Clipping premsa - ADETCA teatre...Clipping premsa actualitzat a 09/01/2020 data tipus mitjà...

16
Clipping premsa actualitzat a 09/01/2020 data tipus mitjà periodista enllaç 09/01/2020 Diari 20 Minutos redacció pdf 09/01/2020 Diari ARA redacció pdf 09/01/2020 Digital Diari de Girona ACN enllaç web 09/01/2020 Diari Diari de Girona ACN pdf 09/01/2020 Diari El País redacció pdf 09/01/2020 Diari El Periódico Ramon Vendrell pdf 09/01/2020 Diari El Periódico noms propis pdf 09/01/2020 Digital El Punt Avui Jaume Vidal enllaç web 09/01/2020 Diari El Punt Avui Jaume Vidal pdf 09/01/2020 Diari El Punt Avui L'apunt pdf 09/01/2020 Diari La Vanguardia Pensem que... pdf 09/01/2020 Diari La Vanguardia Ignacio Orovio pdf 09/01/2020 Diari La Vanguardia Miguel Molina pdf 09/01/2020 Digital Musica.cat redacció enllaç web 09/01/2020 Diari Regió 7 ACN pdf 09/01/2020 Diari Segre redacció pdf 08/01/2020 Digital ARA ACN enllaç web 08/01/2020 Digital ARA Balears ACN enllaç web 08/01/2020 TV Betevé redacció enllaç web 08/01/2020 Digital CCMA redacció enllaç web 08/01/2020 Digital Cronica Global redacció enllaç web 08/01/2020 Digital Diari Més ACN enllaç web 08/01/2020 Digital El Periódico Ramon Vendrell enllaç web 08/01/2020 Digital El Punt Avui ACN enllaç web 08/01/2020 Digital Europa Press redacció enllaç web 08/01/2020 Digital Gaceta Mercantil redacció enllaç web 08/01/2020 Digital Gente Europa Press enllaç web 08/01/2020 Digital La República ACN enllaç web 08/01/2020 Digital La Vanguardia Ignacio Orovio enllaç web 08/01/2020 Digital La Vanguardia Europa Press enllaç web 08/01/2020 Digital La Vanguardia Agència EFE enllaç web 08/01/2020 Ràdio Onda Cero "La Brúixola" Robert Calvo enllaç web 08/01/2020 Digital Ràdio Balaguer redacció enllaç web

Transcript of Clipping premsa - ADETCA teatre...Clipping premsa actualitzat a 09/01/2020 data tipus mitjà...

Page 1: Clipping premsa - ADETCA teatre...Clipping premsa actualitzat a 09/01/2020 data tipus mitjà periodista enllaç 08/01/2020 Digital Regió 7 ACN enllaç web 08/01/2020 Digital The World

Clipping premsaactualitzat a 09/01/2020

data tipus mitjà periodista enllaç

09/01/2020 Diari 20 Minutos redacció pdf

09/01/2020 Diari ARA redacció pdf

09/01/2020 Digital Diari de Girona ACN enllaç web

09/01/2020 Diari Diari de Girona ACN pdf

09/01/2020 Diari El País redacció pdf

09/01/2020 Diari El Periódico Ramon Vendrell pdf

09/01/2020 Diari El Periódico noms propis pdf

09/01/2020 Digital El Punt Avui Jaume Vidal enllaç web

09/01/2020 Diari El Punt Avui Jaume Vidal pdf

09/01/2020 Diari El Punt Avui L'apunt pdf

09/01/2020 Diari La Vanguardia Pensem que... pdf

09/01/2020 Diari La Vanguardia Ignacio Orovio pdf

09/01/2020 Diari La Vanguardia Miguel Molina pdf

09/01/2020 Digital Musica.cat redacció enllaç web

09/01/2020 Diari Regió 7 ACN pdf

09/01/2020 Diari Segre redacció pdf

08/01/2020 Digital ARA ACN enllaç web

08/01/2020 Digital ARA Balears ACN enllaç web

08/01/2020 TV Betevé redacció enllaç web

08/01/2020 Digital CCMA redacció enllaç web

08/01/2020 Digital Cronica Global redacció enllaç web

08/01/2020 Digital Diari Més ACN enllaç web

08/01/2020 Digital El Periódico Ramon Vendrell enllaç web

08/01/2020 Digital El Punt Avui ACN enllaç web

08/01/2020 Digital Europa Press redacció enllaç web

08/01/2020 Digital Gaceta Mercantil redacció enllaç web

08/01/2020 Digital Gente Europa Press enllaç web

08/01/2020 Digital La República ACN enllaç web

08/01/2020 Digital La Vanguardia Ignacio Orovio enllaç web

08/01/2020 Digital La Vanguardia Europa Press enllaç web

08/01/2020 Digital La Vanguardia Agència EFE enllaç web

08/01/2020 Ràdio Onda Cero "La Brúixola" Robert Calvo enllaç web

08/01/2020 Digital Ràdio Balaguer redacció enllaç web

Page 2: Clipping premsa - ADETCA teatre...Clipping premsa actualitzat a 09/01/2020 data tipus mitjà periodista enllaç 08/01/2020 Digital Regió 7 ACN enllaç web 08/01/2020 Digital The World

Clipping premsaactualitzat a 09/01/2020

data tipus mitjà periodista enllaç

08/01/2020 Digital Regió 7 ACN enllaç web

08/01/2020 Digital The World News redacció enllaç web

29/12/2019 Digital El Temps Lluís Puig Gordi enllaç web

22/12/2019 Digital La Vanguardia Miguel Molina enllaç web

Page 3: Clipping premsa - ADETCA teatre...Clipping premsa actualitzat a 09/01/2020 data tipus mitjà periodista enllaç 08/01/2020 Digital Regió 7 ACN enllaç web 08/01/2020 Digital The World

●● BARCELONA ●Plancha: 002 ● Hora: 22:44 ● 20MINUTOS ● Fecha publicación: 9-01-2020 ●●

2 Dijous, 9 de gener del 2020 — 20MINUTOS

BARCELONA

20’’

Identifiquen una dona per abandonar la filla mentre bevia a un bar La Guàrdia Urbana va identifi-car dimarts a la tarda una do-na que bevia en un bar del carrer d’en Robador, al Raval, i que te-nia desatesa a la seva filla de dos anys. Els agents van ser alertats pels vianants i la menor va que-dar a càrrec d’un familiar.

Demanen 12 anys per apallissar un home al metro i deixar-lo invàlid La fiscalia i l’acusació particular van mantenir ahir la petició de 12 anys de presó i d’una indem-nització de 871.000 € per als tres acusats d’agredir al metro un ho-me de 49 anys, el 2016, que va patir una lesió medul·lar. Els tres acusats, d’entre 23 i 24 anys, van apallissar Antonio G. en un va-gó del metro de la línia 4 du-rant una discussió. El judici va quedar ahir vist per sentència.

El sector de la cultura diu «prou» i reclama el 2% del pressupost La nova plataforma Actua Cul-tura va reclamar ahir que es des-tini a la cultura el 2% del pressu-post que aprovi el Govern. Els sectors de les arts escèniques, l’art, la música, l’audiovisual i el llibre s’han unit per primer cop per «dir prou per dignitat» da-vant el 0,65% del pressupost que es destina actualment, una do-tació que consideren «injusta i indecent».

El jutge instructor va decretar ahir presó provisional comuni-cada i sense fiança per l’acu-sat de matar la seva dona i la se-va filla menor d’edat dilluns passat al barri de la Plana d’Es-plugues de Llobregat. Segons

va informar el Tribunal Supe-rior de Justícia de Catalunya (TSJC), l’home i la dona eren parella de fet. Els Mossos d’Es-quadra el van detenir dilluns després de rebre l’avís que ha-via matat la seva parella, de 27 anys, i la filla d’ambdós, de tres anys, en el domicili familiar.

Aquest és el primer cas de violència masclista de l’any a Catalunya i, segons el TSJC, no hi havia antecedents judicials de violència entre l’acusat i la víctima major d’edat.

L’Ajuntament d’Esplugues es personarà com acusació popu-lar en la causa d’aquest doble crim comès el dia de Reis. El consistori, que va decretar di-lluns tres dies de dol al munici-pi, va convocar un ple extraor-dinari el passat dimarts per la nit per fer una declaració insti-tucional de «dol, rebuig i con-demna per l’assassinat de dues veïnes» per violència masclis-ta. Tots els grups municipals van aprovar que l’ajuntament es presenti al judici. ● R. B.

Presó sense fiança per a l’home acusat de matar la dona i la filla

CARLA MERCADER [email protected] / @20mBarcelona

Las primeras mediciones de la reducción del tráfico que comporta la Zona de Bajas Emisiones (ZBE) del área de Barcelona, en marcha desde el 2 de enero, arrojan cifras bajas. El volumen de vehículos en el interior de la capital catalana solo disminuyó un 2,4% ayer entre las 7 y las 10 horas respec-to a la media de los días labora-bles de noviembre, informó el regidor de Emergència Climàtica, Eloi Badia, que no hizo una comparación con di-ciembre, porque, según apun-tó, el Ajuntament todavía no cuenta con datos de ese mes. En relación al mismo día del año pasado, dijo, ni siquiera se detectó un decrecimiento.

Badia señaló, asimismo, que la reducción del tráfico en los accesos a la ciudad ayer fue so-lo del 0,8% respecto a la me-dia de noviembre; y en las ron-das, del 1,8%; y añadió que no se percibió un incremento de pasajeros significativo en la red de transporte público. Sin em-bargo, dijo que es «prematu-ro» sacar conclusiones sobre la efectividad de la ZBE, porque hay «mucha variabilidad» en la disminución del volumen de vehículos en función del día –el 2 de enero fue del 11%; el 3, del 2,1%; y el 7, del 6,9%–, porque la zona se acaba de poner en mar-cha y porque todavía no se ha empezado a sancionar a los in-fractores. En este sentido, apuntó que esperan que cuan-do se comience a multar en abril, la reducción sea mayor, aunque no quiso aventurarse a cifrar la que está prevista. So-lo recordó que la ZBE afectará a unos 50.000 vehículos, un 20%

de todo el parque móvil de la ca-pital catalana.

El regidor, por otro lado, admi-tió que las cámaras de vigilan-cia detectan «muchos» vehí-culos contaminantes –sin eti-queta ambiental de la Dirección General de Tráfico (DGT)– que circulan por la zona pese a que está prohibido y confió en que las futuras sanciones hagan de-crecer también la cantidad. Además, celebró que casi 6.000 personas se han acogido a la po-sibilidad de dar de baja sus co-ches viejos a cambio de una tar-jeta de transporte público gra-tuita válida para tres años. 600 NUEVOS INSCRITOS

En el registro de vehículos con-taminantes de la Zona de Ba-jas Emisiones había inscritos ya ayer 5.635 usuarios sin distinti-vo ambiental de la DGT, infor-mó el Área Metropolitana de Barcelona (AMB), que detalló que este sumó 600 nuevos en los últimos cinco días. Del to-tal de 5.635, 4.429 han pedido autorizaciones diarias para cir-cular por la ZBE –se conceden un máximo de 10 al año – y 1.165, las exenciones previstas por movilidad reducida. EXPERTOS EN SALUD

EVALUARÁN LA EFECTIVIDAD

La comisionada de Salut, Gemma Tarafa, explicó ayer que un comité de expertos en esta materia evaluará la efecti-vidad de la ZBE. Estará forma-do por técnicos del Ajuntament, el AMB y la Agència de Salut Pú-blica de Barcelona (ASPB) y por científicos del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) y del Institut Salut Global (ISGlobal), y realizará informes exhaustivos 12 y 24 meses des-pués de la puesta en marcha de la zona.

RECURSO A LA ZBE

Después de que la Plataforma de Afectados por las Restriccio-nes Circulatorias anunciara el martes que presentará un recur-so para impugnar la ZBE, Badia consideró ayer que su puesta en marcha es una medida «propor-cional». Asimismo, añadió que entró en funcionamiento tras «mucho debate» y tras recoger «muchas alegaciones». ●

ES LA DISMINUCIÓN respecto a noviembre. En relación al mismo momento del año pasado, no ha bajado

EL AJUNTAMENT apunta que es «prematuro» valorar la eficacia de la ZBE y que espera que crezca con las multas

MÁS DE 5.600 conductores han inscrito sus coches en el registro de vehículos contaminantes

#Contaminación

El Ajuntament de Barcelona propondrá al Aeropuerto de Barcelona-El Prat eliminar los trayectos en avión que se pue-dan hacer en tren, como la co-nexión entre la capital catala-na y Madrid.

«Es una medida que se está planteando a nivel europeo», aseguró ayer el regidor de Emergència Climàtica, Eloi

Badia, que también apuntó que «el puente aéreo tiene una alternativa ferroviaria sin emi-siones».

Badia dijo, asimismo, que el Consistorio buscará la com-plicidad del aeropuerto y el puerto para reducir la polu-ción, en una mesa conjunta con la Generalitat y el Estado, en la que pedirán un plan.

«No es una competencia ex-clusivamente nuestra», advir-tió el concejal, que dijo que, por ello, el gobierno munici-pal pedirá la complicidad del resto de administraciones pa-ra reducir la contaminación. «Todos tenemos que contri-buir a la disminución de emi-siones», afirmó.

El Consistorio decretará la emergencia climática a me-diados de enero, y trabajará, señaló Badia, para reducir la contaminación en otros ám-bitos, como la alimentación, los residuos o la transforma-ción energética. ● C. M.

