COLECCIÓ CICLES FORMATIUS TRANSPORT I … · 14 RECOMANACIONS D’ÚS RECOMANACIONS D ’ÚS Cada...

ELEMENTS AMOVIBLES

C O L E C C I Ó C I C L E S F O R M A T I U S

T R A N S P O R T I M A N T E N I M I E N T D E V E H I C L E S . C A R R O S S E R I A

RECOMANACIONS D’ÚS14

R E C O M A N A C I O N S D ’ Ú S

Cada capítol presenta un sumari, que resumeix els continguts que es tractaran enprofunditat, juntament amb un pla d’aprenentatge, desenvolupat en "Aprendràs a ...".

A continuació, el capítol s’inicia amb una breu aproxi-mació a la matèria. Totes les unitats de treball gau-deixen de nombroses fotografies i dibuixos que facilitenles explicacions i que acosten l’alumne a la que serà laseva àrea de treball en el futur i a les eines que hauràd’utilitzar.

A més, cada capítol es disposa per tot llibre de diferentscaixes de text, amb aportacions d’utilitat per a l’alumne:

• Recorda: ressalta part dels coneixements més impor-tants de cada tema.

• Has de saber: resumeix els conceptes essencials delscapítols.

• Web: comenta direccions d’internet.• Glossari: explica el significat de certes paraules.

ELEMENTOS AMOVIBLES 247

S u m a r i o

10 Sistemas de alimentacióny escape

10.1. Misión del sistema dealimentación y escape

10.2. Elementos comunes del sistemade alimentación

10.3. Sistema de alimentación decombustible en motores gasolina

10.4. Sistema de alimentación decombustible en motores diesel

10.5. Sistemas de gestión del motor10.6. Sistemas de admisión de aire10.7. Sistema de escape10.8. Seguridad e higiene10.9. Protección medioambiental

10.10. Interpretación de los manualesde reparación

10.11. Herramientas y equipos10.12. Procesos de trabajo

Examínate y PracticaEsquema

A p r e n d e r á s a . . .

• Conocer el sistema de alimentación y escapede los vehículos y sus subsistemas.

• Diferenciar los motores gasolina y diesel,en lo referente al sistema de alimentación.

• Analizar la gestión electrónica de losmotores con sistema de alimentación dieselo gasolina.

• Conocer los elementos de los sistemas deadmisión de aire.

• Distinguir los catalizadores y restos deelementos del sistema de escape.

8.1. EL NEUMÁTICO

El neumático es un elemento intermediario entre elvehículo y el suelo. Sufre continuas deformaciones paramantenerse adherido a la carretera, debido a las irre-gularidades del terreno y a que transmite las fuerzas de frenado, aceleración y guiado. Además, constituye un ele-mento de diagnosis fundamental, ya que acusa directamente muchas de las anomalías o desajustes que se produ-cen en el sistema de dirección-suspensión.

NEUMÁTICOS178

8Capítulo

Un neumático es una pieza compleja, formado por varios elementos: rueda, cubierta,

cámara y aire.

Debes saber

8.1.1. La rueda

La rueda es el componente giratorio que soporta la carga y está situado entre la cubierta y el eje. Está constituidapor la llanta, sobre la que se monta la cubierta, y el disco, soldado a la llanta, que permite la fijación del conjuntosobre el buje del vehículo. Recibe el movimiento de la transmisión y soporta la cubierta.

Las ruedas se pueden fabricar en acero estampado o en aleación ligera. Las fabricadas en acero se construyencon dos piezas, la llanta y el disco, ambas de chapa de acero, unidas entre sí para formar un solo cuerpo.

Partes que forman una rueda: 1. Llanta 2. Disco

El disco presenta una zona de amarre o apoyo para sujetar el conjunto al buje. Tiene un agujero central para darpaso al cubo del buje y una serie de taladros concéntricos para la fijación de la rueda.

La rueda dispone de una abertura, practicada en la llanta, para dar acceso a la válvula de inflado del neu-mático.

Las ruedas de aleación ligera (aluminio y magnesio) se fabrican en una sola pieza, consiguiendo que sean másligeras y, por lo tanto, que disminuyan los efectos de la inercia durante la marcha.


Tipos de bombeo

Rueda de aleación ligera

Bombeo

El bombeo es la distancia del plano de rodamiento (plano que pasa por el centro de la llanta y, por lo tanto, delneumático) al plano de la cara de apoyo del disco sobre el buje.

Se consideran tres tipos de bombeo:

• Bombeo positivo: la zona central de amarre está situada hacia el exterior de la línea central.

• Bombeo negativo: la zona central de amarre está situada hacia el interior de la línea central.

