Col·legi Públic “Josep Masclans”

Revista semestral nº29 Juny, 2006

Vallbona d’Anoia

SUMARI

Revista Escolar XIUXIUEIG

Edita i imprimeix:CEIP Josep Masclans-Vallbona d'Anoia-

Elaboració Alumnes de l’escola Equip de redacció:

Alumnes de 1er i 2on.de C.S.

Portada Pàg. 1

Sumari Pàg. 2

Escola Pàg. 3

Col·laboracions Pàg. 13

Entrevista Pàg. 17

Educació Pàg. 20

Colònies Pàg. 26

Passatemps Pàg. 28

Solució Passatemps Pàg. 30

2

ESCOLA

Enguany la nostra escola ha celebrat novament el Certamen dels Jocs Florals, on tots els nostres alumnes hi han participat, però aquí només us mostrem els guanyadors. Gràcies a tots i a totes per la vostra participació!

3

ESCOLA

3er. PREMI: ENGLANTINA NATURAL CI: SUPERMAN ( Esther Soler )

El gat, el gos, el drac, la princesa i el príncep. Hi havia una vegada un gat que no tenia cap amic. Un dia aquell gat va veure un gos que estava trist i el gat li va preguntar: - Què et passa? - Jo no tinc cap amic. El gat també li va explicar al gos que ell tampoc tenia cap amic i llavors van anar a la muntanya, van trobar un castell, van entrar, van veure un príncep una princesa i un drac ballant rock. La princesa va veure el gat i el gos i va dir: - Entreu a ballar rock. El gat i el gos van entrar i tots junts van ballar. El gos i el gat van marxar i la princesa els va dir que un altre dia vinguessin al castell. El gat, el gos, el drac, el príncep i la princesa van ser molt amics i a l’endemà van quedar tots junts per anar a fer una excursió al bosc i van ser amics per sempre i no es van enfadar mai. I així s’acaba la història del gos, el gat, el drac, el príncep i la princesa. CM: ALES DE FOC ( Òscar Labraña )

Una vida imantada Hi havia una vegada... -Eh tu ! vine aquí...ja t’agafo!- va dir una de les agulles de cosir. -Aaaaah, que m’agafa!- va dir l’altra agulla. Totes dues estaven jugant a “pilla-pilla” per casa seva. Quan van sortir al carrer es van trobar quatre imants positius, es van conèixer i després van anar dos imants amb una de les agulles i els altres dos imants amb l’altra agulla. Els quatre imants van imantar les agulles i les agulles van sortir volant fins al Pol Nord per la seva força magnètica. Quan van arribar , els quatre imants van desimantar a les dues agulles, el llapis i el clip es van posar en forma de catapulta i les dues agulles a sobre.

4

ESCOLA Llavors els quatre imants van saltar a sobre i les agulles van sortir volant fins a casa. Però les agulles estaven tristes pels seus amics del Pol Nord.. - Ah! Tinc una idea! Sortirem volant fins al Pol i tornarem amb ells- va dir una

de les agulles. - No! Crec que serà millor que enviem la nostra amiga, la garsa, que els vagi

a buscar allà! I així és que van anar a casa de la garsa i li van demanar si podia anar a buscar-los. La garsa així ho va fer. Quan va arribar al Pol va trobar el llapis, als clips tots junts amb molt de fred, però la garsa els va salvar i els va portar a casa de les agulles. Quan van estar recuperats tots junts van poder jugar. CS: ELDAR ( Aitor Rego )

Jugar a futbol Un dia un grup d’amics van anar a jugar a futbol al camp del poble. A tots els agradava jugar a futbol i ho feien bé. Van pensar de fer un equip de futbol per a jugar amb altres equips d’aprop. L’ endemà volien anar a entrenar-se al camp, però quan estaven jugant va baixar un altre grup de nois més grans que ells i els van dir que els deixessin jugar i que se n’anessin perquè no sabien jugar a futbol. Un dels petits va dir que podien jugar tots junts, però els altres van protestar que eren massa petits i que no sabien jugar. Llavors van acordar una cosa: fer un partit de futbol entre els dos equips i qui guanyés es quedava el camp per jugar-hi tota l’estona que volessin. Els més petits pensaven que no guanyarien perquè en començar , els grans només feien faltes, però van decidir jugar bé en equip i no com els altres. Al final van guanyar els petits, jugant bé en equip i no fent mal als altres, d’aquesta manera van aconseguir guanyar-los. Quan els grans ja se n’anaven el capità de l’equip petit va els va dir que si volien els deixaven jugar i que no feia falta res perquè juguessin junts. Van jugar ,doncs, tots junts i es van demostrar que es poden fer bé les coses i sense fer mal a ningú.

5

ESCOLA

2on.PREMI: ENGLANTINA D’ARGENT CI: PRIMAVERA ( Marc Pujol )

La Naturalesa Hi havia una vegada un nen i una nena que estaven en un camp d’herba i de flors. Llavors els nens van agafar una flor per la seva mare que estava malalta i un dia li van portar la flor i la mare es va trobar bé. Van tenir la flor sempre a casa i quan va arribar el pare la va veure i la mare va dir: -El nen i la nena m’han portat una flor i m´he posat bona. Llavors el nen i la nena van estar molt contents. CM: PAPALLONA ( Ester Hidalgo ) El xiclet, la piruleta i la flor UN dia d’hivern , un xiclet, una piruleta i una flor sortien a caminar pel bosc. El xiclet era molt despistat. La piruleta era molt bromista i la flor molt presumida.Hi havia un bosc fosc amb molts animals. Un dia van sortir a caminar i la flor va dir: -No ens separem que ens podem perdre. Però el xiclet es va descuidar un moment i va anar a parar a un altre lloc.La piruleta li va dir a la flor: -Flor mira, el xiclet ha desaparegut! - Es que aquest xiclet és molt despistat!- va contestar la flor. - I ara què farem?- va dir la piruleta. I van decidir d’anar-lo a buscar. El van buscar tot el dia, però no el van trobar. Després van trobar una cova i van descansar. L’endemà van decidir seguir buscant. La flor va dir: -Podem anar al final de la cova. -Sí, anem-hi. Però el pobre xiclet de tanta calor que feia s’estava desfent i va quedar tot enganxós. Estava enganxat a la paret i no es podia moure. Al cap d’una estona van aparèixer la flor i la piruleta i el van veure enganxat a la paret i el van ajudar. Estaven molt contents d’haver-lo ajudat. La flor i la piruleta li van dir al xiclet: -Si vols podem ser amics... I ho van ser per sempre. I conte contat , ja s’ha acabat!

