Claus de l’exposició - Es Baluard...Jesús Torné ([email protected]). Tel. + 34 971 908...

Per a més informació i/o material de premsa podeu contactar amb: Jesús Torné ([email protected]). Tel. + 34 971 908 201

Claus de l’exposició

1. «Waste Lands» és una exposició d’assaig produïda per Es Baluard en la línia de les mostres sobre la realitat actual i el seu entorn immediat, partint de la Mediterrània que envolta les Balears i els països limítrofs –amb les seves crisis i contradiccions sense resoldre i les seves transformacions polítiques i socials- situant-se en la cruïlla dels problemes d’un món en conflicte, amb un posicionament crític i de debat vers aquestes.

2. Si l’any passat, Es Baluard produïa una exposició -“La Mer au Milieu des Terres // Mare Medi Terraneum”, comissariada per Cécile Bourne-Farrell-, que reflexionava sobre el concepte de Mediterrània, enguany és el torn de “Waste Lands”, sota el comissariat de Piedad Solans.

3. L’exposició reuneix obra de deu artistes, totes elles dones, procedents d’Afganistan, Algèria, Azerbaidjan, Egipte, Emirats Àrabs Units, Iran, Marroc, Líban i Palestina.

4. Des de la creació contemporània, el museu proposa analitzar i repensar les crisis latents i sense resoldre. En el cas de «Waste Lands», ens servim del dispositiu d’exposició per presentar una narració confegida per Piedad Solans sobre aquests conflictes propers i latents, trinxeres i ferides que hem d’aprendre a comprendre i a descodificar.


Fitxa tècnica

TÍTOL DE L’EXPOSICIÓ: «Waste Lands». ARTISTES: Lida Abdul, Tamara Abdul Hadi, Zoulikha Bouabdellah, Amina Benbouchta, Gohar Dashti, Rena Effendi, Yara El-Sherbini, Mariam Ghani, Kinda Hassan, Larissa Sansour. CONTINGUT: 22 obres de deu artistes entre escultures, instal·lacions, vídeos, fotografies, llibres i novel·la gràfica. L'exposició es complementa amb documentació d'artistes vinculats a la temàtica de la mateixa. COMISSARIAT: Piedad Solans. PRODUEIX: Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma. AMB LA COL·LABORACIÓ DE: Consell de Mallorca, departament de Cultura, Patrimoni i Esports; Fundación Turismo Palma de Mallorca 365; Norma Editorial. ESPAI: Planta 0. DATES DE L’EXPOSICIÓ: Del 19 de març al 19 de juny de 2016. INAUGURACIÓ: 18 de març de 2016 a les 20:00 h. DOCUMENTACIÓ: Equip d’Es Baluard. MUNTATGE: Pep Fluxà Salvà i Es Baluard. DISSENY GRÀFIC DE L’EXPOSICIÓ: Hastalastantas. RETOLACIÓ: Impresrapit i Julià Homar. TEXTOS: Piedad Solans. TRADUCCIÓ: Carme Llull, Nicola Walters. ASSEGURANÇA: March JLT Correduría de seguros. TRANSPORT: Balears Art i Llar. AGRAÏMENTS: Piedad Solans, Lida Abdul, Tamara Abdul Hadi, Sabrina Amrani, Zoulikha Bouabdellah, Amina Benbouchta, Gohar Dashti, Rena Effendi, Yara El-Sherbini, Mariam Ghani, Kinda Hassan, Larissa Sansour, Eva Shakouri, Silvia Martínez, Jal Hamad, Soren Lind, Joana Maria Pomar, Francisca Niell, Carolina Vicente, José Bermúdez, Galería Sabrina Amrani, Galería La Caja Blanca.


Resum d’activitats previstes:

Visita exclusiva per a Amics d’Es Baluard dia 18 de març de 2016 a les 19 hores amb la comissària de l’exposició, Piedad Solans, i la directora d’Es Baluard, Nekane Aramburu.

El taller “Conflictes arreu. Com ens arriben?”, que parteix d’un projecte de

l’àrea de Desenvolupament educatiu d’Es Baluard, està inspirat en l’exposició. Dirigit a infants de 6 a 12 anys, tindrà lloc els dissabtes 2, 16, 23 i 30 d’abril de 2016 a les 11:30 h. Inscripcions al telèfon 971 908 201. Preu: 1€ per infant. Projecte en col·laboració amb Fòrum Comunicació, Educació i Ciutadania de les Illes Balears.

Exposició produïda per:

Amb la col·laboració de:

Més informació:

