Els veïns de la Barceloneta po-den optar a una de les 150 pla-ces d’aparcament reservades aaquest efecte al nou edifici deGas Natural (plaça del Gas, 1).Les places s’ofereixen en règimde lloguer complet per 118,98euros mensuals, preu equipara-ble al dels aparcaments públicsque hi ha al barri. Per obtenir-neuna, s’ha d’estar empadronat ala Barceloneta. Les persones in-teressades s ’han d’adreçar alcentre cívic Barceloneta (C. Con-reria, 1-3). Està obert els di-lluns, dimecres i divendres de17 a 21 hores, i els dimarts i di-jous de 10 a 14 hores. El períoded’inscripció és del 15 de febreral 15 de març.

Aparcament per als veïnsa la seu de Gas Natural

La Via Laietana guanyaràespai per als vianants

L’edifici amb el seu espectacular voladís en primer pla.

VORERES

L’amplada mínimapassaria dels 3 metres i mig actuals als 4,5

TRÀNSIT

La proposta preveuun carril de pujada i serà per als serveis

PARTICIPACIÓ

El Districte debatràel projecte amb elsprincipals implicats

Pàg. 3

Pàg. 5

E N T R E V I S TA Pàg. 8

Bartolomé García-PlataDirector de la Raval’s Band

“Estem oberts a qualsevol tipus demúsica”

H I S T Ò R I A Pàg. 4

La plaça de Sant FelipNeri recorda les víctimes del gener de 1938

P O L I E S P O R T I U Pàg. 7

La dona pakistanesacomença a jugar alseu esport nacional:el criquet

S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6

Descomptes en l’Àrea Verda per als conductors sense multes

E Q U I PA M E N T S Pàg. 6

Les escoles convidenles famílies a conèixer-les per dins

CIUTAT VELLAB A R C E L O N AS U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • F e b r e r 2 0 0 7

www.bcn.es

ATENCIÓ AL CIUTADÀ

Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) Ramelleres, 17.Telèfon d’informació 010 (preu: 0,55 euros + IVA /cada 3 minuts o fracció).Telèfon del Civisme 900 226 226Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.

CENTRES CÍVICS I CULTURALS

Centre Cívic de la Barceloneta 93 221 32 41Conreria, 1-9.Centre Cívic Convent 93 310 37 32de Sant AgustíComerç, 36.Centre Cívic Pati Llimona 93 268 47 00Regomir, 3.Centre Cívic Drassanes 93 441 22 80Nou de la Rambla, 43.

BIBLIOTEQUES

Biblioteca Popular 93 268 01 07Francesca BonnemaisonSant Pere més Baix, 7.Biblioteca Popular 93 302 53 48Sant Pau i Santa CreuHospital, 56.Biblioteca Popular 93 225 35 74Barceloneta La FraternitatComte Santa Clara, 8-10.Sala de Lectura InfantilÀngel BaixerasSalvador Aulet, 1.

SERVEIS SOCIALS

Centre Serveis Socials 93 221 79 45BarcelonetaConreria, 1-9.Centre Serveis Socials 93 310 39 00Casc AnticPl. de l’Acadèmia, 1.Centre Serveis Socials Gòtic 93 319 01 64Correu Vell, 5.Centre Serveis Socials 93 443 17 54Raval SudNou de la Rambla, 45.Centre Serveis Socials 93 442 54 05Raval NordErasme Janer, 8.Centre de Dia Materno- 93 441 58 42Infantil Casa de la FontOm, 3.

GENT GRAN

Casal de Gent Gran Mediterrània 93 221 79 45Conreria, 1-9.Casal de Gent Comerç 93 319 63 34Comerç, 52.Casal de Gent Gran Pati Llimona 93 319 01 64Correu Vell, 5.Casal Josep Tarradellas 93 441 69 05Pl. Caramelles, 3, baixos.Casal de Gent Gran Josep Trueta 93 329 86 02Sant Pacià, 9.

ALTRES SERVEIS

Of. d’Habitatge i Rehabilitació 93 343 56 40Pintor Fortuny, 17-19.Foment Ciutat Vella 93 343 54 55Pintor Fortuny, 17-19.Arxiu Municipal de Districte 93 443 22 65Àngels, s/n.

SEGURETAT

U.T. Guàrdia Urbana Ciutat Vella 93 344 13 00La Rambla, 43.Comissaria Mossos d’EsquadraNou de la Rambla, 76-80.Emergències Guàrdia Urbana 092Emergències Mossos d’Esquadra 088

SERVEIS URGENTS

Telèfon únic d’emergències 112Urgències sanitàries 061Cos Nacional de Policia 091Bombers 080

SALUT

CAP Barceloneta 93 221 37 83Passeig Marítim, 25.CAP Casc Antic 93 310 14 21Rec Comtal, 24.CAP Gòtic 93 343 61 40Ptge. de la Pau, 1.CAP Doctor Lluís Sayé 93 301 25 32 Torres i Amat, 8.CAP Drassanes 93 329 44 95Av. Drassanes, 17-21.Dispensari Perecamps (24 h) 93 441 06 00Av. Drassanes, 13-15. .Hospital del Mar 93 248 30 00Pg. Marítim, 25-29.