Un cartel en la Ronda de Dalt alerta a los conductores de la existencia de la ZBE. ACN

La Zona de Bajas Emisiones solo reduce el tráfico un 2,4%

Barcelona pedirá eliminar los trayectos en avión que se pueden hacer en tren

EN CIFRAS

95% de los habitantes de Bar-celona están expuestos a niveles de partículas PM10 superiores a los que recomienda la Orga-nización Mundial de la Salud (OMS), según la ASPB.

351 barceloneses murieron en 2018 por un exceso de partículas PM2,5 en la ciudad.

72,8% de los ciudadanos de Barcelona, siete de cada 10, se muestran dispues-tos a reducir el uso del vehículo privado para ha-cer frente a la emergen-cia climática.

15% es la disminución esti-mada de las emisiones de óxidos de nitrógeno du-rante el primer año de funcionamiento de la Zo-na de Bajas Emisiones.

●7 20M.ES/CATALUNYA

Más información sobre la Zona de

Bajas Emisiones y otras noticias de

Barcelona en 20minutos.es

Neus
Rectángulo
Page 4: Clipping premsa - ADETCA teatre...Clipping premsa actualitzat a 09/01/2020 data tipus mitjà periodista enllaç 08/01/2020 Digital Regió 7 ACN enllaç web 08/01/2020 Digital The World

cultura33ara DIJOUS, 9 DE GENER DEL 2020

La Calòrica treu la pols de la seva reina Isabel genocida

volgut treballar amb La Calòrica és el seu compromís: “Fan teatre polí-tic, independentment del to”, diu Martel. “Fent aquest espectacle vam trobar un to greu i seriós però alho-ra molt esbojarrat, i vam adonar-nos que ens identificàvem amb aquest humor”, diu el dramaturg Joan Ya-go. “La política va entrar de mane-ra conscient amb l’espectacle L’editto bulgaro –afegeix–, i des d’aleshores no l’hem deixat mai en-rere. A la reposició de Feísima en-fermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I no hi hem afegit ide-es noves, però hem afinat les exis-tents”. Una de les qüestions que ha hagut d’ajustar per força són les re-ferències a la història d’Espanya, en vista de tot el que ha passat a Cata-lunya l’última dècada. També han tingut en compte qüestions de gè-nere: “Hi ha un moment de violèn-

cia masclista directa. No l’hem tret, però l’hem tractat de la manera que es mereix”, diu Yago. També han aprofundit en les raons per les quals Joana la Boja perd el seny, una de les quals és “l’amor romàntic”.

El muntatge de La Calòrica és una tragicomèdia que critica l’afany ridícul de voler aferrar-se al poder tant sí com no i la megalomania. “La història transcorre a la cort castella-na. Isabel I i el seu marit estan espe-rant la filla perquè la reina s’està morint. El pla no es compleix i s’adonen que tot se’n va en orris”, diu Solà. Per a Yago, la monarca és un personatge monstruós: la quali-fica de “genocida” i li atribueix més greuges, com ara haver expulsat els jueus i els gitanos i haver sigut “la ideòloga” de la Inquisició”. “Hem negociat entre el nosaltres d’alesho-res i el d’ara”, conclou Yago.e

El Lliure reposa el debut de la companyia pel seu 10è aniversari

Una escena de l’obra Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I. TEATRE LLIURE

TEATRE

La companyia La Calòrica va debu-tar fa una dècada amb l’obra Feísi-ma enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I, “un Joan Yago imitant Shakespeare”, diu fent bro-ma el director de la companyia, Isra-el Solà. La van representar a l’Insti-tut del Teatre, al teatre Versus du-rant dos mesos i mig, i van fer una petita gira. Ben aviat van tenir ganes de reposar-la, però van decidir que no es volien “estancar”, com recor-da Solà, i volien continuar desenvo-lupant nous projectes. Ara li ha tor-nat a arribar l’hora a aquesta visió tragicòmica i punyent d’Isabel la Ca-tòlica, i el Teatre Lliure de Gràcia la reposa a partir d’aquest divendres i fins al dia 31 per celebrar el desè ani-versari de la companyia. Per al direc-tor del Lliure, Juan Carlos Martel, aquest espectacle fundacional és una ensenya d’uns artistes que se n’han sortit en un panorama “mol-tes vegades devastador”. “És com el primer amor”, diu l’actriu i drama-turga Carla Rovira, que va participar

en el primer muntatge de l’obra i després va seguir el seu camí. Ara ha tornat per posar-se dins la pell d’un cardenal. El fet que la reina la inter-preti un home i que una dona es po-si dins la pell d’un clergue és una de les claus amb què la companyia do-na a entendre que no es prenen seri-osament la temàtica de l’obra.

“Hem lluitat contra el descon-tentament i el record que tenim de l’obra”, diu Solà, abans de l’estrena de la reposició. I, com es podia espe-rar, hi participen tots els integrants actuals de la companyia: els intèr-prets Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher (l’encarregat de posar-se en la pell de la reina), Esther López, Marc Rius i Júlia Truyol, i l’esce-nògraf Albert Pascual. Quan Mar-tel els va demanar si tenien un de-sig per d’aquí a deu anys, Galisteo va fer broma amb tornar a muntar Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I: “Això semblarà Mar i cel, fent-la cada deu anys”.

Aposta pel teatre polític L’obra tanca el primer semestre del programa del Lliure i reflecteix l’afany de Martel per obrir la porta a professionals a la vintena, una edat semblant a la que tenien els funda-dors del Lliure quan van engegar el teatre. Una altra raó per la qual ha

BARCELONAANTONI RIBAS TUR

Els cinc portaveus de la plataforma Actua Cultura ahir al migdia. ACN

El món de la cultura reclama uns

pressupostos dignes

SECTOR CULTURAL

La nova plataforma Actua Cultura, forma-da per una àmplia representació del sector cultural català, ha reclamat aquest dime-cres que es destini a la cultura el 2% del pressupost que aprovi el Govern. El món de les arts escèniques, l’art, la música, l’audio-visual i el llibre s’han unit per primera ve-gada en una plataforma per evidenciar la “manca de consideració respecte a la cultu-ra per part de les institucions” i “dir prou per dignitat” davant el 0,67% del pressupost que s’hi destina actualment, una dotació que consideren “injusta i indecent”.

Els representants es reuniran propera-ment amb el vicepresident del Govern, Pe-re Aragonès, per demanar-li un “canvi de paradigma” sobre la cultura que es traduei-xi en un 2% dels pressupostos en no més de 3 anys. La plataforma idearà accions “ima-ginatives, contundents i dilatades en el temps” en cas que no es compleixin les se-ves demandes.

Voluntat d’arribar a la mitjana europea La plataforma assegura que el 2% és el “mí-nim per tenir una cultura digna”, una xifra àmpliament demanada al Parlament de Ca-talunya per diferents forces polítiques i que respon a la mitjana dels països de la Unió Eu-ropea. La màxima aportació pública va ser el 2008, quan es va destinar l’1% dels pressu-postos a la cultura, i amb les retallades pos-teriors s’ha arribat al 0,67% actual. “Aques-ta xifra és un se me’n fot la cultura. Naixem amb la idea que la nostra feina serà llarga. Hem de ser un país normal, no estem dema-nant res extraordinari, sinó el que el nostre entorn té”, ha assegurat l’editor de Comane-gra, Joan Sala, portaveu del sector del llibre. L’han acompanyat la gerent de Focus, Isabel Vidal, representant de les arts escèniques; el galerista Joan Anton Maragall, de l’art; Eva Faustino, directora de l’Associació de Pro-ductors i Editors Fonogràfics i Videogràfics (Apecat), que ha assistit com a representnt del sector musical, i la productora Mont-serrat Bou, del sector audiovisual.

Formen part d’Actua Cultura l’Associació d’Empreses de Teatre (Adetca), l’Acadèmia Catalana de la Música i l’Associació de Sa-les de Concerts (Asacc), el Gremi de Galeri-es d’Art, Art Barcelona, el Gremi d’Editors, la Cambra del Llibre, el Gremi de Llibreters de Catalunya, Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC) i Productes Audiovisuals Federats (Proa).e

BARCELONAARA

Tragicomèdia ‘Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I’ és una obra de Joan Yago

Page 5: Clipping premsa - ADETCA teatre...Clipping premsa actualitzat a 09/01/2020 data tipus mitjà periodista enllaç 08/01/2020 Digital Regió 7 ACN enllaç web 08/01/2020 Digital The World

ACN/DdG BARCELONA

■ La nova plataforma Actua Cul-tura, formada per la gran majoriadel sector cultural català, reclamaque es destini a la cultura el delpressupost que aprovi el Govern.Els sector de les arts escèniques,l’art, la música, l’audiovisual i el lli-bre s’han unit per primera vegadaen una plataforma per evidenciarla «manca de consideració res-pecte la cultura per part de les ins-titucions» i «dir prou per dignitat»davant el , del pressupostque es destina actualment, unadotació que consideren «injusta iindecent».

La plataforma assegura que el és el «mínim per tenir una cul-tura digna», una xifra àmpliamentdemandada al Parlament de Ca-talunya i que respon a la mitjanadels països de la Unió Europea. Elpressupost actual del Departa-ment de Cultura és de milionsd’euros, una xifra que hauriad’augmentar ins als per com-plir el del pressupost.

La despesa en cultura és de euros per habitant a l’any a Cata-lunya, en contraposició als que hi dedica Portugal, els deFrança o els euros de Dina-marca.

«No poden dir que la cultura ésessencial i vertebradora i desprésque hi hagi aquestes aporta-cions», va assegurar la portaveudel programa Actua Cultura ,Isabel Vidal, representant de lesarts escèniques. L’acompanyaven

l’editor garrotxí Joan Sala, del sec-tor del llibre; Anton Maragall,d’art; Eva Faustino, de música, iMontserrat Bou, del sector audio-visual.

La màxima aportació públicava ser el , quan es destinaval’ dels pressupostos a la cultu-ra, i amb les retallades posteriorss’ha arribat al , actual.

«Aquesta xifra és un ‘se me’n fotla cultura’. Naixem amb la idea quela nostra feina serà llarga. Hem de

ser un país normal, no estem de-manant res extraordinari, sinó elque el nostre entorn té», va asse-gurar en la presentació de la pla-taforma Joan Sala, portaveu delsector del llibre.

La reducció de gairebé un del pressupost dedicat a culturades del es tradueix, segonsdenuncia la plataforma, en la de-saparició dels ajuts a la promociói la creació, la reducció del con-sum cultural o la desaparició pro-

gressiva del teixit empresarial, en-tre múltiples conseqüències queels porten «a dir prou».

Actua Cultura s’ha reunit ambla consellera de Cultura, Mariàn-gela Vilallonga, qui els ha dit«apreteu», en referència a exposarles reclamacions directament alvicepresident econòmic del Go-vern. Amb Pere Aragonès s’hi hanreunit una vegada, però veient la«complexitat i gravetat de la situa-ció», el vicepresident els va em-

plaçar a una nova reunió al gener.Serà la primera vegada que el sec-tor cultural en conjunt es reuneixiamb un vicepresident per abordarla qüestió dels pressupostos. AAragonès se li demanarà, a més,un treball especíic de consumcultural, pel que fa als públics, decoordinació entre el món del’educació i la cultura.

«És insuicient, estem perdentlideratge, ens marxa el talent», as-segurava ahir Montserrat Bou, delsector audiovisual.

«No és un prou per a nosaltres,sinó perquè creiem que la societatha de dir prou», va dir el represen-tant de l’art, Anton Maragall.

El Govern ha traslladat la sevavoluntat de fer un esforç per inten-tar pal·liar aquesta situació.

Cultura i SocietatESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ

Diari de Girona DIJOUS, 9 DE GENER DE 2020 35

CORREU ELECTRÒNIC [email protected]

Els portaveus d’Actua Cultura, Isabel Vidal, en arts escèniques; Joan Sala, del sector del llibre; Joan AntonMaragall, en art; Eva Faustino, en música, i Montserrat Bou, pel que fa al sector audiovisual. ACN

La cultura es planta «per dignitat»El sector cultural de Catalunya fa front comú per reclamar a la Generalitat un «canvi de paradigma» que faci créixer elpressupost del Departament del 0,65% actual fins al 2% L’augment suposaria passar dels 240 milions d’euros d’ara als 840

«El 0,65% actualés un ‘se me’n fotla cultura’. Noestem demanantres extraordinari,sinó el que elnostre entorn té»Joan SalaEDITOR I REPRESENTANT DEL SECTOR DEL

LIBBRE A ACTUA CULTURA 2%

DdG OLOT

■ El MOT organitza dos clubs delectura a Olot per escalfar motorsper al festival. Els clubs estan de-dicats a María Gaínza, autora d’Elnervio óptico, i Lana Bastasic, lanova novel·la de la qual, Atrapa lallebre, sortirà just a temps per alclub. Les dues autores parlen desde la literatura de com percebemles obres d’art i de l’espurna crea-tiva que les origina. Les sessionsseran el de febrer i l’ de marçal Museu dels Sants. Les inscrip-cions ja estan obertes a la biblio-teca Marià Vayreda i al web delfestival. Aquestes activitats se su-men als cinc clubs organitzats desde les biblioteques de Girona.

Organitzen dosclubs de lectura aOlot per preparar el festival MOT

A.C. GIRONA

■La darrera Palma d’Or al festivalde Canes, Paràsits, és pels críticsgironins la millor pel·lícula estre-nada el a Girona. El ilm delsud-coreà Bong Joon-Ho, una sal-vatge faula sobre la bretxa social,s’ha endut dels vots possi-bles en la votació del Col·lectiu deCrítics de Cinema de Girona, quegestiona i programa el cinemaTruffaut.