Pàgina oficial d’Es Baluard http://www.esbaluard.org

Es Baluard a Twitter http://twitter.com/EsBaluard

Es Baluard a Youtube http://www.youtube.com/user/MuseuEsBaluard

Es Baluard a Facebook bit.ly/civ6aT


“Waste Lands” Text de la comissària, Piedad Solans

Waste Lands: terres ermes. A través de l’obra de deu artistes procedents de països com Afganistan, Algèria, Azerbaidjan, Egipte, Emirats Àrabs Units, Iran, Marroc, Líban i Palestina, l’exposició aborda, des de l’any 2000 fins a l’actualitat, els paisatges i els entorns urbans, socials i arqueològics en països destruïts i empobrits per les guerres, l’herència postcolonial, la voracitat depredadora de les companyies de gas i de petroli i l’especulació energètica de les potències mundials, el terrorisme i la violència dels estats i de les lluites locals, polítiques i religioses. Terres devastades per poders i conflictes històrics i estructurals, convertides en dipòsits residuals d’armament, campaments en els quals habiten perennement poblacions excloses i famílies refugiades, runes espoliades i indrets abandonats, sòls desertitzats, intoxicats i estèrils, fronteres de tanques electritzades. Terres usurpades i béns saquejats, llocs de sang, crims i atemptats quotidians. Les artistes que configuren l’exposició provenen d’històries, cultures i narracions distintes. Han conegut, a través de la seva pròpia memòria, la dels seus familiars i la dels seus pobles, les migracions forçades, el colonialisme, la guerra, l’exili, la condició de refugiades i l’estrangeria. Però també posseeixen el coneixement de les grans civilitzacions, la riquesa antropològica de les comunitats, les medines i les ciutats antiquíssimes, les grans rutes comercials i els encreuaments nadius i territorials, els espais immensos i la diversitat ètnica, antropològica i lingüística. Zones frontereres, migració, traducció, transnacionalitat, subjectes postcolonials i condicions de postconflicte són, avui, preocupacions recurrents en la seva feina. La seva condició, com comenta Mariam Ghani, és la de borderline: habiten a la frontera entre diversos mons. Viatgen d’Iraq a Berlín, de Palestina a Oslo, d’Afganistan a Nova York, del Caire, Azerbaidjan, Iran o Beirut a Londres. S’han format, no sense tensió, entre llenguatges, cultures, generacions, països, experiències diverses. «Les múltiples identitats que reclamem», diu Ghani, «existeixen sempre en una espècie de tensió, que és, per suposat, intensificada quan els llocs que les contenen entren en conflicte». Seguint el lingüista rus M. M. Bakhtin, el qual descrigué la condició de borderline com una posició confusa, «el punt de coincidència i contenció», aquesta podria ser la posició ideal des de la qual produir nous llenguatges. La posició ideal des de la qual fer art com a forasteres i com a observadores i participants alhora. Gohar Dashti, Rena Effendi, Mariam Ghani o Tamara Abdul Hadi plantegen als seus vídeos i fotografies les conseqüències que els guerres i els abusos del poder econòmic produeixen en les terres i en les poblacions, mentre que Larissa Sansour i Yara El-Sherbini, no sense ironia, denuncien mitjançant escultures, publicacions, performances i vídeos els tòpics «occidentals» i l’ocupació de l’espai vital i del territori, les zones de conflicte i la necessitat d’un estat propi. La crítica a les dictadures i els arcaismes i la reclamació de la llibertat a través de pràctiques artístiques, culturals o curatives és abordada simbòlicament per Zoulikha Bouabdellah, Amina Benbouchta o Lida Abdul, en vídeo i instal·lacions; així mateix, el paper ideològic i espectacular dels mitjans de comunicació i de les «polítiques» del terror és revelat per Kinda Hassan, al costat de la solitud de les persones en medis inhòspits i desolats dels vídeos i fotografies de Gohar Dashti.


Tot i això, aquestes artistes no accepten ser víctimes. Des de les seves posicions frontereres i la seva experiència de la migració i els conflictes, mostren la inesgotable resistència dels seus països per ser, adaptar-se i subsistir. Denuncien la violència i la injustícia, l’explotació i el desempar de les persones vulnerables, la destrucció de les seves cultures i de les seves terres per part dels poders locals i les potències mundials. I revelen la inesgotable capacitat de resiliència de les persones per sobreviure solidàriament en condicions adverses.


Biografia de Piedad Solans

Doctora en Història de l’art, investigadora i curadora d’exposicions. Premi Carmen de Burgos de Feminismo per l’article Feminismo y poder, 1996. Autora dels llibres Accionismo vienés y Arte y resistencia y de ensayos como Mitologías posmodernas, Lo sublime posmoderno, Mitos y delitos de las nuevas tecnologías, Estética, nihilismo y Wonderland, Un mundo en ruinas, El espectáculo de las imágenes, Mujeres en el Islam. Feminismos, políticas, exilios. Col·laboradora a Lápiz y Artecontexto, ha publicado en revistas como Archipiélago, Kalías, Claves de Razón Práctica, El Viejo Topo, Sileno y La Balsa de la Medusa. Editora de Pensar, construir, habitar i coeditora de Mujeres en el sistema del arte en España. Directora de seminaris com “Arte y estética”, “Arte y psicoanàlisis”, “Feminismos, políticas y teorías 1/2”, “Lo que dicen las mujeres. Textos, lenguajes, narrativas”. Conferenciant convidada a universitats, museus i centres d’art així com al Círculo de Bellas Artes (Madrid), Caixa Forum (Madrid), Casa Árabe (Madrid), Colegio de arquitectos (Málaga), UNED (Ávila, Madrid), Feria Estampa, Madrid), Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca, Fundació Sa Nostra (Palma), entre d’altres. Curadora i coordinadora de projectes d’Eva Lootz, Marina Abramovic, Paloma Navares, Democracia, Magdalena Jetelová, Georges Rousse, Mariam Ghani, Tadashi Kawamata, entre d’altres, amb exposicions com “Espacios fronterizos”, “In Between”, “Nudos” o “Contra el público”. Ha sido co-comissària convidada a la Biennal Sao Paolo/València 2007 amb “ANAMNESIS. Políticas de la memoria”, y comissària convidada al Premi Sotheby's/ Pilar Miró, Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca, 2010. Comissària d’exposicions d’artistes internacionals com “ARQUITECTURAS EXCÉNTRICAS”, “CONTRAVIOLENCIAS. Prácticas artísticas contra la agresión a las mujeres”, “LA BIBLIOTECA Y EL SABER. Archivos, mutaciones, constelaciones” al Koldo Mitxelena Kulturunea de Sant Sebastià i Fundació Sa Nostra, Palma Mallorca, “WASTE LANDS” (Es Baluard, Palma Mallorca) i “TECNOLOGÍAS DE LA VIOLENCIA”, a l’Arts Santa Mònica, Barcelona, 2016. Ha estat membre a nombrosos jurats, entre ells a l’elecció de comissari/a per al Pavelló de Catalunya i Balears a la Biennal de Venècia, 2013.


