Cànon de l’aigua - Generalitat de...
Transcript of Cànon de l’aigua - Generalitat de...
PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES PER A LA CONTRACTACIÓ DE
Índex
1 SITUACIÓ ACTUAL.........................................................................................4
Document - Pág 1 de 107
Expedient:Procediment: Concurs Públic
Assumpte: Plec de prescripcions tècniquesconcurs públic
Document:
Clau:
2 OBJECTIUS DE LA FEINA DEL CTC..............................................................4
3 PROCEDIMENTS............................................................................................6
3.1 TASQUES DE SUPERVISIÓ DIÀRIA63.2 FORMULARIS I INSTRUCCIONS 7
4 DIRECTIVA MARC DE L’AIGUA (2000/60/CE)...............................................8
5 SITUACIÓ A DESENVOLUPAR AL LLARG DE LA VIGÈNCIA DEL PLEC.....9
6 REQUERIMENTS DE LA FEINA A CONTRACTAR......................................12
6.1 OPERACIÓ CTC (CENTRE DE TELECONTROL) 136.1.1 DESCRIPCIÓ.......................................................................................136.1.2 HORARI, EQUIP I LLOC DE PRESTACIÓ DEL SERVEI................................136.1.3 CONEIXEMENTS NECESSARIS...............................................................146.1.4 TASQUES A DESENVOLUPAR................................................................156.2 SUPORT OPERACIÓ176.2.1 DESCRIPCIÓ.......................................................................................176.2.2 HORARI, EQUIP I LLOC DE PRESTACIÓ DEL SERVEI................................176.2.3 CONEIXEMENTS NECESSARIS...............................................................176.2.4 TASQUES A DESENVOLUPAR................................................................186.3 COORDINACIÓ OPERACIÓ206.3.1 DESCRIPCIÓ.......................................................................................206.3.2 HORARI, EQUIP I LLOC DE PRESTACIÓ DEL SERVEI................................206.3.3 CONEIXEMENTS NECESSARIS...............................................................206.3.4 TASQUES A DESENVOLUPAR................................................................226.4 PROJECTES 236.4.1 DESCRIPCIÓ.......................................................................................236.4.2 HORARI, EQUIP I LLOC DE PRESTACIÓ DEL SERVEI................................246.4.3 CONEIXEMENTS NECESSARIS...............................................................246.4.4 TASQUES A DESENVOLUPAR................................................................256.5 FACTORIA 266.5.1 DESCRIPCIÓ.......................................................................................266.5.2 TASQUES A DESENVOLUPAR................................................................26
7 INDICADORS DEL NIVELL DE SERVEI.......................................................27
Document - Pág 2 de 107
7.1 AVISOS 277.2 CONSULTES 277.3 AVARIES CTC 287.4 GUÀRDIES 287.5 SUPORT OPERACIONAL 29
8 PENALITZACIONS SOBRE ELS NIVELLS DE SERVEI...............................29
8.1 PENALITZACIONS SOBRE EL CAU 298.2 PENALITZACIONS SOBRE NO CONFORMITATS 318.3 PENALITZACIÓ PER SERVEI DEFICIENT 31
9 BONIFICACIONS SOBRE ELS NIVELLS DE SERVEI..................................31
9.1 CERTIFICACIÓ MENSUAL DEL NIVELL DE SERVEI MENSUAL329.2 GESTIÓ GLOBAL DE MILLORES DEL NIVELL DE SERVEI DEL CTC 339.3 LIMITACIÓ DE LES BONIFICACIONS 34
Document - Pág 3 de 107
SITUACIÓ ACTUAL
Actualment, des del Centre de Telecontrol (CTC), es supervisen més de 500 estacions automàtiques distribuïdes per tot el territori de Catalunya, a partir de les quals s’aborden alguns aspectes concrets de la gestió de l’aigua:
Episodis:
Seguiment i gestió d’avingudes Seguiment i gestió d’episodis de contaminació
Usos:
Coneixement de la quantitat dels recursos hídrics Seguiment i gestió de situacions de sequera
Medi:
Coneixement de la qualitat de l’aigua en el medi
Inspecció:
Supervisió de la activitat hidroelèctrica
A més de donar suport en altres aspectes:
Gestió integral dels processos de qualitat (tipus ISO 9001) de la activitat de la unitat del centre de telecontrol i desenvolupament
Supervisió de funcionament del sistema Control de accessos a les instal·lacions dels punts de control al territori
(PCT) Suport i direcció als equips de camp que actuen sobre els PCT Generació de nous productes d’informació de nous productes d’informació
per a la gestió de l’aigua Administració de l’eina de manteniment
1 Objectius de la feina del CTC
Els principals objectius de l’equip d’operació del CTC són els següents:
Document - Pág 4 de 107
Garantir la correcta operació dels sistemes de gestió de les xarxes automàtiques de control, tant en situació de normalitat com d’alerta
Realitzar les tasques d’operació de forma autònoma Adaptar de manera continuada els procediments necessaris per a
l’operativa diària Fer d’interlocutor directe amb la Divisió de Sistemes d’Informació de
l’Agència per tots els temes que puguin afectar als sistemes del CTC Donar abast a les tasques originades pel seguiment i suport al
manteniment de camp del nou Sistema Automàtic de Monitoratge del Cicle de l’Aigua al Territori (SamCat), el sistema automàtic d’informació hidrològica (Saih) i la Xarxa de Control de la activitat hidroelèctrica (Xacwatt), entre d’altres
Control del cicle integral de l’aigua Control de l’estat del medi a partir de xarxes automàtiques (qualitat i
quantitat d’aigües superficials) Control i supervisió de minicentrals Gestió dels recursos: embassaments, derivacions consumptives (regadius i
abastaments –ETAP-) i no consumptives, ... i en un futur es preveuen tasques associades a estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR), comptadors, dessalinitzadores (ITAM), aqüífers, etc.
Gestió de flotes: manteniment i explotació dels elements d’identificació de la posició i de veu de part de la flota de l’Agència (pe. dels vaixells i avions de les campanyes de platges)
Suport a la inspecció Seguiment d’episodis: afeccions al medi, sequeres, avingudes, ... Ajut a la presa de decisions Suport al desenvolupament i manteniment de sistemes Control d’accessos als punts de control al territori (PCT) Gestió documental de la ISO 9001, i en un futur proper, preparació
documental per altres certificacions lligades a les tasques del CTC (ISO14000, OSHAS, etc.)
Proves dels nous productes i noves versions dels productes existents abans de posar-los en operacional
Formació per conèixer al màxim nivell la operativa/administració dels productes presents al CTC
Administració i explotació dels SCADA operatius (tipus Topkapi)
El servei d’operació del CTC està actiu 24 hores diàries tots el dies de la setmana. Cal un equip d’operadors per garantir aquesta cobertura contínua de manera ininterrompuda.
La naturalesa del servei comporta necessitats de formació continuada per adquirir coneixements de noves eines a operar i/o administrar, o noves tasques a realitzar. Això requereix organitzar i impartir la formació necessària amb la dedicació i
Document - Pág 5 de 107
antelació suficient per aplicar-la a l’operació diària quan es necessària. La formació no ha d’afectar a la dedicació i funcionament normal d’operació.
Així mateix, la naturalesa del servei, implica necessitats puntuals de reforç a l’operació suportat amb les unitats de resposta a emergències (ERU) que s’han de incloure per l’adjudicatari en un pla de recursos de cobertura en situacions de crisi per fer front a situacions d’anomalies o increments temporals de càrrega de treball així com, especialment, en situacions excepcionals, aportar els mitjans complementaris per contingència al centre de control i, fins i tot, un centre de suport per garantir l’operativa mínima en cas de emergència (l’adjudicatari haurà de proposar el corresponent pla de contingència).
2 ProcedimentsEls operadors executen diàriament les tasques planificades actuant segons els procediments establerts en el Manuals d’Operació del CTC, i registrant las seves actuacions en l’eina de gestió de tasques del CTC.
Tasques de supervisió diàriaEls operadors executen diàriament les següents tasques en les hores planificades, sense que això vulgui dir que només realitzen aquestes tasques indicades:
Supervisió dels sistemes informàtics
Supervisió de línies telefòniques
Supervisió de trucades Pilote i Cliptools. Administració del SCADA
Supervisió Saih
Supervisió Xacqa
Supervisió trucades Crt7. Administració del SCADA
Supervisió trucades Pcwin. Administració del SCADA
Supervisió dades Easy-Pilot.
Supervisió dades Topkapi. Administració del SCADA
Supervisió Xacwatt
Supervisió Ehimi
Supervisió VisPro a Six
Supervisió Sihm
Consignes explotació per embassaments i per usuaris
Document - Pág 6 de 107
Consignes d’avisos per quantitat i qualitat
Altres definits en episodis de crisi oberts: Supervisió previsions, seguiment de recursos en forma de neu, etc.
Quan es detecta una alerta o alarma, s’executa addicionalment el procediment corresponent, comunicant-lo als responsables i generant els informes necessaris.
Formularis i instruccionsEl Manual d’Operació del CTC consta de formularis i instruccions (ISO9001), dels que destaquem el següent llistat de registre d’accions actives (a finals del 2008):
OG01 - Comprovació de sistemes informàtics
OG02 - Comprovació línies telefòniques
OG03 - Aturada i engegada sistemes CTC
OG04 - Avaria
OG05 - Nous requeriments
OG06 - Manteniment
OG07 - Guàrdies
OG08 - Consultes
OG09 - Inici tancament sessió CTC
OG10 - Visites al CTC
OG11 - Esborrat de proves
OG13 - Planificació i seguiment tècnics de camp
OG14 - Enviaments missatges SMS
OG16 - Enviament faxos amb el programari winfax
OH01 - Funcionament Saih
OH02 - Gestió avisos hidrològics
OH03 - Gestió fallides Saih
OH04 - Comparació nivell embassaments
OH05 - Maniobres als embassaments
OH06 - Canvis de consigna als embassaments
OH07 - Supervisió de telecontrol a minicentrals i dades integrades
Document - Pág 7 de 107
OH08 - Supervisió pluviòmetres SMS
OQ04 - Petició canvis de llindars
OQ05 - Seguiments alertes Xacqa Flix
OQ06 - Gestió avisos qualitat
OQ07 - Gestió fallides qualitat
OW01 - Execució de trucades Crt8
OW02 - Exportació dades Crt7
OW03 - Funcionament Pilote-Dinamic Data
OW04 - Comprovació trucades Pilote
OW05 - Comprovació general Xacwatt
OW06 - Gestió Comunicacions Xacwatt
OM03 - Funcionament radar SMC
OM04 - Gestió avisos meteorològics
OF01 - Gestió fallides comunicació flotes
CHE01 - Supervisió punts Saih Che
CHE02 - Supervisió punts Flix i Ascó
Procediments específics d’obres
No obstant aquest manual es viu, s’incrementa i es modifica contínuament tant en els seus formularis com en les seves instruccions, amb l’objectiu de adaptar-se als requeriments dels usuaris de l’Agència.
3 Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE)
L’actual model de gestió de l’aigua incorpora els criteris de la Directiva Marc en Política d’Aigües (CE 2000/60) de la Comunitat Europea (DMA).
La DMA origina i condiciona un canvi important en el concepte de gestió, protecció i planificació de l’ús de l’aigua, contemplant-la com a un recurs que és part estructural i funcional indispensable del medi natural, i no tant sols com una recurs hidràulic i comercial, fent un ús i gestió sostenible de la mateixa.
La DMA incorpora quatre principis bàsics que han de ser tinguts en compte en la gestió del espais aquàtics:
Principi de no deteriorament i manteniment del BON ESTAT de les masses d’aigua superficials i subterrànies
Document - Pág 8 de 107
Principi d’enfocament combinat de la contaminació i gestió integrada del recurs
Principi de participació social i transparència en les polítiques de l’aigua Principi de plena recuperació de costos en la gestió del recursos de l’espai
aquàtic
El principal objectiu de la DMA es basa en l’assoliment del bon estat ecològic dels sistemes aquàtics superficials, i el bon estat químic i quantitatiu de les aigües subterrànies.
El calendari d’aplicació de la DMA té previstos els següents terminis:
2003: Delimitació de la Demarcació Hidrogràfica i assignació de l’Autoritat Competent
2004: Caracterització de la Demarcació Hidrogràfica, anàlisi de l’estat del medi i anàlisi econòmica.
2006: Programa de Seguiment 2009: Programa de Mesures 2009: Pla de gestió 2015: Assoliment del Bon Estat de les masses d’aigua
4 Situació a desenvolupar al llarg de la vigència del plec
L’objectiu del CTC pels pròxims anys és consolidar la qualitat de les tasques realitzades fins ara, però també modernitzar-se i créixer, ampliant l’abast de cobertura temporal a l’operació dels sistemes.
El volum de treball actual ha saturat la capacitat de l’equip disponible. Això no permet assumir noves tasques sense introduir canvis significatius en els que es requereixen noves tecnologies de suport i nous procediments; en aquest àmbit són necessàries la millora i innovació contínues. Aquest aspecte es considera de especial rellevància en aquest plec.
La importància de la informació que recull i gestiona l’Agència, requereix d’un CTC d’alta qualitat. En els pròxims anys es pretén potenciar-lo i consolidar-lo com un centre de referència, que assoleixi els diversos tipus de certificació (ISO) que així ho garanteixin.
En aquest sentit hi ha nous objectius que incrementen l’abast actual del CTC. Nogensmenys es requereix incorporar noves tasques en el CTC per poder explotar les dades recollides i aportar valor a partir del seu anàlisi (dades per extreure informació i informació per extreure coneixement), implantar noves eines, portar a terme projectes de desenvolupament, incorporar les tasques necessàries per aplicar la DMA, etc.
Document - Pág 9 de 107
Els nous objectius del CTC són:
Respecte a la DMA, segons el calendari establert, hi ha una sèrie d’actuacions que ja s’han a dut a terme per l’Agència i unes altres que encara resten pendents. És un objectiu adaptar l’Agència per poder complir amb els objectius marcats a la DMA, això implica millorar la seva gestió, i el CTC és una peça més en aquest procés:
2003: Ja s’han delimitat les Demarcacions Hidrogràfiques i s’ha assignat l’Autoritat Competent. S’han especificat les Demarcacions Hidrogràfiques situades en cada territori
2004: Ja s’han caracteritzat les Demarcacions Hidrogràfiques, i s’ha fet l’anàlisi de l’estat del medi (document IMPRÈS de impactes i pressions) i anàlisi econòmica:
o S’han realitzat estudis de delimitació i localització de les diferents categories i tipus de masses d’aigua, tant superficials com subterrànies, així com s’han delimitat les àrees d’influència, la conca drenant pel que fa a les aigües superficials i zones de recàrrega pel que fa a les aigües subterrànies. Un cop identificats tipus i categories, s’han definit les masses d’aigua amb criteris de gestió integrada i s’ha concretat la gestió i el programa de mesures per l’assoliment dels objectius marcats
o Anàlisi econòmica per conèixer la base mitjançant la qual es sustentarà la progressiva implantació de la DMA
o S’han identificat i diferenciat, dins les masses d’aigua, aquelles que pertanyen a una zona protegida amb normativa legal o són utilitzades per l’abastament actual o futur
2006: S’ha finalitzat el Programa de Seguiment i Control. Elaborant un programa de seguiment i control de l’estat o potencial ecològic per a les masses d’aigua superficials, així com l’estat químic i quantitatiu per a les masses d’aigua subterrànies
2009: Programa de Mesures. Elaborar un programa de Mesures, el qual ha de permetre assolir el bon estat o potencial ecològic de les masses d’aigua superficials, i el bon estat químic i quantitatiu de les masses d’aigua subterrànies
2009: Pla de gestió. Elaborar un Pla de Gestió, el qual ha de permetre assolir els objectius marcats per la DMA
2015: Assoliment del bon estat de les masses d’aigua
Estan en curs i planificades les implantacions de nous sistemes d’informació que donin suport a les tasques del CTC. La implantació d’un
Document - Pág 10 de 107
nou sistema impacta en les tasques del CTC i requereix feines addicionals d’integració tècnica i operativa, que resten incloses en el present plec:
Comporta tasques d’anàlisi, validació, formació i adaptació dels procediments
L’objectiu del CTC és assolir autonomia tecnològica, tenint capacitat pròpia per donar suport a les noves implantacions i disposar del suport de sistemes/comunicacions necessari per detectar l’origen de possibles problemes que es puguin donar
Actualment s’està implantant el Sistema Automàtic de Monitoratge del Cicle de l’Aigua al Territori (SamCat) i redactant el Pla de Sistemes del Medi (per part de l’Àrea d’Inspecció i Control i la Divisió de Sistemes d’Informació) que s’haurà de prendre com a guia de treball
En un futur pròxim està previst implantar Maximo Enterprise Suite: Sistema per la gestió d’actius i serveis, per integrar-lo en les tasques d’operació i generar ordres de treball, com a evolució tecnològica de l’actual web del Sistema de Millora de la Gestió de Manteniment (SMGM), de la eina de operador del CTC (Access) i de les bases de dades Access d’inventari d’equipament a camp.
Incrementar intensivament el seguiment de consignes L’explotació de les instal·lacions de regulació , transport i generació
d’aigua responsabilitat directe de l’Agència i de les captacions i abocaments d’usuaris estratègics.
Una nova tasca que s’ha incorporat al CTC és el control i supervisió de minicentrals mitjançant el telecontrol. Actualment s’està en procés de tramitació de noves altes, suport a les revisions a camp de les variables integrades, així com el seu control i supervisió que s’ha d’incorporar a l’operació diària. Cal analitzar, definir i automatitzar els procediments necessaris i proveir els mitjans adients per poder assumir aquestes tasques. Aquestes tasques s’ampliaran amb el control de comptadors d’aigua de fonts pròpies.
Col·laborar amb la Agència en la preparació en la participació en projectes de desenvolupament tecnològic finançats, tant en àmbits nacionals com europeus, com a entorns d’intercanvi del coneixement similar al que es gestiona en el CTC i els seus desenvolupament associats, així com intercanvis de medis, dades i informació, i, especialment, de cofinançament de nous desenvolupaments
Actualment es disposa de una bona quantitat i qualitat de dades recollides del punts del medi. Aquest és un treball important, però també cal realitzar feines d’anàlisi i explotació d’aquestes dades per a interpretar-les, i a partir dels resultats revisar, optimitzar i donar valor afegit als procediments del propi CTC afectats
Document - Pág 11 de 107
La nova complexitat i dimensió del CTC, requerirà, a part de les tasques pures d’operació, tasques d’anàlisi, per identificar, definir i organitzar els treballs a realitzar, i finalment tasques per avaluar els resultats i preparar productes elaborats a partir de les dades
El volum de tasques administratives augmentarà en incorporar noves tasques i iniciar nous projectes de desenvolupament. Això implicarà més tràmits de la documentació requerida associada, a la qual s’ha de donar sortida de forma àgil
La integració del CTC en una estructura superior (edifici de Provença - Muntaner), de vegades provoca que el nivell de servei que pot donar l’adjudicatari es vegi repercutit per limitacions en els temps de resposta de serveis amb responsabilitat aliena a l’adjudicatari, com ara, limitacions en les instal·lacions del propi edifici o limitacions en els equipaments i material disponible, fins i tot consumibles, en la sala del CTC. La reducció d’aquest impacte també es responsabilitat de l’adjudicatari mitjançant la aportació i activació de millores de serveis i equipament amb una durada limitada (ERU) segons el pla de contingència i el pla de recursos de cobertura en situacions de crisi que ha de proposar i implantar (aquestes activacions de contingència es comptabilitzen per dies o inclusiu per hores).
La càrrega de treball que pot esdevenir en una situació d’emergència, o inclús en situacions especials de operació regular, requereix de manera puntual d’increments en els recursos de suport a operació, que s’han d’activar amb un dia de termini o menys. El personal d’increment de suport a la operació a activar ha de estar format en la totalitat de les tasques de operació previ a estar disponible per ser activat.
Finalment, és necessari documentar el treball i resultats del CTC en, com a mínim, format i mecànica ISO9001, CMMI, etc. de l’Agència, per recollir el coneixement, fer visible la seva activitat i difondre’l tant internament dintre de l’Agència com externament a ella, seguint les pautes marcades per Relacions Institucionals i Comunicacions.
5 Requeriments de la feina a contractar
Dins el model organitzatiu que es requereix per a la futura activitat del CTC, o sigui, la que s’ha de resoldre amb la present contractació des del seu inici, es pretén disposar de dos grups de treball que treballaran sota una mateixa direcció i que es relacionaran i col·laboraran molt estretament mitjançant la metodologia de treball proposada pel licitador.
Document - Pág 12 de 107
En situació d’operació regular, per una part tenim l’equip d’Operació CTC que s’encarrega del monitoratge principal, complementat per l’equip de Suport Operacional que nodreix i analitza informació extreta per l’equip d’Operació donant lloc al SEGELL de QUALITAT d’aquestes tasques, i tot plegat sota la supervisió i priorització de tasques dels Coordinadors i la responsabilitat del Cap d’Operació. Per altra part es disposa de l’equip de Projectes amb els tècnics de projectes temàtics i explotació d’informes que permet els impulsos per l’evolució i creixement del CTC, així com la administració dels sistemes i desenvolupaments i la millora de la eficiència mitjançant la automatització dels processos associats a la operació del CTC i el suport administratiu per portar la gestió i l’arxiu tècnic.
A més, l’Agència pot sol·licitar amb 10 dies d’antelació, i en casos de necessitat en un termini encara menor, fer canvis de torn i lloc de treball entre els dos grups de treball, per adequar els recursos a la càrrega de treball.
5.1 Operació CTC (Centre de Telecontrol)
6.1.1 Descripció
L’Agència treballa amb sistemes que generen dades en temps real ja que la informació que se n’obté és crítica per a les competències en gestió de recursos hídrics que té assignades. Per tant, un primer punt a tenir en compte és que les tasques d’operació són altament crítiques.
L’operació es basa en l’aplicació del Manual d’Operació del Centre de Telecontrol (I70.101a), document que recull el conjunt de instruccions i formularis que cal aplicar per les diferents tasques que els operadors han de dur a terme. Aquest manual, que es revisa contínuament, està validat pel cap d’unitat del Centre de Telecontrol i Desenvolupament. Per tant, un segon punt a tenir en compte és que les tasques de operació han de tenir procediments (instruccions i formularis) i registres, permetent la conseqüent traçabilitat.
6.1.2 Horari, equip i lloc de prestació del servei
L’horari del servei és sense interrupcions, 24x7 hores per torns de matí, tarda i nit, i de feiner i festiu:
El CTC no contempla períodes de tancament per vacances i, per tant, el servei haurà d’estar disponible durant tot l’any incloent-hi vacances d’estiu, Setmana Santa, Nadal o qualsevol altre període laboral o festiu
Addicionalment als períodes de vacances, s’han de garantir els possibles períodes d’absència o malalties, amb disponibilitat de recursos substituts
Per cobrir els períodes de crisi s’ha de preveure un servei de guàrdia complementari al presencial. El contacte amb els operadors de guàrdia es
Document - Pág 13 de 107
realitza mitjançant un telèfon mòbil habilitat a tal efecte. L’operador de guàrdia no ha de tardar més d’1 hora en desplaçar-se al CTC
El cap d’operació fa bàsicament horari laboral partit, per poder coordinar els torns principals (els de matí i tarda), tant dels operadors, com els de suport a operació i els de projectes
L’equip d’operació està sota el comandament de la Unitat de Centre de Telecontrol i Desenvolupament del Departament de Gestió de Recursos Hídrics de l’Àrea d’Inspecció i Control. Per tant, el seu interlocutor últim és el cap de la Unitat esmentada (UCTD). No obstant el seu interlocutor quotidià serà el tècnic de l’Agència encarregat de la operativa del CTC
L’equip d’operació consta d’un cap d’operació, coordinadors, suports d’operació i d’operadors que han de cobrir el servei en horari 24x7, sent flexible per tal de moure possibles integrants del torn de nit al torn de dia si l’Agència així ho requereix. En casos singulars nocturns, el personal de reserva passa a situació de guàrdia, i pels casos excepcionals, a situació de presència per operació amb dos operadors
L’equip de treball ha d’incloure un cap d’operació en horari laboral partit, essent necessari en casos singulars que mantingui l’estat de guàrdia, i per casos excepcionals es requereix l’estat presencial en el CTC
L’equip de treball ha de ser capaç d’activar de manera immediata, al llarg d’una durada curta –hores o fins a 5 dies- i operar amb normalitat, les millores de funcionament i mesures de contingència (ERU) necessàries per mantenir el nivell de servei que es dóna des del CTC, en tant els serveis de l’Agència no restableixin la normalitat en el funcionament de les seves oficines
6.1.3 Coneixements necessaris
Aquest apartat es refereix als coneixements mínims necessaris. L’equip tècnic cal que tingui coneixements en:
Sistemes hidrològics:
Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE - DMA) Control de la precipitació i de la quantitat d’aigua a rius, canals i
embassaments Control de la qualitat de l’aigua a rius Control del règim d’explotació de minicentrals hidroelèctriques Control i monitoratge dels radars meteorològics de l’INM i del SMC Interpretació de les previsions meteorològiques Interpretació de les dades dels radars meteorològics per traduir-les en
dades de precipitació i cabal Interpretació de dades de Teledetecció (Satèl·lit).