6

ESCOLA CS: EN RUFO ( Joan Marc )

En Saïd En Saïd era un nen de 10 anys que vivia amb els seus avis a una caseta de fusta a prop d’una de les platges d’Sri Lanka ( Índia ). En Saïd no tenia pares ni familiars vivint amb ell per una raó: el tsunami. El tsunami va ser una catàstrofe mundial per a totes les persones afectades i sobretot per a ell. Els seus avis i ell havien sobreviscut perquè en el moment que va aparèixer el tsunami, ells van quedar enterrats sota una barca que els havia caigut a sobre. Des d’aquell dia la iaia de’n Saïd sempre havia anat a posar flors a les víctimes i a pregar perquè mai més no passés una desgràcia com aquella. Un any després ,en Saïd estava jugant amb la sorra de la platja i va veure uns pares i un nen que se li apropaven . Quan el nen se li va acostar , va dir: -Hola, em dic Joseph, i aquests són els meus pares. Hem estat fent un viatge, però el vaixell que anàvem s’ha enfonsat a causa de la turmenta d’ahir a la nit. Per sort el capità abans que el vaixell s’enfonsés va enviar un comunicat als EEUU perquè n’enviessin un altre per a recollir-nos. Per cert, tu com et dius? - Jo em dic Saïd i visc amb els meus avis en aquella caseta de fusta d’allà dalt. - Joseph, vols jugar a mi a la sorra? En Joseph va estar d’acord i van jugar fins la tarda. Després en Saïd va presentar els seus avis als pares de’n JosepH. Al final els avis del Saïd van dir que viurien tots a la mateixa caseta, compartirien les mateixes feines i que quan arribés el vaixell, les dues famílies anirien a viure als EEUU. L’endemà al matí en Saïd i en Joseph van estar jugant amb una pilota vella que havien trobat. Al migdia tot dos es van asseure a la vora de la platja i en Saïd va dir: - Saps Joseph, jo visc amb els meus avis perquè no tinc ningú més. Els meus pares van morir per culpa del tsunami. La mare va sortir de casa per portar-li el dinar al meu pare que treballava a una fàbrica d’allà al costat, quan de sobte ja el va tenir a sobre i no hi va poder fer res. El meu pare va morir per l’impacte de les bigues del sostre que li van caure a sobre. - Ho sento per tu- va dir en Joseph. - Sí...ja ha passat un any i ho estic superant. Per cert no t’he preguntat si volies ser el meu amic.- va dir en Saïd. - Es clar que sí!- va dir en Joseph. I tots dos van riure. L’endemà al matí quan en Saïd va sortir, quina sorpresa! Allà a l’horitzó es veia un vaixell, el que venia d’EEUU. En Saïd va córrer a avisar als altres. A la tarda quan ja havien pujat al vaixell i ja navegaven en Saïd va pensar: Ara ja tinc un amic i segur que en tindré més allà on vagi, i sobretot m’esperen moltes aventures acompanyat dels meus estimadíssims avis.

7

ESCOLA

1er. PREMI: ENGLANTINA D’OR

CI: MARIA DOLORS ( Emma Pont ) Un dia un nen que es deia Marc tenia un gos que es deia Tro i els seus amics es deien Xavi, Víctor i Jordi. Enlloc d’anar el Marc i el Tro sols , anaven tots junts i s’ho passaven molt bé. Van engegar el motor d’un coet , hi van pujar i van veure els planetes i s’hi van estar una setmana. Quan van tornar eren molt amics. CM: MOZART ( Alet Martí ) L’embolic de la mongetera, el cirerer i el pomer. Fa molts i molts anys un dia de primavera a la tarda, en un camp molt acollidor que feia molt bona olor, hi havia una mongetera molt presumida, egoista i envejosa. Era alta i molt verda. L’endemà al matí va arribar un cirerer espavilat, divertit, xerraire i alegre. Anava acompanyat d’un pomer molt baixet., però fort. Estaven desorientats , però quan els va veure la mongetera va pensar: Aquest camp és meu, no permetré mai que ningú hi posi els peus. El cirerer i el pomer eren molt amics i mai se separaven. Van buscar pel camp a veure si trobaven algú, però no perquè la mongetera sempre els anava al darrere i de cop i volta...Patapum! La mongetera se’ls va llençar a sobre . Van tornar a entrar i patapum, patapum,patapum ! La mongetera s’enredava entre les seves cames. El pomer i el cirerer van preparar un pla perquè la mongetera no els fes més mal. El pla era que el cirerer la va a buscar pel darrere i el pomer pel davant. La van agafar sense fer-li mal i li van dir que podien compartir i ser amics. Tal dit, tal fet. El cirerer va anar pel darrere i el pomer per davant i la van agafar sense fer-li mal i li van dir que podien compartir el camp i que podien ser amics, però amb això no n’hi va haver prou. El cirerer i el pomer li van dir que si no tenia amics i no els estimava, mai ningú no la podria ajudar. Llavors la mongetera ho va comprendre. Des d’aquell moment van ser amics tota la vida i van viure feliços per sempre més.

