Club de Lectura

E L G U S T P E R L A

L E C T U R A * E L G U S T P E R L A L E C T

U R A * E L G U S T P E R L A L E C T U R A * E L G U S T P E R L A





L E C T U R A * E L G U S T P E R L A L E C T U

R A * E L G U S T P E R L A L E C T U R A * E L G U S T P E R L A L

E C T U R A * E L G U S T P E R L A L E C T U

R A * E L G U S T P E

* El Gust per la Lectura

Joan Portell Rif

2010-2011

El club de lectura

* El Gust per la Lectura

El club de lectura

JOAN PORTELL RIF

2010-2011

Subdirecci General de Llenges i PlurilingismeServei dImmersi i Acolliment Lingstics

Els continguts daquesta publicaci estan subjectes a una llicncia de Reconeixement-No comercial Compartir 3.0 de Creative Commons. Sen permet cpia, distribuci i comunicaci pblica sense s comercial, sempre que sen citi lautoria i la distribuci de les possibles obres derivades es faci amb una llicncia igual a la que regula lobra original.

La llicncia completa es pot consultar a:http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/deed.ca

Presentaci ................................................................................................................................................. 7

Orientacions per al professorat ............................................................................................................... 9

Bibliografia ................................................................................................................................................ 15

1. Introducci general ................................................................................................................................. 17

1. Qu s i qu no s un club de lectura? ........................................................................................ 19

2. Qu passa amb els joves lectors? ................................................................................................ 19

3. Per qu un club de lectura per a infants i joves lectors? ............................................................. 20

2. Propostes didctiques ............................................................................................................................. 21

1. Antecedents .................................................................................................................................. 23

1.1. El conte a lescola, a linstitut i a casa .......................................................................... 23

1.2. Com parlar de llibres si no se sap qu criticar? ............................................................ 25

2. Propostes prvies per engegar el club de lectura ........................................................................ 28

3. Organitzaci dun club de lectura ................................................................................................. 29

1. Per on comencem? ............................................................................................................ 29

2. Aspectes bsics ................................................................................................................ 30

3. Lobjectiu ........................................................................................................................... 33

4. El primer dia ...................................................................................................................... 33

5. Per mantenir la flama encesa del club de lectura ............................................................ 34

Avui ens visita un autor ........................................................................................... 35

4. Ms enll del club de lectura ....................................................................................................... 35

5. Avaluaci dun club de lectura ..................................................................................................... 36

3. Dos exemples prctics ............................................................................................................................ 37

1. La programaci dun any amb lectors de 10 a 13 anys ................................................................ 39

2. Una sessi amb lectors de 13 a 16 anys ...................................................................................... 41

ndex

Annexos

Annex 1. Pauta per valorar els interessos dels membres del club de lectura ..................... 47

Annex 2. Normes bsiques per al bon funcionament del club de lectura ........................... 48

Annex 3. Fitxa del lector ....................................................................................................... 49

Annex 4. Selecci de lectures dxit .................................................................................... 50

Annex 5. Punts de llibre ........................................................................................................ 52

Annex 6. Pauta davaluaci .................................................................................................. 53

7* El Gust per la Lectura

Presentaci

De llegir, se naprn llegint. Dita popular

El dossier que teniu a les mans s el resultat de lexperincia i la reflexi personals de lautor a lentorn dels clubs de lectura. Es tracta de lexperincia dhaver pogut compartir moltes hores amb joves lectors amb lesperana certa que aquells moments poden esdevenir claus pel seu cam envers el plaer lector. I es tracta tamb de la reflexi conseqncia duna aturada imprescindible desprs danys de prctica, que mercs a aquest dossier ha estat possible de realitzar per posar la base terica sempre necessria per fonamentar els beneficis de la lectura collectiva.

Aquest document t per objectiu oferir un incentiu als docents i altres persones que duna o altra manera interaccionen amb els joves lectors a compartir la lectura, perqu satreveixin i sanimin a crear clubs damics en qu els llibres siguin lexcusa per parlar sobre la vida, les esperances, les amistats, lamor, els temors... I s que, en el dileg franc, obert i sense lmits, shi amaga el secret de lamistat, una relaci en qu el llibre pot servir de lacre per segellar-la per sempre ms.

No sha doblidar que quan hom participa en un club de lectura cal deixar a casa els galons, despullar-se de la saviesa si aquesta us ha castigat amb la pedanteria i deixar que siguin els lectors qui parlin i ex-pressin all que pensen. I, molt especialment, recordar que hom els ha descoltar amb la mateixa devoci i curiositat de quan ens narraven un conte els nostres pares, avis o altres parents ms grans.

Les pgines que segueixen, doncs, constitueixen una guia per portar a la prctica lorganitzaci dun club de lectura. A continuaci hi trobareu les orientacions per al professorat (objectius, continguts i criteris davaluaci) i la bibliografia consultada per a lelaboraci de la guia.

A la primera part es fa una introducci general a la temtica dels clubs de lectura. Sen delimita labast i les caracterstiques generals, i es fa una caracteritzaci del lector infantil i juvenil com a subjecte actiu daquest tipus dactivitat complementria.

A la segona part, que pot considerar-se central, es desgranen els diferents passos i possibilitats a lhora de realitzar un club de lectura, des de les activitats acadmiques que serveixen dantecedent, de formaci prvia, fins a lavaluaci, passant per la implementaci de lorganitzaci i els mecanismes de funciona-ment del club.

A la tercera part saporten dos exemples prctics: la programaci de tota una temporada amb lectors de 10 a 13 anys i lexecuci duna sessi amb lectors de 13 a 16 anys.

Completen la guia sis annexos amb materials diversos daplicaci directa a lhora de la realitzaci del club de lectura.


Educaci Primria

1 Objectius

Desenvolupar la competncia comunicativa oral per comunicar-se amb els altres, per aprendre, per ex-pressar les opinions i concepcions personals, apropiar-se i transmetre les riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials.

Desenvolupar la competncia en la llengua catalana com a vehicle de comunicaci parlada o escrita, per a la construcci dels coneixements, per al desenvolupament personal i lexpressi, i per a la seva parti-cipaci en les creacions culturals.

Expressar-se oralment, adequant les formes i el contingut als diferents contextos i situacions comunicati-ves, i mostrant una actitud respectuosa i de collaboraci.

Comprendre discursos i explicacions orals que es donen en lmbit escolar i en el context social i cultural proper.

Comprendre textos escrits que es donen en lmbit escolar i en el context social i cultural proper.

Utilitzar adequadament la biblioteca, els mitjans de comunicaci audiovisual i les tecnologies de la infor-maci per obtenir, interpretar i valorar informacions i opinions diferents.

Utilitzar la lectura com a font de plaer i enriquiment personal i apropar-se a obres de la tradici literria.

Comprendre textos literaris de gneres diversos adequats quant a temtica i complexitat i iniciar-se en els coneixements de les convencions especfiques del llenguatge literari.

2 Continguts

Dimensi comunicativa

Parlar i conversar

Participaci activa i collaborativa, en interacci amb el grup, respectant les normes que regeixen la inte-racci oral (torns de paraula, to de veu, ritme).

Orientacions per al professorat

10 Club de lectura

Exposici de temes de manera ordenada i comprensible, i participaci activa en els dilegs o debats, apor-tant i defensant idees prpies i defensant o contradient, si cal, les dels altres amb arguments raonats.

Expressi del pensament de manera coherent i estructurada per satisfer necessitats personals, escolars i socials.

Inters per participar en les converses i per expressar-se amb claredat i bona pronncia.

Adequaci del llenguatge a la situaci comunicativa en converses informals o relaci amb persones ms grans.

Escoltar i comprendre

Comprensi de missatges orals en diferents contextos: activitats daula, situacions daprenentatge en qualsevol rea, i en la vida quotidiana.

Reelaboraci i explicaci sinttica dexposicions o explicacions.

Comprensi de textos audiovisuals i identificaci i valoraci com a representacions de la realitat.

Aplicaci danlisis crtiques que permetin valorar adequadament linters de missatges escoltats i qes-tionar-los, si cal.

Capacitat crtica per comprendre all que sha escoltat i fer-se preguntes a partir dels continguts exposats.

Inters, atenci i respecte per les intervencions dels altres.

Llegir i comprendre

Lectura silenciosa i comprensi guiada.

Utilitzaci destratgies afavoridores del procs de comprensi lectora abans, durant i desprs de la lectura.

Lectura en veu alta de manera que sajusti el to de veu, la velocitat i lentonaci a lauditori.

Coneixement del funcionament duna biblioteca-mediateca de manera que es pugui trobar all que es busca tan autnomament com sigui possible.

Inters pels textos escrits com a font dinformaci i aprenentatge i com a mitj de comunicaci dexperi-ncies.

Valoraci crtica de la capacitat lectora dun mateix.

Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge

Observaci de lorganitzaci interna dels textos per explicar, per descriure, per dir com es fan les coses, per recordar, per opinar, per informar, per expressar sentiments, per divertir-se o per jugar.

Dimensi literria

Adquisici de lhbit de lectura a partir de ls de molts estmuls: audici, lectura i memoritzaci de tot tipus de textos, debats a partir dun tema o autor; biblioteca daula i descola, revistes escolars, i de les activitats literries que sorganitzen des de lescola i de lentorn proper.

Audici i visionat de productes audiovisuals adequats a ledat per fomentar i potenciar el gust esttic.

Lectura conjunta guiada per aprofundir en el sentit del text, comparar autors, situar-los en lpoca, apren-dre a fer lectura crtica, aix com per practicar algunes estratgies lectores i aprendre a interpretar el llenguatge literari.


Reconeixement de recursos retrics en els missatges audiovisuals i les diferents funcions que juguen en el text literari i en altres textos.

Dramatitzaci de contes, poemes i altres textos literaris adequats a ledat i als interessos del grup.

Reconeixement de les dades bsiques dun llibre: autor, adaptador, traductor, illustrador, editorial, col-lecci, localitat i any dedici.