Plataforma informàtica i de comunicacions:
Document - Pág 14 de 107
Coneixements amb sistemes Vídeo Wall Coneixements avançats amb el sistema RTAP de Industrial Defender Coneixements avançats en Maximo Enterprise Suite Funcionament dels sistemes informàtics i de comunicació propis del CTC
(programari, maquinari, línies telefòniques, comunicacions, routers...)
Eines:
Saih-ACA Saih-CHE Xacqa Xacwatt Sistemes SCADA
o Crt7o Piloteo Cliptoolo Pcwin (Sistema Remota S550) i Softoolso Easy Pilot i Twiny Toolso Landis (Tarsys)o Topkapi
Ehimi Sihm i Spc VisPro RTAP-SamCat SL-GMS Enterprise RT-View Toolbox (Motorola) Six Oracle Bussines Object Microsoft Access Microsoft Project
6.1.4 Tasques a desenvolupar
Tasques del gestor d’operació:
Gestió i coordinació de l’equip d’operació, de l’equip de suport i de l’equip de projectes
Supervisar els procediments
Planificar i controlar l’equip
Document - Pág 15 de 107
Col·laborar amb el Cap d’Unitat per programar les implantacions tecnològiques i noves funcionalitats d’operació
Planificació de les tasques d’operació i de seguiment dels projectes
Coordinació del servei de guàrdia.
Participació en la formació dels operadors
Participació activa en el manteniment i la millora contínua dels procediments d’operació, inclosos en el Manual d’Operació del Centre de Telecontrol (I70.101a)
Generació dels documents de seguiment i control de la qualitat de les tasques d’operació
Formar part de l’equip de treball encarregat de plantejar propostes d’evolució dels sistemes actuals de gestió del temps real
Gestió de les clàusules contractuals i dels aspectes tècnics i econòmics de gestió del projecte
Interlocució amb els tècnics de la Divisió de Sistemes d’Informació, obtenció de permisos, etc.
Detectar mancances que provoquen una reducció de la qualitat del servei que es dona en el CTC i proposar millores de servei i d’equipament i adequacions (ERU) del pla de contingència per minimitzar els riscos sobre el servei i del pla de recursos de cobertura per situació de crisi.
Tasques d’operació:
La funció dels operadors és executar els procediments del Manual d’Operació del Centre de Telecontrol (I70.101a), els quals fan referència tant a tasques considerades com a planificades com a no planificades. Serà al inici del projecte quan s’entregarà a l’empresa adjudicatària la documentació dels procediments.
Supervisió del funcionament dels serveis bàsics i dels sistemes del CTC
Gestió d’avaries en els serveis bàsics i sistemes del CTC
Supervisió dels senyals provinents de les diferents xarxes automàtiques
Notificació d’avisos meteorològics, hidrològics i de paràmetres de qualitat
Notificar compliment/incompliment de consignes d’explotació
Consultes de dades dels diferents sistemes a petició dels usuaris autoritzats
Gestió de fallides de comunicacions i d’infraestructures de les diferents xarxes automàtiques
Col·laboració en les presentacions que es fan a les visites al CTC
Document - Pág 16 de 107
En situació d’emergència, actuar d’acord amb els criteris dels tècnics responsables corresponents
Activar i operar els mecanismes de millores i contingència (ERU) i altres recursos de cobertura en casos en el que el servei del CTC entra en risc (situació de crisi), per causes externes a la operació
6.2 Suport Operació
6.2.1 Descripció
El suport operador, correspon al mateix perfil que el d’operador, però assumint en paral·lel l’increment de les tasques d’operació en aquelles situacions no programades, com ara episodis de crescudes o de contaminacions, o bé tasques de operació que provenen de l’equip de projectes, que no poden ser assumides directament per l’operador.
Així mateix, se n’ocupa de validar cada una de les tasques dels operadors pel que fa a la execució correcte dels procediments, instruccions i formularis (segell de qualitat).
6.2.2 Horari, equip i lloc de prestació del servei
El segon operador té horari intensiu, amb torn de matí i tarda en dies laborals, i mati i tarda en dies festius.
6.2.3 Coneixements necessaris
Aquest apartat es refereix als coneixements mínims necessaris. L’equip tècnic cal que tingui coneixements en:
Sistemes hidrològics
Interpretació i control de la precipitació i de la quantitat d’aigua a rius, canals i embassaments
Interpretació i control de la qualitat de l’aigua a rius i dels elements i indústries generadores de contaminació
Interpretació i control del règim d’explotació de minicentrals hidroelèctriques i altres aprofitaments
Interpretació i control de radars meteorològics de l’INM i del SMC Interpretació de les previsions meteorològiques Interpretació de les dades dels radars meteorològics per traduir-les en
dades de precipitació i cabal Interpretació de dades de teledetecció (Satèl·lit).
Document - Pág 17 de 107
Plataforma informàtica i de comunicacions
Coneixements amb sistemes Vídeo Wall Coneixements avançats amb el sistema RTAP de Industrial Defender Coneixements avançats en Maximo Enterprise Suite Funcionament dels sistemes informàtics i de comunicació propis del
CTC (programari, maquinari, línies telefòniques, comunicacions, routers...)
Coneixements amb Microsoft Access i SQL-Server
Eines
Saih-ACA Saih-CHE Xacqa i Saica-CHE Xacwatt Sistemes SCADA
o CRT7o Piloteo Cliptoolo PCWIN (Sistema Remota S550)o Easy Pilot i Twinny Toolso Topkapio Landis (Tarsys)
Ehimi Sihm i Spc SamCat Six SPSS. Statistical Package for Social Sciencies Oracle Microsoft Access
6.2.4 Tasques a desenvolupar
Tasques de Suport Operació:
Manteniment i millora contínua dels procediments i sistemes de treball d’operació
Priorització tasques en funció de càrrega de treball i escenari de gestió
Segell de qualitat a les tasques dels operadors
Generació dels documents de seguiment i control de la qualitat de les tasques d’operació (productes elaborats)
Document - Pág 18 de 107
Millora del manual d’operació del Centre de Telecontrol
Encarregat de plantejar propostes d’evolució dels sistemes actuals de gestió del temps real
Generació, control i suport de la documentació associada al servei d’Operació CTC
Activitats d’anàlisis, disseny, desenvolupament i implantació de noves solucions i eines Telecontrol
Evolució dels sistemes actuals
Testejar i validar les eines abans de producció (execució del banc de proves)
Manteniment de l’Eina del CTC consistent en afegir noves funcionalitats a l’eina de gestió de les tasques del Centre de Telecontrol per adaptar-la als nous requeriments de la Unitat del Centre de Telecontrol i Desenvolupament
Actualització funcional i tècnica de l’eina de gestió del Telecontrol, a nivell de especificació de requeriments, segons necessitats de les tasques que quedaran enregistrades en l’eina de gestió del servei
Donar suport a Operació i al Coordinador del servei per assolir les noves tasques del CTC
Substitució dels operadors principals per a formació de camp
Suport en projectes de millora de la qualitat
Suport en la implantació de noves infraestructures o programari
Conèixer en detall i administrar tots els SCADA i altres sistemes informàtics presents al CTC, en aquells àmbits que no siguin administrats directament per la Divisió de Sistemes d’informació, seguint, no obstant les seves instruccions i condicionaments
Suport a la detecció de punts febles en el servei del CTC, propostes de millora a aplicar i actuacions de contingència per els casos de previstos de fallida potencial (ERU). Suport a la activació i operació d’aquestes mesures en els casos necessaris
A més haurà de portar a terme puntualment les tasques pròpies d’un Operador i les tasques d’operació no programades i sense procediment
6.3 Coordinació Operació
6.3.1 Descripció
Document - Pág 19 de 107
L’equip de coordinació operacional s’encarrega de generar i/ o modificar procediments (instruccions i formularis), sistemes de treball, disseny i desenvolupament de noves eines i altres tasques prèvies a la operació per a què es doni resposta satisfactòria als usuaris del CTC, amb el mínim de possibilitats de fallida i amb la major efectivitat per part dels operadors.
Així mateix, se n’ocupa de prioritzar les tasques i gestionar recursos i tasques, adequant-los als escenaris de gestió.
Tanmateix analitza i interpreta la informació generada per Operació CTC per generar productes elaborats pels usuaris del CTC en base al treball dels operadors, plasmant-la en documents pel posterior anàlisis per part de la Unitat de Centre de Telecontrol i Desenvolupament del Departament de Recursos Hídrics de l’Àrea d’Inspecció i Control i/o resta d’usuaris.
6.3.2 Horari, equip i lloc de prestació del servei
L’equip d’operació està sota el comandament de la Unitat de Centre de Telecontrol i Desenvolupament del Departament de Recursos Hídrics de l’Àrea d’Inspecció i Control. Per tant, el seu interlocutor últim és el cap de la Unitat esmentada (UCTD). No obstant el seu interlocutor principal serà el tècnic de l’Agència encarregat de la operativa del CTC
El lloc de treball és en el CTC (Provença 204). L’horari presencial és en torn partit laboral i festius. Essent, en situacions
singulars, necessària la presència en els torns associats a guàrdies.
6.3.3 Coneixements necessaris
Aquest apartat es refereix als coneixements mínims necessaris. L’equip tècnic cal que tingui coneixements en:
Sistemes hidrològics
Interpretació de la precipitació i de la quantitat d’aigua a rius, canals i embassaments
Interpretació de la qualitat de l’aigua a rius i dels elements i indústries generadores de contaminació
Interpretació del règim d’explotació de minicentrals hidroelèctriques i altres aprofitaments
Interpretació de radars meteorològics de l’INM i del SMC Interpretació de les previsions meteorològiques Interpretació de les dades dels radars meteorològics per traduir-les en
dades de precipitació i cabal Interpretació previsions hidrològiques Interpretació dades de teledetecció (Satèl·lit)
Document - Pág 20 de 107
Plataforma informàtica i de comunicacions
Administració de sistemes HP-UX, Linux i Microsoft Windows 2003 Server
Sistemes Vídeo Wall Coneixements avançats amb el sistema RTAP de Industrial Defender Coneixements avançats en Maximo Enterprise Suite Funcionament dels sistemes informàtics i de comunicació propis del
CTC (programari, maquinari, línies telefòniques, comunicacions, routers...)
Desenvolupament amb BBDD Access Administració dels SCADA i altres sistemes presents al CTC, en aquells
àmbits que no siguin administrats directament per la Divisió de Sistemes d’Informació, seguint, no obstant les seves instruccions i condicionaments.
Eines
Saih-ACA Saih-CHE Xacqa i Saica-CHE Xacwatt Sistemes SCADA
o CRT7o Piloteo Cliptoolo PCWIN (Sistema Remota S550)o Easy Pilot i Twinny Toolso Topkapio Landis (Tarsys)
Ehimi Sihm SamCat Six SPSS. Statistical Package for Social Sciencies Oracle Microsoft Access
6.3.4 Tasques a desenvolupar
Tasques de Coordinació:
Document - Pág 21 de 107
Manteniment i millora contínua dels procediments i sistemes de treball d’operació
Segell de qualitat a les tasques dels operadors
Generació dels documents de seguiment i control de la qualitat de les tasques d’operació (productes elaborats)
Millora del Manual d’Operació del Centre de Telecontrol
Encarregat de plantejar propostes d’evolució dels sistemes actuals de gestió del temps real
Generació, control i suport de la documentació associada al servei d’Operació CTC
Activitats d’anàlisis, disseny, desenvolupament i implantació de noves solucions i eines Telecontrol
Evolució dels sistemes actuals
Testejar i validar les eines abans de producció (execució del banc de proves)
Manteniment de l’Eina del CTC consistent en afegir noves funcionalitats a l’eina de gestió de les tasques del Centre de Telecontrol per adaptar-la als nous requeriments de la Unitat del Centre de Telecontrol i Desenvolupament
Actualització funcional i tècnica de l’eina de gestió del Telecontrol, a nivell de especificació de requeriments, segons necessitats de les tasques que quedaran enregistrades en l’eina de gestió del servei
Donar suport a Operació, Suport Operació, i al Coordinador del servei per assolir les noves tasques del CTC
Substitució dels operadors principals per a formació de camp
Suport en projectes de millora de la qualitat
Suport en la implantació de noves infraestructures o programari
Conèixer en detall i administrar tots els SCADA i altres sistemes informàtics presents al CTC, en aquells àmbits que no siguin administrats directament per la Divisió de Sistemes d’Informació, seguint, no obstant les seves instruccions i condicionaments
Suport a la detecció de punts febles en el servei del CTC, propostes de millora a aplicar i actuacions de contingència per els casos de previstos de fallida potencial (ERU). Suport a la activació i operació d’aquestes mesures en els casos necessaris
Document - Pág 22 de 107
6.4 Projectes
6.4.1 Descripció
L’equip de projectes s’encarrega de impulsar els nous projectes en el CTC, així com de la seva administració i desenvolupament.
Per portar a terme aquest objectiu s’especialitzen 5 llocs de treball: projectes temàtics, explotació d’informes, desenvolupament, administració de sistemes i administratiu.
Els projectes temàtics concentren les tasques de posta en marxa dels nous projectes i dades integrades fins a poder-los passar a la fase operativa del CTC, incloent-hi la gestió amb els usuaris, amb els generadors de dades, amb els supervisors de camp i amb les eines de l’Agència de gestió de la resta de informació (Six, SIG, Siebel, etc), gestió de les noves tecnologies, la obtenció de paràmetres de les dades (definició de variables), la fase de proves prèvies a la operació del CTC i la definició de les especificacions a tenir en compte en el Manual d’Operació del CTC
L’explotador d’informes prepara les tasques de explotació de les dades i l’elaboració d’informes per a la seva inclusió progressiva i controlada en operació amb estreta col·laboració amb el coordinador i suport d’operació.
Els administradors de sistemes, representen el desenvolupament tecnològic d’eines i l’àmbit de les tasques de administració informàtica de les eines i sistemes que es requereixen per l’operativa del CTC i dels projectes temàtics que la Divisió de Sistemes hagi delegat al CTC (incloent-hi en tots els casos l’administració especialitzada de l’SCADA Topkapi).
El desenvolupament se centra en la millora d’automatització dels processos associats al CTC, com ara la evolució de l’eina dels operadors. El mateix perfil porta a terme una tasca que es considera clau en la operativa del CTC, que és l’Administració dels sistemes informàtics (SCADA, BdD, etc.), per delegació de la Divisió de Sistemes d’Informació de l’Agència.
El suport administratiu gestiona i evoluciona la qualitat de les tasques (ISO), indicadors del nivell de servei assolit, i les tasques associades a gestió de projectes, gestió documental, tenint en compte les eines que a l’efecte disposa l’Agència (SAP, Siebel, etc.).
6.4.2 Horari, equip i lloc de prestació del servei
Document - Pág 23 de 107
L’horari presencial de treball d’aquest equip és de torn de matí o tarda en dia laboral segons el cas:
Projecte temàtics és bàsicament horari de matí Desenvolupament i Administració de sistemes és bàsicament horari de
tarda Administració és bàsicament horari de tarda
Tot i que en funció de les característiques de les tasques i de la disponibilitat de recursos de l’Agència, es poden canviar els torns i, fins i tot, es poden intensificar aquests en cas de concentració de tasques en un determinant període.
El lloc de treball és en el CTC (Provença 204).
6.4.3 Coneixements necessaris
S’han de garantir els coneixements especialitzats que es requereixen per poder desenvolupar les tasques associades a projectes, tant des del punt de vista tècnic com administratiu.
Respecte als llocs de treball anteriorment indicats, en els d’aquest capítol cal accentuar l’aspecte especialitzat o de coneixements avançats tant pel que fa al contingut hidrològic, com al tecnològic i organitzatiu.
Pel que fa als coneixements hidrològics, cal centrar-se en aspectes de gestió de l’aigua, els seus usos i la DMA a Catalunya, especialment al que fa a l’aigua superficial.
Pel que fa a tecnologies, les tasques de desenvolupament de eines de l’operador, requereix de coneixements avançats per anàlisi i desenvolupament de l’Acces, SQL-Server i pel que fa a la Administració de Sistemes, cal tenir coneixements avançats de base de dades, SCADA (RTAP, Topkapi, SL-GMS, Ehimi, Sihm, Spc, VisPro, etc.) i altres eines i sistemes informàtics ja comentades en aquest plec.
Pel que fa als temes administratius cal conèixer els conceptes i aplicacions de la qualitat del treball (ISO 9001, 14000, OHSAS, etc.), les eines de gestió administrativa de l’ACA (Sap, Siebel, etc.), i la mecànica de contractes de finançament per tasques de transferència tecnològica estatals i europees (cal doncs tenir coneixements avançats d’anglès i francès).
6.4.4 Tasques a desenvolupar
Àmbit de projectes temàtics
Document - Pág 24 de 107
Gestió amb instal·ladors, enginyeries, propietaris: certificats, actes, informes, traspàs de dades i informació
Activació tasques de camp Gestió amb responsables d’altres àrees de l’Agència (Inspecció, Domini
Públic, etc.) Alta i desenvolupament de nous projectes de integració i homologació de
dades Definició d’especificacions i requeriments pel Manual d’Operació del CTC Organització, pla de treball i informes tècnics. Redacció de manuals i criteris Interpretació de les dades obtingudes i proposta de definició i activació de les
accions associades
Àmbit de explotació d’informes
Explotació de les dades del SIX. Elaboració d’informes. Tasques pròpies de Suport Operació.
Àmbit de desenvolupament i administració
Gestió amb la Divisió de Sistemes de la Informació Administració de sistemes informàtics: SCADA, PLC i eines d’operador Administració de punts (altes i baixes) i de base de dades associades Desenvolupament eina d’operador i requeriments i supervisió dels
desenvolupament de les eines de gestió de manteniment Gestió de millora de pantalles i de altres processos administrables des del
CTC (pe. generador de variables calculades mitjançant algoritmes numèrics) Administració de l’SCADA Topkapi i alta/baixa d’estacions al SamCat Administració de l’RTView
Administratiu
Aquest suport és transversal, garanteix la gestió documental i administrativa de la resta dels equips i dels treballs de la unitat
6.5 Factoria
6.5.1 Descripció
Desenvolupament de projectes fora de l’àmbit de les oficines de l’Agència. Requereix del Cap de Projectes, Analista Funcional, Desenvolupadors Sèniors i Juniors.
Document - Pág 25 de 107
6.5.2 Tasques a desenvolupar
A continuació s’identifiquen, sense ànsies de ser exhaustius, els tipus de desenvolupament que s’inclouen en aquest apartat:
Mòdul de l’Eina d’operació per la generació automatitzada de codis Mòdul per l’automatització de l’activació d'Obres Nous Informe de seguiment de tècnics de piezòmetres Mòdul per l’administració de compactes Nous Informes per establir mecanismes d’entrada manual dels valors Mòdul Integració a l'Eina de llistes de verificació, taules de PCM, etc. Automatització del procés de generació de gràfiques Nou producte de generació de la gràfica de pluja Mòdul d’automatització de procediments a través de l'Eina (ompliment
formularis) Traçabilitat manteniment de procediments
I els que, en el desenvolupament del contracte, es vagin requerint.
7 Indicadors del nivell de servei
En tots els casos es tracta d’indicadors mensuals. En les següents taules es fa referència als codis dels procediments del Manual d’Operació del Centre de Telecontrol (I70.101a).
7.1 Avisos
En relació als AVISOS hidrològics (OH02), de qualitat (OQ06), meteorològics (OM04) i altres de similars que es puguin obrir en el futur, s’utilitza com a referència el temps que es triga a notificar l’avís respecte el moment en què s’inicia la supervisió de la xarxa automàtica en qüestió (procediments OH01 i OQ01):
INDICADOR DEFINICIÓ NIVELL DE SERVEI
Temps màxim de notificació de l’avís
Màxim mensual dels temps tardats en notificar l’AVÍS (conjunt d’OH02, OQ06, OM04 i similars) des d’inici de
40 minuts
Document - Pág 26 de 107
la tasca de supervisió
Temps mitjà de notificació de l’avís
Mitjana mensual dels temps tardats en notificar l’avís (conjunt d’OH02, OQ06, OM04 i similars) des d’inici de la tasca de supervisió
7 minuts
% d’avisos notificats a temps
Percentatge d’avisos que al llarg del mes han estat notificats dins del termini establert
70 %
7.2 Consultes
En relació a les CONSULTES amb prioritat alta (les puntuals d’hidrologia, de qualitat, totes les d’obres i altres de similars que es puguin obrir en el futur), l’indicador de referència és el temps que es triga a contestar una consulta, comptat a partir del moment en què l’operador la rep:
INDICADOR DEFINICIÓ NIVELL DE SERVEI
Temps màxim de resposta a consultes amb prioritat alta
Màxim mensual dels temps trigats en respondre la consulta des del moment en què l’operador l’ha rebut
6 minuts
Temps mitjà de resposta a consultes amb prioritat alta
Mitjana mensual dels temps trigats en respondre la consulta des del moment en què l’operador l’ha rebut
1 minut
% de consultes amb prioritat alta respostes a temps
Percentatge de consultes que al llarg del mes han estat respostes dins del termini establert
95 %
7.3 Avaries CTC
En relació a les AVARIES CTC (OG04) amb prioritat alta (Saih, Xacqa, Vídeo wall, telèfons, energia i altres similars que es puguin obrir en el futur), l’indicador proposat és el temps des que es detecta l’avaria fins al diagnòstic (identificació) per part de l’operador. De fet, aquest diagnòstic pot comportar dues situacions: a) que el propi operador resolgui l’avaria, o b) que hagi de notificar l’avaria al responsable de manteniment i als usuaris
Document - Pág 27 de 107
afectats, i s’activi pel contractista, des del CTC, el pla de cobertura de recursos en situació de crisi (ERU) i/o el pla de contingència.
INDICADOR DEFINICIÓ NIVELL DE SERVEI
Temps màxim per al diagnòstic d’avaries amb prioritat alta
Màxim mensual dels temps tardats en diagnosticar l’avaria des del moment en què l’operador l’ha detectat
1 hora
7.4 Guàrdies
En relació a les GUÀRDIES (OG08), i altres similars que es puguin obrir en el futur, es té en compte el temps transcorregut des que se sol·licita la presència de l’operador de guàrdia al CTC fins que aquest s’hi incorpora.
INDICADOR DEFINICIÓ NIVELL DE SERVEI
Temps màxim d’incorporació de l’operador de guàrdia al CTC
Màxim mensual dels temps tardats per l’operador de guàrdia en incorporar-se al CTC
53 minuts
Temps mitjà d’incorporació de l’operador de guàrdia al CTC
Mitjana mensual dels temps tardats per l’operador de guàrdia en incorporar-se al CTC
50 minuts
% de guàrdies en què l’operador s’ha incorporat a temps
Percentatge de guàrdies al llarg del mes en què l’operador de guàrdia s’ha incorporat dins del termini establert
93 %
7.5 Suport operacional
En relació a les tasques de SUPORT OPERACIONAL i d’altres similars que es puguin obrir en el futur (cas de l’equip de projectes), es té en compte varis factors:
INDICADOR DEFINICIÓ NIVELL DE
Document - Pág 28 de 107
SERVEI
Temps màxim d’incorporació
Màxim temps transcorregut des que se sol•licita la presència d’un recurs al CTC fins que aquest s’hi incorpora
2 mesos
Temps d’entrega de treballs Màxim temps transcorregut des que se sol·licita un treball fins que es lliure consensuat per ambdues parts
A definir per cada cas
8 Penalitzacions sobre els nivells de servei
8.1 Penalitzacions sobre el CAUEl servei serà mesurat en qualitat i temps de resposta, i això repercutirà en l’abonament d’una part del pressupost mensual. Cada mes hi ha un percentatge del pressupost que s’ingressa de forma fixa i la resta depèn de la qualitat obtinguda aquest mes.
El CAU (Coeficient d’Adaptació a l’Usuari) fixa el percentatge de pressupost que depèn dels objectius.
