Com a entitat de carcter local que, des de la seva aparici...

INFORME VALORATIU SOBRE LES

ACTUACIONS RECOLLIDES A L’AVANTPROJECTE DE PLA TERRITORIAL METROPOLITÀ QUE AFECTEN EL PARATGE

DE LA VALL DE LA RIERA DE PINEDA (PINEDA DE MAR, ALT MARESME)

Plataforma “Salvem la Vall de la Riera de Pineda”

Pineda de Mar (El Maresme)

Maig de 2008

L’entitat Plataforma “Salvem la Vall de la Riera de Pineda”, amb NIF núm.___________, amb adreça __________________ en conèixer que s’ha publicat l’avantprojecte de Pla Territorial Metropolità presenta el següent escrit de propostes perquè siguin incorporades dins l’esmentat pla. A l’atenció de la Secretaria de Planificació Territorial

Informe valoratiu sobre les actuacions recollides a l’APTMB pel paratge de la Vall de la Riera de Pineda

ÍNDEX DE L’INFORME

1. Justificació de l’informe........................................................................................................................ 2. Característiques de la vall de la riera de Pineda.................................................................... 2.1. Marc geogràfic................................................................................................................................... 2.2. Vegetació.............................................................................................................................................. 2.3. Patrimoni històric i arquitectònic..............................................................................................

3.- Planejament urbanístic a la vall de la riera............................................................................. 3.1. El sòl urbanitzable no delimitat de la Vall de la Riera, el principal risc

per al manteniment de la seva preservació............................................................................

4. Motius que justifiquen la preservació de la integritat del territori de la Vall de la Riera de Pineda i el manteniment al marge de la urbanització..........................

5. Mesures que l’entitat demana per a la conservació de la vall de la riera i perquè siguin incorporades al futur Pla Territorial Metropolità..............................

5.1. Desclassificació de la totalitat del sòl urbanitzable no delimitat de la Vall de la Riera i incorporació, com a àrea protegida, al Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC).............................................

5.1.1. Desclassificació del sòl urbanitzable no delimitat de la Vall de la Riera................. 5.1.2. Inclusió del sòl urbanitzable no programat, una vegada desclassificat,

en l’àmbit de protecció del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC)..........................................................................................

5.1.2.1. PDUSC i creació d’un itinerari pedestre circular per la vall de la riera... 5.2. Supressió de la nova proposta de carretera lateral de l’autopista C-32

i eliminació del seu traçat per la vall de la riera..................................................................

5.2.1. La construcció de la nova carretera en el context comarcal i en relació a l’explotació de l’autopista C-32......................................................................................

5.2.2. L’afectació de la nova carretera en l’àmbit de la vall de la riera de Pineda 5.2.3. Sobre la possibilitat de completar els enllaços de l’autopista C-32 al seu pas

pel terme de Pineda...............................................................................................................

5.3. Altres consideracions...................................................................................................................... a) Proposta de desclassificació recollida per l’Agenda 21 i aprovada

en Junta de Govern Local (març de 2005)..............................................................................

b) Més de 3.000 signatures de suport a la desclassificació urbanística de la vall................ 5.4. Síntesi de les mesures que proposem per tal que quedin recollides

a l’avantprojecte de Pla Territorial Metropolità.................................................................

1


ANNEXOS

1.- Informe arqueològic de la Vall de la Riera de Pineda efectuat pel Dr. Josep Maria

Nolla, ex-director de l’Institut de Patrimoni Cultural (Universitat de Girona), l’abril de 2002. 2.- Proposta de gestió per a la Vall de la Riera entrada al registre de l’ajuntament de

Pineda, el juliol de 2004.

3.- Document de posicionament respecte la mobilitat a nivell de la comarca del Maresme, enviat en el període d’informació pública del Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya (PITC), l’abril de 2006.

4.- Proposta de tractament del vial asfaltat de proximitat “Passeig d’Hortsavinyà”

(gener de 2007). 5.- Fotocòpies de les pàgines de l’auditoria ambiental de Pineda (any 2005) on

s’al·ludeix a la desclassificació urbanística d’aquest espai i amb el segell d’aprovació de la Junta de Govern local de l’Ajuntament de Pineda de Mar (25 de març de 2005).

Nota: No s’ha adjuntat en aquest exemplar la fotocòpia de les més de 3.000 signatures recollides favorables a la desclassificació urbanística de la Vall de la Riera de Pineda

INFORME VALORATIU SOBRE LES ACTUACIONS RECOLLIDES A L’AVANTPROJECTE DE PLA TERRITORIAL METROPOLITÀ

2


QUE AFECTEN EL PARATGE DE LA VALL DE LA RIERA DE PINEDA

(PINEDA DE MAR, ALT MARESME)

1.- Justificació de l’informe

Com a entitat de caràcter local que, des de la seva constitució l’any 2001, ha tingut entre els seus objectius contribuir a la millora de l’ordenació i la gestió del territori i en la preservació de diversos espais d’interès natural, paisatgístic, cultural i històric de l’Alt Maresme Nord, lliurem aquest informe en conèixer la publicació de l’avantprojecte del Pla territorial metropolità de Barcelona (en endavant APTMB), apareguda l’abril de 2008.

Amb aquest escrit demanem que es recullin i s’incorporin, al planejament metropolità, una sèrie de propostes que efectuem per l’àmbit geogràfic conegut com a vall de la riera de Pineda de Mar (Alt Maresme). Aquest àmbit comprèn tot l’interior del municipi de Pineda de Mar, a l’àrea situada al nord de la carretera N-II. Es troba vertebrat per la riera de Pineda i té una continuïtat immediata dins el municipi de Tordera (sector de Sant Pere de Riu), ja dins el Parc Natural del Montnegre i el Corredor.

El motiu d’aquest escrit es deu al fet que l’avantprojecte de PTMB aplega una sèrie de propostes, ja sigui des de la perspectiva del planejament urbanístic, ja sigui des de la perspectiva de les infraestructures que, al nostre entendre, en cas d’executar-se, suposarien un impacte nefast i irreversible a les característiques territorials, ambientals, paisatgístiques, patrimonials i agràries d’aquest espai. Per altra banda, exposarem que les propostes urbanístiques i infraestructurals que dibuixa l’avantprojecte de PTMB són tan desencertades com innecessàries pels objectius que, teòricament, pretenen aconseguir. En aquest informe exposarem, igualment, algunes mesures que caldria aplicar, des del nostre punt de vista, per garantir la continuïtat dels valors que fins ara han definit aquest espai. De manera complementària contextualitzarem les propostes fetes dins el marc geogràfic més proper.

Val a dir que les dues propostes recollides a l’avantprojecte de PTMB que, fonamentalment, han conduït a la redacció d’aquest document són:

a) el manteniment de les 27 ha. de sòl urbanitzable no delimitat (no programat) que apareixen classificades al marge esquerre (sector est) de la riera de Pineda.

b) la construcció d’una nova carretera que aniria paral·lela al traçat de l’autopista C-32, que se separa d’ella i que creua, en diagonal, tot el sector de la vall de la riera fins anar a empalmar amb l’actual N-II, sota el turó de Gràcia, al límit dels termes municipals de Pineda i de Santa Susanna (considerada per l’APTMB com a via estructurant suburbana).

2.- Característiques de la vall de la riera de Pineda

3


2.1. Marc geogràfic

La vall de la riera de Pineda està constituïda, de fet, pel seguit de territoris que s’inclouen dins la seva conca. La seva superfície és de 16,89 kms2, la tercera més extensa de la vertebrades per rieres de tota la comarca del Maresme, després de la d’Argentona i de la de Sant Pol de Mar. L’engròs d’aquest espai és una zona muntanyosa formada per les derivacions que s’estenen a l’est de la carena principal del Montnegre. La riera, amb un recorregut d’uns 11 km. neix a les proximitats d’Hortsavinyà (t.m. de Tordera), a una altitud d’uns 400 m. Als 8 primers quilòmetres la riera discorre encaixada entre una sèrie de relleus força pronunciats i de caràcter eminentment forestals que, a l’actualitat, estan inclosos dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor.

En arribar al quilòmetre núm. 8 la riera supera un congost flanquejat, a l’oest, pel turó de

Montpalau (259 m.) i, a l’est, pel turó de la Guàrdia (236 m.). A partir d’aquí la riera penetra en una zona molt més planera que s’eixampla a mesura que s’apropa al mar la qual pertany, íntegrament, al terme municipal de Pineda. Aquí el domini dels usos del sòl passa a ser de tipus agrícola, fonamentalment. La riera, entre el congost de Montpalau i l’inici de la zona urbana de Pineda, té un recorregut de 2 km. que és solcat, majoritàriament, per camps de conreu. En aquests 2 km. la riera, als seus marges, disposa d’una zona planera però amb un cert pendent que és flanquejada per dues carenes secundàries paral·leles (o esquenes d’ase). A l’est, la carena de la Rectoria Vella (amb una altitud màxima de 66 m.); a l’oest, la carena de Ca l’Oliver (amb una altitud màxima de 88 m.). Entre les dues carenes la riera transcorre en una plana que fa entre 325 i 500 m. d’amplada en la zona més propera al nucli urbà (a l’alçada del traçat de la carretera N-II). Just abans d’arribar a la N-II la riera de Pineda rep un dels seus torrents tributaris: el torrent de Sant Jaume. Aquest torrent desemboca a la riera pel seu marge dret i forma, a la seva capçalera, una conca que és de dimensions similars a la que té la riera principal, per sota del congost de Montpalau. Així es configura un gran espai d’unes 150 hectàrees que està definit, al nord, per les muntanyes de Montpalau i de la Guàrdia; a l’est, per la carena de la rectoria Vella; a l’oest, per la conca del torrent de Sant Jaume i, al sud, per la carretera N-II. És aquest indret d’unes 150 ha. el que centra el gruix de la nostra atenció.