Els set membres del col·lectiu -Anna Bayó, Jordi Camps Linell,Íngrid Guardiola, Imma Merino,Àngel Quintana, Paco Vilallonga iGuillem Terribas- que han parti-cipat en la votació d’enguany hanescollit el particular homenatgede Quentin Tarantino al Ho-llywood dels ,Once upon a timein Hollywood, en segona posició,amb vots.

Tanca el podi del amb vots la pel·lícula Portrait d’unejeune ille en feu, de Celine Sciam-ma. El ilm, que mostra la relacióamorosa entre una pintora i laseva model, encara és a la carte-llera del Truffaut.

Més enrere i, sense gaires vots

de diferència entre elles, hi cons-ten les pel·lícules An elephant sit-ting still (), òpera prima sobre laXina actual d’un jove cineasta, HuBo, que es va suïcidar després derodar-la; The marriage story (),una producció de Netlix dirigidaper Noah Baumbach, que hi abor-da el dolor d’una separació matri-monial; Le livre d’image (), l’as-saig fílmic amb el qual Jean-LucGodard relexiona sobre el món apartir d’una diversitat d’imatgespreexistents; Joker (), l’aproxi-mació psicològica de Todd Phi-llips i l’actor Joaquin Phoenix al’antagonista de Batman que vaenlluernar Venècia, i Il traditore(), amb la qual Marco Belloc-

chio reconstrueix el macrojudicide l’any contra la màia sici-liana que va ser instruït pel jutgeFalcone a partir de la delació deTomasso Buscetta.

DdG

«Paràsits», de Bong Joon-Ho.

«Paràsits», la millor estrena del 2019 pels crítics gironins El darrer film de Tarantino i «Portrait d’una jeune fille en feu» se situen en segona i tercera posició

Page 6: Clipping premsa - ADETCA teatre...Clipping premsa actualitzat a 09/01/2020 data tipus mitjà periodista enllaç 08/01/2020 Digital Regió 7 ACN enllaç web 08/01/2020 Digital The World

8 ELPAÍS Jueves 9 de enero de 2020

CATALUÑA

Carmine Cesare Grossi fue unabogado napolitano antifascistaque, en 1926, tras la enésimamuestra de “cordialidad” por par-te de camisas negras, se exilió aBuenos Aires con su esposa, Ma-ria, y sus tres hijos, Renato, Ada yAurelio, de 10, 9 y 7 años. Trasuna década en Argentina, duran-te la que no cesó en su actividadcontra el fascismo, en agosto de1936 volvió a hacer las maletas,esta vez en dirección a Barcelo-

na, ilusionado por el triunfo de larevolución en la capital catalanatras el golpe del general Franco.Allí pusieron en pie RadioLibertà, que emitió para la Italiafascista, contando una versiónopuesta a la oficial y desencade-nando la ira de Mussolini.

Alfredo Giraldi, actor ymario-netista de Nápoles, se enamoróde esta historia cuando la cono-ció de boca de su paisano el histo-riador Giuseppe Aragno y, con sucompañía, La carrozza d’oro,

montó Radio Libertà. Se trata deun monólogo basado en el ensa-yo de AragnoUn ‘no’ firmato ‘em-me’, que ya se vio en Barcelonaen 2014, gracias a MemorialDemocràtic y a la asociación Al-traItalia (que se encargó, ade-más, de traducir los sobretítulosal catalán), en una única funciónen las Cotxeres Borrell. Ahora es-tará en la Sala Fènix hasta elpróximo domingo.

La obra cuenta la emotiva his-toria de esta familia: acabada la

Guerra Civil, Renato, tras pasarcon su hermano y su padre por elcampo de concentración de SantCyprien, murió en 1941 tras unpenoso paso por manicomios;Ada y su madre sufrieron en elcampo de Argelers, donde la hijaconoció a Enrique Guzmán, unmédico anarquista madrileñocon el que se casó y fue a vivir aMadrid; Ada y Aurelio murieronen 2015 y en 2017 en Nápoles, sinque la ciudad llegase a saber,nunca, la historia que escondían

esos hermanos nonagenariosque vivían en unmodesto piso dela ciudad.

“Cuando Aragno me explicóesta historia, tan injustamentedesconocida en Nápoles, quedéfascinado”, explica el actor. “Elrelato de Aragno era comoun vol-cán en erupción, un río desborda-do. Ya no me lo pude quitar de lacabeza: tenía todos los elementosde una tragedia griega y repre-sentaba un episodio precioso pa-ra Nápoles y, también, para Bar-celona”. Además, encajaba a laperfección en los tres principiosde la compañía de Giraldi: “ética,estética y política”.

Giraldi reconoce que el proce-so de escritura ha consistido enseguir el dictado de diversos tex-tos de Aragno: “He reescrito sustextos. ¡Algunos eran realmenteteatrales! Tenían la fascinaciónde la epopeya… No me atreveríaa decir que están escritos a cua-tro manos, pero casi”. En escenaaparecen Giraldi y Luana Mar-tucci (también directora de laobra): él habla, él cuenta, él revi-ve esa pesadilla que sacude a ca-da uno de los miembros de la fa-milia Grossi; ella simplemente es-cucha, se emociona y da algunaréplica: “Algunos pasajes loscuenta ella porque dice que al es-cucharlos no puede evitar llorar;en cambio, si los recita, deja deser una espectadora en el escena-rio y se mete en el papel. Así con-tiene las lágrimas”.

Pero el tono está impregnadode amargura. “La familia Grossi,al regresar a Nápoles tras la Se-gunda Guerra Mundial, no pasópor el tubo”, cuenta Giraldi.“Eran socialistas convencidos ynunca comulgaron con los suce-sivos gobiernos de la Democra-cia Cristiana, lo que les hizo caeren el olvido. Cuando Cesare re-gresó a Italia no pudo volver atrabajar como abogado, porquelos exfascistas seguían en el tri-bunal de Nápoles”, denuncia,muy crítico con la política italia-na de aquellos años.

Junto con la exposiciónfotográfica de Andrés Igna-cio Nunca hay que dejar deluchar aunque en eso senos vaya la vida, sobre laviolencia de Estado enChile y que se inauguróelpasado 3 de enero, lasala Fènix se sumerge enla memoria històrica, ade-más de con Radio Libertà,con Iaia (del 15 al 19 deenero), en la que AlbaValldaura revive, con emo-ción y formidable desplie-gue de recursos actorales,la dura historia de su abue-la; y con Fuga (del 22 al26), de la compañía LaKlandestina, que refleja larelación de un abuelo y sunieto, con el trasfondo dela Guerra Civil.

A finales del año pasa-do, se pudo ver en esteciclo sobre la memoriahistórica Regreso al camíde la retirada, el retorno asu casa de una mujer cata-lana después de una vidaen el exilio, y La espera, enla que una mujer aguardanoticias de su marido,miembro de la Resistenciafrancesa deportado a Ale-mania.

El sector cultural de Cataluña seha unido bajo el paraguas de lainiciativa Actua Cultura para “de-cir basta y exigir un cambio deparadigma” de la Generalitat querepresente un incremento del pre-supuesto del 0,65% actual hastaun 2%, y ha marcado una agendade un máximo de tres años.

Empresas y agrupaciones pro-fesionales del mundo de la cultu-ra, que representan el 98%del sec-tor y también el 98%de la factura-ción del mismo, presentaron ayerun plan de acciones para frenar“la falta de recursos, laautoexplotación y la precarie-dad”, explicó la portavoz del pro-grama, Isabel Vidal.

El sector cultural, que en tér-

minos económicos supone un im-pacto directo del 3,5% del PIB, haprotagonizadouna “unión sin pre-cedentes” a través del programaActua Cultura con presencia detodos los ámbitos. De esta mane-ra, el sector de las artes escénicas,representado por Isabel Vidal; elsector musical, representado porEva Faustino; el sector editorial,representadopor Joan Sala; el sec-tor audiovisual, representado porMontserrat Bou; y el sector de lasartes visuales, representado porJoan Anton Maragall, están bajoel mismo paraguas.

Los portavoces de cada ámbitodejaron claro ayer en rueda deprensa, según Europa Press, queno se van a conformar con “lassobras” y apuntaron a una deba-

cle del sector en los últimos 10años respecto al resto de paísesque ha derivado en una pérdidade liderazgo, cierre de espaciosculturales y fuga de talento.

En Cataluña se destinan 30 eu-ros anuales por persona en gastocultural, lejos de los 108 de Ando-rra, 158 de Portugal, 233 de Italiay 476 de Francia, aseguraron. “Nopedimos nada extraordinario”.

Para tratar de revertir la situa-

ción, Actua Cultura se ha reunidoya con la consellera de Cultura dela Generalitat, Mariàngela Vila-llonga, los diferentes grupos par-lamentarios y con el vicepresiden-te de la Generalitat, Pere Ara-gonès, con quien se volverán a en-contrar este mismo mes.

Además, para este 2020 quie-ren “implicar a la totalidad del te-jido cultural de Cataluña e inter-pelar a otros sectores para dar

mayor visibilidad a la campaña ydotarla de más transversalidad”.

Desde el sector, sin embargo,se hace autocrítica y se reconocesu “desidia” desde la crisis econó-mica del 2008, cuando recibían el1% del presupuesto, y la complici-dad con la mirada corta del Go-vern respecto a las posibilidadesde la cultura en Cataluña. Perohandecididoplantarse “por digni-dad cultural”.

Según el programa, en la últi-ma década han mantenido el pul-so a base de “arriesgarse y com-prometerse”, pero las dificultadespara competir con otros paíseslos han llevado al límite: “Nos he-mos cansado de palabras, enten-demos la situación pero ya no va-mos a ser cómplices”. Vidal aña-dió que están “cansados de sobre-vivir”. En esa línea, apuntaronque, si no se logra un cambio deparadigma en tres años, “iremosmás allá con acciones transversa-les, imaginativas y dilatadas en eltiempo”, aunque no avanzaronninguna.

También avisaron de que go-zan de un escaparate público dia-rio, y no descartaron ser “unamancha de aceite” que se extien-da a las otras administracionesautonómicas de España.

Memoriahistórica

Una tragedia griega en laBarcelona de la Guerra Civil‘Radio Libertà’, la odisea de una familia antifascista, en la Fènix

La cultura exigea la Generalitat un 2%de su presupuestoActua Cultura, que reúne por vez primeraa todo el sector, fija el objetivo en tres años

TONI POLO, Barcelona

Alfredo Giraldi durante una representación de Radio Libertà.

EL PAÍS, Barcelona

Los representantes de Actua Cultura, ayer en Barcelona. / EP

Page 7: Clipping premsa - ADETCA teatre...Clipping premsa actualitzat a 09/01/2020 data tipus mitjà periodista enllaç 08/01/2020 Digital Regió 7 ACN enllaç web 08/01/2020 Digital The World

50 el PeriódicoDIJOUS 9 DE GENER DEL 2020cultura / espectaclesConnexió a internet: http://www.elperiodico.cat

Primera fila ICULT

Objectiu: 2%Tots els sectors culturals es planten contra el tracte «indecent» de la Generalitat i exigeixen que el pressupost destinat a la cultura augmenti del 0,6% al 2% com a mínim

RAMÓN VENDRELL BARCELONA

Joan Anton Maragall, en representació del sector de les arts visuals, va dir: «Entre el 2003 i el 2019,

la Generalitat va destinar mig milió d’euros a l’adquisició d’art, incloent-hi obra d’artistes vius».

Montserrat Bou, en represen-tació del sector audiovisual, va dir: «La falta de pressupost i que TV-3 no compleixi la seva funció de locomotora han fet que ja no siguem un referent, perquè ens falta contingut».

Isabel Vidal, en representa-ció del sector de les arts escèni-ques, va dir: «És impossible pla-nificar a mitjà termini, la classe mitjana de les sales està desapa-reixent i la infradotació dels grans espais els impedeix fer una programació potent».

Joan Sala, en representació del sector editorial, va dir: «A veure quant temps aguanta si seguim així el tradicional lide-ratge de Barcelona com a capi-tal de l’edició en castellà. A l’Amèrica Llatina hi ha un boom d’editorials al qual cal estar molt atent».

I Eva Faustino, en represen-tació del sector musical, va dir: «No hi ha una política d’impuls de la creació pròpia». I això, per exemple, amb els grans fes-tivals cada vegada més en mans de grups internacionals, és preocupant.

PARÀLISI TIRANT A CRISI / Amb aquestes imatges o resums del seu àmbit formulats de prime-res els portaveus d’Actua Cultu-ra van dibuixar ahir el paisatge de paràlisi tirant a crisi del sec-tor cultural a Catalunya. La pri-mera reclamació de la iniciati-va Actua Cultura, que agrupa el 98% de les empreses culturals de Catalunya, és exigir al Go-vern que destini el 2% del pressupost a la cultura. Actual-ment hi dedica el 0,6%, i així van les coses. Per exemple, Di-namarca hi destina el 3,4%; Ho-landa, el 2,7%; França, el 2,5%; Portugal, l’1,8%, i Andorra, l’1,3%. Traduït en despesa cultu-

El finançament d’una parcel·la menystinguda

PRESSUPOST EN CULTURA% RESPECTE AL PRESSUPOST TOTAL DESPESA PER HABITANT

Dinamarca 3,4%

Polònia 2,9%

Països Baixos 2,7%

Suècia 2,6%

França 2,5%

Bèlgica 2,4%

Portugal 1,8%

Itàlia 1,7%

Regne Unit 1,5%

Andorra 1,3%

Catalunya (2017) 0,7%

Catalunya (2019) 0,6%

Espanya (2017)* 0,3%

Espanya (2019)* 0,2%

880 €

146 €

508 €

607 €

476 €

47 €

158 €

233 €

233 €

108 €

35 €

30 €

20 €

17 €

EL PERIÓDICOFont: Eurostat

*LES AUTONOMIES TENEN LA COMPETÈNCIA DE CULTURA TRANSFERIDA.

