Ciències Socials 3r ESO:

Quadern d’activitats de

recuperació 2010-11

Alumne/a:

Grup:

Professor/a:

Data: Estiu 2011

2

0. LA GEOGRAFIA I EL TREBALL DEL GEÒGRAF

0.1. Classificació de la Geografia: Completa la taula següent:

BRANQUES DE LA GEOGRAFIA QUÈ ESTUDIEN?

GEO

GR

AFI

A

0. 2. Per a què serveix la geografia?

3

0. 3. Maneig d’escales: Calcula la distància real en kilòmetres entre Palma i les següents ciutats (utilitza el mapa de la pàgina 10): a) Palma i Barcelona (utilitza l’escala gràfica): b) Palma i Madrid (utilitza l’escala numèrica). L’escala numèrica utilitzada al mapa –tot i que no hi figura- és 1: 11.800.000. 0. 4. Sistema de coordenades: Situa al planisferi els següents punts, utilitzant el sistema de coordenades: a: 20ºS, 70ºO b: 0º, 0º c: 0º, 65 O d: 25ºS, 120º E

4

1. L’ESPAI EN QUÈ VIVIM

1.1. La superfície terrestre: Com està formada l’escorça de la Terra, segons la teoria de la tectònica de plaques? Conseqüències:

- El relleu es forma perquè ……………………………………………………………………………………..

……………………………………………………………………………………………………………………

- Les zones de contacte entre plaques són molt inestables i, per aquest motiu, allà són més

freqüents……………………………..…..…………. i ………………………………………………………..

1.2. Medi físic i poblament: Compara els planisferis físic i de distribució de la població de les pàgines 20-21 i mira de treure’n conclusions: Quines característiques del medi físic (quant a relleu, hidrografia i clima) afavoreixen l’assentament humà (és a dir, les grans densitats de població)? Trobaràs informació als capítols 2, 4 i 6.

- Quant a relleu, la població viu, sobretot, a

- Quant a hidrografia, la població viu, sobretot, a

- Quant a zones climàtiques, la població viu, sobretot, a

1.3. Els climes de la terra: Completa el quadre-resum de la pàgina següent:

5

ELS CLIMES DE LA TERRA

CLIMES TEMPERATURA PRECIPITACIONS VEGETACIÓ CARACTERÍSTICA

- Temperatura mitjana elevada (~25º) - Molt poca amplitud tèrmica (< 3º)

- Molt elevades (> 2.000 l) - Règim regular

-

- Temperatura mitjana elevada - Poca amplitud tèrmica (< 10º)

- Elevades (> 1.000 l) - Estació seca: hivern.

-

- Temperatures elevades - Gran amplitud tèrmica diària

- Molt escasses (< 200 l). Aire molt sec -

- Hiverns suaus, estius calorosos

- Bastant escasses (300/800 l) - Estació seca: estiu. Màximes a la

tardor -

- Temperatures suaus tot l’any - Bastant elevades (> 800 l) - Règim regular

-

- Gran amplitud tèrmica: Hiverns molt

freds, estius molt calorosos - Precipitacions escasses (< 500 l) - Màximes a l’estiu

-

- Extremadament baixes - Gran amplitud tèrmica (> 30º)

- Molt escasses (< 200 l). Aire molt sec -

- Disminuint amb l’altitud ( -0’6º cada

100 metres) - Augmenten amb l’altitud -

6

1.4. Distribució de climes al món: On situaries al mapa cadascun dels climes estudiats? Completa la taula.

CLIMES DEL MÓN

Nº TIPUS DE CLIMA Nº TIPUS DE CLIMA

Clima desèrtic Clima d’alta muntanya

Clima polar Clima oceànic

Clima continental Clima equatorial

Clima tropical Clima mediterrani

1

8 3

2

5

6 4

7

7

1.5. Confecció de climogrames: El clima d'un lloc pot representar-se gràficament mitjançant un climograma. Seguint les instruccions de la pàgina 27 del llibre, elabora un climograma a partir de les següents dades. A continuació, calcula les dades climàtiques i dedueix a quin clima corresponen.

