Bons records

Encara et recordo,Com si fos ahir,El teu somriure,I el seu color carmesí.No oblido la teva presència,M’ajuda en la teva absència.Pensava que la vida s’acabava,Però només havia començat.M’agradava recordar,Que tot es tornaria a iniciar.Vaig oblidar el teu rostre,Els teus ulls segurs,El teu somriure glaçat,I els teus llavis freds com un gelat.Amanda

El mar

El mar és bonic,blau com el cel,blanc com la neubrau com un boufosc com la nit.Misteriòs com les emocionsintens com l’amorEl mar és sere tranquil i bonicprofund i fons.Això és el marGentil i especialAnna Molina

Papallones del meu corCadascú té sentiments de totes formes i colors,els meus són especials; són com mil papallones dins del meu cor.El meu cor és ple de papallones, que revolen i no sé com, fan que senti tristeses i alegries i altres coses que no sé què són.Quan estic feliç, les seves ales estan plenes de llumi surten volant suament del meu cor.Quan estic trista són fosques, apagades, colors enrabiats,són fosques papallones de nit.Quan estic nerviosa són de colors llampegants, ràpids,amb molta força i em fan por.Aquestes són les meves papallones,els colors de les ales dels meus sentiments.Ariadna Alsina

Dies d’estiu

Era un dia d’estiu, la platja estava tranquil·la,

els banyistes nedaven, els vaixells passaven i jo prenent el sol.

A la tarda, per berenar, em prenia un gelat de maduixa

i llimona i tornava a l’hotel que hi havia a prop del mar.

Era una dia d’estiu, a la muntanya les cabres pasturaven,

els pastors les vigilaven, i jo feia excursions del mapa de turistes.

Tot el dia visitant museus, castells i esglésies recomanades.

A l’hora de tornar a l’hostal, anava molt cansat,

el nas quasi tocava el terra, però sort que passà un home amb

un cotxe que em va dir que em portaria a

l’hostal.Era un dia d’estiu, on aquesta

parella es casaven a l’església de Bermeo (una de les

esglésies que jo havia visitat).Arnau

La pluja dolçaEl cel es fa fosc,

Els nuvols ja arriben, la pluja s’acosta i tothomse’n và.Els nuvols son

diferents,d’un color estrany.Un rosa bonic que

tothom mirava.Les gotes grises,

Ara son roses.La seva forma de

llagrima, Ara es transforma en

cor.Tothom va sortir, Per mirar-se les

gotes.Les van tastar i els hi

va agradar.Tenien un gust,

De maduixes i nata.De petons juganers i

d’amistat.Carme Reig

Amor

Jo m’he enamorat i tinc el cor robat,sento olor a flor,

quan se m’apropa a poc, a poc.

L’altre dia li vaig dir que feia olor a

gessamí.Ella vermella es va

posari un somriure em va

donar.Després ella m’abrasà,

i jo rosat em vaig posar,

un peto a la galta li vaig regalar,

i ella amb un altra em contestà.

Guillem Jiménez

Una amiga

Jo vull una amigaespecial i divertida,agradable i eixerida,

que em faci companyia.Jo vull una amiga

per sortir a passejari poder anar a jugar.

Jo ja tinc aquesta amiga especial i divertida,riallera i agradable.És una bona amiga.

Em fa sentir especiali sempre em trobo genial.

Aquesta amiga es diu Aïda.Aïda, ets una bona amiga.

Helena Macedo

5èA la meva classeLa meva classe és genial i especial ,mai la canviaria encara que fos un mal dia.A la classe la Mercè fa una explicaciói la Maria Feliu sempre està d’acord .La Míriam escoltant i l’Anna Molina pensant.Després de classe al pati anemi amb molta energia a el pi juguem.La Xènia i l’ Helena ballant M’entres que la Maria Fernández sesta amagant.La Maria, la Amanda i la Queralt sempre el pati se’l passant parlant .La Olaya escoltant i sempre xerrant. I el Guillem i la Carme fen gresca estan.Al vestidor anem i una pudor a mitjons ap estufats ans te.Al menjador estem i l’Anna Belvis rient ens te.Al pati de nou ens trobem i també de nou jugant a el pi estem.La Judit a la estructura està ila Laura no la pillat.La Esther a la font amagada estài la Laura Travalon encara no la trobat.Ara a classe de físic tots estami a el Nil i l’Arnau preparats fa estona els veiem.Ara a casa he de anar peròLa Teresa i la Ariadna encara no les an vingut a buscar. La meva classe es genial i especialmai la canviaria encara que fos un mal dia.

Irene

LA PIZZA

Amb farina, aigua i llevat

Una pizza hem elaborat.

L’hem farcit de tomàquet,

Formatge i salmó fumat.