El darrer quilòmetre de la riera discorre entre el pont de la carretera N-II i la seva desembocadura a la Mediterrània. En aquest darrer tram el territori esdevé absolutament planer i creua una zona periurbana; a la riba esquerra s’inicia la trama urbana de Pineda i, a la dreta, un espai agrícola de superfície significativa i sobre el qual és previst que es projecti la futura expansió urbanística coneguda com Pla Parcial núm. 1. Els límits del Pla Parcial núm. 1, a grans trets, són els següents: a l’est, amb la riera de Pineda; al nord, amb el traçat de la carretera N-II; a l’oest, amb el barri de Poblenou i, al sud, amb el denominat “Camí del Mig”. En total, una superfície aproximada de 28 ha. La zona agrícola del PP1 ha experimentat un acusat procés de cessament de l’activitat des del mateix moment en que s’inicia el procediment d’elaboració d’aquest pla el qual ha estat condicionat per les orientacions del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner i, darrerament, per la designació parcial, per part de la Generalitat, com a “àrea residencial estratègica”.

2.2. Vegetació

4


Pineda de Mar és un municipi amb un fort creixement poblacional i una elevada activitat urbanística. Malgrat això, encara podem trobar zones d’especial interès per la seva vegetació tot i que moltes d’elles estiguin fortament degradades. S’ha d’assenyalar que, al nord del terme municipal, hi ha una àrea de 66 ha. inclosa dins el Parc Natural del Montnegre i Corredor.

Pal que fa a la zona de la vall de la riera de Pineda, hi ha algunes comunitats destacables. A la mateixa llera de la riera trobem dues comunitats típiques de bosc de ribera: l’alocar i l’albereda; aquestes comunitats es troben ocupant un mateix espai i presenten divers grau de degradació. La part de la llera de la riera més propera a l’àrea urbana, però, està ocupada per canyar. Tot i la degradació de la vegetació, la riera encara gaudeix de retalls propis d’aquests ambients. En algun tram de la riera, la vegetació pròpia d’aquests ambients, juntament amb diversos exemplars d’alzines, conformen un corredor arbori que pràcticament recobreix, en galeria, les dues ribes. La nostra entitat ha col·laborat en el projecte Alocs per a l’estudi i conservació dels alocars del Maresme. En els inventaris efectuats durant l’estiu de 2003, es va constatar que l’aloc (Vitex agnus-castus) apareixia en el 35,1% de les parcel·les inventariades.

La plana de la vall de la riera està actualment ocupada majoritàriament per conreus de regadiu i la seva vegetació associada.

Són destacables, també, els boscos d’alzinar litoral que resten a la serra de ca l’Oliver de Sitjar i al turó de Montpalau. A l’entorn de la riera de Pineda podem trobar brolla arbrada i bardissa. També és notable la diversitat d’espècies vinculades a les brolles i herbassars que solquen les carenes i vessants tant del turó de la Guàrdia, com de Montpalau.

2.3. Patrimoni històric i arquitectònic

La vall de la riera de Pineda, en el seu pas pel municipi de Pineda de Mar, acull un

important patrimoni històric. Aquest patrimoni és un valor afegit a les seves característiques com a espai agrícola. Així doncs, la vall de la riera ofereix valors naturals, rurals i culturals. Val la pena conèixer quin és aquest patrimoni històric i cultural com un element més que ens proporciona la vall.

A la vall hi trobem masies que s’han anat construint des del segle XI, algunes de les quals actualment estan habitades; altres estan tancades o abandonades, amb un risc evident de progressiu deteriorament. Altres construccions interessants són les dues ermites que s’emplacen al vessant oest de la riera i el castell de Montpalau, que corona el turó del mateix nom. Però la vall de la riera de Pineda ens ofereix construccions més antigues, com són l’aqüeducte romà de Can Cua i el Pont del Diable; totes dues corresponen a dos sistemes hídrics, el primer d’ells d’època romana que abastaria d’aigua, almenys, una vil·la romana. També hi trobem un molí, com a testimoni dels diversos molins que poden localitzar-se aigües amunt, ja dins el terme municipal de Tordera. En aquest sentit, la nostra entitat procedí, l’any 2002, a la restauració del molí fariner de Can Marquès, datat al segle XV.

La major part de masies històriques les trobem dins el sector oest de la vall de la riera de Pineda, abans d’arribar a la N-II. Aquestes masies van, des de les més interiors a les més properes a la carretera N-II: Ca l’Oliver de Sitjar, Can Cànovas, Can Palau del Sot, Can Martorell, Can Castellar d’Esportellà (Torre de Sant Jaume), Torre de Santa Anna de Menola i Can Cassola. En

5


aquest mateix espai s’ubiquen les ermites de Sant Jaume i Sant Rafael, el molí de Sant Jaume o de Castellar i el castell de Montpalau.

Al vessant est trobem, en el mateix ordre: Can Palau de la Guitarra, Can Valeri, Can Serra, Can Tapiola, la Rectoria Vella i Can Roig. En aquest vessant est també hi ha el camí de la Rectoria Vella, un camí històric que parteix del nucli urbà de Pineda i pren el nom del mas, amb una torre de defensa del segle XVI, coneguda com a Rectoria Vella. El seu recorregut ofereix vistes prou àmplies de la vall de la riera.

Igualment, és en aquest vessant on es situa l’aqüeducte de Can Cua. El Pont del Diable es troba creuant la riera, a prop de l’aqüeducte romà.

Trets de les principals edificacions històriques de la Vall de la Riera:

Can Palau del Sot: Segons Bonet (1983), data a mitjan segle XVII, amb la façana principal orientada al nord i una porxada més moderna, del segle XVIII.

Rectoria Vella: Masia porxada amb cos afegit de dues plantes segons Bonet (1983). Data del segle XVII. Té un pati davant de la façana, encerclat per una paret i tancat per un portal. F. del Campo (1998) assenyala que a la masia hi ha una torre quadrada de defensa integrada que data del segle XVI.

Torre de Sant Jaume/Can Castellar d’Esportellà: Torre de defensa que es troba separada de la masia que té una teulada de dues vessants. Actualment la masia està habitada i ha estat ben conservada segona Bonet (1983). Del Campo (1998) la data al segle XVI. Al seu peu es localitza l’ermita i font de Sant Jaume, malauradament, aquesta darrera sense funcionar. El paratge de St. Jaume és un lloc tradicional d’aplecs i berenars, molt frescal a l’estiu, amb una explanada saltejada per grans plàtans.

Can Serra: Masia de dues plantes i cossos afegits, segons Bonet (1983). L’era hi és al seu davant.

Casa Forta de Menola: Antiga domus que es trobava dins el terme del castell de Montpalau i que pertanyia a la família Menola. La casa és citada en documents del segle XII. L’element més antic és la torre rodona de defensa, que data des dels segles XII o XIII, fins al segle XV. Es transformà en casa forta i fou reformada als segles XVIII i XIX.

Can Cànovas: És, sens dubte, la masia més majestuosa de la vall, amb un edifici imponent i amb una torre de defensa quadrada que flanqueja la façana principal. Se situa al peu de Montpalau. La casa data de finals del segle XIV. Disposa d’annexos com corrals de bestiar petit, estables de bestiar gran, tres cossos independents i la pallissa o graner. El seu estat de conservació és excel·lent.

Can Palau de la Guitarra: mas de dimensions modestes però que guarda les seves característiques com a construcció rural. Cal valorar que tot el seu entorn es troba envoltat per feixes perfectament treballades i que mantenen la seva activitat agrícola.

Can Roig: Mas que situa en un turonet que dóna l’entrada a la vall de la riera. Pel seu emplaçament elevat és un referent visual i paisatgístic clar. Tot i que conserva l’estructura principal de l’edifici, es troba abandonat i la seva conservació perilla si no es porta a terme una intervenció a curt termini. Al seu lloc es creu que hi havia una vil·la romana i on s’ubicava el lacus, punt on desguassava la conducció de l’aqüeducte romà. La vil·la romana de Can Roig ha

6


estat estudiada par Soler (1986), qui creu que va ser fundada, probablement, els decennis anteriors a la nostra era i mantingué la seva activitat fins el segle V.

Castell de Montpalau: Al cim del mateix nom (259 m.) es troba el castell de Montpalau, construït entre els segles X i IX, en una primera fase; els grans murs que s’observen a l’actualitat corresponen a l’intent inacabat d’ampliació del castell del segle XV. S’hi ha trobat fragments de ceràmica del s. IV abans de la nostra era. Juntament amb el turó de la Guàrdia ofereixen àmplies panoràmiques tant de la vall de la Riera, com del litoral i de la serra del Montnegre amb les seves derivacions.

Església de Sant Pere de Riu: se situa a mig vessant, prop del coll format entre els turons de Montpalau i la Guàrdia. També es coneix com St. Pere de Pineda tot i que, des de 1929, s’inclou dins l’extens municipi de Tordera. L’església manté l’estructura romànica original, del segle XI, amb nau i absis, i un campanar tardà, de planta quadrada, coronat per un pinacle piramidal entre merlets esglaonats. Manté les característiques arcuacions cegues i lesenes, de tipus llombard. El seu aspecte actual és, en gran mesura, resultat de les reformes del segle XVIII.

