Ciutat vella 48

“No valen segons quines demagògies i populismes que ensporten al desastre”

Entrevista a Xavier TriasAlcalde de Barcelona i candidat de CiU

Una operació antidroga acabaamb 55 detinguts al districte

La xarxa, formada per pakistanesos que venien llaunes de cervesa, operava als barris del Raval i el Gòtic pàg 10

Anàlisi pàg 3Comença el compteenrere per a les eleccionsmunicipals de diumenge

Cultura pàg 10Plácido Domingo assisteix altret de sortida de la campanyade micromecenatge del Liceu

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

barcelonalíniaciutatvella

liniaciutatvella.cat · 19/05/2015 · Núm.48 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals

pàgs 12 i 13

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 19 maig 2015líniaciutatvella.cat

3 | Anàlisi 19 maig 2015 líniaciutatvella.cat

Compte enrere. Queda molt pocperquè els barcelonins s’acostina les urnes per triar el nou alcal-de o alcaldessa de la ciutat. I al-calde o alcaldessa no és una pi-cada d’ullet a les noves formes dellenguatge políticament correcte,sinó una realitat. Trias o Colau.D’aquests dos noms sortirà lapersona que dirigirà la ciutat elspròxims quatre anys.

El frec a frec entre l’actualbatlle convergent, que fa quatreanys va trencar l’hegemonia so-cialista, i l’aspirant al tro, l’exlíderde la PAH i cap de llista de la can-didatura Barcelona en Comú, estàmarcant la campanya electoral.Tant l’un com l’altre saben que la

victòria recaurà en un dels dos. NiBosch (ERC), ni Collboni (PSC), niFernández Díaz (PP), ni Mejías(Ciutadans) ni Lecha (CUP) sem-blen tenir cap possibilitat de guan-yar les eleccions. Almenys així hoapunten les enquestes.

Això ha provocat que en els da-rrers dies la campanya s’hagi en-durit. Especialment contundentshan estat les paraules de Colau,que ha qualificat en diverses oca-sions de “mafiosa” la gestió de l’ac-tual alcalde. Fa poc, la número 1 deBarcelona en Comú va acusar, enuna entrevista a Catalunya Ràdio,a “la família” de Xavier Triasd’haver-se “enriquit” gràcies als go-verns de Jordi Pujol. Al mateixtemps, però, va assegurar que noés que Trias sigui “un mafiós”, sinóque “hi ha formes de fer políticamafioses”, que també inclouen, se-gons Colau, el PP i el PSC. “Mai fa-

ria acusacions personals sense te-nir proves de res. Jo no he fet acu-sacions personals. Dic que hi hauna forma de fer política mafiosa.CiU té tants casos de corrupció quela ciutadania hem perdut el comp-te”, va concloure Colau.

L’ofensiva de la líder de Bar-celona en Comú ha provocat queTrias no s’hagi quedat callat. L’ac-tual batlle, en una entrevista aRNE, va lamentar recentment“l’insult fàcil” de Colau. Una set-

mana abans, el polític convergentva afirmar en un acte a la TorreCollserola, fent referència a un mí-ting de Colau celebrat a Nou Ba-rris al costat del líder de PodemosPablo Iglesias, que “és lamentableque una persona que aspira al'alcaldia de Barcelona es dediquia insultar els adversaris comaquesta senyora va fer ahir a NouBarris”. Trias els va acusar a totsdos de “generar odi”.

PROCÉS SOBIRANISTATothom és conscient que les mu-nicipals barcelonines també tenenla seva dimensió nacional. El rumbdel procés sobiranista, tot i que elseu èxit o fracàs depèn principal-ment dels polítics independen-tistes que hi ha al Parlament, potvariar segons qui governi la ciutat.

Malgrat que l’alcalde Triass’ha encarregat de recordar que

aquestes eleccions només sónmunicipals, també ha deixatclar –en una entrevista a aques-ta publicació– que “com a alcal-de de Barcelona no fallaré mai alprocés sobiranista”. Per la sevabanda, Colau sempre s’ha mostratambigua amb el procés sobira-nista i amb el paper que la capi-tal catalana ha d’exercir. “El dreta decidir és irrenunciable, però es-tic a favor del dret a decidir-hotot”, ha assegurat en nombrosesocasions Colau. Sobre el posicio-nament de la seva formació al res-pecte, ha reconegut que no la te-nen definida, ja que hi conviuendiferents opcions.

Per últim, cal no oblidar queaquesta dimensió nacional deles eleccions també pot incidir enel resultat que puguin aconseguirERC i la CUP. Diumenge sortiremde dubtes de tot plegat.

Recta final» Arriba l’hora que els barcelonins escullin qui dirigirà la ciutat els pròxims quatre anys

» El duel entre Trias i Colau ha pujat de to a mesura que la campanya electoral ha anat avançant

Albert RibasBARCELONA

Aquest diumenge els barcelonins escolliran qui seran els encarregats de representar-los. Foto: Ajuntament

Colau veu “mafiosa”la gestió de Trias i l’alcalde l’acusa de “generar odi”

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 19 maig 2015 líniaciutatvella.cat

| 6Opinió19 maig 2015líniaciutatvella.cat

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Estem en campanya electoral du-rant dues setmanes. Cartells, pan-cartes, fulletons, globus i mítings.Tot molt normal, es tracta de fer-se visible als ciutadans perquè elsrecordin el dia d’anar a votar i es-cullin la papereta que pertoca. Calque ens facin un reguitzell de pro-meses que saben que no les com-pliran mai? Cal que ens expliquinel que han fet malament els altresi no ens expliquin què i com ho fa-rien ells fent propostes en positiu?Cal que diguin “cull d’olla” i facininsinuacions velades o es dubtisobre l’honradesa dels oponentspolítics? Com es pot dir que l’in-terès del mateix partit és a fi de bé,i el dels altres és portar a la ruïnael poble? Perquè ens tracten comsi fóssim uns ingenus sense ni ungrau d’intel·ligència? Es pensenque els ciutadans, ens podem em-passar tot el que ens diuen i quenosaltres actuem amb l’impuls deles vísceres?

Molts, que ara es llacen bra-vates els uns als altres, hauran denegociar per formar el govern dela seva ciutat, val la pena entra endesqualificacions ara? Són cons-cients els partits polítics, que lasocietat, a més d’ells, la formentot un munt d’associacions i so-cietats culturals, veïnals, esporti-ves, empresarials, etcètera quetambé han de dir-hi la seva, qui elsconsulta abans de la campanya?La veritat, la majoria de vegadesquan fan els debats electoralsapago la ràdio i la televisió, i hofaig per estalviar-me la vergonyaaliena de veure com uns perso-natges que haurien de fer unaconfrontació de propostes per alseu municipi, es dediquen a tirar-se retrets uns als altres. Si em fal-ten el respecte, apago i marxo!

4Respecteper Jordi Lleal

#Provocador#Campions #Xivatos?

4El 24 votaré! per Bernat Desgrau

El fet que Francesc Torralbas’hagi desvinculat del Constru-ïm de Josep Antoni Duran Llei-da constitueix una interpel·laciód’ètica política al “duranisme”.

Cronistes com José AntonioZarzalejos i Antoni Puigverddonaren la més cordial ben-vinguda al Construïm “dura-nista” i a la incorporació depersonatges com Torralba almanifest fundacional. Entitatsultra catòliques i espanyolistescom ‘Germinans germinabit’també expressaren la seva sa-tisfacció.

Un altre cronista, Francesc-Marc Àlcavo, des de la seva fi-nestra discreta, observa els es-deveniments i deixa constànciaque l’objectiu de Construïr ésdestruir el procés sobiranista ca-talà democràtic i pacífic. Hodiu amb paraules referides a Du-ran: “Un demòcrata cristià d’a-quests que ara tenen tantes ga-nes de construïr com d’atacar aMas sense donar la cara”.

Torralba es desmarca delseu suport inicial. Escriu: “Emdesvinculo formalment de Cons-truïm. No comparteixo la polí-tica que s’està duent a terme,molt allunyada de la meva ma-nera de fer”. Aquest tuit des-col·loca a Zarzalejos, Puigverd,Germinans, Duran i l’entorn“duranista”. I és que Torralba,arrelat en l’humanisme cristià,

és un referent ètic en la societatcatalana i en la comunitat ecle-sial. El filòsof i teòleg FrancescTorralba és director de la Càte-dra Ethos a la Universitat Ra-mon Llull, president del Consellassessor per a la diversitat reli-giosa de la Generalitat de Cata-lunya, consultor del ConsellPontifici de la Cultura de SantaSeu. Dirigeix Qüestions de VidaCristiana on coincideix ambJoan Rigol, històric políticd’UDC i que no te res de veureamb el Construïm “duranista”.

