Cinema i Ciències Socials 1rESO

El cinema és, sens dubte, un suport fonamental per al professorat de Geo-grafia i Història. Totes les pel·lícules es desenvolupen en un espai i en untemps concrets, però, a més, alguns films tenen una temàtica específica-ment relacionada amb els temes que els geògrafs i els historiadors investi-guen i amb les qüestions que formen el dia a dia d’aquestes matèries a lesaules.

És per això que el cinema pot ser un suport d’una nova metodologia detreball amb l’alumnat, menys expositiva i més indagadora; alhora, aquesttipus d’activitats serveixen per tallar el ritme de la classe i motivar l’alum-nat fent activitats que surten de la rutina diària.

A continuació, oferim una selecció de pel·lícules relacionades amb la te-màtica del curs. S’ha elaborat una fitxa per a cada pel·lícula en què se’ndescriu l’argument i el context geogràfic o històric amb què es relaciona, is’aporta una selecció de les escenes i aspectes més interessants des delpunt de vista pedagògic.

CIN

EMA

I CIÈ

NCI

ES S

OCIA

LS

517

831202 _ 0517-0536.qxd 17/5/07 15:07 Página 517

518 � GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �

Las montañas de la Luna

La pel·lícula narra diverses expedicions geogràfiques que van fer els britànics per l’Àfrica a mitjan segle XIX.Per això, pot ser una pel·lícula adequada percomplementar les unitats 1 i 6. Es podria comentar:

• Els viatges. L’ésser humà ha sentit des de sempre la necessitat de viatjar, però les causes, els objectiusi el sentit del viatge poden ser molt variats. Algunsexploradors emprenen el viatge a la recerca de beneficis materials, d’altres pretenen aconseguirfama i èxit i, finalment, també n’hi ha que volenaprendre i contribuir al progrés científic.

• Les expedicions científiques. A la pel·lícula es descriu detalladament com es van organitzar les expedicions que van sortir a la recerca de les«muntanyes de la Lluna», i dels problemes que van tenir en Burton i l’Speke per acabar la sevaaventura amb èxit. També cal ressaltar la importància dels instruments científics utilitzatsper amidar i recollir dades.

• La Reial Societat Geogràfica britànica. El seu paperés fonamental en l’exploració de l’Àfrica, tant pel suport econòmic per al finançament dels viatges,com per ser el lloc en què els exploradors informendels descobriments fets.

• El colonialisme. Les expedicions científiques del segle XIX gairebé sempre s’emmarquen en el context més ampli de la colonialització. Les grans potències europees necessitaven conèixeri explorar prèviament el territori que volien explotar.

• Els paisatges i el clima. En Burton i l’Speketravessen gran part del continent africà a la recercade les fonts del Nil. Per tant, la pel·lícula és un recorregut pels diferents paisatges africans, com ara la sabana, el desert, les muntanyes, els llacs, etc. També s’hi mostra la influència del clima en l’estil de vida dels habitants de l’Àfrica.

• La cartografia. En el segle XIX encara quedavenzones del món sense cartografiar. En Burton i l’Speke emprenen el viatge sense un mapa exactede l’indret que han de recórrer.

• La toponímia. Els geògrafs, a més de descobrir i descriure, han de donar nom als llacs, muntanyes,rius, etc., que troben. A vegades es respecten els noms autòctons i d’altres s’escullen nomsoccidentals. En aquest cas, per exemple, l’Spekeposa el nom de Victòria al gran llac on es pensa que hi ha les fonts del Nil, en homenatge a la reinabritànica.

• Les demostracions científiques. «La ciènciademana amidaments meticulosos, anàlisisexhaustives». Avui sabem que l’Speke tenia raó i que realment havia descobert les fonts del Nil, però la manera com les va trobar, com mostra la pel·lícula, no va ser gaire científica.

• L’amistat, la lleialtat i la traïció. La relació entre en Burton i l’Speke és molt complexa. Passa d’una gran amistat a la traïció per part d’un d’ells,mentre que l’altre és fidel fins al final.

SUGGERIMENTS DIDÀCTICS

DADES TÈCNIQUES

Director: Bob Rafelson.

Any: 1990.

Durada: 130 minuts.

Intèrprets: Patrick Bergin (Richard Francis Burton), Iain Glen(John Hanning Speke), Fiona Shaw (Isabel Arundell).

ARGUMENT

El capità Richard Francis Burton és un dels exploradors més dinàmics i polifacètics d’Anglaterra i un home culte. En John Hanning Speke és un home jove, aventurer, periodista;el seu gran somni és viatjar a l’Àfrica per explorar terres que l’home blanc no ha trepitjat mai. El 1854 els dos exploradorsaconsegueixen els mitjans per embarcar-se, en nom de l’Imperibritànic, amb l’objectiu de descobrir el naixement del riu més famós de l’Àfrica, el Nil.

831202 _ 0517-0536.qxd 17/5/07 15:07 Página 518

519� GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �

CIN

EM

A I

CIÈ

NC

IES

SO

CIA

LS

Límit vertical

En aquesta pel·lícula podem observar com és l’altamuntanya i com és tant la relació de l’ésser humà ambella com la seva percepció. Podria ser un complementde les unitats 2, 4 i 9.

• Verticalitat i relleu. En les escenes inicials s’observa un tret característic de les muntanyes, la verticalitat, que les fa pràcticament inaccessibles a menys que es faci servir material específic.

• No totes les muntanyes són iguals. En aquestsentit, cal contraposar les impressionants agullessauloses de Utah, que els protagonistes escalen al principi, amb les muntanyes de la serraladaasiàtica del Karakorum que apareixen més tard.

• Condicions atmosfèriques inestables. A l’altamuntanya és habitual l’aparició de borrasques i tempestes de gran envergadura formades en poctemps i per sorpresa. A la pel·lícula es constata que el clima d’alta muntanya és imprevisible.

• Un medi hostil per a l’ésser humà. A causa de les baixes temperatures, a l’alta muntanya són freqüents les congelacions (es veu un dels alpinistes amb diversos dits amputats), les cegueres transitòries per fred intens, i fins i tot les morts (els cadàvers es conserven en bon estat durant força temps, com s’aprecia a la pel·lícula). També s’hi poden veure altres efectes com ara mals de cap, nàusees i vòmits, fatiga, insomni, etc.

• L’organització de l’escalada. L’escalada d’una muntanya es fa sempre per fases, establint un campament base i diversos d’altura per fer una aclimatació correcta. No és una cosa ques’improvisi; tot i que l’escalada en si es fa en pocsdies, per a la planificació calen molts mesos.

• La zona de la mort. A partir dels 8.000 metres, que és on es queden atrapats alguns dels alpinistesde la pel·lícula, hi ha el «límit vertical» de resistènciaper a l’ésser humà (de fet, es coneix com la «zonade la mort»). El temps que es passa a aquesta altitudés clau: com menys millor (més de 48 hores sol sermortal).

• Riscos naturals. A l’alta muntanya també hi hariscos naturals, com ara els despreniments de gel i roca, les allaus i la presència d’esquerdes a les glaceres.

• Llunyania i inaccessibilitat. A causa de lainaccessibilitat i la llunyania respecte dels granscentres de població, cal remarcar la importància dels helicòpters i de la informàtica, tant per alforniment de provisions com per a l’evacuació de ferits.

• Les muntanyes com a límits administratius i espaisde conflicte. Les línies de cims de les muntanyeshan servit i serveixen sovint per traçar els límitsfronterers entre diferents unitats polítiques i, per tant,a vegades també són espais de conflictes i litigis,amb presència militar, com en aquesta pel·lícula.


DADES TÈCNIQUES

Director: Martin Campbell.

Any: 2001.

Durada: 119 minuts.

Intèrprets: Chris O’Donnell (Peter Garrett), Bill Paxton (ElliotVaughn), Robin Tunney (Annie Garrett).

ARGUMENT

El protagonista, en Peter, no té més remei que deixar morir el seu pare a alta muntanya per poder salvar la seva vida i la de la seva germana. Tres anys després d’aquestaexperiència traumàtica es veurà obligat a posar en marxa una expedició de rescat al K2, el segon cim més alt del món, ja que un experimentat grup d’escaladors, entre els quals hi hala seva germana, ha quedat atrapat a gran altitud en caure en una esquerda.

831202 _ 0517-0536.qxd 17/5/07 15:07 Página 519


Master & Commander

Aquesta pel·lícula, basada en una novel·la de PatrickO’Brian, transcorre en el mar. És per això que pot serun bon complement de la unitat 3. Podeu comentar:

• El poder de Napoleó. Napoleó és amo de més de mig Europa; només la Gran Bretanya li plantacara. Els oceans s’han convertit en els grans campsde batalla, que sovint es troben molt lluny del vellcontinent, «a l’altra punta de món».

