Ciutat vella 40

16
redacció: [email protected] – 93 458 87 80 | anuncia’t: 619 13 66 88 [email protected] | administració: [email protected] 19 de setembre de 2014 · Núm.40 · www.liniaciutatvella.cat barcelona línia ciutatvella Comunicació pàg 8 Línia Ciutat Vella renova la seva imatge i estrena nou web aquest mes Polèmica pàg 9 Desapareix el patrimoni modernista protegit del Bar Muy Buenas Cultura pàg 9 Dos milions de visitants al Born Centre Cultural Esports pàg 13 El Correbarri d’enguany ja supera el miler d’inscrits Nou episodi en l’intent d’aturar els pisos turístics al districte El consistori suspèn ara a Ciutat Vella l’agrupament d’aquests habitatges per evitar trasllats a la Barceloneta pàg 8 Llengua pàg 12 La Setmana del Llibre en català, liderada per Montse Ayats, augmenta les vendes Agenda Nacional pàg 3 La històrica V de la Diada fa de la ciutat un clam per la independència Entrevista a Alfred Bosch Candidat d’ERC a l’alcaldia de Barcelona pàgs 6 i 7 “A la ciutat hi ha unes desigualtats comparables a les d’abans del 1979”

description

http://comunicacio21.cat/images/liniaciutatvella/pdf/CIUTAT_VELLA_40.pdf

Transcript of Ciutat vella 40

Page 1: Ciutat vella 40

redacció: [email protected] – 93 458 87 80 | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

19 de setembre de 2014 · Núm.40 · www.liniaciutatvella.catbarcelonalíniaciutatvella

Comunicació pàg 8

Línia Ciutat Vella renovala seva imatge i estrenanou web aquest mes

Polèmica pàg 9

Desapareix el patrimonimodernista protegitdel Bar Muy Buenas

Cultura pàg 9

Dos milions de visitantsal Born Centre Cultural

Esports pàg 13

El Correbarri d’enguany ja supera el miler d’inscrits

Nou episodi en l’intent d’aturarels pisos turístics al districte

El consistori suspèn ara a Ciutat Vella l’agrupament d’aquests habitatges per evitar trasllats a la Barceloneta pàg 8

Llengua pàg 12

La Setmana del Llibre en català, liderada per MontseAyats, augmenta les vendes

Agenda Nacional pàg 3

La històrica V de la Diadafa de la ciutat un clamper la independència

Entrevista a Alfred BoschCandidat d’ERC a l’alcaldia de Barcelona

pàgs 6 i 7

“A la ciutat hi ha unes desigualtats comparables a les d’abans del 1979”

Page 2: Ciutat vella 40

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 19 setembre 2014líniaciutatvella.cat

Page 3: Ciutat vella 40

3 | En Portada 19 setembre 2014 líniaciutatvella.cat

"Volem votar". Aquest va ser elcàntic, juntament amb el d'"in-dependència", que més es va po-der sentir a la indescriptible Vque va tenir lloc a la ciutat el pas-sat Onze de Setembre. Un totald'1,8 milions de catalans, segonsla Guàrdia Urbana –la Delega-ció del govern espanyol a Cata-lunya rebaixa la xifra a mig mi-lió– van tornar a fer possibleuna espectacular manifestacióque passarà a la història. I ja envan tres.

Gent gran, nens amb cotxet,catalans d'aquí i d'allà, nouvin-guts i alguns turistes sorpresosvan participar, units, en una

Diada que, com la del 2012 i laVia Catalana de l'any passat, esrecordarà durant molts anys.Els sentiments a peu de carrereren diversos, però el desig d'u-nitat i de votar es respirava acada metre. Sabent que estaven

participant en una jornada his-tòrica –però sense ser encaraconscients de la imatge que s'es-tava aconseguint i que estava do-nant la volta al món–, els milers

de manifestants van tornar a ex-pressar-se cívicament i de ma-nera exemplar. Una festa, sí,però reivindicativa. Molt rei-vindicativa.

La senyera humana d'onzequilòmetres encara impressionaa hores d'ara. Les imatges vanaparèixer als principals mitjansinternacionals, el Twitter vaanar a rebentar del #catalans-vote9N –que va arribar a sertrending topic mundial– i laforça de la manifestació va feremocionar, fins i tot, el mateixpresident de la Generalitat. "Emsento orgullós de la gent d'a-quest país i molt compromèsperquè aquest poble se'n puguisortir", va afirmar Artur Mas pocdesprés de la V en una compa-reixença imprevista posterior ala rebuda dels organitzadors.

La llista de personalitats ipersonatges públics que van su-mar-se a la manifestació va serllarga. Des de polítics com OriolJunqueras o membres delPSC –com Marina Geli–, passantper jugadors del Barça com Xavi

i Piqué, van ser molts els que noes van voler perdre aquesta jor-nada multitudinària on la cultu-ra popular i la música tambévan tenir-hi un paper destacat.

"Parlament, govern, presi-dent de Catalunya: posin lesurnes", exclamava Carme For-cadell, presidenta de l'ANC, du-rant el seu parlament. Un mis-satge que resumia la demandadels 1,8 milions de catalans que,de nou, van tornar a sortir al ca-rrer i van deixar clar que ni elpas del temps ni els casos quehan sacsejat la vida política ca-talana darrerament han dete-riorat la voluntat d'un pobleque té clar que vol decidir el seufutur democràticament i de ma-nera pacífica.

I és que, com va afirmarl’endemà mateix Artur Mas enuna entrevista a RAC1, "votaremsegur, altra cosa és saber enquines condicions perquè nodepèn de nosaltres". Les pròxi-mes setmanes ho diran.

Una altra Diada per a la història» Un total d’1,8 milions de catalans, segons la Guàrdia Urbana, van fer possible la V de l’Onze de Setembre» Les imatges de la manifestació van fer la volta al món i el #catalansvote9N va ser trending topic a Twitter

Arnau NadeuBARCELONA

Carme Forcadell:“Parlament, govern,

president Mas: posin les urnes”

Artur Mas: “Votarem segur,

altra cosa és saber enquines condicions”

Les imatges de la senyera humana d’onze quilòmetres van aparèixer als principals mitjans internacionals. Foto: ANC

Page 4: Ciutat vella 40

| 4Opinió19 setembre 2014líniaciutatvella.cat

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

El Partit Popular, com un ado-lescent que vol defugir de reali-tats, sols s’excusa amb unaConstitución arnada per dir-nos que el 9N és il·legal, però encap debat s’escolta la gran pa-raula: la moral. L’Estat espa-nyol, amb Catalunya, està plede contradiccions morals. L’Es-tat espanyol defensa la unitatnacional però va deixar en elseu moment amb el cul a l’aireun territori que deia seu, i aixíels va als del Sàhara. L’Estat es-panyol té un deute contret ambl’Estatut que no compleix en as-sumptes de pagaments, però síque ens concedeix crèdits a tor-nar amb el FLA. L’Estat espa-nyol, amb ànsies centralistes,vol diluir el català del qual cre-uen el seu territori tot imposantlleis educatives i lingüístiquesallunyades de la realitat delsdrets socials, uns drets que elscatalans van perdre el 1714, i noper via legal, sinó per la impo-sició de les armes.