EL GOVERN CENTRAL DESTINA AQUEST PRESSUPOST A LA CULTURA ESPANYOLA

ral del govern per habitant la cosa queda així: Dinamarca, 880 euros; Holanda 508, euros; França, 476 euros; Portugal, 158 euros; Andorra, 108 euros, i Catalunya... 30 euros Són dades de l’Eurostat i la Generalitat fa-cilitades per Actua Cultura. En efecte, el Govern central hi des-tina encara menys que el català: el 0,3%, el que suposa 20 euros per espanyol, dedicats en la im-mensa majoria a grans institu-cions estatals. Però resulta que les competències en cultura es-tan transferides a les comuni-tats autònomes. L’Ajuntament de Barcelona, per la seva banda, assigna a la cultura el 6% del seu pressupost i no són pocs els deu-tes de les administracions cen-tral i autonòmica que tapa, se-gons Actua Cultura.

33 Exposició de Bartolomé Bermejo al MNAC, el maig del 2019.

DANNY CAMINAL

Page 8: Clipping premsa - ADETCA teatre...Clipping premsa actualitzat a 09/01/2020 data tipus mitjà periodista enllaç 08/01/2020 Digital Regió 7 ACN enllaç web 08/01/2020 Digital The World

51el PeriódicoDIJOUS 9 DE GENER DEL 2020cultura / espectacles

Davant d’aquesta situació, Ac-tua Cultura, grup la facturació del qual suposa el 3,5% directe del PIB de Catalunya, ha decidit dir prou. Vidal va explicar que des del 2008 el món de la cultura ha acceptat sense queixar-se que la situació era difícil, primer per la crisi i després i fins avui pel procés. Però se n’ha atipat de fer el préssec davant un tracte per part de la Generalitat que Vidal no ha dubtat a qualificar d’«in-just» i «indecent». Actua Cultura no només exigeix l’esmentat augment de pressupost sinó un «canvi de paradigma» en la for-ma com la Generalitat conside-ra la cultura. Això és, que deixi d’utilitzar-la a conveniència com una paraula tan pomposa com buida i passi a prendre-se-la amb un mínim de serietat.

De moment Actua Cultura, una insòlita aliança de tots els sectors culturals, ha tingut una reunió amb Pere Aragonès, vice-president del Govern i conseller d’Economia, que els va emplaçar a una segona cita després d’ac-

ceptar la legitimitat de la seva protesta. La plataforma també ha passat per la des de fa uns anys gairebé indigent Conselleria de Cultura, la titular de la qual, Ma-riàngela Vilallonga, els va dir més o menys que està al seu cos-tat i que bona sort.

POSSIBILISTA / Actua Cultura anun-cia mesures «contundents, imagi-natives i llargues en el temps» si no aconsegueix el seu objectiu que el 2% del pressupost català es destini a la cultura. Per això la pri-mera cosa que ha de passar és que el Govern aconsegueixi aprovar uns pressupostos. Actua Cultura està disposada a acceptar que s’arribi al 2% en trams al llarg d’un termini de dos o tres anys, sempre que el 2020 hi hagi un augment significatiu que suposi destinar a la cultura més de l’1% del pressupost. Els grups parla-mentaris, van dir els represen-tants d’Actua Cultura, avalen la reivindicació. El 2% no és un ideal sinó una exigència «possibilista».

«Gestionem la misèria», va dir Vidal. «En molts llocs la cultura va com un coet, és en el nostre món petit on no funciona i per veure una gran exposició o un gran espectacle teatral te n’has d’anar fora», va afegir Sala. H

LLL

«La indústria audiovisual catalana ha tocat fons»

JULIÁN GARCÍA BARCELONA

Quan falten a penes deu dies per a la celebració de la 12a edició dels premis Gaudí, la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, la productora Isona Passola, té mig cap posat en les preocupacions de la gala i l’altre en la precària situa-ció d’un cine viu en el terreny cre-atiu, però llastat per la clamorosa falta de finançament. Passola, hu-racanada, posa el focus en la Gene-ralitat, a la qual apressa a atorgar una partida pressupostària a TV-3 perquè torni a generar producció pròpia, la mare del be de la indús-tria audiovisual catalana.

— ¿Com definiria la situació actu-al del cine català? — De molt precària. Estem en el moment més baix dels últims 15 anys. Recordo el 2009, l’any de Pa negre, Herois, Bruc i Eva. Va pujar l’audiència i el prestigi del cine català. Pensàvem que el tema ja estava encarrilat, però no. Que si la crisi, que si la suspensió del TC de la taxa audiovisual a les opera-dores de telefonia, que si la con-gelació dels pressupostos... Però és que no és excusa, ¡s’ha de saber reaccionar! La situació avui és bastant dramàtica. Barcelona sempre ha sigut un puntal de la producció audiovisual, però gai-rebé tota la professió se n’ha ha-gut d’anar a Madrid. Allà hi ha molta feina amb les plataformes de streaming. Aquí amb prou fei-nes queda res.

— ¿Quina és la raó, segons el seu parer, d’aquesta situació? — Jo acuso directament el Govern de la Generalitat. No jo, sinó tot el sector. Per intentar reestructu-rar TV-3, el Govern la va deixar caure com a generadora de con-tinguts audiovisuals propis. És imprescindible que la televisió pública disposi d’un pressupost per tornar a fer producció prò-pia: sèries, pel·lícules, documen-tals... TV-3 havia sigut el motor del nostre audiovisual i des de Merlí no s’ha produït res. Hem to-cat fons.

— Paradoxalment, és un moment en què, amb les plataformes, es genera més audiovisual que mai.

ISONA PASSOLA Presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català

— En aquests Gaudí hi ha molt ci-ne en català, però molt precari quant a finançament. — La majoria de pel·lícules no arri-ben ni als 100.000 euros de pressu-post i no són competitives a nivell europeu, tot i que hi hagi molt ta-lent darrere. S’està rodant en con-dicions molt precàries, sense asse-gurança, amb els equips mal trac-tats, pràcticament tot fet en acti-tud cooperativa. No dic que no hi hagi talent, que n’hi ha. Les esco-les i les universitats funcionen. I hi ha una tradició molt forta des de sempre. Però així no es pot anar pel món.

— ¿Per quina raó plataformes com Netflix han obert estudis a Madrid i no a Barcelona? — Perquè aquí ningú s’ha mogut gens perquè vinguin. A més de dotar de finançament la televi-sió pública, la Generalitat hau-ria de facilitar també a les plata-formes que s’instal·lin aquí, perquè es moren de ganes de ve-nir a Barcelona.

— El pressupost de cultura a Cata-lunya és només del 0,6%. ¿Arregla-rà una cosa que augmenti al 2%? — És una vergonya. Horroritza la comparació amb el pressupost de cultura d’altres països. Em fa gràcia perquè parlen de la socie-tat del benestar i és evident que el més important és la sanitat i l’ensenyament, però l’audiovisu-al és cultura, i la cultura és la ter-cera o quarta pota de l’estat del benestar. ¡És que un pam de car-retera menys resoldria el proble-ma de l’audiovisual!

— La falta de producció audiovi-sual pròpia provoca que els joves consumeixin cada vegada menys produccions en català. ¿Li pre-ocupa? — Tant parlar de la llengua, i el ca-talà ha perdut completament el tren de l’audiovisual. Es va deixar caure el canal infantil de TV-3, que funcionava de meravella. I no només s’està perdent la llengua i el contingut de proximitat. S’està perdent la possibilitat d’exportar aquests continguts a l’estranger. Fixi’s: una sèrie com Merlí és molt d’aquí, però ha triomfat a nivell internacional. H

«És imprescindible que la Generalitat atorgui una partida a TV-3 perquè torni a fer producció pròpia»

— En una època en què es veu més ficció que mai, tenim un govern que ha dimitit de la seva pròpia televisió pública. Aquest país sempre ha estat a l’avantguarda creativa, defensant la cultura fins i tot quan no hi havia democrà-cia. I un país sense un audiovisu-al potent no és un país, perquè avui tot es vehicula a través de l’audiovisual: la cultura, l’ense-nyament, la comunicació, la premsa. Estem perdent una opor-tunitat històrica. Això va molt de pressa, i si t’embadaleixes un o dos anys, has perdut el tren. Es-tem molt enfadats. Si no es resol el tema de TV-3, tancaran més em-preses. La majoria de projectes es-tan empantanegats. És dolorós, perquè quan els altres van més de pressa que mai, nosaltres estem més enrere que mai.

33 Isona Passola, fotografiada ahir a Barcelona.

FERRAN NADEU

Actua Cultura anuncia mesures «contundents i de llarga durada» si no veu satisfeta la seva demanda

Page 9: Clipping premsa - ADETCA teatre...Clipping premsa actualitzat a 09/01/2020 data tipus mitjà periodista enllaç 08/01/2020 Digital Regió 7 ACN enllaç web 08/01/2020 Digital The World

9el PeriódicoDIJOUS 9 DE GENER DEL 2020Opinió

Noms propis

Christophe CastanerMinistre de l’Inte -rior de França

EEEELa Fiscalia de París investiga la mort d’un repartidor asfixiat en un control policial després de ser immobilitzat amb una controvertida tècnica d’estran-gulació. Els testimonis neguen la versió dels agents que l’ho-me es comportava de manera agressiva. 3Pàg. 19

Michael O’LearyConseller delegat de Ryanair

EEEEL’aerolínia de baix cost va inici-ar ahir el desmantellament de les bases de Gran Canària, Tene-rife i Lanzarote, fet que suposa deixar uns 300 empleats sense feina. Tripulants de cabina i pi-lots van haver d’esperar fins a última hora del dia per rebre la carta d’acomiadament. 3Pàg. 27

Sadio ManéDavanter del Liverpool

EEEEL’extrem senegalès ha culminat l’any de la seva vida amb les mà-ximes distincions a què podia aspirar: campió d’Europa, de la Supercopa i del Mundial de clubs, màxim golejador de la Premier League (22 gols) i, com a epíleg, millor jugador de l’Àfri-ca del 2019. 3Pàg. 46

Mariàngela VilallongaConsellera de Cultura

EEEELa plataforma Actua Cultura, que engloba els sectors culturals de Catalunya, exigeix al Govern que el pressupost destinat a cul-tura passi del 0,6% al 2%. La titu-lar de l’àrea ha de posar tot el seu afany perquè aquesta xifra creixi sense demora. 3Pàg. 50

Quico Pi de la Serra Cantautor

EEEEEl veterà artista barceloní re-presenta com ningú l’esperit del Barnasants, el festival de la cançó d’autor. A ell li corres-pon demà obrir el que serà el 25è aniversari del certamen amb un concert a les Cotxeres de Sants. 3Pàg. 54

MAR

Calpena

El que és personal és polític, diu una vella màxima del feminis-me, atribuïda a Carol Hanisch. Una idea

que va planejar sobre el progrés de tota la sessió d’investidura, més enllà d’una lectura de gènere original. En poques ses-sions de les Corts les cir-cumstàncies personals d’al-guns parlamentaris havien tin-gut tant pes en el debat públic i en poques el factor humà havia retratat tant tants diputats. Es diu també que el veritable temperament de cada persona es coneix en els moments d’adversitat; si això és així, po-ques coses bones poden dir-se

del caràcter d’Inés Arrimadas o d’Adolfo Suárez Illana (menys encara del de Santiago Abascal). Necis, classistes, mal educats i estèrils en el seu pa-per institucional, compor-tant-se com si el poder fos el seu ‘cortijo’ (cosa que no deixa de ser irònic, al pertànyer a formacions que continuen sent minoritàries o al no haver-hi ac-cedit personalment, com en el cas de Casado).

Per moltes citacions a Azaña que es fessin –per cert, un altre dia podem parlar de la capacitat dels nostres polítics de citar no a fi d’il·lustrar res, sinó per afectar cultura–, la veritat és que la cris-pació que es va veure al Congrés no es deu tant a la confrontació entre projectes polítics, sinó a l’interès per deslegitimar-ne un de molt concret, el de la coalició de Govern. Una deslegitimació que cobra caires d’insubmissió («cop d’Estat contra la democrà-

cia»), d’intimidació (com la que va patir el diputat de Terol Exis-teix, que va haver de dormir en parador secret) o de desídia («m’importa un rave la governa-bilitat d’Espanya», va proferir una Montserrat Bassa l’actitud de la qual pot ser acceptable en un ciutadà privat, però que en el cas d’un parlamentari denota sectarisme i falta d’empatia, si no fos perquè en aquest cas l’abs-tenció d’ERC indicava que es tractava més d’una molèstia per a consum propi que d’una verita-ble invectiva contra l’Estat).

PERÒ aquesta falta d’amor per aquells que teòricament s’afirma servir per damunt de tot, no ens enganyem, no és, com deia en altre temps Po-dem, un problema de «casta». Els polítics no són diferents de la societat que els elegeix, sinó que en són un fruit i un símpto-ma. L’espectacle de la sessió

d’investidura s’entén en una Espanya on s’invoca amb mas-sa alegria l’espectre del 36 i on les opcions de regeneració i tro-bada han passat a convertir-se en sorpreses ressenyables, com en el cas dels discursos d’Aitor Esteban i Oskar Matute, gens sospitosos d’estar alineats amb el Govern del PSOE i UP, però precisament per això el con-trast amb altres grups és enca-ra més demolidor.

