Ciutats romanes

57
BARCINO

Transcript of Ciutats romanes

Page 1: Ciutats romanes

BARCINO

Page 2: Ciutats romanes

Va ser una fundació ex novo efectuada entre els anys 15 aC i 5 aC, coïncidint amb l’estança de l’emperador August a Tàrraco. Aquest va decidir efectuar una reestructuració general, reorganitzant les províncies en tres: Bètica, Lusitània i Tarraconense. Continuant amb la política de Cèsar, concedeix l’estatut de colònia a nombroses ciutats com: Barcino, Caesaraugusta i l’exemple més il·lustre; Mérida, fundada per veterans de la primera etapa de la guerra càntabra i que ràpidament es va desenvolupar com a capital administrativa de la nova Lusitània.

Page 4: Ciutats romanes

Muralles

També construïdes en època d’August, no eren massa potents ja que la seva finalitat no era la defensiva, sinó de prestigi. La porta decumana de la muralla, avui a la plaça Nova, era l’entrada a la ciutat.

Page 5: Ciutats romanes

Existència de dues muralles, una d’època d’August i l’altra del segle III dC. La primera està assentada sobre una banqueta de pedra de 10-20 cm. que funciona com a fonament. A la part superior observem la construcció amb blocs disposats en filera, opus certum. L’alçada màxima era d’uns 8 m.

Page 6: Ciutats romanes

La segona muralla d’època baix imperial, segueix el mateix itinerari i adossant-se a la primera. Està reomplerta amb pedres i materials de rebuig, d’entre els quals s’ha pogut recuperar estatuària, làpides i material arquitectònic monumental.

Page 7: Ciutats romanes

Temple romà La zona del fòrum es correspon amb l’actualplaça de

Sant Jaume. L’edifici més important era el temple, destinat al culte imperial i del qual es resten dempeus quatre columnes amb capitells corintis, a la seu de la Secció Excursionista de Catalunya, al carrer Paradís.

Page 8: Ciutats romanes

Termes de Minucius Natalis Aquesta família de rics barcelonins, un dels quals Luci

Minici fill, va ser el guanyador d’una cursa olímpica de quàdrigues l’any 129 dC, ens deixaren en una domus avui situada a la plaça de Sant Miquel, una gran residència. Al nord de la residència hi trobem les termes públiques del fòrum. Aquí observem el caldarium i l’hipocaust.

Page 9: Ciutats romanes

Domus

El segle IV va ser una època d’esplendor, ho posen de manifest l’acabament de la segona muralla i les residències urbanes que mostren un gran luxe, com el mosaic del circ. La ciutat es manté viva fins l’Alta Edat Mitjana.

Page 10: Ciutats romanes

A partir dels segles III i IV, arran del cristianisme, Bàrcino serà la seu d’un poderós bisbat. L’urbanisme d’aquest sector començarà a viure un procés de transformació, el barri episcopal, on hi havia la residència del bisbe i el seu palau. També es conserva una església en planta de creu i un petit cementiri.

Page 11: Ciutats romanes
Page 12: Ciutats romanes

Ciutat romana

Per als romans, Empúries serà la porta d’entrada a la península i la data en què van arribar, el 218 aC, l’inici de la romanització.

Un exèrcit capitanejat pel general romà Gneu Corneli Escipió desembarcarà a Empúries

per aturar el pas dels cartaginesos, que capitanejats per Anníbal i atrets per la riquesa de tota la península van atacar

Sagunt, provocant l’inici de la segona guerra púnica. No s’instal·laran a Empúries sinó a Tàrraco, on establiran el seu campament

militar.

Page 13: Ciutats romanes

No serà fins que s’acabi la segona Guerra Púnica i per causa de les revoltes dels

indígenes, que Roma tornarà a desembarcar a Empúries. El 195 aC arriba un exèrcit comandat per M. Porci Cató, que serà

l’encarregat de sufocar la rebel·lió i que instal·larà un campament militar permanent en

el punt més elevat de l’altiplà. Aquest serà l’origen d’una nova ciutat de 22 hectàrees,

independent de la grega, amb un urbanisme típicament ortogonal romà.

Page 14: Ciutats romanes
Page 15: Ciutats romanes

La ciutat estava envoltada per una muralla de carreus i cos superior d’opus

caementicum, estava dividida en insulae regulars d’un per dos actus. En coneixem el fòrum, amb el temple capitolí envoltat per un

pòrtic i algunes cases.

