coaneoraNum. 80 - Febrer 91 - Preu: 100 Pts. ^ISfff

*

C***V

• ' ¿ M Í *

Benet Darder

Instal·lacions Elèctriques

Plaça d'Espanya, 9Tel. 620912 07320 - Santa Maria del Camí

Centre de reconeixementmèdic psicològicper a permisses de conduiri llicències d'armes

DIMARTS I DIVENDRES DE 20 A 21 HORES

Recordi que ha de dur: - D.N.I.- 1 fotografia- lents correctores, si n'usa

Plaça Caídos, 3 'tul. 62 04 15

JOAN FORTEZA CAMPINS

Instai.lacions elèctriquesxarxes de baixa tensióbombes submergides

Carrer Bartomeu Pasqual, 4 A - Tel. 62 09 39

Joan i Maria

PERRUQUERS

Antoni Gelabert, 18 - Tel. 62 06 81

A U X I L I A R C O N S T R U C C I Ó

PISCINES - TENNIS - XALETS - SAUNES - COMPLEMENTS/

//(ateu juan lli. alas

D I R E C T O R

Barceló i Comb is, 10 Telèfon 465211PALMA DE MALLORCA

(j/iwJ^^yenrrFRANJA R O J A S A

&nAqualitat balear s.l. 3ÍS1JKJLS Jfc i«*-'.

DISTRIBUÏM ELS LICORS DE SANTA MARIAI ELS VINS DE BINISSALEM

Rei Sanxo, 3 Tels. 14 00 17- 62 01 66

ÇÇRflMK/l

ÇñN BÇRNflT

TíUTON 62017&

Ç/ ftARKMU ?aSQUflL S/N

SflNTR tWlA.m CflMÍ

CAIXA DE BALEARSSA NOSTRA''

PUBLICACIÓ MENSUALD&L'O.CB.

DE SANTA MARIADEL CAMÍ

DEPOSIT LEGALP.M. 381-1981

EDITAüi Obra Cultural Balearde Sania Maria del Camí

EQUIP DE REDACCIÓBernat Calafat Vich

Pere Josep Calafat VichMagdalena Canyelles PetrerRamon Canyelles Canyelles

Rafel Pízà Ordinasli loan Serra Mercadal

jt^^

COLLAJidREÑAntoni Oliver

Andrea BestardRafel Estarellcs

PORTADAFotografia de Rafel Pizà

REDACCIÓ»ADMINISTRACIÓ

IPUBLiaTATBaüe Bartomeu Simonet, 5

07320 Santa Maria del Camí

IMPRESA Ainformacions Llevant S.A.

Passeig Ferrocarril, 1ÍeJ. 55 03 28, Manacor

Els articles publicats en aquestarevista sols expressen l'opinió dels

seus autors.

EDITORIAL

NO MES SANG PEL PETROLISi durant el gener hi ha hagut una «notícia del mes», que ha estat en boca de

tothom, sense cap dubte es tracta de la Guerra del Golf Pèrsic. Una guerra que es-tava anunciada, qiie ha convulsionai el món, i que està pressent en tots els mitjansde comunicació i en l'ànim de tothom. Es per això que des de Coanegra no podemdeixar de fer algunes reflexions sobre el tema.

Són molüssimcs les veus que arreu del planeta s'han alçat invocant als gover-nants al seny i la racionalitat amb el mateix clam: «Ni una gota més de sang pelpetroli». La sang, però, ja ha començat a vessar. La destrució i la mort, l'absurd dela guerra, creix dia a dia i s'escampa sense que ningú hi posi remei, entre la perple-xitat i la indignació de la gent, que no entenen ni volem entendre ni volem creureque els conflictes s'hagin de solucionar d'aquesta manera.

Que Saddam Hussein és un tirà sanguinari, és un fet avui per avui fora de totdubte. Que ha infringits tots els acords internacionals per a invadir un estat veïnatresulta evidentíssim. Que aquests fets no han d'ésser permesos per la Comunitat In-ternacional sembla lògic i raonable. Ara bé, seria d'una ingenuïtat imperdonablepensar que la guerra s'ha desencadenat només per això. Al món es comenten cadadia nombroses i terribles violacions dels drets humans, i les grans potències no fanun desplegament de forces com el que han fet al Golf Pèrsic, ni les Nacions Unidesdonen el seu vist i pau. La qüestió és que a Kuwait hi ha petroli, molt de petroli.

El nostre crit per la pau i contra la guerra ni és una manera de donar per bona lainvasió de kuwait per pan de l'Iraq. Es una denúncia de la hipocresia dels quidiuen defensar la democràcia i alliberar Kuwait, quan no han mogut un dit per al-tres causes justes, però sense petroli. El nostre clam pacifista és per demanar, a mésde pau, justícia. No tan sols per a l'Iraq i Kuwait, també per a tot el món àrab,Palestina inclosa; i per tants d'altres pobles del món sotmesos à estats i règims queels humilien, massacren i neguen qualsevol dret. Pau i justícia a Lituània, al Kur-distan o a El Salvador, a Somàlia, a Sudàfrica o a Panamà.• Per a arribar-hi és imprescindible posar voluntat per a obrir vertaderes vies d'a-cord i de diàleg dins la comunitat internacional. I una cosa és ben certa: amb laGuerra del Golf no anam per aquest camí. Si aquesta guerra és justificada pels Es-tats Units i per les Nacions Unides, quantes altres guerres trobaran la seva justifica-ció?

Aquesta guerra és injustificable. Es la guerra de l'enfrontament entre els poblesàrabs i occidentals, de la censura militar a la llibertat d'expressió, de la prepotència ila intolerància. Per això convé que desentenem la vella consigna: siguem realistes,demanem l'impossible. Només així arribarà a ser possible.

PLUGES D'OCTUBRE, PER GENER

Que hi hagi pluges torrencials per octubre sòl ésser notíciaa tots els països de clima semblant al nostre. El que ja no éstan habitual és que aquest tipus de pluges tenguin lloc al mesde gener. Entre els dies 22 i 26 de gener varen caure damuntel nostre poble quantitats d'aigua entre els 130 i els 168 litresper metre quadrat, segons els llocs de medició, amb unmàxim entre 75 i 97 litres dia 25. Aquesta quantitat, que vaser més grossa cap a la muntanya, sense resultar catastròfica,va ser suficient per a què pel torrent de Coanegra baixas unatorrentada com feia anys que no vèiem. L'aigua va sortir deltorrent en alguns trams i va rompre un bon tros de la tanca dereixa que no fa gaire es va posar a Son Oliver.

A la banda del pla va quedar demostrat que les obres de lanova autopista no estan preparades per a les pluges intenses,ans al contrari, varen contribuir a que s'embassàs el camí deMuro i sobretot la carretera de Sonedles, a la qual l'autopistaabocà una immensa bassa d'aigua, de tal manera que al creu-re entre la carretera i les obres, just a la sortida del poble jaera arriscat passar-hi en cotxe. I als estanca-sangs i els seusvoltants, zona conflictiva quan plou, la circulació es va veureinterrompuda algunes hores, i hi va haver cotxes que hi que-daren encallats. Dins el poble es produïren les petites inunda-

MIQUEL SANTANDREU*Vespi/7os - Mobylettes"Moto-serra ECHO"Moto-cultor PIVA"Vespa

Bernat de Sta. Eugènia, 126 - Tei. 62 00 77

Mmä^mlillilili¡¡¡1111|:*ÄSS:

•l¡lili: ü

titres/m*¿10

><«»•«»•.<«->-<-»> <»x

a.~„JJ9¿¿,4,7Sill.jitfi~3-:

El M 25» segone TV3, els litres caigo« aí nostre po&fe?foren 81, péro lesi dades són variables segons les hores dCrecompte i la ubicació dd pluviòmetre.

cions habituals en aquests casos, als carrers i soterranis decostum.

Esperem que els enginyers de camins s'hi mirin, i procurinque en estar acabada l'autopista resulti que camps i carreteresno es vegin afectades d'inundacions quan plogui una micamés del compte, com ha succeït en aquesta ocasió. Però talvegada és demanar massa.

VIVÍAS3AMVA

MARIAf i T J.IIT

Carretera de Bunyola, Km. 1 Telèfon 140041

SANT ANTONI ES UN BON SANTEl poble de Santa Maria del Camí va ser un any més fidel

a la seva cita anual amb el foc i la bulla que s'organitza enhonor al Sant Patró dels ases. I enguany ha estat el dia tradi-cional assenyalat, la nit del setze de gener, i no el dissabte se-güent, com va succeir l'any passat. Entre altres coses, en-guany el dissabte coincidia amb la revetla de Sant Sebastià aCiutat, factor que convertia aquesta data amb molt poc ade-quada per celebrar res a Santa Maria; així que la tradició del16 de gener s'ha vist recuperada.