• Bombeo cero: la zona central de amarre coincide con la línea central.

Bombeo positivo Bombeo cero Bombeo negativo

Llanta

Buje

Disco

Agrupamos en este capítulo otro tipo de vehícu-los, como son los todoterrenos, los tractores y lasmotocicletas, estudiando sus principales caracterís-ticas.

Los todoterrenos tienen un bastidor, elemento estructural, que suele ser de acero, con un contenido de carbonosobre el 0,2%, para su conformación en frío y caliente. Con procedimientos manuales y automáticos son aceros fácil-mente soldables.

El bastidor está formado por dos largueros, unidos entre sí gracias a varios travesaños dispuestos diagonal otransversalmente.

VEHÍCULOS TODOTERRENO, AGRÍCOLAS Y MOTOCICLETAS52

3Capítulo

El bastidor está formado por dos largueros, unidos entre sí por varios travesaños dis-

puestos transversalmente o en diagonal.

Debes saber

Largueros y travesaños se construyen con perfiles de acero en forma de U, en doble T o en forma tubular de sec-ción rectangular. Los perfiles tubulares de sección rectangular habitualmente están formados por dos perfiles en U,enfrentados uno dentro del otro y soldados longitudinalmente. Pueden ir soldados en toda la junta, o por tramos.Ésta es la disposición más utilizada en los vehículos todoterreno. En los largueros y en las traviesas se encuentran lossoportes de anclaje de los órganos mecánicos de la carrocería.

Los bastidores de un todoterreno y de un vehículo industrial se diferencian notablemente entre sí en geo-metría, estructura y características. El bastidor de un vehículo industrial está formado por dos larguerosparalelos, robustos y prácticamente rectos, unidos entre sí por un número variable de travesaños. En los vehícu-los todoterreno desaparece la concepción clásica, para ganar en funcionalidad. Así, los elementos del bastidortienen formas curvas, para adaptar los distintos órganos mecánicos sin necesidad de aumentar la altura total delvehículo. Incorporan también refuerzos en forma de escuadra en algunas uniones entre largueros y traviesas, conel fin de dar mayor rigidez al bastidor, y traviesas atornilladas, para que el desmontaje de los conjuntos mecáni-cos sea más fácil.

3.1. CARROCERÍA DE VEHÍCULOS TODOTERRENO

La construcción más habitual delos vehículos todoterreno es aquéllaen la que los conjuntos mecánicos yla carrocería, con todos sus accesorios,se anclan sobre el bastidor, indepen-diente. La unión entre el chasis y lacarrocería se realiza por medio de tor-nillos, habitualmente mediante juntaselásticas (silentblocks).


Bastidor de todoterreno en bancada

Suspensión delantera de un todoterreno

Los bastidores de un todoterreno y de un vehículo industrial se diferencian notablemente

entre sí en geometría, estructura y características.

Recuerda

Silentblocks son juntas elásticas que absorben los choques y vibraciones, eliminando así los

ruidos.

Glosario

Aquest llibre es divideix en 13 capítols, perquè l’alumne es formi en la reparació d’elements amovibles.

1. Construcció del vehicle2. Descripció d’un vehicle industrial3. Vehicles tot terreny, agrícoles i motocicletes4. Mètodes d’unió5. Desmuntatge i muntatge d’accessoris6. Desmuntatge, muntatge i/o substitució de llunes7. Enllumenat8. Pneumàtics9. Sistemes de refrigeració

10. Sistemes d’alimentació i escapament11. Suspensió12. Direcció13. Cinturons, pretensors i coixins de seguretat

ELEMENTS AMOVIBLES 15

Al final de cada tema es troba un esquema, que conté,de forma sintetitzada, les principals idees objecte d’estu-di per, d’una ullada i gràficament, tenir una idea generaldel tema i fixar-lo millor.

Examina’t són qüestions que es formulen a l’alumne, amanera d’activitat final, que li poden servir com a auto-avaluació.

Practica és un apartat que desenvoluparà el professoramb els alumnes a les aules del centre. Aquestes activi-tats despertaran inquietuds relacionades amb els temesque s’estudien, de manera que l’aprenentatge sigui méscomplet.

L’article de Revista CESVIMAP seleccionat facilita unavisió diferent o fa referència a noves tecnologies empra-des en el taller de reparació.

