redacció: 93 458 87 80 – liniaciutatvella@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 42 95 17 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

Política pàg 8

Polèmica al Ple per la petició de dimissió del PPa Llum Ventura (BComú)

Tradició pàg 8

El districte celebra tresfestes populars durantel mateix cap de setmana

Top manta pàg 12

Els manters diuen sentir-se“traïts” per l’Ajuntament

Esports pàg 14

L’Atlètic Barceloneta es proclama campió de Copa

Colau vol blindar el districtede nous allotjaments turístics

El govern preveu que no s’obrin noves places hoteleres encara que en tanquin i vol prohibir nous pisos turístics pàg 8

“Ja toca”Els comerciants de Via Laietana demanen la reforma de l’avinguda

pàg 9Foto

: Flic

kr (S

pite

rm)

Jaume Collboni pàg 11

“Tinc el ple suport deSánchez per arribar almillor acord amb Colau”

Opinió pàg 6

Oriol Junqueras, vicepresidentdel Govern: ‘La injusta realitatde l’economia catalana’

barcelona liniaciutatvella.cat · Març 2016 · Núm.57 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensualslíniaciutatvella

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17| 2

Març 2016líniaciutatvella.cat

3 | líniaciutatvella.catMarç 2016Reportatge

Les rebaixes han finalitzat –al-menys de manera oficiosa– i elscomerciants barcelonins fan unbalanç positiu de la campanya,però amb matisos.

El president de la FundacióBarcelona Comerç, Vicenç Gasca,assegura a aquesta publicacióque enguany “han augmentat lesvendes”, i calcula que, de mitjana,s’ha venut al voltant d’un “3% mésque l’any passat”. “Hi ha sectorsque han venut més i altres quemenys,”, puntualitza Gasca. Amés, els botiguers esperen unamillora de les vendes de cara a latemporada de primavera-estiu.

Però malgrat els resultats, elpresident de la fundació reconeixque l’augment de vendes s’haproduït “a base de sacrificar elspreus” i, per tant, la rendibilitat“ha disminuït”, assenyala Gasca,que recorda que els descomptesdels primers dies de rebaixes os-cil·laven al voltant del 30%, men-tre que els dels últims dies de lacampanya han arribat al 70%.

Aquest “sacrifici” dels preuss’explica per dos motius. I el pri-mer d’ells és la climatologia. Lestemperatures d’aquest hivernmés altes que de costum –el méscàlid dels últims 100 anys– hanafectat les vendes de roba d’abri-gar. Per tal d’incentivar-les –jaque, segons remarca Gasca, “lesrebaixes serveixen per treure l’es-toc de la temporada”–, els boti-

guers han hagut de fer ofertes mésagressives. I, en segon terme, lesrendes familiars no són encara lesdesitjables. És per aquest motiuque també s’han abaixat els preus,una maniobra que té els seus in-convenients. Segons Gasca, “mol-tes botigues pateixen perquè notenen rendibilitat”, ja que “venenamb uns marges de benefici moltbaixos i tenint les mateixes des-peses”, lamenta.

A això cal afegir el fet que lespromocions i descomptes que esfan des de finals de novembre “de-biliten la força de les rebaixes”, talcom reconeix el president de lafundació. En aquest sentit, Gas-ca explica que “la crisi ha canviati consolidat uns nous hàbits decompra”, i reconeix que el petit co-merç “s’hi ha d’adaptar”.

» Els botiguers calculen que les vendes de les rebaixes han crescut un 3% respecte de l’any passat» El sector lamenta, però, que l’increment s’ha produït a base de “sacrificar preus” i reduir la rendibilitat

F. Javier RodríguezBARCELONA

LEGISLACIÓ4El Tribunal Cons-titucional ha declarat inconsti-tucionals dos articles del ReialDecret llei 20/2012, de 13 de ju-liol, en concret el 28.4 i el 28.5,recorreguts per la Generalitat ique fan referència als productesque es venen durant les rebaixes.

Una queixa sostinguda pelscomerciants, a més de l’avan-çament de les rebaixes que fanalgunes marques emparant-seen la legislació espanyola –la lleicatalana segueix suspesa pelConstitucional–, és que les gransempreses creen línies d’articles

específiques per a la campanya,quan “l’essència” de les rebaixes,tal com diu el president de laFundació Barcelona Comerç,és vendre l’estoc ja existent a lesbotigues.

Amb la decisió del Consti-tucional, d’ara endavant elsproductes de venda en rebaixeshauran d’haver estat inclososen l’oferta habitual de la boti-ga almenys durant un terminid’un mes, una decisió que deben segur ajudarà a preservaraquesta “essència” que defen-sen els botiguers.

El TC anul·la dos articles quefan referència a les rebaixes

Els descomptes de la campanya de rebaixes han oscil·lat entre el 30 i el 70%. Fotos: Ajuntament i arxiu

Una millora incompleta

| 4Agenda Nacionallíniaciutatvella.cat Març 2016

Ja fa un parell de mesos que el “Govern dela postautonomia i la preindependència”, talcom l’anomena el president de la Genera-litat, Carles Puigdemont, va prendre pos-sessió. Seixanta dies i escaig que han evi-denciat que el camí de la “desconnexió” –unaltre terme que ha fet fortuna en el vocabulariindependentista– serà dur. De fet, i com java sent costum, aquestes primeres setma-nes del mandat han estat marcades, bàsi-cament, per l’estira-i-arronsa jurídic. Eldebat polític, que és el que se suposa que hau-ria d’imperar en aquests moments, segueixrelegat en un segon terme, a l’ombra dels re-cursos, dels tripijocs jurídics i de l’omni-present Tribunal Constitucional (TC).

Probablement per això, per aquesta pi-cabaralla jurídica permanent, són molts elsciutadans –tant els que van votar partits in-dependentistes com els que van optar peraltres forces– que desconeixen els passosque Junts pel Sí i la CUP han pactat per ferpossible un Estat català independent. Un fullde ruta que tot just ara s’ha començat a des-plegar amb l’impuls de les ponències de leslleis de transitorietat jurídica, de la SeguretatSocial i de la Hisenda pròpia –la del procésconstituent es deixa per més endavant– i

la comissió del procés constituent –ja re-correguda al TC–. Aquestes són les prime-res accions d’un pla que ha de permetre arri-bar, segons els seus impulsors, a la inde-pendència d’una manera “segura” i més omenys ràpida. I és que sembla que els 18 me-sos dels quals es parlava a l’inici han deixatde ser prioritaris. Ara s’opta per no cenyir-se excessivament en un compte enrere quemolts veuen més perjudicial que altra cosa.

Amb tot, i un cop les ponències de les lleisde “desconnexió” han tirat endavant, aixícom la comissió del procés constituent, elssegüents passos que s’han de fer són l’inicid’un procés constituent participatiu i l’im-puls de les principals estructures d’Estat, sen-se oblidar l’aplicació del pla de xoc social. Jaen una segona fase s’han d’aprovar les lleisde ruptura per procedir a convocar leseleccions constituents. D’aquestes, i per a lesquals l’objectiu de l’independentisme és tras-passar la barrera del 50% més 1 dels vots,n’ha de sortir una comissió redactora que ela-bori la nova Constitució per després ser ra-tificada en un referèndum que serveixitambé per avalar la independència.

Tot plegat si abans no s’ha pogut cele-brar un referèndum acordat amb Espanya.I és que ningú, ni el mateix Puigdemont, s’a-treveix a descartar del tot aquesta via. D’o-brir-se finalment, els passos abans descritspodrien canviar substancialment. Quedaclar que no és temps per a pronòstics.

» El Govern impulsa les ponències de les lleis de “desconnexió” i la comissió del procés constituent» Són els primers passos d’un full de ruta que ha d’acabar amb un referèndum sobre la nova Constitució

Arnau NadeuBARCELONA

L’hora de passar a l’acció

ECONOMIA4Més enllà del full de ruta,compartit a grans trets pels actors políticsdel procés sobiranista, hi ha una batalla quede ben segur serà determinant per a l’èxitdel mandat independentista: la de la cai-xa de la Generalitat. La de la Hisenda.

