenvolupar i previndr els recursos materials implicats en el procs formatiu.7. Esquema de programaci a) Mdul professional associat a la Unitat de Competncia(

B) Mdul professional no associat a la Unitat de Competncia(

8. Mdul professional. Anlisi de resultats daprenentatge i realitzacions professionalsLacci formativa, (0099) Disposici i venda de productes, s un mdul associat a Unitat de Competncia (UCs). Arribats a aquest punt hem de realitzar una reflexi i anlisi dels resultats daprenentatge i els seus criteris davaluaci, que son per un costat els objectius a aconseguir i per altre costat els criteris assolits que serviran dindicadors per a lavaluaci. El principi del procs ha de relacionar las realitzacions professionals de les Unitats de Competncia UC0954_2: Reparar i ampliar equipament microinformtic i UC0953_2: Montar equips microinformtics amb els resultats daprenentatge del mdul.

Els resultats daprenentatge i criteris davaluaci del mdul contemplats al Reial Decret 1689/2007 de 14 de desembre sn(:Resultats aprenentatgeCriteris avaluaci

9. Anlisi de contingutsAtenent als resultats daprenentatge definits anteriorment per a aquest mdul, sestableix lenunciat del contingut organitzador del procs daprenentatge: (0099) Disposici i venda de productes.Dacord amb aquest contingut, es programen les unitats de treball que amb un enfocament interdisciplinari recullen conceptes, tcniques, mtodes i procediments, relacionats amb les funcions y processos de treball del mdul (0099) Disposici i venda de productes marcats pels elements de la competncia professional deduts dels resultats daprenentatge daquest mdul en una aproximaci de laula al mn real, s a dir, a les empreses de serveis que conformen lentorn professional i de treball del tcnic que es pretn formar.

La diversitat y complexitat dels resultats daprenentatge del mdul ens porten a dividir el procs daprenentatge i, per tant, la seqncia de continguts, en unitats de treball que facilitaran ladquisici de destreses de lalumnat a travs dactivitats densenyament/aprenentatge donant aix resposta al contingut organitzador procedimental i actitudinal.

La manera dorganitzar, seqnciar i presentar els continguts resulta decisiva perqu shan de contextualitzar a lentorn del grup i, en aquest cas, al perfil de qu es tracte, deuen ser coherents i lgics per a ells, i la metodologia adequada al tipus de coneixement que es desitja construir.

Els continguts que es presenten a continuaci sinterrelacionen, de forma que a linici de cada unitat de treball corresponent es far referncia a las unitats prvies, ats que per a ladequada comprensi duna determinada unitat, precisar de lenteniment de les anteriors.

9.1 Tipus i conseqncies didctiques

En el primer nivell de concreci Reial Decret 1689/2007 de 14 de desembre shan establert els continguts bsics i shan contextualitzat en el segon nivell de concreci. En el tercer nivell de concreci shi acotaran, elegiran i ordenaran de la forma ms adequada per a el desenvolupament de la programaci del mdul de (0099) Disposici i venda de productes.Sanalitzaran els continguts per a poder seleccionar-los i organitzar-los dacord amb les circumstncies especfiques dels alumnes. El paper dels continguts t tanta importncia que el domini del mdul es basar en la distinci dels tres tipus de continguts, conceptuals, procedimentals i actitudinals, ja que comporta una important implicaci pedaggica.Seguint la teoria de Merrill (1983), respecte a la estructuraci curricular dels continguts, distingim tres tipus de continguts:

1. Conceptuals. Conjunt de fets. Conceptes, sistemes conceptuals, principis, etc. Els fets necessiten tasques ms repetitives i de memoritzaci de la acci. Un procs interessant basat en laprenentatge significatiu pot ser lutilitzaci de mapes conceptuals.

2. Procedimentals. Un procediment es un conjunt daccions ordenades. Inclouen habilitats, destreses i estratgies, etc. La base fonamental del seu aprenentatge seran les activitats experiencials i de repetici en la acci.

3. Actitudinals. Pretenen desenvolupar comportaments tics i socials en els alumnes. A curt termini, son difcils davaluar i el seu aprenentatge es realitza mitjanant lexemple, imitaci, lobservaci, reunions de classe i la acceptaci de la normativa democrticament. 9.2 Blocs de continguts

Els continguts del mdul (0099) Disposici i venda de productes. assenyalats en lOrde de 29 de juliol de 2009, de la Conselleria dEducaci, per la qual sestableixen els segents blocs de continguts.BlocContinguts bsics

En la segent taula es relacionen els resultats daprenentatge del mdul amb els blocs de continguts:Resultats daprenentatgeBloc

10. Organitzaci de contingutsBCRAUNITATS DE TREBALLTempTr

Primer Trimestre

(??? h)

Segon Trimestre

(??? h)

Tercer Trimestre

(??? h)

