DEPARTAMENT D'AFERS EXTERIORS, RELACIONS INSTITUCIONALS I TRANSPARÈNCIA DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT DEPARTAMENT DE CULTURA-FILMOTECA DE CATALUNYA

CINEMA, MEMÒRIA, PAU I DRETS HUMANS

Dia internacional per a l’eradicació de la pobresa (17 d’octubre)

Sessió: dimarts 18 d’octubre de 2016 a les 10:30h

Producció:

2

ÍNDEX

1. Objectius generals..............................................................pàg. 3

2. Materials didàctics presessió..............................................pàg. 4

3. Guió sessió 18 d’octubre....................................................pàg. 10

4. Material didàctic postsessió................................................pàg. 17

5. Relació amb les competències bàsiques curriculars..........pàg. 20

6. Glossari...............................................................................pàg. 23

7. Recursos.............................................................................pàg. 28

3

DIA INTERNACIONAL PER A L’ERADICACIÓ DE LA POBRESA

1.OBJECTIUS GENERALS

Visibilitzar les causes estructurals de la pobresa.

Entendre que la pobresa és conseqüència d’un repartiment desigual de les riqueses del món.

Aprofundir en la desigualtat al món i entendre que hi ha interessos econòmics i polítics que ho permeten. “La nostra abundància a costa de la seva misèria”, resumiria bé aquesta idea.

Reflexionar sobre el fet que la pobresa es podria evitar amb voluntat política i que hi ha responsables que la provoquen i la perpetuen.

Ser conscients de quanta gent en el món (1 de cada 3 persones) viu en la pobresa i també de quanta gent és pobre al nostre país i a la nostra ciutat.

Prendre consciència dels prejudicis que existeixen contra la pobresa i contra les persones que la pateixen.

Aproximar als joves a la trista realitat que la pobresa cada vegada afecta a capes socials que mai l’havien patit.

Fer una exposició de les diferents pobreses amb les que convivim: pobresa femenina, pobresa energètica, pobresa infantil…

Entendre que no es pot rebutjar i menysprear les persones que viuen en la indigència -situació de màxima pobresa- i aprofundir en les causes que fan arribar a aquesta situació.

Els convidats són Clara Vidal, responsable de la campanya l’Aliança Humanitària per a l’Alimentació Infantil de Creu Roja i Pablo Zareceansky de Quepo, organització que treballa en el camp de l'audiovisual per a la denúncia i la sensibilització, que ens parlarà del projecte transmèdia FAM sobre les causes estructurals de la pobresa i la fam al món.

4

2. MATERIALS DIDÀCTICS PRESESSIÓ

El material proposat pretén aclarir conceptes i incentivar la reflexió dels joves sobre la pobresa.

ACTIVITAT: LA POBRESA AL LLARG DE LA HISTÒRIA

Observeu les fotografies del treball de Hargreaves i Levin de la seva sèrie Power Hungry (Poder famolenc). ANTIC EGIPTE

Gent adinerada: menjar opulent. Menjar dels esclaus i la gent sense recursos. IMPERI ROMÀ

Menjar dels romans de l’èlit. Menjar de la majoria de la gent que no formava part de l’èlit i que menjaven gra i poc més.

5

FRANÇA PRE-REVOLUCIONÀRIA

Menjar de luxe de les classes opulentes. La majoria de la gent menjava pa i poc més, arribant a uns preus inassumibles.

SÍRIA AVUI DIA

El menjar de la família del president sirià. El menjar no arriba a molta gent que no té recursos.

6

EUA AVUI

Gent amb més recursos. Menjar poc nutritiu, processat i ple de sucres i greix. Més econòmic: per als que menys recursos tenen.

Observeu les diferències entre el menjar de la gent benestant i la gent amb pocs recursos d’aquests períodes històrics i països:

L’antic Egipte

L’imperi romà

La França pre-revolucionària

Síria avui Els EUA avui

A partir d’aquí analitzeu quines han estat les persones en situació de pobresa al llarg de la història. Quines han estat les diferències entre les persones en possessió de la riquesa i les que no en diferents èpoques i continents? Investigueu sobre:

o Europa: Grècia, l'Imperi romà, l'Edat Mitjana, la França pre-revolucionària, l’Anglaterra de la industrialització i l’Espanya actual.

o Món: Antic Egipte, l’Índia durant la colonització britànica, la Síria actual i els EUA actuals.

Comenteu en grups les següents qüestions:

o Es pot generalitzar que en la gran majoria de països i cultures al llarg de la història hi ha hagut grans diferències de poder adquisitiu entre les persones?

o Perquè penseu que ha estat així?

o Quins agents penseu que han estat els responsables de perpetuar aquesta diferència?

7

ACTIVITAT: QUÈ S'ENTEN PER POBRESA i QUINA ÉS LA SITUACIÓ DE POBRESA ACTUAL A ESPANYA ?

Llegiu els següents articles i mireu el vídeo explicatiu sobre l'indicador europeu de la pobresa Arope (At risk of poverty and exclusion). Feu un resum analitzant els següents aspectes i plantegeu la vostra opinió en un debat a la classe:

o Què s'entén per pobresa? Quan es considera que una persona està en

situació de pobresa? o Quines són les principals necessitats bàsiques de les que no disposa la

població que pateix la pobresa? o Com està afectant la pobresa als nens i a les nenes? o Segons expliquen als articles i al vídeo, quines són les principals raons que

estan provocant la pobresa? o La pobresa a l'estat espanyol ha disminuït en els darrers anys o està

augmentant? o Quines solucions plantejaríeu per eradicar-la?

El 26,2% de los españoles que viven en ciudades está en riesgo de pobreza, según Eurostat. Maig 2016.TVE. Segons l'Eurostat, hi ha 13,4 milions d'espanyols i espanyoles en risc

d'exclusió.

13 milions de persones en risc de pobresa a Espanya. Febrer 2015. El País. Article. Un informe, amb dades del 2013, indica que el 27% de la població voreja l'exclusió social.

Notícia sobre la situació de pobresa a Espanya i anàlisi sobre el què es

considera que és estar en situació de risc de pobresa o exclusió. Maig 2014. Europa Press La taxa de risc de pobresa o exclusió social a Espanya va tornar a augmentar l'any 2013 consolidant així la tendència ascendent dels últims anys, fins a aconseguir al 27,3 per cent de la població, un 2,6 per cent més que en 2009, segons l'Enquesta de Condicions de Vida de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

L'evolució de la pobresa a Espanya. Abril 2016. Funcas, especialistes en la investigació econòmica i social.

Vídeo explicatiu on Elisa Chuliá Rodrigo, directora d'estudis socials de Funcas, analitza l'augment de la pobresa a Espanya i dona els conceptes bàsics de l'indicador europeu Arope (At risk of poverty and exclusion) que calcula els índex de pobresa.

8

ACTIVITAT: ANÀLISI DELS REFERENTS VISUALS QUE ENS ENVOLTEN

Formeu 5 grups:

Grup1 -Anuncis que veieu a la televisió (de cotxes, perfums, begudes, productes de neteja…).

Grup 2 -Protagonistes de les sèries de televisió que coneixeu.

Grup 3 -Revistes que coneixeu de joves, dominicals, bellesa, decoració, moda, del cor…

Grup 4 -Protagonistes de l’última pel·lícula que heu vist al cinema.

Grup 5 -Gent famosa que us agrada i que són els vostres referents: (futbolistes, cantants, actors/actrius...).

Observeu com van vestides les persones que hi apareixen, quins objectes

posseeixen, etc, i en definitiva a quin nivell adquisitiu pertanyen. Escriviu si es correspon amb la realitat del vostre entorn i si representa la mitjana de la situació econòmica real de la població de Catalunya.

Un representant de cada grup explica les conclusions del seu grup. Poseu en comú totes les conclusions dels diferents grups per analitzar si els referents visuals que ens envolten cada dia ens parlen de gent amb alt, mitjà o baix poder adquisitiu.

o Analitzeu entre tots i totes quins són els valors que imperen en els anuncis, les sèries de televisió, les pel·lícules i les revistes.

o Quin és model ideal de vida que ens ofereixen? Penseu que s’ajusta a la realitat? I creieu que és a allò al que hem d’aspirar?