• Tècniques de navegació. Navegació a vela. Les embarcacions de diferents mides es moviensobretot empeses per la força del vent, elementcrucial per a la navegació de l’època. Els pilots i els capitans dels vaixells havien de tenir una grandestresa a l’hora de manejar les naus d’acord ambles forces de la naturalesa, aigües, vents, tempestes,etc., sobretot tenint en compte que es tracta de marsi climes molt diferents, a vegades d’una perillositatenorme, com s’observa en la feroç tempesta en què es troben immersos quan intenten doblar el cap d’Hornos.

• Els navilis de guerra. Es poden observar els elements que els componen, el seu granarmament (com ara les característiques bateries de canons), la nombrosa tripulació (200 homes,molts dels quals molt joves), etc. El sistema normalde detecció d’enemics és albirar-los mitjançantulleres de llarga vista.

• Ús de mapes, cartes nàutiques i instrumentsd’orientació i navegació. Durant gran part

de la pel·lícula es veu el capità J. Aubrey i altresmariners fent servir mapes, cartes nàutiques i instruments per a l’orientació, l’amidament i el càlcul de rumbs en el mar.

• Els naturalistes del final del segle XVIII i principidel XIX. A la pel·lícula es pot veure com en Maturin,el cirurgià del Surprise, és, a més de metge, biòleg i músic, el prototip d’home amb inquietuds que abasten diversos camps del saber.

• Comerç. Relació amb els nadius dels mars del Sud,amb qui intercanvien objectes.

• Fauna i flora de les illes Galápagos. Quan arriben a les illes es troben, per satisfacció del metge, amb una rica i variada fauna que fins llavors els era desconeguda (a ells i a gairebé tot el món):iguanes, tortugues, aus poc desenvolupades que no volen (els corbs marins) i una gran quantitatd’insectes. També hi trobaran noves espècies de plantes. Totes aquestes espècies animalsi vegetals quedaran plasmades en els dibuixos d’un dels joves grumets que, com si fos un veritablenaturalista de l’època, elabora un quadern a l’estild’un tractat.

• Agudització de l’enginy. És interessant veure que els homes d’aquella època s’havien de valdre de qualsevol mitjà per sortir airosos de diversessituacions. Vegeu l’ús d’esquers i de «disfresses» per sorprendre l’enemic o l’autooperació del doctorMaturin.


DADES TÈCNIQUES

Director: Peter Weir.

Any: 2003.

Durada: 135 minuts.

Intèrprets: Russell Crowe (capità Jack Aubrey), Edward Woodall,Paul Bettany (Dr. Stephen Maturin).

ARGUMENT

Durant les guerres napoleòniques, França i Anglaterra lluiten per mantenir la seva hegemonia com a potències mundials. Llunyd’allà, en aigües de l’Amèrica del Sud, el vaixell de guerra del’armada britànica HMS Surprise intenta capturar el seu adversarifrancès Archeron. Amb el vaixell malmès i la tripulació delmada, el capità anglès, conegut com «l’Afortunat» perquè surt indemnede les batalles, decideix complir el seu deure i persegueix el seuagressor, tot i que això signifiqui posar en perill la seva tripulació.

831202 _ 0517-0536.qxd 17/5/07 15:07 Página 520


CIN

EM

A I

CIÈ

NC

IES

SO

CIA

LS

Atrapados en el hielo

La pel·lícula descriu molt bé la duresa del medi antàrtici la dificultat de l’ésser humà per sobreviure-hi. És per això que és un bon complement de les unitats 5 i 6. Cal comentar:

• Baleners. Hi ha molt poca gent que s’atreveixi a anara les illes properes a l’Antàrtida, i els que ho fan es queden a la costa. Generalment es tracta de baleners, que es dediquen a un negociimportantíssim en aquells moments, atès el granaprofitament que es podia fer d’aquests mamífersgegantescos.

• Icebergs. Des que s’endinsa en l’oceà Antàrtic,l’expedició comença a trobar grans masses de gel flotant a la deriva a l’aigua salada, les temibles illes de gel o icebergs, que elscompliquen les coses i els allunyen del seu objectiu.

• Duresa del clima. Els expedicionaris saben que en aquella latitud el clima és dur i canviant, però no s’imaginen fins a quin punt. En cosa d’horesla temperatura baixa alarmantment i congela l’aiguaque envolta el vaixell, el «resistent» Endurance, i posa en perill les seves vides.

• Mitjans tècnics i materials. Malgrat la sevaresistència, l’Endurance no deixa de ser un vaixell de fusta que, amb la pressió del gel al buc, acabaràesberlant-se. Avui dia, els bucs dels vaixells estanfets amb materials molt més resistents i duen gransganivetes a la proa per trencar el glaç al seu pas.

Tot i que la tripulació intenta apartar el gel del vaixellde manera manual, no disposa d’un instrumentalsofisticat: només té pics i pales, que serveixen de ben poc davant al gran gruix de la capa de gel.

• Fauna antàrtica. Es poden veure ocells com ara els petrells o els corbs marins i mamífers com ara les foques, la caça de les quals els permetràsobreviure durant l’any i cinc mesos que passenperduts a l’Antàrtida. N’aprofitaran fins i tot el greixcom a combustible per escalfar-se i fondre el gel per aconseguir aigua per calmar la set. També és important l’aparició del krill, denominaciógenèrica d’un grup innumerable de crustacis que floten a prop de la costa i que permeten que en Shackleton descobreixi que és a prop de la sevasalvació i de la dels homes que l’acompanyen.

• Navegació. Apareixen instruments com el sextant.Qualsevol petit error en l’orientació pot sercatastròfic, com s’observa en la conversa que té en Shackleton amb els dos homes amb qui mirad’arribar a l’illa Geòrgia del Sud en una petitaembarcació.

• Importància de la documentació gràfica i escritaconservada. Gràcies a la supervivència de part delsnegatius del fotògraf de l’expedició, en Frank Hurley,de les aquarel·les que va fer un altre dels membresi dels diaris que van escriure alguns d’ells, es té constància d’aquesta aventura i s’ha pogut fer aquest documental amb gran realisme.


DADES TÈCNIQUES

Director: George Butler.

Any: 2000.

Durada: 98 minuts.

Intèrprets: Liam Neeson (narrador), Julian Ayer, John Blackborow, MaryCrean O’Brien, Roland Huntford.

ARGUMENT

Aquest documental mostra una de les exploracions més ambicioses: el primer viatge a peu per l’Antàrtida. El 8 d’agost de 1914, poc desprésdel començament de la Primera Guerra Mundial, l’explorador britànicErnest Shackleton i la seva tripulació van iniciar la travessa d’apropamental continent antàrtic, però el vaixell va quedar encallat al gel abansd’arribar-hi. Durant gairebé dos anys, l’exploració científica es converteixen una lluita desesperada dels homes per sobreviure davant les condicions extremes de la naturalesa.

831202 _ 0517-0536.qxd 17/5/07 15:07 Página 521


Els últims dies de l’edèn

En aquesta pel·lícula es posa en evidència el perill en què estan la selva amazònica i els seus pobladorsper l’agressió de l’«home blanc», que pretén construir-hi una gran carretera. És una pel·lícula adequada per a les unitats 5, 6 i 9. Es poden remarcar, com a mínim,les següents qüestions d’interès per a l’alumnat:

• La preservació o la destrucció de la selva. Al principi de la pel·lícula es veu la nova investigadoraintentant arribar al poblat on viu en Campbell: és una zona de difícil accés i preservada de l’acció dels éssers humans. Però està en perill, ja que una companyia sense escrúpols ha començat les feines de crema i tala d’una part de la selva per construir-hi una gran carretera.

• Costums dels indígenes de l’Amazones i integraciód’en Campbell. A la pel·lícula es veu com és un poblatd’una de les moltes tribus que viuen a l’Amazònia,l’aparença dels seus habitants (que van pràcticamentnus i amb el cos pintat), les seves qualitats singulars(com ara enfilar-se als arbres amb tota facilitat) i els seus ritus animistes (com la festa de la palmera,en què dansen al voltant d’una foguera disfressatsd’animals i sota els efectes de substànciesal·lucinògenes). El doctor està totalment integrat i ha ocupat el lloc del fetiller.