DESCRIPCIÓN DE UN VEHÍCULO INDUSTRIAL50

DESCRIPCIÓN DE UN VEHÍCULO INDUSTRIAL

Vehículos para el transportede pasajeros

2 E s q u e m a

Vehículos para el transportede mercancías

Tipos de cabinasde camión

Carrozado de camiones

Tipos

Estructura autoportante

Convencional

Adelantada

Tipos de carrocerías

Elementos pegados

Clasificación

Carrocería

Rígido

Tractocamión

Tren de carretera

Vehículo articulado

Vehículo especial

Tipos

Vehículo derivadode turismos

Furgonetas

Camiones

Remolquesy semiremolques

Autobús

Autocar Corta-techo bajo

Larga-techo normal

Larga-techo alto

Doble

Larga con capó

Transportes generales

Cisternas

Contendores cisterna

Transporte deproductos

pulverulentos

Volquetes

Transportes frigoríficos

Recogida de basuras

Plataformas

Grúas

Cabina

Bastidor

Falso chasis

Esfuerzos estáticos

Esfuerzos dinámicos

SISTEMAS DE REFRIGERACIÓN246

ALUM

BRAD

O

Misi

ónHe

rram

ient

asy

equi

pos

Prot

ecció

nm

eioa

mbi

enta

lSe

gurid

ade

higi

enes

Cont

ener

late

mpe

ratu

rade

lm

otor

,caj

asde

cam

bio

auto

mát

icas,

dire

cció

nas

istid

a,et

c.

Sist

emas

dere

frige

ració

n

Pora

ire

Sist

emas

adici

onal

es

Sist

ema

deca

lefa

cció

n

Sist

ema

dere

frige

ració

nde

laire

Sist

ema

deca

lent

amie

nto

deco

mbu

stib

le

Aire

acon

dicio

nado

Func

iona

mie

nto

Com

pone

ntes

Decic

lom

otor

es

Refri

gera

ción

dire

cta

Refri

gera

ción

forz

ada

Piez

asde

alea

cione

slig

eras

yal

etas

enel

exte

roor

Mej

ora

elco

nfor

t,ac

túa

sobr

etrm

pera

tura

yfre

cuen

ciade

reno

vació

nde

aire

Elem

ento

s

Pora

gua Co

mpo

nent

es

Pora

ceite

Lubr

icael

emen

tos

mec

ánico

sy

piez

asm

óvile

s

Tube

rías

dels

istem

a.Ci

rcul

ació

nde

lflu

ido

refri

gera

nte

deun

com

pone

tea

otro

Válv

ulas

dese

rvici

o,en

lado

deba

jay

deal

tapr

esió

n

Flui

dos

refri

gera

ntes

,pa

san

dees

tado

líqui

doa

gase

oso

Acei

telu

brica

nte

Junt

as,p

ara

gara

ntiza

rla

esta

nque

idad

Radi

ador

Tapó

npr

esos

tátic

o

Depó

sito

deex

pans

ión

Bom

bade

agua

Term

osta

to

Vent

ilado

res

Cata

lizac

ione

s

Torn

illos

depu

rgad

o

Flui

dos

refri

gera

ntes

Tom

ade

aire

exte

rior

Rejil

lade

extra

cció

n

Radi

ador

dela

cale

facc

ión

Man

guito

sde

cale

fact

or

Vent

ilado

r

Tobe

ras

Chap

alet

asde

mez

cla

Filtr

oan

tipol

en

Chap

alet

asde

dist

ribuc

ión

Chap

alet

asde

recir

cula

ción

9 E s q u e m a


Desmontaje del techoen vehículos cabrio

A r t í c u l o

www.revistacesvimap.com

La mayor parte de los fabricantes tienen en elmercado vehículos convertibles, realizados so-bre la base de sus modelos más comerciales.La tendencia es montar techos modulares deaccionamiento totalmente automático, con unsistema actuador electro-hidráulico. Este siste-ma suele actuar, simultáneamente, sobre el te-cho y el capó del maletero, de manera que eltecho quede plegado y recogido en el interiordel maletero.

Para desmontar el conjunto de techo es necesario reti-rar, previamente, accesorios de las zonas en las que seubican el maletero y los asientos traseros. Puede co-menzarse por cualquiera de las dos zonas.

En este proceso se empieza desmontando los accesoriospróximos a los asientos traseros. Para ello, es necesarioabatir el techo.

De inmediato, se pueden retirar los siguientes acceso-rios:

• Guarnecido del estribo.

• Banqueta de los asientos traseros.

• Guarnecidos superiores del respaldo del asiento tra-sero.

• Fijación inferior de los cinturones de seguridad delos asientos traseros.

• Respaldo de los asientos traseros.

Por Revista CESVIMAP

121

A r t í c u l o

• Conectores del grupo hidráulico y fijaciones.

• Amortiguadores de las bisagras del capó.

• Soltar los cables de accionamiento y retirar las bisa-gras en modo de apertura del capó.