Aqüeducte romà de Can Cua: La part més ben conservada d’aquesta construcció són les quatre arcades que s’emplacen al peu de la Guàrdia. Prat i Puig (1933) situa la data de construcció cap a la fi del segle II o durant el III dC. Altres autors creuen que va ser edificat durant el segle I dC. L’aqüeducte s’integrava en una conducció d’aigües d’uns 3,5 km, entre la vall de Riu i el lacus de Can Roig. Serviria pel subministrament d’una o de diverses vil·les romanes. D’aquest aqüeducte es conserva una cinquena arcada, sota l’església de St. Pere de Riu, l’entorn de la qual ha estat adequat, per la nostra entitat, a inicis del 2008.

2.4. Sòl agrícola La vall de la riera de Pineda constitueix l’espai agrícola més important del municipi. La

majoria de les gairebé 100 ha. de sòl agrícola de Pineda se situen en aquest àmbit. Tot i la progressiva reculada de les explotacions, a les planes a banda i banda de la riera hi ha una bona representació dels conreus d’horta en règim de regadiu, amb aigües del freàtic local. A les zones amb major pendent s’esglaonen alguns hivernacles per produccions com maduixes; complementàriament es localitza alguna parcel·la de vinya.

A la zona més propera al nucli urbà també s’ubiquen tot un reguitzell de petits horts de

caire no professional. El paisatge i la conservació de la vall de la Riera no es podrien entendre sense el

manteniment de l’activitat vinculada a la pagesia. No obstant, la manca de gestió que ha rebut aquest espai com a conjunt, ha fet que en un sector de la plana amb més potencialitats agrícoles s’instal·lin activitats de caire periurbà alienes a l’agricultura: magatzems i dipòsits diversos, una nau industrial i una planta de tractament de formigons, amb tancats de tota mena. La ubicació d’aquestes activitats hauria de reorientar-se, de forma regularitzada i gradual, cap al sòl industrial no desenvolupat de que gaudeix el municipi (sector de Mas Roger).

Un pla de gestió pel conjunt de la vall així com les ajudes vinculades al Pla Director

Urbanístic del Sistema Costaner haurien de facilitar l’ordenació dels usos existents en aquest espai.

7


Juntament amb l’espai agrícola litoral de la plana de Santa Susanna, són dues àrees de gran rellevància estratègica per evitar que es consolidi un continu urbà edificat al litoral d’aquest sector del Maresme i, també, per garantir la connectivitat ambiental i paisatgística entre la costa i la muntanya (Serralada Litoral).

3.- Planejament urbanístic a la vall de la riera 3.1. El sòl urbanitzable no delimitat de la Vall de la Riera, el principal risc per

al manteniment de la seva preservació

Pineda de Mar ha assistit, sobretot als darrers temps, a un important procés de transformació física que ve motivada, en bona mesura, pel seu creixement urbanístic. L’actual Pla General d’Ordenació Urbana, aprovat el 1992, és el document legal que marca les pautes que ha de seguir aquest desenvolupament. Donant una ullada a alguns dels seus plànols es pot constatar l’enorme canvi que experimentarà el municipi, des d’un punt de vista territorial, si s’executa en la seva totalitat. Entre els aspectes que més es poden destacar hi ha la urbanització de tota la façana litoral i d’un sector molt significatiu del marge esquerre de la riera de Pineda. A la pràctica això es tradueix en la creació d’una conurbació amb Calella de més de 5 km. de longitud i sense disposar de cap gran espai lliure intermedi no urbanitzat.

Cada cop sembla més imminent l’inici de l’actuació més rellevant prevista en el nostre

planejament i que és el Pla Parcial núm. 1, entre el sector de Poblenou i de Pineda-centre. Si a això hi afegim altres actuacions urbanístiques immediates menors (PP3, PP4, SUNP3) obtenim una superfície d’unes 40 hectàrees i d’un mínim de 2.500 nous habitatges. Això equival a la creació d’un nou gran nucli urbà al llarg de la costa per a més de 7.500 habitants. Un cop finalitzada la seva execució, els més de 3 km de façana marítima de Pineda es trobaran gairebé urbanitzats en la seva totalitat. A més a més, se susciten tot un seguit d’incerteses no resoltes: pèrdues de referents bàsics com diverses cases de camp i conreus, la banalització de l’espai i la seva manca de personalitat, l’abastament i consum d’aigua, zones verdes, equipaments i serveis, utilització d’energies renovables, tipologia edificatòria, eixos viaris, carrils-bici, consideració d’elements com la riera, noves grans superfícies, etc.

A part d’això i, en un segon termini, el Pla General preveu una zona urbanitzable no

programada a la segona línia de la costa. Concretament, es localitza per sobre de la carretera N-II, al marge esquerra de la riera (mirant cap a mar) i té unes dimensions equivalents a les del Pla Parcial núm. 1 (27 ha. de les quals 11 són industrials –SUNP2– i 16 residencials –SUNP1–). La seva execució significa, no recosir teixit urbà preexistent, sinó anar a generar-ne de nou. Es fomenta l’aparició de nous assentaments urbans. Aquestes actuacions, de dur-se a terme, significarien l’ocupació de bona part de la riba esquerra de la riera de Pineda fins a connectar amb d’altres sectors urbans independents com els de Pinemar i Can Cornet. Aquests sectors urbans ja disposen d’autonomia per ells mateixos i no necessiten d’actuacions urbanístiques a la vall de la riera per dotar-los de coherència.

8


Un cop executat el marge esquerre de la riera, que passarà amb el dret? Malgrat que ara per ara no és urbanitzable, es generaran unes expectatives i pressions d’urbanització molt altes ja que, davant per davant d’una zona agrícola, al llarg de més d’1 km., tindrem una àrea industrial i una zona residencial noves i, al bell mig, la riera. Si a això hi afegim el fet de ser un terreny planer, no massa allunyat al centre i ben comunicat (tant amb l’autopista C-32 com amb la carretera N-II), el seu futur sembla sentenciat.

Amb poques paraules, el desenvolupament d’aquestes dues actuacions (residencial i

industrial) són la primera passa que pot portar, en el futur, a la progressiva ocupació dels terrenys situats a banda i banda de la vall de la riera de Pineda. És a dir, a reproduir el model urbanístic de la costa i a conduir a Pineda, a llarg termini, a un estadi en que gairebé tots els seus espais situats al sud de l’autopista esdevinguin urbanitzats. 4.- Motius que justifiquen la preservació de la integritat del territori de la Vall de la Riera de Pineda i el manteniment al marge de la urbanització Des de la nostra entitat considerem que hi ha importants factors que justifiquen la preservació de l’espai i que resti al marge de la dinàmica d’expansió urbanística que ha tingut el municipi. Motius:

1.- La vall de la riera de Pineda és la darrera zona i la més extensa que manté una veritable vocació agrícola a escala municipal. L’ús del sòl predominant a l’àrea és el sòl agrícola constituït per explotacions d’horta en regadiu abastat amb aigües freàtiques.

2.- La vall de la riera de Pineda, per la seva posició, es troba en un espai de transició

(intermedi) entre les àrees densament urbanitzades de la primera façana litoral i els espais forestals de la Serralada Litoral. Per la seva vocació agrícola ajuda a que els dos àmbits descrits es mantinguin separats i a que perduri el mosaic de paisatges (conreus, marges, retalls amb vegetació de ribera, brolles, prats, boscos,...).

3.- La vall de la riera de Pineda s’ubica a la perifèria del Parc Natural del Montnegre i el

Corredor. Per la seva configuració orogràfica, els seus terrenys constitueixen una de les entrades d’aquest espai natural i, la riera que els vertebra, un possible corredor biològic que connecta la plana amb l’interior forestal. La Vall de la Riera de Pineda és una de les millors preservades del Maresme que permet una connectivitat en aquest sentit i cal que ho continuï sent.

4.- La vall de la riera de Pineda, en conseqüència, en el seu estat actual, contribueix a frenar

la pressió antròpica que rep el Parc del Montnegre i el Corredor, a reduir el seu creixent aïllament ecològic (davant uns voltants cada cop més urbanitzats) i a mantenir la seva diversitat d’hàbitats. La vall de la riera de Pineda està actuant, a la pràctica, com a una zona de pre-parc. Aquest i els altres punts anteriors així han estat reconeguts per la mateixa auditoria ambiental del municipi.

5.- La vall de la riera de Pineda disposa d’un ric patrimoni històric i cultural. Hi compta

amb els masos més representatius i antics del terme, alguns d’ells fortificats: Can Roig, Can Castellar de Portellà (Torre de sant Jaume), Can Oliver de Sitjar, Can Palau de la Guitarra, la

9


Rectoria Vella, Can Cànoves, Can Serra del Pla, Can Cassola,...; restes de l’aqüeducte romà de Can Cua i d’assentaments ibers i romans; el castell de Montpalau; molins hidràulics; ermites com les de sant Rafael i Sant Jaume,... En definitiva, un seguit d’elements que fan que la vall encara mantingui un cert aire rural i agrícola a tocar de la costa. Respecte aquest punt en l’annex s’adjunta una fotocòpia de l’informe arqueològic que fou elaborat sobre la zona per part del catedràtic d’història i exdirector de l’Institut del Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona, Dr. Josep Maria Nolla, fa un parell d’anys (veure annex núm. 1).