Però si la pitjor cara de la so-cietat espanyola es va veure en els intents de desgast d’uns quants, quedem-nos també amb l’altra cara de la política i de l’ésser humà, la d’Aina Vidal, que va convertir l’obstacle en el camí i va complir el compro-mís amb els seus votants obli-gant-se a anar a votar a pesar de la seva greu malaltia. A ella, i als que comparteixen la seva grandesa: gràcies. H Periodista.

LEONARD BEARD

Investidura al Congrés

JOAN

Tapia

Robert Shrimley ex-pressava ahir al Finan-cial Times la seva sor-presa perquè després de la gran derrota de

Jeremy Corbyn, la pitjor dels la-boristes des del 1935, el partit no busqui un nou Tony Blair, que va guanyar tres eleccions. Shrimley no apuntava tant al Blair liberal sinó al seu caràcter, «disposat a tot per guanyar, que entenia que sense arribar al poder el partit Laborista només oferia bo-nes intencions». Aquest afany a assolir el poder és una característi-ca –que molts ataquen– de Pedro Sánchez. I és que, contra el que acaba de dir Pablo Casado, Sánchez no és «un home de palla del nacionalisme». Ni de nin-gú. El seu únic nord ha si-gut liderar el vell PSOE –mutilat després que a Za-patero li explotés a la cara la crisi del 2008– i recon-quistar la Moncloa. Va guanyar les seves primeres primàries al PSOE, sent gairebé un desconegut,

contra l’oficialisme de Ferraz i amb el recolzament de Susana Díaz. Després va rebutjar ser l’home de palla de Díaz, o del PSOE tradicional.

Després de les eleccions del 2015 i amb un resultat molt re-gular (90 escons), va intentar la seva primera investidura fallida, pactant amb Rivera i esperant que Iglesias no el vetés. Després va ser defenestrat pel PSOE con-vencional després de negar-se a facilitar la investidura de Rajoy a finals del 2016. Semblava ente-rrat, però va ressuscitar a les primàries del 2017 guanyant amb terrabastall Susana Díaz. I el juny del 2018 va aprofitar la sen-tència Gürtel per ser investit presi-

dent en una moció de censura que va ser un vot contra el PP de Rajoy. Però a primers del 2019 va haver de convocar eleccions des-prés que ERC, JxCat i tota la dreta tombessin els seus pressupostos.

VA GUANYAR AMB bri-llantor les eleccions d’abril (amb 123 diputats), però lluny de la majoria absoluta. No va poder formar Govern perquè es va ne-gar a la coalició amb Podem que creia inconvenient. Va tornar a guanyar (amb tres escons menys) al novembre i ara, des-prés d’un pacte exprés amb Igle-sias, una entesa amb el pragmà-tic PNB i un tortuós festeig amb ERC, ha sigut investit amb un

marge mínim. Sánchez no és un home de palla, sinó un polític ambiciós que no vol ni desen-ganxar-se de les seves bases ni re-nunciar a governar.

Té en contra tota la dreta. Pe-rò, investit, és gairebé impossible fer-lo fora. Tret que dimiteixi (a primers del 2019 ho va fer espe-rant tenir més força). Ara haurà de patir un matrimoni de conve-niències amb ERC, treure uns Pressupostos, sobreviure sense decebre... Més tard, treballar el desglaç entre l’esquerra i el PP. Missió impossible, però obligada si vol normalitzar la vida política i fer coses per a les quals necessi-ta majories molt qualificades.

Abans ha de formar Govern i trobar un ministre de Jus-tícia (i un fiscal general) que puguin resetejar (sense revoltar) la justícia es -panyola, en tràngol difícil des que Luxemburg ha sentenciat que Puigde-mont i Junqueras són eu-rodiputats. I a més Jun-queras ha sigut elegit vicepresident del grup dels Verds.

Felip VI li va dir ahir que, després de tan llarga espera, el dolor vindrà després. Sánchez el pal-pa. Però no vol morir en l’intent. H Periodista.

Els reptes del líder socialista

Com no morir en l’intentEl primer objectiu de Sánchez és nomenar un ministre capaç de ‘resetejar’ la justícia espanyola

El factor humà

Neus
Rectángulo
Page 10: Clipping premsa - ADETCA teatre...Clipping premsa actualitzat a 09/01/2020 data tipus mitjà periodista enllaç 08/01/2020 Digital Regió 7 ACN enllaç web 08/01/2020 Digital The World

| Cultura i Espectacles | 25EL PUNT AVUIDIJOUS, 9 DE GENER DEL 2020

La cultura ho és totL’APUNT presentació d’Actua Cultura 2%, avorreix la cantarella

de “la cultura subvencionada”. La cultura necessita eldiner institucional, que és de tots, com el necessiten al-tres sectors als quals no se’ls reprova cada euro que re-ben. La cultura no pot estar relegada perquè la culturaho és tot. Llàstima que els que la ignoren no sabencom n’és, d’important, a la seva vida.Jaume Vidal

La demanda del 2% del pressupost de la Generalitatper a Cultura que fa ara el grup d’organitzacions delsector cultural Actua Cultura 2% no és, encara ques’adreci a l’actual govern, una qüestió centrada en un oaltre partit, és el crit etern d’un sector al qual es tractades de la política amb condescendència i amb bonspropòsits, però nul·les realitats. Com es va dir ahir en la

Tot el que surt és real, doncs.Parteix d’un miner de Fígolsque, quan mor el seu germà, vacap a Barcelona perquè s’ha car-regat al capatàs i, a partird’aquí, són tot d’històries reals idocumentades. En bona part,gràcies a Pep Quevedo, que emva obrir moltes portes i em vapermetre accedir a documents,seus o d’arxius públics. Un com-pany fonamental.

Ha de ser complicat sintetitzartanta informació acumulada ique l’obra funcioni narrativa-ment.És una merda, perquè, si empresento a un premi amb unanovel·la de dues mil pàgines, noel guanyo. El que faig no interes-sa, busquen un altre perfil denovel·lista. Si vas amb una his-tòria com aquesta, algun delsescassos directors literaris quequeden et dirà que està molt bél’esforç i la història, però a mi deseguida em van clavar la llufa deno ser comercial, de ser massaintel·lectual. I he venut milersde llibres! En novel·la, jo no faigparlar els cabirols, ni parlo ambles plantes, ni descric que obrola nevera per veure si hi ha per-nil dolç [riu]. Per mi, aquestanovel·la és com un còmic d’Ha-zañas bélicas amb amor.

Al text, llegim que l’obra no téintenció de revenja ni de seralliçonadora. Què ha après oentès mentre ha ‘viscut’ dins lanovel·la, però?Ara diré obvietats. He après quela Guerra Civil la va guanyar elmés bèstia. I que si l’haguessinguanyada uns altres, segura-ment també haurien passat co-ses ben funestes. He estat mésconscient que la Segona GuerraMundial va ser un desastre queva calmar Europa després de se-gles de conflictes greus. L’obraestà vista des del punt de vistadel poble i, si agafem els treba-lladors de l’època, seguramentset de cada deu eren dels sindi-cats únics de la CNT, però no ésun llibre de propaganda anar-quista, ni molt menys, perquèés força crític. He volgut mos-trar també el comportamentsalvatge d’alguns homes.

Podríem dir que és la condicióhumana, dominar i destruir?Si a un home li dones un fusell,una pistola, una bomba, es creuGary Cooper i intenta imposarla seva opinió, la seva visió de lajustícia, per sobre de la dels al-tres. Tot i això, he intentat quela novel·la, que és un gèneresubjectiu, políticament fosequànime. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

guanyat el premi Joanot Martorell

DavidCastillo,mostrantun simpàticcavallerJoanotMartorellde cartróque li vandonar deguardó delpremi i lanovel·la,amb unafoto de l’avi,feta perAgustíCentelles,a laportada ■

JUANMA

RAMOS

Amb l’afany de donar valora la relació que el Tradicio-nàrius manté des de faanys amb Kepa Junkera,el Festival Internacionalde Folk farà demà un “re-coneixement” al mestrede la trikitixa, en plena re-cuperació d’un ictus queva tenir a finals del 2018quan estava de gira a Bèl-gica. “Kepa ha col·laboratsempre amb nosaltres entota mena de projectes,formacions musicals iidees”, subratllava, ahir,en la presentació de la 33aedició del festival al C.A.T.de Gràcia, el director delTradicionàrius, Jordi Fà-bregas. El músic basc, queuns mesos abans d’aquellsotrac havia presentat, enel marc del festival, Fok,un ambiciós i apassionantrecorregut per la culturapopular dels Països Cata-lans, rebrà demà l’afectede Josep Maria Ribelles,Ballaveu, Txek, El Pontd’Arcalís, Guillem Ballaz& Marta Rius i GuillemAnguera en l’espectacleKepa Aurrera, la primerade les 70 activitats progra-mades, fins al 3 d’abril, pelTradicionàrius. “En Kepaés un músic transcenden-tal en la vitalitat actual dela música tradicional aEuskadi, la península Ibè-rica i més enllà”, reivindi-ca el festival, que dedicaràtambé a Junkera una ex-posició de fotografies deJosep Tomàs. Gaizka Pro-ject, un regenerador iaplaudit projecte a tresbandes entre el quartet vo-cal gallec Ialma, l’acordio-nista basc Iñaki Plaza i elcatalà Manu Sabaté, undels principals responsa-bles d’haver dut la gralla

més enllà del seu contexthabitual, completarà de-mà la jornada inauguraldel 33è Tradicionàrius.

Una nova ‘Moreneta’El Tradicionàrius –que,ahir, celebrava la conces-sió, al C.A.T., del nou pre-mi Joan Amades– inclou-rà també catorze presen-tacions de disc (Joana Go-mila i Laia Vallès, Marala iLa Marta Rius, entre al-tres) i tres absolutes, en-tre les quals la unió de Ger-mà Negre i la Cobla dels

Sons Essencials de MarcelCasellas per a l’espectacleLa Moreneta (7 de febrer).El festival, d’altra banda,homenatjarà Ovidi Mont-llor en el 25è aniversari deles seves “vacances” ambla presentació del nou discdels valencians El Diluvi(20 de març) i rebrà, uncop més, la visita de Quicoel Célio, el Noi i el Mut deFerreries, que capitaneja-ran l’espectacle DO Terresde l’Ebre, amb Pepet i Ma-rieta, Montse Castella iÈric Vinaixa, entre altresartistes ebrencs.

El Tradicionàrius, ambmenys presència d’artis-tes de la resta de l’Estat iEuropa que en edicionspassades, disposa aquestany d’un pressupost de130.500 euros (60.000dels quals provinents de laGeneralitat), aproxima-dament un 10% menys del’any passat. ■

El Tradicionàrius dedica la 33a edicióal músic basc, que es refà d’un ictus

BenvolgutKepa JunkeraGuillem VidalBARCELONA

14presentacions de disc sónles que oferirà, entre el 10 degener i el 3 d’abril, el FestivalTradicionàrius.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

Manu Sabaté, renovador de la gralla, durant la presentació,ahir, del 33è Tradicionàrius ■ ACN

Neus
Rectángulo
Page 11: Clipping premsa - ADETCA teatre...Clipping premsa actualitzat a 09/01/2020 data tipus mitjà periodista enllaç 08/01/2020 Digital Regió 7 ACN enllaç web 08/01/2020 Digital The World

EL PUNT AVUIDIJOUS, 9 DE GENER DEL 202026 | Cultura i Espectacles |

Un sector de la cultura ca-talana, bàsicament el del’empresa, ha dit: “Prou.”Reclama a la màxima ins-titució del país, la Genera-litat, un canvi de “paradig-ma”. I el camí per fer-hodepèn primerament d’unmillor tracte econòmic. ElDepartament de Culturarep un 0,6% del pressu-post general i el que es volés arribar, com a mitjanaeuropea, al 2%. Aquestareclamació històrica, quesense gaire concreció hasurat per l’ambient cultu-ral català, ara la fan sevaamb fermesa Actua Cultu-ra 2%, una entesa de d’or-ganitzacions empresa-rials, “però oberta a crea-dors i a tota mena d’enti-tats i col·lectius”.

Ahir en representaciódels diferents sectors vanexplicar els seus objectius.Hi eren presents, per l’àm-bit audiovisual, Montser-rat Bou; pel de les arts es-cèniques, Isabel Vidal; peldel llibre, Joan Sala; pel dela música, Eva Faustino, ipel de les arts visuals, JoanAnton Maragall. “Tot vasortir quan ens trobàvemde manera separada ennegociacions amb les ins-titucions i ens vam adonarque ens faltava unitat”, vaindicar Vidal, que creu que“les paraules dels políticsno coincideixen amb elsseus fets”: “De sempre ensparlen de la importànciade la cultura, però si s’hocreguessin de veritat fa-ríem alguna cosa perquèfos més d’un 0,6%.”

Des d’aquesta nova tau-la reivindicativa es va fer

una mirada enrere i vandir que estan “cansats dela desídia, de la manca deconsideració pel que fa a lacultura, traduïda en unpressupost minúscul”. I laqueixa va venir acompa-nyada d’un mea culpaper la manca de determi-nació i unitat del sectorfins ara. “A causa de la si-tuació de crisi dels últims10 anys, hem estat cons-tructius, empàtics i pa-

cients i enteníem que ha-víem d’esperar i fins i tothem estat còmplices delmanteniment d’aquestamirada curta”, va dir Isa-bel Vidal.