• Retirar la instalación eléctrica e hidráulica del sistemade abatimiento.

A continuación, se agrupa el conjunto electro-hidráulicoy se fija a la parte trasera del techo; de este modo, sepodrá extraer todo el conjunto.

Una vez desmontados todos los accesorios se sueltanlas fijaciones del techo. En primer lugar, se liberanmanualmente los anclajes superiores de cierre del techo.Para ello, hay que extraer un tapón del guarnecidodelantero de la capota, a través del cual se accede almecanismo de desbloqueo manual.

• Se sueltan las fijaciones del soporte del techo.

• Para retirar el conjunto de techo es necesaria la cola-boración de varios operarios.

ELEMENTOS AMOVIBLES

Elements amovibles és una obra ideada per facilitar l’a-prenentatge dels futurs professionals de la reparació, atot color, amb nombrosos exemples pràctics.

Amb aquesta finalitat, CESVIMAP ha desenvolupat diver-sos processos de desmuntatge, muntatge i substitució deles peces amovibles i accessoris, components i sistemeselèctrics i mecànics d’un vehicle, així com de substitucióde llunes de l’automòbil.

11.5. OPERACIONES SOBRE EL SISTEMA DE SUSPENSIÓN

11.5.1. Desmontaje y montaje de una suspensión delantera tipo McPherson

Las operaciones a realizar son:

SUSPENSIÓN300

1. Levantar el vehículo y retirar la rueda.

2. Soltar el conector de ABS y la tubería de frenos,colocando un obturador para que no se derramelíquido de frenos.

3. Soltar la rótula de unión de la dirección a la man-gueta, utilizando un extractor de rótulas.

• Marcar la colocación del cono del volante en el estriado de la columna de la dirección evitará, que al realizarel montaje, el volante pueda quedar torcido con las ruedas rectas.

Para realizar el anclaje del volante se realizará el proceso inverso al descrito y se aplicará a la tuerca de sujeciónel par de apriete dado por el fabricante del vehículo.

12.4.2. Rótulas de dirección

Las bieletas de la dirección se unen a la mangueta a través de una rótula.

Para su extracción, hay que realizar las siguientes operaciones:

• La primera operación es retirar la rueda del vehículo.

DIRECCIÓN330

• Colocar el volante en posición de línea recta, aflojar la tuerca de sujeción del volante y extraerla junto con suarandela de seguridad.

• El volante se retira con un útil específico; de no disponer de él, dar unas sacudidas al volante para separar lasestrías de la columna de la dirección del cono del volante.

SUSPENSIÓN314

� ¿Cuál es la misión de la suspensión?

� Cita los elementos elásticos que incorpora, en la actualidad, una suspensión metálica.

� Detalla los elementos de un amortiguador de gas.

� Explica la función de la barra estabilizadora en un vehículo.

� Cita los elementos de una suspensión trasera por trapecio articulado.

� ¿Qué caracteriza a una suspensión de tipo McPherson?

� Indica los tipos de suspensión trasera independiente.

� ¿En qué se basa la suspensión hidroneumática?

� ¿Cuál es la diferencia entre una suspensión metálica y una neumática?

� Señala la principal característica de una suspensión inteligente o adaptable.

� Fundamento de la suspensión magnética.

E x a m í n a t e

P r a c t i c a

� Realiza el desmontaje y montaje de una suspensión delantera tipo McPherson.

� Sustituye el amortiguador en una suspensión McPherson.

� Efectúa el desmontaje y montaje de un puente trasero torsional.

SISTEMAS DE ALIMENTACIÓN Y ESCAPE280

P r a c t i c a

� Identifica en un vehículo, los elementos comunes de un sistema de alimentación de combustible.

� Practica cómo se realiza el desmontaje de conexiones de tuberías con distintos engarzados.

Realizar el desmontaje de tuberías de alta presión, tanto en la salida de la bomba de alta presión, ram-pa de distribución, así como de los propios inyectores, respetando las medidas de seguridad.

� Identifica el sistema de inyección de diferentes vehículos diesel y gasolina. Efectúa el desmontaje ymontaje del depósito de combustible.

Práctica a realizar en los diferentes vehículos que se dispongan en el centro de enseñanza, en sistemasde inyección directa e indirecta de gasolina, en sistemas commom-rail, inyector bomba, bombasrotativas con gestión electrónica, en vehículos diesel.

� Identifica los elementos del circuito de admisión de aire en vehículos gasolina y diesel. Comenta contu profesor las diferencias.

� Identifica, en un vehículo, los componentes del sistema de escape. Realiza el desmontaje y montaje delsistema de escape en vehículos gasolina y diesel. Recuerda que el tratamiento catalítico en ambas esdiferente.

