I PESCA I CEE

I La incoherencia d'una política regional

COM AJUDA LA CEE ALS PAISOS TERCERS

A primers de juliol la CEE va autoritzar, provisionalment, Espanya perque continues important blat de moro dels Estats Units, tal i com ho feia abans d'intergrar-se a les Comunitats. De fet, amb aquesta actitud, la CEE renunciava a aplicar la regla d'or que regeix el sistema de preferencies comunitaries: la unitat interior del mercat front a I'exterior.

En aquest cas, els dotze Estats membres van cedir, després de resistir-se durant molts mesos a les pressions ameri- canes. Pero a ningu no se li amaga que els EUA, -en nom de la llibertat dels intercanvis agrícoles-, menen d'altres atacs contra la Política Agraria Comuntaria (PAC). La part mes directament afectada per I'estrategia comercial dels Estats Units es precisament la política agrícola mediterrania de la CEE, basada en unes tradicionals relacions de bon vei'natge comercial, que tenen el seu origen en I'epoca colonial.

El recurs que els Estats Units han in- terposat davant del G A T (Acord Gene- ral sobre Comerq i Aranzels Duaners) afecta molt directament tot el conjunt de la PAC mediterrania. Els paisos medi- terranis associats al Mercat Comú gau- deixen d'un sistema preferencial d'aran- zels que els permet abaratir els costos de les mercaderies que exporten a les Comunitats. Els EUA consideren que el tracte preferent de la CEE envers aquests tercers pa'isos perjudica les se- ves exportacions d'agris i vulnera les disposicions del GATT sobre el lliure co- merq.

A ningu no se li amaga que les privi- legiades relacions comercials.entre la CEE i els Estats mediterranis associats depenen de la resolució d'aquest recurs per part del GATT. Els enfrontaments entre els Estats Units i les Comunitats en materia agrícola ja venen de lluny, rgracies a aquesta situació -de pug- na permanent- la PAC mediterrania s'ha convertit en un obstacle que impe- deix, inclús, les negociacions sobre co- merq multilateral al si del GATT.

Els EUA pensen que els acords pre- ferencials, que constitueixen la base de I'apartat mediterrani de la PAC, són una amenaqa per al sistema de regulació dels intercanvis mundials, i un simpto- ma de la fragilitat dels Acords del G A T . Així la posició dels Estats Units presenta I la política mediterrania dels Dotze com la causa que justificaria el seu abandó del GP.TT.

El primer objectiu d'aquest recurs es el d'obligar a les Comunitats a restrin- gir progressivament el seu mercat agrí- cola. La CEE 6s la primera importado-

I ra mundial de productes agrícoles, i es també el mercat més gran de la regio. Aquesta circumstancia ha fet que I'agri- cultura d'alguns Estats mediterranis s'hagi especialitzat, -sobretot en els darrers deu anys- en funció de les ne- cessitats de la Comunitat. Per als Es- tats associats, denominats PTM (Pai's~s

Tercers Mediterranis) en I'argot comu- nitari, Europa constitueix alhora el seu millor prove'idor i el seu millor compra- dor.

A nivell regional I'ampliació de la Co- munitat a Grecia, i després a Espanya i Portugal, ha contribu'it a rellanqar la ve- lla idea de la reconstrucció europea, pe- ro ha desequilibrat les relacions entre la CEE i els altres pa'isos de la Mediter- rania. Aquest aspecte de la crisi es més conegut, i es reflecteix fonamentalment en el bloqueig que pateixen els progra- mes mediterranis de la Comunitat a cau- sa de la posició espanyola, que defen- sa aferrissadament els seus productes.

El 1972 les Comunitats van plantejar- se la necessitat de construir un sistema capac de substituir les relacions bilate- rals que els Estats membres mantenien amb els pai'sos de I'altre costat del Me- diterrani. Semblava difícil que la logica comunitaria arribes a imposar-se en una regio en la qual els lligams colonials i les tradicionals zones d'influencia ha- vien contribuit a I'establiment d'unes re- lacions bilaterals particularment inten- ses. L'objectiu va aconseguir-se, i la CEE te una política mediterrania propia, basada en un conjunt d'acords comer- cials.

Als Acords Preferencials, un per ca- da Estat, se'n hi afegeixen d'altres per ajudar els paisos en vies de desenvolu- pament. Entre els Estats associats al- guns tenen vocació europea, com Tur- quia que voldria formar part de la Co- munitat; per a d'altres, com Marroc o Egipte, aquests acords garanteixen el seu accés tradicional als mercats de les metropolis colonials. La veritat es que, observada globalment, la política del Mercat Comú per a la regio mediterra- nia fa I'efecte d'un trencaclosques.

