Ciutats literàries. Estocolm

52

description

Dossier literari de la ciutat Estocolm. Biblioteca de Nou Barris. Setembre 2013

Transcript of Ciutats literàries. Estocolm

Page 1: Ciutats literàries. Estocolm
Page 2: Ciutats literàries. Estocolm

LLISTAT D’AUTORS SUECS

Ajvide Lindqvist, John. Déjame entrar

Ajvide Lindqvist, John. Descansa en paz

Ajvide Lindqvist, John. Puerto humano

Bengtsson, Frans Gunnar. Orm el rojo

Bergman, Ingmar. Imágenes

Enquist, Per Olov. El Ángel caído

Enquist, Per Olov. La Visita del médico de cámara

Fredriksson, Marianne. Las Hijas de Hanna

Fredriksson, Marianne. Querida hija

Fredriksson, Marianne. La Vida amb en Jan

Frick, Lennart. L'Amenaça

Gripe, Maria.Els Fills del bufador de vidre

Gripe, Maria. Hugo

Gripe, Maria. Hugo y Josefina

Gripe, Maria. El País de més enllà

Guillou, Jan. El Caballero templario

Guillou, Jan. Del Norte a Jerusalén

Guillou, Jan. Madame Terror

Guillou, Jan. El Mercat dels lladres

Guillou, Jan. Regreso al norte

Hede, Maria. Miradas en el espejo

Jonasson, Jonas. El Abuelo que saltó por la ventana y se largó

Jungstedt, Mari. L'Art de l'assassí

Page 3: Ciutats literàries. Estocolm

Jungstedt, Mari. El Fals somriure

Jungstedt, Mari. Una Matinada inquietant

Jungstedt, Mari. Ningú no ho ha sentit

Jungstedt, Mari. Ningú no ho ha vist

Jungstedt, Mari. Ningú no ho sabia

Kepler, Lars. El Hipnotista

Kepler, Lars. La Vident

Khemiri, Jonas Hassen. Montecore

Koppel, Hans. Nunca volverás

Läckberg, Camilla. Crim en directe

Läckberg, Camilla. Els Crits del passat

Läckberg, Camilla. The Drowning

Läckberg, Camilla. Empremtes que mai s'esborren

Läckberg, Camilla. Les Filles del fred

Läckberg, Camilla. La Princesa de gel

Läckberg, Camilla. La Sombra de la sirena

Lagerlöf, Selma. El Maravilloso viaje de Nils Holgersson

Lagerlöf, Selma. La Llegenda de la rosa de Nadal

Larsson, Asa. Aurora boreal

Larsson, Asa. El Camí fosc

Larsson, Asa. Fins que passi la teva fúria

Larsson, Asa. Sang vessada

Larsson, Stieg. Els Homes que no estimaven les dones

Larsson, Stieg. La Noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina

Larsson, Stieg. La Reina en el palacio de las corrientes de aire

Page 4: Ciutats literàries. Estocolm

Larsson, Stieg. La Veu i la fúria

Lindgren, Astrid. Pippi Calzaslargas : todas las historias

Lindgren, Astrid. Històries de Nadal

Lindgren, Astrid. Rasmus y el vagabundo

Lindgren, Astrid. Tomten

Mankell, Henning. Un Ángel impuro

Mankell, Henning. Antes de que hiele

Mankell, Henning. Antílops

Mankell, Henning. Asesinos sin rostro

Mankell, Henning. El Cervell de Kennedy

Mankell, Henning. La Cinquena dona

Mankell, Henning. Cortafuegos

Mankell, Henning. Daisy Sisters

Mankell, Henning. La Falsa pista

Mankell, Henning. El Fill del vent

Mankell, Henning. El Gato al que le gustaba la lluvia

Mankell, Henning. El Gos que corria cap a un estel

Mankell, Henning. Els Gossos de Riga

Mankell, Henning. El Hombre sonriente

Mankell, Henning. La Ira del fuego

Mankell, Henning. Jugar con fuego

Mankell, Henning. El Niño que dormía con nieve en la cama

Mankell, Henning. El Ojo del leopardo

Mankell, Henning. Les Ombres creixen al capvespre

Page 5: Ciutats literàries. Estocolm

Mankell, Henning. La Pirámide

Mankell, Henning. Pisando los talones

Mankell, Henning. Profunditats

Mankell, Henning. La Quinta mujer

Mankell, Henning. El Retorn del professor de ball

Mankell, Henning. Sabates italianes

Mankell, Henning. El Secreto del fuego

Mankell, Henning. Las Sombras crecen al atardecer

Mankell, Henning. Viatge a la fi del món

Mankell, Henning. El Xinès

Marklund, Liza. Dinamita

Ohlsson, Kristina. Escollides

Roslund, Anders. Tres segundos

Schwarz, Asa. Àngel caigut

Sjöwall, Maj. El Asesino de policías

Sjöwall, Maj. El Policia que riu

Sjöwall, Maj. Roseanna

Sjöwall, Maj. Los Terroristas

Söderberg, Hjalmar. El Doctor Glas

Söderberg, Hjalmar. El Juego serio

Strindberg, August. El Hijo de la sierva

Strindberg, August. Inferno

Strindberg, August. Teatro escogido

Theorin, Johan. La Tormenta de nieve

Tranströmer, Tomas. Deshielo a mediodía

Page 6: Ciutats literàries. Estocolm

Tranströmer, Tomas. La Plaça salvatge

Vallgren, Carl-Johan. Historia de un amor maravilloso

Wahl, Mats. Bahía de invierno

Winberg, Anna-Greta. Au, no siguis criatura!

Winberg, Anna-Greta. Em diuen Ninna

Winberg, Anna-Greta. Sola a ciutat

Winberg, Anna-Greta. Tot d'un plegat

VOLEU SABER MÉS D’AQUESTS ESCRIPTORS.....

Maria Gripe Maria Gripe, de nom de naixement Maja Stina Walter (Vaxholm, 1923- Rönninge, 2007) va ser una escriptora en suec, natural de Suècia, centrada principalment en la literatura infantil. Fou premiada amb la medalla Hans Christian Andersen.

Biografia

Gripe va néixer el 25 de juliol de 1923 a la ciutat sueca de Vaxholm, prop d'Estocolm. Va estudiar Filosofia i també Història de les religions a la Universitat d'Estocolm. Després de llicenciar-se, es dedicà a l'ensenyament. Es va casar amb l'il·lustrador i pintor Harald Gripe, que l'impulsa a escriure. Més tard, il·lustraria molts dels seus contes. El pare de Gripe fou també escriptor. Encara que comença escrivint llibres de tipus tradicional, sorgits, com ella mateixa deia, de les històries que explicava a sa filla Camila, prompte començà a escriure altres que treia a la llum l'autoritarisme que s'amagava a la família i a l'escola, allò que li va fer una de les representants de la tendència antiautoritària a la literatura de la infantesa. Amb un estil exquisit i un llenguatge genuí i simple, afrontà qualsevol tema realista, per molt perillosos que pugessin semblar, però que preocupà a la infantesa: el fill no desitjat o ignorat, l'alcoholisme, la presó, l'atur, l'enveja, la inadaptació, la mort, la soledat, són fets que formaven part de la vida quotidiana i amb els que s'ha d'aprendre a viure o que a superar. El 5 d'abril de 2007 va morir a casa seva de Rönninge (Suècia) d'una malaltia.

Moltes de les seues obres han estat traduïdes a moltíssims idiomes entre d'altres el català i/o valencià. Llibres fonamentals de Maria Gripe són: Hugo i Josefina (1960), La filla de l'espantall (1963), Els fills del bufador de vidre (1964), la sèrie respecte a Elvis Karlson (1973), L'abric verd (1980), Aquelles blanques ombres al bosc (1983) o Carolín,

Page 7: Ciutats literàries. Estocolm

Berta i les ombres (1985). Al 1974, li fou concebuda la medalla Hans Christian Andersen.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Gripe

Jan Guillou

Jan Oscar Sverre Lucien Henri Guillou (Södertälje, 17 de enero de 1944) es un escritor y periodista sueco.

Trabajó como periodista para la revista Folket i Bild - aktuellt entre los años 1966 y 1967. Es también co-fundador en 1970 de la revista Folket i Bild - Kulturfront, donde escribió 1973 en colaboración con Peter Bratt una serie de artículos donde se reveló que Suecia mantenía, de forma secreta e ilegal, una agencia militar de espionaje, conocida como Informationsbyrån o IB, que espiaba a ciudadanos suecos por razones políticas. El asunto llegó a ser un escándalo político, llamado IB-affären y Guillou, junto con Bratt, fue acusado de espionaje y pasó diez meses en la cárcel.

Durante su detención, Guillou pensó en cómo podía escribir sobre algo que realmente quería escribir pero que tenía prohibido hacer. Decidió escribir una serie de historias de ficción sobre un espía sueco, así fue como nació el personaje de Carl Hamilton, en el apodo 'Coq Rouge', que dio origen a 10 novelas, y se han hecho varias películas. también escribió una serie de novelas que protagoniza Arn Magnusson, un caballero templario sueco, de la cual se rodó una película llamada Arn – Tempelriddaren ("Arn – El caballero del templo").

Actualmente Guillou es un comentarista influyente, sus artículos aparecen en el periódico Aftonbladet, donde critica a la política exterior de los Estados Unidos, la política israelí contra los palestinos y el Servicio Secreto Sueco.

http://es.wikipedia.org/wiki/Jan_Guillou

Mari Jungstedt

Mari Jungstedt (Estocolm, 1962) és una periodista i escriptora de novel·la negra sueca.

Jungstedt ha treballat com a reportera a la Ràdio Pública Sueca i a Televisió Sueca i també ha treballat ocasionalment com a presentadora del programa diari Förkväll de la cadena sueca TV4. Les seves novel·les transcorren principalment a l'illa de Gotland i tenen com a protagonistes el comissari Anders Knutas i el periodista Johan Berg. Mari Jungstedt viu a Nacka, als afores d'Estocolm. El seu marit és de Visby, a l'illa de Gotland, on estiuegen.

Les seves novel·les s'han traduït com a mínim a l'alemany, anglès, català, castellà, danès, finès, francès, neerlandès i polonès. Al català ha estat traduïda per Anna Turró Armengol, Alexandre Gombau i Arnau, Pep Verger, Núria Vives i Colom i Jordi Boixadós, depenent del volum. Dues de les seves novel·les han estat portades al cinema per la Televisió Sueca.

Page 8: Ciutats literàries. Estocolm

El febrer del 2011, l'autora va visitar Barcelona per participar a "BCNegra", la setmana negra de Barcelona, una trobada anual dedicada al gènere detectivesc.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Mari_Jungstedt

Camilla Läckberg

Jean Edith Camilla Läckberg Eriksson (30 de agosto de 1974), es una popular escritora sueca de novelas policíacas. Los libros de Läckberg transcurren en o alrededor de su lugar de nacimiento, Fjällbacka, una pequeña ciudad de la costa occidental sueca, y sus protagonistas son el policía Patrik Hedström y la escritora Erica Falck.

La temática de sus libros parten siempre de un asesinato, y durante su investigación van surgiendo los secretos y miserias de sus protaganistas, habitantes de Fjällbacka. En ocasiones se remonta al pasado para encontrar los orígenes y causas de los crímenes.

Sus novelas generalmente dominan la lista de superventas de Suecia.

Biografía

Camilla Läckberg nació en 1974, y creció en Fjällbacka en la costa oeste de Suecia, rozando con Noruega. Está casada y es madre de 3 hijos, el último de ellos nació en 2009 fruto de su relación con Martin Melin. Läckberg tenía ya dos hijos de un matrimonio previo. Con 29 años publicó su primera novela, La princesa de hielo, en 2002. Tres años más tarde, sus libros encabezaban las listas de bestseller suecas.

De niña siempre estaba contando historias y escribiendo cuentos que reunía en pequeños libros. Su primer libro se llamaba Tomten (El duende), lo escribió cuando tenía solo cuatro o cinco años, era sangriento, escalofriante. Su fascinación por los casos de asesinato siempre ha estado ahí, quizá como contraste de su vida idílica de su infancia. Pero la escritura seguía siendo un mero sueño para Camilla, que se fue a estudiar economía a la escuela de Economía y Derecho mercantil de la Universidad de Gotemburgo. Después de graduarse, se trasladó a Estocolmo, donde estuvo dos años trabajando como economista. Infelices años, ya que su sueño de llegar a ser escritora seguía ahí. Finalmente consiguió un curso de redacción como regalo de Navidad de su marido, madre y hermano. Era un curso de escritura sobre crímenes organizada por la asociación de escritores Ordfront, y mientras estudiaba comenzó su primera novela.

Obra

Su primera novela fue La princesa de hielo. Su tutor le aconsejó que estableciera la trama en un lugar que conociera bien, y ¿qué mejor lugar que donde vivía de pequeña? La princesa de hielo fue aceptada la misma semana que dio a luz a su hijo, Wille, y fue publicada en 2002.

Su segundo libro, Los gritos del pasado, se lanzó en 2004, el siguiente, Las hijas del frío, en 2005 y Crimen en directo en 2006. En Abril de 2007 publicó su quinta novela, The German Child, a la venta en España con el nombre de Las Huellas Imborrables.

Page 9: Ciutats literàries. Estocolm

En 2008 publicó dos libros. El primero fue The Mermaid (La sombra de la sirena), el sexto libro de la series sobre Erika y Patrik en Fjällbacka; el segundo se aparta por completo del género del crimen, pues se trata de un texto de cocina, que hizo junto con un famoso cocinero y amigo de la infancia, Christian Hellberg, Smaker från Fjällbacka (El sabor de Fjällbacka) es un tributo a la culinaria de Fjällbacka y a la comida que Camilla y Christian asocian con la vida en la costa oeste.

La Editorial Maeva ha confirmado que en mayo de 2013 se publicará la séptima novela de Läckberg ambientada en Fjällbacka, con el título de Los vigilantes del faro.