Torralba, com a cristià, ha feta la molt recomanable webwww.catalunyareligió.cat unareflexió sobre la relació entre Es-panya i Catalunya. Propugna lafraternitat tant en una Catalunyaautònoma o federal com sobi-rana. Afirma: “Jo crec que els queens diem cristians no hem deperdre de vista que la fraternitatno pot mancar mai, indepen-dentment de l'encaix que Cata-lunya tingui en el conjunt d'Es-panya. Si Catalunya esdevé unestat, o un estat federal, o un es-tat sobirà, independentment del'encaix que finalment tingui enel conjunt de la península ibèri-ca... de cap manera podem po-sar en situació crítica la frater-nitat entre els ciutadans de la pe-nínsula, les relacions harmòni-ques entre nosaltres, i el sentit debenevolència i estima mútua”.

per Oriol Domingo

4Interpel·lació al duranisme

S’apropen eleccions. No fotin,no ho sabien? Cony, doncs sí,el dia 24 del present mes hemde triar les alcaldesses o els al-caldes de les nostres viles,municipis i ciutats. El mo-ment és transcendent, es res-piren aires de canvi, la crisi, ElProcés™ i que si tomba i quesi gira i blablablà. Però el casés que un servidor no té en-cara del tot clar què collonsvotarà en aquestes munici-pals. De fet, tinc més clar elque NO votaré ni borratxo deratafia que el que SÍ que vo-taré fent ús de les meves ple-nes facultats mentals —aixòdubtant, òbviament, que mailes hagi tingudes.

Jo sóc un barceloní rojo-separatista i animalista, ja hosaben. I amb aquesta autode-finició ja puc descartar unbon grapat de formacions queno em fan el pes. Vull unajuntament independentista,d’esquerres i compromès adefensar, garantir i augmen-tar tant com es pugui els dretsdels animals. Pelut de trobar,aquest últim requisit, ja els ho

dic ara, perquè un cúmul devaguetats, d’ambigüitats i deparaules mig buides palesenque aquest petit país no estàencara prou avançat moral-ment com per parlar-ne ober-tament i sense embuts. Heusací la raó de ser d’aquestapunt: un recull dels com-promisos programàtics ani-malistes de les diferents for-macions que presenten can-didatura a l’alcaldia de Bar-celona.

Per part meva, com com-prendran arran de l’autodefi-nició del paràgraf anterior,tinc absolutament descartatdonar el vot a PP, CiU, Ciuda-danos, PSC o BCN en Comú.Tot i així els inclouré aquí persi es donés l’hipotètic i estra-ny cas que, per exemple, unanimalista federalista o unanimalista de dretes (és aixòpossible?) caiguessin per aquíamb la intenció d’aclarir unamica els seus dubtes. No in-clouré, això sí, les formacionsque segons els sondeigs notenen possibilitat de treure nitan sols un regidor.

@LluísFlaquer: Cinc de les set últimeslligues per al Barça, per a Messi, per a Xavii Iniesta... el cicle irrepetible va fer unapausa, però segueix molt viu.

@AnnaSimo: Dos policies estatals avisen a ji-hadistes que els Mossos els investiguen iministre respon que els Mossos no podencombatre el terrorisme. Dimiteixi.

@david_bassa L'Estat espanyol és estruc-turalment i culturalment franquista. Wertno és una excepció, Wert és la regla, Wertés el seu mainstream...

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Ciutat Vella no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniaciutatvella.cat

Dipòsit legal: B.43220-2010

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars

| 8Envia’ns les teves cartes a: [email protected] maig 2015líniaciutatvella.cat

Un diari obert

Són quatre i tots ells duen cognoms bencatalans que no els impedeix signarllur article a La Vanguardia amb nomstots ells ben castellans. Si aquesta fal·là-cia de la preservació de la diversitat al’Estat espanyol fos real, no els caldriaamagar o maquillar la seva condició decatalans. I encara menys pervertir-laamb arguments trivials que volen atan-sar la por i sembrar el dubte a lesments, tal vegada, menys pensants delpaís. Menys informades vull dir i méssusceptibles, en definitiva, de caure enel seu parany conspiratiu i pervertidor.

L’article reflecteix i reprodueix els ex-emples recurrents en contra de la crea-ció d’un Estat català: ens faran fora dela UE, l’OTAN i de la resta d’institucionsinternacionals, l’economia quedarà moltressentida, l’autodeterminació no té ca-buda en el món d’avui, la independèn-cia suposa anar contra els temps mo-derns etc. L’article, que segueix a un al-tre que tampoc té preu anomenat “Cos-tes exteriores de la independencia”, po-dria interpretar-se com un darrer serveides d’una daurada jubilació d’aquells quidurant tants anys han servit amb lleialtata Espanya. Una Espanya, per la qual ellshan treballat i de valent, en períodes dic-tatorials, predemocràtics i de relliscosacategoria democràtica com la dels tempspresents. Poca cosa si hi pensem. Desd’aquest punt, cal valorar la seva lleialtata la causa nacional espanyola, en tantque antics i nobles assalariats de l’alta ad-ministració, i esperar que si mai arribala independència, aquests i d’altres desemblant pelatge, no ens vinguin amb lacantarella típica que ells des de la sevadelicada posició varen fer tot el possibleper la llibertat de Catalunya, però que noho podien demostrar ateses les cir-cumstàncies i excuses semblants demal pagador.

En aquest article és molt pobre i de-magog l’ús sistemàtic, acrític i abusiu dela Constitució espanyola del 1978. Es-panya venia en aquell moment d’un pe-ríode antidemocràtic i en la memòria dela gent encara hi coexistia, i de quina ma-nera, la mai apagada del tot Guerra Ci-vil i el trauma que la seguí. No voler ado-nar-se que avui l’estat de les coses hacanviat i que la renúncia catalana d’a-quell moment no va ser volguda, sinóforçada per unes circumstàncies patè-

tiques i terribles demostra que o sóngrans desconeixedors de la història –cosa que tractant-se d’un diplomàtic es-panyol és més que possible- o real-ment són el que a casa meva en diem unscaragirats i uns girabanderes. Triïn laque més els convingui.

Aquests cavallers de trista figuragosen dir-nos, per exemple, que Rússiai la Xina defensen el concepte d’integritatterritorial, sense aturar-se a pensar, o en-rogir de vergonya, que l’annexió de Cri-mea no es va fer precisament d’acordamb el principi d’integritat territorial.Així ens diuen que el Govern britànic,convocant el referèndum en el marc d’u-na “realitat jurídica molt diferent” vacombatre eficaçment el nacionalisme es-cocès. Doncs, haurem de convenir, quesort que ho va fer amb tanta eficàcia atèsque en aquestes eleccions del proppas-sat dijous els nacionalistes escocesos va-ren obtenir un èxit rotund, sense pre-cedents, traduït en la pràctica totalitat dediputats que aquella vella nació envia alParlament de Westminster. Citen l’ar-ticle 4.2 del Tractat de la UE sense in-cloure que aquest article, que parla de lano ingerència de les institucions euro-pees en els afers interns dels estats, s'had'interpretar a la llum de l'article 2 delTUE: obligació dels estats membres i dela Unió d'actuar sempre d'acord amb elprincipi democràtic.

En suma, que desconeixent el queaquests senyors hagin pogut votar a l’Es-panya –dita- democràtica, cosa que noté gens d’interès, el cert és que la recor-dada Formación del Espíritu Nacionalno fou per a ells precisament una as-signatura Maria com es deia aleshores.Els ha deixat un segell irrenunciable i im-mutable per aquesta i la propera vida, onpodrien retrobar-se amb personalitatscom Kant i la seva noció que legalitat imoralitat no sempre són equiparables oAdam Mickiewicz que ens deixà la fra-se que “la força de la raó, més d’hora omés tard, s’imposa a la raó de la força”.Si defensen la unitat d’Espanya, fet deper si gens objectable, que deixin de per-donar-nos la vida i ho diguin senseembuts, trampes, ni actituds displi-cents. Si es volen fer perdonar la sevacondició de catalans, magnífic, peròque recordin com acaben els indis quevolen fer-se amics de l’home blanc.