Per mesurar la qualitat de cada tasca, aquesta passarà per la validació del responsable del CTC per part de l’Agència. La finalització de la tasca per part de l’operador o del tècnic de suport del contractista representa un 25% de qualitat acceptada; l’acceptació del responsable de l’Agència (amb possibles observacions) representa un 75% de qualitat acceptada i la validació final del responsable de l’Agència representa el 100%
Cal tenir en compte que el no assoliment del 100% dintre del termini establert per la finalització o presentació de la tasca correctament, suposa la incapacitat de superar el 75% de la valoració, tot i ser necessari la seva finalització amb la qualitat correcta encara que sigui fora de terminis
La no finalització correcta, en tots els seus aspectes, de una tasca un cop superat el termini establert per aquella tasca suposa mantenir la valoració al 25 % fins que no es presenti correctament en la seva totalitat, que a les hores passaria al 75%
Per mesurar el temps de resposta, s’estableixen uns temps objectius per cada tipus de tasca. Quan l’adjudicatari dóna per finalitzada una tasca, es mesura el temps de resposta real. Si durant l’execució de la tasca hi ha hagut elements o persones externes, fora de la responsabilitat de l’adjudicatari, que han impedit la realització de la tasca en el temps
Document - Pág 29 de 107
objectiu, aquesta tasca no serà considerada en la mesura dels ANS (Acords de Nivell del Servei) assignable a l’adjudicatari, nogensmenys, pel cas de la operació del CTC s’ha de contemplar en el ANS total del servei del CTC. L’operador escalarà el fet al responsable del CTC, que serà qui descartarà l’aplicació dels ANS a la tasca.
Cal tenir en compte que quan l’ANS del CTC sigui inferior al ANS assignable a l’adjudicatari, es valorarà el nivell de qualitat i eficàcia amb que l’adjudicatari ha aplicat el pla de cobertura de recursos en situació de crisi (ERU) i, en el seu cas, el pla de contingència. Validant, penalitzant o bonificant segons sigui el cas, en funció dels criteris ja indicats.
La mitjana mensual dels percentatges de qualitat acceptats en cada tasca de responsabilitat de l’adjudicatari, aplicat a totes les tasques fetes amb la seva corresponen valoració permeten obtenir l’índex de control de qualitat total (CQT), que s’aplicarà sobre l’import del CAU per obtenir l’import a abonar.
La devolució del servei amb el traspàs de coneixements inclòs, un cop esgotat el contracte, és considerada com una tasca més, sotmesa a l’acceptació del 75% i 100% de qualitat sobre les 3 últimes mensualitats, de forma que l’import final del servei s’abonarà en funció del nivell de satisfacció donat, avaluat per l’Agència.8.2 Penalitzacions sobre no conformitats
En el cas d’una fallida greu, tingui o no afecció sobre el servei que dóna el CTC a l’Agència, la penalització afectarà sobre la totalitat de la mensualitat.
Aquesta fallida de servei o de tasques, requereix de la obertura de una NO CONFORMITAT per part de l’Agència i del seu procés de gestió, on s’indiqui el detall de la fallida i les seves causes, així com la petició de les accions correctores pertinents.
L’adjudicatari estarà obligat a donar resposta escrita a la No Conformitat i al compliment dels terminis i accions proposades en ella.
El contractista haurà de presentar per escrit una anàlisi a fons dels fets, les causes i les conseqüències, així com una proposta d’acció indicant els terminis per portar-la a terme de manera efectiva, signada pel seu tècnic cap de projecte, amb el vist i plau del gerent de la empresa adjudicatària signant del contracte amb l’Agència.
El seguiment de la No Conformitat indicarà les condicions de recuperació o no de la penalització en futures certificacions, en funció de la gravetat de la disfunció i de la eficàcia de les mesures correctores per a reduir els efectes provocats pel deficient servei i per evitar que es torni a repetir la mateixa fallida o fallides similars.
Document - Pág 30 de 107
El contractista, previ al tancament de la No Conformitat haurà d’aportar un informe complert de la mateixa, no s’inclogui tota la seva gestió i contingut, i es proposi portar a terme el seu tancament.
8.3 Penalització per servei deficient
Es realitzarà una penalització per un servei deficient en funció de tres aspectes:
a) Si el CQT < 75 % en un mes, s’activa una No Conformitat automàtica i aplica el criteri de penalització sobre No Conformitat
b) Si el CQT < 75 % en dos mesos, s’activa una No Conformitat automàtica i factura la mensualitat * 0,25
c) Si el CQT < 75 % en tres mesos, s’activa una No Conformitat automàtica i factura la mensualitat * 0,25 i hi ha l’opció de rescissió de contracte.
9 Bonificacions sobre els nivells de servei
9.1 Certificació mensual del nivell de servei mensualAmb l’objectiu de millorar el servei del Centre de Telecontrol, s’estableixen 3 nivells de servei que tenen afectació sobre la certificació mensual:
Nivell de servei bàsic . El no compliment de qualsevol dels paràmetres de l’ANS responsabilitat de l’adjudicatari suposa la aplicació de penalitzacions segons les indicacions que ja s’han donat anteriorment. El compliment de tots els paràmetres de l’ANS responsabilitat de l’adjudicatari no suposa cap bonificació. En el cas que, fruit de l’aplicació del pla de cobertura de recursos en situació de crisi (ERU) i/o del pla de contingència, se superi el compliment del nivell de servei bàsic pel servei global del CTC, s’obté una bonificació mensual del 2% de la certificació.
Nivell de servei millorat . La superació de tots els paràmetres (ANS) del nivell de servei millorat, que s’indiquen a la taula, suposa una bonificació del 2 al 4% de la certificació mensual, segons correspongui únicament al servei amb responsabilitat exclusiva de l’adjudicatari o al servei global del CTC. En aquest darrer cas, sempre que sigui fruit de l’aplicació del pla de cobertura de recursos en situació de crisi (ERU) i/o del pla de contingència
Nivell de servei òptim . La superació de tots els paràmetres (ANS) del nivell de servei òptim, que s’indiquen a la taula, suposa una bonificació del 4 al 8% de la certificació mensual, segons correspongui únicament al servei amb responsabilitat exclusiva de l’adjudicatari o al servei global del CTC. En aquest darrer cas, sempre que sigui fruit de l’aplicació del pla de cobertura de recursos en situació de crisi (ERU) i/o del pla de contingència
Document - Pág 31 de 107
Els ANS (Acords de Nivell del Servei) que apliquen a l’obtenció de la bonificació per a cada nivell de servei són els que s’indiquen en la següent taula:
INDICADORNIVELL DE
SERVEI BÀSIC
NIVELL DE SERVEI
MILLORAT
NIVELL DE SERVEI ÒPTIM
% d’avisos notificats a temps 70 % 80 % 90 %
% de consultes amb prioritat alta respostes a temps 95 % 98 % 100 %
Temps màxim per al diagnòstic d’avaries amb prioritat alta 1 hora 30 minuts 15 minuts
% de guàrdies en què l’operador s’ha incorporat a temps 93 % 98 % 100 %
Temps màxim d’incorporació de personal de suport 2 mesos 1mes 1 setmana
Reducció del temps d’entrega dels treballs totalment acabats 1 mes 80 % 60 %
9.2 Gestió global de millores del nivell de servei del CTC
Un cop detectades les deficiències en els serveis de tercers que limiten el nivell de servei assolit pel CTC, l’adjudicatari ha d’implicar-se necessàriament de manera activa en la gestió de la resolució d’una incidència que afecti a l’ANS del servei del CTC, encara que no sigui, en origen, de l’ANS de l’adjudicatari.
El mecanisme per portar-ho a terme es la aplicació del pla de cobertura de recursos en situació de crisi (ERU) i/o del pla de contingència que ha de definir, aportar i activar el propi contractista, aspectes bàsics comentats reiteradament en aquest plec.
Els preus proposats per l’equip associat al CTC (coordinador, operadors, suports i projectes), inclouen l’aportació de recursos i serveis necessaris per donar cobertura al CTC en situació de crisi i mecanismes de contingència per assolir un
Document - Pág 32 de 107
ANS total de un tipus de incidència corresponent a un element concret del CTC com a part del seu ANS a canvi de una bonificació mensual fixada.
Donat el cas que el pressupost d’aquest plec és tancat, les bonificacions obtingudes mes a mes, estan prefixades, però es poden veure reduïdes per la aplicació de les penalitzacions esmentades.
Les bonificacions de un determinat mes apliquen sobre l’esmenat mes, sense que pugui superar el màxim valor de la quantia fixa de 1/12 part del pressupost anual.
En el cas que el balanç de certificació mensual (penalitzacions/bonificacions) sigui superior a la certificació del mes en curs (i per tant no certificable), aquesta diferència s’acumula a la bonificació certificable del mes següent sempre i quan es mantingui el mateix nivell de servei mig en aquests mesos que ha donat lloc a la bonificació. D’aquesta manera, davant d’un servei de qualitat sostingut en el temps, totes les bonificacions encara no certificades acumularien per ser certificades al llarg dels mesos següents, fins a finalitzar la contractació.
9.3 Limitació de les bonificacions
El total de les bonificacions queda limitada tant pel pressupost del present plec com per les anualitats establertes.
Vist i Plau.
Enrique Velasco CabréCap d’unitat de Centre de Telecontrol i DesenvolupamentDepartament de Gestió de Recursos Hídrics
Jordi J. Pastor JustoCap de departament de Gestió de Recursos HídricsÀrea d’inspecció i Control
Barcelona, 4 de febrer de 2009
Document - Pág 33 de 107
DOCUMENT NÚM. 1 - MEMÒRIA I ANNEXOS
Document - Pág 34 de 107
Índex
1 ANTECEDENTS.............................................................................................38
2 OBJECTE DEL PLEC DE BASES..................................................................39
3 DOCUMENTS DELS QUE CONSTA EL PLEC..............................................39
4 OBJECTIUS DE LES FEINES A CONTRACTAR..........................................40
5 SISTEMA INTEGRAL DEL CICLE DE L’AIGUA AL TERRITORI...................41
5.1 SISTEMA AUTOMÀTIC DE MONITORATGE DEL CICLE DE L’AIGUA AL TERRITORI (SAMCAT) 41DESCRIPCIÓ............................................................................................................41USUARIS I XARXES DEL SAMCAT..............................................................................43TIPUS D’ADQUISICIÓ DE DADES.................................................................................44REQUERIMENTS.......................................................................................................45ARQUITECTURA D’INTEGRACIÓ D’INFRAESTRUCTURES INFORMÀTIQUES DEL SAMCAT...465.2 VISOR DEL CICLE DE L’AIGUA AL TERRITORI (VISCAT) 505.3 SISTEMA D'INFORMACIÓ DE XARXES (SIX) 535.4 SISTEMA PER LA GESTIÓ DEL MANTENIMENT ASSISTIT PER ORDENADOR (GMAO) 53SITUACIÓ ACTUAL....................................................................................................53FUNCIONS BÀSIQUES DE LA EINA GMAO...................................................................54ESCENARI QUE CAL TENIR EN COMPTE:.....................................................................545.5 GENERADOR DE PRODUCTES DEL CICLE DE L’AIGUA DEL TERRITORI (PROCAT) 54BASE DE DADES (MERCAT)......................................................................................55MODELS DE PREVISIÓ..............................................................................................55CALCULADOR (NEMO).............................................................................................58CONNEXIÓ AMB EINES CORPORATIVES......................................................................59
6 DESCRIPCIÓ DE LA SITUACIÓ ACTUAL.....................................................59
Document - Pág 35 de 107
7 REQUERIMENTS...........................................................................................61
7.1 OPERACIÓ CTC 617.2 PROJECTES 637.3 FACTORIA 63
8 CONDICIONS D’EXECUCIÓ I PAGAMENT..................................................64
8.1 AVALUACIÓ DE LA QUALITAT DE LES TASQUES D’OPERACIÓ 648.2 SEGUIMENT DE LES TASQUES D’OPERACIÓ 658.3 PROJECTES RELACIONATS O EN CURS 65
9 JUSTIFICACIÓ DE LA CONTRACTACIÓ......................................................65
10 PRESSUPOST DEL PLEC.........................................................................66
11 CONCLUSIÓ..............................................................................................66
Document - Pág 36 de 107
1 Antecedents
L’Agència Catalana de l’Aigua, en endavant l’Agència, és l’en públic adscrit al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya amb competències en el cicle integral de l’aigua.
Les seves competències principals són:
Elaborar i revisar els projectes hidrològics La promoció, construcció i explotació d’obres hidràuliques La gestió, recaptació i administració de recursos econòmics Atorgament d’autoritzacions i concessions El control de la qualitat i la quantitat de les aigües
L’Agència disposa d’un Centre de Telecontrol (CTC) des de on es duu a terme la operació dels senyals i sistemes provinents dels diferents punts de control al territori (PCT), tant de les que mesuren paràmetres de quantitat de l’aigua (nivell de rius, embassaments i canals, pluja, ...) com de qualitat de l’aigua (paràmetres fisicoquímics bàsics).
El Centre de Telecontrol (CTC), sota la responsabilitat de la Unitat de Centre de Telecontrol i Desenvolupament del Departament de Gestió de Recursos Hídrics de l’Àrea d’Inspecció i Control de l’Agència, rep i gestiona les dades de les xarxes automàtiques de control per supervisar la qualitat i quantitat de les aigües.
La xarxa automàtica esta formada per un conjunt de punts de control automàtic distribuïts pel territori. Estan equipats amb infraestructures que permeten que l’Agència disposi de dades en temps real de mesures de diferents característiques de l’aigua, de les alarmes associades a aquestes mesures, i de dades i avisos relacionats amb el funcionament dels equipaments instal·lats (possibles avaries en els equips d’adquisició, emmagatzemament i transmissió de les dades).
Com que totes aquestes dades són necessàries per a, entre altres aspectes, la gestió de determinades situacions d’emergència, com ara episodis d’avinguda, de contaminació, situacions de estalvi i de sequera, etc., la seva supervisió és crítica.
El CTC també opera les dades d’aigua al territori català provinent d’altres organismes i empreses: Servei Meteorològic, Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, concessionaris hidroelèctrics, etc.
Des del CTC, d’acord amb uns procediments prèviament establerts (Manual d’Operació del Centre de Telecontrol I70.101a), se supervisen les mesures i el funcionament dels punts de control d’aquestes xarxes, es notifiquen els avisos
Document - Pág 37 de 107
que se’n deriven i, en cas de situació de risc, s’actua segons les indicacions dels tècnics responsables corresponents.
A l’any 2001, amb la fusió de la Junta de Sanejament i de la Junta d’Aigua, a l’Agència Catalana de l’Aigua es crea el Centre de Telecontrol amb l’objectiu de unificar l’operació dels diversos sistemes automàtics de que es disposava (Saih i Xacqa) per el control i seguiment de episodis extrems (riuades i contaminacions).
Al llarg d’aquest 7 anys, aquests sistemes s’han anat desenvolupant, incrementant el seu àmbit a episodis de sequera i gestió integral del cicle de l’aigua a tota Catalunya.
Des del gener de 2003, i fins el 31 de desembre de 2008, les Tasques d’Operació del CTC estan subcontractades.
2 Objecte del plec de bases
Totes les tasques indicades en l’apartat anterior són necessàries per a, entre altres aspectes, la gestió de determinades situacions d’emergència, com ara episodis d’avinguda, de contaminació, situacions de sequera, etc., però també per a la gestió diària de l’aigua. La gestió de la xarxa automàtica de control de l’aigua a Catalunya, és crítica, intensa i continua.
L’objecte d’aquest plec és que l’Agència pugui seguir disposant d’un equip de treball específic per a l’operació del CTC, continuant amb les tasques que realitza actualment però assumint també noves tasques, en un horari de 24 hores * 7 dies sense interrupcions, i creixent i modernitzant-se per complir amb els nous requeriments i reptes de l’Agència respecte a la gestió de l’aigua a Catalunya.
3 Documents dels que consta el plec
El plec de bases per a l’assistència tècnica per les tasques d’operació i suport del Centre de Telecontrol, està integrat pels documents següents:
Document núm.1: Memòria i annexes. En aquest document es realitza una descripció detallada del sistema i es defineixen els objectius del plec establint de forma genèrica tant l’abast com el contingut dels treballs.
Document núm. 2: Plec de prescripcions tècniques particulars. En aquest document es descriu de forma detallada tant els treballs a realitzar com les seves característiques tècniques.
Document núm. 3: Pressupost. En aquest document es detalla el pressupost estimat per a la realització del treballs descrits en el plec.
Document - Pág 38 de 107
4 Objectius de les feines a contractar
3 Els objectius de les tasques l’equip del CTC s’expliciten en el plec de prescripcions tècniques, del qual destaquem els següents aspectes:
4
Garantir la correcta operació dels sistemes de gestió de la xarxa automàtica de control, tant en situació de normalitat com d’alerta 24*7 sense interrupció
Realitzar les tasques de operació de forma autònoma
Adaptar de manera continuada els protocols necessaris (evolutiu) per a l’operativa diària
Fer d’interlocutor directe amb la Divisió de Sistemes d’Informació (DSI) de l’Agència per tots els temes que puguin afectar als sistemes del CTC
Donar abast a les tasques originades pel seguiment del manteniment de camp tant dels PCT de qualitat de l’aigua com dels de quantitat de l’aigua
Operació del control del cicle integral de l’aigua a Catalunya en allò que li requereixin els diferents usuaris de l’Agència
Operació del control de l’estat del medi a partir de xarxes automàtiques (qualitat i quantitat d’aigües superficials)
Operació del control i supervisió de concessionaris com ara els aprofitaments hidroelèctrics
Gestió dels recursos (Observació del Medi i Gestió d’usuaris) : rius, embassaments, aqüífers, etc., ampliables en el futur a depuradores de aigües residuals, plantes dessaladores, comptadors, etc.
Suport a la inspecció
Seguiment d’episodis : afeccions al medi, sequeres, avingudes
Ajut a la presa de decisions
Suport al desenvolupament i manteniment de sistemes
Operació dels models de càlcul i previsions de comportament futur i realitzar les tasques de identificació, diagnosi i avís d’incidències als usuaris en el mateix moment que aquestes es generen.
Document - Pág 39 de 107
5 sistema integral del cicle de l’aigua al territori
El Sistema integral del cicle de l’aigua al territori (SICAT) és el conjunt de infraestructures, serveis de telecomunicacions, programaris i models d’ajuda a la presa de decisió en la gestió integral de l’aigua d’acord amb els criteris de la Directiva Marc de l’Aigua.
El CTC exerceix l’operació sobre aquest sistema integral per obtenir i gestionar la informació obtinguda en base a les dades del punts al territori, de informació de satèl·lit i altres dades de telemetria, així com dels models de càlcul i previsions de comportament futur i realitzar les tasques de identificació, diagnosi i avís d’incidències als usuaris en el mateix moment que aquestes es generen.
A continuació s’esmenten de manera resumida els sistemes més significatius que operen en el CTC:
5.1 Sistema automàtic de monitoratge del cicle de l’aigua al territori (SamCat)
5Descripció
El Sistema automàtic de monitoratge del Cicle de l’aigua al territori de Catalunya (SamCat) es el sistema d’adquisició, supervisió, control i procés de dades (SCADA) del SICAT
El SamCat té per missió la gestió de les comunicacions de les estacions remotes existents als Punts de Control en el Territori (PCT). Verificar el correcte funcionament de les mateixes i concentrar les alertes i les dades dels seus registres en el Centre de Procés de l’Agència (CPD).
Els punts de control en el territori poden ser gestionats i mantinguts per l’Agència o per terceres entitats. S’integren en el SamCat tant si aquest ha de portar a terme gestions de comunicacions, com si ha d’activar o calcular una alarma associada a la recepció de la dada que la genera.
El procés d’implantació del SamCat que s’està portant a terme, inclou de forma paral·lela la renovació d’algunes estacions remotes (Motorola, PC industrial model GEME, Clip, Aquasub, Sofrel, etc.), la qual cosa suposarà la seva renovació, així com la introducció de millores en la gestió i manteniment dels propis equips. Aquesta millora repercuteix també des del punt de vista de costos, fiabilitat i disponibilitat de les dades.
El SamCat és un entorn basat en una plataforma RTAP (Real-Time Application Platform). Les característiques principals d’aquest entorn són les següents:
Document - Pág 40 de 107
El SamCat té com a eix vertebrador, el sistema en temps real (STR) amb requeriments de poder treballar en temps real i amb alta disponibilitat. Per aquesta tasca s’utilitza la plataforma RTAP de la marca Verano —ara Industrial Defender—. L’RTAP assumeix també les alarmes que provenen de les remotes així com el càlcul de les alarmes associat a les dades, en el mateix moment que aquestes dades són rebudes al CPD
Tots els elements inclosos dins l’RTAP tenen comunicació tipus IP. Els protocols de comunicació s’inclouen dins els drivers. S’aplica un driver específic amb un protocol determinat quan hi ha un nombre mínim de punts de l’Agència a connectar. Les remotes Motorola són una excepció donat que poden entrar directament a l’RTAP encara que no sigui per IP, donat que la gestió de comunicacions la fa directament el gateway de Motorola
Tanmateix hi ha punts de control al territori de l’Agència de menors requeriments de comunicacions i, sobre tot en el cas de dades de tercers, que no processen la informació via IP, sinó que utilitzen comunicació telefònica amb gestió de trucades tipus GSM o RTC. Com a sistema genèric es prioritza l’ús del protocol sota l’estàndard OPC com a sistema genèric de comunicació en temps real tant en remotes directament com a través de servidors de tercers que també tinguin aquest estàndard. Resta pendent la implementació de la recuperació d’històrics de manera estàndard (ftp) o mitjançant protocols més específics (IEC). En aquests casos, les tasques de recuperació d’històrics es realitzen directament des del Six si no hi ha necessitat de gestionar les comunicacions o de activar alarmes associades a la recepció de la dada:
o OPC : (OLE for Process Control) Protocol/driver estàndard de Windows d’interconnexió d’intercanvi de dades.
o IEC......104
Per aquest casos de gestió de remotes sense comunicació IP, o amb protocols no disponibles en l’RTAP, s’integra l’SCADA Topkapi com a driver de l’RTAP. El Topkapi disposa de gestió de trucades i de l’OPC, però també de altres múltiples protocols, tant en temps real com de recuperació d’històrics, per la qual cosa facilita la tasca de implementar nous protocols en cas necessari
Aquesta solució permet integrar de manera directa al SamCat via GSM, entre d’altres, les remotes Sofrel, Wit i Aquacontrol, i permet una gestió
Document - Pág 41 de 107
integrada de, per exemple, el col·lector de Salmorres explotat per concessió amb un tercer
Incloent-hi alguns complements, es poden integrar també, remotes més específiques com ara els SC-16 de Bobitècnic
No obstant algunes solucions, a data d’avui més propietàries, requeririen de
complementar l’arquitectura amb elements singulars de cada solució (per
exemple, els piezòmetres Seba i els OTT) per poder ser integrats directament
al SamCat, o bé, connectar amb servidors esclaus OPC del fabricant que
actuïn de pont fins a la remota (solució parcial de compra de la dada) o bé
amb les facilitats de les dades directament al Six
Actualment el SamCat està en procés d’implantació per substituir els sistemes obsolets anteriors, algun de ells encara està en operació, raó per la qual es donen d’alta a aquest sistema contínuament nous punts de control en el territori
Usuaris i xarxes del SamCat: Gescat
Entre els usuaris principals del SamCat cal destacar tres Departaments de l’Àrea:
Departament de Gestió de Recursos Hídrics orientat a la gestió dels recursos hídrics en el dia a dia, amb la conseqüent maneig de la alarmística associada (avingudes, sequera o contaminacions)
Departament de Control de Medi que requereix de la automatització de la recol·lecció automàtica de dades per avaluar el medi natural per la reducció dels costos associats (pe. Piezòmetre)
Departament d’Infraestructures de Control i Regulació, per avaluar l’estat dels sistemes de control del medi (en les tasques associades de manteniment) i l’explotació d’embassaments
No obstant això hi ha més usuaris, com ara els avisos associats a l’Àrea Tècnica o la gestió del telecontrol dels aprofitaments associats a l’Àrea d’Ordenació del Domini Públic Hidràulic.
Les Xarxes de punts de control al territori de l’Agència es classifiquen en les següents tipologies en funció de l’ús que es fa de les seves dades:
Document - Pág 42 de 107
Dades de Gestió d’Usos (gestió de l’aigua)
Dades de Seguiment d’Episodis (gestió d’avingudes i contaminacions)
Dades de Coneixement del Medi (gestió de dades a llarg termini)
Dades de Suport a la Inspecció (suport al treball dels inspectors i resta de dades no contemplades als punts anteriors).