FARMÀCIES

www.farmaciesdeguardia.com

CIUTAT VELLA2 Febrer 2007

I N F O Ú T I Lt L ’A G E N D AW

FESTA DE SANTA EULÀLIA

9, 10, 11 i 12 de febrerFira d’artesaniaDe 10 a 21 h. Av. CatedralEl comerç més tradicional, amb objectes decoratius(terrissa, teixits naturals...) i productes d’alimentació.

Diumenge 11 de febrerSeguici de Santa EulàliaA les 11 h. Plaça Reial Cercavila de gegants, bestiari i balls populars. Recorre-gut: plaça Reial, passatge Colom, La Rambla, Portafer-rissa, Boters, plaça Nova, Bisbe, Sant Sever, baixada deSanta Eulàlia, Banys Nous, Ferran i Sant Jaume.Diada castelleraA les 13 h. Av. CatedralRiber Laia 2007A partir de les 11.30 h. MontcadaMúsica i dansa de petit format als palaus de la Ribera(Museu Picasso, Museu Tèxtil i Casa Cervelló-Guidice).CorrefocsA les 18 h. Plaça Sant JaumeRecorregut del corrrefoc de petits diables: Bisbe, SantaLlúcia, pla de la Seu. I després, a les 19.30 h, correfocadult amb sortida de la plaça de la Catedral.

Dilluns 12 de febrerPassejada de les LaiesA les 19.30 h. Plaça de Sant Josep OriolLes gegantes de tot Ciutat Vella surten a passejar juntespel Gòtic en homenatge a la Laia.

CARNAVAL A CIUTAT VELLA

Dissabte 17 de febrer Carnestoltes infantil al GòticA les 17 h. Plaça de Sant Just Espectacle d’animació a la plaça de la Mercè.

Dissabte 24 de febrerRavalstolstadaA les 16.30 h. Sortida: Rambla del RavalRua amb la participació d’associacions, entitats i veïns isota el “logo”: “Posa el Raval en òrbita”.

Diumenge 25 de febrer Carnavalada a la BarcelonetaDe 10 a 15 h. Carrers de la BarcelonetaC omparses i concurs de disfresses pels carrers del barri,amb dues xarangues i bandes de música. Organitzen:Agrupació de Cors de la Barceloneta, Selectiu de Cantai-res, Centre Cívic Barceloneta i Comissió c/Pescadors.

Diumenge 11 de febrer Pere i el Llop A les 11.30 h. Fundació Joan Miró (parc de Montjuïc)El conte de Serguei Prokòfiev en titelles. A càrrec de laCia. Per Poc.

Divendres 16 de febrerSplunchA les 18 h. Centre Cívic Drassanes (Nou de la Rambla, 43)Trio LaLaLa de teatre infantil.

Divendres 2 de març.Cinema al PatiA les 17.30 h. Centre Cívic Pati Llimona (Regomir, 3)Projecció d’una pel·lícula infantil. Tel. 93 268 47 00.

Dijous 15 de febrer La hermana pequeñaA les 21 h. Centre Cívic Drassanes (Nou de la Rambla, 43)De la Companyia Náyade.

Divendres 16 i dissabte 17 de febrer Projecto AntoniaA les 21 h. Almazen (Guifré, 9)Una família de pares emigrants i fills catalans es preparaper a la commemoració del primer aniversari de la mortde l’Antonia. Compañía La Ja-Ja. Autor: Marco Espinoza.

Dijous 22 de febrer III Mostra de peces curtesA les 21.30 h. Centre Cívic Barceloneta (Conreria, 1-9)Consultar programació en. www.bcn.cat/mesaprop.

Del 10 al 17 de febrer IX Mostra de bestiari festiu Palau de la Virreina (La Rambla, 99) La Dama d’Aigua de Bellvei, el Griu de Barcelona i el d’Ar-tesa de Lleida, la Quimera de Caldes de Montbui, el CaCerber de Sant Andreu...

Fins al 4 de marçEx-libris marinersMuseu Marítim de Barcelona (av. Drassanes, 1)Naus mitològiques, timons, velers, sirenes en ex-librisfets per comerciants, pescadors i mariners.

Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions: Carles Martí, Enric Casas, Alfredo Jorge Juan, Jordi Martí, Joan Conde, GlòriaFiguerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert i José Pérez Freijo. Director: Enric Casas. Director editorial: José Pérez Freijo. Director de con-tinguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals: Joan Ariza. Redacció: Pilar Fernández, Gerard Maristany, Felicia Esquinas, Núria Mahamud, Daniel Venteo, Pere S.Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Silvia Gaviña. Coordinació general: José Miguel Esteban.Coordinació de fotografia: Rafael Escudé. Fotografia: Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Ariadna Borràs i MireiaBaiges. Disseny: Subirà i Associats. Maquetació i preimpressió: Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB: Miquel Navarro. Producció: Maribel Baños. Impressió:Mateu Press, SA. Manipulació: General Servei, SA. Distribució: M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració: Ascensió García. Departament d’Imatge i ProduccióEditorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal: B. 29.175-1994.

CIUTAT VELLAB A R C E L O N A

www.bcn.cat/publicacions

bcnrevistes@bcn.cat

Gerard Maristany

En els trams més estrets,les voreres de la Via

Laietana no passen dels 3metres i mig. Mentrestant,el trànsit rodat gaudeix defins a cinc carrils en tots dossentits. Això, com és ben sa-but, impedeix als vianantsque volen travessar el carrerde fer-ho còmodament. Endefinitiva: la Via Laietana téun fort caràcter de fronteraentre barris i això és el quel’Ajuntament vol començar acanviar mitjançant la remo-delació del carrer. La pro-

posta municipal té dospunts fonamentals: ampliarles voreres fins a un mínimde 4 metres i mig, a costa del’espai destinat al trànsit ro-dat. Si aquesta proposta ti-rés endavant, la calçada pas-saria de cinc a quatre carrils,dels quals només tres serienutilitzables per tothom, itots tres serien en direcciómar. El quart carril, que se-ria de direcció muntanya,només l’utilitzarien vehiclescom les ambulàncies o elsdels transports públics. A hores d’ara, aquest projecte

només té el rang de proposta:tot just s’acaba d’obrir unprocés de participació per talque tots els implicats hi pu-guin dir la seva. Aquest pro-cés té com a protagonistesprincipals els comerços i

veïns, les institucions i enti-tats que tenen la seu a la Viao que hi estan ben a prop,així com les entitats especia-

litzades en temes de mobili-tat. El Districte de Ciutat Ve-lla es reunirà amb aquestscol·lectius perquè els tècnicsels expliquin totes les claus

del projecte que es presenta.De tota manera, tothom hipot aportar la seva opinió.Podeu fer arribar les vostresconsideracions a través de l’a-dreça electrònica ciutatve-lla@bcn.cat, la bústiainstal·lada al centre cívic PatiLlimona, c/ Regomir, 3, o en-viant una carta al Districtede Ciutat Vella , Departa-ment de Comunicació i Qua-l itat , c/ R amalleres, 17,08001 Barcelona. El calen-dari de la remodelació noestà encara definit, a l’esperade les conclusions del procésparticipatiu.

CIUTAT VELLA 3Febrer 2007

Les voreres de la Via Laietana seran més amples.

El Districte està començant un

període de consultes amb els

col·lectius directament implicats

en la remodelació de Via

Laietana. La proposta municipal

implica l’ampliació de voreres a

costa del trànsit rodat

Es pretén que la via deixi de seruna frontera entreels barris quel’envolten

S’inicia un procés participatiuper definir la nova Via Laietana

L A V I A L A I E TA N A , C A M Í D E L C E N T E N A R IALa reforma de la Via Laietana quedarà enllestida probablement cap al 2008, any en què se

celebrarà el centenari de l’inici de les obres per obrir aquest carrer. El 10 de març de 1908,

el rei Alfons XIII va inaugurar els treballs, que van acabar el 1913. Per fer la Via Laietana es

van haver d’enderrocar fins a 2.199 habitatges de la Barcelona antiga. Carrers sencers,

com el de la Riera de Sant Joan, van desaparèixer.

C IU TA DA N S OPINE N

Florian BehnEstudiant

No me parece muybien, porque haymuchísimo tráfico. Nose me ocurre por dondeirán los vehículos.

Miguel ÁngelHerediaPastisser

Bien, porque en reali-dad son muy estrechaslas aceras, pero si qui-tan un carril seráhorroroso para eltráfico.

Manolo PérezProfessor

Bé, perquè d’algunamanera hi ha molt d’es-pai i està bé que doninprioritat als vianantssobre els vehicles.

Mercè PinAdministrativa

Bé, perquè hi passamolta gent i hi ha moltpoc espai; a més tambéhi passen les bicicletes.No hi ha espai per atothom.

Carmen GarcíaDissenyadora tèxtil

Fundamental, porqueno cabemos. Pero laverdad es que no sédónde meterán a loscoches.

GabrielaRodríguezInteriorista

No me parece demasia-do bien, porque no hayespacio ahora para loscoches; cuando lohagan aún habrámenos.

Q u è l i s e m b l a q u e s ’ a m p l i ï n l e s v o r e r e s d e l a V i a L a i e t a n a ?