Las novelas de Camilla han gozado de reconocimiento de la crítica y su popularidad ha crecido de manera constante. Es la autora con mayores ventas de Suecia, y hasta la fecha ha vendido más de 5 millones de libros. Ganó el premio literario Folket en 2006, y en otoño de año siguiente cumplió otro de sus sueños cuando sus dos primeros libros fueron dramatizados en la televisión nacional.

Maeva publicará en España el jueves 9 de mayo la esperada séptima novela que la escritora sueca Camilla Läckberg escribió sobre los misterios que rodean la población de Fjällbacka. Ese mismo día se pondrá también a la venta la sexta entrega de la serie, ‘La sombra de la sirena’, en formato bolsillo.

Para los próximos años se espera la publicación de un spin-off, la octava y la novela entrega, todos ellas publicadas ya en versión original.

http://es.wikipedia.org/wiki/Camilla_L%C3%A4ckberg

Åsa Larsson

Åsa Elena Larsson (Uppsala, 28 de junio de 1966) es una escritora sueca de novela negra, creadora de la abogada Rebecka Martinsson, protagonista de sus obras.

Biografía

Aunque nació en Uppsala, se educó en Kiruna y actualmente vive en Mariefred.

Estudió Derecho en la Universidad de Uppsala y ejerció su profesión en el campo de las leyes tributarias antes de dedicarse a escribir. Confiesa haber descubierto lo pobre que era su vida durante la baja maternal: "Buscaba la diversión dentro de mi cabeza", explicó en Bilbao, agregando que la encontró en la literatura, tanto como lectora y escritora. La protagonista de sus novelas, Rebecka Martinsson, también estudió leyes en Uppsala, y las historias transcurren en el pueblo minero de Kiruna, ubicado cerca del Círculo Polar Ártico.

Se educó en el laestadianismo, un movimiento luterano conservador, y cree que su afán por escribir novela negra viene de sus lecturas infantiles de la Biblia, que afirma, "está llena de historias violentas". Su padre, bibliotecario y de ideas comunistas, la guio hacia la literatura.

Page 10: Ciutats literàries. Estocolm

En 2007 el director sueco Leif Lindblom llevó al cine Aurora boreal, la primera novela de Larsson, que había sido publicada cuatro años antes.

http://es.wikipedia.org/wiki/%C3%85sa_Larsson

Stieg Larsson

Karl Stig-Erland Larsson, conegut com Stieg Larsson (Skelleftehamn, 15 d'agost de 1954 - Estocolm, 9 de novembre de 2004) va ser un periodista i escriptor suec, famós per l'èxit de la publicació pòstuma de la sèrie de novel·les de misteri "Millennium", de la qual és autor. Millennium és una trilogia formada pels títols Els homes que no estimaven les dones, La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina i La reina al palau dels corrents d'aire. Els títols originals en suec eren: Män som hatar kvinnor, Flickan som lekte med elden, i Luftslottet som sprängdes; que correspondrien, en traducció directa, a: Els homes que odiaven les dones, La noia que jugava amb foc i El castell a l'aire que esclatà; però que es van canviar per raons de màrqueting.

Biografia

Els seus pares eren de classe tan humil que van considerar que no tenien prous mitjans per criar-lo i el van enviar a viure amb els seu avis al camp (al petit poble Norsjö, a uns 100 km al nord de Umeå), fins a l'edat dels nou anys. L'any 1983, va entrar a treballar com a grafista a la important agència de premsa sueca, Tidningarnas telegrambyrå (TT). A poc a poc, va evolucionar cap a l'ofici de periodista i crític de literatura policíaca i de còmics. L'any 1995 va deixar aquesta agència i va fundar la revista Expo, dedicada a l'estudi i denúncia de les tendències antidemocràtiques, d'extrema dreta i racistes de la societat sueca.

El seu compromís contra el racisme, el feixisme i l'extrema dreta va ser molt fort: l'any 1991, coescriu un llibre, Extremhögern (Extremisme de dreta), després Sverigedemokraterna: den nationella rörelsen (Els demòcrates suecs: el moviment nacional). Dóna conferències arreu del món, incloent-hi Londres, convidat per Scotland Yard. Com a conseqüència d'aquest compromís va ser amenaçat de mort diverses vegades.

En el pla polític, Stieg Larsson va ser militant a Kommunistiska Arbetareförbundet (Lliga Comunista de Treballadors), però ho va deixar al 1987, desenganyat per la manca de democràcia que hi havia als règims socialistes de l'estranger.

En el pla literari, les seves influències s'han de buscar a la cultura popular. Seguidor de Pippi Långstrump (Pippi Calcesllargues), el famós personatge creat al 1945 per l'escriptora sueca Astrid Lindgren i en qui es va basar per a crear el personatge de la Lisbeth Salander. També era aficionat a la novel·la detectivesca i un gran coneixedor de la ciència ficció. Va formar part i va ser president de la major associació nòrdica de ciència ficció, la Skandinavisk förening för science fiction (SFSF).

Page 11: Ciutats literàries. Estocolm

La sèrie Millennium

Des que era molt jove deia als seus amics que, un dia, seria escriptor de novel·la negra. Van passar els anys i, finalment, quan en va complir 47 es va decidir fer-se escriptor. Així, cada nit, en acabar la seva jornada a la revista Expo, quan arribava a casa, es posava a escriure Millennium, una trilogia protagonitzada per dos investigadors, el periodista Mikael Blomkvist i la investigadora privada Lisbeth Salander.

Va escriure veloçment els tres llibres, de més de 1.500 pàgines en total, en nou mesos cada un. Els va lliurar a una editorial d'un amic seu i, després de tres mesos, va morir d'un inesperat atac al cor. No va poder veure com les seves novel·les es convertien en best sellers internacionals, amb milions d'exemplars venuts, gràcies a la seva electritzant trama. Un detall curiós: a la tercera obra, un dels personatges mor exactament de la mateixa forma com ho va fer Larsson.

Amb un estil directe, periodístic i poc literari construeix unes novel·les plenes de suspens i acció que enganxen moltíssim i que utilitza per denunciar tot el que repudia, com l'abús de poder econòmic, els neonazis i el maltractament de les dones.

Hi ha una controvèrsia sobre els seus drets d'autor. Segons la televisió sueca, Stieg Larsson hauria redactat un testament l'any 1977 i hauria cedit tots els seus drets a la «secció d'Umeå de la federació dels treballadors comunistes». Però la majoria de les fonts d'informació diuen que va morir sense fer testament. Qui realment està cobrant els drets d'autor són el seu pare i el seu germà. Contràriament, la seva parella, amb qui va conviure durant trenta anys, no té cap dret ni benefici econòmic perquè mai no s'havien casat (per motius de seguretat, en estar ell amenaçat de mort, volien evitar que figurés en cap registre) i la llei sueca no reconeix cap dret a les parelles que no s'han casat ni inscrit al registre.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Stieg_Larsson

Astrid Lindgren

Astrid Anna Emilia Ericsson, conocida literariamente como Astrid Lindgren (Näs, cerca de Vimmerby, Småland, 14 de noviembre de 1907 - Estocolmo, 28 de enero de 2002) fue una escritora sueca.

Biografía

Nació en la granja Näs, cerca de Vimmerby (Småland), al sur de Suecia, el 14 de noviembre de 1907, segunda hija de Samuel August Ericsson y Hanna, de apellido de soltera Jonsson. Creció junto a dos hermanas y un hermano. Su infancia estuvo llena de protección y amor. El amor recíproco de sus padres duró toda la vida. El padre de Astrid se enamoró con trece años, cuando se encontró en Hult por primera vez a Hanna, que entonces sólo tenía nueve años. 17 años después se casarían. Samuel August era desde entonces granjero y Hanna se había hecho igualmente granjera,

Page 12: Ciutats literàries. Estocolm

aunque a ella le hubiera gustado ser maestra. El 27 de julio de 1906, un año después de su boda, tuvieron a su primer hijo, Gunnar, y en 1907 nació su primera hija: Astrid.

El 1 de marzo de 1911, Astrid tuvo una hermanita, el tercer hijo para Samuel August y Hanna, Stina. Ese mismo año, Astrid recibió su primer libro, Blancanieves, Calendario Navideño para Niños.

El 7 de agosto de 1914 Astrid empezó la escuela en Vimmerby, y salió de la escuela secundaria en 1923 con buenas notas. En sueco era la mejor. Según contaban en el colegio, "A Astrid le gustaba bailar la danza popular y le volvía loca el jazz".

En 1924 se empleó en un diario local en la ciudad de Vimmerby. Dos años después se mudó a Estocolmo donde empezó a estudiar taquigrafía y se convirtió en madre soltera a los dieciocho años, al nacer su primer hijo, Lars, a quien tuvo que dejar durante tres años con una familia de acogida. En 1931 se casó con Sture Lindgren, jefe en la empresa en la que trabajaba.

En 1934 nació su hija Karin mientras ella trabaja en diarios locales a los que enviaba textos navideños y otras historias cortas. A los siete años, Karin sufrió una neumonía y le pidió a su madre que le relatara las historias de Pippi Calzaslargas. "El nombre era muy loco y la historia tomó el mismo camino", diría Astrid luego sobre el nacimento del conocido personaje.

Pasaron los años y Astrid escribió esas historias para obsequiárselas a Karin el día de su décimo cumpleaños. Ese mismo año (1944) envió el manuscrito a una editorial sueca, que lo rechazó. En septiembre obtuvo un segundo premio, lo que conllevaba la publicación de su primer libro Cartas de Britta Mari. Entusiasmada por el premio, revisó el manuscrito de Pippi y lo presentó al año siguiente a un concurso de la misma editorial. Rabén & Sjögren, hoy la principal editorial de libros infantiles en Suecia, asumió la responsabilidad y publicó Pippi Calzaslargas en 1945.

Astrid Lindgren, en 1994, recibió el Premio al Sustento Bien Ganado. En la mesa el premio y un programa del musical Ronja, la hija del bandolero, compositor Axel Bergstedt, del año 1994.

En 1958 recibió el Premio Hans Christian Andersen, considerado el Nobel de literatura infantil y juvenil.

En 1994 recibió el Premio al Sustento Bien Ganado, llamado también Premio Nobel Alternativo, en el parlamento de Suecia.

Obra

Gran defensora de los animales y de las teorías feministas, su serie más conocida es probablemente la de Pippi Långstrump (Pippi Calzaslargas o Pippi Medias Largas), sobre la que se rodó una no menos famosa serie de televisión; pero también escribió libros relevantes en torno a personajes como Lotta, Karlsson på taket (Karlsson en el tejado), Emil, Madicken y Kalle Blomquist. Sus tres obras más tardías, si bien son consideradas como literatura infantil, contienen reflexiones profundas sobre la relación entre niños y adultos, así como la aceptación de los propios miedos y la muerte: Mio, min Mio (Mio, mi hijo Mio), Bröderna Lejonhjärta (Los Hermanos Corazón de León) y

Page 13: Ciutats literàries. Estocolm

Ronja Rövardotter (Ronja, la hija del bandolero). Estas tres obras fueron filmadas también por cineastas suecos.

http://es.wikipedia.org/wiki/Astrid_Lindgren

Henning Mankell

Henning Mankell (Estocolmo, 3 de febrero de 1948) es un novelista y dramaturgo sueco, reconocido internacionalmente por su serie de novela negra sobre el inspector Wallander.

Biografía

Mankell nació en Estocolmo, Suecia, y creció en las localidades de Sveg (provincia de Härjedalen) y Borås (Provincia de Västra Götaland). Su padre, Ivar Mankell, era juez y su abuelo, también llamado Henning Mankell (1868-1930), fue compositor y pianista.

A los dieciséis años abandonó la escuela, para enrolarse en un barco mercante y posteriormente vivió en París, donde trabajó en un taller de instrumentos musicales. A los diecinueve años, de vuelta a Suecia, empezó a colaborar con el Riksteatern (Teatro nacional sueco) en Estocolmo, donde inicialmente comenzó como actor y en 1968 escribió su primera obra de carácter satírico llamada, Feria popular que llegó a tener cien representaciones. En los años siguientes colaboró con varios teatros en Suecia.

Actualmente reside a caballo entre Suecia y Mozambique, donde reside la mitad del año y donde dirige el Teatro Nacional Avenida de Maputo. Está casado con Eva Bergman, hija del cineasta Ingmar Bergman.

En noviembre de 2006 fue galardonado con el Premio Pepe Carvalho, que reconoce a autores de prestigio y trayectoria reconocida en el ámbito de la novela negra y donde el jurado consideró que Mankell “comparte con Manuel Vázquez Montalbán la idea de utilizar la novela negra para abordar críticamente los retos de la sociedad actual”.

http://es.wikipedia.org/wiki/Henning_Mankell

Maj Sjöwall i Per Wahlöö

Maj Sjöwall i Per Wahlöö, parella i equip d'escriptors de novel·la de detectius de Suècia. Junts van concebre i escriure una sèrie de deu novel·les (tipus "police procedural") sobre les aventures dels detectius d'homicidi de la comissió especial de la policia nacional en la qual el personatge de Martin Beck va ser el protagonista. Tots dos autors també van escriure novel·les per separat. Per a la sèrie de Martin Beck, van planejar i investigar els materials junts i després van escriure'n capítols alterns.[1]

Per Wahlöö (nascut el 5 d'agost de 1926 en Goteborg, va morir el 23 de juny de 1975 a Estocolm), graduat a la Universitat de Lund el 1946 va dedicar la seva primera dècada

Page 14: Ciutats literàries. Estocolm

de vida professional al periodisme (com a reporter de la delinqüència), mentre que en la dècada de 1950 va publicar algunes novel·les de ficció, essencialment de tipus polític.

Maj Sjöwall (nascuda el 25 de setembre de 1935 a Estocolm), treballava en l'editorial sueca Wahlström & Widstradt en 1961, quan va conèixer a Wahlöö, i es va casar amb ell l'any següent.