� En el taller, selecciona los equipos de protección individual necesarios para actuar sobre el sistema dealimentación y escape del vehiculo.

El número VIN, o número de bastidor o de xassís, identifica el vehicle, qui l’ha fabricat, quin model és i en quinadata ha sortit de la fàbrica. Optativament, alguns fabricants poden ampliar aquesta informació. Se situa en la mei-tat dreta del vehicle del davant, en una zona fàcilment visible, gravat o encunyat, perquè no s’esborri ni s’alteri. El seuemplaçament constarà en el manual d’ús del vehicle o equivalent. Si, per raons reglamentàries, el VIN s’ha de llegirdes de l’exterior del vehicle, ha d’estar situat a l’interior de l’habitacle, en una zona contigua al muntant del parabrisa.Sol anar en una placa sobre el quadre de comandament i és visible a través de la lluna. També es pot incloure en unaplaca fixada permanentment sobre el vehicle.

CONSTRUCCIÓ DEL VEHICLE32

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17V F 7 S C 8 H Z C 9 A 2 0 1 1 8 5

Número d’ordre de fabricació

Planta de muntatge: A = Aulnay sous Bois

Caixa de canvis: C = caixa mecànica de cinc velocitats, antipolució E4

Tipus de motor: 8HZ = 1398 cc, 70 cv, codi DV4TD

Tipus de carrosseria: C = Berlina 5p.

Model: S = Nou C3 y DS3

Identificació mundial del fabricant: VF7 = Citroën

Número VIN del Citroën C3

El nombre VIN identifica el vehicle, el seu fabricant, el model i la data de fàbrica.

Glossari

Característiques del VIN

El VIN o número de bastidor és la combinació estructurada de caràcters, fixada pel fabricant del vehicle per a laseva identificació. És una relació de 17 caràcters de números i lletres, codis alfanumèrics (xifres àrabs i lletres llatinesmajúscules).

Només es poden utilitzar els següents:

1 2 3 4 5 6 7 8 9 0

A B C D E F G H J K L M N P R S T U V W X Y Z

quedant excloses les lletres I O CH Ñ Q LL.

Les característiques dels caràcters són com a mínim de 7 mm d’alçada -si està gravat sobre l’estructura o el bas-tidor (excepte en motocicletes i ciclomotors)- o de 4 mm en la resta de casos. El VIN gravat sobre la carrosseria osobre la placa del fabricant pot estar en una o dues línies, sense espais entre els caràcters i sense que cap secció estrobi a cavall sobre les dues línies. Els símbols o caràcters que s’utilitzen per separar unes seccions d’altres, o per defi-nir els límits de principi i fi no podran ser xifres àrabs o llatines, ni confondre amb elles.

Una bomba hidràulica permet que les cabiness’abatin cap a davant, per extreure el motor per lapart superior i accedir per a nombroses reparacionsmecàniques.

El sistema de suspensió propi pneumàtic omecànic que tenen les cabines, independent delcamió, incrementa el confort en la conducció. Totsdos sistemes tenen quatre punts de suspensió, dosdavanters i dos posteriors, amb molles helicoïdalsper a la mecànica i coixins d’aire per la pneumàtica.També equipen barres estabilitzadores per a equili-brar les oscil·lacions laterals de la cabina.

Sota el capó del motor, a la part inferior de lacabina, sol haver material aïllant i insonoritzant,que encapsula el grup motor i redueix els soroll ivibracions en l’habitacle.

DESCRIPCIÓ D’UN VEHICLE INDUSTRIAL44

TIPUS DE CABINES

Curta- sostre sota Llarga- sostre normal Llarga- sostre alt

Cabina doble Llarga amb capó

Abatiment de la cabina

Suspensió posterior pneumàtica

DESCRIPCIÓ D’UN VEHICLE INDUSTRIAL48

■ Al taller, explica les parts d’un camió que componen la carrosseria.

■ Veient el dibuix del Renault Maxity, pots comentar quines característiques té?

■ En un camió rígid, amb carrosseria, identifica els elements d’unió entre el seu bastidor auxiliar i el xas-sís del camió.

■ En aquest vehicle, assenyala quin tipus de cabina munta.

P r a c t i c a

S u m a r i

33.1. Carrosseria de vehicles

tot terreny

3.2. Tractors. Tipus i característiquesconstructives

3.3. Motocicletes. Xassís i tipologia

Examina’t i Practica

Esquema

Vehicles tot terreny, agrícoles i motocicletes

A p r e n d r à s a . . .

• Conèixer les principals característiques d’untot terreny.

• Distingir els diferents tipus de tractors.

• Identificar els components d’un tractor.