Tipus d’adquisició de dades
Les vies que utilitza el SiCat per obtenir dades de l’aigua de punts de control al territori són vàries:
Directe Punt de Control al Territori (PLC, DATALOGGER):
- Punts ACA (.Cat): Punts propietat ACA, amb plena responsabilitat de la gestió de les comunicacions, l’explotació i les comunicacions
- Punts Integrats (i.Cat): Punts NO propietat ACA, però que els propietaris permeten un accés directe al punt de control
Servidors de Dades (Centres de Control -ServiCat-, WEB-SERVERS):
- Punts externs (e.Cat) i font de dades integrades a través de Front End
-Conveni: Convenis amb altres entitats (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, Agbar, Aigües Ter Llobregat, Servei meteorològic de Catalunya)
-Compra de la dada: Es subcontracta el servei de recollida d’informació a proveïdors (com ara OFITECO, QUALITAS). En principi, els actius no són de l’Agència
-Concessió: Es subcontracta el servei d’explotació (Depuradores, col·lector de salmorres, etc). Els actius són de l’Agència
- Punts matricials (emCat): distribució espacial en quadrat de cobertura.
Els requeriments sobre les diverses dades que aporta al sistema cada punt de control al territori, defineix entre d’altres els requeriments de la remota que el controla. Les tipologies de remota als punt de control del medi són:
Document - Pág 43 de 107
PLC ACA. PLC programat i adaptat a les necessitats específiques de l’Agència (Motorola i PCL-Open), amb característiques de criticitat de les dades i adquisició en entorn de ALTA DISPONIBILITAT (RTAP)
Datalogger adaptat. Sistema estàndard d’adquisició amb possibilitat de adaptar algunes o totes les necessitats específiques de l’Agència, sense els estrictes requeriments de criticitat de les dades i, per tant, adquisició en un entorn NO d’alta disponibilitat (cas del Topkapi)
Datalogger estàndard. Producte de mercat d’adquisició i enregistrament de dades històriques, configurable i sense intenció de desenvolupar sobre ell funcions específiques. No associat a criticitat de les dades i adquisició en entorn NO d’alta disponibilitat (Topkapi)
Requeriments
El SamCat compleix els requeriments de capacitat de control total del procés de captura de la dada (recuperació històrics, configuració, telemanteniment, etc.), permet la gestió del temps discret, quasi real des de la pròpia senyal rebuda del sensor, disposa d’alta disponibilitat en els mòduls més associats al RTAP (servidor i comunicacions de backup tipus mirall).
L’usuari requereix de l’ús d’una única interfície gràfica. No obstant el SamCat permet, en la mesura del possible, l’ús de diversos productes de mercat (remotes, sensors, etc.) mitjançant la integració de estàndards del mercat.
Les seves dades són accessibles i es poden gestionar des de l’eina d’operació del CTC i altres eines disponibles per suport dels explotadors de manteniment.
Els criteris associats a la selecció dels processos a aplicar a un punt de control del territori i a les seves comunicacions, es defineixen en el Model de Servei i tenen en compta els criteris de:
Immediatesa: Criticitat de la dada en quant al requeriment de disponibilitat immediata
Qualitat de la dada: Necessitats de tractament de la dada en origen (criteris de generació, arxiu i validació de registres -històrics-)
De aquestes condicions es deriven el dimensionament de, per exemple, l’autonomia de dades històriques en remota o la capacitat de portar a terme telecontrols (sigui directament per comandament o bé per consigna).
Arquitectura d’integració d’infraestructures informàtiques del SamCat
Document - Pág 44 de 107
Dins del SamCat es poden distingir dos blocs en funció de la criticitat de la dada. El grup d’alta criticitat serà assumit directament per l’RTAP, mentre que dins del grup de variables no crítiques existiran diferents subgrups en funció de les capacitats dels dataloggers associats:
Actualment el SamCat, es troba en fase de desenvolupament per les estacions “.Cat”, i també per les dades integrades “i.Cat”, així com per les dades provinents d’entitats externes “e.Cat”, passant progressivament a fase operacional, un cop es consolida la migració.
El SamCat té per objecte minimitzar els esforços de gestió, explotació i manteniment del SiCat a través d'una única plataforma que integra les dades de les diverses xarxes i les presenta en els intervals de temps que es requereix, conformant-se com una eina amb un gran marge d’adaptabilitat segons quina sigui la disponibilitat de cada dada en qüestió.
La implantació del SamCat inclou de forma paral·lela la renovació d'algunes estacions remotes, etc, la qual cosa suposa la introducció de millores en la gestió i manteniment dels propis equips, així com des del punt de vista de fiabilitat i disponibilitat de les dades.
El flux d’informació en el SamCat esta desenvolupat basant-se en el model conceptual que es presenta a continuació:
Front EndSAMCAT
Medi
GPRS- GSMXTC
RESCATWimax FTP - HTP
Xarxes Pròpies.CAT
Xarxes integrades
i.CAT
Xarxes externesserv.CAT web.CAT
Document - Pág 45 de 107
Aquest model permet l'adquisició i gestió de la informació procedent del SICAT d’una forma global i independentment del seu origen, incloent:
Xarxes pròpies .Cat: fonts de dades que provenen de sensors i estacions remotes controlades i propietat de l’Agència, que permeten una gestió del punt de control al territori, les comunicacions i el Front End segons els estàndards definits pel SamCat.
Xarxes integrades i.Cat: fonts de dades que s’originen a punts de control operats per entitats diferents de l’Agència (pe. aprofitaments hidroelèctrics), amb els seus propis estàndards d’adquisició de dades, que són comunicats amb el SamCat a través d’un canal de comunicacions gestionat per l’Agència i que compleix els criteris del SamCat.
Xarxes externes e.Cat (WebiCat, ServiCat i ScadaOPC): fonts de dades que també s’integren al SamCat a través del Front End, que serveix d’interfície entre sistemes, però que provenen de Centres de Control o Bases de Dades de tercers (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, Servei meteorològic de Catalunya, etc.), en els que o bé es porta a terme un nivell de gestió de les comunicacions, o bé s’activen alarmes associades a la recepció de la dada. En alguns casos, es complementa amb accés directe a les dades i a serveis afegits mitjançant un WebSever extern (pe. en modalitat de COMPRA DE LA DADA).
Xarxes matricials emCat: Distribució espacial en quadrat de cobertura
Document - Pág 46 de 107
En el SamCat les estacions remotes s’encarreguen de concentrar les dades del medi captades pels elements de camp que es trobin en un mateix enclavatge geogràfic, així com d'enviar-les al Front End del CPD a través del canal de comunicació habilitat.
En el Front End del CPD es disposen de diferents canals de comunicacions, classificats segons la seva disponibilitat i velocitat de comunicació (temps d’interrogació i de refresc de la dada). D’aquesta manera es poden integrar les estacions actuals amb les mínimes repercussions i modificacions, donant major flexibilitat alhora de decidir les comunicacions de les noves estacions remotes en funció de la criticitat de les dades que recull.
El Front End s'encarrega de recollir les dades enviades de les estacions remotes, ja sigui a petició del propi Front End o per iniciativa de l’estació remota, i fer-les arribar al motor del sistema, que és una base de dades en temps real.
El model conceptual del SamCat considera diferents tipus de comunicacions entre el Motor del temps real i les estacions remotes:
Comunicació periòdica o recuperació d’històrics: procés estàndard d’interrogació de les estacions remotes, en un cert ordre i amb una freqüència prèviament seleccionada per l’usuari o l’administrador de sistema, que permet recollir els registres emmagatzemats en la remota
Refresc periòdic o “pooling”. Aquest mode serveix per realitzar el refresc de dades (senyals) entre les estacions remotes i el centre de control
Telemanteniment / Telecomandament: enviament per part del centre de control o, en alguns casos, des d’algun PCT una petició d’actuació sobre l’estació remota (una ordre o una configuració de paràmetres). Els comandaments disponibles depenen del tipus i de les característiques de les estacions remotes, que permeten realitzar a distància unes o altres accions sobre el medi o els elements de les remotes (des d’un “reset” de la remota fins a una desconnexió de la xarxa elèctrica). A més, s’aprofita el canal i protocol de comunicació per realitzar el telemanteniment de l’estació remota.
Connexió en continu: intercanvi de dades entre l’estació remota i el centre de control en ‘temps real’, a través d’una sessió oberta. Això implica l’enviament per part de la remota de les dades al centre de control en el moment que es disposi d’una nova lectura (senyal). Aquest mode s’utilitza quan cal realitzar un seguiment exhaustiu d’un punt de control (necessari en situacions d’alerta hidrològica i de manteniment) i s’inicia a petició de l’usuari.
Document - Pág 47 de 107
Irrupció espontània: Comunicació iniciada per l’estació remota, que en cas de detectar alguna situació crítica o de risc, realitza una petició de transmissió o bé una transmissió de dades de forma automàtica. Aquest mode de comunicació implica l’existència d’una lògica a nivell de remota, que controla en tot moment la validesa de les condicions lògiques que poden generar una transmissió.
Irrupció per calendari: Comunicació iniciada per l’estació remota, la qual resta desconnectada fins que irromp per calendari, amb un freqüència prefixada per l’usuari o l’administrador del sistema. Aquest mode d’operació permet conèixer únicament l’estat actual de la remota, i descàrrega de les darreres dades, que treballa durant intervals discrets de temps. Tanmateix, el canal de comunicació s’estableix bidireccionalment, permetent les actuacions pertinents de telemanteniment i teleconfiguració sobre l’estació remota. Aquest mode s’utilitza per prendre mesures de contrast o en punts de coneixement del medi, sense gaire criticitat associada.
El motor del sistema s’encarregarà de creuar les dades rebudes amb les capes d’informació necessàries per a la ubicació de la dada dins d’una o varies xarxes, fonts de dades, georeferenciar-les i emmagatzemar-les a la base de dades de temps real. També serà l’encarregat de realitzar els càlculs necessaris per a la detecció d’alarmes i generació de variables calculades bàsiques (directament lligades a la recepció de la dada).
Fins aquest nivell, el circuit pel que han de recórrer les dades és completament automàtic i només alterable a través de la configuració i parametrització del sistema.
El següent nivell de gestió de les dades del cicle de l’aigua al territori és l’ús que d’elles se’n realitza i que depèn totalment dels usuaris del sistema, a través de la publicació, representació i exportació de les dades a les pantalles de gestió, eines d’explotació i altres sistemes.
El SamCat permet als usuaris del sistema rebre les dades mitjançant la consulta a una estació de treball i/o emuladors dels mateixos, utilitzant la xarxa interna de l’Agència i accessos web.
El diagrama de blocs que es presenta a continuació resumeix el funcionament previst pel SamCat.
Document - Pág 48 de 107
(Remota)
Xarxes Pròpies.CAT
Xarxes integradesi.CAT
Xarxes externesserv.CAT web.CAT
GPRS – GSM – XTC -RESCAT - Wimax
FTPHTP
S A M C A T
AltresSCADA
S I X
Gen Pro CATGenHiRadGenHiTelGenHiMed
MafCATMafRadMafCaMafQua
MOISES – EINSTEIN - EHIMI
VisCAT( Hidro)
SMGM-
GMAO
GIS CRM – Siebel
VisOpVisHiVisRadVisServ
IntegradorÀGORA
SupervisióAlertes
DiagnòsticTelecontrol
ExplotaciódadesRepresentació
Exportació EntitatsExternes
5.2 Visor del cicle de l’aigua al territori (VisCat)
El VisCat o Visor Integrat dels Sistemes del Cicle de l’Aigua al Territori, és el visor únic per navegar per les alarmes del sistema i accedir a la informació associada per poder portar a terme la diagnosi tant del propi SiCat, com de l’estat de l’aigua a Catalunya: consignes de gestió de recursos, alarmes per riuades i per contaminacions, etc.
Cada sistema disposa d’una eina pròpia més o menys desenvolupada per visualització i tractament de les dades. No obstant el VisCat dona la integritat de la visualització que permet mostrar (VISIBILITAT) de forma conjunta i de manera operacional dades provinents de les diferents bases de dades del SiCat, com ara la comparació entre dades simulades i dades reals, entre mesures automàtiques i mesures manuals, etc.
Per altra banda és un factor important la capacitat de presentació de les dades cap a l’exterior pel que fa a la portabilitat del sistema. Per aquest motiu el VisCat té capacitats de presentació web.
Dins del visor es poden distingir, en primera instància, dos grans blocs:
Visor temps real, de Supervisió (navegació per les alarmes). Destinat a la gestió del sistema, esta en connexió amb tots el elements d’aquest i proporcionarà alertes. Es personalitza en diferents perfils d’usuari: administrador/operador del sistema, tècnic/usuari i productes
Visor GIS, de Gestió d’informació (publicació d’informes). Estarà únicament en connexió amb el SIG i el Six. Es personalitza en els següents perfils
Document - Pág 49 de 107
d’usuari: validadors (Business Object), especialistes (Sistema de Gestió d’Informació, SGI), productes (SDIM) i consultes (Datawarehouse)
El VisCat, és el visor dels productes de desenvolupament lligats a models elaborats i processos de càlcul dels sistemes de suport a la decisió, com ara són l’Ehimi, el Sacramento, Modflow, Sobek, Mike, etc, permetent l’accés a l’informació i productes com ara:
AniPro: Visor per animacions sense interacció (productes quasi - tancats)
VisPro: Visor de navegació web per serveis externs (serveis personalitzats a tipologia d’usuaris)
VisHid: Visor per explotació de productes hidrològics
El model de visualització per a la gestió de recursos hídrics, identifica uns determinats perfils d’usuaris amb uns objectius i unes funcionalitats ben definides que es detallen a continuació:
Tècnics. Tenen l’objectiu de gestió hidrològica del medi, pressa de decisions de accions d’explotació i vigilància d’alarmes del medi (rep la alarma i la diagnostica). Requereixen les funcionalitats de visualització i d’anàlisi d’informació hidrològica mitjançant la navegació a partir de sinòptics SL-GMS i quadre de comandaments RTView, orientats a la gestió del recurs i episodis d’avingudes i contaminacions. Necessiten d’alarmes elaborades, dades integrades i corbes evolució (gràfiques).
Administradors. Tenen l’objectiu d’administració de les remotes, tant les PLC-ACA com les integrades amb qualsevol tipus de control de comunicacions, així com l’administració del sistema de visualització i, per tant, requereixen de la configuració (programa únic) / parametrització (2º nivell - CTC), administració pantalles sinòptiques (SL-GMS) i quadre de comandaments RTView, configuració de comunicacions i configuració de variables calculades.
Operadors, tenen per objectiu la vigilància de situació pluges, assegurament del correcte funcionament dels sistemes, supervisió del medi i sistemes, supervisió d’obres informades, delegació tasques usuaris hidrologia i infraestructures, vigilància accessos instal·lacions, suport a mantenedors i aforadors, administrar els llindars d’alarma, i requereixen de les funcionalitats de: supervisió de l’adquisició automàtica de dades del medi, gestió comunicacions i gestió alarmes del sistema, vigilància del medi per delegació dels usuaris tècnics i aplicació de procediments d’actuació (planificats, excepcionalitats), reconeixement d’alarmes, alarmes medi, avís
Document - Pág 50 de 107
a guàrdies, usuaris, obres, alarmes comunicacions, sistemes, control dels sistemes del medi, comandament / parametrització i consignes i quadre de comandaments RTView
Mantenidors i assistència tècnica a la direcció tècnica del manteniment. Tenen per objectiu, el manteniment dels sistemes del medi, la diagnosi del sistemes d’adquisició i disfuncions i el suport als mantenedors de camp. Requereixen de visualització d’informació en temps real i connexió contínua, configuració (programa únic) / parametrització (PCT) i validació tècnica de dades de camp.
Entitats externes. Requereixen les funcionalitats de visualització de informació hidrològica dins la seva àrea de gestió: Ajuntaments, hidroelèctriques, càmpings,etc. Amb visualització de pantalles específiques i visualització d’informes a mida.
Respecte a les funcionalitats que ofereix el VisCat en quan als requeriments d’usuari, ens trobem:
Gestió d’alarmes (comunicacions, sensors, ...)
Anàlisi d’alarmes del medi
Comandament
Sinòptics
Visualització d’informació
Adquisició de la dada
Les característiques pròpies del VisCat, son:
1. Abast Web
2. Manual de estil:
o ergonomia
o navegabilitat entre pantalles
o facilitat d’ús
Document - Pág 51 de 107
o filtres de recerca
3. Fiabilitat. Marcatge d’elements inutilitzats (facilitats de que el que es veu – la informació que arriba-, coincideixi amb el que passa )
5.3 Sistema d'Informació de Xarxes (Six)
El Sistema d’Informació de Xarxes (Six) és una plataforma informàtica que té com a objectiu la integració i explotació de les dades fenomenològiques del SiCat, tant per part de l'Agència com per part d'altres usuaris.
El Six permet treballar amb dades fenomenològiques històriques de les diverses xarxes i es troba desenvolupat sobre un motor de base de dades Oracle amb un sistema de Inteligence Bussiness que és el Bussiness Object, permetent a més a més la publicació i descàrrega de dades a través d'Internet (Datawarehouse i SDIM).
Permet la generació d’informes i gestió de dades.
5.4 Sistema per la gestió del Manteniment Assistit per Ordenador (GMAO)
Situació actualL'Agència disposa d'un programari propi per a la gestió del manteniment, el Sistema de Millora a la Gestió del Manteniment (SMGM) que, degut a la manca d’adequació als objectius de gestió, control i millora contínua marcats pel Nou Model de Servei, s’integra a un nou sistema de Gestió de Manteniment Assistit per Ordinador (GMAO)
El programari GMAO està composat de diversos mòduls connectats, que permeten executar i dur un control exhaustiu de les tasques habituals en l’operació dels Departaments de Manteniment com:
- Control d'incidències, avaries, mesures de seguretat, inspeccions, etc... formant un historial de cada equip o actiu
- Plantejament i programació de les revisions i tasques de manteniment
- Control d'estocs de recanvis i administració de recursos (gestió de magatzem)
- Generació, administració i seguiment de les "Ordres de Treball" per als tècnics de manteniment
Document - Pág 52 de 107
- Compres, facturacions i integració amb un sistema financer
Funcions bàsiques de la eina GMAO
Adaptacions a les següents necessitats de l’Agència:
- Gestió de diferents empreses subcontractades sense haver de fer còpies de la base de dades origen en les empreses subcontractades
- Generació d’indicadors de gestió de tipus KPIs ( Key Process Indicator), diferenciats per contractista o altres criteris
- Gestió centralitzada de permisos, permetent la connexió des de qualsevol lloc de la xarxa i via Internet. També ha de permetre la seva utilització off-line en els casos que no hi hagi cobertura per la connexió a Internet i un bolcat posteriorment de les dades (on-line) a la base de dades
- Gestió de procediments relacionats amb seguretat laboral
- Capacitat de fins a 20 usuaris inicials
Escenari que cal tenir en compte:
- Mòdul de gestió de compres i de gestió documental
- Capacitat d’integració amb altres sistemes d’informació de l’Agència: SAP, Six, SamCat i SIG
- Compatibilitat amb tecnologies de mobilitat: gestió de rutes, PDAs, lectors de codi de barres, etc.
- Desenvolupament d’aplicacions especifiques, possibilitat d’utilització com a eina de gestió de - projectes d’obra
- Capacitat per mes de 50 usuaris futurs
5.5 Generador de Productes del Cicle de l’Aigua del Territori (ProCat)
El Generador de Productes del Cicle de l’Aigua al Territori (ProCat) és una plataforma informàtica amb funcionalitat d’intensitat de càlculs, conformat per programari d’arquitectura modular i oberta.
Document - Pág 53 de 107
Les utilitats bàsiques del ProCat es centren en quatre tipus de eines: base de dades, models de previsió, calculadora i connexió amb eines corporatives.
Base de dades (MerCat)
La base de dades (MerCat), recull les dades d’altres fonts de informació (Six, SIG, etc.) que requereixen els diversos models i calculadors, així com els resultats dels mateixos.
La base de dades disposa de dos tipus d’element:
- Dades de llocs del medi (.Cat, i.Cat i e.Cat): evolució temporal i característiques de variables puntuals
- Dades matricials (emCat): Distribució espacial (bàsicament en cel·les d’1km *1 km) a tota Catalunya i, en quadrat de cobertura, de diverses variables amb alta variació temporal.
En cada moment, disposa únicament de la profunditat temporal que requereix la operació de la resta de mòduls del ProCat i de l’arxiu dels seus resultats.
Dels resultats dels models i càlculs del ProCat dipositats en el MerCat, es traspassaran a la resta de mòduls del SiCat, com ara el Six, el VisPro o el VisCat ja comentats.
El MerCat disposa les dades en taules relacionades, segons estructures que faciliten la connexió entre dades i resultats dels diversos mòduls, sempre en l’àmbit de la Directiva Marc de l’Aigua, i complint els estàndards (pe. ISO) que minimitzen la necessitat de adaptació de les dades per que siguin utilitzades pels models comercials més comuns en l’àmbit de la gestió integral de l’aigua a les conques o districtes hidrològics.
El MerCat ha de poder establir comunicació entre els diferents mòduls de càlcul sigui mitjançant la estandardització de la estructura i característiques de la base de dades, sigui mitjançant funcions pròpies d’una plataforma middleware “políglota” que actuaria com a front-end o bé interposant un estàndard comú a tots els models.
Models de previsió
El conjunt de models hidrològics, meteorològics i ambientals tenen per objectiu facilitar la pressa de decisions en la gestió integral de l’aigua en els districtes fluvials de Catalunya.
Document - Pág 54 de 107
Els models, en general són comercials (Sacramento, Modflow, Hec, Mike, SIMM, Sihm, etc.), però també s’inclouen mòduls de nou desenvolupament, com ara l’Ehimi, SIHM, SPC o el Sigma. A continuació es descriuen alguns d’aquests models:
Ehimi
L’Ehimi (Eina de previsió Hidrometeorològica Integrada) és una eina que respon al interès de l’Agència i del SMC (Servei Meteorològic de Catalunya) per impulsar les aplicacions hidrològiques del radar meteorològic, fent èmfasi a la simulació i previsió de pluja i nivells al territori.
L’Ehimi està formada per dues grans branques:
Tractament i explotació de les dades de radar
Previsió hidrològica
Les dades resultants (imatges radar i previsions hidrològiques) s’integraran al MerCat en tant siguin necessàries per executar models i càlculs i seran emmagatzemades al SIG corporatiu.
SACRAMENTO
El model SACRAMENTO és un model de simulació contínua desenvolupat pel National Weather Service del U.S. Department of Commerce dels Estats Units, emprat especialment en el coneixement i la gestió dels recursos hídrics.
Està basat en la discretització de la subconca hidrogràfica en una sèrie de dipòsits connectats entre si que representen les diferents etapes en que es pot esquematitzar el fenomen de producció d’escorrentiu, des de la caiguda de la precipitació fins a la seva manifestació a la llera en forma d’aportació.
Sihm i Spc
El Sihm és un sistema integral de hidrologia i meteorologia, que executa METEOLÒGICA, que és una empresa que subministra prediccions meteorològiques a partir de models de predicció numèrica. Concretament el model de predicció que utilitza és el ECMWF (European Centre for Medium Range Forecasts). Aquest tipus de models simula l’evolució de l’atmosfera amb una visibilitat de 10 dies. Els resultats, però, han de ser corregits i reinterpretats per adequar-los als àmbits concrets d’estudi. METEOLÒGICA disposa d’un Sistema de Reinterpretació Estadística, que juntament amb els
Document - Pág 55 de 107
calibratges amb dades reals mesurades, permet obtenir unes prediccions de més precisió.
Les prediccions meteorològiques es transformen en prediccions de cabals mitjançant el model hidrològic HSPF.
Starlab
STARLAB és una empresa especialitzada en R+D+I que proporciona productes i informació relacionats amb l’observació del territori amb satèl·lits de la ESA, dintre del projecte MARCOAST, com pot ser un servei de monitoratge de qualitat de les aigües o de les característiques i evolució del sòl.
Gotilwa+
Gotilwa+ (Growth of Trees is Limited by Water) és un model desenvolupat pel centre de recerca Ecològica i Aplicacions forestals (CREAF) per la simulació dels processos del creixement forestal (fotosíntesi, assimilació, transpiració, respiració, assignació de carboni als diferents compartiments de l’arbre, etc.) que permet explorar de quina manera aquests processos afecten i són afectats per les condicions climàtiques, l’estructura de l’arbre i de la massa forestal, les alternatives de gestió, les propietats del sòl i el canvi climàtic.
Gotilwa+ s’adapta particularment bé a les condicions mediterrànies, que altres models tenen dificultats a reproduir. Ha estat concebut amb un enfocament ecofisiològic que li permet simular satisfactòriament el creixement dels boscos temperats o boreals d’altres latituds i, més recentment, el de plantacions d’espècies tropicals que creixen a Austràlia.
Sigma
Aquest producte millora les prestacions de l’Ehimi, en permetre la presentació de diferents fonts d’informació combinades, com per exemple, dades de radar, de llamps, METEOSAT i previsió hidrometeorològica, de gran utilitat per al Servei Meteorològic de Catalunya.