CIUTAT VELLA4 Febrer 2007

H I S T Ò R I A

Joan Anton Font

El dia 30 de gener de1938, Barcelona va viu-

re un dels episodis més ne-gres de la seva història: elbombardeig de la ciutat perl’aviació franquista. Entreles 42 víctimes que hi vahaver, hi havia moltes cria-tures. I un dels escenarisd’aquell episodi va ser laplaça de Sant Felip Neri. Ales parets de la plaça, so-bretot a la part inferior dela façana de l’església, enca-ra s ’hi poden veure lesmarques dels impactes dela metralla, que actuen comtestimonis muts d’aquellfet tràgic. Ara, a més del si-lenci dels forats, hi ha unaplaca amb unes paraulesescrites que mantenen viuel record de les víctimes. La proposta de col·locaruna placa commemorativava néixer d’un ciutadà, queva ser un dels nens que eraal refugi de la plaça Sant Fe-lip Neri aquell 30 de gener ique va sobreviure al bom-bardeig. Ell i un germà seuvan aconseguir salvar lavida, però van veure com

entre les víctimes hi haviados germans seus. La pro-posta va ser aprovada per laComissió per a la Memòria

Històrica, organisme quedepèn de l’Institut de Cul-tura i que té com a objectiula col·locació de plaquescommemoratives sobre fetsrelacionats amb la històriade Barcelona. La iniciativaha culminat amb l’acte decol·locació i inauguració dela placa que commemoraaquest fet i en recorda elsprotagonistes involuntaris.

Per procedir a la inaugura-ció, la placa es va cobriramb una tela on es podiallegir un poema de SamAbrams, unes paraules es-crites especialment per al’ocasió. A l’acte, hi van serconvidats la direcció, elprofessorat i l’alumnat del’escola Sant Felip Neri,d’on eren alumnes els nensque van ser víctimes delbombardeig i que van do-nar suport a la proposta através de l’Audiència Públi-ca Infantil que organitzal’Ajuntament.

Més informació:Comissió per a la Memòria HistòricaCasa de l’ArdiacaC. Santa Llúcia, 1Telèfon: 93 256 22 73

A les parets de la plaça es veuen els impactes del bombardeig.

La proposta decol·locar la placava néixer d’un delssupervivents delbombardeig

Del monestir de Jonqueresa l’església de la PuríssimaConcepció (I)

J. M. Contel

Les parets de Sant Felip Neriencara mostren elsefectes de lametralla de lesbombes. Ara unaplaca recorda el fet amb paraules

La plaça de Sant Felip Neri recorda les víctimes del gener de 1938

ÀLB UM HI S TÒR IC

Façana del convent de Jonqueres, on es pot llegir la sevadestinació militar. (Foto: Llibre la parròquia de laPuríssima Concepció)

L’any 1867 es va crear a l’Eixample la parròquia de laPuríssima Concepció. Un any després, algunes veus vansuggerir la possibilitat de traslladar-hi l’antiga esglésiadel convent de Jonqueres de Ciutat Vella.La història del monestir arrenca de 1214, quan es vafundar a la vall de Sant Vicenç de les Jonqueres, prop deSabadell, l’orde de les Comanadores del Reial Orde deSant Jaume, sota la protecció del bisbe de Barcelona,Berenguer de Palou. El 1269, l’orde es traslladà a Barce-lona, a un edifici nou prop de la muralla i al costat d’untorrent que desguassava a la riera de Sant Joan i queamb el temps prengué el nom de Jonqueres.A principi del segle XIX, quan les tropes franceses s’apode-raren de la ciutat, van foragitar les religioses del seu con-vent i van instal·lar-hi un hospital militar. Fets fora elsfrancesos, les comanadores tornaren al monestir i el vanhabitar fins a la desamortització de Mendizábal. Amb lamarxa de les religioses, el govern va aprovar l’ús de l’ex-convent de Jonqueres com a hospital militar per a lesguarnicions de la plaça de Barcelona i dels seus forts. Finsaquells moments, quan els soldats queien malalts, se’lsduia a l’hospital civil. En una part d’aquest edifici tambés’hi va instal·lar la casa de correcció. Tot i la supressió delconvent, la seva església va continuar oberta al culte.

Si té fotografies o documents del seu barri, en pot ferdonació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 443 22 65

CIUTAT VELLA 5Febrer 2007

N O T Í C I E SfEl Punt Verd canvia d’horariEl Punt Verd de la plaça de Folch i Torres canvia d’ho-rari per adaptar-se millor a les demandes del veïnat.El nou horari d’obertura és de dilluns a dissabte de8.30 a 14.00 i de 16.00 a 19.30 h. Els diumenges i fes-tius estarà tancat. El punt està situat a la banda delcarrer de la Reina Amàlia. S’hi poden portar mate-rials reutilitzables, materials reciclables i materialsespecials, entre d’altres. Per a més informació:www.bcn.cat/neta.