Ara, el 9N sols vol reclamarpacíficament aquest furt des-prés de tres segles d’incom-prensió. Són tantes les immora-litats de l’Estat espanyol que laparaula Estat no els hi és ni tansols digne. Quanta ràbia quetinc quan ara aquesta Espanyaunionista acusa d’il·legal la vo-luntat d’un poble quan és untema simplement i senzillamentmoral. Cal recordar una simplelliçó de filosofia i sentit comú aqui veu el 9N com a il·legal: unacosa són els fets reals que guienles decisions correctes i altracosa són els prejudicis que im-posen decrets immorals. Quinprejudici amaga, doncs, el Par-tit Popular?

4El 9N és moralper David Rabadà

#ASisPunts#CatalansVote9N #SenseNormalitat

4Retalladesper Jordi Lleal

Fa uns dies llegia la interven-ció de Pablo Iglesias en unesjornades de productors d'e-nergia fotovoltaica, on suposoque es varen plantejar els rep-tes de futur d'aquest tipus d'e-nergia i els problemes queestan patint. El líder de Pode-mos criticava les actituds delsdistints governs, sempre ambel cap cot davant les granselèctriques, aprovant les lleis inormatives que garanteixinl'oligopoli existent. I va apor-tar algunes idees amb les qualsestic totalment d'acord, entreles que hi ha l'estatalització dela xarxa de distribució d'unservei essencial com és l'elec-tricitat, l'impuls a les energiesrenovables o l'eliminació del'absurd de penalitzar l'eficièn-cia energètica.

Però el que avui m'agrada-ria destacar fa referència alfamós dèficit de tarifa, la su-posada diferència entre el quecosta produir l'electricitat a les

empreses i el que realment pa-guem els consumidors. Un dè-ficit, per cert, que no prové decap auditoria estatal o externa,sinó del que el Govern del PPva prometre a les grans elèc-triques que ingressarien. Avuiaquest suposat dèficit superaels 30.000 milions d'euros,quasi la meitat del dèficit pú-blic de l'Estat.

Per això em quedo ambuna frase de Pablo Iglesias: “Eldèficit de tarifa no existeix, i elque no existeix no es paga”.No parlem d'eliminar deutesperquè sí ni d'atemptar contrala seguretat jurídica (un tema,el de la seguretat jurídica “dis-crecional”, que dóna per par-lar-ne un bon parell de dies),sinó de garantir el benestar dela població davant els tripijocsd'uns quants que, amb la com-plicitat necessària dels diri-gents de torn –siguin del colorque siguin–, continuen enri-quint-se a costa de tots.

per Andreu Grimalt

4La reflexió ‘elèctrica’ d’Iglesias

Em pensava que això de les re-tallades era cosa dels governs es-panyol i català, per tal de podertirar endavant l’economia, nique sigui perjudicant el perso-nal en els seus sous, en les pres-tacions socials, escolars, sani-tàries, etcètera. Doncs no, al PPno en tenen prou i la senyoraAlícia Sánchez Camacho, des-prés de la manifestació de Bar-celona, anuncia que el sobira-nisme va a la baixa. Quina pers-picàcia, senyora! És de premi!

Però no s’acaba aquí el des-ori. L’ínclita i maiprou mesu-rada en les seves intervencionsdefensant la rojigualdaa les fa-çanes dels ajuntaments, se-nyora Maria de los Llanos deLuna, delegada del govern es-panyol a Barcelona, retalla sen-se cap consideració el nombrede manifestants de la diadaformant la V a Barcelona, pres-sionant a tort i a dret perquè esdigui que hi havia aproxima-

dament uns 500.000 mani-festants. La policia municipaln’ha quantificat uns 1.800.000,arrodonim i deixem-ho en1.500.000. La senyora “virrei-na” a Catalunya retalla els as-sistents i els divideix per tres! Esnota que són de lletres i en aixòde fer comptes no les tenen totes,millor seria que es dediquessin aaltres menesters més profitososper als catalans, que per això lespaguem entre tots, no?

Per més inri, addueixenque tots els que vam anar a lamanifestació ens han engalipata l’escola catalana, ens han en-tabanat amb TV3, l’ARA i elPunt+Avui, seguim les con-signes dels que ens estan en-ganyant i som una colla de be-neitons i càndids per creu-re’ns-ho tot. Si volem veure lallum vertadera, hem de llegir,escoltar i veure els mitjans es-panyolistes, que són els que te-nen la veritat absoluta. Uf!

@roccasagran: La capacitat de mobil-ització (i de fer-nos fer coses ben rarotes)de l'Assemblea és brutal. Em trec el barret.Enhorabona.

@antoniitalo: Entre l'#11S i el #9N nooblideu el #15S: l'inici del primer curs es-colar en què aplicarem la reforma de Wert.Does it ring a bell?

@quimdomenech: Pepe le da la razón a losque pitan a Casillas. Sextete no, pero a seispuntos del Barça, sí. El Atleti le come la moralal Madrid. Crisis.

publicitat 619 13 66 88

amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Ciutat Vella no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniaciutatvella.cat

15.000 exemplars

Dipòsit legal: B.43220-2010

Page 5: Ciutat vella 40

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 19 setembre 2014 líniaciutatvella.cat

Page 6: Ciutat vella 40

| 6 19 setembre 2014líniaciutatvella.cat Entrevista

Per què Alfred Bosch serà millorcandidat a l’alcaldia de Barce-lona que Oriol Amorós?Perquè així ho han dit els militants,simpatitzants i amics d’Esquerra.Ho vam sotmetre a la gent delpartit i van decidir que preferienun perfil com el meu. Per què hovan decidir així? Ho hauries depreguntar a ells. Però suposo queno té tant a veure amb el fet dequi és millor que l’altre, sinó ambels temps que vénen. No existeixel candidat ideal. Existeix el candi-dat més ben adaptat a un mo-ment en concret, a una fase. Cadatemps vol les persones que millorhi encaixen.

Es deia que el punt fort d’OriolAmorós era el seu coneixementde la ciutat, adquirit després demolts anys d’implicació directaamb ERC Barcelona. Alfred Boschconeix bé les problemàtiquesdels barris?Sí, jo crec que conec molt bé laciutat. Però penso que la qüestióno era ben bé aquesta, sinó qui

coneixia millor la política munici-pal. I en aquest cas és evident queuna persona que ha estat més de10 anys treballant professional-ment en la política barcelonina laconeix millor que algú que no hoha fet. Jo fa tres anys que estic enpolítica, i no municipal. Per tant, ésevident que no la conec tan bé.Però la ciutat, des d’altres àmbits,sí que la conec bé.

Oriol Amorós serà el seu nú-mero dos?Qui ho ha dit això?

Vostè va fer-li un oferiment...Sense parlar de números...