G F M A M JN JL A S O N D º 11’1 11’6 12’6 14’8 18’2 21’7 24’8 25’3 23 19 14’7 12

Mm 32’6 20’5 23’3 28’1 23’1 15’1 3’3 14’6 47’7 66’8 37 45’9

DADES CLIMÀTIQUES:

Tem

pera

tura

Mitjana anual

INDICAR OPERACIONS:

Amplitud tèrmica

INDICAR OPERACIONS:

Prec

ipita

cion

s

Total anual

INDICAR OPERACIONS:

Règim pluges: - Regulars o irregulars - Estació més plujosa

i més seca.

- -

CONCLUSIÓ: Segons les dades climàtiques analitzades, aquest climograma correspon a

un lloc amb un clima.……………………………………………………………………………….....

8

1.6. Interpretació de climogrames: Digues a quin tipus de clima corresponen cadascun dels següents climogrames justifica la teva afirmació. Has de parlar tant de les temperatures (mitjana, amplitud tèrmica), com de les precipitacions (elevades o no, distribució al llarg de l’any).

CLIMOGRAMA CLIMA PERQUÈ…

9

CLIMOGRAMA CLIMA PERQUÈ

2. L’ESPAI POLÍTIC: ELS ESTATS

2.1. Les fronteras d’un estat: Enumera què s’inclou dins de la jurisdicció d’un estat (trobaràs informació a la pàgina 53)

10

2.2. Els poders d’un estat: Emplena la següent taula.

PODER INSTITUCIÓ QUE SE

N’ENCARREGA LASEVA MISSIÓ ÉS…

- -

- -

-

2.3. L’estat del benestar: a) Què és i què pretén? b) Quines prestacions socials garanteix als seus ciutadans?

11

2.4. Tipus d’estats segons quatre criteris de classificació bàsics:

a) Segons qui té el poder i com l’exerceix:

-

-

b) Segons la posició de l’estat respecte a la religió:

-

-

-

c) Segons qui sigui el cap de l’estat:

-

-

d) Segons l’organització territorial de l’estat:

-

-

2.5. Quin tipus d’estat és Espanya? Digues quin tipus de país és Espanya en relació als criteris de classificació estudiats, i explica breument per què.

a) Democràcia o dictadura? …………………………………….. perquè.………………...................………

…………………………………………………………………………………………………..……………….. b) Laic, confessional o teocràtic? ………………………….….. perquè.………...…………….……………...

……………………………………………………………………………………………………...…………….

c) República o monarquia? …………………………………..….. perquè…………………………………….

………………………………………………………………………………………………………..…………..

d) Centralitzat o descentralitzat? …………………………………….. perquè.………………………..……...

………………………………………………………………………………………………………...……….....

12

2.6. Comunitats Autònomes espanyoles: Espanya és un estat descentralitzat. Això vol dir que algunes decisions es prenen a cadascuna de les comunitats autònomes, que tenen el seu propi govern i parlament. Escriu al mapa el nom de les 17 comunitats autònomes espanyoles

COMUNITATS AUTÒNOMES ESPANYOLES

2.7. Espanya és un dels 27 membres de la Unió Europea des de 1986. Això significa que algunes de les decisions que afecten les nostres vides no les prenim els espanyols tot sols, sinó tots els estats de la Unió Europea conjuntament. Escriu al mapa de la pàgina següent el nom d’aquests 27 països.

