Columna Oberta cinquè

Columna Oberta

NÚMERO 5, MAIG 2013

-NOUS CLUB ENTRE

N O S A L T R E S , E L

DIAGONAL MAR I EL F O M E N T

MARTINENC!!!

- A N À L I S I D E L

M E S T R E

I N T E R N A C I O N A L

ALFONSO JERÉZ

D’UNA PARTIDA DE

L ’ O B E R T D E L

FOMENT!

A N À L I S I D E

GABRIEL BEASKOA

D’UNA PARTIDA DEL

M E M O R I A L

ALEKHINE!

-BLITZ THEORY ,

H I S T O R I E T E S , HUMOR… I MOLTES

COSES MÉS!

BENVINGUTS A COLUMNA OBERTA!!!

Columna 2 Oberta

Sumari

Director & Editor: Marc López Forn.

Perspectiva: Guillem Subirachs Mancebo.

Col·laboradors: Club d’escacs Sant Martí, Club d’escacs Tres Peons, Club d’escacs Peona i Peó, Cata-

lunya Escacs Club, Club d’escacs Diagonal Mar, Foment Martinenc, Laura Capellades, MF Josué Expósi-to, Frederic Corrigüelas, Joan Regidor, Víctor Collell, Enric Garcia, Guillem Subirachs, Ilora Foroponova, MK Joan Xancó, Juli Bernat i Gabriel Beaskoa.

Contacte: [email protected]

Editorial 3

Club d’escacs Sant Martí 4-5

Foment Martinenc 8 –11

Partida Comentada Alfonso Jeréz 11-15

Cartes des del Tres Peons 16-21

Catalunya Escacs Club 22-25

Club d’escacs Diagonal Mar 26-29

Rabiosa Actualitat de Peona i Peó 30-33

Gràcies 34

Acudits 35

Publicitat 36-37

La pedrera 38-48

Memorial Alekhine 49-55

Rabiosa Actualitat 56-63

Problemes amb... 64-65

Coses de nens 66-73

Temps al racó 74-76

Tauler de lletres 77-81

No tot son escacs 82

Teoria de ràpides 83-86

Contra 87

Columna 3 Oberta

Editorial

Benvolguts lectors, Semblaré repetitiu i demano disculpes si així ho creieu, però he de seguir fent autobombo doncs Columna Oberta segueix estant d’enhorabona. Aquest mes tenim la col·laboració de dos nous clubs amb nosaltres, el Diagonal Mar i el Foment Martinenc, la foto de la portada és dels torneigs que està organitzant, i endinsant-vos a la seva secció trobareu l'anàlisi d’una partida del seu obert ni més ni menys que pel Mestre Internacional Alfonso Jeréz. Estem francament contents de la incorporació d’aquests dos clubs, i esperem que la col·laboració amb ells perduri en el temps. També tornem a tenir l’anàlisi per part de Gabriel Beaskoa d’una partida actual dels super grans mestres, boníssima la pallissa que Fressinet li endossà a Kramnik, no us la perdeu. Com tampoc us podeu perdre Teoria de ràpides, on el Mestre Fide Josué Expó-sito fa de les seves, donant-nos pistes i últims recurs per salvar posicions ex-tremes aquest cop. Interessant com sempre el coses de nens, on el Mestre ca-talà Joan Xancó inaugura una altra bateria d’articles, enfocats a diferenciar i entendre els conceptes d’estratègia i tàctica. Anunciem, per a que el lector es vagi familiaritzant, que aquest número està destinat a ser el penúltim número de la primera etapa, doncs ens agafarem va-cances d’estiu per renovar forces i ampliar horitzons. L’1 de setembre torna-rem a donar guerra no us preocupeu. Moltes gràcies Salutacions cordials.

Marc López Forn.

Columna 4 Oberta

Club d’escacs Sant Martí

Ricard Llerins

Respecte la Final de la Copa Catalana el diumenge 7 d'abril vatenir lloc al Poliesportiu de La Selva del Camp, Tarragona.

Es van jugar quatre finals agrupant les categories del Per Equips de dos en dos, tret de la 2a Divisió que jugava sola.

El Sant Martí va participar amb una expedició de 14 persones, 12 jugadors i dos acompanyants, a la que es va afegir l'expresident Jorge Repiso, en la Final C que agrupava els equips de categoria Preferent i Primera Territorial on jugava l'equip B, i la Final D que agrupava els equips de categoria 2a i 3a Territorial, on jugava l'equip D. Pel matí va aparèixer per la sala de joc el super Gm Hikaru Nakamura, novè del món a la llista de la Fide del mes d'abril, on diversa gent es va fer fotos amb ell.

L'equip B va quedar en cinquè lloc amb 20,5 punts, grup dominat pel Banyoles amb 25,5 punts, amb millor desempat que el Maragall. Tercer va quedar la Passió amb 24 punts.

L'equip D va quedar en segon lloc amb 24,5 punts, posició que va ocupar durant tot el torneig després de les primeres rondes, per darrera l'Escola Salou amb 30 punts, a pesar que vam ser els únics que els vam guanyar l'encontre participar i per davant del Sant Joan Despí amb 18,5 punts.

Columna 5 Oberta


L'àrbitre va ser el AI Miguel Ramos Vizuete que no va tenir gaire feina, donat que l'esportivitat va ser la tònica general de la competició. El torneig valia per elo català amb mitja k.

El Sant Martí van jugar:

Equip B: Equip D: 1. David Vivancos 3,5/6 1. Josep Gómez 5/6 2. Roberto Castellanos 3/6 2. Carlos Espinosa 5,5/6 3. Norberto Moreno 5/7 3. David A. Martínez 3/6 4. Jordi Sabater 3/5 4. Javier Ríos 4,5/6 5. Carlos Vigier 3/6 5. Carlos Fuentes 2/6 6. Joaquim Pujal 3/6 6. David Poyato 4,5/6

Columna 6 Oberta


El Campió absolut del torneig va ser l’Escola d’Escacs de Barcelona amb 26,5 punts, seguit pel Montcada amb 26 punts i pel Sant Josep amb 25,5 punts.

Respecte la Fase Final del Campionat de Catalunya per Equips de Campions de grup, el Sant Martí en tenia dos a 2a Territorial: els equips D i F.

A la primera eliminatòria el diumenge 14 d'abril l'equip D va descansar. L'equip F va haver d'anar a Salou per jugar contra el fotísim equip de l'Escola Salou. Els nostres jugadors no van poder fer front als locals, amb un elo molt superior i van perdre 5,5-0,5. El diumnge següent 21 d'abril, l'equip D també va ser eliminat pel Jake C perdent per la mínima 2,5-3,5 a casa nostra. Nosaltres èrem superiors per elo, però els rivals van tenir més sort al desenvolupament de les partides.

Acaba així una temporada amb tres ascensos.

Fins aviat.

Ll.

Columna 7 Oberta


Columna 8 Oberta

Foment Martinenc

WIM Patricia Llaneza

Ronda 1

Feia dia de sol i platja, però més de 170 persones amants dels escacs van om-plir les dues sales que el Foment Martinenc havia preparat per acollir els tres grups: un tancat per normes de Mestre Internacional, un grup vàlid per elo FI-DE i un altre grup sub 2000 per elo FCE.

Amb les típiques anècdotes prèvies del primer dia, quan els organitzadors no descansen fins que s'ha assegut tothom, i les expertes indicacions de l'àrbitre Roger Rodríguez, va començar la primera ronda. Només vam tenir una incom-pareixença, i volem agraïr a tots els que ens van avisar que finalment no podi-en jugar o no podien vindre aquest dissabte. ¡Ningú s'ha de quedar sense ju-gar!

Al tancat, a diferència dels torneigs d'èlit, quatre de les cinc partides es van decidir. El MI Asís segueix en un gran moment de forma, com va demostrar al per equips i al tancat de Montcada (on va assolir norma de GM) i va derrotar en bon estil al mexicà Ramírez. El nostre jugador Garrido va gaudir d'un bon avantatge davant del MI Pardo, però no va aconseguir concretar i finalment la victòria va ser pel jove valencià. Una altra partida destacada va ser el duel en-tre els MFs Sánchez i Almeida, on una jugada intermitja del Marc després d'u-na combinació del seu rival li va conduir a una posició dominant on es va im-posar sense problemes.

Al grup A els favorits han fet bons els pronòstics, tot i que alguns van patir més que d'altres. Miguel Muñoz, Benjamín Pérez i Jordi Amigó van portar els seus rivals a finals on la seva experiència i tècnica van ser determinants per empor-tar-se el punt. Alejandro Sáez i Víctor Vehí van protagonitzar una de les darre-res partides en acabar, amb un espectador d'excepció: el GM Josep Manuel López, el jugador més fort del districte de Sant Martí. Pressió i avantatge de

Columna 9 Oberta

Foment Martinenc

Vehí durant tota la partida, però es va arribar a un final de torre i alfils de dife-rent color jugant amb l'increment de temps. Finalment, els nervis i la tensió van jugar en contra del jove del Catalunya.

Altres “sorpreses” destacables són els empates de l'Àlex Ventura amb Brusi, de Guillem Mut en una partida complicadíssima davant Amadeu Heredia, i del coet Josep Lluís Lliberia (que segueix pujant més i més elo) davant l'Àlvar Lluis. Una altra visita destacable, tot i que no sorprenent, la de Guillem Subirachs, controlant a la nombrosa expedició del Peona i Peó

Al grup B, amb més de 100 participants, comptem amb molts nens i nenes i fins i tot pares i avis de jugadors pels quals aquesta és la seva primera experi-ència competitiva. El rànquing inicial ha aguantat… més o menys: com a mos-tra, les taules del número 1.

No ens volem oblidar de dos detalls importants. En primer lloc, agraïm al MI Joan Fluvià la seva presència i col·laboració com a comentarista de luxe. Espe-rem que us hagi agradat tant comentar les partides amb el “Joanalista” com a nosaltres tenir-li al torneig. En segon lloc, recordar-vos que oferim un premi a la partida amb més bellesa: a la primera ronda ja ha aparegut una candidata, però en volem més. Segur que tenim molts artistes al torneig, animeu-vos!

Fins la propera setmana!

Ronda 2 Nova jornada d'escacs al Foment Martinenc en un dissabte molt plujós. L'a-vantatge dels escacs respecte a altres activitats és que la pluja no ens afecta, oi que sí?

Columna 10 Oberta

Foment Martinenc

Al tancat de normes de MI, només dos jugadors han sumat els dos punts, i es tracta dels MIs Asís i Pardo. El primer va derrotar a Ryan jugant amb negres una Benoni molt interessant: per la seva part, el valencià va imposar la seva superioritat en un final amb torre i alfil davant el tercer MI del torneig, Jerez. De la resta de partides, destaca la victòria d'Almeida dominant en tot moment la posició contra Garrido, qui va sortir de l'obertura amb una posició potser no inferior però bastant lletja. Ramírez i Sánchez van signar taules en 18 jugades en una posició encara plena de vida i amb un peó d'avantatge per al mexicà. També va finalitzar en empat el duel entre López Perdomo i Rafiee, després de moltísimes simplificacions en la segona Alapin amb negres de l'alemany del Barberà. Al grup A de l'obert els favorits segueixen sumant. Especialment contundents van ser l'atac fulminant i ràpida victòria de Muñoz, el desastre a “f7” de Fors-berg amb Vehí o la facilitat amb que Amigó va demostrar el verí d'algunes po-sicions amb alfils de diferent color. Al grup amb 2 de 2 s'afegeix el jove Ferran Cervelló, una mica afortunat a la seva partida;-) La partida més llarga i interessant de la ronda al grup A va ser la que enfronta-va al campió de Catalunya sub16 Marc Pozanco amb el Mestre Català del Bar-berà Benjamín Pérez. Una seqüència tàctica d'en Marc va provocar un dese-quilibri material en principi favorable als seus interessos (torre i tres peons contra dues peces), però a poc a poc la parella d'alfils del negre va incremen-tar la seva potència. Finalment, el principal obstacle per la victòria de Benji va ser... la llum! Amb un minut per jugador i els peons negres avançant cap a la coronació, el Foment es va quedar a les fosques. Gràcies a la bona voluntat dels jugadors i els llums d'emergència, la partida va acabar sense cap més inci-dent. Encara resten nou jugadors amb dos punts.