Un dels punts que vancelebrar de la seva acció ésla unitat de tots els àmbitsculturals “amb qüestionsàmplies que ens afecten atots”. Per Joan Sala: “Con-siderem que ara ha arribatel moment d’unir-se amb

la idea que la nostra feinaserà llarga. Hem de ser unpaís normal, amb dota-cions normals. No dema-nem res extraordinari, si-nó el que té el nostre en-torn.” Segons dades de laGeneralitat i d’Eurostat,la despesa per a cultura al’any per habitant és a Ca-talunya de 30 euros, men-tre que a Dinamarca arri-ba als 800; a França, als200; a Portugal, als 120, i a

Polònia, als 90.El sector va recordar

que l’objectiu del 2% delpressupost de la Generali-tat ha estat una reivindi-cació des de fa molt detemps, amb un acord par-lamentari inclòs, de no-més fa un any.

La disminució en un50% del pressupost de Cul-tura des de l’any 2009 finsa l’actualitat ha suposat“la desaparició de línies

d’ajuda a la promoció, a lacreació i a la producció cul-tural”. També van lamen-tar la caiguda de les dota-cions en infraestructuresculturals públiques, demanera que “el consumcultural ha baixat i conti-nua baixant”, i van alertarque el teixit empresarials’està desfent: “El sectorde la cultura ha mantingutel pols a força d’arriscar ide comprometre sense elnormal suport de l’admi-nistració.”

Quan se’ls va demanarcasos concrets, Maragallva explicar que la Genera-litat entre els anys 2003 i2019 va invertir en adqui-sició d’art només mig mi-lió d’euros, i MontserratBou va afirmar: “Si és refe-rent en molts mercats in-ternacionals, el sector del’audiovisual està deixantde ser-ho.” Eva Faustinova alertar que el pla inte-gral de la música “ha que-dat obsolet” i Joan Sala hiva afegir: “Catalunya, desde temps immemorials,ha ostentat el lideratge del’edició en castellà, però noestem contrarestant enabsolut el sorgiment d’edi-torials independents aSud-amèrica. Ja veuremquants anys som capaçosde mantenir aquest lide-ratge mundial.”

Després de reunir-seamb el vicepresident de laGeneralitat, Pere Arago-nès; la consellera de Cultu-ra, Mariàngela Vilallonga,i representants de tots elspartits polítics del Parla-ment, tenen convocadauna nova reunió aquestmes amb Aragonès percontinuar tractant aques-ta problemàtica. ■

Proclama pel 2%Jaume VidalBARCELONA

El grup Actua Cultura 2%, integrat per associacions empresarials de la culturacatalana, reclama que el govern tingui més atenció pressupostària per al sector

“Al calaix han quedatmolts plans per mancade pressupost, el plaintegral de la músicaja ha quedat obsolet”Eva FaustinoMÚSICA

“La Generalitat entreels anys 2003 i 2019ha invertit enadquisició d’art nomésmig milió d’euros”Joan Antón MaragallARTS VISUALS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Catalunya haostentat el lideratgede l’edició en castellà,però aquest lideratgemundial pot acabar”Joan SalaSECTOR EDITORIAL

“Des del sector hemestats còmplicesdurant tempsd’aquesta miradacurta a la cultura”Isabel VidalARTS ESCÈNIQUES

Montserrat Bou, Isabel Vidal, Eva Faustino, Joan Anton Maragall i Joan Sala, ahir en la presentació d’Actua Cultura 2% ■ V.B.

Actua Cultura 2% no es con-sidera una plataforma, sinó“un grup d’acció”. Les entitatsque l’han impulsat són Adet-

ca, Associació d’Empreses deTeatre de Catalunya; Ciatre,Associació de Companyies deTeatre Professional de Catalu-nya; Apecat, Associació deProductors i Editors Fonogrà-fics i Videogràfics Catalans;Acadèmia Catalana de la Mú-sica; Asacc, Associació de Sa-

les de Concerts de Catalunya;ARC, Associació Professionalde Representants, Promotorsi Mànagers de Catalunya; As-sociació Plataforma d’Arts deCarrer; PAF, Productors Asso-ciats de Fonogrames; Gremide Galeries d’Art; Art Barcelo-na; Gremi d’Editors; Edi-

tors.cat; Cambra del Llibre;Gremi de Llibreters de Catalu-nya; PAC, Productors Audiovi-suals de Catalunya; CatalunyaFilm Festival; Gremi de Cine-mes de Catalunya, i Proa, Pro-ductors Audiovisuals Fede-rats.

Segons van explicar ahir

els impulsors d’Actua Cultura2%, estan oberts a altres enti-tats i fins i tot han rebut el su-port del Conca.

Volen pressionar fins a as-solir el 2%: “Podem donarterminis però han de ser curtsi amb increments significa-tius.” En el cas de no assolir la

seva fita faran accions de res-posta: “imaginatives, contun-dents i dilatades en el temps”.I amb això juguen a favor“perquè cada dia hi ha moltsespais en què se celebren ac-tes culturals”. També volen in-tervenir activament en la futu-ra llei de mecenatge. ■

Un “grup d’acció”que vol cercarmés complicitats

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

I si no s’hi arriba... “accions contundents i imaginatives”

Page 12: Clipping premsa - ADETCA teatre...Clipping premsa actualitzat a 09/01/2020 data tipus mitjà periodista enllaç 08/01/2020 Digital Regió 7 ACN enllaç web 08/01/2020 Digital The World

30 LAVANGUARDIA DIJOUS, 9 GENER 2020

ANÀLISI

Lesarts exigeixenun2%opassarana l’acció

Actua Cultura uneix per primer cop tot el sector cultural

IGNACIO OROVIOBarcelona

Delesparaulesalsfets.La plataformaActuaCultura, que recla-ma que la Generali-tat apugi del 0,6 al

2% (la mitjana europea) el pressu-post que dedica a les arts i les lle-tres,passaràal’acciósilessevespe-ticions cauen en sac foradat. Per laseva pròpia naturalesa, el sector téuna gran visibilitat (només el tea-tre, per posar un exemple, té uns

2,6milionsd’espectadors a l’any), ino dubtaran a fer-la servir perconscienciar del menyspreu pres-supostari que el Govern demostraper lacultura.Però, de moment, paraules.

L’entitat, amb una existència queva ser avançada per aquest diari el22 de desembre, es va presentarahir oficialment a Barcelona ambunprogramaque,araperara,ésre-flexió.ActuaCulturauneixperpri-mera vegada tots els sectors del’àmbit cultural; ahir va estar re-presentada per Isabel Vidal (arts

CulturaEl Govern destina un 0,6% del seu pressupost a Cultura, lluny del 2% de mitjana europeu

escèniques), Montserrat Bou (au-diovisual), EvaFaustino (musical),Joan Sala (editorial) i Joan AntonMaragall (art).“Entenem la situació, amb deu

anys de crisi profunda i també decomplexitat política, però ja no lacompartirem més. Ha arribat elmoment dedir prou.D’algunama-nera ens hemsentit còmplices res-pecte d’aquella mirada curta delsnostresgovernants”, vadirahirVi-dal. “No es tracta només de diners–va afegir–, es tracta d’aconseguirun canvi de paradigma en la visió

que la Generalitat té de la cultura iel seu tractament social”.Algunes de les reivindicacions,

més enllà del terreny econòmic,són que s’aposti d’una vegada perun acostament entre educació icultura, per unapolítica de creacióde públics, per un rescat de leshumanitats en la trajectòria edu-cativa, per una protecció d’espaisculturals contra lavoracitat immo-biliària i peruna llei demecenatge.Fa anys que aquesta és la promesahabitual de cada nou ministre deCultura.

LLIBERT TEIXIDÓ

Un espectacle al Teatre Grec de Barcelona

Undret quecal exigir

Algunes citacions cal actu-alitzar-les perquènoque-din obsoletes. A Steinbeckse n’hi atribueix una que vea dir queper la pols acumu-lada als llibres de les biblio-teques públiques es coneixel nivell cultural d’unpaís.Ara l’escriptor hauria decanviar l’enunciat: “Per lesretallades de la partida decomprade llibres de lesbiblioteques públiques esconeix el nivell...”. Ara bé,el significat continuariasent elmateix; és a dir, unsuspens per a aquells paï-sos queprefereixen gastar-se els diners en qualsevolcosa abans que en cultura.UnGovern comel català,

que destina a aquesta àreaun0,65%del pressupost, ésun executiu que considerapoc o gens rellevant elevarla formació cultural delsseus administrats. A l’espa-nyol sembla que encara liinteressamenys, ja queambprou feines inverteixun0,2%, tot i que en el seucas es pot al·legar que granpart de les competènciesestan transferides a lescomunitats autònomes.La reivindicació de la

plataformaActuaCulturaperquè el pressupost decultura català s’incrementifins al 2%és la simple exi-gència del desenvolupa-ment dels drets culturalsque té tota personapelsimple fet d’haver nascut.D’entrada, a l’accés a unacultura de qualitat.ElGovern català té

l’oportunitat d’esmenar-sedurant l’elaboració delsnous pressupostos. Aquestcopno serveix l’argumentde laCatalunya infrafinan-çada: el que és importantno són els diners invertits,sinó el tant per cent.

MiquelMolina

Catalunya30

Bèlgica47

Andorra108

Polònia146

Portugal158

Regne Unit233

França476

Itàlia476

Països Baixos508

Suècia607

Dinamarca880

Una comparació dolorosa

LA VANGUARDIAFONT: Actua Cultura, Eurostat i Generalitat

Euros per persona que cada govern dedica anualment a cultura

Page 13: Clipping premsa - ADETCA teatre...Clipping premsa actualitzat a 09/01/2020 data tipus mitjà periodista enllaç 08/01/2020 Digital Regió 7 ACN enllaç web 08/01/2020 Digital The World

DIJOUS, 9 GENER 2020 C U L T U R A LAVANGUARDIA 31

#tuitsdecultura@josepjulienJosep Julien Actor

Emtroboeldelbanca lapiscina i, pervariar, es fael simpàtic. “Alfinal els actors souunamicacomputes”.Doncssí, idiota.Socmilvegadesméscompanyde les treballadores sexualsquedelspano-lis comell. Sowhat?Visca la segonaprofessiómésantigadelmón!

@EnricGomaEnric Gomà Escriptor

Queunaagenthagiestafat86.000eurosdedretsd’autoraunescriptorcatalàésunanotíciaexcel·lentpera la literaturacatalana.Noentenccomnohocelebraningú–tretde l’autor, esclar.

@gonzalotorneGonzalo Torné Escriptor

Bueno, la vida de Henry, elplan de vida de Henry. Quégenia absoluta, luminosa yperversa, Iris Murdoch.

@rafaelgumucioaRafael Gumucio Escriptor

Los antisistema no estánpor mejorar el sistema,por más que tu buenavoluntad quiera creerlo.

Julià Guillamon

Els diminutius

Estavaescrivint la columna sobre “Elsdetallets” queesvapublicardijousdelasetmanapassadaiamigescriu-revaigpensar:volsdirquenohiestàsposantmassadi-minutius? No comparteixo la prevenció de molts es-

criptorscapalsdiminutius.Faunacollad’anysvaig llegirunco-mentari sobre un text, em sembla que era deMercè Rodoreda,que subratllava que, per donar entendre que el personatge quedescrivia eraun figaflor, feia servirmésd’undiminutiu a lama-teixa pàgina. No els deia el personatge ni tenien a veure amb ladescripcióconcreta.Elsdeixavacauresensequeesveiésgaire.Iquant’hi fixavesteniaunefectedemolidor.Elsdiminutiusliha-vien servit per construir un personatge tràgic. La idea em vaagradar tant que, de seguida que vaig poder, la vaig posar enpràctica, i vaigescriureuntextambelmateix recurs.Uncopperdudalaporalsdiminutiusnoemcostagensfer-los

servir i em penso que han esdevingut un tret del meu estil. Elsutilitzo amb finalitats diverses. De vegades, em serveixen perdescriureunapersonafleumaocuqui,queviuenunmónflonjoiximplet.Perònoés l’úsquemésm’agrada.El troboprevisible iem semblamés eficaç, si la persona és tan fleuma, descriure-lademaneraneutraiaconseguirl’efectequevullambunaltrepro-cediment. Sovint em serveix per descriure l’anhel de seguretatde la generaciódelsmeuspares i, en general, de lesnostresma-res.Quenoerenfiguresridícules i tampoc, sempre iper tot, trà-giques. Els diminutius eren una manera d’assenyalar les cosesagradablesielsambientsconfortables,queelshaviencostattantd’aconseguir. “Unhotelet”, per dir que havien anat a passar unponta laVald’Aran, lesprimeresvegadesquevanpassaruncapde setmana llarg a fora. “El piset”, les habitacions de l’hostal onhihaviahagutunpis,quefeienservirelsquehitreballavenique

prometia una micad’intimitat en una casaon no n’hi havia gens.Aquest ús del diminu-tiu té un aire condes-cendent quem’agrada.S’had’anarambcomp-te, mesurar bé i saberon l’has de deixar cau-re perquè tingui efecte

dramàtic.Els diminutius estanvinculats amb lamaneraque te-nimdeparlaralsnens: “Dona’mlamaneta”, “Anemalapiscine-ta”, que no és unamanera ridícula de dir “la piscina”, sinó unapiscinapetitad’unnenpetit.Aquestamaneradeparlarunamicainfantilm’ajudaadefinir larelacióambel lector.Ésunamaneradedir:aquestacolumnaésunjoguetitothiestàposatdeperriu-re.Idespréshihaeldiminutiudeprecisióimprecisa:“unamico-na”, quenoés “unamica”; téunaconnotacióde cosapetitadin-tre del ser petit. És el que vaig fer servir l’altre dia quan, en llocdelsdetallsd’unanovel·laod’uncòmic,parlavadels“detallets”.Mentrevaigcavil·lantaquestarticle, laCrisienPau,ques’han

tornatmolt fans dels documentals de natura de laBBC, n’estanmirantunsobrel’óspanda.Passoperdavantdelatele ienganxounafrasealvol:“Comencuarentakilosdebambúaldía,noesdeextrañar que tengan esa gran barriguita”. Una gran panxona!Elsdiminutiusnos’acabenmai.