Biografia de les artistes

Lida Abdul (Kabul, l’Afganistan, 1973) Graduada en Belles Arts per la Universitat de Califòrnia a Irvine, viu i treballa en l'actualitat entre Kabul (Afganistan) i Los Angeles (EUA), després de residir a Alemanya i l'Índia com a refugiada arran de la invasió soviètica a l'Afganistan. A través del videoart, la performance, la fotografia i les instal·lacions, la seva obra reuneix les tradicions estètiques que van influir en la cultura i art afganesos, per tractar la destrucció, la pèrdua d'arrels o la relació entre la identitat i l'arquitectura. La devastació del paisatge i la resistència de la població a països en conflicte són la seva font d'inspiració, evocant als seus treballs la supervivència i el camí per a la recuperació. Ha exposat a la Biennal de Venècia (2005), a la Kunsthalle de Viena (2005), Museum voor Moderne Kunst Arnhem (2006), The Museum of Modern Art (Nova York, 2007), Indianapolis Museum of Art (2008), CAC Málaga (2013), Fondation Calouste Gulbenkian, París (2014), entre d’altres, i ha participat a diferents festivals a Espanya, Mèxic, Alemanya i l’Uzbekistan. La seva obra forma part de col·leccions internacionals com The Museum of Modern Art de Nova York, Fonds régional d'art contemporain de Lorraine (Metz), Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma, entre d'altres. Recursos: Web de l’artista: http://www.lidaabdul.com/ Entrevista de Sara Raza a Lida Abdul a Ibraaz: http://www.ibraaz.org/interviews/43 Lida Abdul al Brooklyn Museum: https://www.brooklynmuseum.org/eascfa/feminist_art_base/lida-abdul Lida Abdul a Es Baluard: http://www.esbaluard.org/es/colleccio/artistes/26/abdul-lida Article revista ArtAsiaPacific, desembre de 2013: http://artasiapacific.com/Magazine/86/LidaAbdul


Tamara Abdul Hadi (Abu Dhabi, els Emirats Àrabs Units, 1980) D'origen iraquià, l'artista va créixer a Mont-real, Canadà, on es va graduar en Belles Arts. Després de la seva tornada a Dubai, treballa per a l'agència Reuters -com a fotoperiodista i fotoeditora (2005)-, el New York Times (2008) i com a freelance per a diverses publicacions com The Guardian, The Wall Street Journal i The Financial Times, entre d'altres. Els seus projectes fotogràfics aborden la injustícia social i la deconstrucció d'estereotips. Participa el 2009 a un programa d’ensenyament de fotografia per a dones de la UNRWA (Agència de les Nacions Unides per als refugiats de Palestina) i és membre fundador de Rawiya Collective, un col·lectiu de fotògrafs de l'Orient Mitjà, i de The Medium, grup d’artistes interdisciplinaris independents. La seva obra ha estat exposada al Gulf Photo Plus, (Dubai, 2011), Mark Hachem Gallery (Beirut, 2012), Musée du quai Branly, (París, 2013), Modern Museum, (Hongria, 2013), Malmö Konsthall, (Malmö, Suècia, 2013) i a l’Institute du Monde Arabe, (París, 2012 i 2015). Recursos: Web de l’artista: http://www.tamarabdulhadi.com/ Fotografies de l’artista al Huffington Post: http://www.huffingtonpost.com/2014/10/29/city-of-the-dead-cairo_n_6044616.html Vídeo de l’exposició “Photoquai” en el qual entrevisten a l’artista: https://www.youtube.com/watch?v=afN_kyx306I Entrevista a l’artista a Middle East Revised: http://middleeastrevised.com/2014/08/14/interview-tamara-abdul-hadi-a-different-middle-east/ Entrevista de l’artista a The National Multimedia: https://www.youtube.com/watch?v=kZxO1wUtWh8


Zoulikha Bouabdellah (Moscou, 1977) Treballa i viu a Casablanca, Marroc. Graduada per l'Escola Nacional Superior d'Arts de Cergy-Pontoise. És la filla de Hassen Bouabdellah, director de cinema i escriptor algerià, i Malika Dorbani, ex-directora del Museu de Belles Arts d'Alger. Va créixer a la capital algeriana fins als 16 anys quan es va establir a França amb la seva família. Les seves obres juguen amb la dualitat cultural i els desequilibris, així com amb la fusió cultural i la capacitat de transcendir les fronteres. En aquest món on les imatges estan per tot arreu, realitza les seves obres tenint en compte els elements que amaguen més del que mostren, la intenció de convèncer que les coses no es veuen com haurien de ser, que conviden a transgredir els límits. Les obres de Zoulikha Bouabdellah han estat exposades al Museu Kunst Palast Düsseldorf, 2004), Museu d’Art Mori (Tòquio, 2006), Moderna Museet (Estocolm, 2006), Museu d’Art Modern Fundació Ludwig (Viena, 2006), Museu de Brooklyn (Nova York, 2007), entre d’altres institucions. Bouabdellah ha participat a diverses biennals i festivals com la Biennal de Fotografia Africana de Bamako (2003), la Biennal de Venècia (2007), i la Triennal d'Aichi (2010). Les seves obres es troben a les col·leccions del Centre Georges Pompidou (París), Museu Àrab Mathaf d'Art Modern (Doha), Museu d'Art Modern Fundació Ludwig (Viena), Mead Art Museum (Amherst), Fundació Sindika Dokolo (Luanda) i la col·lecció Enrico Navarra (París). Zoulikha Bouabdellah ha rebut nombroses distincions, que inclouen el Premi Abraaj (2009), el Premi Meurice d'Art Contemporani (2008) i la residència Vila Medicis Hors les Murs (2005). Recursos: Web de l’artista: http://www.zoulikhabouabdellah.com/#!about-zoulikha-bouabdellah/c24vq Metrópolis: Miradas de mujer 1. 2012 http://www.rtve.es/television/20120316/miradas-mujeres/507766.shtml Web de la Galería Sabrina Amrani: http://www.sabrinaamrani.com/galeria/artistas/zoulikha Galería Sabrina Amrani a “Art Dubai 2014”: http://www.sabrinaamrani.com/galeria/exposiciones/prev/Sabrina-Amrani-at-Art-Dubai-2014 Vídeo de l’exposició al Harold t’Kint Fine Arts: https://www.youtube.com/watch?v=qMfkkJefh0U Vídeo entrevista a l’artista a “Photo Miami”: https://www.youtube.com/watch?v=ItRfm4DQawA