Columna 11 Oberta

Foment Martinenc

Al grup B molts jugadors ens han recordat amb els seus resultats que l'elo no ho és tot. Tot i així, tenim caps de sèrie com ara Marc Urgel o Daniela Velasco que es van anotar el segon punt sense dificultats, al igual que altres 16 juga-dors més. La partida espectacular de la jornada la van protagonitzar a la taula 2 José Daniel Peiron i Miguel Àngel López: combinacions, xarxes de mat, dese-quilibri material, opcions per a ambdós jugadors i una coronació. L'haurien de mirar tots aquests que pensen “quin avorriment!” quan veuen un resultat de taules:-)

La Partida Per l’MI Alfonso Jeréz

1. Nf3 d5 2. c4 {Las blancas emplean la apertura Reti} e6 3. g3 Nf6 4. Bg2 Be7

5. O-O O-O 6. b3 d4 {Una jugada un tanto optimista las negras avanzan el cen-

tro sin haber desarrollado ninguna pieza del flanco de dama.}

Joe Rahal 1749

Màxim Ventura 2027

Columna 12 Oberta

Foment Martinenc

7. Bb2 c5 8. d3 (8. e3 {Parece mas adecuado antes de que las negras puedan

jugar e5} Nc6 9. exd4 cxd4 10. Re1 {Y no es sencillo defender d4}) 8... Nc6 9.

Re1 e5 {Las negras han igualado sin problemas.} 10. e4 Ne8!

{El caballo va hacia d6 para seguir con g6 y f5.} 11. a3 Qc7 12. Bc1 {Esto de-

muestra que el plan de las blancas no ha sido acertado, han tenido que retro-

ceder para que su alfil tenga algún sentido.} f5?! {Una decisión precipitada,

ahora las blancas pueden recuperar la iniciativa.} 13. Ng5 {Una jugada sor-

prendente, la idea es trasladar el caballo a e4, pero h6 parece buena.} (13.

exf5 Bxf5 14. Qe2 {Y las blancas pueden jugar Cd2.Ce4.}) 13... h6 (13... Bxg5 $1

14. Bxg5 f4 {Y las negras dominan la partida.}) 14. exf5 !?

{ Una jugada muy imaginativa, las blancas en-

tregan su pieza para abrir al rey enemigo.} Bxg5

( 14... hxg5 $5 {Era mas segura.} 15. Bd5+ Kh8

(15... Rf7 16. Bxf7+ Kxf7 17. Qh5+ Kf8 18. Qh8+

{Serian tablas.}) 16. Qh5#) 15. Bd5+ Rf7 16.

Bxg5 hxg5 17. g4 { Las blancas tienen compen-

sacion a largo plazo ya que las piezas negras no

pueden salir del flanco de dama.}

Columna 13 Oberta

Foment Martinenc

a5 {Esta jugada no puede ser buena, era buena

idea desarrollar las piezas restantes.} 18. Nd2

Nd6 19. Nf3 {si g5 cae las blancas tendrán ven-

taja.} Kf8 {esto intenta forzar a las blancas a to-

mar en f7.} (19... Qe7 20. Qd2 {con clara venta-

ja.}) 20. Bxf7 (20. Nxg5 Re7 21. Qf3 {Con idea

de f6 y de Dh3 con clarísima ventaja blanca.})

20... Nxf7 21. Kg2 Qd6 22. h4 {Las blancas si-

guen jugando con mucha energía pero era me-

jor jugar antes Th1 o Cd2-Ce4} g6 23. fxg6 Qxg6 24. h5 {Las negras tienen ven-

taja pero es complicado jugar con negras.} Qf6 25. Nh2 (25. Nd2) 25... Ncd8

26. Qf3 Qd6 27. Qe4 Ne6 {Las negras han conseguido coordinar sus piezas si

su caballo llega a f4 la partida esta decidida.} 28. f3 Nf4+ 29. Kf2 {La partida

parece decidida, si su alfil llega a c6 todo habrá acabado.} Bd7 30. Nf1 Bc6 31.

Qf5 e4! {Las negras se han defendido a la perfección}

32. dxe4 {Es la mejor posibilidad práctica} Nd3+ 33. Kg2 Bd7 34. Qh7 Nxe1+

35. Rxe1 Qh6 (35... Qf4 {Parece suficiente con la amenaza d3 d2})

Columna 14 Oberta

Foment Martinenc

36. Qxh6+ Nxh6 37. Ng3 a4 38. Rb1 Bc6? {Esto

da posibilidades a las blancas} (38... axb3 39.

Rxb3 Bc6 40. Nf1 Nf7 {con idea de Ce5 ganan-

do.}) 39. b4 cxb4 40. Rxb4 {Las blancas quieren

jugar c5} d3 41. Nf1 Rd8 42. Nd2 Ke7 {Las ne-

gras tienen un fuerte peón pasado y un pasillo

para su rey de casillas negras.} 43. Kf2 Kd6 44.

Ke3 Kc5 45. e5 $6 {Demasiado arriesgada, el

peón no sobrevivirá demasiado tiempo.} Nf7

46. e6 Re8?

{Un error muy natural las negras piensan que comerán en d6.} ( 46... Ne5

{Decide la partida, ya que el peón e cae.}) 47. Ne4+ !!

Columna 15 Oberta

Foment Martinenc

{Sorpresa una jugada intermedia le da la ventaja a las blancas.} Bxe4 48. exf7

Rf8 49. Kxe4 d2 50. Rb5+ Kxc4 51. Rd5 Kc3 52. Rc5+ (52. f4 $1 gxf4 53. g5)

52... Kb2 53. Rd5 Kc1 54. Rc5+ Kd1 55. Rxg5 {Ahora las negras pueden salvar-

se capturando en f7}

Ke1 (55... Rxf7 56. Rd5 b5 57. Rxb5 Rd7 58. Rb1+ Kc2 59. Ra1 d1=Q 60. Rxd1

Rxd1 61. g5 Rh1 62. h6 Kb2 63. f4 Kxa3 64. f5 Kb4 65. f6 a3 66. f7 Kc4 67. Ke3

a2 68. f8=Q a1=Q {Y las blancas deben dar jaque continuo.}) 56. Rd5 Rxf7 57.

g5 {Ahora el blanco ha ganado un tiempo y ese tiempo será decisivo.} d1=Q

58. Rxd1+ Kxd1 59. g6 Re7+ 60. Kf5 b5 61. h6 {Una torre no puede parar 2

peones pasados y ligados.} b4 62. h7 Re8 63. g7 b3 64. h8=Q b2 65. Qxe8

b1=Q+ 66. Qe4 Qb5+ 67. Kg6 Qb6+ 68. Kh7 Qc7 69. Qxa4+ Kc1 70. f4 Qe7 71.

Qc4+ Kd1 72. Qd5+ Kc1 73. Qg5 {Una buena partida a pesar de los errores

donde ambos jugadores han arriesgado para jugar a ganar.}

1-0

Columna 16 Oberta

Cartes des del Tres Peons

Benvolguts amics: És obligat que torni a escriure del nostre primer equip perquè, a més de pujar a la Divisió d’Honor, ha quedat Campió de Catalunya de Primera Divisió derro-tant al Lleida a domicili per un contundent 1-9 . És cert que als lleidatans malgrat jugar a casa, els hi varen faltar alguns dels seus jugadors, però això no desmereix aquesta victòria tan folgada, els nos-tres varen marxar de Lleida sense perdre cap partida, tancant brillantment una temporada difícilment millorable, com es pot superar el fet de guanyar els 10 encontres que s’han jugat? Només es pot fer millorant els nombre de punts individuals aconseguits; 68, contra 32 de perduts. Superar el 68% seria batre el record d’aquest equip. Aquests son els jugadors que han posat un club amateur per segona vegada a la Divisió d’Honor:

En Jonathan en el seu segon any com jugador del nostre club ha desbancat del primer tauler al seu pare, el 2010 va aconseguir el títol de MI, es monitor de la nostra escola d’escacs

Joan Galceran

Elo Cat

+ = - Pts. Elo Rivals

1 Jonathan Cruz

MI 2515 6 3 0 7,5 2376

Columna 17 Oberta

Filemón va arribar a Catalunya el 2006, des de llavors ha es-tat el nostre primer tauler excepte quan els seus fills li han pres el lloc, ensenya a la nostra escola d’escacs i ha estat l’-artífex dels èxits d’en Llibert Céspedes.

Al club des de 2001, en Dani va assolir ser MF el 2007 amb el primer ascens del club a D.Honor.

Des de 1996 al Tres peons, en Jordi va ser MF el 2008, pri-mer tauler fins l’arribada d’en Filemón


2 Filemón Cruz

MI 2494 7 2 0 8 2315

3 Daniel Boix

MF 2391 3 5 1 5,5 2286

4 Jordi Es-cuder

MF 2391 3 2 1 4,5 2269

Columna 18 Oberta


Des de 2007 MF, en Carmelo està involucrat en la gestió del Club del que es secretari de la Junta.

Amb 17 anys, al 1996, en Marcos va entrar al club seguint l’estela del seu pare que ja va ser membre del nostre pri-mer equip.

En Jaume tenia 10 anys quan va començar a la nostra escola i cinc anys més tard debutava al primer equip .

5 Carmelo Rivero

MF 2355 2 3 2 3,5 2273

6 Marcos González

MC 2335 6 4 1 8 2247

7 Jaume Gallart

MC 2316 9 0 1 9 2219

Columna 19 Oberta

A l’any 2003 l’Antoni es va incorporar al club provinent del Barcelona-Vulcà, des de llavors sempre defensant el primer equip.

Nascut pels escacs el 1986 a la nostra escola, capità i ànima mater de l’equip des del 2001, en Dani es també el nostre vicepresident esportiu.

En Joan Tenia 15 anys quan es va incorporar al club, malgrat haver jugat abans algun campionat, va ser aquí on va iniciar-se seriosament en la competició

La Judit és la darrera d’arribar a aquest equip, MFF des de 2009. Tot i que els exàmens li van privar de jugar més, va fer-ho fins i tot amb una cama enguixada


8 Antoni Marqués

MC 2298 1 3 5 2,5 2208

9 Daniel Leiro

MC 2287 6 4 0 8 2169

10 Joan Prat

2252 3 4 1 5 2150

10 Judit Clopés

MFF 2207 3 2 1 0 2181

Columna 20 Oberta


L’equip també va tenir ajuts puntuals de suplents de luxe : Roman Gonzalez, Joan Emili Cabello, Miki Torrents, Xavier Solsona, Ruben Seca, Joan Manuel Dávila i Xavi Martínez que amb 9 anys va aterrar a la nostra escola i ara amb 13 ha debutat al primer equip. A més de quedar campions als Tres Peons li han passat més coses, per exem-ple que tenim un sots-campió de Catalunya sots 10, Llibert Céspedes que es-trenava categoria. Fent un molt bon torneig amb 7 victòries (inclosa la de la darrera ronda contra el que seria el campió) unes taules i una derrota. A l’escolar de Barcelona per equips, a la categoria sots 14, malgrat que la ma-joria dels nostres jugadors eren d'edat inferior, el nostre equip ha quedat en segon lloc, darrera del Peona i Peó, únic equip que ens va guanyar. Tres victòri-es per 3-1, una per 4-0 i una derrota per 3-1 ha estat el balanç dels nostres ju-gadors liderats per Xavi Martínez que ha guanyat les cinc partides que ha ju-gat. Llibert Céspedes, Leire Martínez i Nina Céspedes han completat l'equip. Novetats també a la nostra escola d’escacs, el proper mes de maig es farà un seminari dedicat a la variant del Drac de la Defensa Siciliana, es farà els dijous de cada setmana de les 20 a les 21,30 hores i el dirigiran els nostres MI. I tam-bé els divendres del 17 de maig al 21 de juny a les sis de la tarda hi hauran unes sessions d’introducció als escacs per aquells que volen començar a tastar el joc de les 64 caselles. El VIII Obert Internacional Tupinambà ha superat la meitat del seu recorregut, el GM Miguel Muñoz sembla disposat a no deixar-se sorprendre i és el líder amb el 100% de puntuació, però les espases segueixen alçades perquè a un punt te un grup de sis jugadors, dels que cinc son MF i que li tenen moltes ga-nes (esportivament parlant, es clar) en Muñoz encara te molta feina per enda-vant per endur-se el títol de campió. Al Grup B un jugador del Masnou, Héctor Aparicio va davant amb 5 punts, amb un de diferència respecte d’un grup de quatre jugadors.

Columna 21 Oberta

Als divendres estem immersos en el Social en la seva 42 edició, molts anys, ens apropem al cinquantenari, una xifra màgica per un Club com el nostre, que diu molt de la nostra història però res del nostre futur, i es que cal seguir treba-llant, perquè com diuen els xinesos “l’experiència es com un fanal que il·lumina el camí que has trepitjat però que deixa en la més absoluta foscor el camí que encara has de fer”. Salutacions cordials Joan Galceran


Columna 22 Oberta

Catalunya Escacs Club

Actualitat del Catalunya Escacs Club Després de la “temporada alta” que suposa el Campionat per Equips, el mes d’abril hem baixat un pistó –necessari, d’altra banda- pel que fa a activitat, pe-rò el club ha seguit present en diferents fronts, especialment pel que fa a es-cacs de base.