I mentres a l'Orient esclatava la guerra, així dedicàvem unany més aquesta entranyable nit a activitats més pacífiques: alfoc (sense artilleria), al vi, a la llangonissa i el hotifarró, a laximbomba i a la bulla moderada entorn a les flames.

Sant Antoni segueix essent la festa dels grups de veïnatsper excel·lència, la festa de carrer i la festa de la dispersió.Cadascú va fer el trui al seu redol, entorn del seu fogueropreferit I un any més n'hi va haver per triar Can Quart, SaVileta, Sa Revolta, La Vila (de l'Ajuntament), Son Cosset,l'Escola Graduada, Placeta Robiol, Son Fango, Can Carol(del Club Ciclista), S'Escoleta, Plaça Nova (de l'Associacióde la Tercera Edat), i a la Plaça dels «Caidos« (del Col.legiRamon Llull). A cada un d'ells hi va haver festa i sarau d'a-cord amb els gusts i aspiracions dels seus organitzadors. Unsamb un caire familiar, quasi íntims; altres amb més afluènciade públic extern al foguero. Un any més les actuaciones mu-sicals varen ésser l'atracció principal d'alguns foguerons, enaquest cas a Son Fango, Can Carol i S'Escoleta.

JARDÍ - PUB - GRILL

ES VAIXELL

NOVA DIRECCIÓ A CÀRREC DEXAVIER i TONI

Crt. Palma - Santa Maria - Km. 13,5 - Tel. 62 08 11APARCAMENT PROPI

Com és costum, el foguero de la plaça de la Vila va consti-tuir el punt inicial de reunió per a molta de gent abans de co-mençar la volta pel poble. Allà no hi faltà ni el vi ni la Hangonissa i els botifarrons per a tothom qui en va voler. I des-prés, a començar la volta pels foguerons, a seguir la festa percada un dels seus redols; cosa, per altra banda, impossibled'aconseguir: són massa foguerons per a no perdre's al truietd'un altre. Entre els qui voltaven d'aquí cap allà, a més d'al-guns disfressats i molta altra gent, hi va haver una esplèndidacomparsa de dimonis del grup «mos ho pensam», que nosabem qui son, perquè duien el cap tapat, però que «mos hopensam».

Va ser una festa, en definitiva, d'acord amb el que marcala tradició que entre tots hem anat creant un any rera l'altre.Tothom qui va voler s'ho va passar bé i va trobar el seu llocenmig d'una festa diversa i dispersa. Llàstima, però, que lavetlada acabés amb una notícia tan trista com la declaració dela guerra de Kuwait. Per sort, això succeí molt enfora deSanta Maria.

M.V.

REVETLA SANT ANTONIUna nit freda de gener

sa revetla es repetísa gent es pogué divertiren sarau i bulla en el carrer.

En dissabte de Sant Antonigent pintada i desfressadai una comparsa molt admiradatots desfressats de dimoni.

Sa gent de foc en foccompost de tions i rabassotspetardos, cohets i al.lotsi es foguerons, cremant a poc a poc.

A damunt caliu ardentuns torrant botifarra i sobrassadaaltres seguint sa passetjadaja no sent el fred la gent.

Aqueixa nit freda de generque sia d'alegriai que el poble de Santa Mariaes devertesqui passant-ho bé.

Una cosa vos vull dirfoguerons trob que n'hi ha massacrec que un a sa plaçai es altres no puc repartir.

Gener 1991R. Estarelles

ACCIDENTE A LACARRETERA

Eren devers les vuit del matí del dimecres vint-i-tres degener, quan un vehicle militar que es dirigia cap a Inca i uncotxe que anava en sentit a Palma, xocaren just davant el Baríaume; hi va haver ferits, que foren evacuats amb ambulàn-cies. Els cotxes obstaculitzaren el pas una bona estona, i enun moment la coa arribà a Consell.

CAIXA DE PENSIONS

"laCaixa"

COMENÇAMENTACCIDENTAL

Hi ha maneres i maneres de començar l'any. Dia primerde gener a les nou del matí, quan a S'Avenç netejaven elbar després de la festa de cap d'any es varen veure desa-gradablement sorpresos quan un cotxe que circulava per lacarretera va pegar contra el cotxe den Pere Macip, que es-tava aparcat allà davant. A la fotografia podeu veure comva quedar el cotxe aparcat, després de pujar damunt la vo-rera i topar amb un arbre per la part de davant, del copque va rebre per darrera. El cotxe que va provocar el xocanava ocupat per uns joves de Ciutat I és que dies com elde cap d'any no són gens segurs per a la circulació... niamb el cotxe aparcat.

SA SINI SA SINI

SANTA MARIA

LA QUALCAD A DELS REIS D'ORIENTL'arribada dels Reis d'Orient, és un esdeveniment que

anualment congrega a molta de gent a la Plaça dels Hostalsper apreciar la arribada de la Qualcada Reial. Aquest cop foumés prest, ja que els Reis arribaren sobre les sis i mitja passa-des, degut a que s'havien de repartir les joguines a domicili.

Els sons solemnes de la Banda de Música, donà un caràctermés vistós a la Qualcada. Les carrosses, moltes al parer de lagent: algunes d'elles portant els regals reals dels nins de lavila, i d'altres molt originals, com la realitzada pels veïnats

dels Hostals, la qual, espectacular, servia de comitiva al ReiNegre; o a la foganya de AFCAT, passant per la de la Terce-ra Edat, la plena d'infants del Col·legi Públic, la repleta denins petits del Migjorn, la del grup de joves «Mos ho pen-sam» i de grups de barriades, en general, unes carroses quemés que originals són festives, i aporten un important gra d'a-rena perquè la Qualcada sia més llarga, vistosa i espectacular.

La novetat d'enguany, a més de començar més prest, haestat el fet de que els Reis repartissin casa per casa les jogui-

nés, la qual cosa ha envermellit i al.lucinat als petitons. Se-gons fonts consultades, hem estimat que uns trescents nins re-beren a casa seva la joguina, per la qual cosa la comitiva reiales dividí en grups i amb una horeta hagueren acabat de repar-tir. D'alguna manera, podem tranquilitzar als pares -que se-gons hem recollit- no volgueren que els reis els duguessin adomicili la joguina, tot pensant que els Reis estarien massatemps en fer la ruta. S'ha demostrat que la cosa és més ràpidadel que pareix.

Una vegada acabada la ruta reial, i netejats de disfresses imaquillatge, la comitiva reial gaudí del tradicional refrigeriper la seva participació a la qualcada, aquest cop a Can Beia.Una nota a destacar és que la Comitiva Reial és la mateixaque l'any passat, una cosa positiva que diu molt del seny ibon actuar dels organitzadors actuals.

Estudifotogràfic

^/4¿W&4¿ZPlaça Hostals, 44SANTA MARIA DEL CAMÍ Tel. 14 00 52

-Reparació d'automòbils en generalespecialitat en SIMCA i CHRYSLERservei de gruaVenda de Vespes i Vespinos

Plaça Jaume IIITels. 62 04 74 - 62 01 52 - 62 06 70

SUPERMERCAT

DURANT EL MES DE FEBRERIMPORTANTS OFERTES DE

CARNISSERIA I XARCUTERIA

HORARIDE DILLUNS A DIVENDRES

DE 8 A 13,30 i DE 16,30 A 20,30DISSABTE

DE'S A 13,30 i DE 17 A 20,30DIUMENGE

DE 8,30 A 13,30

C/. Santa Catalina, s/n (devora la via del tren). Tel. 62 07 55

L'AJUNTAMENT INFORMA

CONCERTS PROGRAMATS:DIA 3 DE FEBRER, A LES 8,30, A LA PARRÒQUIA.

CONCERT DEL COR ES TALLER.MUSICA FRANCESA I ESPANYOLA DEL RENAIXEMENT

DIA 16 DE FEBRER, A LES 8,30, A LA PARROQUIA,CONCERT DE LA CORAL DELS ANTICS BLAVETS.

