Ciutat vella 51

16
redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 [email protected] | administració: [email protected] barcelona línia ciutatvella liniaciutatvella.cat · 17/09/2015 · Núm.51 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals Sanció pàg 8 Multen els restauradors dels porxos amb terrassa del Mercat de la Boqueria Narrativa pàg 8 La llibreria Negra y Criminal anuncia que tancarà el 3 d’octubre Comerç pàg 10 Un 40% dels barcelonins han comprat al top manta Esports pàg 12 Arroyo i Bertran guanyen la 88a Travessia nedant al Port La Barceloneta torna a clamar contra els pisos turístics Un grup de veïns assegura estar “decebut” amb el nou govern mentre el Districte diu que ja s’han pres mesures pàg 8 Diada pàg 3 Nova demostració de força del sobiranisme de cara al 27-S Teatre pàg 8 Antonia San Juan estrena la comèdia ‘Lo malo de ser perfecto’ a la Sala Barts FALTEN 10 DIES Cuidant el patrimoni Un grup de voluntaris neteja el fons marí de la Barceloneta pàg 9

description

http://comunicacio21.cat/images/liniaciutatvella/pdf/CIUTAT_VELLA_51.pdf

Transcript of Ciutat vella 51

Page 1: Ciutat vella 51

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

barcelonalíniaciutatvella

liniaciutatvella.cat · 17/09/2015 · Núm.51 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals

Sanció pàg 8Multen els restauradorsdels porxos amb terrassadel Mercat de la Boqueria

Narrativa pàg 8La llibreria Negra y Criminal anuncia quetancarà el 3 d’octubre

Comerç pàg 10Un 40% dels barceloninshan comprat al top manta

Esports pàg 12Arroyo i Bertran guanyen la88a Travessia nedant al Port

La Barceloneta torna a clamarcontra els pisos turístics

Un grup de veïns assegura estar “decebut” amb el nou govern mentre el Districte diu que ja s’han pres mesures pàg 8

Diada pàg 3Nova demostració deforça del sobiranismede cara al 27-S

Teatre pàg 8Antonia San Juan estrena la comèdia ‘Lo malo de ser perfecto’ a la Sala BartsFALTEN10DIES

Cuidant el patrimoniUn grup de voluntaris neteja el fons marí de la Barceloneta

pàg 9

Page 2: Ciutat vella 51

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 17 setembre 2015líniaciutatvella.cat

Page 3: Ciutat vella 51

3 | líniaciutatvella.cat17setembre 2015Agenda Nacional

L’independentisme va tornar adeixar clar divendres passat a laMeridiana que, si el procés inde-pendentista només depenguésde la mobilització popular , el seuèxit estaria més que assegurat.

Un total d’1,4 milions depersones, segons la Guàrdia Ur-bana, van omplir una Via Lliu-re que, igual que en les mobilit-zacions dels darrers anys, vaservir per demostrar que, aramateix, l’independentisme ca-talà és segurament l’únic movi-ment polític del món capaç detreure tanta gent al carrer.

A mesura que el rellotge s’a-nava apropant a les 17:14h,l’hora marcada per a l’inici de la

mobilització, la Meridiana esva anar omplint de gent des-plaçada d’arreu del país. Cotxes,autocars i trens havien anatarribant al llarg del dia a la ca-pital. A l’hora de començar, lesimatges aèries ja permetien veu-re una Meridiana totalment ple-na dels colors que formaven els10 blocs amb els punters que lagent havia de dur.

A les 17:14h la Via Lliure vaarrencar des de l’alçada del ca-rrer Roselló i Porcel quan unpunter gegant arrossegat perdiferents esportistes es va co-mençar a moure per un passa-dís central direcció al Parc de laCiutadella. Al seu pas, la gentmostrava les seves cartolines itot seguit ocupava el passadíshabilitat pel punter, cosa quecreava un efecte cremallera. Amesura que el punter anava

avançant es feia palès l’ambientfestiu i reivindicatiu que va en-voltar tota la jornada. Al mateixtemps es podien apreciar este-lades onejant i la presència dediferents colles castelleres aixe-cant castells.

Aproximadament tres quartsd’hora després de l’inici, i un coptravessada tota la Meridiana,el punter va arribar a lloc des-prés d’encaixar-se amb l’escenarihabilitat pels parlaments de lesentitats organitzadores, l’ANC iÒmnium.

SÀNCHEZ AVISA ELS POLÍTICSEl primer parlament va anar acàrrec del president d’Òmnium,Quim Torra. Torra, visiblementsatisfet, es va mostrar orgullósd’haver “tornat a omplir els ca-rrers per demostrar que aquestpoble vol decidir el seu futur”. El

substitut de Muriel Casals va re-marcar que “al llarg d'aquestescinc manifestacions hem vistun poble abraçar la causa de lallibertat, que se sent lliure i volser un poble normal amb un es-tat propi”. Per acabar, Torra, afe-gint èpica al seu discurs, va as-segurar que “com deia Pau Ca-sals, la llibertat no és negociable.Si som, siguem d'una vegada”.

Una estona més tard, el pre-sident de l’ANC, Jordi Sánchez,que va pronunciar el seu discursdesprés dels de Gabriel Rufián(Súmate) i Liz Castro (coordi-nadora internacional de l’ANC),va llançar un avís molt clar alspolítics independentistes. “De-manem als polítics escollitslleialtat al mandat de les urnes,que siguin valents i no ens fallinperquè al darrere hi tenen milersde persones. No acceptarem

claudicacions ni falses vies, isabem que el camí no serà fàcil”,va afirmar Sánchez de forma cla-ra i directa. Aquestes no van serles úniques paraules contun-dents del president de l’ANC,que va deixar clar que “no volemseguir formant part ni un minutmés del Regne d'Espanya”.

RESSÒ INTERNACIONALEl ressò de la Via Lliure es va es-campar arreu del panorama in-ternacional a causa de la cober-tura que en van fer els mitjans es-trangers. The Telegraph, TheWall Street Journal, el FinancialTime, The Economist, Le Figaro,Liberation, el Die Zeit, La Re-pubblica o El Corriere della Seravan ser alguns dels mitjans quevan tractar àmpliament la qües-tió i que van col·locar la Via Lliu-re a les seves portades.