Campionats de Catalunya d’edats: bones actuacions sense premi El Catalunya es presentava amb una representació limitada, com sol ser habi-tual, a les finals d’edats de Catalunya, que des de fa una dècada es juguen a l’-Hotel Palas Pineda de Vila-Seca. Els preus cada cop són més alts i les restricci-ons augmenten (obligació d’allotjar els delegats, taxa turística, cap descompte per habitacions triples), i això fa que sigui per a les famílies permetre’s l’estada sencera. En la competició sub-18 partíem amb certes esperances de tenir presència al podi, i fins i tot de lluitar per la primera posició. Els dos juniors d’or del club, Pau Juan i Alejandro Sáez, ja han demostrat poder jugar de tu a tu amb qualse-vol rival. Desgraciadament, els va tocar enforntar-se ben aviat i la victòria d’en Pau va fer despenjar una mica l’Alejandro. A la segona part del torneig, les tor-nes es van canviar i en Pau, sempre a la part alta, va cedir moltes taules, men-tre que l’Alejandro feia el submarí fins a superar-lo. Finalment, Alejandro Sáez 6 punts (6è) i Pau Juan 5,5 (7è). Dues posicions molt dignes en un torneig de dificultat alta. L’altre jugador, Andreu Ortega, va notar la duresa de la competi-ció juvenil situant-se als darrers llocs amb 2 punts. L’any que ve (tots són de primer any) tindran una nova opció per superar-se. A sub-16, l’irregular Alejandro Calderón va tenir contra les cordes a més d’un favorit, però li va faltar precisió en els moments claus. Tot i així, uns bons 5,5 punts en la 13a posició completen un notable torneig, però sempre sembla

Jordi Morcillo

Columna 23 Oberta


que podria aspirar a més. L’únic representant a sub-12, Magí Bernat també va tenir opcions de situar-se als llocs d’honor amb una excel·lent arrencada (4/5). Posteriorment, els punts es van anar encarint i només va poder fer tres taules en les darreres quatre jornades. Finalment, 5,5 punts i 18a posició per a un jugador en franca pro-gressió, que al juny ben bé podria superar la barrera dels 1900. En sub-10, Marc Ayllón venia amb certs dubtes i la lògica inseguretat produïda per la inexperiència (l’única va ser la final sub-8 del 2011). No obstant, va actu-ar en tot moment d’acord amb el seu nivell, amb 5 punts i la posició 28, per tant a la meitat alta de la taula.

Campionat del CEEB per equips: l’equip juvenil, sots-campió Els tres representants a la final sub-18 van confeccionar l’equip de 3 en una fa-se del Barcelonès feta amb certa manca de previsió i – ja ho vam dir- a uns preus i condicions cada cop més abusives. Les categories sub-16 i sub-18 es van ajuntar, però això es va comunicar amb 24 hores d’antel·lació. És cert que no hi havia equips per a més, però una major previsió ens hagués permès for-mar un equip probablement guanyador. No en va, els nostres van ser segons a mig punt del primer, el Peona i Peó. Ambdós equips van fer idèntics resultats, empatant entre ells, excepte en la darrera jornada, on l’equip del Guinardó va fer un 3-0 i el Catalunya un 2,5-0,5. Precisament l’altre equip nostre, el Catalu-nya B, va tenir la possibilitat de rascar mig punt al Peona i Peó en la darrera jornada, que ens hagués donat el títol. A les altres categories, els equips han actuat dignament d’acord amb el seu ni-vell, agafant experiència per a properes edicions. Cal dir que per quadrar equips algun jugador ha hagut d’anar a la categoria més alta. A sub-14, setena posició per als nostres, amb dues victòries i tres derrotes, tots ells resultats lògics. La base de l’equip és l’equip sub-12 que l’any passat

Columna 24 Oberta


van ser setens de Catalunya, i per tant és un equip que pot anar progressant. Destaquem la puntuació de Marc Juan (3,5/5), que segueix en bona línia. Els sub-12, que jugaven amb dos jugadors sub-10, també van rondar per la meitat baixa de la taula. Finalment es van classificar en 15a posició de 19 equips, amb 8 punts de 20 possibles. El millor dels nostres va ser el sòlid Alex Gil, amb 3 de 5. També l’equip sub-10 presentava una alineació jove, amb dos jugadors sub-8, però això no ha estat impediment per jugar de forma atrevida davant de rivals més experimentats. Quinzens de 24, amb quasi el 50% dels punts (9,5), i un gran “score” d’Aleix Fexas, amb 4/5. Els sub-8 “ventilaran” el torneig en tres setmanes, jugant dobles rondes diàries a la seu de la Federació, també en un torneig poc explicat (les bases, horaris, calendari, etc. no apareixen a la web oficial). Estem segur que els nostres de-butants no desentonaran.

Final de la Copa Catalana: el Catalunya comprova la duresa dels titu-lats El passat 7 d’abril, a la Selva del Camp (Tarragona), es va disputar la Final de la Copa en totes les categories. Enguany la data s’ha traslladat al mes d’abril, amb la lliga regular ja finalitzada (excepte Divisió d’Honor), i això s’ha demos-trat com un encert, perquè no hi ha hagut tantes renúncies i sempre és menys feixuc desplaçar-se amb un clima i horaris més favorables. El Catalunya va classificar el seu equip A, mentre que l’equip E era el primer en llista d’espera a la categoria més baixa. Com era d’esperar, l’E va poder entrar, i a la Final es va denominar Catalunya D. L’equip A va patir un bon nombre de derrotes 4-0, enfront d’equips que venien

Columna 25 Oberta


carregats de titulats internacionals a la recerca del títol de campió. A més, el nostre equip es podria considerar de circumstàncies, només amb un dels pri-mer cinc números de la llista: Rubén Martín (3), Jordi Morcillo (6), David Vigo (7), Alex Sáez (8), Pedro Serrano (12) i Jordi Ponce (25). Només vam poder guanyar un matx, contra el Peona i Peó (2,5-1,5), empatar contra l’Olot (2-2) i rascar un punt al Reus Deportiu (1-3). Això ens va situar a la darrera posició, i cada cop es fa més palesa la diferència entre els equips de Divisió d’Honor i equips de Primera. No podem dir que sigui un encert no haver pujat a la màxi-ma categoria, però sí que hem d’assumir que ens trobem on ens toca. L’equip D va ser penúltim a la final de Segona i Tercera categoria, però amb una puntuació molt més digna (14,5), prop del 50%. El millor de la jornada, sens dubte, el bon ambient entre els presents...i el bon menjar.

Propera cita: Obert Actiu del Catalunya Per segon any, el 5 de maig celebrarem el nostre Open de partides actives, Un cop aparcat, de manera indefinida, l’obert de partides lentes, l’any passat vam trobar aquesta fórmula interessant, que va congregar 110 jugadors al Casinet d’Hostafrancs de Barcelona. Enguany hem perfilat el torneig donant-li un caire més “amateur”, donat que la participació es limita als 2350 punts d’elo català. Esperem mantenir el bon to de la primera edició i gaudir d’una altra emocionant jornada.

Columna 26 Oberta

Club d’escacs Diagonal Mar

En una primaveral jornada de principios de abril, el teatro del centro cultural "La Farinera del Clot" iba a acoger una de sus más singulares funciones. Ya desde primeras horas de la mañana, el recinto fue tomado por las huestes del Diagonal Mar (DIM, para los amigos) con el propósito de celebrar su primer torneo activo y válido para ELO catalán de ese. Naturalmente, un evento de tal magnitud obligaba a no reparar en gastos y se contrataron así los servicios del árbitro catalán Carlos Godesard y del "cuasiárbitro" Jesús Caballero. El comportamiento ejemplar de los jugadores, los verdaderos protagonistas, relegó a éstos a un mero papel secundario. La última tecnología informática (y Antonio Ríos) contribuyeron también a agili-zar la publicación de los resultados y emparejamientos de cada ronda. Cabe destacar que las cuatro docenas de ajedrecistas aguardaron paciente-mente entre bastidores el pitido inicial, que se demoró sobremanera a causa de la burocracia típica en estas ocasiones. De todo el elenco de participantes se registró una única baja, cuyo lugar fue reemplazado prontamente por Antonio Torralba. Se echó en falta, asimismo, la asistencia de las grandes estrellas de la velocidad, como Primitivo Corral (anteriormente apodado "The One", por sus 1701 puntos de ELO). Sin embar-go, acudieron a dar su apoyo como incondicionales Juan Gracia (y su primo) y Enrique López. Tuvo que ser en la sesión vespertina cuando se hizo realidad el proyecto del proyector, gracias a un oportuno cable. El ambiente clásico se tiñó entonces de sutiles reminiscencias del séptimo arte. Todos los presentes pudieron dis-frutar así de una vistosa panorámica de la pantalla del diminuto computador. Y tras ocho ensuizadas rondas, regadas con abundante agua mineral, cumplió-se el pronóstico y se proclamó campeón del torneo el maestro nacional Josep Ridameya, del Tres Peons, quedando como segundo David Vigo, y tercero, Ale-jandro Sáez, ambos del Catalunya.

Antonio Ríos

Columna 27 Oberta


Para la entrega de trofeos, dirigida por Iván Pérez de Villar y Antonio Ríos, se contó con la presencia de tres representantes del Ajuntament de Barcelona: la Sra. Rita Alvar, consellera d'esports, el Sr. Josep Maria Bardés, conseller de co-merç y el Sr. Genís Boadella, conseller de Diagonal Mar. Entre todos lograron eclipsar el haz de luz que proyectaba sobre el blanco lienzo la clasificación fi-nal. Poco a poco fueron subiendo al escenario los felices premiados, mientras el gallinero estallaba en un frenesí de flashes y aplausos. En menos de un suspiro volaron las quince copas. Corría ya la vigésima hora del sábado cuando se bajó definitivamente el telón, y la comitiva del DIM tuvo que buscar acomodo a sus pesadas alforjas en el vehículo del estamento arbitral.

Columna 28 Oberta


Premiados I Obert d'Escacs Actiu Diagonal Mar 2013 Clasificación general: Campeón: Josep Ridameya Tatché (Tres Peons) Segundo clasificado: David Vigo Allepuz (Catalunya) Tercer clasificado: Alejandro Sáez Coma (Catalunya) Cuarto clasificado: Javier Castrillón Otero (Gerunda) Quinto clasificado: Xavier Martínez Pla (Tres Peons) Tramos elo catalán: 2000 a 2149: Fernando González Martín (Ateneu Colon) 1850 a 1999: Jordi Caixal Piqué (Valls) 1700 a 1849: Quijun Jin (Sant Andreu)

Columna 29 Oberta


Mejor jugador: Sub 10: Álex Ramón Herráez (Ripollet) Sub 12: Marcel Claramunt Bassegoda (Ateneu Colon) Sub 14: Xavier Martínez Pla (Tres Peons) Sub 18: Alejandro Sáez Coma (Catalunya) +65: Josep Ridameya Tatché (Tres Peons) 1º Distrito Sant Martí: Fernando González Martín (Ateneu Colon) 1º C.E. Diagonal Mar: Joan Guinjoan Fradera (Diagonal Mar) Álbum fotográfico del I Obert d'Escacs Actiu Diagonal Mar: h t t p s : / / p l u s . g o o g l e . c o m / p h o t o s / 1 0 8 0 8 5 3 6 4 4 7 9 9 5 3 2 9 5 0 0 6 /albums/5869309219795139937 Página oficial del I Obert d'Escacs Actiu Diagonal Mar: http://www.escacsdiagonalmar.com/p/obert-actiu-diagonal-mar.html

https://plus.google.com/photos/108085364479953295006/albums/5869309219795139937

https://plus.google.com/photos/108085364479953295006/albums/5869309219795139937

http://www.escacsdiagonalmar.com/p/obert-actiu-diagonal-mar.html

Columna 30 Oberta

Rabiosa Actualitat, Peona i Peó

RABIOSA ACTUALITAT PEONA I PEÓ

PEONA I PEO A L’INFO K Dilluns 15 d’Abril el CE Peona i Peó va ser protagonista d’un petit reportatge que va sortir a la televisió al programa Info K dels Canals de Tv3. Tracta quan aquest club va quedar doble campió de Catalunya per equips d’edats. Hi ha imatges de classes al club; com també entrevistes a jugadors /res com Xavier Povill, Ariadna Bada, Jan Insa, Nicolas Jimenez o Andy Turner. També al Blog per internet d’aquest programa el Daniel Codina i el Jordi Lladós ensenyen els primers moviments de les peces. Adjuntem els dos enllaços: h t t p : / / w w w . s u p e r 3 . c a t / p s u p e r 3 / s p 3 I t e m . j s p ?item=video_mm&seccio=video&idint=4536151 http://blogs.super3.cat/infok.php?itemid=50055

Enric Garcia

http://www.super3.cat/psuper3/sp3Item.jsp?item=video_mm&seccio=video&idint=4536151

http://www.super3.cat/psuper3/sp3Item.jsp?item=video_mm&seccio=video&idint=4536151

http://blogs.super3.cat/infok.php?itemid=50055

Columna 31 Oberta


FINAL DE LA COPA CATALANA Es va disputar la final de la Copa

Catalana a la població de La Selva

del Camp. El primer equip de

Peona i Peó va participar a la

categoria màxima o final absoluta.

