CJ 14, Recuperem Els Testimonis Die Trich Bonh¶ffer - Ferran Manresa

download CJ 14, Recuperem Els Testimonis Die Trich Bonh¶ffer - Ferran Manresa

of 16

  • date post

    22-Dec-2015
  • Category

    Documents

  • view

    38
  • download

    2

Embed Size (px)

description

Sólo está en catalánals quaranta anys de la seva execució pels nazisII. Quatre imatges:1. El company fratern2. L'home d'Església ortodox3. El teòleg liberal4. El conjurat políticIII. La FiguraIV. Unes preguntes

Transcript of CJ 14, Recuperem Els Testimonis Die Trich Bonh¶ffer - Ferran Manresa

  • 14

    RECUPEREM ELS TESTIMONISDIETRICH BONHFFER

    als quaranta anys de la seva execuci pels nazis

    Ferran Manresa

    I. IntroducciII. Quatre imatges:

    1. El company fratern2. L'home d'Esglsia ortodox3. El teleg liberal4. El conjurat poltic

    III. La FiguraIV. Unes preguntes

    Aquest Quadern recull la conferncia que l'Autor don el 10. 04.86 en el Centre d'EstudisCRISTIANISME I JUSTICIA, just quan es tancava el quarant aniversari de la mort de D.Bonhffer.

  • I. INTRODUCCI

    La veu de Dietrich Bonhffer t moltes ressonncies. No s gaire fcil escoltar-ne les diversesexpressions. Al llarg de la seva vida no sols s'adre a diferents auditoris sin que la seva paraulatamb fou diferent d'all que els oients havien esperat d'ell.

    Va nixer a Breslau. Estudis de teologia de l'any 23 al 27. El 28, vicari a Barcelona. El 29,agregat a la facultat de Teologia de la universitat de Berln. El 30 viatja als Estats Units. El31 s nomenat professor de la universitat de Berln i consiliari de I'Escola Politcnica. El33 exerceix de pastor de l'Esglsia alemanya a Londres. El 35 torna a Alemanya, on serdirector del seminari de l'Esglsia confessant a Finkenwalde. El 36 se li prohibeix ensenyara la universitat. El juny del 39 accepta de fer uns cursos als Estats Units. El mes d'agost delmateix any, davant les notcies inquietants que rep del seu pas, ja en peu de guerra,decideix tornar-hi voluntriament. A partir de l'any 40 I'Esglsia confessant li encarregaalgunes missions especials. El 5 d'abril del 1943 s detingut a Berln. El 9 d'abril de 1945 sexecutat a Flossenburg.

    A les primeries dels anys 30 s'adre als telegs; ms endavant, entre els 30 i els 40, als membresde la seva Esglsia; ja en els anys 40 parl a creients i a no creients, immersos no sols en el dramaalemany sin, a ms, en el del cristianisme occidental. La seva aguda capacitat d'escoltar els homesi d'auscultar els reptes de les situacions concretes en qu aquests es trobaven, li configur un estilpersonal de viure i de pensar. Primer, argumentant i ensenyant; desprs, predicant i conjurant;finalment, aconsellant i imaginant... amb les prou conegudes paraules de la seva Esglsia no solsva elaborar idees sin que va crear realitats noves. La paraula de Bonhffer sempre anavaacompanyada de riscs i d'exigncies.Durant l'poca que podrem anomenar el primer perode de la seva vida, en els seus treballsteolgics argument, amb telegs i filsofs, sobre l'Esglsia. Volia comprendre ms b i mostrarde quina manera Crist s present en la figura terrenal i emprica de l'Esglsia concreta.En un segon perode, desprs de deixar la ctedra de teleg sistemtic de la universitat de Berln,la seva passi s'encamin cap a l'explicaci de l'Antic i del Nou Testament. Ara no es tractava depensar sin de confessar. I va predicar que Jesucrist no s un Senyor domesticable sin un Senyorla grcia del qual crida a l'obedincia, sense consentir cap mena de barreja amb els principistotalitaris de la "primavera alemanya".El tercer i ltim perode de la seva vida ens ofereix un esbs, una imatge fragmentria del futur delcristianisme occidental; s una fase epistolar i de meditaci. El perode de la ctedra de teologia iel perode de la "comunitat fraternal" han obert cam a l'home de les cartes i els fulls volants". Unhome que medita, en solidaritat amb molts altres homes, sobre el futur; que decideix amb unallibertat enorme, no a la llum de les "coses darreres" sin mogut per circumstncies i situacions"penltimes" i ambiges, tacades de sang: tot un seguit d'esdeveniments generats per ciutadans

    2

  • responsables i culpables. Per aix les preguntes que fa en les "cartes des de la pres" no snpreguntes de ctedra sin interrogants sobre l'existncia personal i social: de quina maneraJesucrist s present aqu i qui s Ell avui enmig d'aquests homes.Aix, veiem que el testimoniatge i la paraula de Bonhffer ens arriben des de la ctedra, des de lacomunitat fraternal i des de la pres. La diversitat d'aquestes expressions trobar la unitat en unsmots que resumeixen l'nica passi de la seva vida: aferrar-se a la realitat perqu Du s presenten les coses concretes. Viure la realitat cristolgica com el lloc permanent on Du i el mn ja nosn estranys l'un per l'altre sin que s aqu on manifesten la seva pertinena recproca; preservaren el misteri de I'Encarnaci ja realitzada, la densitat de reflexi, d'acci i de meditaci queenforteixen la vida, el testimoniatge i la confessi dels cristians; considerar que la realitat s la "salde la fe"; perqu, si la fe ja no pertany a la nostra terra, amb qu la salarem?... Noms servir per aser llenada a fora i trepitjada pels homes!Per tant, en tot aix que ell mateix anomen "un fragment de la seva vida hem de cercar i trobar eldo d'una existncia plena: un amor a la vida que es desenvolupar i es manifestar en l'esperit i enel cos, en la llibertat i en el joc, en els desigs i en els sacrificis, en l'amor a un mateix i en l'amor alsaltres, en el sabor dilut de l'esbocinament personal i en el goig de les decisions. I ho vivia amb unaconcentrada relaci amb Jess de Natzaret, sense assolir aquella proximitat penetrant, filla sovintd'una pietat vaporosa o d'una familiaritat fcil.Payne West, que va conixer Bonhffer en els darrers temps de Buchenwald, ens el descriu ambaquests trets:

