1. EL CINEMATGRAFElna Turbau Bagu 2n Batxillerat-A 05.11.2013

2. L'sser hum sempre s'ha preocupat per captar i deixar constncia del moviment. Un clar exemple que aix s veritat, sn les coves prehistriques on encara avui en dia, grcies a l'efecte refrigerador de les coves, es mantenen en bones condicions algunes de les pintures rupestres que els nostres avantpassats van deixar all gravades. Durant segles l'home de totes les civilitzacions que hi ha hagut durant tots aquests anys, ha intentat buscar i trobar possibles procediments que ajudessin a aquesta necessitat innata. Per ara ja, avanant-nos uns quants segles en el temps, al segle XVI es va inventar la cambra obscura, que permetia la projecci d'imatges dins d'una cmera obscura, - Pintures rupestres aquest invent ms endavant amb algunes millores i innovacions va acabar sent la precursora de la fotografia. De la mateixa manera que un segle ms tard la llanterna mgica seria la precursora de les projeccions de cinema, al projectar imatges en una superfcie plana. Al segle XIX va nixer la fotografia que va facilitar la possibilitat d'imprimir i guardar una imatge , per per alguns fotgrafs aix no era suficient i van comenar a buscar la manera de captar objectes en moviment. El cinema t tres factors molt importants a recordar, la persistncia de visi que es va aconseguir grcies a la invenci de la fotografia que per llavors ja estava inventada, i faltaven per inventar dos enginys per poder omplir el buit que hi havia per poder parlar al cent per cent de cinema. Mancaven per ser inventats la pellcula perforada i finalment el mecanisme d'avan intermitent que la mou. Per aquest buit el va omplir Thomas Alva Edison i William Kennedy Dickson. Van ser els promotors de desenvolupar el Kinetoscopi que va ser el precedent del Cinematgraf. Consistia en una cinta de pellcula que avanava darrera d'un visor individual, davant d'una bombeta que feia que es creessin illusions de moviment. Per van poder crear el Kinetoscopi grcies a l'observaci que Edison va fer de l'invent de Eadweard Muybridge, qui va desenvolupar un invent que va anomenar Zoopaxiscopi, que projectava imatges situades en discs de vidre giratoris, en una rpida successi per donar efecte de moviment. Ara ja, amb el Zoopaxiscopi i ms endavant amb la invenci del Kinetoscopi, ja podem dir que grcies a aix, els germans Lumire van poder crear el Cinematgraf, basat - Home mirant per un Kinetoscopi en la observaci del Kinetoscopi. Es considera que el cinema va nixer quan Auguste Marie Louis Nicolas i Louis Jean Lumire, coneguts per el nom els germans Lumire, al segle XIX , exactament el 28 de febrer del 1895 , van mostrar la seva primera pellcula en una sessi pblica, als espectadors del Salon Indien a Pars, anomenada L'Arrive d'un train la Ciotat (1895) que tal i com el nom indica es mostrava una locomotora arribant a una estaci, per aquest petit film, de quaranta-set segons, va causar tanta 3. impressi entre els espectadors que fins i tot el pblic es va espantar ja que es pensaven que la locomotora anava a sortir de la pantalla. Les primeres pellcules que es van realitzar, combinaven dues tendncies cinematogrfiques: el cinema documental i el cinema de ficci. Per una banda es feien pellcules on es mostraven escenes quotidianes filmades a l'exterior on es veien treballadors de les fabriques com per exemple en el film La Sortie des usines Lumire Lyon (1895) i d'altra banda es gravaven representacions escenificades en interiors Cal afegir per, que tot aix no hagus estat possible si darrera d'aquests film no hagus estat el cinematgraf, que va ser el primer pas per poder gaudir del cinema com a tal per com tot, amb el pas del temps van anar sorgint noves millores i avenos per millorar la qualitat de les projeccions dels inicis.L'Arrive d'un train la CiotatLa Sortie des usines Lumire LyonEls germans Lumire, que ja havien observat altres invents cinematogrfics de l'poca, van pensar en unir diferents invents que permetessin gravar i a la vegada projectar les diferents imatges que fossin gravades. Aquest invent era el cinematgraf que va ser el primer invent capa de filmar i projectar imatges en moviment. Per aix abans que al 28 de febrer estrenessin la seva primera pellcula, el 13 de febrer del mateix any van patentar el cinematgraf. Cinematgraf, que etimolgicament parlant vol dir kinema, significa moviment i graphien