EL CINEMATÒGRAF

Elna Turbau Bagué 2n Batxillerat-A

05.11.2013

L'ésser humà sempre s'ha preocupat per captar i deixar constància del moviment. Un clar exemple que això és veritat, són les coves prehistòriques on encara avui en dia, gràcies a l'efecte refrigerador de les coves, es mantenen en bones condicions algunes de les pintures rupestres que els nostres avantpassats van deixar allà gravades. Durant segles l'home de totes les civilitzacions que hi ha hagut durant tots aquests anys, ha intentat buscar i trobar possibles procediments que ajudessin a aquesta necessitat innata. Però ara ja, avançant-nos uns quants segles en el temps, al segle XVI es va inventar la cambra obscura, que permetia la projecció d'imatges dins d'una càmera obscura, - Pintures rupestres

aquest invent més endavant amb algunes millores i innovacions va acabar sent la precursora de la fotografia. De la mateixa manera que un segle més tard la llanterna màgica seria la precursora de les projeccions de cinema, al projectar imatges en una superfície plana. Al segle XIX va néixer la fotografia que va facilitar la possibilitat d'imprimir i guardar una imatge , però per alguns fotògrafs això no era suficient i van començar a buscar la manera de captar objectes en moviment.

El cinema té tres factors molt importants a recordar, la persistència de visió que es va aconseguir gràcies a la invenció de la fotografia que per llavors ja estava inventada, i faltaven per inventar dos enginys per poder omplir el buit que hi havia per poder parlar al cent per cent de cinema. Mancaven per ser inventats la pel·lícula perforada i finalment el mecanisme d'avanç intermitent que la mou. Però aquest buit el va omplir Thomas Alva Edison i William Kennedy Dickson. Van ser els promotors de desenvolupar el Kinetoscopi que va ser el precedent del Cinematògraf. Consistia en una cinta de pel·lícula que avançava darrera d'un visor individual, davant d'una

bombeta que feia que es creessin il·lusions de moviment. Però van poder crear el Kinetoscopi gràcies a l'observació que Edison va fer de l'invent de Eadweard Muybridge, qui va desenvolupar un invent que va anomenar Zoopaxiscopi, que projectava imatges situades en discs de vidre giratoris, en una ràpida successió per donar efecte de moviment. Ara ja, amb el Zoopaxiscopi i més endavant amb la invenció del Kinetoscopi, ja podem dir que gràcies a això, els germans Lumière van poder crear el

Cinematògraf, basat - Home mirant per un Kinetoscopi en la observació del Kinetoscopi.

Es considera que el cinema va néixer quan Auguste Marie Louis Nicolas i Louis Jean Lumière, coneguts per el nom els germans Lumière, al segle XIX , exactament el 28 de febrer del 1895 , van mostrar la seva primera “pel·lícula” en una sessió pública, als espectadors del Salon Indien a París, anomenada “L'Arrivée d'un train à la Ciotat” (1895) que tal i com el nom indica es mostrava una locomotora arribant a una estació, però aquest petit film, de quaranta-set segons, va causar tanta

impressió entre els espectadors que fins i tot el públic es va espantar ja que es pensaven que la locomotora anava a sortir de la pantalla. Les primeres pel·lícules que es van realitzar, combinaven dues tendències cinematogràfiques: el cinema documental i el cinema de ficció. Per una banda es feien pel·lícules on es mostraven escenes quotidianes filmades a l'exterior on es veien treballadors de les fabriques com per exemple en el film “La Sortie des usines Lumière à Lyon” (1895) i d'altra banda es gravaven representacions escenificades en interiors Cal afegir però, que tot això no hagués estat possible si darrera d'aquests film no hagués estat el cinematògraf, que va ser el primer pas per poder gaudir del cinema com a tal però com tot, amb el pas del temps van anar sorgint noves millores i avenços per millorar la qualitat de les projeccions dels inicis.