Meridianament clar» 1,4 milions de persones omplen la Via Lliure de la Diada al llarg dels 5,2 quilòmetres de la Meridiana» Jordi Sánchez (ANC) adverteix als polítics que les entitats sobiranistes “no acceptaran claudicacions”

Albert RibasBARCELONA

L’avinguda Meridiana va presentar un aspecte immillorable al llarg de tota la Via Lliure. Fotos: ANC

Page 4: Ciutat vella 51

| 4 líniaciutatvella.cat 17 setembre 2015 Agenda Nacional

Fa temps que des de l’ANC i Òmnium ensrecorden que “és l’hora”, però ara sí ques’acosta realment l’hora de la veritat. Que-den menys de dues setmanes per al 27 desetembre. Enrere queda la –relativa–tranquil·litat estiuenca, alterada per unsescorcolls policials i una polèmica cartade l’expresident espanyol Felipe Gonzá-lez que van tornar a fer bullir l’olla del pro-cés sobiranista. El clima s’ha enrarit –imés que ho farà– i ja es respiren els ai-res d’una campanya electoral que vaarrencar oficialment divendres passat,Diada de l’Onze de Setembre.

El compte enrere per a les eleccionsplebiscitàries ha començat i tots els ac-tors multipliquen les seves agendes perarribar amb el màxim de forces a unacita que, passi el que passi, serà deter-minant per a la història del país. Juntspel Sí, la llista unitària de CDC, ERC i lesentitats sobiranistes encapçalada perRaül Romeva, ha intensificat els seus ac-tes arreu del territori i ja ha aconseguitgairebé 90.000 “candidats” –així ano-mena la coalició els seus voluntaris–. Defet, ja s’ha marcat la fita d’arribar als100.000 abans de l’acte final de cam-

panya del 25S i, sobretot, d’aconseguirmés penetració a les ciutats de l’entornde Barcelona, on el ritme de “candidatspel Sí” no creix de la mateixa manera quea la resta del país.

Precisament són en aquestes ciutats onels partits del No –i els que no volen po-sicionar-se ni en un costat ni en l’altre– hancentrat i centraran les seves forces fins al27S. Saben que necessitaran una altaparticipació a l’àrea metropolitana per ob-tenir bons resultats. No en va han repetitper activa i per passiva que “cal anar a vo-tar”. Però, per si de cas les coses no els vanbé a les urnes, el PP ja s’ha afanyat a re-gistrar una proposició urgent al Congrésper reformar la llei perquè el TribunalConstitucional pugui ordenar una inha-bilitació exprés de Mas, si cal.

Amb aquesta legislació ad hoc, “la bro-ma s’ha acabat”, s’enorgullia recentmentXavier Garcia Albiol, candidat del PP, elmateix dia que una enquesta de la SERreflectia que a Espanya els ciutadans noho veuen precisament com una broma.De fet, la majoria d’espanyols creu queJunts pel Sí tirarà endavant el seu full deruta i declararà la independència de Ca-talunya si guanya el 27S. Que ho acon-segueixi dependrà de com acabi d’expli-car, durant la recta final, els avantatgesde l’estat propi i aclareixi dubtes, algunsdels quals repassem en aquesta pàgina.

» Comença el compte enrere per al 27S amb el clima enrarit i Junts pel Sí prement l’accelerador

10 preguntes amb resposta

ESTRUCTURESQUINS INSTRUMENTSD’ESTAT NECESSITARIACATALUNYA?Qualsevol Estat necessi-ta, per poder funcionar,

una sèrie d’estructures que el fan via-ble. Moltes d’elles ja existeixen, com lesforces de seguretat. La més prioritàriaés l’agència tributària, que hauria degestionar els impostos catalans. Pel quefa al model d’Estat, una República ésl’opció més compartida.

IMPOSTOSCOM FUNCIONARIA LA HISENDA PRÒPIA DE L’ESTAT CATALÀ?Catalunya ja disposa ac-tualment de l’AgènciaTributària de Catalunya

(ATC), que s’encarrega de gestionar elsimpostos que són competència de laGeneralitat. Per tant, l’estructura jaexisteix i només s’hauria d’assumir lagestió dels impostos que ara adminis-tra l’Estat espanyol, com l’IVA o l’IRPF.

ESPANYAQUINA RELACIÓ TINDRIEN CATALUNYA I ESPANYA?El nou Estat català man-tindria una relació veïnal

amb Espanya, com la que té ara Es-panya amb França o Portugal. Seriauna relació d’igualtat, de tu a tu. Comque Catalunya formaria part de l’espaiSchengen si continués a la Unió Euro-pea, no hi hauria cap mena de fronte-ra entre els dos estats.

UNIÓ EUROPEAEL NOU ESTAT CATALÀQUEDARIA FORA DE LAUNIÓ EUROPEA?La UE no disposa de capnorma específica que re-

guli la secessió interna, per la qual cosala permanència de Catalunya dins laUnió dependria d’una decisió essen-cialment política dels caps d’Estat i deGovern dels països membres. Per altrabanda, sortir de la UE no implica ha-ver d’abandonar l’euro.

EMPRESESQUÈ PASSARIA AMB LESMULTINACIONALS QUEHI HA A CATALUNYA?Si el nou Estat garantísla seguretat jurídica de

les empreses, una fiscalitat competiti-va i unes infraestructures de primer ni-vell, les multinacionals no tindriencap raó per marxar de Catalunya. Caltenir en compte que Barcelona està con-siderada una de les ciutats europeesmés atractiva per als negocis.

PENSIONSLES PENSIONS I LES PRESTACIONS D’ATURESTARIEN GARANTIDES?Segons els càlculs de laconselleria d’Economia,un Estat català indepen-

dent podria fer front perfectament a lespensions i a les prestacions d’atur. Ac-tualment, Catalunya aporta al voltantd’un 19% de les cotitzacions socials del’Estat espanyol i només rep, en con-trapartida, el 17% de les prestacions.

IMMIGRACIÓQUÈ PASSARIA AMB LESPERSONES QUE JA TENENDOBLE NACIONALITAT?Hi ha molts ciutadansestrangers que, al capd’un temps de residèn-

cia, han aconseguit la doble nacionali-tat: l’espanyola i la del seu país d’ori-gen. En un Estat català, la triple na-cionalitat seria possible jurídicamentsempre que les noves lleis i els tractatsentre estats ho permetessin.

LLENGUAEN QUINA SITUACIÓQUEDARIA EL CASTELLÀEN EL NOU ESTAT?En una Catalunya inde-pendent, el català pas-

saria a ser llengua d’Estat a tots els efec-tes i esdevindria la llengua comuna enl’espai públic. Pel que fa al castellà, i te-nint en compte que és la primera llen-gua de molts catalans, hauria de tenirun estatus de reconeixement especiala l’Estat català.