HOMENATGE AL MUSIC SANTAMARIER PERE JOSEP MATAS

AJUNTAMENT DE SANTA MARIA DEL CAMÍ

EN POQUES PARAULES

NORMALITZACIÓ JUDICI

Als que estimam i rcspectam el nostre idioma, ens ha sor-près agradablement que algunes plaques de carrers que finsara estaven en castellà, s'han vist substituïdes per altres quetenen posat els noms amb la nostra llengua. Algunes de lesvies públiques afectades per aquesta mesura normalitzadorasón els carrers del Rosari, de Santa Margalida, dels Molinets,la Revolta o la plaça d'Andreu Torrens. Segons fonts munici-pals aquesta només és la primera fase d'un procés més llargper a recobrar tots els noms dels nostres carrers i places.

El proper dia 22 de febrer, segons hem llegit a la premsalocal, tendra lloc a l'Audiència Provincial el judici oral contraels pressumptes autors de la mort del jove santamarier MiquelMorro Canyelles, que va tenir lloc la nit del 28 d'octubre de1987. L'acusació particular sol·licitarà penes de 42 anys i 6mesos de presó per a cada un dels tres acusats, pels delictesd'assassinat amb acarnissament, premeditació i nocturnitat,detenció il·legal i exhumació il·legal.

VISCA LA PAU

Això és el que deia la pancarta que un grup d'alumnes delcol·legi Ramon Llull varen passctjar dies passats pel nostrepoble. Tres paraules que resumeixen perfectament els desitjósd'aquests al·lots i que en els moments en que ens trobam nonecessiten cap altre comentari.

Jïlarc HostrumSEGUROS

ANTONI OLIVERAGENT

C/. Jaume Ferrer, 5 Tel. 14 00 35SANTA MARIA

fusteria.

Bartomeu Canyelles Rubí

TREBALLS DE FUSTERIAEN GENERAL

Bernat de Sta. Eugènia, 86 - Tel. 62 00 80

11

ACAPARAMENT

Santa Maria també es va veure afectada per l'onada d'aca-parament causada per la psicosi exagerada de guerra que esva produir els dies anteriors a la jornada del 15 de gener, datade l'ultimàtum de les Nacions Unides a Iraq. A moltes tendess'acabaren o minvaren considerablement les existències demolts de productes de primera (i a vegades segona) necessitatSentit de la previsió o simple ignorància?

SERVICI DE FAX

A Santa Maria del Camí, comptam amb un servici obert alpúblic de FAX, un nou aparell electrònic que és part de la re-volució dels mitjans de comunicació actuals. Aquest serveil'ofereix l'Estanc de la Carretera. El FAX és un aparell tele-fònic que permet enviar documents instantàniament d'una parta l'altra, enlloc de parlar, reps la factura o el projecte que de-manaves.

CABALLITOS BABY

Malgrat no sia encara la fira, i tampoc haguem passat elsdarrers dies, ja hi ha a la Plaça Nova una atracció firal. Estracta dels «caballitos» Baby. De segur que els petits han de-manat als pares per qualcar-hi.

ROBATORIS

Abans de festes el poble patí una onada de robatoris aCases particulars, algunes d'elles al carrer Llarg —a una deles quals hi entraren dues vegades— a la carretera, i a casesde fora vila. Els lladres s'emportaren sempre diners, joies, ob-

jectes de valor i televisors-videos. Robatoris que han coinciditamb els de Marratxí. Cal discrepar dels diaris de Palma enquan a què aquesta onada pugui estar relacionada amb l'ab-sència del Quarter de la Guàrdia Civil al poble. Si tots feimmemòria, sabem que d'altres anys —tenint quarter— hi haviaadesiara temporades de robatoris, doncs, no hi ha cap relació.Els robatoris i com prevenir-los, una difícil qüestió.

MATANCES DE LA TERCERA EDAT

L'Associació de la Tercera Edat organitzarà unes matancesproperament a la possessió de Son Verdera. Malgrat el tempsbo matancer ja hagi passat, els majors faran vega a aquestabella possessió santamariera. A l'excursió del dia 26—organitzada per Ruycal— que congregà a cinc autocars—unes 200 persones— ja es rifaren coses per recaptar fonsper a les matances. Els majors per assistir-hi hauran de pagarun tiquet, i sembla que tindran dret a un bon dinar matancer ipossiblement s'emportin una llangonissa —cosa habitual a al-tres matances de tercera edat de pobles mallorquins—. Nohem averiguai el dia concret, però sembla que serà a mitjanfebrer. Majors, alerta a l'àcid úric i al colesterol, vigilau sapressió de sa sang!.

POLÈMICA VORERA

La vorera del carrer que fa cap de cantó amb Marquès deFontsanta ja fou polèmica en un principi, ja que el constructordemanava per fer-la més ampla i un empresari industrial essentia perjudicat, ja que el carrer no és massa ample. Desprésde l'informe tècnic de l'arquitecte municipal es concedí el

L'AJUNTAMENT INFORMAACTITITATS PREVISTES PEL MES DE FEBRER:

-Constitució del Patronat de la Residència de la Tercera Edat.-Inici de les obres per a la creació d'un menjador per la Tercera Edat.-Continuació de les obres de la primera fase de la Residència.-Inici del curs de fotografía.-Continuació de les obres de millora de la Plaça Jaume n-Millores a la Plaça de Can Orell.-Finalització del jardinet de sa Vileta-Continuació de les obres de construcció! del deposit regulador d'aigua potable de Son

Torrella.-Aprovació del projecte de la segona fase d'il·luminació de fora vila.-Segona fase de normalització del nom dels carrers-Acabament de les obres del Punt d'Atenció Continuada (P.A.C.) per atendre les urgèn-

cies mèdiques.-Construcció d'una porxada al camp municipal d'esports-Aprovació dels pressuposts per a 1.991.

n

permís per fer la vorera d'un metre i sorprenentment el cons-tructor posà la voreta a l'inrevés amb el caire viu cap al ca-rrer, llavors l'empresari ho posà en coneixement dels respon-sables municipals, els quals feren arrebassar-la i tornar-laposar així com cal.

CONCERT DEL COR «ES TALLER»

El diumenge dia tres de febrer a les 8'30 hores del capves-pre, tendra lloc a l'església parroquial un concert de músicapolifònica francesa i espanyola a càrrec del Cor «Es Taller»,fundat el 1978 i que compta amb una llarga tradició com aintèrpret de música clàssica infreqüent, sobretot dels períodesdel Renaixement i el Barroc. No és la primera vegada queaquest cor, dirigit per un dels més joves i prestigiosos direc-tors, en Francesc Bonnín, actua a Santa Maria del Camí. Estracta d'una cita interessant perquè aquest tipus d'esdeveni-ments no són gaire freqüents a la nostra vila.

DEMOGRAFIA

NAIXEMENTS:Daniel Sastre Nicolau (7.01.91)Marta Vidal Candel (8.01.91)

DEFUNCIONS:Joan Amengual Nadal (18.09.10-26.12.90)Vicenç Homar Matas (5.03.05-12.01.91)

Font Registre Civil, 28.01.91

CONSTRUCCIONS

MATEU GARCIA LLINÀS

Cuartel, 1°, n°. 12 (Camí de Coanegra)Telèfon: 62 08 83

SA COLUMN A «X»IDEXAFARDEIG

S'adverteix als lectors que el contingut d'aquesta co-lumna pot feriria seva sensibilitat.

i<jí;'tâ'l^;$£ww ¿¿í** 9Uf *"* d*Í° 9tte «í?«*1* Süilïa*mariers ¿sfaviti fan convençuts qué no es ferien fogue-ro ns per Sant Antoni, pert si esclatava tu guerra, «y

Amarmi ens veurien pel foc dek foguerons. N'hi hagué defogueroní, no ens atacaren com era normal.,, i esclatà laguerra, això ja no m'agrada gaire.

-M'han dit que dive n què uns deien que s'Ajuntamentestava endeutat fins an es sòtil. Uns diven que té dos crè-dits dt 50 milions, d'altres de vint. Mala geni aquestaque escampa mentides, persona que diven coses que nosón certes per provocar mala bava. No em puc donarpassada que hi hagi gent falsata que diu bajanades perses carnisseries, botigues i forns,

-M'han ¿tit que diven que uns deien que ses pasteresde sa carretera han costat devers vint milions de pessetes*Com que Jo som pitjor que Sant Tomàs, i sempre ho hede tocar amo ses mans, som anat a la Casa de te Vila, im'han informat que això és una cruadvta, i jo afegesc atmala geni que tot ho Canvia* Som sabut que tota l'obraque fan es jardiners val un dos milions, des quals quasitot ho paga s'iNEM, i s*Ajuntament pagarà un poc mtsde tres-tentes mií pessetes, comparou, lad. Crec que valmés callar que dir endiotades pes carrer.