I ell el va acceptar...Crec que ell sí que va parlar de nú-meros, però jo no ho he fet mai. Joel que he dit sempre, i penso com-plir-ho, és que fusionarem equips,que combinarem veterania i reno-vació i que, per suposat, compta-rem amb l’Oriol Amorós. Ara bé,no em facis parlar ara de llistes i decadires perquè no és el moment.

Però suposo que ja ho deu estarpreparant, sobretot pel que fa ala gent de fora del partit...Hem fet acostaments amb gent

de fora d’Esquerra, però molt dis-cretament. Una de les coses quehem promès és discreció absolutai, per tant, jo també ho compliré.

Vostè va anunciar que volia sercandidat a l’alcaldia de Barce-lona només dos dies després deles eleccions europees. La sevadecisió va tenir alguna cosa aveure amb aquells resultats his-tòrics per a ERC?És evident que un anunci d’a-questa importància no l’improvi-ses en dos dies. Per tant, és obvi

que feia molts mesos que hi tre-ballàvem. La gent implicada hosap perfectament. Feia temps ques’estava preparant. El que sí quevam fer és frenar-ho i esperar quepassés el procés de les europeesper no interferir-hi. L’endemà nopodíem fer el nostre anunci, per-

què encara estava massa calenttot plegat, però al cap de dos diessí que ho podíem fer. Però el pro-jecte s’estava treballant des de feiatemps, com no podria ser d’altramanera.

Portabella apostava per Amorós,es deia que vostè era el candidatde Junqueras... Sent el suport delpartit a escala barcelonina?Sento molt el suport. La prova ésque a mi em van votar més mem-bres d’ERC en les primàries que al’Oriol Amorós. Per tant, aquest ésel millor suport que pots tenir, el de654 persones que han apostat pertu. A més, el marge respecte a l’al-tre candidat no va ser estret, comes va dir. És una diferència superiora qualsevol de les que hi ha haguten vida nostra entre candidats a lapresidència dels EUA. Dit això, lesprimàries van ser un matx amistósentre companys de partit i amics. Iaixí és com ens ho hem pres, comuna oportunitat. Som demòcrates,també de portes endins.

Parlant de portes endins, coms’organitzaran fins al maig? Por-tabella seguirà al plenari...És senzill. Hi ha una gent que téuna responsabilitat molt clara fins

al final del mandat pel que fa algrup municipal i la seguirà tenint apartir d’ara. La meva funció d’arafins al maig, a banda de la mevafeina a Madrid fins que duri, ésanar preparant la nova candida-tura i anticipar la feina que pu-guem començar a fer després. Ami ara em toca entrar en campa-nya i no pas intervenir en la gestióde l’Ajuntament. Això ho ha de ferel Jordi Portabella.

Per tant, no el veurem comJaume Collboni fent rodes depremsa en clau de cap de l’opo-sició barcelonina...No ho sé. No es tracta tant de comfacis les coses, sinó de què facis. Noés tant el paisatge, sinó el contin-gut. Per tant, és clar que treballaréentorn de Barcelona i que opinarésobre el present i, sobretot, sobreel futur de la ciutat. Però, com hofaré? No ho sé.

Quan deixarà l’escó al Congrésdels Diputats de Madrid?Quan m’ho digui el partit que m’hiva posar.

Encara no ho tenen clar?Hi estem reflexionant. El dubte té aveure amb què és més útil, si estar-

Alfred BoschCandidat d’ERC a l’alcaldia de Barcelona

Text: Arnau NadeuFotografia: Neus Màrmol

“Avui, a la ciutat, hi ha unes desigualtatssocials comparables a les d’abans del 1979”

“És evident que noconec tan bé la

política municipalcom l’Oriol Amorós”

Page 7: Ciutat vella 40

7 | 19 setembre 2014 líniaciutatvella.catEntrevista

me a Madrid durant aquests prò-xims mesos calents o no. S’ha de va-lorar, però aquesta decisió no la pucprendre sol perquè l’escó a Madridno és meu, és col·lectiu, del partit.Per tant, se n’ha de parlar amb lagent d’Esquerra i portar-ho als òr-gans representatius. Jo em dec alpartit que represento.

Vostè ha dit que assolir l’alcaldiade Barcelona ha deixat de ser im-possible. Creu que ERC pot gua-nyar les eleccions municipals?He de dir que és molt difícil, perl’últim partit del consistori, passara ocupar la primera plaça. Fins fauns mesos, a més de molt difícil,segurament era impossible. Peròdes de les eleccions europees jano podem dir que sigui impossi-ble. Per tant, aquesta possibilitat

existeix. És fàcil? No, és dificilíssim.És impossible? No, ja no ho és. Elsomni hi és i treballarem tan bécom puguem per assolir-lo.

Què ofereixen a la ciutat de Bar-celona que no ho facin la resta departits?Creure’ns Barcelona com la capitald’una República catalana. La de-fensa que fem d’aquesta capitalitatva en el nostre ADN. Nosaltres ensho hem cregut gairebé des de sem-pre. I ara que això tampoc és im-possible, crec que som els més benposicionats per imaginar aquestacapital de Catalunya.

Només imaginar-la?Vull dir que volem aspirar a tenirtots aquells recursos que et dóna lacapitalitat. Si alguna cosa he après

a Madrid és que ser capital no ésuna ximpleria. Que tenir un Estat aldarrere o no tenir-lo, o tenir-lo encontra com l’ha tingut sovint Bar-celona, és molt diferent. I de cara alsciutadans, nosaltres som els que hopodem explicar millor. Som els méscreïbles. Hem de deixar de buscargrans esdeveniments per compen-sar aquesta capitalitat mancada.Hem d’aspirar a ser la capital quesempre hem volgut ser.

I a banda del projecte sobira-nista, què proposa Esquerra pera la ciutat?Jo diria que, ara mateix, el principalreferent d’esquerres som nosaltres.Com a mínim pel que fa a l’es-querra d’anar per feina, l’esquerramés pragmàtica. No som dogmà-tics, no deixarem de fer un pacte

puntual amb algú perquè la doc-trina digui que a un senyor de dre-tes no li pots donar la mà. Nosaltrespertanyem a una esquerra obertaque el que vol és intentar resoldreproblemes greus. I actualment laciutat en té molts, de problemesgreus.

Quins?Sobretot hi ha risc de fractura sociala causa de les diferències de rendacada cop més importants entrepersones i, fins i tot, entre districtes.La diferència d’esperança de vidaentre barris arriba a ser, en algunscasos, de vuit anys. Això és una bar-baritat. Per tant, tenim una Barce-lona que s’ha de cosir. Ara el governmunicipal en comença a parlar,però fins fa poc tot això no li ha tretla son. És més, jo crec que fins i tothavia anat en la direcció contrària.Per tant, creiem que ara mateix Bar-celona necessita que tibem cap al’esquerra.

Oriol Junqueras ha dit que hand’estar preparats per pactar ambqui calgui. Què vol dir exacta-ment aquesta afirmació?Amb qui calgui per millorar la si-tuació de la gent de Barcelona.