Amina Benbouchta (Casablanca, el Marroc, 1963) Viu i treballa entre París i Casablanca. Després graduar-se en Estudis de l'Orient Mitjà i Antropologia per la Universitat McGill a Mont-real, realitza diversos tallers de dibuix, litografia i gravat a París, ciutat en la qual va exercir d’auditora a l'Escola Nacional de Belles Arts entre 1988 i 1990. Les seves inquietuds artístiques i culturals la van dur a crear i dirigir la revista de moda i cultura Les Alignés a la dècada dels 90. El 2005, va co-fundar Colectivo 212, una organització dedicada a defensar i promoure el sorgiment de l'art contemporani al Marroc. El treball d'Amina Benbouchta té les seves arrels a l'exploració dels límits de la pintura, transformant conceptes i observacions en imatge, escultura i instal·lació. La diversitat dels mitjans que explora, permet una completa anàlisi de la complexa estructura social de la vida contemporània. Des de 1986, el seu treball ha estat presentat a la Biennal del Caire (1993), Institut Francès de Casablanca (1995), Museu Nacional de la Dona i les Arts (Washington DC, EUA 1997), Museu Kerava (Finlàndia, 2003), Museu de Marrakech (2004), Casa Àrab (Madrid, 2008), Biennal d'Alexandria (2009), Fira d'Art de Brussel·les (2010) i Marrakech Art Fair (2010), Docks Art Fair Lyon (2011), Galeria Artae Lyon (2011), Biennal de Lió (2011), Fira d'Art de Dubai (2014), Centre d'Art Contemporani de Viena (2014), Museu de Mohammad VI d'Art Modern i Contemporani de Rabat (2014) i Museu de la fotografia i arts visuals de Marràqueix (2015). Recursos: Web de la Galería Sabrina Amrani: http://www.sabrinaamrani.com/galeria/artistas/Amina-Benbouchta Article sobre l’artista a Islamic Arts Magazine, 2013 http://islamicartsmagazine.com/magazine/view/down_the_rabbit_hole_by_amina_benbouchta/


Gohar Dashti (Ahvaz, l’Iran, 1980) Viu i treballa a Teheran. Gohar Dashti va obtenir el seu M.A. de Fotografia a la Universitat de Belles Arts de Teheran el 2005. La fotografia i el vídeo són els mitjans utilitzats en la seva obra, desenvolupada principalment en sèries. La seva pràctica artística es desenvolupa al voltant de les qüestions socials amb especial referència a la història i la cultura en la societat moderna, la memòria col·lectiva. Els efectes del conflicte bèl·lic entre l'Iran i l'Iraq que encara perduren, la situació de la dona a la societat iraniana actual, o el drama de la migració són alguns dels temes plantejats al seu treball. Ha exposat les seves obres a museus, festivals i biennals: Florida Museum of Photographic Arts (Tampa, Florida, 2016), Mohsen Gallery (Teheran, 2015), Victoria and Albert Museum (Londres, 2015), Sharjah Art Museum (Sharjah, Emirats Àrabs Units, 2014), Mori Art Museum (Tòquio, 2013) White Project Gallery (París, 2012), Devi Art Foundation (Gurgaon, l’Índia, 2011), Queen Gallery (Toronto, 2011), Musée du quai Branly (París, 2009). Ha participat en residències artístiques i obtingut beques com el premi DAAD (Berlín, 2009-2011), The Delfina Foundation (Londres, 2011), Visiting Arts (Bradford / Londres, 2009) i International Arts & Artists (Art Bridge) (Washington DC, 2008). La seva obra està present a les col·leccions del Victoria and Albert Museum (Londres), Mori Art Museum (Tòquio), Museum of Fine Arts (Boston), Nelson-Atkins Museum of Art (Kansas City), National Gallery of Art (Washington DC) i Kadist Art Foundation (París). Recursos: Web de l’artista: http://gohardashti.com/ Conversa amb l’artista, “ParisPhoto Platform”, París, 2014: https://www.youtube.com/watch?v=yqCGUJWljyc Delfina Foudation. Programa Residència: http://delfinafoundation.com/in-residence/gohar-dashti/


Rena Effendi (Bakú, Azerbaidjan, 1977) Viu i treballa a El Caire, Egipte. Va estudiar en el Azerbaijan State Institut of Languages. La seva obra denuncia la situació social i ambiental que viuen països com l'Azerbaidjan després de l'ocupació soviètica i amb les actuals dictadures de governs i empreses. Treballa per a diaris i revistes de renom internacional com Newsweek i Sunday Times Magazine i ha publicat la seva obra a l'International Herald Tribune, Financial Times, Time Magazine, National Geographic, Marie Claire, Courrier International i Le Monde. Effendi s'ha centrat en els darrers anys en la regió postsoviètica, així com a Turquia i l’Iran com, per exemple, en el conflicte de 2008 entre Rússia i Geòrgia, les víctimes de l'heroïna i el tràfic sexual al Kirguizistan i les vides ocultes dels joves a Teheran. El seu treball reflecteix, inicialment, els efectes de les indústries petrolieres a la població; com a resultat d'això, va seguir un oleoducte de 1.700 kilòmetres a través de Geòrgia i Turquia, recollint històries al llarg del camí. Aquest treball de sis anys es va publicar el 2009 al seu primer llibre Pipe Dreams: A Chronicle of Lives Along the Pipeline. El 2012 va publicar el seu segon llibre Liquid Land, una narrativa visual lírica, on tracta el tema de la fragilitat i el deteriorament del medi ambient de Bakú, la ciutat on Effendi va néixer i es va criar. Guanyadora de nombrosos premis com el Fifty Crows, el Getty Images Editorial el 2009 i el Premi Príncep Claus Fund per al Desenvolupament Cultural el 2011, Effendi va ser preseleccionada per al Premi Global Prix Pictet de Fotografia i Sostenibilitat el 2012; el 2014 va rebre el 2n i 3r premi en les categories d’Observed Portrait Stories i Observed Portrait Single del World Press Photo. Ha exposat a la Galeria Saatchi, (Londres, 2012), a l’Istambul Modern Art Museum (Istanbul, 2013 i 2014) i a la 52 Biennal de Venècia (Venècia, 2007). Recursos: Web de l’artista: http://www.refendi.com Web del World Press Photo: http://www.worldpressphoto.org/people/rena-effendi Web del Premio Prix Pictet: http://www.prixpictet.com/portfolios/power-shortlist/rena-effendi