TOTAL MDUL??? h

BC: bloc de continguts RA: Resultats daprenentatge Temp: Temporitzaci

11. Programaci daulaUnitats de Treball

Una vegada desenvolupada la programaci didctica atenent als criteris establerts pel Departament de Sanitat com instrument de planificaci del cicle formatiu, s el moment de desenvolupar la programaci daula en la planificaci individualitzada del professor que es concreta en el grup dalumnes del cicle. De lestructura de continguts obtinguda es defineix la seqncia daprenentatge, marcada per una relaci ordenada i seqenciada de les unitats de treball que, en la prctica docent, sadaptar a les peculiaritats que presente lalumnat i a la personalitat del professorat. La programaci daula no s solament una distribuci i temporalitzaci dels continguts i activitats sin un procs dadaptaci de les decisions adoptades per a donar resposta a les necessitats del grup. Cadascuna de les unitats de treball est estructurada de la segent forma: Objectius: Han de concretar al mxim els aprenentatges que sespera que adquirisquen els alumnes al terme de la unitat de treball. Per tant cada unitat ser un referent de qu ensenyar i de qu avaluar. ? Continguts: Han de ser una concreci dels objectius amb seqenciaci dactivitats densenyament/aprenentatge.

Activitats densenyament/aprenentatge: shan dajustar als objectius i continguts seleccionats estan seqenciades de manera que afavorisquen la progressi en laprenentatge i han destar adaptades al grup en funci de les caracterstiques del mateix. Metodologia: Per a dissenyar com shan de realitzar les activitats densenyament/aprenentatge s imprescindible temporitzar-les equitativament. Segons les tasques preparades, agruparem lalumnat en funci dels objectius que perseguisca lactivitat a realitzar. Els recursos didctics han de preveure's dacord amb les activitats programades. Es tindran en compte en la programaci de la metodologia les adaptacions necessries per a atendre als alumnes/as amb necessitats educatives especfiques.

Criteris i activitats davaluaci: Els criteris davaluaci sn capacitats ms simples i mesurables necessries per a avaluar i acreditar els assoliments implcits que configuren les capacitats terminals sent, a ms, la base fonamental per a lobtenci dels continguts. Les activitats densenyament /aprenentatge poden i han de servir com activitats davaluaci doncs permeten obtenir informaci sobre el punt de partida de cada alumne, el seu procs daprenentatge i els coneixements arribats al finalitzar la unitat. No obstant aix podem seleccionar activitats explcitament previstes per a avaluar els aprenentatges assolits en un moment determinat.

Estructurades les unitats de treball en els elements curriculars anteriorment definits i expressats de manera implcita, constitueixen la proposta de programaci daula, que conformen lapartat on el professor/a podr aplicar el disseny, adaptant-la a les condicions educatives del centre i socioeconmiques de lentorn. Tenint en compte la naturalesa daquest mdul i les caracterstiques del perfil professional del ttol, es dedueix que laprenentatge ha dorientar-se bsicament cap als mtodes i maneres de saber fer. Aquest contingut, de tipus procedimental, s el nucli del mdul.

UNITAT DE TREBALL 1 [Ttol de la unitat]Durada: 0:00 h

JUSTIFICACI

[Justificar la necessitat de la unitat]

OBJECTIUS1. ?2. ?3. ?4. ?5. ?

CONTINGUTS

PROCEDIMENTALS

? ?CONCEPTUALS

? ? ? ?ACTITUDINALS

? ?

ACTIVITATS DENSENYAMENT/APRENENTATGE

Totes les activitats es realitzaran en grup.

Activitat 1: ?Activitat 2: ?Activitat 3: ?Activitat 4: ?

METODOLOGIA

COM sha de ferPER A QU sha de fer

A1: ?A2: ?A3: ?A4: ?A1: ?A2: ?A3: ?A4: ?

AVALUACI

12. Metodologia

El mtode densenyament per a aconseguir els objectius del mdul ser constructivista. Mitjanant ls daquesta metodologia lalumnat construeix el seu propi aprenentatge i el professorat actua com a guia per a facilitar la construcci del nou aprenentatge sobre la base dels seus coneixements previs.

Laprenentatge es deu realitzar de forma significativa, s a dir, el que aprn lalumnat deu de tenir significat y sentit. Han de ser capaos de saber, saber fer, analitzar i valorar dacord amb el tipus de capacitat que es pretn construir. Deuen saber interrelacionar i aplicar els continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals.

Per tot a, les classes seran actives i participatives ja que lalumne i el docent comparteixen la responsabilitat de la discussi. Es promour la intervenci de lalumnat per a que aporten idees i donen la seua opini, daquesta forma coneixerem els seus interessos, les seues motivacions, les seues necessitats i les seues expectatives per a adaptar i adequar els materials i les unitats de treball a lalumnat. Els alumnes senfrontaran a la simulaci de casos prctics sobre processos de treball el ms propers possible a la realitat laboral, amb un grau creixent de dificultat.

