1. Els quadres grocs diran el ttol de cada apartat del tema. Si no surt cap requadre d'aquestes s que encara continua l'apartat anterior. Els quadres blaus sn les explicacions del tema que tractem. s molt recomenable (per no dir imprescindible) que agafeu els apunts d'aqu). Els quadres clarets sn explicacions secundries, de suport, que expliquen, amplien o recorden informaci. D'aquests no cal agafar apunts. R E C O R D E M

2. CINCIA I TCNICA 3. 1. INTRODUCCI Cap poble a l'Antiguitat va protagonitzar un desenvolupament cientfic i tcnic tan avanat com el que van assolir els grecs. A ells es deuen bona part dels avenos cientfics ms importants de la humanitat. 4. 1. INTRODUCCI Cap poble a l'Antiguitat va protagonitzar un desenvolupament cientfic i tcnic tan avanat com el que van assolir els grecs. A ells es deuen bona part dels avenos cientfics ms importants de la humanitat. Quines van ser les causes d'aquests avan: -L'alfabet , indispensable per transmetre coneixements. - L'expansi comercial, que va comportarintercanvis culturalsamb altres pobles ms avanats (egipcis i babilonis). - L'organitzaci poltica de les polis, que permetia unagran llibertat .- Lareligigrega no va ser mai un impediment a la cincia: els dus grecs no havien creat la naturalesa, per ai aquesta podia ser estudiada d'una forma racional. 5. Tanmateix els grecs no van inventar la cincia, sin que la van aprendre d'altres pobles, especialment elsegipcisi elsbabilonis . 6. Tanmateix els grecs no van inventar la cincia, sin que la van aprendre d'altres pobles, especialment elsegipcisi elsbabilonis . Els egipcis havien inventat elclcul decimali lageometria , que usaven per dividir la terra en parceles agrcoles. Tamb estaven familiaritzats amb l'observaci delsastres . 7. Els babilonis van destacar com aastrnomsiastrlegs(els grecs els van copiar les constelacions); tamb eren bons matemtics i disposaven de taules de multiplicar; tamb coneixien les arrels quadrades. El seu sistema numeral erahexadecimal . 8. Els babilonis van destacar com aastrnomsiastrlegs(els grecs els van copiar les constelacions); tamb eren bons matemtics i disposaven de taules de multiplicar; tamb coneixien les arrels quadrades. El seu sistema numeral erahexadecimal . La gran diferncia entre els grecs i aquests pobles va ser que, mentre aquests usaven la cincia noms per a sos prctics (agricultura, arquitectura, etc) els grecs es van preguntar pel perqu de les coses; les conseqncies van ser elracionalismei l' humanisme . 9. Els babilonis van destacar com aastrnomsiastrlegs(els grecs els van copiar les constelacions); tamb eren bons matemtics i disposaven de taules de multiplicar; tamb coneixien les arrels quadrades. El seu sistema numeral erahexadecimal . La gran diferncia entre els grecs i aquests pobles va ser que, mentre aquests usaven la cincia noms per a sos prctics (agricultura, arquitectura, etc) els grecs es van preguntar pel perqu de les coses; les conseqncies van ser elracionalismei l' humanisme . Un detall molt important a tenir en compte s que per als grecs les matemtiques, l'astronomia i la fsica no eren cincies separades sin branques de lafilosofia , de manera que un cientfic com Talles era al mateix temps un matemtic, un astrnom, un fsic i un filsof. 10. 2.1 MATEMTIQUES Les matemtiques van ser la cincia en qu els grecs van destacar ms: van fer grans avenos i van fer gran aportacions per al seu desenvolupament posterior. 11. 2.1 MATEMTIQUES Les matemtiques van ser la cincia en qu els grecs van destacar ms: van fer grans avenos i van fer gran aportacions per al seu desenvolupament posterior.Les matemtiques cientfiques van nixer a la costa Jnia (a sia Menor) i el seus grans impulsors va serTalles de MiletiPitgores de Samos . Entre els grecs la cincia matemtica ms estudiada va ser lageometria , per tamb van desenvolupar molt l' aritmticai van iniciar l'estudi de l'algebra. 12. 2.2TALLES Talles s considerat el primer gran cientfic grec. Era natural de Milet (Jnia), unaciutat comercial rica . D'ell s'expliquen ancdotes com que de tant mirar el cel per estudiar-lo, un dia va entrabancar-se i caure en una claveguera. 13. 2.2TALLES Talles s considerat el primer gran cientfic grec. Era natural de Milet (Jnia), unaciutat comercial rica . D'ell s'expliquen ancdotes com que de tant mirar el cel per estudiar-lo, un dia va entrabancar-se i caure en una claveguera. Talles va fer grans aportacions a la cincia, com el teorema matemtic que porta el seu nom ( teorema de Talles ); tamb va ser el primer en observar que l' aiguas el principi de la vida. 14. Pitagores va nixer a l'illa de Samos per va viure a Crotona (Itlia) on va fundar unacomunitat-sectadecientfics dedicada a l'estudi del mn. Pitgores considerava que les matemtiques eren laclauper resoldre l'enigma de l'univers. 