Se senyalitzen els espais per als artistesde la RamblaA partir del principi de gener, els artistes de carrer iles estàtues humanes que actuen a la Rambla tenensenyalitzats els espais on està autoritzat l’exercici dela seva activitat artística. Els artistes no poden exhi-bir actituds violentes ni utilitzar animals. L’objectiud’aquesta regulació és que els artistes de carrer pu-guin continuar exercint la seves activitats i garantirque la Rambla continuï essent una via per al passeig.

Els premis Bonaplata guardonenCan RicartLa 15a edició dels Premis Bonaplata que patrocinal’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica id’Arqueologia Industrial de Catalunya ha atorgat elpremi al Complex Esportiu Municipal Can Ricart, delbarri del Raval, en la categoria de restauració deBéns Immobles. El jurat ha valorat per unanimitat lacorrecta reutilització d’un antic espai industrial.

L’Ajuntament recupera sales hístòriquesL’Ajuntament de Barcelona ha aprovat diverses me-sures que permetran reobrir sales històriques del Pa-ral·lel, com El Molino o el Teatre Arnau. Aquests dosprojectes s’afegeixen a una altra iniciativa que ja estàmés avançada: la posada en marxa al Paral·lel de lasala d’arts escèniques. Les obres, que ja han co-mençat, estan convertint l’antic Teatro Español enun centre de referència de les arts amb capacitat pera 800 espectadors.

Felicia Esquinas

Les 150 places d’aparca-ment que s’ofereixen es

troben a la primera planta del’aparcament que hi ha a lanova seu de Gas Natural, ungratacel de vidre que s’enlairaa la platja de la Barceloneta,als mateixos terrenys on fa unsegle i mig hi havia la primerafàbrica de gas d’Espanya. Aquestes places es posen adisposició dels veïns del barrien règim de lloguer. L’abona-ment serà complet (les 24hores del dia durant tot elmes) i el preu de la plaça seràde 118,98 euros mensuals,preu equivalent al dels apar-caments públics de la zona.El període d’inscripció per op-tar a les places s’inicia el 15de febrer i finalitza el 15 demarç. L’únic requisit és estarempadronat a la Barceloneta.Les persones interessadeshan d’adreçar-se al centre cí-vic Barceloneta (c. Conreria,núm 1-3). Està obert els di-lluns, dimecres i divendres de17 a 21 hores, i els dimarts idijous de 10 a 14 hores. Un cop finalitzat el terminid’inscripció, si el nombre desol·licituds és superior a lesplaces disponibles es farà unsorteig per adjudicar-les.Amb aquestes places i la po-sada en funcionament de l’À-

rea Verda, aparcar a la Barce-loneta deixa de ser el proble-ma que durant anys han patitels veïns, també com a conse-qüència de la gran quantitatde visitants que atreuen laplatja i l’oferta de restaurantsdel barri.

Les noves places d’aparca-ment són fruit d’un conveniacordat entre l’Ajuntament iGas Natural quan es va donarllum verd a la construcció dela nova seu social de la com-panyia i a la urbanització del’àrea on s’emplaçaria. L’edifici, una torre de vidre devint pisos, el va projectar l’es-

tudi d’arquitectes MirallesTagliabue EMBT. La singula-ritat li ve d’un edifici horit-zontal en voladís, força es-pectacular, que sorgeix comuna branca o braç de la torre isembla desafiar la llei de lagravetat. El tercer elementdel conjunt és una peça anne-xa de quatre plantes, en for-ma de cascada.La construcció d’aquest edifi-ci ha servit per urbanitzarl’entorn on se situa, amb lacreació de la nova plaça delGas. La seu anterior de Gas Natu-ral era un edifici de l’arquitec-te modernista Josep Domè-nech i Estapà a l’avinguda delPortal de l’Àngel i que l’em-presa ocupava des del 1895.El desembre es va completarel trasllat dels empleats a lesnoves oficines.

Aparcament al gratacel deGas Natural a preus públics

Els interessats s’han d’adreçar al centre cívicBarceloneta

La nova Filmoteca comença a construir-se al RavalN. M.

A quest mes de febrer co-mencen les obres de la

nova seu de la Filmoteca deCatalunya al Raval, edificique es preveu que pugui co-mençar a funcionar al prin-cipi de 2009. El nou edificiestarà situat a la plaça Sal-vador Seguí i comptarà amb6.000 m2 distribuïts en cincplantes. Al subsòl hi hauràdues sales de projecció de400 i 200 butaques i espaisd’emmagatzematge per a lli-

bres, discos, documents,etc. La planta baixa, on sesituarà l’entrada, tindrà lestaquilles, una llibreria i lacafeteria. Al primer pis hihaurà un espai per a exposi-cions temporals i els serveisde l’arxiu; al segon pis, s’hiinstal·larà la biblioteca i salade lectura, a més d’una altrasala d’exposicions, i el tercerpis estarà reservat a ofici-nes i cabines de visionat.Una de les sales mantindràla mateixa línia de progra-

mació de l ’actual SalaAquitània. L’altra acollirà al-tres plantejaments i disci-plines que encara no estandefinits.La futura biblioteca, quecompta amb un fons de40.000 llibres i un milió dedocuments gràf ics , ro-mandrà oberta al públic. Elserveis d’arxiu seran d’accésreservat als professionals(investigadors, estudiosos,productors…) amb cita con-certada.