Devegades,emserveixenperdescriureunapersonafleumaocuqui,queviuenunmónflonjo iximplet

“Hemdedenunciarquelesauto-ritatsnos’adoninquesomcomsomgràciesa lacultura, iaixòpassa,en-tre altres coses, per un respecte aleshumanitats”,vadirVidal. “Sinovolemser unpaís nomésdeplatja igastronomia–tambéhosom–,hemde canviar de rumb”, va afegir. “Lacultura és un bé addictiu; commésen consumeixes, més en necessi-tes, però aquest procés també téllocal revés”, vadirMaragall.“També hemde posar fi al man-

tra –va afegir Sala– que somel sec-tor de les subvencions. Quin no hoestà? Alguns, i és bo que sigui així,sónpuramentpúblics.Enelfonsdela nostra reivindicació hi ha la ne-cessitatqueelsnostres fillsnocrei-xincomburros,que tinguinalgunacosaalcap.Noméscalveurequèhapassat últimament al Congrés delsDiputats. La cultura està perdentpes, i és necessari que la utilitzempermillorarcomasocietat”.Actua Cultura hamantingut du-

es reunions amb elGovern. La pri-mera, amb la conselleraMariànge-laVilallonga, i la segona, amb el vi-cepresident, Pere Aragonès. “Eldepartament –va explicar el gale-rista Maragall– també és víctimade la situació”. Aragonès, va afegirVidal, “té visió d’estadista, i ens vademanar uns quants dies per es-tudiar millor la situació; ens pen-semquevaentendrequenoparlend’un retoc. Per la nostra banda, sa-bem que té molts fronts, i aquestn’és un”. “Crec que molts políticssenten vergonya quan els contras-tes el que diuen i el que fan”, va la-mentarVidal.El percentatge no enganya: el

pressupostcatalàd’aquestaàreavatenir uns màxims del voltant d’un1% del pressupost anys enrere iavui se situa en un 0,6%, és a dir,uns 30 euros per persona i any.Comd’aquí a Urà respecte a Dina-marca, que n’hi dedica 800, peròmolt lluny també de l’immediata-ment superior, Bèlgica (47), i tam-bé d’Andorra (108), Polònia (146),Portugal (158), el Regne Unit i Ità-lia (233), França (476), els PaïsosBaixos (508) o Suècia (607). LaDinamarcadelsud?Resultaquelescomunitats autònomes tenentransferides les competències enmatèria de cultura. Es podria su-mar així el que aporta el MinisterideCultura(uns20eurosperperso-naiany),queprincipalmentesdes-tinen a les grans institucions i con-sorcisenquèparticipa.De fet, bona part del pressupost

es destina a obrir les portes demu-seus i entitats, però amb prou fei-nesquedenfonsperprogramarex-posicions.Esdona laparadoxa,de-nunciada ahir perMaragall, que elMuseu Nacional d’Art de Catalu-nya ha participat en la producciód’exposicions que després no potnimostrar.Oque laGeneralitat, enteoria amb l’obligació cultural decrear un fons d’art contemporani,hagi invertit 500.000 euros... en 16anys: 31.250 per any. En aquestaàrea, una quantitat irrisòria. No ésl’únicaparcel·lasotmesaalvaivédela macroeconomia. Festivals nas-cuts aquí, comel Primavera Soundo el Sónar, “han estat adquirits enpartpermultinacionals,ilaprogra-mació se’n ressent”, va assenyalarFaustino.!

JOAN A. MARAGALL

“Estemfartsdesentirque laculturaésimportant iqueels fetsnoescorresponguinambaixò”

La cultura ésun bé addictiu; commés en consumeixes,més en necessites,i al revés”

Enel fonsde lanostra reivindicacióhi ha lanecessitatque els nostres fills nocreixin comburros”

MONTSERRAT BOU

JOAN SALA

Unió. Bou, Vidal,Faustino, Maragalli Sala ahir al matíabans de la presen-tació de la platafor-ma, que preferei-xen qualificar de“programa”

“No es tractanomés de diners,sinó d’aconseguirun canvi deparadigma”

“ISABEL VIDAL

Mark Padmore & OCMamb

El tenor Mark Padmore ens delectarà amb la Serenata per a tenor, trompa i orquestra de Briten,acompanyat del solista de trompa de l’Orquestra Simfònica Camera Musicae, Pablo Hernández,seguida per la Cinquena simfonia de Xostakóvitx.

16 DE FEBRERO DE 2020. PALAU DE LA MÚSICA CATALANA, BARCELONA

* Consulta condicions awww.entradasdevanguardia.com

Veuràs el que t’agrada!Venda d’entrades · Reserves · Descomptes · I molts més avantatges

VVVVVVVVe

fins a -30%dte.*

Page 14: Clipping premsa - ADETCA teatre...Clipping premsa actualitzat a 09/01/2020 data tipus mitjà periodista enllaç 08/01/2020 Digital Regió 7 ACN enllaç web 08/01/2020 Digital The World

2 LAVANGUARDIA L A S E G O N A DIJOUS, 9 GENER 2020

El BBVA acaba de reco­nèixer amb el prestigióspremi Fronteres deMedi

Ambient la tasca de Kerry Ema­nuel, doctor en Meteorologia,que va predir que la crisi climà­tica portaria huracansmés inten­sos, com ha passat. / P. 26

Ha fet parlarmolt queJordiPujolapareguiaquest diumenge enun30minutsdeTV3

dedicat a la cooperació al desen­volupament a Catalunya. El re­portatge recordarà l’acampadareivindicativa quevaocupardu­rant dies l’avingudaDiagonal deBarcelona el 1994, sent llavorsPujolpresidentdelaGeneralitat.El tuit de TV3 per donar difusióalprogramavail∙lustratambunafoto de Pujol i el següent text:“Comptarem amb la participa­ció de Jordi Pujol, que trencaunllarg silenci mediàtic per parlardel 0,7%”. L’expresident (89) es

mantéallunyatdelsfocus,sobre­tot després de l’escàndol que vaprovocar la seva confessió sobreel delicte fiscal –ja prescrit– xi­frat en 885.641 euros. L’anuncide la reaparició, tot i això, és jauna qüestió política. “A veure sielsegüent[programa]ésperpar­lar del 3%”, va escriure GabrielRufián. S’hi va afegir Jéssica Al­biach: “No sé si és un error, unaindecènciao lesduescoses”.Mí­riam Nogueras (PDECat) no vapair bé elmissatge deRufián: “Aveure si després és ambSánchezper parlar dels ERO, els GAL, el155, el 135, el 17­A, el deute del’Estat ambCatalunya...”.c

Que el govern centralens sotmet a torturapressupostària no ser­veix com excusa quananem a les xifres rela­

tives, al percentatge. El Governcatalà –amb pressupostos pror­rogats,aixòsí–destinaalacultu­ra al voltant d’un 0,6% dels seusfons, xifra queestàmolt per sotadelamitjanaeuropeaisensdub­te que molt lluny de països comel Regne Unit, Dinamarca, Suè­cia, Itàlia,França...Elpercentat­genoenganya, iéstanvergonyósque ha aconseguit unir, i això éstan inèdit comsimptomàtic, totsels sectors de la cultura sota un

paraigua únic, el de la platafor­ma(ellsprefereixendir­ne“pro­grama”)ActuaCultura.L’entitatvaserpresentadaahiraBarcelo­na,onvananunciarque instaranel Govern a apujar aquesta xifraperquè en un parell d’anys se si­tuï enel2%, lamitjanadel conti­nent. El to de la coordinadora ésconciliador i negociador, peròferm.Fadeuanysquehihareta­llades pressupostàries, en elsquals, enmigdels reptesde ladi­gitalització, han hagut d’afron­tar en solitari ladevastadora cri­si.Mentrestant, això sí, continu­aven escoltant que la cultura éstan important...c

ELS SEMÀFORS

Kerry EmanuelClimatòleg

v

INTERNACIONAL .....................................3

POLÍTICA ....................................................11

OPINIÓ ........................................................20

TENDÈNCIES ...........................................24

NECROLÒGIQUES ..................................28

CULTURA ...................................................30

CARTELLERA ...........................................35

ESPORTS .....................................................38

ECONOMIA ...............................................46

VIURE Suplement de 12 pàgines

ÍNDEX

PEL FORAT DEL PANY

El 0,7% de Jordi PujolPENSEM QUE...

La cultura importa?

El poder de la paciència

HORADEDORMIR. Una bandada d’estornells elabora una plàstica dansa sobre el desert del Nègueb, a Israel, dibui­xant ambmil∙limètrica coordinació un immens i compacte núvol negre sota l’ocàs abans d’aterrar per passar la nit.

MENAHEM KAHANA / AFP

LA IMATGE

Meritxell Batet s’inspira per al seu càrrec depresidenta del Congrés dels Diputats en Ju­liánBesteiro,queeraunpolíticmaimancatdepaciència, ni d’ironia. Quan Joan Baldoví(Compromís)vaalertardurant la investidura

dePedroSánchezqueelsalódeplensfeiamésolordenapalmquedetil∙la,vaemprarunametàforaajustadaal’ambientalParlament.Però Batet els va deixar expressar­se a tots,més enllà de cridar al’orde amésd’un: “Enaltres èpoques enaquest paísnoesperme­tiennilescrítiquesalgovernnial’Estat,persortaquestesèpoqueshanpassat igaudimd’unademocràciaplena, la llibertatd’expres­sió de la qual garanteix aquesta Cambra”. La presidenta va ferbona la frasedeLeopardique lapaciènciaés lamésheroicade lesvirtuts, perquèaparentmentno técapmenad’èpica.Laseva tole­rànciai lasevatemprançavacontrastaramblacridòriadelsalódesessionsivaresultar, sensdubte,unalliçódetransigència.Labroncahaestatunaconstantenseuparlamentàriadurantto­

talasessiód’investidura,laqualcosaanunciaqueladretanodona­ràtrevaalacurtamajoriad’esquerres.Defet,elsdiputatsesvandir

detot:de“colpistes”a“terroristes”,de“botxins”a“traïdors”.Totiaixò,ningúnovaarribaralesmans,encaraqueeldiputatdeTerolExisteixvahaverd’acabarcustodiatper lapoliciadavant lesame­nacesdemortquevarebrealmòbil.DurantelsdebatsperelaborarlaConstituciórepublicana,Besteiro,enqualitatdepresidentdelaCambra,vahaverd’intervenirfísicamentperseparardosdiputats,després que el radical Gerardo Carreras bufetegés el penabistaJesúsMaríaLeizaola, enmeitatde ladiscussió sobre la laïcitatdel’Estatiladissoluciódelsordesreligiosos.Elpresidentsocialistavainterromprelasessió, se’lsvaemportar totsdosalseudespatx ivaresoldre que Carreras demanés disculpes públiques al Congrésperquèeraallàonhaviaproduït l’ofensa.Afortunadament, l’agressivitat de la sessió d’investidura va ser

només verbal, encara que hi va haver momentsdenigrantspera la institució.Tantésaixíque,enlasevaúltimaintervenció,elcandidatPedroQue­vedo, de Nova Canàries, que és metge, va des­mentirBaldovía l’assenyalarque“aquestaCam­branonecessitatil∙la,sinódirectamentValium”.

Màrius CarolDirector

Ladavanteranigerianavatornar a guanyar la Pilotad’Orafricanacomamillor

futbolistadelcontinentel2019.Ésla quarta vegada que s’enduu elguardó amb 25 anys. Oshoala vadisputar elMundial i la final de laChampions ambelBarça. /P. 41

Asisat OshoalaJugadora del FC Barcelona

El grup Esteve ha accele­rat en la internacionalit­zacióamb lacomprade la

farmacèutica alemanya Riemser.L’adquisició s’emmarca en el plaestratègic per concentrar­se enproductes innovadors i de marcapròpia. / P. 46

Albert EstevePresident del Grup Esteve

La reforma del batxi­llerat de Blanquer (55)desincentiva l’ensenya­

ment de les llengües regionals –elcors, el català, el bretó...– ambl’argument que posen en perill elfrancès i està generant un conatde revolta. / P. 7

Jean­Michel BlanquerMinistre d’Educació francès

v

v

v

Neus
Rectángulo
Page 15: Clipping premsa - ADETCA teatre...Clipping premsa actualitzat a 09/01/2020 data tipus mitjà periodista enllaç 08/01/2020 Digital Regió 7 ACN enllaç web 08/01/2020 Digital The World

CULTURES

Regió7DIJOUS, 9 DE GENER DEL 202034

EL DOCUMENTALDEL MES

ELS TESTIMONIS DEPUTIN Letònia, República Txeca iSuíssa, 2018. Documental. 102minuts. Direcció: Vitaly Mansky.Avui, a les 20 h, a l’auditori de laPlana de l’Om. Manresa. En-trada lliure. nCineclub Manresa iDocsBarcelona presenten aquestdijous el nou Documental del mes,una coproducció de Letònia, Suïssai República Txeca, que ha recollitpremis i elogis en alguns dels festi-vals especialitzats més prestigiososdel panorama internacional. Vladi-mir Putin apareix com un dels lí-ders més poderosos, inquietants imaquiavèl·lics de la realitat actual.Però com va irrompre a l’escenapolítica aquest antic agent de laKGB que ha esdevingut de facto elnou tsar de Rússia? Els testimonisde Putin intenta respondre aquest ialtres interrogants. Vitaly Mansky(un dels documentalistes russosmés reputats de les últimes tres dè-cades), l’autor d’aquest llargme-tratge, fou precisament l’escollitper seguir i filmar la primera cam-panya política de Putin. El dia 31 dedesembre del 1999, un semidesco-negut fou escollit el nou presidentd’un dels països més transcen-dents. Les interioritats de l’anome-nada operació Succesor estanreconstruïdes en aquest ambicióstestimoni que se serveix del mate-rial d’arxiu que el mateix directorva enregistrar al llarg de l’any2000. D’altra banda, aquests frag-ments es complementen amb lesdeclaracions de figures cabdals,com Mikhaïl Gorbatxov (l’artífex dela transformació de la Unió Soviè-tica), Borís Ieltsin (el primer presi-dent de Rússia) i el mateix Putin. Elfilm se segueix com un thriller polí-tic electritzant, en què es desvet-llen les causes de l’irresistible (ienigmàtic) ascens al poder del pro-tegit d’un cansat i desencisat Ielt-sin. Mansky ens proporciona moltainformació privilegiada que enspermet construir un puzle obertsobre un home amb una ambiciódesmesurada. Els testimonis dePutin ens regala un bocí d’història iesdevé un document indispensableper entendre una mica més la com-plexitat de l’Europa que va sorgirde la caiguda del mur de Berlín.