4Ambaixadors i independènciaper Marc Gafarot

Ja sé que aquest tema ha estat molt trac-tat per part de diferents especialistes enla matèria, però com que els dos pro-cessos continuen, vull aportar a la dis-cussió, si és que n’hi ha, la meva opinió.Esper que sigui útil per aclarir aquestsconceptes, encara que només sigui a unapersona. Que un estat colonitzador,com és l’espanyol, faci bandera del bi-lingüisme en els territoris que colonit-za i que tenen llengua pròpia, és del totnormal, perquè d’aquesta manera es-borra un dels senyals d’identitat d’aquellpoble diferent, que ell vol convertir enigual. I això és el que han procurat ferdurant més de 300 anys tots els colo-nitzadors que han arribat i tots els bo-tiflers que s’han afegit a dur endavantaquesta endemesa. Gran part del pobleo la major part del poble, especialmentles primeres generacions han patit molt.De les generacions que continuen en elterritori, també unes han patit mésque les altres, i les que han sofert aquestpatiment, massa vegades han optat perrenunciar a la lluita, i després d’haver-se bilingüitzat, han volgut tornar a mo-nolingüitzar-se, però en la llengua do-minant, i d’això és del que es tractava,aquesta era la intenció de tots els de-fensors del bilingüisme, especialmentdels que pretenien mantenir-se o con-vertir-se en monolingües.

No existeix cap dubte que el bilin-güisme tot sol és capaç de matar qual-sevol llengua, en el nostre cas la cata-lana. Convertir una persona en bilingüeés bastant fàcil, però convertir-hi tot unpoble, des del segle XVIII, ha estatbastant més difícil; segurament du-rant el segle XXI seria molt més senzill.El bilingüisme és un procés. I el bilin-güisme no s’ha aconseguit fins a final delsegle XX, després de generalitzar-se l’e-ducació a tothom i que a totes les caseshi hagués aparells de ràdio i de televi-sió; i a moltes d’elles, també diaris, coma mínim a tots els establiments on es po-gués anar a prendre un cafè. Els meusdos padrins que he conegut no varen ar-ribar a ésser bilingües, mai no els vaigsentir parlar en espanyol. Segurament

l’entenien, però no el varen haver d’u-sar mai. Ara es pot dir que el poble ca-talanoparlant de les Illes Balears és bi-lingüe, però el procés de bilingüitzaciócontinua. De fet el partit més interessata fer desaparèixer la llengua catalana, elPP, s’ha omplert la boca constantmentde la paraula bilingüisme, que regia pera tothom menys per a ells; l’ha usadatant com ara usa la paraula trilingüis-me, que no és més que una fase del pro-cés bilingüitzador per matar la llenguacatalana.

Quan el poble bilingüitzat conviuamb monolingües de la llengua domi-nant, s’entra en una altra fase, que jaanava fent els seus efectes feia temps,sense adonar-se’n, és la de la catanyo-lització. És el moment d’usar la majorpart de trucs possibles, com són el d’in-tentar minoritzat la llengua, negant-li launitat amb altres llocs on es parli, can-viant-li el nom, i intentant dividir-la,trossejar-la i esmicolar-la, perquè siguimés fàcil la seva desaparició. També s’a-taca el cor de la llengua intentant des-truir-la, desfigurant-la, fent que la gentvagi perdent les paraules genuïnes de lallengua i les vagi substituint per altresde la llengua dominant, llengua que tro-ben a la majoria de diaris, a la ràdio, ala televisió i al carrer. Mentre això pas-sa, els defensors de la llengua intentenque s’usi a l’escola i a tots els mitjans quepoden fer servir. Però en un moment de-terminat sorgeixen botiflers i personesque n’exerceixen el paper, i volen de-purar la llengua, diuen que la volen acos-tar al poble, volen modificar-la, volen in-troduir-hi neologismes que no són mésque espanyolismes, i no se n’adonen, osí, que aquest és el camí per acabar la fei-na del bilingüisme, que és anar desfi-gurant-la fins que arribi el moment enquè, fins i tot sense adonar-se’n, els bi-lingües en llengua dominant i subordi-nada es converteixin en monolingües dela llengua dominant. Quan això passa atots els parlants, la llengua ha mort, en-cara que es continuï ensenyant a les es-coles, com el llatí. Això ja ho deia l’e-nyorat Josep Maria Llompart.

4Ens maten la llenguaper Joan Massagran

@ignasinoguer: Hat-trick de CristianoRonaldo. Anirà a la Cibeles a celebrar-ho ellsol. És el títol que més desitjava guanyar entota la temporada.

@CarlesVinyas: La memòria històrica ésimprescindible per evitar coses així: PP iUPyD voten contra el reconeixement devíctimes de Mathausen, el PSOE s'absté.

@ernestfolch: Principi 43 del hooliganismeelectoral: només valen les enquestes elec-torals que em beneficien. La resta són totesuna conspiració.

Opinió en 140 caràcters

19 maig 2015

Ciutat Vella| 10


Els Mossos d’Esquadra van dura terme el passat dimecres 6 demaig una operació d’enverga-dura contra el tràfic de droga aldistricte, principalment als ba-rris del Raval i al Gòtic, que vaacabar amb la detenció de 55persones.

L’operatiu policial es va rea-litzar en desenes de pisos i co-merços i en total es van fer mésd’una trentena d’escorcolls. Lapolicia catalana, amb la col·la-boració de la Guàrdia Urbana, vadesplegar l’operació després dedetectar una xarxa de ciutadanspakistanesos venedors de llau-nes de cervesa que també es de-dicaven presumptament a ven-dre tot tipus de droga (cocaïna,heroïna, marihuana, haixix iMDMA).

El centre d’operacions de laxarxa estava situat al carrer d’enSerra, on es van escorcollar qua-tre domicilis, i a la rambla delRaval. També es van fer escor-colls als carrers Regomir i Peu dela Creu i als municipis del’Hospitalet de Llobregat i San-ta Coloma de Farners, a la co-

marca de la Selva (Girona). Du-rant els escorcolls els agentsvan confiscar diferents quanti-tats de diners i de droga. Entrel’endemà i dos dies més tard els55 detinguts van passar a dis-posició judicial. De moment eljutge instructor del cas ha de-cretat el secret de sumari.

El centre d’operacions de la xarxa era al carrer d’en Serra. Foto: Google Maps

Una operació antidroga al Raval i al Gòtic acaba amb 55 detinguts» Es tracta d’una xarxa de ciutadans pakistanesos que venien llaunesde cervesa i presumptament ho aprofitaven per vendre la droga

L’onzena edició del Barribrossaarrenca avui a La Seca

CULTURA4L’onzena edició delfestival Barribrossa arrenca avuiamb més força que mai, ja que en-guany se celebrarà, fins aquestdiumenge, al Museu Picasso, a LaSeca Espai Brossa i a tres espaismés del districte (el MACBA, elCCCB i l’Espai Ku).

L’espectacle inaugural, quees farà avui a La Seca Espai Bros-sa, serà una acció concert com-posta pel compositor MestresQuadreny amb lletra de Brossa di-rigida per Xavier Gimènez Casas.L’espectacle consta de música endirecte i una barreja de textos au-

tobiogràfics inèdits de MestresQuadreny i un escrit fet a quatremans amb Joan Brossa.

El festival continuarà demà al’Espai Ku amb la perfomance ‘Elespíritu de las aguas’ i dijous, alMuseu Picasso, amb l’espectacleitinerant ‘Picasso i el circ’. Di-vendres, dissabte i diumengetindran lloc els espectacles ‘Pro-testo, bon començament ésaquest’, ‘La mascarada. Com-media dell’arte’ i ‘Automatàriu,la poètica dels autòmates’ i el re-corregut ‘Itinerari Brossià, delMacba a la Seca’.

CAMPANYA4El Gran Teatredel Liceu també s’apunta a lamoda del micromecenatge iacaba d’endegar recentmentuna campanya amb l’objectiu derecaptar 450.000 euros per re-habilitar la seva façana, l’únicelement de l’equipament que nos’ha reformat després de l’in-cendi de 1994.