• Conèixer la tipologia de motocicletes.

• Diferenciar el xassís monocuna d’una motodel xassís doblecuna.

51ELEMENTS AMOVIBLES

P r a c t i c a

■ Localitza el nombre i tipus d’ancoratges de la carrosseria d’un tot terreny al seu xassís.

■ Sobre un tractor determinat, identifica els següents sistemes i elements: Bastidor, eixos i rodes, frensi direcció, sistema hidràulic i cabina (estructura i electrònica).

■ Identifica els ancoratges i unions de la cabina del tractor a la resta del vehicle.


• Rosca xapa: els elements roscats, o rosca xapa, són cargols o perns destinats a la unió de xapes. No vanacompanyats de les tradicionals femelles. No obstant això, de vegades s’uneixen amb grapes de xapa i dis-posen d’un pas de rosca elevat per assegurar la unió entre les xapes.

• Rosca Sellers: El perfil d’aquest tipus de rosques es genera a partir d’un perfil triangular, en el qual totes lescrestes i fons han estat truncats 1/8 de l’alçada de la dent triangular. El seu ús en el món de l’automòbil, apa-reix molt estès, en ocasions es denomina rosca americana.

Hi ha dues sèries UNC per a passos normals i UNF per a passos fins.

— Acotació de les rosques Sellers

L’acotació d’aquestes rosques és similar a comes fa a la rosca Whitworth, expressant el diàmetreen polzades i el pas en nombre de fils per polzada.Però al final es situen les abreviatures UNC o UNF,segons correspongui.


Rosca Sellers

EXEMPLES D’ACOTAMENT DE ROQUES NORMALITZADES

Classes Dimensions Característiques Designació

MÈTRICA d = 20A dretes1 entrada

Mdn

M20

MÈTRICA FINAd = 1,5P = 1,5

A dretes 1 entrada

Mdn × PM15 × 1,5

WHITWORTH d = 1”A esquerres 1 entrada

dn”1” LH (*)

WHITWORTH FINAd = 18

P = 1/3”A dretess 2 entradas

Wd × PR Pa

W18 × 1/3” P 1/6”

GASDiàmetre interior

del tub = ¾”A dretes

1 entrada estancaRdn” estancaR ¾” estanca

TRAPEZOIDALd = 20P = 6

A esquerres 3 entradas

Trdn × PR P Pa

Tr20 × 6P2LH

RODONAd = 40P = ½”

A dretes 3 entradas

Rddn × PR P Pa

Rd40 × ½” P 1/6”

DENT SERRAd = 70P = 10

A dretes 1 entrada

Sdn × PR

S70 × 1

4.1.2. Elements de la unió roscada

Quan es parla d’unions roscades, cal tenir en compte no només els elements roscats que formen la unió, sinótambé aquells complementàries a la unió. Aquests elements (volanderes, passadors, etc.) Són, en alguns casos, elsencarregats de garantir la unió roscada.

(*) Les rosques a esquerres es designen amb les sigles LH.

Principals elements de la porta davantera

Accessibilitat de la porta davantera

1. Porta2. Goma contorn de porta3. Fre de porta4. Instal·lació elèctrica5. Marc de lluna6. Embellidor de lluna7. Mirall retrovisor8. Guarnit9. Comandament d’elevar la lluna

10. Altaveu11. Maneta i pom exterior12. Suport de maneta13. Celleta exterior14. Alçavidres15. Guia de lluna anterior16. Pany17. Tapa d’agafador18. Tapa maneta d’obertura19. Guarnit de marc de lluna

Mètode de substitució

La porta està unida a la carrosseria per dos cargols a cada frontissa i aquestes, mitjançant cargols a la carrosseria.Per a la seva substitució, cal desmuntar uns o altres elements, en funció de l’operació.

�1

�2

�3

�4

�5

�6

�7

�8

�9

�10

�11

�12�13

�14

�15

�16

�17�18

�19

Bon accés Placaautoportant

Barra lateral

Buitd’accés(18x14)



98 DESMUNTATGE I MUNTATGE D’ACCESSORIS

Especejament

Els accessoris de les portes –agafador, comandaments d’obertura, pany, mecanisme alçavidres, caixetins, etc. –, estan ubicats, principalment, en el seu interior, entre la carcassa i l’entapissat. La porta del conductor potportar diversos dispositius complementaris com el comandament per regular el retrovisor, si és elèctric, l’interruptorper bloquejar totes les portes del vehicle i comandaments independents per als alçavidres de tot l’automòbil.

