Com escriure i presentar 2ed(2017)eumoeditorial.com/tasts/Com_escriure_presentar_bon... · Després...

JORDI SANCHO

COM ESCRIURE I PRESENTAR

UN BON TREBALL

ACADÈMIC

GUIA PRÀCTICA PER A ESTUDIANTS I PROFESSORS

EUMO EDITORIAL

Com escriure i presentar 2ed(2017).indd 3 5/6/18 12:01

ÍNDEX

PREFACI 15

1 UN LLIBRE PER MILLORAR LA COMUNICACIÓ DEL TEU TREBALL ACADÈMIC 17

1.1 Em servirà, aquest llibre? 18 1.2 Els treballs com a eina d’aprenentatge 18

I. PAUTES I RECOMANACIONS

2 PER COMENÇAR EL TEU TREBALL 23 2.1 Passos per definir el treball 24 2.2 Aportacions segons el tipus de treball (recerca, avaluació

o projecte) 32 2.3 Parts i continguts del treball acadèmic 39

3 PER MILLORAR L’ESCRIPTURA DEL TREBALL 45 3.1 On fallen habitualment els treballs acadèmics? 45 3.2 Deu recomanacions per escriure millor 46

4 PER MILLORAR LA PRESENTACIÓ ORAL DEL TREBALL 51 4.1 On fallen habitualment les presentacions? 52 4.2 Deu recomanacions per presentar millor el teu treball 54

5 PER SER MÉS PRODUCTIU UTILITZANT EINES INFORMÀTIQUES 59

5.1 Deu accions per estalviar temps, errors i maldecaps 59 5.2 La caixa d’eines 61

II. TALLERS

6 TALLER D’ESCRIPTURA ACADÈMICA 69 6.1 Escriu de manera clara, senzilla i precisa 69 6.2 Argumenta sòlidament 75 6.3 Comença la introducció anant directe al gra 78 6.4 Escriu un bon marc teòric fent una revisió sistemàtica de

literatura 82


7 TALLER DE CITACIONS I BIBLIOGRAFIA: L’ESTIL APA EN PROFUNDITAT 93

7.1 Com referenciar amb l’APA 94 7.2 Casos problemàtics de citacions literals dins del text 97 7.3 Casos problemàtics de citació de referències 99 7.4 Casos problemàtics de format de bibliografia 102 7.5 Format tipogràfic de l’apartat de bibliografia 104

8 TALLER DE PRESENTACIONS 107 8.1 Pensa abans d’obrir el programa de presentacions 108 8.2 Com escriure la història per ser presentada 109 8.3 Com explicar la història 112 8.4 Elements d’una diapositiva: problemes i recomanacions 113 8.5 L’execució: consells per a l’assaig final 117 8.6 Estudi de casos 118

III. PER SABER MÉS SOBRE TIPOGRAFIA I GRÀFICS DE DADES

9 MAQUETACIÓ I TIPOGRAFIA: LA FORMA TAMBÉ COMUNICA 127

9.1 El disseny de pàgina per a DIN A4 129 9.2 Elements d’una pàgina 132 9.3 El tipus de lletra adequat 132 9.4 Taules amb disseny professional 134 9.5 Seixanta-sis caràcters per línia 135 9.6 Exemples de disseny de pàgina 135 9.7 Si encara tens dubtes 138

10 GRÀFICS PER FONAMENTAR L’ARGUMENTACIÓ 139 10.1 Funcions dels gràfics 139 10.2 Vuit recomanacions per fer un bon gràfic 141 10.3 Dades i gràfics per respondre preguntes

fonamentadament 144 10.4 Anàlisi de casos 144 10.5 Per ampliar 155

BIBLIOGRAFIA 159


23

PER COMENÇAR EL TEU TREBALL

Estàs a punt de començar una cursa cap a la realització del teu tre-ball de fi de grau o de màster, i a la línia de sortida aixeques el cap per fixar la vista a l’arribada: què és un bon treball acadèmic? Un cop ho sàpigues, serà més fàcil saber com arribar-hi. O dit d’una altra manera: si no saps què és un bon treball acadèmic, difícilment podràs fer-ne un. Denscombe (2009) assenyala que és aquell que compleix els següents requisits:

1. És clar. Els objectius estan especificats de manera directa i clara. 2. És rellevant. Té relació amb els problemes i coneixements exis-

tents. 3. És factible. Es pot dur a terme amb els recursos existents. 4. És ètic. Reconeix i té en compte els drets de les persones afec-

tades per la recerca. 5. És objectiu. Intenta ser imparcial i lliure de prejudicis. 6. És coherent. Parteix d’un disseny adequat per assolir els objec-

tius marcats. 7. És precís. Utilitza dades vàlides i mètodes fiables. 8. Està justificat. Fonamenta i descriu la metodologia utilitzada. 9. És generalitzable. Permet aplicar els resultats a altres situa-

cions.10. És original. Fa alguna aportació al coneixement.11. És cautelós. L’autor és prudent en les afirmacions que fonamen-

ten els seus resultats.

Aquest és el punt d’arribada, uns criteris senzills que et serviran com a indicadors per saber si has assolit el resultat desitjat. El següent pas és saber el camí per arribar-hi. En aquest sentit, escriure un bon treball aca-dèmic significa escriure de manera estructurada, fonamentada i clara. Això implica aprendre a pensar de manera estructurada, fonamentada i clara. No hi ha més secret, i això és el que aquest llibre pretén ajudar-te a fer.

Primer cal saber com desenvolupar els elements clau de tot treball aca-dèmic, i per això convé:

1. Tenir clar què vols fer amb el teu treball, què aporta de valor. Vegeu la pàgina 28.

2. Triar l’estructura adequada per al teu treball acadèmic (de re-cerca, d’avaluació o de projecte). Vegeu la pàgina 32 i següents d’aquest capítol.

2


24 Com escriure i presentar el millor treball acadèmic

3. Planificar el treball, sabent l’ordre de les accions a fer i les dates per assolir-lo. Vegeu la pàgina 31.

4. Començar a escriure abans d’acabar la recerca. Vegeu la pàgina 31.

5. Aprendre a referenciar correctament. Vegeu la pàgina 93.6. Aprendre a fer un bon marc teòric o revisió bibliogràfica. Vegeu

la pàgina 82.7. Aprendre a utilitzar els gràfics i números per presentar evidèn-

cies i resultats. Vegeu la pàgina 139.8. Aprendre a donar una forma correcta al document. Vegeu la

pàgina 127.9. Aprendre l’estructura per fer una bona presentació oral del teu

treball. Vegeu la pàgina 107.

Després cal conèixer la manera d’escriure de forma clara, i per això és necessari:

1. Aprendre a utilitzar frases curtes i directes. Vegeu la pàgina 69.2. Aprendre a articular les frases en paràgrafs. Vegeu la pàgina 71.3. Aprendre a triar i escriure els raonaments adequats. Vegeu la

pàgina 75.4. Aprendre a revisar el text. Vegeu la pàgina 49.

Per últim, convé ser pragmàtic i saber fer servir algunes ajudes tècni-ques per guanyar temps i evitar problemes, i per això cal:

1. Aprendre a utilitzar un gestor bibliogràfic perquè et faci ell sol la bibliografia sense errors. Vegeu la pàgina 61.

2. Aprendre a utilitzar els sistemes d’estructura i format automàtic del teu processador de textos. Vegeu la pàgina 59.

3. Aprendre a guardar còpies de seguretat al núvol automàtica-ment. Vegeu la pàgina 59.

En tot cas, tot llarg camí es comença amb el primer pas, i aquest és la definició del treball.

2.1 Passos per definir el treball

Habitualment es parteix d’un tema que t’interessi. Sobre aquest tema fas una revisió de bibliografia preliminar per triar un problema especí-fic al qual et vulguis adreçar. Focalitzant-te en aquest problema, decidei-xes què aportarà de valor el teu treball, a quina pregunta o qüestió vols respondre. Això determinarà el tipus de treball que vols dur a terme, la metodologia i la informació que necessites recollir. Aquest és el procés que et proposo que segueixis; la figura 2.1 el resumeix visualment.


252. Per començar el teu treball

1

Molts estudiants tenen problemes per evitar fer servir Google com han fet sempre.