DOCUMENTSEL CARNET DE CONDUIRI ALTRES DOCUMENTSSEGUIRIEN SENT VÀLIDS?Després de la constituciódel nou Estat, s’haurien

de seguir aplicant les lleis espanyolesen certs àmbits per facilitar la transi-ció cap a la legislació pròpia. Per tant,tots els documents continuarien sentvàlids. De fet, ja s’està implantant elcarnet de conduir europeu, que facili-taria molt les coses.

BARÇAEN QUINA LLIGA JUGARIEN EL BARÇAI L’ESPANYOL?Jurídicament, les lliguessón creades per associa-

cions privades. Per tant, els dos equipscatalans podrien seguir jugant a laLliga de Futbol Professional (LFP) es-panyola sense cap impediment legal. Enaquest sentit, també podrien jugar aqualsevol altra lliga europea si ho vol-guessin i fossin acceptats.

L’hora de la veritat

AGENDA NACIONAL4“La CUP no fa-llarà. No anirem amb apriorismes ni ambcondicions impossibles de complir peracabar fugint. Si els nostres vots són ne-cessaris per fer una república catalana,hi seran”. Són paraules recents d’Anto-nio Baños, candidat de la CUP, un par-tit que podria acabar sent imprescindi-ble perquè el Sí aconsegueixi la majoriaabsoluta a les pròximes eleccions del 27S.Almenys així ho apunten les –semprepoc fiables– enquestes i així ho assumeix,“sense por”, la mateixa formació.

Darrerament, la CUP, a qui li pro-nostiquen uns resultats que quan es vapresentar per primer cop a les elec-

cions al Parlament de Catalunya l’any2012 no s’hauria ni imaginat, ha volgutdeixat clar que, si l’aritmètica ho fa ne-cessari, està disposada a donar suport aun govern de Junts pel Sí. Ara bé, sen-se formar-ne part ni investint Mas i sem-pre condicionant-ho a un projecte de“ruptura immediata” amb Espanya, a l'i-nici d'un procés constituent i a un pla dexoc social.

La formació de l’esquerra indepen-dentista ha tancat així un debat ques’havia creat durant l’estiu amb la vo-luntat de centrar-se ara, en paraules deBaños, en el que realment importa:“forçar aquest escenari de ruptura”.

La CUP apunta alt i estén la mà

Arnau NadeuBARCELONA

Page 5: Ciutat vella 51

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 17setembre 2015 líniaciutatvella.cat

Page 6: Ciutat vella 51

| 6Opiniólíniaciutatvella.cat 17 setembre 2015

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Ciutat Vella no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniaciutatvella.cat

Dipòsit legal: B.43220-2010

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars

Actualitat a la xarxa

#HiTornen

@RTapiasCors: El TC continua en campa-nya pel No a les eleccions del 27-S. Ara tocaatacar la Hisenda pròpia, estructura delnou Estat de Catalunya.

Acabo de fer cinquanta anys i enaquest mig segle no ha passat ni unany, ni un de sol, sense que el Go-vern espanyol no hagi emès una llei,o generat una política, en contra dela llengua i la cultura catalanes. Així,potser la pregunta correcta no és“per què hi ha tants catalans que novolen ser espanyols?”, sinó “per quèCatalunya encara segueix dinsd’Espanya?”.

Fins al segle XV les dues po-tències dominants de la penínsu-la Ibèrica eren Castella i Catalunya.Dos països molt diferents, tant perraons geogràfiques com políti-ques. A Castella, país interior i desecà, s’havia refermat el principiabsolutista segons el qual “la pa-raula del rei és llei”. En canvi, a laCatalunya mediterrània els mo-narques mantenien unes rela-cions molt més complexes amb lesinstitucions populars, com el Par-lament o les Corts. Com diria unobservador atònit, “per als catalansel rei només ho és in abstracto”,mentre que un altre explicariaque “les últimes Corts han deixatels catalans més repúblics queels anglesos”.

Al segle XV els dos països s’u-neixen per casament reial. Però calentendre-ho bé: no es fonen; lessobiranies respectives es mante-nen intactes. Catalans i castellanses deuen al mateix monarca, peròles atribucions d’aquest, almenysa Catalunya, continuen sent tan li-mitades com antigament. Amèri-ca esdevé una empresa puramentcastellana perquè, com que Cata-lunya és un regne a part, no tédrets. No hi ha “conquistadors” ca-talans.

Coincidint amb la unió dinàs-tica —oh, paradoxa!— s’inicia l’au-

tèntica rivalitat entre Castella i Ca-talunya. No pot ser de cap altramanera: es tracta de models po-lítics antipòdics. Els catalans noparticipen en l’empresa imperialcastellana. Les lleis de Barcelona,per exemple, impedeixen que el reirecluti catalans per lluitar fora deCatalunya. Així, Castella sosté ensolitari les guerres de Flandes,d’Amèrica. Els catalans són acu-sats d’insolidaris. Fins i tot el ma-teix Quevedo els tracta de “leprade tots els reis”. Però hi ha algunacosa més. Amb l’expulsió dels ju-eus el 1492 el regne necessita

buscar un substitut de l’“enemicinterior”. Sobre qui recaurà unacàrrega tan pesada? L’imaginaricol·lectiu espanyol que —avuidia!— es té dels catalans prové dellavors. El català com a criatura es-talviadora, però reservada; labo-riosa, però estranya. El català “feta la seva”, potser perquè parla unaltre idioma, i ho fa amb mala fe,perquè no entenguem el que pla-neja. Llest, o més aviat astut, peròegoista.

El difícil equilibri entre elsdos regnes acaba el 1700, ambl’esclat de la Guerra de SuccessióEspanyola. En realitat es tractad’un conflicte a escala europea en-

tre les dues potències del mo-ment: França i Anglaterra. Elscontendents busquen aliats; Cas-tella s’alia amb França, Catalunya,amb Anglaterra. En els camps debatalla europeus es lluita pel pre-domini continental; a Espanya ésuna lluita a mort. Els catalans sa-ben que si els seus enemics ab-solutistes vencen serà el final deles seves institucions. No és unaguerra ètnica, sinó de projectespolítics, la qual cosa permetràals individus creuar les línies: elsdirigents catalans trien com acomandant militar de les sevestropes un castellà.

La guerra és ferotge. I el 1713,per interessos polítics, Anglater-ra abandona Catalunya a la sevasort. Aïllada, Barcelona resisteix unany sencer de setge. Es rendeix el1714, després d’un terrible assalten el qual moren milers de civilsi soldats. És un 11 de setembre: ac-tualment el dia nacional de Cata-lunya, la Diada. Però si la lluita vaser ferotge, la repressió encara hoserà més. S’anul·len les institu-cions, es prohibeix la llengua,s’incendien dotzenes i dotzenes delocalitats. Tres-cents anys des-prés encara esglaia la correspon-dència dels oficials castellans:“Hauríem de penjar-los a tots” es-criu un comandant a Madrid,“per desgràcia no podrà ser: ensfalten forques”.