Interessats en la Criminologia i impulsats per una forta motivació política, doncs tots dos formaven part del Partit Comunista suec, ràpidament es van decidir per la redacció de novel·les policíaca, amb la que fàcilment podien capturar l'atenció del lector al mateix temps que els permetia el desenvolupament d'un debat intel·lectual. A través d'una història clàssica de detectius, però amb un aprofundiment en els aspectes socials i psicològics de la trama, la parella publica “Roseanna” en 1965, tractant d'expressar la seva visió del món en general i de la societat sueca de l'època en particular.

La dissecció inexorable que la parella realitza sobre la societat sueca en descomposició es manifestarà de manera clara en la dècada de 1980 quan el famós model social va començar a trencar-se amb els embats del liberalisme econòmic.

Situació sociopolítica

A la dècada de 1960, quan va començar la saga de les investigacions de l'inspector Martin Beck, Suècia era un país pròsper. De fet, després de Suïssa, la nació europea amb el millor nivell de vida per càpita. Era un estat molt industrialitzat, importador de matèries primeres i energia, i exportador de productes manufacturats. La seva neutralitat durant la Segona Guerra Mundial va beneficiar l'economia, que no només no havia estat destruïda o convertida en una economia de guerra, sinó que s'havia ampliat i modernitzat. Políticament, el país estava regit des de la dècada dels trenta pel Partit Social Demòcrata, capdavanter en totes les categories de l'estat de benestar. Les desigualtats socials són escasses i la població immigrant és gairebé inexistent (amb excepció de la immigració finlandesa).

En aquest context aparentment idíl·lic, durant deu anys - i en moltes novel·les escrites a quatre mans - Maj Sjöwall i Per Wahlöö se les hi enginyen per mostrar el que hi havia darrere de l'escenari, tots els errors tradicionalment ignorats, però l'existència mateixa dels quals provava que el famós "model suec" era una farsa en molts aspectes. Wahlöö va definir el seu treball i el de la seva esposa com "un bisturí per obrir el ventre d'una ideologia empobrida i exposar la qüestionable moral burgesa del pseudobenestar".

La sèrie de l'inspector Martin Beck

Les deu novel·les que formen la sèrie d'investigacions de Martin Beck van ser publicades a Suècia entre 1965 i 1975, fins a la mort de Wahlöö.

Roseanna (Roseanna, 1965) - Aquesta és la primera de les deu novel·les de la sèrie. Es presenten gairebé tots els personatges recurrents de la sèrie, i per descomptat el protagonista Martin Beck, llavors inspector cap de la Policia

Page 15: Ciutats literàries. Estocolm

Nacional assignat a l'oficina d'homicidis, a qui s'encarrega la investigació de la mort d'una dona desconeguda trobada nua en un canal.

L'home que es va esfumar (Mannen som Gick upp i rok, 1966) - Un home és trobat mort en un apartament de mala mort el dia abans que Martin Beck surti de vacances. L'endemà, Beck ha de deixar a la seva família a la petita illa a la qual acaben d'arribar, perquè és urgentment cridat a Estocolm, on un funcionari del Ministeri de Relacions Exteriors li demana que deixi les seves vacances per investigar la desaparició d'un periodista a Hongria, a l'altre costat del Teló d'Acer.

L'home en la finestra (Mannen på balkongen, 1967)- Aquesta novel·la tracta d'un tema poc present en la novel·la policíaca de l'època: la pedofília. Martin Beck i el seu equip segueixen la pista d'un assassí violador de nenes a Estocolm, aclaparat per la calor de l'estiu. A nivell personal, veiem que les relacions de parella de Beck es tensen més i més sense que se sàpiga molt bé si això és a causa de la hiperactivitat de Martin en el treball, o si aquesta hiperactivitat tracta de compensar el desastre emocional que és la seva vida privada.

El policia que riu (Donin polisen skrattande, 1968) - Mentre tota la policia d'Estocolm està mobilitzada per fer front a una manifestació contra la guerra de Vietnam, dos dels seus membres descobreixen un autobús ple de passatgers massacrats amb una metralladora. Entre les víctimes hi ha un policia de la brigada d'homicidis: Åke Stenström. Així comença una de les millors novel·les de la sèrie en la qual, a més de la part d'investigació habitual, Sjöwall i Wahlöö ens donen a veure impecablement una Suècia, on, sota la disfressa de la democràcia gairebé perfecta s'oculten les mateixes infàmies policials i polítiques que en qualsevol altre lloc d'Europa occidental (la novel·la es publica en 1968). Es va realitzar una adaptació cinematogràfica nord-americana dirigida per Stuart Rosenberg en 1973.

El cotxe de bombers que va desaparèixer (Försvann som Brandbilen, 1969) - Mentre està vigilant l'apartament d'un tal Malm, l'edifici sencer explota literalment a la cara de l'inspector Gunvald Larsson. Els diaris donen testimoniatge que va actuar heroicament per salvar les vides de moltes persones. Però, si el cotxe de bombers no s'hagués perdut temporalment pel camí, no hi hauria probablement més que ferits ... encara que sense novel·la.

Assassinat al Savoy (Polis, Polis, potatismos, 1970) - Un magnat de la indústria és abatut al restaurant de l'Hotel Savoy a Malmö i l'assassí pot fugir sense que ningú tingui temps d'intervenir. Martin Beck, ara cap de la brigada d'homicidis - i a punt de trencar amb la seva esposa - es dirigeix cap al sud de Suècia a donar un cop de mà al seu amic l'Inspector en Cap Per Mansson. A més dels personatges habituals, trobem aquí els inenarrables Kvant i Kristiansson, una parella més ximple que dolenta i la bella Rosteix Torrel, l'antiga núvia del policia Åke Stenström mort en l'atac a l'autobús d'un relat anterior, que no deixarà indiferent a Martin Beck ...

Page 16: Ciutats literàries. Estocolm

Un home abominable (Donin mannen från vedervärdige Säffle, 1971) – Un assassinat realitzat amb una baioneta s'ha comès en un hospital. Però el mort no és un qualsevol: és un policia, el Comissari Nyman, seriosament malalt i amb una esperança de vida molt limitada. Al llarg de la seva investigació, Martin Beck i els seus homes descobreixen que Nyman tenia el costum d'usar mètodes molt especials amb els sospitosos. Mètodes que no eren compatibles amb la lleugera ideologia de la socialdemocracia a Suècia, almenys en aparença. Adaptació al cinema del suec Bo Widerberg el 1976: “Un home a la teulada”.

La casa tancada (Det rummet slutna, 1972) - Una dona rossa coberta amb un gran barret assalta un banc i la situació es complica perquè mata accidentalment a un client. Uns dies abans, un ancià va ser trobat mort al petit apartament que ocupava. Un suïcidi, sens dubte, sobretot perquè l'habitació de la mort estava tancada per dins. Però Martin Beck té un dubte ... I quan un element vincula dos fets, el dubte es converteix en evidència. Una novel·la densa amb una conclusió tenyida d'amoralitat enfortint una mica més profundament el costat humà dels personatges. Hi ha una pel·lícula belga sobre l'obra, dirigida per Jacob Bijl en 1993.

L'assasí de policies (Polismördaren, 1974) - Una dona és assassinada de manera sòrdida i el seu cos llançat a un estany. Poc després, la policia de patrulla sorprèn a una banda de lladres d'estar per casa. Esclata un tiroteig i un policia queda estès a l'asfalt. Un dels lladres roba un cotxe per escapar. Retorn d'un personatge ja enfrontat a Martin Beck en la seva carrera, es veu també l'estupidesa de la jerarquia policial, el seu exacerbat gust pel poder i la set de venjança quan un membre de la institució s'ha deixat la pell durant el servei. Un llibre feroç, on Sjöwall i Wahlöö posen en evidència el mecanisme oficial.

Els terroristes (Terroristerna, 1975) - Un personatge important d'un país d'Amèrica del Sud està realitzant una visita oficial a Suècia; un comando de terroristes internacionals apareix al mateix temps; una noia idealista i ingènua jove descobreix de sobte que el seu país no és el lloc ideal que li havien mostrat. A partir d'aquests tres elements, els autors realitzen una autòpsia brillant d'una societat, encara no morta, però ja en un avançat estat de putrefacció. És sens dubte l'obra mestra de la sèrie, com si Per Wahlöö al començament del llibre sabés que aquesta seria la seva última obra.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Maj_Sj%C3%B6wall_i_Per_Wahl%C3%B6%C3%B6

August Strindberg

Johan August Strindberg (Estocolm, 22 de gener de 1849 - ídem, 14 de maig de 1912), escriptor i dramaturg suec. Considerat com un dels escriptors més importants de Suècia i reconegut en el món, principalment, per les seues obres de teatre; hom el considera el renovador del teatre suec i precursor o antecedent del teatre de la crueltat i del teatre de l'absurd. La seua carrera literària comença als vint anys d'edat i la seua extensa i polifacètica producció ha estat recollida en més de setanta volums

Page 17: Ciutats literàries. Estocolm

que inclouen tots els gèneres literaris. També es va interessar per la fotografia i la pintura i en una etapa de la seua vida el va obsessionar l'alquímia. De personalitat esquizofrènica, durant la major part de la seua vida es va sentir assetjat i perseguit. Aquesta peculiaritat va dotar a la seua obra d'una especial força i dramatisme. Sentint-se atacat i perseguit pel moviment feminista, el seu feminisme de joventut prompte es va transformar en misogínia. Strindberg va estar casat amb tres dones (Siri Von Essen, Frieda Uhl i Harriet Bosse en ordre cronològic) i va tenir fills amb totes tres. En tots els casos, l'experiència matrimonial va ser desastrosa. Va protagonitzar forts polèmiques ètiques i polítiques. A la seua mort era reconegut com un ídol nacional, i al seu enterrament van assistir més de 50.000 persones.

Biografia

Fill de Carl Oscar Strindberg, comerciant, i Ulrika Eleanora Norling, la qual, abans de casar-se havia sigut criada i amant de son pare. La seua infància transcorre en un entorn familiar dissortat. La relació dels seus pares, una relació d'amo-criada, l'autoritarisme d'ell i una extrema religiositat d'ella, marcarien la seua formació. S'educa en un col·legi destinat a l'elit, sentint-se desplaçat en aquell ambient aristocràtic. Tot això farà que en les seues autobiografies descriga la seua infantesa amb tints dramàtics, com malaurada (en els seus relats titulats El fill de l'esclava).

L'any 1867 acaba els estudis de batxillerat i ingressa en la universitat d'Uppsala. Son pare fa fallida i les dificultats econòmiques l'obliguen a compaginar els estudis amb diversos treballs: mestre d'ensenyament primari i donant classes particulars. Comença els estudis de Medicina i més tard els de lletres, sense aconseguir acabar cap dels dos. Assisteix a la Real Escola d'Art Dramàtic d'Estocolm on recull un nou fracàs, no passant de dolentes interpretacions de diversos papers secundaris.

Coneix diverses ocupacions, treballa com a periodista d'algunes publicacions i a les estretors econòmiques uneix una vida en la bohèmia literària del seu país. Als vint anys d'edat, l'any 1870, aconsegueix l'èxit: el Teatre Dramàtic d'Estocolm estrena la seua obra A Roma i el Rei li concedeix una beca perquè continue els seus estudis. Comença a ser conegut pels seus treballs com a periodista.

L'any 1875, als vint-i-sis anys, accedeix com a ajudant de bibliotecari a la Biblioteca Nacional d'Estocolm (on "s'han anat estratificant les etapes de l'estupidesa humana, o de la genialitat". Autodefensa). Amb diverses obres de teatre en el calaix, sense poder estrenar-les, considera el nou càrrec un fracàs en què "per a poder avançar en la carrera de bibliotecari i obtenir un bon lloc, hauria d'haver soterrat a sis col·legues, tots amb bona salut" (Autodefensa).

En aquest temps intima amb la parella Wrangel. Ell, baró i militar; ella, la que serà la seua primera dona, Siri Von Essen, amb inquietuds teatrals, pertany a una família noble finlandesa. Strindberg i Siri inicien una relació platònica i l'any 1877, després del divorci de la parella Wrangel, es casen.

L'any 1879 amb la publicació de la seua novel·la La cambra vermella es consagra com a escriptor i se l'adscriu al moviment de renovació suec. El 1882 estrena el seu drama

Page 18: Ciutats literàries. Estocolm

Mestre Olof. Els problemes econòmics i la impossible carrera teatral de Siri provoquen les primeres desavinences en la parella.

L'any 1882 provoca la seua primera gran polèmica. Realitza diversos treballs històrics, també publica la seua novel·la satírica El nou Regne. Ataca un reconegut historiador suec i a l'estament polític. La reacció que provoca l'obliga a abandonar Suècia. El 1883 inicia junt amb Siri un exili voluntari de sis anys. Sense aconseguir desfer-se de les dificultats econòmiques recorren França, Suïssa, Alemanya i Itàlia.

En 1884 es publica Casats, un dur atac a les relacions matrimonials burgeses. Açò li val el repudi general de la burgesia i un procés emparat per la Llei d'Impremta. Guanyarà el procés i en el transcurs del mateix, en una de les representacions de la seua obra El viatge de Pere l'afortunat, rep el suport de les classes populars. L'acaçament a què es va veure sotmés durant el procés va alimentar la paranoia que sempre l'acompanyaria. Se sent assetjat i perseguit, principalment pel moviment feminista. Publica una segona part de Casats i si la primera part la comença amb una encertada defensa dels drets de les dones, la segona part es converteix en un pamflet antifeminista. També està vivint una tempestuosa relació amb Siri d'amor i odi en què l'acusa de trair-lo i ser-li infidel. Siri dubta de la salut mental del seu marit i aquest l'acusa de fer-lo passar per boig per a encobrir una relació lèsbica (a Autodefensa descriu en to escabrós la seua relació amb Siri fins a la ruptura). Des d'aquest moment, en els seus textos es traslluirà un sentiment misogin. Quan la seua popularitat està més baixa escriu i publica Gents d'Hemsö, escrit des de l'exili i ambientat en l'arxipèleg d'Estocolm, un dels textos més aplaudits pel poble suec.