Van jugar Juan David López

Perdomo, Guillem Subirachs, Marc

López Forn, Ferran Cervelló i Frederic Corrigüelas.

De 10 equips participants entre Divisió d’Honor i Primera l’equip del club va quedar 9è, que no

està malament tenint en compte el nivell que es

respirava.

L’equip campió va ser l’Escola d’Escacs

Barcelona. Segon el Montcada i tercer el Sant Josep de Badalona.

L’anècdota de la jornada va ser que el

jugador nordamericà numero 9 del

món Hikaru Nakamura es trobava de

visita per allà. Peona i Peó va

aconseguir una fotografia amb ell,

serà l’inici d’una gran amistat?

Columna 32 Oberta


FINAL A 4 DE PROMOCIÓ Diumenge 14 d’Abril es va disputar al Mas Guinardó, i Peona i Peó com a club local, la “Final a 4”; que juguen els finalistes dels grups de Promoció Preferent del Per Equips de Catalunya. Es un grup que poden jugar menors de 12 anys amb menys de 1850 d’elo català. L’equip guanyador va ser el CE Cerdanyola Mataró. Tradicionalment es disputa al local de l’equip guanyador de la temporada ante-rior, aquesta final entre 4 equips dels grups Preferents. També hi havia unes promocions d’ascens entre equips de promoció d’altres grups.

Columna 33 Oberta


Final a 4 classificació final: 1) Cerdanyola Mataró. 2) Peona i Peó. 3) Les Franqueses. 4) Banyoles. Del play off d’ascens pugen el CE Vilafranca i el CE Pallejà.

L’equip guanyador del Cerdanyola Mataró s’ha emportat un trofeu on s’aniran

inscrivint els noms dels futurs guanyadors, i se’l podrà quedar en propietat el

club que el guanyi tres cops.

Columna 34 Oberta

Gràcies

Columna 35 Oberta

Acudits

Columna 36 Oberta

Coronació / 20 € Checkmate / 20 €

Rei Ofegat / 20 €

Diagrama / 20 € Fischer / 20 €

Columna 37 Oberta

Beatles / 20 € Capablanca / 20 €

e4! / 20 €

Kaypi

Si vols una samarreta

Escriu-nos a: [email protected]

I te la fem!!

Columna 38 Oberta

La Pedrera

La Pedrera Campionat de Catalunya individual per edats celebrat a la Pineda. Durant les vacances de Setmana Santa es va disputar el

Campionat de Catalunya individual per edats. I a dia d’av-

ui ja queda lluny, però després de l’anàlisi de l’anterior

Butlletí toca fer també un repàs als campions (i veure i

comprovar també si la vaig encertar en alguna ocasió!).

Víctor Collell

Categoria sots-18 FM Marc Sánchez (Foment Martinenc). Campió del torneig deixant sense

cap mena d’opcions als seus rivals i perseguidors aconseguint vuit punts de nou i tenint un punt i mig d’avantatge respecte al segon classificat. No va patir en cap moment i és el merescudíssim campió juvenil de Catalu-nya. Repeteix el títol que ja va aconseguir l’any passat.

Carles Díaz Camallonga (SCC Sabadell). Segon classificat, molt bon torneig

d’aquest jugador que no va perdre cap partida en tot el torneig, era el se-gon del rànking i ha complit més que bé. Va fer taules amb el seu com-pany i tercer classificat Aleix Jareño i també amb el campió Marc Sán-chez. Va guanyar a jugadors forts com Alexandre Pinsach o Carlos Roja-no.

Aleix Jareño (SCC Sabadell). Bona tercera posició d’aquest jugador, que par-

tia com a nou del rànking i ha aconseguit pujar al podi fent un gran tor-neig, perdent una única partida contra el campió Marc Sánchez i entau-lant amb jugadors Carles Díaz Camallonga, Pau Juan o Carlos Rojano. També va guanyar a forts jugadors com Miquel Sierra o el MK Jordi Bals.

Columna 39 Oberta

La Pedrera

Categoria sots-16

Marc Pozanco (Cerdanyola del Vallès). Merescut campió sots-16, va comen-çar el torneig de manera dubtosa amb un punt i mig de tres. Després, però, va realitzar una remuntada (o submarino, digueu-li com vulgueu) espectacular guanyant sis partides seguides, totes elles a forts jugadors com Gal·la García Castany, Martín Forsberg, Oriol Porta o Laura Martín.

Rasen Mediña (Club d’escacs Gerunda). Doncs sorprenentment subcampió

d’aquesta categoria, i és que poca gent podria imaginar abans de comen-çar el torneig que el jugador de primer any aconseguís el subcampionat. Va realitzar també un gran torneig guanyant a jugadors com Pere Garri-ga, Llàtzer Bru, Roger Garcia Acosta, entre d’altres.

Columna 40 Oberta

La Pedrera

Laura Martín (Club d’escacs Llinars). Una jugadora que estic realment con-tent que hagi entrat en un podi absolut, alguna noia havia de fer podi en-guany degut a que no hi havia podis femenins i finalment ella ho ha asso-lit. Va anar líder del torneig durant gran part del mateix, però se li va es-capar amb una derrota a l’última ronda contra el campió Marc Pozanco.

Categoria sots-14

Alexandre Ventura (Club d’escacs Vila Olímpica). El jugador més regular del torneig. Va fer taules quan les havia de fer, va preservar quan havia de preservar i va forçar quan havia de forçar. Va jugar amb rivals durs com Manuel Pulido, Xavier Martínez Pla, Daniel García Ramos o Oriol Serra. Una victòria a la darrera ronda on tot semblava que serien taules el van proclamar campió.

Columna 41 Oberta

La Pedrera

Guillem Salagran (Club d’escacs Gerunda). Segon classificat amb un molt bon final de torneig i es va poder refer de les primeres punxades inicials. Va acabar el torneig sense cap derrota i va guanyar a jugadors com Oriol Serra, Xavier Martínez Pla o Adrián Jiménez.

David Iglesias (Blanes). Un jugador revelació d’aquesta categoria, tan sols

va perdre amb el campió, a falta de dues rondes pel final, però va fer un final de torneig espectacular guanyant a Oriol Serra i a Guillem Porta i aquest fet el va fer pujar al podi. Va demostrar ser un bon jugador.

Columna 42 Oberta

La Pedrera

Categoria sots-12

Gerard Ayats (Club d’escacs Llinars). Merescut campió de la categoria sots-12, no va perdre cap partida i sempre va jugar o bé a la taula 1 o bé a la taula 2. Va guanyar a forts rivals com Sergi López Pajuelo o Héctor Sama i va entaular amb jugadors com Albert Castillo o Ferran Solé, primer i se-gon del torneig respectivament.

Ferran Solé (Club d’escacs Lleida). Doncs també sorprenent subcampió. Tot-

hom sabia de la qualitat d’aquest jugador però ningú esperava la seva se-gona posició. Va guanyar a forts jugadors com Albert Castillo, Daniel Co-dina o Marcel Claramunt. Una victòria a la darrera ronda contra l’1 del rànking Albert Castillo el va fer entrar a la segona posició del podi.

Sergi López Pajuelo (Montmeló). Un fort jugador que s’ha merescut aques-

ta tercera plaça, era el vigent campió de Catalunya sots-10 i no ha de-fraudat en aquesta nova categoria que, tot sigui dit, era de les més dures en aquests últims anys. Va fer sis punts perdent dos partides i guanyant a jugadors com Andrea Jausàs.

Columna 43 Oberta

La Pedrera

Categoria sots-10

Arthur William Harutian (Catalònia). Més que merescut campió, a través de l’estudi i de la dedicació d’aquest esport el jugador de l’equip manresà, perdent una única partida a la darrera ronda amb el subcampió del tor-neig Llibert Céspedes. Va guanyar a fortíssims jugadors com Víctor Álva-rez Albiol, Sergi Riu, Joana Ros o Alex Maria Oproae.

Llibert Céspedes (Club d’escacs Tres Peons). El vigent campió d’Espanya

sots-8 s’ha aclimatat en aquesta nova categoria i sent de primer any ha quedat subcampió absolut, amb set punts i mig de nou fent molt bones partides. L’any que ve segurament que serà el favorit.

Sergi Riu (Escola d’Escacs Miquel Illescas). També merescuda tercera posi-

ció per aquest bon jugador de l’EDAMI, que va fer set punts en una posi-ció força ajustada en aquestes posicions. Va guanyar a jugadors com Lli-bert Céspedes o Ranim Lari. Va entaular també amb Alex Maria Oproae i amb Hugo Barrionuevo.

Columna 44 Oberta

La Pedrera

Categoria sots-8 Daniel Álvarez Albiol (Foment Martinenc). Campió de la categoria sent tan

sols un 1700, s’ha donat a conèixer per tothom guanyant aquest campio-nat i demostrant el seu bon joc. Amb sis punts i mig de set, va guanyar a jugadors com Arnau Castillo (u del rànking) o Artur Ciuret (segon classifi-cat).

Artur Ciuret (La Colmena). Segon classificat d’aquesta categoria, va cedir

tan sols un punt amb el líder i no va donar opcions als seus perseguidors. Va guanyar també a forts jugadors com l’1 del rànking Arnau Castillo o Joel Navarro. L’any que ve s’estrenarà a la categoria sots-10.

Nicolás Jiménez (Peona i Peó Club d’escacs). Merescut tercer lloc per al Ni-

co, que tan sols va cedir un punt (com el segon classificat) davant l’1 del rànking Arnau Castillo i va guanyar a jugadors com Alex Rodríguez o Ra-món Martínez, també de Peona i Peó.

Columna 45 Oberta

La Pedrera

Campionat Escolar de Barcelona per equips També va finalitzar fa poc temps l’Escolar de Barcelona per equips, on es va poder veure bon joc en totes les categories i en moltes d’elles emoció ben bé fins al final. Començarem pels més grans. Jugaven dues categories (sots-18 i sots-16) en una única lliga. Els equips eren de tres.

Categoria sots-18 i sots-16 Peona i Peó Club d’escacs.- equip format per Ferran Cervelló, Marc Tor-

rents, Jesús Ligero i Albert Puntí. Catalunya escacs Club.- equip format per Pau Juan Bartrolí, Alejandro Sáez

i Andreu Ortega. Escola d’Escacs de Barcelona.- equip format per Ricard Nadal, Max Orteu,

Bernat Fuertes i Joan Lligé.

Columna 46 Oberta

La Pedrera

Categoria sots-14

Peona i Peó Club d’escacs.- equip format per Xavier Povill, Carlos Martínez, Daniela Velasco i Adrià Pérez (aquí els equips ja eren de quatre juga-dors).

Club d’escacs Tres Peons.- equip format per Xavier Martínez Pla, Llibert

Céspedes, Leire Martínez i Nina Céspedes. Peona i Peó “B” Club d’escacs.- equip format per Albert Pita, Jaume Lladós,

Ariadna Bada, Laura Ovejero i Arnau Antich. Molt mèrit que un equip B entri al podi.

Categoria sots-12

Club d’escacs La lira.- equip format per Héctor Sama, Pol Brunet, Marc Pe-ra, Alejandro Sama i Martí Mas.

Club d’escacs Vila Olímpica.- equip format per Albert Castillo, Arnau Casti-

llo, Alejandro Martínez i Guillem Català. Peona i Peó Club d’escacs.- equip format per Jordi Lladós, Daniel Codina,

Adrià Camps, Eloi Aballanet i Miquel Juan.

Columna 47 Oberta

La Pedrera

Categoria sots-10

Peona i Peó Club d’escacs.- equip format per Nicolás Jiménez, Laura Povill, Jan Insa i Natasha de Blois.

Escola d’escacs Miquel Illescas – La Lira.- equip format per Tian Poyo, Sergi

Riu, Dafne Medinilla, Nerea Sarrio i Esteve Arauzo. Ateneu Colón.- equip format per Eduard Cano, Pol Moncunill, Berta Ba-

ques i Nil Blanes.

Columna 48 Oberta

La Pedrera

*Ara està en joc la categoria sots-8. A l’article del mes vinent en parlarem d’ell-a. Només queda dir doncs que ara per ara han finalitzat (sembla que finalment) els Campionats Escolars i Per Edats. Sí que hi ha diversos clubs que organitzen torneigs per a nois i noies sots-12 o sots-10 o bé sots-16 amb menys d’un cert ELO determinat. Per tant, els nens i nenes que vulguin jugar a escacs ho hau-ran de fer o bé en els torneigs esmentats o bé en els diferents oberts interna-cionals que s’estan presentant cada vegada més, com l’Obert de Llinars o l’-Obert del Foment Martinenc, torneigs que conten amb molta participació de gent jove. També parlarem d’aquests torneigs quan finalitzin.