ACTIVITAT: REFLEXIÓ I ANÀLISI DE L'IMAGINARI QUE TENIM DE LA POBRESA

Amb aquesta pràctica volem que els joves observin quina és la imatge de la pobresa que han rebut majoritàriament des dels mitjans de comunicació i les xarxes. Que prenguin consciència de la creació d'estereotips per part d'aquests mitjans, que ens condicionen la nostra mirada i el sorgiment de prejudicis. També perquè aprofundeixin sobre quins són els arguments i les explicacions que es silencien més des dels mitjans i que ens aproparien a una imatge més real i responsable sobre la problemàtica de la pobresa.

Visioneu aquests tres vídeos. En els dos primers, persones famoses participen de campanyes de sensibilització d'una ONG, Unicef, i de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), explicant la seva experiència amb la pobresa. El tercer és un vídeo de l'ONG Concern Worlwide per captar socis i sòcies. o Sara Carbonero, periodista i presentadora de televisió. Durant els Mundials

de Sudàfrica va mostrar el seu costat més solidari en aquesta campanya de la FAO promoguda per ELLE per lluitar contra la pobresa i la fam al món,.

9

o Els actors Imanol Arial i Ana Duato, de viatge per Mali com a ambaixadors d'Unicef, expliquen en aquest reportatge la seva visió de la pobresa del país.

o Concern World Wide. Vídeo per captar ajuda "No one is coming" "Every 10 seconds, a child dies from hunger-related illness. You can help to stop".

Contesteu a les següents preguntes: o Perquè creieu que aquestes ONG utilitzen gent famosa per les seves

campanyes?

o L'aproximació que dona Sara Carbonero de la situació de la pobresa de Johannesburg és real?

o Penseu realment que la periodista està ajudant amb la seva acció de portar una maleta amb roba?

o I què en penseu del vídeo on surten Imanol Arias i Ana Duato? Creieu que els han escollit només perquè surten en una sèrie de televisió amb molta audiència?

o Considereu que saben realment quina és la situació de Mali com per explicar-la en un programa de televisió?

o Opineu que aquesta és la manera adequada de parlar de la pobresa i la

fam al món?

Aquest gràfic us ajudarà a entendre quins són els conceptes que hem rebut sovint sobre la pobresa des dels mitjans i quins arguments serien més necessaris que ens expliquessin per entendre millor la complexitat i la dimensió d'aquesta problemàtica.

10

3. GUIÓ SESSIÓ 18 D’OCTUBRE

Presentació a càrrec de la Filmoteca del "Cicle de Cinema, Memòria, Pau i Drets Humans" que es realitza conjuntament amb el Departament d'Ensenyament, el d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, i el de Cultura-Filmoteca de Catalunya.

Presentació del dia que a càrrec de Fora de Quadre.

El Dia internacional per a l’eradicació de la pobresa, que es celebra cada 17 d’octubre des de 1993. Amb ell, l'Assemblea General de les Nacions Unides vol conscienciar al món sobre la necessitat d'eradicar la pobresa i la indigència en tots els països. Però tot Dia Internacional té una data que la va originar, i en aquest cas, hem de tirar uns anys enrere, al 1987, quan a França el Moviment Internacional ATD Quart Món, fundat pel capellà francès Joseph Wresinski, va convocar a més de 100.000 persones a la plaça Trocader de París a manifestar-se a favor dels Drets Humans i la llibertat en honor a les víctimes de la pobresa, la fam, la violència i la por.

Presentació dels experts: Clara Vidal, responsable de la campanya l’Aliança Humanitària per a l’Alimentació Infantil de Creu Roja, i Pablo Zareceansky de Quepo, entitat que utilitza l'audiovisual per a la denúncia i la sensibilització, que parlarà del projecte de comunicació transmèdia FAM.

Breu introducció per part dels experts del tema definint el concepte de pobresa.

Presentació de la pel·lícula Ladri di biciclette (El lardrón de bicicletas) de Vittorio de Sica, 1948 (Itàlia)

Visionat d’uns talls de Ladri di biciclette (10 minuts):

OBJECTIU: Reflexionar sobre les dificultats d’una persona/família per sortir de la pobresa. I que no tothom té les mateixes oportunitats per aconseguir una feina i sortir-se’n endavant.

Plantegem als joves les següents preguntes per generar debat:

o Aixequeu la mà els que penseu que una persona està en la pobresa perquè s’ho ha buscat?

o Els que penseu què és per la mala sort? Per la situació de crisi econòmica que vivim des del 2008? Per una manca d’oportunitats? I qui creu que és responsabilitat del govern?

o Penseu que si una persona no troba feina és perquè no s’esforça prou? Perquè no hi ha feina per a tothom? Per un sistema discriminatori que dona més privilegis a uns que a d’altres? O penseu que tothom té les mateixes oportunitats per sortir-se’n endavant?

Intervenció de Clara Vidal de Creu Roja que ens donarà dades i contextualitzarà les respostes dels joves. Parlarà de la situació de vulnerabilitat extrema que pateixen famílies arreu de Catalunya i concretament a Barcelona, on cap dels membres de la família té una alimentació apropiada per falta de recursos. Ens resumirà les causes i farà un repàs pels diferents tipus de pobresa detectats a

11

Catalunya i concretament a la ciutat de Barcelona: pobresa alimentària, de gènere i energètica.

Dinàmica sobre el mapa de desigualtats als barris de Barcelona. Per grups repartirem 9 folis on estaran escrits alguns dels 10 districtes i els 73 barris de Barcelona: Tres Torres, Raval, Pedralbes,Trinitat Nova, Marina del Prat Vermell (Zona Franca), Sant Pere Santa Caterina i la Ribera (barris), Sarrià-Sant Gervasi, Nou Barris, Les Corts, Eixample (districtes). Farem unes afirmacions deixant un buit en el nom del barri o el districte. Cada grup ràpidament haurà de pensar quin és el barri o districte que falten per completar la frase.

OBJECTIU: Que els joves esdevinguin conscients de les desigualtats socials i de les diferències en l’accés als recursos bàsics (alimentació, sanitat, educació, etc.) que té la població de la ciutat de Barcelona. I com les desigualtats socials condicionen la possibilitat d’oportunitats per trobar feina i sortir-se’n endavant.

Dinàmica sobre la imatge mental que tenim de la pobresa i la fam, per part de Pablo Zareceansky de Quepo, projecte FAM.

Presentació del vídeo Entrevista al director de comunicació de Creu Roja, Òscar Velasco. Vídeo del projecte FAM de Quepo, 2016 (Catalunya). Aquest forma part d'una sèrie d'entrevistes amb responsables de comunicació d’ONG, on analitzen les estratègies que han utilitzat per parlar de la pobresa i la fam a la ciutadania i de les seves valoracions personals sobre la conscienciació de la ciutadania.

Visionat del vídeo: Entrevista al director de comunicació de Creu Roja, Òscar Velasco. (2,30 minuts)

OBJECTIU: Analitzar la imatge que tenim de la pobresa, la que ens ha arribat des dels mitjans de comunicació i altres entitats. Aprofundir en la realitat i les causes estructurals que la provoquen, superant els estereotips.

Explicació de Pablo sobre aquests estereotips i les causes estructurals de la fam i la pobresa.

o D'on surten els estereotips i perquè funcionen?

o Les imatges construïdes i les imatges que ens falten de la pobresa global.

o Què és la pobresa? Què és la fam com a màxima expressió de la pobresa?

o Som responsables de la pobresa o és una cosa que forma part de la humanitat? (Aquí reflexionarem sobre temes com aquests: la pobresa és inevitable? La fam al món existeix per una mala política? Dit d’una altra manera: són els polítics que lideren els governs els responsables que hi hagi fam al món? Són les grans multinacionals els responsables? Etc.)

Activitat amb targetes de colors sobre el repartiment de la riquesa al món.

12

Abans d’entrar a la sala hem entregat a cada estudiant un full: 99 de blancs i 1 de negre. Aquestes 100 persones representen una mostra de tota la població del món. Demanarem que aixequin el full que els hem donat. Veurem 99 folis blancs i un de negre. Explicarem que la persona amb el full negre té més riquesa que les altres 99.

