CICLE MITJÀ - Activitum.cat · l'aigua, extreuen el peix, el tornen a calar dins de l'aigua i...

29
TOURSBCN 2016 HO PESQUES! CICLE MITJÀ ANA PEÑA www.toursbcn.com [email protected]

Transcript of CICLE MITJÀ - Activitum.cat · l'aigua, extreuen el peix, el tornen a calar dins de l'aigua i...

Page 1: CICLE MITJÀ - Activitum.cat · l'aigua, extreuen el peix, el tornen a calar dins de l'aigua i així diverses vegades. El palangre el poden posar més a prop de la superfície per

TOURSBCN

2016

HO PESQUES!

CICLE MITJÀ

ANA PEÑA

www.toursbcn.com

[email protected]

Page 2: CICLE MITJÀ - Activitum.cat · l'aigua, extreuen el peix, el tornen a calar dins de l'aigua i així diverses vegades. El palangre el poden posar més a prop de la superfície per

HO PESQUES!

www.toursbcn.com Pàgina 1

ÍNDEX

1. PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA

1.1.PRESENTACIÓ DE L’ACTIVITAT.

1.2.OBJECTIUS.

1.3.CONTINGUTS ESPECÍFICS.

1.4.ÀMBITS I ÀREES DE CONEIXEMENT.

1.5.DIMENSIÓ DE L’ÀMBIT.

1.6.COMPETÈNCIES BÁSIQUES DE LA DIMENSIÓ.

1.7.CONTINGUTS CLAU DE LA DIMENSIÓ.

1.8.TEMPORITZACIÓ.

1.9.SEQÜENCIACIÓ DE L’ACTIVITAT.

1.10. CRITERIS D’AVALUACIÓ.

2. QUADERN DEL PROFESSORAT1.

2.1. DESCRIPCIÓ DE L'ACTIVITAT.

2.2. ESTRUCTURA DELS CONTINGUTS.

2.3. FITXA D'ACTIVITATS.

2.4. SOLUCIONARI DE LA FITXA D'ACTIVITATS.

2.5. BIBLIOGRAFIA.

3. RECURSOS I MATERIAL.

3.1. GORRA DE MARINER.

3.2. MATERIAL DE TÈCNIQUES DE PESCA: XARXES, PALANGRE,

TRESMALL, BOIA, SURO, CORDA, PLOM.

3.3. IMATGES PLASTIFICADES DE LES ARTS DE PESCA:

ENCERCLAMENT, ARROSSEGAMENT, PALANGRE, TRESMALL.

3.4. IMATGES PLASTIFICADES DE PEIXOS.

3.5. FITXES PEL JOC DEL MEMORY.

1 S’informa al professorat que disposem del dossier “Museu del mar”: Informació general”, com a ampliació d’aquest.

Page 3: CICLE MITJÀ - Activitum.cat · l'aigua, extreuen el peix, el tornen a calar dins de l'aigua i així diverses vegades. El palangre el poden posar més a prop de la superfície per

HO PESQUES!

www.toursbcn.com Pàgina 2

1. PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA

1.1.PRESENTACIÓ DE L'ACTIVITAT

L’activitat està ubicada en la unitat didàctica ”El treball de

les persones i els sectors de producció” del bloc “Persones,

cultures i societats” del currículum del cicle mitjà tal i

com especifica el Decret 119/2015 de 23 de juny pel qual

s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació

primària.

L’activitat és un material didàctic més, per tal d’ampliar els

coneixements que l’alumnat de cicle mitjà de Primària

tenen del món mariner.

Es tracta d’un recurs a l’abast de docents i alumnat de

Lloret de Mar, poble amb arrels marineres. Durant molts

anys, la pesca va ser una de les principals activitats econòmiques de la nostra vila. Les

xarxes acabades de tenyir esteses sobra la sorra de la platja, els bous i les teranyines, els

pescadors preparant els hams, les dones adobant els descosits...eren escenes que

formaven part del paisatge habitual i actualment, desaparegut.

A més a més, l’alumnat ampliarà el seu vocabulari tecnològic d’una manera lúdica.

1.2.OBJECTIUS

Conèixer i valorar l’activitat pesquera.

