Circ contemporani català

1

EL CIRC CONTEMPORANI CATALÀ

“Si el circ de sempre ha estat un espectacle plural i recep-tiu a qualsevol incorporació, el que es practica avui es distingeix especialment per la pluralitat. Caracteritzat per la seva heterogeneïtat, enlloc de limitar-se a buscar la especificitat del llenguatge en les presumptes essèn-cies del circ tradicional, el circ contemporani provoca i reivindica els contagis, les mútues influències d’altres llenguatges, ja siguin escènics o no. Una concepció transversal de la cultura que no és exclusiva del circ: la idea del préstec i el mestissatge la comparteixen altres creadors de tot el món, que s’interessen més per les zones d’interferència que per marcar territori i establir fronte-res de gènere. I si el circ havia estat sempre motiu reco-rrent en la pintura, literatura o cinema, ara s’adapta a discursos que procedeixen d’altres terrenys de risc estètic explícit. A Catalunya gent de teatre, músics i coreògrafs comencen a incorporar elements circenses en els seus espectacles, i el resultat és una trobada de diferents arts, un encreuament de camins en la que el circ té molt a dir.”

(Jordi Jané i Joan Maria Minguet)1

1 Fragment de “Circ contemporani català, l’art del risc” de Jordi Jané i Joan Maria Minguet, editorial triangle postals.

2

EL CIRC CONTEMPORANI català

A Catalunya, entre les Adècades dels setanta i vui-tanta, va començar a formar-se, com a altres llocs que estaven vivint transformacions semblants, el circ contemporani. Aquest fenomen va ser provo-cat per un seguit de circumstancies, per una banda, històriques, socials i artístiques i, per l’altre, algunes que són difícils de detectar ja que responen a op-cions estrictament individuals. Amb aquesta nova visió del circ, molts artistes que no provenien del món circense van començar de zero amb una lliber-tat absoluta per a emprendre noves aventures artís-

tiques i empresarials; diverses companyies o artis-tes inicien la recerca d’un llenguatge creatiu propi. Són un bon exemple la companyia del Circ Cric o la quantitat d’artistes que, durant els anys setanta, comencen a treballar al carrer per a renovar l’art.

Pel que fa a les circumstàncies col·lectives, com dèiem anteriorment, Catalunya, a la recerca de la democràcia, viu un moviment històric condicionat per a unes ànsies de llibertat censurades per la dicta-dura. Doncs pel que respecta als factors socials i po-lítics, va ser un moment de canvis i fets importants, especialment l’any 1976. Entre altres, destaca el concert reivindicatiu amb el que Lluis Llach, Raimon i Quico Pi de la Serra van omplir el Palau d’Esports de Barcelona; la manifestació de la gent de teatre als carrers on s’agrupen en L’Assemblea d’Actors i Directors i la creació de l’Assemblea de Treballadors de l’Espectacle (ADTE), de caire més aviat anarquit-

zant. El mateix any, L’Assemblea de Catalunya va demostrar una gran capacitat de convocatòria amb dues manifestacions que van col·lapsar la capital catalana i la convocatòria d’un míting multitudinari al Palau d’Esports i, per San Jordi, va sortir el diari AVUI, el primer escrit en català i amb el suport de molts artistes i intel·lectuals. Posteriorment, l’11 de setembre va haver-hi una manifestació a San Boi on determinats polítics van pronunciar les seves idees. Aquelles ànsies de llibertat en l’aspecte social i polí-tic es van complementar en el pla artístic amb una gran influència de solistes i grups internacionals, els quals deixen una forta impremta i serveixen com a referència per a molts joves que volien dedicar-se al món de l’espectacle. Tots aquests factors, junt amb aquells que hem denominat desxifrables, propicien el naixement i desenvolupament del circ contem-porani català, el qual no es produeix sota les carpes del circ sinó en el context de regeneració teatral i social que viu Catalunya.

A partir del 1975 Catalunya experimenta un fort moviment de renovació de les arts parateatrals amb la conquesta del carrer per part de grups d’animació impulsats pels Comediants. Més tard, el sis d’octubre de 1976 la companyia La Tràgica pre-senta Tripi Joc Trip, un espectacle de pallassos amb tècniques acrobàtiques, podem considerar que va ser la primera mostra visible de circ contemporani català. Aquest espectacle inclou elements del fo-lklore i la festa que hi coexisteixen creant una nova fórmula circense.