Tots aquests models dels que es disposa en la actualitat, i els que s’estan desenvolupant generen resultats que s’agrupen en els següents productes:
GenRad. Productes radar GenMet Productes meteorològics GenHiRad. Productes hidrològics del radar GenHiMet. Productes hidrològics dels models meteorològics GenTel. Productes de Teledetecció
Document - Pág 56 de 107
GenHiTel. Productes hidrològics dels models de Teledetecció GenHiPlan. Productes hidrològics de planificació en operacional Sigma. Productes combinats
Una segona família de productes obtinguts dels models corresponen, no tant a resultats útils per a la gestió de l’aigua, sinó que obtenen conclusions sobre la qualitat de les dades. Aquest detector de disfuncions i generador de correccions sobre les dades arrel i intercomparacions de dades (MafCat - Models per la Avaluació del Funcionament del SiCat). Els diversos mòduls s’agrupen en els següents productes:
MafRad. Detecció de disfuncions i generació de correccions del Radar MafPlu. Detecció de disfuncions i generació de correccions en pluges MatCab. Detecció de disfuncions i generació de correccions en cabals MafQua. Detecció de disfuncions i generació de correccions en qualitat de
l’aigua MafMet. Detecció de disfuncions i generació de correccions en
meteorologia
Calculador (NeMo)
El calculador és el conjunt de eines de suport a la execució de càlculs, no són doncs models específics, sinó un entorn de treball en el que es pot accedir a eines genèriques de calcul: Excel, SPSS(Statistical Product and Service Solutions) , Mathlab, BMDP (Biomedical Data Package), específics d’hidrometria com el KISTER (pe. el mòdul BIBER), edició gràfica (tipus Autocad), etc. I que s’apliquen per obtenir productes específics, com ara càlculs hidromorfològics, càlcul de Índex, càlcul d’alarmes, identificació de patrons, etc. Antigament aquestes eines s’agrupaven en l’entorn MOISES, raó per la qual el nou entorn s’anomena NeMo (New Moises), del que cal destacar les següents característiques:
1. Objectes d’accés ràpid i amb interacció amb els programes de base
2. Visualització de l’evolució temporal i de les estadístiques clàssiques
3. Elaboració de dades d’evolució temporal personalitzada en BB.DD local
4. Execució de procediments i accions preestablertes d’elaboració de dades
5. Característiques dels elements i relacions entre ells: Taules auxiliars
6. Control de permisos i accessibilitats al propi programari
NeMo és, doncs, el mòdul que ha d’integrar tots els productes calculadors. Tindrà les següents característiques:
Document - Pág 57 de 107
Gestionarà la informació que precisen els calculadors i els seus resultats (per exemple mitjançant la conversió de formats, o la unificació en un estàndard únic)
Realitzarà operacions senzilles i/o complexes que no duu a terme el Six, el SIG, ni els models
Connexió amb eines corporatives
La explotació de la informació del SiCat, interacciona amb altres actuacions de l’Agència, que tenen un caràcter més administratiu, i que són gestionats per productes corporatius de l’Agència com ara:
ITACA
SIEBEL
SAP R-3
6 Descripció de la situació actual
La operació del CTC ha estat i és clau en aquest procés, tant en la verificació i seguiment del funcionament dels canvis i ampliacions dels sistemes i serveis, com en la gestió diària de suport al manteniment del sistema i al suport a la gestió de l’aigua de la Agència.
Tots els canvis es porten a terme mantenint el nivell de servei i la operativa dels sistemes.
El Centre de Telecontrol (CTC) s’ha desenvolupat majoritàriament amb recursos externs, organitzats a partir d’un coordinador, d’un equip d’operadors i un equip de suport, incrementant la cobertura temporal, dedicació i recursos conforme el sistemes s’ampliaven.
El model del CTC també inclou un servei de guàrdia pels casos en que es requereixi la presència dels operadors fora de l’horari de servei regular (situacions d’alerta meteorològica o hidrològica, seguiment excepcional d’episodis de contaminació, actuacions de la Divisió de Sistemes que puguin afectar als sistemes informàtics del CTC, etc).
En el cas de la xarxa interna de seguiment de episodis (riuades), l’operació i administració s’ha portat des d’inici (any 1996) des de Torre Collserola mitjançant
Document - Pág 58 de 107
un conveni amb el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, si bé en els darrers anys, i especialment aquest 2008 s’han anat traspassant les tasques del centre de Collserola cap al CTC, procés que es continuarà al llarg del 2009 fins arribar a assumir per part del CTC la totalitat de les tasques que avui en dia encara es porten des de Collserola.
Fins ara, l’operació del CTC incloïa els sistemes de control automàtic següents:
Xarxa interna de seguiment de episodis (riuades): conjunt de quasi 150 estacions per al control de la precipitació i de la quantitat d’aigua a rius, canals i embassaments de Conques Internes de Catalunya. Actualment s’està ampliant i racionalitzant les ubicacions, concentrant-les en punts de gestió d’aigua fluent i per a gestió d’usos.
Xarxa interna de seguiment de episodis (contaminació): conjunt de quasi 26 estacions per al control de la qualitat de l’aigua a rius de Catalunya.
Xarxa Integrada de Suport a Inspecció: conjunt de 150 estacions per al control del règim d’explotació de minicentrals hidroelèctriques de Conques Internes de Catalunya. Aquest sistema està en procés de increment de número de estacions, fins arribar al llarg del 2009 a les 400. Actualment, la seva gestió requereix la utilització de 3 programaris informàtics diferents, tipus SCADA (CRT7, PcWin i Pilote), que estan en procés d’unificació al Topkapi. Posteriorment s’ampliarà a l’integració de comptadors d’aigua.
Xarxa externa de seguiment de episodis (riuades): conjunt de quasi 70 estacions per al control de la precipitació i de la quantitat d’aigua a rius i embassaments de les conques del vessant català de l’Ebre, mes 160 estacions de l’SMC.
Xarxa externa de seguiment de episodis (contaminació): conjunt de 10 estacions Saih CHE i Xacqa Agbar.
Xarxa externa (WebiCat) de Visualització de les imatges dels satèl·lits (emCat) Meteosat, NOAA, MarCoast, etc.
Visualització dels radars meteorològics del Institut Nacional de Meteorologia (INM) i del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), i de les previsions meteorològiques d’aquests mateixos organismes.
Generador de Productes, ProCat (Ehimi, Sihm i Spc): programari i servei per a la modelització en temps real, històric i previsions futures de les dades dels radars meteorològics per traduir-les en dades de precipitació i cabal.
Vispro
A més, se supervisa el funcionament dels sistemes informàtics i de comunicació propis del CTC (programari, maquinari, línies telefòniques, etc. ).
Document - Pág 59 de 107
La operació es porta a terme en horari ampliat de 7 a 22 hores en horari laboral i guàrdies fora d’aquest horari, tot i que en els darrers temps s’ha ampliat pel seguiment de la sequera a cobertura de 24 hores en dies laborals i de 7 a 22 hores en dies festius.
7 Requeriments
L’ampliació de tasques del CTC així com l’increment de cobertura horària a 24*7 en continu requereix que el model organitzatiu adequat a la futura situació del CTC, es pretén disposar de dos grups de treball que treballaran sota una mateixa direcció i que es relacionaran i col·laboraran molt estretament mitjançant la metodologia de treball que es proposa en el plec de prescripcions tècniques.
Per una banda tenim l’equip d’Operació CTC amb els Operadors que s’encarreguen del monitoratge principal i amb l’equip de Suport Operacional que nodreix i analitza informació extreta per l’equip d’operació. Per altre banda tenim l’equip de projectes que dóna suport als nous projectes, desenvolupament i administració de sistemes i suport administratiu.
Els requeriments per cada equip s’expliciten de manera detallada en el plec de prescripcions tècniques. A continuació es fa un breu resum.
7.1 Operació CTC
Tant en el cas dels Operadors com en el de els tècnics de Suport d’Operació i Coordinació:
El lloc de treball és al CTC (Provença 204)
L’equip tècnic cal que tingui coneixements en sistemes hidrològics, plataformes informàtiques i de comunicacions i eines del CTC
Operadors
L’Agència treballa amb sistemes que generen algunes dades en temps real, tot i que el gruix de dades és en temps discret de interval cincminutal. La informació que se n’obté és crítica per a les competències en gestió de recursos hídrics que té assignades. Per tant, un primer punt a tenir en compte és que les tasques d’operació són altament crítiques.
L’operació es basa en l’aplicació del Manual d’Operació del Centre de Telecontrol (I70.101a), document que recull el conjunt de protocols que cal aplicar per les diferents tasques que els operadors han de dur a terme. Aquest manual, que es revisa contínuament, està validat pel cap d’unitat del Centre de Telecontrol i
Document - Pág 60 de 107
Desenvolupament. Per tant, un segon punt a tenir en compte és que les tasques de operació han de tenir protocols i registres.
L’horari del servei és sense interrupcions, 24x7 hores
L’equip d’operació consta d’un cap d’operació, coordinadors, suport a l’operació i operadors que han de cobrir el servei en horari 24x7, sent flexible per tal de moure possibles integrants del torn de nit al torn de dia si l’Agència així ho requereix
Coordinació
L’equip de coordinació s’encarrega de generar procediments, sistemes de treball, disseny i desenvolupament de noves eines per tal de nodrir a Operació CTC de contingut. Així mateix, se’n ocupa d’analitzar i interpretar la informació generada per Operació CTC per plasmar-la en documents pel posterior anàlisi per part de la Unitat de Centre de Telecontrol i Desenvolupament del Departament de Gestió de Recursos Hídrics de l’Àrea d’Inspecció i Control. Un tercer element a tenir en compte és que l’equip de coordinació prepara les instruccions i formularis que executarà l’equip de operació, i dóna valor afegit a aquells productes de operació que requereixen d’un post procés.
L’horari del servei és laboral i festius en horari diürn.
Un quart punt a tenir en compte és el gran valor que té l’assoliment del nivell de servei del CTC en situacions de fallida i d’emergència: activant els mecanismes de guàrdia, crisi i de contingència.
Suport Operació
El suport operació, corresponen al mateix perfil que el d’operador, però assumint en paral·lel a l’operador, l’increment de les tasques d’operació en aquelles situacions no programades, com ara episodis de crescudes o de contaminacions, o bé tasques de operació que provenen de l’equip de projectes, que no poden ser assumides directament per l’operador.
Així mateix, se n’ocupa de validar cada una de les tasques dels operadors pel que fa a la execució correcte dels procediments, instruccions i formularis (segell de qualitat).
El suport operació té horari intensiu, amb torn de matí, tarda i nit en dies laborals, i torn de matí i tarda en dies festius.
Document - Pág 61 de 107
7.2 Projectes
Aquest apartat inclou:
Suport a nous projectes en la fase prèvia a la operacional del CTC i a projectes en l’àmbit de la Unitat de Centre de Telecontrol i Desenvolupament en els que no tot el contingut queda lligat a la operativa del CTC, tot i tenir una important relació amb, per exemple, la obtenció de dades integrades, amb eines, com per exemple l’SCADA Topkapi
Suport a la fase prèvia a la operacional de la implantació de noves eines o nous desenvolupaments, o bé a la modificació i millora de eines existents
Administració dels sistemes informàtics per Delegació de la Divisió de Sistemes d’Informació (DSI), incloent-hi el coneixement d’aquests sistemes al nivell que es requereixi pel que fa a la seva Administració
Suport desenvolupament , representant el desenvolupament tecnològic de eines i l’àmbit de les tasques de administració informàtica de les eines i sistemes que es requereixen.
L’explotació d’informes prepara les tasques de explotació de les dades i l’elaboració d’informes per a la seva inclusió progressiva i controlada en operació
Suport administratiu a les tasques documentals, procedimentals i a la gestió dels projectes.
7.3 Factoria
Desenvolupament de projectes fora de l’àmbit de les oficines de l’Agència.
Aquest apartat inclou:
Document - Pág 62 de 107
Mòdul de l’Eina d’operació per la generació automatitzada de codis Mòdul per l’automatització de l’activació d'Obres Nous Informe de seguiment de tècnics de piezòmetres Mòdul per l’administració de compactes Nous Informes per establir mecanismes d’entrada manual dels valors Mòdul Integració a l'Eina de llistes de verificació, taules de PCT, etc. Automatització del procés de generació de gràfiques Nou producte de generació de la gràfica de pluja i neu Mòdul d’automatització de procediments a través de l'Eina (ompliment
formularis) Traçabilitat manteniment de procediments Quadern de bitàcora se seguiment de consignes
8 Condicions d’execució I PAGAMENT
8.1 Avaluació de la qualitat de les tasques d’operació
La qualitat de les tasques d’operació del CTC s’avalua a partir de diferents indicadors de nivell de servei que s’indiquen en el plec de prescripcions tècniques, i que s’han de calcular cada mes.
Aquests càlculs de valoració tasca a tasca, promitjats mensualment (per obtenir el coeficient de qualitat total –CQT- del servei mensual), afecten amb penalitzacions i/o bonificacions a la certificació mensual en funció del coeficient d’adaptació a l’usuari –CAU- (que es defineix al Plec de Prescripcions Tècniques).
En el cas de fallides greus que requereixin de la obertura d’una No Conformitat, les penalitzacions s’aplicaran sobre la totalitat de la mensualitat.
Per altre banda la superació mensual de nivells de servei (ANS) establerts en el plec de prescripcions tècniques, activa unes bonificacions a afegir a la mensualitat, que si es donés, permeten recuperar les penalitzacions anteriors.
La facturació tindrà caràcter mensual, de tal manera que l’import total pels 4 anys es distribuirà en 48 mensualitats.
Donat que la activitat del CTC és crítica per a l’Agència, especialment en episodis de emergència es considera important tenir garantit temporalment un mínim del seu funcionament, dintre del present plec, en els períodes en els que els serveis generals de l’Agència estan en procés de restitució (situacions de crisi).
La aplicació d’avaluació de la qualitat de les tasques (Coeficient de Qualitat Total), així com del nivell de servei assolit pel present plec, el nivell de servei del CTC, i la seva repercussió amb bonificacions penalitzacions, marca el requeriment de treballar amb mètodes homogenis i reconeguts. Es desenvolupa al llarg del Plec
Document - Pág 63 de 107
de Prescripcions la documentació associada a la ISO9001, així com altres estàndards relacionats amb treballs al voltant de l’ús de les tecnologies de la informació i de les comunicacions com ara són l’ITIL o el CMMI.
8.2 Seguiment de les tasques d’operació
Existirà una relació permanent i estreta, a nivell diari entre el coordinador dels operadors, suport d’operació, equip de projecte i el responsable del CTC per part de l’Agència.
Independentment, el Coordinador mantindrà reunions mensuals amb el cap de la Unitat de Centre de Telecontrol i Desenvolupament, pel seguiment de les tasques d’operació: repàs d’incidències del mes, seguiment de no conformitats, resultats del càlcul dels nivells de servei, estat de les propostes de millora, seguiment de projectes, etc. D’aquestes reunions se n’aixecarà acta.
8.3 Projectes relacionats o en curs
Actualment, l’Agència està treballant en un nou Sistema de Automàtic de Monitoratge del Cicle de l’Aigua al Territori (SamCat) que, a l’inici del 2007 ja substituïa al sistema Xacqa i a finals del 2007 i inicis del 2008, de manera gradual, anirà substituint a la resta de sistemes actuals (Saih, Xacwatt, compactes, càrstics, etc.), quedant tots integrats en el Sistema Integral del Cicle de l’Aigua en el Territori (SiCat).
El coordinador i els equips d’operació del CTC i de projectes s’hauran d’adaptar als canvis que comporti la implantació d’aquest nou sistema, canvis que es poden traduir tant en aspectes tecnològics com organitzatius.
9 Justificació de la contractació
Des del gener de 2005, i fins el 31 de desembre de 2008, les Tasques d’Operació del CTC estan subcontractades.
Donada la pròxima finalització del contracte vigent, tenint en compte les necessitats d’ampliar l’abast de les tasques del CTC per mantenir el procés de millora en la gestió de l’aigua a Catalunya i l’adaptació a les necessitats actuals del país, donat el requeriment que el CTC ha de seguir donant servei a l’Agència de manera ininterrompuda, tenint en compte que l’Agència requereix disposar d’un equip de treball per a l’Operació del CTC amb coneixements específics especialitzats, del qual no disposa en plantilla per que es continuï amb les tasques que realitza actualment, però assumint també noves tasques, creixent i modernitzant-se per complir amb les noves necessitats que l’Agència encarrega al
Document - Pág 64 de 107
CTC, es proposa la contractació per concurs públic dels treballs i serveis indicats en el present plec.
10 Pressupost del plec
En el DOCUMENT NÚM. 3 es detalla el pressupost estimat del cost de la contractació. Aquest pressupost incorpora la descomposició i valoració de les unitats d’obra i el resum per capítols, essent la base de las relacions valorades per l’abonament dels treballs.
El pressupost total estimat de execució de les tasques incloses en aquest plec és de SIS MILIONS VINT MIL CINC-CENTS QUARANTA I QUATRE EURO (6.020.544,00 € més IVA) pels 4 anys d’execució del projecte.
11 Conclusió
Els treballs que es proposen contractar corresponen a l’assistència tècnica per les tasques de operació i suport del Centre de Telecontrol.
En els documents d’aquest plec queden adequadament definides les característiques i condicions dels treballs a realitzar i justificada la necessitat de la seva contractació.
Es proposa així les consideracions del present plec de bases per la seva contractació.
Vist - i - plau
Enrique Velasco Cabrè Jorge Juan Pastor JustoCap d’unitat de Centre de Telecontrol i Cap de Dep. de Gestió de Desenvolupament Recursos HídricsDepartament de Gestió de Recursos Hídrics Àrea d’Inspecció i Control
Barcelona, a 4 de febrer de 2009
Document - Pág 65 de 107
ANNEX NUM. 1
Document - Pág 66 de 107
Índex
1. GLOSARI DE TERMES..................................................................................70
2. EINES DE SUPORT OPERADES PEL CTC AL LLARG DEL 2008 (PROGRAMARIS).................................................................................................72
2.1 SAIH 722.2 XACQA 732.3 XACWATT 752.4 RADARS METEOROLÒGICS 762.5 EHIMI762.6 VISPRO 762.7 SIHM I SPC 762.8 SIX 772.9 SIEBEL 772.10 MIRAMON I ARC INFO 772.11 SAMCAT 77
3. EQUIPS DE SUPORT OPERATS PEL CTC (MAQUINARI).........................78
3.1 SISTEMES I XARXES 783.2 VÍDEO WALL 783.3 ALTRES EQUIPAMENTS 78
4. LLISTAT PCT (PUNTS DE CONTROL DEL TERRITORI).............................79
4.1 PUNTS DE CONTROL DE L’AGÈNCIA (.CAT) 794.1.1 PUNTS DE CONTROL ACA SAIH 794.1.2 PUNTS DE CONTROL DONATS D’ALTA EN SAMCAT 814.1.3 PUNTS DE CONTROL DE SOLUCIONS D’ARMARI COMPACTE (38) 824.2 PUNTS INTEGRATS (I.CAT) EN PROCÉS D’INTEGRACIÓ EN SAMCAT 834.2.1 PUNTS DE CONTROL DE LA PLATAFORMA XACWATT (152) 834.3 PUNTS EXTERNS (E.CAT) EN PROCÉS D’INTEGRACIÓ EN SAMCAT 854.3.1 PUNTS DE CONTROL SERVICAT PROVINENTS DEL SAIH-CHE (42)854.3.2 PUNTS DE CONTROL SERVICAT PROVINENTS DEL SAICA-CHE (5)864.3.3 PUNTS DE CONTROL SERVICAT PROVINENTS DE SMC (162) 86
Document - Pág 67 de 107
4.3.4 PUNTS DE CONTROL SERVICAT PROVINENTS DE COMPRA DE LA DADA 894.4 PUNTS EXTERNS DE MALLA DEL CICLE DE L’AIGUA AL TERRITORI (EMCAT). 904.4.1 TELEDETECCIÓ PER SATÈL·LIT 904.4.2 TELEMETRIA RADAR 904.4.3 MODELS METEOROLÒGICS 90
Document - Pág 68 de 107
1. GLOSARI DE TERMES
.Cat: Punts de control del Cicle de l’Aigua al Territori pertanyents a l’Agència .NET: Llenguatges de programació ACA: Agència Catalana de l’Aigua AGBAR: Aigües de Barcelona, S.A. AIC: Àrea d’Inspecció i Control APCxCAT: Domini de la xarxa GPRS C: Llenguatges de programació C++: Llenguatges de programació CHE: Confederació Hidrogràfica de l’Ebre CPD: Centre de Procés de Dades CTC: Centre de Telecontrol CTTI: Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació DataLogger: Dispositiu electrònic que enregistra dades (pe. dels sensors) DMA: Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE) FTTP: Protocol de transferència de fitxers GMAO: Gestió del Manteniment Assistit per Ordinador (software) GPRS: Telefonia mòbil IP GSM: Telefonia mòbil no IP Hidro: Plataforma actual de visualització operativa del temps real, en entorn SL-
GMS i.Cat: Punts de control integrats, pertanyen a tercers però són gestionats per
l’Agència. IGU: Interfície gràfica d’usuari (de vegades “HMI”) IP: Adreça de protocol TCP-IP J2EE: Llenguatges de programació MAIL: Protocol de transferència de missatges MnMdS: Manual del Nou Model de Servei NIS: Domini de la xarxa GPRS PCT: Punt de Control del Territori PDA: Ordinador portàtil de mà PLC: Microprocessador de camp ResCat: Xarxa de telecomunicacions d’emergències i seguretat de Catalunya
(radio TETRA, evolució de la antiga xarxa Àgora) RTU: Unitat Remota Terminal (de vegades “Remota”) S.T.R: Sistema de Temps Real Saica: Sistema Automàtic de Informació de la Qualitat de l'Aigua (equivalent al
Xacqa) Saih: Sistema Automàtic d’informació Hidrològica SamCat: Sistema Automàtic de Monitorització del Cicle de l’Aigua al Territori SCADA: Sistema de Control i Adquisició de Dades SDS: Short Data Send ServiCat: Punts de control pertanyents a tercers i dels quals se n’integren, via
FTTP, les dades que mesuren. SiCat: Sistema Integral del Cicle de l’Aigua al Territori SIG: Sistema d’informació Geogràfica Six: Sistema d’informació de Xarxes SMC: Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat)
Document - Pág 69 de 107
SMGM: Sistema de Millora de la Gestió del Manteniment (software) SMS: Missatgeria curta de mòbils TETRA: Estàndard europeu de ràdio digital Tic: Tecnologies Informàtiques i de Comunicacions TicCat: Les TIC aplicades al Cicle de l’Aigua al Territori WAN: Xarxa de comunicacions distant WebiCat: Punts de control pertanyents a tercers i dels quals se n’integren, via
web, les dades que mesuren amb valors afegits (gestió comunicacions i productes web).
Xacqa: Xarxa Automàtica de Control de Qualitat de l’Aigua Xacwatt: Xarxa Automàtica de Control de consums concessionaris (minicentrals
hidroelèctriques) XTC (RTC): Telefonia de cable commutada
Marques comercials
AQUACONTROL: PLC control cabina Xacqa Business Object CLIP CRT7 Easy Easy Pilot Enterprise RT-View: Editor graphic de SL HP-Itanium: Servidors HP-UX11: Sistema operatiu UNIX MOTOROLA / MOSCAD: PLC de mercat ORACLE: Base de dades RTAP: Scada de Industrial Defender RTAPi: Interfície JAVA a la base de dades RTAP SC16 SL-GMS: Editor graphic de SL SOFREL Topkapi TWINY TWINY: Compactes Witt YSI: Compactes Sofrel Candis Tarsis
2. EINES DE SUPORT OPERADES PEL CTC AL LLARG DEL 2008 (PROGRAMARIS)
Document - Pág 70 de 107
Com a orientació de les eines sobre les que opera el CTC al llarg del 2008, sobre un conjunt de sistemes d’informació i telecomunicacions per obtenir i gestionar la informació del punts del medi i realitzar les seves tasques.
Cal indicar, no obstant, que aquests sistemes estan en continua evolució i creixement.
A continuació s’esmenten de manera resumida els sistemes més significatius que han operat en el CTC al llarg del 2008:
2.1Saih
L’objectiu fonamental de la xarxa Saih (Sistema Automàtic d'Informació Hidrològica) és el de facilitar la gestió hidràulica de la conca en dos aspectes fonamentals:
Previsió i actuació en cas d’avingudes, amb l’objecte de minimitzar els danys que potencialment pugin causar les mateixes
Gestió global dels recursos hídrics a fi d’optimitzar la seva assignació (abastaments, regadius o centrals hidroelèctriques)
Actualment la xarxa Saih està constituïda per punts de control automàtics dels quals no tots són propietat de l’Agència. La resta de punts, si bé es troben integrats al sistema de Supervisió Control i Adquisició de Dades (SCADA) Saih, gestionat i operat per l'Agència, pertanyen a altres entitats o administracions, com ara la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC).