La finalitat de les activitats densenyament/aprenentatge s facilitar la comprensi dels procediments ja que expressen el conjunt de tcniques destreses i actituds que haur dadquirir lalumnat. Es consideren essencials per al desenvolupament de les capacitats del mdul.La metodologia es la columna vertebral de lacci educativa que permet lorganitzaci de laula, dels alumnes i la harmonitzaci de les coordenades del temps i lespai en qu transcorre el currculum.7.1. ACTIVITATS DAULA

Segons el moment del procs densenyament/aprenentatge diferenciem:

Activitat d'iniciaci-avaluaci: El dia de l'inici del mdul es realitzar un qestionari oral amb tots els alumnes de laula amb la finalitat que cada alumne expose quins han estat els seus motius delecci del cicle formatiu, qu esperen del mdul i quines sn les seues aspiracions futures referent a estudis i treball.

Activitat de presentaci-motivaci: El professor realitzar la presentaci del mdul amb totes las caracterstiques de la programaci i desprs comentar a lalumnat les experincies laborals i de estudis viscuts amb la finalitat de motivar-los. Tamb es realitzar a linici de cada unitat de treball per a mantenir la motivaci de lalumnat. Activitat de coneixements previs: A l'inici de cada unitat de treball soptar per comenar la sessi realitzant preguntes obertes sobre els aspectes a tractar en la unitat. Activitat de desenvolupament: Desprs dexposar els objectius conceptuals i exemplificar els procedimentals, es proposaran diferents activitats prctiques amb la finalitat de desenvolupar aquests coneixements. Activitat de consolidaci de coneixements: En les sessions finals de cada unitat de treball es realitzaran prctiques en el taller per a comprovar lassimilaci de continguts per part de lalumnat.

Activitat de refor: En els dies previs a la realitzaci de la prova avaluativa, es realitzaran diverses activitats compiladores de totes les unitats de treball a avaluar a fi de resoldre dubtes i problemes que hagen sorgit. Activitat dampliaci: Per als alumnes amb un ritme daprenentatge superior a la resta de companys sels proposaran activitats de grau superior a l'exigit amb la finalitat de mantenir-hi la seva motivaci. Activitat davaluaci: En finalitzar cada grup dunitats de treball es realitzar una prova escrita comuna per a tots els alumnes a fi de conixer com s el seu grau dassimilaci dels continguts.7.2. ACTIVITATS EXTRAESCOLARS I COMPLEMENTRIES

Les activitats que es proposen per a realitzar al llarg del curs sn:

Visita Forma Ocupaci entre el 15 i 17 dabril de 2010: Amb la visita a aquesta fira lalumnat podr conixer quines sn les ofertes de treball vigents a mitjan i llarg termini en les empreses de la Comunitat Valenciana. Visites a empreses de la comarca amb la finalitat de conixer i observar de primera m tot el referent al muntatge i manteniment dequips microinformtics.

Conferncies: Es realitzaran conferncies amb ex-alumnes del centre que hagin cursat i finalitzat el cicle amb la fi aproximar la realitat del mn laboral, de la m duna persona que no fa molt estava cursant els seus estudis i ara es desembolica perfectament en lentorn socio-productiu. Es convidar a empresaris per a definir quin tipus de perfil es requereix en les empreses de la comarca.

Visita SIMO Feria Internacional de Servicios y Soluciones TIC para Empresas en IFEMA, Madrid del 5 al 7 doctubre de 2010: Amb la visita a aquesta fira lalumnat podr veure tot el que les tecnologies de linformaci i les comunicacions ofereixen, per a la millora de la competitivitat.

13. Necessitats Educatives Especials

14. Recursos i materials didctics. Equipament15. Avaluaci i qualificaci alumnat/procs daprenentatge16. Programaci daula: Unitats de treball/didctiques

Numerar les taules

FASES

Inici

CONTRAST ENTRE RAs I RPs

ANLISI DE CONTINGUTS

ORGANITZACI DE CONTINGUTS

DISSENY DE LA UT

Formulaci dobjectius

Selecci de continguts

Disseny dactivitats

VALIDACI DEL DISSENY DE LES UT I DEL MDUL

Avaluaci positiva?

NO

S

1

2

3

4

5

Fi

FASES

Inici

CONTRAST ENTRE OGs i RAs

ANLISI DE CONTINGUTS

ORGANITZACI DE CONTINGUTS

DISENYO DE LA UT

Formulaci dobjetius

Selecci de continguts

Diseny dactivitats

VALIDACI DEL DISENY DE LES UT Y DEL MDUL

avaluaci positiva?

NO

S

1

2

3

4

5

Fi

( Competncia professional: conjunt de capacitats i coneixements que mobilitzades, permeten realizar les activitats professionals, els rols dun lloc de treball a lescala requerida per cada ocupaci.

Competncia personal: Relacionada amb locupacionalitat i sobtenen a travs dun conjunt de capacitats i coneixements mobilitats per a trobar, mantenir i canviar docupaci.

Competncia social: Relacionada amb la cohesi social i sobtenen a travs dun conjunt de capacitats i coneixements mobilitzats per relacionar-nos amb els altres.

( RPs: Sigles Realitzacions Professionals de la Unitat de Competncia.

RAs Sigles dels Resultats dAprenentatge del Mdul Professional

( OGs: Sigles dels Objectius Generals del Cicle Formatiu.

RAs Sigles dels Resultats dAprenentatge del Mdul Professional

( Copieu els tems inclosos al decret i enganxeu-los en aquesta taula.