La trajectòria del militant anti-franquista Cipriano Martos, queva morir després de ser torturatper la guàrdia civil el 1973, és l’eixde Molotov, el nou projecte con-junt del dramaturg manresà Da-vid Pintó i l’actor igualadí Joan Va-lentí. El muntatge es podrà veuredel 15 al 17 de maig al Teatre del’Aurora en la que serà una de les14 propostes que l’equipament deCal Font ofereix per al primer se-mestre del 2020.

En el terreny teatral, del 14 al 16de febrer, l’intèrpret igualadí MarcTarrida també passarà per l’esce-nari de l’Aurora amb motiu de lesrepresentacions del muntatgeBo-llywood, Bombay, Barcelona, acàrrec de les companyies Dúo Fà-

cil i Líquido Teatre. Concebuda enclau de tragicomèdia, la peça trac-ta sobre el somni migratori i la de-cepció que sovint l’acompanya.

La programació de l’Aurora co-mençarà aquest cap de setmanaamb Carinyo, una obra dels va-lencians Jaume Pérez i Juli Dislaque explicita la soledat que expe-rimenten algunes parelles que es-tan juntes. La corrupció de la de-mocràcia és el motor de la versióteatral de l’Assaig de la lucidesadel Nobel portuguès José Sarama-go, amb el calafí Xavier Torra en elrepartiment.

Amb Ni con tres vidas que tuvie-ra, el grup madrileny IntemperieTeatro parteix de l’entrevista queJordi Évole va fer a l’exetarra IñakiRekarte. Accions de resistència

planteja una societat on fins i totnéixer, viure i morir són elementsd’intercanvi mercantil.

Amb Infanticida, la pianistaClara Penya i el dramaturg MarcRosich recreen en clau musicall’obra de Víctor Català sobre l’ins-tint maternal. Decadència, de Ste-ven Berkoff, i amb Carles Martí-nez i Míriam Alamany com a in-tèrprets, carrega contra la classealta britànica. En clau d’humor,Guillem Albà tornarà a l’Auroraamb el cant a la vida tranquil·laque fa a Calma!.

Producció pròpiaEn Jan Petit quan balla, que es po-drà veure del 8 al 10 de maig, és laquarta producció del Teatre del’Aurora, en aquest cas adreçada

al públic familiar. Teatre ambmàscares, titelles i música en di-recte en un espectacle que explicacom el Jan al qual es refereix el títolva ser un líder revolucionari exe-cutat per criticar la monarquiafrancesa el segle XVII.

El Cicle Música de primera filadepararà quatre concerts. DavidRiba, Guillem Martí i Maria JosepFusté, professors del Conservatorid’Igualada, visitaran el Beethovenprerevolucionari. L’igualadí Joa-quim Font tocarà un repertori demúsica ibèrica per a piano. Els ac-tors i músics Norbert Martínez iRoger Julià protagonitzaran To-quen a morts. Finalment, el Quin-tet Mediterrani, amb estudiantsde l’ESMUC, oferirà un programade cambra.

TONI MATA I RIU MANRESA

L’Aurora proposa 14 espectacles deteatre i música per començar el 2020L’equipament escènic igualadí estrenarà el nou muntatge de Joan Valentí i David Pintó, «Molotov»

La nova plataforma Actua Cul-tura, formada per la gran majoriadel sector cultural català, va recla-mar ahir que es destini a la culturael 2% del pressupost que aprovi elGovern. Els sector de les arts es-cèniques, l’art, la música, l’audio-visual i el llibre s’han unit per pri-mera vegada en una plataformaper evidenciar la «manca de con-

sideració respecte a la cultura perpart de les institucions» i per «dirprou per dignitat» davant el 0,67%del pressupost que es destina ara,una dotació «injusta i indecent».

Els representants es reuniranamb el vicepresident del Govern,Pere Aragonès, per demanar-li un«canvi de paradigma» envers lacultura, que es tradueixi en el 2%dels pressupostos en no més de 3

anys. La plataforma idearà ac-cions «imaginatives, contundentsi dilatades en el temps», si no escompleixen les seves demandes.

La plataforma assegura que el2% és el «mínim per tenir una cul-tura digna», una xifra àmpliamentdemandada al Parlament per di-ferents forces polítiques i que res-pon a la mitjana dels països de laUnió Europea. La màxima apor-

tació pública va ser el 2008, quanes destinava l’1% dels pressupos-tos a la cultura, i amb les retalladesposteriors s’ha arribat al 0,67%.

«Aquesta xifra és un ‘‘se me’nfot la cultura’’. Hem de ser un paísnormal, no demanem res extraor-dinari, sinó el que el nostre entornté», assegura Joan Sala, portaveudel sector del llibre, en un acte ontambé hi van ser Isabel Vidal (artsescèniques, Joan Anton Maragall(art), Eva Faustino (música) iMontserrat Bou (audiovisual).

Formen el col·lectiu l’Associa-ció d’Empreses de Teatre, l’Asso-ciació de Companyies de Teatre

Professional, l’Associació de Pro-ductors i Editors Fonogràfics i Vi-deogràfics, l’Acadèmia Catalanade la Música i l’Associació de Salesde Concerts, l’Associació Profes-sional de Representants, Promo-tors i Mànagers, l’Associació Pla-taforma d’Arts de Carrer, Produc-tors Associats de Fonogrames, elGremi de Galeries d’Art, Art Bar-celona, el Gremi d’Editors, Edi-tors.cat, la Cambra del Llibre, elGremi de Llibreters de Catalunya,Productors Audiovisuals de Cata-lunya, Catalunya Film Festival, elGremi de Cinemes de Catalunya iProductes Audiovisuals Federats.

ACN BARCELONA

Una nova plataforma unitària reclamaal Govern el 2 % per al sector cultural

ELS ESPECTACLESDies 10, 11 i 12 de gener. Cari-nyo, Cia. Pérez & Disla. Teatre.

Dies 24, 25 i 26 de gener. De-cadència, de la Cia. Elektra. Teatre.

Dia 2 de febrer. Cicle Música deprimera fila, amb David Riba, Gui-llem Martí i Maria Josep Fusté.

Dies 14, 15 i 16 de febrer. Bo-llywood, Bombay, Barcelona, deDúo Fàcil i Líquido Teatre. Teatre.

Dies 28 i 29 de febrer i 1 demarç, Ni con tres vidas que tuvie-ra, d’Intemperie Teatro. Teatre.

Dies 6, 7 i 8 de març. Assaigsobre la lucidesa, de la Cia. La Da-nesa. Teatre.

Dia 15 de març. Cicle Música deprimera fila, amb Joaquim Font.

Dies 20, 21 i 22 de març. Infan-ticida, de Clara Peya i Marc Rosich.Teatre musical.

Dia 4 d’abril. Cicle Música deprimera fila, Toquen a morts ambNorbert Martínez i Roger Julià.

Dia 19 d’abril. Cicle Música deprimera fila, amb Quintet Mediter-rani.

Dies 25 i 26 d’abril. Accions deresistència, de la Cia. SusannaBarranco. Teatre.

Dies 8, 9 i 10 de maig. En JanPetit quan balla, de la Cia. Teatrede l’Aurora. Teatre familiar.

Dies 15, 16 i 17 de maig. Molo-tov!, de David Pintó i Joan Valentí.Teatre.

Dies 29, 30 i 31 de maig. Cal-ma!, de Guillem Albà. Teatre.

Els horaris des les funcions, elspreus de les localitats i els des-comptes es poden consultar a lapàgina web del Teatre de l’Aurora,www.teatreaurora.cat.

AURELI SENDRA

Foto promocional de «Molotov», amb la figura de l’igualadí Joan Valentí

FOTOGRAFIA PROMOCIONAL

Dúo Fàcil i Líquido Teatre faran «Bollywood, Bombay, Barcelona»

Neus
Rectángulo
Page 16: Clipping premsa - ADETCA teatre...Clipping premsa actualitzat a 09/01/2020 data tipus mitjà periodista enllaç 08/01/2020 Digital Regió 7 ACN enllaç web 08/01/2020 Digital The World

41GUIASEGRE Dijous, 9 de gener del 2020 CULTURA

L’11 de desembre, el plenari del Museu de Lleida va anunciar que recorreria la sentència.

AMADO FORROLLA

REDACCIÓ I AGÈNCIES❘ LLEIDA ❘ Les 111 obres d’art del Museu de Lleida originàries de les parròquies que es van se-gregar de la diòcesi de Lleida per integrar-se a la de Barbas-tre-Montsó no sortiran ara per ara de Catalunya. El jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 de Barbastre ha ad-mès a tràmit el requeriment d’inhibició plantejat per la con-sellera de Cultura de la Gene-ralitat, Mariàngela Vilallonga, que comporta la suspensió del procediment fins a la resolució del Tribunal de Conflictes de

Jurisdicció del Tribunal Suprem.D’aquesta manera, es para-

litza l’ordre d’entrega de l’art en litigi dictada per aquest ma-teix jutjat. Com ja va avançar SEGRE, el Museu de Lleida va al·legar que aquesta sentència no es podia complir, atès que segons una sentència del Tri-bunal Superior de Justícia de Catalunya no es pot disgregar aquesta col·lecció artística, in-dependentment de la propie-

Paralitzada l’ordre d’entrega de l’art de la Franja a BarbastreEl jutge admet que la sentència contra el Museu de Lleida no es pot executar

TRIBUNALS LITIGI PER L’ART SACRE

tat, per la qual cosa el conflicte s’havia de resoldre per la via contenciosa administrativa.

El jutjat de Barbastre, en canvi, només tenia en comp-te la propietat en la seua sen-tència de desembre del 2019 i ordenava l’entrega immediata de les peces en litigi del Museu de Lleida. El jutjat número 1 de Barbastre va notificar ahir a les parts que admet a tràmit el conflicte jurisdiccional plantejat

per la Generalitat en el recurs contra la sentència que el mes de desembre ordenava la devo-lució “immediata”. El jutjat de Barbastre paralitza ara la seua sortida i dóna deu dies per po-der presentar al·legacions. Quan es resolguin, el jutge l’enviarà a l’Alt Tribunal de Conflictes, que s’haurà de pronunciar.

La Generalitat entenia que estava “legitimada” per pro-moure un conflicte de jurisdic-

ció en relació amb el jutjat de Barbastre, atès que la llei citada indica que l’òrgan que ha de pro-moure el conflicte és aquell que indiqui el corresponent Estatut d’Autonomia i, en absència de previsió a l’Estatut, el Consell de Govern o qualsevol dels seus membres.

L’Executiu català entén que la sentència obvia les competènci-es de la Generalitat en matèria de patrimoni cultural.

TRIBUNAL SUPREM

El cas el resoldrà l’Alt

Tribunal de Conflictes

de Jurisdicció, que depèn

del Tribunal Suprem

El sector cultural exigeix un 2% del pressupost

REIVINDICACIONS

❘ BARCELONA ❘ La nova platafor-ma Actua Cultura, formada pel gruix del sector cultural català, va reclamar ahir que es destini a aquesta matèria el 2 per cent del pressupost que aprovi el Govern. El seu objectiu és evidenciar la “fal-ta de consideració respecte de la cultura per part de les institucions” i “dir prou per dignitat” davant del 0,65 per cent del pressupost actual, una dotació “injusta i inde-cent”, van comunicar. Els re-presentants es reuniran ben aviat amb el vicepresident Pere Aragonès.

José Luis Perales, premi d’honor en els Odeón

RECONEIXEMENTS

❘ MADRID ❘ El cantant José Luis Perales rebrà el premi d’ho-nor de la primera edició dels Premis Odeón, els guardons de la indústria de la música espanyola, que s’entregaran el dia 20 de gener a Madrid. El comitè organitzador ha decidit atorgar el seu premi d’honor “a un dels noms més grans de la música popular” en espanyol. José Luis Pera-les, amb més de 50 milions de discos venuts i més d’un centenar de discos d’or i pla-tí, és autor de més de 500 cançons.

Neus
Rectángulo