Yara El-Sherbini (Derby, Regne Unit, 1978) Resideix i treballa a Londres. De pare egipci i mare del Carib, és llicenciada en Belles Arts per la University of the West of England, Bristol, i Màster de Belles Arts a la Slade School of Arts (University College London). A través del seu àcid sentit de l'humor i la fluïdesa amb la qual utilitza diferents llenguatges com la performance, el vídeo i la instal·lació, explora el coneixement popular, subverteix els entorns socials i la infraestructura urbana. Utilitza l’humor, no com a eina per criticar o ridiculitzar, sinó com a recurs per connectar amb el seu públic i entaular un procés de diàleg-reflexió al marge de les limitacions del que és políticament correcte. Inventa nous llenguatges i formats que li permeten un diàleg més directe, fluid i provocador amb el públic. Artista en residència el 2011 a ZKM (Karlsruhe, Alemanya), amb motiu del projecte The Global Contemporary i el 2012 a la Hayward Gallery de Londres i el programa Wide Open School, la seva obra ha estat exposada a la Tate Britain (Londres, 2006), National Portrait Gallery (Londres, 2008), IKON Gallery (Birmingham, 2008), CCCB Centre de Cultura Contemporània (Barcelona, 2008), David Roberts Art Foundation (Londres, 2009), The New Art Exchange (Nottingham, 2014), Biennal de Venècia (2015), Museum of Contemporary Art (Santa Barbara, 2015) i Modern Art Oxford (2015). Ha estat guardonada amb el Research and Development Fund: Arts Council of England (2002), Arts and Humanities Research Board (2005) i Arts Council England Touring Grant (2009), entre altres. Recursos: Web de l’artista: http://www.yaraelsherbini.com/ Canal de l’artista en Vimeo: https://vimeo.com/102723537 Web de la Galería La Caja Blanca: http://www.lacajablanca.com/artistas/artistas_yarael-sherbini.html


Mariam Ghani (Nova York, 1978) Viu i treballa a Brooklyn, Nova York. Artista, escriptora i cineasta, descendent de pare afganès i mare libanesa, és graduada en Literatura Comparada per la Universitat de Nova York i Màster de Belles Arts de l'Escola d'Arts Visuals de Nova York. A través de diverses disciplines -vídeo, instal·lació, fotografia, text i performance- Ghani se centra en la investigació de com es reconstrueix el passat en el present, i com es construeix el present per al futur, mitjançant el canvi de les narratives públiques i privades. El seu treball aborda temes sociopolítics i antropològics com la identitat del subjecte, l'emigració i els drets humans. Ha exposat al Queens Museum of Art (Queens, Nova York, 2016), Saint Louis Art Museum (Missouri, 2015), CCCB Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (2014), Rotterdam Film Festival (2013), Documenta 13 (Kassel, 2012), Museum of Modern Art (Nova York, 2011), Sharjah Biennial (EUA, 2009), National Gallery (Londres, 2008), Tate Modern (Londres, 2007), Brooklyn Museum (Nova York, 2005), Liverpool Biennial (2004). Recentment, els seus textos han estat publicats a Creative Time Reports, Foreign Policy, Ibraaz, Triple Canopy, Manifesta Journal, entre d'altres. Ha rebut nombrosos premis, beques i subvencions. És professora en CUNY (City University of New York) i és artista visitant en el Schell Center for International Human Rights a Yale Law School. Recursos: Web de l’artista: http://www.mariamghani.com/ Canal de l’artista a Vimeo: https://vimeo.com/ghanimariam Entrevista al New York Times, 2015: http://www.nytimes.com/2015/02/22/nyregion/mariam-ghani-a-brooklyn-artist-whose-father-leads-afghanistan.html?_r=0


Kinda Hassan (Beirut, 1984) Viu i treballa a El Cairo. Graduada en Belles Arts a l’Academia Libanesa de Belles Arts ALBA, completa els seus estudis a l’École Nationale Supérieure des Beaux Arts (ENSBA) a França, AudioTakes Studios al Líban i l’Institut Statale d’Arte a Itàlia. Hassan treballa amb el vídeo i el so, entre altres disciplines, com la fotografia; empra aquests llenguatges per captar la realitat en un acte de denúncia, revelant el que no se sol veure. L'eix central del seu treball és mostrar com la política i la religió es manifesten en la quotidianitat. Tracta d'explorar les fronteres entre la ideologia, els conceptes i el cos humà en el seu dia a dia individual. El 2008 va ser cofundadora de la plataforma de música regional aràbiga "eka3" Ha exposat la seva obra a nombrosos festivals locals i internacionals i galeries d'art que inclouen el Werkleitz Festival a Halle (2013), MEASAF (Middle East sound and arts festival in Athens) a Atenes (2010), Metropolis Cinema a Beirut (2009), Al -Riwaq Gallery a Bahrain (2009), City Of Women a Ljubljana (2008), Transmediale Festival (Berlín, 2007), Fair Play Festival (Berlín, 2006), entre altres. Recursos: Web de l’artista: http://kindahassan.com/ Canal de Kinda Hassan a Vimeo: https://vimeo.com/user12537927