que significa gravar, ja havia estat enregistrada anteriorment per Lle Bouly al 1892 per un aparell de presa de vistes, aquest, a l'haver deixat de pagar l'anualitat de la patent, el nom havia quedat lliure i els germans Lumire van aprofitar per atorgar-li aquest nom al seu invent per a l adoptar la paraula cinematgraf, que s la paraula cientfica, tothom podia utilitzar la paraula sense mesura ja que les paraules cientfiques sn de tothom per no sn de ning. Es calcula que entre el 1895 i el 1897 els germans Lumire - Els germans Lumiere ja havien produt 815 projeccions a diferents llocs del mn, per econmicament no els hi era rentable i van pensar que el cinematgraf no tenia cap mena de futur per tot i aix es van negar a vendre-li la patent a Georges Melis, que va ser l'encarregat realment de donar sentit al cinema creant un estudi cinematogrfic al 1897 on va crear al voltat de 500 pellcules, entre elles la famosa Le Voyage Dans La Lune Per retornant al tema en qesti, molts de vosaltres, inclosa jo, us 4. estareu preguntant, com funciona i en qu consisteix el cinematgraf. - Cinematgraf Doncs b, el cinematgraf, que va nixer durant la Revoluci Industrial, com ja he dit abans s un aparell capa d'enregistrar i projectar les imatges que han estat gravades anterior-ment. Les imatges es projectaven grcies a una potent lmpada i una potent lent com passava tamb amb la llanterna mgica, la qual tenia un focus llumins i unes lents que permetien projectar imatges fixades sobre uns vidres. Respecte el moviment, s'aconseguia mitjanant una maneta que havien de fer girar manualment, llavors el bra ,que transportava la cinta amb les imatges, la seva idea bsica era la de moure la cinta igual que es mou una tela quan esta sent treballada per una mquina de cosir, seguidament la excntrica pujava la lleva que estava unida a un eix i feia baixar la xapa i era aix com es transportava la pellcula. La roda dentada de l'extrem de l'eix movia la roda directriu amb l'ajuda d'una biela situada a la part posterior, la xapa s'anava desplaant en sentit horitzontal, cosa que permetia que el bra pogus introduir-se dins les perforacions de la cinta. La cinta es movia mecnicament grcies a l'eficient coordinaci que seguia el segent ordre: en primer lloc les imatges es projectaven, en segon lloc la cinta era transportada, i finalment tornava a ser projectada. A ms l'eix principal comptava amb una pantalla giratria que tapava els rajos de llum per tal que durant els canvis de negatiu, els ulls percebessin directament el fotograma nou, per tant, l'espectador tenia la sensaci d'estar observant un moviment quasi b perfecte. La relaci de transmissi era de dos revolucions per segon que es correspon a setze quadres per segon que era el que passava quan feies una volta completa a la maneta i s'obtenia la continutat que agradava tant a l'espectador. En aquestes dues imatges podem observar el cinematgraf, a la primera figura, se'ns mostra el moviment que feia per dins quan estava projectant una pellcula foradada i a la segona figura se'ns mostra grficament les diferents parts que podem trobar en un cinematgraf. - Plnols interns d'un cinematgrafA continuaci un seguit d'imatges per poder entendre millor qu era i com funcionava el cinematgraf: en aquesta imatge de l'esquerra, podem observar que hi ha un cinematgraf obert, aquesta part s la part de darrera del cinematgraf, s a dir on se situava el qui donava voltes a la maneta perqu la cinta s'ans movent. A continuaci a la imatge del mig podem observar l'altre part del cinematgraf, la part d'on sortia la imatge per ser finalment projectada. Podem observar que hi ha la sortida del projector i una rampa que s per on sortien els fotogrames que ja s'havien projectat, tal i com poder observar a l'ltima imatge. 