La tipologia dels punts de control Saih és variada i inclou fonamentalment embassaments, aforaments en riu i en canal, assuts, pluviòmetres, pluvionivòmetres i estacions meteorològiques i, al llarg dels pròxims mesos s’inclouran variables de qualitat de l’aigua.
Cada punt de control incorpora una estació remota que s’encarrega de la recepció, filtrat i emmagatzematge de la informació donada pels sensors, així com de la seva transmissió al centre de procés de dades (CPD) de l'Agència a través de la xarxa de comunicacions corporativa de la Generalitat. La informació de camp en cada punt de control es registra localment cada cinc minuts i s’envia al centre de control a sol·licitud d’aquest.
La capacitat d’emmagatzematge local de la informació depèn en cada cas del tipus d’estació remota i la quantitat de sensors gestionats pel punt de control, arribant a ser de fins a 10 dies.
La transmissió de la informació des de les estacions remotes fins al centre de control es realitza habitualment amb una freqüència de 30 minuts, si bé aquesta última pot modificar-se a fi d’adaptar-se a les necessitats de cada moment.
Document - Pág 71 de 107
Els punts de control al territori (PCT) del Saih disposen actualment del següent equipament bàsic:
Caseta Escomesa elèctrica, en Mitja o Baixa Tensió, segons les característiques de
cada ubicació, o be panells fotovoltaics generadors d’energia si no existeix la possibilitat d’alimentació d’energia del sector
Grup de bateries per garantir alimentació elèctrica en circumstàncies extremes
Xarxa de Baixa Tensió 380/220 V, enllumenat i xarxa de terres Estació remota amb funcions de control enregistrament de dades i gestió de
les comunicacions, i xarxa de connexions de senyals tant via cable com via radio local
Transmissió via TETRA Darrerament s’ha iniciat el procés per integrar sondes i analitzadors de la
qualitat de l’aigua, usuals en el Xacqa
2.2Xacqa
La Xacqa (Xarxa Automàtica de Control de Qualitat de l’Aigua) s’encarrega de realitzar el seguiment automàtic de la qualitat de les aigües superficials amb els següents objectius:
Monitorar l’evolució dels paràmetres indicadors de la qualitat de l’aigua dels rius, així com el compliment dels valors de contaminació admissibles d’acord amb la legislació vigent
Detectar i identificar la presència d’episodis de contaminació per tal de fer-ne el seguiment i determinar-ne l’origen, alhora que salvaguardar les captacions d’aigua per al consum humà, així com la protecció de l’ecosistema associat al medi hídric.
Crear una base de dades que serveixi de suport per a l’avaluació de la qualitat de l’aigua i la seva evolució en el temps, que alhora permeti donar informació a tots els actors implicats, inclosa informació pública de l’estat de la qualitat de les aigües a Catalunya
Actualment la Xacqa està constituïda per 36 punts de control automàtics repartits pel territori català, 26 dels quals són propietat de l’Agència. La resta de punts, si bé es troben integrats al sistema de Supervisió Control i Adquisició de Dades (SCADA) del Xacqa gestionada i operada per l'Agència, pertanyen a altres entitats o administracions, com ara la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (5 CHE) i la empresa Aigües de Barcelona (5 Agbar).
Els PCT associats a la Xacqa capten i processen un conjunt de paràmetres i indicadors químics i físics relacionats fonamentalment amb la qualitat de l’aigua, tal com la conductivitat, temperatura, terbolesa, pH, oxigen, etc., escollits en funció de
Document - Pág 72 de 107
les possibles incidències que puguin sorgir, així com les característiques i entorn de cada punt de control.
Cadascun dels punts de control incorpora una estació remota que s’encarrega de la recepció, filtrat i emmagatzematge de la informació donada pels sensors, així com de la seva transmissió al centre de procés de dades (CPD) de l'Agència per mitjà de diferents sistemes de comunicacions que operen a través de la xarxa telefònica (RTC, GSM/GPRS, etc.). La captura de dades per part del Centre de Control es realitza per "polling" amb un cicle d’escombrada usualment de 30 minuts, nogensmenys té activat opció d’irrupció automàtica front la detecció de incidències prioritzades.
Els PCT Xacqa disposen actualment del següent equipament bàsic:
Caseta i tancament de recinte
Captació d’aigua
Bomba submergida en el riu/canal per a la captació de l’aigua a analitzar
Sistema de condicionament de la mostra
Bomba d’impulsió al circuit hidràulic interior de la caseta
Presa mostres automàtic
Escomesa elèctrica, en Mitja o Baixa Tensió, segons les característiques de cada ubicació
Xarxa de Baixa Tensió 380/220 V, enllumenat i xarxa de terres
Sistema d’Alimentació Ininterrompuda (SAI)
Xarxa d’aire comprimit
Sistema d’Adquisició de Dades
Transmissió via telefònica, GSM i últimament, sempre que hi ha prou cobertura amb GPRS, i tendent a evolucionar a WINAX i TETRA
Sistema d’aire condicionat i en alguns casos calefactor
Equip multi paramètric amb sondes per pH, conductivitat, temperatura i oxigen dissolt, instal·lat a l’interior de la caseta
Sonda de nivell, piezorresistiva o per ultrasons, segons les característiques de cada ubicació
Turbidímetre instal·lat a l’interior de la caseta
Sensors i analitzadors de la qualitat de l’aigua amb funcionament en continu
Centraleta d’alarmes pel control d’intrusisme, inundació i temperatura interior de la caseta
Darrerament s’incorporen variables per la mesura de pluja i de cabal d’aigua al riu o canal, com ara cordes de velocitat de l’aigua en canal. Variables típiques del Saih
Document - Pág 73 de 107
2.3Xacwatt
La Xarxa de Control de minicentrals (Xacwatt) i la seva d’extensió a estacions Compactes s’encarrega de complementar la informació proporcionada per la xarxa Saih a través d'estacions de mesura més econòmiques ("compactes" de l’Agència o remotes dels concessionaris hidroelèctrics) que funcionen de forma autònoma i estan destinades principalment a l’adquisició de dades de nivells, produccions i cabals.
Actualment aquesta xarxa disposa de 13 punts de control automàtics propietat de l’Agència i 294 propietat dels concessionaris hidroelèctrics que, en espera d’integrar-se al nou sistema de supervisió, control i adquisició de dades que s’està implementant (SamCat), es connecten als sistemes SCADA del Xacwatt, ubicats al Centre de Procés de Dades (CPD) que l'Agència té a Barcelona.
Cada punt de control incorpora una estació remota que s’encarrega de la recepció, filtrat i emmagatzematge de la informació donada pels sensors, així com de la seva transmissió al CPD de l'Agència per mitjà de diferents sistemes de comunicacions que operen a través de la xarxa telefònica (RTC, GSM/GPRS, etc.), tot i que darrerament s’està plantejant l’ús de sistemes Wimax (wifi rural de banda ampla implantat a Catalunya).
L’objecte de les estacions "compactes" és la captació de variables meteorològiques, hidràuliques, hidrològiques i d’usos de l’aigua en nous emplaçaments sense que això suposi grans inversions. Per aquest motiu, aquest tipus d’instal·lacions disposen de petites infraestructures i obra civil específica per a l’adequació dels punts de mesura, sent, de vegades, les dades obtingudes de menor precisió i garantia.
Els PCT equipats amb estacions compactes disposen normalment del següent equipament bàsic:
Armari d'intempèrie
Sistema d'Adquisició de Dades
Sistema d'energia solar fotovoltaica o bateries
En el cas de minicentrals el subministrament de energia és el propi de la minicentral
Proteccions elèctriques
Sensors i estructures bàsiques de subjecció i muntatge dels mateixos
Sistema de comunicació via telefònica (GSM o GPRS), en alguns casos s’utilitza Tetra i s’està avaluant l’ús del Wimax
6Actualment, la seva gestió requereix la utilització de 6 productes informàtics diferents: CRT7, Pilote & Dinamic Data, PcWin, ClipTool, Easy Pilot i Laadis (de Tarsis)
Document - Pág 74 de 107
2.4Radars Meteorològics
Visualització dels radars meteorològics de d’Institut Nacional de Meteorologia (INM) i del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), així com de les previsions meteorològiques d’aquests mateixos organismes mitjançant eines web i connexions de seguretat amb els organismes.
2.5Ehimi
La eina hidrometeorològica integrada, en desenvolupament pel Grup de Recerca Aplicada en Hidrometeorologia de la UPC (Grahi), es l’entorn per a la modelització, en temps real, de les dades dels radars meteorològics, combinades amb les estacions automàtiques de pluja i cabal, per traduir-les en dades de camp de pluja i evolució del cabal, i fins i tot en previsions a curt termini (hores).
Les aplicacions associades aquest entorn son Sigma, Aniprad i Movhi, que ens permeten portar al seguiment del sistema meteorològic, que en breu seran substituïdes per els productes VisHid i GenHi.
2.6VisPro
El VisPro, és el visor dels productes de desenvolupament lligats a models elaborats i processos de càlcul dels sistemes d'ajuda a la decisió, com ara són l’Ehimi, el Sacramento, Modflow, Sobek, Mike, etc, permeten l’accés a l’informació i productes com ara:
AniPro: Visor per animacions sense interacció (productes quasi - tancats) VisPro: Visor de navegació web per serveis externs (serveis personalitzats a
tipologia d’usuaris) VisHid: Visor per explotació de productes hidrològics
2.7Sihm i Spc
Sistema d’informació hidrometeorològica que utilitza totes les dades disponibles al CTC, les sortides del centre europeu per previsió meteorològica a mig termini (ECMWF), entorns de predicció temporal setmanal i horària (amb inclusió de l’ús de les dades dels sistemes en temps real), model hidrològic distribuït programat en fortram (HSPF), amb accés Web (webicat) amb navegació similar a la de un Sistema d’Informació Geogràfica.
2.8Six
El Sistema d’Informació de Xarxes (Six) és una plataforma informàtica que té com a objectiu la integració i explotació de les dades fenomenològiques tant per part de l'Agència com per part d’altres usuaris.
Document - Pág 75 de 107
El Six permet treballar amb dades fenomenològiques històriques de les diverses xarxes i es troba desenvolupat sobre un motor de base de dades Oracle amb el visor Bussiness Object, permetent a més a més la publicació i descàrrega de dades a través d'Internet (Sdim).
Aquesta aplicació estarà disponible al llarg de l’expedient per a la seva utilització per part de les assistències tècniques i serveis de manteniment externs que així ho requereixin.
Les evolucions del Six integraran en breu, a més de les dades fenomenològiques, la gestió de dades del sistema.
2.9Siebel
ERP corporatiu per a la gestió de les dades corporatives de l’Agència, accessible per als usuaris per el registre i l’elaboració d’informes.
Permet identificar les condicions de concessió dels diversos usos i els expedients associats amb les dades observades des del CTC.
2.10 Miramon i Arc Info
Eina SIG (sistema de informació geogràfica) corporativa de l’Agència de gestió i seguiment de la cartografia i altre informació geogràfica.
2.11 SamCat
Sistema d’adquisició, supervisió, control i procés de dades. El sistema automàtic de monitoratge del cicle de l’aigua al territori de Catalunya (SamCat) es la extensió del sistema de temps real (STR) a PCT amb menors condicionants i exigències de garantia de la dada. Es troba actualment en fase de desenvolupament (v5.0) i la seva implementació es durà a terme de forma gradual en els pròxims mesos.
El SamCat té per objecte minimitzar els esforços de gestió, explotació i manteniment a través d’una única plataforma que integrarà “on line” les dades de les diverses xarxes actuals en una sola xarxa futura.
La implantació del SamCat inclourà de forma paral·lela la renovació d’algunes estacions remotes (amb altres, tipus Motorola, PC industrial model GEME, Clip, Sofrel, AquaSub, etc. en general amb la implantació de l’estàndard OPENIC), la qual cosa suposarà la introducció de millores en la gestió i manteniment dels propis equips, així com des del punt de vista de costos, fiabilitat i disponibilitat de les dades.
A més, el SamCat ha de supervisar el funcionament dels sistemes informàtics i de comunicació propis del CTC (programari, maquinari, línies telefòniques, ...).
3. EQUIPS DE SUPORT OPERATS PEL CTC (MAQUINARI)
Document - Pág 76 de 107
El CTC exerceix la operació sobre un conjunt de equipaments de sistemes d’informació i telecomunicacions per obtenir i gestionar la informació del punts del medi i realitzar les seves tasques.
A continuació s’esmenten de manera resumida els equipaments maquinaris més significatius que operen en el CTC:
3.1Sistemes i xarxes
Sistemes operatius HP – UX, Linux, Microsoft Windows.Utilització de xarxa estructurada i protecció elèctrica i subministrament de llum comú dels sistemes de seguretat de l’edifici seu de l’Agència.
3.2Vídeo Wall
Sistema de visualització de dades mitjançant la combinació de pantalles múltiples.
3.3Altres equipaments
Estacions de treball HP / UNIX, fotocopiadores, faxos, centraleta telefònica,... .
Document - Pág 77 de 107
4. LLISTAT PCT (PUNTS DE CONTROL DEL TERRITORI)
4.1Punts de control de l’Agència (.Cat)
4.1.1 Punts de control ACA Saih
Punts ACA SAIH (74)
SiteCode - Punts Hidraulics SiteCode - Punts Hidraulics35431
9 PORT BOU (Port Bou)28222
1MONTORNÈS DEL VALLÈS (Mogent)
330310 DARNIUS (Boadella)
281226 LLIÇÀ DE VALL (Tenes)
338307
PONT DE MOLINS (Muga Canal esquerre)
277219
SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (Caldes)
344305 PERALADA (Llobregat de Muga)
278209
SANTA COLOMA DE GRAMANET (Besos II)
341298 EL FAR D’EMPORDÀ (Manol)
267228 CASTELLAR DEL VALLÈS (Ripoll)
347303 PERALADA (Vilanova de Muga)
276215 MONTCADA I REIXAC (Ripoll)
350300
CASTELLÓ D’EMPÚRIES (Muga)
277211 BARCELONA (Trinitat)
303293 OLOT (Fluvià)
259301
CASTELLAR DE N'HUG (Clot del Moro)
327291 ESPONELLÀ (Fluvià)
250296
GUARDIOLA DE BERGUEDÀ (Llobregat)
340289 GARRIGÀS (Fluvià)
251286 CERCS (La Baells)
281296
S.JOAN DE LES ABADESSES (Ter)
251256 BALSARENY (Llobregat)
285270
LES MASIES DE RODA (Masies de Roda)
254248 SALLENT (Gavarresa)
277291 RIPOLL (Ter)
245243 MANRESA (Llobregat)
281296
LES MASIES DE RODA (Riu Ter)
249242
SANT FRUITÓS DE BAGES (CH Salt de les Hortes)
296268 VILANOVA DE SAU (Sau)
227284 NAVÈS (La Llosa del Cavall)
305270 OSOR (Susqueda)
228268 CLARIANA (Sant Ponc)
311270
LA CELLERA DE TER (Pasteral I)
235263 CARDONA (Boca Túnel Cardona)
312270
LA CELLERA DE TER (Pasteral II)
241252 SÚRIA (Cardener)
Document - Pág 78 de 107
323268 SALT (Monar Pasarel.la)
249233
CASTELLBELL I EL VILAR (Llobregat)
328269 GIRONA (Monar)
254218 ABRERA (Llobregat)
329270 GIRONA (Ter)
223227 JORBA (Anoia)
329260
RIUDELLOTS DE LA SELVA (Onyar)
232212
SANT QUINTÍ DE MEDIONA (Mediona)
330274
SARRIÀ DE TER(Cèrvia - St. Jordi - Colomers)
242210 SANT SADURNÍ D’ANOIA (Anoia)
329269 GIRONA (Onyar)
256213 MARTORELL (Llobregat)
333275 CELRÀ (Vinyals)
263220 TERRASSA (Arenes)
349276 CANET (Resclosa de Canet)
260209 PAPIOL (Llobregat)
354275
TORROELLA DE MONTGRÍ (Pont de Torroella)
262204
SANT VICENÇ DELS HORTS (Llobregat)
352275 GUALTA (Reg de Gualta)
264200 SANT JOAN DESPÍ (Llobregat)
343280 COLOMERS (Ter)
234187
VILANOVA I LA GELTRÚ (Canal Foix)
347268 LA BISBAL D’EMPORDÀ (Daró)
231190 CASTELLET I LA GORNAL (Foix)
349274 SERRA DE DARÓ (Daró)
204188 VILABELLA (Gaia)
342251
SANTA CRISTINA D'ARO (Ridaura)
204183 EL CATLLAR (Gaia)
316243 SANT CELONI (Tordera)
191203 MONTBLANC (Francolí)
316243
FOGARS DE LA SELVA (Santa Coloma)
196178 TARRAGONA (Francolí)
318243
FOGARS DE LA SELVA (Tordera)
169190
CORNUDELLA DE MONTSANT (Siurana) Emb.
290229 CARDEDEU (Depuradora)
167189
CORNUDELLA DE MONTSANT (Siurana)
284238 LA GARRIGA (Congost)
170178 DUESAIGÜES (Riudecanyes)
Punts ACA SAIH amb només pluvios (5)
Document - Pág 79 de 107
SiteCode - Punts Hidràulics SiteCode - Punts Hidràulics28930
0S.JOAN DE LES ABADESSES (Can Repuntxo)
275203 BARCELONA (Aca)
329269 GIRONA (Aca)
247237 CASTELLGALÍ
220185 EL VENDRELL (Bisbal)
4.1.2 Punts de control donats d’alta en SamCat
Punts ACA Xacqa (26)
SiteCode - Punts Xacqa SiteCode - Punts Xacqa25125
5 BALSARENY (Llobregat)30423
9 GUALBA (Tordera)24923
8 CASTELLGALÍ LL. (Llobregat)31824
3 FOGARS (Tordera)24823
7 CASTELLGALÍ CA. (Cardener)28122
2 MONTMELÓ (Besos)24823
3 CASTELLBELL (Llobregat)28022
1 MONTORNÈS (Besos)25421
4 MARTORELL (Anoia)27721
7 LA LLAGOSTA (Besos)26029
0 PAPIOL (Rubí)22919
1 CASTELLET I LA GORNAL (Foix)33730
7 PONT MOLINS (Muga)19617
8 TARRAGONA (Francolí)35030
0 CASTELLÓ EMPÚRIES (Muga)21431
0 MONTFERRER (Segre)30729
6 MONTAGUT (Fluvià)12821
4 SERÒS (Segre)32729
1 ESPONELLÀ (Fluvià)27726
0 MALAGARRIGA (Cardener)28427
0 GURB (Ter)24125
1 ANTIUS (Cardener)28726
9 RODA DE TER (Ter)25324
8 SOLER VICENÇ (Llobregat)34328
0 COLOMERS (Ter)13818
9 FLIX (Ebre) Estacions Xacqa Agbar temporalment fora de servei (5)
Document - Pág 80 de 107
SiteCode - Punts Xacqa Agbar SiteCode - Punts Xacqa Agbar25322
0 ABRERA (Llobregat)26420
0 S. JOAN DESPÍ (Llobregat)25621
3 PRESA SEDÓ (Llobregat)27721
1 BARCELONA (Besos)26020
9 EL PAPIOL (Llobregat)
4.1.3 Punts de control de solucions d’armari compacte (38)
Punts CompactesSiteCode - Punts Compactes SiteCode - Punts Compactes
225274
EAC - OLIUS (CANAL CH CUPS-SASTRE) (Cardener)
338306
EAC - PONT DE MOLINS (SORRER CANAL DRETA) (Muga)
294268
EAC - TRASVASSAMENT (Riera Major)
341298
EAC - FAR D EMPORDÀ (CANAL DRETA -SIFÓ DEL MANOL) (Muga)
245243
EAC - SANT JOAN DE VILATORRADA (EL POAL) (Cardener)
321273 EAC – GINESTAR (Llémena)
269197
EAC - CABALÍMETRE DEPUR-BAIX (Llobregat)
332309 EAC – BOADELLA (Muga)
247237
EAC - CASTELLGALI (CH ELS CASALS)(Cardener)
326307
EAC - SANT LLORENÇ DE MUGA (Muga)
170178
EAC – DUESAIGÜES (Riudecanyes)
326313
EAC - MAÇANET DE CABRENYS (Muga)
286270 EAC - RODA DE TER (Ter)
327283
EAC - CORNELLÀ DE TERRI (Terri)
225274 EAC – OLIUS (Cardener)
294244
EAC - MONTSENY (LA LLAVINA) (Tordera)
251282 EAC – OLVAN (Llobregat)
296268 EAC - VILANOVA DE SAU (Major)
256286
EAC - VILADA MERDANÇOL (Merdançol)
169190
EAC - CORNUDELLA DE MONTSANT (Siurana)
249288 EAC – CERCS (Cercs)
310245 EAC – HOSTALRIC (Arbúcies)
228288
EAC - GUIXERS MONEGAL (Aigua de Valls)
232273 EAC - AIGUA D’ORA (Aiguadora)
234287
EAC – GUIXERS (Aigua de Valls)
232221
EAC - POBLA DE CLARAMUNT (riera de Carme)
Document - Pág 81 de 107
254218
EAC - ABRERA (ASSUT DE SALZERS) (Llobregat)
256288 EAC – VILADA (Llobregat)
171191
EAC - TOLL DEL FORN (Siurana)
247237 C402 - CH ELS CASALS
170193
EAC - BARRANC DE L’ARGENTERA (Argentera)
310245 C456 – HOSTALRIC (Arbúcies)
328269
EAC - MONAR GIRONA (CANAL ASSUT) (Ter)
337276 C483 – BORDILS (Ter)
350300
EAC - CASTELLÓ D EMPÚRIES (REC DEL MOLI) (Muga)
232273 EA63 - NAVÈS
4.2Punts integrats (i.Cat) en procés d’integració en SamCat
4.2.1 Punts de control de la plataforma Xacwatt (152)
Codi site Denominació central
Codi site Denominació central
285298 CH Puig i Font (Llobregat) 285299 CH La Grevolosa248227 CH Colònia Gomis (Llobregat) 280281 CH La Caseta286299 CH Sant Benet (Llobregat) 261247 CH Molí Nou
311270CH Pont de Cabrianes (Llobregat) 251264 CH L'Aliguer
250298 CH Can Bruquetes (Llobregat) 249285 CH Berga252252 CH La Xiberia (Llobregat) 248301 CH Bagà250296 CH Mollet (Segre) 342290 CH Sentmenat247240 CH Can Pocoli (Cardener) 249238 CH Les Boades239254 CH Cal Jove (Cardener) 249224 CH El Cairat
244244CH Borràs,Fàbrica Mig (Cardener) 250296 CH Guardiola
242249 CH Fàbrica Nova (Cardener) 249240 CH Marcetes247239 CH Els Condals (Cardener) 280277 CH Merola251258 CH La Rabeia (Llobregat) 310274 CH Gatsby340278 CH Fusteret (Cardener) 277294 CH Greens Power244244 CH Can Gallifa (Cardener) 329291 CH Travy-Vilert
251253CH El Mal Pas (Noguera Pallaresa) 275298 CH Colònia Pernau
252250 CH Finques Gonfaus (Llobregat)251426
1 CH Forcada
236293CH Molí Güell (riera Aigua de Valls) 282278 CH Colònia Vilaseca
247237CH Els Torrents / Els Casals (Cardener) 276294 CH Surribes
1020 CH Castellgalí (Cardener) 278288 CH La Cubia
Document - Pág 82 de 107
234263 CH La Costa (Cardener) 232286 CH Molí Cal Sastre Barat233264 CH Salt El Calvet (Cardener) 311266 CH Osor251275 CH Gironella (Llobregat) 249284 CH Berga-1(Can Turó)228268 CH Presa Sant Ponç (Cardener) 287309 CH Brutau-II
229266CH Canet i La Rabassa (Cardener) 188324 CH Pardines
233264 CH La Llum (Cardener) 291305 CH Les Rocasses235218 CH Ca l'Afou (Anoia) 274303 CH Montagut280283 CH Can Guixà 249235 CH Can Soler250280 CH Colònia Rosal (Berga-Olvan) 169279 CH El Riu237260 CH Malagarriga 252245 CH El Pont Vell285298 CH Cal Espona (Pont Vell) 259300 CH Can Artigas234288 CH Molí de Guixers 274301 CH Parramont255245 CH Colònia Jorba 275298 CH El Collet289307 CH Llanars 275306 CH Filats314295 CH Can Carlot 143247 CH Carburs315295 CH Molí Nou 142237 CH El Molí302294 CH Can Roura 275295 CH Can Noguera304296 CH La Sebastiana 275305 CH Prat Rumí (Molí d'en Gorra)250279 CH La Plana 275311 CH Daió249230 CH La Bauma 144241 CH Rialb253248 CH La Corbatera 283271 CH El Dolcet259301 CH La Mola de n'Hug 293307 CH Cruanyes247239 ETAP Aigües de Manresa 278289 CH L'Escala250300 CH Teixits Gonfaus 280277 CH La Coromina275306 CH Molí d'en Sart 290307 CH Brutau-I324268 CH Bescanó/Montfullà 248229 CH Monistrol323268 CH Salt-1 307296 CH Barri del Fluvià248232 CH Castellbell (El Burès) 250255 CH Serrasans249235 CH Cal Riera 282297 CH Cal Gat
276312 CH Salt Freser 306296CH Castellfollit de la Roca (Gusinyer)
275300 CH Pont Cabreta 278286 CH La Farga185337 CH Cal Metre 287299 CH Folcrà251299 CH Molí del Casso 277293 CH Salt Gualba II249233 CH Cal Pons 252271 CH Riera Moliné251267 CH Colònia Marçal 291306 CH Magret Hermanos281276 CH Plana Magdalena 278290 CH Salt La Corba249234 CH del Vallès 294314 CH El Molí d'Espinavell251273 CH Viladomiu Vell 259273 CH Granja Escrigàs253216 CH Can Bros 241251 CH Antius249231 CH Can Borràs 279283 CH La Plantada249238 CH Carbons 234263 CH Can Canals251270 CH Puig-Reig 251266 CH Colònia Vidal281272 CH Cal Escolà 251272 CH Viladomiu Nou
Document - Pág 83 de 107
262303 CH Fonts del Llobregat (El Molí) 250256 CH Molinet de Balsareny253246 CH Galobart 326269 CH El Molí d'en Vinyals251272 CH Guixaró 325292 CH Can Gridó228289 CH Monegal (Guixers-Turbina) 282297 CH Can Sorribes280280 CH Col. Monegal 276312 CH Feitús252271 CH Cal Prat 345211 CH Matabosch279283 CH Sant Quirze 245125 CH Mariner313267 CH Anglès (Les Fàbriques) 340251 CH Portabella251259 CH Balsareny 255145 CH Les Rocasses-2251281 CH Berga 3 (CIB) 235122 CH Brandia324292 CH Navàs-Sant Mateu 142233 CH Filatures Voltregà250239 CH Pont de Vilomara 322252 CH Filatures Marquet259301 CH La Mola de N'Hug
4.3Punts externs (e.Cat) en procés d’integració en SamCat
4.3.1 Punts de control ServiCat provinents del Saih-CHE (42)
Punts CHE Punts CHE13818
9 FLIX (E002) (Ebre)20222
2 SAVALLA12819
1 RIBA-ROJA (E004)17129
3TALARN (E058) (Noguera Pallaresa)
217312 SEU D'URGELL (A022) (Valira)
169279 TERRADETS (E059) (E. Terradets)
216313 SEU D'URGELL (A023) (Segre)
164257
CAMARASA (E060) (Noguera Pallaresa)
128214 SERÒS (A025) (Segre)
168263 CAMARASA (E060)
134143 TORTOSA (A027) (Ebre)
202283 OLIANA (E062) (Segre)
172319 CASTELLNOU (P034) (Flamisell)
168339
CAVALLERS (E063) (Noguera de Tor)
198305 LA GUÀRDIA D'ARES (P035)
160338
BASERCA (E065) (Noguera de Ribagorçana)
192293 BOIXOLS (P036)
160278 MONTSEC (P070)
186281 BENAVENT DE TREMP (P037)
200344
TABESCAN (E071) (E080) (Lladorre)
154260
OS DE BALAGUER (P038) (Segre)
194266 RIALB (E076) (Segre)
155174 GUIAMETS (E043) (E.Guiamets)
202283 SEGRE-OLIANA (A083) (Segre)
Document - Pág 84 de 107
233308 ESTANA (P043) (Segre)
161251 BALAGUER (A096) (Segre)
236318 VILIELLA (P044) (Segre)
180303
COLLEGATS (A102) (Noguera Pallaresa)
221301 FORNOLS (P045)
207298 ORGANYÀ (A111)
211270 PINELLS (P047)
158318
PONT DE SUERT (A137) (Noguera Ribagorçana)