“L'Arrivée d'un train à la Ciotat” “La Sortie des usines Lumière à Lyon” Els germans Lumière, que ja havien observat altres invents cinematogràfics de l'època, van pensar en unir diferents invents que permetessin gravar i a la vegada projectar les diferents imatges que fossin gravades. Aquest invent era el cinematògraf que va ser el primer invent capaç de filmar i projectar imatges en moviment. Per això abans que al 28 de febrer estrenessin la seva primera pel·lícula, el 13 de febrer del mateix any van patentar el cinematògraf. Cinematògraf, que

etimològicament parlant vol dir kinema, significa moviment i graphien que significa gravar, ja havia estat enregistrada anteriorment per Lleó Bouly al 1892 per un aparell de presa de vistes, aquest, a l'haver deixat de pagar l'anualitat de la patent, el nom havia quedat lliure i els germans Lumière van aprofitar per atorgar-li aquest nom al seu invent però a l´ adoptar la paraula cinematògraf, que és la paraula científica, tothom podia utilitzar la paraula sense mesura ja que les paraules científiques són de tothom però no són de ningú. Es

calcula que entre el 1895 i el 1897 els germans Lumière- Els germans Lumiere ja havien produït 815 projeccions a diferents llocs del món, però econòmicament no els hi era rentable i van pensar que “el cinematògraf no tenia cap mena de futur” però tot i així es van negar a vendre-li la patent a Georges Meliès, que va ser l'encarregat realment de donar sentit al cinema creant un estudi cinematogràfic al 1897 on va crear al voltat de 500 pel·lícules, entre elles la famosa “ Le Voyage Dans La Lune”

Però retornant al tema en qüestió, molts de vosaltres, inclosa jo, us

estareu preguntant, com funciona i en què consisteix el cinematògraf. - Cinematògraf Doncs bé, el cinematògraf, que va néixer durant la Revolució Industrial, com ja he dit abans és un aparell capaç d'enregistrar i projectar les imatges que han estat gravades anterior-ment. Les imatges es projectaven gràcies a una potent làmpada i una potent lent com passava també amb la llanterna màgica, la qual tenia un focus lluminós i unes lents que permetien projectar imatges fixades sobre uns vidres. Respecte el moviment, s'aconseguia mitjançant una maneta que havien de fer girar manualment, llavors el braç ,que transportava la cinta amb les imatges, la seva idea bàsica era la de moure la cinta igual que es mou una tela quan esta sent treballada per una màquina de cosir, seguidament la excèntrica pujava la lleva que estava unida a un eix i feia baixar la xapa i era així com es transportava la pel·lícula. La roda dentada de l'extrem de l'eix movia la roda directriu amb l'ajuda d'una biela situada a la part posterior, la xapa s'anava desplaçant en sentit horitzontal, cosa que permetia que el braç pogués introduir-se dins les perforacions de la cinta. La cinta es movia mecànicament gràcies a l'eficient coordinació que seguia el següent ordre: en primer lloc les imatges es projectaven, en segon lloc la cinta era transportada, i finalment tornava a ser projectada. A més l'eix principal comptava amb una pantalla giratòria que tapava els rajos de llum per tal que durant els canvis de negatiu, els ulls percebessin directament el fotograma nou, per tant, l'espectador tenia la sensació d'estar observant un moviment quasi bé perfecte. La relació de transmissió era de dos revolucions per segon que es correspon a setze quadres per segon que era el que passava quan feies una volta completa a la maneta i s'obtenia la continuïtat que agradava tant a l'espectador.

En aquestes dues imatges podem observar el cinematògraf, a la primera figura, se'ns mostra el moviment que feia per dins quan estava projectant una pel·lícula foradada i a la segona figura se'ns mostra gràficament les diferents parts que podíem trobar en un cinematògraf.

- Plànols interns d'un cinematògraf

A continuació un seguit d'imatges per poder entendre millor què era i com funcionava el cinematògraf: en

aquesta imatge de l'esquerra, podem observar que hi ha un cinematògraf obert, aquesta part és la part de darrera del cinematògraf, és a dir on se situava el qui donava voltes a la maneta perquè la cinta s'anés movent. A continuació a la imatge del mig podem observar l'altre part del cinematògraf, la part d'on sortia la imatge per ser finalment projectada. Podem observar que hi ha la sortida del projector i una “rampa” que és per on sortien els fotogrames que ja s'havien projectat, tal i com poder observar a l'última imatge.

-Cinematògraf obert part posterior -Cinematògraf obert part davanter -Cinematògraf perfil amb la pel·lícula foradada