13

PAÏSOS DE LA UNIÓ EUROPEA

14

3. LA POBLACIÓ DEL MÓN

3.1. Distribució espacial de la població al món: Localitza al mapa 4 zones molt densament poblades i 4 zones amb molt baixa densitat de població (aquestes darreres que ho siguin per diferents motius). Utilitza 5 colors diferents i adequats, i no oblidis completar la llegenda:

DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ MUNDIAL

Grans concentracions de població (alta densitat de població)

Grans buits demogràfics (baixíssima densitat de població):

Deserts Selves Zones gelades (més allà dels cercles polars) Alta muntanya

15

3.2. Evolució de la població: Observa amb atenció el gràfic d’evolució de la població mundial (model de transició demogràfica) i contesta...

a) Fa molt de temps (règim demografic tradicional) la població creixia poc a tot el món. Per què, segons el gràfic?

b) Ara, als països rics (amb règim demogràfic modern) la població també creix poc. Per què, segons el gràfic?

c) La majoria de països subdesenvolupats, pel contrari, es troben a la fase de transició demogràfica. En aquesta fase la població creix molt. Per què, segons el gràfic?

16

3.3. Càlcul d’indicadors demogràfics: A un municipi de 1000 Km2 hi vivien 20.000 habitants. Durant l’any varen néixer 200 infants i varen morir 180 persones (entre elles, 1 infant que encara no havia complert un any). En aquest mateix temps, arribaren 150 immigrants, però 400 persones del poble varen anar-se’n a viure a altres llocs. Amb aquesta informació, calcula els indicadors demogràfics de la taula que et presentam a continuació. ( Molt important! És imprescindible indicar les

operacions que realitzes - al plantejament - així com expressar el resultat amb la unitat corresponent):

INDICADOR PLANTEJAMENT RESULTAT

Densitat de població

D =

Taxa de Natalitat

TN =

Taxa de Mortalitat TM =

Taxa de Mortalitat Infantil

TMI =

Taxa de Creixement Natural

TCN =

Creixement Natural

CN =

Saldo migratori SM =

Creixement total CT=

17

3.4. Característiques de la població als països desenvolupats i als subdesenvolupats: Emplena el quadre-resum on es comparen les característiques demogràfiques dels dos grups de països (utilitza valoracions com molt alta, alta, baixa, molt baixa,… i, sempre que sigui posible, ofereix xifres orientatives). Indica, també, els problemes demogràfics més importants i les polítiques demogràfiques que s’apliquen per tal de solucionar-los.

INDICADORS/ PROBLEMES/ POLÍTIQUES

DEMOGRÀFIQUES

PAÏSOS DESENVOLUPATS

PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS

Taxa de natalitat -

-

Fecunditat (fills/dona)

-

-

Mortalitat infantil

-

-

Esperança de vida

-

-

Població ≥ 65 anys

-

-

Creixement Natural

-

-

Principal problema demogràfic

Polítiques demogràfiques

- Quant a natalitat, - Quant a migracions,

- Quant a natalitat, - Quant a migracions,

18

3.5. Interpretació d’indicadors demogràfics: a) Quin d’aquests dos països és més ric? Justifica la teva resposta amb quatre motius diferents.

Taxa natalitat Taxa mortalitat infantil Esperança de vida Taxa de creixerment

natural

A 10 %o 5 %o 79 anys 0'1 %

B 30 %o 50 %o 65 anys 1'5 %

b) La següent piràmide de població, correspon a un país ric o pobre? Digues dos motius.

19

3.6. Els efectes de les migracions: beneficis i problemes: Cerca i anota la següent informació a la casella que pertoqui:

BENEFICIS PROBLEMES

PAÏS

OS

DE

SOR

TID

A

PAÏS

OS

D’A

RR

IBA

DA

20

3.7. Característiques de la població a la Unió Europea: Completa la següent taula amb les dades i breus informacions que s’indiquen a cada apartat.

Població absoluta

Densitat de població

Creixement natural (Elevat o baix? Motiu)

Estructura per edats (Població jove o envellida? Motius)

Immigració (Molta o poca? / Efecte sobre el creixement de la població / Principals països receptors)

21

3.8. Característiques de la població espanyola: Completa la taula amb les dades i breus informacions que s’indiquen a cada apartat.