Quina barbaritat!!!Quan hem tingut el

forn ben roentA dintre, l’hem posat

ràpidament.A l’hora de sopar,La mare arribaràI amb la gana que

tindrà...Què bona que

estarà!!!Judit

El tacte dels teus cabells

Els dits se m’amaguenentre els teus cabells

i no els veig.Noto un estrany pressentiment,

una única ombra ens cobreix a tots dos.

La teva absència,fa que els meus ditses quedin glaçats.

Les setmanes són lentessi tu no hi ets.

Necessito que hi estiguis.Et trobo a faltar.

Somio que et tinc al costati que junts ens adormim.

Finalment t’enyoro,desitjo que tornis.

El tacte dels teus cabells.laura

El llapis i el retoladorUn pinta,

l’altre colorejai tots dos fan una bona

barreja.Però entre ells no es

porten béi un castís hauran de fer.

Un quadre han de reformar

per compartir-lo en una obra d’art.

Desprès a un nen hauran de ajudar,

perquè no sap dibuixar.Un pinta,

l’altre colorejai tots dos fan una bona

barreja.Maria Aubà

Cadaqués

Cadaqués aigües clares damunt les petxines

les fan brillar sota un sol lluent,

alhora il·luminant les cases

pintades de blanc de marbre.

Després per delitar el paladar,

un peix blau, daurat, amb les espinesde delicat ivori.

La torre amb el repic de la campana,

desmentint l’hora del moment.

Un passeig pels

enamoratsguaitant les ones,

un paradís d’estrellesi una lluna fent

d’animeta de la fosca nit.Per somiar,

vent del penya-segat,i el xiuxiueig de la brisa

del mar.Maria Feliu

ELS MEUS AMICS

Tinc molts amicsgrans, petits, alts i

baixos.Sense ells no puc

fer res béperquè ells m’animen.

Si no tingués amics estaria tota sola.No podria jugar

i quan sigués el meu aniversari

només vindria la família

Menys mal que tinc amics

i són molt especials per a mi.

Maria Fernández

Míriam

La Primavera

Quan la primavera arriba, el fred ja s'oblida.

Quan em desperto al matí, el sol ja és amb mi.

Les flors adormides surten per rebre aquests dies.

Ocells i animalons, estan per tots els racons.

El sol a la nit, més tard se’n va al llit.

Bufandes i abrics ja em tenen ben tip,

i jo me'ls canvio per roba d'estiu.

I em quedo mirant com tot va canviant,

que la primavera ja està arribant.

Nil

Llum de lluna

Cada nit la lluna ens il·lumina de diferents

maneres,el dilluns és alegre, el dimarts molt contenta i quasi sempre vol ser

lluna plena.Perquè encara que faci

boira sempre ens mirarà amb

un amor de mareque ens abraçarà amb la

seva llum intensa i la seva forma.

Però quan vingui el sol i ella s’en vagi,

al dia següent tornaràamb les seves amigues

estrelles,per tornar a il·luminar la

ciutat serena.Olaya

La platja

La platja està tranquil·la,

l’aigua arriba i li fa un massatge,

se’n va assosegadament.

L’aigua és blava com el cel,

el sol es pon i pinta molts colors:

vermell com la rosa,lila com la violeta,

taronja intens il·lumina la platja,

amb els reflexos del sol.El vent bufa i em fa una

carícia,l’aigua és freda com el

gel,la meva felicitat és

immensa com el mar.Queralt

Les meravelles de l’amistat

L’amistat té meravelles,Quan estàs enamorat

a la panxa pessigolletes.Quan és l’estiu

T’emvas de vacances,Estàs tant content,Que saltes per les

escales.Quan vas amb metroI vas sol notes por,Perquè tens rencor.

L’amistat té meravelles,Quan estàs enamorat

A la panxa tens pessigolletes

Teresa

L’ORDINADORL’ordinador és molt

llest,es com una

calculadora o més.L’ordinador té

l’internetQue pots jugar i

treballari per l’escola un treball portar.

També té un Word Pad

que és per treballari una imatge enganxar,

que després la pots retallar,

i ensenyar-lo a la Mercè

que és la nostra professora de 5è

Xènia.

Jackson

El Raspall de dents

Sóc prim, com una branqueta de cirerer.Sóc pelut, com un porquet.Entro per un forat sense fi,

després de travessar un llarg camí .Sóc lleuger, com el vent.

Sóc llarg, com el coll d’una girafa.M’encasten contra els barrots d’una tanca,i em mouen fins que ho deixo tot ben blanc.

Eduard Bastida

COSES QUE FA LA CONTAMINACIÓLes margarides emblanquinades moren ofegades.Qui fa això,qui fa això?Les roselles morades perden les espinades.Qui fa això, qui fa això?Com picaven les ortigues, i ara, fins i tot se les mengen les formigues.Qui fa això, qui fa això?LA CONTAMINACIÓ !!!!!!!!!!!!!!!!!!