El Liceu ha decidit executarles obres de millora arran d’uninforme tècnic que recomanauna intervenció per corregir al-

guns “defectes estructurals”causats pel pas del temps i les“agressions” meteorològiques.

Amb la reforma es vol apro-fitar per corregir la seva pocail·luminació, ja que aquestacontempla una il·luminació in-tegral amb tecnologia LED, quepermetrà diverses intensitats icolors

SOPAR AMB PLÁCIDO DOMINGOEl tret de sortida de Dóna llumal Liceu, el nom de la campan-

ya posada en marxa, es va pro-duir el passat 30 d’abril amb unsopar benèfic a 250 euros el co-bert, celebrat al Foyer del teatredesprés de l’estrena d’I dueFoscari, i al qual van assistir 250mecenes, empresaris i patroci-nadors, a més del tenor PlácidoDomingo i l’equip directiu de lainstitució.

Les donacions són a partirde 75 euros i es poden fer a tra-vés del web del Liceu o al mateixteatre.

RedaccióCIUTAT VELLA

Imatge d’un dels espectacles de l’edició de l’any passat. Foto: Arxiu

El micromecenatge arriba al Liceu

La façana del Liceu es millorarà gràcies al micromecenatge. Foto: Arxiu

Sanitat | Es reprenen les obres de l’Hospital del MarLes obres d’ampliació del nou edifici de l’Hospital del Mar, aturades des del 2010, es van

reprendre a principis d’aquest mes. La reforma permetrà dotar al nou centre d’una nova àrea d’urgències, un nou bloc de ginecologia i obstetrícia, un servei de radioteràpia i un nou hospitalde dia. L’Ajuntament aportarà 30 milions d’euros en els pròxims tres anys per acabar les obres.

| 12 19 maig 2015líniaciutatvella.cat

Està satisfet d’aquests quatreanys al capdavant de l’Ajun-tament?

Satisfet del tot mai no ho estàs, per-què quan la ciutat té 99.000 aturatsno ho pots estar. Però moltes de lescoses que nosaltres ens havíem pro-posat sí que s’han complert.

Quines?Aconseguir que no es faci dèficit, pa-gar tothom a trenta dies, tenir unacapacitat inversora anual d’uns 400milions d’euros sense augmentar elsimpostos, crear activitat econòmicamolt diversificada, potenciar les no-ves tecnologies, millorar la qualitatdels diferents serveis, impulsar la pro-jecció internacional de la ciutat, sercapaços d’atendre moltíssima gentque ho passa malament en un mo-ment molt complicat augmentantel pressupost social un 43%...

Què destacaria especialment?Això últim. Enmig d’una crisi eco-nòmica tremenda, crec que hem do-nat resposta a les necessitats de lagent. Amb moltes dificultats, perquè

altres administracions estan en unasituació difícil, però crec que hem es-tat a l’altura de les necessitats im-mediates.

Si pogués tornar enrere, faria al-guna cosa diferent?Dir que sempre faries el mateix noés realista, però el cert és que no empenedeixo de res del que he fet. Finsi tot el que em critiquen més, que ésla nostra actuació a Can Vies, la tor-naria a fer igual. A més, crec que eltemps ens donarà la raó.

Can Vies ha estat un dels temesprincipals del mandat. També elturisme. Ara ha impulsat un pro-cés que ha d’acabar amb un pac-te local. S’arriba tard?No. Aquest mandat no s’ha prestata un autèntic pacte sobre el turis-me perquè s’ha intentat utilitzar laqüestió per desgastar el govern. Ditaixò, el turisme és molt important.S’ha de veure com el gestionemperquè provoqui poques molèsties,però Barcelona sense el turisme tin-dria una situació econòmica moltmés dura.

Per a algunes zones de la ciutat jaho és molt, de dura. De fet, les des-igualtats entre barris han crescut.

Quina és la responsabilitat de l’A-juntament al respecte?El 2007 va començar una crisi moltimportant que ha accentuat l’atur iles desigualtats. Però la nostra granobsessió ha estat crear activitateconòmica i aquests dos últimsanys s’ha produït un tomb. Barce-

lona és la punta de llança de la sor-tida de la crisi. I m’agradaria tornara remarcar que nosaltres no hem fetdèficit, que és l’acció més antisocialque hi ha.

Però, en una època de tantes difi-cultats socials, realment és unabona aposta tancar els exercicis ensuperàvit?Nosaltres els diners els gastem. El su-peràvit que fem l’invertim en activitatproductiva. El que no es pot fer és elque s’ha fet durant un temps al Go-vern de Catalunya, que és gastar el

que no es té. Quan fas això, acabesamb retallades. Creure que se surtd’una crisi gastant el que no es té ésuna gran irresponsabilitat.

Canviant de qüestió, darreramentha sobrevolat Barcelona l’ombradel jihadisme. Ha arribat a partiren algun moment per la segure-tat de la ciutat?No. Els Mossos d’Esquadra han de-mostrat ser molt competents. Siuna persona perd el sentit comúi vol fer una ximpleria, et pot cre-ar un problema, però es prenen to-tes les mesures possibles per evi-tar-ho. Ara hi ha molta gent entu-siasmada en parlar del jihadismeperò, amb la situació demogràfi-ca d’acolliment de moltes perso-nes, hem d’anar amb compte perno encendre mistos.

Aquí, en línies generals, la convi-vència és bona.Per la quantitat de gent que ha vin-gut tenim una situació equilibrada,sí. Però hem de tenir cura de no fermalbé el bon ambient que hi ha.Això no vol dir que no s’hagi de vi-gilar, però s’ha d’intentar no crear unambient negatiu envers les perso-nes d’origen musulmà, perquè aixòseria molt perjudicial.

Un altre repte important queafronta la ciutat és la contamina-ció. Creu que s’haurien de prendremesures més dràstiques per fre-nar-la?Crec que ja se n’han pres moltes, demesures al respecte. La gent perd laperspectiva històrica. Barcelona erauna ciutat de fàbriques amb unacontaminació espectacular. La ma-joria d’aquestes es van treure i s’hatransformat el litoral. S’han fet can-vis, la circulació ha millorat i estemaconseguint gairebé del tot que eltransport públic sigui de zero emis-sions. Amb tot, la contaminació ésmolt més baixa. Encara n’hi ha, peròens afecta quan l’anticicló està en se-gons quines circumstàncies.

El futur del petit comerç és un al-tre tema de pes. Quin és el camí aseguir?El camí a seguir és posar-se d’acordamb els petits comerciants. Hi hauna línia marcada, que és la de do-nar suport al comerç. Però no noméspel seu vessant econòmic, sinó per-què és una eina de convivència i decohesió social. Amb el comerç s’hade fer el que necessitin els eixos co-mercials, tenint en compte que novolem concentrar les vendes al cen-tre de la ciutat, que ja té el turisme.

Xavier TriasAlcalde de Barcelona i candidat de CiU a la reelecció

Text: Arnau Nadeu / Albert RibasFotografia: Neus Mármol

“L’acció més antisocial que hi ha és fer dèficit, per això no n’hem fet”

“S’ha intentatutilitzar el turisme

per desgastarel govern”

Entrevista

13 | 19 maig 2015 líniaciutatvella.cat

Un altre gran repte, en aquest casde país, és el procés sobiranista, alqual se l’ha vist sovint implicat. Ara,però, diu que no li “convé” que leseleccions del 24M tinguin un ca-ràcter sobiranista...És que són unes eleccions a alcalde.No són unes eleccions a presidentde la Generalitat. Jo he dit que no emconvé perquè crec que he de cen-trar-me en explicar l’acció de governque he dut a terme.

No és compatible una cosa ambl’altra?I tant que ho és. Jo com a alcalde nofallaré mai al procés sobiranista.Ningú es trobarà que el Trias no fael paper que ha de fer com a alcal-de de la capital de Catalunya. Peròles eleccions municipals les guan-yes explicant el que fas pels veïns iveïnes de la teva ciutat.

Precisament, la Junta Electoral vadeterminar que vostè va vulnerarla normativa durant la precam-panya per explicar el que feia...Sí, però només en un cas concret: eldel Mercat del Ninot. Ho vaig aca-tar, però ja vaig dir que mantindriala meva agenda perquè no puc evi-tar fer d’alcalde. Faig el paper que he

fet constantment en aquests darrersanys i que em pertoca fer també enaquests moments.