3


El circ comença a mirar cap a altres llenguatges per a oxigenar i renovar un espectacle que està en de-cadència. El carnaval, la festa popular, el teatre independent i del carrer van ser un seguit de manifesta-cions recuperades després d’una guerra i un llarg període de privacions culturals. Evidentment, aquestes renovacions no van abraçar únicament l’àmbit circense o teatral, sinó que van afectar a molts altres te-rrenys de la creació. Són un exemple els Comediants, els Joglars, Els Picatrons, Música Urbana, el Ballet Contemporani de Barcelona, més tard la Fura dels Baus, etc. I, junt amb aquesta flaira de creativitat, es funda l’any 1978 els Germans Poltrona, formats per Jaume Mateu i Claret Papiol.

No hi ha cap dubte que el món de les arts viu un moment molt transcendental amb el que neix una ini-ciativa amb la virtut de prendre energia i força: el Circ Cric, l’inductor del qual és Jaume Mateu, el pallasso Tortell Poltrona (Amb la col·laboració de l’antic component de la Tràgica Xavier Soler de presentador i de Xavier Fàbregas, Delegat de Teatre, entre molts altres.). El Circ Cric és una mena de remolí artístic per on van passar un seguit de petits grups circenses del carrer, entre ells Vitore e Nani, Boni&Caroli, Germans Pol-trona, Circ Perillós o Circ Sèmola. Aquest nou circ es presenta oficialment amb carpa a Mataró el Sant Jordi l’any 1981. Després, s’instal·la al Parc de l’Escorxador de Barcelona i, del 5 al 28 de juny, la carpa del Cric es va plantar en moltes ciutats i pobles catalans. Malauradament, l’any següent, a causa d’una inexperiència empresarial i la retirada del suport institucional com a conseqüència de la dimissió de Xavier Fàbregas del càrrec de delegat, el Circ Cric no pot parar aquesta caiguda i plega veles. Tot i així, la primera aventura del Cric té una grandíssima importància dins l’historia del circ català. Representa el primer intent de regenerar l’espectacle circense i neix en els ambients de renovació de la dècada dels setanta. Així, aconseguí un de-cidit pas endavant per a la consolidació del circ a Catalunya expressat en català i en un llenguatge escènic contemporani.

Aquest nou circ va comptar amb el su-port de personatges lligats a l’alta cultura, com ara Xavier Fàbregas i Joan Brossa, els quals van saber estimular els artistes més interessants del moment; o Josep- Vicenç Foix i Joan Miró, espectadors privilegiats dels inicis del Circ Cric. I també la Fundació Joan Miró, la qual va col·laborar en les pri-meres empentes de l’aventura. Fàbregas va incloure en les seves crítiques teatrals espectacles com el circ que provenien de la regeneració estètica. Per altra ban-da, Brossa va reivindicar la importància i transcendència cultural de les arts para-teatrals. Brossa, entre altres coses, també

va ser el mestre de cerimònies i instigador d’una celebració, el 22 de juny de 1978, en homenatge a Joan Miró, que consistí en una festa- espectacle on participaven els Germans Poltrona, Hausson, Albert Vidal i la Claca Teatre.

Tortell Poltrona i pancarta Circ Cric.

4


A la dècada dels vuitanta també es consoliden algunes fires i festivals que han esdevingut claus per a la consolidació d’aquesta art escènica. Amb el suport de Xavier Fàbregas i Joan Brossa, l’any 1980 Els Come-diants van engegar la Fira de Tàrrega, projecte que, quatre anys més tard, passarà a formar part de la his-tòria del circ contemporani català per un seguit d’iniciatives. El març de 1984 es celebra el primer Festival Internacional de Pallassos de Cornellà de Llobregat en memòria de Charlie Rivel, un pallasso català uni-versal. Aquesta iniciatives van néixer amb la proclamada filosofia de potenciar la renovació dels pallassos per situar-ne el gènere a l’avantguarda de les arts escèniques i va convocar a pallassos de primer nivell mundial. De nou l’any 1984, ArnauVilardebò i Luis Eduardo López, dos figures presents en el món de l’espectacle, instauren la Marató de l’Espectacle. El mateix any i el següent se celebren dues edicions de la Fira del Circ de la Bisbal d’Empordà.