Població absoluta

Densitat de població (Densitat / Comparació amb la mitjana de la UE)

Creixement natural (Elevat o baix? Motiu / Comparació amb la mitjana de la UE / Com influeix la immigració? Motiu)

Estructura per edats (Població jove o envellida? Motius / Comparació amb la mitjana de la UE)

Immigració (Molta o poca? Posició respecte a altres països de la U.E. / Àrees de procedència / Activitats econòmiques en les que treballen)

22

4. L’ORGANITZACIÓ DE L’ECONOMIA MUNDIAL

4.1. Sectors econòmics: Emplena la taula següent. A la segunda columna has de deixar clar què tenen en comú totes les activitats del mateix sector; a la segona, algunes de les activitats més significatives de cadascun,

SECTOR COMPRÈN LES ACTIVITATS

DESTINADES A ... PRINCIPALS ACTIVITATS

Primari

-

-

-

-

Secundari

-

-

-

Terciari o de Serveis

-

-

-

-

23

4.2. Estructura laboral de la població: Després de repassar el significat de cada concepte que apareix a la taula, classifica les persones de la llista escrivint el seu nom a la casella corresponent, tal i com es mostra a l’exemple. Important: Has de classificar-los tenint en compte la seva situació laboral actual, no la passada o la futura!

ESTRUCTURA LABORAL DE LA POBLACIÓ

Població activa

Ocupada

Sector primari

Sector secundari - Marc

Sector terciari

Aturada

Població inactiva

MARC: Treballa a una salinera.

AGNÈS: Fa feina a un restaurant.

ROSA: És notària.

MIQUEL: És la parella de Na Rosa. És metge, però actualment no treballa a l’hospital, sinó que dedica tot el seu temps a fer les feines domèstiques i a tenir cura dels tres infants que tenen.

ANDREU: Ha estudiat mecànica. Està cercant la seva primera feina.

JOAN: Treballa a la construcció, de picapedrer.

TONI: Fa feina a un hivernacle cultivant flors.

MARTA: Ven al mercat les fruites i verdures que compra a Mercapalma.

LAURA: Treballa a una fàbrica de sabates.

JORDI: Té 72 anys i cobra una pensió. Abans treballava a Telefònica.

ISABEL: Estudia a la Universitat. Vol ser mestra.

24

4.3. Funcions dels imposts:

a) Què són els imposts?

b) Imposts directes i indirectes: Compara’ls i posa un exemple de cadascun:

IMPOSTS DIRECTES IMPOSTS INDIRECTES

Dife

rènc

ies

Què graven? (És a dir, sobre què és l’impost)

Qui els paga? (Treballadors, empresaris, consumidors,…)

Com es paguen? (Explica què vol dir això de directes i indirectes)

Són progressius o no? (És a dir, els més rics paguen un percentatge més alt o tothom –ric o pobre- paga el mateix?)

Exemples

c) Per a què serveixen els imposts? Explica les seves dues funcions bàsiques.

25

4.4. La globalització econòmica: a) Què significa -a què fa referència- l’expressió globalització econòmica? b) Quins factors - en concret, quins invents - han facilitat el procés de globalització econòmica?

c) A favor o en contra de la globalització? Després de llegir atentament la lectura de la pàgina 143, selecciona dos arguments a favor (beneficis de la globalització) i dos en contra (problemes causats per la globalització). Redacta’n un breu resum.

ARGUMENTS A FAVOR: BENEFICIS DE LA GLOBALITZACIÓ

ARGUMENTS EN CONTRA: PROBLEMES DE LA GLOBALITZACIÓ

26

4.5. Institucions de l’economia mundial: el G8: En un món globalitzat, algunes decisions econòmiques no es prenen a cada país, sinó que són preses per organismes internacionals (Banc Mundial, Fons Monetari Internacional, Organització Mundial del Comerç, etc). Una d’aquestes institucions internacionals és l’anomenat G8 (Grup dels vuit). Emplena la fitxa-resum i localitza els 8 països membres al mapa.