A partir del 1714, Espanyadeixa de ser un estat confederalper convertir-se en el que encaraés: un projecte de matriu estric-tament castellana. I, tanmateix,cada vegada que s’ha proclamatuna república, o ha mort un dic-tador, és a dir, a cada onada de-mocràtica, Catalunya ha anat al

capdavant de les ànsies de lli-bertat col·lectiva. Fins avui.

Avui una majoria de catalanscomença a entendre que és im-possible ser catalans dins d’Es-panya. El poder polític espany-ol és, simplement, massa infle-xible, massa intolerant. La ca-talanitat es continua visualitzantcom un element patogen, un tu-mor. Madrid ni tan sols ho ocul-ta: “El nostre objectiu”, va pro-clamar recentment el seu mi-nistre de cultura, “consisteix aespanyolitzar els nens catalans”.

Catalunya viu un procés demobilització social extraordi-nari, inspirat en Mandela, enGhandi. La seva demanda? Quela societat catalana pugui deci-dir lliurement el seu futur, unacosa que les lleis espanyolesimpedeixen. No hi ha contra-oferta: Espanya s’ha limitat aatemorir la societat catalana, aacusar els seus líders de “na-zis” –per delirant que sembli, ésaixí– i a brandir l’amenaça d’ex-clusió de la Unió Europea. Peròsi la UE ha fet tot el possible permantenir en el seu si un estat

llast i fallit com Grècia, per quèhauria d’expulsar Catalunya,un país pròsper, ferotgementeuropeista, contribuent net ique acull tantes empreses eu-ropees? Quin mal ha fet Cata-lunya? Reivindicar el principidemocràtic?

El 1714 Anglaterra es va sen-tir culpable d’haver abandonat elscatalans a un destí tan atroç, i aLondres va aparèixer un mani-fest, The Deplorable History ofthe Catalans. Avui dia el que méstem Madrid és que un poder su-perior l’obligui a negociar amb elscatalans. I això només ho acon-seguirà una opinió pública eu-ropea informada. Si us plau, in-formeu-vos. El que està passanta Catalunya és magnífic. Una re-volució cívica, una renovació de-mocràtica. I escolteu totes lesparts, no només els altaveus deMadrid. I, potser llavors, per fi, lahistòria catalana deixarà de serdeplorable. I la d’Europa unamica més admirable.

Article publicat al blog @ElNacionalcat.

“El que està passantés magnífic. Unarevolució cívica,una renovaciódemocràtica”

Un diari plural

4La deplorable història dels catalansper Albert Sánchez Piñol, escriptor

#TalComRaja

@pauvillanueva1: Que Espanya és anti-catalanista ho demostren els xiulets al fut-bolista Gerard Piqué, que li dediquen vagion vagi.

#Benvinguts

@vpartal: Que diu El País que la crisi delsrefugiats 'obliga' a bombardejar Síria. Pen-sava que només s'havien tornat bojos ambnosaltres...

Page 7: Ciutat vella 51

7 | 17setembre 2015 líniaciutatvella.cat

Un diari obert

Aquesta és una carta de resposta a la se-nyora Mari Carmen Lozano, que re-centment titulava la seva opinió enaquest diari amb un “No sóc indepen-dentista”. Em permeto dir-li que jo sócindependentista des que tinc ús deraó –posem a mitjans dels anys 80–,quan ser-ho era una cosa més que mi-noritària, i fins i tot criminalitzada pel ci-nisme de l’Estat, que utilitzava el pati-ment de la violència al País Basc per des-acreditar qualsevol crítica a la Consti-tució del 1978 que, no ho oblidem, foufruit d’un pacte entre la part més mo-derada de l’oposició antifranquista i elrègim de l’infame Generalísimo.

Però no tot ens separa amb la MariCarmen. Veig que la preocupen força elsproblemes socials que estem vivint: a mitambé. Però com es poden fer polítiquespal·liatives als barris, per exemple, si cí-nicament el govern espanyol usa el quèens deu com una aixeta que tanca i obresegons el grau de submissió dels cata-lans? Com podem repartir si no tenimles claus de la caixa?

De tota manera, crec que s’equivo-ca en una qüestió de prioritats. A tothomli agrada la pela, a Catalunya i a laXina, però l’independentisme no hatingut com a principal motor una avidesade tenir més diners pel sol fet de tenir-ne, sinó, principalment, per una qües-tió de dignitat. Molts països pobres hanpreferit ser pobres però independents,que la colònia d’un país suposadamentric. El problema del maltractament eco-

nòmic rau en un problema de mal go-vern; allò que, per exemple, va empènyerles Set Colònies de Nord-amèrica a re-bel·lar-se contra la Gran Bretanya.

No aspirem tots a ser rics, però elsindependentistes aspirem a ser lliures.Quan ningú parlava de l’espoli fiscal del’Estat envers Catalunya –i la resta delsPaïsos Catalans–, jo ja volia alliberar-me’n perquè gent com Vidal-Quadrasno tingués un Estat al darrere que li fesla gara-gara. La llengua i la cultura prò-pies són un luxe de rics? És un luxe sercom hom és?

La Mari Carmen té un fixamentamb l’actual president de la Generalitat.He de dir-li que jo no he votat mai a CiU.I perquè hi ha CDC a Junts pel Sí vota-ré a la CUP, com ja vaig fer a les anteriorsautonòmiques.

Sobre la qüestió de Catalunya com aterra d’acollida, sempre ho ha estat, i hoha demostrat oferint assistència sanitàriaals ciutadans sense papers, desobeint Es-panya en aquest aspecte, que fins i totaixò retallà. Espanya sí que no és terrad’acollida: que li preguntin a la ciutadanabrasilera, senyora d’edat i de professiómetgessa, que la policia espanyola va re-tenir com una terrorista a Barajas. Ar-ran d’això el govern brasiler va aplicarla llei de la reciprocitat, fent-me les miltraves burocràtiques a mi per culpa dela inèpcia diplomàtica espanyola. Peròno en culpo pas al Brasil: el prepotentsempre troba algú que no vol acotar elcap i li acaba parant els peus.

4Catalunya, terra d’acollidaper Xavier Vilaró

Opinió en 140 caràcters

@jordipueyo: No em puc creure això del’article de "El Pablo Iglesias britànico". Nom'ho puc creure. Hi havia emperadors ro-mans amb menys ego que ell.