L'any 1888 escriu tres dels seus drames més coneguts: El pare, La senyoreta Júlia i Creditors i una de les seues millors novel·les El romàntic campaner de Ranö. A finals de 1888 fracassa en els intents d'obrir el seu propi teatre a la manera d'André Antoine a París, el Teatre Experimental de Copenhaguen (Dinamarca).

El 1891 torna a Suècia i es divorcia de Siri. Després d'una breu estada a Suècia inicia un nou exili voluntari, aquesta vegada a Berlín on viu en la bohèmia un període improductiu de diversos anys. Coneix la periodista austríaca Frida Uhl amb la que es casarà l'any 1893 per a viure el seu més breu matrimoni ja que, encara que no es divorciaran legalment fins al 1897, la parella se separarà passat un any de la boda (La seua obra autobiogràfica Infern comença en el dia que Frida Uhl l'abandona definitivament).

A finals de 1894 arriba a París on viurà la seua pitjor crisi. Ell l'anomenarà la crisi de l'infern. Els fracassos matrimonials, la sempre present mania persecutòria, una etapa de soledat i penúria econòmica contribueixen a què es refugie en la beguda, les drogues i els estimulants. Quan l'any 1896 li arriba l'èxit amb l'estrena de El pare i La senyoreta Júlia (estrenada per Antoine en el seu teatre) la seua obsessió és l'ocultisme i l'alquímia. En aquest temps manté correspondència amb Nietzsche. La seua mania persecutòria el porta a denunciar que en l'hotel on s'hostatja han intentat enverinar-lo i a emprendre una fugida d'hotel en hotel, sempre pensant que organitzacions i persones estan interessats i procuren la seua mort. Viu una etapa de misticisme que també l'acosta al catolicisme.

Page 19: Ciutats literàries. Estocolm

El 1899, ja superada la crisi, s'instal·la definitivament a Estocolm i plasma aquesta crisi en la novel·la Infern i en l'obra de teatre Cap a Damasc. És en els assajos d'aquesta última obra on coneix la jove actriu de 23 anys Harriet Bosse, la seua tercera esposa, amb la que viurà una altra tempestuosa relació matrimonial, aquesta vegada de sis anys.

En aquesta etapa de la seua vida desenvolupa una gran activitat creadora, sempre presidida per l'èxit. Escriu teatre, novel·la, assaig, articles periodístics,... tots els gèneres literaris. També, per fi, complix el seu desig d'obrir el seu propi teatre: Intima Teatern. D'aquesta època són les seues obres La dansa de la mort, Els somnis i La sonata dels espectres, entre les més de vint que escriu en aquests últims anys de la seua vida. El 1910 desencadena la seua última gran polèmica amb la publicació d'un article en què ataca vehementment el rei Carles XII.

El 14 de maig de 1912 mor de càncer. Les classes populars es van donar cita en el seu enterrament, més de 50.000 persones van acompanyar la comitiva. Avui dia, Estocolm compta amb un museu dedicat a Strindberg on es recull la seua producció literària, pictòrica i fotogràfica.

Obra literària

Strindberg compta amb una extensa producció en tots els gèneres literaris, però va aconseguir el seu reconeixement internacional fonamentalment amb les seues obres de teatre. En una primera etapa naturalista renova el teatre suec. El seu teatre naturalista de la seua primera època "Pare", "Deutors" i, principalment, "La senyoreta Júlia" trenquen amb la tradició romàntica del teatre suec. A propòsit dels diàlegs de "La senyoreta Júlia" escriurà en el seu pròleg:

"...He trencat amb la tradició de presentar els personatges com a catequistes que amb preguntes estúpides provoquen la rèplica brillant. [...] Per això he fet que les ments treballen d'una manera irregular, tal com ocorre en la realitat, on en una conversació mai s'esgota el tema, on un cervell treballa com una roda dentada en què l'altre s'engrana a l'atzar. Per això el diàleg camina sense rumb. He proveït les primeres escenes d'abundant material que en el desenvolupament s'elabora, es treballa, es repeteix, s'amplia, de manera similar al tema d'una composició musical."

En aquests tres drames estan presents els temes que caracteritzen la seua obra: el que ell anomenava la "lluita de cervells", on la violència condueix al "crim psicològic"; la lluita de sexes; la lluita entre allò antic i allò nou i la seua misogínia.

La violència en les seues obres és de tipus psicològic. Dues ments enfrontades, una disposada a destruir a l'altra, disposada a perpetrar un crim de què mai podran culpar-lo. I si en Creditors és la ment més forta la que acaba amb la més dèbil, no sempre té per què ser així; en El pare és la més dèbil, "el minuter de cuina" de l'esposa el que destrueix "el cronòmetre", la ment superior del marit. Açò és així perquè ella, amb la seua debilitat actua amb males arts i enganys. Ell mateix, a propòsit del seu primer matrimoni, se sent un cervell superior, en certa manera, destruït per l'inferior cervell

Page 20: Ciutats literàries. Estocolm

de Siri ajudada per "el culte a la dona, reducte supersticiós dels lliurepensadors" (Autodefensa).

La guerra de sexes i els atacs a la institució del matrimoni, tema recurrent en la seua obra, està igualment influenciada per les seues desastroses experiències matrimonials. També en Autodefensa podem llegir: "Encara que un marit visquera més de cent anys mai podria saber res de la veritable existència de la seua dona. Podrà conéixer el món, l'univers, però mai a aqueixa persona que conviu amb ell."

La senyoreta Júlia toca un altre dels grans temes de Strindberg: les tensions entre allò antic i la novetat. Una cultura i una societat caduca, les classes altes, enfront dels intents de renovació de les classes populars que, fins i tot amb les seues contradiccions, abandonen els seus vells papers de submissió.

L'any 1888 escriu diverses obres en un acte destinades al seu projecte de Teatre Experimental, teatre que va intentar obrir a Copenhaguen. Una d'elles La més forta és considerat com un dels millors monòlegs de la història del teatre (encara que en realitat són dos personatges, dues dones, una no té paper).

En una segona època Strindberg s'endinsa en el simbolisme i en l'expressionisme, abandona les unitats clàssiques del realisme (acció, temps i espai) i escriu un teatre més complex, antecedent de les tendències i avantguardes que dominaran el teatre del segle XX. D'aquesta època són les seues obres: La dansa de la mort, Un somni i La sonata dels espectres.

L'obra de Strindberg és la combinació de la seua crispació interior i un món exterior també convuls pels canvis que en ell s'estan produint. En la seua narrativa podem trobar des de La cambra vermella, una exacerbada crítica a les institucions de la seua època, a "L'infern", una dramàtica descripció de la profunda crisi que va travessar.

http://ca.wikipedia.org/wiki/August_Strindberg

Tomas Tranströmer

Tomas Tranströmer, (Estocolmo, 15 de abril de 1931) es un psicólogo, escritor, poeta y traductor sueco, cuya poesía goza de una gran influencia. En 2011 fue galardonado con el Premio Nobel de Literatura, "porque a través de sus imágenes condensadas y translúcidas nos permite el acceso a la realidad".

Biografía

Tranströmer realizó la enseñanza secundaria en la Escuela Södra Latin en Estocolmo y se graduó en Psicología, Historia de la literatura e Historia de las Religiones en la universidad de Estocolmo en 1956. Comenzó a escribir a los trece años, publicando su primera colección de poemas, 17 dikter (Diecisiete poemas) en 1954. Su antología más reciente, Den stora gåtan (Gran enigma), fue publicada en el 2004. También editó una autobiografía corta, Minnena ser mig (Los recuerdos me miran – Visión de la memoria), en 1993.

Page 21: Ciutats literàries. Estocolm

Otros poetas – especialmente en la década de 1970 – lo acusaron de apartarse de la tradición y de no incluir temas sociales en sus poemas y novelas. Su trabajo, aunque, se apoya en un lenguaje modernista, expresionista y a veces surrealista, con retratos aparentemente simples a partir de la vida diaria y de la naturaleza en detalle, revela una penetración mística en cuanto a los aspectos universales de la mente humana. En 1990 sufrió una hemiplejía que afecta su discurso, aunque continúa escribiendo.

Crítica

La crítica internacional lo considera uno de los poetas más sobresalientes de Suecia. En 2011 fue galardonado con el Premio Nobel de Literatura; previamente había ganado los premios Bonnier para la poesía, el premio internacional Neustadt para la literatura, el Oevralids, el Petrach de Alemania, y el galardón sueco del Foro Internacional de la Poesía. Su obra poética ha sido traducida a cincuenta idiomas; también es un buen intérprete de piano.

Uno de sus epígonos, en la lengua castellana, es el poeta Sergio Badilla Castillo, quien vivió en Suecia durante casi dos décadas y es uno de sus múltiples traductores. El poeta y traductor uruguayo, Roberto Mascaró, que realizó dos colecciones de la obra de Tomas en 2010, señaló al serle otorgado el Nobel:

Su poesía demuestra que las lenguas son barreras superables. [...] Siempre he tenido la certeza de que su poesía es universal, aporta a la paz y a la comprensión de las etnias, sobre todo en esta etapa de la humanidad donde estos problemas aún no están superados. Digo esto porque me lo indica el hecho de conocerlo desde hace 30 años, cuando llegué a Suecia y me convertí en su traductor al español.

El escritor y traductor chileno Omar Pérez Santiago ha escrito:

Tranströmer ha entrado con todo los méritos a la gloria de los Nobel. El lector descubrirá que hay más que Stieg Larsson y sus novelas policiales en la literatura sueca. (...) Los poemas de Tranströmer sobre la fugacidad de la vida -el Memento mori, la finitud, la vida pasajera- son lúcidos, serenos, tensos y auténticos. La capacidad de hablar con sus recuerdos, sus propios cementerios, es una canción envolvente para los que ya no están. Está dicho: Tranströmer no escribe sobre la muerte. Escribe sobre los muertos. Recordar es un tributo a nuestros propios muertos y revela la importancia fantasmal que ellos tienen en nuestras vidas.

http://es.wikipedia.org/wiki/Tomas_Transtr%C3%B6mer

Page 22: Ciutats literàries. Estocolm

CURIOSITATS: Sabies que...?

Estocolm

La ciutat vella d'Estocolm, amb la torre de l'església de Riddarholmen ("Riddarholmskyrkan").

Estocolm (en suec Stockholm) és la capital del Regne de Suècia i la més gran de les capitals escandinaves. La seva conurbació, a cavall del llac Mälaren i el mar Bàltic, passa del milió d'habitants. La ciutat s'estén per un conjunt d'illes, de les quals la més significativa és la que forma la Gamla Stan, o ciutat vella. L'edifici seu de l'Ajuntament és famós internacionalment, ja que és on es fa el lliurament dels prestigiosos Premis Nobel.

La ciutat d'Estocolm parlant pròpiament (Stockholms kommun) compta 871.952 habitants (31-12-2012).No obstant això, el nom d'Estocolm és generalment donat al conjunt del comtat d'Estocolm, que en reagrupa 2.011.047 (30-09-2009).

En tant que capital sueca, el govern hi resideix i el parlament s'hi reuneix. És igualment la residència del cap de l'Estat, el rei Carles XVI Gustau de Suècia.

Geografia

Si bé Estocolm va ser fundada sobre la petita illa de Gamla Stan (vella ciutat) situada exactament entre el llac Mälaren i el mar Bàltic, s'ha desenvolupat cap al nord on es troben Norrmalm i Östermalm, i al sud cap a Södermalm. En total, s'estira sobre 14 illes, fent de l'aigua un element omnipresent. La ciutat compta amb 53 ponts que permeten circular entre els diferents barris.

Estocolm disposa d'un important arxipèlag, constituït de milers d'illes, paradís per als habitants de la ciutat a qui agrada passejar-s'hi el cap de setmana.

Com totes les ciutats escandinaves, es troba molt ben comunicada via marítima amb les altres ciutats importants del seu entorn, com Göteborg (via llacs interiors i el Göta Älv), Hèlsinki o Copenhaguen i les ciutats costaneres d'Alemanya, Polònia i les repúbliques bàltiques.

Page 23: Ciutats literàries. Estocolm

Les coordenades d'Estocolm són : 59°21'N, 18°4'E.

Política

Estocolm és un dels 290 municipis de Suècia, i és la capital del comtat d'Estocolm. Aquest últim és responsable de les polítiques de salut i de transport de la ciutat, així com dels principals centres culturals.

El municipi està dividit des de 1998 en 18 districtes, que tenen la responsabilitat de les escoles primàries, l'assistència social, els lleures i els mitjans culturals locals. L'actual alcalde d'Estocolm és Kristina Axén Olin (des de 2006), del partit moderat.

Història

Els començaments d'Estocolm

La primera menció de la ciutat d'Estocolm data de 1252. La ciutat es redueix llavors a la petita illa de Gamla Stan (Vella ciutat). Hauria estat fundada per Birger Jarl, per tal de protegir Suècia d'invasions de flotes estrangeres i per tal de posar fi als pillatges dels quals n'eren víctimes ciutats com a Sigtuna situada sobre el llac Mälaren. El primer edifici construït va ser un fort que controlava el trànsit marítim entre el mar Bàltic i el llac Mälaren.

El llac Mälaren amb la part vella, els inicis de la ciutat

Sota la influència de Magnus Ladulås, Estocolm prospera gràcies a les seves relacions comercials amb Lübeck. Forma llavors part de la lliga hanseàtica. El 1270, Estocolm és descrita per documents com una veritable ciutat, i el 1289 és ja la major ciutat de Suècia. La primera estimació fiable de la seva talla es remunta al segle XV. Reuneix llavors aproximadament un miler de llars que equivalia a uns cinc a sis mil habitants.

El 1350, la ciutat coneix un episodi de pesta negra devastador.