•M'han dit que divert que un deia que per devers Sadinctíva Ú* & tercera eatàítós'enteníú^^ vajtt «¿»s'han atupat tampoc, soti qtte hi ha algunes diferències.És possible que hi fatgi dimissions. No sé si té rei aveure, però ¡'assumpte des duros de tots els socis, no sed» ni mott clar ni at dia, vaja, crec que ufi velí associat»o en sap res. t t n canvi diven que quale ú M associâten sap molí de pessetes.

-M'han dií que diven que un deia que un regidor des'oposició ha fet oirá * me nor» ~~així tue pareix que Udiven—^ f et vivare txo na ha demanat permís. Jo u aixòna sé si està b¿ 0 no, o tots en demanen a ñinga.

-Aí'han dit que diven que un deia, que devers Son OU'iWf després de Sa torrentada de fa uns dies, s'aigo sen'ha duií un bon trossa m de barreres —que s'havienposat dins es torrent— i tombar un perellingo de t re qui-lla». Jo ben crec que sa naturalesa és «sabia» i no liagrada que Ttstrenguirt.

'M'han dit que diven que un deia que es trui polític jaSfha encetat. Es populars et mo ven a fes totes, i han eo~mençat « 'etrter per tot arreu candidats, ja ¿s cosa com asegura que en Pep anirà al cap davant, ja me pareixiaque aquest bon homo ei tornaria ü presentar maldame nieli digués que no. De s'actual majoria no en sé res, re-deil que ho duen d'amagat, sé que fan qualque dinar oreunió, però encara no stfi aniran coma'¿t^íaJ$'?tjí*:_dascun amb el seu partit polític.

-M'han dit qut diven qtt« un deia .».tut. öftre * mésvaldrfyí'yejipB^ res, i printer e^^js'atirt,fMiS:ÍKÊMÊÍ:;-'-':• ' : • • : . •• • • • : : • • '"-i • ' ; • ' " ' - : • -' : • ' '..y(Ì;• • ; - JS* xotpaisef •

13

CASA DE LA VILA

PRORROGA DELCONTRACTE PER A LAINSTAL·LACIÓ DECONTADORS

El passat dia 10 de Generse va celebrar una sessió ple-nària a l'Ajuntament en eltranscurs de la qual es pre-sentà per la majoria la pro-posta de prorrogar el vigentamb l'empresa ConstruccionsSanta Maria S.A. per a lainstal·lació de contadors d'ai-gua. L'esmentat contracteacabava el 31 de Desembrede 1990 i per aquest motiues prorrogarà sis mesos finsque es procedeixi a una novacontractació pel procedimentque la llei establesqui. S'a-cordà un increment del preucontractual equivalent a1'I.P.C. de l'any 90.

El grup municipal del Par-tit Popular va manifestar ques'alegrava d'aquest augment,però es va abstenir a la vota-ció. La proposta fou aprova-da amb els sis vots de la ma-joria (PSM, PSOE, CDS iGM).

SERVEI D'AJUDADOMICILIARIA

En el mateix plenari es vaaprovar realitzar una concer-tació amb l'INSERSO percubrir durant el 1991 el ser-vei d'ajuda domiciliària quees ve prestant a persones quela necessiten pel fet de tro-bar-se en una difícil situacióeconòmica, social, familiar opersonal. En concret l'IN-SERSO aportarà 2.400.000pessetes a aquest servei, quecomptarà com fins ara ambun assistent social i una tre-balladora familiar. Per al 91està previst poder cubrir finsa 21 casos de persones ne-cessitades d'ajuda, entesaaquesta ajuda no només coma tasques de neteja sinótambé de caràcter psicològic,

14

etc.Com que l'Ajuntament ha

arribat a un acord amb elConsell Insular de Mallorcaper tal que aquesta darrerainstitució subvencioni lesdespeses que pertocarien alMunicipi per aquest concep-te, pràcticament es pot dirque aquest servei social d'a-juda domiciliària li resultaràde franc a l'Ajuntament deSanta Maria.

SEGURETAT CIUTADANA

Durant el mateix plenaride dia 10 de Gener la Batliapresentà un proposta d'aug-mentar la vigilància policialcontractant interinament unnou auxiliar de Policia Local.

Resulta que en teoria esta-va previst ja l'any 90 cubriruna plaça definitiva d'auxi-liar de Policia Local però capdels aspirants superaven lesproves d'acri«; a l'escola depolicia i PK) ^a poder ser. Elgrup Popular va reiterar queamb anterioritat ells havienproposat la creació no d'unasinó de dues places d'auxiliarde Policia Local considerantque és millor invertir els re-cursos en això que no en al-tres coses innecesàries.

PRECS DEL P.PEl grup Popular presentà

una queixa per no rebre in-formació suficient en relacióal projecte d'il.luminació delcementen. El Balle contestàque es tractava d'una obrad'adjudicació directa i que elprojecte havia estat sempre adisposició del regidors de laoposició.

En un altre ordre de cosesel grup Popular demanà quea les comissions o reunionsen què hi participas el regi-dor del Grup Mixt VicençSantandreu es comptas ambla presència d'un PoliciaLocal per evitar que l'esmen-tat regidor pugui agredir físi-cament a quale ú, tal i comen versió dels conservadors,sembla que era la seva inten-ció en una reunió recentmentcelebrada. El bâtie va rebut-jar la proposta al·legant queconfiava en el seny de lespersones que integren l'Ajun-tament.

PREGUNTES DEL P.P.

El Grup Popular preguntàper què els arriben les actesamb tant de retràs, recordantal bâtie que ell es queixavade lo mateix quan era a l'o-posició. En Mateu Morro

al·legà que el retràs estavaprovocat per la intensa acti-vitat que dur a terme actual-ment l'Ajuntament, però escomprometé a fer arribar lesactes als conservadors ambmés rapidesa.

Una altra pregunta va sersi amb motiu de la festivitatde la patrona de la GuàrdiaCivil s'havien rebut invita-cions per als regidors. ElBatic, contestà que s'haviarebut una invitació general anom del Balle i Corporaciómolt poc temps abans de lafesta.

També volgueren esbrinarels conservadors com erapossible que es destinassin53.200 pessetes només per acartells anunciadors de l'ex-posició de bolets. Se'ls vacontestar que en realitataquesta quantitta havia servitcom a pagament també peraltres conceptes i que pererror damunt l'acta de la co-missió de govern només fi-gurava el dels cartells.

Finalment el P.P. preguntàperquè no s'havia avisat alsregidors de l'oposició peracudir a l'acte d'homenatge aMargalida Calafat al cemen-tiri. El Balle contestà que ellpersonalment havia donat

l'ordre de que fossin avisats,ignorant la resta, i va expres-sar que procuraria que casossemblants no es tornin a re-petir.

CONVENI PERCONTRACTARPICAPEDRERSEN ATUR

L'Ajuntament ha firmat unconveni amb l'INEM percontractar els serveis de settreballadors en atur que rea-litzaran feines de picapedrerdurant tres mesos pel poblede Santa Maria del Camí.Sembla que aquest grup seràadscrit a la millora de lesplaces de sa Vileta, CanOrell i carrer Jaume II, itambé a obres de millora delCol.legi Públic.

Es tracta d'un convenisemblant al del grup de jardi-ners que ha treballat última-ment per carrers i places dela nostra vila. Aquests con-venis estalvien doblers a l'A-juntament perquè l'INEMpaga la totalitat de la màd'obra, amb la qual cosa elMunicipi pot realitzar millo-res interessants a baix cost iendemés dóna feina a gentque no en té.

MENJADOR PERTERCERA EDAT

A LA

Ja s'han iniciat les obresdel menjador per a la terceraedat que s'instal.larà al barde l'edifici municipal. S'a-profiten els wàters que hi haa la planta baixa de l'esmen-tat edifici i que sempre desde la seva inauguració hanromàs tancats. Ara quedaranconvertits en cuina. De mo-ment el menjador no podràcomptar amb moltes placesper manca d'espai, però en elfutur es podran ampliar. Ladecisió de posar en marxaaquesta iniciativa s'ha presaperquè el menjador de la fu-tura Residència per a la Ter-cera Edat encara pot estartres anys o més ser una reali-tat i mentrestant aquest ser-

vei es prestarà a l'edifici mu-nicipal. L'Ajuntament única-ment haurà de fer front alsgastos de manteniment delmenjador perquè les obresque s'estan fent i tot l'equi-pament del menjador serà su-fragat amb ajudes de la Con-selleria de Sanitat i de 1TN-SERSO.