@Xquet: Casillas sobre els xiulets a Piqué:"Intentaremos corregir algún defecto quepueda tener Piqué". Què es pensen, que téuna malaltia?

@CarlesVinyas: Clubs com el Bayern,Celtic, Schalke 04, St. Pauli s'estan moventper ajudar els refugiats. Aquí sembla quequeda molt lluny... No són valors?

Podem mobilitzar les energies de tantsjoves per la solidaritat davant els con-flict es que vivim a Europa. I crear unservei civil de la generació actual de jo-ves europeus i europees per tal d’aco-llir i estar en primera línia d’atenció da-vant l’onada de refugiats de la guerrade Síria i de l’Estat Islàmic ; de tantespersones en situació de pobresa i atur,davant la crisi ambiental i energèticaque el canvi climàtic i el consum ir-responsable propiciarà, etcètera.

Tenim l’oportunitat de recuperaruna idea d’Europa propera i ciutada-na. Podem seguir la idea mobilitzadoradel president Kennedy quan va crearels Cossos de Pau, un servei civil pera joves, que va desplegar i desplegapels cincs continents joves nord-ame-ricans moguts pels ideals de la co-operació, l’ajuda ambiental, l’educació,la Solidaritat, la Pau. En altres coor-denades, també les brigades mèdiquesprotagonitzen missions humanitàriesrellevants.

Veiem que els estats europeus nosón capaços de gestionar amb huma-nitat la crisi dels refugiats –i la finan-cera, i d’altres–. I veiem com les urbs,com les Ciutats pel Bé Comú que les al-caldesses de Barcelona i Madrid, AdaColau i Manuela Carmena encapçalen,

es posen davant de la Solidaritat i dela gestió de la qüestió. I en xarxa ambciutats com París, Lesbos o Lampe-dusa.

Barcelona ja va crear el districte 11èdavant els bombardeigs a Sarajevoamb l’alcaldia de Pasqual Maragall. I ntuïa el futur: l’Europa de les Ciutats;les Ciutats i els Governs Locals Unitsen l’àmbit mundial.

Davant de l’Europa reduïda a càl-culs estatals, a finances que asfixien lavida quotidiana, necessitem de baix adalt, que hi arribi l’alè democràtic. Lacrisi dels drets humans que suposal’Estat Islàmic a les portes d’Europa,requereix una resposta política, tam-bé militar, i sobretot una mobilitzaciódels joves europeus sense precedents, fent un pas en davant amb els seus bra-ços, c ap i cor: ho demana l'hora .

La Unió Europea i el Consell d'Eu-ropa compt en amb programes d’in-tercanvi, voluntariat i mobilitat. Ambnormativa i trajectòria al servei delsDrets Humans. Podem ara aprofitarels recursos i organitzar la solidaritatdes de les ciutats, des d’on podem mi-llorar el món. Ciutats mobilitzades, de-mocràtiques, amb estratègies i ob-jectius compartits, elaborats entretots i totes. Som-hi!

4Cossos de solidaritatper Josep Xurigué (@josepxurigue), doctor en Ciències Polítiques (UAB)

Envia’ns les teves cartes a: [email protected]

Page 8: Ciutat vella 51

17 setembre 2015

Ciutat Vella| 8

líniaciutatvella.cat

Desenes de veïns de la Barcelo-neta van tornar a sortir al carrerel passat dia 4 de setembre perclamar un cop més contra els pi-sos turístics que hi ha al barri ique, com han denunciat des defa temps, veuen com els princi-pals culpables de l’incivisme i del’increment de preus que patei-xen els habitatges.

Agrupats al voltant de la pla-taforma la Barceloneta DiuProu, els veïns van recórrer di-ferents carrers del barri i es vanaturar davant de les seus de lesempreses Airbnb i Booking, quelloguen pisos turístics. Durant lamarxa es van poder llegir pan-cartes dels manifestants contraaquestes empreses, a qui aquestsveïns consideren els causantsoriginaris de la situació que de-nuncien.

Lluís Armengol, membre dela Barceloneta diu Prou, explicaa Línia Ciutat Vella que aques-tes empreses “són les grans res-ponsables del procés especula-tiu que pateix el barri”. “No estracta només de l’incivisme, elproblema més greu és el creixe-ment especulatiu de l’habitatge,que acabava provocant que espaguin 800 euros per 30 metresquadrats”.

CRÍTIQUES AL NOU GOVERNArmengol es mostra crític ambla gestió de la problemàtica queestà fent el nou govern. “No es-tem gens contents amb la sevaactitud. Vam fer dues reunions

fa un mes però en vam demanaruna tercera i no ens han con-testat ni ens envien els actes deles reunions que hem fet. És ve-ritat que han pres un parell demesures, però estem esperantles multes a Airbnb”.

La crítica d’Armengol va di-rigida sobretot a la relació que laplataforma manté amb l’Ajun-

tament. “A nivell de contactesestem molt pitjor que amb l’an-terior govern. Abans hi haviaconverses cada dues setmanes iara no. A l’alcaldessa no l’hem nivist, estem molt decebuts”, la-menta Armengol. Per últim, i deforma contundent, conclou el se-

güent: “Volem l’abolició de totsels pisos turístics. Els legals i elsil·legals”.

LA VERSIÓ DEL DISTRICTEPer la seva banda, fonts del Dis-tricte expliquen a aquesta pu-blicació que “des d’un primermoment ja es va deixar clar queel concepte per encarar aques-ta problemàtica no era fer-ne unseguiment continu” i recordenque “ja s’han anat prenent me-sures, com ara la condonaciód’un 80% de les multes per aaquells propietaris de pisos il·le-gals que cedeixin el pis duranttres anys per a lloguer social d’e-mergència”.

D’altra banda, les mateixesfonts admeten que hi ha una ter-cera reunió demanada per laBarceloneta Diu Prou però quede moment no s’ha pogut cele-brar “per qüestions d’agenda”.Per últim, recorden que “conti-nuem amb el diàleg i s’aniranprenent noves mesures per so-lucionar el problema”.

Els veïns demanen “l’abolició” dels pisos turístics. Foto: Twitter

Els veïns de la Barceloneta tornena clamar contra els pisos turístics» La manifestació veïnal va fer parada a les seus d’Airbnb i Booking» Es mostren “decebuts” amb l’actitud del nou govern municipal

Antonia San Juan estrena una comèdia a la Sala Barts

TEATRE4Lo malo de ser per-fecto. Aquest és el nom de la co-mèdia que abans-d’ahir es va es-trenar a la Sala Barts amb l’ac-triu espanyola Antonia San Juanal capdavant i que es mantindràa la cartellera fins al pròxim 30de setembre.