2.3PITGORES 15. Pitagores va nixer a l'illa de Samos per va viure a Crotona (Itlia) on va fundar unacomunitat-sectadecientfics dedicada a l'estudi del mn. Pitgores considerava que les matemtiques eren laclauper resoldre l'enigma de l'univers. 2.3PITGORES No s'ha conservat cap obra seva. Tot i que se li atribueix el teorema que porta el seu nom ( teorema de Pitgores ), aquest ja era conegut pels egipcis. S que se'l considera el descubridor de l' escala musical . 16. 2.4EUCLIDES Euclides va nixer a Atenes per va viure a Alexandria, on va va exercir de professor alMuseu . Va dedicar-se especialment a la geometria i a l'aritmtica; la seva obraEls elementsva ser usat com a manual de geometria durant 23 segles, fins al sXX. 17. 2.4EUCLIDES Euclides va nixer a Atenes per va viure a Alexandria, on va va exercir de professor alMuseu . Va dedicar-se especialment a la geometria i a l'aritmtica; la seva obraEls elementsva ser usat com a manual de geometria durant 23 segles, fins al sXX. Desprs d'Euclides els matemtics grecs ms importants van serApolloni de Perga , que va estudiar els cons;Diofant d'Alexandria(pare de l'algebra) iArqumedes . 18. 3.1ASTRONOMIA L' observaci del celha estat una obsesi de l'hoem des del principis dels temps; ja els egipcis i els babilonis van usar l'astronomia per a fer calendaris i horscops. 19. 3.1ASTRONOMIA L' observaci del celha estat una obsesi de l'hoem des del principis dels temps; ja els egipcis i els babilonis van usar l'astronomia per a fer calendaris i horscops. A Grcia l'astronomia va nixer de la m deTalles , que va predir uneclipside sol amb l'ajuda d'unes taules babilnies. Desprs d'ell,Pitgoresva usar el raonament matemtic per estudiar els moviments dels planetes. Els astrnoms grecs ms importants van serAristarc de Samos ,Hiparc de NiceaiClaudi Ptolemeu . 20. 3.2ARISTARC Aristarc va viure a l'illa de Samos al sIIIaC. Va ser el primer astrnom de la histria que va proposar la teoriaheliocentrista : la idea que elsol , i no la terra, s el centre del sistema solar. 21. 3.2ARISTARC Aristarc va viure a l'illa de Samos al sIIIaC. Va ser el primer astrnom de la histria que va proposar la teoriaheliocentrista : la idea que elsol , i no la terra, s el centre del sistema solar. Lamentablement, la seva teoria no va ser seguida per cap altre cientfic a l'antiguitat i va ser oblidada fins que fou redescoberta perCoprniciGallileu , ms de 15 segles ms tard. 22. 3.3HIPARC Hiparc era natural de Nicea (sia Menor) per va viure i treballar a l'illa de Rodes (sIIIaC). Va calcular la durada de l' any solar(errant en noms sis minuts) i va elaborar uncatleg d'estrellesque va ser molt usat desprs d'ell. 23. 3.3HIPARC Hiparc era natural de Nicea (sia Menor) per va viure i treballar a l'illa de Rodes (sIIIaC). Va calcular la durada de l' any solar(errant en noms sis minuts) i va elaborar uncatleg d'estrellesque va ser molt usat desprs d'ell. Tamb se'l considera l'inventor de l' astrolabi pla , un instrument per fer clculs astronmics. 24. 3.4PTOLEMEU Ptolemeu (sIIdC) va treballar aAlexandriaon va dedicar-se a l'estudi de la geografia de l'astronomia. Va ser l'astrnom ms important de l'Antiguitat fins a l'arribada de Coprnic. 25. 3.4PTOLEMEU Ptolemeu (sIIdC) va treballar aAlexandriaon va dedicar-se a l'estudi de la geografia de l'astronomia. Va ser l'astrnom ms important de l'Antiguitat fins a l'arribada de Coprnic. Tot i que no va fer gaire aportacions noves, va recollir tot el coneixement astronmic i matemtic de l'antiguitat en la seva gran obra, l' Almagest(el ttol el van posar els rabs), que va ser usat com a manual d'astronomia fins al segle XVdC. 26. 4.1TCNICA La tcnica havia estat necessria a Grcia des d'epoca antiga, per fabricar espases i escuts per a la guerra, per construir ponts, ports i vaixells, per extreure els minerals de la terra i tractar-los, etc. Utilitats que, per altra banda, va tenir a tots els pobles de l'Antiguitat. 27. 4.1TCNICA La tcnica havia estat necessria a Grcia des d'epoca antiga, per fabricar espases i escuts per a la guerra, per construir ponts, ports i vaixells, per extreure els minerals de la terra i tractar-los, etc. Utilitats que, per altra banda, va tenir a tots els pobles de l'Antiguitat. Tanmateix, les grans necessitats de les polis gregues eninfraestructuresi agricultura) i els grans coneixements assolits permatemtics i fsics , van portar la tcnica grega a superar la dels pobles vens i aconseguir un elevat grau de perfeccionament i desenvolupament. 