Davant d’aquesta situació els hi plantegem que aixequi la mà:

o Qui trobi aquesta situació injusta

o Qui pensi que això representa la realitat al món

Continuant amb la comparativa de si el món estigués format per 100 persones, la Clara i el Pablo donaran més dades del repartiment desigual en temes com el menjar, l’habitatge, l’accés a l’aigua potable, etc. Les idees claus seran:

o Localització dels recursos (al mapa del món)

o Divisió dels països en: desenvolupats, subdesenvolupats i en vies de desenvolupament com els anomenats BRIC (Brasil, Índia, Xina, Rússia) i els països llatinoamericans

o Necessitats del primer món (estil de vida) versus necessitats del tercer món

o Aprofitament dels recursos del Tercer Món i efectes

Demanem als joves.

o Penseu que entre les deu persones més riques del món hi ha algun espanyol? Qui és?

La resposta és: Amancio Ortega, empresari espanyol del camp del tèxtil, propietari del Grup Inditex (Zara, Pull & Bear, Bershka, Oysho, Massimo Dutti i Stradivarius).

Preguntem als joves: o Què aixequi la mà qui compra o ha comprat roba al Zara, Pull & Bear, Bershka,

Oysho, Massimo Dutti o Stradivarius? Perquè compreu allà la roba? o La primera d'aquest tipus de cadena de botigues va ser "Zara", iniciant un

model nou de consum. Per què creieu que el model "Zara" ha triomfat mundialment?

o Sabeu si els treballadors dels centres de producció de Zara, o de les altres marques, estan a Galícia o a Àsia? Que aixequi la mà qui pensi que estan a Galícia. Ara qui pensi que estan a Àsia.

o Perquè penseu que estan als països en vies de desenvolupament? o Si vosaltres fóssiu Amancio Ortega on tindríeu els centres de producció: A

Bangladesh o a Galícia? Raoneu la resposta. o Penseu que som corresponsables d'aquest model de consum importat dels

EEUU? o Penseu que podríem fer alguna cosa per canviar-ho? (Informar-los per

exemple, que gràcies a la pressió internacional i ciutadana s'ha treballat per eradicar l'explotació infantil, tot i que malauradament encara persisteix en molts països d'arreu del món)

13

Per tancar el debat expliquem que els preus d’aquesta roba són tan baixos perquè a l’altra part del món (Índia, Marroc, Bangladesh...) hi ha gent que treballa en la seva fabricació per sous i condicions miserables. En aquest sentit, els farem reflexionar sobre la importància de l'ètica a les empreses, que han de vetllar per unes condicions laborals dignes, tant pel que fa al sou, les hores de treball, la higiene, etc.

OBJECTIU: Ser conscients del repartiment injust de la riquesa en el món.

Presentació del documental The corporation (La corporación), de Mark Achbar i Jennifer Abbott, 2004 (Canadà).

Visionat de dos talls de The corporation. (4,17 minuts)

OBJECTIU: Esdevenir conscients que la pobresa existeix perquè hi ha interessos econòmics que la permeten i perpetuen, i que el sistema que ens regeix és insostenible.

Preguntes als joves:

o Aixequeu la mà qui pensi que és correcte fer negoci amb un bé de primera necessitat com l’aigua. I ara qui pensi que no és correcte. Per què? Establim un debat.

Recollim la idea dels talls que hem vist de The Corporation on es planteja que s’ha provocat l'opressió econòmica de tot un poble en benefici d'uns interessos econòmics.

Clara Vidal de Creu Roja i/o Pablo de Quepo apuntaran unes dades bàsiques sobre l’especulació amb els aliments.

o Definició de l'especulació dels aliments: treure beneficis de la compravenda del producte aprofitant les fluctuacions del mercat Exemple: Golman Sachs va retenir stocks esperant a que pugessin els preus del blat i creant una bombolla alimentària. Molta gent no pot accedir a aquests i preus i mor de fam.

Tot seguit ho lliguem amb la realitat a Barcelona: privatització de l’aigua (Agbar) i de l’energia elèctrica (Fecsa Endesa, Gas Natural...), especulació de l’habitatge, etc. Qüestions que poden posar en perill que una família tingui les seves necessitats bàsiques cobertes, especialment en èpoques de crisi, com la que patim des dels 2008, on milers de persones han caigut en situació de pobresa.

Preguntes als joves:

o Creieu que la gestió de l'aigua hauria de ser privada o pública? Aixequeu la mà els i les que penseu que hauria de ser pública? Ara els que penseu que hauria de ser privada? Doneu arguments.

o Penseu que és just que a una família li tallin el subministrament de l'aigua? Penseu que això és fa actualment? (120.000 persones haurien patit talls d’aigua injustificats el 2014).

14

o I creieu que això canvia si darrera de la gestió trobem una empresa pública o una privada?

Comencem una reflexió de la mà de Clara Vidal, de Creu Roja i Pablo Zareceansky, de Quepo amb els joves sobre el fet que tothom podem veure’ns abocats a la pobresa i que no hem de caure ens els prejudicis i la discriminació cap els col·lectius que pateixen aquesta situació. Conceptes claus: desigualtat-exclusió social-estereotips-discriminació-violència.

Presentació del documental Le cauchemar de Darwin (La pesadilla de Darwin) de Hubert Sauper, 2004 (Francia-Austria-Bélgica).

Visionat de tres talls del documental Le cauchemar de Darwin (7 minuts)

OBJECTIU: A través del cas concret de la perca a Tanzània, els hi mostrarem aquests mecanismes perversos de l'aprofitament dels recursos de països empobrits pel benefici dels països "poderosos", reflexionant sobre la idea de "la nostra abundància a costa de la seva misèria".

Fem les següents preguntes als joves: o Al documental, un dels testimonis, un exprofessor, diu que els recursos són

limitats i que tothom lluita per ells, regint-nos per la llei de la jungla. Qui pensi que és així que aixequi la mà. Ara aixequeu-la els i les que penseu que no és així.

Els experts ajuden a generar un debat sobre el fet que més enllà que els recursos del planeta són limitats, el problema de la pobresa es deu a una mala distribució entre la població del món.

Fem les següents preguntes als joves:

o Una altra de les reflexions del personatge és que la pobresa és un cercle viciós. Alceu la mà qui pensa així. Ara qui pensi que aquest cercle es pot trencar. Com?

o Al documental hem vist com els europeus han creat una indústria pesquera

on els màxims beneficiaris són ells mateixos, deixant la població local de Tanzània en la misèria. Creieu que es justifica l’enriquiment d’un continent a costa de l’explotació d’un altre? Que aixequi la mà qui pensi que sí.

o Quants de vosaltres heu menjat perca o algun peix que s’assembli?

o Penseu que som corresponsables d’aquesta situació?

o Què podríem fer per canviar aquesta situació?

Els experts ens parlaran de la corresponsabilitat que tenim com a habitants del món on vivim i ens donaran claus de què podem fer per canviar les coses i com podem ajudar a les persones que estan en situació de vulnerabilitat.

15

Conclusions finals de la sessió. Entre els experts i els joves farem un recull final de les idees clau de la sessió: o Ser conscients de quanta gent en el món (1 de cada 3 persones) viu en la

pobresa i també de quanta gent és pobre al nostre país i a la nostra ciutat.

o La pobresa cada vegada afecta a capes socials que mai l’havien patit i té varies cares i afecta a col·lectius més vulnerables: pobresa femenina, pobresa infantil, pobresa energètica…

o La pobresa és fruit d’unes causes estructurals: els interessos econòmics estan per sobre dels de les persones. El sistema polític va de la mà del sistema econòmic i ajuda a perpetuar-lo. La pobresa es podria evitar amb voluntat política.

o La pobresa és conseqüència d’un repartiment desigual de les riqueses del món.

o Hi ha continents, països, empreses, persones que s’enriqueixen gràcies a l’explotació dels altres: “La nostra abundància a costa de la seva misèria”.

o Tenim prejudicis contra la pobresa i contra les persones que la pateixen, quan és una situació en la que es pot trobar qualsevol persona com a víctima d’unes injustícies. S’ha d’entendre que no es pot rebutjar i menysprear les persones que viuen en la indigència. Hem de treballar per superar aquests prejudicis i desenvolupar la solidaritat entre tots i totes.

