Colosseu o amfiteatre Flavi

Títol: Colosseu o amfiteatre Flavi.

Autor: desconegut (encarregat per l’emperador Flavi Vespasià).

Cronologia: segle I (72-80).

Tipologia: amfiteatre.Materials: blocs de

marbre, travertí, formigó, maó, pedra i estuc.

Estil: romà imperial.Localització: Roma.

Fitxa tècnica

Obra de la mateixa època

Amfiteatre de Nimes (27 a. C.)

Amfiteatre de Verona (30 a. C.)

Context

El Colosseu es va començar a construir l’any 72 d. C., durant el mandat de l’emperador Flavi Vespasià (69-79), i va ser inaugurat l’any 80 pel seu successor Tit (79-81), encara que no es va acabar completament fins a l’any 82 gràcies a la iniciativa de Domicià (81-96). Acabades les obre, el Colosseu es va convertir en l’amfiteatre més gran que s’havia construït mai.Durant gairebé 500 anys, al seu interior s’hi celebraren nombrosos jocs fins i tot desprès de la caiguda de l’imperi Romà d’Occident, el 476 d. C. L’abandonament i dos terratrèmols van provocar la ruïna parcial del monument, fet que el va convertir en una magnífica pedrera de marbre travertí per a la construcció d’altres edificis.

Descripció formal

La part de la façana conservada està articulada en quatre nivells aixecats sobre un estilòbat o podi, que no es corresponen amb els pisos interiors. Els tres primers nivells estan formats per una successió de 80 arcs de mig punt, acompanyats per columnes adossades que suporten un entaulament purament decoratiu. El quart nivell, o àtic, està format per un mur amb pilastres adossades i petites finestres rectangulars. De baix a dalt, se superposen aquestes ordres: dòric-toscà, jònic i corinti. L’últim pis, l’àtic, estava decorat amb lesenes d’estil corinti i 24 màstils de fusta que sostenien un tendal (velarium) que protegia els espectadors de la pluja i el sol.

La planta el·líptica defineix l’espai de manera concèntrica. Al centre hi ha l’arena, on tenia lloc l’espectacle, i al voltant hi ha la càvea, lloc on se situaven les graderies en les quals s’asseien el 50.000 espectadors que podia arribar a acollir.

L'accés al recinte es feia a través dels arcs del pis inferior. A partir d’aquí, una complexa organització de galeries anulars i radials coronades per voltes de canó i d’aresta permetien la circulació per tot el recinte. Les comunicacions entre cada nivell es feien mitjançant escales i rampes que donaven accés a les grades a través d’unes portes anomenades vomitoris. Sota l’arena, al subsòl, hi havia visible una complexa obra de maons que, a més d’albergar les diferents dependències de servei i les cel·les per a les feres, estava dotada amb un sistema impermeabilitzat de conducció de l’aigua capaç de transformar l’arena en una gran piscina.

Entorn i integració urbanística

El Colosseu es va construir sobre les ruïnes del gran parc creat per Neró al voltant del seu palau, la Domus Aurea, concretament al llac artificial. Situat en un dels extrems dels antics fòrums de la ciutat de Roma i proper a circ Màxim, el paisatge urbà que envoltava aquest monument es va veure alterat l’any 1936 amb l’obertura de la Via del Fori Imperiali.

Funció, contingut i significat

A l’amfiteatre Flavi, anomenat Colosseu per la colossal estàtua de 40 m de l’emperador Neró que estava situada a prop del monument, s’hi celebraven nombrosos espectacles de lluita entre gladiadors (munera) i feres salvatges (venationes), i, fins i tot, s’hi escenificaven batalles històriques i naumàquies (batalles navals), per a les quals omplien l’arena d’aigua. L’entrada era gratuïta i la gent es col·locava segons el seu estatus social.La construcció del Colosseu va ser considerada un regal generós de l’emperador al poble, amb el qual potenciava la imatge benefactora del seu poder i glorificava la seva divinitat. L’emperador, assegut en una tribuna, podia salvar o condemnar els lluitadors aixecant o abaixant el polze.

Models i influències

L’amfiteatre, la planta el·líptica del qual sorgeix de la unió de dos teatres grecs, va ser una tipologia arquitectònica original de l’Imperi Romà.

La superposició d’ordres als diferents pisos es habitual en l’època hel·lenística. Ja havia estat utilitzada al teatre Marcello (13 a. C.) i va ser un model molt copiat posteriorment per arquitectes del Renaixement, com Alberti, i del Barroc.Tant el sistema de graderies com les instal·lacions de l’arena al subsòl van ser un model prototípic molt seguit en la construcció d’altres amfiteatres. Fins i tot, algunes solucions ha servit de model per a la construcció de recintes esportius moderns, entre els quals, els estadis de futbol.