8

ESCOLA CS HILARY DUFF ( Olga Merino )

L’ amistat inseparable

Hi havia una vegada un nen que es deia Carles.En Carles, es va canviar d’escola. Era de Sabadell i va anar a Vallbona d’Anoia. Ell no tenia amics a Vallbona d’Anoia, els nens i les nenes no li feien cas semblava com si no hi fos. Un dia va venir a l’escola una nena nova que es deia Laura. La Laura feia amics molt fàcilment , era bona companya i bona amiga. Un dia a l’hora del pati la Laura va veure que tots els nens i nenes s’ho passaven bé junts, però també va veure que en Carles estava sol i que no tenia amics, llavors la Laura va anar cap a ell i li va dir: - Carles, què et passa ? per què no vas amb els altres nens a jugar? - No hi vaig perquè ningú em diu res.- va respondre. - Però i si tu vas allà, i fas amics? - va respondre la Laura. - No , perquè em fa vergonya –va contestar en Carles molt avergonyit. - Doncs jo seré la teva amiga – diu la Laura. Llavors en Carles es va posar molt content perquè ja tenia una amiga. La Laura i en Carles van quedar que cada dia a l’hora del pati es veurien per parlar i conèixer-se millor. Però un dia els nens i les nenes li van dir a la Laura: - Laura, com pots anar amb aquell marginat de’n Carles, i no amb nosaltres? - No ho sé,és amic meu.- va respondre. - Deixa’l, que es un marginat – van respondre tots a l’hora. Al dia següent en Carles ho va saber i es enfadar amb la Laura, perquè era la seva amiga, però que deixés que li diguessin marginat, no li va agradar gens ni mica. I els dies passaven i la Laura se n’adonava que en Carles i ella es van fer molts amics, així que li va dir els nens del col·legi: - Per vosaltres en Carles serà un marginat ,però per a mi no, i a més a més , en Carles es el meu amic i he fet una amistat que no es pot trencar per culpa vostra. Així que després de dir això va anar a buscar en Carles, quan en Carles va veure la Laura va dir : - No sé perquè m’he enfadat amb tu. - Has escoltat el que acabo de dir ?-va dir la Laura. -Sí- va respondre en Carles. Llavors es van donar una forta abraçada i van tornar a ser amics, però no amics normals, sinó inseparables .

9

ESCOLA

SORTIDA AL ZOO

Hem anat al zoo! Ens han acompanyat en aquesta sortida els més petits de l’escola: la classe de les marietes, els dofins i les girafes. Ens ho hem passat molt i molt bé! En el nostre recorregut hem vist animals de tota mena, grans i petits, alts i

baixets, amb pèl i amb plomes, salvatges i mansos, dormilegues i moguts,

d’aigua, de terra i d’aire... Ummm, sabeu una cosa que ens ha agradat molt???

Doncs, veure l’espectacle dels dofins, sí, va ser molt divertit!! Aquests animals

són molt llestos i sabien cantar, ballar, fer salts molt alts i jugar a futbol! Vam

riure molt i també vam sortir del dofinari una mica molls...

Vam passar un dia genial!!!!

Classe dels Hàmsters. Cicle Inicial.

10

ESCOLA

SORTIDA DE LA ZER A “TOT CIRC”

Tot el dia dedicat al circ: El major espectacle del món!!! És un lloc molt especial, situat a Copons, molt a prop de casa nostra. Hem anat juntament amb l’escola d’Espoia i hem compartit un dia la mar de divertit.

Pel matí, petits i grans van ser els protagonistes de l’espectacle, participant en tallers de: maquillatge, disfresses, equilibrismes, malabarismes, acrobàcies, ... etc.

11

ESCOLA Després de tantes emocions, vam compartir tots plegats el dinar i una estona de joc lliure i de fer noves coneixences.

Tornem a la carpa i ...comença l’espectacle!!!

El pallasso “Tastacirc” ens va fer passar una molt bona estona, amb les seves acrobàcies i els seus acudits ens va fer riure a grans i petits.

ENS HO HEM PASSAT DE PRIMERA!!!

12

COL·LABORACIONS

SORTIDA A L’AUDITORI DE BARCELONA

Dimecres 24 de maig els alumnes de CS de Vallbona i d’Espoia vam fer una sortida a l’Auditori de Barcelona , el motiu de la qual va ser el de participar en una Cantata , on van cantar uns 1000 nens i nenes de diferents escoles de tot Catalunya. Aquesta Cantata es deia “Adultus “ escrita per l’actor Ernesto Collado. Quan vam arribar a l’Auditori esmorzàrem i després , uns guies ens conduiren a l’ escenari per assajar tots junts durant quasi una hora, sense els pares i provar llums, afinar les veus , familiaritzar-nos amb les instruccions del director, etc. Acabat l’assaig i mentre ens posàvem la samarreta de colors , els nostres pares i familiars ja entraren a la sala. Va quedar plena de gom a gom. Primer els músics van interpretar el repartori de totes les melodies que nosaltres cantaríem i seguidament , ja vam començar la Cantata. El contingut de les cançons feia referència a que els nens no es volen fer grans, per això el títol “ ADULTUS “. En acabar, els pares van aplaudir molt per l’èxit del concert. Després a fora al carrer i davant de la façana de l’Auditori, ens vam fer fotografies de record. A l’hora de dinar vam anar a un parc que hi havia per allà al costat. Després un autocar ens va recollir per tornar cap a l’escola. Aquesta Cantata, la vam estar preparant durant molt de temps amb la Marta, la nostra mestra de música.

Cicle Superior

13

COL·LABORACIONS

ESCOLES VIATGERES , MAIG 2006 El 16 de maig els alumnes de 6è del Ceip Josep Masclans, vam anar a l’aeroport del Prat de Llobregat per agafar l’avió que ens portaria a León d’ Escoles Viatgeres, on hi estaríem fins el dilluns dia 22. A León coincidiríem amb unes escoles de Toledo i de Múrcia. En total seríem 45 alumnes (15 de cada província). En arribar a León, el coordinador d’Escoles Viatgeres d’aquesta comunitat , ens va reunir a tots els alumnes de les tres escoles per explicar-nos les normes de funcionament , per presentar-nos i ens intercanviàrem alguns regals que portàvem. El dimecres ja vam començar a fer la ruta proposada i en tota la setmana no vam tenir ni un moment de relax...En resum, això és el que vam fer més o menys. El dimecres vam visitar Ponferrada, Castillo de los Templarios, el Bierzo i el Parc Natural de Las Médulas.