Reconeixement de les dades bsiques duna producci audiovisual, pellcula, anunci o notcia.

Comprensi dels llibres de lectura i relats de ficci audiovisual: caracteritzaci dels protagonistes, com-prensi de la trama, situaci en el temps, comentari dalguns trets del llenguatge i interpretaci del sentit de les illustracions.

Coneixement del funcionament de les biblioteques per saber on es poden trobar llibres per a la seva edat i de temes del seu inters.

Coneixement del funcionament duna biblioteca virtual per trobar-hi novetats, recensions de llibres, opini-ons de lectors, recomanacions dobres, de temes o dautors.

Participaci en les converses, debats o presentacions de llibres al grup classe.

Expressi dimpressions personals desprs de les lectures i adopci duna posici crtica.

Coneixement i valoraci del text literari com a vehicle de comunicaci i dinteracci, com a fet cultural i com a possibilitat de gaudiment personal.

3 Criteris davaluaci

Valorar la participaci activa en les converses de classe i ls dun llenguatge comprensible per a les funcions bsiques. Saber escoltar els altres i respectar els torns de paraula.

Comprendre produccions orals provinents de diferents mitjans. Tenir capacitat per fer-ne una sntesi tam-b oral a partir de les idees principals.

Exposar temes de producci prpia oralment amb preparaci prvia, i adaptant lentonaci, el to de veu o el gest a la situaci comunicativa.

Comprendre autnomament textos escrits (contes, poemes, articles, fullets informatius, entre daltres).

Saber respondre i formular preguntes referides als textos que shan llegit o mirat.

Conixer el funcionament duna biblioteca tamb de les virtuals, per localitzar llibres de coneixements i lectures literries.

Utilitzar programari per comunicar-se amb lexterior: correu electrnic i entorns virtuals de comunicaci.

Mostrar comprensi dels llibres de literatura: saber explicar com sn els protagonistes, la trama, els escenaris. Valorar el llenguatge i la illustraci. Saber-ne fer una valoraci global.

12 Club de lectura

Educaci Secundria

1 Objectius

Aconseguir la competncia comunicativa oral, escrita i audiovisual en les llenges de lescola per comu-nicar-se amb els altres, per aprendre, per expressar les opinions i concepcions personals, apropiar-se de les riqueses culturals i transmetre-les i satisfer les necessitats individuals i socials.

Aconseguir la competncia en la llengua catalana com a vehicle de comunicaci parlada o escrita, per a la construcci dels coneixements, per al desenvolupament personal i lexpressi, i per a la seva participaci en les creacions culturals.

Utilitzar amb autonomia i esperit crtic els mitjans de comunicaci social i les tecnologies de la informaci i comunicaci per obtenir, interpretar, elaborar i presentar en diferents formats informacions, opinions i sentiments diversos, i per participar en la vida social.

Interaccionar, expressar-se i comprendre oralment, per escrit o en suport audiovisual, de manera coherent i adequada als contextos acadmic, social i cultural, adoptant una actitud respectuosa i de cooperaci.

Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de lactivitat acadmica, social i cultural tot valorant la lectura com a font de plaer, denriquiment personal i de coneixement dun mateix i del mn, i consolidar hbits lectors.

2 Continguts

Dimensi comunicativa

Participaci en interaccions orals, escrites i audiovisuals

Participaci en les interaccions orals, escrites i audiovisuals que tenen com a eix la construcci de la relaci social.

Participaci en activitats de relaci social i comunicaci amb altres comunitats escolars, amb lentorn immediat al centre i amb la societat en general.

Participaci en interaccions per mitj del correu electrnic i entorns virtuals de comunicaci.

s destratgies comunicatives per reformular els missatges i adaptar-se als interlocutors en contextos multilinges dinteracci.

Participaci activa i crtica en converses i situacions comunicatives orals prpies de lmbit acadmic, especialment en aquelles necessries per a lexposici dinformaci i per als intercanvis dopini.

Valoraci de la interacci com a eina per prendre conscincia dels coneixements i de les idees, i per a la regulaci dels processos de comprensi i expressi propis de tot procs daprenentatge, i tant en activi-tats individuals com en les del treball cooperatiu.

Valoraci de la interacci com a eina per prendre conscincia dels sentiments propis i aliens, i per a la regulaci de la conducta.

Coneixement de les diferncies entre els usos orals informals i formals de la llengua i conscincia de les situacions comunicatives en qu resulten adequats.


Prctica de procediments bsics dassertivitat i de manteniment de les prpies conviccions en la interac-ci amb altres parlants.

Participaci en debats de temes acadmics o escolars pautats i reglamentats.

s de les diferents estratgies comunicatives que ajuden a linici, manteniment i finalitzaci de les inte-raccions i desenvolupament de les dificultats de comunicaci amb ls delements verbals i no verbals que faciliten la realitzaci de les interaccions.

Actitud de cooperaci i respecte crtic envers les diferncies dopini en les situacions de treball coope-ratiu.

Comprensi i interpretaci de textos orals, escrits i audiovisuals de la vida quotidiana, de les relacions socials i dels mitjans de comunicaci.

Comprensi de textos orals, escrits i audiovisuals de la vida acadmica de lalumnat amb atenci a lob-tenci i comunicaci dinformaci dels diferents mitjans i suports utilitzats per a la construcci del saber propi de cada disciplina.

Anlisi de seqncies audiovisuals procedents dels mitjans de comunicaci, com a base per a lexercita-ci de situacions de conversa, expressi dopini i dargumentaci.

Identificaci del posicionament de les tesis dels interlocutors i la defensa de les idees en els textos que expressen el perqu de les coses o el raonament i les argumentacions.

Cerca dinformaci i hbits de consulta per comprendre i ampliar el contingut dels missatges, utilitzant estratgies prvies a la cerca i amb el recurs de fonts diverses.

s de tcniques danlisi del contingut de textos orals, escrits i audiovisuals.

Valoraci crtica en lacceptaci del contingut de missatges orals, escrits i audiovisuals, tot contrastant-la amb els coneixements propis i sospesant les causes i les conseqncies de les idees exposades.

Expressi de missatges orals, escrits i audiovisuals

Producci de textos orals, escrits i audiovisuals a partir dintencions i contextos comunicatius diversos.

Elaboraci de textos orals, escrits o audiovisuals ben estructurats, a partir de les idees obtingudes en textos escrits o audiovisuals elaborats en diferents llenges i suports.

Utilitzaci autnoma de la biblioteca-mediateca del centre, aix com de les tecnologies de la informaci i la comunicaci com a font dinformaci.

s dels elements lingstics i discursius essencials per a la cohesi interna de les idees dins dels textos orals, escrits o audiovisuals.

Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge

Identificaci i s delements lingstics bsics i habituals en la comunicaci oral i escrita.

Identificaci i coneixement de les caracterstiques dels discursos argumentatius, expositius, administra-tius elaborats, i de la conversa formal.

Identificaci dalguns mecanismes textuals que donen agilitat al discurs, amb especial atenci als connec-tors tils per introduir un tema, relacionar idees, posar mfasi, donar detalls, introduir conclusions, indicar causa, finalitat, condici, objecci, posicionament davant de diverses opcions.

Inters per desenvolupar un pensament crtic, obert i flexible en els processos comunicatius i en el context de laula i fora daquesta.

14 Club de lectura

Dimensi esttica i literria

Lectura autnoma o guiada, en funci del grau de complexitat, dobres o fragments de literatura adequa-des a ledat.

Coneixement dobres i autors de literatura universal ms significatius en el temps, a partir de fragments comentats, visionat de materials audiovisuals o vdeos, assistncia a representacions teatrals, recitat de poesies, audicions de poemes musicats.

Reflexi sobre els elements que fan que una obra sigui considerada clssica i sobre lactualitat dels temes de les obres que han mantingut la seva vigncia a travs del temps.

s destratgies i tcniques que ajudin a analitzar i interpretar el text literari: el comentari oral.

Lectura comentada i expressiva de contes i novelles que ofereixen estructures i veus narratives dife-rents.

Lectura comentada i recitat de poemes, tot comparant el tractament de temes recurrents en diferents autors i perodes literaris, i valorant la funci dels elements simblics i dels recursos retrics i mtrics en el poema.

Lectura comentada i dramatitzada dobres de teatre o fragments, tot valorant algunes innovacions en els temes i en les formes.

Utilitzaci autnoma de la biblioteca del centre, de les de lentorn, de les biblioteques virtuals i webs per al foment i orientaci de la lectura.

Desenvolupament progressiu de lautonomia lectora i de la consideraci de la lectura com a font de co-neixement daltres persones, poques i cultures.

Lectura, anlisi i s daltres llenguatges esttics: el cinema i la seva relaci amb obres literries a partir de lectures, visionats i anlisi de textos coneguts, propers als interessos i gustos de lalumnat o obres de significaci en la histria de la cultura.

3 Criteris davaluaci

Participar activament i reflexivament en interaccions orals, escrites i audiovisuals per a laprenentatge i per a les relacions socials.

Comprendre textos (orals, escrits i audiovisuals) expositius i argumentatius per a lexpressi didees i raonaments, expositius per a la presentaci de treballs i informes conversacionals per a lobtenci din-formaci

Mostrar inters per la millora de lexpressi oral, escrita i audiovisual prpia i aliena, i respectar les opi-nions daltri.

Exposar una opini ben argumentada sobre la lectura duna obra completa adequada a ledat; avaluar lestructura i ls dels elements del gnere, ls del llenguatge i el punt de vista de lautor; situar el sentit de lobra en relaci amb el context histric i cultural i amb la prpia experincia.

Utilitzar els coneixements literaris en la comprensi i la valoraci de textos, tot tenint en compte alguns temes i motius recurrents, les caracterstiques del gnere, el valor simblic del llenguatge potic i la fun-cionalitat dels recursos retrics del text.

Participar activament en el treball collaboratiu.