La unió de Kalmar

Christian I de Dinamarca

Page 24: Ciutats literàries. Estocolm

No és fins al 1419 que Estocolm és proclamada capital de Suècia. La seva posició estratègica, així com el seu pes econòmic en fan una plaça important en les relacions entre els reis danesos de la unió de Kalmar i el moviment d'independència suec durant el segle XV. Es desenvolupen nombroses batalles, sobretot la batalla de Brunkeberg guanyada el 1471 per Sten Sture el vell contra el rei de Dinamarca Christian I, i el bany de sang d'Estocolm que tindrà lloc el 1520 sota els ordres de Christian II de Dinamarca, posant fi a la unió de Kalmar.

El període dels Vasa

El 1521, Gustav Vasa fa la seva entrada a Estocolm i signa el començament d'una nova era per a Suècia. Estocolm creix i s'estira més enllà de Stadsholmen sobre Södermalm i Norrmalm. El 1600, ja compta uns deu mil habitants.

1600-1800

El Parlament de Suècia

Al segle XVII Estocolm es fa una ciutat europea d'envergadura. Entre 1610 i 1680 la seva població es multiplica per sis. Ladugårdslandet, ara anomenat Östermalm així com l'illa de Kungsholmen són en aquells moments absorbits per la ciutat. El 1628, el Vasa arriba a Estocolm. Poc després són instaurades les regles que donen a Estocolm un monopoli sobre els intercanvis entre els negociants estrangers i els territoris escandinaus. En aquesta època són construïts molts castells i palaus, entre els quals la casa de la noblesa (riddarhuset) i al segle XVIII el palau reial.

Després de la guerra del Nord que arrossega la destrucció parcial de la ciutat, Estocolm veu com el seu creixement comença a afluixar. Conserva tanmateix el seu paper de capital política de Suècia, i sota el regnat de Gustave III de Suècia afirma la seva superioritat cultural. L'òpera reial és un bon exemple de l'arquitectura d'aquesta època.

1800-1900

Al començament del segle XIX, Estocolm perd encara més la seva influència econòmica. Norrköping esdevé la principal ciutat industrial del país, i Göteborg un port ineludible gràcies a la seva localització sobre el mar del Nord. En la segona part del segle, Estocolm troba el seu paper de líder en l'aspecte econòmic amb l'aparició de noves indústries, i es fa un centre important per al comerç i els serveis, així com la principal porta d'entrada de Suècia.

Page 25: Ciutats literàries. Estocolm

La seva població creix llavors de manera molt important per una forta immigració. Al final del segle, només el 40% dels habitants de la ciutat hi havien nascut. Es comencen llavors a desenvolupar barris més enllà dels límits d'Estocolm, al camp i sobre les costes. És també en aquesta època que la ciutat augmenta el seu paper central en l'educació i la cultura, amb l'obertura de nombroses universitats, com el Karolinska Institut.

Segle XX

Konserthuset construït al barri de Norrmalm, en la plaça de Hötorget.

Durant el segle XX, Estocolm rehabilita una gran part del seu centre, que barrejava carrers estrets i embolicats que plantejaven problemes a mesura que la circulació augmentava. Les autoritats municipals hi prohibeixen la renovació dels edificis i els compren sobre tot els de la zona prop de l'estació central, de Hötorget a Sergels torg, durant la primera meitat del segle. De 1945 a 1967 la zona és derruïda i després reconstruïda, amb amples carrers de vianants així com gratacels.

Al final del segle, Estocolm és una ciutat moderna, cosmopolita i molt avançada en l'àmbit tecnològics. El 1923 el govern del municipi canvia de seu i passa al nou ajuntament. El metro d'Estocolm és construït a partir de 1950, i el districte de Kista s'ha convertit en un important centre per a les noves tecnologies.

Esdeveniments recents

El 1986 el primer ministre Olof Palme és abatut en ple carrer, i el 2003 la ministra d'afers exteriors Anna Lindh és assassinada al gran magatzem Nordiska Kompaniet.

Page 26: Ciutats literàries. Estocolm

Cultura

El castell de Drottningholm.

Capital de Suècia, Estocolm compta amb una gran part dels principals llocs culturals de Suècia, com teatres, museus o òperes. A Estocolm i els seus voltants s'hi troben dos indrets inscrits en la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO:

el castell de Drottningholm.

el cementiri de Skogskyrkogården.

D'altra banda, Estocolm fou designada capital europea de la cultura el 1998.

Hi ha el Södra Teatern situat en una de les illes d'Estocolm.

Museus

El vaixell Vasa

Estocolm compta prop d'un centenar de museus, alguns dels quals són gratuïts. Els més cèlebres són:

Museu Vasa.

Skansen.

Museu històric.

Moderna Museet, museu d'art modern.

Nationalmuseum, museu nacional de belles arts.

Museu Suec d'Història Natural.

Nordiska museet, Museu nòrdic.

Page 27: Ciutats literàries. Estocolm

Esport

Estocolm va acollir els jocs Olímpics d'estiu 1912, i posseeix l'estadi olímpic, el globen i l'amfiteatre de Råsunda per a la pràctica del futbol, de l'hoquei sobre gel o inclús del bandy. Els principals clubs de futbol de la ciutat són el Djurgårdens IF i l'AIK Solna. La presència de nombroses basses fa propici la pràctica del patí a gel en període hivernal.

Els principals barris

L'estació central a Norrmalm

La part principal d'Estocolm està composada de diversos barris que constitueixen bonics llocs per visitar.

La vella ciutat, Gamla Stan se situa principalment sobre l'illa de Stadsholmen. Està constituïda d'estrets carrerons i s'hi troben nombrosos llocs d'interès com el palau reial, el museu Nobel, l'església alemanya, Storkyrkan o la casa de la noblesa.

Djurgården, una de les illes d'Estocolm, reuneix les principals atraccions turístiques de la ciutat. Hom hi troba el museu Vasa, Skansen, el museu nòrdic, el parc d'atracció de Gröna Lund així com un gran parc.

Södermalm és un barri molt animat, on s'hi troben moltes discoteques. La plaça de Mariatorget és un lloc molt preuat, així com les nombroses esglésies.

Els altres barris notables són Norrmalm, Östermalm, Kungsholmen o Skeppsholmen.

Transports

Page 28: Ciutats literàries. Estocolm

Els barris d'Estocolm.

Estocolm és el punt central del sistema de ferrocarril suec. La ciutat posseeix un aeroport internacional, Arlanda, així com dos aeroports menys importants : Skavsta i Bromma.

Estocolm és igualment un port important, amb relacions sobretot cap a les ciutats d'Hèlsinki, Sant Petersburg, Turku, Riga i Tallinn.

Els transports públics són d'una gran varietat. Un metro (Tunnelbana) pels llocs principals de la ciutat implica tres línies de tramvia-trens (pendeltåg, roslagsbana i saltsjöbana) que permeten d'anar als afores a llargues distàncies (un centenar de quilòmetres del nord al sud). Hi ha també tramvies (tvärbana, nockebybana, lidingöbana i djurgårdslinje), així com una vasta xarxa de bus. Els equipaments són propietat la societat Storstockholms Lokaltrafik (SL, propietat del comtat d'Estocolm), i són explotats i mantinguts per subcontractistes. El transport en vaixell són igualment utilitzats cap a l'arxipèlag.

El 3 de gener de 2006, i per un període de prova de sis mesos, s'hi instaurà un sistema de peatge urbà semblant al de Londres, que tenia com a objectius principals reduir els embussos i la contaminació generada pel trànsit per carretera, tot reforçant la xarxa de bus com a contrapartida. El 17 de setembre de 2006, i coïncidint amb les eleccions generals del país se celebrà un referèndum per decidir-ne l'aplicació definitiva o no. Els habitants d'Estocolm hi votaren favorablement, però els de les 14 ciutats del voltant no. En total, l'aplicació permanent del peatge urbà rebé un 47,5% de vots favorables i un 52,5% de contraris. Tanmateix, els partits vencedors a les eleccions generals decidiren tirar endavant la iniciativa, i el parlament n'aprovà l'apliació permanent el 20 de juny del 2007, entrant en vigor l'1 d'agost del mateix any.

També hi ha en funcionament un sistema de bicicletes públiques semblant al bicing de Barcelona.

Economia

El domicili social de més del 40% de les empreses sueques se situa a Estocolm, que és el centre econòmic i financer de Suècia. Estocolm posseeix algunes empreses d'alta tecnologia, com Ericsson, electrolux o AstraZeneca. El districte de Kista és un dels centres europeus més dinàmics per a les tecnologies de la informació i de la comunicació.

El turisme s'ha fet des de fa alguns anys una activitat molt important per a la ciutat d'Estocolm amb set milions de visitants anualment.

Page 29: Ciutats literàries. Estocolm

Formació

La facultat de matemàtiques Albano a la universitat d'Estocolm

Estocolm posseeix 16 grans escoles i universitats, entre les quals el Karolinska Institut, la universitat d'Estocolm i l'institut reial de tecnologia. El seu nombre és en expansió, com a mostra la creació de Södertörns Högskola, al sud (Flemingsberg).

Acadèmies reials són igualment situades a Estocolm, com l'acadèmia reial de les ciències de Suècia i l'acadèmia sueca que entre altres atorguen tots els anys els premis Nobel.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Estocolm

Suecia REINO DE SUECIA

Año de entrada en la UE: 1995. Sistema político: Monarquía Constitucional.

Page 30: Ciutats literàries. Estocolm

Capital: Estocolmo. Superficie: 449.964 Km2. Habitantes: 9,2 millones. Moneda: Corona sueca. Lengua: Sueco. Rey de Suecia: Carlos XVI Gustavo. Primer ministro: Fredrik Reinfeldt. Representación Unión Europea: 20 Eurodiputados desde el Tratado de Lisboa. Comisario: Cecilia Malmström de Asuntos de Interior. PIB: US$ 397.703 millones (2009). PIB per cápita: US$ 52.790 (2008).

SUECIA Y EUROPA:

Desde que en 1995 Suecia se convirtió en miembro de la Unión Europea su tradicional política de neutralidad se ha modificado para pasar a jugar un papel más activo en la cooperación por la integración y seguridad europeas. Tiene una economía fuerte, volcada a la exportación, considerada por el Foro Económico Mundial el segundo país más competitivo del mundo, solo por detrás de Suiza. Suecia forma parte de la ONU, Consejo Nórdico, OCDE, OSCE, COE. Más Información: Web del Ministerio de Exteriores de Suecia.

Page 31: Ciutats literàries. Estocolm

GASTRONOMÍA:

La gastronomía sueca es tradicionalmente sencilla, siendo el pescado, la carne, las patatas, las coles y los nabos sus ingredientes principales. A partir del siglo XVIII tiene influencias de la gastronomía europea y particularmente de la francesa. Las köttbullar: Son albóndigas suecas elaboradas con carne picada de vaca y una salsa de nata acompañada con salsa dulce de arándanos. Pyttipanna: Es una comida variada, consiste en patata, cebolla y cualquier tipo de carne o salchicha, todo ello en cubos y frito en sartén. Suele servirse con huevo frito, remolacha encurtida en trozos, pepinillo y alcaparras. (Receta) El lutefisk: Se hace a base de pescado blanco seco (normalmente bacalao), preparado con sosa caustica. Gravlax: Es un aperitivo escandinavo que consiste en finas rodajas de salmón curadas en sal, azúcar y eneldo. Ärtsoppa: Sopa de guisantes que se machacan hasta hacer un puré, se trata de un plato de origen humilde, hoy en día muy popular, que se suele servir caliente en los periodos de invierno. El ansjovis: Es una conserva enlatada de pescado. El pescado se adereza y se guarda de 4 a 6 semanas antes de enlatarlo. Se filetea, sala y adereza de forma especial, incluyendo canela. La prinsesstårta: Es una tarta consistente en capas alternas de bizcocho esponjoso, crema pastelera espesa y mermelada, cubiertas con una capa gruesa de mazapán que suele ser verde y estar espolvoreada con azúcar glas. El Aquavit: Es una bebida alcohólica muy popular en el país, y junto con la cerveza, son imprescindibles en los eventos sociales tradicionales. Otras bebidas son el café, la leche, el vodka y las bebidas carbonatadas.

Page 32: Ciutats literàries. Estocolm

FESTIVALES Y TRADICIONES:

Festival de Drottningholm (26 de mayo-12 agosto): En el fantástico teatro de Drottningholm se lleva a cabo este festival con representación de ópera, fundamentalmente de Haydn, Handel, Gluck y Mozart. Sweden Rock Festival: Se celebra en junio. Festival de enorme calidad tanto por sus instalaciones como por la calidad del sonido y de los grupos que actúan. Día Nacional de Suecia: 6 de junio. Noche de San Juan: (Midsommardagen). Sábado entre el 20 y 26 de junio. Dalhalla Opera Festival (15 julio-3 septiembre): Festival de música en una antigua cantera, escenario único e increíble con una perfecta acústica, combina desde opera hasta jazz, pasando por representaciones corales. Opera på Skäret (2-19 agosto): El festival de ópera más importante de Suecia, en un auditorio de madera que presume de una acústica inigualable, a orillas del lago Ljusnaren. Vadstena Opera Festival (20 julio-7 agosto): Interesante festival de ópera representado en verano. Boxing Day o Día de las Cajas (26 de diciembre): Promueve la realización de donaciones y regalos a las clases más empobrecidas de la sociedad. La Fiesta del Cangrejo: Se celebra al aire libre a finales de agosto, con el cangrejo como plato principal, acompañado de cerveza, queso y aguardiente. Día de San Martín (11 de noviembre): Dedicado a la matanza del ganso. Noche de Walpurgis: Festividad celebrada en la noche del 30 de abril al 1 de mayo. También es conocida como la noche de brujas.