202238 CERVERA (P046) (Segre)
140184 ASCÓ (A163) (Ebre)
172205 VILOSELL (P048) (Segre)
109176 BATEA (A117) (Algars)
146272 CANELLES (E051) (E.Canelles)
192334 ESCALÓ (A252)
113154 ARNÈS (P052) (Algars)
246314 ISÒVOL (A256)
124165 BOT (P053) (R. Canaleta)
138189 FLIX (ACA CH FLIX I)
4.3.2 Punts de control ServiCat provinents del Saica-CHE (5)
Punts Saica CHE Punts Saica CHE19126
5 PONTS (Segre)13315
3 XERTA (Ebre)14722
9 LLEIDA (Segre)14318
1 ASCÓ (Ebre)
4.3.3 Punts de control ServiCat provinents de SMC (162)
Punts SMC Punts SMC13221
8 AITONA21428
2 LLADURS15024
7 ALBESA14723
0 LLEIDA - BORDETA13411
4 ALCANAR - MAS D'EN SERRA13223
9LLEIDA - RAIMAT - FINCA MONTSERRAT
139227 ALCARRÀS
133203 MAIALS
133148 ALDOVER
323233 MALGRAT DE MAR
143254 ALFARRÀS
155195 MARGALEF MONTSANT
148252 ALGERRI
124132 MAS DE BARBERANS
Document - Pág 85 de 107
139246 ALGUAIRE - AERODROM
125132
MAS DE BARBERANS - FINCA DEL SIFONERO
209330 ALINS (SALORIA) - SALORIA
152177 MASROIG
178345
ALT ANEU (BONAIGUA) - BONAIGUA
243324 MERANGES (MALNIU) - MALNIU
143131 AMPOSTA
167230 MIRALCAMP
313267 ANGLÈS
295314 MOLLÓ
158360
ARRES (SASSEUBA) - SASSEUBA
343269
MONELLS, CRUÏLLES I ST. SADURNÍ HEURA
255249 ARTES
247227
MONISTROL DE MONTSERRAT - MONESTIR
135185 ASCÓ
238304
MONTELLÀ I MARTINET - CADÍ NORD
281213 BADALONA
279282 MONTESQUIU
326284 BANYOLES
275258 MUNTANYOLA
274203 BARCELONA - RAVAL
270207 OBSERVATORI FABRA
169325
BARRUERA (VALL DE BOI) - VALL DE BOI
231226 ÒDENA
118174 BATEA
204281 OLIANA
252193
BEGUES - PARC NATURAL DEL GARRAF
190259 OLIOLA
145170 BENISSANET
301293 OLOT
247284
BERGA - SANTUARI DE QUERALT
206297 ORGANYÀ
190211 BLANCAFORT
278280 ORíS
176179 BOTARELL
158260
OS DE BALAGUER - MONESTIR DE LES AVELLANES
340306 CABANES D’EMPORDÀ
349274 PARVALA - SERRA DE DARÓ
234215
CABRERA D'IGUALADA - CANALETES
271276 PERAFITA
292218 CABRILS - I.R.T.A.
221250 PINÓS
274229
CALDES DE MONTBUI - TORRE MARIMON
250236 PONT VILOMARA I ROC
168265 CAMARASA
357320 PORTBOU
33825 CASSÀ DE LA SELVA 17619 PRADES Document - Pág 86 de 107
8 734625
0 CASTELL ARO27431
6QUERALBS - SANTUARI DE NURIA
156222 CASTELLDANS
253231 RELLINARS
248253 CASTELLNOU DE BAGES
128191 RIBA-ROJA D'EBRE
173235 CASTELLNOU DE SEANA
178178 RIUDOMS
351298 CASTELLO D’EMPÚRIES
359302 ROSES
271215
CERDANYOLA - PARC TECNOLÒGIC DEL VALLÈS
146122
SANT CARLES DE LA RÀPITA - ELS AFACS
202237 CERVERA
157280
SANT ESTEVE DE LA SARGA - MONTSEC
226267 CLARIANA CARDENER
263237 SANT LLORENÇ SAVALL
190181 CONSTANTÍ - MAS BOVE
184226 SANT MARTÍ DE RIUCORB
229184 CUNIT
229203
SANT MARTÍ SARROCA - MAS RABELL
250315 DAS
258281 SANT MAURICI
153139
DELTEBRE - EL FANGAR - PUNTA DEL FANGAR
291300 SANT PAU SEGÚRIES
297229
DOSRIUS - PARC NATURAL DEL CORREDOR
243192 SANT PERE DE RIBES
217200 EL MONTMELL
352291 SANT PERE PESCADOR
151149 EL PERELLÓ
182289 SANT ROMA ABELLA
167237 EL POAL
243209 SANT SADURNÍ D’ANOIA
158318 EL PONT DE SUERT
207221 SANTA COLOMA DE QUERALT
220185 EL VENDRELL
127215 SERÒS
194238
ELS PLANS DE SIÓ - EL CANÒS - EL CANÒS
282319
SETCASES (ULLDETER) - ULLDETER
185206 ESPLUGA DE FRANCOLÍ
241236 ST. SALV. GUARDIOLA
344314 ESPOLLA
286244
TAGAMANENT - PARC NATURAL DEL MONTSENY
184333 ESPOT
191236 TÀRREGA
161345 ESTANH REDON
181239 TORNABOUS
Document - Pág 87 de 107
229209
FONT-RUBÍ21117
8 TORREDEMBARRA12623
7 GIMENELLS35727
4 TORROELLA DE MONTGRÍ32826
8 GIRONA34928
8 TORROELLA DEL FLUVIÀ24230
2 GISCLARENY16018
7 TORROJA DEL PRIORAT17123
3 GOLMÉS12112
2 ULLDECONA - ELS VALENTINS25129
8 GUARDIOLA DE BERGUEDÀ16619
8 ULLDEMOLINS20119
0 NULLES18117
1 VINYOLS I ELS ARCS - CAMBRILS28026
6 GURB25322
7 VACARISSES11715
9 HORTA SANT JOAN16325
0 VALLFOGONA DE BALAGUER24422
0 HOSTALETS PIEROLA25420
3 VALLIRANA16113
0 ILLA DE BUDA34928
8 VENTALLÓ21519
2 LA BISBAL DEL PENEDÈS16335
1 VIELHA E MIJARÁN34726
9 LA BISBAL EMPORDÀ32526
6 VILABLAREIX22229
3LA COMA I LA PEDRA (PORT DEL COMTE)
263194 VILADECANS
237202 LA GRANADA
293254 VILADRAU
149203 LA GRANADELLA
180273 VILANOVA DE MEIÀ
176300 LA POBLA DE SEGUR
146243 VILANOVA DE SEGRIÀ
215314 LA SEU URGELL 28422 VILANOVA DEL VALLÈS
349278
LA TALLADA D’EMPORDÀ - MAS BADIA
207196 VILA-RODONA
299288 LA VALL D'EN BAS
292217 VILASSAR DE MAR
142138 L'ALDEA
322259 VILOBÍ D’ONYAR
155153 L’AMETLLA DEL MAR
142184 VINEBRE
Document - Pág 88 de 107
202351
LLADORRE (CERTASCAN) - CERTASCAN
4.3.4 Punts de control ServiCat provinents de compra de la dada
Compra de la dada del Baix Llobregat
4.4Punts externs de malla del Cicle de l’Aigua al Territori (emCat).
4.4.1 Teledetecció per Satèl·lit
LandSat Terra (Modis) Meteosat NOAA Aster MarCoast (Identificar Satèl·lits)
4.4.2 Telemetria Radar
Radar SMC Radar INM
4.4.3 Models Meteorològics
ECMWF (Model Europeu) Hirlam (Model INM) MM5 (Model de l’SMC)
Document - Pág 89 de 107
DOCUMENT NÚM. 2 - PRESSUPOST
Document - Pág 90 de 107
Índex
1 DESCRIPCIÓ DELS PREUS.........................................................................93
1. GESTOR DEL SERVEI 932. OPERADOR 943. SUPORT OPERACIÓ 954. COORDINADOR OPERACIÓ 955. CAP D’OPERACIÓ 966. GUÀRDIES 977. PROJECTES TEMÀTICS 988. DESENVOLUPAMENT I ADMINISTRACIÓ DE SISTEMES 1009. EXPLOTACIÓ INFORMES 10210. ADMINISTRATIU 10311. FACTORIA 104
2 ESTAT D’AMIDAMENTS..............................................................................105
3 PREUS UNITARIS.......................................................................................106
4 TAULA DE COSTOS....................................................................................107
5 PRESSUPOST.............................................................................................108
Document - Pág 91 de 107
6 DESCRIPCIÓ dels preus
1. Gestor del Servei
El preu i amidaments de gestor del servei que es consideren en el present pressupost corresponen a les del lloc de treball de gestor, figura en la qual la empresa contractista delega, per escrit certificat, la total capacitat de decisió i gestió de recursos pel que fa a la execució del present Plec.
La valoració feta per aquest lloc de treball no suposa tants sols la figura nominal de la persona que fa de gestor al llarg de la durada del contracte, si no que inclou a més a més, el personal de reserva format i amb coneixement de la dinàmica i metodologia emprada en el projecte així com de l’estat i necessitats de cada moment, incloent-hi els aspectes indicats al plec i totes aquelles tasques de la empresa associades a la gestió del projecte, permisos i gestió de tasques i de l’equip de treball, per garantir la cobertura d’aquest lloc de treball de manera continuada al llarg de tota la durada del projecte (vacances, permisos, baixes laborals, etc.).
Aquest preu inclou la totalitat de les eines necessàries per desenvolupar i garantir la correcte execució de les tasques que li corresponen amb la màxima efectivitat, no tant sols en les situacions normals, sinó també en les situacions de crisi i d’emergència, incloent-hi en aquest concepte l’abast d’aportar temporalment els recursos del contractista necessaris per suplir la mancança o fallida temporal de recursos de l’Agència (conceptes que en el Plec es comenten en els aspectes ERU, pla de contingència i/o pla de recursos de cobertura per situacions de crisi).
El preu inclou totes les tasques i dedicacions necessàries per la formació continuada o per substitució del treballador, de manera que es garanteixi la disponibilitat dels coneixements adients per la gestió global del projecte, especialment els aspectes d’operació i administració de tots els sistemes que s’operen actualment i els nous que s’incloguin al llarg de la vigència del present contracte, així com de les temàtiques i requeriments associats a les noves tasques o projectes temàtics. Aquesta formació s’entén que no afecta a la disponibilitat del gestor en la operativa del CTC que ha de quedar coberta pel personal de reserva.
Tanmateix, el preu inclou també la disponibilitat permanent del màxim responsable de l’equip a qualsevol hora, per dirigir telefònica i/o telemàticament la operació del CTC per part del contractista davant de qualsevol incidència greu del sistema o situació meteorològica excepcional.
Nogensmenys, el preu inclou la presència en qualsevol moment del gestor en el CTC en situacions greus que no puguin ser dirigides amb la màxima efectivitat mitjançant gestions telefòniques o telemàtiques, amb un màxim de 20 dies/any.
Document - Pág 92 de 107
En el cas de requerir intervenció presencial per més dels 20 dies/any/torn que s’inclou en el preu general d’intervencions planificades. L’excés de dies/torns presencials es pagaran mitjançant factura separada de la certificació al preu indicat en la taula de preus unitaris del present document de pressupost.
2. Operador
El preu i amidaments d’operador que es consideren en el present pressupost corresponen a les del lloc de treball d’operador, figura que representa la permanència presencial continuada i ininterrompuda en la sala de treball física del CTC, amb els objectius de supervisió dels sistemes controlats pel CTC, la vetlla del seu correcte funcionament així com de tot l’equipament que es requereix a la sala de treball del CTC, atendre les peticions telefòniques relacionades amb les tasques sota tutela del CTC, i executar els procediments establerts amb diligència.
Cada torn de treball té un preu diferenciat en funció de la característica de dia feiner o festiu (el calendari de festes serà el aplicable a la oficina de Provença 204 de Barcelona), així com diferenciant els tres torns de matí, tarda i nit.
La valoració feta per aquest lloc de treball no suposa tants sols la figura nominal de la persona que fa de operador al llarg de la durada del contracte en el torn que li correspongui, si no que inclou a més a més, el personal de reserva format i amb coneixement de la dinàmica i metodologia emprada en la operació del CTC així com de l’estat i necessitats de cada moment referents a operació, incloent-hi els aspectes indicats al plec, per garantir la cobertura d’aquest lloc de treball de manera continuada al llarg de tota la durada del projecte (vacances, permisos, baixes laborals, absències puntuals, etc.), que corresponguin a cada torn.
Aquest preu inclou la totalitat de les eines necessàries per desenvolupar i garantir la correcte execució de les tasques que li corresponen amb la màxima efectivitat, no tant sols en les situacions normals, sinó també en les situacions de crisi i d’emergència, incloent-hi en aquest concepte l’abast d’aportar temporalment els recursos del contractista necessaris per suplir la mancança o fallida temporal de recursos de l’Agència (conceptes que en el Plec es comenten en els aspectes ERU, pla de contingència i pla de recursos de cobertura per situacions de crisi).
El preu inclou totes les tasques i dedicacions necessàries per la formació continuada o per substitució del treballador, de manera que es garanteixi la disponibilitat del coneixement adients per l’operació i de tots els sistemes que s’operen actualment i els nous que s’incloguin al llarg de la vigència del present contracte i requeriments associats a les noves tasques d’operació. Aquesta formació s’entén que no afecta a la disponibilitat en l’operativa del CTC que quedaria coberta pel personal de reserva.
Tanmateix, un aspecte que inclou el preu en els casos planificats que sigui necessari per incapacitat de la resolució efectiva de l’operador per resoldre la totalitat de les tasques encomanades amb suficient celeritat (amb un màxim de 20 dies cada any, per a cada un dels 4 torns que es defineixen per la setmana –laboral nit i festiu matí, tarda i nit-), és la presència de l’operador de guàrdia. Aquestes situacions es poden donar,
Document - Pág 93 de 107
per exemple, en situacions d’emergència hidràulica (inundacions), o situacions especials de gestió excepcional.
Nogensmenys, el preu inclou que, en aquestes situacions planificades, indicades al paràgraf anterior, el personal de reserva d’operació passa a situació d’operador de guàrdia per cobrir el lloc de segon operador, en el mateix moment que el suport de guàrdia té una presència física al CTC, o bé que així ho requereixi el segon operador.
En el cas de requerir intervenció presencial per més dels 20 dies/any/torn que s’inclou en el preu general d’intervencions planificades. L’excés de dies/torns presencials es pagaran mitjançant factura separada de la certificació al preu indicat en la taula de preus unitaris del present document de pressupost.
3. Suport Operació
El preu i amidaments del lloc de treball de suport operació, corresponen al mateix perfil que el de suport d’operació, però assumint en paral·lel a l’operador, l’increment de les tasques d’operació en aquelles situacions no programades, com ara episodis de crescudes o de contaminacions, o bé tasques d’operació que provenen de l’equip de projectes, que no poden ser assumides directament per l’operador.
Es reserva 8 hores/setmana d’aquest lloc de treball, acumulables al llarg de tot el contracte, per portar a terme el procés de formació contínua de la totalitat de l’equip de treball, essent a costa del contractista la disposició de les aules i la contractació dels cursos pertinents.
En les hores disponibles de formació, es potenciaran i prioritzaran la temàtica de formació dirigida a la Directiva Marc de l’Aigua, i especialment, aquelles que disposen de continguts inclosos en els procediments d’operació del CTC.
El lloc de treball de suport operació, supleix doncs qualsevol dels altres llocs de treball del CTC, en la durada del curs, tenint en compte el total horari reservat a aquestes tasques.
La formació que requereixi més temps de l’indicat, requerirà per part del contractista, la aportació, sense cost addicional, del personal de substitució.
El suport operació té horari intensiu, amb torn de matí, tarda en dies laborals, i torn de matí i de tarda en cap de setmana i festius .
4. Coordinador Operació
El preu i amidaments de coordinador d’operació que es consideren en el present pressupost corresponen a les del lloc de treball de coordinador d’operació, figura que representa la preparació i/o modificació dels procediments, instruccions, formularis i altres tasques prèvies perquè es doni resposta satisfactòria als usuaris del CTC, prioritzant les tasques de funció de la càrrega de treball i l’escenari de gestió, amb el
Document - Pág 94 de 107
mínim de possibilitats de fallida i amb la major efectivitat per part dels operadors, així com la implantació del segell de qualitat (validació de execució correcte dels procediments, instruccions i formularis) a cada una de les tasques dels operadors i a la elaboració de productes elaborats pels usuaris del CTC en base al treball dels operadors.
El preu inclou totes les tasques i dedicacions necessàries per a la formació continuada o per a substitució del treballador, de manera que es garanteixi la disponibilitat del coneixement adients per a la operació de tots els sistemes que s’operen actualment i els nous que s’incloguin al llarg de la vigència del present contracte, així com les temàtiques i requeriments associats a les noves tasques. Aquesta formació s’entén que no afecta a la disponibilitat en la operativa del CTC que quedaria coberta pel personal de reserva.
Tanmateix, la valoració feta per aquest lloc de treball no suposa tants sols la figura nominal de la persona que fa de coordinador d’operació al llarg de la durada del contracte en el torn que li correspongui, si no que inclou a més a més, el personal de reserva format i amb coneixement de la dinàmica i metodologia emprada en el suport de operació del CTC així com de l’estat i necessitats de cada moment referents a operació, incloent-hi els aspectes indicats al plec, per garantir la cobertura d’aquest lloc de treball de manera continuada al llarg de tota la durada del projecte (vacances, permisos, baixes laborals, absències puntuals, etc.), que corresponguin a cada torn.
Nogensmenys aquest preu inclou la totalitat de les eines necessàries per desenvolupar i garantir la correcte execució de les tasques que li corresponen amb la màxima efectivitat, no tant sols en les situacions normals, sinó també en les situacions de crisi i d’emergència, incloent-hi en aquest concepte l’abast d’aportar temporalment els recursos del contractista necessaris per suplir la mancança o fallida temporal de recursos de l’Agència (conceptes que en el Plec es comenten en els aspectes ERU, pla de contingència i pla de recursos de cobertura en situació de crisi).El coordinador té horari intensiu amb torn de tarda en dies laborals, i torn partit en cap de setmana i festius .
5. Cap d’Operació
El preu i amidaments de cap d’operació que es consideren en el present pressupost corresponen a les del lloc de treball del cap d’operació, figura que organitza i defineix els mecanismes per garantir la permanència presencial continuada i ininterrompuda en la sala de treball física del CTC, amb els objectius de supervisió dels sistemes controlats pel CTC, la vetlla del seu correcte funcionament així com de tot l’equipament que es requereix a la sala de treball del CTC, atendre les peticions telefòniques relacionades amb les tasques sota tutela del CTC, i executar els procediments establerts amb diligència.
Aquest preu inclou la totalitat de les eines necessàries per desenvolupar i garantir la correcta execució de les tasques que li corresponen amb la màxima efectivitat, no tant sols en les situacions normals, sinó també en les situacions de crisi i d’emergència, incloent-hi en aquest concepte l’abast d’aportar temporalment els recursos del
Document - Pág 95 de 107
contractista necessaris per suplir la mancança o fallida temporal de recursos de l’Agència (conceptes que en el Plec es comenten en els aspectes ERU, pla de contingència i/o pla de recursos de cobertura per situacions de crisi).
Nogensmenys, el preu inclou la presència en qualsevol moment del Cap d’Operació en el CTC en situacions greus que no puguin ser dirigides amb la màxima efectivitat mitjançant gestions telefòniques o telemàtiques, amb un màxim de 20 dies/any.
En el cas de requerir intervenció presencial per més dels 20 dies/any/torn que s’inclou en el preu general d’intervencions planificades. L’excés de dies/torns presencials es pagaran mitjançant factura separada de la certificació al preu indicat en la taula de preus unitaris del present document de pressupost.
El Cap d’Operació té horari intensiu matí en dies laborals.
6. Guàrdies
El preu i amidaments de guàrdies que es consideren en el present pressupost corresponen a les del lloc de treball de guàrdies amb disponibilitat pel suport a operació per telèfon i altres eines telemàtiques que optimitzin aquest suport . Aquest lloc de treball representa l’estat de disponibilitat no presencial, fora de l’àmbit en el qual des del punt anterior (suport d’operació) ja es garanteix la permanència presencial els dies feiners en els torns de matí i tarda, en la sala de treball física del CTC.Aquestes guàrdies inclouen els mateixos objectius de suport d’operació, pel que fa a les tasques de assessorament i suport als operadors amb els objectius de supervisió dels sistemes controlats pel CTC, la vetlla del seu correcte funcionament així com de tot l’equipament que es requereix a la sala de treball del CTC, atendre les peticions telefòniques relacionades amb les tasques sota tutela del CTC, i així com executar els procediments establerts amb diligència.