6.- Des d’un punt de vista hidrològic, els terrenys no urbanitzats que s’estenen a banda i

banda de la riera actuen com a esponja i receptacle d’aigües que, en moments de precipitacions intenses, poden minvar els efectes d’hipotètiques inundacions al curs baix més proper al litoral. La urbanització de l’indret pot comportar una progressiva impermeabilització del sòl i intensificar els efectes d’aquests aiguats sobre les àrees, que ja ara, estan més urbanitzades.

7.- La vall de la riera de Pineda constitueix l’àmbit del municipi que gaudeix d’un major

valor paisatgístic. 8.- La vall de la Riera de Pineda constitueix un marc privilegiat per a la realització

d’activitats de caràcter divulgatiu i pedagògic que apropin la ciutadania de totes les edats al coneixement del medi que l’envolta. Amb aquesta finalitat, de manera conjunta entre l’entitat i l’equip tècnic del Parc Natural del Montnegre i el Corredor es troba en plena fase d’elaboració el disseny d’un itinerari pedestre circular que unirà el nucli urbà de Pineda amb el parc natural el qual discorre, íntegrament, pel territori de la Vall de la Riera.

5.- Mesures que l’entitat demana per a la conservació de la vall de la riera i perquè siguin incorporades al futur Pla Territorial Metropolità

5.1. Desclassificació de la totalitat del sòl urbanitzable no delimitat de la Vall de la Riera i incorporació, com a àrea protegida, al Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC). 5.1.1. Desclassificació del sòl urbanitzable no delimitat de la Vall de la Riera

Des del moment de la constitució de la nostra entitat, l’any 2001, un dels seus objectius ha estat el manteniment de la integritat d’aquest espai com a SÒL NO URBANITZABLE. Seria la passa primera fonamental per garantir la seva preservació a mig i llarg termini. Com ja s’ha dit, l’existència de dos sectors amb la classificació de sòl urbanitzable no programat (residencial i industrial) condiciona, de forma rotunda, la preservació de l’espai i dels valors que hi van associats. Complementàriament, l’existència d’aquest sòl urbanitzable posa en entredit l’estabilitat del sòl agrícola i de les inversions que es puguin fer a les explotacions. Per això s’ha sol·licitat, reiteradament, a l’ajuntament de Pineda de Mar, que es procedeixi a la desclassificació de les 27 hectàrees de sòl urbanitzable no programat que s’ubiquen al centre d’aquest espai (SUNP1 i SUNP 2). Es troben delimitades per la riera de Pineda, a l’oest i pel camí històric de la Rectoria Vella, a l’est. A les 27 ha. s’afegeix la unitat d’actuació núm. 10 (UA10) annexa. La forma proposada per a la desclassificació seria mitjançant modificació puntual de l’actual Pla General de manera que, en el seu moment, quedi recollida i s’incorpori a la futura revisió d’aquest pla (si és que es duu a

10


terme). Considerem que és una mesura prioritària i urgent que no pot esperar a tota la tramitació que porta associada la revisió d’un pla general o, encara més, la confecció d’un de nou. El manteniment d’aquestes 27 hectàrees com a sòl urbanitzable és tan injustificada com desencertada des d’un punt de vista territorial, ambiental, paisatgístic, patrimonial i econòmic. Des de la perspectiva urbanística, el municipi ja disposa d’altres espais amb expectatives de creixement urbanístic molt considerables. Tot i que com a entitat qüestionem obertament aquest model de creixement expansiu entenem que, en tot cas, és allí on s’ha de tancar, definitivament, l’expansió de la taca urbana del municipi. És en aquells espais on cal preveure els serveis i els equipaments que els habitants puguin requerir. Així, el pla general vigent preveu unes àrees de desenvolupament edificatori la més notable de les quals encara està pendent d’execució. Ens referim al Pla parcial núm. 1 (PP1), amb una superfície de 27,6 ha. i on és previst que s’edifiquin entre 1.500 i 2.000 habitatges. Aquesta àrea se situa en una plana a mig camí entre el nucli de Pineda centre, a l’est, i el barri de Poblenou, a l’oest. En aquest sentit, la Comissió d’Urbanisme de Catalunya, amb data de 15 de febrer de 2008, ha donat llum verda per tal que en un sector d’aquest pla parcial es pugui establir una àrea residencial estratègica (ARE) per a la construcció mínima de 428 habitatges protegits i 428 més de lliures. A part d’aquest pla parcial hi ha d’altres actuacions menors molt properes al PP1, però també prou significatives des del punt de vista edificatori: PP3, PP4, a més de diverses unitats d’actuació i del PP7. Tot plegat ens porta a dir que, en cas d’executar-se el reguitzell d’aquestes operacions, la pràctica totalitat dels 3 km. de façana marítima de Pineda quedaria edificada, i que es formaria un continu urbà de més de 5 km. amb la població veïna de Calella. Si això és el que succeeix des de la perspectiva urbanística, una dinàmica no gaire diferent es pot afirmar respecte el sòl industrial. Pineda de Mar disposa d’una àrea industrial consolidada que se situa, majoritàriament, al polígon industrial de Mas Roger (propera al terme de Calella). Al nord i a l’oest d’aquest polígon, amb una continuïtat física absoluta, el Pla General estableix dos plans parcials de sòl industrial (PP10 i PP11), amb una superfície propera a les 20 ha., els quals, encara, no han estat desenvolupats. Aquests plans parcials representen, de fet, l’ampliació del polígon existent i disposen d’una molt bona accessibilitat amb les vies de comunicació, tant N-II, com C-32 (amb un accés al costat). És per aquesta raó que es pot afirmar que el municipi disposa de sòl industrial suficient per establir possibles activitats d’aquesta mena i que, a ell, s’afegeix el sòl industrial que, de forma molt pròxima en l’espai, també està previst que es pugui implementar a Calella. En definitiva, mantenir una superfície urbanitzable industrial (SUNP2) al mig de la vall de la riera de Pineda no és gens comprensible, quan ja es disposa d’una àrea amb capacitat més que suficient en un altre sector del municipi; això a part de la del municipi veí. Amb tot aquest escenari urbanístic i industrial descrit, deixar les portes obertes perquè, a més a més, també es pugui edificar el sòl urbanitzable no delimitat de la Vall, tal i com proposa l’avantprojecte de PTMB, és un GREU ERROR; un error que pot conduir a Pineda a caure en els

11


models propis de saturació urbanística que ja es dóna en alguns municipis del Baix Maresme. Segons la nomenclatura utilitzada per l’APTMB per definir les estratègies urbanes, al SUNP 1, de tipus residencial, se’l considera com una “extensió urbana amb capacitat de desenvolupament” mentre que al SUNP 2, de tipus industrial, se’l cataloga com una “àrea especialitzada industrial amb capacitat de desenvolupament”. Si la vall de la riera de Pineda restés, definitivament, com el gran espai obert no edificat del municipi encara podríem gaudir d’un cert equilibri entre territori, per una banda, i diversitat d’usos, per l’altra. Tindríem un sòl urbà (amb la seva possible expansió per ubicar-hi serveis i equipaments), disposaríem d’un sòl industrial (amb la seva possible consolidació) i preservaríem una zona de predomini agrícola que es troba enriquida per un entorn natural i patrimonial prou rellevant. Per garantir aquest relatiu equilibri entre territoris és PRIORITÀRIA i URGENT la desclassificació urbanística de la vall i això s’ha de produir abans que comenci la tramitació del PP1 i de l’àrea residencial estratègica que hi va associada.

Les reflexions anteriors ens condueixen a fer una anàlisi a escala superior. L’APTMB, per l’Alt Maresme, hauria de contemplar mesures de contenció urbanística per evitar reproduir les mateixes equivocacions que ja s’han donat, abans, al Baix Maresme. En sentit invers, més aviat es té la percepció que la part de la comarca més allunyada de l’àrea metropolitana és entesa, per part de l’APTMB, com una mena de reserva en que es puguin encabir creixements notoris que ja no poden ser absorbits a zones més properes de l’àrea metropolitana. Per tant, queda clar el nostre posicionament per tal que la totalitat del sòl urbanitzable no programat (SUNP1 i SUNP2) de la vall resti suprimit de l’APTMB. Així com la Unitat d’Actuació núm. 10 (UA10) annexa. Nota aclaratòria per la cartografia de l’APTMB: Segons la informació de que disposem, el sòl urbanitzable de la vall de la riera consta, a tots els efectes, com a “no programat”. És per això que no entenem que al mapa de Sistemes Urbans (Planejament), de l’APTMB aparegui marcat com un “sòl urbanitzable programat” quan, de fet, no ho és. Desitjaríem un aclariment al respecte... 5.1.2. Inclusió del sòl urbanitzable no programat, una vegada desclassificat, en l’àmbit de protecció del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC) El maig de 2005 fou aprovat, definitivament, el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC). Prèviament, la nostra entitat efectuà un extens document valoratiu per la zona de l’Alt Maresme que fou lliurat al Departament de Política Territorial i Obres Públiques en forma d’al·legacions (vegi’s registre d’entrada núm. 0001E-25985/2004, de 16 de juliol de 2004). Pel cas de la zona de la vall de la Riera es feien unes propostes que, malauradament, no van tenir reflex en el document final aprovat, com tampoc vam rebre cap mena de resposta que argumentés sobre els motius de la seva no inclusió. Pel que respecta al territori de la Vall de la Riera, el tractament que li donà l’aprovació definitiva del PDUSC fou el següent. El sector occidental de la plana al·luvial de la riera de Pineda, el que no és urbanitzable, fou inclòs dins la Unitat Territorial de Regulació Costanera núm. 104 (UTR-C 104) “Pla de Llobet”, amb el màxim nivell de protecció (C-1). Aquest espai, amb bon criteri, fou inclòs dins d’una zona molt més extensa (430 hectàrees) que incorporava el turó de la