Imatge virtual de la nova Filmoteca.

Els veïns de laBarceloneta podenoptar a una de les150 places delloguer fins al 15 de març

La nova seu de Gas Natural, on s’ubiquen els aparcaments.

CIUTAT VELLA6 Febrer 2007

A la plaça de la Llana, hi va obrir ara fa sismesos un local força peculiar on la prota-

gonista és, ves per on, la llana i, sobretot, elsamants del tricotatge. És un lloc on venen lla-nes? Sí. És un lloc on es fan cursos? També. I ésmolt més que això. És una tricoteca, un espaiper tricotar, per trobar-hi gent aficionada, percompartir trucs, idees, patrons, i on, fins i tot,podem prendre un te o un cafè. Porten l’establi-ment el Miquel Saurina i la Jennifer Callahan,els quals han apostat per un concepte d’establi-

ment que vol respondre a l’afició cada cop mésgran al tricotatge. Com diu el Miquel, moltesnoies joves, i també nois, hi van perquè els en-senyin aquelles tècniques que les àvies domina-ven, però que les mares no van practicar. A mésde fer-nos conèixer gent nova, és una activitatideal per combatre l’estrès que ens imposa la so-cietat actual.Persones llanesPlaça de la Llana, 7, baixosTelèfon: 93 269 13 47

E L T A U L E L L

Un espai nou per als amants del tricotatge

També s’hi pot prendre un te mentre es tricota.

Joan Anton Font

E Q U I P A M E N T S

Felicia Esquinas

E ls nens passen entre vuit inou hores diàries a l’esco-

la. És la major part del seutemps, de la seva vida. Allà ju-guen, dinen, es relacionen iaprenen moltes coses més queles que marca el programaeducatiu. Els pares ho saben.Triar una escola adequada perals seus fills és una de les sevespreocupacions principals. Unasegona és que els nens puguinanar a l’escola elegida. Per ajudar pares i mares aorientar-se davant l’ofertaeducativa pública i concerta-da, els centres de primària,

secundària i les escoles bres-sol del districte faran prope-rament unes jornades de por-tes obertes adreçades a les

famílies que busquen escolaper als fills.Les jornades es fan abans quecomenci la campanya de ma-triculació. El seu objectiu ésque els pares puguin conèixerdirectament les instal·lacions

i el projecte educatiu de cadacentre, com també els seusresponsables, professors il’associació de mares i pares(AMPA) respectiva. Aquestainformació els servirà pertriar les escoles que més elsinteressen en el moment defer la preinscripció.

Torn de preguntesDurant la jornada de portesobertes, es porta a terme unavisita per les instal·lacionsdel centre, les aules, el pati,la cuina, el menjador, elgimnàs... Els pares i mares esfan així una idea de l’espaique acollirà els seus fills i quenormalment només veuen deportes enfora. A continuació,es passa a la sala d’actes, onel director i els professors ex-pliquen el projecte educatiude l’escola i el seu funciona-ment. Finalment hi intervéun representant de l’AMPA.La sessió es tanca amb untorn de paraula per als assis-tents. És el moment de pre-guntar sobre qualsevol aspec-te que interessi o d'aclarir elsdubtes.

Més informació:Oficina d’EscolaritzacióC. Bruc, 90 T. 93 467 73 50T. 010 (0,55 euros + IVA/ 3minuts)Oficines d’Atenció al Ciutadàwww.bcn.cat/ciutatvellawww.edubcn.cat

Obren portes elscentres de primària,secundària i lesescoles bressol

Els centres públics i concertats mostraranles instal·lacions i explicaran el projecteeducatiu abans que comenci la preinscripció

Triar l’escola adequada és una important preocupació familiar.