16

4. MATERIAL DIDÀCTIC POSTSESSIÓ

ACTIVITAT: LOS ESPIGADORES Y LA ESPIGADORA*

Visioneu Les glaneurs et la glaneuse (Los espigadores y la espigadora) de Agnès Varda, França 2000.

Si es possible mireu el documental sencer. Sinó teniu temps o si preferiu, mireu només els següents talls:

07:14 - 11:38. Pagesos que expliquen que no es poden vendre patates si no tenen la mida que han de tenir i que la resta es llença. Veiem gent que va a recollir aquestes patates. Un noi explica com li sembla d'horrible que es llenci aquest menjar quan hi ha gent que passa gana. 21:56 - 22:53 Pagès que explica que volen protegir la seva professió i el seu capital i que per això no deixen que ningú reculli raïm un cop ja han arribat a la quota de recollida. D'aquesta manera deixen que la fruita es faci malbé. 28:00 - 30:20 Agnès Varda (directora i protagonista del documental) diu: “la majoria no volen que s’espigoli és per no fer un favor a ningú”. Un jurista explica que abans estava recollit en la legislació que els pobres podien recollir els sobrants.

Feu una recerca sobre la quantitat de menjar que es desaprofita/llença cada dia al món i al nostre país. Podeu consultar informació, entre d'altres, a l’Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura. Food and Agriculture Organization (FAO), Programa Mundial d'Aliments. World Food Program (WFP). Dades sobre la pobresa i la fam al món. o Observatori DESC. Observatori del dret a l'alimentació i la nutrició 2015.

Feu un debat sobre el malbaratament dels aliments a la nostra societat, tenint en compte els següents conceptes que trobareu al Glossari:

o Especulació o Especulació alimentària o Malbaratament d'aliments o Recursos o Sobirania alimentària o Sobreproducció

*Es pot trobar en préstec a les biblioteques municipals.

ACTIVITAT: VÍDEO “PAREN, AQUÍ VIVE GENTE”

A la sessió a la Filmoteca vau veure uns talls del documental La pesadilla de Darwin. Feu un recordatori de les idees que en vau treure.

Visioneu el vídeo Paren, aquí vive gente. És una campanya de Veterinarios Sin Fronteras on es qüestiona perquè hi ha fam a l’Àfrica i es parlen de les raons.

Responeu a les següents preguntes:

17

o Perquè creieu que aquest vídeo l’ha fet una ONG? Comenteu el paper de les ONG.

o Se n'haurien d'encarregar els governs d'aquestes qüestions? Què en penseu?

o Què vol dir sobirania alimentària?

o Què vol dir que els preus dels aliments estan en mans d’especuladors?

o Creieu que els aliments han d'estar subjectes a la llei de l'oferta i la demanda? Què significa això?

ACTIVITAT: MAPES INTERACTIUS I ARTICLES SOBRE LES DIFERENTS POBRESES (ENERGÈTICA, FEMENINA I INFANTIL) Formeu grups on cadascun tractarà un dels temes que us proposem. Feu un guió amb les idees principals, seleccioneu una imatge, un vídeo o un article, i feu una breu exposició davant la resta de la classe.

En els següents links tindreu accés a diferents gràfics i mapes interactius de Barcelona i l'estat espanyol, on podreu comprovar les diferències que existeixen entre les persones que viuen a una part o una altra de la ciutat, o del país, en qüestions com la renda familiar, l'índex d'atur, el nivell d'estudis, l'esperança de vida o l'accés a la cobertura sanitària privada. Us proposem un passeig per la ciutat i el teu país on podreu escollir els temes que us interessen.

o Mapa de les desigualtats (Ajuntament de Barcelona) o Cinc gràfics interactius sobre la salut i la desigualtat social a l'estat

espanyol (Diari Crític, periodisme d'investigació)

En el següent mapa veureu la situació de la privatització de l'aigua a Catalunya

i com aquesta condiciona els talls de subministrament que van patir de manera injustificada 120.000 persones. I en el vídeo entendreu com la situació de l'aigua a Catalunya està subordinada als interessos econòmics.

o Mapa de l'aigua o Vídeo aiguaesvida

En aquests articles rebreu informació sobre que és això de la pobresa

energètica i com la lluita ciutadana va aconseguir que el Parlament de Catalunya aprovés una llei d'iniciativa popular (ILP), impulsada per l’Aliança contra la Pobresa Energètica, l'Observatori DESC i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.

o Pobresa energètica. El País, juliol 2016.

o Aprovació de la ILP al Parlament de Catalunya (iniciativa legislativa popular (ILP) habitatge. Xarxanet.org, juliol 2015.

I finalment, els següents articles i vídeo aprofundeixen sobre dos col·lectius que es veuen especialment afectats per la pobresa: l'infantil i el de les dones.

18

o La pobresa és femenina? La Directa, gener 2015.

o Quan la pobresa entra per la porta l’amor salta per la finestra. www.donesdigital.cat

o L'estat de la pobresa. Dossier Dones, 2010.

o Set coses que has de saber sobre la pobresa infantil. El diari de l'Educació, març 2015.

o VÍDEO "Més soles que mai".Save the Children, juliol 2015.

19

5. RELACIÓ AMB LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES CURRICULARS

D’acord amb el currículum escolar treballem cinc àmbits: el de cultura i valors, el social, el lingüístic, l’artístic i el digital. Així mateix, treballem quatre competències que corresponen a quatre dimensions de les ciències socials: dimensió històrica, dimensió geogràfica, dimensió cultural i artística i dimensió ciutadana. La dimensió històrica fa referència a coneixements que ajuden l’alumne a desenvolupar la consciència històrica pròpia i d’identitat col·lectiva que li permeti construir la seva historicitat, com a conseqüència de la comprensió de les relacions entre passat, present i futur. La dimensió geogràfica permet que l’alumne s’apropiï dels espais i medis on desenvolupa la seva vida quotidiana, els apreciï i s’hi identifiqui territorialment i culturalment. La dimensió cultural i artística implica desenvolupar una mirada intercultural, crítica i oberta, per interpretar i gaudir del fet artístic i cultural. Finalment, la dimensió ciutadana recull les competències que afavoreixen la construcció del compromís personal i les habilitats necessàries que contribueixin a l’assoliment d’una societat més lliure, justa, equitativa i cohesionada. Es pretén el desenvolupament de la sensibilitat moral, especialment el fet de posar-se en el lloc de l’altre, el sentit de la justícia i la preservació dels lligams afectius amb les altres persones. Així mateix, es proposa contribuir a fer l’alumnat competent per viure i conviure en el pluralisme i en la diversitat d’identitats (de gènere, nacionals, ètniques, religioses...), tot descobrint els valors que es comparteixen més enllà de les identitats que diferencien. Així com promoure actituds ètiques i de relació que afavoreixen la convivència i el progrés de la societat inspirat en els valors universals, atenent al respecte a la diversitat afectiva i de gènere i la no-discriminació. En l’àmbit personal i social, de caràcter transversal, treballem la construcció de la identitat personal, social i ciutadana de cada alumne. En relació a l’àmbit de cultura i valors aquesta activitat promou aquelles actituds imprescindibles per viure i conviure en la societat actual, complexa i diversa. Inclou aquelles competències orientades a millorar la capacitat de pensar críticament, d’avaluar la fiabilitat de les fonts d’informació i de cercar constantment la millora en la fonamentació del propi pensament per tal de prendre decisions davant de situacions noves, així com ser capaç de presentar i debatre els propis punts de vista de forma argumentada. Amb la sessió que proposem, on es combina la projecció artística de peces audiovisuals, el debat i la participació en grup, analitzem la societat que ens fa de mirall i ens fa prendre consciència del nostre entorn i comportament. Assignatures vinculades:

Cultura i valors ètics

Ciències Socials: Geografia i Història

Llengües: català, castellà i anglès Competències bàsiques que es treballen en els diferents àmbits: Àmbit de cultura i valors

Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes

20

Competència 2. Assumir actituds ètiques derivades de la Declaració Universal dels Drets Humans

Competència 3. Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i consolidar el pensament propi

Competència 4. Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i preferentment innovadores

Competència 5. Mostrar actituds de respecte actiu envers les altres persones, cultures, opcions i creences

Competència 6. Aplicar el diàleg i exercitar totes les habilitats que comporta, especialment per a la solució de conflictes interpersonals i per propiciar la cultura de la pau

Competència 7. Comprendre i valorar el nostre món a partir de les arrels culturals que l’han configurat

Competència 9. Analitzar críticament l’entorn (natural, cientificotecnològic, social, polític, cultural) des de la perspectiva ètica, individualment i de manera col·lectiva

Competència 10. Realitzar activitats de participació i de col·laboració que promoguin actituds de compromís i democràtiques

Àmbit social

Competència 1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica

Competència 2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la

formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat

Competència 3. Interpretar que el present és producte del passat, per

comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals

Competència 4. Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per

comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics

Competència 10. Valorar les expressions culturals pròpies, per afavorir la

construcció de la identitat personal dins d’un món global i divers

Competència 11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants

per desenvolupar un pensament crític

Competència 12. Participar activament i de manera compromesa en projectes

per exercir drets, deures i responsabilitats propis d’una societat democràtica

Competència 13. Pronunciar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, la

llibertat i la igualtat entre homes i dones

21

Àmbit lingüístic

Competència 1. Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos

escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per

comprendre’ls

Competència 2. Reconèixer els gèneres de text, l’estructura i el seu format, i

interpretar-ne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l

Competència 3. Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per

adquirir coneixement.