ELS PAÏSOS DEL G8: ELS MÉS PODEROSOS DE LA TERRA

� PAÏSOS INTEGRANTS:

� CADA QUAN ES REUNEIXEN?

� PER A QUÈ ES REUNEIXEN?

ELS PAÏSOS DEL G8

27

5. EL SECTOR PRIMARI

5.1. Factors que condicionen l’aprofitament agrícola: a) Fes un esquema que reflecteixi els principals factors físics i humans que condicionen l’aprofitament agrícola.

28

b) On condicionen més els factors físics, als països desenvolupats o als subdesenvolupats? Per què? Posa alguns exemples.

5.2. Països desenvolupats: una agricultura de mercat o comercial. L’agricultura de mercat que es practica als països desenvolupats té efectes positius i negatius que tenen conseqüències sobre el medi ambient, els consumidors… i fins i tot sobre la vida de gent que viu ben lluny de nosaltres, als països subdesenvolupats! Resumeix-los a la taula que trobaràs a continuació:

EFECTES DE L’AGRICULTURA DE MERCAT

POSITIUS NEGATIUS

29

5.3. L’agricultura a la Unió Europea: Política Agrària Comuna (PAC): La política agrària comuna dels països de la Unió Europea ha anat canviant des de la seva creació a mitjans del segle XX fins a l’actualitat: al principi, la producció agrícola no bastava; unes dècades després, va començar a haver-hi excedents… a) En l’actualitat, què pretén la PAC en relació als seus excedents agrícoles, potenciar-los o evitar que es produeixin? Per què, segons la teva opinió? b) En relació a la pregunta anterior, quina mesura aplica la PAC per aconseguir-ho? Posa un exemple. 5.4. Agricultura de plantació als països subdesenvolupats: Als països subdesenvolupats l'agricultura és una activitat econòmica molt important. Majoritàriament es practica una agricultura tradicional, però a les millors terres podem trobar grans plantacions, lligades als interessos de les multinacionals, i on es produeixen conreus destinats a l'exportació als països rics. a) Posa alguns exemples de conreus que es produeixen a les plantacions. b) Per què els països rics no planten aquests conreus a les seves terres i s’estimen més importar-los dels països subdesenvolupats?

30

c) Qui fa el negoci amb els conreus de plantació? A continuació tens un exemple: emplena la taula, fes els comptes i, a continuació, redacta la conclusió a la que arribis.

PAÏSOS DEL NORD PAÏSOS DEL SUD Concepte % Concepte %

Benefici del minorista Mà d’obra

Fertilitzants, pesticides, ... Impostos govern del país productor

Transport

Benefici de producció

Benefici de comercialització

Benefici de magatzematge

TOTAL TOTAL

COMENTARI: Qui fa el negoci? Justifica la resposta

31

5.5. Conreus transgènics: Després de llegir atentament la informació de la pàgina 179, emplena la fitxa resum, localitza al planisferi els principals països productors de transgènics, i selecciona dos arguments a favor i dos en contra d’aquests tipus de conreus.

ELS CONREUS TRANSGÈNICS

� QUÈ SÓN?

� QUINS SÓN ELS PRINCIPALS OBJECTIUS QUE ES PERSEGUEIXEN MODIFICANT LES PROPIETATS ORIGINALS DE LES PLANTES?

-

-

-

� PRINCIPALS PAÏSOS PRODUCTORS:

� PRINCIPALS CONREUS TRANSGÈNICS:

32

ELS CONREUS TRANSGÈNICS AL MÓN: PRINCIPALS PAÏSOS PRODUCTORS

CONREUS TRANSGÈNICS: ARGUMENTS A FAVOR

CONREUS TRANSGÈNICS: ARGUMENTS EN CONTRA

33

6. L’EXPLOTACIÓ I EL CONTROL DELS RECURSOS

6.1. Origen de les matèries primeres:

ORIGEN MATÈRIES PRIMERES EXEMPLES

- - -

- - -

- - -

6.2. Minerals no energètics més importants:

MINERAL S'OBTÉ... S'UTILITZA COM A MATÈRIA PRIMERA A…

Ferro -

Bauxita

-

-

-

-

Coure -- -

34

6.3. L’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP): Completa la informació que falta.

EL PETROLI I ELS PAÏSOS DE L'OPEP

.......................................................................................................... (OPEP), creada el 1960,

agrupa en l'actualitat ........... països, la meitat dels quals es troben a Orient Mitjà.