Potenciar l’interès per augmentar el consum de peix a través de la dieta.

Difondre el patrimoni marítim del poble de Lloret de Mar.

Valorar la importància de la conservació del medi natural i reflexionar sobre la

seva protecció.

Adquirir habilitats per conduir el propi aprenentatge.

1.3.CONTINGUTS ESPECÍFICS

La pesca. Tipus.

Les arts de pesca.

Protegim el mar.

Els peixos de la Mediterrània.

Les xarxes de pescar.

Page 4: CICLE MITJÀ - Activitum.cat · l'aigua, extreuen el peix, el tornen a calar dins de l'aigua i així diverses vegades. El palangre el poden posar més a prop de la superfície per

HO PESQUES!

www.toursbcn.com Pàgina 3

1.4.ÀMBITS I ÀREES DE CONEIXEMENT

ÀMBIT DE CONEIXEMENT DEL MEDI SOCIAL I CULTURAL

1.5.DIMENSIÓ DE L’ÀMBIT

Dimensió del món actual.

1.6.COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE LA DIMENSIÓ

Competència 1. Plantejar-se preguntes sobre el medi, utilitzar estratègies de cerca de

dades i analitzar resultats per trobar respostes.

Competència 2. Interpretar el present a partir de l’anàlisi dels canvis i continuïtats al

llarg del temps, per comprendre la societat en què vivim.

Competència 3. Interpretar l’espai a partir dels elements del territori i de les seves

representacions per situar- s’hi i desplaçar-se.

Competència 4. Analitzar paisatges i ecosistemes tenint en compte els factors socials i

naturals que els configuren, per valorar les actuacions que els afecten.

1.7.CONTINGUTS CLAU DE LA DIMENSIÓ

Fases d’una investigació.

Canvi i continuïtat.

Ecosistema i paisatge.

Consum responsable.

1.8.TEMPORITZACIÓ

La durada de la visita és d’1h15min.

1.9.SEQÜENCIACIÓ DEL DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT

Contextualització de l’activitat dins de l’entorn més proper de l’alumnat: què

és la pesca, qui pesca, consum de peix, etc.

Visita de la sala del Museu del Mar dedicada a la pesca.

Visionat de fotografies dels tipus i arts de pesca.

Activitat d’identificació de diferents peixos a partir fotografies plastificades,

presentades en diferents arts de pesca i conèixer les espècies més comunes de

la Mediterrània. A més a més, les xarxes contindran objectes que

representen elements contaminants del mar.

Page 5: CICLE MITJÀ - Activitum.cat · l'aigua, extreuen el peix, el tornen a calar dins de l'aigua i així diverses vegades. El palangre el poden posar més a prop de la superfície per

HO PESQUES!

www.toursbcn.com Pàgina 4

A l’aula pedagògica del museu, es dividirà al grup en 5 equips. A cada equip

se li repartirà unes fitxes amb fotos dels peixos explicats i de les arts de

pesca, per tal de que jugant al memory, les relacionin.

Dossier d’activitats complementàries que es lliurarà al professorat per tal de

realitzar a l’escola.

1.10. CRITERIS D'AVALUACIÓ

1. Descriure alguns trets demogràfics i econòmics de l’entorn, identificar algunes

manifestacions culturals, valorar la seva diversitat i riquesa, i localitzar elements

del patrimoni comarcal natural i cultural.

2. Identificar alguns dels usos que es fan dels recursos naturals i algunes de les

conseqüències que se’n deriven. Analitzar l’impacte d’algunes activitats

humanes sobre els recursos i en particular sobre l’aigua.

3. Plantejar-se interrogants sobre determinats fets i fenòmens, obtenir informació

rellevant per mitjà de l’observació sistemàtica directa i indirecta i el recull de

dades amb els mitjans i fonts adequats i comunicar els resultats de la recerca

oralment, gràficament i per escrit.

Page 6: CICLE MITJÀ - Activitum.cat · l'aigua, extreuen el peix, el tornen a calar dins de l'aigua i així diverses vegades. El palangre el poden posar més a prop de la superfície per

HO PESQUES!

www.toursbcn.com Pàgina 5

2. QUADERN DEL PROFESSORAT.

2.1. DESCRIPCIÓ DE L'ACTIVITAT

● L'activitat té una duració aproximada d’una hora i 15 minuts.