Víctor Collell No us oblideu de visitar el meu bloc! http://

www.peonaipeo.blogspot.com.es/, amb cròniques, entrevistes, notícies, prò-

xims torneigs, torneigs en joc, enllaços interessants i partides comentades en-

tre d’altres!

http://www.peonaipeo.blogspot.com.es/

http://www.peonaipeo.blogspot.com.es/

Columna 49 Oberta

Gabriel Beaskoa

Vladimir Kramnik 2801

Laurent Fressinet 2706

Alekhine Memorial

Després del torneig de candidats, es celebra el memorial Alekhine. Alguns dels participants d'aquell espectacular torneig han ampliat el seu calendari tot i el cansament acumulat. Kràmnik i Svidler estan fent un torneig dolent, segura-ment per causa del sobre-esforç. Això, però, no treu mèrit als jugadors france-sos, que estan oferint un joc brillant. Fressinet, un d'ells, jove promesa dels es-cacs francesos, demostra en aquesta partida, contra el número dos del món, perquè ningú és invencible. 1.Nf3 d5 2.g3 Nc6 Aquest Cc6 no és massa comú en aquesta posició. S'amenaça e5 i controlar el centre, però després de la lògica d4, el peó de c7 perdrà, durant una estona, la possibilitat de contestar els peons centrals amb c5. L'obertura Chigorin se-gueix aquesta idea. Si ho pensem, és possible que el jugador francès volgués forçar d4, per no entrar en les conegudíssimes variants de l'obertura Réti, de la que Kràmnik n'és un dels experts mundials. 3.d4 Bg4

Columna 50 Oberta

Alekhine Memorial

L'alfil de caselles blanques queda sovint tancat pels seus propis peons en obertures de peó de dama. Desenvolupar-lo per davant dels peons facilita les coses, perquè millora la seva mobilitat i deixa més espai a les altres peces per maniobrar. S'ha de tenir en compte, però, que treure'l molt aviat si, per exem-ple, el blanc ha fet c4 i el negre no ha enrocat, pot debilitar b7, a causa de mo-viments com Db3 o Da5. 4.Nbd2 Qd7 Aquest moviment anuncia l'enroc llarg. El fet que el blanc hagi fet g3 i que l'alfil blanc trobi la seva casella natural a g2, fa que el cavall no estigui ara mal ubicat. 5.h3 Bf5 6.c3 e5!? Fressinet entrega un peó amb la idea d'enrocar-se llarg i atacar el centre amb d4. 7.dxe5 0–0–0 8.e3? Per evitar d4, Kràmnik debilita massa les caselles blan-ques. La casella d3 és ara un objectiu per l'alfil i el cavall negres.8...Nge7 9.g4 Bg6 10.b4 h5!

Columna 51 Oberta

Alekhine Memorial

La expansió prematura dels peons blancs els converteix en objectius d'atac. El blanc té encara el rei al centre, les peces mal col·locades i poc desenvolupa-ment. Sembla mentida que Kràmnik jugui d'aquesta manera. Un dels jugadors més sòlids del món (actualment és el segon en Elo, per sobre dels 2800), cone-gut per la seva capacitat per trobar el millor lloc per les seves peces i per prio-ritzar l'activitat sobre el material, es troba ara en una posició compromesa. Pe-rò la dada més preocupant, la donaré d'aquí a tres jugades, tot i que algú ja l'haurà detectat. 11.b5 hxg4! Fressinet, sense preocupar-se per la seva peça tocada, trenca l'estructura de flanc de rei i esclavitza les forces del blanc a la defensa. Fixem-nos que la mobilitat del blanc és penosa.12.bxc6 Nxc6 13.e6!? Aquesta, en concret, és una bona jugada. El peó es perdrà i, tant per tant, el blanc obliga el negre a capturar-lo a e6, per seguir amb Cd4 i canviar els cavalls, per menjar amb el peó de c3 i guanyar espai. Fins aquí bé, però ara fixem-nos amb una dada molt preocupant: Kràmnik, des de la jugada 5, només ha fet jugades de peons! És a dir, que duu 8 jugades seguides de peó en plena obertura!! És cansament? L'ha afectat la recent participació al torneig de can-didats? En tot cas, poques vegades es veu el genial rus jugant d'aquesta mane-ra. Com veurem, Fressinet, un dels talents francesos més prometedors, casti-garà aquesta temeritat amb estil.13...Qxe6 14.Nd4 Nxd4 15.cxd4 Be7!?

Columna 52 Oberta

Desenvolupament. Fressinet treu les peces que li falten amb calma. Té d'avan-tatge tots els moviments que el blanc ha perdut amb els peons. Per altra ban-da, té dos peons de més i en breu guanyarà el d'h3. 16.Bg2 gxh3Tercer peó, passat i defensat. 17.Bf3 Bf5 18.Qa4 Kràmnik, a bones hores, prova d'amena-çar alguna cosa. Però el rei negre està molt segur. A més a més, l'alfil d'f5 con-trola la casella b1, que el blanc somiaria per la seva torre.18...Kb8 Defensa a7 i no modifica ni debilita els peons de l'enroc. 19.Ba3 Bh4! Excel·lent jugada. Amb peça de més, el que interessa al blanc és canviar com més peces millor. Fressinet, no obstant això, ho refusa i utilitza l'alfil per crear noves amenaces. El blanc ha de fer front a la mortal Dxe3+. 20.Nf1 Per fer-ho, subdesenvolupa una peça. Les coses no poden pintar pitjor pel blanc. La torre d'h1 no juga i venen g5 i g4, que provocarien la restricció total de les pe-ces blanques i l'entrada letal dels peons pel flanc de rei. 20...g5 21.Rh2 El rus protegeix f2, però no pot fer res contra g4, Ae4, Ag2. 21...g4 22.Be2 Be4 23.Rc1 Bg2

Alekhine Memorial

Columna 53 Oberta

Alekhine Memorial

L'alfil bloqueja la defensa d'f2. La torre queda tancada. Els tres peons de més compensen la peça, però la posició incrementa l'avantatge fins a fer-lo gua-nyador. Els peons negres destrossaran les defenses blanques. Els alfils blancs no apunten enlloc, i la dama i la torre no poden fer res contra l'enroc negre. La posició és desesperada. 24.Qa5 Rc8 Altre cop, Fressinet evita tocar i debilitar els seus peons. Defensa tranquil·lament c7 i es manté sòlid com una roca. Hem d'aprendre d'aquest tipus de jugades. Mai hem de tenir por, quan estem atacant, de "perdre" un temps per defensar-nos amb calma, i evitar qualsevol possibilitat de contra-joc. 25.Rc3 Kràmnik defensa e3, perquè ja preveu que per aquella zona vindrà la trom-ba.25...Bxf2+!! Fressinet colpeja el tauler amb una jugada espectacular. Amb totes les peces i els peons a les seves caselles òptimes, ara els fa funcionar, i les debilitats del blanc afloren, de sobte, totes de cop. 26.Kxf2 L'alfil s'ha de menjar, tot i que el blanc ja es pugui rendir. Si el rei anés a d1 o a d2, Axf1 i g3 guanyarien. Ara es veu que el peó d'f2 era tan important que a Fressinet no li ha fet res sacrificar una altra pe-ça per a eliminar-lo. Ara, els dos peons negres són passats. El cavall defensor serà eliminat i l'avanç dels peons serà inevitable. 26...Bxf1 27.Kxf1

Columna 54 Oberta

[27.Bxf1 g3+ 28.Kxg3 Qf5! La dama bloqueja la fugida del rei i ara el blanc no pot evitar en condicions Tcg8+] 27...g3 I ara, l'onada de peons... 28.Bf3 gxh2A-quest dos peons són massa forts. La idea del negre és dur una torre a g8, a g1 i coronar. Així de fàcil. 29.Ke2 [29.Qxd5 Qxd5 30.Bxd5 Rcg8 I la torre arriba a g1.] 29...Rhg8 30.Bc5 a6Últim intent ridícul i desesperat de Kràmnik, que només allarga la seva ago-nia. 31.Bh1

Alekhine Memorial

Columna 55 Oberta

Alekhine Memorial

1...Rg2+! Fressinet acaba amb elegància. El rei no pot anar ni a d3 ni a f3 pels mats amb la dama. Si torna a la primera fila el blanc perd l'alfil i el negre, a so-bre, coronarà. 32.Bxg2 Kràmnik, alhora que fa la jugada es rendeix. Els dos pe-ons passats a segona fila no es poden aturar.

0–1

Columna 56 Oberta

Rabiosa Actualitat

RABIOSA ACTUALITAT

LA NOTICIA DEL MES

SCC SABADELL CAMPIO DIVISIÓ D’HONOR PER EQUIPS CATALUNYA 2013 El SCC Sabadell és l’equip que ha guanyat la Divisió d’Honor al Per equips de Catalunya. Ha aconseguit la victòria en els 11 matxs disputats. CAMPIÓ: SCC Sabadell 11 punts. 2) Barcelona Uga 10 punts. 3) CE Montcada. 8 punts. Aquestes importants fites són sempre victòries de club, hi ha molta gent impli-cada que col·labora i socis que formen part de l’equip, ja ho hem comentat al-guna vegada en aquests articles. Sempre resulta mèrit de tothom.

De tota manera citaré els noms dels juga-

dors que han format part en aquest pri-

mer equip campió: Paco Vallejo, Alexan-

der Fier, Alvar Alonso, Jordi Magem, Juan

Manuel López, Josep Oms, Luís Rojas, Llu-

ís Maria Perpinyà, Michael Rahal, José

Maria Hernando, Kike Colon, Miquel

Monraba, Imar Tallo, Oscar Oliva, Carles

Díaz Camallonga, Marc Campos.

Enric Garcia

Columna 57 Oberta

Rabiosa Actualitat

S’APROPA UN MUNDIAL ATRACTIU Fa més de 20 anys d’aquesta foto.

Dos jugadors molt ca-rismàtics van jugar al-gunes finals del Campi-onat del Món d’escacs durant els anys 80; Moscú, Londres, Sevi-lla, Lyon…. Aquestes van ser molt seguides no només per jugadors en actiu, sino

aficionats esporàdics als escacs o a l’esport en general seguien el dia a dia d’-quests interessants matxs. Tots els respectes amb els altres campions o finalistes que han agafat el relleu, però aquesta espectació popular no s’ha tornat a produïr. Han passat grans ju-gadors, però potser han faltat ingredients o cert carisma en els dos determi-nats aspirants que s’han anat enfrontant. Ara crec que se’ns presenta un altre vegada una atractiva final per al públic en general. Particularment vibro molt amb aquest matx que sembla que es pro-duirà el Novembre a Chennai. Jugarà Viswanathan Anand d’India; segurament el jugador més consistent dels darrers temps, actual campió del món. Probablement també el millor ju-gador dels últims anys a matx 1x1. Recordem que ha derrotat el 2008 a Kram-nik, 2010 a Topalov i 2012 a Boris Gelfand. Tres matxs molt interessants que podrien recordar mínimament la vella rivalitat dels 2 grans dels 80. Però cap d’aquests 3 finalistes arribava amb l’estat de forma ni el carisma de l’actual nu-mero 1 del ranking mundial, l’aspirant del 2013 Magnus Carlsen.

Columna 58 Oberta

Rabiosa Actualitat

Magnus Carlsen de Noruega arriba a la final del Mundial en un estat de forma espectacular. Ha batut un record de puntuació d’elo molt destacat, ha guanyat el torneig de Wijk aan Zee i també ha guanyat el fort torneig de Candidats. A més la seva joventut li atorga cert atractiu per a un possible públic popular d’a-quest matx.

Segur que aquesta final despertarà expectació al públic escaquista; però tam-

bé podria fer-ho en altres mitjans de comunicació més generals o esportius,

seria important que sigui així. Els dos jugadors tenen atractiu i carisma perquè

això resulti una realitat.

Columna 59 Oberta

Rabiosa Actualitat

L’activitat dels “cracks” no s’atura Ja hem comentat que Magnus Carlsen va guanyar recentment Wijk aan Zee i el Matx de Candidats. Però actualment hi ha altres torneigs on els primers jugadors del ranking mun-dial estan jugant, entre ells l’altre finalista Anand que prepara la final de forma activa.

Memorial Alekhine Aquí participa gent com Vladimir Kramnik, Viswanathan Anand o Levon Aroni-an. De moment estan brillant en l’instant que escric l’article Michael Adams o Boris Gelfand, però encara poden passar coses.

Zug. Suissa. Renova Group. Aquí participa gent com Alexander Morozevich, Veselin Topalov o Ruslan Po-nomariov, que en l’instant que escric això van líders. Però també pot canviar la classificació. La qüestió és que les primeres espases segueixen actives. Al meu blog http://rabiosactualitatescacs.blogspot.com.es/ intento i seguiré al màxim aquesta ac-tualitat.