Maria Alòs

ELS MEUS GERMANS

Sou un desastre fent les coses. Us sabeu distreure fent- me enfadar. Us divertiu quan jo no hi soc, i a la nit comenceu a cantar. Sou uns pallassos de primera i haurieu d’anar al circ. Em feu moltes bromes que jo no entenc, i m’empipeu però jo ric.

Anna Maria Garcia

EL MEU C0SÍ

És el riure de la caraés el joc de cada dia.És el treball que ens esperaés la vergonya que l’espia.És el cel el que el retrataés el blau de mar enllà.L’alegria que no falla i res no ens separarà.

Helena Peñalver

NIT

Silenci. Calma, foscor negra.Tu, inmóvil. Secrets en la penombra.

Obro els ulls.Silenci, el silenci d'un tot adormit.

Cel. Cel plujós.Cel dolç convertit en cel de por.

Cel ardent,quan l'alba arriba,

cel prepotent,però ara és un cel tenebrós.

Dolor. Pensament oblidat.I un vel negre per sobre.

De fons, l'hotizó. Un horitzó que no és veu.

Gespa humida, tallada.Nit fresca, esperada. Nit.

Tanco els ulls.

Obscuritat.

Júlia Boixader

EL LLAPIS SUBSTITUITPrim, com la tija d’un arbust.

Lleuger, com el sucre.Vas lliscant per una pista de gel

fins arribar al final.Punxegut com una pedra sense voler et trenques.

I el teu company dur com el metall et cura.

El teu amagatall com un cilindre tornes ha estar amb els companys.Surts vergonyosament del teu cau

pel desti que ja t’acuita.Entres en una cova dentada que et mossega pels peus.

Despres passes per una pista de gel i et tiren al terra

La pista de gel s’aixeca i et tiren amb el papes i restes de menjar t’han substituit.

Elena Bugliari

LA FORQUILLA D'AQUELL NEN QUE NO SAP MENJAR.

Punxeguda com la llança d'un romà en plena guerra.Rígida com la forca d'aquell home de camp.Punxa tot el que vulguis,però compte! Pots fer mal.Un gran arbre alt i fortper una petita formiga.Com un tros de cel lluminós,en un dia de pluja.Però una petita mà,d'un nen que encara no sap menjar,torçarà la pobre eina,que fa servis per dinar.

Laia Olivares

Una pedra dins d’una sabata

Viatjo tant com el vent de tramuntana.Sóc tan dura com un glaçó.

Sóc molesta com una cotorra.Tu per a mi ets un gegant en comparació.

Viatjo tan còmode com en un cotxe molt luxós.Sóc com un lladre perquè no pago els transports.

Sovint m’enlairo com en un avió.Algun dia t’enxamparé

i el peu vermell et deixaré!

Laia Pagès

Eres l’alegria de la familia.L’atracció que més m’agrada del parc.Eres especial com la rosada En un camp de males herbes.La butxaca que guardava les flors del camp.Una estrella en el cel.Quant sopava amb tuel meu cor s’il.luminava.

Nura Sallas

A LA CLASSE

Som la música més enrevessada.

Som les rialles més divertides.Som un exemple de

companyerisme.Som la rebeldia i alhora, la

remor que no cesa!Som la diversió, la llibertat,Però de vegades,La gota que vessa el got.Som la claredat d'aigua fresca

de la ribera d'estiu.Som la classe de 5è B música, i

n'estic orgullosa.

Serena Rodríguez

Vadim Xicart

SÓC JO

Sóc fràgil però molt àgil.Sóc fulles que juguen amb el vent.

Sóc com una farola alta i allargada.

Sóc la pluja quant ploro.Sóc el foc quan m’enfado.

Sóc el ritme del meu instrument.Sóc un núvol que fa ploure flors.Sóc un dimoni quan algú no em

surt.Sóc jo igual que com tothom que

te un algú.Sóc una altre persona d’aquest

mon.

Diana Llevat

EL MEU GRUPETSom un grupet de tota la vida,

I estem envoltats d’alegria.Som la multitud en persona,

I jo sóc de les petitones.Som un grup d’eternitat,

per això està durant.Fa trenta anys que està format,

Per això es un grup dels més grans.Aquest grup és especial,

per això per mi és un regal.

Alba Gómez-Quintero

EL SAXO TRIST

Esvelt,com una ballarina.Brillant,com l’or.

Amunt i avall no para de moure’sLleuger com l’espagueti

A trossos està desmuntatTocant tristament els veïns és

disgusten .M’entres el traspassant de fonda

a fonda plorant desfogant-se.

Paula Soria

Lluna Vinyes

ÀviaNo sé com ho he de dir,

és una mica difícil de pair.L’àvia s’ha mort.

Es veu que ha tingut sortde viure tants anys,

gràcies als seus afanys.Però s’ha d’acceptar,el que és llei de vida

i saber jugari estar ple d’alegria.