L’obra és una comèdia agu-da que combina humor i diàlegspunyents plens d’ironia i sar-casme en un text ple de sorpre-ses sobre la parella, l’amistat, laseducció i la família en què l’es-perit de la directora es deixa en-treveure en cada paraula, en

cada gest i fins i tot en cada si-lenci. Traça quatre històries di-ferents que expliquen la històriad’una parella que es coneixen através de les xarxes socials, lad’uns drogoaddictes, la d’unsgermans que es retroben i lad’un grup de gent que de la dè-cada dels 50 del segle XX queparlen del futur.

Tot això es combina a laperfecció amb cançons en di-recte que Antonia San Juan en-llaça d’una manera encertada,interpretades per l’autor i can-tant Félix Navarro.

Sancionen els restauradorsamb terrassa de la Boqueria

NORMATIVA4Una desena derestauradors dels porxos del Mer-cat de la Boqueria han estat san-cionats recentment per l’Ajunta-ment per tenir terrasses sense lli-cències, segons ha anunciat BTV.

Aquests negocis estan ubi-cats als espais que molts para-distes del mercat feien servir coma magatzems, però havien estatreconvertits com espais de de-gustació. Es tracta d’una apostaque permet a aquests restaura-dors aprofitar i treure més ren-diment del potencial turístic queté la zona.

Les multes, segons la infor-mació de BTV, ja han arribat alspropietaris d’aquests espais i esdeuen a inspeccions fetes du-rant els mesos de juny i juliol. Elsafectats no descarten que el nom-bre de sancions sigui més elevat,ja que més endavant hi ha hagutmés inspeccions però de mo-ment ja han presentat els recur-sos corresponents.

Tot i això, recorden que tenienun compromís amb el governanterior de poder tenir aquestesterrasses a canvi de rehabilitar elperímetre del mercat.

Albert RibasLA BARCELONETA

Des del Districte recorden que ja

s’han pres mesures ique n’hi haurà més

Imatge dels tres protagonistes d’aquesta comèdia. Foto: Arxiu

Símbol | El Museu d’Història mostra l’estelada més antigaEl Museu d’Història de Catalunya ha incorporat a la seva col·lecció l’estelada més antiga conservada aCatalunya, que es podrà veure fins a finals d’any. Es tracta d’un exemplar de 1915 del qual només n’ha

perviscut el terç superior (80x172 cm). La hipòtesi més plausible respecte el seu origen és que pertanyiaal voluntari Camil Campanyà i Mas, que va morir al camp de batalla a França durant la Gran Guerra.

Page 9: Ciutat vella 51

9 | Ciutat Vella líniaciutatvella.cat17setembre 2015

La llibreria ‘Negra y Criminal’tancarà el 3 d’octubre

NARRATIVA4El 3 d’octubretancarà la llibreria Negra y Cri-minal després de gairebé 13anys oberta, durant els qualss’ha convertit en tota una refe-rència del gènere.

Els seus responsables, PacoCamarasa i Montse Clavé, ar-gumenten la decisió per la bai-xada de vendes, malgrat la bonasalut que travessa de la novel·lanegra. “Ja no som necessaris”,afirmen en un comunicat.

La davallada de vendes esprodueix a causa de diversosfactors, entre els quals, la ubi-cació de la llibreria, a la Barce-

loneta, allunyada del centre co-mercial de la ciutat, i perquè enposar-se de moda el gènere, elsllibres es troben més fàcilmenten altres establiments. “Negray Criminal es va crear amb dosllibreters il·lusionats i es tancaamb dos llibreters que seguirantenint projectes que els il·lusio-nin”, assenyalen.

En aquest sentit, Camarasai Clavé continuaran treballantper divulgar la novel·la negra.De fet, en el local de Negra yCriminal, que és de propietat,de moment hi seguirà el club delectura.

Un petit gest, però molt signifi-catiu. Així es podria descriure laneteja dels fons marí de la Bar-celoneta que diumenge passat aprimera hora del matí van dur aterme una vintena de voluntaris.

Es tracta d’una iniciativa di-fosa a través de les xarxes so-cials, que ja s’havia fet en ante-riors ocasions, i que promou

l’empresa Yotuba, que es dedi-ca a organitzar excursions d’im-mersió.

Els voluntaris es van dividiren tres grups. N’hi havia un for-mat per esportistes d’apnea ques’encarregava de recollir la bros-sa a tres o quatre metres deprofunditat, un altre grup quetraslladava els residus fins a lavora de la platja i l’últim col·lo-cava tots els residus en un con-tenidor.

Des de l’organització d’a-questa iniciativa expliquen que

el seu principal objectiu és“conscienciar a la població de lanecessitat de preservar la di-versitat de flora i fauna queacull el litoral barceloní”.

Per últim, afegeixen que l’ac-tivitat, a part de “suposar un es-talvi de costos en la recollida deresidus”, també serveix per “re-vestir de consciència mediam-biental activitats esportives comla immersió i la natació i mante-nir net el nostre mar”. Els orga-nitzadors tenen previst repetir ala Mar Bella a principis d’octubre.

Imatge d’un grup de voluntaris duent a terme la seva tasca de neteja del fons marí. Foto: Yotuba

Un grup de voluntaris neteja el fons marí de la Barceloneta

RedaccióLA BARCELONETA

Page 10: Ciutat vella 51

17 setembre 2015

Comerç| 10

líniaciutatvella.cat

La Unió de Consumidors de Ca-talunya (UCC) ha alertat del”desconeixement total” dels pre-judicis, efectes i conseqüènciesdel top manta. Ho ha fet en unestudi on s’indica que prop de lameitat dels consumidors –enconcret el 41%–, reconeix havercomprat “alguna vegada” al topmanta, mentre que el 84% as-senyala que algú del seu entornho ha fet en alguna ocasió.Aquestes dades es desprenend’una enquesta realitzada a gai-rebé 400 persones a Barcelona,en el marc del projecte Passa delTop Manta.

L’estudi de la UCC tambédestaca que el 76% dels clientsdel top manta no saben on vana parar els diners que paguen, iel 81% desconeixen de quin país

procedeixen els articles que com-pren –l’altre 19% considera queprovenen de la Xina–.

Amb tot, la majoria dels con-sumidors del top manta ho són“pel preu del producte” –un80%–, segons l’estudi, el qualdestaca un curiós 16% que adqui-reixen aquests articles “per la sevautilitat”. Tanmateix, un 74% “co-neix els prejudicis de comprar” altop manta, tot i seguir fent-ho.