Paral·lelament, hi ha una primera experiència d’escola de circ impulsada des del Departa-ment de Justícia de la Generalitat i dirigida per Piti Español, que durant dos anys presenta un espectacle al Saló de la Infància i la Joventut de Barcelona.L’any 1991, els nous artistes de circ catalans van veure la gran necessitat d’unir-se i fundar l’Associació de Circ de Catalunya (ACC), una gran eina d’empenta i recolzament pel circ ca-talà que va caure l’any 1998.Tot i els grans esforços i les grans lluites de molts catalans per al creixement de la nostra pròpia creació circense, actualment podem

Charlie Rivel

Charlie Rivel

5


parlar d’una certa marginació del circ provocada per diversos factors, alguns força inevitables,entre ells la nova visió de l’espectador en l’era de la tecnologia, acompanyada per canvis radicals en l’oci, factors que cal superar amb l’adaptació del circ a les noves generacions; i altres factors en els que cal intervenir per canviar la realitat, com ara la des-consideració amb que les autoritats culturals han tractat al art circense. Entrant al segle XXI , l’evolució de les arts escèniques aconsella acabar amb aques-ta direcció marginal per a transformar el circ en una art escènica del futur.

Cal comptar amb el suport decidit en els àmbits de la formació, exhibició, els fes-tivals, l’associacionisme i la comunicació, veritables fonaments del circ. Entre 1997 i 2005, aquest suport ha estat precari en molts aspectes. En l’àmbit de la formació, a Catalunya existeix tan sols l’Escola Ro-gelio Rivel (fundada el 1999). Pel que fa a l’exhibició, és evident la mancança d’edificis estables capaços d’acollir en bones condicions alguns espectacles de circ. Tot i així, hi ha altres àmbits on el suport al nou circ ha estat més visible. N’és un exemple els festi-vals internacionals celebrats al país, aquests últims anys s’hi ha afegit la Fira- Festival de Circ Trapezi (Reus- Vilanova) anual i fundada des de 1997, el Fes-tival de Teatre Còmic Ple de Riure de Masnou, anual i fundat també l’any 1997, el Festival CurtCirkit de Montgat, anual i des de 2001, el Festival de Pallasses d’Andorra, també des de 2001, el Circ Pau de Barce-lona, anual i fundada l’any 2004; junt amb la comen-

tada abans Fira de Circ de Bisbal d’Empordà, represa anualment l’any 1996.

Al mateix temps, han aparegut entitats de gran im-portància, com és l’Ateneu de Nou Barris, el qual juga un paper fonamental en el desenvolupament del circ català, aglutinant activitats de formació, producció i exhibició circense. Cal citar el treball, nomenys interessant, d’organitzacions com Pallassos sense Fronteres i Pallapupes, destinades a finalitats

solidaries, com és millorar l’estat moral i anímic de les víctimes de la guerra, les malalties o els desastres naturals.Com a centres de creació i producció, a més del ja ci-tat Ateneu Popular de Nou Barris i el Centre de Recerca de les Arts del Circ (CRAC) ideat per Tortell Poltrona el 1995, des de 2004 funcio-na La Macabra, un conjunt de naus ocupades a Poble Nou i l’any 2005 es posa en marxa el Centre de Re-

sidència de la Masia En Cabanyes (Vilanova i la Gel-trú). Pel que fa al suport documental, destaquem la Biblioteca Central de Nou Barris, especialitzada en circ.Per últim, el 2004 es constitueix l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC), que ha començat a dialogar amb les diferents adminis-tracions per a reanimar aquesta art escènica. Afa-vorint aquest recorregut, cal destacar, l’any 2005, l’atorgament per part de la Generalitat, en el marc dels Premis Nacionals de Cultura, el Premi Nacional del Circ, que va recaure en el Circ Cric, en reconeixe-ment a la seva llarga i admirable carrera.

6


Actualment conviuen dins el nostre país dues mo-dalitats de circ: un de més tradicional i clàssic (com ara el Raluy, l’Italiano, l’Universal, l’Europa, etc.) i unaltre de contemporani (com el Circ Cric, algunes petites companyies i solistes i duos de circ.). Tots aquests artistes i companyies desenvolupen una bona part de la seva activitat fora de Catalunya, ja que és a l’estranger on trobem més possibilitats de trobar feina i reconeixement en el món del circ. Hem de tenir en compte que els professionals del circ sempre han estat representants de la cultura ca-talana en els cinc continents, és molt probable que sigui el col·lectiu numèricament més exportador de espectacles. Però, d’altre banda, i considerant que el treball dels artistes implica la presència de tot un seguit de professionals menys visibles (gestors, ma-nagers, productors, etc.), avui podem comptar que entre 600 i 700 persones treballen a Catalunya en diversos àmbits circenses.