INCIDENT A UNA

COMISSIÓ INFORMATIVA

En la reunió de la comis-sió informativa celebrada a

primers de Gener per tractarde la pròrroga del contracteamb Construccions SantaMaria S.A. per la instal·lacióde contadors d'aigua es vaproduir un incident entre elregidor Tomeu Cañellas i enVicenç Santandrcu. Pel quesembla el regidor Cañellas,visiblement irritat, va prota-gonisar un llarg monòleg cul-pant a la majoria municipalde mala gestió en relació altema de la reunió, fent úsd'expressions molt fortes.També va referir-se a la per-

sona de Vicenç Santandreuen un to «poc amigable», perdir-ho de qualque manera, laqual cosa provocà la rèplicad'en Vicenç qui acusà al re-gidor del P.P. d'haver duit aterme algunes accions irregu-lars com fer una obra sensepcrmí i enxufar una farola al'enllumenat públic tambésense permís, etc...Els ànimss'encalentiren i en Vicençs'aixecà de la cadira, peròdesprés tomà la calma i lareunió va transcórrer normal-ment

FOTOSAVAL

G U I L L E R M ODE LA FUENTEF O T Ò G R A F

C/. Sa Matança, s/n - ,TEL 140096 - Santa Maria

NOU HORARI: DILLUNS A DIVENDRES 10 a 10,30 i 16 a 20DISSABTES: 10 a 13,30

15

ENTREVISTA....... .,. v.v.v.v.v.v.v.v.·.v.v.·, ; X^^^^^^^^^^P^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^iSoaSS :::::*:*:;« . :¿:::::::::::::::yi> ¿í:¿:', SÍ<xíSí ^^^^^wS^§íí N

PERE MULET: PRESIDENT DEL COL.LEGIBALEAR D'ARBITRES DE CICLISME

Si heu vist en Pere actuar com a àrbi-tre en una carrera ciclista fàcilment hau-reu endivinat que és un home que dis-fruta molt amb aquesta activitat Perforça ha d'ésser així tenint en compteque fa una carretada d'anys que és elPresident del Col·legi Balear d'Arbitresde Ciclisme, és també des de l'any 68Jutge Nacional Especial i des del 89Jutge U.C.I, (internacional). Damunt laseva taula reposen les seves insepera-bles eines de treball: un petit magneto-fón que serveix al jutge per anar cantantels corredors a mesura que entren dinsl'arribada i un cronòmetre. En Pere ensexplica amb devoció com utilitzaaquests dos instruments, sobretot el cro-nòmetre: cada vegada que un corredorentra s'espitja el botó i queda enregis-trat el seu temps... fins a cent registresde memòria admet l'aparell. Abans noera tan fàcil, diu, i es treu un «Omega»que pesa mitja tona... Però el jutge ci-clista no s'ha d'enfrontar només ambles dificultats tècniques de la seva tasca,també ha de sebre torear el bou de lesprotestes, algunes ben poc amicals, delsqui se senten pejudicats. En Pere, tan-mateix, no s'acovarda davant aquestscompromisos perquè lo seu és vocacio-nal, no hi ha dubte.

-No vaig néixer a Santa Maria peròhi vaig venir a viure devers l'any 40,quan tenia deu anys, de manera que sócsantamarier. De jove m'agradava el fut-bol i de fet vaig ser jugador del Santa

Maria, però després me vaig canviar dejaqueta, com fan ara els polítics, i emvaig dedicar més al ciclisme formantpart de la directiva de la Penya Gela-bert. Quan organitzàvem una carrera ami m'agradava molt situar-me darrereels àrbitres que controlaven la carrera i,amb un cronòmetre, prendre els tempsdels corredors igual que ells ho feien.Per això a vegades em compte de que,efectivament, allò que de veres m'agra-dava era controlar les carreres, de ma-nera que vaig inscriure'm com a àrbitretot i que per fer-ho vaig haver d'aban-

donar la directiva de la Penya Gelabertperquè segons les normes eren dos cà-rrecs incompatibles.

M'agradava el futbol però vaigcanviar de jaqueta, com elspolítics...

-Quina memòria tens de la nostra

Viver HORTUSLa major exposició de Mallorca

de plantes ornamentals

Carni de Coancgra s/n. - Tel. 62 02 79

Tallers d'Automòbils

Martín Cañellas FerrandoREPARACIÓ DE AUTOMÒBILS EN GENERAL

—ESPECIALITAT EN RENAULT-

TALLERAUTORITZAT

sJ^^^•^L Bernat Sta. Eugènia, 71f ^^ (Cira. d'Inca)BENDIBERICA Tel- 62 06 74 SANTA MARIA DEL CAMl

VENDAD'AUTOMÒBILS

16

vila durant els anys 50?

-No durava res. Quan s'organitzavaalguna iniciativa sempre hi havia qualcú

En temps d'en Franco a StaMaria no durava res

que per enveja o per ganes de fer malxerrava de més i no descansava fins quetot se desfeia. En temps d'en Franco nohi havia l'esperit de llibertat que hi haara: si un alçava una mica la veu totd'una ja en tenia dos que volien sebrequè passava. No era un ambient propiciper construir projectes sòlids. I no par-lem de casos com aquells anys que alpoble hi va haver dos equips de futbolque jugaven a la mateixa categoria,només per donar gust a un voler fer lacompetència, cosa que sempre em sem-

blà absurda. Per sort, això ha canviat.Sense anar més enfora aquí tenim la re-vista «Coanegra», que aviat cumplirádeu anys.

-Aquest canvi de jaqueta de quèparlaves abans quan contaves quedeixares el futbol per decantar-te capal ciclisme, perquè el vares fer?

-Per ventura influïren aspectes com ésara el fet de que el món del ciclisme noera tan problemàtic com el del futbol enel sentit de què segurament les passionsno estaven tan enceses, però la circums-tància que em va fer tombar més cap alciclisme va ser sens dubte la coneixençad'en Toni Gelabert.

-Com era en Toni com a persona i

Conèixer en Toni Gelabertm'inclinà cap al ciclisme

com a corredor?-Era una bellissima persona. No era

un home comunicatiu, si volies sebre

En Gelabert era molt intelligentdamunt la bicicleta

res d'ell o de com li anava havies d'a-nar a demanar-li perquè ell normalmentxerrava poc, però era una excel.lent per-sona. I com a corredor no en parlem!,era extraordinari. La seva principal qua-litat damunt la bicicleta era la sevaintel·ligència: els seus rivals no sabienmai de quin peu se calçava, no sabienmai quan estava acabat, de vegadessemblava que ja estava derrotat i quanningú s'ho esperava presentava batalla.Gracies a la seva intel·ligència era capaçde rendir més que altres corredors queper ventura estaven en millors condi-cions físiques, perquè ell sabia dosificarmolt bé el seu esforç.

-Quantes carreres has arbitrat?-No ho sé, moltes. La primera va ser

al Puig de Sant Salvador a Artà, i teniade company a en Guillem «es siquier».Encara me'n record, no tenia ni idea decom ho havia de fer. Després he arbitratcarreres per moltes bandes, sobretot Ca-talunya i València. He estat a Campio-nats d'Espanya, etc... Cada any he desortir com a mínim una vegada a arbi-trar fora de Mallorca, la veritat és queés més difícil controlar una carrera aquíque no a la península, perquè amb elsd'aquí hi ha una certa confiança, untracte constant, i a vegades resulta espe-cialment difícil haver d'aplicar el regla-ment.

-Què tal te va com a President delCoUegi Balear d'Arbitres de Ciclls-

MAGATZEM DE MATERIALDE CONSTRUCCIÓ

JOAQUÍN ESTESOCARRER DE L'ESGLÉSIA

MINYOINFANT

EiPQRTPlaça dets Hostals, 73 í 15

Tel. 62 00 48

SANTA MARIA DEL CAMÍ

GRAN ASSORTIT DEROBA PERA GENT GRAN

t-

me?-Estic ocupant aquest càrrec ininte-

rrompudament des de l'any 71 i he dedir que no em deixen fugir. He provatde deixar-ho un parell de vegades peròal final sempre m'han presionat perquèem tornàs a presentar a la re-elecció.L'any 86 vàrem tenir una època tensaamb la Federació fins el punt que vàremdeclarar una vaga d'àrbitres. El Presi-dent de la federació era en Mateu Ca-nals i era evident que se'n havia d'anarell o me'n havia d'anar jo. Finalment va

Quan no hi ha confiança és mésdifícil aplicar el reglament

ser ell qui va haver de fotre el camp.D'altra banda, no havia pensat a comen-tar-te que tene la insignia d'or i brillantsdel Col.legi Nacional d'Arbitres, distin-ció de la qual em sent orgullós.