Partides interessants d’aquests campionats: Blanques: Levon Aronian ARM Negres: Peter Svidler RUS 1) d4 - Nf6; 2) c4 - g6; 3) Nc3 - d5; 4) Nf3 - Bg7; 5) cxd5 - Nxd5; 6) e4 - Nx-c3; 7) bxc3 - c5; 8) Rb1 - 0-0; 9) Be2 - b6; 10) 0-0 - Qc7; 11) Bg5 - e6; 12) Qd2 - Bb7; 13) Qe3 - Nd7; 14) Bf4 - e5; 15) Bg3 - Rae8; 16) d5 - f5; 17) Bh4 -

http://rabiosactualitatescacs.blogspot.com.es/

http://rabiosactualitatescacs.blogspot.com.es/

Columna 60 Oberta

Rabiosa Actualitat

h6; 18) exf5 - gxf5; 19) Rfd1 - Qd6; 20) Nd2 - Qg6; 21) Qg3 - Qxg3; 22) hxg3 - Bf6; 23) Bb5 - Re7; 24) Bxd7 - Rxd7; 25) Bxf6 - Rxf6; 26) c4 - Rg7; 27) Rb3 - Rg4; 28) Rc1 - Rd4; 29) Nf3 - Re4; 30) Ra3 - a6; 31) Rb3 - b5; 32) Rb2 - Rf7; 33) cxb5 - axb5; 34) Rxc5 - b4; 35) d6 - Rd7; Rd2. 1 - 0

Blanques: Viswanathan Anand. INDIA Negres: Liren Ding. CHINA 1) e4 - c6; 2) d4 - d5; 3) Nc3 - dxe4; 4) Nxe4 - Bf5; 5) Ng3 - Bg6; 6) h4 - h6; 7) Nf3 - e6; 8) Ne5 - Bh7; 9) Bd3 - Bxd3; 10) Qxd3 - Nd7; 11) f4 - Bb4; 12) c3 - Be7; 13) Bd2 - Ngf6; 14) Qe2 - c5; 15) dxc5 - Qc7; 16) b4 - 0-0; 17) 0-0 - a5; 18) a3 - Nxe5; 19) fxe5 - Nd7; 20) Ne4 - axb4; 21) cxb4 - Qxe5; 22) Bc3 - Qc7; 23) Rad1 - Rad8; 24) Qg4 - g6; 25) Nd6 - e5; 26) Qc4 - Nb6; 27) Qe4 - Nd7; 28) h5 - gxh5; 29) Qf5 - Bf6; 30) Qxh5 - Qc6; 31) Rxf6 - Nx-f6; 32) Qxe5. 1 - 0

Blanques: Gata Kamsky USA Negres: Alexander Morozevich RUS 1) e4 - c5; 2) Nf3 - g6; 3) c4 - Bg7; 4) d4 - Qa5; 5) Nc3 - d6; 6) h3 - Nc6; 7) d5 - Nd4; 8) Bd2 - Qb6; 9) Rb1 - Nf6; 10) Bd3 - 0-0; 11) 0-0 - Nd7; 12) Nxd4 - cx-d4; 13) Na4 - Qc7; 14) f4 - a5; 15) Be1 - b6; 16) Bg3 - e6; 17) f5 - exf5; 18) exf5 - Re8; 19) b3 - Nf6; 20) Bf2 - Nh5; 21) Qd2 - Be5; 22) Rbe1 - Qd8; 23) fxg6 - hx-g6; 24) Re4 - Bd7; 25) Bh4 - Qc7; 26) g4 - f5; 27) Rxe5 - dxe5; 28) Qh6 - e4; 29) d6 - Qb7; 30) Nxb6 - Re6; 31) gxh5 - g5; 32) Qxg5 - Kh8; 33) Qxf5 - Rg8; 34) Kh2 - exd3; 35) Bf6 - Rxf6; 36) Qxf6 - Kh7; 37) Nd5 - Bxh3; 38) Kxh3 - Qd7; 39) Kh2 - d2; 40) Qe7 1 - 0

Columna 61 Oberta

Rabiosa Actualitat

ESPAI PER APLAUDIR TEMA 8 UNIÓ DAVANT L’ADVERSITAT TOTES LES FEDERACIONS CATALANES UNIDES EN UN MANIFEST Davant la delicada situació en la que es troben les federacions, arrel de les re-tallades en general, i concretament ara per la retallada de la Secretaria Gene-ral de l’Esport de quasi el 50 per cent; representants de totes les federacions catalanes s’han unit en una roda de premsa i el president David Moner ha lle-git un Manifest. Aquesta fotografia on s’uneixen representants esportius de diferents modali-tats resulta per mi destacable. Encara que sigui per fer front a una adversitat comú, aplaudeixo la iniciativa i també particularment l’escrit. Manifest: http://escacs.cat/web/novetats/1211 En aquest es destaca el valors positius de l’esport en vàries branques de la so-

cietat; entre elles la salut, benestar social, valors educatius, política econòmica

i projecció internacional. La indefinició del terme esport i concretament dels

escacs, per mi els fan vulnerables en temes diversos com aquest de les retalla-

des econòmiques; com

seguidament parlarem a

l’”Espai Crític”. Va molt bé

en ocasions com aquesta

reflexionar com les pràcti-

ques esportives incidei-

xen positivament en varis

aspectes a la vegada de la

societat.

http://escacs.cat/web/novetats/1211

Columna 62 Oberta

Rabiosa Actualitat

ESPAI CRÍTIC. INTENTAREM PASSAR DE PUNTETES TEMA 10 LES RETALLADES ECONÒMIQUES A L’ESPORT I ALS ESCACS. LA INDEFINICIÓ SOCIAL ELS FA VULNERABLES En el primer “Columna Oberta” ja vaig escriure un article sobre les avantatges, però també els inconvenients sobre la indefinició del terme “Escacs” a nivell social. Aquest fet per mi també afecta o fa vulnerable la nostra activitat davant problemes com les retallades econòmiques en temps de crisi. En l’anterior ar-ticle parlava més concretament dels Escacs a l’Escola. El mateix que vaig explicar en aquell article té alguns paralelismes amb l’es-port en general. Aquest també es percebut de diferents maneres per la socie-tat. Hi ha la vessant educativa, la lúdica o recreativa, la cultural, la recerca del rendiment, l’espectacle, la salud física….. Cadascú viu l’esport a la seva mane-ra, o no té cap contacte amb ell potser. Naturalment aquest ampli ventall de característiques enriqueix la pràctica es-portiva; però a la vegada, i aquí vull arribar, fa que la gent que no està familia-ritzat amb ell els hi resulti difícil classificar-lo. Com no es exactament classificat socialment ni com a Cultura, ni Educació, ni Salut……resulta fàcil eliminar ajudes cap a ell, que no siguin directament aïllats patrocinadors o altres mitjans privats que ajuden a l’esport d’èlit de seguiment massiu. Quan reflexionant una mica sabem que és totes les coses a la vegada.

Per això m’agrada força el text del Manifest de la

UFEC, ja que reflexiona sobre els variats beneficis de

l’esport en diferents àmbits com el benestar social,

salut, cohesió, educació, política econòmica i projec-

ció internacional.

Columna 63 Oberta

Rabiosa Actualitat

EL RACÓ DE NOSTRADAMUS El Manifest de la UFEC és positiu; però la noticia de les retallades és una prova més de que vivim temps difícils, i que afectaran concretament els escacs tam-bé. Penso que hauríem de donar una imatge externa que els escacs som una acti-vitat fàcil, pràctica i econòmica. Que no som un grup tancat al marge de l’acti-vitat d’oci popular. Els escacs poden estar a l’abast de tothom. Per això alguns clubs organitzen activitats al carrer, o enfocades a que no fede-rats o no socis puguin participar. L’objectiu moltes vegades és també donar a conèixer el mateix club a l’entorn social o veïns propers. Aquesta pràctica la considero molt positiva per trencar la imatge que té molta gent dels escacs, i també per promocionar l’activitat en temps de crisi.

Columna 64 Oberta

Problemes amb...

Wei Yi Wei Yi (1999) és el GM més jove de l’actualitat i el quart de la història després de Sergey Karjakin, Parimarjan Negi i Magnus Carlsen en obtenir el títol amb 13 anys, 8 mesos i 23 dies. Va néixer el 2 de juny de 1999 a la província xinesa de Jiangzhou i es va donar a conèixer internacionalment al disputar, amb tan sols 7 anys, el grup B del Campionat de la Xina i aconseguir 5 punts guanyant al MF Chen Fan i fent tau-les amb el GM Zhou Jianchao. Gràcies a aquest i als posteriors torneigs esta-tals Wei Yi va inagurar el seu elo FIDE als 9 anys amb 2138. A partir d’aquest moment les victòries contra MI com Yang Kaiqi, Liu Qingnan, Li Haoyu i GM com Xiu Deshun van deixar de ser una sorpresa i va obtenir la seva primera norma de GM al Campionat del Món Junior de 2012 i la segona a l’Open d’I-donèsia del mateix any. La tercera i definitiva norma de GM va arribar aquest 2013 a l’Open de Reykjavik on va aconseguir arribar als 2530 punts actuals guanyant als GM Maxime Vachier-Lagrave i Vladimir Baklan i fent taules amb jugadors com els GM Ding Liren i Wesley So.

Amb aquestes dades i la progressió espectacular que està demostrant ningú

dubta que Wei Yi està cridat a ser una de les estrelles mundials ben aviat.

Guillem Subirachs

Blanques juguen i guanyen

Wei, Yi – Torre, Eugenio

(Asia Open Men, 2012)

Columna 65 Oberta

Problemes amb...

Negres juguen i guanyen

Wei, Yi – Al Rashedi, Mayed

(Asian Youth invitational

chess champions, 2010)

Blanques juguen i guanyen

Karthikeyan, Murali - Wei, Yi

(Asian Youth invitational

chess champions, 2010)

Negres juguen i guanyen

Tatekhin, Vyacheslav - Wei,

Yi (5th World School Ch.

U11, 2009)

Columna 66 Oberta

Coses de <<nens>>

O la complexitat dels conceptes elementals

-Vinga, digueu-me possibles plans- (silenci). (Assenyalant una torre) -Va, què diem?- (silenci). (Tornant a assenyalar la torre) -Què creieu que li cal al blanc? -Fer "mate"- Els meus alumnes progressen... Molt

Tàctica i estratègia. Estratègia i tàctica. Hi ha jugadors tàctics... i jugadors estra-tègics. Coses com aquestes han ressonat pel cap de molts jugadors quan comencen a jugar a escacs. Però què és la tàctica i què és l'estratègia? Recorrem a l'IEC: Estratègia : Art de coordinar les accions i de maniobrar per tal d’aconseguir una finalitat. Tàctica: Camí més o menys hàbil, expedients que hom adopta, per a arribar a un cert resultat. És a dir: l'estratègia és un art, una capacitat de prendre un seguit de decisions correctes i decidir objectius; la tàctica és el camí, la optimització dels recursos per assolir els objectius a curt termini. S'intenta resumir dient que la tàctica respon a la pregunta "què volem?" i la tàctica a la pregunta "com ho volem?". Per tant, un jugador estratègic és aquell que sap què ha de fer i fa una tria acu-rada d'objectius en cada moment. Es caracteritza per no precipitar-se. Si bus-quem referents entre els campions del món ens trobaríem amb jugadors com Capablanca o Petrosian.

MK Joan Xancó

Columna 67 Oberta

Coses de <<nens>>

Un jugador tàctic, en canvi, és aquell que troba recursos per assolir els seus objectius pel camí més curt. Normalment ho associem amb el jugador agres-siu. Jugadors com Tal encapçalen aquest grup. Evidentment que un Gran Mestre ha de tenir profunds conceptes tant de tàc-tica com d'estratègia i nosaltres... també! Ara que hem analitzat en els tres anteriors números gran part de conceptes escaquístics podem abordar aquest tema amb certa comoditat i sobretot, sen-se por. Així doncs... Donem la volta a L'estratègia i la tàctica (I) En diferents números entendrem aquests conceptes i donarem eines per millo-rar en el càlcul estratègic i tàctic. Introduint l'estratègia o "Què volem?" Quantes vegades ens preguntem "I ara què faig?" en una partida, i tenim la sensació que prenguem la decisió que prenguem es equivocarem. D'això se'n diu buscar un pla. Un pla és allò que ens han dit que hem de fer quan sortim de l'obertura fins que arribem a un final. Evidentment no és cert, ja que de plans n'hi ha en to-tes les fases de la partida, i no són sempre constants. Un pla no és cap altra cosa que un objectiu. Jugar sense pla és molt comú en molts jugadors i ens fa errar per la partida esperant que el rival es decideixi. El famós "Jugo h3 (o a3) com a jugada d'espera, aviam què fa". Com ja vam veu-re el temps és or i no ens podem permetre el luxe de regalar-lo. Per aconse-guir-ho hem de tenir els objectius claríssims.

Columna 68 Oberta

Coses de <<nens>>

De plans hi ha molts, de millors i de pitjors, alguns a curt termini o d'altres pensant en la partida com a globalitat. La dificultat és saber trobar-los, però sempre hem de tenir algun.