Bibliografia

Abey , Elisabet (ed.). Mexpliques un conte? Barcelona: Associaci de Mestres Rosa sensat, 2010. (Temes dInfncia; 63)

Alonso, Pura [et al]. Primer encuentro de clubes de lectura: Biblioteca Pblica del Estado de Guadalaja-ra. Educacin y Biblioteca [Madrid] (2000), nm. 113; 4 -12.

ArAnAPAlAcios , Jess; GAlindolizAldre, Beln. Leer i conversar. Una introduccin a los clubes de lectura. Gijn: Trea, 2009.

BriGGs, Asa.; Burke, Meter. De Gutenberg a internet. Una historia social de los medios de comunicacin. Madrid: Santillana, 2002.

B olAnd, Elisa. Recomendar libros a los adolescentes y a los jvenes, una propuesta bibliogrfica [article en lnia]. Imaginaria (20 mar 2002), nm. 73. [Consulta: 12 setembre 2009]

cAlvo , Blanca. Recetas para un club de lectura [en lnia]. Biblioteca de Guadalajara.

16 Club de lectura

vAnriel , Rachel; Fowler, Olive. Opening the book: finding a good read. Bradford: Bradford libraries, 1996.

V enturA, Laia. Els clubs de lectura infantil i juvenil, una manera destirar el fil per conixer un llibre i compartir-lo. Faristol [Barcelona] (novembre 2009), nm. 65; p. 8 a 11.

E L G U S T P E R

L A L E C T U R A * E L G U S T P E R











L A L E C T U R A

1

Introducci general


1 Qu s i qu no s un club de lectura?

Un club de lectura es pot definir com un grup de persones que es posen dacord a llegir el mateix llibre i desprs reunir-se per parlar-ne. Aquesta trobada pot ser presencial o virtual, ja sigui en el marc duna biblioteca pblica o dun institut, o en una hora i un dia concret, per expressar les prpies opinions en les xarxes socials dInternet o en un bloc.

El club de lectura es trobaria a la crulla de la conversa informal i la conferncia magistral. I s que el club de lectura obre les portes a la participaci de tothom, anima que cadasc aporti la seva visi sense restriccions i amb la seguretat que, es digui el que es digui sempre entre els marges del respecte pels altres, ser escoltat i valorat en la justa mesura. Per, al mateix temps, gaudeix de la presncia dun dinamitzador, habitualment un coordinador docte en literatura ja sigui perqu s bon lector, coneix b lautor de qui es parlar o ha investigat a fons sobre el moviment en qu sinscriu el llibre o la seva importncia. s a dir, el club de lectura gaudeix o hauria de gaudir dun ambient dists i desenfadat, on la gent va a buscar un cert escalf social, i de les apor-tacions encertades del coordinador que gestiona, organitza, enriqueix, dirigeix, anima, introdueix... la trobada. Aquests serien els parmetres entre els quals trobarem la majoria de clubs de lectura dadults.

Perqu un daquests clubs de lectura dadults sigui un xit no cal cap incentiu especial. La gent que hi participa ho fa de forma desinteressada, ja que la lectura i (en menys mesura segons cada participant) la voluntat dadquirir cultura o de conixer gent nova, entre daltres interessos, fan que els lectors assistei-xin a les sessions.

2 Qu passa amb els joves lectors?

El club de lectura juvenil ha de trobar algun incentiu que el faci atractiu als joves i, per letapa adolescent que viuen en aquells moments, la dimensi social i comunicativa hi pren un paper essencial. La motivaci que pot portar un jove lector a participar en un determinat club a voltes pot estar ms relacionada amb les relacions socials que genera que no pas amb la proposta lectora que ofereixi.

En lactualitat, quan dialogar s una activitat minvant i fer-la petar sembla haver deixat de ser un costum social, un club de lectura entre joves tamb t una dimensi social i comunicativa. I aquesta s, potser, la clau perqu un club de lectura tingui xit entre els joves lectors. I s que els clubs de lectura de joves estan subjectes a algunes normes diferents a les dels clubs destinats a persones adultes.

Per, atenci, un club de lectura no hauria de ser:

un espai on parlar de tot i perdre de vista els llibres. s per aix que la feina del coordinador s essen-cial perqu aix no passi;

un cenacle per a la demostraci del coneixement dun sol participant a fi i efecte de consolar el seu ego;

un lloc descarni pblic daquell que satreveix a expressar els seus sentiments o emocions a lentorn de lexperincia de llegir; ans al contrari, shan de saber valorar les aportacions personals de tots i cadascun dels participants.

Ms complicat s que, curs com pot arribar a ser un adolescent per all que diran els altres de la seva opini, nhi hagi molts que tinguin dificultats per expressar-se i mantinguin una actitud poc comunicativa. s aleshores quan shan de treure les eines del bon dinamitzador i provocar el debat, aconseguir que shi impliquin i que aportin diferents visions.

20 Club de lectura

3 Per qu un club de lectura per a infants i joves lectors?

En els darrers cursos de primria i durant tota la secundria, els nois i noies comencen una etapa dife-rent: ladolescncia. Al llarg daquests anys de canvis fsics importants, tamb se succeeixen els canvis denfocament social: la seguretat de lentorn familiar, que fins aleshores ha donat tranquillitat al nen o a la nena, canvia de direcci i senfoca vers els amics, base de molts dels seus comportaments a partir daleshores. s una poca en qu la dimensi social de tot all que es fa i no es fa amb els amics pren una importncia cabdal.

Els joves que participin en un club podran comenar a assaborir un gust nou per la lectura: sadonaran que un llibre t ms duna dimensi. A ms del vessant narratiu, excessivament valorat fins aleshores amb resums o narracions orals que responen al treball escolar del tipus escriu o explica en veu alta qu passa en el llibre, els joves lectors potser comenaran a entreveure que, darrere dun relat, hi ha un autor, una poca, una idea o pensament desenvolupat a travs dun personatge, etc. Aquesta porta que sobre i que permet descobrir altres viaranys ms enll de largument, per a molts dels lectors pot esdevenir una des-coberta que els far cmplices duna lectura ms profunda. Es tracta dun aprenentatge que transcendeix els objectius immediats de les classes de llengua i literatura.

A ms, llegir un llibre en un club, sabent que sn diversos els lectors que en aquell mateix moment poden estar vivint les mateixes experincies en la seva imaginaci, porta a un grau de complicitat de gran inte-rs amb la resta de membres. Tamb la motivaci per expressar all que hom ha sentit durant la lectura sentiments, emocions..., mesclada amb la voluntat dencertar en el judici del llibre, porta que la lectura del jove lector sigui ms profunda, ms analtica que no pas la que farem amb una lectura desbarjo i divertiment.

Estudis recents han explicat que un lector es construeix a partir dinfluncies diverses: lescola, la famlia, els companys de feina... Entre tots poden exercir una pressi sobre el no lector que, fins i tot dadult, es reenganxa o descobreix el plaer de la lectura. Aquests estudis, aix mateix, han observat que un dels elements principals pels quals un nen es converteix en lector s que totes aquestes influncies sexecutin al mateix temps, i millor com ms siguin en nombre. Encara no indiquen res sobre si, en el marc dun pla de lectura, es poden efectuar coordinadament, ja que actuacions daquesta mena sn massa recents per poder-ne recollir els fruits. Per aix els clubs de lectura poden esdevenir un pol nou i dinmic datracci envers la lectura, una estratgia a tenir molt en compte a lhora dincloure aquell alumnat amb dificultats relacionades amb la lectura, sovint perqu lhan obligat a mantenir una relaci estreta amb leducaci. El club de lectura com a tal se situa com una activitat complementria, que transcendeix el currculum.

Tamb hem de tenir en compte que un club de lectura, on les opinions sexpressen amb franquesa, cla-redat i sinceritat, contribueix al desenvolupament de la competncia en llengua oral dels participants. Aprendre a expressar-se b, a tenir un discurs endreat, a utilitzar un vocabulari ric, t i tindr beneficis evidents en el futur del jove lector: li permetr defensar millor les seves idees, aconseguir presentar-se de forma clara davant els altres i la percepci dels altres envers ell millorar perqu el tindran en ms bon concepte i, en definitiva, desenvolupar millor la seva competncia social.

Aix mateix, un club de lectura pot esdevenir, mercs a una acurada selecci dels ttols, el pont entre la lectura infantil i la lectura dadult.

Un club de lectura, sigui en el marc dun centre escolar o duna biblioteca pblica, ha de convertir-se en un espai de llibertat dexpressi, de complicitat lectora, que passi a ser un pol de trobada juvenil que ajudi a la creaci de teixit social, expressi i formaci literria i cultural. Per tot aix i, molt especialment, pel gaudi que proporciona als participants, el club de lectura s sempre una iniciativa positiva, independent-ment de lmbit, escolar o ms ampli, en qu sorganitzi.

2E L G U S T P E R












L A L E C T U R A

Propostes didctiques


En el procs de construcci, dinamitzaci i consolidaci dun club de lectura hi intervenen mltiples factors que poden fer que aquesta estratgia de difusi del gust per la lectura sigui un xit o un fracs. Amb lobjectiu clar de donar pautes concretes i experimentades de com posar en marxa i dinamitzar un club de lectura, aquest apartat ofereix propostes didctiques basades en diferents temps dexecuci. s a dir, propostes situades en els inicis de leducaci reglada i no reglada dels nens i les nenes; propostes a aplicar poc abans de linici del club; propostes durant i desprs de laplicaci daquesta estratgia, aix com altres estratgies de fcil aplicaci perqu el club de lectura no esdevingui un nucli tancat en si mateix, on es faci impossible lentrada de nous membres.

1 Antecedents

1.1 El conte a lescola, a linstitut i a casa

Narrar contes s lentrada al mn de la imaginaci, laccs a la lectura literria, la porta a descobrir un mn que aporta al lector la capacitat de fabular i, molt especialment, de compartir. s en aquests primers passos pel mn del conte que cal vetllar perqu el nen estigui acompanyat de diferents pa-drins que el guin. s necessari, doncs, que tot el seu entorn educatiu es posi dacord per abordar la narraci de contes des de tots els fronts possibles. Lescola ha de tenir clar que, al llarg de tota lescolaritat, el conte ha de ser un element present en el dia a dia dels nens: contes democions i propers per a nens petits, contes daventures per a nens ms grans, contes de terror o damor per a preadolescents...