Page 16: Ciutats romanes

El fòrum Era el centre polític, econòmic i religiós de la

ciutat.Estava envoltat per un pòrtic,del qual se n’ha fet una reconstrucció per

comprendre millor com deuria ser.Aquesta porxada és un ambulacrum, per resguardar-

se de la pluja i del sol.

Page 17: Ciutats romanes

El gran temple es convertí en l’estructura arquitectònica més important. Només

conservem una filada de carreus del pòdium i fragments de capitells. També hi havia una

basílica i una cúria destinades a l’administració judicial i política de la ciutat. A la zona sud es trobaven les tabernae que formaven el límit la

plaça.

Page 18: Ciutats romanes

L’amfiteatre i la Palestra

Page 19: Ciutats romanes

Tarraco

Page 20: Ciutats romanes

Fundació de la ciutat Romana

L’any 218 aC, els romans van saquejar aquesta colònia després del primer enfrontament que tingueren amb els cartaginesos en la segona guerra púnica. Després d’aquesta batalla, els romans crearen el praesidium de Tàrraco.

Page 21: Ciutats romanes

Procés de romanització

Els romans van escollir aquell lloc perquè disposaven d’un port de mar i

poder comerciar i també que hi havia un turó rocós, perfecte per a la defensa

de la ciutat. Van emmurallar tota la ciutat i va tenir un desenvolupament

ràpid, tan en l’àmbit militar com també el comercial, procés de prosperitat.

L’any 45 aC. Juli Cèsar, després de la seva victoriosa campanya contra els

pompeians a Hispània, concedeix el títol de Colònia de Dret Romà a Tàrraco

(Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco).

27-24 aC. L’emperador August es va instal·lar a Tarraco durant les

campanyes contra els càntabres i els àsturs, i durant tres anys va ser

Tarraco la capital de l'Imperi Romà. Les reformes provincials que va fer amb

posterioritat la converteixen, a més, en capital de la província Tarraconense,

la més gran de tota Hispania. Aquesta vitalitat Tarraco la va mantenir en

plenitud fins a mitjans del segle III dC i a partir d’aquests moments, s’inicià un

procés de recessió com a conseqüència de la crisi general i de les primeres

onades d’invasors germànics.

Page 22: Ciutats romanes

La ciutat s’estenia al llarg de la inclinació d’un turó. Per aquest motiu està formada per diverses terrasses: La part més alta, la terrassa intermèdia i la part més baixa.

Distribució de la ciutat

Page 23: Ciutats romanes

MURALLES Les muralles són la construcció més antiga de la ciutat,

bastides entre els segles III i II aC. És l'edificació romana més antiga i millor conservada. En

un primer moment hem de imaginar com una simple estacada de fusta que havia de protegir la guarnició militar.

Page 24: Ciutats romanes

La construcció de la primera muralla de pedra està datada a inicis del segle II aC i d‘ ella es conserven tres torres: la de l'Arquebisbe, la del Cabiscol i la torre de Minerva.

Sembla que cap als anys 150-125 a.C. va créixer en extensió, altura i amplada. Així va passar a englobar en el seu interior el nucli urbà i hauria perdut ja part del seu caràcter estrictament defensiu. Construïda amb un sòcol de grans pedres ciclòpies o megalítiques, l'alçada de la muralla va augmentar d’altura i també d’amplada

Page 25: Ciutats romanes

Amfiteatre

Es va construir a l’ inici del segle II dC. Situat fora de les muralles i molt a prop de la platja. De forma el·líptica i amb una té una capacitat per a 14000 espectadors.

A la superfície central hi era l’arena on es desenvolupa l’espectacle i sota hi havia les fosses, on s’amagaven els mecanismes necessaris per a l’espectacle i per on hi circulaven tant els animals com els gladiadors.

Page 26: Ciutats romanes

A la graderia es on hi seia el públic i estava elevada en relació a l’arena per el podi, que faria de tanca protectora i alhora facilitava la visió del espectacle

Al segle IV a l’arena es va construir una església en memòria de Fructuós, Auguri i Eulogi, per ser cremats pel fet de ser cristians

Al segle XII s’hi va construir una església consagrada a la Mare de Déu del Miracle.

Page 27: Ciutats romanes

Circ Va ser construït al final del segle I dC.