Competència 4. Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa

(receptor, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització

Competència 6. Revisar i corregir el text per millorar-lo, i tenir cura de la seva

presentació formal

Competència 7. Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida

quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics, incloent-hi els elements

prosòdics i no verbals

Àmbit digital

Competència 2. Utilitzar les aplicacions d’edició de textos, presentacions multimèdia i tractament de dades numèriques per a la producció de documents

Competència 4. Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adequada per

al treball a realitzar, tot considerant diverses fonts i mitjans digitals

Competència 5. Construir nou coneixement personal mitjançant estratègies de

tractament de la informació amb el suport d’aplicacions digitals

Àmbit artístic

Competència 1. Utilitzar estratègicament els elements dels llenguatges visual, musical i corporal per analitzar les produccions artístiques.

Competència 2. Mostrar hàbits de percepció reflexiva i oberta de la realitat sonora i visual de l’entorn natural i cultural.

Competència 8. Valorar amb respecte i sentit crític les produccions artístiques

en els seus contextos i funcions

Competència 9. Gaudir de les experiències i creacions artístiques com a font

d’enriquiment personal i social

Competència 10. Fer ús del coneixement artístic i de les seves produccions

com a mitjà de cohesió i d’acció pro-social

22

6. GLOSSARI

Banc mundial: El Banc Mundial, abreujat com BM (en anglès: WB World Bank), és un dels organismes especialitzats del sistema de les Nacions Unides, que es defineix com una font d'assistència financera i tècnica per als anomenats països en desenvolupament. El seu propòsit declarat és reduir la pobresa mitjançant préstecs de baix interès, crèdits sense interessos a nivell bancari i suports econòmics a les nacions en desenvolupament. Una de les crítiques més fortes al Banc Mundial ha estat la forma en què es regeix. Si bé el Banc Mundial representa 188 països, està dirigit per un petit nombre de països econòmicament poderosos. Aquests països (que també proporcionen la major part del finançament de la institució) trien la presidència i l'alta direcció del Banc Mundial, així els seus interessos dominen el banc. En la dècada de 1990, el Banc Mundial i el FMI van forjar el Consens de Washington, unes polítiques que van incloure la desregulació i la liberalització dels mercats, la privatització i la reducció del poder dels governs.

Capitalisme: El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu. S'hi inclouen factors de producció com ara la terra i altres recursos naturals, així com la mà d'obra i els béns capitals.

Classes socials: Agrupament a gran escala de persones que comparteixen certs recursos econòmics, els quals tenen una gran influència en l’estil de vida que poden dur. Segons Marx, una classe és un grup de persones que té una mateixa relació amb els mitjans de producció, és a dir, aquells amb els que es guanyen la vida

Classisme: És el prejudici i discriminació basats en la pertinença o no a determinades classes socials.

Desenvolupament sostenible: És el desenvolupament que assegura les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les futures generacions per enfrontar-se a les seves pròpies necessitats. Les característiques del desenvolupament sostenible són:

o Busca la manera que l'activitat econòmica mantingui o millori el sistema ambiental. o Assegura que l'activitat econòmica millori la qualitat de vida de tots, no només d'uns pocs selectes. o Utilitza els recursos eficientment. o Promou el màxim de reciclatge i reutilització. o Posa la seva confiança en el desenvolupament i la implantació de tecnologies netes. o Restaura els ecosistemes danyats. o Promou l'autosuficiència regional. o Reconeix la importància de la naturalesa per al benestar humà.

Desigualtat econòmica: La desigualtat econòmica és la disparitat fonamental que permet a una persona certes oportunitats materials i les hi nega a una altra.

23

Desigualtat econòmica pel gènere: Impacte diferencial dels factors de risc entre homes i dones en aspectes relacionats amb els àmbits laboral, econòmic, social i de salut, així com en els nivells de pobresa, privació material i intensitat d'ocupació en la llar que condicionen les situacions de pobresa i exclusió. Alguns aspectes de la desigualtat són: els motius de l'abandó educatiu (buscar treball, formar família, cuidar de fills o pares...), els acomiadaments per embarassos o fills petits, la manca de disponibilitat horària completa per buscar feina, l'ocupació en l'economia submergida (més elevada que la dels homes, amb major nombre d'hores i menor remuneració), la diferència salarial (una dona ha de treballar 4 mesos més que un home per guanyar el mateix salari), les dificultats per a la conciliació, etc...

Especulació: En finances, l'especulació és la compra d'un bé per a la seva

posterior revenda a un preu més alt, amb la qual cosa el revenedor surt guanyant. Típicament implica el préstec de diners per a la compra d'actius, accions o deute sense anàlisi minuciós o amb un baix marge de seguretat o un risc significatiu de la pèrdua de la inversió principal. El terme, "especulació", que defineix formalment Benjamin Graham i l'obra de David Dodd de 1934 Security Analysis, contrasta amb el terme "inversió", que és una operació financera que, amb una anàlisi minuciosa, promet seguretat de la inversió i un retorn satisfactori.

Especulació alimentària: Especular és adquirir un determinat producte no amb l’objectiu de gaudir-ne sinó amb el de vendre’l de nou aprofitant les fluctuacions del seu preu. Això és precisament el que està succeint en el mercat d’aliments, on els inversors especulen i provoquen que els preus pugin per sobre del seu valor real. Això succeeix per falta de regulació i per l'absència de mecanismes d'estabilització dels preus. Precisament als anys 30 del segle passat es va portar a terme una liberalització dels mercats agrícoles i una eliminació a gran escala de les polítiques nacionals de control de preus: es va obrir el camí a la volatilitat del preu dels aliments bàsics.

Fons Monetari Internacional (FMI): És l’organització internacional encarregada de vigilar el sistema financer global, d'observar les taxes de canvi de monedes i la balança de pagaments, i d'oferir assistència tècnica i financera quan es requereixi.

Inclusió Social: La inclusió social és un procés que assegura que aquelles persones en risc de pobresa i d'exclusió social augmentin les oportunitats i els recursos necessaris per participar completament en la vida econòmica, social i cultural, així com per gaudir d'unes condicions de vida i de benestar que es consideren normals en la societat en la qual viuen. La inclusió social assegura que es tingui major participació en la presa de decisions que afecta a les seves vides i l'accés als seus drets fonamentals. (Definició de la Unió Europea).

Indigència: La línia d'indigència representa l'ingrés mínim necessari per persona per cobrir el cost d'una canastra alimentària. Es considera en situació d'indigència a aquelles llars que, tot i que destinessin tots els seus ingressos a la satisfacció de les necessitats alimentàries dels seus integrants, no aconseguirien satisfer-les adequadament. La persona que viu en la indigència és també aquella que manca d'un lloc permanent per residir i es veu obligada a viure a la intempèrie, ja sigui al carrer, als portals d'habitatges o temporalment en albergs, a causa d'una ruptura encadenada, brusca i traumàtica dels seus llaços familiars, socials i laborals.

24

És el que es coneix com una persona sense llar, sent aquest el nivell màxim d'exclusió social i marginació que succeeix en una societat moderna.