LA PAPERERA

Profunda, com el gran oceà.Emprenyada, com un mico en una gàbia.Sorruda, perquè de la pudor tipa n’està.Com una mosca, bruta i poc sàbia.Es mira el columpi, al que tothom fa cas.Com una fura, ningú seu al seu costat, perque l’olor no pot soportar. Ignorada, com una moneda d’un cèntim.Sort te del galan senyor del tratge verd,que cada matí la vindrà a saludar. Clara de Vallés

LA LLIMONA

Groguenca,i molt àcida,

la llimona penjada d’una branca.Descansa arraulida i plàcida,mentre no ve la meu blanca.

En forma de globus mig desinflat,de pell lluent com una fulla.

De tacte resistent com el blat,i allà dalt a la branca sempre es mulla.

Algun día els llavis d’un infant,la tastaran,

convertida en llimonada,el satisfaran.

Clara de vallés

LA LLIMONA

La Font

Dura, com una pedra. Majestuosa com l’àguila.

Llença aigua com una balena.Per fer bonic a la plaça important.

O per treure la al caminant.Generosa, des de fa anys.

Abundant com la mar gran.Salta i balla com un petit nan.Sequin el ritma tot esquitxant.Segons el clima va canviant.

Joel Santamaría

La samarreta neta

Quieta, com una pedra.Prima, com una fulla.El teu cos tremola.

Ja neta com l’aire de la muntanya,

T’estens, marejada. Petita com un llibre.

Esperes, temorenca del destí que ja t’acuita:

Suor per les mànigues i taques pels dibuixos.

Federico Rubeinstein

El banc

Llarg, com un arbrePrim, com un cucDur, com una roca

Vistós, com el sol al migdiaTé dues cames, per que s’aguanti

Un banc serveix per descansarDe color marró, com la sorra freda

Llarg, com un arbrePrim, com un cucDur, com una roca

Vistós, com el sol al migdiaS’ha trencat, ja no hi voldrà seure ningú

S’ha quedat sol, sense ningúMica en mica s’ha anat podrint

Llarg, com un arbrePrim, com un cucDur, com una roca

Vistós, com el sol al migdia.

Arnau Moreno

La família

Som una família molt despistada

i molt bromista.Som una família mal

organitzada, poc vista.

Som una família orquestral,

la mare és pianista, la germana violista,

el pare guitarrista i jo “xelista.”

Som una família molt despistada i

molt bromista.

Pau Rovira

Poema endevinalla

Rodo, com una roda.Prim, com una fulla.

Faig voltes com un cotxe en una rotonda.Amb un forat al mig, em deixo travessar

Com una cistella de basquet.Lluent, com un cotxe nou.Resistent com una roca.

Mil vegades passo per el lector.I regalo musica de la més bonica.

I al final el que m’esperaés un futur ple de rallades.

Dylan Chandler

EL LLAPIS SUBSTITUIT

Prim, com la tija d’un arbust.Lleuger, com el sucre.

Vas lliscant per una pista de gel fins arribar al final.

Punxegut com una pedra sense voler et trenques.

I el teu company dur com el metall et cura.

El teu amagatall com un cilindre tornes ha estar amb els companys.Surts vergonyosament del teu cau

pel desti que ja t’acuita.Entres en una cova dentada que et mossega pels peus.

Despres passes per una pista de gel i et tiren al terra

La pista de gel s’aixeca i et tiren amb el papes i restes de menjar t’han substituit.

Marcel Homar

La fulla de tardorLleugera, com una gota caient al no res.

Fràgil, comuna onada impactant contra una roca.Caus dolçament al terra, sense resistir-te a l’aire.

Marró com la fusta d’un arbre vell ets tu.Rugosa, com el pa calent.

Petita, com una pedra al costat d’uma muntanya.Avances sense destí segur:

dubtant vas caient abaix, sempre abaixsimbolitzant la tardor.

Marc Vez

Laia Montero

Toni Iglesias

LA MELL’estic tastant i vaig pel carrer,

Apanyant-me-les per trobar més.

M’agrada molt, però ja només em queden restes,

Estic estalviant, però val tant que no la compro més,

L’estic mirant, i m’ha agradat, amb la beguda tònica jo

m’he canviat.Airan

DE LA NIT AL DIADe la nit al dia

hi va haver un esdeveniment,Vaig dir que sempre me l’estimaria

però va acabar malamentVa ser el meu avi,

se’n va anar.Vam anar al cementiri,

li vam fer una gran comiat.Tothom plorava,anàvem de dol.

Perquè tothom se l’estimavaens donaven el condol.

Era gran persona,Era respectat i estimat.

Així era el meu aviClaudi Romeu Jové.

Clara Blanco

El meu avi Paco i la meva àvia RosaliaQuè us puc dir?