PUNT DE TROBADA: Museu del Mar.

1. Presentació de la guia al grup.

La guia anirà amb una gorra de mariner.

2. PRIMERA PLANTA DEL MUSEU: Lloret després dels velers.

Sala “El mar, el bosc, l’horta”. Avaluació inicial.

Per tal de descobrir els coneixements previs de l'alumnat, la guia plantejarà les següents

qüestions:

Què vol dir pescar?

Què es pesca?

A on?

Qui pesca?

Com es pesca?

Perquè pesquem?

Us agrada el peix? Com el mengeu?

Abans a Lloret hi havia

molts pescadors i vivien al barri de

Venècia. On és el barri de

Venècia?

Breu explicació dels elements que

decoren la sala i que estan

relacionats amb la pesca: barques,

arts de pesca, es Trajo de Venècia.

Page 7: CICLE MITJÀ - Activitum.cat · l'aigua, extreuen el peix, el tornen a calar dins de l'aigua i així diverses vegades. El palangre el poden posar més a prop de la superfície per

HO PESQUES!

www.toursbcn.com Pàgina 6

3.AULA PEDAGÒGICA DEL MUSEU DEL MAR.

Presentació amb dibuixos ampliats i plastificats de les principals tècniques i arts de

pesca: arrossegament, encerclament, palangre, tresmall.

● Manipulació d'objectes relacionats: xarxes, nanses, suros, ploms, etc.

● Activitat d’identificació de diferents peixos a partir de fotografies plastificades,

enganxades a les diferents arts de pesca i conèixer les espècies més comunes de la

Mediterrània. A més a més, les xarxes contindran objectes que representen elements

contaminants del mar.

4.MEMORY.

A la mateixa aula pedagògica, es dividirà al grup en 5 equips.

Es repartirà a cada equip les mateixes fitxes. Les fitxes són les fotos de les

diferents arts de pesca i dels peixos que s’han explicat.

Els equips hauran de jugar al memory: girant les fitxes i unint cada peix amb la

seva art de pesca.

Els equips posaran en comú la resolució del joc.

Page 8: CICLE MITJÀ - Activitum.cat · l'aigua, extreuen el peix, el tornen a calar dins de l'aigua i així diverses vegades. El palangre el poden posar més a prop de la superfície per

HO PESQUES!

www.toursbcn.com Pàgina 7

2.2. ESTRUCTURA DELS CONTINGUTS

1.QUÈ ÉS LA PESCA?

2.TIPUS DE PESCA.

2.1. PESCA D'ALTURA.

2.2. PESCA LITORAL O COSTANERA.

3. TÈCNIQUES DE PESCA.

3.1. ORMEIG.

3.2. ARTS DE PESCA.

3.2.1. ARTS MAJORS.

3.2.1.1. ART D'ARROSSEGAMENT.

3.2.1.2. ART D'ENCERCLAMENT.

3.2.2. ARTS MENORS.

3.2.2.1. PALANGRE.

3.2.2.2. TRESMALL.

3.3.2.3. NANSA.

4. TIPUS DE PEIXOS.

4.1. PEIX BLAU.

4.2. PEIX BLANC.

4.3. CRUSTACIS.

5. PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT.

6. LLORET I LA PESCA.

7. GLOSSARI.

Page 9: CICLE MITJÀ - Activitum.cat · l'aigua, extreuen el peix, el tornen a calar dins de l'aigua i així diverses vegades. El palangre el poden posar més a prop de la superfície per

HO PESQUES!

www.toursbcn.com Pàgina 8

1. QUÈ ÉS LA PESCA?

● La pesca és la captura de peixos i d'altres animals (mol·luscs, marisc...) que

viuen als rius, als llacs o al mar.

● Els pescadors són les persones que treballen en la pesca.

● La pesca pot ser de dos tipus:

Pesca fluvial, que es fa als rius i als llacs.

Pesca marítima, que es fa al mar.

2. TIPUS DE PESCA MARÍTIMA

La pesca més important es fa al mar: a prop de la costa o en alta mar.