Fins fa poc força apartat dels focus me-diàtics, però no per això menys actiu, el de-partament d’Economia i Hisenda, lideratpel vicepresident Oriol Junqueras, ja ha co-mençat a posar fil a l’agulla per intentar re-flotar l’autonomia financera de la Gene-ralitat. Peticions de liquiditat a Montoro iDe Guindos a banda, l’objectiu principal acurt termini de Junqueras és esprémer almàxim les competències que ja són de laGeneralitat en aquest àmbit i que fins arano s’havien desenvolupat, probablement

per la impopularitat, per exemple, de me-sures com l’embargament. Sigui com sigui,el Govern actual vol acabar amb la cessióde l’execució i la liquidació efectiva dels pro-pis impostos de la Generalitat (un 10% delsque paguem els catalans), un servei pel quall’any passat es van haver d’abonar 10 mi-lions al Ministeri d’Hisenda espanyol i 25més als registradors de la propietat.

Passar a assumir directament aques-tes funcions –cosa que ja s’ha començata fer– i aconseguir així tenir totes les com-petències ja reconegudes efectivamentdesplegades és el primer i indispensablepas perquè quan arribi el moment –si fi-nalment arriba– es pugui assumir la ges-tió dels impostos massius: IVA, IRPF, So-cietats... La mare dels ous.

La batalla de la Hisenda

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 175 |

Març 2016 líniaciutatvella.cat

| 6Opiniólíniaciutatvella.cat Març 2016

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Ciutat Vella no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: liniaciutatvella@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

Dipòsit legal: B.43220-2010

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars mensuals

publicitat 686 42 95 17líniaciutatvella.cat

Actualitat a la xarxa

#ADeclarar#Diàleg #Preconcurs

4Ja són aquíper Jordi Lleal

Amb motiu del procés de reor-ganització de l’exèrcit de terraespanyol, la base militar delBruc de Barcelona i el campa-ment de Sant Climent de Ses-cebes passaran a formar partde la brigada Aragón I, ambbase al quarter general de Sa-ragossa. Això serveix per des-plaçar a Sant Climent de Ses-cebes un centenar de tancs ivehicles cuirassats de transportde tropes.

És una casualitat? El tempspotser ens ho deixarà clar. Ja hoveurem. Aquests fets es podenmirar des de dues perspectives:la negativa és que és una ame-naça per als catalans i la posi-tiva és que els podrem recupe-rar com a màquines per al’exèrcit català, que quan nego-ciem els actius i els passius al’hora de la nostra independèn-cia ens quedaríem com a pe-nyora del deute espanyol amb

Catalunya i, si de cas, com a po-ble pacifista que som els po-dríem vendre com a ferralla perfondre’ls i fer-ne acer per a es-tructures d’edificis per als sensesostre i recuperar uns calerons.

Encara que quedi mala-ment, podríem fer com aquellsapastre militarot exclamant:“Expropiense!”. Preparem-nos,doncs, que si arriba el moment,el govern espanyol es posa fla-menc i fa sortir els tancs, hau-rem de canviar de punt de vistai, en lloc de mirar cap a la Dia-gonal, com s’ha dit des de sem-pre, ara tocarà girar la vista capa la Meridiana per veure comentren les forces “dissuasives”.Ai las, quina por! No em toca lacamisa a la pell. Tenim al da-vant un exèrcit que no ha gua-nyat mai una guerra exterior.Només ha vençut quan ha es-clafat els seus conciutadans.Quina glòria més escarransida!

@KRLS (Carles Puigdemont): La reunióamb Pedro Sánchez demostra que lesdiscrepàncies no impedeixen el diàlegcordial.

@cristinaribar: Unió reconeix un deute de19 milions, encara més alt del que xifra elTribunal de Comptes. Es veu abocada a unpreconcurs de creditors.

@gerardotc: El juez ha llamado a de-clarar a Rita Barberá y ésta ha convocadouna rueda de prensa para hablar de otrascosas.

Tribuna

Vivim un moment extrema-dament difícil per a bona partde la societat catalana, coms'ha fet notar aquests dies alParlament de Catalunya durantel debat monogràfic sobre lapobresa. La demografia, lesconseqüències de la llarga cri-si econòmica i el convuls con-text polític i econòmic mundialestan posant en perill els me-canismes socials de redistri-bució que ajuden a esmorteir laduresa d'una crisi que ha fetmolt mal a desenes de milersde famílies.

Una realitat dura, doncs,que esdevé encara més injustaquan es posa de manifest quela societat catalana és capaç degenerar recursos suficients perfer front a totes aquestes ne-cessitats socials però, en can-vi, no en pot disposar per im-plementar les solucions. Unfet que explica bona part d’a-questa contradicció entre dis-posar d’una economia que pre-senta símptomes molt positius–per sobre de la mitjana euro-pea– i, en canvi, unes defi-ciències socials terribles. Perposar només alguns exemples,el 2015 l’economia catalana vacréixer un 3,4%, l’incrementmés alt de l’última dècada. I eldarrer trimestre de l’any, elritme de creixement va ser del4,1%. A més, la reducció de l’a-tur del passat mes de febrer haestat la més important delsdarrers 20 anys en un mes defebrer. I, això, en bona part, ésgràcies a la gran capacitat ex-

portadora de l’economia cata-lana, a l’increment de la re-captació provinent del turismei a la captació d’inversió estra-ngera. I, al costat de tot això, elmotor d’aquest dinamisme éstambé provocat per l’incre-ment de la demanda interna,malgrat les dificultats de les fa-mílies. És a dir, la despesa quefan els mateixos ciutadans.

Tot i aquest context positiu,els nivells d’atur continuensent altíssims, tenim població

ocupada, que malgrat estar-ho, rep una retribució per sotadel llindar de la pobresa, tenimun atur juvenil vergonyós, si-tuacions de falsos autònoms opersones aturades de llargadurada amb unes perspectivesmolt complicades. I malgratgenerar els recursos, no po-dem disposar-ne, entre d’al-tres qüestions, pel conegut dè-ficit fiscal, per la manca d’unahisenda pròpia que ens permetipoder lluitar amb eficàcia con-tra el frau fiscal o per les nom-broses dificultats que posa l’Es-

tat perquè ens en sortim. Enaquest sentit, l’Estat espanyolens deixa diners, que s’han re-captat a Catalunya, cobrant-nosun interès 16 vegades superioral que el Banc Central Europeuli presta a ell. Una estratègiaque suposa per a l’economia ca-talana un cost de 380 milionsd’euros en interessos, més delque costa el Pla de Xoc Social.A més, ha recorregut qualsevolintent d’aconseguir nous in-gressos amb l’aplicació de no-ves taxes, ha incomplert siste-màticament el pagament de lallei de dependència, la disposi-ció addicional tercera o no volfer efectiu el pagament de 1.400milions d’euros fins a juliold’aquest any de la liquidació de2014, quan és un deute reco-negut pel mateix Estat.

Mentrestant, hem de segu-ir treballant, amb el ferm com-promís de blindar tota la des-pesa social i implementar unpla de xoc que ajudi a esmor-teir aquesta dura realitat quecal plasmar en els nous pres-supostos. Reduir la taxa d’aturi la precarietat laboral i im-pulsar la creació de llocs de tre-ball de qualitat és la millor ga-rantia per fer que el creixementexistent sigui sostingut. Men-tre no disposem d'un Estat alnostre servei haurem d'opti-mitzar els recursos dels qualsdisposem, sempre insuficients,i per això mateix sempre, in-excusablement, al servei de lamajoria i ajudant els que mésho necessiten a sortir-se'n.