Google és fantàstic, però és un motor de cerca generalista que et facilitarà trobar

resultats generalistes (pàgines web, articles de diari, etc.) però no acadèmics.

2.1.1 Troba un tema de partida

Triar un tema és el primer pas. T’ha d’agradar, però també ha de ser possible treballar-hi i has de poder accedir a la informació necessària. En aquest sentit, hi ha estudiants que valoren haver tingut un contacte previ amb la temàtica o un accés a dades a causa d’haver realitzat tre-balls previs o pràctiques, per exemple.

2.1.2 Selecciona un tast de bibliografia específica

Un cop tens la temàtica, has de fer una primera aproximació al coneixe-ment existent dins del teu àmbit d’estudi. Has de triar poques obres per revisar, però han d’estar molt ben elegides. El més important: acudeix a les revistes professionals, no a la teva cerca habitual de Google.1

Comença escrivint les paraules clau (entre tres i cinc) que reflecteixin el tema sobre el qual vols fer el treball. Aquestes paraules clau són les

Punt de partida

Un tema que t’interesssi i sobre el qual puguis obtenir informació amb relativa facilitat.

Revisió bibliogràfica preliminar

A quin problema t’adreces?

Disseny metodològic

Terminis i ritme de treball

Quin valor aporta el teu treball?

Conceptualització

Operativització

Recollida de dades

Anàlisi

Conèixer i aprendre del que funciona i del que no en una intervenció que ja es du a terme sobre aquest problema.

Treball d’avaluació

Trobar una informació important i no coneguda relacionada amb el problema.

Mostrar com es podria fer una proposta d’intervenció que ara no es fa sobre un problema concret.

Treball de recerca Treball de projecte

Figura 2.1 Procés de definició del treball.



que posaràs en els motors de cerca de literatura acadèmica i professi-onal. Segons quin sigui el web on facis la cerca, utilitza les paraules clau en anglès, català o castellà. No oblidis l’anglès. Algunes recomana-cions:

• Utilitza cercadors acadèmics o professionals. Diferents especialitats acadèmiques tenen diferents motors de cerca; mira de trobar els corresponents a la teva especialitat. Alguns dels que jo faig ser-vir són:

(a) Dialnet: http://dialnet.unirioja.es (b) SiiS: http://www.siis.net (c) reCercador UB: http://crai.ub.edu (d) Web of Science: és de pagament, a la biblioteca del teu cen-

tre t’indicaran com entrar-hi. (e) Google Acadèmic: https://scholar.google.es/schhp?hl=ca

Si no vols fer servir cercadors, fes una cerca directa al web de les dues o tres revistes professionals més adequades del teu àmbit.

• Filtra els resultats. És probable que trobis molts articles interes-sants, però en aquest punt has de resistir la temptació de descar-regar-te’ls. És millor perdre temps a fer una bona cerca i triar-ne pocs però adequats. Intenta que algun sigui una revisió de litera-tura, si n’hi ha d’actuals. Pots fer servir les opcions de cerca avan-çada d’aquests webs per trobar els articles recents i més impor-tants. Sovint pots ordenar-los per anys (intenta que tinguin menys de cinc anys, per exemple) i per citacions (com més cita-cions, en principi més importància).

• Descarrega’n entre 5 i 10 que estiguin disponibles. Utilitza l’accés a la biblioteca des del web de la teva universitat (per obtenir ar-ticles als quals estigui subscrita) i el préstec interbibliotecari. Així i tot, hi haurà casos en què trobaràs l’article però no el podràs descarregar, o un llibre que no serà accessible: no defa-lleixis i aconsegueix una col·lecció de 5 a 10 obres (entre arti-cles i llibres) que siguin específiques del tema concret que vols treballar.

• Apunta els passos que has seguit per fer aquesta revisió preliminar. Així, quan escriguis el teu document i expliquis com has fet la revisió inicial de literatura podràs mostrar les paraules clau uti-litzades, les bases de dades consultades i els filtres posats per trobar els documents analitzats.