Encara que una manca d’un circuit català organit-zat per a l’exhibició regular d’espectacles de circ, en aquests últims anys s’han consolidat un seguit de fires i festivals dedicats al món del espectacle i con-cretament a aquesta art escènica. En són exemples (algunes ja esmentades anteriorment): la Fira de Circ de la Bisbal d’Empordà, el Festival Internacio-nal de Pallassos de Cornellà Memorial Charlie Rivel, la Fira- Festival de Circ Trapezi, el Festival Curt-Circ- It de Montgat o el Festival de Pallasses d’Andorra. Altres esdeveniments d’aquest tipus també han acollit una gran quantitat d’espectacles circenses, com és el cas de la Fira de Tàrrega, la Marató de l’Espectacle o el Festival Ple de Riure. Tan uns com altres són espais on conviuen les darreres creacions catalanes i es relacionen amb produccions interna-cionals. Al mateix temps, els professionals del circ compten amb una ONG per fer una aportació soli-daria al món: Pallassos Sense Fronteres, fundada pel Tortell Poltrona. Contem també amb l’Ateneu Popu-

lar de Nou Barris i el seu recolzament a l’ensenyançacircense, tot i que té una manca de recursos i els molts dels seus estudiants, en pic han finalitzat el ci-cle, han hagut d’emigrar a França o altres països perassolir un nivell més alt.

Per altre banda, segons un estudi de formació en circ de la Gene-ralitat l’any 2007, a Catalunya són 7 els centres de-dicats de forma exclusiva a la for-maciódel circ (Car-pa- Escola de l’Ateneu de Nou Barris, Escola de Circ el Circ Pe-tit, Circ Crac, Circ a les Feixes, Escola de Circ Quina Gràcia, Escola de Clown de BCN i l’Escola de Clown “La Banda”). La resta combinen disciplines circenses amb altres disciplines escèniques (p.e. Antic Riereta Teatre-ART) o amb activitats d’àmbit esportiu (p.e. INEFC). Malgrat aquest seguit de realitats sembla que, a Catalunya, el circ no existeixi. Si més no, és una art escènica ignorada. L’APCC (Associació de Professionals del Circ Catalunya), associació que llui-ta per el reconeixement del circ, exposa un seguit d’exemples que considera clares demostracions d’aquesta indiferència:

Fins ara semblava que el circ depenia del Servei de teatre dins el Departament de Cultura de la Gene-ralitat, però en cap dels “10 punts per establir una nova política de Teatre a Catalunya” apareixia la pa-raula circ, cosa que ens fa pensar que aquesta art no compta en la planificació cultural de Catalunya. Sobta també que el Centre de Promoció de la Cul-tura Popular i Tradicional de Catalunya integri el circ com una manifestació més de cultura popular. Però

SITUACIÓ ACTUAL DEL CIRC A CATALUNYA

7


cal recordar que a inicis dels vuitanta és va integrar durant un temps a Cultura Popular, fins que un cri-teri més ajustat a la contemporaneïtat va aconsellarno considerar-lo una manifestació folklòrica sinó una art escènica en ple desenvolupament.

Per altre banda, el circ tampoc forma part dels Pre-mis Nacionals de Cultura, atorgats des de 1982. En l’edició del 2004, aquests premis es van lliurar al TNC en les especialitats de Teatre, Dansa, Música, Cinema, Cultura Popular, Arts Visuals, Disseny, Fo-ment de l’Ús de la Llengua Catalana, Literatura, Pe-riodisme i Patrimoni Cultural. El Circ no hi era.

En conseqüència, tot això es reflecteix en els usos i costums no estrictament institucionals. Per exem-ple, quan es fan públiques xifres relatives a inci-dència d’espectacles es sol parlar de teatre, dansa, òpera i fins i tot sarsuela, però gairebé mai de circ. Tanmateix, el circ català mou un volum econòmic i de públic que sorprendria en qualitat.

Vivim una situació semblant amb els mitjans de co-municació, que, llevat d’algunes excepcions, només parlem d’aquesta art escènica quan vénen circs es-trangers. En molts pocs casos els mitjans de comu-nicació es plantegen abandonar els estereotips de sempre per aprofundir en la realitat artística del circ actual.

8


“El circ és un fenomen expressiu que sobreviu a tots els temps.”

(Jordi Jané) 2

2 Professor de Teoria e Historia del Circ i crític de circ.

Circ contemporani català

Documents

Transcript of Circ contemporani català