L’Estat espanyol ensdeixa diners que s’hanrecaptat a Catalunya

cobrant-nos un interèsque ens costa més que

el Pla de Xoc Social

per Oriol Junqueras, vicepresident del Govern de Catalunya

Un diari participatiu

4La injusta realitat de l’economia catalana

7 | Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com líniaciutatvella.catMarç 2016

@sanchezcastejon (Pedro Sánchez): Hayque normalizar las relaciones entre la Gen-eralitat y el Estado. Han sido cuatro añosde bloqueo institucional.

@xmiserachs: "Unió Democràtica deCatalunya acudirà a preconcurs de credi-tors per la greu situació financera". In-digència política, se'n diu.

@ierrejon (Íñigo Errejón): Frente al blan-queo y la "corrupción total" de Rita Barberá,transparencia y creación de una ComisiónAnticorrupción.

Opinió en 140 caràcters

Parlen elsveïns

Núria“Darrerament s’hananat fent moltes co-ses impulsades pelDistricte i moltesd’elles molt bé. Peròcaldria resoldre eltema del lloguer de

pisos a gent incívica. Des del meu blochem fet quatre denúncies a la GuàrdiaUrbana i no han servit de res.”

Alejandro“Suposo que inten-taran seguir regu-lant el tema de lamassificació turísti-ca, però hauran detenir en compte quedeixa molts diners i

que és bo per a la ciutat. També s’hauriade posar més vigilància al metro, a laRambla i controlar el top manta.”

Enara“No sabia qui és laregidora. Hi ha unproblema amb elturisme. Sincera-ment crec que n’hiha massa. A més,d’aquí poc, al cau

Ermesenda de Carcassona necessita-rem un nou local perquè es faran obresa l’actual i haurem de marxar.”

Francesc“Ha fet feina enaquests primersmesos, però crecque Ciutat Vella had’estar més al ser-vei dels barcelo-nins, no dels turis-

tes. És cert que és molt productiu i re-porta beneficis, però també generamoltes molèsties als veïns.”

Com valores la gestió de la regidora Gala Pin al Districte fins ara?

Un diari obert

4No hi ha turisme dolent: hi ha turistes mal informats

Barcelona té en el turisme un dels acti-us més importants, no només del seu pas-sat recent, sinó del seu futur immediat.Això és així gràcies a un model culturalsostingut els darrers trenta anys que haposicionat Barcelona com a capital delmediterrani, i de molts altres conceptesque han ajudat a fer de la nostra ciutat elque és avui: disseny, innovació, cultura,solidaritat, comerç, esport, natura, plat-ja, Gaudí... Tot plegat ofereix una deter-minada perspectiva de la nostra realitat,basada en la qualitat de vida i la cohesiósocial. Conceptes que interfereixen di-rectament en l’activitat econòmica, cul-tural, social i comercial.

Pràcticament tots nosaltres viatgem.Tots fem turisme. Avui ja no és una op-ció dels rics, sinó que s’ha democratitzatamb una política de transports ràpids ieconòmics, amb ofertes i amb la multi-plicitat d’opcions per recórrer altres pa-ïsos. Les noves tecnologies ens han obertels ulls a un món molt més proper i hanafavorit la interculturalitat i les ganes deconèixer altres països, cultures i en-torns naturals.

De forma paral·lela, i en els darrersanys de crisi econòmica, el turisme ha es-tat un dels motors de l’economia catala-na, mentre la resta de sectors patia re-cessió. El turisme no només s’ha man-

tingut, sinó que ha crescut. Avui ja suposala injecció de 20 milions d’euros diaris ala nostra societat.

Durant les darreres legislatures haanat imposant-se la idea de descentra-litzar pel territori les activitats turístiques,en diversos grans nuclis de la ciutat. Ciu-tat Vella, l’entorn de Passeig de Gràcia ide la Sagrada Família no deixaran d’és-ser visitats. Tanmateix, el fet de donar aconèixer nous espais, menys centrals, as-sociats a nous conceptes de ciutat, per-metrà no concentrar els visitants, tots elsdies que són a la ciutat, als mateixos es-pais. Esponjar el turisme cap als barrisque tenen possibilitats d’oferir un nouconcepte de ciutat i vendre’l als operadorsturístics. Esponjar els barris, amb unes ba-ses sostenibles, reduint l’impacte nega-tiu i augmentant el positiu. I això ho acon-seguirem implicant els actors veïnals, lacomunitat local i les empreses de serveisdistribuïdes arreu del territori, per tal defer-los sentir-se actors d’aquest projectecompartit.

Un altre dels elements necessarisper aconseguir aquesta implicació ha deser revertir en aquests barris els efectespositius del turisme, tant culturals comeconòmics. Per això són necessàries po-lítiques preventives. El turisme ha de co-nèixer l’abast de la ciutat, els seus cos-

tums, els seus barris treballadors, els seusmercats locals, la seva diversitat, res-pectant la vida dels seus ciutadans. Aixòes fa, tan sols, informant del que és Bar-celona i els seus barris. Un turista ben in-format sempre serà un turista respectu-ós i un turista que generarà un impactepositiu vers els ciutadans. El sector gas-tronòmic ja és un aliat poderós en aquestsentit, i ho ha de seguir sent, fomentantla restauració propera, de qualitat, local,de mercat.

D’altra banda, cal una política en elcas mediambiental que també preservila sostenibilitat d’aquests barris. Fo-mentar el transport públic per al turis-me, vigilar l’impacte de les deixalles, in-formar el turisme dels horaris, fomen-tar l’ús de la bicicleta, del descans del ve-ïnat, etc. Tot plegat han de ser elementsque es difonguin des del consistori i desdels actors del sector turístic per acon-seguir que la real distribució del turismea la ciutat no sigui només el canvi d’u-bicació d’un problema.

Al mateix temps, no crec en la sobre-regulació que s’ha aplicat. Cal, això sí, te-nir un registre del que existeix, apostar perun segell de qualitat propi, reconèixer lasingularitat i entendre que no hi ha no-més un tipus de turisme, sinó que en unaciutat com la nostra, amb una vintena de

milions de turistes l’any, que és tres copsla població de Catalunya, hi ha una di-versitat molt important respecte als queens visiten. Calen unes polítiques fermes,però mai contra al turisme, sinó a favorde la implicació dels ciutadans i dels pro-pis turistes en la relació que s’estableix en-tre uns i altres durant la seva visita.

És per aquest motiu que hem d’a-conseguir que el turista se senti un ciu-tadà més de la ciutat, un ciutadà tem-poral, que faci seva la ciutat, que la sen-ti com a pròpia. Fins i tot podríem ela-borar aquest discurs al voltant d’uncarnet del bon turista, o d’un segell dequalitat propi, al qual se sumin els ope-radors turístics, i que inclogui no nomésuns serveis de qualitat, i un recorregutturístic adient a les expectatives del vi-sitant, sinó una declaració de turista res-ponsable.

En aquest sentit, Creu Coberta ha cre-gut sempre en aquest turisme responsa-ble i per això he intentat aplicar aquestespolítiques positives durant la meva ges-tió. Amb la creació del Meeting Point, alvoltant dels conceptes de responsabilitat,cultura, ecologia, comerç, civisme... iamb la primera oficina de turisme ges-tionada per una associació privada, hemvolgut posar les bases del que creiem queés exportable arreu de la ciutat.

per Lluís Llanas, president de l’eix comercial Creu Coberta

Març 2016

Ciutat Vella| 8

líniaciutatvella.cat

Ciutat Vella no podrà acollir novesplaces d’allotjament turístic enca-ra que en tanquin algunes de les ac-tuals. Aquesta és la principal con-clusió que es pot extreure de la pre-sentació que va fer l’Ajuntament elpassat 10 de març durant la pre-sentació de l’aprovació inicial del Plaespecial urbanístic d’allotjamentsturístics (Peuat). Ara el pla estarà enfase d’al·legació tres mesos, durantels quals el govern municipal hau-rà de buscar els suports necessarisper tirar-lo endavant.