2.1 La pesca d'altura: Es fa lluny de la costa i

amb vaixells grans. Els pescadors passen molts

dies, inclús setmanes i fins i tot, mesos a alta

mar. Els vaixells van equipats amb cambres

frigorífiques per conservar el peix que pesquen i

amb radars moderns que detecten els peixos.

S'hi pesca bacallà, tonyina, bonítol, besuc, etc.

2.2. La pesca de litoral o costanera: És la que

es fa a prop de la costa. Les barques son petites.

Els pescadors surten cada dia al matí i tornen al

capvespre per vendre el peix.

S'hi captura, principalment sardina, seitó,

llobarro, lluç, rap, etc.

3. TÈCNIQUES DE PESCA.

● Els pescadors fan servir diferents estris, eines i tècniques per pescar, depenent

del tipus de peix que vulguin capturar.

● Aquestes diferents tècniques utilitzades per pescar és el que anomenem “arts de

pesca”.

Page 10: CICLE MITJÀ - Activitum.cat · l'aigua, extreuen el peix, el tornen a calar dins de l'aigua i així diverses vegades. El palangre el poden posar més a prop de la superfície per

HO PESQUES!

www.toursbcn.com Pàgina 9

Hi ha diferents tècniques:

3.1. Ormeig: Són els sistemes de pesca que fan

servir hams, que són uns estris metàl·lics de

forma corba que enganxen el peix quan pica per

menjar l'esquer. Per exemple, la pesca amb

canya i ham.

3.2. Arts: el terme art és el que s'utilitza per anomenar les xarxes. Hi ha dos tipus

d'arts:

-Arts majors.

-Arts menors.

3.2.1. ARTS MAJORS.

3.2.1.1. Art d'arrossegament: Consisteix en una xarxa en forma de bossa o sac que és

arrossegada pel fons del mar gràcies a la força de un vaixell potent. Dins la xarxa van

quedant els peixos que troba al seu pas però també d'altres espècies d'animals no

comestibles i part de la flora del fons marí. Per això és una tècnica molt destructiva per

al subsòl marí. Hi ha xarxes tan grans que a dins hi cap més d'un avió.

Es capturen sobre tot els peixos que viuen sobre el fons o a prop del fons: llenguado,

lluç, rap, escórpora, etc.

Page 11: CICLE MITJÀ - Activitum.cat · l'aigua, extreuen el peix, el tornen a calar dins de l'aigua i així diverses vegades. El palangre el poden posar més a prop de la superfície per

HO PESQUES!

www.toursbcn.com Pàgina 10

3.2.1.2. Art d'encerclament o pesca amb teranyina: Es col·loca una xarxa rectangular

formant un cercle. Amb uns suradors a la part superior i uns ploms a la inferior

s'aconsegueix mantenir-la vertical.

Aquesta tècnica s'acostuma a fer de nit i amb l'ajuda d'una barca petita, que amb uns

focus de llum intensa atreu el peix cap al centre del cercle format per la xarxa. Els

peixos estan concentrats en la llum, queden atrapats dintre del cercle i llavors només cal

tirar de la corda que tanca la part inferior de la xarxa. Es forma com una bossa on

queden atrapats els peixos.

Es capturen peixos petits com les anxoves i les sardines.

3.2.2.ARTS MENORS

3.2.2.1.Palangre: És un enginy format per una corda gruixuda molt llarga (algunes

poden arribar a tenir diverses milles de llargària),que s'anomena “mare”. De la “mare”

pengen uns fils més curts (com ramificacions de cordills més prims) que s'anomenen

“braçols”. Cada braçol porta uns hams a l'extrem i els hams porten esquer per atreure els

peixos.

Amb un vaixell petit, els pescadors calen els palangres a dintre de l'aigua del mar i el

mantenen a la fondària desitjada utilitzant pesos (ploms) i suradors(boies).Ho treuen de

l'aigua, extreuen el peix, el tornen a calar dins de l'aigua i així diverses vegades.

El palangre el poden posar més a prop de la superfície per pescar tonyina i peix espasa,

o el poden posar més cap al fons del mar i capturar peixos com el lluç i el bacallà.