Page 33: Ciutats literàries. Estocolm

ARTE Y MUSEOS:

El arte sueco surgió como tal entre los siglos XVI y XVII cuando Suecia forjó su identidad nacional. Estocolmo se convirtió en el centro artístico recibiendo influencias del resto de Europa. Los artistas suecos más notables del siglo XVIII son los pintores Carl Gustav Pilo y Alexander Roslin y el escultor Johan Tobias von Sergel. En el siglo XIX ya los artistas suecos comenzaron a atraer a los críticos mundiales. Se destaca la participación de los pintores Anders Zorn, pintor impresionista, escultor y grabador sueco y Carl Larsson, pintor y diseñador de interiores y Eugène Fredrik Jansson, pintor simbolista sueco, famoso por sus paisajes en los que domina el color azul (blåmålaren, el pintor del azul)... Y en escultura Carl Milles, escultor estadounidense de origen sueco. Su obra, Fuente Orfeo (1934), de Estocolmo, es posiblemente la mejor. Durante el siglo XX, las tendencias expresionistas y modernistas entraron a la escena artística de Suecia, y desde entonces las obras de pintores, diseñadores y arquitectos suecos han ganado fama internacional Desde entonces, han destacado internacionalmente arquitectos como Ragnar Östberg, Erik Gunnar Asplund y Sven Gottfrid Markelius. En cuanto a los museos más destacados encontramos: Museo Nacional de Estocolmo Museo Skansen, un parque que recrea la vida rural, Museo de Arte Contemporáneo Museo de Historia Nacional Museo Vasa, en torno al barco Vasa Fuerte Museo Vaxholm,

Page 34: Ciutats literàries. Estocolm

Museo Etnográfico Palacio Museo Hallwyll Galería de Arte de Göteborg Museo de Historia Cultural de Lund CELEBRIDADES: Anders Celsius (1701-1744): Físico y astrónomo sueco. Propone la escala centígrada de temperaturas, conocida posteriormente como Escala Celsius. Svante August Arrhenius (1859-1927): Físico y químico, galardonado con el Premio Nobel de Química de 1903 por su teoría sobre la transferencia de iones vistos como responsables del paso de la electricidad. Alfred Bernhard Nobel (1833-1896): Inventor y químico sueco, famoso principalmente por la invención de la dinamita y por los premios que llevan su nombre. Selma Lagerlof (1858-1940): Escritora sueca de fama universal y la primera mujer en obtener un Premio Nobel de Literatura 1909. Alva Reimer Myrdal (1902-1986): Diplomática sueca galardonada con el Premio Nobel de la Paz en 1982, por su apoyo a los procesos de desarme. DEPORTE:

Los deportes más populares en Suecia son el hockey sobre hielo y el fútbol, así como los deportes ecuestres. Otros deportes que se practican son el golf, las pruebas de atletismo y varios deportes de equipo como el balonmano, el baloncesto. Suecia es el octavo país con más medallas en la historia de los Juegos Olímpicos, con 604 medallas obtenidas hasta 2010.

Page 35: Ciutats literàries. Estocolm

Zlatan Ibrahimović (1981): Futbolista. En Suecia es el jugador más valorado y es uno de los 30 mejores jugadores del mundo según la FIFA. Björn Borg (1956): Mito del tenis. Es considerado como uno de los 5 mejores tenistas masculinos de la historia. Ganó 64 torneos durante su carrera, 11 de los cuales fueron de Grand Slam. Robin Söderling (1984): Jugador de tenis. Conocido por haber alcanzado la final de Roland Garros en 2009 y 2010. Fredrik Ericsson (1975-2010): Montañero y esquiador extremo sueco. Andre Myhrer (1983): Esquiador que ha ganado 1 Medalla Olímpica (bronce) y tiene 2 victorias en la Copa del Mundo de Esquí Alpino. Emma Green (1984): Atleta especialista en salto de altura que fue medalla de bronce en los Campeonatos del Mundo de Helsinki 2005. Christian Olsson (1980): Atleta especialista en triple salto. Ha sido campeón mundial y europeo. Es el mejor triplista del mundo en la actualidad. MÚSICA:

Suecia es uno de los mayores países exportadores de música del mundo. Cuenta con una gran oferta de eventos musicales durante todo el año, que permite a los grupos recién formados tener la oportunidad de darse a conocer. Hay festivales para todo tipo de gustos musicales tanto rock y pop como de música clásica, coral, jazz o de ópera. Kurt Magnus Atterberg (1887–1974): Compositor y director de orquesta sueco conocido por sus obras sinfónicas, óperas y ballets. Gustav Allan Pettersson (1911-1980): Compositor sueco, considerado uno de los más importantes sinfonistas del siglo XX en su país. Elisabeth Anna Söderström (1927-2009): Soprano y directora de ópera sueca. Considerada una de las más versátiles y mejores cantantes y actrices de su era. Muy admirada en Suecia y el Reino Unido donde recibió una condecoración honoraria CBE

Page 36: Ciutats literàries. Estocolm

en 1985. ABBA: fue el primer grupo sueco en experimentar el éxito a nivel internacional. El cuarteto saltó a la fama tras triunfar en el Festival de la Canción de Eurovisión 1974 con el tema “Waterloo”. Ace of Base: Es una de las bandas suecas más famosas de los años 90. Su álbum más exitoso es "Happy Nation". Roxette: Es un dúo sueco formado por la cantante Marie Fredriksson y el cantante y compositor Per Gessle. su canción más conocida "It Must Have Been Love". Europe: Es una banda sueca de hard rock. Sus temas más conocidos: "The Final Countdown" y "Carrie". Death Metal Melódico (1990): Considerada como pionera y de gran influencia en el género del death metal melódico. Carola (1966): Es una de las más populares cantantes suecas. Ganadora de varios festivales de la Canción: Melodifestivalen (en 3 ocasiones, 1983, 1991 y 2006) y Eurovisión (en 1991). LITERATURA Y FILOSOFIA:

El primer texto literario hallado en Suecia es la Piedra de Rök, tallada durante la Era Vikinga cerca del año 800 d. C. La historia de la literatura moderna sueca comienza en el siglo XVIII con el filósofo místico Emanuel Swedenberg. Otra tradición literaria sueca son los libros para niños, debido a la fuerte posición que tienen los niños en la sociedad. La década pasada está marcada por una apertura de la literatura contemporánea; con un gran éxito internacional de varios de sus autores. Emanuel Swedenborg (1688-1772): Científico, teólogo y filósofo del siglo XVIII. Carl Michael Bellman (1740-1795): Poeta, cantautor, y trovador, considerado uno de los poetas nacionales; su influencia sobre la literatura sueca se puede comparar con la de Shakespeare en Inglaterra.

Page 37: Ciutats literàries. Estocolm

Carl Gustaf Verner von Heidenstam (1859-1940): Escritor. Le fue otorgado el premio Nobel de Literatura en 1916 por su obra "Nya Dikter", un volumen de poemas líricos. Johan August Strindberg (1849-1912): Escritor y dramaturgo. Considerado como uno de los escritores más importantes de Suecia y reconocido en el mundo, principalmente, por sus obras de teatro. “La señorita Julia”. Pär Fabien Lagerkvist (1891-1974): Escritor, ganador del Premio Nobel de Literatura en 1951. Escribió poemas, obras de teatro, novelas, cuentos y ensayos. "Barrabás" es quizás su novela más famosa. Astrid Lindgren (1907-2002): Una de las escritoras más importantes de la literatura infantil del siglo XX, gracias a sus obras, consiguió numerosos premios: "Pippi Långstrump" y "Emil of Maple Hills", se encuentran entre los libros infantiles más populares. Stieg Larsson (1954-2004): Periodista y escritor, cuya fama alcanzó tras su muerte, con la publicación de la trilogía de novelas policíacas "Millennium". Camilla Läckberg (1974): Popular escritora de novelas policíacas: "La Princesa de hielo", "Los Gritos del Pasado", "Las Hijas del Frío", "Crimen en directo". Han sido superventas internacionales. CINE:

En las últimas décadas, el cine sueco adquirió importancia internacional. La industria del cine es regulada por el Instituto Sueco del Cine, subvencionado en parte por programas del gobierno. Además, cada año se celebran varios festivales internacionales de cine en todo el país; los Premios Guldbagge son otorgados cada año a los mejores largometrajes y a menudo son considerados como los «Óscar Suecos». Greta Garbo (1905-1990): Actriz. De entre su filmografía, destacamos sus títulos más conocidos, como “Mata Hari”, “Grand Hotel”, “La mujer divina”, “La dama misteriosa”, “Orquídeas salvajes”, “Tentación” o “Ana Karenina”.

Page 38: Ciutats literàries. Estocolm

Ingrid Bergman (1915-1982): Actriz. Ha protagonizado “Casablanca”, “¿Por quién doblan las campanas?”, “La luz que agoniza”, con la que consiguió un Oscar. Con “Anastasia” ganó su segundo Oscar Y aún consiguió un tercero a la mejor actriz de reparto por su participación en la película “Asesinato en el Orient Express”. También fue nominada por “Sonata de otoño”, “Juana de Arco” y “Las campanas de Santa María”. Ingmar Bergman (1918-2007): Cineasta, guionista y escritor, tanto de obras de teatro como de cine. Considerado uno de los directores más importante de la cinematografía mundial. Entre sus películas destacan: “El Séptimo sello”, “Sonata de Otoño”, “Fanny y Alexander”, “El Manantial de la doncella”. Roy Andersson (1943): Director de cine, conocido por sus películas “Una historia de amor sueca” y “Canciones desde el segundo piso”. Lasse Hallström (1946): Director de cine. Sus películas más conocida son "¿A quién ama Gilbert Grape?", “Chocolat”, “Casanova”, han obtenido numerosos premios. Peter Stormare (1953): Actor de teatro y cine. “Despertares" fue su primer film. Desde entonces ha trabajado en "Fargo", "Jurassic Park: Parque jurásico", "Armageddon" , "Minority report", "Constantine", "Chocolat”. Michael Nyqvist (1960): Actor. El éxito internacional lo logró interpretando al periodista Mikael Blomkvist en la adaptación cinematográfica "Milenium". Tomas Alfredson (1965): Director de cine, reconocido internacionalmente por su largometraje "Let the Right One In" que recibió el Premio Guldbagge al mejor director. En 2009, dirigió "El topo”. Måns Mårlind (1969): Director de cine y televisión. Codirigió con su compatriota Björn Stein el film sueco "Storm", “La sombra de los otros" (2010) y “Underworld: El despertar” (2012). Jorge Daniel Espinosa (1977): Director de cine chileno sueco. Su largometraje “Dinero Fácil” estrenado en 2010, se convirtió en el film más taquillero en Suecia en ese año. “El invitado”, es su película filmada en 2011. Noomi Rapace (1979): Actriz de cine y teatro. Ha sido mundialmente conocida por su interpretación de Lizbeth Salander, el personaje principal de la trilogía “Millenium”. QUE VER:

Page 39: Ciutats literàries. Estocolm

La ciudad vieja: Gamla Stan, se sitúa principalmente sobre la isla de Stadsholmen. Está constituida por calles estrechas y tiene numerosos lugares de interés, como el Palacio Real, el Museo Nobel, la Iglesia Alemana, Storkyrkan o la Catedral de Estocolmo, y Riddarhuset o Casa de la Nobleza. Djurgården: Una de las islas de Estocolmo, reúne las principales atracciones turísticas de la ciudad. Aquí se encuentran el Museo Vasa, Skansen, el Museo Nórdico, el parque de atracciones Gröna Lund, así como un gran parque. Södermalm: Es un barrio muy animado, que cuenta con numerosas discotecas. La plaza de Mariatorget es un lugar muy frecuentado, así como las numerosas iglesias. En el municipio de Solna: Se encuentra el Parque de Haga, donde encontrarás la Casa de la Mariposas. Museo Skansen En Gotemburgo: No perderse el parque de atracciones Liseberg y Museo Konstmuseet, donde verás obras de Van Gogh, Rembrant, Rubens. Jokkmokk: El Parque Nacional Sareks donde podrás ver glaciares altísimos e impresionantes. En Malmö: En el barrio de Västra Hamnen se encuentra el Turning Torso, un edificio espectacular de 190 metros de altura diseñado por el arquitecto español Santiago Calatrava.

Page 40: Ciutats literàries. Estocolm

Literatura Sueca Contemporánea: Ficción criminal y crítica social

El sueco es uno de los idiomas más traducidos en el mundo, cuando se trata de obras de ficción. Entre 2006 y 2010, más de 3.300 títulos fueron traducidos a otros idiomas. Principalmente, el interés internacional ha sido despertado por escritores de novelas policíacas como Stieg Larsson y Henning Mankell. Ellos han mantenido una tradición clásica en la literatura sueca, basada en la visión crítica de la sociedad contemporánea.

Jens Lapidus, Åsa Larsson y la pareja detrás del seudónimo Lars Kepler – Alexander y Alexandra Coelho Ahndoril. Fotos: Thomas Karlsson, Anna-Lena Ahlström, Anette Nantell

La venta de novelas suecas en el extranjero ha aumentado dramáticamente durante los últimos años. Los ingresos totales se han elevado de alrededor de 60 millones SEK anuales (9,2 millones USD, 7,0 millones EUR) en la década de 1990, a aproximadamente 150 millones SEK anuales, tanto en 2010 como en 2011. En Suecia, la lista de los agentes literarios que se dedican principalmente a vender los derechos en los mercados extranjeros, ha crecido considerablemente desde la década de 1990. Actualmente, la literatura sueca es traducida a aproximadamente 50 idiomas, principalmente al danés, alemán, noruego, finlandés, inglés, holandés y polaco. La mitad de los libros traducidos pertenecen al género “Nordic Noir” – también conocido como novela negra escandinava.

Pero incluso antes de que el crimen tomara el mando, las novelas suecas eran populares a nivel internacional. Autores ampliamente traducidos, como Kerstin Ekman, Marianne Fredriksson y P.O. Enquist, alcanzaron un éxito considerable en las décadas de 1980 y 1990. En su apogeo, el libro Las hijas de Hanna de Fredriksson fue el cuarto libro más vendido en el mundo.