Larissa Sansour (Jerusalem, 1973) Viu i treballa a Londres. Va estudiar Belles Arts a Londres, Nova York i Copenhaguen. El seu treball, multidisciplinar, discorre entorn del diàleg polític actual a través de diferents llenguatges com el vídeo, la fotografia, la instal·lació, el format llibre i Internet. L'eix central de la seva obra és l'enfrontament entre la ficció i la realitat i la dicotomia de pertànyer i ser extret del mateix tros de terreny. El seu treball inclou referències i detalls de gèneres tan diversos com la ciència ficció, l’«spaghetti western» i les pel·lícules de terror que convergeixen amb la política de l'Orient Mitjà i els problemes socials per crear intricats universos paral·lels en els quals un nou sistema de valors pot ser descodificat. Les seves exposicions individuals més recents inclouen el Kulturhuset d’Estocolm (2010), DEPO a Istanbul (2011), Photographic Center de Copenhagen (2012), Turku Art Museum de Finlàndia (2013), Lawrie Shabibi de Dubai (2013) i Wolverhampton Art Gallery (Regne Unit, 2014), entre altres centres. El seu treball s’ha mostrat a les biennals de Busan, Corea del Sud (2008), Istanbul (2009) i Liverpool (2010). La seva obra es troba en col·leccions públiques i privades com Louis Vuitton Collection (França), Wolverhampton Art Gallery (Regne Unit), Museum of Contemporary Art (Dinamarca), Barjeel Art Foundation (Emirats Àrabs Units), Salsali Private Museum, Dubai (Emirats Àrabs Units). Recursos: Web de l’artista: http://www.larissasansour.com Canal de l’artista a Vimeo: https://vimeo.com/larissasansour Metrópolis, Larissa Sansour, 2014: http://www.rtve.es/alacarta/videos/metropolis/metropolis-larissa-sansour/2463987 Article sobre la seva obra Nation State a la revista ArtAsiaPacific, dic 2013: http://artasiapacific.com/Magazine/86/LarissaSansour


Sinopsis i fitxes de les obres

Lida Abdul (Kābul, Afganistan, 1973) War Games (What I Saw) 2006 Pel·lícula de 16 mm transferida a DVD, color, so Duració: 5’ Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma War Games té les seves arrels en la devastació de la guerra, la supervivència i la sublimació de la curació. Empremtes d’històries misterioses i oblidades, els monuments afgans apareixen com imatges d’un paisatge oníric, real i irreal al mateix temps. Per a Lida Abdul, reconèixer una runa en un país en guerra, fins i tot agafar una simple pedra, significa respirar en una cultura que ha estat duta al buit. Als seus vídeos, homes i dones reconeixen aquest destí, com si la repetició de certs actes i gests els despertés d’un somni. Tamara Abdul Hadi (Abu Dhabi, Emirats Àrabs Units, 1980) Hebron 2009 Fotografia en color 100 x 150 cm Cortesia de l’artista Tanca metàl·lica de divisió, vigilància i «protecció» a Hebron, Palestina, construïda per Israel entre els assentaments israelians i l’antiga ciutat d’Hebron, on es llancen restes de plàstics, deixalles i fems. Seven 2010 Conjunt de 4 fotografies en color 66 x 100 cm cada una Cortesia de l’artista Set cases pertanyents a la família palestina d’Abu Eid, a la ciutat de Lyd, Israel, varen ser destruïdes i reduïdes a runes quan els militars israelians atacaren el barri el mes de desembre de 2010. Els seus habitants varen ser obligats a viure en tendes envoltades de deixalles al costat mateix de les seves antigues llars. War Remains 2012 Conjunt de 4 fotografies en color 100 x 150 cm cada una Cortesia de l’artista Cementiri de màquines de guerra a Sulaymaniya, Kurdistan, al nord d’Iraq, en el qual s’acumulen míssils usats, restes de tancs nord-americans, armes i residus militars, que configuren desolades muntanyes de ferralla que envaeixen i transformen el paisatge mil·lenari i contaminen la terra.


Amina Benbouchta (Casablanca, Marroc, 1963) Piège à loup 2014 Coixí marroquí i parany per animals 25 x 60 x 60 cm Cortesia de la Galería Sabrina Amrani, Madrid La instal·lació Piège à loup consisteix en un parany per a animals sobre un coixí tradicional marroquí. Fa referència al poder i la corrupció, i també a la submissió i la impotència de la dona o del poble, atrapada i atrapat en el lloc simbòlic del poder. Evoca la presó, la tortura i la vulnerabilitat de les persones davant una maquinària arcaica de subjecció, patiment i tancament. Zoulikha Bouabdellah (Moscou, 1977) «En aquest món en què les imatges són per tot arreu, faig una sèrie d’obres tenint present els elements que amaguen més del que mostren. És el sentit més profund de la meva feina, que té la intenció de convèncer que les coses no es veuen com s’haurien de veure, que s’evadeixen i escapen d’una manera de lectura. Com fer-ho de manera diferent quan, mentre que la informació va instantàniament d’un costat del món a un altre, la qüestió sobre la comprensió i el significat esdevé un assumpte important: el problema del poder i la dominació?» (Zoulikha Bouabdellah). Set me free from my chains 2012 Instal·lació. Fusta, cadenes i cadenats 206 x 15,5 x 7 cm Cortesia de la Galería Sabrina Amrani, Madrid «Allibera’m de les meves cadenes» és una frase famosa al món arabomusulmà que féu popular la cantant egípcia Oum Kelthoum en una cançó titulada Al Attlal (Les runes). Simbolitza el crit per la llibertat d’una dona presonera de l’amor i el desig, i adquirí connotacions feministes i revolucionàries a l’Egipte que, els anys cinquanta, lluitava per una República Àrab. Suspesa per cadenes, la frase ha esdevingut un eslògan de masses, tot significant «el pas definitiu entre la condició de les persones oprimides i la consciència de la seva condició, anterior a qualsevol canvi, individual o col·lectiu». Les couteaux 2013 Sis ganivets artesanals Mides variables Cortesia de la Galería Sabrina Amrani, Madrid La peça Les couteaux aborda la metàfora entre bellesa i estranyesa. Entre l’inquietant i el familiar. Per a Zoulikha Bouabdellah, la veritat és més estranya que la ficció i la realitat apareix quan ens enfrontem a allò que és estrany. La revelació s’esdevé en el joc entre símbols i contrasts: Les couteaux representa llargues fulles tallants amb formes vegetals, aliatges de ganivet i flor, cal·ligrafies en què una part talla, afaita, fen, mentre que l’altra s’allarga, creix, emergeix. Així, «La quietud aflora al llos d’aquestes plantes, en què l’acte de mort es converteix en part integrant de l’acte de la vida. Definitivament, l’existència només penja d’un fil» (Z. B.).