12


Guàrdia, el turó de Gràcia i el sector occidental de la plana agrícola de Santa Susanna. D’aquesta manera es creava una zona de protecció relativament àmplia que s’estenia des de la línia de ferrocarril, a tocar de la platja, fins als límits del Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Així, es salvaguardava un connector ecològic i paisatgístic, de tipus forestal, com és el del turó de la Guàrdia que anava de mar a muntanya. Contràriament, l’àmbit de la riera de Pineda, que seria el segon connector entre el litoral, la plana i la muntanya, només fou salvaguardat a la riba no urbanitzable, mentre que la part urbanitzable no programada, no fou inclosa. És aquest un fet del tot incomprensible ja que la seva catalogació urbanística no representava cap obstacle per poder-ho fer i, més encara, tenint en compte, que més enllà de la catalogació urbanística, no hi ha cap diferència ni paisatgística, ni morfològica, ni agrícola que justifiqui la seva no inclusió. Això fa que, des de maig de 2005, patim una gran incongruència: la riba oest de la riera disposa de la màxima protecció mentre que, davant per davant, la riba est continua amb la classificació de “urbanitzable no programada”. Es crea un front de més d’1 km. amb espais veïns que disposen de catalogacions urbanístiques absolutament oposades malgrat que els seus trets territorials siguin idèntics. La fitxa resum de la UTR-C 104 recull la conveniència de reforçar la continuïtat ecològica i paisatgística entre el mar i l’espai inclòs en el PEIN de les Serres de Montnegre – El Corredor. També la de restaurar els sistemes naturals existents (rieres). I ens preguntem: com es pot donar compliment a aquests objectius reconeguts pel mateix PDUSC si s’estableixen delimitacions contradictòries que posen en entredit aquesta funció?

És per això que demanàvem i, continuem demanant, la inclusió de les dues ribes de la riera dins la UTR-C 104 així com la meitat occidental de la vall (conca de la riera de Sant Jaume) que no ha estat inclosa. La conca de la riera de Sant Jaume es troba envoltada, al sud, pel barri de les Creus, a l’oest per la urbanització de Can Feliu de Menola i, a l’est, d’un sòl que, malgrat estar classificat com a urbà, físicament és un espai forestal (carena de Ca l’Oliver) i no pot consolidar una major densitat d’urbanització que l’actual ja que, tot ell, es troba catalogat com a “espai verd privat protegit”. Amb tota aquesta ampliació de la UTR-C 104 la pràctica totalitat de les 150 ha. de la Vall de la Riera quedarien salvaguardades. A més a més, s’aconseguiria una perfecta complementarietat entre PDUSC i Parc Natural del Montnegre i el Corredor, ja que, l’espai que no estigués protegit per una figura, ho estaria protegit per l’altra.

La voluntat d’incloure tota la Vall de la Riera dins el PDUSC creiem que seria favorable,

també, per obtenir ajudes siguin o no del mateix PDUSC, per millorar la gestió de l’espai. Als últims anys, a una part dels territoris de la vall de la riera s’han anat instal·lant usos i activitats periurbanes no regularitzades que caldria treure-les (dipòsits de ferralles, magatzems, tractament d’àrids) o, si més no, reconvertir-les de forma que fossin compatibles amb l’ordenació de la vall (per exemple, horts periurbans). Pel primer grup d’activitats, el trasllat al polígon industrial existent seria la mesura més adequada. Paral·lelament cal impulsar l’activitat agrícola professionalitzada, que és la que pertoca d’acord amb la classificació urbanística de l’espai. El pla d’acció ambiental, aprovat el març de 2005 per l’ajuntament de Pineda, recull la implementació de mesures per ordenar les activitats citades.

13


El juliol de 2004, la nostra entitat, en el marc del Consell Municipal de Medi Ambient de Pineda, es va fer una proposta que fou aprovada per ser portada al ple de l’ajuntament. En ella es definien uns possibles eixos d’actuació que contribuïssin a millorar la gestió territorial de la vall. La proposta s’adjunta amb l’annex núm. 2. Quatre anys després, l’avantprojecte de PTMB brinda una nova oportunitat, possiblement l’última, per aconseguir el que llavors no fou possible. És per tot plegat que demanem que la totalitat de la vall de la riera sigui inclosa dins la UTR-C 104 del PDUSC amb el màxim nivell de protecció (C-1). En aquest sentit hem expressat a l’ajuntament de Pineda, en més d’una ocasió, que procedeixi a la desclassificació del SUNP1 i SUNP2 de la vall i que els inclogui dins el PDUSC d’acord amb el que estableix la mateixa normativa del pla, a l’article 8.3. apartat C:

3. Procedirà la modificació puntual del Pla director en cas de produir-se algun dels supòsits següents:

a) El transvasament puntual de sòl costaner especial (CE) a sòl no urbanitzable costaner (C), en qualsevol de les seves subcategories.

b) El transvasament de sòl de les subcategories de sòl no urbanitzable costaner C2 i C3, a la subcategoria C1. c) La incorporació a la categoria de sòl no urbanitzable costaner (C), a petició de l’Ajuntament competent, de sòl no urbanitzable o urbanitzable no delimitat no inclòs en l’àmbit d’aquest Pla.

Entenem que, si l’ajuntament no actua de pròpia iniciativa, el DPTiOP hauria de procedir,

subsidiàriament, definint una proposta de l’APTMB que s’ajustés a aquests criteris de preservació. Tant la desclassificació del sòl urbanitzable com la seva reintegració al sistema d’espais

oberts, amb la categoria que li correspongui, és una opció que està recollida a les pròpies normes d’ordenació territorial de l’APTMB. Així, demanem que sigui d’aplicació el supòsit previst en l’article 2.19. per ser plenament escaient amb la realitat geogràfica descrita d’aquest espai.

Art. 2.19.: Reintegració de sòl al sistema d’espais oberts per canvi de classificació urbanística.

El sòl que es reintegri al sistema d’espais oberts com a resultat de la desclassificació urbanística com a sòl urbanitzable realitzada mitjançant modificació o revisió del planejament municipal, esdevindrà espai de protecció especial –d’interès natural i ambiental o de la vinya– o de protecció preventiva en funció de la categoria que tingui l’àrea d’espai en que estigui integrat físicament o amb la qual mantingui una clara continuïtat morfològica.

En els casos dubtosos per trobar-se en relació similar amb peces d’espais de distinta categoria, el sòl s’adscriurà al tipus que s’assenyali en l’instrument a través del qual s’ha produït el canvi de classificació, i si aquest no ho fa, quedarà inclòs en el tipus que comporti la major protecció dels que tinguin els espais del seu entorn immediat.

Pel fet que, com diu l’article, la nova categoria de l’espai reintegrat ha d’anar en funció de

l’àrea on estigui inclosa físicament o amb la qual mantingui una clara continuïtat morfològica, creiem que la incorporació al PDUSC és absolutament apropiada. Com s’ha dit anteriorment, no hi ha cap diferència ni morfològica, ni d’usos del sòl, ni del paisatge entre l’àrea ja inclosa al PDUSC

14


amb nivell de màxima protecció (marge dret de la riera) i la que es demana incorporar ara (marge esquerre de la riera) i que és un sòl urbanitzable no programat. A més a més, val a dir que una part significativa d’aquest sòl es troba envoltat pel PDUSC. 5.1.2.1. PDUSC i creació d’un itinerari pedestre circular per la vall de la riera En aquest marc s’ha d’afegir un aspecte, per nosaltres, no menys important. La nostra entitat està col·laborant, amb l’equip tècnic del Parc Natural del Montnegre i el Corredor, en la realització d’un itinerari pedestre circular que unirà el centre del nucli urbà de Pineda amb la zona de capçalera de la Vall de la Riera de Pineda, al sector de Sant Pere de Riu, ja dins dels límits del Parc Natural. Aquest itinerari ja està dissenyat i s’ha concretat la ubicació d’11 plafons explicatius que informaran al visitant dels valors de la vall de la riera i de la seva connectivitat paisatgística i ambiental entre el litoral, la plana i la muntanya. Aquest és el primer itinerari d’aquesta mena pensat per unir el litoral del Maresme amb l’interior del Parc del Montnegre i que es crea, juntament, amb l’equip tècnic del Parc. És cert que existeix un itinerari de gran recorregut (GR-5) que uneix Canet amb el Montnegre però la seva creació no respon a la consecució deliberada d’aquest objectiu. Cal aclarir que la vall de la riera de Pineda és el segon punt més proper per on els límits del parc natural més s’apropen al litoral (tan sols 3 km.) i és un xic superior al de la zona de Cinc Cènies-Valldeix (Mataró). La distància de 3 km. tan sols es redueix a 1 km. si tenim en compte que una dorsal forestal com la del turó de la Guàrdia enllaça, directament, amb la plana agrícola de Santa Susanna (Pla de Balasc). Aquesta dorsal, a part d’integrar-se al PDUSC, està considerada pel Parc Natural com a “àrea d’especial valor ambiental” (vegeu Pla d’Ús Públic del Parc Natural del Montnegre i el Corredor, abril de 2008).