-I l'or i els brillants són de veres?No ho he anat a encalcar mai! Ara

que dius això em fa recordar una anèc-dota de fa uns quants anys, quan un

equip de bàsquet soviètic va venir a dis-putar un torneig i el guanyaren. Resultaque la copa que pertocava al campió erapetita, però de plata, i la que tocava alsque havien quedat segons etí ben gros-sa però sense valor. Idò què et penses?;Els soviètics volgueren la grossa!

-No m'estranya que els vagi tanmalament ara... Passant a un altretema, tu també participares en la ini-ciativa de l'equip de futbol femení...com va acabar?

-L'equip va desaparèixer per proble-mes financers. El fet d'haver de partici-par en una competició d'àmbit nacionalsuposava unes despeses massa grans...darrere cada desplaçament a la penínsu-la se'n anava un mínim de 250.000 pes-setes i això és molt mal de mantenir.

-Fins ara només hem parlat detemes relacionats amb l'esport, però

No em deixaren fugir de laPresidència del Col·legi Baleard'Arbitres

el cert és que tu has participat ambaltres tipus de projectes dins SantaMaria...

-Efectivament Vaig ésser el secretaride l'agrupació folklòrica «Salero Típicde Fontanella», per exemple. Recent-ment he format part de la comissió aus-piciada per Joan Feliu amb l'objectiu deposar en marxa un projecte de Residèn-cia per a la Tercera Edat a la nostravila.

-Com entrares en aquest grup pro-motor que ha jugat un paper decissiuper a fer realitat la Residència?

-Jo t'ho explicaré. En Joan Feliu ésl'ex-president de la Penya Gelabert i

Convendría tenir un poüesportiumunicipal a Sia. Maria

quan va voler fer passes cap a aquestprojecte va voler comptar amb els quihavien estat els seus companys a la di-rectiva de la Penya, entre els quals hiera jo. No podia dir que no a la propos-ta d'en Joan per tres motius: perquècom a ex-directiu de la Penya Gelabertestava compromès, perquè el projected'una Residència és una cosa bona pelpoble... i perquè en Joan és una micaparent meu!

-Es cert que també col·labores ambl'Enciclopèdia de Mallorca?

-Sí. Quan vaig sebre que necessitavengent que aportas dades em vaig animara fer algunes col·laboracions sobretemes santamaricrs d'un costat i sobretemes de cicliste per l'altre. Però esticuna mica empipat perquè es veu quequan envies una col·laboració aquestagent talla l'escrit i el recompon a laseva manera, i d'aquesta manera te'l

cafeteria - bar Comerçlocal climatitzat

gelats - refrescs - tapesun local ample i confortable per a tots

Plaça dels Hostals, 27 - 29 - Tel. 62 00 29

Neteja de pous negres

Pastor

Tels. 62 04 49 - 62 08 47Prolongación Mesquidas s/n. 2° - 1' Santa Maria

18

Abans si un es posava unxandall i sortia a córrer pelcarrer se'n reien d'eü.

desgracien.-Com valores la situació de l'esport

a Santa Margalida?-Pens que la infraestructura quedarà

molt millorada si se construeix un po-liesportiu municipal. Quant a la pràcticade l'esport per part de la població veigque al nostre poble s'està donant el ma-teix fenomen positiu que arreu, és a dir,que actualment el número de personesque practiquen l'esport ha augmentatmolt gràcies a un canvi de mentalitat fa-vorable. Fa anys si una persona es posa-va un xandall i sortia a córrer pel carrerel tractaven de beneit i se'n reien, encanvi ara això és completament normali molta de gent practica l'esport pel seucompte.

-I, més concretament, del ciclismesantamarier, què trobes?

-La cosa està fluixeta. El Club Ciclis-ta cerca molt el divertiment dels seusassociats organitzant marxes, etc... iaixò està molt bé, però em sembla quehaurien d'esforçar-se més en fer un bonequip de joves corredors, s'hauria detreballar més la pedrera per veure si deSanta Maria tornen a sortir bons corre-dors.

-Pere, la rabiosa actualitat del temaens obliga a demanar-te una opiniósobre la guerra del Golf Pèrsk.

-Jo em pensava que els americans laresoldrien en dos dies i ha resultat queno. Crec que en el seu moment no s'es-gotaren totes les possibilitats per arre-glar-ho pacíficament, sobretot per partdels americans i dels europeus. Ara ho

El C.U.C. Sta Maria s'hauriad'esforçar més per treure bonscorredors

pagarem tots, perquè la guerra ara ésenfora però tard o d'hora mos arribarà,sobretot a nivell econòmic mos perjudi-carà... i em refcrcsc sobretot al turisme.Si la processó de la guerra s'allarga lagent anirà amb la butxaca estreta i amb

por.-Vols afegir qualque cosa?-Que poguem celebrar els vint anys

de «Coanegra».-Gràcies. Per cert, això em recorda

que el responsable de les financesm'ha encarregat que te cobràs la sus-cripció de l'any 90. Són mil pessetes.

-Encantat!.-No en perdonant ni una!

Texte: Joan Serra MercadalFotos: Rafel Pizà Ordines i cedides Pere

Mulet

FORN - PASTISSERIA

BOVER

CA'N BLANCOCarrer Llarg, 58Tel. 62 12 08

Fusteria

MartorellTaller:Bartomeu Pasqual

Tenda:Carrer Llarg, 89

19

LA CORAL JUVENILA Santa Mana tenim, des

de fa algun temps, una CoralJuvenil. Va ser a principisdel passat curs 89-90 quanva sorgir dins l'Escola Muni-cipal de Música la iniciativade crear una secció de cantcoral, com a activitat com-plementària a l'ensenyamentde solfeig i la pràctica d'ins-truments musicals, que erenl'activitat inicial de l'Escola.D'aquesta manera de llavorsençà, fa per tant més d'unany, els joves alumnes del'Escola tenen l'oportunitatde realitzar una aplicaciópràctica dels seus coneixe-ments, especialment aquellsque no toquen a la Banda.

El director de la Coral Ju-venil és en Gabriel Aguilera,professor de l'Institut JuniperSerra de Son Cladera, amic icol·laborador musical den'Andreu Bennàsser, directorde la Banda de música. EnGabriel, a més de donar clas-ses a Santa Maria i al seuInstitut, també en dóna aPetra. Al nostre poble hemtengut ocasió també de pre-senciar la seva actuació coma baríton al concert líric deles passades festes de SantaMargalida, acompanyatd'Andreu Bennàsser al piano.

Cada dijous, a Ca's MetgeRei, tenen lloc els assajos dela Coral Juvenil, on hi assis-teixen prop d'una vintena dejoves de 10 anys per amunt,alumnes de l'Escola Munici-

pal de Música. No tots, però,son santamariers. També envénen alguns de Santa Eugè-nia, poble que no té escolade música El repertori delsassajos és més o menys eltípic de totes les corals, basatsobretot en clàssics populars,sense que hi faltin peces mésjuvenils, manco «formals».Al passat mes de juliol, du-rant les festes patronalsvàrem tenir ocasió de sentiruna bona mostra d'aquest re-pertori, amb motiu de la sevaprimera actuació pública.Està previst que en acabar el

present curs, tomi a compa-rèixer en públic.

A més d'aquesta Coral dejoves, els dilluns també tenenlloc classes de cant dirigidesa infants més petits, de set ovuit anys, amb peces i mèto-des adequats a l'edat delsalumnes. D'aquesta manerala continuïtat de la iniciativaestà de moment garantida, jaque les generacions mésjoves tenen accés des deprest a la formació i l'amorper la música.

La finalitat de la Coral ésdoble: per una part és lúdica,

es canta pel plaer de cantar,per passar-ho bé a la vegadaque s'aprèn i es practica. Perl'altra banda les classes ser-veixen de preparació per al'assignatura de Cant Coralal Conservatori. Els alumnes,a més de passar estones agra-dables, solen progressar ràpi-dament, ja que tenen una for-mació musical adequada.Molts d'ells, la majoria,tenen el segon i el tercer cursde solfeig. L'únic aspecte enel qual precisen una majorinstrucció és en la tècnicavocal, a la qual dediquen una

CONFECCIONS

TTICMODA JOVE ^

poAAotemfiftontLcieA /xen a eaponiï

futbol, bàsquet,tenis, pesca...