On són els límits?En no fer propaganda de segonsquines coses. Jo no em dedico avuidia a fer fulletons explicant tot el quehe fet, a diferència d’alguns que sí

que ho feien. El que em sorprèn ésque no pogués explicar que unmercat està a punt d’inaugurar-se.Però bé, ho respecto.

Centrant-nos en les eleccions, finsa quin punt la irrupció de Barcelo-na en Comú li pot complicar lapossibilitat de revalidar l’alcaldia?No ho sé. Jo estic tranquil perquè crecque a mi m’aniran bé les eleccions.Però sí que, segons les enquestes, hiha un canvi molt important: certs

partits baixen molt. I això em sorprèni alhora em fa dubtar de les mateixesenquestes. Perquè el fet que es pro-nostiqui que un partit com el PSC,que fa quinze anys tenia vint regidors,pot baixar fins als cinc o a sis és sor-prenent. Potser pot passar, però noés gaire normal. Amb tot, més quepreocupar-me jo, que puc guanyarles eleccions, crec que s’han de pre-ocupar els que tenen aquestes si-tuacions difícils.

Tampoc el preocupa la possiblefragmentació del Ple?En aquests moments, no. La mevaobsessió ara per ara no han de ser elsaltres, sinó quin resultat treu Con-vergència i Unió. I nosaltres treballemper guanyar aquestes eleccions ambclaredat. El problema ja vindrà l’en-demà per veure com pots governar.Però crec que hem demostrat que sa-bem fer-ho en minoria. I no nomésaixò, sinó que sabem fer-ho bé mal-grat les circumstàncies desfavorables.

Creu que aquesta “garantia degovernabilitat” que des de CiUreivindiquen serà un factor clau al’hora de decidir el vot?Bé, jo crec que el que li agrada a lagent és que les coses funcionin amb

un cert sentit comú. Per això sempredic que nosaltres farem la revoluciódel sentit comú.

Més enllà del lema, què és la revo-lució del sentit comú?Saber que no hi ha benestar socialsense crear activitat econòmica ique l’activitat econòmica només té

sentit si deriva en benestar social. I te-nir molt clar que no valen segons qui-nes demagògies i populismes queens porten al desastre. Això és la re-volució del sentit comú.

Per fer-la ha apostat per una llistatotalment continuista. Per què?Perquè són els millors.

...Nosaltres som un grup de gentque ja fa força anys que treballem

junts. Som persones molt diferentsperò que crec que hem fet una fei-na extraordinària, i jo faig un reco-neixement a tot això. A més, enssentim còmodes i col·laborem moltentre nosaltres. Per tant, no tindriasentit que canviés un grup de gentque ha funcionat bé.

Algun canvi sí que hi ha hagut.L’únic canvi important és en el casd’un regidor que ell mateix em va ve-nir a dir que se n’anava al número 12perquè creia que era lògic que elsprimers de la llista fossin els tinentsd’alcalde d’aquest mandat. És un de-tall generós per part seva i que de-nota el bon clima en què es mouaquest equip.

Creu que aquest bon clima no hi ésen les altres candidatures?No ho sé, però quan veig segonsquines candidatures que es fan,molt poc homogènies, penso: quecomplicat que serà... Hi ha gent quefins i tot fitxa persones d’altres par-tits. És sorprenent. En fi, nosaltressom Convergència i Unió, tenim unasort extraordinària perquè estemmolt units, fem un equip molt sòlidi esperem poder continuar servintla ciutat des del govern municipal.

“Hem atès moltagent augmentant

el pressupost social un 43%”

“Com a alcalde de Barcelona

no fallaré mai al procés sobiranista”

Entrevista

Aquest mandat serà recordat,sobretot, per la modificaciódel Pla d’Usos del districte,que es va fer sense el consensde bona part de l’oposició idels veïns. Amb la perspectivaque dóna el temps, va ser unabona aposta?Estic convençut que els veïns iveïnes de Ciutat Vella destaca-rien uns altres aspectes de la fei-na que hem fet al Districte.Com a alcalde, voldria subratllarque aquest mandat hem aug-mentat un 100% la inversió so-cial al districte, hem aconseguitreduir un 25% els fets delictiusa Ciutat Vella i també han des-

aparegut els famosos “trilers” dela Rambla. Aquests últims qua-tre anys hem tractat la Ramblacom si fos el cinquè barri de Ciu-tat Vella, hem limitat l’ofertahotelera i potenciat la millora enl’oferta de restauració i les ac-tivitats culturals. Però sabemque hi ha encara molta feina perfer i els pròxims anys volemseguir endreçant la Rambla.Pel que fa al Pla d’Usos de Ciu-tat Vella respecte al qual versa-va la pregunta, estic especial-ment satisfet per la introduccióde millores que garanteixen laconvivència d’usos i activitatsamb la vida veïnal.

“Hem tractat la Rambla com si fosel cinquè barri de Ciutat Vella”

CIUTAT VELLA

| 14Ciutat Vella19 maig 2015líniaciutatvella.cat

Dinar solidari de la FundacióPasqual Maragall al Port

SOLIDARITAT4La Fundació Pas-qual Maragall ha organitzat un di-nar solidari per aquest dissabte alpoliesportiu del Port amb l’ob-jectiu de recaptar fons en la llui-ta contra l’Alzheimer. La jornadasolidària començarà a la una delmigdia.

El preu del dinar serà de 20 eu-ros per persona i la vetllada esta-rà amenitzada per les havaneresdels grups Ultramar, Abdó i el seu

rom cremat i Músics de Troballaper la rumba de Los Manolos.

JOSEP MARIA PÉREZL’origen d’aquest dinar recau enel paper de Josep Maria Pérez, untransportista professional que vaveure com la seva mare patiaAlzheimer. Va ser llavors quan,juntament amb la seva dona, vadecidir organitzar cada any unaacció solidària al Port.

Presenten un pacte per al’ocupació a la Barceloneta

SOCIETAT4La Barceloneta bus-ca dinamitzar-se i és per aquestmotiu que una vintena d’entitats,associacions i comerços s’hanadherit al Pacte Local per a l'O-cupació i el DesenvolupamentLocal de la Barceloneta que es vapresentar el passat dia 11 de maig.

Aquest projecte, emmarcaten el programa ‘Proa a la Mar’ -una iniciativa comunitària in-novadora orientada al desenvo-lupament local-, pretén, tal comexpliquen els seus fundadors,“vol materialitzar el compro-mís dels veïns, veïnes, associa-cions, centres educatius i cultu-rals, serveis, comerços, empre-ses, administracions i partits

polítics cap a un model de des-envolupament socioeconòmicde la Barceloneta comunitari,vinculat a les necessitats socialsde la població, respectuós ambl’entorn i basat amb la partici-pació ciutadana”.

Els impulsors de la iniciativatambé demanen més suport l’A-juntament, que de moment hagarantit durant sis mesos la con-tractació d’una persona que s’en-carrega del Punt d’Informació iOrientació Laboral (PIOL), unade les iniciatives del projecte. Estracta d’una oficina ciutadanaque ja ha rebut 600 peticions d’a-turats i n’ha reinserit 400 al mónlaboral.

La construcció del futur hotel delcarrer Rec Comtal, en un solarsituat als números 17 i 19 i queprojecta Nuñez i Navarro, tira-rà endavant si no hi ha cap girbrusc en el projecte. Aquesta ésla conclusió que es pot des-prendre de la comissió extraor-dinària d’Hàbitat Urbà celebra-da a finals d’abril a instànciad’ICV-EUiA, el PSC i UpB perdebatre com aturar l’hotel, en laqual el regidor d’Hàbitat Urbà del’Ajuntament, Antoni Vives, vaassegurar que aturar el projec-te costaria 23 milions d’euros alconsistori.

Segons va avançar El PuntAvui, Vives va explicar que en elcas d’aturar el projecte, l’Ajun-tament hauria de pagar tretze mi-lions per comprar la finca i deumilions més d’indemnització a laconstructora Nuñez i Navarro. Elregidor i tinent d’alcalde es vamostrar molt crític amb les tresformacions promotores de la co-missió, ja que el projecte es vaaprovar en l’anterior mandat, i lesva acusar de practicar el “fili-busterisme”. Segons va explicar

l’ecosocialista Janet Sanz, aradefensen l’aturada del projecte“perquè la situació ha canviat ra-dicalment i ara hi ha una pressióturística que afecta la cohesió i laconvivència”.