Algol 2011 Work in progress. Leds i llum rotativa amb seqüenciador Dimensions variables Cortesia de la Galería Sabrina Amrani, Madrid La instal·lació Algol és una representació esquemàtica de la constel·lació de Perseu. El nom d’Algol prové del terme àrab Ras al-Ghul, literalment, el cap del dimoni. Els antics grecs veien en aquesta estrella l’ull de la Medusa, una criatura amb el cap cobert de serps, la mirada de la qual convertia en pedra qualsevol ésser que s’atrevís a desafiar-la. Composta de fars giratoris i balisses lluminoses, «Algol representa una lectura mitològica de la tirania, un work in progress per traçar un mapa d’estrelles mortes, dictadors caiguts per les ones dels canvis al món àrab» (Z. B.). Gohar Dashti (Ahvaz, Iran, 1980) Slow Decay 2010 Vídeo HD, monocanal, color, sense so Duració: 6’ 46’’ Projecció de 8 fotografies en color Cortesia de l’artista Slow Decay fa referència a les ferides i l’erosió d’un paisatge en el qual, com en una pell, la sang i la gangrena s’escampen per tot fins a inundar l’espai. Les fotografies revelen la desesperació i la malaltia vital que, en un entorn així, consumeixen lenta i invisiblement a les persones. Stateless 2014-2015 Projecció de 8 fotografies en color Cortesia de l’artista «En cada lloc del món, la devastació de les guerres, les massacres, l’opressió, les malalties, la mort són la causa de grans desordres amb un fi inimaginable. Quan els desastres forcen les persones a l’emigració, on seran rebudes amb els braços oberts? Amb l’esperança d’una vida millor, lluiten en uns llimbs sense fi, un lloc estrany sense identitat que no els pertany» (Gohar Dashti). Rena Effendi (Baku, Azerbaidjan, 1977) Pipe Dreams. A Chronicle of Lives along the Pipelines 2010 Llibre Rena Effendi documenta els conflictes, la misèria i l’empobriment de la població en zones de conducció i canalització de tubs de petroli en països com Azerbaidjan, Geòrgia i Turquia. La crònica denigració antropològica i la degradació ecològica de la terra són produïdes per les polítiques de governs sense escrúpols, alhora que les oligarquies s’enriqueixen desmesuradament. Liquid Land 2012 Llibre Fotografies de les terres d’Absheron (Aigües Salades), Azerbaidjan, i els seus voltants, amb la decadència urbana i la seva gent vivint entre el caos produït per la contaminació industrial. Les fotografies mostren una de les àrees més contaminades del món, a prop de Baku, la ciutat principal, on la terra emana vapors de petroli i l’oli envaeix les superfícies del sòl i les converteix en líquides (Publisher: Schilt Publishing).


Yara El-Sherbini (1978, Derby, Regne Unit) Buzzwords. Current 2014 Metall, resistència elèctrica i plint 75 x 35 x 55 cm Cortesia de Yara El-Sherbini i Galería La Caja Blanca Buzzwords. Resistance 2014 Metall, resistència elèctrica i plint 75 x 35 x 55 cm Cortesia de Yara El-Sherbini i Galería La Caja Blanca Buzzwords. Current i Buzzwords Resistence formen part d’una sèrie d’escultures participatives que creen, quan un metall és tocat amb un altre metall, una càrrega elèctrica, amb so i llum. Són produïdes a la llum de les històriques i actuals situacions polítiques d’Orient Mitjà, on les relacions entre el poder de la gent i la gent al poder han creat un període de canvi radical. La càrrega elèctrica és el flux que recorre el metall, que, quan és tocat, forma un circuit elèctric. The End of Conflict in the Middle East 2016 Instal·lació participativa per a Es Baluard. Llibre, audio, perforadora i impressió digital Cortesia de Yara El-Sherbini i Galería La Caja Blanca El conflicte de l’Orient Mitjà, que dura més de setanta anys i sembla no tenir final, es remunta a 1947, amb la fi del colonialisme anglès i la resolució de l’ONU per a la Creació del Pla de Partició de Palestina. Això donà lloc al naixement de l’Estat d’Israel, l’ocupació i l’espoli dels territoris palestins i l’èxode massiu de la població, i també a les guerres araboisraelianes d’Israel contra Egipte, Síria, Jordània i el Líban, i a l’aparició de l’OLP i de la resistència palestina en successives Intifades. Comissionada pel Victoria & Albert Museum de Londres com part de la iniciativa de la National Art Library de crear un arxiu d’art turc, àrab i iranià, l’artista féu una performance en la qual convidà els participants a trobar-se a la biblioteca del museu i a omplir de forats cada pàgina del llibre The End of Conflict in the Middle East. En una nova producció de Yara El-Sherbini per Es Baluard, la performance es presenta com una acció participativa en la qual es mostren els materials de l’obra i el públic rep les instruccions de foradar el llibre a través d’un enregistrament d’àudio. Mariam Ghani (Nova York, 1978) Kabul 2, 3, 4 2002-2007 Vídeo SD, instal·lació de tres canals, color, so, NTSC, 4:3 Duració: 13’ Cortesia de l’artista i Ryan Lee Gallery, Nova York En diversos viatges a Afganistan, Mariam Ghani ha enregistrat en vídeo les visibles reconstruccions de la ciutat després dels conflictes de la guerra i l’ocupació militar per part de les potències occidentals. Un viatge cada any, en el qual la càmera testimoniava, transitant pels llocs, les commocions sísmiques de la ciutat i de l’entorn i els seus canvis ràpids i radicals: el flux de més de dos milions de refugiats que tornaven, els nous valors immobiliaris, les construccions i carreteres, el creixement d’una nova economia amb treballadors internacionals, els cicles polítics d’idealisme i desil·lusió, que produïren grafits, cartells i altres marques a les superfícies de la ciutat.