• Investigació i utilització de recursos naturals de la selva amb fins científics. L’ajudant dirigeix lafundació que finança la investigació d’en Campbell,i se’n va a la selva a examinar els seus avenços

després de tres anys sense rebre’n notícies. Ell li explica que ha creat un sèrum a partir d’una florque només creix al capdamunt dels arbres d’aquellazona, amb la qual va aconseguir curar una malalta de càncer. Es veu que és una flor que la tribu fa servircom a aliment i curiosament l’única malalta no en menja. Tot i així, només n’és efectiva la primeramostra i han de descobrir quin element hi falta. El descobriment tindria grans conseqüències en el món occidental.

• Extinció dels indígenes i riscos d’entrar en contacteamb els «homes blancs». El doctor indica que hi havianou milions d’habitants a l’Amazònia, dels quals en sobreviuen només 200.000, a causa de les malalties introduïdes per l’«home blanc»:xarampió, grip, varicel·la i poliomielitis. Per això és arriscat construir un laboratori i fer-hi venir mésinvestigadors. En Campbell se sent culpable perquèuna vegada va descobrir un analgèsic a la selva, i quan van crear una infraestructura per explotar-lo tot el poble va morir de pesta pel contacte amb els blancs.

• Dilema moral entre els avenços científics i la vidadels nadius. La doctora Crane vol una graninvestigació, mentre que en Campbell s’estima més no posar en perill els nadius. Finalment, el poblat i la zona són arrasats, però els investigadors es traslladen amb els nadius i continuen buscantl’element efectiu.


DADES TÈCNIQUES

Director: John McTiernan.

Any: 1992.

Durada: 109 minuts.

Intèrprets: Sean Connery (Dr. Robert Campbell), Lorraine Bracco(Dra. Rae Crane), José Wilker (Dr. Miguel Ortega).

ARGUMENTEl doctor Robert Campbell viu a Mopalapal, en una vall pregonade vegetació exuberant dins de la selva tropical. Només té coma companyia els nadius de la selva, que l’adoren i li diuen «home medicina», fins que arriba la Rae Crane, una dona amb qui investigarà la utilitat d’una flor de la selva per a la cura del càncer i lluitarà per defensar els nadius de les agressions dels blancs, que pretenen arrasar la selva per construir-hi una gran carretera.

831202 _ 0517-0536.qxd 17/5/07 15:07 Página 522


CIN

EM

A I

CIÈ

NC

IES

SO

CIA

LS

La historia del camello que llora

En aquesta pel·lícula es descriu l’estil de vida d’una família de pastors mongols, i un dels paisatgesmés difícils del món, el desert de Gobi. També s’explicacom la civilització occidental va modificant lesnecessitats i costums d’aquests pobles. La pel·lícula és un bon complement per a les unitats 5 i 9. Caldriaque l’alumnat es fixés en els aspectes següents:

• L’harmonia amb el medi. D’una banda, els pastorsmongols, que protagonitzen la pel·lícula, viuen en contacte directe amb la terra i amb els animals(ovelles, cabres, camells). D’altra banda, tot i que no tenen gairebé res (segons els nostrescriteris), tots són feliços. Es conformen amb el que la naturalesa els ofereix i tots els individus del grup, inclosos els nens, col·laboren en les tasques diàries. Pel que fa a això, és fonamental l’oració en què demanen perdó a la Terra, deessa mare, per les injustícies que es cometen en contra seu, però resulta desoladorcomprovar que els que menys fan patir la Terra són els que demanen disculpes i es reuneixen per fer-li ofrenes.

• L’estil de vida. L’alimentació, el vestir, els objectesd’ús quotidià, etc., destaquen per la senzillesa i l’austeritat. Només tenen el que és indispensable.Els nens no tenen joguines, per exemple, però s’entretenen amb els estris de cuina.

• L’habitatge. Les «cases» són tendes de campanyaque es desmunten amb facilitat per afavorir

la mobilitat, ja que els pastors són nòmades que, segons les estacions, van d’un indret a un altre.Ara bé, les llars són agradables i acollidores.

• La família. Tot i que aquesta gent viu en grups moltreduïts, la família ho és en sentit ampli. Hi hadiverses generacions (avis, pares i fills) que viuenjuntes per ajudar-se mútuament. Aquestaconvivència també és molt important per totes les llegendes i coneixements que es transmetenoralment, ja que la conversa és contínua durant els àpats, moments de recolliment i esbarjo en què s’aprofita per comentar com van les coses, el comportament dels nens i dels animals o l’organització de la feina.

• L’economia. La supervivència del grup depèn del fetque els animals estiguin bé i produeixin els aliments,la llana, el combustible, etc. Per això és tanimportant que els parts siguin bons i que les criessobrevisquin, i per això els preocupa tant que la mare rebutgi el camell blanc. A més, són moltestalviadors i previsors: no malgasten res perquè no s’ho poden permetre (per exemple, només agafenla quantitat de pèl del camell que necessiten per feruna corda i no en tallen ni una mica més de la que necessiten en aquell moment).

• L’occidentalització. El contacte amb la ciutat i ambels productes d’occident (cotxes, ràdios, bicicletes,motos i, sobretot, la televisió) crea necessitats a aquests pastors que abans no tenien.


DADES TÈCNIQUES

Director: Luigi Farloni, Byambasuren Davaa.

Any: 2003.

Durada: 90 minuts.

Intèrprets: Janchiv Ayurzana (Janchiv), Chimed Ohin (Chimed),Amgaabazar Gonson (Amgaa).

ARGUMENT

Al sud de Mongòlia, una família de pastors nòmades ajuda els seus camells a parir. Un dels camells aconsegueix donar a llum una cria, però la rebutja, perquè és un camell blanc,diferent de la resta. Tot i el desemparament de la cria, que si no rep aliment morirà, i els esforços dels pastors, la mare no s’entendreix. En un últim intent, la família envia els seus dos fills a través del desert de Gobi a buscar un músicque aconsegueixi emocionar la mare perquè accepti la cria.

831202 _ 0517-0536.qxd 17/5/07 15:07 Página 523


Ballant amb llops

Aquesta bonica pel·lícula és un exemple de mesclaintercultural i de relació de l’ésser humà amb la natura.Per això és molt útil per complementar la unitat 9. Seriainteressant esmentar els aspectes següents:

• L’arribada a un lloc nou. En Dunbar arriba al puntfronterer i saneja el riu. En treu els animals morts i altres restes i els crema per evitar contagis, arreglaels terrenys del voltant de la caseta on s’allotja, etc.En la seva integració al nou medi, coneix el llop«Mitjons», a qui s’anirà guanyant de mica en micaoferint-li menjar.

• Relació amb els indis. Des de la seva primera visita, en Dunbar queda fascinat pels sioux i farà tot el possible per establir-hi relació.L’acostament serà lent. Primer són els indis els que s’acosten a visitar-lo i ell qui els ensenya i els obsequia amb objectes de la seva cultura. Més tard, el convidaran al seu assentament i li mostraran els seus costums. Les relacionss’acceleraran i es faran més estretes gràcies a la intervenció de Dreta amb el Puny Alçat, la dona blanca adoptada de petita per la tribu quan la seva família va ser assassinada per un grup enemic (és interessant la contraposicióque es fa entre les tribus índies).

• Vestits, pintures i noms indis. En Dunbar s’adonade la sorprenent cultura que té al davant... No sónde cap manera els éssers salvatges i incivilitzats dels quals li havien parlat. Fan servir les sevespròpies vestimentes, calçat, maquillatge (pintures

rituals), tenen les seves creences espirituals i són extremadament respectuosos amb la natura. Es «bategen» amb noms simbòlics que fanreferència als trets rellevants de la seva personalitat.Ell, quan arriba a la culminació de la seva integració,adopta aquestes particularitats.

• La caça de bisons. El respecte per la natura. Des que arriba a les planes, en Dunbar mostrainterès per caçar un bisó, interès que comparteixamb els seus veïns sioux i del qual el fan partícipregalant-li una bonica pell d’un exemplar caçatmesos enrere. Quan en Dunbar en descobreix una gran bandada que s’acosta al territori sioux, surt a trobar els caçadors i es prepara amb ells, en una festa, per a la gran cacera. Quan segueixenel rastre dels animals topen amb un espectaclehorrible: un centenar de bèsties mortes i escorxades per caçadors blancs només per fer negoci amb les pells. Pels sioux aquestacarnisseria representa una ofensa contra la natura, ja que el bisó és un do que la natura els ofereix i no se’n pot malgastar res. Després d’aixòcomencen la cacera, maten només els animalsindispensables i segueixen una estratègia molt acurada.