Respecte el tema de les cintes de pel·lícula, ja que sense cinta no hi havia pel·lícula, he de dir que la mida estàndard era de 35 mm d'amplada i la longitud de la cinta era de 17 metres com les pel·lícules d'Edison. Abans d'arribar al prototip final de cinematògraf, anteriorment s'havien fet successives modificacions per tal d'arribar al resultat final. Com per exemple, en el primer prototip de cinematògraf, la cinta era moguda per un sistema de pinces però en el segon prototip, aquest sistema va ser substituït per un de dents, per fer que el sistema fos molt més precís i no malmetre la cinta i d'aquesta manera es podia conservar molt millor un cop després d'haver-se projectat.. Va ser llavors, aquest segon prototip el que va facilitat la gravació i la projecció de la desena de pel·lícules dels germans Lumière de l'any 1895 que tenen totes les mateixes característiques: angles vius decalats cap a l'esquerra a raó de la finestra de la presa d'imatge. En canvi a partir del 1896 les pel·lícules presentaven unes altres característiques: angles arrodonits i centrats entre les perforacions i separats per una barra de quadratge i conservant les mesures de 17 metres de llargada i 35 mm d'amplada que eren les mesures que el carregador acceptava. - Pel·lícula perforada estàndard

Amb la col·laboració de l'enginyer Jules Carpentier, Louis Luimère, junts van treballar per poder fabricar el cinematògraf i fer-hi les innovacions pertinents per produir l'aparell en sèrie i que la competència, no se'ls hi avancés en la fabricació i la patent. Aquesta urgència per fer totes les millores necessàries i que l'aparell fos econòmic, es veu plasmat en les cartes que es van enviar els dos col·laboradors i que encara es conserven a l'Institut d'Arts i Oficis de París. La primera fabricació en sèrie d'aquest aparell va produir 200 exemplars per ser venuts arreu del món.

Molt aviat, l'invent es va anar fent popular per tot el món, tant per la compra de la patent com per mitjà de plagiar-lo. Inventors nord-americans, alemanys i anglesos van copiar i millorar el cinematògraf fet que va provocar que a finals del segle XIX un gran ventall de persones d'Europa i Estats Units, ja havien vist algun tipus d'imatge en moviment. Fins i tot a l'Índia, ja que l'invent va arribar tant sols un any després que els germans Lumière el patentessin. A conseqüència del fàcil accés d'aquest invent, el cinema es va anar fent cada vegada un espectacle de fira, barat i popular, menyspreat pels intel·lectuals, molt lluny de convertir-se en el setè Art com se'l considera avui en dia. Però tot i així encara quedaven intel·lectuals que lluitaven en contra d'aquest tabú i reivindicaven el cinema com a Art. - Charles Phaté

A la Exposició Universal del 1900 el cinematògraf va crear una gran impressió i aquest va ser l'impuls definitiu que va fer que l'invent s'expengués i s'instaurés a tot arreu. Gràcies a aquesta

expansió, a partir del 1910, es comencen a produir pel·lícules de major duració i sobretot, amb més qualitat. Però a Estats Units es va eliminar la marca Lumière del cinematògraf després d'una llarga i complicada disputa legal, fet que va marcar la separació del cinema europeu i anglosaxó. Per la seva part seria la firma de Charles Phaté, que era un productor cinematogràfic francès, qui va expandir el cinematògraf a Berlín, A Londres, Roma, Moscou entre moltes altres. Abans de la Primera Guerra Mundial el cinema francès era el propietari del món però en el 1913 la firma de Phaté equipava el 95% de les sales de Bèlgica, el 60% de les de Rússia i el 50% de les d'Alemanya.

Per finalitzar, tal i com hem anat veient al llarg del treball, el cinematògraf va ser i és un dels invents més importants de la història de la humanitat i sobretot de la història del cinema, ja que si no s'hagués inventat aquest aparell, probablement molts de nosaltres no sabríem que és el cinema ni tampoc molts dels aparells que utilitzem avui en dia a diari.

expansió, a partir del 1910, es comencen a produir pel·lícules de major duració i sobretot, amb més qualitat. Però a Estats Units es va eliminar la marca Lumière del cinematògraf després d'una llarga i complicada disputa legal, fet que va marcar la separació del cinema europeu i anglosaxó. Per la seva part seria la firma de Charles Phaté, que era un productor cinematogràfic francès, qui va expandir el cinematògraf a Berlín, A Londres, Roma, Moscou entre moltes altres. Abans de la Primera Guerra Mundial el cinema francès era el propietari del món però en el 1913 la firma de Phaté equipava el 95% de les sales de Bèlgica, el 60% de les de Rússia i el 50% de les d'Alemanya.

Per finalitzar, tal i com hem anat veient al llarg del treball, el cinematògraf va ser i és un dels invents més importants de la història de la humanitat i sobretot de la història del cinema, ja que si no s'hagués inventat aquest aparell, probablement molts de nosaltres no sabríem que és el cinema ni tampoc molts dels aparells que utilitzem avui en dia a diari.