Són tan especialsEl meu avi Paco

I la meva àvia RosaliaSempre amb mi estaran

Mai els oblidaréPerquè sempre estaré amb ells

Quan la meva àvia se’n va a cuinarAmb el meu avi hi puc estar

I quan el meu avi se’n va a fer la migdiadaAmb la meva àvia m’assec al sofà

A compartir riallesQuè us puc dir?

Són tan especialsEl meu avi Paco

I la meva àvia RosaliaSempre amb mi estaran.

Elena del Val

Quan es pon el solEm relaxo quan es pon el sol,

Perquè ja s’ha acabat tot.És molt bonic i relaxant,És taronjós i grandiós.

Però demà començarà un altre cop,

Passarà el mateix,Com diu la meva mare,dema serà un altre dia.

Em relaxo quan es pon el sol,Perquè ja s’ha acabat tot.

Lucy dos Remedios

SENSE SOROLLSSón com gèlids records,com un cop d’aire fred.

Un malson que no es veu,perquè només ésuna pluja dels ulls.

Voldries volar com un petó,que sense amor,

ara només és un poema,que no riu,

tampoc plora.Que només fa crits.Només es queixa.

Malgrat tot,no et té por.Ni tu a ell.

Maria Isabel Trabalon

MinutsMinuts,minuts

passen sempre lents, ràpidsi a vegades prudents

Tothom ha pensat algun copparar el temps.

En molts moments,moments................

avergonyits, tristos i contents.I et preguntes per què,

si té sentit el que dius i el que penses.No saps què fer,ni que pensar,

en aquells moments on et posaries a plorar.Però és que els minuts

no es poden parar.

Ona Bach

• Viatjant i somiant

Veient un avió i el cel encisador

a dalt ja et veus ambta mare i jo.

Gall qui canta i despertael somni s’acaba.Ara ja ho pots fer, fer a la realitat,

el voler cal només i redactar v-i-a-t-g-e, però urgentment tenir felicitat.

A l’avió ja estàs, camí a Perú.

Mirant per la finestrai veient tot des de daltVeus una vista que no

és pot ni imaginar.L’avió ja aterra al gran aeroport,hem arrivat bé sense cap mal.

Ara a descansar a l’ acollidor hoteli demà començem

a fer turisme.

• Àlex García

L’HIVERN

No oblidar mai la jaquetaen sortir de casa al vespre.

I desitjar que arribi el solquan a l’ombra estas tot sol

Dies curts, ennuvolatsCarrers sols i humitats.

Festes familiars,converses en la llar,regals i sorpresesque dur el Nadal.Boira tranquil·la,gris i ensopida.

L’hivern càlid i fred.Època diferent,

Clara García

26 de FebrerProves d’accés

Molt nerviós estic joAmb aquestes noves proves,

Els meus amics diuen que és fàcilPerò jo els dic que no.Al “cole” ja he arribat

I amb els meus amics m’he trobat,Quasi ningú està nervósPerò jo fins i tot tremolós.

L’hora ha arribat,He d’entrar a classe,Els nervis han pujat

I tot està en mans del jurat.Les proves han passat

I ja anem cap a l’escola,Ara l’únic que ens queda

Es esperar el resultat.

Joel Pradas

Cada cop sóc més gran!

És el meu cumple, ja tinc 2 anyscada cop em faig més gran!

Aquest dia és un dia molt especial,la meva mama i el meu papa

em compren molts regals,faig una festa molt grani convido a tota l’escola,

no pot faltar ningú!També hi ha un pastís enorme,

peró no m’el menjo jo sola,els meus amics m’ajuden

peró pel meu germà no queda res.És el meu cumple, ja tinc 3 anys

cada cop em faig més gran!

Magda Quiroz

Rosa

Pètal pansit,morts ràpidament,

de la mare que t’ha parit,se te’n dur el vent.

Arribaràs a aquell lloc,on tot és fredolic,

cauen gotes a poc a poc,oh, com has florit.

Ja ha arribat la primavera,tot s’allibera.

Sant Jordi t’ha collitamb amor i delit.

Marta Rue

Una flor molt especial

Bonica és aquesta flor,proporcions diferents són les seves,

colors específics téi incomparable és la seva bellesa.

En aquest jardí només hi hai n’agafaré per fer-ne un ram,les hi donaré a la meva marei a tots els meus companys.

Desprèn una olor molt particular,és un perfum molt suau i delicat,

segur que no hi ha una altra igual.Diferent és aquesta flor,però a mi m’agrada molt.És una flor molt peculiar

i amb proporcions extravagants.

Pamela

Un somni a la butxaca

No sé com ho he fet Però estic dins d’un somni.

És meravellósÉs el lloc on sempre he desitjat estar.

L’aigua del mar és transparentI la sorra és de color negre.

Els carrers són blancsi estan enlluernats.

La gent és feliçNo hi ha ningú enfadat.

Estan contents, alegres..........No sé com descriure-ho.

En aquest instant estic a la platjaaixò sí

fa molta calor!M’encantaria viure aquí

És com.............És com un somni a la meva butxaca .