5. -Cinematgraf obert part posterior foradada-Cinematgraf obert part davanter-Cinematgraf perfil amb la pellculaRespecte el tema de les cintes de pellcula, ja que sense cinta no hi havia pellcula, he de dir que la mida estndard era de 35 mm d'amplada i la longitud de la cinta era de 17 metres com les pellcules d'Edison. Abans d'arribar al prototip final de cinematgraf, anteriorment s'havien fet successives modificacions per tal d'arribar al resultat final. Com per exemple, en el primer prototip de cinematgraf, la cinta era moguda per un sistema de pinces per en el segon prototip, aquest sistema va ser substitut per un de dents, per fer que el sistema fos molt ms precs i no malmetre la cinta i d'aquesta manera es podia conservar molt millor un cop desprs d'haver-se projectat.. Va ser llavors, aquest segon prototip el que va facilitat la gravaci i la projecci de la desena de pellcules dels germans Lumire de l'any 1895 que tenen totes les mateixes caracterstiques: angles vius decalats cap a l'esquerra a ra de la finestra de la presa d'imatge. En canvi a partir del 1896 les pellcules presentaven unes altres caracterstiques: angles arrodonits i centrats entre les perforacions i separats per una barra de quadratge i conservant les mesures de 17 metres de llargada i 35 mm d'amplada que eren les mesures que el carregador acceptava. - Pellcula perforada estndard Amb la collaboraci de l'enginyer Jules Carpentier, Louis Luimre, junts van treballar per poder fabricar el cinematgraf i fer-hi les innovacions pertinents per produir l'aparell en srie i que la competncia, no se'ls hi avancs en la fabricaci i la patent. Aquesta urgncia per fer totes les millores necessries i que l'aparell fos econmic, es veu plasmat en les cartes que es van enviar els dos collaboradors i que encara es conserven a l'Institut d'Arts i Oficis de Pars. La primera fabricaci en srie d'aquest aparell va produir 200 exemplars per ser venuts arreu del mn. Molt aviat, l'invent es va anar fent popular per tot el mn, tant per la compra de la patent com per mitj de plagiar-lo. Inventors nord-americans, alemanys i anglesos van copiar i millorar el cinematgraf fet que va provocar que a finals del segle XIX un gran ventall de persones d'Europa i Estats Units, ja havien vist algun tipus d'imatge en moviment. Fins i tot a l'ndia, ja que l'invent va arribar tant sols un any desprs que els germans Lumire el patentessin. A conseqncia del fcil accs d'aquest invent, el cinema es va anar fent cada vegada un espectacle de fira, barat i popular, menyspreat pels intellectuals, molt lluny de convertir-se en el set Art com se'l considera avui en dia. Per tot i aix encara quedaven intellectuals que lluitaven en contra d'aquest tab i reivindicaven el cinema com a Art.- Charles PhatA la Exposici Universal del 1900 el cinematgraf va crear una gran impressi i aquest va ser l'impuls definitiu que va fer que l'invent s'expengus i s'instaurs a tot arreu. Grcies a aquesta 6. expansi, a partir del 1910, es comencen a produir pellcules de major duraci i sobretot, amb ms qualitat. Per a Estats Units es va eliminar la marca Lumire del cinematgraf desprs d'una llarga i complicada disputa legal, fet que va marcar la separaci del cinema europeu i anglosax. Per la seva part seria la firma de Charles Phat, que era un productor cinematogrfic francs, qui va expandir el cinematgraf a Berln, A Londres, Roma, Moscou entre moltes altres. Abans de la Primera Guerra Mundial el cinema francs era el propietari del mn per en el 1913 la firma de Phat equipava el 95% de les sales de Blgica, el 60% de les de Rssia i el 50% de les d'Alemanya. Per finalitzar, tal i com hem anat veient al llarg del treball, el cinematgraf va ser i s un dels invents ms importants de la histria de la humanitat i sobretot de la histria del cinema, ja que si no s'hagus inventat aquest aparell, probablement molts de nosaltres no sabrem que s el cinema ni tampoc molts dels aparells que utilitzem avui en dia a diari. 7. expansi, a partir del 1910, es comencen a produir pellcules de major duraci i sobretot, amb ms qualitat. Per a Estats Units es va eliminar la marca Lumire del cinematgraf desprs d'una llarga i complicada disputa legal, fet que va marcar la separaci del cinema europeu i anglosax. Per la seva part seria la firma de Charles Phat, que era un productor cinematogrfic francs, qui va expandir el cinematgraf a Berln, A Londres, Roma, Moscou entre moltes altres. Abans de la Primera Guerra Mundial el cinema francs era el propietari del mn per en el 1913 la firma de Phat equipava el 95% de les sales de Blgica, el 60% de les de Rssia i el 50% de les d'Alemanya. Per finalitzar, tal i com hem anat veient al llarg del treball, el cinematgraf va ser i s un dels invents ms importants de la histria de la humanitat i sobretot de la histria del cinema, ja que si no s'hagus inventat aquest aparell, probablement molts de nosaltres no sabrem que s el cinema ni tampoc molts dels aparells que utilitzem avui en dia a diari.