Forma part del conjunt del fòrum imperial de Tarraco. Té 290 m. De llargada i 67 d’amplada.

La façana de l’edifici estava formada per una seixantena de arcades de mig punt separades per pilastres. Les restes que en queden són parts de l’escala que portava a la graderia i al soterrani del circ.

Page 28: Ciutats romanes

Es tracta del circ més petit dels conservats a la península, però també el més refinat en la seva estructura.

El circ era el lloc on es desenvolupaven espectacles com les curses de bigues i quadrigues i altres espectacles eqüestres d'entreteniment com exhibicions acrobàtiques.

Page 29: Ciutats romanes

Aqüaducte: Pont del diable L’aqüeducte de les Ferreres o també anomenat Pont del Diable,

situat a 4km de la ciutat. Subministrava aigua del riu Gaià a l'antiga Tarraco. Té 217 m de longitud i 26 m d'alçada i està format per dos ordres

d'arcs superposats de maçoneria (amb 11 arcs l'inferior i 25 el superior) i la seva funció és la de salvar un tàlveg en el traçat de la canalització

Page 30: Ciutats romanes

ILERDA

Page 31: Ciutats romanes

Fundació d’Ilerda Romana

La fundació de la ciutat probablement s'ha de situar a l'inici del segle I a.C. A l'època d'August va obtenir el títol de municipium i, va ser monumentalitzada

En començar la segona guerra púnica els cabdills ilergets Indíbil i Mandoni eren aliats d'Anníbal, que va reclutar guerrers ilergets per a la seva expedició contra Roma.

Però després els dos caps van establir un pacte amb Publi Corneli Escipió, fins que van encapçalar una revolta dels ilergets i altres pobles contra els romans (206-207) per les elevades exigències econòmiques imposades pels romans. La revolta va ser esclafada, Indíbil mort en combat i Mandoni executat.

Page 32: Ciutats romanes

Plànol de la ciutat

Es considera que la ciutat de Ilerda hi havia dos nuclis urbans: el primer a dalt a la zona de la Seu i l’altre al costat del riu.

Page 33: Ciutats romanes
Page 34: Ciutats romanes

Va ser fundada l’any 25 a.C per l’emperador August a la província de Lusitània.

Es van ubicar en un poblat ja existent a canvi de donar-los la categoria de ciutadans

romans als antics pobladors. Volien controlar les poblacions indígenes.

El nom de la colònia indica que era un assentament destinat als soldats romans que

havien lluitat al nord de la Península, contra els càntabres i els àsturs: emeriti vol dir

‘retirat amb honor’.

També va néixer com a homenatge al primer emperador de Roma, August.

Capital de la província Lusitània des del 15 a.C., Emèrita es va transformar durant els

segles I i II d.C. en una ciutat monumental, amb tots els edificis, espais i serveis

propis d'una gran urbs romana.

Page 35: Ciutats romanes

Des de finals del s. III i el s. IV va haver un desenvolupament gràcies a la

reforma administrativa de Dioclecià, que la va convertir a la capital de la

Diòcesi de les Hispànies i en una de les ciutats més importants del món

romà.

Es reconstrueixen diversos edificis públics, s'aixequen nombroses

mansions urbanes i s'enriqueixen les vil·les rurals.

Al s. V els pobles germànics van lluitar per apoderar-se de la ciutat.

Page 36: Ciutats romanes

A mitjan segle VI Emèrita va ser capital del regne visigot, però la cort es

va traslladar a Toledo. Des de llavors el poder polític va ser omplert pels

bisbes de la metròpoli emeritense, la qual cosa va implicar un impuls

constructiu de significació cristiana: es van edificar i van restaurar

basíliques, monestirs, escoles i hospitals. La importància de la ciutat es

mantindria després de la invasió àrab (713), fins a la fundació de

Badajoz en l'últim terç del segle IX.

Page 37: Ciutats romanes

Era un lloc envoltat de turons que els servien de protecció. El territori era ric en

recursos naturals: matèries primeres, terra per al cultiu, boscos i aigua.

Va arribar a tenir 50.000 habitants i es va convertir en la capital de Lusitània,

una de les tres províncies en què estava dividida la Hispania romana en temps

de l’emperador August. Tenia l’estatus de colònia, es governava amb les

mateixes lleis que Roma.