    "Em va semblar sempre que Bonhffer escampava una atmosfera encomanadissa defelicitat i de goig davant de qualsevol fet de la vida, per petit que fos; l'agrament profundpel simple fet d'existir... Era un dels pocs homes, entre els que aleshores vaig tractar, pelqual Du era una realitat, una presncia..."

    Quan volem recordar, en conjunt, el testimoni, discontinu i punyent, d'un Bonhffer que visquentre 1906 i 1945, des de l'idealisme a la democrcia de masses, topem amb moments plens defora explosiva i dhuc aparentment contradictoris entre ells:

    - Per exemple: ens podem acostar a Bonhffer a partir de "El preu de la grcia " i a partir de "Lavida comunitria ". Aleshores ens trobem amb l'home de "la crida a l'obedincia" i amb l'home dela disciplina".- Per exemple: ens podem acostar a Bonhffer a partir dels seus escrits i articles sobre l'Esglsia iels seus lmits. Aleshores ens trobem amb un home que vincula, convenut, la salvaci als lmits del'Esglsia.- Per exemple: ens podem acostar a Bonhffer a partir de la seva dura crtica a l'Esglsia i a la sevapredicaci, explicada en les cartes dels darrers temps. Aleshores ens trobem amb un home quecerca Jess com el medi i l'estructura responsables, davant Du, de la realitat i que tracta de conce-bre la fe cristiana no com un ms enll del qual hom dna testimoni, ni com una trobada que enssobrev, sin com una estructura que coneixem i fem efectiva.- Per exemple: ens podem acostar a Bonhffer a partir de la "tica " i del moviment de resistnciacontra el dictador. Aleshores ens trobem amb un cristi que, sabent i actuant, no abandona enmans dels altres ni l'acci justa ni la conscincia responsable de la pau.

    En resum: hem de donar moltes voltes a aquesta figura polifnica si volem captar i sentirinteriorment el testimoni de Bonhffer.

    3

  • Desenvoluparem doncs, els diversos sons d'aquesta polifonia, que es refracta en quatre imatges(fraternal, ortodoxa, liberal i poltica). Ens hem d'endinsar per cada un d'aquests quatre camins ipercebre qu ens ofereix i qu ens planteja cadascun d'ells. Bonhffer sempre es va estar dedomesticar, mitjanant sistematitzacions anticipades, la "crida" que procedia del Senyor de la vida,enmig de l'ambigitat de les seves situacions histriques i a travs de la diversitat, i fins i tot de lescontradiccions aparents, de les paraules de la Bblia. Noms tingu un sol lmit: escoltar i seguirmediocrement, o d'una manera abstracta, o d'una manera idealstica, la "crida de Jesucrist" msenll del cor o del centre de la vida. Per tant, no farem una exposici ordenada i sistematitzada deltestimoniatge discontinu de Bonhffer sin que ms aviat cercarem quines preguntes i quinespossibilitats ens suggereix personalment.

    4

  • II: QUATRE IMATGES

    Primera imatge: EL COMPANY FRATERN

    "Resulta natural en els perodes de renovaci eclesial que descobrim la gran riquesa de laSagrada Escriptura. Perqu, ms enll de les normes, de les discussions i dels diferentspunts de vista, sorgeix la recerca ms decidida de l'nica cosa que, en el fons, interessa: Je-sucrist mateix. Qu ens ha volgut dir? Qu vol avui de nosaltres? Com ens ajuda a ser fi-dels? sentim la dificultat de caminar tot mantenint-nos en la immensitat de l'amor de Je-sucrist a tots els homes, en la immensitat de la pacincia, de la misericrdia, de la"filantropia" de Du envers els febles. Per ho hem de fer. s molt important que Du ensconcedeixi l'alegria dins la serietat d'aquest cam, el "s" al pecador en tot "no" al pecat.

    Durant el seu sojorn a la Gran Bretanya (1933), Bonhffer s'interess vivament per la vida de lescomunitats monstiques anglicanes. Els seus intents de crear una "llar fraterna" en tornar aAlemanya, no es poden deslligar d'aquest descobriment, aleshores bastant controvertit en els medisprotestants. Va aconseguir del Consell de l'Esglsia evanglica de l'Antiga Prssia el perms per aestablir la "llar fraterna" a Finkenwalde. La comunitat fou dissolta, dos anys desprs, per ordre deHimmler.Bonhffer exigia que la "comunitat de germans" passs les festes de Nadal i de Pasqua no amb la"comunitat burgesa" sin en la "comunitat cristiana". Sempre va creure que no sols haviend'ensenyar teologia als futurs pastors sin que la llar havia de ser, sobretot, una escola de pregria.Una altra de les seves realitzacions fou la renovaci de la praxi de la penitncia, sense capprograma prviament dissenyat. Exigia "disciplina" com a estil de vida fraterna. No s estrany queavui dia, quan algunes comunitats han volgut enfortir la seva "vida fraterna", s'hagin guiat per lesexperincies de Bonhffer, de les quals va deixar constncia en les pgines de "Vida comunitria".De to