Dins del marc del Pla de Lectura de Centre cal tenir molt en compte que el conte ha de ser un dels pilars principals. Lescola, a ms, ha de dissenyar estratgies per millorar i augmentar els moments lectors, les estones en qu el conte es converteix en motiu de trobada entre companys de qualsevol edat.

Aix, per exemple, el centre hauria de programar un pla de narracions orals per a totes les edats, que tingus en compte totes aquelles possibles estratgies perqu la narraci de contes a classe no es vagi perdent a mesura que els nens i nenes es fan grans.

Des de P3 a segon de primria, els nens i nenes han de sentir contes orals de tota mena (faules, lle-gendes, rondalles, contarelles...) a fi i efecte que vagin reconeixent els diferents elements propis del conte com ara:

les frmules dentrada ( Hi havia una vegada..., En aquell temps que les oques tenien dents...) i de fi de conte (Conte contat, conte acabat, Vet aqu un gos, vet aqu un gat, i aquest conte ja sha acabat);

els diferents personatges que poden formar part dun conte protagonistes, antagonistes... com sn les bruixes, els dimonis, els cavallers i les princeses, els herois sense voler com ferrers, sastres i altres, els nens i nenes com Ton i Guida, el Petit Polzet..., o animals com gats, gossos, guineus o llops. Tot plegat ajudar a crear uns referents culturals comuns;

les frases o estrofes repetides com serien, a tall dexemple, el fams Patufet! On ets? A la panxa del bou on no hi neva ni plou, o aquell tan dol de Ai, rateta, rateta, tu que nets tan boniqueta, que et voldries casar amb mi jo que en sc galant fadr?

Aix mateix, tamb sha de buscar diversitat de contes segons origen geogrfic, ja sigui tenint sempre com a referent els nostres grans recopiladors com Joan Amades, Enric Valor o Antoni Maria Alcover, narradors de tradici universal com Charles Perrault, els germans Grimm o Hans Christian Andersen, fins acabar amb contes del Prxim Orient, recopilats en les famoses Mil i una nits, o de lExtrem Orient, del Jap o la Xina;

A partir de cicle mitj es fa necessari introduir contes en qu laventura sigui un element cabdal: contes de colles, contes clssics amb protagonistes joves i altres. Tamb pot ser el moment de comenar a

24 Club de lectura

introduir contes per captols, que sencadenin fins a completar una histria completa, aix com contes on, amb el nus conductor dun mateix protagonista, es vagin succeint diferents fets en sessions espa-iades per dies o setmanes, per tal de despertar linters per la histria.

A cicle superior, els nens han de comenar a observar que els contes no noms sn una narraci ba-sada en una trama en qu hi passen ms o menys coses, sin que la narraci breu tamb pot tenir un transfons de denncia. s el moment de narrar contes de ms duna sessi o iniciar lectures en veu alta que permetin conixer a fons un personatge i implicar-se en la histria especialment significativa pel seu transfons. s el moment de comenar a narrar contes com El club de la cistella, dngel Burgas (La Galera, 2007) o El cam del far de Miquel Ray (Edeb, 2000).

A lESO, el conte no noms ha de tenir un paper important per conixer aquest gnere, sin que pot ser de gran utilitat perqu els adolescents aprenguin a narrar contes de por, de terror, damor... Un aprenentatge que de ben segur els ser de gran utilitat per expressar ms i millor els seus sentiments. s a dir, el departament corresponent hauria de ser capa de programar la inclusi del conte oral com a estratgia que desenvolupa moltes competncies. Aquesta tasca es pot realitzar amb:

narraci oral de contes de gneres diversos a partir de recuperar alguns dels contistes ms uni- versals de tots els temps: Anton Txkhov, Edgar Allan Poe, Robert Louis Stevenson, Pere Calders o Manuel de Pedrolo, entre daltres. Tots aquests contistes han deixat un llegat ric i variat de narra-cions de gnere realista, cmic, trgic, de terror... que far les delcies dels joves;

lectures collectives de contes en sessions monogrfiques sobre algun autor;

lectures collectives sobre algun subgnere de la contstica, ja sigui de caire cmic, fantstic, ter- rorfic, etc.

Un altre element a tenir en compte a lhora de desenvolupar la narraci oral al centre s la implicaci de tota lescola en el procs lector de lalumnat, independentment de ledat i nivell de cadasc. Cada vegada ms han aparegut a les escoles els anomenats padrins lectors. Aquesta activitat demana la implicaci de tot el centre. Els ms grans, habitualment els cursos de cicle superior o, si hi ha possibilitats, els de primer cicle de lESO, a ttol individual apadrinen els nens deducaci infantil. s interessant que aquest apadrinament no es doni noms de forma puntual, s a dir, noms per a una activitat o per a un dia en concret, sin que es pot dissenyar de manera que els de cinqu apadrinin els nens i nenes de P3, de ma-nera que, lany segent, quan els ms grans ja estiguin a sis, continun apadrinant els mateixos nens i nenes, que aleshores ja estaran a la classe de P4. La tasca daquests padrins s explicar contes als ms petits llegint el text dlbums, acompanyant la lectura dels nens, llegint llibres dillustracions en veu alta, teatralitzant petits fragments de llibres, preparant lectures en veu alta i, en definitiva, ajudant-los en laprenentatge de la lectura, acompanyant...

Aquesta tasca dapadrinament, per experincia, no noms beneficia els nens i nenes ms petits en el seu cam lector, sin tamb la convivncia del centre, ja que el grau dimplicaci dels ms grans envers els ms petits ultrapassa la relaci didctica per a la qual inicialment est dissenyada.

La biblioteca escolar i la biblioteca pblica han de treballar conjuntament per la promoci del conte en tots els mbits. En lmbit escolar, s recomanable portar a terme aquestes actuacions:

aportaci de novetats, que poden ser adquirides en dates assenyalades i difoses posteriorment a partir de lelaboraci de bibliografies que sentreguin amb els informes de cada avaluaci;

generaci de sinergies per a la promoci de lectures a classe, com seria la presentaci de les novetats en horari lectiu a fi i efecte de despertar-ne linters;

formaci de mestres i professorat en el coneixement del saber popular i de la narraci oral, amb cursos per aprendre a narrar contes orals;

inclusi de contes en totes les rees del currculum.


En lmbit de la biblioteca pblica cal incidir-hi daquesta manera:

oferta de serveis a escoles amb contacontes o presentacions dautors a la mateixa biblioteca;

aportaci de fons dlbums, reculls de contes i altres suports, mercs a prstecs de lots de llibres al centre, sense les dates de retorn prpies de lusuari privat;

assessorament en les adquisicions, collaborant perqu lescola intervingui en la selecci de llibres per a la biblioteca i a la inversa.

Finalment no podem oblidar lentorn ms proper de lalumnat. La famlia ha dassumir la part que li cor-respon com a transmissora duna determinada cultura. Els pares i les mares, i fins i tot els avis i vies, han de saber que explicar un conte no noms s la porta dentrada a la lectura, sin que s una bona manera denfortir els llaos afectius entre el lector adult i el nen o nena, apellant a les emocions que deixen mcula. Aix, com a exemple, una activitat que sha observat despecial inters est vinculada a les conegudes com a maletes o motxilles viatgeres, una activitat en qu escola i pares van a la una per potenciar els llibres a casa:

Coordinadament, lassociaci de pares i mares (AMPA), la biblioteca del centre i tamb la biblioteca pblica preparen lots de llibres, un per a cada una de les classes. Aquest lot pot contenir suports de tota mena: llibres, revistes, pellcules..., majoritriament dirigits als nens i nenes, per tamb per a pares i mares. Aquests lots sn collocats en maletes o motxilles. Cada lot s lliurat, per rigors ordre, a un alumne de la classe, que se lemportar a casa al llarg duna setmana. En aquest temps, els pares han de prendre el comproms de consultar el contingut de la maleta acompanyant el seu fill o filla en la lectura dels materials. Aquest procs segueix lordre establert i recomena quan la maleta o motxilla ha passat per totes les mans. Sempre cal estar amatent a lestat de la maleta, tot revisant-ne, modifi-cant-ne i ampliant-ne el contingut.

Des de lAMPA es poden dissenyar estratgies per al foment de la lectura des dels inicis. Aix, els pares i les mares poden participar activament en:

Cursos o xerrades, que es poden organitzar de forma coordinada amb AMPA daltres centres, a lentorn de com promocionar el llibre i la lectura a casa.

Cursos de formaci de contacontes oberts a tots els pares i mares.

Elaboraci de bibliografies segons lpoca de lany, segons temtiques, segons edats..., a fi i efecte dassessorar els pares i mares en ladquisici de llibres per a aniversaris i festes assenyalades.

Oferiment de visites a la biblioteca del barri o del poble i a biblioteques especialitzades.

1.2 Com parlar de llibres si no se sap qu criticar?

Massa vegades, a mesura que lalumnat creix, sembla que la necessitat dadquisici de continguts s ms important. Soblida que la lectura en veu alta, que una estona privada de silenci lector o el debat a lentorn duna lectura en com pot tenir ms rellevncia que altres activitats.

A voltes, massa centrats en lanlisi nuclearitzat sobre un aspecte concret del text, perdem la perspectiva de lobra com un tot. s per aix que, a mesura que creixen, els nens han danar adquirint major competn-cia literria, una competncia que fa viable la interacci entre el lector i el text per tal que, posteriorment, els debats en el club de lectura tinguin tamb una base literria ferma.

Per desenvolupar aquesta competncia es poden:

Fer lectures dramatitzades de textos teatrals. Aquesta estratgia pot consistir simplement en la lectura de textos teatrals en qu cada lector representi un personatge. Sintentar que els lectors aprenguin a vocalitzar correctament, tot accentuant el to de lobra a mesura que es vagi desenvolupant la lectura.