El document del consistori si-tua Ciutat Vella a la zona 1 de la ciu-tat. Es tracta de la “zona saturada”,on també hi ha el Poble-sec, granpart del districte de Gràcia, la Dre-ta i l’Antiga Esquerra de l’Eixam-ple i una part de Sant Antoni. Aixídoncs, l’Ajuntament aposta per

blindar el districte i pel “decreixe-ment natural”. Segons la tinent d’al-calde Janet Sanz, el pla permetràque “cap veí hagi de marxar de casaseva si no és per voluntat pròpia”.Sanz va recordar que a la corona deCiutat Vella es concentren el 50%dels hotels i apartaments turísticsde la ciutat, el 80% de les pensionsi el 60% dels albergs.

D’altra banda, des de l’Assem-blea de Barris per un TurismeSostenible han rebut la notíciaamb una sensació agredolça, ja queconsideren que “és positiva” per-què parla de “decreixement” però,al mateix temps, asseguren estar

“decebuts perquè el decreixementnatural que planteja l’Ajuntamentno existeix”. És per això que dijous17 de març a la tarda van organit-zar una concentració a la canto-nada del carrer Portal de SantaMadrona amb el carrer Mina percriticar un Peuat que considerenque és “insuficient i parcial”.

FRE ALS PISOS TURÍSTICSEn paral·lel, el Peuat també con-templa que no es podran obrirnous pisos turístics en tot el dis-tricte i es manté l’opció de rea-grupar-los en un sol bloc que pre-veu l’actual plau d’usos.

L’hotel del Rec Comtal no està afectat per la moratòria i es farà. Foto: Arxiu

Colau vol blindar el districte de nous allotjaments turístics

» El govern preveu que no s’obrin noves places encara que en tanquin» Ciutat Vella té la meitat de tots els hotels i apartaments de la ciutat

Una marxa recorda els 15 anys de la tancada del Pi

MOBILITZACIÓ4Més d’un cen-tenar de persones van recordar elpassat dia 13, en una marxa queva sortir de la plaça Catalunya i vaacabar a l’església del Pi, els 15anys de la tancada que durant 47dies van fer un grup d’immi-grants en aquesta església. Aquellsfets van provocar una gran mo-bilització social i la recollida demés de 60.000 firmes a favor delcol·lectiu d’immigrants.

Convocats per la plataformaPapers i Drets per a Tothom, elsmanifestants van denunciar elsproblemes que es troben per de-

manar la residència legal i les di-ficultats per obtenir la naciona-litat espanyola.

CONCENTRACIÓ PER SÍRIAD’altra banda, el mateix dia 13 mésde 200 persones, amb el suportd’una vintena d’entitats, platafor-mes i partits polítics, es van con-centrar a la rambla del Raval permostrar el seu suport a la revolu-ció a Síria i a la “llibertat”. Els con-centrats van mostrar la seva opo-sició al règim de Baixar al-Assad,a l’Estat Islàmic i a les interven-cions militars estrangeres.

Polèmica al Ple per la petició dedimissió del PP a Llum VenturaPOLÍTCA4El Ple del Districtedel passat 10 de març es vaveure envoltat de polèmica. Di-versos veïns van interrompreamb crits i pancartes la inter-venció de la consellera del PP,Elizabeth Jiménez, quan de-manava la dimissió de la con-sellera de Cultura i Gent Gran,Llum Ventura (Barcelona enComú), després que aquestaparticipés en una manifesta-ció a favor del top manta.

Quan la consellera popular vainiciar la seva intervenció per de-manar la dimissió de Ventura,

uns quants veïns que eren a lasala van començar a xiular i cri-dar consignes a favor de la con-sellera de Barcelona en Comú.La presidenta del Districte, Mer-cè Homs (CiU), va intentar queJiménez pogués acabar la sevaintervenció, cosa que amb proufeines va aconseguir.

La petició d’Elisabeth Ji-ménez va ser rebutjada pel go-vern del Districte que lidera laregidora Gala Pin, la qual va de-fensar que Ventura pot anar onconsideri oportú durant el seutemps lliure.

El districte celebra tres festes populars a la vegada

TRADICIÓ4Tres en un. CiutatVella va celebrar el cap de setma-na del 12 al 14 de març tres festespopulars organitzades des del tei-xit veïnal del districte.

La primera va ser el dia deSanta Madrona, la patrona mésantiga de la ciutat i històricamentoblidada. La festa es va celebrar alRaval, des d’on es va reivindicar lafigura d’aquesta santa durant unajornada on diferents colles de cul-tura popular del barri van celebrar

una trobada. La segona celebracióva ser la de Sant Josep Oriol, queva començar amb un pregó de Ra-fael Català Dalmai amb els quatregegants originals del Pi, que des-prés van participar a la cercavilai al ball de gegants.

La tercera celebració va ser laprimera edició d’‘El Gòtic fa fes-ta!’. Es tracta d’una jornada fes-tiva on els veïns del barri van rei-vindicar el carrer com un espai deconvivència.

El Raval | El PP denuncia l’ocupació d’un edifici municipalAlberto Fernández Díaz, líder del PP a la ciutat, ha denunciat via Twitter, mitjançant un vídeo,

l’ocupació a cop de mall de l’edifici municipal situat al número 9 del passatge de Sant Bernat, alRaval. El popular reclama un “desallotjament exprés” del local mentre des del Districte diuen que

s’ha començat un procés de mediació amb els ocupants, que reclamen una residència d’estudiants.

RedaccióCIUTAT VELLA

Imatge de la capçalera de la manifestació. Foto: (@CUPBarcelona)

9 | Ciutat Vella líniaciutatvella.catMarç 2016

Localitzada part d’una necròpolis romana a la RiberaPATRIMONI4L’inici de la cons-trucció d’un bloc de pisos alsolar de la cantonada entre elscarrers dels Consellers i delsCanvis Nous, al barri de la Ri-bera, ha permès la descobertad’una antiga necròpolis romanadels segles IV-V dC, segons hainformat BTV.

El descobriment el van feruns operaris en els fonamentsde l’obra. Es tracta de quatre en-

terraments, entre els quals hi haun esquelet complet i tres tom-bes més incompletes amb uncrani i les extremitats inferiors.Aquest esquelet complet estavaen una tomba coberta de teulesi tenia signes d’artrosi i més en-davant se’n podran conèixermés detalls.

La necròpolis formaria partd’una antiga necròpolis situadafora de la ciutat romana.

El projecte refet d’Amat per a lafaçana del Liceu, sense consensREFORMA4L’artista FredericAmat ha presentat un nou dis-seny per a la remodelació de lafaçana del Liceu que presentauna sèrie de canvis respecte de laprimera, que va generar unacerta polèmica pel seu impactevisual i que no va obtenir el vis-tiplau del Consell Assessor d’Artde Barcelona, un organisme cre-at recentment.

El nou projecte d’Amat man-té les 169 anelles però proposareduir-ne la densitat i el diàme-tre i preveu que la seva instal·la-ció pugui ser reversible, ja que se-ria possible retirar-les sense quela façana quedés feta malbé. Abanda, les 169 anelles també es

distribuirien d’una altra manera,ja que se’n col·locarien a la paretde la Rambla -l’anterior projec-te no ho contemplava- i mésenfonsades que en les altres pa-rets. D’aquesta manera, la paretque dóna a Sant Pau quedariamés esponjada.

Tot i aquests canvis, el pro-jecte encara no ha obtingut elvistiplau de l’Ajuntament. Elpassat dia vuit el Consell es vatornar a reunir per analitzar laproposta però no hi va haverconsens entre els seus 18 mem-bres. Caldrà una altra trobadaper trobar una sortida a una si-tuació que s’està començant aconvertir en un serial.

“Està pendent de fa anys i jatoca”. Qui parla és Xavier Gon-zález, el president de l’associacióde comerciants de Via Laietanafent referència, lògicament, aaquesta via de Ciutat Vella que,per la seva fesomia, recorda lesavingudes de Nova York.