Abriendo camino

Los pioneros de la ficción criminal sueca moderna son Maj Sjöwall y Per Wahlöö, quienes entre 1965 y 1975 escribieron diez novelas protagonizadas por el detective

Page 41: Ciutats literàries. Estocolm

Martin Beck. Sus libros fueron los primeros, dentro de este género, en analizar los retos de una sociedad en desarrollo desde la perspectiva de aquellos que son rezagados en el proceso de modernización. Sjöwall y Wahlöö abrieron el camino para la gran variedad de novelas policíacas suecas que han sido escritas desde entonces, muchas de las cuales han sido llevadas al cine o a la televisión.

La tradición que se originó con Sjöwall y Wahlöö es claramente evidente en los libros de Henning Mankell acerca el inspector Kurt Wallander. Mankell abrió la puerta al mercado internacional, y la crítica social en sus novelas fue un factor importante para su éxito. Sus libros han vendido más de 40 millones de ejemplares, y han sido traducidos a 40 idiomas. También han sido llevados a la televisión, tanto sueca como británica, en esta última a través de la serie protagonizada por Kenneth Branagh.

Uno de los mejores ejemplos del fenómeno de la ficción criminal sueca es la trilogía Millennium (Milleniumtrilogin). Al instante, la serie de Stieg Larsson causó sensación en todo el mundo y encabezó la lista de best-sellers en muchos países. Larsson, quien falleció en 2004, compartía muchos atributos personales con su protagonista, Mikael Blomkvist, incluyendo el ser un periodista de investigación en el ámbito político. La trilogía Millennium ha sido filmada dos veces, una por Suecia y otra por Hollywood.

Leif G.W. Persson y Liza Marklund también entretejen una crítica social en sus libros. Persson, un criminólogo, es uno de los escritores de novelas policíacas más consolidados de Suecia. Muchos de sus casos mencionan el asesinato del primer ministro sueco Olof Palme en 1986, y un tema frecuente es la incompetencia y la corrupción de los agentes de policía, los servidores públicos y los políticos.

Marklund debutó en 1998 con Dinamita (Sprängaren), el primero de una serie de nueve libros sobre la periodista de investigación Annika Bengtzon. Marklund ha inspirado a otras mujeres a escribir ficción criminal y el número de escritoras ha aumentado dramáticamente desde su debut. Entre 1991 y 1997, únicamente se habían publicado dos novelas policíacas escritas por mujeres. En 2012, fueron más de 20.

Una de las escritoras de novelas policíacas más exitosas es Camilla Läckberg. Desde su debut en 2003, con La princesa de hielo (Isprinsessan), ha vendido más de 5 millones de libros en 30 países.

Se planea la traducción a más de 20 idiomas del primer libro de la pareja de autores Sara Bergmark Elfgren y Mats Strandberg, sobre un grupo de brujas adolescentes. Foto: Dan Hansson/SvD/Scanpix

Page 42: Ciutats literàries. Estocolm

Otros éxitos internacionales

Otros escritores que han tenido éxito en el extranjero son Håkan Nesser y Arne Dahl. La tosca red (Det grovmaskiga nätet) de Nesser, publicado en 1993, fue el primero en la serie Maardam, diez libros sobre el comisario Van Veeteren. Arne Dahl es el seudónimo de Jan Arnald. Dahl ha escrito una serie de once novelas sobre el Grupo A, una unidad especial de la policía sueca que lucha contra la delincuencia internacional. La serie ha sido traducida a 20 idiomas y cinco de los libros han sido filmados.

Las novelas de Åke Edwardson sobre el inspector Erik Winter han sido traducidas a unos 20 idiomas, y varias han sido llevadas al cine.

Åsa Larsson dejó su huella en el mundo de la novela negra a partir de su debut Aurora boreal (Solstorm), el primer libro en una serie sobre la abogada Rebecka Martinsson.

Mari Jungstedt se dio a conocer en 2003 con Nadie lo ha visto (Den du inte ser). Desde entonces, ha escrito diez libros sobre el inspector de policía Anders Knutas. Sus novelas han sido traducidas a más de 15 idiomas y también han dado lugar a una serie de televisión alemana.

Los cinco libros escritos por Karin Alvtegen han consolidado su fama en el mundo entero, con los derechos de traducción vendidos en 30 países. Su segundo libro, Fugitiva (Saknad), ha sido adaptado a una miniserie de la televisión británica.

Jens Lapidus ha sido tremendamente exitoso con tres novelas ambientadas en el submundo del delito y en un Estocolmo vertiginoso, joven y moderno. Las novelas han sido vendidas en 30 países y han generado también una trilogía de películas.

Bajo el seudónimo de Lars Kepler, la pareja de Estocolmo formada por Alexander y Alexandra Coelho Ahndoril ha escrito novelas de suspenso sombrías y aterradoras. La primera, El hipnotista (Hypnotisören), fue publicada en 2009. Se ha vendido en 23 países y también ha sido llevada al cine.

Las novelas del autor proletario Vilhelm Moberg, sobre los suecos que emigraron a EE.UU., fueron llevadas al cine en 1971. Foto: Skånereportage

Page 43: Ciutats literàries. Estocolm

Ficción impregnada de tradición

Los escritores suecos han sido buenos narradores de cuentos durante mucho tiempo. Autores como August Strindberg y Selma Lagerlöf han dejado una marca indeleble.

Entre los escritores clásicos del siglo XX, los más conocidos por sus relatos de la vida de la clase trabajadora son Eyvind Johnson, Ivar Lo-Johansson, Vilhelm Moberg, Artur Lundkvist, Harry Martinson, Jan Fridegård, Moa Martinson y Elin Wägner. Moberg fue ampliamente aclamado por Los Emigrantes (Utvandrarna), una serie de novelas sobre los suecos que emigraron a EE.UU. a mediados del siglo XIX. Los temas de Wägner incluyen los derechos de las mujeres, el sufragio femenino, y cuestiones de paz y medio ambiente, y abrieron el camino para la ficción feminista de Suecia.

En la década de 1960, el activismo político aumentó en Suecia y la novelatestimonio adquirió popularidad, siendo sus principales exponentes P.O. Enquist y Sara Lidman.

Otros dos autores destacados por su crítica social son P.C. Jersild y Jan Guillou. Jersild tiende a escribir novelas basadas en ideas, como La casa de Babel (Babels hus), en la que critica la atención hospitalaria a escala industrial. Su último libro, Ípsilon (Ypsilon), fue publicado en 2012. Guillou, quien también es periodista, es un controvertido polemista. Como autor, es más conocido por sus libros acerca del agente sueco Carl Hamilton, y por sus novelas históricas sobre el caballero templario Arn Magnusson. Ambas series han sido filmadas.

Kerstin Ekman escribió una serie de novelas sobre mujeres de clase obrera; la primera parte de dicha serie, Los círculos de las brujas (Häxringarna), salió a la luz en 1974. Entre sus obras más destacadas se encuentran Ocurrió a orillas del río (Händelser vid vatten) y la trilogía La piel del lobo (Vargskinnet), sobre el desarrollo social en el norte de Suecia. Ekman fue elegida miembro de la Academia Sueca en 1978, pero la abandonó en 1989 en protesta por la falta de apoyo a Salman Rushdie durante la controversia en torno a Los Versos Satánicos.

Torgny Lindgren es miembro de la Academia Sueca y sus libros han sido traducidos a 30 idiomas. Alcanzó el éxito en 1982 con El camino de la serpiente sobre la roca (Ormens väg på hälleberget), en donde describe la vida en Västerbotten, en el norte de Suecia, a finales del siglo XIX.

La periodista y autora Majgull Axelsson ha escrito numerosos libros documentales sobre el mundo en vías del desarrollo. Su primera novela, Lejos de Nifelheim (Långt borta från Nifelheim), salió a la luz en 1994.

Gellert Tamas es un periodista sueco y autor de varias obras de no ficción, la más conocida es El asesino del láser – Una historia sobre Suecia (Lasermannen – En berättelse om Sverige). Trata sobre John Ausonius, un asesino convicto de ideología racista que, a principios de 1990, disparó contra once personas de origen inmigrante, matando a una de ellas.

Page 44: Ciutats literàries. Estocolm

Jonas Hassen Khemiri. Foto: Sandra Qvist/Scanpix

Katarina Mazetti ha escrito libros en diferentes géneros. Varios de ellos han sido filmados y otros tantos han sido traducidos a numerosos idiomas. Su libro El tipo de la tumba de al lado (Grabben i graven bredvid), de 1999, trata sobre un extraño romance entre una bibliotecaria intelectual y un rústico granjero. En Francia, el libro ha vendido 450.000 ejemplares y, actualmente, está siendo producido como obra teatral.

Susanna Alakoski nació en Finlandia pero creció en Skåne (Escania), en Suecia meridional. Su primera novela Más allá (Svinalängorna), ha sido adaptada tanto al cine como al teatro, y ha vendido más de medio millón de ejemplares. Ésta describe la vida en el sur de Suecia en la década de 1960, en una cultura en la que reina el alcoholismo.

Carl-Johan Vallgren ha ganado varios premios por sus libros, los cuales han sido vendidos en 25 países. Historia de un amor maravilloso (Den vidunderliga kärlekens historia), es la novela que ha alcanzado mayor éxito internacional.

Jonas Gardell ha publicado 18 libros, siendo el más reciente Nunca seques lágrimas sin guantes: 1. El amor (Torka aldrig tårar utan handskar: 1. Kärleken). El primero en la trilogía literaria, describe la llegada del SIDA a Estocolmo en 1980.

Jonas Hassen Khemiri debutó en 2003 con el libro Un ojo rojo (Ett öga rött), acerca de Halim, un adolescente de padres marroquíes que está creciendo en Estocolmo. Escrito en “dialecto inmigrante”, trata sobre cuestiones relativas a la etnicidad, las raíces y la importancia del lenguaje para la identidad de una persona.

http://www.sweden.se/sp/Inicio/Estilo-de-vida/Datos/Literatura/

Page 45: Ciutats literàries. Estocolm

La novela negra en el oeste de Suecia

El aire de la costa oeste de Suecia respira misterio y asesinatos, al menos en los libros de los famosos escritores suecos Camilla Läckberg, Åke Edwarson y Ann Rossman y sus escenarios: Fjällbacka, Gotemburgo y Marstrand.

Fjällbacka, el paraíso de Camilla Läckberg

Las novelas de Camilla Läckberg transcurren en el bellísimo municipio costero de Fjällbacka, situado a unos 140 km al norte de Gotemburgo. Al ritmo de muertos por libro que marcan las novelas de Läckberg debería escribir 500 para acabar con los 1000 habitantes del municipio lo cual serían buenas noticias para sus fans y algo peores para los residentes de Fjällbacka.

Lo que realmente sería un crimen es no venir a Fjällbacka especialmente si te gusta devorar las novelas de Camilla Läckberg. Si quieres saber qué hacer aquí: sigue leyendo.

El pueblo de Fjällbacka data del siglo XVII y es famoso en Suecia por sus calles adoquinadas, sus casitas de pescadores rojas y el marisco, de excelente reputación internacional, proviniente de la costa oeste. En verano puedes embarcarte en alguno de los barcos amarrados en el puerto y partir en un viaje por las islas Väderöarna, parte del archipiélago de Bohuslän.

La pesca es otra de las actividades que puedes realizar. Si vienes en otoño, desde finales de septiembre a finales de noviembre, podrás participar en la caza de la langosta. La "trama" es la siguiente: el Stora Hotellet de Fjällbacka prepara un safari de langosta con un experimentado capitán que conoce los lugares dónde atrapar las mejores. Una vez a bordo te enseñará a preparar los instrumentos para dar caza a tus presas. Tras ello, de vuelta al Stora Hotellet a cocer, asar y devorar tu captura.

Page 46: Ciutats literàries. Estocolm

En Tanum, lugar declarado Patrimonio Universal de la Humanidad por la Unesco, podrás hacer de detective tratando de averiguar que querían decir los suecos de la Edad de Bronce a través de sus coloridas pinturas y grabados en la roca con más de 3.000 años de antigüedad.

Gotemburgo, escenario para Åke Edwarson

La serie de novelas protagonizadas por el Inspector Winter, creado por Åke Edwardson, y cuyo escenario es la ciudad de Gotemburgo, se han convertido en best-sellers dentro del género de ficción. Lo que no tiene nada de ficción es la ciudad de Gotemburgo.

Si la ‘A’ es de Asesinato en los libros de Edwarson, entonces la ‘C’ es de Comida en Gotemburgo. Escoge alguno de los cinco restaurantes galardonados con estrellas Michelin así como otras braserías, bistros y tabernas con encanto como Caleo, Hos Pelle, Kock & Vin y la clásica Brasserie Lipp en la popular Avenida. En verano, las terrazas toman la calle y se cena "al fresco" para aprovechar las horas de sol y luz.

Para una experiencia completa a lo Inspector Winter reserva mesa en una de las cafeterías a pie de calle, pídete el famoso bocadillo de gambas de Gotemburgo y sumérgete en la lectura de alguna de sus novelas.

Marstrand, misterios en la isla de Ann Rosman

La isla de Marstrand en la parte norte del archipiélago de la costa oeste de Suecia es el emplazamiento escogido para la novela "La mujer del faro" de la escritora sueca Ann Rosman.

"La mujer del faro" es la primera entrega de sus novelas en Marstrad junto a la protagonista, una policía, de nombre Karin Adler. ¿Llegará Ann Rosman a compartir el éxito de los best-sellers de la literatura negra sueca como Stieg Larsson, Henning Mankell, Åke Edwardson o Camilla Läckberg?

La isla de Marstrand es un paraje idílico lleno de casitas de colores pastel, azul, blanco, amarillo y verde que se envuelven rodeando a la Fortaleza Carlsten, erigida en el siglo XVIII. Durante todo el año, hay tours guiados de la fortaleza junto con cenas históricas. Sube al punto más alto de la Fortaleza Carlsten y disfruta de las vistas de la isla, del archipiélago y de los cientos de barcos que participan en las regatas y eventos internacionales.