L'objectiu Global És aquell objectiu que des que apareix sempre el tenim en ment i que per dur-lo a terme necessitarem objectius immediats. Els seus guanys responen a qüestions més generals i significatives. Veiem exemples:

En aquest diagrama, veiem que les blanques han entregat un peó. El seu objectiu global po-dria ser evitar el desenvolupament de l'alfil blanc de les negres i pressionar l'enroc curt. En canvi, per a les negres el que podríem fer és buscar seria la manera d'activar-lo i arribar a un final amb un peó de més.

En aquesta posició veiem com les negres han canviat la dama per dos cavalls i un alfil. L'ob-jectiu global podria ser activar aquestes peces i neutralitzar les columnes.

Columna 69 Oberta

Coses de <<nens>>

Quan hem assolit un objectiu global immediatament apareix un altre, ja que sempre tenim algun objectiu. D'altres objectius globals podrien ser els següents:

Obtenir una estructura de peons superior. Evitar que el Rei s'enroqui Obrir la columna g i doblar les torres ...

L'objectiu immediat L'objectiu immediat és aquell que volem aconseguir en poques jugades. Pot formar part d'un objectiu global o bé aparèixer a partir d'una jugada rival, ja sigui per un error o per contrarestar l'objectiu de l'oponent. Veiem exemples: L'objectiu global del blanc podria tractar-se d'evitar l'enroc i el desenvolupa-ment de les peces negres, i com a objectiu immediat decideix obrir la diagonal a4-e8: 1. a4 Encara que no ho sembli l'objectiu immediat juga a favor del global, ja que si el negre vol enrocar-se tindrà problemes amb el peó de b5

Columna 70 Oberta

Coses de <<nens>>

Altres objectius immediats, entre parèntesis uns possibles objectius globals: Desenvolupar una peça (per controlar el centre) Clavar una peça rival (fer pressió sobre l'estructura de peons) Fer una ruptura pel flanc de dama (situar les torres en una columna

oberta)

A vegades, si el rival els intenta evitar i considerem que són importants, és possible que els objectius immediats es converteixin en objectius globals i que la batalla giri al voltant d'ells. La divisió entre immediat i global és indicativa. Hi ha objectius més immediats que d'altres i alguns més globals que d'altres. En els propers números seguirem aprofundint en el càlcul estratègic. Introduint la tàctica o "Com ho fem?" Per assolir els nostres objectius de la manera més ràpida i eficaç hi ha una nor-ma molt important: "Oblidar tot el que hem après". Tot i que sembla una mica de pel·lícula o com una d'aquelles frases que es diu per quedar bé el temps ens demostra que és, evidentment no del tot, cert. Què vol dir això? Vol dir que moltes vegades descartem possibilitats per anar en contra de conceptes que tenim molt integrats. En aquest apartat volem veure els recursos que ens poden ajudar a aconseguir que els nostres objectius es facin realitat pel camí més ràpid, i que poguem aprofitar els errors rivals. Bàsicament hi ha dos recursos a tenir en compte:

Punts dèbils i punts forts (Veure revista 3 de Columna Oberta) "Temes tàctics"

Columna 71 Oberta

Coses de <<nens>>

Temes tàctics Tots hem escoltat el concepte de Temes tàctics en els escacs però pocs de nos-altres sabríem la seva definició sense enumerar quins són. En l'apartat de tàc-tica intentarem entendre'ls tots a partir del mateix concepte: La relació entre les peces i les caselles. Com a exemple és molt senzill. Ràpidament podem veure dues relacions:

1. El rei i la dama comparteixen fila. 2. Les caselles c8 i g8 comparteixen salt de cavall a e7. 3. Les caselles e8 i g8 comparteixen salt de cavall a f6

Columna 72 Oberta

Coses de <<nens>>

I el raonament és el següent:

"Si aconseguim que la dama es desplaci a c8 o a f6 podem fer escac amb el ca-vall a e7 o a f6 i capturar-la." Veiem fàcilment que gràcies al primer factor la dama es desplaça a c8 després de 1.Tc8+

A més, ens hem ajudat dels punts dèbils del negre, un enroc dèbil amb l'ajuda d'un cavall i una torre molt actives. Per a conèixer tots els temes tàctics només cal ser conscient d'una cosa: La re-lació ente les peces i caselles. De temes tàctics n'hi ha molts, i segons la bibliografia que mirem n'hi haurà més o menys. Els més importants són:

Atac doble-Enfilada-Raigs X-Desviació-

Sobrecàrrega-Atracció- Atac a la descoberta-Clavada

Columna 73 Oberta

Us plantejo una altra posició senzilla:

Coses de <<nens>>

La torre i el rei negres es troben a la mateixa fila.

Alfil blanc, l'alfil negre i el rei es troben a la mateixa diagonal.

El punt g8 i el punt a8 (on es troba el rei) comparteixen la casella d5 (on es tro-ba l'alfil) per la diagonal.

El raonament podria ser el següent: Si aconseguís que la torre negra es trobés a g8, la podria capturar després d'A-xA+. Veiem que gràcies a 1.Tg8, aconseguim el nostre objectiu. En els propers números veurem tots els tipus de relacions que existeixen i a quin tema tàctic estan associades.

Columna 74 Oberta

Temps al racó

L’aposta

Francisco de Quevedo visqué entre el 14 de setembre de 1580 i el 8 de setem-

bre de 1645. Curiosament morí a l’edat de 64 anys, com les caselles del nostre

joc preferit, però la història que explicarem avui poc te a veure amb els es-

cacs... Bé, en principi, doncs a títol personal, estic totalment convençut que tot

està relacionat d’una manera o altre.

Quevedo fou un home realment il·lustrat, que gaudí des de sempre d’una alta

posició i consideració social, i gràcies aquestes facilitats que tingué des de ben

petit, sumat evidentment al seu gran talent i esforç, va acabar convertint-se en

el màxim representant del barroc espanyol.

La part més coneguda de la obra Quevedo, és la que produí durant la seva jo-

ventut, principalment caracteritzada per un elevat to satíric, alegre i agut. Però

el seu talent anava molt més enllà, un dels seus poemes més reconeguts és un

que li fa a l’amor, i fa així:

AMOR CONSTANTE MÁS ALLÁ DE LA MUERTE

Cerrar podrá mis ojos la postrera

sombra, que me llevare el blanco día,

y podrá desatar esta alma mía

hora, a su afán ansioso linsojera;

mas no de esotra parte en la ribera

dejará la memoria en donde ardía;

nadar sabe mi llama la agua fría,

y perder el respeto a ley severa;

López Forn

Columna 75 Oberta

Temps al racó

Alma a quien todo un Dios prisión ha sido,

venas que humor a tanto fuego han dado,

médulas que han gloriosamente ardido,

su cuerpo dejarán, no su cuidado;

serán ceniza, mas tendrán sentido.

Polvo serán, mas polvo enamorado.

Bé, això només era a mode d’exemple, de que la seva sensibilitat i bon fer

abraçaven totes les facetes de l’escriptura.

Com hem dit, el Quevedo més famós era el jovial, el graciós, el satíric. Així no

era d'estranyar veure’l sempre competint, buscant confrontacions amb els

seus amics, sempre que aquestes confrontacions signifiquessin una alta suma

de diner i requerissin de vertadera astúcia.

Així doncs, l’aposta més arriscada a la qual

es va haver d’enfrontar fou la de posar en

evidencia que la filla més estimada del Rei

Felip era coixa.

Realment ningú creia que s'atreviria a ridi-

culitzar a la infanta més protegida de la

cort, però l’enginy i la insensatesa de Fran-

cisco de Quevedo no tenien límits, així

que a la primera invitació formal d’assistir

a palau que tingué des de l’acord de

l’aposta, s’hi llença.

Vestit amb les seves millors gales, i amb

un obsequi a cada mà, s’agenollà en el

Columna 76 Oberta

Temps al racó

moment que la infanta el rebia, i amb el cap abaixat en ple gest reverent i al-

çant ambdues mans li oferí:

“Entre el clavel y la rosa, Su Majestad es-coja”

Així va guanyar l’aposta Quevedo, i no només això doncs gràcies a aquest pa-

rany, tothom va descobrir també l'increïble sentit de l’humor del que feia

gal·la la infanta, que acceptant el repte li digué:

“Que soy coja ya lo se, pero la rosa escogeré”

Columna 77 Oberta

Tauler de lletres

Crítica literària: La defensa i Contrajoc De ben segur que quan llegiu aquestes línies ja haurà passat Sant Jordi. Sí, el dia que la gent que no sempre compra llibres en compra un. El dia que si de-manes res que no sigui novetat sembla que facis nosa. El dia que el més venut sembla el millor. Jo us proposo que després de la foguera de novetats passeu al caliu de la bona literatura que no tothom sap discriminar –car, en tot àmbit cal alletar-se de tradició i formalitat per arribar a assaborir l’aparició d’un nou brot d’originalitat i, sense demora, fer-lo passar a les arrels, al cànon que justi-fica i legitima la nostra degustació literària. Sant Jordi, ves a saber per què, el patró de les pàtries dels dos autors. Patró de totes les Rússies, la pàtria que sempre se li va esmunyir a Vladimir Nabokov, i patró de Catalunya, la pàtria de David Nel·lo, pàtria que aspira, un cop més, a matar l’aranya –també a nosal-tres se’ns esmuny! Adéu preàmbuls, entrem en matèria. Vladimir Nabokov (1899-1977), fill de Sant Petersburg, ciutat de grandíssims escaquistes, amarat de cultura anglosaxona a Anglaterra i als Estats Units, poli-facètic, entomòleg empedreït, en concret lepidopteròleg –recomano veure fo-tos on Nabokov, mentre caça papallones, ens regala la vista amb una aparença que regalima la bonhomia de la vida burgesa, com si al món no passés res i ningú no patís, tot mudat amb uns patalons curts que semblen els d’un senyor com cal de l’Eixample però tot just retallats per sobre els genolls i uns mitjons gens esportius tot just per sota els genolls, vaja, Nabokov semblava anglès, combinava perfectament l’elegància amb el mal gust ben displicent- i composi-tor de problemes d’escacs –mai ningú no parla d’un Nabokov jugador de tor-nejos d’escacs; els problemes, per més meravellosos que siguin, són exemplars perfectes i bellíssims d’una meravellosa col·lecció de papallones; fredor i artifi-ci, l’observació perfecta és possible, vaja, allò que permet fer novel·les que en-velleixen bé. Nascut a Sant Petersburg, dèiem, pascut dins la plenitud anglosa-xona i envellit en la pau, més pròpia d’una col·lecció de papallones, de la Suïs-sa envejadíssima des de tots els suds de la segona meitat del segle XX –qui de

Juli Bernat

Columna 78 Oberta

més de quaranta anys no ha estat educat en el plany singular de no ser com els helvètics en les nostres latituds? Però, mireu per on, el Nabokov de La defensa no és ben bé el Nabokov de Loli-ta, és el Nabokov jove, encara només rus amb pinzellades de vida alemanya, francesa i tot allò que va decorar inicialment al rus fugit de la revolució d’oc-tubre –la nissaga de Nabokov no era pas reaccionària i feudal, però la moder-nitat política a la qual aspirava son pare va restar superada de molt pels esde-veniments. Nabokov, com ell mateix explica, va escriure La defensa en rus sota el títol de Zashchita Luzhina que literalment és “la defensa de Luzhin” –per tant, un títol com La defensa Luzhin seria més pròxim a l’original i a la termino-logia pròpia dels escacs que no pas el que finalment ha circulat entre nosal-tres. La defensa no és pas una novel·la d’escacs –no és una novel·la de gènere com si ho són moltes novel·les de lladres i serenos o de ciència ficció. De fet mai no n’he llegit –ni tan sols n’he trobat cap. Una novel·la escaquística no passaria de ser una partida comentada amb més dramatisme que no pas el que tenen les partides comentades de revistes i biografies de grans jugadors, quin avorriment literari! Com a molt els escacs només donen per un manga o un anime: capítol rere capítol veuríem tot de llàgrimes, suors i patiments dels herois davant els moviments dels contraris, mentre, entre partida i partida, aprenen noves tècniques fins a aconseguir la vindicació desitjada davant dels contraris reiterats fins a l’obsessió –de fet ja s’ha fet amb diversos esports, The prince of tennis o Inazuma eleven. Aquest error, considerar La defensa una no-vel·la d’escacs, s’ha comès molts cops dins el món dels escacs, com si es trac-tés de justificar una causa. Fins i tot amb la més gran de les grandiloqüències culteranes i filosòfiques. Vegeu, sinó, com a exemple, el que diu un senyor for-madíssim, Antonio Galiano, a la revista Jaque, núm. 501, on afirma que “Entre esas novelas se encuentra La defensa, publicada en Berlín en 1930. La dedica a una de sus grandes aficiones a lo largo de toda su vida: el ajedrez. En ella narra la vida del maestreo Luzhin, que llega a convertirse en un gran campeón. En la obra el ajedrecista es visto como un artista obsesionado por su arte, al que en-trega su vida. Sin duda, La defensa es una de las novelas dedicadas al ajedrez de más alta calidad literaria.” Només cal llegir la introducció a la primera edició anglesa, dels primers anys seixanta que acompanya l’edició castellana de l’edi-