En conjunt, controlen el ............... % de les reserves mundial de petroli. Les seves

decisions (quants barrils diaris de cru extreuen dels pous) influeixen molt en el preu

del petroli i, indirectament, en el preu de ...............................................................................

PAÏSOS MEMBRES DE L'OPEP (2009)

Orient

35

6.4. Països consumidors de petroli… però que no en produeixen prou (o gens!): I què fan, mentrestant, els països consumidors de petroli (que no en tenen o no en tenen prou) per assegurar-se de tenir prou energia en tot moment? Explica breument les tres solucions possibles.

6.5. L’aigua, un recurs imprescindible (i escàs!): L'escassesa d'aigua comença a ser un problema molt greu en algunes zones, i encara ho serà més en un futur. Després d'informar-te, emplena el full-resum de la pàgina següent.

36

L'AIGUA ESCASSEJA: QUÈ PODEM FER? a) Formes d'augmentar l'aigua

disponible en una zona determinada b) Formes de reduir el consum d'aigua

37

7. EL SECTOR SECUNDARI

7.1. La revolució industrial actual:

a) Aparició de noves indústries amb necessitats diferents: Actualment es parla d'una tercera Revolució Industrial, basada en indústries capdavanteres que utilitzen alta tecnologia. Cita quatre exemples: - - - - Quines necessitats tenen aquest tipus d’indústria quant a mà d’obra? Per què? b) Nova organització del treball: La globalització es posa de manifest de diverses maneres…

38

c) Una indústria orientada al consumidor. Per tal d’augmentar les seves vendes, es diu que la indústria s'està terciaritzant. Explica què vol dir aquesta afirmació i posa exemples. 7.2. La indústria als països desenvolupats: La majoria de les grans empreses industrials del món són dels països desenvolupats, però des de 1970 la població ocupada al sector industrial als països rics no ha deixat de disminuir. Explica dues raons:

39

7.3. La indústria als països subdesenvolupats:

a) La majoria dels països subdesenvolupats tenen poca indústria, però en els darrers anys alguns s’estan industrialitzant amb rapidesa degut, sobretot, a la deslocalització. Quin dos grans avantatges obtenen les empreses del Nord si produeixen a països del Sud?

b) Localitza al mapa del Sud-Est asiàtic els principals països industrials. Si vos hi fixau, d’allà procedeixen una bona part dels béns que consumim!

40

8. EL SECTOR TERCIARI

8.1. Serveis públics i privats: Explica dues diferències bàsiques entre un servei públic i un servei privat. Posa un exemple de cada. 8.2. On es localitzen els serveis? El Sector Serveis, el predominant als països desesenvolupats: Explica breument quatre raons que expliquin per quin motiu el Sector Terciari proporciona més del 70% de la riquesa i de l’ocupació als països rics.

41

8.3. La deslocalització dels serveis: a) Quin tipus de serveis poden deslocalitzar-se? Posa un exemple. b) Quina conseqüència té la deslocalització de serveis pels països subdesenvolupats?