Marqués de Fuensanta, 3507320 SANTA MARIA (Mallorca)

20

estona abans de començar lessessions d'assaig.

L'objectiu de la Coral éssobretot pedagògic i divulga-tiu. Ensenyar i donar a co-nèixer és ara mateix més im-portant que tenir una «bona»coral. Això vendrà més enda-vant, quan els joves haginmadurat i demostrin interèsen continuar amb l'activitatDe moment es cuida la «can-tera» en els dos sentits de laparaula: les generacionsjoves i les ganes de cantar.Per això, i en aquest punt elsresponsables de la Coral ens

insistiren, es tracta d'uncol·lectiu obert a qualsevoljove interessat, encara que nosiguin alumne de l'EscolaMunicipal de Música. No estracta, ara per ara, de limitarla Coral a les veus més privi-legiades i educades, sinó detenir les portes obertes a tot-hom, per facilitar l'afició delcant als joves santamariers,afició que és molt extesaarreu de Mallorca SantaMaria, per sort, ja no n'ésuna excepció.

M.V.

t ''É<™ "T**p» »'i p i ï«»*»» p"» «*«epm mtt m» 'Mi r i

I » ^ * f!f ** Ut »,

.AAJ 1

MIQUEL BARRERAPlaça dels Hostals, 58(devora Folo Miquel Salom)07320 SANTA MARIA DEL CAMÍTel. 14 02 79

AGRICULTURA ECOLOGICADins el marc del curset d'agricultura ecològica, organit-

zat pel G.A.E. (Grup d'Agricultura Ecològica) tingué lloca la sala de sessions de l'Ajuntament, una interessant con-ferència sobre l'agricultura ecològica i les seves possibili-tats, el conferenciant fou José Maria Leiva i vingué apostade Castella,

Començà fent una exposició general del tema tocant elsaspectes més teòrics i filosòfics. L'Agricultor ecològic,seria qualque cosa més que el benefìci, el rendiment o elsfruits; aquesta agricultura pretén no dissociar el medi natu-ral del conreu, intentant perjudicar-lo el menys possible. Elconferenciant comparà repetides vegades l'agricultura con-vencional que no és la tradicional, amb l'ecologia exposantcom a principals diferències l'adobament, l'ús de plaguici-des i la implantació del monocultiu en races cada cop, méshíbrides i seleccionades, deixant cada pic més al pagès enmans de les multinacionals del sector; també assenyalà quela creixent implantació de la maquinària no ha alliberat alpagès; ans al contrari, cada cop s'ha de comprar més ex-tensió i comprar més maquinària per sobreviure dins elsector.

El conferenciant presentà com a alternativa, la pràcticaecològica i la diversificació de cultius, les tècniques cor-quen el desenvolupament i la creació de vida a la terra, jasia llaurant a poca profunditat, no llaurant, o aplicant siste-mes de tapís vegetal, per tal d'afavorir la creació d'humusi la conservació d'humitat, per tal de què la terra es puguioxigenar, gràcies als elements actius que ella mateixa de-senvolupa.

El curset seguí el dissabte i diumenge a la finca de sonSeguine! i a una de Sencelles, analitzant el terreny i poo-sant en pràctica alguna de les tècniques, com la creació decompost o sistemes d'entremesclar cultius per tal d'evitarplagues.

Ningú dubta que aquesta pràctica d'agricultura és bona;el que passa és que és practicada i defensada per gent decap de setmana, per gent que no la practica o per gent pro-fundament enclaustrada que duu una respectable vida d'er-mità. Per tant el que no quadra no és la pròpia agricultura,si no la seva relació en la resta del sistema socio-economic, (si la Unió Soviètica no tengués els veïnats queté, el seu sistema no hauria fracassat tant, mirau Cuba i elsseus veïnals) per tant aquestes interessants i respectablespropostes, no estan a l'altura del mercat, i l'únic que cer-quen és l'ordre ecològic i el benestar del pagès que no éspoc, emperò no presenten una substitució de l'agriculturaconvencional.

SACERRERÍA

CERÀMICA SERRA

Carretera d'IncaTel. 6201 71

21

ÇALAIXD'IMATGES&ÍJiiJ!$& aamBganlmiffffn ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ illÍsisslAí

COMEDIA, CUINA... I MOSTATXOS

En Joan Mates Sastre, és i... per tenir un peculiar mos-una persona ben coneguda tatxo. Un mostatxo ben po-pel seu caràcter rialler i afí- blat i de pels gruixuts, quecadís, per les seves ganes de acaba en puntes acaragola-trui, per ser una persona amb des, un senyor mostatxo, totuna excel·lent dosi d'humor, sia dit

Vestit de mariner a la seva comunió Jovençà, al corral de Can P ¡carola, al seu darrera la seva mareMagdalena i la padrina Caterina

magatzem de materials de construcció

Gabriel Mesquida, 1 - Tel. 62 02 30

22

Qualcant als cotxes de f choque» a la fira, Blei Quis t Joan

Al Joan de sempre li haagradat fer festa i bauxa, jasia en forma de disfressa,fent comèdia o fent uns su-culents sopars per a molta degent. L'escarni, la interpreta-ció de papers punyents i gra-ciosos és un dels seus forts ide les seves passions, com-partida amb la de ser unamant de la bona cuina.Ambdós móns, el de la co-

mèdia costumista i el de lacuina tradicional, ben mallor-quina ells, units per la neces-sitat que tenen d'una dosi decreació pròpia i d'improvisa-ció, en definitiva, d'unes ca-racterístiques personals de'nJoan. De tal manera que tantels papers que interpreta comels plats que elabora tenenles seves senyes personals,un poc de la seva manera de

SARC

Miquel Rosselló AmengualPI. Hostals, 22-Tel. 1401 05

Amò ta seva dona Margalida Moleu, quan eren dos jovenels quefestejaven

ser s'hi traspua i es fa evi-dent.

Neix el darrer dia de l'any1938 -encara es senten algu-nes bombes de la guerra deltrenta sis- a Can Picarola aFora Vila, fill pagès i picape-drer. Anà a l'escola unitàriade fora vila a Ca Sa Ratoli-na, on un mestre ensenyava al'al.lotea dels voltants, i des-prés passà a Can Capó.

Als nou anys és lloga aSon Serra, amb l'amo en An-toni de Sa Font, allà feia de

vaqueret, de porqueret, i fei-netes ja sia a la casa o alsconreus. Era l'usual de la in-fantesa dels anys de la durapostguerra, de les cartilles deracionament, s'havia d'apor-tar un poc a cada casa. Anysd'escassesa, d'estretor i defretor per al poble.

Poc després inicià el seucontacte amb el món de lesolles, els olis i els menjars.Als dotze anys entrà al res-taurant de l'Aeroport de Son

PERRUQUERIA D'HOMES

CA'N MOREIAL SEU SERVEI

Paborde Jaume, 13

23

Al Bar J ubi, d'esquerra a dreta: Pere Pizà, Tomeu de Son Mayo!, Francese «Morey», enJoan rera el laureti servint una copa, un pobier, i Joan -propietari del J übt-.

Bonet -aleshores l'aeroportde Mallorca- fent menjarspels avions. A principi feiade fregaplats a mà -no hihavia aparells- i poc desprésde pinxe. Després passà al'hotel Parques -on ajudavaal cuiner- on es feia cuina in-ternacional. D'aquest al PiGros de Portals Nous, ond'ajudant de cuiner feiencuina Danesa, ja que eren elsclients habituals de l'hotel.Passen uns anys, i un parèn-tisi a la cuina, ja que Joan fade camioner. Després durantuns anys es el cuiner i enca-rregat del Restaurant Sonrisa-al camí de Coanegra-, on esfeia cuina Alemanya i Inter-nacional. Era un restaurantprivat, els clients hi arriba-

ven previa cita, i eren majo-ritàriament alemanys. La his-tòria no anà bé comercial-ment, i l'empresa tancà ellocal. Els santamaricrs sem-pre hem tengut curiositat pelque amagaven aquelles paretsaltes i blanques del «Sonri-sa».

Deixant definitivament lacuina com a activitat profes-sional, fa durant uns anys deconductor d'autobús de turis-tes. Pins que al mil noucentsvuitanta i vuit, s'encarregàamb la seva filla i gendre de«S 'Avenç», on atén des deles sis a les tres. Curiosa-mentactualment treballa a un bar,que té una relació amb elmón de la restauració.