Candela

Poema

El món esta bé així Però encara necessita pau

Sense violència s’haurà de millorar Perquè cap nen pugui plorar

Per tenir pau Una amistat s’ha de tenir

Per això hi ha bebès Que els hi agrada divertir

Aquests nens es faran grans

Per poder millorar el món Sense violència s’haurà de millorar Perquè així cap nen pugui plorar .

Dario Hyde

El MosquitEl mosquit

és petiti m’ha empipat

tota la nit.M’ha picat

i m’he enfadat,doncs un granet m’ha sortit

a la punta del dit.La nit següent

ha tornati una altra xuclada

m’ha clavat.A la botiga he anat

a comprar insecticida barat,per la bèstia afamada

que tinc dintre de casa.Quan a casa he tornat

l’he buscat,però no l’he trobat.

Potser ja se n’ha anat?Però a la nit ZIIIIIT

torno a sentir.Què mal parit

aquest mosquit! Júlia Tur

El MosquitEl mosquit

és petiti m’ha empipat

tota la nit.M’ha picat

i m’he enfadat,doncs un granet m’ha sortit

a la punta del dit.La nit següent

ha tornati una altra xuclada

m’ha clavat.A la botiga he anat

a comprar insecticida barat,per la bèstia afamada

que tinc dintre de casa.Quan a casa he tornat

l’he buscat,però no l’he trobat.

Potser ja se n’ha anat?Però a la nit ZIIIIIT

torno a sentir.Què mal parit

aquest mosquit! Júlia Tur

ADOLESCENTJa sóc adolescent

quin esdeveniment,poso a tothom a cent

del matí a la nittot es per a mi un descobriment.

Descobreixo el meu cosi fins i tot el del meu gos.

Vull fer coses de grani deixar de ser un infant.

Em passo una hora arreglant-mei una més al mirall mirant-me,

he quedat perfecteavui tinc una festa!

Maria Arcas

Mal Un cop a la taulaUna taca de sang

Dolor i tristesaUna rosa menys

JustíciaMaldat

Un cor trencatGuerra vestida de dol

Fa mal a tothomPerò, per molt que vulguem

No pararemDe fer mal a aquell nen

Que vol viure feliçSense plorar

Sense fer mal.

Muriel

LA NITLa nit ja s’acosta, 

en forma de descans,per a tots el vilatans 

Veig per la finestra a la gent tornar a casa, 

per descansar i menjar de bona gana. 

Primer menjarem al menjador,r on el braser ens escalfarà i parem taula per menjar 

Ara que som a l’hivern i fa més fred, 

mirem tots la tele al costat del braser, 

ben escalfadets 

Després de sopar anem al llit, 

on ben abrigats dormim fins al matí.

Tània

A la recerca de la poesiaM’han demanat a l’escolaque escrigui alguna cosa

pel dia del llibre i de la rosa.Em dic, amoïnada,

Com faré per inventaral llarg de la jornada

unes estrofes rimades?A la nit

quan vaig al llitllegeixo abans de dormir

buscant inspiracióper a la imaginació.

M’aixeco i passejo per l’habitaciópensant ritmes i paraules,però no trobo la solució

Surto al balcó a mirar les estrellesperò se’m tanquen les parpelles.

Penso en les coses que he vist durant el diai no se’m acudeix cap poesia.

Finalment decideixopresentar aquesta història

esperant del jurat misericòrdia

Amor apagatEl calor i el fred,

El foc i el gel,són paraules contràries,

antònimes,com el nostre amor,

jo t’estimo, però,tu a mi no.

M’acosto a tu,marxes,

et parlo, no m’escoltes.El meu amor s’ha esfumat,gràcies al teu amor apagat.

Maria López

Decidint camíSentiments profunds,

mirada perduda,paraules subtils,

anècdota viscuda.Decidir un camí,

en un infinit silencitot és confós,

com un dibuix borrós.En aquest mateix moment,

em sento perduda,sense algú al meu costat,

insegura.Tot em dona voltes,

sense cap sentit,buscant una paraulaque espera resposta.

tot és d'un mateix color,apagat en la foscor,però un raig de llum,

il·lumina el meu camí,i descobreixo el meu llarg destí.

Júlia Casanovas

El Destí

Ahir a la nitem vaig posar al llit

tot pensant amb el que m’havies dit .I vaig donar mil voltesperò en cap de les mil

vaig poder dormir-me tranquilJo sabia que el que m’havies dit

no era un acuditJo no vull que te’n vagis d’aquí

jo vull que et quedis aquí amb miQuan no estiguis aquí amb mi ,em sentiré perdut pel meu camí

Ni l’escalfor del sol m’ajudarà a sentircom és d’estrany el destí

Això no ho vull per tu i per mi ,jo vull canviar el nostre destí

per poder estar amb tu encara que siguimot lluny d’aquí.