2.1.3 Fes una revisió bibliogràfica preliminar

Amb l’anterior selecció d’obres faràs la revisió preliminar per situar-te en el tema. Encara que et pensis que ja el coneixes, fes l’esforç. Es tracta d’aprendre el que se sap, el que no se sap i com es treballa en aquest àmbit. Obre un document de text a l’ordinador (o una llibreta de paper) i escriu les preguntes que Jonson-Reid i Drake (2008) proposen per fer aquesta revisió de literatura preliminar:

1. Quines preguntes de recerca es fan els investigadors en la meva àrea? Apunta-les.

2. Quines poblacions estudien i en quin nivell? Quina és la unitat d’anàlisi? Quines mostres s’han triat i com s’ha fet? Són mostres grans o petites?

3. Quins constructes i variables se cerquen? Per exemple, salut mental és un constructe, però per estudiar-lo cal fer-lo operatiu i utilit-zar variables (persones amb un diagnòstic determinat, com la depressió, etc.).

4. Quin tipus d’instruments (tests) o altres mesures utilitzen? Per exem ple, el DSM 5 té uns indicadors de diagnòstic per a la de-pressió.

5. Quines teories existeixen per indicar-me com analitzar les meves da-des i relacions?

6. Quin tipus de dissenys de recerca es fan servir en la meva àrea? Són estudis qualitatius o quantitatius?

7. Quines dades empíriques i resultats es troben en la meva àrea?8. Què és el que diuen els autors que és el següent que caldria estudiar?

Per exemple: quines qüestions clau estan sense resposta? Quins canvis en l’àmbit polític, social o mediambiental fan necessaris nous estudis? Quines poblacions no han estat estudiades?

9. Com es treballen les qüestions ètiques en els treballs publicats?

Per a cadascun dels articles triats, intenta contestar les preguntes i ves acumulant les respostes. En acabat, fes un resum en una taula: posa els articles analitzats en files i les preguntes que consideris més importants en columnes. Aquesta informació et servirà per accelerar el teu treball i donar-te confiança. Estudia’t la taula: mira el tipus de poblacions que treballen, els problemes que es troben, els instruments que utilitzen, etc. Veus alguna cosa que et cridi l’atenció? Algun problema concret so-bre el qual t’agradaria centrar-te? Aquest és el següent pas.

2.1.4 Defineix un bon problema al qual enfrontar-te

Tan aviat com hagis decidit la temàtica, i sàpigues com es treballa en el teu àmbit acadèmic, has de cercar un bon problema. Pensa que el treball acadèmic que presentaràs ha de donar una resposta fonamentada a aquest problema o a una part d’aquest. Com més clar l’especifiquis, més



fàcil serà trobar la manera de plantejar la teva anàlisi. Si no tens clar el problema que vols ajudar a resoldre, serà impossible que sàpigues què fer per resoldre’l, quina metodologia utilitzar o quina informació reco-llir. El problema de partida, a part de donar sentit al treball, també t’aju-da a no perdre’t en el camí. Davant d’un dubte, només cal que et facis la pregunta següent: «Això que estic fent serveix per resoldre el problema que m’havia marcat?» Si el que fas no hi aporta res, probablement signi-fica que no té sentit. Per acabar, el problema que analitzes serveix per enllaçar l’inici del treball amb el final, ja que a les conclusions tornaràs a referir-te a la problemàtica de partida per mostrar què has aportat a la resolució del problema. D’aquesta manera t’assegures que el treball sigui coherent. Estaria bé que consultessis amb el teu tutor o bé amb algun informant clau del teu àmbit el problema que has triat. En tot cas, recor-da que has de trobar evidències d’aquest problema.

2.1.5 Determina què hi aportaràs de valor i quin tipus de treball faràs

Aquí estableixes quin serà el teu granet de sorra per ajudar a solucionar el problema determinat. Partint de la problemàtica a què t’adreces i del que vols aportar-hi, acabaràs fent un tipus de treball o un altre. N’hi ha tres de bàsics:

1. Si tens evidències que falta alguna informació important, o bé que en la recerca prèvia hi ha contradiccions o dubtes, la teva aportació serà trobar aquesta informació no coneguda relacio-nada amb el problema. Serà la base d’un treball de recerca.

2. Si tens evidències que alguna intervenció, tècnica o programa no funciona del tot, la teva aportació pot ser conèixer un procés i aprendre del que funciona i del que no en una intervenció que ja es du a terme sobre aquest problema. Serà la base d’un treball d’avaluació.