En Joan, malgrat faci jaanys que ha deixat la cuinacom activitat, no l'ha aban-donada mai com afecció. Desempre ha fet sopars per amolta de gent, per amics, per

bomberos, pel futbol, pelgrup de s'escoleta, el multi-tudinari de S'Ermità -el 1985i el 1986-. Fa uns anys feiadevers tres sopars cada set-mana. Però des de que té«S 'Avenç» no en pot fertants, gairebé ara són esporà-dics, ja que és difícil vetlar iaixecar-se dejorn per atendreels clients. Una afecció alcuinar que sempre que potpractica. Els seus plats queprefereix són els arrossosbruts, els aguiats, els rostitsde porcella, de xot o de ca-brit, el conill, etc. Això sí,sempre acompanyat de bonvi santamaricr.

I del foc i les olles de lescuines als focus i domassosde les comèdies. Aquesta ésla seva segona gran passió:la interpretació de papers, jasien disfresses pels carnavals,o còmics papers de les comè-dies costumistes i tradicio-nals mallorquines. Una pas-sió per l'escenari i la faula,la rialla i la bulla sobre les

/

fi

^•SXL,J => 1"> Instai

"JNí

lacions - Pressuposts

Reparacions

Instal·lacions BOMBES

SUMERGIDES

LLORENÇ SANSReis Catòlics, 59 4.' - 1.«

Telèfon 2468.74

Palma de Mallorca

Carrer Casasnovas, 21

Telèfon 620602

Santa Maria del Camí

£A"1i

13BOUTIQUE

1JI

J

/ \

((NOVA GENT))\ /

SANTA MARIA

CADA DUES SETMANES, RENOVACIÓ D'EXISTÈNCIES

DISSABTES HORABAIXA OBERT

Bernat de Santa Eugènia, 87 - Tel. 6201 33

24

fustes dels cadafals amparaispels decorats.

La primera obra que inter-pretà fou «La Vida esSueño», que escenificà elGrup de Mestre Pep Sanz, elseu paper era d'un Soldatque sols passava i no parla-va, sols era un jovençà. Perdesprés actuar devers el1955-56 a l'Adoració delsSants Reis d'Orient, fent elpaper de Patge Reial, l'obraés feu durant un parelld'anys, la tradició no es re-cuperà fins al 1982, però pocdesprés no reixí més. Més omanco durant els mateixosanys actuà amb el Grup Idealen les obres «Primer és l'a-mor que l'herència», «SesCoves de Galdent» i «Vida iMort de Santa Margalida»,que es feien al Cinema Ideal,el grup durà uns tres anys.

Aquesta afecció pel teatrees truncà durant uns vint-i-cinc anys, fins que s'inter-pretà de nou L'Adoració -eldia dels Reis a la Plaça de laVila- durant el 1982 i 1983,fent també -com abans- dePatge Reial. Per mala sort,l'intent no es consolidà, i no

Fragment de l'obra »Vida i Mort de Santa Margalida», d'esquerra a dreta: Joan, ColomaXicona i Miauet Joan «Cabilla».

hem pogut gaudir de bell noud'aquesta peça important delteatre religiós i popular ma-llorquí. Coincidesc amb Joanamb la necessitat d'incentivari fer realitat l'escenificaciód'aquesta obra. Una tradicióoblidada que donarà al dia

dels Reis d'una alegria sana.Però, quan pot consolidar-

se les seves ganes d'actuar ésamb el Grup de S'Escoleta,que inicià el seu camí el 16de gener de 1985, fent unacomèdia el dia dels fogue-rons. Ja van pel sisè any, i si

Rera les aliades de arròs brut, Joan amb vestit de cuiner, José Torreblanca i Joan Soler,Diada de s'Ermita de 1986.

tot va bé iniciaran la queserà la seva setena o vuitenacomèdia. De segur que Joanens deleitará amb la seva pe-culiar interpretació. Alhoraque actua és un dels mem-bres del Grup de S'Escoleta,col·laborant al Foguero, dis-fressant-se, etc. Aquest grup,com el dels altres barris quesempre participen, ha contri-buii a donar a les festes deSanta Maria del Camí d'unadimensió més participativa imés viva.

Joan, un home gruixat,fort, moreno, d'amples mos-tatxos -que són una part mésdel seu tarannà i de la sevaimatge-, punyent i rialler, liagrada la broma i el trui.Únicament ha hagut de posarfre a les seves activitats iafeccions, des de que treballaa S'Avenc «un home no potfer de tou. Però això no liimpedeix gaudir quan pot dela cuina, ni de fer papers alseu esb'l a noves comèdies, isi pot es disfressarà per car-nestoltes. Un home amb acu-dits, bon cuiner mallorquí,truiós de sempre, unit ami-calment amb els seus mostat-xos.

Bernat Calafat i Vich

25

PERRUQUERIA

LA QUERATINA£1 treball d'un professional de perruqueria gira entorn a un

element principal: el cabell.

El cabell conté els següents elements principals:Carbono .45*2%Oxigen 2T9%Nitrogen 15'1 %Hidrogen 6!6 %Sofre 5.'2%

Però apart d'aquests elements existeixen altres en petitesproporcions que són certs metalls entre els que podem citarcalci, crom, ferro, cadmi, zinc, mercuri, plom, arsènic i silici.Aquests elements formen els composts que constitueixen elcabell, entre el que hem de destacar la qucratina.

La queraüna és una proteïna fibrosa que es pot trobar dinsl'estrat corni de la pell, ungles i pel.

La molècula de la queraüna té 17 aminoàcids diferentsentre els que podem destacar la cistina. Les qucratincs delscabells i de les ungles tenen més contingut en sofre que lesde la pell. També existeixen diferències entre les queratincsque componen el tall capilar. La queratina de la cutícula ésmés rica en sofre que la del córtex.

Les cadenes que se formen dins la queratina s'orienten endirecció del tall pilós, és a dir longitudinalment. La presència

d'aquests pants o unions dins el cabell expliquen les propie-tats tan especials i necessàries que té el cabell.

VOCABULARICortex: És la part central i la més extensa del tall.Cutícula: Són les escames que rodetgen el tall pilós dins el

cabell.Miquel Sastre

Perruquer

Óa &erxatota casta d'embotits

formatges, pates, vins i cavespollastres, conis i cuixes de xot a r ast

Tel. 62 11 17

MI

QU

Sempre a la vanguardia

de la Moda

PerruquerDIPLOMAT COSMETOLOGIA

POSTISSOS I PERRUQUES

Bisbe Perelló, 4SANTA MARIA

62 01 56Tels. 620936

1401 37

26

FOTO COMENTADA

UNS DISFRESSATS DEL 1985

Grup de disfressats de s'Escoleta del Carnaval del 1985, elprofessor amb la seva classe de nines petitonetes. D'esquerraa dreta, drets: Joan Pizà, Rafel Mesquida, Antoni Borràs,Miquel de Ca na Cerdana, Sebastià Sampol, Miquel

«Morey», Salvador Colombàs, Lluís Rodríguez, Eugeni San-tos: Asseguts: Joan Matamalas, Marià Segura, FrancescaColl -professora-, en Joan, Joan -germà de na Carmela- iBernat Vich.

GUILLEM COLOMAR

CADA DIUMENGE A SA PLAÇA

27

FOTO COMENTADA,, ¿*¿¿8xC,>, m ¿»«¿¿¿** ÉIIÍffB^S^ ^ ^ ^F Í""* ' . . . .- .v ^.cs^o^tí-A-j- x í .•^•j*,' *»:..-.•- . -x-. TBPBe8888BSBoS»SSSwfr?WrSsffBSwg^ya3SJgwgg

EL SANTA MARIA, ANY 1934

Fotografía del Santa Maria al camp de Terrades feta deveis Miquel Sampol (delegat) i Jaume Ordines.l'any 1934. Asseguts de dreta a esquerra: Perico Vidal «Xico», Gaspar

drets de dreta a esquerra: Pau Isern «Cedesser» (delegat), Oliver «Quis», Rafel Jaume (capità), Toni Isern «pometa»,Andreu Canyelles «Burbaia», Ramón Creus «de ca s'Arro- nin no indentificat, Pep Gralla,ser», Pep Riera, Toni Verd, En Planes (porter), Joan Riera,

FERRETERIA I ELECTRODOMÈSTICS

CAN XICELS OFEREIX, REG, LLEMPISTERIA, MOBLES AUXILIARS,

DROGUERIA, MOBLES DE BANY I MOLTS D'ALTRES ÚTILSAvd. Jaume ni - Tel. 14 00 45 - SANTA MARIA

28