8.4. El comerç mundial:

a) Fluxos comercials més importants: Com a conseqüència de la globalització econòmica, el comerç mundial s’ha incrementat moltíssim els darrers anys, però a a tots els llocs per un igual…

ZONES AMB COMERÇ MÉS ACTIU ZONES AMB COMERÇ MOLT POC ACTIU

- - -

- Àfrica

- Amèrica del Sud

b) Balança comercial i balança de pagaments: Llegeix amb atenció la informació de la pàgina 236. Si ho has entès, has de ser capaç de resoldre amb èxit el problema de la pàgina següent

42

Balança comercial i balança de pagaments

L'any passat, un país - A - va importar béns per valor de 200 milions d'euros, i en va exportar per valor de 180 milions. Quina va ser la seva balança comercial? (Indica les operacions realitzades, i si va tenir dèficit o superàvit)

Balança comercial = Valor exportacions – Valor importacions

Va tenir un ............................................ de ...................................................................

Durant el mateix període, el país va rebre inversions per valor de 150 milions i va invertir fora, a altres països, per valor de 130 milions; els immigrants residents a A enviaren 50 milions als seus països d'origen, mentre que els emigrants d'A en altres països n'enviaren 10 a les seves famílies, residents a A; finalment, els ciutadans d'A que sortiren de vacances fora del país es gastaren un total de 100 milions d'euros, mentrre que els turistes estrangers que visitaren A deixaren un total de 300 milions. Quina va ser la seva balança de pagaments? (Indica les operacions realitzades, i si va tenir dèficit o superàvit)

Balança de pagaments (*) = Ingressos totals – Despeses totals

Concepte Ingressos Despeses Comerç (exportacions i importacions)

Inversions

Migracions

Turisme

TOTAL

Va tenir un .................................................. de ..................................................................

43

8.5. El turisme

a) El turisme mundial s’ha incrementat enormement des de 1950 i, sobretot, des de 1960. Explica els motius.

b) Avantatges i inconvenients del turisme: Després de llegir atentament la informació de la pàgina 240, selecciona 3 avantatges i tres inconvenients d’aquesta activitat econòmica i resumeix-les a la taula.

AVANTATGES DEL TURISME INCONVENIENTS DEL TURISME

44

9. ELS GRANS REPTES DEL NOSTRE MÓN

9.1. Països desenvolupats i països subdesenvolupats: algunes qüestions generals, per començar a) De quina altra manera podem anomenar aquests dos blocs de països? Quin percentatge de la població i dels recursos mundials posseeix cada grup? Organitza aquesta informació en la següent taula:

BLOCS DE PAÏSOS % DE LA POBLACIÓ MUNDIAL QUE HI VIU

% DELS RECURSOS O RIQUESA MUNDIAL QUE

POSSEEIXEN Desenvolupats (també anomenats ..............................

......................................... o .......................................... )

Subdesenvolupats (també anomenats .........................

......................................... o ...........................................)

b) Localitza al mapa cinc dels països més desenvolupats del món i cinc dels més pobres (trobaràs informació al mapa de la pàgina 263).

45

COMENTARI:

Per continents, la major part dels països desenvolupats es troben a …………………..………

i ................................................................... Fora d'aquests dos continents, destaquen

................................. (a Àsia) i ................................... i .......................................... (a Oceania).

Pel contrari, la major part de països subdesenvolupats es troben a ………………………….…

c) Grans contrasts entre els països desenvolupats i els subdesenvolupats:

PRINCIPALS INDICADORS PAÏSOS DEL NORD PAÏSOS DEL SUD

ECO

NÒ

MIQ

UES

Renda per habitant o PIB per càpita

Disparitats en el consum

El pes del deute extern

SOC

IALS

Alimentació i accés a l’aigua potable

Accés a la sanitat

Educació

Situació de les dones

Situació dels infants

Ritme de creixement demogràfic

46

9.2. Com es mesura el nivell de desenvolupament d’un país?

a) Com veus, ser desenvolupat o subdesenvolupat NO depén sols de que el país sigui ric o pobre: si un país té molts de recursos, però aquests s’acumulen en poques mans i la majoria de la població és pobra, és més que probable que hi hagi una baixa esperança de vida, molta gent analfabeta, etc. Per això, per mesurar el nivell de desenvolupament d’un país, enlloc de fixar-se solament en el PIB per càpita, és preferible cercar l’anomenat IDH (Índex de Desenvolupament Humà). Cada any, l’ONU publica el llistat ordenat, des dels països amb major nivell de desenvolupament fins als menys desenvolupats. Les notes van des del 0 (nota mínima) fins a l’1 (nota màxima).