L’associació de comerciantsque lidera González ha impulsatrecentment un manifest quereivindica “retornar el centrede Barcelona als ciutadans iconvertir la via Laietana en l’eixcívic de Ciutat Vella”. L’entitatconsidera que ara mateix la viaés “un espai hostil per al ciuta-dà”. En declaracions a LíniaCiutat Vella, González afirmaque hi ha un “consens total”entre tots els actors que hauriende participar en la reforma de lavia per tal que aquesta tiri en-davant i recorda que “tot i que ésun projecte del qual fa anys quese’n parla, mai se li ha donatprioritat”.

L’aposta de reforma de la viadels comerciants passa per la su-pressió d’un carril de circulació,per unes voreres més amples i

per la instal·lació d’un nou en-llumenat, arbrat i nous espaisper als vianants. González afe-geix que aquest projecte serviria“per recuperar el districte” itrencar “la separació entre barrisque ara mateix provoca la ViaLaietana”.

I és que actualment la reali-tat d’aquesta avinguda és la d’u-na artèria que no té cap equipa-ment, com ara un museu, o unaatracció que li permeti reivindi-car-se. Ara mateix es caracterit-za per una sèrie d’edificis que nopermeten que hi hagi vida de ba-

rri (tres departaments de la Ge-neralitat, Correus, la seu de Fo-ment, l’edifici dels sindicats ambuna malla que ja sembla perpè-tua...) combinats amb altres edi-ficis buits i grisos.

De moment, però, l’Ajunta-ment, que reconeix que la trans-formació de la via és necessària,no ha parlat de dates. De fet, elpresident dels comerciants re-corda que “tenim demanadesun parell de reunions que nos’han celebrat”. Sembla, doncs,que la transformació de la ViaLaietana requerirà paciència.

Els comerciants de Via Laietana volen la transformació de l’avinguda. Foto: Arxiu

Demanen que la Via Laietanasigui “l’eix cívic” de Ciutat Vella

Albert RibasCIUTAT VELLA

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17| 10

Març 2016líniaciutatvella.cat

11 |

Març 2016

Entrevistalíniaciutatvella.cat

Estic davant del nou tinentd’alcalde de l’Ajuntamentde Barcelona?

[Somriu] No, està davant del presi-dent del grup socialista, que està in-tentant arribar a un acord perquèla ciutat sigui governable. I això pas-sa per tenir uns nous pressupostosque abordin les prioritats de laciutat, un pla de govern amb unamajoria que el sustenti i un nou exe-cutiu que tingui la capacitat, la so-lidesa i l’estabilitat per fer possibleel canvi que la gent va votar el mesde maig passat.

Tothom dóna per fet l’acord entrevostè i Colau. No és així?No, perquè el pacte no està fet. Ahores d’ara no hi ha un acord. I noés fàcil arribar-hi. Barcelona enComú i nosaltres tenim objectius si-milars, però la forma, les estratègiesper aconseguir-ho, de vegades sónmolt diferents. Nosaltres ho fona-mentem molt en la reactivació del’economia i en crear llocs de treball.

En el seu programa estrella, el‘Barcelona treballa’, vaja.Exacte. L’objectiu del qual és crear30.000 llocs de treball en cinc anys.

Com es fa això?Li posaré un exemple. A l’IBI d’a-quest any hem introduït una no-vetat, que si tot va bé s’haurà decomplementar amb els pressu-postos, que consisteix que els nousemprenedors que s’estableixin ala ciutat paguin zero euros d’im-postos el primer any. Ni IVA, ni taxesmunicipals... I a més tindran la Se-guretat Social bonificada.

Amb mesures com aquesta es potaconseguir crear 30.000 llocs detreball? És un càlcul realista?Miri, li diré que els economistes queens van ajudar a fer aquest pla ens

deien que érem conservadors... Ivull deixar clar que no és una pro-mesa: és un objectiu.

Un altre dels seus objectius ésl’impuls de les polítiques socialspredistributives, com introduiruna hora més d’anglès a les esco-les de primària.Sí, perquè la lluita contra les des-igualtats s’ha de fer sobretot ananta l’arrel, que no és altra que els pri-mers anys de vida i l’origen sociali familiar del nen o nena. És enaquest raonament on s’emmarca lamesura de l’hora extra d’anglès. Ino és una proposta supèrflua. Unade les causes de la desigualtatque hi ha entre els joves de la ciu-tat és precisament aquesta: elsque saben anglès i els que no. I aixòdetermina moltes coses, entre ellesles oportunitats laborals.

La veu bé, Colau, aquesta mesura?Sí. El que passa és que de vegadessembla que això sigui incompatibleamb continuar donant beques men-jador, per exemple. I no és així.

Hi ha recursos suficients per poder-ho fer tot?I tant. Una cosa no és incompatibleamb l’altra. Sense anar més lluny, te-nim un superàvit que jo defensoque s’ha de gastar. No és que si-guem rics, però tenim una bona sa-lut econòmica i l’hem d’aprofitar.

Invertint més de 200 milions d’eu-ros en tres anys a rehabilitar edifi-cis, per exemple?Sí. Aquest és un pla de rehabilitacióa gran escala que hem preacordatamb el govern i que servirà per dig-

nificar les cases i millorar la qualitatde vida de la gent de la ciutat, peròalhora reactivarà un sector de l’e-conomia que està molt deprimit: elde la construcció. No es tracta de tor-nar a posar tots els ous de la ciste-lla a la construcció, però ara estàanormalment baixa i cal fer-hi al-guna cosa.

Tot plegat només serà possible,però, si finalment arriben a unacord amb Barcelona en Comú.Després de la duresa de les pa-raules de Pablo Iglesias envers elseu partit, segueix sent tan opti-mista com dies enrere?Sí. Ho segueixo sent perquè, si arri-bem a un acord a Barcelona, seràperquè s’ha fet en clau de ciutat. I aixího he dit des del minut zero. No po-dem deixar condicionar més delcompte els acords que es puguindur a terme a la ciutat pel context es-panyol o català. En la mesura queaixò sigui així, jo sóc optimista.

I és així?Tant Pedro Sánchez com Miquel Ice-ta han desvinculat l’evolució delspossibles acords a nivell de l’Estat delspactes locals. Entre altres coses per-què tenim força més responsabilitatque la que ha demostrat fins ara elsenyor Pablo Iglesias, que, a part debastant maleducat, està practicant unnivell de sectarisme i d’agressivitat...Però bé, nosaltres no caurem enaquestes provocacions, que a méssón bastant infantils, perquè aleshoresno faríem res. La nova política con-sisteix en la capacitat d’acord, no enmuntar el número més espectacular.

De debò que no han tingut conse-qüències els retrets de “calç viva”?El PSC sempre ha tingut, des de laseva fundació, sobirania per esta-blir la seva política d’aliances, i nohi pensem renunciar. I la senyoraAda Colau no és exactament Po-dem. De fet, Podem és la part mi-noritària de la confluència de Bar-celona en Comú. Hi ha un altre par-tit molt important, Iniciativa, que he

de dir que està jugant un papermolt positiu per poder construiraquesta entesa i que és un factor atenir en compte. Per tant, nosaltrestampoc fem la interpretació auto-màtica de les bestieses que de ve-gades diu el senyor Pablo Iglesiasamb allò que segurament pensa lasenyora Ada Colau.

Bé, Colau ja ha defensat pública-ment el ‘no’ de Pablo Iglesias a Pe-dro Sánchez. Això no l’afecta en resa vostè?M’afecta igual que li pot afectar aella que jo els demani que votin quesí o que s’abstinguin i que facin elque nosaltres hem fet a València oa Madrid, que és possibilitar go-verns d’esquerres.

Uns governs que des del PSOE jas’ha amenaçat de fer caure si Igle-sias no dóna suport a Sánchez.Jo no ho qualificaria d’amenaça. Per-què em sembla legítim que se su-bratlli que nosaltres, podent sertan irresponsables i tan sectariscom el senyor Iglesias i podentfent caure governs sencers, no ho fa-rem. És una diferència de compor-tament substancial que segur queels ciutadans sabran valorar.