14

COL·LABORACIONS El dijous vam anar a una fàbrica d’ampolles de vidre on veiérem una part del reciclatge del vidre. També vam visitar els estudis de la TV de León. En el barri vell ( casc antic ) de León, vam visitar el Palacio de los Guzmanes, Ajuntament- Casa Botines i Catedral. Després vam tenir una mica de temps lliure per comprar records. A la tarda, vam anar a l’emissora de ràdio i a la Colegiata de Sant Isidoro.

El divendres al matí vam visitar les Coves de Valporquero que eren molt grans i a dins hi feia força fred ( 7º). A continuació una escola de FP de Mineria ens mostraren les instal·lacions i també un mural del pintor autòcton Vela Zanetti. A la tarda vam anar a un polisportiu de León a jugar a “bolos leoneses” i després arribant a la Residència ens van deixar conduir uns karts en un circuit vial, finalment vam practicar lluita lleonesa. El dissabte vam visitar un taller de fang i veiérem el seu funcionament. Sortint d’allà vam anar a Astorga: la Catedral, muralles, el Palau Episcopal,la plaça Major i l´Ajuntament i ens van obsequiar amb “hojaldres” i “mantecadas”. A la tarda vam anar a la Cruz de Hierro que es troba en el Camí de Santiago i veiérem una antiga ferreria. A la nit vam fer la festa d’acomiadament.

15

COL·LABORACIONS El diumenge, mig adormits, ens portaren al pantà de Riaño i a un refugi dels Pics d’Europa, on veiérem un vídeo amb comentaris sobre la flora i la fauna dels Pics d’Europa. Per baixar cap a Cain, ens transportaren uns taxis 4X4 i també caminàrem una estoneta pel costat del riu Cares. El dilluns , molt tristos, per haver de deixar els nous amics, ens donàrem els e-mails mig plorant i amb promeses de no perdre el contacte. Després agafàrem l’avió León- Barcelona i arribàrem a les 19:30 h. a l’aeroport del Prat de Llobregat . Després vam pujar a l’autobús que ens portaria a Vallbona , on ens estaven esperant els nostres pares , els companys de cinquè i els mestres amb una pancarta de Benvinguda. Aquest viatge sempre el recordarem!

16

ENTREVISTA

Entrevista a l’escriptor RODOLFO DEL HOYO

L’escriptor Rodolfo del Hoyo ens va visitar en la setmana cultural el passat mes d’abril. Aquesta activitat es va poder portar a terme gràcies als Itineraris de Lectura que any rere any la nostra escola pot participar. Li donem les gràcies per la seva amabilitat.

• On et vas inspirar per escriure el llibre “El secret del planeta Moix” i quant de temps vas tardar en escriure’l?

La inspiració em va venir de dues bandes. La meva filla es diu Ariadna, com la protagonista del llibre. Vaig pensar que la història de la princesa Ariadna, que forma part de la mitologia grega, podia servir-me per a l’argument. També, a la cavalcada de reis de la meva ciutat, Santa Coloma de Gramenet, hi ha un grup de capgrossos que representen un sistema planetari. Un dia que vaig anar amb l’Ariadna, vaig veure com un capgros que representava un planeta, es va separar del seu grup i anava empaitant nens i nenes. El planeta tenia la cara emmurriada. Em va sembla que estava trist i em va fer pena. Al mateix temps vaig pensar que, si estava separat del seu sistema planetari, no tindria llum i, per tant, no tindria nit ni dia. I així, ajuntant la història de la princesa Ariadna amb la idea de un planeta trist i fosc, va sorgir el projecte d’escriure “Els secret del planeta Moix”. • Per escriure aquest llibre vas haver de llegir-te la mitologia grega? I tant! Ja coneixia la història de la princesa Ariadna. Tinc fins i tot una òpera “Ariadna a Naxos”. Però tot i així vaig llegir alguns manuals de mitologia grega i romana. També vaig llegir llibres sobre els laberints, perquè hi ha laberints en totes les cultures humanes. • Va estar contenta la teva filla al saber que estaves escrivint un llibre

que portava el seu nom? Estava molt contenta, però també li feia molta vergonya. • Poses els títols als llibres al principi o al final? Sempre ho poso al principi. No sé treballar sense títol. El que passa és que normalment el canvio diverses vegades abans d’acabar el llibre. Tot i així, en alguna ocasió les editorials m’han suggerit canvis. • Quin dels llibres que has escrit t’agrada més? I quin ha tingut més

èxit?

17

ENTREVISTA És difícil de dir perquè tots els meus llibres m’agraden. Em faig amic dels personatges. Sempre que em poso a escriure, tanco els ulls i imagino com els personatges de les meves històries s’aixequen del llibre i prenen cos i fan rotllana amb mi. Aleshores cada capítol, cada aventura, l’escric com si juguéssim a inventar-nos-els els personatges i jo. Per això, normalment el darrer llibre, que és el que tinc més viu en la memòria, hauria de ser el que m’agrada més. Però no sempre és així perquè cada llibre és especial per una cosa diferent. “El secret del planeta Moix” és el llibre que ha tingut fins ara més èxit i més edicions. És també el primer llibre que vaig fer adreçat a infants. És el llibre a partir del qual em vaig començar a dedicar professionalment a la literatura. Per tot això, és el llibre que més m’estimo. Però quan escrivia “El talismà de l’Ariadana” vaig experimentar moltes emocions positives, com l’amor, el valor de l’amistat o la comunicació amb persones discapacitades entre d’altres. I quan escrivia “La colla del fantasma Barruf”, vaig haver de parar moltes vegades de tant que em feia riure. Així que us podeu imaginar que també m’agrada moltíssim. Cada llibre és especial i a cada un l’estimo per allò que m’ha aportat en escriure’l. • Has tingut alguna vegada problemes amb les editorials perquè et