L’tinerari que s’està realitzant, juntament amb el Parc, discorre, entre d’altres, per sectors com el camí històric de la Rectoria Vella i dels masos que el flanquegen. Aquest camí quedaria transformat en un carrer envoltat d’habitatges si prosperés l’execució del sòl urbanitzable no programat i de la Unitat d’Actuació 10 (UA-10) de la vall de la Riera. Per altra banda, l’execució d’una iniciativa com la de l’itinerari s’ajusta plenament a un dels objectius perseguits del PDUSC que és la de garantir la preservació dels eixos de connectivitat natural i paisatgística entre el litoral català i l’interior. Contràriament, l’execució del sòl urbanitzable no programat suposa un risc evident per això i actua en contra del que defensa el PDUSC.

En conclusió, considerem que un itinerari com el proposat encaixa plenament dins de les

directrius del PDUSC i que l’espai que l’envolta, en aquest cas la vall de la riera de Pineda, mereixeria incorporar-se plenament a aquest pla. PDUSC, Parc Natural i itinerari es recolzen mútuament i fa que tots tres surtin reforçats.

15


5.2. Supressió de la nova proposta de carretera lateral de l’autopista C-32 i eliminació del seu traçat per la vall de la riera

5.2.1. La construcció de la nova carretera en el context comarcal i en relació a

l’explotació de l’autopista C-32 El segon aspecte fonamental que ha dut a la presentació d’aquest informe és la proposta que

es recull a l’avantprojecte de PTMB de construir una nova carretera que ressegueix l’autopista C-32 pel seu lateral sud. Aquesta carretera es presenta com l’alternativa a l’actual traçat de la carretera N-II i com opció de gratuïtat front l’autopista C-32. La infraestructura, al llarg del Maresme, ressegueix el traçat de l’autopista i, en arribar al terme de Pineda, se separa d’ella i, mitjançant un tram de nova construcció, va a cercar l’actual N-II sota el turó de Gràcia, al límit entre els termes municipals de Pineda de Mar i de Sta. Susanna. En aquest recorregut travessa en diagonal bona part de la vall fins penetrar pel turó de la Guàrdia i anar a buscar la N-II aprofitant part de la petita conca del torrent de Valldemaniu. Aquesta nova carretera és considerada per l’APTMB com a “via estructurant suburbana”.

El que pensem al respecte parteix d’un supòsit i és que, desvincular la mobilitat de les

polítiques urbanístiques i d’ordenació de territori és un greu error. No es poden posar sobre la taula la construcció de noves carreteres i, a la vegada, promoure creixements urbanístics intensos i difusos tal i com estan duent a terme diversos municipis de la comarca. El que hem descrit per Pineda és un clar exemple. Això sense perdre de vista el paper que ha de jugar el transport públic.

Com a segon supòsit hem de manifestar que no per tota la comarca del Maresme ha de ser acceptada com a única, la mateixa “solució” infraestructuralista. Els trets territorials dels municipis de l’Alt Maresme són diferents dels del Baix Maresme. A l’Alt Maresme no trobem el típic desdoblament entre els pobles “de baix” o litorals i els pobles “de dalt” o d’interior (això si exceptuem l’exemple de Palafolls respecte Malgrat de Mar, antiga Vilanova de Palafolls). Per tant l’ocupació urbana de segona línia, si excloem les urbanitzacions, no ha estat tan intensa com al Maresme central i baix. A això ha ajudat, també, la major llunyania respecte Barcelona i la seva àrea metropolitana i el fet que una via ràpida de connexió amb la capital com l’autopista C-32 no hagi arribat a aquest sector fins a 25 anys després que ho fes primer, al tram Barcelona-Montgat (inaugurat l’any 1968) i, posteriorment, a Mataró.

Per tant, creiem que la proposta, des del punt de vista de la dotació d’infraestructures no pot ser la mateixa, tot i que es pugui compartir la manera d’entendre la mobilitat, les causes que la generen, els efectes que produeix i la filosofia respecte les polítiques per gestionar-la.

Com a entitat entenem que, almenys en l’àmbit de l’Alt Maresme, no és necessària la

construcció de calçades laterals per absorbir el trànsit de la N-II i que és suficient amb modificar el règim d’explotació de l’actual autopista C-32, el qual és injust, abusiu i no contribueix a resoldre els problemes de mobilitat que hi ha plantejats. En aquest sentit, els 400 milions d’euros que la Generalitat ha anunciat que adreçarà a la construcció d’una nova carretera s’haurien d’invertir, almenys en una part significativa, en modificar el tipus de gestió que es fa de l’actual C-32. Això vol dir anar cap a un sistema d’explotació pública i abandonar l’actual sistema en règim de

16


concessió i benefici privats. Això vol dir anar, igualment, cap a un sistema de peatge públic selectiu que no penalitzi els desplaçaments interns de la comarca i que sigui proporcional a criteris com l’ocupació dels vehicles, la seva cilindrada o la utilització de transport públic i/o col·lectiu.

Considerem que la construcció dels laterals per tal de no tocar l’actual règim d’explotació

de l’autopista és una mesura desencertada que malbarata el consum de territori; més encara en una comarca amb serioses limitacions d’espai i amb uns nivells de saturació física preocupants. Lluny de solucionar problemes tendeix a perpetuar-los.

I no és que ho afirmem només nosaltres, ho manifesta, sense anar més lluny, l’ Estudi de

les infraestructures de transport del Maresme que fou encarregat pel Consell Comarcal del Maresme i elaborat per l’empresa Barcelona Regional, el juliol de 2003. En ell s’afirma literalment al respecte: “La nostra aproximació parteix del convenciment que el Maresme, una franja de terreny estret, molt urbanitzat i amb problemes ambientals, no ha d’acceptar solucions que signifiquin més consum de territori simplement pel fet que cal mantenir una certa manera d’explotació d’una autopista. Si a això hi sumem la conclusió que no té sentit preveure una capacitat viària major que la capacitat d’entrada a Barcelona, la conclusió és que cal anar a solucions que permetin utilitzar al màxim l’autopista existent per als trànsits interurbans dels pobles del Maresme, independentment de l’existència del peatge. Les administracions i la concessionària han d’acordar un nivell de peatges, un sistema d’explotació i un nou esquema d’accessibilitat que permeti utilitzar al màxim l’autopista per als trànsits locals del Maresme, substituint l’actual N-II com a via de trànsit de pas” (pàg. 60)

En el mateix estudi s’estima, prenent com a base de càlcul la projecció dels beneficis

d’explotació de la l’autopista C-32 al Maresme, que el seu rescat suposaria un cost aproximat de 472 milions d’euros. Això considerant el període entre els anys 2003 i 2021, que és quan finalitza la concessió. Si tenim en compte que ara ja han passat 5 anys i que la hipotètica construcció d’una nova carretera pot representar-ne uns quants més, caldria valorar seriosament si no és més rendible, ja ara, invertir una part dels 400 milions que ha anunciat la Generalitat en un rescat progressiu, sota uns determinats criteris, que no pas invertir-los en una nova carretera; tot plegat mentre la concessionària perpetua el seu sistema d’explotació abusiu. Dit d’altra manera, si es té en compte que els terminis de la concessió s’escurcen i que el rescat és progressiu, a partir d’unes mesures que vagin adreçades a reorientar la gestió fins revertir en un peatge públic final que sigui selectiu, aleshores es pot plantejar una alternativa sense que s’hagi de passar, necessàriament, per la construcció d’una nova carretera.

Per altra banda, caldria pensar si el model de construcció de laterals, per no afectar el tronc

central de l’autopista, podria reproduir problemes similars als que històricament s’havien generat a la zona del peatge de Mollet del Vallès (B-40), on els laterals presentaven un nivell de saturació significatiu per evitar el peatge del tronc central. En el marc de l’avantprojecte de PTMB trobem a faltar cap mena d’estudi i de xifres que valorin, amb detall i amb transparència, el balanç econòmic que representa ara l’explotació de

17


l’autopista i el cost que suposaria modificar el règim de gestió de l’autopista C-32, amb els diversos escenaris possibles. Això vol dir quantificar des de l’opció del “rescat” total dels peatges fins a opcions intermèdies de peatges públics “tous” i/o progressius en funció dels criteris que es considerin oportuns (nombre d’ocupants dels vehicles, cilindrades, trajectes interns o externs a la comarca, freqüència de pas, etc.). Per tant, demanem que es valorin totes les opcions amb xifres a la mà i que es facin públiques. Creiem que totes aquestes opcions haurien de ser conegudes al detall abans de plantejar-se la construcció de qualsevol altra infraestructura de caràcter viari.

Fins ara ens hem referit, estrictament, a l’explotació de l’autopista. Llavors caldria veure com s’integra aquesta explotació dins la resta de mesures i dins les polítiques de transport públic, de mobilitat i d’ordenació del territori, en general. La nostra entitat, conjuntament amb altres entitats de la comarca, aprofitant el període d’informació pública del Pla d’Infraestructures del Transport a Catalunya (PITC), l’abril de 2006, va elaborar un manifest on es recull el posicionament general de l’entitat, en matèria de mobilitat, per la comarca del Maresme. Del document d’al·legacions adjuntem una còpia a l’annex núm. 3.

5.2.2. L’afectació de la nova carretera en l’àmbit de la vall de la riera de Pineda La construcció d’una nova carretera com la que es proposa a l’avantprojecte de PTMB és,

simplement, un despropòsit. Aquesta carretera significa obrir una ferida irreversible en un territori que, fins ara, ha mantingut uns trets prou interessants des de la perspectiva de l’entorn, del paisatge, del patrimoni històric i de l’activitat agrícola. Tot plegat per plantejar una mena de by-pass a l’actual traçat de la carretera N-II en un tram que no arriba als 3 km. del seu recorregut (pk. 669 - pk. 672).