Plànol Emerita Augusta

Page 38: Ciutats romanes

Era una ciutat envoltada per una muralla de tram irregular, per raons topogràfiques,

amb torres de defensa de planta circular, ja que estava envoltada de pobles

indígenes.

La muralla tenia quatre portes d’entrada que corresponien a les sortides dels dos

carrers principals. La seva estructura consisteix en dos murs de “opus incertum” o

de “opus quadratum”, segons la zona, amb un farcit de pedres i terra barrejades

amb calç. Actualment queden restes de 5 portes i de 7 torres.

Muralla

Page 39: Ciutats romanes

Hi havia dos fòrums:

El provincial, ja que era capital de província. S’hi accedia per l’arc de

Trajà, que estava recobert de marbre. En aquest fòrum hi havia

edificis destinats a l’administració de la província. S’hi van trobar

restes d’un temple dedicat al culte imperial.

Fòrums

Page 40: Ciutats romanes

El municipal, on es resolien els assumptes locals. Es trobava en

l’encreuament dels dos carrers principals i estava pavimentat amb

lloses de marbre. Hi havia una basílica destinada als afers judicials

i també un temple erròniament anomenat temple de Diana, perquè

es creu que era dedicat al culte imperial gràcies a escultures allà

trobades.

Page 41: Ciutats romanes

És el teatre més ben conservat de la península, cabien unes 6000 persones. Va ser inaugurat per Marc Agripa l’any 16 a.C

La scaenae fons està formada per dos cossos de columnes corínties. L’espai entre les columnes era guarnit amb escultures.

Teatre

Page 42: Ciutats romanes

Tenia una capacitat per a 15000 espectadors. Va ser inaugurat l’any 8 a.C

Amfiteatre

Page 43: Ciutats romanes

Era l’edifici més gran destinat a les curses de cavalls.

Va ser construït al principi del S. I d.C i, a causa de les seves dimensions ( 400m de llargada per 100m d’amplada), es va edificar fora del recinte emmurallat. Té una capacitat de 30.000 espectadors.

Actualment es pot veure l’estructura general del circ, amb la spina central que dividia la pista en dues parts iguals.

Existeixen restes de 12 carceres, rectangulars que tenien quatre pilars en els vèrtex. En l’altre costat del circ estava la Porta Triumphalis

El circ

Page 44: Ciutats romanes

Hi havia nuclis termals, tant públics (thermae) com privats (balneum) A 18 km de la ciutat hi ha les termes d’Alange: un conjunt termal al

qual acudien els membres de l’alta societat romana de Mèrida. La planta és regular i a l’interior hi ha un seguit de cambres circulars amb un “oculus” per a la il·luminació i ventilació.

Es van començar a construir el S. I a.C fins al IV. En el carrer Baños es troba un de les restes de les termes públiques. El seu estat de conservació és molt bo i avui dia continuen oferint els

seus serveis.

Termes:

Page 45: Ciutats romanes

Es necessitava un subministrament d’aigua abundant i regular que el sistema de pous, cisternes i fonts naturals no podien garantir. Calia portar a la ciutat aigua de llocs més llunyans.

Tres aqüeductes: L’aqüeducte de Sant Llàtzer: canalitzava l’aigua dels rierols subterranis

del nord de la ciutat. La part de subterrània es conserva força bé, però de la part externa només en queden tres pilars amb dos dels seus arcs d’unió. (a la fotografia)

L’aqüeducte d’Aqua Augusta: portava aigua a la ciutat en un tram de 16 quilòmetres.

L’aqüeducte dels Miracles: del principi del S. I d.C i transportava l’aigua de l’embassament de Prosèrpina (està format per un mur de contenció de l’embassament i va ser construït fa 2000 anys), situat a uns 5 km de la ciutat.

Aqüeductes:

Page 46: Ciutats romanes

Amfiteatres

Amfiteatre de Segòbriga

Capacitat per 6000 espectadors.És l’amfiteatre millor conservat a la zona interior d’Hispània.La seva planta és el·líptica.En la seva història ha sigut utilitzat també com a magatzem i cantera.

Amfiteatre de Itàlica:

Construït entre el 117-138, durant l’Imperi d’Adrià.Tenia capacitat per 25000 espectadors.3 nivells de càveaMesura total: 156x134 m.