publiquessin els teus llibres? I tant. Especialment al començament. Ara normalment publico sense problemes. Fins i tot algunes editorials em demanen que els porti els meus llibres. • Quin tipus de literatura t’agrada més escriure? I quin de llegir? M’agraden tots els gèneres i estils, però principalment m’agrada escriure novel·les d’aventures on es barregen la realitat i la fantasia. També m’agrada molt escriure poesia. I m’agrada llegir el mateix que m’agrada escriure. • Quin llibre estàs llegint ara? Estic llegint dos llibres al mateix temps: “Heretaràs la Rambla” d’Alfred Bosch, que és una novel·la per a adults, i “Akanuu, l’arquer persa”, de Maria Carme Roca, un llibre preciós que us aconsello. • Estàs escrivint algun llibre actualment? Estic escrivint “En Barruf i els extraterrestres”, una novel·la de fantasia amb els mateixos personatges de “La colla del fantasma Barruf” i altres de nous. Quan acabi, segurament aquest estiu, em posaré a corregir una novel·la juvenil i una novel·la d’adults de les quals tinc acabats els primers esborranys.

18

ENTREVISTA • Quan temps hi dediques a escriure? Normalment hi dedico de dues a tres hores diàries. Generalment a la tarda. • Escrius sempre en català? Sí, sempre. Al començament vaig escriure en castellà, que és la meva llengua materna. Però fa molts anys que vaig adoptar el català com a llengua d’ús habitual. El català és la llengua materna de la meva dona i de la meva filla. I jo, que les estimo a elles en català, no vull escriure en cap altra llengua. • Quin llibre és el que més t’ha agradat de llegir? És difícil de dir perquè els escriptors sempre llegim molt. Llegim sense parar. “Mirall trencat”, de Mercè Rodoreda; “Camí de sirga”, de Jesús Moncada; “Senyoria” o “Les veus del Pamano”, de Jaume Cabré; “La Felicitat”, de Lluís Anton Baulenes, entre d’altres, són llibres que em van agradar molt. Pel que fa a la literatura infantil i juvenil, a banda del conte “L’aneguet lleig”, de Hans Crhistian Andersen, em van agradar molt “Matilda” de Ral Dahl i “La història interminable”, de Michel Ende. D’autors catalans, qualsevol llibre de Joaquim Carbó, de Sebastià Sorribas, de Pau Joan Hernàndez, de Jordi Sierra i Fabra, de Josep Francesc Delgado, de Joan de Déu Prats o de Maria Carme Roca, o els llibres de poemes de Joan Raspall, de Lola Casas o de Miquel Desclot, us asseguro que m’han fet passar moments inovidables. Ep, i a la meva filla, també.

Cicle Superior

19

EDUCACIÓ

LA SISENA HORA ALS CENTRES PÚBLICS D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA : UNA OPORTUNITAT PER A LA IGUALTAT

Introducció Tradicionalment, al nostre país, determinats sectors socials han tingut un especial interès per complementar i millorar la formació que els seus fills i filles rebien a l’escola. Això ha donat lloc, d’una banda, a l’existència d’una molt variada oferta d’activitats formatives relacionades amb l’educació musical, l’educació visual, l’aprenentatge de llengües estrangeres o, més recentment, activitats vinculades a les noves tecnologies de la informació i la comunicació i, de l’altra, que els centres privats impartissin de manera generalitzada una hora complementària. Paral·lelament i a conseqüència dels canvis en les formes de vida i de treball, ha crescut la demanda de les famílies de determinats serveis i activitats complementàries que les ajudin a conciliar els horaris escolars amb els horaris laborals. A conseqüència de tot això, s’han generalitzat les activitats que es fan fora de l’horari escolar i que organitzen associacions de mares i pares, ajuntaments i un ampli ventall d’entitats dedicades al lleure educatiu. En el marc del debat a l’entorn del Pacte Nacional per a l’Educació, una de les mesures proposades pels experts ha estat que tots els centres sostinguts amb fons públics tinguin el mateix horari escolar, una qüestió que també ha pres en consideració el Consell Escolar de Catalunya. Així, hi ha hagut coincidència a assenyalar que l’horari de l’alumnat d’educació primària sigui de 30 hores setmanals. (....) el Consell Escolar de Catalunya, en parlar de les condicions per a la igualtat d’oportunitats en el servei públic d’educació, manifesta que “cal racionalitzar l’horari dels centres docents, com a element de millora de la qualitat i per tal de mantenir horaris d’extensió equivalents en tots els centres, independentment de la seva titularitat”. Més endavant, quan analitza les propostes del grup de Família i educació, assenyala: “Es proposa que tots els centres comptin amb els recursos suficients per oferir una hora complementària al temps del migdia, que ara resulta massa llarg, o una activitat equivalent que els centres determinin segons la seva autonomia de funcionament. En tot cas, s’ha d’assegurar que l’horari escolar de tots els centres sostinguts amb fons públics sigui el mateix. S’ha de tendir a l'obligatorietat i a la gratuïtat d'aquesta hora complementària per assegurar les mateixes oportunitats a tot l’alumnat tenint en compte la importància en la formació integral d’aquestes activitats complementàries.» La sisena hora en l’educació primària no és una qüestió menor. Un alumne o una alumna que al llarg dels sis anys de l’educació primària rebi aquesta hora haurà acumulat més de 1000 hores, un curs escolar i escaig més que l'alumnat que no hagi tingut aquesta oportunitat. Tot això, sense desconsiderar el fet que aquesta hora complementària i de pagament per a les famílies que imparteixen