Ariadna Domènech

Viatge al Escorial

Tots marxàvem el 9 de MarçContents cap els autocars,

I per culpa de les grans nevadesLes colònies vans estar aplaçades,

Al final el 10 de MarçVarem poder marxar,

I amb vuit hores de viatgeVam arribar amb l’equipatge,a casa dels nens vam dormir

fins el següent matí,molts assajos varem fer

per els dos concerts que tocàrem tan bé, I encara que no va ser de bon grat

Després tocava el comiat.Cap a Madrid ens dirigíem

I a un hostal ens dormiríem,Al matí després d’haver-nos llevat

També vam haver esmorzat,Després amb autocar vam anar

Per el Guernica contemplar,A la botiga del Reina Sofia vam anarI moltes coses cares vam comprar

Tot per un bocatta de calamars menjar,I un altre cop tornantA Barcelona arribant,

Víctor Sánchez

Objecte recte amb lletra Pàgines totes amb lletres

Humor, Amor, Pau i aventurestotes és possible que siguin llegibles.

Et trobes davant d’un tapísi de cop i volta en un altre país.

L’intriga del protagonista ara és trista, ara és humorista.

Ciència, Mates, Llengua.Anglès, Francès, Xinès.

Viatges, cuina, art, novel·les.Esports, Música i Costura.

Pàgina rera pàgina, capítol rera capítol,tot un món d’aventures a partir d’un bon títol.

I al final de cada històriaun nou repte aconseguit,

el protagonista aconsegueix la glòriai jo un nou llibre m’he llegit.

Oriol Azcona

El mar

Què és el mar?Un món de secrets de guerra i de pau

Un lloc de misteri sense contestarOn van els savis a pensar

I els nens a jugar.Què és el mar?

És el reflex del celL’ alegria de mirar

És el mirall de la llunaI a on las onades poden xocar.

Què és el mar?La vida en la profunditat.

David Fonseca

InseguretatEm sento sola, tinc por .

Estic intranquil·lai no em sento feliç.Sento alguna cosa,

sorolls cops forts que em molesten

Decideixo aixecar-meno puc

noto com si un punyal m'atravessésja no puc més

Intento obrir els ullsno puc

ara no noto res però

m’esforço més i...estic en un entorn semblant a un hospital,

tot es blancel blanc em fa por

els passadissos em fan por.em faig por a mi mateixa

Tot em fa pori em sento insegura.

Violeta Cubarsi

LA CARTA...Ulls blaus, mirada perduda un mar gris, ple d’ amargura. Es reflexaven als ulls una vida en moviment Que tenia molt sentiment. Quan anàvem en barca A l’ aigua es reflexava Un profund amor

Que mai no s’ acabava.Em donaves una rosa, Jo la meva mà et tornava, Una rosa delicada, molt bella d’un color intens Com el vermell del nostre cor Que ens feia sentir Cada vegada més a prop. Tot era perfecte Menys quan de sobte te’n vas anar i a la guerra vas marxar, i a mi em vas tenir que abandonar... Matinades d’ esperança, Nits d’ angoixa

Esperant alguna carta teva

Alguna cosa m’ havia d’ arribar. A correus vaig anar I per tu vaig demanar. Van revisar i una carta em van entregar I sense poder esperar de camí a casa vaig parar la vaig d’esgarrar per trobar-te i... La foscor em va envair lentament em vaig posar a plorar. Una creu negre va aparèixer Amb el teu nom escrit a baix, El paper vaig deixar anar; no et tornaria a veure

i aquest pensament em va glaçar...

Ulls blaus, Mirada perduda Un mar gris,

Ple d’ amargura...

Irene Llevat

La meva pròpia por(sst) Sento un soroll

(ssst) cada cop més fort.Miro cap als dos costats,

tot és foscor.Tinc por

no tinc a ningú,vull plorar

però no em surten les llàgrimes.Fins que ja no puc més,

necessito despertard’aquest somnitan horrorós

que em fa sentir tan malament. Veig una llum,

al final del passadísque cada cop es fa més petita.

M'espanto molt,

però de sobte sento una veu,es la de la meva mare!,que em ve a despertar

d'aquest mal son inhumà.

Mar Simó

La vidaLa vida és com un conte, sempre comença i acaba.

Sempre trobes perills,obstacles i problemes.

Però si perseveres,sempre aconsegueixes tirar endavant.

l’objectiu de totes les persones és ser feliç,i així aconsegueixes la tranquil·litat interior.

L’amorEl sentiment que sents quan alguna persona fa

que la teva cara se’nvermelleixi i el cor bategui mes ràpid.

En el moment de mirar-lo els ulls se’t posen com taronges.

La cara se’t canvia, li fas un petit somriure.Et quedes en blanc, quan parles amb ell.