3. Si tens evidències que alguna problemàtica no està coberta i requeriria un projecte d’intervenció, la teva aportació serà mos-trar com es podria fer una proposta d’intervenció necessària, adequada i factible sobre aquestes mancances. Serà la base d’un treball de projecte.

La secció 2.2 desenvolupa amb més detall l’arrencada i el desenvolupa-ment d’aquests tres tipus de treballs.

2.1.6 Estableix quines evidències necessites i com les recolliràs

Un cop tinguis clar el tipus d’aportació que vols fer i el tipus de treball que se’n deriva, probablement et demanaran que cerquis evidències fent un treball de camp. Això significa que tindràs un concepte, lligat a la teoria, que hauràs de definir i mesurar. Per exemple:



Vols analitzar l’efecte dels incentius en els resultats acadèmics, i pre-tens provar si s’acompleix la hipòtesi següent: com més incentius ofe-rim als estudiants, millors resultats acadèmics trauran. Hi ha algunes contradiccions en aquesta la teoria (Mellström i Johannesson, 2008; Gneezy i Rustichini, 2000a; 2000b; Frey i Oberholzer-Gee, 1997; Fryer, 2010; 2013), ja que en alguns casos els incentius econòmics semblen millorar el rendiment i en altres casos, empitjorar-lo. Tu vols provar-ho en una població concreta, en un grup d’estudiants que té unes característiques determinades. Com ho pots fer?

En aquest cas tens dos conceptes (incentius i resultats acadèmics) i una hipòtesi que els relaciona d’una determinada manera (quan un augmen-ta, l’altre també). Per contrastar si això s’acompleix, hauràs de conceptu-alitzar, definint clarament els conceptes, què s’entén per incentivar els estudiants i per augment del rendiment acadèmic. Posteriorment, caldrà operativitzar aquests conceptes, seleccionant indicadors que permetin mesurar-los en el món real. Aquests indicadors són variables, ja que po-den tenir diferents valors. De vegades es pot mesurar un concepte amb una variable (per exemple, mesurant el rendiment acadèmic segons les notes del curs), o bé amb més d’una variable (per exemple, afegint a les notes variables com l’assistència a classe, el nombre de vegades que es participa a l’aula, la realització dels deures, etc.). Fixa’t que amb més variables estem fent mesures compostes que pretenen captar diferents dimensions o comprensions del concepte rendiment acadèmic. Per últim, les variables tenen nivells de mesura diferents, i això se sap segons els valors que poden prendre. Algunes són nominals (la variable realització dels deures només pot tenir dos valors, sí o no: ha fet els deures o no els ha fet). Altres variables són ordinals (si volguéssim valorar l’interès en la classe segons una escala de molt d’interès, poc interès, gens d’interès). Al-tres variables són de ràtio o quantitatives (les notes numèriques o bé el nombre de vegades que es participa a classe).

Un cop tens clar quins conceptes necessites mesurar i com ho faràs, veuràs clarament les evidències que necessites i podràs pensar en els diferents mètodes per recollir-les, siguin entrevistes, observacions, qüestionaris, focus groups, etc. En tot cas, revisa el manual o els apunts de metodologia apropiats; pensa que cadascun d’aquests elements té una sèrie de requisits que cal complir per ser utilitzats amb garanties.

2.1.7 Assegura’t i demostra que el treball és respectuós i ètic amb els participants

La recerca sol provocar una irrupció i intrusió no desitjada en la vida quotidiana dels subjectes que participen en la recollida d’informació. A més, sovint els demanem que ens revelin informació sensible que poden no saber les persones del seu voltant. Per tot plegat, és imprescindible tenir molta cura de garantir almenys les següents bases ètiques (Rubin i



2

http://www.ub.edu/recerca/Bioetica/doc/MODEL_ORIENTATIU_CI_2012.pdf

3

http://www.url.edu/sites/default/files/2014_Guia%20d’elaboració%20

del%20Full%20d’Informació%20i%20del%20Consentiment%20Informat_

CER%20URL.pdf

Babbie, 2012; Ruane, 2016). Tot treball de recerca ha de tenir un apartat explícit on es demostri el compliment dels requeriments ètics, entre els quals destaquen:

1. Que el treball no causi danys als subjectes.2. Que la participació sigui voluntària.3. Que es protegeixi la privacitat, garantint l’anonimat i la confi-

dencialitat.