Per tant, vostè té via lliure des deMadrid per pactar amb Colau?Jo tinc el ple suport del senyor Pe-

dro Sánchez, així com del senyorMiquel Iceta i de la direcció nacio-nal del partit, per arribar al milloracord possible per Barcelona.

Vostè sempre ha defensat que elmillor acord possible és el més am-pli, pensant en les altres forcesd’esquerra, però ERC diu que cadacop està “més lluny” del pacte.Com ho veu?Això li hauria de preguntar al sen-yor Alfred Bosch. Però bé, en tot cascrec que el pacte en sentit ampli deles forces d’esquerra és possible. Ca-dascú el materialitzarà de maneradiferent. Nosaltres sempre hem ditque per al PSC l’acord ha de ser glo-bal: pressupost, PAM i govern. ERCdiu altres coses, la CUP també...Però jo em remeto al que ja hem fet,com per exemple les ordenances. Hiha hagut grans acords de l’esque-rra i, per tant, crec que en podemaconseguir d’altres, perquè no!

Faci un pronòstic. Colau ja ha po-sat data límit a l’acord: “no anarmés enllà de l’abril”. Tindrem pac-te de govern en aquest termini?Bé, el que hem de tenir primer sónpressupostos, i nosaltres volemfer les coses bé i que les nostresprioritats estiguin ben reflectideseconòmicament. Però sí, dit això,crec que és raonable que el mesd’abril hi hagi un acord.

“Tinc el ple suport de PedroSánchez per arribar al milloracord possible amb Colau”

“Nosaltres no faremcom Pablo Iglesias:

no serem tan sectarisi irresponsables”

Perfil | Un advocat que ha “estudiat a la pública”La descripció personal que els polítics publiquen als seus comptes de Twitter sovint diu molt

més que les biografies oficials que els seus partits elaboren. En el cas de Jaume Collboni és així. Al president del Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Barcelona li agrada recordar que

és advocat, que ha “estudiat a la pública” i que “somos de donde conquistamos la libertad”.

Jaume Collboni / President del grup municipal del PSC

Jaume Collboni, líder del PSC a la ciutat, ens rep en la setmana clau de lesnegociacions pel pacte de govern amb Ada Colau. Assegurant que té via lliure desde Madrid, creu com l’alcaldessa que el mes d’abril hi haurà acord. Això sí, primer

vol garantir-se que tindrà pressupost per aplicar les seves mesures estrella.

Arnau NadeuBARCELONA

Foto: Neus Marmol

Març 2016

Comerç| 12

líniaciutatvella.cat

Discos Castelló posarà fi a 88 anys de vida a finals de mes

COMIAT4Un referent de la mú-sica a Barcelona s’acomiada. Elspropietaris de Discos Castelló,ubicada al carrer Tallers núme-ro 7 des del 1928, van anunciarfa uns dies que abaixaven lapersiana definitivament.

Els motius del tancament, talcom va avançar l’edició digital deLa Vanguardia, han estat prin-cipalment econòmics. Paral·le-lament, les descàrregues –tantles legals com les il·legals– i elcanvi d’hàbits de la clientelahan acabat per donar el cop degràcia a aquesta emblemàticabotiga que tancarà el pròxim 31de març. Ara mateix, la botiga

està liquidant l’estoc amb des-comptes de fins al 50%.

Al seu Twitter la botiga hadonat les gràcies per les mostresde suport rebudes. “Us trobaremmolt a faltar”, agraeixen.

UN REFERENTLa botiga va rebre la Medallad’Honor de la Ciutat el 2009, elmateix any que es va veure obli-gada a presentar un concurs decreditors. En els últims anys,l’empresa propietària de la boti-ga ja va tancar-ne d’altres als cen-tres comercials de Gran Via 2 –al’Hospitalet–, La Maquinista il’Ànec Blau de Castelledefels.

Barna Centre torna a premiarla innovació dels botiguers

GUARDONS4L’associació de co-merciants Barna Centre va lliu-rar el passat 29 de febrer els24ens premis Rosa de Plata, quepremien els nous establimentsoberts a la zona central del barriGòtic i les millors remodela-cions de botigues.

Enguany els premis van anara parar a El Pintxo de Petrixol,com a millor botiga de nova im-plantació, i a Bolsos Calpa i Cor-tefiel, en la categoria de millor re-

modelació d’un establiment –en-guany el premi es va lliurar demanera compartida–. A banda dedestacar la feina dels botiguers del’eix, aquests premis volen reco-nèixer també l’esforç per innovari reinventar-se contínuament.

A l’acte, on va ser present l’al-caldessa, Ada Colau, també es vadonar un premi a la trajectòriade Javier Cottet, expresident del’associació, pel seu compromísamb el sector.

Si en un principi les conclusionsde la Taula de Ciutat sobre el topmanta, presentades dimecres dia9 de març, no van agradar ni a bo-tiguers ni a oposició, ara l’altre ac-tor de la partida, el col·lectiumanter, també ha expressat laseva oposició. De fet, en un co-municat, el Sindicat Popular deVenedors Ambulants asseguraque el govern municipal “menteixa l’opinió pública” i que l’Ajunta-ment els ha “traït”.

Entre alguna de les mesuresque proposa la Taula hi ha la in-tensificació de les multes als com-pradors, l’impuls de plans ocupa-cionals i de formació als manterso la creació d’una targeta de resi-dent –diferent del padró– perquètinguin accés a serveis municipals.Pel que fa als plans ocupacionals,el sindicat els titlla de “farsa”, jaque asseguren que “només són 10places” i que, fins al dia d’avui, acap manter se l’ha trucat per for-mar-ne part. Un extrem que con-trargumenta el regidor d’ERC ipresident de la taula, Jordi Coro-nas, que afirma que, a través d’a-quests plans d’ocupació de 12mesos, els manters que s’hi ins-criguin podran “millorar” la sevasituació “d’irregularitat”.

Per altra banda, els manters re-criminen que el govern posa èm-fasi en la part social de les conclu-sions, quan la veritat és que “la sevasolució passa per més repressió po-licial i judicial”. “La seva gran pro-posta només és propaganda i bus-ca titulars a la premsa”, lamenten.

A la taula on van prendre parttots els partits –excepte PP i C’s enla segona reunió –, manters i en-titats socials, no hi han participatels comerciants. De fet, aquesta vaser una de les queixes dels partitsde l’oposició, que van coincidir avalorar que les conclusions “noaporten res de nou” a tot plegat,tal com van criticar des de CiU. ElPSC, per la seva banda, va de-nunciar la “lentitud del govern”,mentre que la CUP va titllar l’a-nunci de “decebedor”. El PP vaexigir “contundència” i Ciuta-dans va demanar el “complimentde la llei”.

EMPARA AL TSJCEl dia abans de la presentació deles conclusions municipals, laTaula del Comerç –formada perles principals associacions co-mercials, com la Fundació Barce-lona Comerç, la Confederació deComerç, Comertia o BarcelonaOberta– es va reunir amb el Fis-cal Superior de Catalunya, JoséMaría Romero de Tejada, per de-manar “l’empara i la proteccióde la instució davant del top man-ta i les respostes de les diferentsadministracions”, les quals con-sidera “poc efectives”. Aquesta vaser la primera trobada que tenia

prevista la Taula de Comerç. Ladarrera es va produir dilluns 14 demarç amb la delegada del governespanyol, María de los Llanos deLuna, la qual es va oferir a col·la-borar amb la Guàrdia Urbanaper combatre el top manta.

EL ‘MERCAT REBEL’ SEGUEIXCom ja han estat fent durant elsúltims caps de setmana, el col·lec-tiu manter va tornar a protestar eldissabte següent a Canaletes ambun nou ‘mercat rebel’, que vaocupar l’espai entre plaça Cata-lunya i la popular font amb des-enes de manters. Des del sindicatdemanen que “s’entengui” la seva“desconfiança” envers aquest “su-posat govern del canvi”, al qual “liha faltat valor i honestedat”. “Lanostra lluita no és només per a no-saltres, sinó per a tots els pobresque viuen al carrer”, conclouen.