Alfred Bosch estaria disposat apactar amb Guanyem Barcelona?Amb l’Ada Colau he pactat mésd’una vegada. Per exemple, quan la

Plataforma d’Afectats per la Hipo-teca va portar la ILP sobre la dacióen pagament al Congrés dels Dipu-tats. És clar que hem col·laborat, ésclar que hem pactat i és clar que enspodem entendre: està demostrat.En tot? Segurament en tot no, peròen moltes coses sí.

L’alcalde Trias ens va dir, en unaentrevista recent, que segur queel 2015 trobaria formacions dis-posades a entrar al govern, en re-ferència, si més no indirectament,

a Esquerra. Se sentiria còmodepactant amb Xavier Trias?La nostra aspiració és aconseguirl’alcaldia de Barcelona i si per aixòens cal algun suport, encara quesigui puntual, de CiU o de Gua-nyem Barcelona o de qui sigui, in-tentarem parlar-ho, és clar. Però lanostra aspiració no és, en cap cas,fer de crossa de ningú.

No m’ha respost la pregunta...És que no és una qüestió de como-ditat personal. Avui, a la ciutat, hi haunes desigualtats socials compara-bles a les que hi havia abans del1979. La diferència de renda fami-liar entre els barcelonins més rics iels més pobres és similar a la que hihavia fa més de 35 anys a la Barce-lona franquista. Per tant, crec que lagent comença a ser conscient queaquest és un moment per tornar aconfiar en les esquerres per corre-gir els defectes del sistema. Novolem una ciutat a dues velocitats:ho volem corregir des de les es-querres, per convicció.

L’alcalde Trias diu que fa políti-ques més socials que les que s'hanfet durant 32 anys...Privatitzar la gestió dels aparca-ments és política social? Omplir totsels carrers d’activitat privada, comsón les terrasses dels bars, és la polí-tica més social que s’ha fet en 32anys? Permetre l’ampliació de la Ma-quinista és fer política d’esquerres?

Digui-ho vostè...Et diré com ha arribat a ser el queés Barcelona. Especulant? No. Mun-tant terrasses als bars? No. Ambapartaments turístics? No. Això havingut de més a més i en els últimsanys ens ha permès tapar una micamillor el pou que hem hagut depassar, d’acord. Però ara el que hemde fer és reequilibrar-ho i rellançarel que ha estat central per a la ciu-tat des de fa 400 anys: l’esperit tre-ballador de la seva gent.

“Amb l’Ada Colauhe pactat més d’unavegada. És clar que

ens podem entendre:està demostrat”

“No deixarem defer un pacte puntualamb algú de dretesperquè la doctrina

ho digui”

“Barcelona no ha arribata ser el que és ambapartaments turístics”

Page 8: Ciutat vella 40

19 setembre 2014

Ciutat Vella| 8

líniaciutatvella.cat

L’esclat del veïnat de la Barce-loneta que es va produir el pas-sat mes d’agost, en senyal de pro-testa contra la proliferació i lesmolèsties que provoquen els pi-sos turístics, ha comportat quel’Ajuntament estigui exploranttotes les vies possibles per evitarla concentració d’apartamentsturístics en aquest barri.

L’última decisió que ha pres elconsistori, en el marc de la co-missió de govern de la setmanapassada, és la suspensió tempo-ral de la possibilitat d’agruparpisos turístics dispersos ja exis-tents al districte en un sol edificia qualsevol zona de Ciutat Ve-lla –pensant en la Barceloneta–.

Tal com han explicat fontsmunicipals aLínia Ciutat Vella,la mesura s’ha pres “per preve-nir de forma provisional” una si-tuació que podria succeir i queconsistiria, per exemple, que“un propietari d’apartamentsturístics dispersos d’una altrazona del districte, com el Raval,els agrupés en un sol edifici a laBarceloneta”. Una situació quefins ara era legal però que l’A-juntament vol evitar per inten-tar calmar els ànims dels veïns.

La decisió, però, reflecteixque la mesura del consistori quepermetia agrupar en un sol blocapartaments dispersos ja exis-tents podia acabar provocantaquesta situació que ara es pro-hibeix de forma temporal. Lesmateixes fonts de l’Ajuntamentexpliquen que la suspensió per-

metrà “estudiar i analitzar quècal fer per garantir que l’agru-pament dels pisos no tingui efec-tes contraproduents”.

LA SÍNDICA VISITA EL BARRIParal·lelament, la Síndica deGreuges de Barcelona, MariaAssumpció Vilà, va visitar abans-d’ahir la Barceloneta per parlaramb els veïns. Vilà ha explicat aLínia Ciutat Vella que la qua-rantena de veïns que van assis-tir a la trobada al Centre CívicBarceloneta “estaven molt mo-lestos per com s’ha anat com-plicant la situació al barri” i des-taca que tots van insistir en el de-teriorament que ha patit la zona“en els darrers dos anys”. Vilàexplica que les queixes dels veïns“són tant pels pisos turístics le-gals com pels il·legals, ja quediuen que tots creen molèsties”.

La Síndica considera que “d’a-vui per demà serà molt difícil, talcom estan ara les coses, tirar en-

rere aquesta situació”, però des-itja “que a mitjà termini es puguisolucionar”. “No hem d’estar encontra del turisme, però el tipusde visitants que hi ha a la Barce-loneta és una altra cosa, segura-ment perquè la platja atreu un al-tre perfil de persona”, afegeix.

D’altra banda, un centenar deveïns de la Barceloneta van for-mar dissabte passat una cadenahumana per reclamar la des-aparició dels pisos turístics al ba-rri. Amb el lema La Barcelone-ta no es ven, els veïns van en-cerclar una part de la zona i, peraconseguir fer la protesta més vi-sible, van lluir una samarretagroga amb el lema de la mani-festació escrit en blau: una com-binació dels dos colors de labandera del barri.

Els concentrats van exigirmés contundència a l’Ajunta-ment per solucionar un proble-ma que consideren que no hadeixat d’empitjorar.

Els veïns de la Barceloneta fent la cadena humana. Foto: Twitter (@sack_7)

Nou episodi en l’intent de frenarels pisos turístics al districte

» El consistori suspèn ara a Ciutat Vella l’agrupament dels habitatges » Vol evitar així el trasllat d’apartaments d’altres barris a la Barceloneta

Línia Ciutat Vella renova laseva imatge amb un nou web

COMUNICACIÓ4El periòdicmensual Línia Ciutat Vella, fun-dat l’any 2010, compta ambuna imatge renovada gràcies alseu nou web www.liniaciutat-vella.cat. El lector hi podrà tro-bar la informació sobre el dis-tricte que apareix de formamensual a l’edició impresa. Amés, tindrà accés directe alscontinguts de les altres deu edi-cions de la ciutat de Barcelona.

Línia Ciutat Vella formapart de les 20 capçaleres de laxarxa de periòdics gratuïts hi-perlocals Línia, els quals distri-

bueixen, en global, 327.000exemplars a la ciutat de Barce-lona i l’àrea metropolitana.