Otra forma de disfrutar es entrando en las galerías de arte y tiendas de productos locales y de artesanía. Para comer dirígete a Grannens Kök, junto al muelle cerca de la terminal del ferry, y degustarás las delicatessen de la costa oeste. Si te apetece un desayuno de marinero con sustancia prueba los de Bergs Konditori en la calle Hamngatan.

http://www.visitsweden.com/suecia/Regiones-y-ciudades/Gotemburgo/Cultura-en-Gotemburgo/La-novela-negra-en-el-oeste-de-Suecia/

Page 47: Ciutats literàries. Estocolm

La ruta guiada "Millennium" en Estocolmo 15 de octubre de 2009 | 16:27 CET

Casi con toda seguridad habéis oído hablar de la trilogía Millennium, y probablemente

hayáis leído alguno de los tres títulos que la conforman. Las tres novelas de Stieg

Larsson se han convertido en bestsellers a nivel mundial. Hay que aprovechar el tirón, y

este otoño, el Museo de la ciudad de Estocolmo organiza la Gira Millennium, que se

ambienta en la famosa trilogía

Gracias al tour (Millennium Tour city walking tour), que dura unas dos horas y cuesta

cerca de 10 euros (100 coronas suecas), se puede recorrer los lugares mas conocidos

de la saga y trasportarnos al mundo de “Millennium”.

Se puede solicitar el paseo en idioma español con reserva previa. Seguro que está muy

demandado, por lo que conviene reservar con antelación. Podemos hacerlo en el

propio museo Stockholm City Museum, en el Centro de Turismo de Estocolmo o en la

web de Ticnet.

Según leemos en la web del museo, el tour Millenium nos lleva a la casa de Mikael

Blomkvist, la revista Milenio, el apartamento de Lisbeth Salander y muchos otros

lugares que se reconocen en los libros. Además la gira ofrecerá información sobre

datos contemporáneos e históricos de Estocolmo.

Page 48: Ciutats literàries. Estocolm

La visita también recorrerá las localizaciones de la película “Los hombres que no

amaban a las mujeres”, explicando detalles y curiosidades de la producción. El

recorrido termina con una exhibición de cine en el Stockholm City Museum para ver el

trabajo detrás de las cámaras que rodaron la película.

Además, si queremos realizar el recorrido nosotros mismos podemos ahorrarnos unos

euros comprando el “Mapa Millennium”, que se ofrece en varios idiomas, incluído

castellano. El mapa se puede comprar en el Museo o en el Centro de Tutismo y cuesta

unos 4 euros (40 coronas suecas).

La ruta Millennium ha sido nominada a los premios “TRIP Global Award” junto a otras

experiencias turísticas suecas como el museo al aire libre de Skansen.

Sin duda esta ruta se puede abrir camino a una gira turística famosa gracias a la

literatura, como muchos otros destinos que se han visto impulsados por el éxito de los

libros que hablaban de ellos. Esta “Ruta Millennium” en Estocolmo también promete,

y seguro que muchos lectores de la obra de Larsson se animan a recorrerla.

Vía | Expreso

Sitio Oficial | Stockholm City Museum

Más información | Papel en Blanco

En Diario del viajero | Rutas Turístico Literarias en Castilla-La Mancha: Quijote, Cid,

Lazarillo, Manrique y la Alcarria, Los destinos turísticos más populares gracias a la

literatura http://www.diariodelviajero.com/europa/la-ruta-guiada-millennium-en-estocolmo

Adéntrate en la Estocolmo de Strindberg

En 2012 se conmemora el 100º aniversario de la muerte de uno de los autores suecos de más renombre: August Strindberg. Nacido y muerto en Estocolmo, Strindberg ha dejado su huella por toda la ciudad.

Su antiguo apartamento se ha transformado en el Museo Strindberg y el antiguo teatro ha reabierto sus puertas. ¡Síguenos en este paseo por Estocolmo tras las huellas de Strindberg!

Page 49: Ciutats literàries. Estocolm

August Strindberg (1849-1912)

Riddarholmen

Empezamos nuestra ruta por Estocolmo en la isla de Riddarholmen - "la isla de los caballeros", en el corazón de la ciudad antigua. Es aquí donde August Strindberg nace en el año 1849. Su casa natal no existe actualmente pero uno puede contemplar la iglesia de Riddarholmen que data del siglo XIII y alberga las tumbas de la mayoría de reyes y reinas suecos entre los siglos XVII y XX. No te olvides de descender hasta la plaza junto al agua y contemplar la vista sobre la bahía de Riddarfjärden y el Ayuntamiento de Estocolmo.

Museo Strindberg

Atravesando los puentes y caminando hacia el norte a través de la calle Drottninggatan, una de las arterias principales del distrito de compras de Estocolmo, encontrarás el Museo Strindberg situado en el número 85. En esta dirección se encuentra Blå tornet – «la Torre azul» - el último domicilio del escritor. Se puede visitar su habitación, el comedor, la oficina, su gran bibliteca así como los cuadros, libros y fotografías del autor. La librería ofrece una selección de obras de (y sobre) Strindberg en diferentes idiomas.

Strindbergs Intima Teater

A unos cuantos pasos del Museo Strindberg, encontrarás el el teatro "Intima Teater" fundado por August Strindberg y su amigo, el actor August Falck, en 1907. Fue un escenario internacional para el teatro experimental y en él se presentaron las obras de Strindberg. Antes de su cierre en 1910, se habían realizado más de 1500 representaciones. Por iniciativa de la ciudad de Estocolmo desde el año 2001 se reabrió el antiguo teatro que a partir de 2003 ha representado nuevas versiones de obras de Strindberg.

Page 50: Ciutats literàries. Estocolm

La Habitación Roja

¡La habitación roja de la primera novela de Strindberg existe en realidad! Es en los salones Berns, unos locales datados de 1863 que incluyen un hotel, restaurante y sala de conciertos, donde encontrarás esta maravillosa obra de estilo barroco que ha dado su nombre tanto a un círculo de intelectuales de Estocolmo como a la novela de Strindberg. Admira los locales mientras tomas una cerveza en el bar o almorzando en el restaurante Berns Asiatiska.

Museo Nórdico

Saliendo de los salones Berns y debes atravesar el parque Berzelli en dirección a la isla de Djurgården y el Museo Nórdico. Caminarás junto al agua a lo largo de StrandvägenVous, uno de los paseos más hermosos de la ciudad. El Museo Nórdico contiene la mayor colección de cuadros de Strindberg presentados en forma de exposición permanente. Cuenta además con fotografías hechas por el artista y manuscritos donde resalta especialemente "Mademoiselle Julie".

El archipiélago de Estocolmo

Strandvägen es también el punto de partida de los barcos que navegan por el archipiélago. A August Strindberg le fascinó el mundo insular y este le inspiró a escribir y pintar algunas de sus obras. ¡No es nada difícil comprender por qué!. El archipiélago de Estocolmo comprende 30.000 islas con una naturaleza salvaje y única en el mundo. La isla de Kymmendö, en la parte sur del archipiélago, es la que inspiró a Strindberg a escribir su obra Hemsöborna en 1887. También pasó algunas temporadas en Furusund, en el archipiélago norte, con la actriz Harriet Bosse en 1901. ¡Embárcate y descubre tu isla preferida!

Uppsala, ciudad universitaria

En Uppsala, entrañable ciudad universitaria a 80 km al norte de Estocolmo, Strindberg intentó obtener su diploma universitario sin conseguirlo. A día de hoy, la universidad sigue siendo una de las más reputadas del país. La ciudad merece una visita que incluya la catedral del siglo XIII. A Uppsala se llega fácilmente desde la estación central de tren de Estocolmo en un viaje de 40 minutos de duración.

Cementerio de Norra Begravningsplatsen

La última visita que nos queda por hacer nos lleva a la tumba de August Strindberg situada en el cementerio de Norra Begravningsplatsen en el municipio de Solna (13A, n°101). Los autobuses 3, 52, 73, 506, 507 o 508 te llevarán hasta el cementerio (parada Karolinska Sjukhuset). Aprovechando la cercanía, no dejes de dar un paseo por el parque real de Haga, uno de los pulmones verdes de la ciudad.

http://www.visitsweden.com/suecia/Local-pages/Spain/Adentrate-en-la-Estocolmo-de-Strindberg/

Page 51: Ciutats literàries. Estocolm

Y el Nobel cayó en Estocolmo La ciudad vive con pasión la entrega del premio a Tomas Tranströmer, el primer sueco en ganarlo en 37 años

IKER SEISDEDOS Estocolmo 10 DIC 2011

En Estocolmo causa furor como regalo navideño (y créanlo, la Navidad es un asunto muy serio aquí) uno de esos cacharros metálicos que sirven para sujetar libros con la silueta de Tomas Tranströmer. El poeta sueco entró en el particular panteón de escritores merecedores de tal honor (de Shakespeare a Virginia Woolf; de Hemingway a Faulkner) tras obtener el Nobel, que recibirá mañana. Y la ciudad anda revolucionada esta semana por ese motivo (a la manera nórdica, eso sí); es la primera vez en 37 años que la Academia distingue a uno de sus compatriotas con el máximo galardón de la literatura mundial.

Katalina, dependienta de la espectacular librería internacional Hedengrens, solo lamenta que, en vísperas, se haya agotado la versión en chino de la pared dedicada de Tranströmer, donde lucen ediciones de la escueta aunque extraordinaria obra del autor -no más de 500 páginas escritas a lo largo de medio siglo- en su traducción a decenas de idiomas (unos sesenta en total), incluida la de Roberto Mascaró para la editorial madrileña Nórdica. "En Suecia ya era vendido", explicaba ayer Katalina, "ahora es todo un best seller poético".

Por primera vez el poeta premiado tiene dinero para vivir desahogado

"Ha sido un maestro desde el principio", afirma el presidente de la Academia

El escritor Per Wästberg, presidente del Comité del Nobel de Literatura y miembro de la Academia desde 1997, había corroborado en su casa, pura elegancia nórdica en riguroso blanco, esa intuición. "Desde el premio se han vendido 150.000 ejemplares. Es la primera vez en su vida que el tipo tiene dinero para vivir desahogado".

Wästberg sabe de lo que habla; el flamante Nobel, de 80 años, y él, de 78, se conocen desde la primera adolescencia, cuando ambos formaban parte de una generación de poetas comprometidos con las revoluciones estéticas a los que publicaba Albert Bonniers, aún editor de Tranströmer, en una revista que marcó época.

"Ha sido un maestro desde su primer libro [17 poemas, de 1954] hasta el último

[El gran enigma, de 2004]", explica Wästberg. Autor de más de medio centenar de obras, esta semana acepta de buen grado su cometido: hablar por boca del laureado.

Tranströmer padece afasia desde aquel fatal ataque que le privó primero del habla coherente y ha acabado por impedirle escribir. Ocurrió en 1990, aunque él lo presintiera en el escalofriante poema autobiográfico Bálticos (1974): "Algo quiere ser

Page 52: Ciutats literàries. Estocolm

dicho pero las palabras se niegan. / Algo que no puede ser dicho, / afasia, / no hay palabras pero tal vez haya un estilo..."

"Funciona intelectualmente a la perfección", aclaró ayer Wästberg. "Sabe decir siete palabras: 'Sí', 'no', 'muy bien', 'mal', 'Monica' y 'ven'. De alguna manera que nadie es capaz de comprender, alcanza a comunicarse. Conmigo ha desarrollado un código: como sabe que soy infalible para las fechas, suele escribir en un papel un año. Y yo adivino de quién desea hablar. Escribe '1935', y yo pienso: 'en ese año nació Lars Gustafsson'. Exclamo: '¡Claro, Tomas! ¡Hablemos de Lars!'.

Hasta donde se lo permite su compromiso de confidencialidad (los secretos del Nobel quedan clasificados hasta medio siglo después), Wästberg admite que Tranströmer, tenaz candidato al galardón, lo habría ganado antes de no haber sido sueco. La última vez que un compatriota se llevó el premio fue en 1974. Y no fue uno, sino dos: Eyvind Johnson y Harry Martinson. "Si no se premia a más autores suecos no es por la escasa calidad de nuestra literatura. Es decencia; no resulta fácil distinguir a un miembro de la academia. Y por suerte o por desgracia, todos los buenos escritores suecos lo son. Salvo Tranströmer, que ha sido siempre un modesto psicólogo de prisiones y no pertenece a ninguna camarilla. Nos permitimos conceder el premio a Johnson y Martinson porque cuatro años antes lo había recibido Solzhenitsyn y no pudo venir a causa de la represión soviética. En 1974, finalmente le permitieron recogerlo. Creímos que su presencia ensombrecería los méritos de cualquier premiado, como en efecto sucedió. Así que aprovechamos para otorgarlo a dos de los nuestros".

Ajeno a la clase de pasiones olímpicas que despierta el Nobel, Tranströmer vive estos días tanta agitación desde su apartamento del centro (y no en el Grand Hotel, donde los galardonados son agasajados con habitaciones con vistas al imponente edificio de la Academia, al otro lado del río).

Se mueve por la ciudad, encorvado con infinita paciencia sobre su silla de ruedas, en un coche de gran cilindrada puesto por la Academia. De una comida con editores a una recepción en el Museo Nórdico. Y siempre a través del Estocolmo pre navideño, donde el sol se pone con desgana poco después del mediodía y los anhelos del Nobel se antojan descritos en Más adentro (1973): "El tráfico se hace denso, repta. (...) Sé que debo ir lejos, / atravesar la ciudad y luego / más allá, hasta que sea hora de ir / a caminar largamente por el bosque".

Números y letras

- Suecia, con siete premiados en literatura, es el quinto país con más distinciones. El sexto es España, con seis. Francia, con 14, encabeza la lista.

- Selma Lagerlöf fue la primera sueca (y la primera mujer) en obtenerlo en 1909. Verner von Heidenstam (1916), Erik Axel Karlfeldt (1931), Pär Lagerkvist (1951) Eyvind Johnson y Harry Martinson (ambos en 1974) precedieron a Tranströmer.

- En los 110 años del Nobel, 108 escritores han sido galardonados. En esta lista de discutida excelencia literaria, solo figuran veinte mujeres