Page 47: Ciutats romanes

Teatres

Teatre de Itàlica (Santiponce, Sevilla)

Construït entre els anys 30 – 37 aC, amb remodelacions a posteriori.Tenia capacitat per a 3000 espectadors.Consta d’una càvea de 77’70 m. de diàmetre i una orquestra de 26 m. de diàmetre.Va ser realitzat bàsicament de formigó.

Teatre de Sagunt:

Construït al segle I.Capacitat per 8000 espectadors.55 metres de llargada6 metres d’amplada

Page 48: Ciutats romanes

Teatre de Cartagena:

Tenia capacitat per 7000 espectadors.

Construït entre l’any 5 i 1 a.C.Càvea de 87,6 metres de diàmetre.

Teatre de Clúnia:

Capacitat per 10.000 espectadors.Tenia la finalitat d’interpretar actes teatrals del període clàssic.

Page 49: Ciutats romanes

PontsPont del Diable (Martorell)

Situat sobre el riu Llobregat, aquest pont només conserva una arcada d'origen romà.Dona continuïtat a la Via Augusta.

Pont d’Alcàntara:

Situat a Alcàntara, Extremadura.Construit entre el 104-106Situat sobre el Riu TajoTé una longitud de 181,7m.

Page 50: Ciutats romanes

Pont de Salamanca:

Aquest pont està situat a Salamanca.

Passa pel riu Tormes

Establert en la via de la Plata.

Posseeix quinze arcs de mig punt d’un metre d’alçada, però constava d’uns 26.

Es situa en el segle I d.C.

La longitud era de 176 metres i l’amplada d’uns 3,70 metres.

Page 51: Ciutats romanes

Muralla de Girona:

Es va començar a construir durant el baix-Imperi.

Altura: 60 metres

Perímetre: 930 metres

Construïda amb pedra sorrenca.

Muralles

Muralla d’Astorga:

Situada a Astorga, Lleó.Construïda durant l’època d’August.Longitud: més de 2 kilómetres.

Page 52: Ciutats romanes

Muralla de Lugo

Longitud de 2100 m.Amplada: 4 – 7 m.Altura: 8 – 12 m.85 torres, la majoria semicirculars (foto).Construïda a base de pedres de granit i pissarra.Accés a través de diferents portes.

Page 53: Ciutats romanes

TemplesTemple de Vic

Construït el s. II dC. És hexàstil, car consta de sis columnes frontals, concretament corínties. Consta a més a més d’una columna lateral a les dues bandes de la façana principal. La cel·la no presenta columnes adossades. El conjunt s’eleva sobre un pòdium obert per unes escales a l’entrada de l’edifici.

Temple d’Évora:

A Portugal, també anomenat temple de Diana.Construït entre el segle I i IIITemple perípter.Va ser utilitzat com a escorxador fins al 1870

Page 54: Ciutats romanes

Circs

Circ de Toletum (Toledo)

Va ser construït el s. I dC, sota l’imperi d’August. Tenia capacitat per 15000 – 30000 espectadors. Feia 422 m. de llarg per 112 m. d’amplada. S’ubicava a fora dels límits de la ciutat. La seva descoberta permeté comprovar la importància de Toledo en època romana.

Page 55: Ciutats romanes

ViesVia Augusta

Va ser la via més llarga d’Hispània. Amb 1500km. de llarg, comença als Pirineus catalans i finalitza a Cadis.

Via de la Plata

Va ser una ruta romana que comunicava Mérida amb Astorga (Lleó).Tot i el seu nom, no era un ruta comercial argentera. El seu nom original era Balath, terme àrab que significa “ruta empedrada”.

Page 56: Ciutats romanes

AqüeductesAqüeducte de Segòvia

És probablement l’aqüeducte millor conservat de tot l’antic Imperi Romà. Fou construït entre finals del s. I dC i principis del s. II dC. La seva altura i el seu nombre d’arcs varia en funció del seu recorregut, però la zona més coneguda (foto), mesura aproximadament 29 m. d’alçada i consta de dos fileres d’arcades.

Page 57: Ciutats romanes

Aqüeducte dels arcs:

Situat a Sant Jaume dels Domenys, al Baix Penedès.

La data de construcció entre els segle IV i V.

Construït amb una base de pedra lligada amb morter

Es va utilitzar la tècnica del encofrat.

L'alçada de l'aqüeducte és d'uns 4 metres.

Es mantenen tres trams: un grup de tres arcs de 12,7 metres. un arc solitari. grup de dos arcs, que fa 8,7 metres.