PROTESTA VEÏNALTot i que després de la comissiósembla clar que l’hotel, de 99 ha-bitacions i set plantes, tiraràendavant, l’Associació de Veïnsdel Casc Antic està decidida aplantar cara. Uns dies abans dela comissió municipal, un grupde veïns van ocupar de manera

simbòlica el solar per exigir l’a-turada immediata del projectede construcció de l’hotel. Uncop van trencar la cadena del’entrada del solar, hi van col·lo-car una pancarta que diu ‘Aquívolem espai verd i habitatge so-cial. No a l’hotel. Ni Nuñez niNavarro”.

El passat vuit de maig, apro-fitant el primer debat amb els al-caldables al Casino de l’Aliançadel Poblenou, un grup de veïnsvan organitzar una nova pro-testa per insistir en l’aturada delprojecte.

L’AVV del Casc Antic vol aturar la construcció de l’hotel. Foto: AVV Casc Antic

El consistori diu que aturar l’hoteldel Rec Comtal costaria 23 milionsRedaccióCIUTAT VELLA

19 maig 2015

Ciutat| 18


Les obres del tren llançadora al’aeroport començaran aviat

INFRAESTRUCTURES4El Con-sell de Ministres ha aprovat re-centment una inversió de mésde 220 milions d’euros per po-sar en funcionament el trenllançadora que unirà l’aeroportdel Prat amb les estacions deSants i Passeig de Gràcia. Lesobres començaran en les pròxi-mes setmanes.

El conseller de Territori iSostenibilitat, Santi Vila, vaqualificar “d’excel·lent notícia”

l’anunci “perquè permetrà qued’aquó poques setmanes, el mesde juny, comencin les obres”.

El servei unirà el centre de laciutat amb l’aeroport del Prat,que tindrà parades a la T1 i laT2, amb un trajecte d’uns 20 mi-nuts, gairebé la meitat del tempsque ara suposa el trasllat amb lalínia de Rodalies fins a la T2.S’estima que entre 7 i 9 milionsde persones a l’any utilitzaranaquest mitjà de transport.

El festival Grec gaudeix d’una sa-lut de ferro i així es va demostrarel passat dijous dia 14 durant lapresentació del programa de laseva 39 edició, que se celebraràdurant tot el mes de juliol.

El festival presentarà en-guany una de les seves edicionsamb un perfil més internacional,amb 17 produccions de teatre,dansa, circ i nous formats hí-brids. Entre els nous artistespresentats destaca el directorIvo van Hove, que torna pertercer any al Grec, en aquestaocasió amb un espectacle mini-malista, La voix humaine, queprotagonitza en solitari l’actriuHalina Reijn. Altres grans nomsde l’escena teatral són WajdiMouawad, l’autor d’Incendis,que ha bastit un nou monòleg fe-mení a Soeurs, i Alain Platel, quecodirigeix amb Frank van Laekeel muntatge En avant, marche!,

un homenatge a les bandes demúsica.

Enguany el festival proposatres espectacles de circ: Il n’estpas encore minuit…, amb què laCompagnie XY porta 22 acrò-bates a escena; Pals, una co-producció del festival dirigida perLeandro Mendoza Artagaveitia,i Fuga, de Res de Res. “Volem ge-nerar un públic que pugui anara veure qualsevol dels especta-cles en el format que els pre-sentem, que pugui transitar de ladansa contemporània al teatre,

del realisme teatral a les novesformes proposades pel circ ofins i tot als espectacles teatralsmultimèdia”, ha explicat Ra-mon Simó, director del festival.

La inauguració del festivalanirà a càrrec de Vorònia, unaobra de dansa proposta de lacompanyia La Veronal i una co-producció del Grec. De fet, en-guany el festival ha coproduïtprop de 40 espectacles, 10 delsquals són internacionals, i s’haconvertit en el primer coproduc-tor d’espectacles de Catalunya.

El Grec se celebrarà durant tot el mes de juliol. Foto: Ajuntament

La 39a edició del Grec presentaun festival més internacional

RedaccióBARCELONA

Protesta | Cadena humana pels immigrants morts al MediterraniL’associació MOAS (Migrant Offshore Aid Station) va convocar el passat 10 de maig una

cadena humana a la plaça del Mar, al barri de la Barceloneta, en senyal de protesta pels més de 3.000 immigrants que van morir l’any passat intentant creuar el mediterrani i pels més de

1.700 que ho han fet aquest any. La cadena humana la van formar una seixantena de persones.

19 |

19 maig 2015

Comerçlíniaciutatvella.cat

La Fira de Sant Ponç va tornar aomplir el Raval de productesnaturals i artesans. El passat 11de maig el carrer Hospital va tor-nar a acollir aquest mercat tra-dicional, que va oferir desd’herbes remeieres i fruites con-fitades, fins a mel i caramels, en-tre molts altres.

Enguany la fira va comptaramb 88 paradetes de comer-ciants, la majoria dels quals no-més venen en el dia de SantPonç, continuant, d’aquesta ma-nera, amb una tradició que es re-munta a moltes generacions en-rere. És el cas d’Anna Crespo,que regenta una parada de frui-tes confitades i que explica comel dia de la Fira de Sant Ponç atu-ra la seva vida “habitual” i es de-dica a vendre aquests productes,

tal com ha fet sempre la seva fa-mília. “És una tradició”, rebla.

La Fira de Sant Ponç és unade les més populars i antigues dela ciutat. Els seus orígens es re-munten a la tradició i costumdels antics herbolaris, que por-taven herbes remeieres per alsmalalts, així com organitzaven

mercats d’herbes coincidint ambaquesta estació de l’any.

A més de la fira pròpiamentdita, també va tenir lloc una ex-posició fotogràfica i una exhibi-ció de sardanes amb la CoblaSant Jordi i les colles sardanis-tes Vallvitraria i Joia Catalana ala plaça de Sant Agustí.

La Fira de Sant Ponç va ocupar el carrer Hospital. Foto: Ajuntament

Tradició i productes naturals a la Fira de Sant Ponç del Raval» L’edició d’enguany, celebrada l’11 de maig, va reunir quasi 90 parades» La mostra és una de les més antigues i populars de tota la ciutat

Obre al districte la primera‘biblioteca’ de roba de l’Estat

NOVETAT4Una botiga on espoden llogar peces de roba, aimatge d’una biblioteca de lli-bres. Aquesta és la línia de tre-ball de Ropateca, una botigaque ha obert al carrer Ferlandi-na, 51, al barri del Raval, de la màde dues germanes alemanyesresidents a Barcelona.

“A Hamburg fa anys que vasorgir una botiga com aquesta iva tenir molt d’èxit”, afirmaChristine Schorn, una de lesdues germanes emprenedores.Tot i així, aquest model de ne-goci, únic a Catalunya i a l’Estat,

ha de trencar encara amb certesbarreres socials, com és “el con-cepte de possessió, molt arrelata Catalunya”, segons asseguraSchorn. “Aquí hi ha gent molt re-ticent a portar roba que abanshagi fet servir una altra persona”,afegeix l’alemanya.

Per poder ser soci i accedir allogar la roba cal emplenar unformulari i pagar una quotamensual –de 15 a 20 euros, se-gons si es retorna la roba desprésd’haver-la rentat a la rentadora–i acceptar unes normes, comara tenir cura de les peces.

Més de 40 participants en el Tapantoni de primavera

TAPES4Tornen les tapes a SantAntoni. La cinquena edició delTapantoni de primavera vaarrencar el passat divendres 15de maig amb la participació de45 establiments associats a SantAntoni Comerç –l’organitzadorde l’esdeveniment–.

Fins al pròxim diumenge 31,els participants oferiran una tapai una beguda a un preu de 2,5 eu-ros. A més, cinc establimentsoferiran un menú especial Ta-pantoni per 25 euros. Per tal deguiar els visitants, l’eix comercialha editat un plànol de la ruta.

L’edició del Tapantoni deprimavera també compta en-guany amb dos concursos: un,en el qual els clients podran vo-tar l’establiment que els ha ofertla millor tapa o el millor menú;i un altre, organitzat pel Consorcide Normalització Lingüísti-ca –en el marc del programa ElCatalà a Taula–, on els partici-pants hauran de penjar a la xar-xa social Instagram una foto dela millor tapa o plat.