Tauler de lletres

Columna 79 Oberta

Tauler de lletres

torial Anagrama, escrita pel Nabokov per saber que la novel·la es va editar per primer cop a París –dins una revista d’emigrants russos- que l’edició alelmanya que esmenta Galiano és la segona, i que el tema que tracta Nabokov és el de l’enfonsament mental de Luzhin. Malgrat tot, el més apassionant és llegir com Nabokov descriu i narra la infan-tesa, joventut i maduresa de Luzhin: un home que ha fet dels escacs una de-fensa davant l’abisme interior que l’amenaça, com la racionalitat del joc oculta la irracionalitat del seu esperit, com finalment l’única defensa al final consis-teix en fugir fins i tot de tota defensa, ja que la cuirassa constituïda amb els es-cacs perd tota funcionalitat. Només el salva de l’abisme l’abisme que porta a deixar d’existir. Llegiu com descriu com narra la vida afectiva dels pares, la vo-luntat de domini de Valentinov –quants pèrfids valentinovs hi ha als nostres clubs, jo n’he conegut, gent que creu que els jugadors poden ser seus perquè viuen en la falsa jutificació que els deuen res!-, la fascinació de la seva prome-sa i futura esposa per un home limitat però que transcendeix la vulgaritat edu-cada d’un bon burgès, la condescendència dels sogres, la desesperació d’una vida desvinculada del plaer i on tot desig resta sotmès a l’angoixa de perdre o guanyar –guanyar què, en aquest cas? Llegiu-la perquè Antonio Galiano té raó en una cosa: quan esmenta la “alta calidad literaria”. I no ha de caldre res més, ni tan sols per a un escaquista. I ara el David Nel·lo. En David Nel·lo i Colom (1959) també és un home polifacètic: escriptor i mú-sic. Ha deixat la seva empremta a Cavall Fort i és un habitual dels certàmens de novel·la –prou difícil que és viure de la lletra, que ningú no li ho retregui. N’ha guanyat una bona corrua. Però aquest cop només parlaré de Contrajoc (2007), XLI Premi Caixa de Girona-Premi Ciutat d’Olot de novel·la juvenil. I, abans de fer els elogis que sens dubte es mereix la novel·la, diré els motius de la meva emprenyada: la novel·la només és una novel·la juvenil per l’extensió i pels personatges –joves, pares i docents-, la resta, la majoria de l’obra, és una obra digne de ser llegida pels adults, però des de ja fa anys la indústria editori-al –i el sistema de premis, primer engranatge de tot plegat- encasella tothom

Columna 80 Oberta

en un racó perquè el seu públic potencial sigui calculable i, així, ajustar tirades i maximitzar beneficis en termes absoluts i, sobretot, percentuals. De tot cal definir el target, com si fossin diversos gustos de patetes fregides industrials. De veres, ara, si Hermann Hess fos un autor viu i relativament jove li editarien bona part de l’obra dins l’anomenada literatura juvenil –fins i tot Frankenstein, Dràcula i Dr. Jekill i Mr. Hyde han patit tan dissortat destí, fixeu-vos, Frankens-tein va néixer dins el romanticisme anglés, després va anar a petar al gènere de terror, primera ganivetada, i actualment l’editen dins col·leccions juvenils, segona ganivetada. Massa literatura pateix el no ser escrita com a només lite-ratura, amb majúscules i gràcies. I aquest és el punt feble de l’obra, al qual fins i tot l’autor s’emmotlla i no ha aspirat del tot de fer una obra gran per a tots els públics, només que hagués elevat un pèl el to, la novel·la seria una altra novel·la –però, aleshores, hagués trobat el canal per on fer-la lliscar fins al pú-blic? I ara els elogis. La novel·la desborda en tot moment tota la coentor moralista pròpia del gènere juvenil, no hem de badallar amb les angoixes femenines de la primera menstruació, no hem de somriure davant els tòpics de les insegure-tats masculines davant el primer amor. No, res d’això, res. Ens les tenim amb un pare cretí, un fill somines i sotmès al pare, una noia que no acaba d’agradar-se i que, per tant, li molesta el jugar a ser desitjada, un mestre –un personat-ge magnífic, el millor- que fins i tot se sent atret per les exalumnes ara que són més dones que nenes –humà, humà, desig, sentiment d’incest i culpa. Només resulta un pèl fred i massa suficient el personatge del Jep Fortuny –que em perdoni el Pep de Peona i Peó, ja que no cal gratar-se gaire la closca per veure que és el seu alter ego. Però la novel·la llisca fluïda i rigorosa respecte l’entorn dels escacs i versemblant, molt versemblant, i absolutament independent, al-hora, del fet escaquístic, vaja, que tampoc és una novel·la d’escacs. Aquest és el punt en comú amb La defensa del gran Nabokov. Contrajoc del brillant Nel·lo és una novel·la sobre la interposició tràgica de tot de coses davant el desig i l’amor, interposició que avorta tota possibilitat de plaer, satisfacció i amor realitzat. I això la fa una novel·la per a adults, una novel·la adulta: cap concessió a les pudentors rosades de les novel·les juvenils. Contrajoc té as-prors i amargura; atorga matèria perquè tots reflexionem sobre el que acaben

Tauler de lletres

Columna 81 Oberta

Tauler de lletres

sent les coses i el que podrien haver estat. Que prima és la pell dels esdeveni-ments! Llegiu. No són novel·les d’escacs. Són només novel·les. Bocins de vida passats per la formalització del llenguatge. Millor. I si, que estiguin emmarcades dins el món dels escacs, us ajuda a fer l’esforç de llegir-les, justificarà que tots dos au-tors instrumentalitzin els escacs per parlar-nos de la vida.

Juli Bernat

Columna 82 Oberta

No tot son escacs

Ilora Foroponova

Columna 83 Oberta

Teoria de ràpides

The art of draw Demanar taules moltes vegades ve associat a un sentiment d'inferioritat, ja si-gui en la posició o al nivell de força teòric comparat amb l'adversari. Això, en partides lentes potser si normalment és així, a molt poca gent li agrada fer tau-les quan juga contra un rival inferior a ell a menys que estigui clarament en desavantatge posicional. Clar que hi han excepcions, tots coneixem a algú que s'identifica per ser un jugador taulifer i li agrada el repte de ser qui aconse-gueixi més taules al per equips; o al jugador que sistemàticament demana tau-les a l'obertura si el rival té més elo o al que l'és igual guanyar o perdre i ac-cepta les taules encara que estigui pràcticament guanyant. De totes formes aquí no parlarem de demanar taules d'una forma genèrica, el que farem es tractar el tema de les taules associades a ritmes ràpids, i per això posaré uns quants exemples. Els apurs de temps en una partida lenta, depèn de com, es poden considerar un estil de ritme ràpid. Realment no ho és tant perquè els 30 segons addicio-nals atorguen al rival un temps massa gran per a que l'afecti d'alguna forma, però si el temps que li queda es, diguéssim, aproximadament inferior a 2 mi-nuts (o inclús 3), una petició de taules en el moment precís pot fer que es per-di una mica el nord. El fet de rebre una proposta d'aquest tipus fa que el cer-vell no només hagi de pensar en jugades, sinó en avaluar si realment l'interes-sa aquest resultat, això a més pot fer perdre uns segons mòlt importants. Per aquest motiu, pot ser interessant no fer la petició al mateix instant de fer el nostre moviment (ja sabeu, suposo, que la petició ben feta de taules es fa des-pres de executar la nostra jugada), pot ser una bona idea deixar passar uns se-gons per a que l'oponent calculi una mica, demanar les taules i aixi segura-ment haurà de tornar a pensar lo que estava pensant en aquest moment des-près de rebre l'oferta per tal d'avaluarla.

MF Josué Expósito

Columna 84 Oberta

Teoria de ràpides

Quan estàs perdut però el rival encara ha d'escollir entre dos opcions que a primera vista guanyen, però que una es bona i l' altra no tant, és un bon mo-ment per intentar desconcentrar sempre que li quedi molt poc temps, sinó no, perquè el fet de tenir les taules segures li pot donar la tranquil·litat necessària per trobar la bona. En aquesta posició un fort jugador amb molta progressió del Peona i Peó, m'a-caba de fer 33.Dh2!! amenaçant la torre de b8, entrar amb la dama a e5 i fer un doble de dama-torre. 33..Te8 parant l'amenaça de 34.De5+ és la que espera el blanc òbviament i la seva resposta se-ria 34.Ce5 fent el doble i guanyant la partida. Per contra, el negre fa 33...Tb7 demana unes taules desconcertants i d'alguna forma el blanc s'oblida de la entrada de la dama i decideix gua-nyar material. 34.Ce5 Dxh3 35.Cxf3 Dxf3 36.De5+ Rh6 37.Txb5 Txb5 38.Dxb5 Dg3+ 39.Rf1 Df3+ ½–½ i les taules son inevitables Hi ha partides en les que la petició de taules s'ha de fer ja no per un aspecte psicològic, sinó perquè s'ha de saber quan deixar d'intentar guanyar a tota

Columna 85 Oberta

Teoria de ràpides

costa i no arriscar. En una partida contra un jove mestre català en la que s'han demanat diverses taules mútuament ha arribat al següent final.

El negre vol intentar guanyar la partida encara que és difícil, intentarà forçar entrant amb rei 48...Rd6 49.Td3+ Rc5 50.Te3 Rd6 51.Td3+ Re7 52.Te3 però el blanc sembla content amb les taules i les ofereix en aquest moment un altre cop, ara el negre podria acceptar-les perfectament, però és bo sempre intentar un últim truc i si no fun-ciona tornar la proposta que probablement serà acceptada 52...Tf8+ 53.Re2 Tb8

intentant la petita combinació (si 54.Ab3 per guanyar el cavall clavat 54...Txb3! i el negre guanyaria) 54.Rf3 Rf6 Aquí el negre hauria d'haver demanat les tau-les però ho intenta un última vegada amb la se-güent jugada, però ja és excessiu i pot quedar perdut 55.Tc3 Tb4 56.Tc6 Tb8 El negre recapacita, veu que ja comença a ser més una autoinmolació que un intent de gua-nyar i demana taules una mica massa tard però que son acceptades. És mòlt important sentir el moment en el que saber parar. Hem de saber que la repetició de jugades no causa el mateix efecte psicològic que la petició de taules explicita. La següent partida pot il·lustrar bastant bé dos casos en els que utilitzar la petició implícita de taules a la repetició de jugades ens pot ajudar d'una forma o altra. 24..f6 25.g4 Cf4 26.Cxf4 exf4 27.e5 Dxe5 28.Dxa8 fxg5 29.Df3 Ae6 30.Tae1 Dd4+ Després d'una serie de jugades les blanques han guanyat una qualitat, però de

Columna 86 Oberta

Teoria de ràpides

totes formes houdini ho valora com de total igual-tat. El jugador de negres em treu quasi 300 punts d'elo i és interessant utilitzar el recurs de les taules per repetició per a veure com valora la seva posició. 31.Df2 Df6 32.Df3 Dd4+ 33.Df2 Df6 34.Df3 Dd4+ El rival és un jugador molt més fort i el fet de que vul-gui repetir jugades ja ens indica que es veu molt pit-jor. Sabent això podem canviar de jugada i jugar

amb més confiança. 35.Rh2 Ad5 36.De2 37.De7+ Rh6 38.h4! Dxc2+ 39.Te2 Dxe2+ 40.Dxe2 gxh4 41.De7 f3 42.Dxd6 Aa8 el negre está perdut però aquí podem enunciar un altre motiu, en partides amb increment, i fins i tot sense, va molt be de ve-gades repetir jugades per tal de guanyar temps de rellotge, tranquilitzar una mica la partida i fer pen-sar al rival que vols taules i deixi de calcular. Jo en concret sempre que tinc la oportunitat repeteixo un parell de cops sense pensar si en treure algo de pro-fit o no...de fet, perdre no en perdré res tampoc. 43.Qf4+ Kg7 44.Qe5+ Kh7 45.Qf4+ Kg7 46.Qe5+ Kh7 47.Qe7+ Kh6 48.Re1 i el negre abandona

Una petició de taules a vegades pot quedar lleig i a vegades no, a vegades potser que estiguis tan per-dut als ulls del contrincant i dels teus que la respos-ta sigui obvia, o a vegades potser només ho veus tu i no ell que estàs perdut, o potser no ho estàs i sigui una oferta raonable però d'el que no hi ha cap dub-te, es que la petició de taules és un element a tindre mòlt en compte.

Salutacions a tots!

Columna 87 Oberta

“Stay Hungry

Stay Foolish”

Columna Oberta cinquè

Documents

Transcript of Columna Oberta cinquè