El nou traçat, d’acord amb el que apareix als plànols, vol dir la construcció de talussos o, en

el millor cas, d’un llarg viaducte que travessaria la part més enfonsada de la vall. Això significa la fragmentació del territori des de tots els punts de vista: a nivell de paisatge, d’entorn natural, de sòl agrícola i des de la perspectiva del patrimoni històric. Aquests talussos o viaductes afectarien, previsiblement, al primer terç del recorregut. Als altres dos terços, la nova carretera penetra dins l’àmbit del turó de la Guàrdia i representa, o bé obrir unes trinxeres enormes o bé la construcció d’un túnel. Aquest túnel travessaria, previsiblement, la part superior, des del punt de vista altitudinal, de la urbanització Pinemar; Pinemar és una àrea residencial on domina l’habitatge unifamiliar no adossat. Desconeixem si aquest túnel seria ininterromput fins la sortida sota el turó de Gràcia o bé s’alternaria amb trams de trinxeres i de talussos. Per altra banda, plantejar la sortida d’una carretera sota el turó de Gràcia comportaria un acusat impacte visual a un paratge molt valorat, pel seu simbolisme, i per la petita ermita que s’encimbella dalt del turó. A més d’alterar, de forma severa, la conca que descriu el torrent de Valldemaniu (amb paratges pròxims com els Pins del Poeta).

La construcció de la nova carretera entra en contradicció amb tots els objectius de

preservació i de gestió que s’han descrit a la resta d’apartats. A més a més devalua les pretensió del PDUSC dins la UTR-C núm. 104 “Pla de Llobet”, una peça clau de 430 ha. per a la connectivitat ambiental i paisatgística entre el litoral, la plana i la muntanya d’aquest sector de l’Alt Maresme.

18


Representa un greu impacte tant per l’alteració del connector forestal de la Guàrdia com del connector hídric de la riera de Pineda. La construcció d’aquesta nova carretera deixa sense cap efecte, a nivell pràctic, les pretensions del PDUSC per a la zona. Només cal observar la cartografia per adonar-se que la nova carretera que proposa l’APTMB divideix en dos la zona catalogada com de màxima protecció pel PDUSC, en l’àmbit de la UTR-C núm. 104, tant a la zona del turons de la Guàrdia i de Gràcia com de la Vall de la Riera.

Per altra banda, no deixa de ser en certa manera sorprenent, que l’espai que en el seu dia (setembre de 2006) es descartà per a la ubicació de la depuradora de l’Alt Maresme Nord (alternativa del Pla de Gràcia), entre d’altres motius pel suposat cost que significava la indemnització d’un conveni urbanístic que pesava sobre els terrenys afectats, ara, en canvi, no representi cap problema per definir el traçat i els enllaços d’una nova carretera.

Sigui quina sigui la solució adoptada, entenem que la repercussió sobre el conjunt de la vall

de la riera seria tan nefasta com irreparable. I això no tan sols pels efectes físics de la carretera estricta, sinó per l’exacerbació de determinades dinàmiques urbanístiques que es desencadenarien, amb tota seguretat, sobre la Vall. El pas d’una carretera nova, amb un accés immediat a l’autopista, acceleraria el desenvolupament del sòl residencial i industrial classificat a la vall. En la línia del que ja s’ha avançat abans, es crearia un front de més d’1 km. de longitud on, davant per davant d’una zona en procés d’urbanització hi hauria una àrea agrícola de màxima protecció. Aquesta tendència condicionaria, seriosament, la viabilitat futura del sòl agrícola existent al llarg del front.

A més a més, el traçat d’aquesta nova carretera, lluny de contribuir a la fluïdesa del trànsit,

creiem que pot estimular una major utilització del vehicle privat. Per tot plegat el nostre posicionament al respecte és que no és gens desitjable la construcció

de cap nova carretera o d’execució de nous accessos a l’autopista C-32 a través de la vall de la riera de Pineda. A només 2 km., en direcció a Calella, ja existeix un enllaç complert amb l’autopista el qual ressegueix el límit dels termes municipals entre Calella i Pineda. Des d’ell s’accedeix, en pocs minuts, tant al centre de Calella com al centre de Pineda.

Per aquella mobilitat de més llarg recorregut s’ha de pensar que allò que distorsiona en una

part significativa el pas per l’actual N-II és el peatge existent al terme de Santa Susanna. Aquest peatge dissuadeix de prosseguir els desplaçaments per l’autopista de manera que molts recorreguts potencials que podrien anar vers Malgrat, Blanes, Lloret, Tordera o, fins i tot més lluny, abandonen l’autopista a la sortida de Calella-Pineda (Poblenou) i prossegueixen per nacional vers les seves destinacions. El mateix es pot dir pels qui duen a terme desplaçaments en sentit invers. En molts casos s’efectuen desplaçaments provinents de Tordera, Lloret, Blanes, Malgrat, etc. i no s’accedeix a l’autopista fins la primera sortida un cop superat el peatge de Santa Susanna. Per tant, no s’entra fins l’enllaç de Calella-Pineda (Poblenou). És previsible que amb una hipotètica supressió o reconversió del peatge de Sta. Susanna, d’acord amb els criteris exposats anteriorment, part del trànsit que avui dia circula per l’N-II, llavors ho faria per autopista.

El desplaçament des de Pineda-centre fins l’enllaç “Calella-Pineda (Poblenou)” de l’autopista representa, com a màxim, un trajecte de 2 km. per N-II. Tanmateix, pels recorreguts

19


rodats entre les dues localitats, no cal sortir a N-II sinó que es poden fer per altres alternatives com el passeig marítim; des d’ell és possible connectar amb l’enllaç de Calella-Pineda (Poblenou) de forma directa. Complementàriament, en cas de tirar-se endavant el PP1 (amb l’ARE inclosa) es generarà nova vialitat que no farà necessari, igualment, l’accés a l’N-II. Això sense perdre de vista altres opcions com els desplaçaments en bicicleta; més encara tenint en compte que ens movem per un espai absolutament planer. I, per descomptat, les opcions plenament útils en transport públic, ja sigui en tren de rodalies (amb 2,4 km. de distància entre les estacions de Calella i Pineda) o de la línia de bus existent entre les dues poblacions.

El traçat de la carretera que es planteja, en diagonal, per la Vall de la Riera està pensat,

teòricament, per canalitzar uns fluxos de trànsit que o bé ja disposen d’alternatives de pas o que es podrien canalitzar, potencialment, amb un canvi de gestió en el règim d’explotació de l’actual autopista C-32.

El seu recorregut, amb un enllaç a mig camí entre els nuclis urbans de Pineda i Santa

Susanna, fa pensar que el traçat seria utilitzat, preferentment, per trajectes vers Sta. Susanna, Malgrat o altres zones de l’Alt Maresme Nord i de la Selva. Per aquests casos, com s’ha exposat, l’alternativa de l’autopista, distorsionada ara per l’existència d’un peatge a Sta. Susanna, contribuiria a alleugerir notablement el trànsit de l’N-II existent.

Per bona part del municipi de Pineda, per distància i per proximitat, serà més pràctic anar a

cercar l’entrada de l’autopista al límit entre els termes de Calella i Pineda, ja sigui per carretera N-II, pel passeig marítim o bé per la futura vialitat que es dibuixi amb l’execució del Pla Parcial 1. Contràriament, es fa difícil pensar que un usuari de Pineda vagi a donar la volta pel previsible nou enllaç de Gràcia per anar a cercar l’autopista (excepte la reduïda franja de residents que visqui de manera més immediata a aquest accés –casos del barri del Carme i de part de la urbanització Pinemar–).

Sobre la nostra proposta de tractament viari que hauria de tenir el passeig d’Hortsavinyà,

s’adjunta l’annex núm. 4 (gener de 2007). En definitiva, per tot el que s’ha exposat, creiem que la proposta de nova carretera

per la vall de la riera de Pineda és absolutament desencertada i que ha de desaparèixer de l’ APTMB.

5.2.3. Sobre la possibilitat de completar els enllaços de l’autopista C-32 al seu pas pel terme de Pineda

L’autopista C-32 té, a l’actualitat, uns enllaços parcials que permeten accedir des del nucli

de Pineda en sentit Girona; també es pot efectuar el mateix itinerari, però a la inversa, per aquells vehicles que, provinents de Girona, accedeixen a la C-32 a l’entrada de Palafolls i surten a Pineda. La distància entre el nucli urbà de Pineda (enllaç amb N-II actual) i l’accés de l’autopista C-32, en aquest punt, és de 2,1 km. Aquest recorregut es realitza aprofitant un vial asfaltat de proximitat que voreja la riera de Pineda per l’est. Aquest vial asfaltat és conegut amb el nom de “Passeig d’Hortsavinyà” i discorre pel centre de la vall de la riera. És un vial que s’ha utilitzat, tradicionalment, per donar accés a les finques agrícoles, als masos, a uns equipaments educatius i

20


al veïnat de Sant Pere de Riu, preferentment. Aquest veïnat, al terme de Tordera, s’inclou, ja, dins els límits del Parc Natural del Montnegre i dista 3 km. del nucli urbà de Pineda. Fins al present, els nivells de trànsit d’aquest vial de proximitat són força discrets per bé que s’incrementen, puntualment, durant els caps de setmana.