26 Club de lectura

Desenvolupar lectures de textos potics tenint cura de lentonaci adequada al contingut del text, intentant mantenir un to correcte que en potenci els elements ms significatius per facilitar-ne la comprensi. s important que, en la recitaci dun poema, la veu flueixi pel text recolzant-se en la rima que naccentua la musicalitat, i fugir de la simple recitaci que noms en demostri la capacitat de memoritzaci.

Realitzar comentaris collectius i crtics a classe per conixer els elements bsics dun text com sn:

reconixer els elements descriptius dels personatges, tant des del punt de vista fsic com de carcter,

reconixer lestructura bsica dun conte o duna novella inici, nus i desenlla- i com aquests poden ser ms o menys oberts o tancats segons la intencionalitat de lautor,

saber diferenciar b lautor del protagonista i del narrador, tres elements diferenciats que ajuden a entendre millor el text,

observar lestructura dels captols i com la trama del text flueix al seu travs, s a dir, com sobren i es tanquen histries, com convergeixen o divergeixen en un moment determinat, com aquesta estructura s clarament desitjada per lautor per mantenir la tensi del lector, etc.,

descobrir les diferents veus narratives primera, segona, tercera o narrador omniscient que poden ajudar a aproximar o a allunyar el text del lector,

descobrir els secrets dels dilegs i la seva estructura, tot observant com es desenvolupen, flueixen o sencallen segons la capacitat narrativa de lautor,

aturar-se a observar el lxic emprat i el perqu daquest, segons lorigen del parlant, segons el registre de la novella, segons lpoca en que va ser escrit el text...

I molts altres elements que ajudaran a establir el lxic i la terminologia necessaris per tal que, posterior-ment, en el club de lectura, un lector tingui les armes suficients per fer una anlisi formal del text.

Oferir guions complets i exhaustius per desenvolupar una crtica literria. I s que escriure crtica lite-rria s una forma daprofundir ms i millor en el llibre, s traspassar la porta del mha agradat o no mha agradat que massa vegades impera en el comentari lleuger a lentorn duna novella. Per fer crtica s, especialment, fer un acte de reflexi amb un mateix i entendre que aquella lectura ens ha deixat mcula, o no. Per escriure crtica cal fer-se necessriament quatre preguntes que ajuden a reconixer les qualitats o els defectes de lobra:

1a) Quina era la intenci de lescriptor?

2a) Va aconseguir expressar-la?

3a) Valia la pena escriure el que va escriure?

4a) Quin significat permanent t la seva obra en la histria de la literatura?

Lexercici descriure crtica ha de permetre que un altre lector en conegui una opini diferent a la prpia i, per tant, la crtica ha de deixar clar per qu li ha agradat o no un llibre. La crtica no ha de ser un simple exercici de destrucci sistemtica, sin que el mestre o el professor ha de vetllar perqu qualsevol opini que sex-pressi per escrit estigui fonamentada. I s que el terme crtica ha de prendre tot el seu significat.

Conixer i llegir exemples concrets que permetin descobrir els elements propis duna obra. s aix com es poden buscar obres en qu sutilitzi:

la primera persona en la seva narraci, com pot ser tot el gnere epistolar o b la novella M de Lolita Bosch (Crulla, 2006),

la segona persona, com a El cementiri del capit Nemo, novella de Miquel Ray (Baula, 2004),

la tercera persona i el narrador omniscient, que s el ms utilitzat en la narrativa dels coneguts com


a clssics. Aix, a tall dexemple, es poden presentar novelles com Lilla del tresor, de Stevenson; Vint mil lleges de viatge submar, de Jules Verne, o El senyor dels anells, de JRR Tolkien.

Conixer i observar les caracterstiques prpies dels gneres i dels subgneres literaris. s important que el teatre o la poesia deixin de ser els grans desconeguts o noms observats com a simple exercici danlisi literria i passin a ser lectures habituals dels nens i nenes. I la millor manera s llegint-los, coneixent-los i gaudint-ne de deb. A partir de la lectura:

en la narrativa, shan de conixer els elements que li sn propis i, molt especialment, analitzar els diferents subgneres;

en el teatre, se nobservaran els elements metaliteraris com sn les acotacions, les descripcions dels escenaris o lestructura en escenes i actes;

en la poesia, sen coneixer la rima, lestructura en versos i estrofes o, fins i tot, la narrativa potica com a subgnere que trenca els esquemes presentats.

Reconixer els paratextos com a elements que poden ajudar a la selecci dun llibre:

contraportada,

ndex,

biografia,

apndix,

cobertes,

illustracions, si aquestes noms pretenen illustrar algun passatge,

elements promocionals com sobrecoberta, guardes, detalls...

Preparar la visita dun autor o autora. Aquestes visites, com b apunta el mestre i escriptor Jaume Cela en el llibre Magrada llegir (Barcelona: Ara llibres, 2004) tenen un abans, un durant i un desprs.

Abans de la visita shaurien dassegurar alguns punts que potser semblaran evidents, per que conv deixar-ne constncia escrita, perqu all que hauria de ser evident no ho s sempre:

Cal que hi hagi una persona o unes persones poden ser un grup de nens i de nenes responsables dacollir amb deferncia la persona convidada.

Cal haver-se llegit el llibre o els llibres, sobretot per part del docent responsable del grup.

Cal posar en com les preguntes que es volen fer. Lespontanetat no s gaire educativa i sovint es pregunta el que ja shauria de saber prviament. El paper del docent es fonamental a lhora dense-nyar a preguntar o dajudar a formular interrogants amb sentit; sobretot, ha de suggerir preguntes relacionades amb els aspectes formals del text i amb el procs de creaci de lobra.

Cal que cada alumne sigui protagonista dalguna cosa. Tothom hauria de tenir assignat un paper o poder formular alguna pregunta, perqu el fet de comunicar-se directament amb un escriptor t una crrega emotiva molt especial.

Mentre es fa lactivitat, conv tenir present el segent:

Cal presentar lautor o autora i demostrar-li que ens interessa. Cal haver-ne preparat la biografia i la bibliografia per fer-la pblica. Per a aquesta difusi podem utilitzar recursos diversos: un CD, un mural, una redacci...

No s imprescindible seguir un ordre en les preguntes i conv deixar temps per a aquelles preguntes que sorgeixen durant la sessi.

Cal enregistrar el que diu la persona convidada i estalviar a lalumnat que copi tot el que diu.

28 Club de lectura

Cal evitar convertir lautor o autora en rbitre dels treballs que shan preparat. Per exemple, no el farem seure i li farem llegir treballs dels alumnes perqu els valori, perqu valorar un treball fet per lalumnat s una experincia frgil que mereix tot el respecte del mn i exigeix que lavaluador conegui, a ms del text, el context del seu autor o autora.

Cal no sotmetre el convidat a proves que desmereixin la seva feina. Per exemple, no li demanarem que improvisi un conte. Amb peticions com aquesta fem la sensaci que les persones que es dediquen a escriure estan sempre en fase dinspiraci; que sn, per tant, una mica estranys, i que la seva feina no s gaire complexa, perqu poden improvisar qualsevol text sense preparaci de cap mena.

Desprs de lactivitat:

Cal recollir tot el treball i posar-lo en com.

Cal editar-lo dalguna manera perqu formi part del fons de lescola. Amb aquests reculls podem comparar les diferents respostes que els autors han fet. Fins i tot, si hem pogut enregistrar les paraules o les imatges, podem treballar tots els components orals.

Cal treballar a fons algun autor o autora, preparar-ne una bona entrevista i fer-li una visita a casa seva. Aquesta s una de les activitats que, de ben segur, ser molt gratificant per a lalumnat. Les visites a un autor no sn noms anar a fer el xafarder, sin per conixer lentorn on treballa, com es prepara la feina, com i per qu shi dedica, etc. Tot plegat representa una tasca a realitzar abans, durant i desprs de la visita. Per a la realitzaci daquesta activitat val la pena seguir alguns dels consells de lapartat Avui en visita un autor.

En definitiva, per a la formaci del lector literari, s necessria una feina ben seqenciada i no deixar res a latzar.

Amb aquesta tasca, els lectors haurien de disposar dunes determinades competncies que shauran ad-quirit suficientment per iniciar una anlisi rigorosa dels fins a lacabament de leducaci primria o, molt especialment, al llarg de la secundria.

2 Propostes prvies per engegar el club de lectura

Abans dengegar un club de lectura ens haurem dasseure un moment i reflexionar sobre quin tipus de club volem organitzar. Per tal de seleccionar adequadament els membres del club i saber si els agrupem en un sol grup o en ms, segons els seus interessos, podem fer una petita entrevista o enquesta personal a cada un dels candidats o voluntaris a formar-ne part (vegeu lannex 1).

Hi ha diferents modalitats de club de lectura:

Segons els usuaris , s a dir, segons ledat o edats a qui el volem adrear. Aix comportar una deter-minada selecci de lectures, horaris, coordinaci amb la biblioteca o els tutors corresponents, etc. Hem de tenir en compte, per, que els interessos duna noia de dotze anys massa vegades sn lluny dels dun noi de la mateixa edat. La fractura del creixement entre nois i noies daquestes edats poden ser molt grans. s aleshores quan ha daparixer el bon dinamitzador o coordinador i tenir cura que la selecci de llibres pugui acontentar tots els presents. s important, doncs, que abans dengegar el club de lectura valorem els grups que volem fer.

Segons el tipus de lectura , s a dir, segons el gnere o subgnere. s molt diferent marcar-se com a voluntat que els lectors aprecin tot tipus de llibres, des de narrativa a poesia, passant pel teatre, que marcar-se com a objectiu que llegeixin molt especialment histries damor o de vampirs. En un primer moment s interessant intentar fer un sol grup de narrativa (el gnere que t ms adeptes) i, posteri-


orment, si el club s un xit, anar dividint el grup segons gneres. s aleshores quan pot sortir un grup que noms llegeixi cmic o un altre a qui noms agradin els llibres de poesia (estrany, per possible).