20

EDUCACIÓ els centres concertats actua com un factor indiscutible de selecció de l’alumnat. Ens trobem, doncs, davant d’un factor de desigualtat per raó de la titularitat del centre on s'hagi escolaritzat l’alumne o l'alumna. Aquestes raons són les que fonamenten, amb la voluntat de fer de l’educació una prioritat central del Govern de la Generalitat de Catalunya, que ja en l’acord del Tinell es proposés, entre altres mesures, «ampliar i millorar una oferta educativa atractiva i adequada per als infants i joves, amb més hores de classe i més serveis educatius, sense que això comporti un increment de les hores de dedicació del professorat». Una de les conclusions del debat a l’entorn del Pacte Nacional per a l’Educació és que aquesta sisena hora sigui impartida, en el marc del servei públic educatiu, a tots els centres sostinguts amb fons públics i que sigui obligatòria per a l’alumnat i gratuïta per a les famílies. S’eliminaria així un dels factors de desigualtat educativa presents en el sistema educatiu català. La sisena hora i el context educatiu català En el context europeu en què es troba Catalunya i en un moment de canvis socials tecnològics i econòmics molt ràpids i d’ampli abast com l’actual, reduir els índex d’abandó escolar, augmentar el nombre d’alumnes que obtenen el graduat en finalitzar els estudis obligatoris i millorar significativament les taxes d’escolarització en ensenyaments postobligatoris, són objectius de caràcter estratègic per al país. En definitiva, elevar els actuals nivells de formació del conjunt de la població és un imperatiu social que va més enllà de les necessitats de desenvolupament econòmic i que situa el benestar i el progrés de les persones com a fites imprescindibles per a la cohesió social de la Catalunya del segle XXI. El Programa 2004-2007 del Departament d’Educació i la proposta de Pacte Nacional per a l’Educació preveuen un ampli conjunt de mesures que han de significar un canvi estructural important del nostre sistema educatiu, de manera que pugui donar una resposta adequada als reptes de futur que té plantejats la societat catalana. Per fer-ho possible és necessari, en primer lloc, donar un impuls de qualitat a l’ensenyament públic i, alhora, bastir un servei públic educatiu que compti amb el compromís i la col·laboració de tots els centres sostinguts amb fons públics. Tot això en un context que potenciï el compromís dels diferents agents de la comunitat educativa i comprometi l’esforç de tota la societat i de les seves institucions envers l’educació. Un sistema educatiu de qualitat ha de fer possible una igualtat d’oportunitats efectiva i assegurar l’equitat educativa. Més encara, quan alguns estudis fets recentment a Catalunya han alertat de la creixent dualització del nostre sistema educatiu i el perill que representa per al desenvolupament i la cohesió social del país. Tal com assenyalen tots els estudis de context, els nivells de renda i culturals de les famílies en determinen les expectatives educatives i els resultats acadèmics obtinguts per l’alumnat. En el cas de Catalunya, aquest factor apareix associat, també, a la tria de centre educatiu per part de les famílies. Així mateix, les

21

EDUCACIÓ aportacions que les famílies fan a les fundacions o a les associacions de determinats centres educatius o el pagament de l’hora complementària en els centres concertats, provoquen un efecte barrera que impedeix a les famílies amb menys recursos accedir a determinats centres. A conseqüència de tot això, es dóna el fet que una majoria de famílies amb nivells alts i mitjans de renda tendeixen a escolaritzar els seus fills i filles en determinades escoles, mentre les famílies amb nivells de renda inferiors ho fan exclusivament en centres públics. En aquest context, la generalització de la sisena hora a totes les escoles públiques esdevé un valuós instrument d’equitat educativa. (....) Aquesta mesura, complementada amb d'altres previstes, especialment les relatives al servei públic educatiu i al desplegament de l’autonomia en els centres públics, col·laborarà a conjurar els perills de dualització presents en el sistema educatiu català i a assegurar una efectiva igualtat d’oportunitats per a tot l’alumnat. Com ja s’ha dit, tots els estudis de context coincideixen a destacar la relació que existeix entre el nivell socioeconòmic i cultural de les famílies i els resultats escolars obtinguts pels infants i joves. A majors nivells de renda i culturals de les famílies corresponen millors resultats acadèmics i majors expectatives educatives. Així, a Catalunya, l’alumnat de primària que estudia en centres de nivell socioeconòmic mitjà i alt obté en les proves sobre domini de competències bàsiques uns resultats significativament més alts que l’alumnat de centres de nivell socioeconòmic baix. (....) Així mateix, altres estudis fets a partir de les dades aportades per l’Informe PISA relatives al context familiar, han relacionat específicament els índexs d’èxit escolar amb els nivells de formació de les mares, de manera que com més elevada és la seva formació millors són els resultats escolars obtinguts pels infants i joves. Els avenços experimentats per l’educació en els darrers anys tenen una importància i transcendència innegables. Així, cal destacar que a Catalunya la totalitat de nens i nenes i joves d’edats compreses entre 3 i 16 anys es troben escolaritzats. Igualment, el percentatge de població d’edats compreses entre 25 i 34 anys amb una formació mínima de secundària (CITE 3/4) gairebé s’ha doblat comparativament amb la població de 45 a 54 anys, tot i que encara som lluny de la mitjana dels països de l’OCDE i dels objectius de formació previstos per al 2010 pel Consell d’Europa que situen al voltant del 85% els percentatges de població amb estudis postobligatoris. (....) Si es té en compte que a Catalunya l’edat mitja en què les dones tenen el primer fill se situa als 30,87 anys, la majoria de pares i mares amb fills i filles escolaritzats a l’educació primària se situa en la franja dels 35 als 44 anys i els nivells de formació assolits per la població adulta de més de 35 anys són encara força baixos comparativament amb la resta de països de l’OCDE i amb els sectors més joves de la població catalana. Aquest fet cal atribuir-lo a la

22

EDUCACIÓ tardana universalització de l’ensenyament obligatori a l’estat espanyol. Com és ben sabut, l’obligatorietat de l’ensenyament bàsic entre els 6 i els 14 anys no es va regular fins l’any 1970 (....). L’obligatorietat efectiva, però, no es va fer realitat fins ben avançada la dècada dels 70 i els primers anys dels 80. Les conseqüències d’aquest retard són encara avui molt perceptibles i tenen una influència força significativa en els resultats dels fills i les filles d’aquestes generacions. De l’anàlisi del context formatiu de les famílies amb fills i filles escolaritzats a l’educació primària podem concloure que encara avui tenen uns nivells baixos de formació en comparació amb el nostre entorn europeu. En aquesta situació, l’ampliació de l’horari escolar una hora diària amb caràcter general i impartida per mestres a tots els centres públics d’educació primària, suposa una mesura d’equitat educativa de gran importància ja que ofereix majors i millors oportunitats educatives a amplis sectors de població escolar que només poden trobar en l’escola la possibilitat d’adquirir les competències i els coneixements que els seran necessaris per desenvolupar-se a la seva futura vida social i laboral.