Malbaratament d’aliments: El malbaratament alimentari és constituït per tots aquells aliments que es desaprofiten, tot i tenir encara valor com a recurs nutritiu per a les persones. Es refereix tant a les restes de menjar cuinat que llencem com al que es fa malbé o caduca a la nevera o al rebost i no hem pogut consumir.

Neoliberalisme: Filosofia políticoeconòmica que propugna la mínima intervenció d'organismes estatals sobre l'economia i la política. Es focalitza en els mètodes de lliure mercat, en la disminució de les restriccions a les operacions de les empreses, i en l'establiment dels drets de propietat. El neoliberalisme en si mateix, és la noció de competència entre les nacions, regions, empreses i, per descomptat, individus.

Pobresa: És la situació o condició socioeconòmica de la població que no pot accedir, o manca dels recursos per satisfer les necessitats físiques i psíquiques bàsiques, que permeten un adequat nivell i qualitat de vida, tals com l'alimentació, l'habitatge, l'educació, l'assistència sanitària o l'accés a l'aigua potable. També se solen considerar la falta de mitjans per poder accedir a tals recursos, com la desocupació, la falta d'ingressos o un nivell baix dels mateixos. També pot ser el resultat de processos d'exclusió social, segregació social o marginació.

Pobresa energètica: Es refereix a la incapacitat de les llars de satisfer la quantitat mínima de serveis energètics per a les seves necessitats bàsiques, com seria mantenir l'habitatge en unes condicions de climatització adequades per a la salut. Un 1 7% de la població té dificultats per pagar la llum, el gas o l’aigua. Moltes famílies es veuen obligades a decidir entre pagar la hipoteca, pagar l’energia i l’aigua o alimentar els seus fills i filles, i això sense comptar el col· lectiu de persones que, per motius de salut, un tall en el subministrament energètic posa en greu perill la seva vida.

Pobresa femenina: El concepte de feminització de la pobresa s'utilitza per indicar que la pobresa té una major incidència en la dona que en l'home, o que la pobresa de les dones és més severa que la dels homes. Una part de la pobresa de les dones està condicionada pel gènere. Això significa que les trajectòries vitals d'homes i dones presentarien trets distintius i riscos determinats que en termes probabilístics acaben afectant més a dones que a homes. Segons les dades del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) la pobresa arriba al 18,4% de les dones mentre que per als homes es del 16%. Seguint aquest informe, les persones més vulnerables a patir situacions de pobresa són les que viuen soles, el 38,7% del col·lectiu femení, situació que s’agreuja quan la persona que viu sola és més gran de 65 anys, arribant l’índex de pobresa al 55,7%. Força per sobre dels homes del mateix tram d’edat (32,4% en el cas de les dones, enfront del 24% dels homes).

Pobresa infantil: Els nens tenen uns drets humans propis recollits en la Convenció dels Drets de l’Infant. La pobresa és un problema de drets humans; més que un tema econòmic, és una privació profunda de les llibertats fonamentals i un atac a la dignitat humana, tal com va dir l’Alta Comissionada de Nacions Unides l’any 2006. En els nens, al igual que en els adults, la seva llibertat i la seva dignitat es veuen afectades per la pobresa. En parlar de

25

pobresa infantil es remarca com la pobresa afecta els seus drets, posant-los en el centre. Parlant de la privació material, el 3,2% de les llars no poden permetre's un menjar de carn, pollastre, peix o equivalent vegetarià tres vegades a la setmana, la qual cosa suposa que uns 266.055 nens podrien estar patint malnutrició a Espanya, i un 11,3% dels nens pateixen pobresa energètica, és a dir, gairebé 940.000 viuen en una llar on no poden mantenir l'habitatge amb una temperatura adequada.

Poder adquisitiu: Disponibilitat de recursos que té una persona per satisfer les seves necessitats materials. En altres paraules, el poder adquisitiu s'associa als ingressos del subjecte per concretar la compra de béns o la contractació de serveis.

Privatització: Procés jurídic-econòmic mitjançant el qual les activitats

empresarials són transferides del sector públic al sector privat, és a dir, traspassades o preses ja sigui des de l'Estat o la comunitat cap a agents econòmics privats.

Recursos: Font o subministrament del que es produeix benefici, generalment de disponibilitat limitada. Un recurs natural és un bé o servei proporcionat per la naturalesa sense alteracions per part de l'ésser humà. Des del punt de vista de l'economia, els recursos naturals són valuosos per a les societats humanes per contribuir al seu benestar i al seu desenvolupament de manera directa (matèries primeres, minerals, aliments) o indirecta (serveis). En economia es consideren recursos a tots aquells mitjans que contribueixen a la producció i distribució dels béns i serveis usats pels éssers humans. Els economistes entenen que diversos tipus de recursos són escassos enfront de l'amplitud i diversitat dels desitjos humans, que és com expliquen les necessitats.

Riquesa: La riquesa o lucre és l'abundància de recursos, possessions materials o el control de tals actius, en general concretats en forma de diners i propietats (béns mobles i sobretot immobles). L'Enciclopèdia d'economia defineix riquesa com "el conjunt de béns, drets i obligacions d'una persona física o jurídica, privada o pública". El repartiment de la riquesa ha estat motiu de reflexió per alguns pensadors de l'Antiguitat. Per a Plató, la riquesa havia de ser distribuïda de forma igualitària, mentre que per al seu deixeble Aristòtil havia de ser-ho proporcionalment a l'esforç de cadascun. En introduir la noció crematística, Aristòtil va condemnar la pràctica d'acumular la riquesa per ella mateixa i no amb una altra fi que el plaer personal.

Sobirania alimentària: És el dret dels pobles a determinar les polítiques agrícoles i alimentàries que els afecten: a tenir dret i accés a la terra, als recursos naturals, a poder alimentar-se de forma sana i saludable amb aliments lliures de transgènics, a protegir i a regular la producció i el comerç agrícola interior amb l'objectiu d'aconseguir un desenvolupament sostenible i garantir la seguretat alimentària. Una estratègia que vol trencar amb les polítiques agrícoles neoliberals imposades per l’Organització Mundial del Comerç, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional.

Sobreproducció: Es refereix a la situació econòmica en la qual es produeix un

excés d'oferta de productes o béns sobre la demanda del mercat. És l'acumulació d'inventaris invendibles en mans de les empreses. La tendència a la sobreproducció de productes bàsics pot conduir a un col·lapse econòmic de l'economia capitalista. Qualsevol reducció en la producció implica una reducció en l'ocupació; una reducció en l'ocupació, al seu torn, redueix el

26

consum; com la sobreproducció és l'excés de producció per sobre del consum, aquesta reducció en el consum empitjora el problema. Això crea un cercle viciós, segons el qual l'excés d'inventaris obliga a les empreses a reduir la producció, reduint així l'ocupació, que al seu torn redueix la demanda dels inventaris a l'excés. La reducció general del nivell de preus -deflació- causada per la llei de l'oferta i la demanda també obliga a les empreses a reduir la producció a mesura que disminueixen els beneficis.

27

7. RECURSOS

Webs de recursos pel professorat

Assemblea General de les Nacions Unides. Dia Internacional per l'eradicació de la pobresa (resolució 47/196). Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura. Food and Agriculture Organization (FAO). És un organisme especialitzat de l'ONU que dirigeix les activitats internacionals encaminades a eradicar la gana.