• Persecució dels indígenes. Finalment arriba un destacament al lloc d’en Dunbar i, com en tot el territori nord-americà, començarà la persecució i l’arraconament dels indis. Això dóna peu a parlarde la «Conquesta de l’Oest».


DADES TÈCNIQUES

Director: Kevin Costner.

Any: 1990.

Durada: 173 minuts.

Intèrprets: Kevin Costner (tinent Dunbar), Mary McDonnell (Dretaamb el Puny Alçat), Graham Greene (Ocell Guia).

ARGUMENT

El tinent estatunidenc Dunbar és enviat a un lloc avançat en territori indi. Allà es troba tot sol, i això facilita que entri en contacte amb una tribu sioux. A poc a poc, en Durbani els sioux aniran teixint una relació de respecte i admiraciómútua, gràcies a una dona blanca adoptada per la tribu quan era petita, que els servirà d’intèrpret. Quan el tinent se n’enamora i s’hi casa, acaba totalment integrat a la tribu.Però llavors haurà de prendre una decisió.

831202 _ 0517-0536.qxd 17/5/07 15:07 Página 524


CIN

EM

A I

CIÈ

NC

IES

SO

CIA

LS

Nanuk el esquimal

En aquesta pel·lícula, considerada el primerdocumental de la història del cinema, es descriuen els costums dels esquimals a través d’en Nanuk, que serveix d’exemple, i s’expliquen detalladament les tècniques de caça i pesca, la construcció d’iglús,etc. Tota la pel·lícula té un gran interès, com a testimoni autèntic i real de la vida a l’Àrtic. Per això és un bon complement de les unitats 5 i 9.Se’n poden ressaltar les idees següents:

• L’Àrtic i els seus habitants. La pel·lícula començaamb la presentació de l’Àrtic, el territori glaçat on viuen els esquimals, i, tot seguit, amb l’apariciód’en Nanuk i la Nyla, els protagonistes.

• El mitjà de transport. El caiac és el principal mitjàde transport aquàtic i el trineu, tirat per gossosesquimals, el transport terrestre per excel·lència. Per descomptat, els esquimals, com que són poblesnòmades, també recorren molts quilòmetres a peu,tot i les dificultats i perills que representa viure entre el glaç, la neu, les tempestes, etc.

• L’economia del bescanvi. En Nanuk i la seva famíliaintercanvien les pells de guineu i foca per adornaments i caramels, i d’aquesta maneraentren en contacte amb el món occidental i els seus productes.

• La caça i la pesca. Són la seva forma de vida, la seva ocupació fonamental, i els proporcionen no solament aliment sinó també abric i material per a l’elaboració d’eines i utensilis. Les tècniques

de caça (foques, morses, etc.) i pesca són moltcurioses i originals, i realment enginyoses.

• Construcció de la casa. En Nanuk i la seva famíliaconstrueixen, amb gran rapidesa i eficàcia, una casade neu i gel, l’iglú, que els servirà de refugi per passar la nit i protegir-se del fred. El seuconeixement pràctic del medi és sorprenent; per exemple, cobreixen l’iglú amb pells perconservar la calor humana, però anant en compte de no sobrepassar els zero graus perquè la cúpulano es desplomi.

• L’alimentació. El seu aliment bàsic és la carn de foca, que es menja crua. Han de consumir-la a l’instant, tot just caçada, i compartir-la amb els gossos, que formen part de la família. Tambés’alimenten de peix, quan n’hi ha.

• El vestit. De dia es vesteixen amb pells de foca i van completament coberts, de cap a peus, per defensar-se de les baixes temperatures. Ara bé,sempre duen les mans a l’aire. Durant les penosestravesses introdueixen els cadells entre els abrics,per protegir-los i també per aprofitar l’escalfor del pelatge. Però quan arriba la nit, la millor manerad’aconseguir i conservar l’escalfor és despullar-se i posar-se a sota de les pells, tot el grup familiarplegat.

• Els jocs i joguines dels nens. Els companys de jocdels nens sovint són els animals, sobretot els cadellsdels gossos. També aprenen a fer anar l’arc.


DADES TÈCNIQUES

Director: Robert J. Flaherty.

Any: 1922.

Durada: 80 minuts.

Intèrprets: Nanuk, Nyla, Cunayou, Allee, Allegoo.

ARGUMENT

En aquesta pel·lícula es veu la vida quotidiana i els costums d’en Nanuk, la seva dona Nyla i els seus fills, que formen una família esquimal que habita a la badia de Hudson, al Canadà,tal com eren les coses en aquell indret en les primeres dècades del segle XX, abans de l’arribada de la cultura occidental. D’aquestamanera, un home i la seva família, que tenen una manera de relacionar-se amb la naturalesa hostil cada cop menys freqüent,es converteixen en els protagonistes i en els representants de la seva tribu i de les seves tradicions.

831202 _ 0517-0536.qxd 17/5/07 15:07 Página 525


Dersu Uzala

La pel·lícula mostra de manera excel·lent com és la taigà i quina és la relació entre les personesi aquest mitjà hostil. Per tant, es relaciona amb les unitats 5 i 9 del llibre de l’alumnat.

Tot i que la pel·lícula, basada en el llibre de VladimirArseniev, és interessant en la seva totalitat, convindriafer que l’alumnat parés esment d’algunes ideesconcretes:

• La pèrdua del bosc. Al principi de la pel·lícula es destaca que el bosc, element característic de la taigà, ha desaparegut només tres anys desprésd’haver enterrat en Dersu, i que s’hi construeixencases. El bosc és, doncs, valorat de manera diferent.

• L’adaptació al medi. Els soldats russos, sense l’ajutd’en Dersu, estan perduts a la taigà perquè no sabeninterpretar la natura. A més, avancen i treballen moltmés a poc a poc, ja que no coneixen ni els perills ni els «secrets» de la vida natural. En Dersu, en canvi, «endevina» cada canvi de temps i sap«llegir» cada petjada del camí. Això els permetavançar-se als esdeveniments i estar previngutsquan arriben els contratemps.

• Converses amb la natura. En Dersu es relacionaamb la natura d’una manera molt especial: parlaamb el foc, l’aigua, l’aire, el sol i la lluna i s’hi dirigeixamb gran respecte, perquè sap que si se’ls«molesta» poden convertir-se en enemics molttemibles; tenen una gran presència en la seva vidaquotidiana i els valora. Com que viu en contacte

íntim i en harmonia absoluta amb la natura, en Dersu personifica els elements naturals i hi raonacom si fossin persones (creença animista).

• L’amistat entre persones de diferents cultures.En Dersu i el capità es fan molt amics, tot i les diferències que hi ha entre ells.

• El paisatge i el clima de la taigà. A la pel·lícula es descriuen els canvis en el paisatge i els problemes que les quatre estacions provoquenen la taigà (fred, vent, neu, desglaç, mosquits,tempestes, etc.). El director ens ho presenta ambuna fotografia acurada, amb sons, amb la llum, etc.

• La relació amb la resta d’animals. En Dersu és un caçador i, per tant, mata els animals, peròtambé els respecta, perquè sap que la seva vida en depèn. Per això s’enfada tant quan descobreix les trampes que han fet els caçadors xinesos, perquè sap que només en volen les pells i deixenque els animals es podreixin.

• A la ciutat. Quan en Dersu arriba a la ciutat, es produeix un autèntic xoc de civilitzacions, que es tracta amb humor, però que resulta tràgic. En Dersu no entén i no accepta que a la ciutat es pagui per l’aigua, la llenya o el menjar, que no es pugui disparar, que s’hagi de dormir en «caixes», etc. En Dersu es va apagant a poc a poc i per això, tot i que a casa del capità s’hi trobasegur i protegit, pren la decisió de tornar a la taigà, al seu món.


DADES TÈCNIQUES

Director: Akira Kurosawa.

Any: 1975.

Durada: 141 minuts.

Intèrprets: Yuri Solomin (capità Vladimir Arseviev), MaksimMunzuk (Dersu Uzala), Suimenkul Chokmorov (Jan Bao).

ARGUMENT

Al començament del segle XX, un grup de militars russos que explora la part oriental de la taigà siberiana i en fa amidaments entra en contacte amb un caçador nadiu que viu al bosc, en Dersu Uzala, que els facilitarà la tasca i els farà conèixer una altra manera de relacionar-se amb la natura, diferent de la manera a la qual estan avesats. El capitàArseniev serà qui quedarà més profundament impressionat per la gran humanitat d’aquest home de cor pur.