Blind Crossing 2000 Vídeo SD, color, so, NTSC 4:3 Duració: 2’ 31’’ Cortesia de l’artista i Ryan Lee Gallery, Nova York El vídeo, en la metàfora de la mar, al·ludeix a l’emigració i l’exili forçat de la població de països en conflicte vers els Estats Units d’Amèrica i l’arribada al port de Chelsea Piers, on les persones són obligades a esperar abans d’entrar al país. Realitzat el 2000, Blind Crossing testimonia, quinze anys després, el drama sens fi de l’exili dels refugiats de la guerra de Síria i de països com Iraq, Afganistan o Eritrea, obligats a sortir, amb risc de les seves vides, dels seus països i retinguts a les fronteres d’Europa. La veu de Mariam Ghani recita texts de Middle Passages, del poeta i teòric caribenc Kamau Brathwaite. Kinda Hassan (Beirut, 1984) Yet Another Shot 2005 Vídeo, color, so, PAL Duració: 5’ 30’’ Cortesia de l’artista «Yet Another Shot és un vídeo realitzat el dia en què Jubran Tueiny, parlamentari i periodista libanès, va ser assassinat. Mostra imatges de reporters de TV que informen sobre el trist succés, filmat al lloc de l’explosió. [...] Un assassinat avui dia al Líban pot arribar a ser tan quotidià com el fet de conduir un cotxe. He pensat que mostrant la reacció de la societat, per un costat, i les repeticions i els errors dels reporters, per un altre, podria transmetre un missatge a un públic que està massa familiaritzat amb les catàstrofes, en la manera com les representen els mitjans de comunicació. Quantes vegades hem vist la repetició de les mateixes interminables escenes? Quan els desastres esdevenen desastres reals?» (Kinda Hassan). Eight Days and War 2006 Collage de fotografies 132 x 128 cm Cortesia de l’artista Kinda Hassan aborda la supervivència de la guerra en la vida quotidiana d’una família al Líban durant els trenta-tres dies que durà la guerra amb Israel, el 2006. Una vida en què la guerra és intensament present a través del consum voyeurista d’imatges i notícies, les converses polítiques i la lluita contra l’avorriment. Per a l’artista, Eight Days and War descriu una versió de la normalitat en temps de guerra, principalment consumida a través de la imatgeria mediàtica i les converses quotidianes. Suposa una introspecció en la tensió emergent d’estar en guerra, però sense tocar-la, de viure sa i estalvi però sense tenir la completa normalitat de la vida quotidiana. Una amalgama d’emocions apareix en un llarg espectre, de la culpa a la desafecció, de la concentració a la dispersió, del compromís a l’avorriment, del frenesí a la inacció.


Larissa Sansour (Jerusalem, 1973) Nation Estate 2012 Vídeo, color, so Duració: 9’ 02’’ Fotografia en color, 150 x 100 cm Cortesia de la Galería Sabrina Amrani, Madrid La instal·lació Nation Estate ofereix una visió distòpica i humorística sobre la situació a l’Orient Mitjà. Tot mesclant una imatgeria digital, processada per ordinador, amb actors vius i sons elèctrics, explora una solució vertical per a un estat palestí com a nació, en què la gent aconsegueix finalment un nivell de vida tecnològic i d’alt standing, a l’estil dels països capitalistes occidentals. Tank 2003 Vídeo, color, so Duració: 6’ Cortesia de la Galería Sabrina Amrani, Madrid El vídeo aborda el conflicte israelianopalestí. Mostra un grup d’activistes per la pau que intenten frenar l’avanç d’un tanc als territoris ocupats. Està acompanyat de música electrònica. Al final del vídeo, el tanc apunta la seva arma contra el cap d’un dels activistes, però en lloc de disparar, el tanc s’atura i comença a retrocedir. The Novel of Nonel and Vovel 2009 Novel·la gràfica Col·laboració amb Oreet Ashery Ashery i Sansour han creat una novel·la gràfica que planteja qüestions sobre la natura de l’autoritat i la política, els processos col·laboratius i les agències artístiques. Ofereix una visió oberta sobre Palestina. Presenta una mescla d’art, política, jocs, ciència ficció, contes i altres experiments, tot colpejant i rebatent les idees, els estereotips i les falses concepcions de l’Orient Mitjà. Tot i que humorístic, el llibre planteja preguntes incòmodes i rigoroses. Assumeix una particular importància en el cas d’aquests artistes d’ambdós costats de les regions dividides.


Imatges (selecció)

Yara El-Sherbini, Buzzwords. Current, 2014 Metall, resistència elèctrica i plint, 75 x 35 x 55 cm Cortesia de Yara El-Sherbini i Galería La Caja Blanca © de l’obra: Yara El-Sherbini, 2016 Yara El-Sherbini, Buzzwords. Resistance, 2014 Metall, resistència elèctrica y plint, 75 x 35 x 55 cm Cortesia de Yara El-Sherbini i Galería La Caja Blanca © de l’obra: Yara El-Sherbini, 2016

Gohar Dashti, Stateless, 2014-2015. Projecció de 8 fotografies en color Cortesia de l’artista. © de l’obra: Gohar Dashti, 2016

Amina Benbouchta, Piège à loup, 2014. Coixí marroquí i parany per a animals, 25 x 60 x 60 cm. Cortesia de la Galería Sabrina Amrani, Madrid © de l’obra: Amina Benbouchta, 2016

Lida Abdul, War Games (what I saw), 2006 Pel·lícula de 16 mm transferida a DVD, color, so. Durada: 5’ Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma © de l’obra: Lida Abdul, 2016.


Mariam Ghani, Blind Crossing, 2000 Vídeo SD, color, so, NTSC, 4:3. Durada: 2’ 31’’ Cortesia de l’artista i Ryan Lee Gallery, Nova York © de l’obra: Mariam Ghani, 2016

Larissa Sansour, Nation Estate, 2012 Vídeo, color, so. Durada: 9’ 02’’ Fotografia en color, 150 x 100 cm Cortesia de la Galería Sabrina Amrani, Madrid © de l’obra: Larissa Sansour, 2016

Claus de l’exposició - Es Baluard...Jesús Torné ([email protected]). Tel. + 34 971 908...

Documents

Transcript of Claus de l’exposició - Es Baluard...Jesús Torné ([email protected]). Tel. + 34 971 908...