Programa Mundial d'Aliments. World Food Program (WFP). Dades sobre la pobresa i la fam al món. És l'agència humanitària de les Nacions Unides que treballen sobre el terreny i en situacions d'emergència portant aliments a les poblacions més vulnerables i que passen gana d'arreu del món. Observatori DESC. Observatori del dret a l'alimentació i la nutrició 2015. Entitat que promou investigacions per desmuntar la percepció devaluada dels drets socials (dret a la vivenda, al treball, a l'educació, a l'aigua, a la salut, a l'alimentació i al medi ambient). Interactiu "Mapa de desigualtats de la ciutat de Barcelona" elaborat per Barcelona en comú que permet combinar diferents indicadors –salut, educació, pressió turística, renda per càpita, esperança de vida- entre molts altres. L'encreuament d'aquesta informació ajuda al ciutadà a contextualitzar la realitat de Barcelona i certifica, una vegada més, la profunda bretxa que separa la ciutat rica de la pobra. Aigua és vida. Mapa de l'aigua a Catalunya. El mapa de l’Aigua a Catalunya és una iniciativa que tracta d’apropar la realitat de la gestió de l’aigua i les seves repercussions a Catalunya. El mapa mostra els municipis sobre els quals es té informació referent als talls d’aigua per impagament, en funció del model de gestió (privada o pública). Aigua és Vida és una plataforma formada per Organitzacions de la Societat Civil que treballa per aconseguir que la política d’aigua i la gestió del cicle integral de l’aigua a Catalunya sigui realitzat des del sector públic i comptin amb la participació i el control de la societat civil com a garantia de qualitat del servei i de qualitat democràtica. Butlletí sobre vulnerabilitat social de Creu Roja. Març 2015. Anàlisi estatal i autonòmic sobre la vulnerabilitat social de les dones ateses per Creu Roja.

Edualter Xarxa de recursos sobre educació per la pau, el desenvolupament i la interculturalitat.

Connectant mons. Oxfam Intermón. Proposta educativa que combina l’activitat a l’aula amb el treball col·laboratiu online i en la qual participen més de 16.000 alumnes de diferents països.

Kaidara. Experiències i recursos educatius per a una ciutadania global. Kaidara té com a objectiu oferir al professorat de tots els nivells educatius, i al públic en general, recursos que els permetin treballar i incorporar l’Educació per a una ciutadania global en la pràctica educativa, tant a l’aula com al centre, així com propostes i recursos d’autoformació per al docent.

28

Projecte Fam. Quepo. La fam és el major genocidi del nostre temps i alhora el més oblidat. Cada dia 25.000 persones, segons les xifres més optimistes, moren sense que ningú s'assabenti, sense que res canviï, sense que no hagin alarmes. FAM és un projecte que vol anar fins a les arrels, entendre què passa, per què passa, a qui li passa, com ho acceptem, però sobretot com podem viure amb això. FAM és un projecte transmèdia que pretén arribar a través de diferents històries, des de diferents punts de vista, perquè cadascú de nosaltres trobi la seva forma de participar.

Entitats que treballen amb la pobresa Fundació Arrels Des de 1987 han acompanyat més de 9.000 persones sense llar en el seu camí cap a l’autonomia, oferint allotjament, alimentació i atenció social i sanitària. Aliança contra la pobresa energètica (APE) Formada per diferents entitats, té com a principal objectiu pressionar i denunciar les administracions públiques pel seu immobilisme davant la usura de les empreses subministradores d’energia i aigua.

Banc d'energia El banc d’energia és una associació que promou l’estalvi i l’eficiència energètica a benefici dels que estan en situació de vulnerabilitat energètica. Això ho fa a través de la pedagogia i de la solidaritat transformadora.

Acción contra el hambre

Treballa per combatre les conseqüències i les causes de la desnutrició en més de 40 països. Més de 5.000 professionals humanitaris comparteixen una visió: un món sense fam.

Fundació Banc de Recursos

És una fundació sense ànim de lucre que recull excedents materials d’empreses i particulars i els envia a països i col·lectius necessitats (Tercer i Quart Món). La missió de BDR és redistribuir els recursos existents de forma més justa. BDR vol també enfortir les xarxes solidàries (voluntaris, organitzacions no governamentals, informació mútua, etc.) i conscienciar els ciutadans de la necessitat d’un ús més racional i responsable dels béns materials (basat en el no-consumisme, la no-destrucció i el no-desaprofitament).

Creu Roja És un moviment humanitari internacional que aplega al voltant de 97 milions de voluntaris arreu del món que va ser fundat per protegir la vida humana i la salut, per garantir el respecte a tots els éssers humans i per prevenir i alleujar el sofriment humà, sense cap tipus de discriminació basada en la nacionalitat, raça, gènere, creences religioses, classe social o opinions polítiques. La Creu Roja Espanyola (CRE) es va crear el juliol de 1864 a Madrid. Pel que fa a Catalunya, s’hi va implantar el 1872, amb l’obertura de les assemblees de Barcelona, Lleida i Mataró.

InspirAction

És una ONG que compta amb 70 anys d'experiència en l'àmbit de la cooperació per al desenvolupament i està present en més de 50 països. Les seves àrees temàtiques són la lluita contra el Canvi climàtic i la Justícia fiscal, la Construcció de la pau i la defensa de la Igualtat de gènere. Des d'Espanya treballen amb l'objectiu d'eradicar la pobresa a través de la incidència política i l'educació per al desenvolupament.

29

Oxfam Intermón

Treballen a tot el món amb eines innovadores i eficaces per aconseguir que les persones puguin sortir de la pobresa per elles mateixes i prosperar. Amb la campanya “IGUALS: Acabem amb la desigualtat extrema. És hora de canviar les regles” Oxfam adverteix que mentre l'1% de la població mundial, acumula la meitat de la riquesa global el 80% de la població mundial pateix les conseqüències de les retallades en la despesa pública i polítiques d’austeritat i, per tant, creix la desigualtat. Save the Children

Treballen a tot el món per assegurar que tots els nens sobrevisquin, aprenguin i estiguin protegits enfront de la violència. Atenen les necessitats dels nens i s'asseguren que les seves veus són escoltades. Aconsegueixen canvis duradors en la vida de milions de nens, fins i tot en aquells als quals costa més arribar.

Justícia Alimentària Global (VSF) Associació formada per persones que creuen en la necessitat de canviar el sistema agroalimentari actual, que oprimeix i expulsa a les comunitats rurals, i destrueix el medi ambient. Un canvi que passa per la consecució de la Sobirania Alimentària.

Pel·lícules: Les amants du Pont-Neuf (Els amants del Pont-Neuf) de Leos Caraix, França, 1991. Entorn del Pont Neuf, malgrat el seu nom, el pont més antic de París, es desenvolupa una fascinant història d'amor entre dos rodamóns: Alex i Michelle. Ell és un frustrat artista de circ a causa de la seva addicció a l'alcohol, i ella és una pintora que ha sofert una dolorosa ruptura sentimental i, a més, s'està quedant cega. Entre ells neix un sentiment cada vegada més fort de mútua dependència. Cathy come home, (Cathy vuelve a casa) de Ken Loach, Regne Unit, 1966. De la influent sèrie de la BBC "Wednesday play". El desolador conte de Cathy, qui perd la seva casa, marit i finalment el seu nen per la inflexibilitat del sistema de benestar britànic. Una de les conseqüències d'aquesta pel·lícula va ser l'enorme suport del públic a la casa de la caritat "Shelter".

Central do Brasil (Estación Central de Brasil) de Walter Salles, Brasil, 1998 La història s'inicia amb Dora, una professora retirada que es guanya la vida escrivint cartes en l'Estació Central de Rio de Janeiro. És una dona freda i solitària. Un dia se li apropen una mare amb un nen perquè els hi escrigui una carta al pare d'aquest. La mare mor atropellada per un bus en sortir de l'estació, i el nen queda sol. La pel·lícula parla de la situació de vulnerabilitat en la qual es troba la infància i de les manifestacions quotidianes dels problemes de l'empobriment. Cidade de Deus (Ciutat de Deu) de Fernando Meirelles, Brasil, 2002 Basada en fets reals, descriu el món del crim organitzat en Cidade de Deus, un suburbi de Rio de Janeiro, des de finals dels seixanta fins a principis dels vuitanta, època durant la qual el tràfic de drogues i la violència van imposar la seva llei en les faveles. The Grapes of Wrath (El raïm de la ira) de John Ford, EUA, 1940. Tom Joad (Henry Fonda) torna a la seva llar després de complir condemna a la presó, però la il·lusió de tornar a veure als seus es transforma en frustració en veure com els expulsen de les seves terres. Per escapar a la gana i a la pobresa, la família no té més