DIFUSIÓ CERTIFICADADes d’aquest setembre totes lesedicions de la xarxa Líniapassena ser auditades per OJD/PGD i,com sempre, se segueixen dis-tribuint a través del teixit co-mercial dels municipis, gràcies aacords de col·laboració i suportamb més de 50 eixos comercialsque agrupen més de 30.000 pe-tits comerços, així com de la xar-xa d’equipaments municipals.

La Barceloneta es preparaper a la seva Festa Major

CELEBRACIÓ4La Festa Majorde la Barcelona ja és a tocar. Apartir del pròxim 25 de setem-bre, i fins al 5 d’octubre, el barriviurà més de 10 dies farcits d’ac-tivitats per a tots els gustos iedats.

El tret de sortida de la festaserà dijous 25 a les vuit del ves-pre amb el pregó, que anirà a cà-rrec del pare Manel i Sor Pilar,de l’Obra Social Santa Lluïsade Marillac. Durant el mateixacte, que tindrà lloc a la plaçaBarceloneta, també es farà elLliurament del Canó comme-

moratiu al veí del barri Paco Jo-ver. A partir de divendres 26, elprograma permetrà a tots elsveïns gaudir de la Festa per a laGent Gran, el Concert d’Hava-neres, la IV Festa ‘La Sardineta’,el Torneig de Bitlles Catalanes,el Campionat de Dominó, elPrimer Torneig d’Handbol plat-ja, el Concurs de Batucada o elConcert per a la Gent Gran, en-tre d’altres.

La Festa Major acabarà diu-menge 5 d’octubre amb els focsartificials al passeig Marítim, al’alçada d’Andrea Dòria.

Albert RibasCIUTAT VELLA

Obres | Nova fase de remodelació de Sant Pere Més Baix Les obres al carrer Sant Pere Més Baix han entrat en la segona fase d’una

remodelació que suposarà la seva transformació en un carrer de plataforma única iamb prioritat per als vianants. Els treballs d’aquesta segona fase es duen a terme en

un tram de 280 metres, entre els carrers General Álvarez de Castro i Ocells.

Page 9: Ciutat vella 40

Ciutat Vella9 | 19 setembre 2014 líniaciutatvella.cat

El patrimoni modernista del BarMuy Buenas, situat al número 63del carrer del Carme, amb la fa-çana i parts de l’interior protegitsper ser considerats bé d’interèsurbanístic, ha desaparegut. Elmotiu de la desaparició es trobaen l’enfrontament per la reno-vació del lloguer entre el pro-pietari del local i el llogater, se-gons va avançar BTV. La pro-tecció del patrimoni modernis-ta d’aquest edifici és de nivell C,la qual cosa significa que ni elpropietari ni el llogater poden to-car cap dels elements originalssense l’autorització prèvia delconsistori.

Josep Maria Roig, secretari del’Associació d’Establiments Em-blemàtics, explica a Línia CiutatVella una conversa que hauriamantingut amb el llogater del barabans que s’emportés els ele-ments modernistes: “Em va ex-plicar que no es van posar d’acord

per renovar el contracte i ell,com que havia pagat un traspàs,interpreta que és el propietari deltot el que forma part del bar”.

Roig considera que difícil-ment es podrà recuperar tot elque ha desaparegut i critica l’A-juntament: “No protegeixen elpatrimoni de la ciutat. El febrervan assegurar que es tiraria en-

davant el pla per protegir els es-tabliments emblemàtics, peròno ho estan fent. La ComissióTècnica de Comerç Emblemàticno fa la funció que li toca”. Per laseva banda, fonts de l’Ajunta-ment han explicat que de mo-ment s’ha obert al llogater un “ex-pedient de restitució d’elementspatrimonials”.

La façana abans i després dels fets. Fotos: Twitter (@sjaurrieta)

Desapareix el patrimonimodernista del Bar Muy BuenasRedaccióCIUTAT VELLA

CULTURA4Després d’un anyen funcionament, el Born Cen-tre Cultural ja ha rebut dos mi-lions de visitants. L’equipament,que es va inaugurar l’any passatdesprés d’un llarg procés d’obresi remodelacions, ha atret un150% més de públic de l’esperat.

Aquestes xifres les va con-firmar el regidor de Cultura,Jaume Ciurana, aquest dimartsa petició del grup municipaldel PP, que havia reclamat co-nèixer els ingressos, despeses inombre de visitants del centreper saber la despesa públicadedicada a aquest equipamentcultural. Ciurana també va ex-

plicar que la previsió d’ingressosque es va fer pel primer any, de640.000, es va superar durantel mes de juny, ja que durantaquell mes la recaptació ja vaarribar als 680.000 euros.

INFORME DETALLATEl consistori s’ha compromès ,a petició de tots els grups mu-nicipals, a presentar un informea finals d’aquest exercici ons’especifiqui les despeses que hacomportat i comportarà d’araendavant el centre cultural. Elregidor de cultura també vaaprofitar la seva intervencióper reivindicar els canvis posi-

tius que, a parer seu, ha signifi-cat per al barri, i va defensar queal centre s’hi facin tot tipusd’activitats. Tot i que també vareconèixer que s’hagin pogutgenerar algunes molèsties, vaafirmar que “no crec que ningúvulgui tornar enrere, quan elBorn estava tancat i era ple decotxes”.

Finalment, cal remarcar quel’Ajuntament ha començat a pre-parar un estudi per dissenyar elfutur del centre quan la situaciód’èxit es normalitzi. ICV-EUiA hademanat que es converteixi en unespai de proximitat per mini-mitzar l’impacte turístic al barri.

El Born Centre Cultural arribaals dos milions de visitants

Una imatge de l’interior del Born Centre Cultural. Foto: Ajuntament

Page 10: Ciutat vella 40

19 setembre 2014

Ciutat| 10

líniaciutatvella.cat

El Consorci de l’Habitatge deBarcelona ha aprovat una novaconvocatòria d’ajuts a la rehabi-litació per a aquest any amb unadotació d’11,3 milions d’euros.

La convocatòria, que va en-trar en vigor el 14 de juliol i es-tarà oberta fins al 31 de desem-bre d’enguany, servirà per con-tinuar l’aposta de l’Ajuntamentde rehabilitar edificis per tal demillorar la qualitat de vida delsseus habitants i, al mateixtemps, impulsar el sector de larehabilitació a través de la sevafeina en el camp de la millora del’eficiència energètica.

Aquesta nova convocatòriaincorpora novetats importants,com la simplificació dels tràmitsi la unificació i augment delspercentatges dels ajuts. Algunesde les millores que incorpora la

convocatòria han sorgit de lesreflexions fetes dins del marc del’Observatori de Barcelona pera la Rehabilitació Arquitectòni-ca (OBRA), on hi ha represen-tats els principals col·lectius

del sector de la rehabilitació,com els gremis o els col·legisprofessionals.