El dany esmentat no es refereix només al físic, sinó també al psicològic, que podria derivar de revelar segons quina informació sensible (ingres-sos, pors, històries personals, etc.) a familiars, coneguts o companys de feina. El fet que la participació sigui voluntària implica que el subjecte ha de tenir alternatives a la participació en l’estudi (per exemple, en el camp de la salut). Finalment, la protecció de la privacitat significa garantir l’anonimat i la confidencialitat: l’anonimat implica que no es pugui identi-ficar el subjecte a partir de les dades recollides, i la confidencialitat és el compromís de no revelar la identitat del subjecte ni vincular-lo personal-ment a la informació recollida.

Una manera de mostrar l’assoliment d’aquests requeriments és demos-trar que has obtingut un consentiment informat dels participants. Aquest document és un mandat ètic que estipula que els potencials participants en una recerca han d’estar plenament informats de tots els aspectes del projecte que puguin influir en la seva decisió de participar-hi o no. Pots crear el teu, però hi ha disponibles models per utilitzar en recerca sen-zills, com els de la Universitat de Barcelona (Comissió de Bioètica, 2012),2 o més complexos, com els de la Universitat Ramon Llull (Comitè d’Ètica de la Recerca, 2014).3 En tot cas, aquests consentiments solen contenir les parts següents:

1. Títol de l’estudi. 2. Noms, institució i adreces dels investigadors principals. 3. Indicar el finançament de l’estudi (si n’hi ha). 4. Descriure breument l’objectiu de l’estudi. 5. Explicar què es farà si la persona accepta participar en l’estudi. 6. Indicar quins són els possibles riscos i molèsties. 7. Assenyalar quins són els possibles beneficis per a la persona i

per a altres. 8. Especificar si hi haurà o no alguna compensació. 9. Expressar les alternatives si no es vol participar en l’estudi.10. Especificar què ha de fer la persona si, més endavant, es vol

retirar de l’estudi.11. Donar una adreça de contacte per si la persona té dubtes.12. Indicar com s’assegurarà la privacitat i l’anonimat de la infor-

mació recollida.13. Explicar com es protegiran les dades recollides.



Per últim, si en la realització del treball acadèmic reconeixes riscos ètics, bé sigui per experimentació amb humans o bé per implicacions ètiques en les interaccions amb humans i intervencions socials (en els estudis de comportament, observacionals, històries de vida, qüestiona-ris, etc.), hauries d’adreçar-te a la comissió de bioètica de la teva entitat acadèmica. La de la Universitat de Barcelona demana uns compromisos i emplenar uns formularis disponibles a la web per a l’aprovació (http://www.ub.edu/recerca/comissiobioetica.htm).

2.1.8 Posa’t terminis i un ritme de treball

Quan ja tens clares les diferents parts del treball a realitzar, has de pas-sar-les, per ordre, en un calendari en termes de fases. Per exemple: re-visió preliminar de literatura, definició del model d’anàlisi (des dels conceptes fins a les variables), disseny dels instruments de recollida d’informació, recollida d’informació, anàlisi, tancament de la redacció i revisió del treball. Posa’t terminis realistes, i dins de cadascuna d’aques-tes parts intenta subdividir-los en parts més petites.

Pensa en el teu treball com si fos exercici físic. Estableix un ritme diari, fent una mica cada dia. Es tracta de construir un hàbit. Això vol dir menys esprints heroics i més treball del tipus «formigueta». Assumeix el repte de ser metòdic i fer un petit treball continuat. Exemples:

1. Quan estiguis llegint bibliografia: marca’t un ritme en termes d’articles o capítols i en acabat no deixis d’escriure algunes idees clau. Sempre al mateix lloc (llibreta tradicional o arxiu d’ordi-nador).

2. Quan estiguis fent l’anàlisi: trenca el procés en parts i intenta tancar una petita part al dia.

3. Quan escriguis: marca’t un ritme de paraules diàries (entre 200 i 500) i controla que el segueixes.

4. Afegeix un termini de dues o tres setmanes per a la revisió final del text.

Per acabar, tingues en compte que sol haver-hi retards: alguns són pre-visibles (aconseguir una entrevista amb un informador pot tardar set-manes) i altres, imprevisibles; de manera que sempre t’anirà bé tenir cert marge. Per exemple, planifica acabar el treball un mes abans de la data requerida.