Una oportunitat d’innovació educativa La implantació de la sisena hora a tots els centres públics d’educació primària suposarà, a partir del curs 2006-2007, un increment del 20% del temps educatiu que beneficiarà tot l’alumnat d’aquests centres. Així mateix, la seva implantació comptarà amb un major nombre de mestres a disposició dels centres amb la finalitat que es pugui impartir en condicions de qualitat. Aquest nou context educatiu ha de permetre, a més, posar en marxa amb major eficàcia mesures concretes de prevenció del fracàs escolar, i fer-ho des del moment que es detecten les primeres dificultats d’aprenentatge. D’altra banda, cal deixar ben establertes quines són les finalitats de la sisena hora, tenint en compte que no es persegueix ampliar el currículum de l’educació primària, sinó oferir a tot l’alumnat d’aquesta etapa un increment d’una hora diària que permeti "esponjar" el currículum vigent, de manera que sigui possible exercitar determinades habilitats que avui no es poden tractar amb el temps necessari i, alhora, introduir metodologies innovadores que afavoreixin una més gran motivació i participació de l’alumnat. Segons això, es podria definir la sisena hora com una hora de suport educatiu adreçada a tot l’alumnat d’educació primària que li permeti exercitar determinades habilitats, superar eventuals dèficits d’aprenentatge i assolir els objectius necessaris per poder continuar amb aprofitament els estudis posteriors. La implantació concreta a cada centre educatiu implica un conjunt de decisions tant de caire organitzatiu com pedagògic que tingui en compte les necessitats específiques de l’alumnat de cada centre. Unes decisions que només són possibles en un marc d’autonomia que potenciï la capacitat de decisió dels centres sobre la seva organització interna i doti el professorat de major capacitat per decidir les mesures de millora que vol introduir en els processos

23

EDUCACIÓ d’ensenyament i aprenentatge de l’alumnat. Major autonomia de centre i major confiança en la professionalitat del professorat són dos aspectes que el Departament d’Educació vol impulsar i que apareixen clarament vinculats a la implantació de la sisena hora i que requereixen d’un reforçament del treball col·lectiu i de coordinació del professorat. Des de l’any 2001 el Departament d’Educació ha definit unes competències bàsiques que ha d’adquirir l’alumnat i ha posat en marxa les corresponents proves adreçades a l’alumnat de 4t d’educació primària i, a partir del curs 2004-2005, d’unes altres adreçades també a l’alumnat de 2n i 6è. D’aquesta manera, els centres disposen d’uns indicadors objectius dels resultats obtinguts pel seu alumnat, tenint en compte paràmetres de nivell de renda i del territori on s'ubica el centre, per tal de poder reflexionar sobre la pròpia praxi educativa, introduir millores en els processos d’ensenyament i aprenentatge i determinar l’organització i el contingut de les activitats vinculades a la sisena hora. Com ja s’ha dit, la sisena hora no ha de suposar en cap cas una ampliació del currículum sinó un temps per exercitar habilitats pràctiques i funcionals que no sempre es poden considerar suficientment en el temps curricular i que afavoreixen el desenvolupament de competències bàsiques: Desenvolupament de l’hàbit lector: lectura de llibres de tipologia diversa, de forma individual i col·lectiva, amb espais d’intercanvi d’opinions i recomanacions sobre els llibres llegits. Desenvolupament de la llengua oral com a mitjà de comunicació pública: expressivitat, llenguatge no verbal, recursos audiovisuals... en exposició dels temes, opinions i argumentacions, debats, escenificacions... Desenvolupament d’habilitats matemàtiques: simulacions, jocs matemàtics, jocs d’estratègia... Desenvolupament de la sensibilitat artística: audicions, produccions plàstiques, anàlisi d’obres d’art, documentals o fragments cinematogràfics... Les activitats de la sisena hora poden organitzar-se de manera que desenvolupin un tipus d’habilitats cada dia de la setmana o fent compatible en un mateix dia diferents habilitats per tal de desenvolupar-les de manera més continuada al llarg de la setmana. Les activitats poden dur-se a terme individualment, en grup o de manera col·lectiva, amb alumnes del mateix grup o nivell, o amb alumnes de diferents nivells, per tal d’afavorir l’enriquiment entre alumnes d’edats diverses. Una nova organització dels centres de primària És evident que l’ampliació de l’horari escolar planteja un canvi en la cultura d’organització dels centres d’educació infantil i primària. Aquest fet obliga a considerar la necessitat d’articular, a través de l’acord dels consells escolars, una proposta horària que pugui fer compatibles les diverses necessitats horàries dels membres de la comunitat educativa de cada centre (alumnat, famílies i professorat). Tot això requereix dels equips directius un esforç de

24

EDUCACIÓ mediació entre els diferents interessos presents en la comunitat educativa de cada centre, de manera que es respectin les necessitats d’organització horària de les activitats educatives de l’alumnat i s’asseguri el treball col·lectiu del professorat. En l’actualitat, als centres públics d’educació primària, l’horari de l’alumnat i del professorat coincideix plenament. Amb la implantació de la sisena hora desapareix aquesta coincidència i l’organització horària del centre es fa una mica més complexa. Aquesta major complexitat requerirà, necessàriament, que sigui l’equip directiu qui confegeixi els diferents horaris a partir de les prioritats establertes al Pla anual del centre. Per fer-ho haurà de tenir en compte la distribució de la diferent càrrega horària de cadascuna de les matèries aprovada per l’equip docent, d’acord amb el currículum legalment establert i amb les necessitats específiques del centre. En primer lloc, caldrà que l’organització horària del centre faci possible mantenir una estructura que asseguri un temps suficient per a les diferents reunions de coordinació de l’equip de mestres, més encara quan el professorat tindrà necessàriament uns horaris diferents d’entrada i de sortida del centre, tot mantenint l'actual jornada setmanal de 30 hores de permanència. En segon lloc, caldrà deixar a l’alumnat de primària un mínim de dues hores entre el final de les activitats lectives del matí i el començament d’aquestes activitats a la tarda. (….) Generalitat de Catalunya