Les escoles conviden lesfamílies a conèixer-les per dins

S E R V E I P Ú B L I C

David SabatéEls usuaris de l’Àrea Verda que no hagin rebut capmulta durant l’últim any tindran un descompte de 12euros en les tarifes d’aquest tipus d’aparcament el2007. Així, en lloc de 48 euros anuals per aparcar,n’hauran de pagar 36, un 25% menys que la quota ha-bitual. Des del passat 1 de gener, es beneficien de lamesura uns 87.800 usuaris de l’Àrea Verda, més de lameitat del total. Els veïns que es vegin afavorits per lamesura, que tampoc no poden tenir cap deute pendentamb el fisc municipal, poden aplicar el descompte dediferents maneres, tot i que el més habitual és la boni-ficació setmanal; és a dir, si fins ara pagaven un europer aparcar tota la setmana, ara hauran de pagar 75cèntims d’euro. Durant quatre setmanes l’any, les delmes d'agost, estacionar a l'Àrea Verda continuarà es-sent gratuït. D’altra banda, l’Ajuntament preveu que labonificació, que busca premiar la bona conducta viàriadels conductors barcelonins, arribi fins al 50% l’any2008. Des de la seva implantació, el maig del 2005, l’À-rea Verda ha assolit el seu objectiu de disminuir la cir-culació de cotxes privats al centre de la ciutat. Així, enl’últim any ha disminuït en 89.000 vehicles el volumde trànsit en dies laborables. Paral·lelament, l’Ajunta-ment de Barcelona ha rebut el reconeixement de laUnió Europea per l’Àrea Verda com a estratègia mésinnovadora en gestió de la demanda de mobilitat. Ladistinció, que converteix la iniciativa en un model pera altres ciutats europees, es produeix en el marc delprograma comunitari NICHES (New and InnovativeConcepts for Helping European Transport Sustainabi-lity), conegut per la creació de la tendència en la ges-tió de la mobilitat. Els premis es lliuraran a la ciutat deToulouse els dies 15 i 16 de març.

Descomptes en l’Àrea Verdaper als conductors sense multes

CIUTAT VELLA 7Febrer 2007

P O L I E S P O R T I U

Pere S. Paredes

Huma Jamsehd, de l'Associa-ció Cultural Educativa i So-

cial Operativa de Dones Pakista-neses (ACESOP), és la capitanad’un dels equips que han formatpart d’una petita exhibició de cri-quet als jardins dels Horts de SantPau, darrere de Can Ricart.Huma estava molt contenta: “avuiés com un petit aperitiu, perquè lagent vegi, sobretot, que la donapakistanesa pot arribar a fer tot elque vol i no solament el poc que lideixen”.“El criquet és un joc molt popularal Pakistan: és el joc nacional i

tots els homes el practiquen. Almeu país, la cultura deixa les do-nes en una posició molt inferiorals homes, les quals mai no hanpogut somiar a jugar al criquet”.

Huma és partidària que totes lesdones facin el mateix que unhome. “Podem arribar a ser met-gesses, conductores de camió, ad-vocades i moltes coses més. Desd’ACESOP, aquí a Ciutat Vella, enshem marcat l’objectiu d’aconseguirque les dones arribin allà on volenarribar en qualsevol àmbit de lavida”.No han jugat ni en el camp, niamb l’equip, ni amb les condicionsapropiades per disputar un verita-ble partit de criquet, “però tenim

previstes moltes i més multitu-dinàries competicions”, asseguraHuma. El criquet és un esport anglès quees juga entre dos equips d’onze ju-gadors i, “molt senzillament expli-cat, un d’ells és el que començaamb dos batedors, i l’altre amb untirador ajudat pels seus companysque han de recol l ir les bolesrepel·lides pels seus contrincants.El tirador llança la pilota, ambaquest estil tan particular de ferbotar la bola davant del batedor, iel contrincant ha d’intentar rebut-jar-la amb un pal semblant a unbat de beisbol, però pla”, explicaHuma, confirmant la petita sem-blança entre el beisbol i el criquet.

Més informació:ACESOPRambla de Sant Josep, 116, principal 1aTelèfon: 647 573 583

Ha estat un petit tast,però s’han vist moltbones maneres enalgunes de les jugadoresque, amb entrenament,podrien ser estrellesd’aquest esport

El criquet és un delstípics esports anglesos i un dels esports nacionals del Pakistan

Una dona fa una exhibició de com es juga al criquet.

La dona pakistanesa comença a jugaral seu esport nacional: el criquet

per MANEL

M U LT I M È D I A

TELEVISIÓ

Barcelona Televisió“Hola Barcelona”De dilluns a divendres, de 12.30 a 15.30 hDissabte i diumenge, de 14 a 15.30 hCanal 39 UHF i Canal 26 TDT

RÀDIO

Ràdio Ciutat Vella - 100.4 FMPlaça del Padró, s/n Tel. 93 442 97 01

COM Ràdio – 91.0 FMTravessera de les Corts, 139Tel. 93 508 06 00

PUBLICACIONS

Nova Ciutat VellaRevista editada per la Universitat Ramon Llull.C/ Valldonzella, 23 Tel. 93 253 32 07