Per altra banda, una dadaque “sorprèn” a la UCC és que el29% dels enquestats creuen que“els productes del top manta nocomporten cap risc” per a laseva salut.

Amb aquestes estadístiques ala mà, la UCC vol difondre “totsi cadascun d’aquests aspectes”per tal que el consumidor “esti-gui totalment informat” i no re-alitzi “compres il·legals”.

S’han realitzat unes 400 enquestes per a l’estudi. Foto: Arxiu

Un 40% dels barcelonins hancomprat algun cop al top manta» Un estudi de la Unió de Consumidors alerta del “desconeixementtotal” dels consumidors sobre les conseqüències d’aquest fenomen

Creix el projecte de botigues del districte a la xarxa

INNOVACIÓ4El nombre de bo-tigues adherides als nous websde comerç dels barris del Ravali Sant Pere i Santa Caterina jaarriba a les 800. En concret, 500són del Raval i 300 de SantPere i Santa Caterina. Les pàgi-nes web va arrencar a finals delmes de juliol, i l’objectiu és queel nombre d’establiments co-mercials registrats en ells creixi.

El projecte consisteix en pro-porcionar a la ciutadania unaeina útil i àgil per saber on com-prar dins d’aquests barris. Elswebs, per altra banda, destaca-ran comerços implicats en pro-jectes de dinamització social,

inclusió o accions educatives iambientals.

Aquesta iniciativa està im-pulsada per l’Ajuntament, a tra-vés del Districte i del Comissio-nat de Comerç, Consum i Mer-cats, i està emmarcat en el pro-jecte Treball als barris, el qualvol impulsar activitats diversesa diferents zones de la ciutat al-hora que es promociona l’acti-vitat econòmica.

Els webs tenen una estruc-tura de cercador on es pot bus-car informació de les botiguesadherides, com ara la seva adre-ça, productes i activitat comer-cial a la qual es dedica.

FORMACIÓ4Setembre no ésnomés un mes de tornada al’escola per als petits i els joves.Per tercer any consecutiu, els co-merciants també tornaran aclasse amb l’Obert al Futur, elprograma de formació i suportal comerç barceloní que ofereixtallers adaptats a les necessitatsdel sector.

Aquesta iniciativa, impul-sada per l’Ajuntament, constade càpsules i tallers formatiusgratuïts d’unes tres hores de

durada que s’impartiran als 10districtes de la ciutat i als mer-cats municipals, en horarisadaptats per fer-los compatiblesamb la jornada laboral dels bo-tiguers.

Algunes de les càpsules for-matives que ofereix aquest pro-grama tracten temàtiques comara la presència a la xarxa delsestabliments comercials, estra-tègies de màrqueting, eines degestió empresarial o com millo-rar l’experiència de compra dels

clients. Les inscripcions per par-ticipar estan obertes, i cal fer-lesal web bcn.cat/obertalfutur.

Alguns dels cursos que s’o-feriran al districte són un perquèels botiguers aprenguin a ferservir Instagram i Facebook, unaltre de decoració d’aparadorsd’hivern, un per aprendre a em-bolicar els regals de forma cre-ativa –ara que s’apropa la cam-panya de Nadal– i un altre perposicionar un comerç als nave-gadors web, entre altres.

RedaccióCIUTAT VELLA

Imatge d’un dels dos webs de comerç. Foto: Ajuntament

Els botiguers tornen a l’escola

L’Obert al Futur és un programa gratuït. Foto: Ajuntament

Gastronomia | Tast de Nit al Mercat de la BarcelonetaEn el marc de la Festa Major de la Barceloneta, el mercat del barri celebrarà

el pròxim dissabte 26 el seu tradicional Tast de Nit, una vetllada durant la qual aquest equipament obrirà les seves portes als veïns i veïnes perquè

el coneguin i puguin degustar les creacions dels paradistes del mercat.

Page 11: Ciutat vella 51

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8811 | 17setembre 2015 líniaciutatvella.cat

Page 12: Ciutat vella 51

17 setembre 2015

Esports| 12

líniaciutatvella.cat

Per 88a ocasió, centenars denedadors van prendre la sortidaa la Travessia nedant al Port elpassat diumenge, una prova or-ganitzada pel Club Atlètic-Bar-celoneta consistent en sis cate-gories de diferents distàncies.

En la categoria de Gran Fons,la novetat de l’edició d’enguanyamb cinc quilòmetres de reco-rregut, els nedadors AntonioArroyo –de l’Atlètic-Barcelone-ta– i Aïda Bertran –del Medite-rrani– van endur-se la victòria,amb un temps de 57 minuts i setsegons i 58 minuts i tres se-gons, respectivament. En aques-ta categoria hi van participarun total de 22 nedadors.

L’altra novetat d’aquesta edi-ció va ser el canvi d’ubicació dela prova esportiva al Moll Bosch,

una decisió que, segons els or-ganitzadors, “ha estat claramentun èxit”.

Pel que fa a la categoria deMig Fons, de 2,5 quilòmetres,Oriol Moreno i Paula Gil es vanendur la victòria, mentre que aInfantil –un quilòmetre vanguanyar Pol Roch i Laia Martí.En la modalitat Menor, Ainhoa

Valls i Fernando Tellechea vanocupar la primera posició delsseus respectius podis, mentreque en Màster, Mario Guillén iSabina Martínez van triomfar enMàster.

A banda, hi va haver unacursa per a persones amb disca-pacitat de 400 metres, domina-da per Pau Majo i Vanessa López.

Imatge de la sortida de la prova infantil. Foto: CNAB

Arroyo i Bertran guanyen la 88a Travessia nedant al Port» La cursa va tenir 340 participants, 200 menys que l’any passat» Enguany hi ha hagut una nova categoria de cinc quilòmetres

David Martínez i Hasna Bahomguanyen la Cursa de la Mercè

ATLETISME4Diumenge passatmés de 14.000 atletes van omplirels carrers de la ciutat per dispu-tar la 37a edició de la Cursa de laMercè, que es van adjudicar el ba-genc David Martínez, del ClubAtlètic Manresa, i la barceloninad’origen marroquí Hasna Ba-hom, del Club La Sansi.

Martínez va formar part delgrup capdavanter amb algunsdels favorits per guanyar la pro-va, com Driss Lakhouaja o Kha-lid Merroune, però un canvi de rit-

me al darrer quilòmetre li va ser-vir per ser el més ràpid i creuar lameta en 30 minuts i 50 segons.Lakhouaja va ser segon i Me-rroune va completar el podi.