Segons la llengua de les lectures que es realitzaran. Aqu pot ser interessant demanar lassessorament despecialistes per tal de fer-ne una selecci acurada i que no tingui per objectiu una clara voluntat educativa: sha de tenir cura que, en darrer terme, la voluntat del club s promocionar la lectura i no aprendre una tercera llengua o parlar-hi.

Segons que sigui presencial o virtual . Els clubs de lectura virtuals tenen lavantatge que no cal reunir-se i que qualsevol persona pot participar-hi des don vulgui. Els clubs de lectura presencials tenen la virtut de gaudir de lescalf hum com a motivaci per a la seva assistncia.

Segons lmbit , s a dir, els mbits danimaci a la lectura, que sn de dos tipus:

Formals: escola i biblioteca.

No formals: la famlia, els mitjans de comunicaci, la llibreria...

Sigui en un mbit o en un altre, el club haur de desenvolupar-se de forma diferent. En lmbit formal, la societat li ha atorgat la potestat de generar estratgies per acostar els nois i noies a la lectura; en lmbit informal, en principi, no. Aquest fet comporta que, aix com en el primer cas lanimaci lectora es veu com a prpia de les tasques que ha de desenvolupar linstitut, lescola o la biblioteca, en el segon cas proba-blement no haurem de superar les suspiccies que aix pugui aixecar entre els participants i les famlies. Tot i aix, sigui un club de carcter formal o no, el que acabar per definir-lo s la voluntat i la illusi de tirar-lo endavant.

3 Organitzaci dun club de lectura

3.1 Per on comencem?

Per a un club de lectura, com diem, s necessari que hi hagi lectors. En un club de lectura juvenil els joves sn a lescola o a linstitut i poques vegades ens trobarem que han participat amb anterioritat en un club de lectura obert, lliure i sense premis. s a dir, els adolescents que poden participar en un club de lectura inicialment no han de necessriament de trobar un inters especial a participar en unes xerrades que a voltes els poden esdevenir pesades i avorrides. s per aix que inicialment cal preparar una campanya atractiva i ser molt conscients que Roma no es va construir en un dia, s a dir, que els fracassos poden ser habituals malgrat els esforos esmerats.

El primer pas per comenar el club s, ni ms ni menys, trobar voluntaris que hi vulguin participar, lec-tors que coneguin que, daquella activitat, no en trauran rdit curricular, sin que la seva assistncia al club s simplement per passar una estona comentant lectures en com, amb els amics i amigues. Lavantatge dels clubs de lectura per a joves s que estan localitzats a les escoles i instituts, de mane-ra que sn fcils de trobar. s per aix que es fa necessari buscar la complicitat dels equips directius i tutors per tal dorganitzar la campanya de difusi i recaptaci de fidels. Per a la captaci de lectors cal tenir en compte aquests punts:

Un dels elements que, en primer terme, cal tenir present en la difusi del club s utilitzar els mateixos mitjans que els joves lectors: Internet en totes les seves expressions (les xarxes socials, xats, blocs, webs...). Pot, doncs, ser interessant difondre lactivitat a travs dun bloc o del web del cen-tre. Per a la realitzaci daquest espai virtual ja podem implicar lectors demanant que hi collaborin, que dissenyin i aportin el seu punt de vista, obrin un grup al facebook, elaborin un bloc.... Com ms

30 Club de lectura

els impliquem, ms possibilitats tenim dassolir lxit.

Una web o un bloc a lentorn del club de lectura ha de partir de comunicar la nostra voluntat amb un llenguatge directe i clar, deixar les normes de funcionament del club a labast de tothom i animar a la participaci. Si els lectors sacosten al club i sadonen que tot all que els havem proms no aca-ba de ser tota la veritat, marxaran desenganyats i seran els pitjors apstols que podrem desitjar.

Aquest pas, a ms, ha destar acompanyat per la publicitat de sempre: cartells, fullets, trptics o altres elements fsics que serveixin dexcusa per establir un primer contacte verbal i directe amb els possibles participants al club a lescola o a linstitut, a la biblioteca o en altres mbits on sabem que es reuneixen habitualment.

El material publicitari creat per animar a la participaci al club de lectura es pot entregar a tots els alumnes:

a la porta de lescola o de linstitut, deixant-ho damunt del taulell de prstec de la biblioteca, a la secretaria del centre educatiu...,

adjunt al butllet de lAMPA,

conjuntament amb els informes dalguna de les avaluacions,

amb alguna circular de lescola o de linstitut,

lliurat en m pels tutors de cada curs...,

a les reunions dinici de curs de pares i mares, on tamb es pot intentar disposar dalgun temps per explicar com funciona, quins sn els objectius i sollicitar la comprensi i lajut de les famlies.

Aquest pot ser, tamb, el moment dobrir un petit debat i donar quatre pautes als pares i a les mares perqu continun la tasca de promoci lectora a casa, explicant-ne la importncia, aix com alguns trucs bsics que els aportin una mica de llum sobre el tema.

3.2 Aspectes bsics

En parallel a la recerca dels membres del club, s necessari anar organitzant els aspectes logstics del club de lectura. Per aix cal definir:

Lespai on es desenvolupar. Ha de complir unes condicions determinades com sn:

la privacitat;

un cert allament destmuls externs que ajudi a la concentraci en la tasca que sest realitzant;

la possibilitat de collocar-se asseguts de manera que tothom pugui veures les cares per tal que aflori un dileg ric i sincer;

una illuminaci adequada que permeti que, si es vol, es pugui llegir;

un espai que sempre sigui el mateix, ja que qualsevol canvi suposa un trasbals;

i, si lentorn ho permet, es pot complementar amb alguna beguda o menjar que aplaqui la gana.

Aquestes premisses sn habituals a la biblioteca del centre, en una aula especialitzada o a la biblioteca pblica, on es pot demanar alguna sala per desenvolupar el club de lectura.

El temps i la periodicitat:

Encara que hi ha bibliografia en qu sexplica que les trobades del club de lectura shaurien defec- tuar cada setmana, en el cas de clubs de lectura de joves no s aconsellable, ja que no tenen temps ni prctica suficient en una setmana per llegir-se volums llargs. s necessari, doncs, calcular que,


per a la lectura dun llibre de mida mitjana, un adolescent pot destinar-hi entre dues i tres setma-nes, per la qual cosa s ms factible fer trobades una vegada al mes.

Aquestes trobades mai haurien dexcedir lhora i mitja de durada si es centra exclusivament en el comentari del llibre o llibres llegits. Si la trobada t altres objectius, com pot ser el visionat duna pellcula, lactualitzaci del bloc del club o daltres, aleshores el temps es pot allargar sense limi-taci. Llavors no tan sols es parla de lectures si no que sestableixen llaos damistat que benefici-aran la dinmica del grup.

El dinamitzador o mediador s una de les peces clau de lxit o el fracs dun club de lectura, s el pont que enllaa el llibre i els lectors i que en propicia el dileg. Heu de conixer les vostres virtuts i limitacions. s per aix que en lelecci del dinamitzador caldr valorar si:

t dots de bon lector i una formaci completa de la literatura prpia i universal,

t dots de comunicaci i lideratge,

s capa de provocar quan el grup sapaga o de moderar quan sesvera,

sap organitzar i gestionar el temps i, molt especialment,

s capa de reservar-se el temps necessari per dedicar al grup a diversos anys vista: els grups no assimilen massa b el canvi de dinamitzador.

El dinamitzador o mediador ha de realitzar diferents feines:

La primera i principal s llegir els llibres del club.

Tamb ha de fer un seguiment dels lectors que assisteixen al club i valorar-ne la participaci, sense voluntat de control, sin per tenir informaci de la dinmica del grup i adaptar-hi la seva tasca. Per fer aquest seguiment de lassistncia es pot utilitzar una taula de seguiment.

Aix mateix, ha de dinamitzar la sessi i motivar els lectors perqu assisteixin a la segent. Aix pot comportar la preparaci de jocs, lectures en veu alta de fragments del text, fer referncies a possibles obres similars, etc. s a dir, el mediador no sha de quedar en la simple lectura del text, sin que ha dintentar estendre-la arreu.

Pot organitzar activitats complementries perqu els participants es coneguin ms i millor: sorti- des, visites a autors, sopars...

Ha de vetllar pel bon funcionament del club de lectura aplicant en tot moment unes normes clares i precises (vegeu lannex 3).

I qui compleix tots aquests requisits? Doncs, com que no existeix el dinamitzador perfecte ni hi ha escoles on en formen, caldr pouar en lentorn i demanar al personal de la biblioteca, del claustre, entre els pares i mares, etc., qui est disposat a assumir aquesta responsabilitat. Us aviso, per, que s una prctica que genera addicci.

Si sha fet b la publicitat, sigui pel mitj que sigui, de ben segur que hi haur alguns lectors interessats. Tot i aix, hem de ser curosos de no intentar engegar un club amb noms tres o quatre lectors. El nombre mnim hauria de rondar els vuit o deu. Aix mateix, s necessari no superar els vint o vint-i-dos partici-pants. No vindran mai tots, per moures a lentorn de la quinzena de lectors seria el nombre ideal.

De cada lector seria bo fer-ne una fitxa bsica (vegeu lannex 3) perqu, si hi ha alguna anullaci, es pugui comunicar. La fitxa hauria dincloure el nom complet, ladrea postal, el telfon i ladrea elec-trnica. De la mateixa manera, i si ells ho permeten, seria bo aconseguir que, en el cas que estiguin en alguna xarxa social, cressim un grup damistats. s probablement la millor forma de mantenir el caliu entre la gent que forma part del club, comentar levoluci de la lectura, comentar fragments dinters, provocar els lectors amb qestions sobre el final de la histria... Tot all que permeti que el lector no senfronti sol al llibre ser una bona falca per assegurar-ne la lectura.

32 Club de lectura

La selecci dels ttols a llegir s, sense cap mena de dubte, una de les tasques ms difcils del club de lectura (en lannex 5 sofereixen alguns ttols de contrastada solvncia).