831202 _ 0517-0536.qxd 17/5/07 15:07 Página 526


CIN

EM

A I

CIÈ

NC

IES

SO

CIA

LS

Goril·les en la boira

La pel·lícula, basada en una història real, mostra com és la selva de l’Àfrica equatorial i les dificultatsque té l’ésser humà per viure en un mitjà tan hostil, i també la relació existent entre l’ésser humà i els goril·les, habitants d’aquesta selva i que tantescoses ens poden ensenyar sobre el nostre origen.

És, per tant, adequada per complementar la unitat 5.Tot i que la pel·lícula és interessant de dalt a baix,malgrat la violència d’algunes escenes, convindria que l’alumnat parés esment als aspectes següents:

• La conservació de l’entorn natural. Els goril·lesviuen a la selva, un espai natural que cal protegir no solament pel seu valor intrínsec, sinó també per evitar la desaparició del seu entorn vital; per aixòxoca amb els interessos econòmics d’alguns grups.

• Els paisatges i el clima. La selva és un delspaisatges típics de les zones equatorials, i es caracteritza per la vegetació abundant iexuberant i, des del punt de vista climàtic,per les elevades temperatures i precipitacions. La pel·lícula ens permet apreciar tot això, i també les dificultats d’adaptació de les persones.

• L’estudi dels goril·les. La Dian Fossey aconsegueixapropar-se a animals perillosos, fugissers i desconfiats per estudiar-ne el comportament, sense tenir cap formació científica prèvia, nomésamb l’ajuda d’un manual per orientar-se. Al principi,les seves investigacions fracassen i no obté capresultat, però de mica en mica aconsegueix,

mitjançant l’observació, la imitació i grans dosis de paciència, d’una banda, que els goril·les la tolerini admetin la seva presència i, de l’altra, distingir-los ireconèixer-los tots.

• La relació entre l’ésser humà i els animals. Hi haalguns homes (els caçadors furtius) que s’acostenals goril·les amb violència, per matar-los o capturar-los a canvi de diners, i altres (com ara la Dian Fossey) que s’hi apropa per buscar el coneixement, la comprensió i fins i tot l’amistat.

• La relació dels occidentals amb els nadius.L’«home blanc» no sap moure’s per la selva sensel’ajuda d’un guia que conegui el medi, els perills i els costums dels altres nadius... L’«home blanc», a canvi de diners, aconsegueix que els nadius, avegades furtivament i d’altres amb permisos legals,matin els goril·les (només per fer-ne servir el capcom a decoració i les mans com a cendrer) o els capturin per dur-los a un zoològic. Així, per la cobdícia i la pressió de l’«home blanc», els nadius mateixos destrueixen les seves riquesesnaturals.

• Les similituds entre el goril·la i l’ésser humà.A partir del comportament dels goril·les, les relacionsentre ells, els gestos, els grunyits, els moviments,etc., es pot comprendre més bé com era la vida de l’ésser humà primitiu. És sorprenent i emocionantdescobrir com ens arribem a assemblar i quantescoses tenim en comú.


DADES TÈCNIQUES

Director: Michael Apted.

Any: 1988.

Durada: 120 minuts.

Intèrprets: Sigourney Weaver (Dian Fossey), Bryan Brown (BobCampbell), Julie Harris (Roz Carr).

ARGUMENT

L’antropòloga Dian Fossey viatja a les muntanyes de Rwanda, a l’Àfrica, per elaborar un cens dels goril·les en perill d’extinció.Amb l’ajuda d’un nadiu, aconsegueix establir contacte amb els animals salvatges, però el seu amor pels goril·les i la seva lluita per protegir-los li causa problemes amb les autoritats i els caçadors furtius, que venen les criesals zoològics i maten els adults amb total impunitat.

831202 _ 0517-0536.qxd 17/5/07 15:07 Página 527


Terremoto

La pel·lícula descriu com una ciutat com ara Los Ángeles queda completament destrossada per un terratrèmol. És molt adequada per complementar la unitat 10. Concretament, es pot remarcar el següent:

• Control i previsió. La tasca dels científics a l’hora de prendre i analitzar dades és fonamental per controlar el risc sísmic i minimitzar la catàstrofe.

• Les mesures. En aquest cas, les autoritats no són capaces de reaccionar a temps i no prenen les mesures necessàries per evitar-ne els estralls.

• La quotidianitat. A Califòrnia estan acostumats als terratrèmols, perquè és una zona de gran riscsísmic; per això gairebé no donen importància als primer tremolors.

• El terratrèmol. Després de dos terratrèmols «d’avís»,es produeix un gran terratrèmol, la terra s’obre, els edificis s’esfondren, les persones cauen dels gratacels, els ponts es trenquen, les canonadess’esbotzen, tothom fuig atemorit...

• La reacció davant la catàstrofe. Algunes personesreaccionen amb valor i tranquil·litat, però la majoriapateix atacs de pànic. Tot i el caos general i les nombroses dificultats, ràpidament s’organitzenla recerca de desapareguts, l’ajuda i atenció als malalts, la recollida de cadàvers, etc.

• Incomunicació. El terratrèmol malmet la xarxa de comunicacions, no hi ha carreteres ni camins, ni ràdio, ni telèfon, ni televisió: no funciona res.

• Els problemes afegits. El terratrèmol provoca un seguit de problemes afegits, com ara fuites degas, intoxicacions i ascensors espatllats, que fan que molta gent quedi atrapada dins els edificis.

• L’atenció sanitària. S’organitzen hospitalsd’emergència per atendre els ferits, es demana a totsels metges que col·laborin, els pocs cotxes que hi hai que poden circular són requisats per transportar els ferits. Però la situació és molt difícil i complicada.D’altra banda, s’organitzen activitats per entretenirels supervivents i fer més passadora l’espera i s’amaguen les morts als familiars.

• Els saquejos. Tot i que els camions de l’exèrcitenvaeixen la ciutat i grups de soldats recorren els carrers per evitar els saquejos, la gent entra als comerços buits. Alguns soldats abusen del poderi per això es produeixen picabaralles amb els ciutadans i enfrontaments amb la policia.

• Les evacuacions preventives. Les autoritats, quanconstaten que la presa està malmesa, miren de dura terme evacuacions preventives. Els afectatsreaccionen amb incredulitat o amb pànic.

• La repetició. Quan tot estava més o menys controlat,es produeix un altre terratrèmol i tot torna a començar. El caos és com més va més gran.

• Les inundacions. La presa s’esbotza del tot i als desastres del terratrèmol s’hi afegeixen els provocats per les inundacions.


DADES TÈCNIQUES

Director: Mark Robson.

Any: 1974.

Durada: 123 minuts.

Intèrprets: Charlton Heston (Stewart Graff), Ava Gardmer (RemyRoyce-Graff), Genevieve Bujold (Denise Marshall), GeorgeKennedy (sergent Lew Slade), Lorne Greene (Sam Royce).

ARGUMENT

A Los Ángeles, a les 8 del matí, es detecta un tremolor de terrasimilar als que sol patir la ciutat californiana. Però un jove sismòlegsosté que és el preludi d’un terratrèmol d’intensitat enorme. Uneshores més tard té lloc un segon tremolor i els tècnics ja no dubtenque hi haurà una catàstrofe. Avisen l’alcalde, però aquest, que no vol provocar el pànic entre els habitants, renuncia a ordenar-ne l’evacuació.

831202 _ 0517-0536.qxd 17/5/07 15:07 Página 528


CIN

EM

A I

CIÈ

NC

IES

SO

CIA

LS

La recerca del foc

Aquesta pel·lícula de ciència-ficció mostra com era la vida de l’ésser humà primitiu i la importància del foccom a element de civilització. És adequada percomplementar la unitat 11. Tot i que és interessant enla seva totalitat, malgrat la violència d’algunes escenes,convindria que l’alumnat parés esment de:

• El foc com a element civilitzador. L’ésser humàprimitiu aconsegueix controlar el foc i utilitzar-lo per escalfar-se, alimentar-se i defensar-se. Però la relació de l’home primitiu amb el foc és moltcomplexa: tot i que li fa por i respecte, sap que el necessita, i per això el conserva amb moltacura i l’adora. En general, pels grups paleolíticsposseir el foc era molt avantatjós, però tambépresentava alguns inconvenients, com aral’enfrontament amb altres grups que no en tenien.

• La recerca del foc. En el viatge a la recerca del focentraran en contacte amb altres grups i coneixeranaltres formes de vida, algunes de més primitives que les seves i d’altres de més evolucionades.

• El domini del foc. Alguns grups aconsegueixen no només tenir i conservar el foc, sinó produir-lo.D’aquesta manera tenen una independència mésgran respecte al medi natural i un grau més elevatde diversificació i, per tant, de desenvolupament.