Per la seva banda, Bahom vaaconseguir la seva tercera victò-ria consecutiva –la sisena en to-tal–, i es consolida com una de lesfondistes del moment. Bahomva aturar el cronòmetre en els 37minuts i 53 segons, i va superar enmés de mig minut una de les fon-distes del moment, Enka Viñas.

Tot a punt per a l’inici de la temporada de waterpolo

WATERPOLO4L’octubre ja és atocar, i els dos colossos del wa-terpolo de Ciutat Vella, l’Atlètic-Barceloneta i el CN Barcelona, jatreballen per preparar l’inici dela temporada regular.

En aquest sentit, el Barcelo-neta ja coneix els seus rivals a laChampions, una competició ta-lismà en els últims anys per alsmariners, que la van guanyarl’any passat i van aconseguirbronze el 2013 i en la darrera edi-

ció. Els de Martín s’enfrontarana l’Eger hongarès, l’Olympiacosgrec, l’Spandau 04 alemany idos rivals més que sortiran de lesrondes preliminars que encaras’han de disputar. Els marinersdebutaran a la competició euro-pea el 28 d’octubre.

A la lliga, el Barceloneta ju-garà el primer partit a casa con-tra el Medi, mentre que el CNBarcelona ho farà a casa del SantAndreu, tots dos el 3 d’octubre.

Els Txarango seran els padrinsde Ciutat Vella al Correbarri

CURSA4La banda Txarangoserà l’encarregada de represen-tar Ciutat Vella al Correbarri, lacursa que enfrontarà els 10 dis-trictes de Barcelona el pròximdiumenge 4 d’octubre.

Aquesta cursa travessarà granpart del districte en un recorre-gut de 10 quilòmetres que, ambel palmarès a la mà, sembla fet amida per a Sant Martí, l’únic dis-tricte que ha guanyat les quatreedicions de la carrera.

A hores d’ara, el percentatged’inscrits a la prova és superiorjustament al districte de SantMartí, que aporta el 18% dels co-rredors ja apuntats. El segueix eldistricte de l’Eixample, amb el17% d’inscrits.

La cursa està patrocinadaper Estrella Damm i organitza-da per l’Atlètic-Barceloneta iGaudium Sports, amb la col·la-boració de l’Ajuntament i delPort de Barcelona.

RedaccióCIUTAT VELLA

Bahom creua la meta a l’avinguda Maria Cristina. Foto: Facebook

Lleure | Torna la Festa del FitnessAquest dissabte, a partir de dos quarts d’onze del matí, l’avinguda de Maria Cristinaes convertirà en l’escenari d’una nova edició de la Festa del Fitness. Es tracta d’una

classe magistral al carrer que durarà 45 minuts i que un any més aplegarà milers de persones a les Fonts de Montjuïc, on podran participar en exhibicions de zumba.

Page 13: Ciutat vella 51

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8813 | 17setembre 2015 líniaciutatvella.cat

Page 14: Ciutat vella 51

| 14Agendalíniaciutatvella.cat 17 setembre 2015

[email protected]

AGENDA MENSUALDIJOUS 24 DE SETEMBRE19:00 Projecció del documental Pis Pilot Medellin-

Barcelona, una iniciativa vinculada a l’expo-sició del mateix nom, un projecte entre lesdues ciutats. / CCCB.

DIUMENGE 20 DE SETEMBRE10:00 En el marc del Dia Mundial contra l’Alz-

heimer, la Fundació Pasqual Maragall orga-nitza l’acte Cada pas compta, una jornada quepromou l’activitat física com una eina clau perlluitar contra la malaltia. / Parc de Recerca Bio-mèdica (Hospital del Mar).

DIJOUS 8 D’OCTUBRE11:30-13:00Xerrada Fem tribu al Raval, a càrrec

del Grup de Criança i Acompanyament, vol serun espai d’escolta i respecte per a totes les fa-mílies del barri. / Centre cívic Drassanes.

A PARTIR DE L’1 D’OCTUBREMatí-Tarda Rovira Beleta, més enllà de Los Ta-

rantos. Exposició que representa un recorre-gut pel món de la pel·lícula, nominada a l’Òs-car, Los Tarantos, protagonitzada per CarmenAmaya. / Filmoteca de Catalunya.

FINS A L’11 D’OCTUBREMatí-Tarda Exposició al Cercle Artístic de Sant

Lluc, una mostra que premia els socis de l’en-titat ensenyant la seva obra col·lectiva. / Mu-seu Europeu d’Art Modern.

DIMARTS 13 D’OCTUBRE18:00 El Tabalet. Una activitat a càrrec de Jor-

di López, integrant de la Tresca i la Verdesca.S’explicarà aquest conte amb cançons popularsi del grup Ara Va de Bo. / Biblioteca Gòtic.

DIMECRES 14 D’OCTUBRE18:00 Llibres a escena: El gripau babau, una his-

tòria a càrrec de la Companyia La Sal, i ques’organitza en el marc de les activitats de fo-ment de la lectura del programa Lletra Pe-tita. / Biblioteca Barceloneta.

DIMECRES 7 D’OCTUBRE12:00 Partit de waterpolo entre el CN Barcelo-

na i el CN Sant Feliu, corresponent a la segonajornada de Divisió d’Honor. / Nova Escullera.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Taller infantil que posa especial èm-fasi en la creativitat infantil, mitjançantun joc creat per a l’ocasió. / Museu Eu-ropeu d’Art Modern.

Creativit-Artal Museu d’Art ModernDg. 20 de setembre a les 12:00

Sisena temporada de Flux Club, un clubde vídeo amb una periodicitat quin-zenal que pretén reflectir la vitalitat delvídeo de creació de la ciutat de Bar-celona. A càrrec d’Habitual VideoTeam. / Antic Teatre.

Projeccions i col·loquisFlux Club

Dm. 9 d’abril a les 18:00

Una oportunitat per poder conèixer perdins aquest emblemàtic edifici queaplega gran part de la història de la ciu-tat i del país. / Arxiu Històric de Bar-celona.

Portes obertes a l’ArxiuHistòric de BarcelonaDel 18 al 23 de setembre

El derbi barceloní serà un dels en-frontaments més destacats de la pri-mera jornada de la lliga de Divisiód’Honor del waterpolo estatal. / SantSebastià.

Partit de waterpoloBarceloneta-Mediterrani

Ds. 3 d’octubre a les 12:45

Page 15: Ciutat vella 51

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8815 | 17setembre 2015 líniaciutatvella.cat

Page 16: Ciutat vella 51

| 16 17 setembre 2015líniaciutatvella.cat Pròxima edició: 30 d’octubre