L’Índex de desenvolupament humà (IDH) és un indicador creat per l’ONU per a mesurar el nivell de desenvolupament d’un país. Per a elaborar-lo es tenen en compte: - Aspectes econòmics: ……………………………………………………………………… ………………………………………………………………………………………………………………… - Aspectes socials: …………………………………………………………………………… …………………………………………………………………………………………………….……........ …………………………………………………………………………………………………………………

b) Fixa’t atentament en els gràfics comparatius d’ Aràbia Saudita i de Tailàndia (pàg. 276 del llibre de consulta):

- Quin dels dos països té un major PIB per càpita?

- Això no obstant, Aràbia Saudita i Tailàndia tenen un IDH molt semblant: Explica com és possible (en concret, digues dos indicadors que hagin ajudat al país més pobre a millorar la seva nota d’IDH i així aproximar-lo al del més ric).

47

9.3. Les causes del subdesenvolupament: Emplena la següent taula-resum:

LES CAUSES DEL SUBDESENVOLUPAMENT

CAUSES BREU EXPLICACIÓ

EXTE

RN

ES

INTE

RN

ES

48

9.4. Com frenar el subdesenvolupament?

a) Per quines vies reben ajudes els països més necessitats? Per què gran part d'aquestes ajudes són, en realitat, una ajuda per a les empreses dels països rics?

b) Explica què hauria de canviar al comerç internacional si volem que serveixi als països

subdesenvolupats per sortir de la seva situació de pobresa. c) Explica per què es diu que la corrupció dels governs compromet el desenvolupament dels seus

països.

49

9.5. Activitat humana i impacte sobre el medi: Les activitats humanes modifiquen el medi natural. Però la intensitat amb què la humanitat modifica el medi ambient està relacionada amb diversos factors que canvien al llarg del temps i de l'espai (d'un lloc a un altre). a) Omple la taula-resum:

FACTORS HUMANS QUE AFECTEN EL MEDI PERQUÈ…

Cap

acita

t de

tran

sfor

mac

ió

b) Quins factors expliquen que la destrucció del medi ambient augmentàs tant durant el segle XX?

50

9.2. Problemes mediambientals més importants: a) Anota el nom dels principals problemes mediambientals al lloc de la taula on correspongui:

51

b) "El problema ambiental que més em preocupa...": Tria un dels problemes ambientals esmentats i redacta un breu informe sobre ell. Has de distribuir la informació en quatre paràgrafs, un per a cada aspecte a estudiar:

� Breu descripció del problema. Situació actual.

� Causes que han provocat el problema.

� Efectes, conseqüències.

� Possibles solucions.

52

9.3. Què podem fer per a frenar el deteriorament ambiental?

a) Haríem d'aconseguir un model de desenvolupament sostenible. Però, en què consisteix? Cerca una definició d'aquest terme i anota-la:

Desenvolupament sostenible és aquell que...

L'actual model de desenvolupament dels països rics NO és sostenible. Basant-te en les il.lustracions, dóna dues raons diferents per justificar aquesta afirmació:

53

b) Apart d'allò que podem fer cadascú - reduir, reutilitzar, reciclar -, per a salvar la Terra s'han de posar en marxa polítiques nacionals i internacionals:

� Polítiques nacionals: Persegueixen, sobretot, tres objectius:

OBJECTIUS QUÈ ES FA PER A ASSOLIR AQUESTS OBJECTIUS?

� Polítiques internacionals: Per què és imprescindible arribar a un acord internacional per a

solucionar molts dels problemes mediambientals? Cita dos d'aquests acords internacionals i digues què pretenia cadascun d'ells.