Una bona ocasió per desco-brir Sant Antoni i la seva ofertagastronòmica.

El Mercat de Santa Caterinarecorda la seva remodelació

EFEMÈRIDE4Ara fa 10 anys, lessinuoses i acolorides formes delMercat de Santa Caterina veienla llum. S’acabava la reformad’aquest històric equipament, iara, una dècada més tard, elmercat recorda aquesta efemè-ride amb diversos actes.

El passat dia 9 de maig va te-nir lloc una Nit de Tapes, on gai-rebé totes les parades van oferirtapes artesanes. Per altra banda,també s’ha organitzat un concurs

de fotografies d’Instagram sobreel mercat: qui vulgui participarha de fer una fotografia a l’equi-pament i penjar-la en aquestaxarxa social amb el hashtag #ins-tascaterina. Els premiats rebranun passeig en helicòpter i un al-tre de segway –patinet elèc-tric– per al segon.

Per altra banda, també secelebraran concurs de dibuixper a infants i fins i tot un concursd’entrepans.


Ropateca està situada al carrer Ferlandina, número 51. Foto: Ajuntament

Fira | El mercat de segells i monedes es reordenaEl mercat històric de segells i de monedes, que des de fa més de 125 anys s’instal·la a la plaça

Reial de Barcelona cada diumenge, va estrenar aquest últim una nova ordenació, aprovada d’acord amb l’associació de venedors. La fira passa a ocupar ara un espai més acotat i cèntric,

amb les parades a tocar les unes amb les altres per “crear ambient de fira”, segons el consistori.

19 maig 2015

Esports| 20


En les pròximes dues setmanesl’Atlètic Barceloneta es juga latemporada. Els homes de JesúsMartín afronten un exigent finalde campanya en el qual dispu-taran la final de la Divisió d’Ho-nor masculina de waterpolo i laFinal Six de l’Eurolliga, de la qualsón amfitrions, ja que els sismillors equips del continent estrobaran al complex de les Pis-cines Picornell.

Per tal de revalidar el títol enla competició domèstica, els ma-riners s’enfrontaran al Club Es-portiu Mediterrani, la gran sor-presa de la competició. El Mediha arribat a la final del campio-nat després d’haver quedat cin-què a la fase regular. El primerpartit del Barceloneta contra elssantsencs serà aquesta tarda a la

piscina de Sant Sebastià a partirde tres quarts de nou del vespre.

No obstant això, de ben segurque tant els jugadors com els afi-cionats tenen ben present en elseu calendari el pròxim dijous 28de maig, dia en el qual comen-çarà el camí per revalidar l’Eu-rolliga aconseguida la passadatemporada. Els mariners s’en-frontaran al primer partit contral’Szolnoki VSK, el vigent sub-

campió hongarès. Si aconse-guissin eliminar els magiars, elsde Jesús Martín es veurien lescares l’endemà contra el ProRecco, el gran dominador delwaterpolo italià, campió delsdarrers 9 campionats transal-pins. En el cas de superar tam-bé aquesta ronda de semifinals,els mariners serien a la gran fi-nal, que es disputarà dissabte 30a dos quarts de vuit del vespre.

L’equip mariner pot guanyar dos títols en les pròximes setmanes. Foto: CNAB

L’Atlètic Barceloneta es jugaràLliga i Eurolliga en 15 dies

» El sènior masculí dels mariners afronta una exigent recta final detemporada en la qual es juguen revalidar els títols de l’any passat

La ciutat premia l’esforç i lapromoció de l’esport femení

PREMIS4El Saló de Cent de l’A-juntament va ser el passat dime-cres dia 29 d’abril l’escenari de lavuitena edició dels premis Donai Esport, que enguany van tornara reconèixer el paper de la donaen el món de l’esport.

Enguany els premis van re-caure en Olga Palau, premi Mi-reia Tapiador a la Promoció del’Esport; el programa Campiones,de TV3, premi al Mitjà de Co-municació; Jessica Vall, premi ala Dona Esportista; i el Club Vo-leibol Barcelona, que va rebre elguardó al Club Esportiu. Elsequips de la base d’aquesta enti-

tat disputen els seus partits al Pa-velló de l’Illa. També es van con-cedir dues mencions especials:una a la periodista esportivaCristina Cubero, “per la seva tra-jectòria”, i una altra a l’entitatClub Gòtics Rugby, per ser el clubmés votat en la consulta popular.

La tinent d’alcalde de Quali-tat de Vida, Igualtat i Esports,Maite Fandos, que va presidirl’acte, va reivindicar el paper dela dona i va assegurar que “men-tre que existeixin desigualtats,Barcelona continuarà apostantper incentivar l’esport femení i laseva pràctica”.

El CN Barcelona cau contra elSabadell als quarts de final

WATERPOLO4Tot i que la sèriede quarts de final va començaramb una victòria a camp contra-ri (12-13 a la piscina Carles Ibarsdel CN Sabadell amb una gran ac-tuació de Guilherme Oneto i Víc-tor Flores), el Club Natació Bar-celona va caure a la primera ron-da dels play-off de la Divisiód’Honor masculina el passat 10de maig.

Dos dies després d’imposar-se en el primer matx, els d’Anto-

nio Esteller no van saber sen-tenciar l’eliminatòria a la NovaEscullera (8-11), i van haver detornar al Vallès Occidental per ju-gar el tercer i definitiu partit.

El partit es va tornar a dispu-tar a Sabadell, i novament va cau-re de banda dels de Salva Gómez(13-6). Tot i que els de Ciutat Ve-lla van avançar-se fins a dos copsal marcador, els vallesans es vanmostrar molt sòlids, sobretotdesprés del descans.

Nicolas Saignol s’imposa enel Trofeu Estiu 2015 de vela

VELA4Durant el cap de set-mana passat 30 iots van parti-cipar en el Trofeu Estiu 2015,una prova de la Lliga Social2015 del Reial Club Marítim deBarcelona (RCMB). La compe-tició, organitzada en col·labo-ració amb el Club Nàutic Vila-nova, va consistir en dues rega-tes entre la ciutat i la capital delGarraf.

L’armador Nicolas Saignol,de l’RCMB, va emportar-se la

victòria al timó del iot Manina,invertint menys de 4 hores i 50minuts en completar la prova.

Darrere de Saignol va arribarJosé Daniel Martín, company declub, dirigint l’Inteman, que vaacabar la prova gairebé en 50minuts més que el primer clas-sificat. El tercer lloc va ser per al’embarcació Huba de Marc Ma-teu, que va acabar la competicióamb una marca 11 minuts su-perior a la del segon.


Foto de família amb totes les premiades. Foto: Ajuntament

Futbol | Segon empat consecutiu del CF BarcelonetaEl CF Barceloneta va obtenir un empat en el seu partit contra el Don Bosco (1-1)en el partit de la jornada 32 del grup 11 de Tercera Catalana. Rumeu va avançar

els de Jordi Gallardo, però els visitants van aconseguir igualar poc abans deldescans. És el segon empat consecutiu del Barceloneta, setè amb 49 punts.


línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona ·

Baix Maresme · l’HospitaletBaix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes CortsBadalona

SetmanalVallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

150.25015.02515.02515.02515.02515.025

36.0009.000

Total 366.600

14 mensuals5 quinzenals1 setmanal

180.350150.25036.000

[email protected]

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

366.600 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

| 22 19 maig 2015líniaciutatvella.cat Pàgines especials

Tusgsal no es rendeix i segueixlluitant als jutjats pel Nitbus

» Els ajuntaments del Barcelonès Nord i la societat civil donen suport a l’empresa, que ha presentat un recurs contra la resolució que l’exclou de la gestió del servei nocturn

Suport públic i civil

Els treballadors de Tusgsal s’han manifestat per reivindicar la gestió del Nitbus per a la seva empresa, al mateix temps que han rebut el suport de la gent. Fotos: Tusgsal