AUGMENT DELS AJUTSPer tal d’impulsar de forma de-cidida les obres de rehabilitació,el Consorci de l’Habitatge ha es-tablert uns programes priorita-ris amb una subvenció del 50%.Els edificis que formen part d’a-quests programes i que podran

rebre aquesta ajuda són els quefan referència a la rehabilitacióenergètica, a l’accessibilitat –ins-tal·lació d’ascensors en edificisque no en tinguin–, als que pa-teixin patologies estructurals ials que necessiten una rehabili-tació arquitectònica d’elementscomuns.

La resta dels programes espodran acollir a una subvenciódel 25%. Aquestes subvencionssuposen un clar increment delspercentatges d’anteriors con-vocatòries.

També s’han simplificat elstopalls màxims de subvencióexistents en anteriors convoca-tòries. Així, només existeix unúnic topall per actuació de60.000 euros, que és sensible-ment més alt que l’existent an-teriorment. En el cas de patolo-gies estructurals no hi ha cap to-pall, cosa que permetrà adequarmillor la subvenció als pressu-postos reals d’aquestes obres,que solen ser força elevats.

Perquè quedin com nous» L’Ajuntament aprova una nova convocatòria d’ajuts a la rehabilitació d’edificis per a aquest any

» El pressupost global és d’11,3 milions d’euros, aportats pel consistori i la Generalitat

HABITATGE4 En aquesta con-vocatòria, a diferència d’ante-riors, no caldrà aportar docu-ments que ja han estat lliurats al’Ajuntament de Barcelona. En-tre la documentació més desta-cable que no caldrà aportar hi hala sol·licitud de llicència d’o-bres i el projecte que s’hagi pre-sentat per a la seva sol·licitud,així com la concessió de la lli-cència d’obres corresponent.Tampoc caldrà aportar els do-cuments acreditatius del paga-ment de les taxes i impostos as-sociats a la tramitació de la lli-cència d’obres.

Pel que fa a les ajudes exis-tents, s’han simplificat els tramsde percentatges de subvencionsque hi havia en anteriors con-vocatòries així com els topallsd’imports màxims per actuació.

Tràmits simplificats

En la nova convocatòria s’han simplificat els topalls màxims de subvenció. Només n’existirà un, que serà de 60.000 euros. Fotos: PMHB

En diversos casos lasubvenció cobreix lameitat de la reforma

RedaccióBARCELONA

Assessorament | Suport tècnic durant el procésLes sol·licituds per poder-se beneficiar d’aquestes ajudes s’han de presentar

a les Oficines de l’Habitatge de Barcelona, on es presta assessorament i suporttècnic per tal de facilitar el procés. Es pot consultar les adreces i horari, així com

demanar cita prèvia, al web bcn.cat/habitatge i a consorcihabitatgebcn.cat.

Page 11: Ciutat vella 40

11 | 19 setembre 2014 líniaciutatvella.catCiutat

Amb més de 2.000 anys d’his-tòria i una identitat pròpia, Bar-celona sempre s’ha caracteritzatpel seu caràcter innovador, em-prenedor i inconformista. Uncaràcter que l’ha portat a esde-venir una ciutat pionera pel quefa al concepte de ciutat intel·li-gent o smart city. Gràcies a laseva estratègia transversal ba-sada en una visió de transfor-mació de la ciutat a llarg termi-ni, Barcelona és consideradaavui en dia la primera ciutat in-tel·ligent d’Espanya, la quartad’Europa i la desena del món.

Una smart city és un nouconcepte de ciutat que treballaper millorar la qualitat de vidadels seus ciutadans i garantir undesenvolupament social, eco-nòmic i urbà sostenible. I ho farecolzant-se en l’ús i la moder-nització de les noves tecnologiesde la informació i la comunica-ció (TIC), donant com a resul-

tat una gestió més eficient delsserveis i recursos de la ciutat. Ala pràctica, una smart city ésaquella que té la capacitat de do-nar resposta a les necessitatsdels seus ciutadans (medi am-bient, mobilitat, negocis, co-municacions, energia i habitat-ge, entre d’altres) millorant elseu dia a dia.

LA MILLORA DE LA SALUTMés concretament, una de lesàrees que experimenten mésmillores amb l’aplicació de lesnoves tecnologies és la dels ser-veis públics i socials. En aquestcas, s’optimitza i democratitzaels serveis i, així, s'aconsegueixuna societat més inclusiva i mi-llor preparada i, sobretot, esmillora la qualitat de vida de lespersones.

En el cas específic de la salut,l’smart city permet transfor-mar el sistema de salut utilitzantles TIC. Una mostra d’això és elservei de teleassistència, la res-posta més immediata a les ur-gències de la gent gran amb dis-capacitat o dependència.

L’Ajuntament de Barcelonapresta actualment el servei demanera gratuïta a més de70.000 persones. Es tracta d’unservei d’atenció domiciliàriaque permet millorar la qualitatde vida i l’autonomia de lespersones grans amb discapaci-tat o dependència que viuen opassen moltes hores soles alseu domicili.

El servei està actiu les 24 ho-res del dia, els 365 dies de l’anyi té una funció doble: oferiruna resposta adequada a lespeticions d’ajuda de les perso-nes usuàries, per una banda, iactuar de manera preventivamantenint un contacte conti-nuat amb la persona per preve-nir situacions d’inseguretat,d’aïllament o de soledat.

El seu funcionament no potser més senzill: s’instal·la unaparell a casa i es connecta mit-jançant la línia telefònica (fixa omòbil) a un centre d’atenció,amb el qual es pot comunicar no-més prement un botó, i un equipde professionals atén la petició iactiva el recurs més adient.

Barcelona, una ciutat intel·ligent» La capital catalana és la primera smart city de l’estat espanyol, la quarta d’Europa i la desena del món» L’aplicació de les noves tecnologies en l’àrea dels serveis socials està transformant el sistema de salut

SOCIETAT4Una altra de les ini-ciatives que s’engloben dins delconcepte d’smart city és el pro-jecte Radars, que es defineixcom una mirada sensible i res-pectuosa per millorar la qualitatde vida de la gent gran.

Aquesta iniciativa va néixeramb l'objectiu de facilitar que lespersones més grans de 75 anys,que viuen soles o acompanyadesd’altres persones grans, puguincontinuar a casa seva amb la

complicitat del seu entorn ga-rantint el seu benestar social.

En aquest cas, però, els “ra-dars” no són aparells sofisticats,sinó una xarxa de veïns, comer-ciants, persones voluntàries iprofessionals de les entitats i elsserveis vinculats als barris que, sidetecten algun canvi en la ruti-na diària de les persones gransque coneixen, ho comuniquenper telèfon o correu electrònic alcentre de ceveis socials.

El projecte Radars

El servei de teleassistència en l’àmbit de la salut és un clar exemple dels beneficis per al ciutadà d’una smart city. Fotos: Ajuntament

RedaccióBARCELONA

Page 12: Ciutat vella 40

19 setembre 2014

Comerç| 12

líniaciutatvella.cat

Satisfacció generalitzada. Aques-ta és la sensació que ha deixat la32a Setmana del Llibre en Cata-là, que va cloure diumenge dia 14amb un total de 16.200 llibres ve-nuts i una facturació de 241.000euros, el que suposa un aug-ment del 14,3% respecte a ladada de l’any passat.