• L’estil de vida. A la pel·lícula es mostren diferentstipus d’habitacle dels grups primitius. Uns viuen en coves; d’altres, en aixoplucs naturals; d’altres, a la intempèrie, i d’altres, en cabanes construïdes

amb canyes. El lloc escollit per establir-se determinael grau de desenvolupament dels diferents grups,per exemple pel que fa a l’alimentació (dels quemengen carn crua fins als que la «cuinen» enrecipients de fang, passant pels que la couen al foc).D’altra banda, els vestits també estan determinatspel grau de desenvolupament i d’«humanització»i també pel clima.

• La comunicació. Encara no existeix el llenguatgeverbal i per això gairebé tots els membres d’un grupes comuniquen mitjançant crits i grunyits. Els grupsmés desenvolupats, en canvi, sí que fan servirparaules, construeixen oracions i saben riure i tot.

• La relació entre els grups. Per norma general, les relacions entre els diferents grups són dolentes i hi ha baralles i enfrontaments continus.

• El sentiment de pertinença i fidelitat a un grup.A poc a poc, es comença a desenvolupar la consciència de pertinença a un grup. Primer és la noia rescatada la que torna al seu poblat i després seran els tres personatges masculins que, tot i que han estat acceptats en el poblat de la noia, vencen el temor de fer el camí de tornadaa «casa» per dur el foc al seu poble.

• Els paisatges i els animals. Al llarg del viatge a la recerca del foc, els personatges de la pel·lículatravessen diversos paisatges i es troben ambdiferents animals, sovint molt perillosos i avui diaextingits.


DADES TÈCNIQUES

Director: Jean-Jacques Annaud.

Any: 1981.

Durada: 90 minuts.

Intèrprets: Everet McGill, Rae Dawn, Ron Penlan.

ARGUMENT

La pel·lícula se situa a la prehistòria, a l’edat de pedra. Fa 80.000 anys la supervivència de l’ésser humà depenia de la possessió del foc, ja que era la millor manera de combatreel fred i d’espantar les feres. La tribu dels ulam en tenia, sabiacom tenir-ne cura i com utilitzar-lo, però no sabia com crear-lo i, per això, el seu gran repte era preservar-lo. Quan un membrede la tribu rellisca, cau a sobre del foc i l’apaga, tots saben que la seva vida corre perill. Per això, tres homes surten a buscar la preuada flama per tornar-la als ulam.

831202 _ 0517-0536.qxd 17/5/07 15:07 Página 529


Terra de faraons

Aquesta pel·lícula, molt recomanable per veuresencera, aborda diferents qüestions relacionades ambla civilització egípcia; per això complementa la unitat15. Es podria fer parar l’atenció en:

• L’entrada del faraó Kheops i la desfilada victoriosa.Després de la seva última victòria, el mandatariegipci torna carregat de botins i esclaus, i és rebutamb tots els honors pel poble, que el condueix fins al temple, on hi ha el gran sacerdot.

• La separació del faraó i la reina a causa de lesguerres. El faraó, ansiós per aconseguir mésriqueses, és sempre fora guerrejant, i això dificulta la concepció d’un hereu.

• El politeisme. El faraó és un déu a la Terra i parla en nom dels altres déus al poble.

• Els ritus funeraris i la importància de «l’altravida». Els egipcis donen gran importància a la mort,ja que la consideren l’entrada a una vida més plena;d’aquí ve la preparació de sarcòfags, piràmides, etc.Per contra, els traïdors són llançats als cocodrils, i així els priven de «l’altra vida». Kheops vol tenir la piràmide més ben construïda per ser-hi enterratamb els seus tresors sense que ningú els puguitrobar mai.

• El poder absolut del faraó i l’ús dels seus súbditsper complir el seu desig. Tot el poble s’ha d’abocara la construcció de la piràmide del faraó, que tépoder absolut. Cada cop serà més difícil trobar

materials adequats, i això representarà que s’haginde transportar les pedres per l’Alt Nil i que el poblees vagi esgotant progressivament.

• L’elecció entre tributs i una esposa. El faraó exigeixa Xipre el pagament de tributs, però la seva princesas’ofereix com a esposa a canvi de l’exempciód’aquests tributs. El faraó accepta i la converteix en la seva segona muller, que serà la favorita, endetriment de la reina, que li havia donat un hereu.

• Les intrigues cortesanes i les lluites pel poder.L’ambiciosa princesa xipriota, gelosa de la primeraesposa i del príncep hereu, trama un complot perdesfer-se de tots dos. Ensenya al nen a tocar la melodia dels encantadors de serps i deixa anaruna cobra dins les seves habitacions. Per protegir-lo,la mare es tira al damunt de la serp i mor. Davant les sospites del faraó, la segona esposa mana al seucriat que l’assassini.

• La mort i enterrament del faraó. El faraó mor sabentla traïció de la seva esposa, ja que la descobreix ambun collar destinat al seu enterrament i sabent que,tot i això, ella serà la seva successora. Ara bé, el seunomenament com a reina no es farà efectiu fins queno s’hagi enterrat el faraó. El faraó s’enterrarà amb el summe sacerdot.

• La venjança del summe sacerdot. El sacerdot enganyala reina per entrar a la piràmide amb el seguici funerarii l’enterra viva al costat del faraó. D’aquesta maneraaconsegueix venjar la mort del seu senyor.


DADES TÈCNIQUES

Director: Howard Hawks.

Any: 1955.

Durada: 103 minuts.

Intèrprets: Jack Hawkins (Kheops), Joan Collins (princesaNellifer), Dewey Martin (Senta), Alexis Minotis (Hamar).

ARGUMENT

Després d’aconseguir el poder i la riquesa en vida, el faraó Kheopss’obsessiona amb el seu trànsit a «l’altra vida». Vol ser enterrat a la piràmide més gran que s’hagi construït mai, i aconseguir un sistema que la segelli i impedeixi els saquejos. Tots els recursosd’Egipte es dediquen a aquesta empresa, però davant l’esgotamentde la matèria primera, el faraó decideix cobrar tributs a Xipre. La seva princesa s’ofereix en lloc de les riqueses. Però l’ambició de la princesa i les intrigues pel poder duran tragèdies a la cort.

831202 _ 0517-0536.qxd 17/5/07 15:07 Página 530


CIN

EM

A I

CIÈ

NC

IES

SO

CIA

LS

Els deu manaments

En aquesta pel·lícula, basada en la vida del personatgebíblic Moisès, es pot observar des de la civilitzacióegípcia, on passa els seus trenta primers anys de vida(que a la Bíblia s’ometen i per això s’ha hagut de recórrer als escrits de Filó i Josep Flavi), fins a la història de l’alliberació del poble d’Israel. Es relacionaamb la unitat 15. D’entre les escenes en podem treureels aspectes següents:

• Civilització egípcia del segle XIII aC. Moltevolucionada des de tots els punts de vista: vidapolítica i social, costums, problemes de successió,primacia de la intel·ligència, valentia i integritat de Moisès davant el dret successori de Ramsès.Importància de la pervivència de la persona a travésde l’edificació d’una gran urbs plena de monumentsamb la seva efígie i commemoracions de les sevesvictòries. Mètodes de construcció, elaboració de tova(importància de la palla i el fang), gransconeixements de diferents materials i d’arquitectura,enginyeria, matemàtiques, etc.

• Esclavitud. Els homes són propietat de l’Estat osón lliures? La vida de l’esclau no val res, sobretot si és ancià i desvalgut, com es demostra a lesescenes en què la mare biològica de Moisès està a punt de morir esclafada per una gran pedra senseque els capatassos facin res, o quan maten amb una llança un ancià cansat de treballar.

• Problemàtica social amb el treballador. Gràcies ales explicacions de Moisès –que s’enfronta a Ramsès

i als sacerdots–, el faraó arriba a la conclusió que ésmillor tenir els esclaus ben alimentats i amb un diade descans a la setmana que no pas maltractats idebilitats per la fam.

• Necessitat de l’oprimit de creure en un llibertador.La fe. Sempre que hi ha hagut una comunitatoprimida s’ha valgut de l’esperança d’un llibertadorque el tregui de l’opressió. La confiança en el seuDéu fa que no perdin la fe i que aguantin lespenúries. Es contraposa la consecució d’un mateix fi per diferents mitjans: Josuè, força i lluita, i Moisès,pau i diàleg.

• Vida i costums dels beduins. Poble nòmada que es dedica al pasturatge i que contrasta molt amb el poble egipci.