Els botiguers, però, segueixendescontents amb tot plegat. Amicsde la Rambla ha criticat la “man-ca de capacitat” municipal perabordar el problema i demanauna actuació “decidida” per im-pedir el fenomen, alhora que ins-ta a prendre “mesures socials” perdonar una solució a aquelles per-sones “víctimes” de l’explotació deles xarxes de comerç il·legal.

Els manters se senten “traïts” iacusen el consistori de “mentir” » Les conclusions de la Taula de Ciutat sobre el top manta no agradenal col·lectiu, que critica que l’Ajuntament només vol “buscar titulars”

RedaccióCIUTAT VELLA

El cartell de comiat a l’entrada de la botiga. Foto: Twitter (@MartaSerres)

Una protesta del ‘mercat rebel’ de fa uns dies. Foto: Twitter (@celmi909)

Fe d’errades | Comerços emblemàticsA la notícia que tractava de la protecció dels comerços emblemàtics publicada a l’edició anterior, la

comparativa entre els establiments que preveia l’anterior llista de CiU i l’actual de Barcelona en Comúera errònia. La comparació es va fer tenint en compte una llista provisional de CiU, que en contemplava

389, i no la que el govern de Trias va acabar aprovant aleshores i que ja va rebaixar la xifra a 228.

13 | Serveis líniaciutatvella.catMarç 2016

La pobresa energètica és una de lesproblemàtiques socials que mésha crescut els últims temps. Any rereany creix el nombre de famílies queno poden pagar els rebuts de la llum,el gas o l’aigua, o aquelles que tenenproblemes seriosos per mantenircasa seva a una temperatura ade-quada.

Els efectes de la pobresa ener-gètica en la salut i en la qualitat devida són inqüestionables, amb unaespecial incidència entre els nens, lagent gran i les persones amb ma-lalties cròniques. Per ajudar a pal·liaraquesta situació, la Diputació de Bar-celona augmentarà aquest mandatles actuacions per fer-hi front.

En paraules de la presidentade la Diputació, Mercè Conesa, el“suport a les necessitats dels ajun-taments en matèria social, com elsplans d’urgència social o el com-bat contra la pobresa energètica,són una de les prioritats del man-dat”. “Hi aboquem tots els nostresesforços, rascant d’on s’hagi de ras-car”, assegura Conesa.

DIAGNOSIDes del mes de juliol, l’àrea d’Aten-ció a les Persones de la Diputacióestà elaborant un estudi que ha deservir per tenir una diagnosi exactai fiable del problema, incloent-hi totsels municipis de la demarcació.

Al marge de l’avaluació teòrica,però, la Diputació també treballa ladiagnosi sobre el terreny. Des delmes de novembre s’estan duent aterme dues proves pilot –al ConsellComarcal d’Osona i a Vilanova i laGeltrú–amb intervencions directesen 40 habitatges en situació de po-bresa energètica. En aquestes llarss’hi està fent una auditoria energè-tica i s’hi estan instal·lant de formatotalment gratuïta elements de baixcost energètic. La intenció, detalla laDiputació, és ampliar les interven-cions a tot el territori atesos elsbons resultats del programa.

ACTUACIÓ CONJUNTAAquest any, i en base als resultats d’a-questes dues proves pilot, tots elsgoverns locals de Barcelona tin-dran a la seva disposició una novaeina de suport en la lluita contra lapobresa energètica. Seran auditoriesi intervencions als habitatges quepateixin aquesta mena de pobresa.

Les faran, conjuntament, tres àmbitsde la Diputació: Benestar Social,Habitatge i Medi Ambient. El prin-cipal objectiu serà la millora de l’e-ficiència i, també, la reducció de lesdespeses en electricitat, aigua i gasdels habitatges en situació de risc.Uns habitatges que hauran identi-ficat prèviament els serveis socialsmunicipals. La primera fase d’a-quest nou pla preveu intervencionsa 1.600 llars.

SUPORT TÈCNICA banda de la intervenció directa i dela diagnosi real de la situació a la de-marcació de Barcelona, la Diputacióremarca que renova el seu compro-mís amb els ajuntaments i els consellscomarcals oferint-los suport tècnicper implementar, als municipis demenys de 20.000 habitants, la llei ca-talana de mesures urgents en contrade la pobresa energètica.

Aquesta llei, en vigor des delmes d’agost, estableix, entre altres co-ses, que abans d’un tall de submi-nistrament cal un informe dels serveissocials municipals. Això fa preveureun augment significatiu de la tascadels equips professionals, que la Di-putació està estudiant pal·liar ambnoves línies d’ajuts econòmics.

Pobresa energètica zero» La Diputació de Barcelona augmentarà les actuacions per ajudar a eradicar-la

» Preveu intervenir en 1.600 llars per fer-les eficients i reduir les despeses en llum, aigua i gas

AJUDES4Per altra banda, laDiputació de Barcelona conti-nuarà donant suport econòmic alsmunicipis perquè puguin fer lesaportacions necessàries a les per-sones amb deutes amb les com-panyies subministradores, aixícom per facilitar una intervencióràpida en situacions de pobresaenergètica, a través dels progra-mes de prestacions econòmiques

de caràcter social. També seguiràamb el suport formatiu als serveissocials municipals. Durant el 2015,més de 300 professionals van re-bre formació sobre com abordari gestionar la pobresa energètica,a través dels tallers que la Dipu-tació ofereix en conveni amb l’Ins-titut Català de l’Energia. La previ-sió oficial és formar-ne 300 mésdurant aquest any.

Accions de continuïtatRedaccióBARCELONA

El principal objectiu de la Diputació de Barcelona és la reducció de les despeses en electricitat, aigua i gas dels habitatges en situació de risc. Fotos: iStock i Arxiu

Març 2016

Esports| 14

líniaciutatvella.cat

Dotzena Copa del Rei per al ClubNatació Atlètic Barceloneta. Elsmariners van aconseguir ampliarel seu palmarès el passat dia 6 demarç després de derrotar el CNSant Andreu (6-7) en una finalmolt ajustada que es va disputara la piscina de Can Llong de Sa-badell en el marc del centenari del’entitat de la capital del Vallès Oc-cidental. Els andreuencs (que ha-vien eliminat el CN Barcelona alsquarts de final) van plantar carafins al final i van poder empatara l’última jugada del partit.

Els homes de Jesús Martínvan començar el seu camí cap a lafinal derrotant els amfitrions (7-13) i van resoldre el partit de la se-mifinal contra el CN Terrassa (6-9). Per la seva banda, el Sant An-dreu va derrotar el Barcelona(12-6) i va segellar la classificacióper a la final en un partit moltajustat contra el Canoe (6-7).

El Sant Andreu va començarel partit decisiu molt concentrat.Els homes de Xavi Julià vanaconseguir un parcial de 2-0gràcies a la gran actuació del seuporter, el mallorquí Ramón Llu-ís Sentís. Jorn Winkelhorst iYago Bofill van ser els autors delsgols andreuencs.

L’Atlètic va reaccionar al co-mençament del segon període iel serbi Victor Rasovic va retallardistàncies quan només s’havienjugat dos minuts. I si en el pri-mer quart Sentís havia estat unmur, en el segon temps Dani Ló-pez Pinedo va tenir una actuació

estel·lar. Els mariners van acon-seguir l’empat pocs minuts abansdel descans gràcies a un llança-ment sorprenent del txec MartinFamera.

Després del descans va co-mençar un intercanvi frenètic degols. Dani Hernández va tornara avançar el Sant Andreu, peròLarumbe va aconseguir equili-brar novament el marcador.Aleshores van tornar a aparèixerels porters. López Pinedo i Sen-tís van aturar gairebé totes les ac-cions ofensives dels dos equips,però els dos equips van aconse-guir un gol més que situaven el4-4 al final del tercer quart.