Mitjanqant aquests Acords la Comu- nitat atorga unes preferencies duaneres variables als productes que importa d'aquests pai'sos. Aquesta preferencia

no es recíproca per part dels PTM i els ofereix en canvi la possibilitat d'uns drets de duana nuls per les seves ex- portacions a la CEE de productes indus- trials, excepte per les manufactures tex- tils. Els productes agrícoles s'ajusten a una escala variable de tasses duaneres; les reduccions dels drets de duana es compensen, en aquest cas, per limita- cions en la quantitat, els preus i per uns rigorosos calendaris d'exportació.

En conseqüencia, la major part dels pai'sos mediterranis associats ha inten- tat adaptar la seva producció i les se- ves estructures comercials a les exigen- cies del mercat europeu. Els Estats mes pobres de la zona van decantar-se per les possibilitats que oferia I'agricultura, la financiació va dedicar-se al sector agro-exportador, amb la qual cosa s'afa- voria als productors mes forts.

Els resultats d'aquesta política agra- ria no són gaire afalagadors. La relació entre producció alimentaria propia i nombre d'habitants disminueix des de 1970. La caiguda de la producció ali- mentaria que detecten les estadístiques és una constant a tots els paTsos de I'area, excepte a Turquia i Libia, -1'Únic Estat que, junt amb Albania, no manté relacions comercials estables amb les Comunitats.

L'especialització de I'agricultura no sembla una decisió gaire encertada; I'actual situació agrícola dels PTM ho demostra: han passat deu anys i la ba- lanqa agraria continua desequilibrada, la crisi estructural de la pagesia s'agreu- ja i els mecanismes de protecció interns de la PAC han desvirtuat la validesa dels Acords.

Des de 1979 la Comunitat ha redu'it les seves compres de productes medi- terranis. Aquesta mesura beneficia prin- cipalment la seva propia producció i les exportacions espanyoles, -cal no obli- dar que som al comenqament d'un pe-

-- -. - - - . . - .- - -- . . . ~ . PESCA .- - - --A - I CEE riode transitori. Indubtablement la nos- jat fins ara I'oferta, la Comunitat ha d'Europa- s'han convertit en el camp tra integració afecta els agris i els pro- aprovat un paquet de mesures comer- de proves idoni per als grans enfronta- ductes primerencs que els PTM podien cials que inclouen avantatges aranze- ments entre els exportadors de cereals. oferir a la Comunitat, i la seva indústria laris i nous calendaris de producció per Els EUA han fet el possible per enfon- de transformació agro-alimentaria tam- als pai'sos associats. Amb la particula- sar els preus d'aquest mercat regional, be se'n ressentira. ritat que aquest aspecte de la PAC no i en consequencia els preus al mercat

Els temors dels Estats associats res- pot negociar-se. Els PTM nomes poden mundial també són inestables. Europa pecte a la integració d'Espanya a la acceptar o rebutjar I'oferta de la CEE. ha reaccionat subvencionant les seves CEE no estan mancats de fonament: si exportacions, adhuc venent blat a cre- la nostra producció agrícola va poder dit a alguns pai'sos.

En aquests moments la seguretat ali- superar els obstacles de I'Europa dels Deu els anys setanta, es d'esperar que mentaria de la majoria dels Estats de la Espanya, com a membre de la Comu- L ' o ~ erta europea regió passa per la possibilitat d'amagat- nitat, sabra aprofitar els mecanismes zemar el maxim a bon preu. És el mitja que la PAC li brinda per millorar el seu Ja s'ha anunciat que I'aspecte finan- mes facil i segur per aprovisionar una rendiment agricola i comercialitzar els cer de la PAC mediterrania podra població afectada per la crisi economi- seus productes a pai'sos tercers. negociar-se, pero en realitat Europa no ca. L'endeutament exterior de tots els