• Història del poble hebreu. Moisès, desprésd’escoltar la veu de Déu a la muntanya del Sinaí(arbust encès) que el nomena llibertador del pobled’Israel, torna a Egipte per començar la seva tasca.Aquest és el Déu, venjatiu, que apareix a l’AnticTestament. Per aconseguir que el faraó doni la llibertat als israelites, Déu envia, a través de Moisès, un seguit de calamitats al poble egipci:episodi del bàcul i la serp; l’aigua es converteix en sang durant set dies; les set plagues (simbologia del nombre set); tempesta de pedra i foc; tenebres, i mort dels primogènits egipcis. A la pel·lícula tambéqueda reflectit tot el pelegrinatge del poble d’Israelen la seva alliberació.


DADES TÈCNIQUES

Director: Cecil B. De Mille.

Any: 1956.

Durada: 210 minuts.

Intèrprets: Charlton Heston (Moisès), Yul Brynner (Ramsès),Anne Baxter (Nefertiti), Edward G. Robinson (Dathan), YvonneDe Carlo (Sèfora), Debra Paget (Lília), John Derek (Josuè).

ARGUMENT

La pel·lícula narra la història bíblica de Moisès. Després d’havernascut, la seva mare el va abandonar a les aigües del riu Nil d’on va ser salvat per la filla de Ramsès I, que el cria i l’educacom a egipci i futur faraó. Però quan creix renuncia a la sevavida de privilegis a la cort del faraó, decideix alliberar el poblehebreu de l’esclavitud a què està sotmès i el guia cap a la terrapromesa.

831202 _ 0517-0536.qxd 17/5/07 15:07 Página 531


Troia

La pel·lícula mostra les tensions entre les diferentsciutats estat gregues i com se’n forja la unió. A més, ens ofereix una visió de la societat grega, i de la influència dels déus en la vida de les personessegons les creences d’aquella època. I el mésimportant, ens mostra el paper de la guerra, els diferents motius pels quals lluitava cadascú(l’ambició, el poder, el patriotisme, l’amor per una donao el desig d’aconseguir la immortalitat a través de la fama). La pel·lícula fa una important reflexió sobre la història, sobre com alguns fets i personatgesperduraran a través dels segles. Aquest film és un bon complement de les unitats 16 i 17. Entre els molts aspectes interessants podem esmentar elssegüents:

• Diferents formes de lluita i celebració de la pau a la Grècia antiga. Al principi de la pel·lícula veiemcom es disposen a lluitar dos exèrcits grecs. Per evitar una gran carnisseria entre poblesgermans, els dos millors guerrers decidiran la sortdels seus exèrcits respectius.

• Exaltació de la guerra i de la immortalitat.L’ambiciós rei Agamèmnon considera que la pau és per a la dona i el dèbil. A més, a través de la victòria l’home pot aconseguir la immortalitat.El seu germà Menelau és més pacífic, però la deshonra de veure que la seva dona fuig ambl’enemic el força a combatre per esmenar l’oprobi.

• Dilema entre els interessos individuals i generals.Durant la travessia cap a Troia, Paris confessa

al seu germà Hèctor, l’hereu, que Helena viatja ambells. Però ja és massa tard per recular; l’única opciópossible és continuar i preparar la defensa de la ciutat.

• Formació de l’exèrcit més gran de l’antiguitat i adhesió d’Aquil·les. Amb el pretext de venjar-se de la deshonra patida per Menelau, Agamèmnonaconsegueix que els grecs s’uneixin. La sevaveritable motivació és l’ampliació del seu domini.Aquil·les es nega a embarcar, però Ulisses el convenç de la transcendència de la sevaparticipació.

• Deshonra de Paris per la seva covardia. Parisproposa enfrontar-se a Menelau per evitar la mort de més homes, però, un cop ferit, fuig en comptesde permetre que el remati, i és Hèctor qui el defensai mata el rei espartà. Paris queda deshonrat davantdel seu poble i de la seva estimada.

• Costums funeraris i ètica del guerrer. Aquil·les mataHèctor després d’una lluita heroica, però les sevesganes de venjança són tan grans que transgredeixl’ètica del guerrer i arrossega el cos del príncep troiàfins al seu campament. El vell rei, Príam, reclama el cos del seu primogènit per dedicar-li un funeraldigne seguint els ritus grecs.

• L’estratègia venç la força. La famosa argúciad’Ulisses, amb què els grecs fingeixen haver fugit i deixen un cavall de fusta a la platja, dins el qual hiha amagats els millors guerrers, dóna la victòria alsgrecs.


DADES TÈCNIQUES

Director: Wolfgang Petersen.

Any: 2004.

Durada: 164 minuts.

Intèrprets: Brad Pitt (Aquil·les), Eric Bana (Hèctor), DianeKruger (Helena), Orlando Bloom (Paris).

ARGUMENT

Fa 5.200 anys, Agamèmnon aconsegueix l’aliança de tots elsregnes de Grècia. La pau amb Troia també sembla assegurada.Però durant les celebracions el príncep troià Paris i la reinad’Esparta, Helena, s’enamoren i fugen plegats. Els perseguiranel marit deshonrat, Menelau, i el seu germà Agamèmnon, amb la flota més gran que s’hagi vist mai, i un guerrer invencible,Aquil·les. A Troia els espera Hèctor, i una ciutat consideradainexpugnable. Així comença la guerra més gran de l’antiguitat.

831202 _ 0517-0536.qxd 17/5/07 15:07 Página 532


CIN

EM

A I

CIÈ

NC

IES

SO

CIA

LS

Espàrtac

La pel·lícula, basada en un fet real, té un gran interèsdidàctic perquè presenta la situació dels esclaus a la Roma del segle I aC, i il·lustra l’impressionantintent de revolta contra la República romana conegutcom la III Guerra Servil, Guerra dels Esclaus o Guerradels Gladiadors. La pel·lícula és un bon complement de les unitats 18 i 19. En la narració dels fets es potdestacar el següent:

• Situació dels esclaus i revolta d’Espàrtac. Des del principi de la pel·lícula s’explica que Espàrtacneix fill d’una esclava i és explotat com a esclau. Tot i així, no està disposat a acceptar la sevasituació, i vol aconseguir la llibertat.

• Formació dels gladiadors i frivolitat dels patricisromans. Com que destaca per la seva força i intrepidesa, Espàrtac és destinat a una escola de gladiadors (dirigida pel plebeu Batiat) on coneixVarínia, esclava britana explotada com a serventa i prostituta perquè els joves en gaudeixin. Uns patricis romans, entre ells el general Cras, volenveure un combat de gladiadors a mort, només per diversió. Quan Espàrtac és vençut per un company etíop, els patricis demanen la sevamort, però l’etíop els ataca a ells i l’assassinen. Crass’encaterina de Varínia i la compra. Davant d’aquestabús de poder, Espàrtac decideix rebel·lar-se.

• Començament de la revolta dels esclaus i respostadel Senat romà. La revolta que s’inicia a l’escola de gladiadors va creixent, davant la preocupació

del Senat. Envien tres mil homes de la milíciaromana per enfrontar-se als esclaus acampats al Vesubi, que aconsegueixen atacar-los per sorpresai aconseguir una victòria sonada.

• Creixement de la revolta. Després de saquejardiversos indrets, Espàrtac pretén organitzar un exèrcit regular disciplinat que pugui enfrontar-seamb èxit a les poderoses legions romanes, i anaralliberant tots els esclaus que trobi al seu pas. Granpart del poder dels rebels radica en el fet que notenen por de la mort i estan disposats a qualsevolcosa per aconseguir l’anhelada llibertat.

• Intrigues i lluites entre els poderosos. Mentrestant,Cras, exemple de patrici romà ambiciós, planejapujar al poder, dissoldre el Senat i posar fi a la República, tot i que sap que no pot prendreRoma per la força amb les seves legions. Tot i així,gràcies a la preocupació regnant, aconsegueix plenspoders per fer front a la revolta amb un poderósexèrcit i tornar a la capital victoriós i amb carta de llibertat per fer el que vulgui.

• Repressió de la revolució. El nombre, l’organització,la tàctica i la tècnica militar de les legions romanescomandades per Cras aconsegueixen apagar la revolta i acabar amb els somnis de llibertatd’Espàrtac i els seus. Gran part dels supervivents sóncrucificats a la via Àpia com a escarment. Varínia,però, queda en llibertat i el fill d’ella i d’Espàrtac neixlliure.


DADES TÈCNIQUES

Director: Stanley Kubrick.

Any: 1960.

Durada: 196 minuts.