Desmuntatge de la consola central, revestiments dels muntants davanters, coixí de seguretat del volant i volant


• Depenent del vehicle, pot ser necessari desmuntar la consola de pis, extraient la tapa del fre de mà i el guar-dapols de la palanca del canvi. Si n’hi ha, treure també les connexions elèctriques.

• Desmuntar el suport de la ràdio; sol estar unit al tauler amb cargols de fixació.

• Altres elements, com el suport central d’interruptors, podran retirar-se generalment palanquejant amb unaespàtula.

• Extreure el caixetí de comandament de la calefacció, retirant els seus cargols de subjecció.

• En alguns models, caldrà desmuntar la tapa i el folre de la guantera per poder desmuntar el tauler. En vehiclesequipats amb coixí de seguretat d’acompanyant, es prendran les mesures de seguretat que indiqui el fabricantdel vehicle.

• Si la caixa de fusibles va allotjada en el tauler de bord, extreure-la i desconnectar-la, amb cura i observant laposició que ocupen els connectors. Això assegurarà que no sigui possible connectar-los de manera errònia enel muntatge.

• Alguns models requereixen la retirada de les tapes inferiors i laterals, que actuen com a tancament del tauler.

• Desmuntar el tauler, afluixant els cargols de subjecció, disposats, generalment, al col·lector d’entrada d’aire,tirants de reforç i xapa quadre de comandament. En alguns models caldrà retirar prèviament el conjunt eixu-gavidres.


Desmuntatge del sostreen vehicles cabrio

A r t i c l e

www.revistacesvimap.com

La major part dels fabricants tenen en el mer -cat vehicles convertibles, realitzats sobre la base dels seus models més comercials. La tendència és muntar sostres modulars d’accionament totalment automàtic, amb unsistema actuador e lectro-hidràulic. Aquest s is-tema sol actuar, simultàniament, sobre el sos-tre i el capó del maleter, de manera que el sostre quedi plegat i r ecollit a l’interior delmaleter.

Per desmuntar el conjunt de sostre és necessari retirar,prèviament, accessoris de les zones en què s’ubiquenel maleter i els seients del darrere. Pot començar-seper qualsevol de les dues zones.

En aquest procés es comença desmuntant els acces-soris propers als seients del darrere. Per a això, calabatre el sostre.

Immediatament, es poden retirar els accessoris se-güents:

• Enguixat de l’estrep.

• Banqueta dels seients del darrere.

• Enguixats superiors del respatller del seient del darre-re.

• Fixació inferior dels cinturons de seguretat delsseients del darrere.

• Respatller dels seients del darrere.

Per Revista CESVIMAP

DESMUNTATGE I MUNTATGE D’ACCESSORIS120

A r t í c u l o

• Fixació inferior dels cinturons de seguretat delsseients davanters.

• Retirats aquests accessoris, es pot desmuntar el reves-timent del costat, que és el que dóna accés al suportde la capota.

• Un cop desmuntats els accessoris de la zona delsseients posteriors, es tanca la capota per poder des-muntar els accessoris del maleter.

• En aquesta zona cal retirar els accessoris següents:

• Cortineta de separació del maleter i revestiment delpis del maleter.

• Guarnit de vessant.

• Goma contorn del maleter.

• Enguixats laterals del maleter.

• Instal·lació elèctrica del capó posterior.

• Capó posterior.

DESMUNTATGE, MUNTATGE I/O SUBSTITUCIÓ DE LLUNES154

12. A continuació, amb el netejador adequat, es nete-gen i desgreixant les superfícies d’unió de la lluna ila carrosseria.

13. S’aplica imprimació a la lluna nova, a les zonesque, posteriorment, estaran en contacte amb l’ad-hesiu.

14. S’aplica, així mateix, imprimació a les zones delmarc de la carrosseria on s’ha eliminat completa-ment el poliuretà o que han resultat danyadesdurant el procés de tall del poliuretà antic.

15. Quan les superfícies d’unió estan preparades, s’e-fectuen els talls corresponents en el filtre, enversseguir la geometria desitjada del cordó d’adhesiu aaplicar. En aquest cas, s’utilitza un broquet preta-llat amb regulació d’altura.

• Tubeless : pneumàtic que es munta sense càmera. Els que sí que es munten amb càmera porten la indicacióTube type.


Pneumàtic tubeless

Pneumàtic per neu, sense càmera

Pneumàtic reforçat

• M + S, M.S o M&S (Mud and Snow): la banda de rodolament té un dibuix apte per al seu ús hivernal.

• La menció «Reinforced» (o bé «EXTRA LOAD»), si el pneumàtic està classificat com reforçat.

Els elements del motor sotmesos a altes temperatu-res i que requereixen refrigeració, són: la culata, el bloc decilindres, els pistons i les vàlvules, entre d’altres.