L'entrada dlEspanya i Portugal a la pot oferir grans coses als Estats medi- Estats de la regió es preocupant. En CEE ha fet davallar el volum de les com- terranis. La Comunitat anuncia que les aquestes condicions I'objectiu priorita- pres comunitaries als PTM, a causa dels xifres globals de les compensacions fi- ri dels PTM és el de mantenir el nivell contactes informals entre les dues parts nanceres -subvencions a fons perdut de les seves exportacions, Per Pagar el per renegociar els Acords Preferencials i credits amb interssos baixos- no se- deute i reequilibrar la seva ba lan~a de que van comencar el 1982, abans que ran gaire superiors a les del quinqueni pagaments. la Comunitat prengués la decisió politi- anterior. Les ajudes es donaran per di- La situació internacional no afavoreix ca d'ampliar-se. Quan els Estats medi- versificar la producció i desenvolupar I'estrategia de mig termini que propug- terranis van demanar el manteniment 'autosuficiencia alimentaria. na la Comunitat, la qual podria

/ dels corrents tradicionals d'intercanvi i Els pTM poden dedicar-se al cultiu enfrontar-se als altres aliats de la zona 1 la revisió de les ajudes financeres, al si del cotó o del tabac per cobrir les.ne- --els Estats Units i les institucions multi-

de la CEE van reproduir-se les divergen- cessitats del mercat europeu i diversifi- laterals- si disposés d'uns recursos fi- cies entre els Estats membres: Alema- car la prod~~cció, pero aquesta linia nancers mes amplis. Aquests recursos nya i Gran Bretanya eren partidaries de d'actuació no els garanteix el futur. El li permetrien tenir una política regional

, liberalitzar el mercat europeu per als passat mes immediat ho demostra: bus- mes coherent i influir en I'evolució eco-

/ productes mediterranis. ltalia i Grecia car la complementarietat amb el mercat nomica de l'area. i proposaven I'abandó del sistema de europeu té els seus limits. De totes maneres la CEE no hauria

preferencies, a canvi de compensacions Plantejar la consecució de I'autosufi- d'oblidar que la Mediterrania és una zo- financeres per als PTM. Franca es limi- ciencia alimentaria es com proposar na essencial per al manteniment de I'es- tava a defensar el manteniment de les una utopia. El problema de I'alimenta- tabilitat politica europea, i que els paF quotes de mercat per als pai'sos tercers. cio es a I'origen de la crisi d'organitza- sos del Sud poden pagar cares les se-

Finalment, i després d'una dura ne- cio dels mercats mundials, i els PTM - ves concessions al liberalisme.8 gociació amb Espanya, que ha bloque- per esser els clients tradicionals

Alba Basco i Coma

Espanya i Albenia estableixen discretes relacions diplomatiques

del continent europeu. La seva pobla- alt dlEuropa, o la no existencia d'impos- cent i les Granadines, el passat mes de cio es dedica sobretot a I'agricultura, el tos. L'únic partit legal es el Partit Comu- juliol, aixi com amb Santa Lucia, al pais s'auto-abasteix de petroli, no exis- nista del Treball dlAlbania, que dirigeix, maig, i amb Guyana, a I'agost. Aquests teix la propietat privada dels vehicles i en qualitat de president del Presidium tres darrers estats no tenien relacions es el primer productor mundial de crom. de I'Assemblea Popular, Ramiz Alia, amb Espanya perque han accedit fa no Albania es considera el pais mes pobre des del 22-1 1-85, després de la mort del gaire a la independencia ja que abans del continent amb 1.500 dolars per ca- gran pare Hoxha. eren colonies britaniques. pita de renda, aixi com el de mes emi- Espanya no manté encara relacions gracio. Fora d'Albania viuen 5 milions diplomatiques amb Corea del Nord, que d'albanesos contra els tres milions que Manca Corea del Nord es una potencia militar important de hi ha dins. La colonia mes important al- sia, encara que si les te amb Corea banesa a I'exterior es a la zona de Kos- Per a Espanya aquesta obertura de del Sud. La recent millora de relacions sovo a lugoslavia, que, per cert, es la relacions suposa un pas mes en el sentit entre ambdues Corees i el fet que Es- font dels problemes i de!s enfronta- de la normalització del principi de la uni- panya dóna suport al dret de reunifica- ments entre tots dos regims. versalitat de relacions. Durant I'exerci- cio d'aquests estats dividits pel paraldel

Altres peculiaritats albaneses són ci 86 i sota la direcció de I'actual minis- 38, fa pensar que en un futur proxim es I'ateisme oficial, o el fet de ser el pais tre Fernandez Ordóñez, Espanya ha es- poden establir relacions. 8

del món on hi ha mes metges per habi- tablert relacions amb Israel, al gener, i tant, el que té I'index de natalitat mes amb les illes caribenques de Sant Vi- Xavier Horcajo

- -~ - . . -. . . - -- --

Doss~er C~dob no 15 1986 Phg 7

- - ~ A