És doncs una línia (telefònica i/o telemàtica) calenta de resolució de dubtes sobre els procediments d’operació, o sobre el tractament a donar de circumstàncies sobrevingudes no incloses o que no resol el Manual d’Operació del CTC, una direcció a distància de les tasques, terminis i, sobre tot, una presa de decisions a distància sobre la activitat de l’operador per delegació del coordinador, en el seguiment d’un determinat episodi o circumstancia per part dels operadors.
Cada torn de treball té un preu diferenciat en funció de la característica de dia feiner o festiu (el calendari de festes serà el aplicable a la oficina de Provença 204 de Barcelona), així com diferenciant els torns de matí o tarda, i nit (en el cas de feiners només afecta el torn de nit).
El preu inclou totes les tasques i dedicacions necessàries per la formació continuada o per substitució del treballador, de manera que es garanteixi la disponibilitat del coneixement adients per la operació i administració de tots els sistemes que s’operen actualment i els nous que s’incloguin al llarg de la vigència del present contracte, així com de les temàtiques i requeriments associats a les noves tasques o projectes
Document - Pág 96 de 107
temàtics. Aquesta formació s’entén que no afecta a la disponibilitat en la operativa del CTC que quedaria coberta pel personal de reserva.
Si la situació de la guàrdia ho requereix, el preu inclou el desplaçament al CTC i la presència física del tècnic d’operació.
La valoració feta per aquest lloc de treball no suposa tants sols la figura nominal de la persona que fa de guàrdia pel suport d’operació al llarg de la durada del contracte en el torn que li correspongui, si no que inclou a més a més, el personal de reserva format i amb coneixement de la dinàmica i metodologia emprada en l’operació del CTC així com de l’estat i necessitats de cada moment referents a operació, incloent-hi els aspectes indicats al plec, per garantir la cobertura d’aquest lloc de treball de manera continuada al llarg de tota la durada del projecte (vacances, permisos, baixes laborals, absències puntuals, etc.), que corresponguin a cada torn.
Aquest preu inclou la totalitat de les eines necessàries per desenvolupar i garantir la correcte execució de les tasques que li corresponen amb la màxima efectivitat, no tant sols en les situacions normals, sinó també en les situacions de crisi i d’emergència, incloent-hi en aquest concepte l’abast d’aportar temporalment els recursos del contractista necessaris per suplir la mancança o fallida temporal de recursos de l’Agència (conceptes que en el Plec es comenten en els aspectes ERU, pla de contingència i pla de recursos de cobertura en situació de crisi).
7. Projectes temàtics
El preu i amidaments de projectes temàtics que es consideren en el present pressupost corresponen a les del lloc de treball de projectes temàtics, figura que representa el desenvolupament de dades i projectes integrats que encara no han estat integrats totalment a l’operació del CTC.
La valoració feta per aquest lloc de treball no suposa tants sols la figura nominal de la persona o persones (davant dels requeriments del projecte temàtics es pot esdevenir la necessitat de canviar del perfil de coneixements i habilitats) que ocupa el lloc de treball de projectes temàtics al llarg de la durada del contracte en el torn que li correspongui, si no que inclou a més a més, el personal de reserva format i amb coneixement de la dinàmica i metodologia emprada en els projectes temàtics en curs així com de l’estat i necessitats de cada moment referents als mateixos, incloent-hi els aspectes indicats al plec, per garantir la cobertura d’aquest lloc de treball de manera continuada al llarg de tota la durada pressupostada del projecte, que corresponguin a cada torn.
Corresponen doncs a desenvolupament previ a la situació operacional de tasques, i a la posta en marxa de manera operacional de tasques pilot, per definir adequadament tots els requeriments operacionals per cada tasca així com els continguts i requeriments que s’hauran de incloure en el Manual d’Operació del CTC.
Document - Pág 97 de 107
Aquesta lloc de treball, prepara les tasques dels projectes nous per a la seva inclusió progressiva i controlada en operació amb estreta col·laboració amb el coordinador i suport d’operació.
També inclou el suport i seguiment de altres tipus de projectes en apartats no previs als operacionals del CTC, donat que s’inclouen en l’àmbit de la unitat del centre de telecontrol i desenvolupament (UCTD), com ara el projecte de homologació de les instal·lacions de tercers per l’obtenció de dades integrades del SiCat (actualment es porta a terme dintre de l’àmbit del telecontrol dels aprofitaments hidroelèctrics). En aquest casos projectes temàtics es transformen en un dels clients de l’operació del CTC, que li ha de donar servei de manera immediata i prioritària.
La tasca de projectes temàtics s’assigna a torn de matí, tot i que, en funció dels requeriments dels projectes temàtics i de les disponibilitats de l’Agència, prèvia aprovació o petició del gestor del projecte de l’Agència, s’hauria de canviar de torn al de tarda o inclusiu a horari partit sempre en dies feiners. Aquest canvi de torn no suposaria cap canvi de preu. El preu inclou totes les tasques i dedicacions necessàries per la formació continuada o per substitució del treballador, de manera que es garanteixi la disponibilitat del coneixement adients per les temàtiques i requeriments associats a les noves tasques o projectes temàtics. Aquesta formació s’entén que no afecta a la disponibilitat en projectes que quedaria coberta pel personal de reserva.
El preu indicat també inclou, davant de la intensificació dels requeriments del projecte temàtic, la concentració dels amidaments del projecte en un període determinat de temps, sigui mitjançant la generació de un torn doblat, o per la ocupació dels dos torns feiners (matí i/o tarda), o inclòs ocupar els dos torns doblats. Aquests canvis no generarien un canvi de preu, però si una intensificació en el consum dels amidaments contemplats en la taula d’amidaments.
Tanmateix, davant de la necessitat de concentrar els equips de projectes temàtics en un espai de temps més reduït i intensiu, sigui igual o encara més intensiu que l’indicat en el paràgraf anterior, donat el cas de que l’Agència no tingui disponibilitat per portar la feina directament a les seves instal·lacions, aquestes llocs de treball i feines, es podran portar a terme, a proposta de l’adjudicatari i prèvia aprovació del gestor del plec per part de l’Agència, a altres instal·lacions (oficines), com ara pot ser la seu de l’adjudicatari.
Nogensmenys aquest preu inclou la totalitat de les eines necessàries per desenvolupar i garantir la correcte execució de les tasques que li corresponen amb la màxima efectivitat, no tant sols en les situacions normals, sinó també en les situacions de crisi, incloent-hi en aquest concepte l’abast d’aportar temporalment els recursos del contractista necessaris per suplir la mancança o fallida temporal de recursos o instal·lacions de l’Agència (conceptes que en el Plec es comenten en els aspectes ERU, pla de contingència i pla de recursos de cobertura per les situacions de crisi).
Document - Pág 98 de 107
8. Desenvolupament i Administració de sistemes
El preu i amidaments de desenvolupament i administració de sistemes que es consideren en el present pressupost corresponen a les del lloc de treball per desenvolupament i administració de sistemes, figura que representa el desenvolupament tecnològic d’eines i l’àmbit de les tasques de administració informàtica de les eines i sistemes que es requereixen per l’operativa del CTC i dels projectes temàtics que la Divisió de Sistemes hagi delegat al CTC (incloent-hi en tots els casos l’administració especialitzada de l’SCADA Topkapi).
La valoració feta per aquest lloc de treball no suposa tants sols la figura nominal de la persona o persones (davant dels requeriments de desenvolupament i administració de sistemes es pot esdevenir la necessitat de canviar del perfil de coneixements i habilitats) que ocupa el lloc de treball de administració de sistemes al llarg de la durada del contracte en el torn que li correspongui, si no que inclou a més a més, el personal de reserva format i amb coneixement de la dinàmica i metodologia emprada en els desenvolupaments i administració dels sistemes en curs així com de l’estat i necessitats de cada moment referents als mateixos, incloent-hi els aspectes indicats al plec, per garantir la cobertura d’aquest lloc de treball de manera continuada al llarg de tota la durada pressupostada del projecte, que corresponguin a cada torn.
Corresponen doncs a aquest lloc de treball, entre d’altres, totes les tasques de millora de l’eficiència i garantia del treball del CTC, prioritzant les que afecten als operadors, mitjançant l’automatització de processos, procediments, tasques, així com, la millora de les eines de l’àmbit de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC).
Correspon a aquest lloc de treball, coordinadament amb les assistències tècniques a la implantació, les tasques de definició i seguiment del banc de proves per donar d’alta els desenvolupaments de nous sistemes o millores dels existents a implantar en el CTC per la seva operació o SLA (ANS de tercers), per garantir el seu nivell d’operació i robustesa.
El preu inclou totes les tasques i dedicacions necessàries per la formació continuada o per substitució del treballador, de manera que es garanteixi la disponibilitat del coneixement adients per l’administració de tots els sistemes que s’operen actualment al CTC i els nous que s’incloguin al llarg de la vigència del present contracte, així com de les eines temàtiques i requeriments de les mateixes associats a les noves tasques o projectes temàtics. Aquesta formació s’entén que no afecta a la disponibilitat en la operativa del CTC que quedaria coberta pel personal de reserva.
També inclou l’administració d’altres tipus de sistemes associats a projectes temàtics en apartats no previs als operacionals del CTC, donat que s’inclouen en l’àmbit de la unitat del centre de telecontrol i desenvolupament (UCTD). En aquest casos desenvolupament i administració de sistemes es transforma en un dels clients de l’operació del CTC, que li ha de donar servei de manera immediata i prioritària.
La tasca de desenvolupament i administració de sistemes s’assigna a torn de tarda, tot i que, en funció dels requeriments de cada moment i de les disponibilitats de
Document - Pág 99 de 107
l’Agència, prèvia aprovació o petició del gestor del projecte de l’Agència, s’hauria de canviar de torn de tarda a torn de matí o inclusiu a horari partit sempre en dies feiners . Aquest canvi de torn no suposaria cap canvi de preu.
El preu indicat també inclou, davant de la intensificació dels requeriments de desenvolupament i administració de sistemes, la concentració dels amidaments del projecte en un període determinat de temps, sigui mitjançant la generació d’un torn doblat, o per l’ocupació dels dos torns feiners (matí i/o tarda), o inclusiu ocupar els dos torns doblats. Aquests canvis no generarien un canvi de preu, però si una intensificació en el consum dels amidaments contemplats en la taula d’amidaments.Davant de la necessitat de concentrar els equips de desenvolupament i administració de sistemes en un espai de temps més reduït i intensiu, sigui igual o encara més intensiu que l’indicat en el paràgraf anterior, donat el cas de que l’Agència no tingui disponibilitat per portar la feina directament a les seves instal·lacions, aquestes llocs de treball i feines, es podran portar a terme, a proposta de l’adjudicatari i prèvia aprovació del gestor del plec per part de l’Agència, a altres instal·lacions (oficines), com ara pot ser la seu de l’adjudicatari.
Tanmateix aquest preu inclou la totalitat de les eines necessàries per desenvolupar i garantir la correcta execució de les tasques que li corresponen amb la màxima efectivitat, no tant sols en les situacions normals, sinó també en les situacions de crisi, incloent-hi en aquest concepte l’abast d’aportar temporalment els recursos del contractista necessaris per suplir la mancança o fallida temporal de recursos o instal·lacions de l’Agència (conceptes que en el Plec es comenten en els aspectes ERU, pla de contingència i pla de recursos de cobertura en situacions de crisi).
Nogensmenys, un dels aspectes que inclou el preu és la tasca d’intervencions planificades fora de l’horari establert i, en els casos que sigui necessari per incapacitat de la resolució efectiva de manera distant del desenvolupament i administració de sistemes que es requereixen o que es preveu que es requeriran a curt termini al CTC per resoldre de la totalitat de les tasques encomanades amb suficient celeritat i garanties (amb un màxim de 20 dies cada any, considerant la totalitat dels torns que es defineixen per la setmana –laboral matí i nit, i festiu matí, tarda i nit-), la presència física en la sala del CTC al llarg de tot el període que sigui necessari. Aquestes situacions es poden donar bàsicament en actuacions associades als sistemes informàtics i a les instal·lacions que requereixin una baixa afectació als usuaris del sistema, o bé que es generin en aquest horari degut a requeriments de tercers, coma ara noves parametritzacions de la xarxa Tetra de la Generalitat, del servidor SCS de Collserola, etc.
En el cas de requerir d’intervencions per més dels 20 dies/any/torn que s’inclou en el preu general d’intervencions planificades. L’excés de dies/torns presencials es pagaran mitjançant factura separada de la certificació al preu indicat en la taula de preus unitaris del present document de pressupost.
Document - Pág 100 de 107
9. Explotació Informes
El preu i amidaments d’explotació informes que es consideren en el present pressupost corresponen a les del lloc de treball d’explotació informes, figura que representa el desenvolupament de projectes que encara no han estat integrats totalment a l’operació del CTC.
Aquesta lloc de treball, prepara les tasques de explotació de les dades i l’elaboració d’informes per a la seva inclusió progressiva i controlada en operació amb estreta col·laboració amb el coordinador i suport d’operació.
La valoració feta per aquest lloc de treball no suposa tants sols la figura nominal de la persona o persones (davant dels requeriments d’explotació de dades i informes es pot esdevenir la necessitat de canviar del perfil de coneixements i habilitats) que ocupa el lloc de treball de l’explotador d’informes al llarg de la durada del contracte en el torn que li correspongui, si no que inclou a més a més, el personal de reserva format i amb coneixement de la dinàmica i metodologia emprada en l’explotació de dades dels sistemes en curs així com de l’estat i necessitats de cada moment referents als mateixos, incloent-hi els aspectes indicats al plec, per garantir la cobertura d’aquest lloc de treball de manera continuada al llarg de tota la durada pressupostada del projecte, que corresponguin a cada torn.
També inclou el suport i seguiment de altres tipus de projectes en apartats no previs als operacionals del CTC, donat que s’inclouen en l’àmbit de la unitat del centre de telecontrol i desenvolupament (UCTD), com ara el projecte de definició dels punt de control del territori. En aquest casos explotació informes es transforma en un dels clients de la operació del CTC, que li ha de donar servei de manera immediata i prioritària.
El preu inclou totes les tasques i dedicacions necessàries per la formació continuada o per substitució del treballador, de manera que es garanteixi la disponibilitat del coneixement adients per les temàtiques i requeriments associats a les noves tasques o projectes temàtics.
La tasca d’explotació informes s’assigna a torn de tarda, tot i que, en funció dels requeriments dels projectes i de les disponibilitats de l’Agència, prèvia aprovació o petició del gestor del projecte de l’Agència, s’hauria de canviar de torn al de mati o inclusiu a horari partit sempre en dies feiners. Aquest canvi de torn no suposaria cap canvi de preu.
Tanmateix, davant de la necessitat de concentrar els equips d’explotació en un espai de temps més reduït i intensiu, sigui igual o encara més intensiu que l’indicat en el paràgraf anterior, donat el cas de que l’Agència de no tingui disponibilitat per portar la feina directament a les seves instal·lacions, aquests llocs de treball i feines, es podran portar a terme, a proposta de l’adjudicatari i prèvia aprovació del gestor del plec per part de l’Agència, a altres instal·lacions (oficines), com ara pot ser la seu de l’adjudicatari.
Document - Pág 101 de 107
10.Administratiu
El preu i amidaments d’administratiu que es consideren en el present pressupost corresponen a les del lloc de treball d’administratiu, figura que representa la preparació i organització de documents i l’execució de procediments propis de l’activitat de la UCTD diferents dels corresponents a les tasques dels operadors, entre els que cal destacar els corresponents a la documentació ISO 9001, i la preparació de la documentació necessària per a obtenir altres certificacions pròpies de la activitat del CTC (pe. ISO14000, EMAs, OSHAS18000, ISO17000, ISO20000, ISO160000, etc.) que normalitzen i consoliden el nivell de qualitat en l’execució de les tasques de la unitat de centre de telecontrol i desenvolupament (UCTD). També s’inclou les tasques de gestió documental de projectes, convenis i resta de tasques administratives de la UCTD i les relacions amb els serveis administratius del Departament de Gestió de Recursos Hídrics (DGRH), així com el compliment dels requeriments que el Departament indiqui, portant a terme la preparació dels documents pertinents. Incloent-hi la gestió amb altres idiomes propis de gestió de desenvolupaments internacionals (anglès, francès, etc.)
La valoració feta per aquest lloc de treball no suposa tants sols la figura nominal de la persona o persones (davant dels requeriments de les tasques de l’àmbit administratiu es pot esdevenir la necessitat de canviar del perfil de coneixements i/o habilitats) que ocupa el lloc de treball d’administratiu al llarg de la durada del contracte en el torn que li correspongui, sinó que inclou a més a més, el personal de reserva format i amb coneixement de la dinàmica i metodologia emprada per l’UCTD, DGRH i l’Agència en els temes administratius en curs així com de l’estat i necessitats de cada moment referents als mateixos, incloent-hi els aspectes indicats al plec, per garantir la cobertura d’aquest lloc de treball de manera continuada al llarg de tota la durada pressupostada del projecte, que corresponguin a cada torn.
El preu inclou totes les tasques i dedicacions necessàries per la formació continuada o per substitució del treballador, de manera que es garanteixi la disponibilitat del coneixement adients per les tasques encomanades del seu àmbit. Aquesta formació s’entén que no afecta a la disponibilitat en la operativa del CTC que quedaria coberta pel personal de reserva.
La tasca de administratiu s’assigna a torn de tarda, tot i que, en funció dels requeriments de cada moment i de les disponibilitats de l’Agència, prèvia aprovació o petició del gestor del projecte de l’Agència, s’hauria de canviar de torn al de matí o inclusiu a horari partit sempre en dies feiners. Aquest canvi de torn no suposaria cap canvi de preu.
El preu indicat també inclou, davant de la intensificació dels requeriments de treball d’àmbit administratiu, la concentració dels amidaments del projecte en un període determinat de temps, sigui mitjançant la generació d’un torn doblat, o per l’ocupació dels dos torns feiners (matí i/o tarda), o inclusiu ocupar els dos torns doblats. Aquests canvis no generarien un canvi de preu, però si una intensificació en el consum dels amidaments contemplats en la taula d’amidaments.
Document - Pág 102 de 107
Tanmateix, davant de la necessitat de concentrar els equips administratius en un espai de temps més reduït i intensiu, sigui igual o encara més intensiu que l’indicat en el paràgraf anterior, donat el cas de que l’Agència no tingui disponibilitat per portar la feina directament a les seves instal·lacions, aquests llocs de treball i feines, es podran portar a terme, a proposta de l’adjudicatari i prèvia aprovació del gestor del plec per part de l’Agència, a altres instal·lacions (oficines), com ara pot ser la seu de l’adjudicatari.
Nogensmenys aquest preu inclou la totalitat de les eines necessàries per desenvolupar i garantir la correcte execució de les tasques que li corresponen amb la màxima efectivitat, no tant sols en les situacions normals, sinó també en les situacions de crisi, incloent-hi en aquest concepte l’abast d’aportar temporalment els recursos del contractista necessaris per suplir la mancança o fallida temporal de recursos o instal·lacions de l’Agència (conceptes que en el Plec es comenten en els aspectes ERU, pla de contingència i pla de recursos de cobertura en situació de crisi).
11.Factoria
Desenvolupament de projectes fora de l’àmbit de les oficines de l’Agència. Pot requerir dels següents perfils: Cap de Projecte, Analista Funcional, Desenvolupadors Sèniors i Juniors.
La participació del perfils a la factoria es detalla de la següent manera:
Tasca Implicació Cap Projecte
Analista Funcional
Desenvolupador Sènior
Desenvolupador Junior
Petita < 24 h./tasca 20 % 20 % 20 % 40 %
Mitjana < 120 h./tasca 10 % 10 % 20 % 60 %
Gran < 360 h./tasca 5 % 5 % 20 % 70 %
Document - Pág 103 de 107
7 Estat d’amidaments
Perfil Dia Torn Hores/ jornada
Dies / Hores /any any
Direcció del ServeiGestor Laboral Diürn 8 225 1.800
Operació CTC
Operador
LaboralMatí 8 249 1.992
Tarda 8 249 1.992Nit 8 249 1.992
FestiuMatí 8 116 928
Tarda 8 116 928Nit 8 116 928
Suport Operació
Laboral Matí 8 249 1.992Tarda 8 249 1.992
Festiu Matí 8 116 928Tarda 8 116 928
Coordinador Operació
Laboral Tarda 8 249 1.992Festiu Diürn 8 116 928
Cap Operació Laboral Mati 8 249 1.992
ProjectesProjectes Temàtics
Laboral
Matí 8 225 1.800
Desenvolupament Matí 8 225 1.800
Administrador Tarda 8 225 1.800
Explotació Informes Tarda 8 225 1.800
Administratiu Matí 8 225 1.800Factoria
Desenvolupaments Petits
Factoria Factoria
5 24 120
Desenvolupaments Mitjans 2 120 240
Desenvolupament Grans 1 360 360
Intervencions Planificades (Presencials)Coordinador Resta * Resta * 8 20 160
Operador
Laboral Nit 8 20 160
FestiuMatí 8 20 160
Tarda 8 20 160Nit 8 20 160
Desenvolupament i Administració Sistemes Resta * Resta * 8 20 160
Document - Pág 104 de 107
* Resta significa les hores no incloses en la jornada partida laboral.
8 Preus unitaris
Preu hora per cada torn i perfil
Laboral Festiu
PartitIntensiu
PartitIntensiu
matí tarda nit matí tarda nitDirecció del projecte
Gestor Presencial 65
Operació CTCOperador Presencial 35 50 50 55
Suport Operació Presencial 45 55
Coordinador Presencial 50 60
Cap Operació Presencial 50
ProjectesProjectes temàtics Presencial 50
Desenvolupament Presencial 50
Administrador Presencial 50
Explotació Informes Presencial 50
Administratiu Presencial 40
FactoriaDesenvolupaments
Petits Factoria 50
Desenvolupaments Mitjans Factoria 40
Desenvolupament Grans Factoria 30
Intervencions Planificades (Compliment per presencia en excés de 20 dies)Coordinador Guàrdia 9,51 10,5 11,4
Operador Guàrdia 3,81 4,8 5,7
Administració Sistemes Guàrdia 3,81 7,62 8,61 9,51
Intervencions No Planificades amb Disponibilitat (amb o sense presència)Suport d’operació Guàrdia 4.80 5.70 7.62
Document - Pág 105 de 107
9 Taula de costos
Perfil Dia TornPreu/hora
Hores/Costes Subtotal4 anys
Direcció de projecte 468.000,00 €Gestor Laboral Diürn 65 7.200 468.000,00
Operació CTC 3.676.480,00 €
Operador
LaboralMatí 35 7.968 278.880,00
Tarda 35 7.968 278.880,00Nit 50 7.968 398.400,00
FestiuMatí 50 3.712 185.600,00
Tarda 50 3.712 185.600,00Nit 55 3.712 204.160,00
Suport Operació
LaboralMatí 45 7.968 358.560,00
Tarda 45 7.968 358.560,00
FestiuMatí 55 3.712 204.160,00
Tarda 55 3.712 204.160,00
Coordinador Operació
Laboral Tarda 50 7.968 398.400,00
Festiu Diürn 60 3.712 222.720,00Cap
Operació Laboral Matí 50 7.968 398.400,00
Projectes 1.728.000,00 €
Projectes Temàtics
Laboral
Matí 50 7.200 360.000,00
Desenvolupament Matí 50 7.200 360.000,00
Suport Administrador Tarda 50 7.200 360.000,00
Explotació Informes Tarda 50 7.200 360.000,00
Administratiu Matí 40 7.200 288.000,00
Factoria 105.600,00 €
Desenvolupaments Petits
Factoria
Petits < 24 h/t (20
Tasques)50 1200 24.000,00
Desenvolupament Mitjans
Mitjans < 120 h/t (8 Tasques)
40 4800 38.400,00
Desenvolupament Grans
Grans < 360 h/t (4
Tasques)30 10800 43.200,00
Document - Pág 106 de 107
Guàrdies amb Disponibilitat42.464,00 €
Suport
d’operacióLaboral
Nit 3 7.968 23904
Festiu Nit 5 3.712 18560
TOTAL . 6.020.544,00 €
10 Pressupost
El pressupost total estimat de execució de les tasques incloses en aquest plec és de SIS MILIONS VINT MIL CINC-CENTS QUARANTA I QUATRE EURO (6.020.544,00 € més IVA) pels 4 anys d’execució del projecte.
. Vist i Plau
Enrique Velasco CabréCap d’unitat de Centre de Telecontrol i DesenvolupamentDepartament de Gestió de Recursos Hídrics
Jordi J. Pastor JustoCap de departament de Gestió de Recursos HídricsÀrea d’inspecció i Control
Barcelona, 4 de febrer de 2009
Document - Pág 107 de 107