A més, per a la resta dels elements mecànics, cal refrigerar l’oli de lubricació, que adquireix altes temperatures en elseu funcionament.

9.1. MISSIÓ DE LA REFRIGERACIÓ

El sistema de refrigeració conté la temperatura de funcionament del motor, ja que, durant la combustió, esgenera una gran quantitat de calor, si no es contingués la seva temperatura, dilataria els elements metàl·lics i gri-paria el motor. A més, cal refrigerar altres elements mecànics, com les caixes de canvi automàtiques, la direccióassistida, etc.

SISTEMES DE REFRIGERACIÓ204

9Capítulo

Elements a refrigerar en el motor

Pistons

VàlvulesCulata

Bloc decilindres

• Toveres o reixetes de ventilació: s’utilitzen per dirigir l’aireen diferents direccions, com les toveres de parabrises o dedesentelat, les frontals, les inferiors i les de les places pos-teriors.


Diferents toveres frontals

Sortides d’aire a través de les diferents toveres

• Trapes o vàlvules de distribució: són les encarre-gades de repartir l’aire cap a les diferents toveres.Poden ser accionades de forma manual oautomàtica.

L’accionament manual requereix un cable de trans-missió, d’acer flexible, que transmet el moviment a latrapa de barreja, igual que actuen els frens d’una bici-cleta. Aquest cable varia la posició de la trapa. Lamajor part d’aquests cables de control són bowden.

Conducció d’aire


2. Desconnectar l’alimentació de l’electroventilador idel termocontacte.

3. Desconnectar tots els maniguets i canonades aco-blats al conjunt radiador-electroventilador, siguin delcircuit d’aire condicionat (si el porta) o del de refri-geració.

4. Treure els elements de fixació (cargols, trinquets,etc.) del radiador al capdavant del vehicle.

5. Extreure el conjunt radiador-electroventilador.

Per al seu muntatge, es procedeix de manera inversa. En acabar, es purga el circuit.

Per omplir-lo, surt del dipòsit un conducte, amb un tap en la part exterior. Segons el fabricant, el tub d’omplimentes pot desmuntar del dipòsit o ser fabricat com una sola peça. Aquest tub d’ompliment disposa d’una canonada deventilació que elimina el buit o la sobrepressió generada en l’interior al buidar el dipòsit o evaporar-se el combustible,respectivament.


Dipòsit de combustible

Cànister o pot: Conté carbó actiu per retenir provisionalment els hidrocarburs evaporats

del dipòsit de gasolina. Posteriorment, els retorna al conducte d’admissió per cremar.

Glossri

10.2.2. Bomba de combustible

La bomba recull el combustible del dipòsit per enviar-lo al sistema d’alimentació, a baixa pressió. S’usen bombes elèc-triques; segons la seva ubicació al circuit poden ser de dostipus:

• Submergides en el dipòsit de combustible (muntatge comúen els vehicles actuals que integren alhora l’aforador decombustible, formen un conjunt generalment indissocia-ble).

• Intercalades a la canonada de bombament.

Les bombes submergides estan a l’interior del dipòsit de com-bustible, banyades per aquest (evita desencebats). En les motorit-zacions de gasolina, el conjunt bomba aforador integra també el regulador de pressió i, en moltes ocasions, el filtre de combus-tible.

Conjunt bomba aforador submergida


10 E s q u e m a

SISTEMES D’ALIMENTACIÓ I ESCAPAMENT (I)

Missió

Dosificar la mesclaaire-combustibleen l’interior dels

cilindres

Elements

Dipòsit decombustible

Bomba decombustible

Aforador decombustible

Filtre decombustible

Canonades

Sistemas dealimentación enmotores gasolina

Injecció indirecta:funcionament del

motor enmanera homogeni

Injecció directa:funcionament

del motoren maneraestratificat

i ideal

Sistemesd’alimentació en

motors diesel

Elements

Sistemesde gestió del motor

Entrades informena la ECU sobre elseu funcionament

i sortidesinteractuen

amb ell

Sistemesd’admissió

d’aire

Bomba de altapressió

Rampad’injecció

comú

Injectors

Elements

Filtre d’aire

Ressonador

Conducted’admissió

Col·lectord’admissió

Papallonad’admissió

Sobrealimentacióo

turbocompressors

COLECCIÓ CICLES FORMATIUS TRANSPORT I … · 14 RECOMANACIONS D’ÚS RECOMANACIONS D ’ÚS Cada...

Documents

Transcript of COLECCIÓ CICLES FORMATIUS TRANSPORT I … · 14 RECOMANACIONS D’ÚS RECOMANACIONS D ’ÚS Cada...