La Veu de Ciutat VellaPlaça Narcís Oller, 7-8, 1r Tel. 93 416 16 91

El RavalNou de la Rambla, 157, pral. 1a Tel. 93 442 22 76

INTERNET

Web d’Art Públic

Aquest web del bcn.cat presenta el catà-leg de les escultures i d'altres peces artís-tiques situades o visibles des de l'espaipúblic de la ciutat de Barcelona. El webconté un cercador que permet buscar lesobres representatives de l'art públic ocivil de Barcelona i contemplar-les endiverses fotografies. www.bcn.cat

Barcelona Activa

L'Agència de Desenvolupament Local deBarcelona disposa d'aquest instrument,on es pot consultar informació diversasobre les polítiques de l'Ajuntament deBarcelona referents a l'ocupació, la co-operació empresarial i el foment de l'es-perit emprenedor. www.barcelonactiva.es

w

CIUTAT VELLA8 Febrer 2007

Qui integra la Raval’s Band? Aficionats a la música de procedèn-cies ben diverses. Hi ha un conductord’autobús, concretament el Bus debarri del Raval –que toca el saxo te-nor–, un enginyer, professors, gentque treballa en feines diverses, estu-diants..., i d’edats ben diverses, quevan dels onze anys –hi ha un nen iuna nena d’aquesta edat que toquenel trombó de vares– a més de seixan-ta. No posem límits d’edat. L’únic re-quisit per formar-ne part és tenir al-guna relació amb el Raval, ja siguiperquè s’hi viu o perquè s’hi treballa. Quants músics componen la Ra-val’s Band? Catorze.Com va néixer?Ja feia bastants anys que Jordi Fa-rrés, responsable de l’Escola de Mú-sics Juan Pedro Carrero, que té la seual carrer del Carme, tenia la idea al

cap, i el passat mes de setembre vamdecidir posar-la en marxa.Quines activitats duen a terme?A més de concerts, impartim unahora setmanal de pràctica de l’instru-ment i de llenguatge musical, ja queentre els components de la Raval’sBand n’hi ha que saben llenguatgemusical i n’hi ha que no.Quins estils de música interpre-ten? De tota mena: pasdoble, latin jazz,valsos, txa-txa-txa, mambos... Estemoberts a tot tipus de música. I sónuns quants els músics que descobrei-xen nous estils, a la nostra banda, ino només entre els qui han nascutfora. Fins i tot hi ha catalans que ambla Raval’s Band han tocat per primercop un pasdoble. Fem música per acercaviles, concerts a l’aire lliure itambé per a festes majors. En alguna ocasió han comentatque el seu pròpòsit és ser unabanda de bandes...Sí, la nostra idea inicial era fer unabanda formada per components de lescorals del Raval, treballar amb elles in-dividualment i de tant en tant ajun-

tar-les totes per fer concerts. Però aixòera molt complicat a causa de lesnombroses trompetes i percussionis-tes que hi havia, i la idea va evolucio-nar cap a fer una banda amb més omenys tota la família dels instru-ments de vent. Al Raval hi ha una de-sena de bandes, algunes amb moltatradició, fins i tot centenàries. No pro-poso que en desaparegui cap, natural-ment, sinó que alguns dels seus mem-bres també puguin tocar a la nostra.

Els falten, doncs, instrumentis-tes?Així és, i per això hem convocat unesnoves proves de selecció, que consis-teixen a presentar dues obres de lliureelecció i interpretar-les davant d’unjurat. Voldria recordar que les butlle-

tes estan repartides per tot el Raval ique els qui vulguin informació tambépoden trucar al telèfon 93 441 00 31.Quins instruments els falten?Flautes, clarinets, saxos alt, tenor ibaríton, trombons, trompetes i per-cussionistes. El més costós serà tro-bar bombardins, tubes i un helicó.Què li falta, encara, a Ciutat Ve-lla, al seu parer?La plena adaptació de totes les cultu-res que hi conviuen. La seguretat hamillorat molt, però de tant en tantencara es poden veure al carrer situa-cions que causen sensació d'im-potència, com ara robatoris, drogueso prostitució.Quins són, per a vostè, els llocsmés entranyables del Raval, onporta a passejar els amics que vé-nen de fora? La rambla del Raval té quelcom espe-cial; sempre que puc hi faig una pas-sejada. També m’agrada molt el patide l’Escola Massana, el Reial Institutde Farmàcia i el Mercat de la Boque-ria. Ara bé, a qualsevol dels petits car-rers que formen el Raval, hi ha la sevaessència.

E N T R E V I S T A Bartolomé García-Plata, director de la Raval’s Band

García-Plata dirigeix una banda d’aficionats a la música.

El clarinetista Bartolomé García-Plata és el direc-

tor de la Raval’s Band, la banda de música que va

néixer la tardor del 2006 vinculada a l’Escola de

Música Juan Pedro Carrero

“La banda la componenaficionats a la música

de procedències i edatsben diverses”

“Estem oberts aqualsevol tipus de música”

Daniel Romaní