En el cas dels clubs de joves, podem tenir la temptaci de seleccionar els ttols segons criteris cur- riculars, s a dir, collocar les lectures obligades del curs. Si aix ho fem, estem destinant al fracs gran part de la feina feta, alhora que enganyem els participants al club, ja que sempre s necessari tenir per objectiu desenvolupar el gust per la lectura. Daltra banda, sha de tenir cura que, en la selecci del text, hi sigui present lentitat literria, s a dir, davant de dos ttols de punyent actua-litat i que poden estar en boca de molts lectors joves, ha de prevaldre tamb un criteri de formaci literria del lector. s, doncs, necessari tenir present de separar sempre la tasca relacionada amb leducaci clarament reglada daquella que no ho s, on destaca especialment el club de lectura.

La selecci pot ser efectuada segons un criteri de diversitat de gneres. Aix, es pot tenir cura de seleccionar cada any:

un clssic

una novella damor

una de policaca

un recull de poesia

una histria fantstica

una obra teatral

un cmic

En la selecci de ttols, tamb shan de tenir en compte altre criteris com sn:

dautor

de colleccions

defemrides de determinats autors

de temtica

La selecci tamb pot deixar oberta la porta a la participaci dels lectors amb algunes lectures pendents delecci, a criteri seu. Daquesta manera es permet que participi en la selecci el nombre ms gran de persones expertes i possibles mediadors.

Per, al cap i a la fi, hi ha un criteri que moltes vegades s infallible: que el ttol seleccionat agradi al dinamitzador. I s que, si el dinamitzador presenta un llibre amb illusi, s probable que, si els lectors hi tenen confiana, sigui un ttol que agradi.

Com comprar, adquirir, obtenir, aconseguir els llibres? Els llibres es poden obtenir a partir de diferents fonts:

Demanar la complicitat de lAMPA del centre perqu nadquireixi alguns exemplars que desprs passaran a formar part del fons del centre.

Adquirir-los a partir del fons de qu disposa lescola o linstitut, mitjanant la biblioteca escolar.

Acordar-ho prviament amb la biblioteca pblica del barri o del poble per aconseguir el mxim nombre dexemplars en prstec, ja sigui del fons propi o del prstec interbibliotecari.

Aix mateix, si el centre disposa de bons contactes amb algun segell editorial, proposar-los que ofereixin els llibres en prstec, els obsequin al centre o els deixin a molt bon preu.

Les formes dadquisici sn tan diverses com podem arribar a imaginar, per aquest aspecte de lorganit-zaci del club mai no ha de suposar un impediment insalvable.


Si es vol separar encara ms lactivitat del club de lectura de lentorn del centre, es pot buscar la complicitat de la biblioteca pblica del barri o del poble. Les biblioteques normalment estan obertes a collaboracions amb clubs de lectura. Aquesta collaboraci pot suposar:

que cedeixi lespai fsic per al club una sala o unes taules reservades o lorganitzi la mateixa biblioteca;

que ofereixi prstecs de ttols a llarg termini perqu els joves lectors puguin llegir els ttols propo- sats amb tranquillitat;

que la biblioteca sigui un simple espectador o b, fins i tot, que el dinamitzador sigui, en part o totalment, el personal de la mateixa biblioteca.

3.3 Lobjectiu

En lorganitzaci dun club de lectura infantil o juvenil seria interessant que, a ms dels tres pilars bsics lectors, dinamitzador i llibres, es tingus en compte marcar-se algun objectiu concret fora de lmbit del propi club. La utilitat daquest objectiu s la de poder esdevenir un motor de trobada que aglutini el grup. s per aix que, a tall dexemple, un altre objectiu pugui ser:

Confeccionar una crtica mensual per a la revista de linstitut o de lescola.

Obrir un bloc amb comentaris dels lectors perqu serveixi de referncia a altres joves.

Ser el referent de les lectures obligatries de lany segent a linstitut o a lescola.

Que lopini dels membres del club sigui tinguda en compte en els concursos literaris del centre o del poble,

Coordinar-se o trobar-se amb altres clubs de lectura.

Participar en clubs de lectura en xarxa, com ara Qu llegeixes?

Aquest objectiu pot ser motiu de trobada ms enll del club i aix, especialment a ladolescncia, fa que els seus membres conformin una comunitat on es trobin b i cada volta hi participin ms activament.

3.4 El primer dia

La primera impressi del club de lectura pot ser decebedora si no la tenim molt ben preparada. Hem de tenir en compte que, en aquesta primera trobada, els assistents ens vindran al club sense una lectura en com, de manera que la sessi ha de dinamitzar-se a partir daltres qestions. Per tal que sigui una sessi plaent i flueixi es pot:

Obrir un dileg perqu els diferents membres del club es coneguin ms i millor, especialment pel que fa als seus gustos lectors. Aquesta estratgia no noms pot ser til cara a saber qu, com i quan lle-geixen, sin que tamb pot ajudar a seleccionar unes determinades lectures. Com a element auxiliar podem utilitzar la fitxa de lannex 1, si encara no ho hem fet.

Inspirant-nos en lexperincia del projecte Opening the book, que es desenvolupa des de fa anys al Regne Unit, la primera sessi pot obrir-se de manera que cada membre es presenti als altres i obrir el debat amb preguntes com:

Cada quan llegeixes?

On llegeixes?

Qu llegeixes i qu no llegeixes?

34 Club de lectura

Com llegeixes?

Quin o quins gneres tagraden ms?

...

Aquestes qestions poden, posteriorment, derivar cap a daltres com:

Recordes algun ttol que thagi agradat especialment?

I un personatge?

A qui tagradaria convidar a berenar a casa teva autor o personatge?

I per acabar podem introduir aspectes que, en principi, podrien semblar tabs cara a un lector:

s lcit no acabar la lectura dun llibre?

Quin llibre temportaries a una illa deserta?

Quin llibre llenaries a la foguera?

Quin quadre o fotografia associaries a un llibre?

Tot plegat ha de permetre que els lectors no se sentin cohibits per la presncia dels altres companys i del dina-mitzador. La confiana inicial ha desdevenir la clau de volta per continuar amb xit les sessions segents.

3.5 Per mantenir la flama encesa del club de lectura

Aquestes estratgies sn les que, des dun inici, el dinamitzador ha daplicar en la dinmica del club, per-qu ajuden puntualment a dinamitzar la lectura o en motiven sessions monogrfiques. Aix, per exemple:

A linici de cada sessi, podem proposar als lectors que puntun el llibre d1 a 10 o d1 a 4. s una ma-nera que tothom tingui una primera impressi de com ha gaudit de la lectura cada membre del club. Tamb podem proposar que els membres que hagin coincidit en una determinada puntuaci sajuntin i trobin un o dos arguments del perqu de la seva decisi:

Per qu els ha agradat o no?

En quin moment els va enganxar la lectura del llibre?

Amb quin personatge sidentifiquen ms?

Han ents la trama o shan quedat passatges sense comprendre?

En cas afirmatius, quins?

Etc.

Podem proposar estratgies per ajudar a la descoberta de cada lectura. Alguns clubs disposen de punts de llibre encapalats amb frases com:

Aqu s on em vaig avorrir

Aqu s on vaig enganxar-me

Aqu s on vaig deixar el llibre

Aquesta frase em va agradar molt

Aquest personatge s el meu preferit

Aquests punts de llibre sn entregats als participants del club perqu els colloquin a linterior del llibre se-gons criteri propi. Amb una estratgia tan senzilla com aquesta el dinamitzador pot aconseguir desenvolupar un dileg ric i analtic ms enll de lesquema mha agradat / no mha agradat (vegeu lannex 5).


Podem demanar als membres del club que apuntin en un paper les frases que ms els han agradat, les descripcions ms belles, els moments ms dolos o els ms amargants. Posteriorment, es pot demanar que cada membre llegeixi la seva selecci de forma voluntria i que aporti la seva visi del llibre a partir dels apunts presos.

Tamb s interessant utilitzar les xarxes socials per animar a la lectura entre trobada i trobada. Sha dacordar un dia i hora per aconseguir parlar collectivament amb els membres del club i comenar una ronda dopinions. Aquest s un s de les noves tecnologies que de ben segur agradar a la majoria de joves, sempre a punt per connectar-se.

Avui ens visita lautor

Potser una de les activitats que t millor acollida entre els clubs de lectura s la visita de lautor o autora de la darrera obra llegida. Aquesta visita ha de convertir-se en el trampol per aprofundir ms i millor en la seva obra. s necessari, doncs:

Preparar-ne prviament la visita: fer-ne una petita introducci biogrfica, assessorar els lectors sobre lobra completa, fer una llista de preguntes que se li poden fer i dinters per a tothom

Durant la visita: rebre lautor o autora de la manera que es mereix, fer-ne la presentaci als assistents, iniciar el debat a partir de les preguntes seleccionades, obrir un torn de paraula, fer fotos de la visita, expressar a lautor quins sn els moments que ms ens han agradat de la lectura del llibre, fer una lectura en veu alta dalguns fragments significatius, explicar a lautor qu han sentit o qu els ha emocionat del llibre

Desprs de la visita: preparar un petit dossier de la visita i penjar-lo al web de linstitut o de la bibli-oteca, incitar a la lectura de ms obres seves o del moment literari de qu forma part, elaborar una bibliografia comentada de les seves obres

4 Ms enll del club de lectura

La selecci i tractament duna obra determinada pot comportar la realitzaci dactivitats complementries del club de lectura prpiament dit. Podem desenvolupar activitats com:

Visionar la versi cinematogrfica del llibre en qesti.

Vincular la lectura a una obra teatral. La lectura del llibre ha danar associada a lanada al teatre per gaudir de lobra. Aquesta activitat pot donar peu a fer un debat posterior on es compari la versi teatral amb la lectura, un exercici on sobservar com de similars o diferents poden ser ambds arts.