En alguna ocasió, s’ha plantejat la possibilitat de completar els enllaços de l’autopista C-32 a Pineda de manera que també fos possible l’accés pels vehicles que volen entrar en sentit Barcelona o la sortida pels qui en provenen. Això aprofitant el traçat de l’esmentat “Passeig d’Hortsavinyà”. Aquesta alternativa aplega, des del nostre de punt de vista, un seguit d’inconvenients que ens porta a que, igualment, hagi de ser desestimada.

a) Augment molt elevat de trànsit per la vall de la riera i en el seu accés al nucli urbà

de Pineda (enllaç amb l’actual N-II): La construcció dels accessos a Barcelona aprofitant el traçat existent del Passeig d’Hortsavinyà significaria, sense cap mena de dubte, un augment de trànsit molt acusat pel bell mig de la vall i a tocar d’una de les ribes de la riera i dels camps de conreu. Aquest trànsit no respondria tan sols als vehicles amb destinació o origen al nucli de Pineda sinó que quedaria distorsionat pel peatge existent, poc més endavant, a Santa Susanna. D’aquesta manera és provable que el trànsit vers Malgrat, Tordera, Blanes o Lloret que, pel mateix motiu, ara surt pels accessos de Calella-Pineda (Poblenou), ho passés a fer per Pineda-centre. Per tant, les retencions, a l’entrada de Pineda, probablement, esdevindrien un fet crònic.

b) Afectacions severes en l’entorn, en el paisatge i en les activitats agrícoles: Així, la

hipotètica conversió del Passeig d’Hortsavinyà en una carretera convencional d’interconnexió tindria unes repercussions molt negatives per la vall. A més de l’augment del trànsit, el possible dimensionament de la infraestructura, per absorbir un major volum de vehicles, portaria a un eixamplament o, fins i tot, a un augment del nombre de carrils, que malmetria el corredor natural i paisatgístic de la riera, entre la plana litoral i el Montnegre, així com part de l’espai agrari. Caldria sumar altres consideracions com l’augment de la contaminació acústica, de la velocitat, l’efecte dissuasori sobre la pràctica d’activitats de natura i de gaudi de l’entorn i l’inici de dinàmiques urbanístiques poc desitjables pel conjunt de l’espai.

Pel que respecta a la mobilitat generada al sector de Pineda-centre l’escàs guany des del

punt de vista del temps i de la distància, que pot tenir un possible nou accés a l’autopista a través de la Vall de la Riera de Pineda, no justifica la construcció d’una infraestructura com aquesta amb els irreversibles impactes que durà associats. Com ja s’ha dit, l’accés des de l’enllaç de l’N-II a l’autopista, per la Vall de la Riera, és de 2 km des de Pineda-centre. Si aquest recorregut s’efectua a través de la sortida existent per Calella-Pineda (Poblenou) el recorregut és de 2,5 km. D’aquests 2,5 km., tan sols 1,5 km. correspon a l’actual traçat de l’N-II; el quilòmetre restant correspon a l’enllaç complert ja existent de Calella-Pineda (Poblenou). Aquest enllaç és de quatre carrils, dos en cada sentit.

A més a més, s’ha de tenir en compte que aquest recorregut local per l’N-II es pot efectuar,

també, pel passeig marítim i, és de preveure, que també es pugui realitzar, en el futur, per la nova vialitat associada al pla parcial núm. 1.

21


5.3. Altres consideracions a) Proposta de desclassificació recollida per l’Agenda 21 i aprovada en Junta de Govern Local (març de 2005)

Pel que fa a la desclassificació de la vall de la riera val a dir que la mesura fou inclosa com a actuació dins el Pla d’Acció Ambiental de l’Agenda 21 de Pineda. El document fou aprovat per Junta de Govern Local de l’ajuntament de Pineda celebrada el 3 de març de 2005. S’entenia que el grau de prioritat de l’actuació era alta i que el període d’execució havia de ser de 10 mesos. S’adjunta com annex núm. 5 una fotocòpia de la fitxa i de l’acta d’aprovació... El raonament que s’ofereix a la fitxa per justificar la desclassificació és:

El Planejament vigent (PGOU, 1992) qualifica com a sòl urbanitzable no programat dos sectors entre la carretera d’Hortsavinyà i la urbanització can Cornet (SUNP 1 i 2), amb una superfície total de 27 Ha. Donada la importància paisatgística i ecològica que té aquest espai rural es proposa la seva reclassificació a sòl no urbanitzable per tal d’assegurar-ne la seva preservació. La reclassificació d’aquests terrenys es pot incloure en el procés de revisió del POUM o com a modificació puntual del planejament vigent.

b) Més de 3.000 signatures de suport a la desclassificació urbanística de la vall

La sol·licitud de la desclassificació s’ha realitzat, reiteradament, a l’ajuntament i va dur associada una campanya de recolzament ciutadà, entre els anys 2001 i 2003. Com a resultat d’ella s’ha obtingut el suport de més de 3.000 signatures; una fotocòpia de totes elles s’acompanya com a annex d’aquest informe.

5.4. Síntesi de les mesures que proposem per tal que quedin recollides a l’avantprojecte de pla territorial metropolità

1.- Desclassificació urbanística del sòl urbanitzable no programat residencial i industrial (SUNP1 i SUNP2) i de la unitat d’actuació (UA10) inclosa en l’àmbit de la vall de la riera de Pineda (t. m. de Pineda de Mar).

-És una actuació URGENT i PRIORITÀRIA que es proposa que sigui realitzada mitjançant modificació puntual del pla general urbanístic vigent i que sigui recollida en la futura revisió del Pla General.

-Tot i entendre que l’actuació anterior és competència municipal, demanem que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTiOP), preliminarment, inclogui la proposta en l’avantprojecte de PTMB tot suprimint aquest sòl urbanitzable de les seves previsions. En definitiva, que deixi de ser considerada com una extensió urbana amb capacitat de desenvolupament i com una àrea especialitzada industrial amb capacitat de desenvolupament (segons la nomenclatura utilitzada per l’APTMB per definir les estratègies urbanes).

22


2.- Incorporació del sòl urbanitzable desclassificat i del sòl no urbanitzable de la vall de la riera de Pineda dins el PDUSC amb la màxima categoria de protecció.

- La manera de procedir a l’actuació anterior és incorporar aquest espai dins el perímetre de la UTR-C 104 “Pla de Llobet” de forma que la protecció del PDUSC arribi fins al límit de l’àrea inclosa al Parc Natural del Montnegre i el Corredor.

-Tot i que l’ajuntament és qui té la facultat de sol·licitar la inclusió de sòl urbanitzable no programat al PDUSC (d’acord amb la normativa vigent) demanem que, subsidiàriament, el DPTiOP ja inclogui la previsió d’ampliació dels límits del PDUSC en l’avantprojecte de PTMB. En definitiva, que s’inclogui dins la xarxa d’espais oberts metropolitans amb la categoria de sòl que li correspongui.

3.- Supressió del tram de nova carretera que hauria d’unir la C-32 amb l’actual N-II al seu pas per la vall de la riera de Pineda (definida per l’APTMB com a “via estructurant suburbana”).

-Les mesures alternatives proposades anteriorment poden contribuir a una millor gestió de la mobilitat sense necessitat de construir una infraestructura altament impactant pel territori. Per tant, es demana que es suprimeixi aquest projecte i que, en el seu lloc, es prioritzin les línies d’actuació que s’han esmentat.

Amb la incorporació d’aquestes mesures es dóna ple compliment a una part dels criteris de planejament definits al Programa de Planejament Territorial de la Generalitat i que, en cas de no contemplar-se, no resten garantits per l’àrea geogràfica considerada. Aquests criteris són:

Criteri 1: Afavorir la diversitat del territori i mantenir la referència de la seva matriu biofísica

Criteri 2: Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general

com a components de l’ordenació del territori

Criteri 3: Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori

Criteri 4: Moderar el consum de sòl

Criteri 8: Propiciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes i racionalitzar la implantació de polígons industrials o terciaris

---------------0----------------

► Mesura addicional: estudi i publicació previs del balanç d’explotació econòmica actual de l’autopista C-32 i dels costos que suposaria la modificació del seu règim de gestió futur, amb les diverses opcions possibles. Com a mesura addicional i prèvia a qualsevol altra actuació, demanem que s’estudiïn i es facin públiques les xifres del que representa l’actual sistema d’explotació de l’autopista C-32 al

23


seu pas pel Maresme. De la mateixa manera, que s’estudiïn i es coneguin els costos econòmics que tindria la modificació del règim de gestió de l’autopista, amb els diversos escenaris possibles (rescat total de peatges, rescat progressiu i gradual sota determinats supòsits o bé el manteniment d’un peatge públic selectiu que prengui en compte paràmetres com el grau d’ocupació dels vehicles, el seu trajecte o la seva cilindrada, entre d’altres). ---------------0----------------

Sobre el ferrocarril de la línia de rodalies Barcelona – Maçanet-Massanes (per Mataró)...

Pel que respecta al ferrocarril de la línia de rodalies Barcelona - Maçanet-Massanes (per Mataró), el nostres posicionament queda resumit en l’escrit que, a nivell comarcal, es va presentar durant la fase d’informació pública del Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya (PITC), l’abril del 2006. ---------------0----------------

I perquè així consti, als efectes que correspongui, signo el present document “Informe valoratiu sobre les actuacions recollides a l’avantprojecte de Pla Territorial Metropolità que afecten el paratge de la vall de la riera de Pineda (Pineda de Mar, Alt Maresme)”, en representació de l’entitat. Pineda de Mar, 28 de maig de 2008

24

Com a entitat de carcter local que, des de la seva aparici...

Documents

Transcript of Com a entitat de carcter local que, des de la seva aparici...