28. 4.2ARQUMEDES Arqumedes era natural de Siracusa (Siclia, sIIIaC) on va treballar. Fou un cientfic molt important que va fer grans aportacions a lesmatemtiques , a l' astronomia , lamecnica , l' hidrostticai l' enginyeria . 29. 4.2ARQUMEDES Arqumedes era natural de Siracusa (Siclia, sIIIaC) on va treballar. Fou un cientfic molt important que va fer grans aportacions a lesmatemtiques , a l' astronomia , lamecnica , l' hidrostticai l' enginyeria . Va ser un inventor genial, creador d'uncargolper extreure aigua de les mines, d'unobservatori astronmic , unagruacapa d'alar vaixells, etc. Va escriure nombroses obres sobre geometria i astronomia. 30. Arqumedes s reconegut com el descobridor que un cos submergit enun fluid, aparta un vlum de fluid igual a la seva massa ( principi d'Arqumedes ). S'explica que el rei Hier II de Siracusa va donar una quantitat d'or a un joier perqu en fes unacorona . Quan la joia va estar acabada, Hier va demanar a Arqumedes que comprovs si el joier havia escatimat part de l'or, com sospitava. 31. Arqumedes s reconegut com el descobridor que un cos submergit enun fluid, aparta un vlum de fluid igual a la seva massa ( principi d'Arqumedes ). S'explica que el rei Hier II de Siracusa va donar una quantitat d'or a un joier perqu en fes unacorona . Quan la joia va estar acabada, Hier va demanar a Arqumedes que comprovs si el joier havia escatimat part de l'or, com sospitava. El savi no savia com esbrinar una cosa aix (el pes de la corona era el mateix que l'or que Hier havia donat al joier). Un dia va anar als banys pblics, i mentre es banyava va descobrir el principi exposat ms a munt: alegre com estava, va sortir despullat pels carrers cridant( ho he trobat! ) 32. Arqumedes s reconegut com el descobridor que un cos submergit enun fluid, aparta un vlum de fluid igual a la seva massa ( principi d'Arqumedes ). S'explica que el rei Hier II de Siracusa va donar una quantitat d'or a un joier perqu en fes unacorona . Quan la joia va estar acabada, Hier va demanar a Arqumedes que comprovs si el joier havia escatimat part de l'or, com sospitava. El savi no savia com esbrinar una cosa aix (el pes de la corona era el mateix que l'or que Hier havia donat al joier). Un dia va anar als banys pblics, i mentre es banyava va descobrir el principi exposat ms a munt: alegre com estava, va sortir despullat pels carrers cridant( ho he trobat! ) Arqumedes va descobrir que la corona no tenia la mateixa massa que la quantitat d'or de Hier, prova que el joier l'haviamesclat amb plataper quedar-se'n una part. El joier va ser executat. 33. No va ser aquesta la ltima aportaci d'Arqumedes: durant la2a Guerra Pnica , entre romans i cartaginesos, els romans van atacar Siracusa i Arqumedes va inventar mquines de defensa com unesgruesque aixecaven les naus romanes i unsmirallsque les incendiaven reflectin-t'hi els rajos del sol. 34. No va ser aquesta la ltima aportaci d'Arqumedes: durant la2a Guerra Pnica , entre romans i cartaginesos, els romans van atacar Siracusa i Arqumedes va inventar mquines de defensa com unesgruesque aixecaven les naus romanes i unsmirallsque les incendiaven reflectin-t'hi els rajos del sol. Quan Siracusa va caure finalment, el generalMarcelva ordenar que es respects la vida d'Arqumedes, a qui considerava un cientfic valus. Tanmateix, Arqumedes va se mort per un soldat rom mentre es trobava distret resolent un problema matemtic. 35. 4.3HER Her d'Alexandria (sIdC) s considerat en major inventor de l'Antiguitat i el precursor de lapneumtica : va descobrir la propietat delvaporper moure maquinria. Grcies aix va poder construiraparells autmatesque s'exhibien al pblic en un recinte d'Alexandria. 36. 4.3HER Her d'Alexandria (sIdC) s considerat en major inventor de l'Antiguitat i el precursor de lapneumtica : va descobrir la propietat delvaporper moure maquinria. Grcies aix va poder construiraparells autmatesque s'exhibien al pblic en un recinte d'Alexandria. Entre els invents ms clebres hi havia unabolaque donava voltes pel vapor que sortia de sengles tubs adosats a ella i lesportes d'un templeque s'obrien automticament encenent foc a un peveter. 37. FINS AQU LA PART QUE US DONO JO Ara toca que vosaltres treballeu una miqueta. 1.Feu els exercicis de la fitxa (si no els heu anat fent mentre veieu la presentaci).