Balazs Sziranyi va donar elprimer avantatge del partit al’Atlètic al minut 3 de l’últim pe-ríode. Hernández va aconseguirreestablir l’empat al marcador,però el segon gol de Rasovic desde l’extrem tornava a situar l’e-quip per davant en el marcador.

Els andreuencs van tornar aempatar el partit, però Albert Es-pañol va aconseguir el gol de lavictòria. Hernández va intentarempatar a la desesperada a 30segons per al final, però el seullançament va sortir alt.

DERROTA A EUROPASis dies després, els mariners vanviatjar al Pireu (Grècia) per jugara la piscina de l’Olympiakos en lasetena jornada de la Lliga de Cam-pions. L’Atlètic va perdre (9-5) i vapagar un mal primer quart en elqual no va veure porteria. Malgrataquest resultat, els de Jesús Mar-tín mantenen la tercera posició algrup A de la màxima competicióeuropea, que dóna accés a la FinalSix que es disputarà a Budapest en-tre el 2 i el 4 de juny.

El pròxim partit dels marinersa la Champions League serà el dia16 d’abril contra el ZF Eger a lapiscina de Sant Sebastià.

L’equip celebra la consecució del títol. Foto: CNAB

L’Atlètic Barceloneta es coronacampió de Copa a Sabadell

» Els mariners derroten el Sant Andreu en una final molt ajustada» L’equip perd a Grècia però continua tercer a la Lliga de Campions

Sefir i Aiyabei es coronenen una Marató de rècord

ATLETISME4Rècord per parti-da doble a la Marató del 13 demarç. El primer ja se sabia, el departicipació (20.221 van prendrela sortida de la prova), però el se-gon va arribar en la categoria fe-menina. La keniana Valary Je-meli Aiyabei va aconseguir la mi-llor marca històrica de la prova(2 hores, 25 minuts i 26 se-gons) i juntament amb l’etíopDino Sefir van confirmar la su-perioritat dels atletes africans enles curses de llarga distància.

Aiyabei va aconseguir la vic-tòria en solitari després de mar-xar de dues de les favorites, les etí-ops Kassahun (guanyadora l’anypassat) i Megersa. L’aragonesaMarisa Casanueva va aconseguiruna meritòria quarta posició.

Per la seva banda, Sefir va serel més ràpid en completar els 42quilòmetres i 195 metres, ambun temps de 2 hores, 9 minuts i31 segons. La resta del podi vaser kenià, amb Albert Korir i Ja-fred Kipchumba.

El CB Ciutat Vella no potremuntar i perd contra el SESEBÀSQUET4La gran segona partde l’equip no va ser suficient. ElCB Ciutat Vella no va podercompletar la remuntada i vaperdre en el derbi contra elSESE (70-79) al CEM de la Ciu-tadella el passat 13 de març.

Els del Virrei Amat van acon-seguir una renda de 18 punts ala primera meitat (31-49) gràciesa una gran efectivitat en les cis-telles de dos punts i a una bonadefensa que els homes d’Àlex Gilno van poder superar.

Després del descans, però, elpartit va canviar. Aitor Andrés

(que va fregar la doble figuraamb 18 punts i 8 rebots) es va ca-rregar l’equip a l’esquena i va li-derar la reacció de l’equip. Elspercentatges de tir van aug-mentar i la defensa també vaneutralitzar els atacs del SESE,però l’equip només va poderretallar la distància en nou puntsi va encaixar la setzena derrotadel campionat.

El pròxim compromís de l’e-quip serà el dia 20 de març a les6 de la tarda, en un altre derbi dela ciutat, en aquest cas contra elCB Grup Barna.

Futbol | El CF Barceloneta suma la segona victòria seguidaLínia ascendent del CF Barceloneta. L’equip va encadenar el segon triomf consecutiuel passat 12 de març a Valldoreix (1-3) i afronta els deu partits finals amb optimisme.

El doblet de Dani Berganza i la diana de Sergio Obispo van donar els tres punts als deJoaquín Illescas. El dia 20 de març l’equip jugarà contra el CD Sant Genís - Penitents.

RedaccióLA BARCELONETA

Un moment de la Marató de diumenge 13. Foto: ZMB

15 | Agenda líniaciutatvella.cat

agenda@comunicacio21.com

AGENDA MENSUAL

Març 2016

DIJOUS 24 DE MARÇ22:00 El grup JV & Two Moons s’acomiada del Har-

lem Jazz Club amb el seu darrer concert. JoanVinyals, Ignasi Zamora i Pere Foved oferiran unrecital de blues i acoustic rock. / Harlem Jazz Club.

DISSABTE 9 D’ABRIL11:00 El mercat de la Boqueria continua amb

els tallers Cuina per a adolescents. En aques-ta sessió, els participants aprendran a prepararbunyols de bacallà i pastís de formatge. / Mer-cat de la Boqueria.

DILLUNS 11 D’ABRIL09:15Primera sessió del taller Iogalates amb re-

laxació. En aquest curs, la professora Tesi Pai-va ensenyarà els participants a relaxar-se fentservir tècniques del ioga i del pilates. / Cen-tre Cívic Convent de Sant Agustí.

FINS AL 31 DE MARÇTardaDona - Element metall. L’artista Carla Ne-

bot reflexiona sobre les diferents facetes o ar-quetips de la figura femenina fent servir elmetall com a element principal. / Casal de Jo-ves Pau Alòs.

DES DEL 10 DE MARÇMatí-Tarda La galeria Max & Sim acull la mos-

tra Vernissage del pintor barceloní Joan Pe-ralta. La col·lecció és una mostra de la dil·la-tada trajectòria artística de Peralta. / Gale-ria Max & Sim.

DIUMENGE 27 DE MARÇ17:00 La biblioteca del Born Centre de Cultura

i Memòria organitzarà la darrera sessió de Vo-leu sentir un conte?, una activitat pensada perals més petits organitzada per Bestiari. / ElBorn Centre de Cultura i Memòria.

DIUMENGE 3 D’ABRIL11:30 El Museu Marítim organitza una nova jor-

nada d’El planetari familiar, un taller per co-nèixer com la gent de mar es fixa en les cons-tel·lacions per orientar-se. / Museu Marítim.

DIUMENGE 3 D’ABRIL12:00 Partit de bàsquet masculí entre el CB Ciu-

tat Vella i el Camping Bianya Roser corres-ponent a la vint-i-cinquena jornada de la CopaCatalunya. / CEM Parc de la Ciutadella.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Per vuitè any consecutiu, el Teatredel Raval és l’escenari de l’espectacleMàgia Júnior, un dels referents de lamàgia i l’humor. El dia 3 d’abril, la com-panyia celebrarà una sessió especial./ Teatre del Raval.

L’espectacle ‘Màgia Júnior’celebra una funció especial

Dg. 3 d’abril a les 17:00

El parc de la Ciutadella serà l’escena-ri del taller Aigua neta! Fem un filtre d’ai-gua, en el marc del Dia Internacionalde l’aigua. Organitza l’Espai LúdicAmbiental per a Famílies.

El Parc de la Ciutadella celebrael Dia Mundial de l’Aigua

Dm. 22 de març a les 11:30

La cantant mexicana Julieta Venegasoferirà un concert al Liceu on presen-tarà el seu darrer treball, Algo sucede.A més, Venegas interpretarà els seusgrans èxits. / Gran Teatre del Liceu.

Julieta Venegas presenta ‘Algo sucede’ al LiceuDg. 10 d’abril a les 20:00

Partit de futbol corresponent a lavint-i-setena jornada del grup 11 deTercera catalana entre el CF Barcelo-neta i l’Arrabal Calaf Gramenet. / Mu-nicipal de la Barceloneta.

El CF Barceloneta rep el Calaf al MunicipalDg. 10 d’abril a les 12:00

| 16Març 2016líniaciutatvella.cat Pròxima edició: 12 d’abril