30

remei que emprendre un llarguíssim viatge ple de penalitats amb l'esperança de trobar una oportunitat a Califòrnia, la terra promesa. The kid (El noi) de Charles Chaplin, EEUU, 1921. Un dona d'escassos recursos (Edna Purviance), ha tingut un fill sent soltera, i en sentir-se abandonada pel pare del nen, decideix també ella abandonar al nadó, amb l'esperança que una família rica ho prengui en adopció. Però el petit acabarà en mans d'un rodamón (Charles Chaplin), qui aviat s'encapritxarà amb ell i decidirà fer-se'n càrrec. The Lady in the Van de Nicholas Hytner, Regne Unit, 2015. Narra la història real de la senyora Shepherd, una dona d'orígens desconeguts que va aparcar temporalment la seva furgoneta a l'accés a la casa de Londres d'Alan Bennet i va acabar vivint allà durant 15 anys. El que va començar com un favor amb cert recel va acabar esdevenint una amistat que canviaria la vida de tots dos. Lakposhtha hâm parvaz mikonand (Las tortugas también vuelan), de Bahman Ghobadi, Iràn, 2004. Els habitants d'un camp de refugiats del Kurdistan iraquià busquen desesperadament una antena parabòlica per poder estar informats de l'imminent atac americà contra l'Iraq. Els nens del campament, liderats per un noi al que criden "Satèl·lit", es dediquen a la recollida i venda de mines antipersona. Nous refugiats arriben al lloc: un jove mutilat, la seva germana i un nen petit. Miraccolo a Milano (Milagro en Milán), Vittorio de Sica, Itàlia, 1951. Totó és un bondadós orfe que viu, igual que molts altres indigents, en un miserable barri de barraques als afores de Milà. Quan en els terrenys on viuen es descobreix petroli, Totó, tan ingenu com benintencionat, decideix enfrontar-se al poderós senyor Mobbi, l'amo del sòl. Encara que conté elements fantàstics, constitueix amb "Lladre de bicicletes" i "Umberto D." la gran trilogia neorealista de De Sica. Pather Panchali (La cançó del camí), de Satyayit Ray, Índia, 1955. Narra la commovedora història d'una família bengalí acuitada per la mala sort. El pare, Harihara, és un sacerdot seglar, remeier, somiador i poeta. Sabajaya, la mare, treballa per alimentar a la seva família, que rep amb alegria i esperança l'arribada d'un nou fill, Apu. Debut del gran director indi Satyajit Ray. Suposa també el primer film de "La trilogia de Apu". Plácido, de Luís García Berlanga, Espanya, 1961. En una petita ciutat provinciana, a unes burgeses ocioses se'ls ocorre la idea d'organitzar una campanya nadalenca el lema de la qual és: "Assegui a un pobre a la seva taula". Es tracta que els més necessitats comparteixin el sopar de la Nit de Nadal amb famílies acomodades i gaudeixin del calor i l'afecte que no tenen. Plácido ha estat contractat per participar amb el seu "motocarro" en la cavalcada, però sorgeix un problema que li impedeix centrar-se en el seu treball: aquest mateix dia venç la primera lletra del vehicle, que és el seu únic mitjà de vida. Slumdog millionaire (¿Quién quiere ser millonario?) de Danny Boyle i Loveleen Tandan, Gran Bretanya-EUA, 2008. Jamal Malik (Dev Patel) és un adolescent pobre dels suburbis de Bombai que participa en la versió hindú del popular programa "Qui vol ser milionari?". A punt d'aconseguir 20 milions de rupies, que és el premi màxim del concurs, el jove és interrogat per la policia, que sospita que està fent trampes. Però per a cadascuna de les preguntes, Jamal té una resposta.

31

Un mundo maravilloso de Luis Estrada, Mèxic, 2006. Juan Pérez, el més pobre dels pobres, salta a la fama per un accident en el qual sembla que es va a suïcidar tirant-se de l'alt d'un edifici per protestar contra el govern per la seva condició social. El Ministre d'Economia, assetjat per l'escàndol, decideix canviar-li la vida i li regala una caseta, un cotxe i un treball. Però quan uns altres pobres, amics de Pérez, s'assabenten del seu canvi de fortuna, decideixen imitar-ho amenaçant amb tirar-se de diferents edificis de la ciutat. El Ministre, aterrit davant la possible plaga de pidolaires, decideix declarar la pobresa un delicte i així acabar d'una vegada per sempre amb els pobres del país. (Veure pel·lícula sencera o aquest extracte: https://www.youtube.com/watch?v=91QF-MTyiiA ) La vendedora de rosas de Víctor Gaviria, Colòmbia, 1998. Crua història dels nens del carrer de Medellín. Alguns dels actors ocasionals de la pel·lícula, nois que vivien realment als carrers de la ciutat colombiana, van morir abans del canvi de segle a causa de les condicions i circumstàncies de la vida de la gent que viu en la situació que es reflecteix en el film. Per a major estupor, la protagonista principal de la pel·lícula -la nena de 12 anys- va ser detinguda com a autora d'un presumpte assassinat. Documentals: The Emperor's New Clothes (El traje nuevo del emperador) de Michael Winterbottom, Anglaterra / EUA, 2015. Tal i com explica el seu director, el documental és “sobre la desigualtat i perquè l’1 per cent de la població té tant i la resta tan poc". El film ressalta els ridículs extrems de la nostra societat. Las Hurdes de Luis Buñuel, Espanya, 1933. Curtmetratge documental que fa un retrat de les Hurdes (Càceres), una de les regions més pobres i menys desenvolupades de l'Espanya de 1932. La insalubritat, la misèria i la falta d'oportunitats provoquen l'emigració dels joves i la solitud dels qui es queden en aquesta desolada regió extremenya.

Teledocumentales En aquesta web trobareu un llarg llistat de documentals que tracten el tema de la pobresa, com ara: Living in one dollar, Hermano de sangre, Return to Bolivia, Camino a la escuela, Abc África, The waiting room, etc.

Curtmetratges:

Lullaby de Victor Kossakovasky, Alemanya, 2012. Sense diàlegs. Dormen bé els

pobres en l’impressionant edifici del Deutsche Bank a Berlín?

New poor (Nova pobresa) de Justin Webster, Espanya, 2012. Prop de 50.000 negocis

petits han fet fallida a Espanya el darrer any, i en Paco Pascual, un petit empresari, ho

ha perdut tot.

The crisis and the sunglasses (La crisi i les ulleres de sol) de Sean McAllister,

Grècia, 2012. Estem tots fora del perill de la pobresa? A mesura que el somni europeu

s’esvaeix, la crisi econòmica porta pobresa a la gent d’Atenes.

32

Love and rubbish (Amor i escombraries) de Hanna Polak, Rússia, 2012. Es pot

somiar vivint en la pobresa? Aquest curtmetratge és una mirada indestructible i penosa

de les dificultats i somnis d’un grup de nens i nenes que viuen en un abocador als

afores de Moscou.

Holiday from poverty (Vacances de la pobresa) de Jez Lewis, Regne Unit, 2012.

Imagina no haver estat mai de vacances. En una cultura on la majoria de gent té més

que tu, ser pobre pot causar vergonya i aïllament.

Vídeos a youtube: Así funciona el mundo Dades sobre el repartiment de la riquesa al món amb animació. El Señor De Los Mosquis: La Comunidad De Las Moscas Sèrie de dibuixos animats infantils consta de tres capítols complets: "La comunitat de les Mosques", "Els Dos Tarros" i "La tornada de la Llei". Trilogia de dibuixos animats educatius en la qual l'ONG Mans Unides explica de forma lúdica les causes i conseqüències de la globalització als nens i no tan nens. Aigua: font de vida o de negoci? AIGUAESVIDA. Abril 2015. Vídeo on s'explica com el procés de privatització de l'aigua a Catalunya està subordinada a interessos econòmics i com afecta la societat. Contra la pobresa És un espot realitzat per EAPN Espanya i la Fundació Quepo amb motiu del 17 d'octubre, Dia Internacional per l'eradicació de la pobresa. Un espot que ens apropa a la realitat de la pobresa i l'exclusió social. Amb l'objectiu de visibilizar l'aspecte estructural que tenen la pobresa i l'exclusió i interpel·lar directament a l'espectador, confrontant-li davant els seus propis prejudicis, i convidant-li a prendre consciència que la pobresa és una sèrie de circumstàncies que li poden esdevenir a qualsevol persona. Save the children in emergencies Vídeo d'una campanya de l'ONG Save the children on fan un repàs de diferents moments de la història on han hagut d'actuar per ajudar a nens i nenes en situació de fam.