No hi ha res decidit. Tusgsal segueixlluitant perquè es reconegui elseu dret a lluitar amb igualtat decondicions amb la competidoraAlsa per a la concessió del servei detransport nocturn metropolità desuperfície, el Nitbus. Per aquest mo-tiu, la companyia badalonina hapresentat un recurs contenciósadministratiu contra la resolució delTribunal Català de Contractes delSector Públic desestimatòria del re-curs interposat contra la decisió del’AMB d’excloure-la de la licitació dela contractació del servei públic detransport col·lectiu urbà de viatgersnocturn a Barcelona i altres muni-cipis de l’àmbit nord de Barcelona,acollint-se a una presumpta erra-da administrativa. Per tal d’aturar el procés de

concessió, que els ha deixat almarge en l’esmentat recurs, l’em-presa ha sol·licitat l’adopció demesures cautelars per a la paralit-zació del procediment, atès que laseva oferta no ha estat valorada. Encas de no prosperar el recurs, l’ad-judicatari passaria a ser l’empresaAlsa, multinacional britànica, en ser,en aquest cas, l’única oferta delconcurs.No es tracta d’una qüestió

qualsevol. La concessió té una du-rada màxima de set anys i està va-

lorada en 106 milions d’euros. Es-tan en joc 163 llocs de treball queactualment desenvolupen els tre-balladors de Tusgsal. Malgrat queAlsa hauria de subrogar-se els tre-balladors, els representants sindi-cals badalonins es mostren enor-mement desconfiats. Es pot perdrela concessió i amb ell un modeld’empresa basada en la participa-ció dels treballadors en la presa dedecisions. La decisió d’excloure Tusgsal

del concurs, sense ni tan sols valorarla seva oferta tècnica ni l’econò-

mica, la va prendre l’AMB perquè,diuen, “Tusgsal va incomplir elplec de condicions en no quedaracreditada la disposició d’uns te-rrenys a Sant Adrià de Besòs (en elbarri de La Catalana), on s’havia deconstruir una cotxera”. La firmabadalonina addueix que “sempres’ha comptat amb els terrenys deSant Adrià, perquè així ens ho vagarantir l’alcalde Joan Callau (PSC)i la regidora d’Urbanisme RuthSoto des del mes de juny en què esvan començar els tràmits. Estavanegociat el preu i redactat el pro-

jecte, cosa que podrem acredi-tar”. L’Ajuntament no diu res tot ique admet que podrien haveratorgat una llicència d’ocupació.Excés de confiança a Tusgsal?

Excés de cel a Sant Adrià? A Tusgsals’esgargamellen assegurant que elseu acord amb l’Ajuntament era unfet. Fa mesos ja van sorgir notíciesque el seu antic conseller delegat,Fermín Casquete, havia filtrat in-formació confidencial de Tusgsala Alsa per a la preparació de la sevaproposta.

EMPRESA HISTÒRICAEls orígens de TUSGSAL els hem d’a-nar a buscar al 1956, quan es creaTransportes Urbanos SA, més co-neguda per l’acrònim TUSA. Quanel 1985 fa fallida i tanca portes, unnombrós grup de treballadors de-cideix fer-se càrrec del servei i creaTransportes Urbanos de BadalonaSociedad Anónima Laboral (TUB-SAL), que el 1998 es reconverteixen Transportes Urbanos y ServiciosGenerales SAL (TUSGSAL), ambl’objectiu de diversificar-se. Al llarg de tot aquest procés de

30 anys, la firma es manté fidel alsplantejaments fundacionals: és unaempresa creada i gestionada pelsseus propis treballadors, la majoriadels quals són accionistes. Un mo-del d’economia social que prioritzaen el treball la “creació d’un ambientque afavoreixi el desenvolupamentde les capacitats personals”, assolintun èxit reconegut per tothom.

SOCIETAT4Malgrat pertàn-yer a partits polítics diferents, elsuport a Tusgsal ha estat unàni-me a Badalona, on governa el Par-tit Popular, amb Xavier GarcíaAlbiol a l’alcaldia, i a Santa Colo-ma de Gramenet i Sant Adrià deBesòs, presidides per Núria Parlóni Joan Callau, del PSC. Els tresplens municipals van aprovar faunes setmanes per unanimitatdeclaracions institucional en so-lidaritat amb Tusgsal i els seus tre-balladors. En tots els casos s’ha instat l’À-

rea Metropolitana de Barcelona(AMB) a “obrir i valorar l’oferta tèc-nica i econòmica de Tusgsal” i lihan demanat que paralitzi el pro-

cés d’adjudicació fins que no hihagi una sentència ferma. El cas més rocambolesc és el

de Sant Adrià. L’alcalde i la regi-dora d’Urbanisme van donar su-port a la moció tot i considerarTusgsal responsables de la situa-ció produïda.El suport social també és molt

ampli. Més de 4.000 personess’han agregat al grup de Face-book “Jo sóc Nitbus” i més de2.000 han penjat les seves fotosen aquesta xarxa social portantmissatges i samarretes amb elhashtag #josocnitbus, que s’havist en nombroses curses popu-lars, manifestacions i actes cívicsa Barcelona i el Barcelonès Nord.

La concessió és per

set anys i té un valor

de 106 milions

RedaccióBARCELONA

Agenda23 | 19 maig 2015 líniaciutatvella.cat

[email protected]

AGENDA MENSUALDIJOUS 11 DE JUNY20:00 Presentació del curtmetratge Aurelia, de

Toni Aranda, un film sobre una noia que hapassat per una odissea sentimental. / Centrecívic Barceloneta.

DIJOUS 21 DE MAIG19:00 Xerrada amb l’escriptor Eduardo Roldán,

amb motiu de la presentació del seu darrerllibre Habitación 221, una novel·la dinàmi-ca i fresca. / Biblioteca Gòtic.

DIMARTS 16 DE JUNYMatí-Tarda Conferència La Vida Bohèmia al Ra-

val, a càrrec de Ferran Aisa, escriptor i histo-riador local. Aquesta xerrada forma part delcicle El barri del Raval i la seva història. / Cen-tre cívic Drassanes.

FINS AL 28 DE MAIGMatí-Tarda L’Aroma als cavallets. Exposició so-

bre l’art de pintar les olors, el Duftart, un mo-viment dins dels món de la pintura creat perJustyna Neyman l’any 2013. / Centre cívic Dras-sanes.

A PARTIR DE L’1 DE JUNYMatí-Tarda Exposició El te a Sri Lanka i les do-

nes Tamil, a càrrec de Flashime BCN, sobre laimportància d’aquest producte en aquest paísasiàtic. / Centre cívic Drassanes.

DIJOUS 28 DE MAIG18:00 Llibres a escena. Conte El Tabalet, a càrrec

de Toni López, integrant de La tresca i la ver-desca. Activitat recomanada per a infants ma-jors de 4 anys. / Biblioteca Francesca Bon-nemaison.

DIMARTS 2 DE JUNY16:30 Taller familiar de ioga, un moment de joc

conjunt per a tota la família adreçat a aque-lles que tinguin fills d’1 a 3 anys. A càrrec deYoguitos. / Centre cívic Pati Llimona.

DIUMENGE 31 DE MAIG12:00 Partit de futbol entre el CF Barceloneta

i el Racing Sarrià, corresponent a la 34a i ‘ul-tima jornada de competició. / Municipal deBarceloneta.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Activitat adreçada a nens i nenes de 2a 4 anys, a càrrec de Marta Gorghs. Ac-tivitat gratuïta, aforament limitat. / Bi-blioteca Sant Pau-Santa Creu.

Sac de rondallesContes a la mà

Dm. 26 de maig a les 18:00

Elisenda Alberti, autora de Dones deBarcelona, ensenyarà racons emble-màtics i desconeguts on les donesvan ser les protagonistes. Activitatgratuïta, places limitades. / BiliotecaFrancesca Bonnemaison.

ItinerariBarcelona en femeníDs. 30 de maig a les 11:30

La qualitat de Cosi fan tutte va sobre-viure a totes les amenaces de l’època(1790): les retallades i els problemespersonals del compositor, Mozart. /Gran Teatre del Liceu.

Cosí FanTutte

Fins al 30 de maig

Arriba el primer partit de la final de Di-visió d’Honor de waterpolo, que en-frontarà el Barceloneta amb el CEMediterrani. / Piscina Sant Sebastià.

Final de waterpoloBarceloneta-MediterraniAvui dm. 19 de maig a les 20:45

| 24 19 maig 2015líniaciutatvella.cat Pròxima edició: 26 de juny

Ciutat vella 48

Documents

Transcript of Ciutat vella 48