2.1.9 Comença a escriure abans d’hora

Quan estàs fent un treball acadèmic tens el risc de caure malalt de la síndrome de l’ajornament continu, el que en anglès s’anomena procrasti-nation. A molts ens fa la impressió que sempre falta fer una mica més de recerca. Els articles que llegeixes et fan conèixer altres llibres o articles



que són molt interessants. Les dades recollides et porten noves possibi-litats de recollir més dades, cosa que comporta fer més anàlisi, etc. I així van passant els terminis que ens hem fixat i s’apropa la data d’entrega final. El perill és que quan et despertes, ja no tens temps de reacció. I el treball final que acabes entregant se’n ressent, com a mínim.

Steven Johnson, un autor que es caracteritza per tenir la capacitat de lligar evidències de camps molt diversos i produir llibres molt suggeri-dors (Johnson, 2003), segueix una estratègia: «Faig recerca suficient per planificar l’estructura general del llibre: decideixo els principals te-mes i arguments; els caràcters o idees més importants», i així «intento tenir una mostra del primer i segon capítols, per tenir un punt d’inici» (Johnson, 2012, paràgraf 4). Just llavors, sense esperar més, Johnson es posa a redactar:

I llavors començo a escriure, sent conscient que tinc grans forats en-cara per cobrir… Abans d’escriure, els meus sensors de recerca són molt més boirosos: això sembla interessant, suposo. Però un cop estàs al mig de la redacció, tot s’aguditza. Trobes una citació provocativa i pots dir en mig segon si et serà útil o no, i sovint fins i tot saps exacta-ment el lloc on ha d’anar. (Johnson, 2012, paràgraf 5)

Començar d’aquesta manera obliga sovint a retrocedir i canviar algun camí, però en el procés de recerca això succeeix molt sovint i cal no te-nir por. Sol servir per millorar: trobes uns resultats que et fan replante-jar alguns supòsits i que permeten avançar confirmant o refusant altres estudis, etc. És el que Glenn Firebaugh (2009) defineix com la primera regla de la investigació social: sempre hem d’estar oberts a les possibili-tats de sorpresa.

2.2 Aportacions segons el tipus de treball (recerca, avaluació o pro-jecte)

Aquest no és un llibre de metodologia, però per tenir clara l’aportació que vols fer i el plantejament del treball és important entendre les par-ticularitats d’aquests tres tipus de treballs.

2.2.1 Treball de recerca

Hi ha diferents tipus d’aportacions en un treball de recerca, i és possible que un treball en tingui més d’una, però segons Rubin i Babbie (2011) solen ser de quatre tipus:

1. Explorar un tema que és realment nou i en el qual no s’ha fet recerca prèviament. Assegura’t que realment no hagi estat tre-ballat fent una revisió bibliogràfica preliminar ben feta.



2. Descriure algun fenomen de manera que la seva anàlisi com-porti informació d’utilitat per resoldre el problema que has deter-minat prèviament. En les ciències socials de vegades es descriuen característiques d’una població (amb mesures quantitatives) o bé fenòmens posant-te a la pell de les persones (amb mesures qualita-tives).

3. Explicar per què succeeix alguna cosa, normalment posant a prova hipòtesis.

4. Construir instruments de mesura, per analitzar o valorar qüesti-ons difícils o que abans no podien ser valorades. El treball sol consistir llavors a analitzar i validar el funcionament d’aquests instruments.

També hi ha vegades que l’aportació d’un treball és complementar una recerca prèvia, cosa que té avantatges, ja que es poden utilitzar fona-mentacions o metodologies ja provades, permet demostrar que es par-teix del coneixement ja existent i a més facilita la discussió de resultats. Glenn Firebaugh (2008, p. 11-18) ofereix tres possibilitats per fer aporta-cions noves a partir de recerques existents:

1. Clarificar conceptes de recerques prèvies. Per exemple: (a) En recerques prèvies s’estableix un augment del crim en

una determinada localitat. En la recerca proposada es pre-tén clarificar les diferències entre actes il·legals i actes agressius per veure els canvis amb més detall.