Intèrprets: Kirk Douglas (Espàrtac), Toni Curtis (Antoní), LaurenceOlivier (Cras), Peter Ustinov (Batiat), Charles Laughton (Grac), JeanSimmons (Varínia), John Gavin (Juli Cèsar).

ARGUMENT

El traci Espàrtac, un esclau que treballa a la pedrera, és compratper un mercader perquè el formin a l’escola de gladiadors de Càpua. Disconforme amb la seva situació de sotmetiment, que l’obliga a enfrontar-se –fins i tot a mort– amb els seuscompanys, encapçala una revolta de gladiadors que es vaconvertint en un moviment cada cop més gran, fins que les autoritats romanes decideixen posar-hi fi.

831202 _ 0517-0536.qxd 17/5/07 15:07 Página 533


Ben-Hur

La història, adaptació d’una novel·la del segle XIX, està emmarcada pel naixement i la mort de Crist, i, tot i que se centra en una part de la vida fictícia d’en Judà Ben-Hur, a través seu s’explica la difícilsituació viscuda en aquella època a Judea i la repressió i les persecucions a què els romans vansotmetre els jueus. És un bon complement de les unitats 18 i 19. Cal cridar l’atenció sobre els aspectes següents:

• Tensions d’origen religiós en una província de l’Imperi romà. Judea, que fa un segle que estàsota el domini de Roma, viu entre la servitud a causade l’Imperi i els seus anhels de llibertat. En Ben-Hurdenuncia el sotmetiment de molts pobles, com el seu: «El dia que Roma caigui se sentirà un crit de llibertat arreu del món». Els jueus, encoratjats per nous profetes, com ara Joan Baptista, no estandisposats a acatar les imposicions romanes ni adorarels déus pagans i esperen amb impacièncial’arribada del Messies, el seu llibertador.Mentrestant, els romans opten generalment per actuar amb mà dura amb aquells que esrebel·len contra les seves creences i el Cèsar,divinitat a la Terra (com li fa veure el tribú Messala al seu amic Judà).

• Puixança naval. Les galeres i les batalles marítimes.L’Imperi romà no va aconseguir solament un granpoder militar per terra. En l’aigua també es guanyen i perden grans batalles, i per això cal disposar d’una flota imponent de naus mogudes per

una infinitat de remers. En Judà, condemnat a galeres, treballarà durant tres llargs anys com aremer, però en una important batalla navalaconsegueix salvar-li la vida al cònsol Quintus Arriusque, des d’aleshores, serà el seu protector.

• La importància dels jocs. Les curses de quadrigues.Quan arriba triomfant a Roma després de la batalla,Arrius aconsegueix que el Cèsar i el Senat alliberinBen-Hur de les galeres. En aquests temps es convertirà en un famós auriga, i adquirirà un granprestigi (els esports i jocs com a via d’ascens social).Quan torna a Judea a buscar la seva família les curses de quadrigues li serveixen per poder-sevenjar d’en Messala competint amb ell.

• Leprosos maleïts. Durant la seva llarga estada a la presó, la Míriam i la Tirza, la mare i la germanad’en Judà, han contret una de les malalties méstemibles de l’època, la lepra. Quan en Messala se n’assabenta, les envia a un indret «maleït» i apartat: la «vall dels leprosos». Allà hi vivienamuntegats i marginats tots els leprosos, per odre de les autoritats.

• Vida de Jesús de Natzaret. Tot i que no n’és el protagonista, al llarg de la pel·lícula es fanal·lusions a la seva vida a les quals val la pena pararesment: cens romà, rumors sobre l’arribada del veritable Messies, naixement de Jesús i adoraciódels Reis Mags, curació de malalts, rentada de mansde Ponç Pilat, judici, condemna, crucifixió i mort,entre d’altres.


DADES TÈCNIQUES

Director: William Wyler.

Any: 1959.

Durada: 212 minuts.

Intèrprets: Charlton Heston (Judà Ben-Hur), Jack Hawkins(Quintus Arrius), Haya Harareet (Esther), Stephen Boyd (Messala).

ARGUMENT

A l’Imperi romà de l’època d’August i Tiberi, dos amics de la infantesaes converteixen en enemics irreconciliables. El jueu Ben-Hur, que pertany a una família noble de Judea, i en Messala, tribú quedirigeix l’exèrcit d’ocupació romà, s’acaben enfrontant: quan acusenfalsament en Ben-Hur d’haver atemptat contra la vida del governadorromà, en Messala decideix donar una lliçó exemplar als jueus i l’empresona juntament amb tota la seva família. En Ben-Hur no descansarà fins que no compleixi la seva venjança.

831202 _ 0517-0536.qxd 17/5/07 15:07 Página 534


CIN

EM

A I

CIÈ

NC

IES

SO

CIA

LS

Gladiator (El gladiador)

La pel·lícula revela les intrigues d’una època de successió a l’antiga Roma quan un emperador,Marc Aureli, pretén que a la seva mort el poder retornial Senat en nom del poble i es restableixi una repúblicadesprés de diversos anys d’Imperi. És un boncomplement per a la unitat 18, tot i que seriainteressant que l’alumnat llegís primer alguna biografiade Marc Aureli i de Còmmode, per tal que detectialguns errors i biaixos de la pel·lícula. Aquests són alguns aspectes que cal remarcar:

• Tàctiques i maquinària de guerra a l’antiga Roma.Màxim porta els homes de Marc Aureli a una altragran victòria contra els «bàrbars» de la Germània. En aquestes escenes inicials es poden observaralgunes tàctiques dels exèrcits romans, i tambél’armament utilitzat, que els va permetre conquerirmolts pobles.

• Canvi de govern. Marc Aureli sap que s’acosta la seva mort i planeja la seva successió. Decideixque el poder torni al Senat per mitjà del seu home de confiança, Màxim, a qui considera com un fill.

• Religió. Ritus. Màxim resa als déus per la seva família davant d’unes estatuetes de fang que representen la seva dona i el seu fill.

• Traïció. Quan el fill de Marc Aureli, Còmmode,s’assabenta que no succeirà el seu pare com a emperador i coneix els plans del seu pare per aMàxim, la gelosia fa que es precipitin les coses. El jove matarà el seu pare i manarà que executin

el general i la seva família abans no tingui temps de complir les ordres del vell emperador; d’aquestamanera aconseguirà el poder.

• Venda d’esclaus. Màxim s’escapa de l’execució i viatja a Hispània, també sota el domini romà, on descobreix l’assassinat de la seva dona i el seufill. Allà un mercader d’esclaus el recull, malferit, i el ven en una província romana de l’Àsia Menor a un tractant de gladiadors. Els homes forts es venenamb facilitat en el mercat d’esclaus com a lluitadorsper al circ.

• Jocs al circ. Festeigs per al poble. Còmmodedecreta 150 dies de jocs per guanyar-se el poble. És interessant observar la magnífica reconstrucciódel Coliseu, circ romà per excel·lència, i veure com els habitants de la capital de l’Imperis’entregaven a aquests festeigs.

• Religió. Vida després de la mort. Màxim parla amb el seu amic Juba de la importància de la vidadesprés de la mort i confia que es retrobarà benaviat amb els seus éssers estimats. Això quedaevidenciat en les escenes finals de la pel·lícula.

• Venjança i restauració de l’ordre. Amb l’ajuda de Lucil·la, germana de Còmmode, Màxim és alliberat, però el Cèsar el torna a enxampar i el desafia a un duel de gladiadors. Tot i que Còmmodeel fereix abans del combat, Màxim guanya el duel i abans de morir restableix el Senat amb Grac al capdavant, i així retorna el poder al poble.


DADES TÈCNIQUES

Director: Ridley Scott.

Any: 2000.

Durada: 103 minuts.

Intèrprets: Russel Crowe (Màxim), Joaquin Phoenix(Còmmode), Connie Nielsen (Lucil·la), Oliver Reed (Pròxim).

ARGUMENT

El general romà Màxim és l’home de confiança de l’emperadorMarc Aureli. Quan el fill d’aquest, Còmmode, l’assassina per pujar al tron, la vida de Màxim i de la seva família tambécorre perill. El jove i autoproclamat emperador aconsegueixmatar la família de Màxim, però Màxim se’n salva. Després de ser venut com a esclau, es converteix en gladiador per guanyar-se el favor del poble des de l’arena i poder, així,executar la seva venjança algun dia.

831202 _ 0517-0536.qxd 17/5/07 15:07 Página 535

Cinema i Ciències Socials 1rESO

Education

Transcript of Cinema i Ciències Socials 1rESO