Aquest augment de les ven-des s’ha produït, segons els or-ganitzadors, per l’increment delvolum de les compres efectuadesper les biblioteques i per la pre-sència d’un major nombre d’ex-positors.

Com a dada interessant des-taca el fet que els lectors quecompren més d’un llibre handescendit durant la Setmanad’enguany i esdevenen mino-ria, mentre que la compra mit-

jana per lector rarament superaels 18 euros.

MÉS VISITANTSLa Setmana del Llibre també haclos amb un increment de visi-tants, que han passat dels 25.000de l’any passat als 28.000 d’a-questa edició, els quals han po-gut gaudir de les més de 200 ac-tivitats que l’organització haviaprevist.

Per la seva banda, els editorsi llibreters presents en aquestaedició han confirmat la sevapresència a l’edició del 2015.Montse Ayats, presidenta de laSetmana, va valorar molt posi-tivament aquesta edició i va des-tacar que “a la gran festa de lalectura en català que és la Set-mana s’hi sumen cada any mésactors socials que creuen fer-mament en el foment del català”.

La xifra de visitants va augmentar respecte a l’any passat. Foto: La Setmana

La Setmana del Llibre en Catalàfinalitza amb més vendes

» L’edició d’enguany augmenta la facturació un 14% respecte al 2013» La plaça de la Catedral, epicentre de la fira, rep 28.000 visitants

Els comerciants tornen a les aules amb l’Obert al FuturFORMACIÓ4El districte de Ciu-tat Vella ja ha iniciat la nova edi-ció del programa de formacióper als comerciants de la ciutatObert al Futur, que impulsa l’A-juntament a través de BarcelonaActiva.

Enguany s’ha programat untotal de 111 càpsules formativesgratuïtes fins al desembre. Elscontinguts s’estructuren en qua-tre itineraris formatius que trac-ten temàtiques clau en un nego-ci com les finances, el màrquetingo la gestió.

Per altra banda, els mercatsde Ciutat Vella –Boqueria, San-ta Caterina i Barceloneta– se su-men també a aquesta oferta for-mativa, després de l’èxit de la pro-va pilot adreçada a 12 mercatsque s’ha desenvolupat en els pri-mers mesos de l’any.

Des del començament de l’O-bert al Futur l’any 2013, més de800 professionals del comerçhan participat en aquesta ini-ciativa, que també serveix com apunt de trobada i d’intercanvid’experiències del sector.

MOSTRA4El mes d’octubre seràun mes de mercat a la ciutat deBarcelona. I és que la cinquenaedició del Mercat de Mercats jaescalfa motors per tornar a ofe-rir als peus de la Catedral el boi millor dels productes dels 39mercats alimentaris amb quècompta la ciutat.

Aquesta cita tornarà a cen-trar-se especialment en la gas-tronomia, en concret en la cui-na del territori. Les ponències del’Aula Gastronòmica tornaran

a tenir com a leitmotiv els pro-ductes que creen orgull de te-rritori, com el gall del Penedès oel marisc del Delta, i elabora-cions que representen algunapart del país.

Enguany el Mercat de Mer-cats comptarà amb una lleugeravariació d’horari –se celebrarà deles 11 del matí i fins a les 9 del ves-pre–, però seguirà amb el mateixobjectiu de reunir consumidors,productors, comerciants i cuinersen una fira que l’any passat va

comptar amb la visita de més de260.000 persones.

Igual que en les passadesedicions de la fira, el Mercat deMercats comptarà amb una pro-posta 2.0, amb hashtags a Twit-ter com el #happytapa, una ini-ciativa molt ben rebuda pelsparticipants la passada edició.

El Mercat de Mercats va re-bre l’any passat el premi a l’Es-deveniment Gastronòmic 2013que atorga l’Acadèmia Catalanade Gastronomia.

RedaccióCIUTAT VELLA

Ciutat Vella ja ha iniciat les classes de l’Obert al Futur. Foto: Arxiu

Una ciutat de mercat

Un instant de la passada edició de la fira. Foto: Ajuntament

Estudi | Recuperació del sector nàutic a CatalunyaEl sector nàutic català presenta uns resultats de venda amb un increment del 9,3% respecte a 2013.

De gener a agost d’enguany, a Catalunya s’han venut 680 embarcacions noves i 2.386 d’ocasió, envers les 622 i 2.524 respectivament en el mateix període de l’any passat. Aquestes són algunes deles dades que es desprenen d’un estudi d’Adin (Associació d’Indústries, Comerç i Serveis Nàutics).

Page 13: Ciutat vella 40

13 |

19 setembre 2014

Esportslíniaciutatvella.cat

Com a campió continental, l’A-tlètic-Barceloneta disputarà laSupercopa d’Europa aquest no-vembre davant el Volgogradrus –campió, per la seva banda,de la Copa LEN–. El que encarano es coneix és l’indret de cele-bració d’aquesta final –i el de lacategoria femenina entre el CNSabadell i l’Olympiacos grec–.Per aquesta raó, des de la Fede-ració Catalana de Natació ja s’hafet una sol·licitud formal perconvertir-se en seu de les dues fi-nals continentals. En cas que laproposta barcelonina triomfés,les finals es jugarien a la piscinaSant Jordi, a l’Eixample.

Enguany es produeix una si-tuació històrica i mai vista en elwaterpolo català, ja que comptaamb dos campions europeus.

Pel que fa a l’inici de tempo-rada, l’equip mariner ja coneixels seus rivals de grup per a lapròxima Champions League. Elgrup A, on hi ha enquadrat l’A-tlètic-Barceloneta, comptaràamb el Brescia italià, l’Olym-piacos i l’Eger hongarès, a mésdels dos guanyadors que surtinde les eliminatòries prèvies.

El primer partit de la com-petició serà el pròxim 29 de no-vembre a casa contra el ZF Eger.Al grup B han anat a parar el Par-tizan serbi, el Jug croata, el Was-serfreunde alemany i el Galata-saray turc. La nova temporada jaescalfa motors i l’Atlètic-Barce-loneta afrontarà el desafiamentde tornar a regnar a Europa.

L’Atlètic-Barceloneta és l’actual campió d’Europa. Foto: CNAB

La Supercopa de waterpolopodria jugar-se a Barcelona

» La Federació de Natació ja ha fet la petició a la lliga europea (LEN)» El rival de l’Atlètic-Barceloneta a la competició és el Volgograd rus

Noves beques per facilitarl’accés dels escolars a l’esport

AJUTS4Amb l’inici del nou cursescolar, l’Ajuntament destinarà1 milió d’euros perquè tots els es-colars puguin inscriure’s en ac-tivitats esportives fora de l’horarilectiu. Segons informa el con-sistori, prop de 8.000 escolarsd’entre 6 i 17 anys es podran be-neficiar d’aquests nous ajutseconòmics. La subvenció s’a-torgarà en funció de la renda fa-miliar, amb un màxim de 315 eu-ros per nen i curs. Les famílies in-teressades poden presentar la

sol·licitud d’accés a les beques aqualsevol oficina d’atenció ciu-tadana des del passat 10 de se-tembre. Un dels requisits és quel’activitat es realitzi en una de lesentitats que han estat homolo-gades pel consistori.