Departament d´Educació

25

COLÒNIES

EL DIARI DE COLÒNIES de 3r. CAN SANS DE FELLINES

PRIMER DIA: El 22 de març de 2.006, vam anar de colònies a Can Sans de Fellines. Uns quants vam arribar marejats i els altres no. La casa era molt bonica. Quan vam arribar, vam portar les maletes a davant de Can Masover . Després, la Clara ens va explicar totes les normes de la casa. Vam conèixer una gossa que es deia Rufa. Els monitors ens van deixar temps lliure per veure les cabanes dels nens que ja marxaven cap a la seva escola. Eren xulíssimes! Després de dinar vam anar al porxo a fer jocs. Estavem molt contents, però plovia molt i no vam poder fer les activitats a l’exterior. Teniem moltes ganes que arribés la nit per fer el joc de buscar estrelles! A l’hora de dormir vam fer una mica de gresca, fins que ens vam adormir!

Tota l’escola escoltem atentament les normes de la casa de colònies! Quina emoció!!!

26

COLÒNIES

SEGON DIA: El dijous al matí, estavem nerviosos per la disco de la nit!!! Ens vem vestir i vam anar a esmorzar llet amb colacao, quelocs, galetes i torrades amb melmelada i mantega. Durant el temps lliure podiem fer cavanes, jugar a futbol, bàsquet i anar als tipis, les tendes dels indis. Amb els monitors vam anar a buscar bitxos i els vam dibuixar. Per dinar, hi havia llenties molt bones, hamburguesa i poma. Després vam anar al bosc a buscar animals plastificats. La Rufa ens va portar fins als amulets!!! A la nit vam anar a la disco! Les nenes ens vam maquillar! La disco va ser força avorrida, dons no podiem ballar les cançons que ens agradaven!

Aquesta és la Rufa! És molt velleta! Els macarrons eren boníssims! En volem més! Últim dia: El divendres vam anar a la granja a veure els animals. Hi havia una porqueta que es deia Loreto, hi havia conills, un ase que es deia Nina, i també hi havia ovelles. Després, al temps lliure vam anar al bosc petit a fer cabanes amb branques i troncs. Ens ho vam passar molt bé perque s’hi estava molt fresquet. A la tarda, ens vam despedir dels monitors. Vam pujar a l’autocar i vam arribar molt contents a Vallbona!

La cabreta ens llepava la mà! Feia pessigolles!!! El divendres va ser l’aniversari de la Sara, moltes felicitats!!!

27

PASSATEMPS Busca les 12 diferències

Col·loca fitxes sobre aquest taulell, Els nombres laterals indiquen el nombre total de fitxes que hi ha d’haver a cada filera, columna i diagonal. I Han de coincidir!

3

2

1

3

2

3 2 1 2 2

Resol aquestes endivinalles • Dos senyorets, que per la nit tanquen les cortines i pel dia les obren. Quí

són? • Soc petita com una ratolina i et guardo la casa com un lleó. Quí sóc? • Estic mullada i tot el dia vaig en cotxe. Quí sóc? • Una caixeta blanca que si l’obres no la podras tornar a tancar mai més. Què

és?

28

PASSATEMPS En Joan va anar de compres, quan va tornar, es va trobar el seu armari de lletres tot desendreçat. Compara l’armari d’en Joan endreçat i desendreçat i digues: Quines lletres falten? Quantes lletres hi ha en l’armari endreçat?

a n v j r x c i p b h t w f g s z m o l e d y q u k

b l v h z f r x p d n j t

Busca les 11 paraules en aquesta sopa de lletres. Troba-les!!!

P k o p l u j a l v s k i r h m n l a s a l b f o t o l a s b s p f l s a l y ñ a t f m g o m a r e t i o c c m i t j a e o l p k t o p e l s k s l t p g o s x l f r h m n e t o t x m o c t e g s o l s n p s c a t a l a l n a x n o i a c s

29

SOLUCIÓ PASSATEMPS JOC DE LES DIFERÈNCIES Solució a les 12 diferències:

JOC DE LÒGICA Col·loca fitxes sobre aquest taulell, Els nombres laterals indiquen el nombre total de fitxes que hi ha d’haver a cada filera, columna i diagonal. I Han de coincidir!

3 2

1

3

2

3 2 1 2 2

ENDEVINALLES Resol aquestes endivinalles • Dos senyorets, que per la nit tanquen les cortines i pel dia les obren. Quí

són? Els ulls

• Soc petita com una ratolina i et guardo la casa com un lleó. Quí sóc?

30

SOLUCIÓ PASSATEMPS La clau

• Estic mullada i tot el dia vaig en cotxe. Quí sóc? La llengua

• Una caixeta blanca que si l’obres no la podras tornar a tancar mai més. Què és? L’ou

SOPA DE LLETRES Busca les 13 paraules en aquesta sopa de lletres. Troba-les!!!

P k o p l u j a l v s k i r h m n l a s a l b f o t o l a s b s p f l s a l y ñ a t f m g o m a r e t i o c c m i t j a e o l p k t o p e l s k g o s p t e s x l f r h m n e t o t x m o c t e g s o l s n p s c a t a l a n o i a e y o n a q

Pluja / foto / sol / goma / mitja / pel / gos / net / moc / sal / català / noia

L’ARMARI En Joan va anar de compres, quan va tornar, es va trobar el seu armari de lletres tot desendreçat. Compara l’armari d’en Joan endreçat i desendreçat i digues: Quines lletres falten? a, c, e, g, i, k, m, o, q, s, w, y Quantes lletres hi ha en l’armari endreçat? 26

a n v j r x c i p b h t w f g s z m o l e d y q u k

b l v h z f r x p d n j t

31