2. Estendre recerques prèvies en nous àmbits. Per exemple: (a) Analitzar poblacions o parts de poblacions no cobertes an-

teriorment. Potser hi ha la sospita que els resultats no s’apli-quen en un grup de persones amb característiques dife-rents.

(b) Utilitzar un període d’anàlisi diferent. Potser ha passat molt temps o bé han succeït algunes coses que poden canviar as-pectes importants.

3. Repensar relacions causals anteriorment analitzades. Per exemple: (a) Si les recerques anteriors assenyalaven que X causava Y, in-

tentar veure si potser en realitat és X que causa Z i Z causa Y. (b) Intentar trobar variables que en moderen d’altres. Per

exemple: si la recerca assenyala que el nivell educatiu influ-eix en els ingressos, veure si aquesta relació es veu modifi-cada o condicionada per la variable gènere o per la variable origen.

(c) Provar la causalitat inversa. Per exemple: si hi hagués recer-ques que assenyalessin que les persones que viuen en pare-lla són més felices, provar si no és que les persones més fe-lices troben parella.



La figura 2.2 de la pàgina següent mostra l’esquema del flux de treball habitual en l’elaboració d’un treball acadèmic de recerca.

2.2.2 Treball d’avaluació

Els treballs d’avaluació poden ser molt diversos: segons el que s’avalua (es poden avaluar polítiques, programes, intervencions o tècniques con-cretes); segons les dades utilitzades (es poden utilitzar dades quantitati-ves, qualitatives o usos mixts), i segons l’escala (es pot tractar d’anàlisis a gran escala, amb milers de casos, a petita escala, amb desenes de casos, o casos individuals, com els dissenys d’avaluació de cas únic, amb mesu-res repetides sobre un mateix cas). En tot cas, el plantejament del tre-ball d’avaluació dependrà de l’aportació que vulguis fer. De manera resumida (Kelly, 2004; Rubin i Babie, 2011), aquests treballs poden apor-tar una valoració de quatre tipus:

1. Informativa o estratègica. Descrivint el sistema social i els canvis d’interès que tenen lloc. Per exemple, fent una anàlisi de necessi-tats.

2. De resultat. Mesurant els resultats assolits amb la intervenció. Aquests resultats es poden definir de diferents maneres: (a) S’han assolit els objectius establerts? Això indicaria l’eficàcia

del programa. (b) Quins resultats s’han aconseguit en termes d’unitats de servei? (c) Amb quina eficiència? És a dir, quins recursos han estat ne-

cessaris? Un programa és més eficient que un altre si asso-leix els mateixos resultats amb menys recursos, amb un cost menor.

3. D’implementació o procés. Descrivint què és el que ha passat en la implementació d’un programa o intervenció. Sense aquesta anà-lisi, una avaluació de resultat pot ser enganyosa. Dos exemples: (a) Una intervenció partia de fer arribar informació del nou

servei als usuaris que el necessitaven. Si resulta que aquesta informació no els ha arribat, i no sabem que no els ha arri-bat, l’avaluació de resultats podria ser negativa sense sa-ber-ne el motiu. Podríem pensar que el tipus d’intervenció o de programa no funciona.

(b) De vegades el programa té uns objectius formals i clars, però el personal té altres objectius informals, referits al prestigi, a regles i procediments burocràtics, etc., que poden ser contradictoris amb els primers. Sense saber aquesta contradicció entre objectius, no es podran interpretar cor-rectament els resultats del programa.

4. D’impacte. Utilitzant les mesures de resultat a llarg termini, per valorar l’impacte dels programes d’intervenció en una població determinada. Què és el que succeeix després que la intervenció s’hagi acabat? Es mantenen els resultats?



Figura 2.2 Esquema d’un flux de treball habitual en l’elaboració d’un treball acadèmic de recerca.


Com escriure i presentar 2ed(2017)eumoeditorial.com/tasts/Com_escriure_presentar_bon... · Després...

Documents

Transcript of Com escriure i presentar 2ed(2017)eumoeditorial.com/tasts/Com_escriure_presentar_bon... · Després...