Esperes una petita empenta de força per poder dir-li unes quantes paraules

que busquen tranquil·litzar-te.Li fas una petita mirada indirecta

per tal d’ajudar-te a dir-li que t’agradaamb una breu desesperança. Et quedes tranquil·la al veure

que t’estima. Un somriure se’t queda clavat a la mirada

et quedes parada i te’n vas corrent,sense veure res.

Mar Simó

La plujaLa pluja és freda

em fa pensari per aixó sempre que pluvia

pensava en coses meves i pessants.Són gotes sense destí,

gotes transparents que no pots veurei per aixó la pluja

em fa pensar i dadicar-li el temps necessari.Penso en els errors que he comés

però també quan vaig encertar,per aixó la pluja

m’agrada i em fa pensar.Quasi sempre penso en els errors,

cosa que no voliaperò sempre es bo recordar

i sobretot per millorar.Quan pensava en els encertats

no parava de somriure,tot i que tot alló

ja va passar.La pluja és una forma de recordar

tot i que hi ha altres formesperò sobretot

si recordo, és per millorar.

Pau Seijas

Les dues cares del carrer

Al carrer, la vida flueix com un riu engrescatun vailet, que juga feliç

una vella, que espera asseguda a un banc.Els coloms, que volen acariciant l’aire

dos pardals, que canten contents,com si el dia els hi hagués dedicat un gran somriure d’amistat,

son esperits lliures.Però també hi ha l’altre cara de la moneda,

però quan som feliços no ens hi fixem.Un rodamón, que tremola,

nomes resguardat per unes robes vellesuna dona, que plora perquè la seva germana a emmalaltit greument.

Un nen, que espera que el seu pare torni,per ensenyar-li la seva nova joguina.

No tornarà.

RECORDS

Els teus ulls castanysels teus llavis vermells

les teves mans arrugades i finesel teus cabell blanc

els teus vells pensamentsles teves idees

m’enrecordo de totde cada moment a prop teu

de cada moment al teu costati les teves últimes paraules

m’han quedat al cap.

Sara Khalifi

Sense ganes de viure

Soledat, intranquil·litat,por i tristesa,

aquests són els sentiments,que tinc en aquests moments.

Estic a l’habitació,al llit assentada,

no puc moure ni un dit,de tant espantada.Els ulls vermells,

i la mirada perduda,direcció a la porta,

amb l’esperança morta.Amb ganes de plorar,

però cansada de les llàgrimes,pensant amb el passat,

i amb el que vindrà a partir d’araSense ganes de fer res,

ni jugar, ni riure,és que el món ja no importa i viure no et reconforta,

Tots els teus desitjos,se n’han anat amb el vent,sense dir ni una paraula,

sense avisar,se n’han anat com gotes d’aigua,

més lluny que al més enllà, al fons de l’oceà,

o a un lloc on ningú sap on estar.

Ulls embenatsAquell indret en el que em vaig despertar

no era ni d’aquí ni d’allà.Ningú hi havia anat, ni investigat

i em vaig estar com amb els ulls embenats per una foscor inimaginable.

Dues hores més tard Dues senyores van seure al meu costat.

I em van preguntar:-I tu qui ets? i com t’ha passat?-

Jo no hi vaig fer cas. Una d’elles era la mort,

jo no tenia sort... em va agafar de la mà

i justament vaig sentir desfibril·lar.

Max Tato

UN MAR D’ESTRELLESLa nit és freda

Quan la neu congelaLa nit és blanca

Quan hi ha lluna plenaSi mires al cel

Es pot contemplar un marUn mar que és molt grocUn mar que és d’estrelles

En aquest marAlgú hi regneI aquest algú

Es diu lluna plenaApareix de tant en tant

Més o menys un cop al mesPerò quan la lluna no hi ésMart o Júpiter manen més.

Eloi Vallvé

UN SOMNI

L’arbre de Nadaluna estrella en el portal.

Tot se’n ha anati l’any ha acabat

Si jo pogués volaragafaria un estel

per tornar a la vidaa tots aquells de l’infern

Però el dimoni s’enfadaria i jo potser moriria

Que tot sigui pels amics!Que et fan sentir feliç.

Arrisca la teva vidaperò no deixis anar

allò que mes estimes.

Adriana Hernández

VERBSPosa’t nerviosa quan siguis feliçPlora quan estiguis destrossada

Decideix- te quan el teu cor bateguii pensis en el tercer món

Atura’t quan posis el peu sobreun forat i hi caiguis dintre

Accedeix a les noves portes que se t’obriranEnamora’t quan el teu cor esclati d’alegria i

pensis que és així quan et sents atreta per una altra persona.Corre quan hagis de viure el fet més

important de la teva vida, i no hagis de pensar en res més,

perquè només passarà una vegadaFes metàfores quan les coses no siguin

les que veus amb els ullsImagina’t un món per comprar, regalar, i canviar

el que volguessis i quan volguessis. Júlia Casanovas