Relacionar el llibre amb una exposici o museu en concret, de manera que illustri lpoca en qu succeeix la narraci. Aix, per exemple, si es llegeix Locell de foc dEmili Teixidor, es pot anar al Museu dHistria de Catalunya i conixer ms i millor lpoca a qu fa referncia lobra, o, si es llegeix Lombra del vent de Carlos Ruz Zafn, es pot fer una visita a la ciutat de Barcelona localitzant els indrets que cita lobra.

Quan se selecciona una obra ambientada en un entorn proper de la ciutat o poble del club de lectura, abans, durant o desprs de la lectura, fer una visita comentada a lindret concret i conixer-ne les singularitats. Aix, per exemple, amb la lectura de Laura a la ciutat dels sants de Miquel Llor, s inte-ressant dissenyar una visita als indrets de la ciutat de Vic a qu es fa referncia. Aix mateix pot fer-se al Pallars en relaci amb Pedra de tartera de Maria Barbal o a lAlta Garrotxa respecte de La punyalada de Mari Vayreda.

36 Club de lectura

Tamb pot ser de gran inters complementar el nostre club de lectura juvenil amb lectures en com amb el club dadults. Un debat entre joves i grans pot obrir portes a un ric intercanvi dopinions.

Aix mateix la vinculaci del club amb mitjans de comunicaci locals, com poden ser rdios, revistes o diaris, ajuden a cohesionar el grup. Per exemple, lelaboraci duna crtica peridica i la seva publica-ci en un mitj dmbit local o comarcal pot esdevenir un motiu dorgull per als membres del club.

5 Avaluaci dun club de lectura

En tota tasca hem de tenir en compte una avaluaci que ens permeti valorar si les estratgies seguides han estat encertades o no. Aix mateix, hem de ser prou humils per valorar si les condicions han estat les adequades o el mediador/dinamitzador ha estat a lalada del que sesperava. En el cas que els esforos esmerats no sadiguin als resultats obtinguts, s a dir, estiguin per sota de les expectatives creades, cal ser humils i clausurar el club o aplicar-hi els correctius adients per redrear la situaci. Hem de tenir molt en compte que els primers perjudicats seran els joves lectors i podem ser-ne deutors de no haver aconse-guit portar-los cap a la lectura de la millor forma possible.

En finalitzar el club, podem fer-nos algunes preguntes que ens ajudaran a observar els punts forts i els punts febles de lactivitat a fi de corregir i enfocar de nou el club per tal que lany segent sigui un xit (lannex 6 hi ha un qestionari bsic per avaluar el club).

La proposta que trobareu a lannex 6 s tan sols una primera proposta davaluaci, complementada en tot moment per altres qestions prpies de les especificitats de cada club. Aquesta avaluaci shauria de realitzar peridicament i hauria dajudar a fer-ne una memria anual per reconixer en qu i com es pot millorar, i per ajudar a no ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra.

3E L G U S T P E R












L A L E C T U R A *

Dos exemples prctics


Amb la perspectiva doferir qu sest fent en el nostre pas en els clubs de lectura, a continuaci se nofereixen dos exemples prctics. El primer model parteix de lexperincia que suposa la dinamitzaci dun club de lectura que es desenvolupa des de fa una colla danys en una biblioteca duna capital de comarques, una experincia extrapolable a qualsevol institut o escola de Catalunya. El segon exemple exposa com es desenvolupa la xerra-da en un club de lectura dun institut de la connurbaci de Barcelona a lentorn del fenomen de les novelles de vampirs i, ms concretament, sobre la primera part de la srie Crepuscle de Stephenie Meyer.

1 La programaci dun any amb lectors de 10 a 13 anys

El club de lectura daquesta biblioteca va veure la llum fa uns cinc anys quan, a proposta de la mateixa bibliote-ca, volien incentivar la lectura entre els nois i noies de final deducaci primria i primer cicle de lESO. Aquest plantejament inicial va comportar les tasques segents, que es van anar acomplint progressivament:

Com incentivar els nens i nenes a participar en el club de lectura fora de lmbit i de lhorari escolar? 1. Per part del personal de la biblioteca es van posar en contacte amb els diferents centres de la poblaci. A partir daquest primer contacte, en un dia i hora determinat sexposa, per part duna persona de la biblioteca, la idea dorganitzar un club de lectura directament als alumnes i sels convida a la partici-paci. La matrcula del club sobr inicialment per a quinze lectors per, per la gran demanda que hi va haver, finalment sampli fins a vint-i-cinc.

Els nens i nenes que volen participar al club han de passar per la biblioteca, on han domplir una fitxa 2. amb les seves dades (vegeu annex 2). Aquestes fitxes han de permetre conixer els perfils dels lectors, aix com tenir telfons i contactes per a qualsevol emergncia. Altres elements que es dissenyen per al correcte funcionament i assistncia dels lectors sn un full on sespecifiquen les dates i lhorari de cada sessi i un altre amb les normes bsiques a observar per part de tots els assistents. Aquests fulls es lliuren en el moment de la matriculaci (vegeu annex 3).

Com aconseguir els llibres? Per part de la biblioteca es destina una partida econmica per a ladquisici 3. dels llibres a llegir. Per a causa de lxit de lactivitat, el pressupost de seguit s insuficient i es poden obtenir ms exemplars dels ttols escollits mercs al prstec interbibliotecari. Per part dels centres participants tamb saporta una part del pressupost necessari, com a collaboraci de lAMPA de cada centre, i lAjuntament de la vila tamb hi destina una dotaci econmica que ha perms, entre altres coses, que alguns dels exemplars que es llegeixin en el club passin a ser propietat de cada un dels lec-tors. En el cas daplicaci daquesta estratgia en un centre educatiu, de ben segur que no hi haur cap problema a gestionar el prstec en collaboraci amb la biblioteca del municipi o del barri. Actualment aquests centres pblics estan oberts a tasques ms enll del simple prstec de biblioteca a taulell.

Qui ho dinamitza? Per part de la biblioteca, davant de la impossibilitat de temps i experincia en la dina-4. mitzaci de clubs de lectura, es decideix contractar un agent extern que esculli i gestioni el club en tot all que faci referncia a la mediaci de la lectura. Aquesta persona no t vincles necessriament amb el mn educatiu, per s amb el mn literari; aix li permet oferir una visi diferent de la que habitualment el professorat treballa en els centres. Aix, doncs, es marca clarament la diferncia entre el que suposa el desenvolupament dun gust per la lectura i de les classes de literatura prpies dun currculum educatiu.

Cada quan, com i on? La biblioteca acorda fer-ne set sessions a lany, sempre el tercer dimarts de cada 5. mes del curs escolar de novembre a maig. Entre una sessi i la segent, els participants han dhaver tingut temps de llegir el llibre que es proposa. Per a les reunions del club de lectura, la biblioteca posa a disposici una sala, tancada al pblic, amb taules i cadires que es colloquen per poder seure en cercle i que tothom es vegi les cares.

40 Club de lectura

Un cop es marquen les pautes bsiques per al funcionament del club, entre el personal de la secci infan-til de la biblioteca i el dinamitzador sacorda fer les sessions seguint lestructura segent:

Sessi 1. Presentaci del club, en qu sexpliquen els mecanismes de funcionament i participaci (ho-rari, compromisos, dinmiques...), aix com es recorden les normes bsiques que han dobservar els membres del club (vegeu annex 3).

Sessions 2 a 6. Dinamitzaci del club a lentorn de la lectura del darrer mes. A tall dexemple, les ses-sions, duna durada no superior a lhora, es desenvolupen segons aquest esquema:

Benvinguda i conversa informal a lentorn del llibre llegit (Tha agradat? On tha enganxat? Te lhas acabat?...).

Cada membre del club ha de puntuar d1 a 4 el llibre (1: no mha agradat gens; 2: mha costat acabar-lo o enganxar-mhi, no laconsellaria; 3: mha agradat, mho he passat b i no mha costat llegir-lo; 4: s el llibre que aconsellar als meus amics i amigues, i que memportaria a una illa de-serta). Cal tenir en compte que en aquest interval no hi ha terme mitj: els lectors de seguida han de decantar-se entre els valors que denoten si els ha agradat o no el llibre.

A partir daquesta puntuaci, els participants han dexpressar la seva opini del perqu han escollit una determinada puntuaci o altra. s imprescindible fonamentar la valoraci que es faci.

El dinamitzador ha de vetllar perqu el debat es desenvolupi de forma ordenada, sense que apare- guin aspectes personals ni que hi hagi membres que callin sempre per por del que diran els altres. Ha de saber repartir la paraula, fer preguntes directes entre els assistents, tenint cura de no ofen-dre o posar en evidncia alguns dels membres del club, i remarcar els aspectes de cada llibre que van motivar-ne lelecci per al club de lectura.

Quan sha aprofundit suficientment en lanlisi dels aspectes positius i negatius del llibre (fase que pot durar entre vint i quaranta minuts), el mediador presenta el ttol que es llegir per a la propera sessi:

elements a destacar

gnere

estructura

personatges

introducci histrica a lobra

detalls curiosos

incentivaci de la seva lectura...

Per acabar la sessi, es llegeix un fragment del nou ttol habitualment la part inicial per despertar-ne linters per la lectura i es reparteixen els exemplars del ttol a llegir. A linterior de cada exemplar, shi ha collocat un punt de llibre amb un text recordatori del dia i hora de la propera trobada.

Sessi 7. Visualitzaci duna pellcula que sigui una adaptaci del llibre que sha llegit. Fi de festa amb un petit refrigeri.

Com a innovaci recent, el club de lectura tamb utilitza la xarxa per connectar-se entre sessi i sessi:

Una setmana abans de la reuni, a una hora acordada, tots els membres del club que puguin es con-necten a un xat on es parla de les sensacions que els est despertant el llibre. Sha obert un entorn on noms sn convidats els membres del club de lectura, a qui sha donat dalta per poder participar-hi.

Aix mateix, el xat tamb permet que aquells que shavien desencantat amb la lectura del llibre puguin trobar motius per acabar-lo i tenir-lo llegit per a la sessi de la setmana segent.


El dinamitzador daquest xat s el mediador, qui ha de

Club de Lectura

Documents

Transcript of Club de Lectura