Durant aquest nou curs es-colar s’aniran introduint activi-tats relacionades amb esdeve-niments esportius que tenenlloc a la ciutat, com la BarcelonaWorld Race. A més, es poten-ciaran els esports de gel i de neu.

El Correbarri 2014 ja comptaamb més d’un miler d’inscritsATLETISME4La tercera ediciódel Correbarri, la cursa popularon els corredors participants re-presenten els 10 districtes de laciutat, ja supera el miler d’ins-crits, el que suposaria el seu mi-llor registre inicial des que va co-mençar a celebrar-se. La provatindrà lloc el diumenge dia 12d’octubre al matí a la plaça delMar de Barcelona, i està orga-nitzada per l’Ajuntament, l’Atlè-tic-Barceloneta i Gaudim Sports.

A més de competir de formaindividual, els atletes represen-ten els colors dels 10 districtes deBarcelona. Així, els corredorsintentaran que el seu districte si-gui el que millors temps aconse-gueixi per tal d’endur-se la copade campions –anomenada ‘ore-lluda’–, que romandrà un any ex-posada a la Seu de Districte co-rresponent. Les inscripcions perparticipar-hi es podran efectuarfins al 7 d’octubre.

Barcelona acollirà una etapadel Rally RACC Catalunya

MOTOR4Barcelona comptaràamb un tram urbà del RallyRACC Catalunya-Costa Dauradadurant la primera etapa d’a-questa prova, penúltima pun-tuable per al Mundial de l’espe-cialitat. La cita tindrà lloc el prò-xim 23 d’octubre, on els partici-pants hauran de completar uncircuit d’1,6 quilòmetres al vol-tant de les fonts de Montjuïc.

D’aquesta manera, el Rallypassarà per tercera vegada per

Barcelona des que la prova pun-tua per al Campionat del Món.En aquest sentit, la tinent d’al-calde de Qualitat de Vida, Igual-tat i Esports, Maite Fandos, vaagrair el RACC per haver reno-vat la seva aposta per Barcelona,“una ciutat on l’afició pels esportsdel motor és molt antiga i moltforta”, afirma. Per tal de garan-tir la seguretat, s’ha elaborat unprotocol específic de proves demotor a l’interior de la ciutat.

RedaccióCIUTAT VELLA

Les sol·licituds es poden lliurar des del passat dia 10. Foto: Ajuntament

Futbol | El CF Barceloneta, tretzè a la classificacióEl CF Barceloneta rebrà a casa durant la següent jornada el Chacarita barceloní

amb l’objectiu de tornar a la dinàmica de victòries, després de la derrota per 4 gols a 1 contra el Guineueta a Nou Barris. Els de Ciutat Vella són ara tretzens amb una

victòria, aconseguida la primera jornada davant de l’Olympia II a casa, i una derrota.

Page 14: Ciutat vella 40

| 14Agenda19 setembre 2014líniaciutatvella.cat

DISSABTE 20 DE SETEMBRE11:00-18:00 Balladors d’arreu de Catalunya es

troben un any més al MercèDansa, un espaique forma part de la Festa Major de Barce-lona des de l’any 1993. / Plaça Sant Jaume.

DIJOUS 2 D’OCTUBRE21:00 Cicle Contemporanis a la Barceloneta, un

vespre de dansa amb programació doble.Thank you for dancing, una producció de LesFilles Föllen, quatre ballarines i un violon-cel·lista. / Centre cívic Barceloneta.

A PARTIR DEL 3 D’OCTUBREDl. 19:30 Taller de tècniques pictòriques des-

tinat a traballar amb mètodes diferents.Servirà com a una primera aproximació al di-buix. El taller està a càrrec d’Aythamy Armas./ Centre cívic Drassanes.

FINS DEMÀMatí-Tarda Exposició de dracs i bèsties de foc.

Exposició sobre aquests éssers mitològics.Aquesta exposició es pot visitar fins demà al’Ajuntament.

FINS AL 23 DE SETEMBRE10:00-20:00 Exposició dels Gegants de Barce-

lona, una mostra que organitza la Coordi-nadora de Geganters de Barcelona en aquestany on se celebra el trentè aniversari de l’en-titat. / Museu Marítim.

DIVENDRES 26 DE SETEMBRE12:00 Taller familiar Pasteleritos, a càrrec d’An-

drea de Tucco i adreçat a famílies amb infantsque vulguin aprendre a cuinar pastissos. Elsnens han d’estar acompanyats per un adult./ Centre cívic Pati Llimona.

DIVENDRES 26 DE SETEMBRE12:00 En el marc del programa Sac de rondalles,

Anna Casals realitzarà una narració de con-tes a mà per a nens i nenes de 2 a 4 anys. /Biblioteca Barceloneta.

A PARTIR DEL 7 D’OCTUBREDv. 18:30 Taller d’skate a partir dels 12 anys, on

s’ensenyaran tècniques i trucs amb l’ajuda deprofessor de l’escola Al Carrer. / Centre cívicConvent de Sant Agustí.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

[email protected]

Un viatge a l'univers màgic dels còmicsmés llegits i els personatges més di-vertits. Hi haurà imatges, relats, can-çons i una maleta màgica de la qualsortiran diferents objectes animats oinanimats. / Biblioteca Gòtic.

Sac de rondallesComiCòmix

Dc. 1 d’octubre a les 18:00

AGENDA MENSUAL

Un taller per ensenyar a cuidar-se a unmateix i a elaborar vuit productescosmètics naturals, vegetals i eficaços.Cada participant elabora el seu pro-ducte i se l’emporta. / Centre cívic PariLlimona.

Taller de cosmètica naturalA partir del 14 d’octubre

Un any més, les festes de la Mercècomptaran amb els espectacles del Fes-tival Àsia de Barcelona. En la progra-mació d’enguany destaca especial-ment l’actuació de l’Òpera de Pequínamb 40 actors i músics de Guizhou. /MACBA

XIII Festival d’Àsia

Fins al 24 de setembre

Les Festes de la Mercè 2014 acullen lacinquena edició del Torneig de RugbiPlatja ‘Ciutat de Barcelona’, que esdisputarà a la platja del Somorrostro./ Platja del Somorrostro.

Torneig de Rugby platjade la Mercè

Ds. 20 de setembre tot el dia

Page 15: Ciutat vella 40

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8815 | 19 setembre 2014 líniaciutatvella.cat

Page 16: Ciutat vella 40

| 16 19 setembre 2014líniaciutatvella.cat Pròxima edició: 28 d’octubre