Page 12: CICLE MITJÀ - Activitum.cat · l'aigua, extreuen el peix, el tornen a calar dins de l'aigua i així diverses vegades. El palangre el poden posar més a prop de la superfície per

HO PESQUES!

www.toursbcn.com Pàgina 11

3.2.2.2. Tresmall: És una xarxa feta de tres malles superposades. Les dues exteriors

tenen la malla més ample que la malla interior, que és més espessa. Els peixos queden

atrapats emmallats a la xarxa interior.

Els pescadors el fan servir per pescar a zones rocoses pròximes a la costa.

Es capturen rogers, llobarros, daurades, llenguados.

3.2.2.3.Nansa: Consisteix a situar a prop del fons del mar

un tipus de gàbia feta amb joncs ,amb esquer a dintre i un

forat d'entrada per on és molt difícil sortir. Es pot calar

només una o més, lligades a una corda.

Abans les nanses les feien a mà els mateixos pescadors

durant l'hivern.

D'aquesta manera es pesca llagosta, gambes i sípia.

Page 13: CICLE MITJÀ - Activitum.cat · l'aigua, extreuen el peix, el tornen a calar dins de l'aigua i així diverses vegades. El palangre el poden posar més a prop de la superfície per

HO PESQUES!

www.toursbcn.com Pàgina 12

4. TIPUS DE PEIXOS2.

4.1.PEIX BLAU

4.1.1. ANXOVA: És un dels peixos anomenats blaus. Cos

allargat i prim, ulls grossos i boca gran. De dors blau i

verdós, ventre platejat. Mesura uns 18 cm. Sol nedar en

grans moles de vegades en concentracions de milers.

S'alimenta de plàncton i no viu més de 3 anys. Se sol moure en

profunditats de 70 i 80 m. Es pesquen de nit amb les

teranyines.

4.1.2.SARDINA: Té un cos allargat i lleugerament aplanat

lateralment, ulls grossos i boca petita. De tons blaus al dors

i ventre platejat. Neda entre dues aigües, formant grans

bancs, a prop de la costa i fins a 180m de profunditat.

S'alimenta de plàncton. Es pesca amb teranyina.

4.1.3.TONYINA:Alguns poden mesurar més de dos

metres, de dors blau i ventre blanc. La seva carn és

vermella. Neda a la mar oberta i fa migracions

transoceàniques. Pot viure uns 15 anys. Menja peixos,

calamars i crustacis. Es pesca amb palangre i teranyina

4.2. PEIX BLANC:

4.2.1. LLENGUADO: El seu cos és

totalment pla, té la boca petita en forma de

ganxo i els dos ulls sobre el costat dret. Pot

tenir una llargada d'uns 30 cm. Es pot

capturar tant en el fons com més a prop de

la superfície, amb xarxes tresmalls i

d'arrossegament. Viu sobre fons de sorra i

fang fins als 100 m de profunditat.

S’alimenta de cucs, mol•luscs i petits crustacis.

2El criteri de la selecció dels peixos d'aquesta activitat no és taxonòmic. L'objectiu d'aquesta activitat no

és que l'alumnat els classifiqui sinó la seva identificació.

Page 14: CICLE MITJÀ - Activitum.cat · l'aigua, extreuen el peix, el tornen a calar dins de l'aigua i així diverses vegades. El palangre el poden posar més a prop de la superfície per

HO PESQUES!

www.toursbcn.com Pàgina 13

4.2.2. MERO: És un peix gros, pacífic, de

boca molt gran, pigallat de taques

groguenques sobre un fons rovellós fosc

més pàl·lid a la part ventral. Es troben a

caus rocosos. Es mouen de nit i s'estan

encauats de dia. Es pesquen amb palangre,

tresmall i art d'arrossegament. S’alimenta

de peixos, pops i crustacis. Esperança de

vida: 40-50 anys. Són femelles fins als 9 o

12 anys i després es converteixen en mascles.

4.2.3.ESCÓRPORA: És un peix de poca

qualitat, només apte per fer brou o sopa.

Abunden bastant a la vorera de la costa, en

fons rocosos. És un animal de cap gros i

ulls sortits, amb aspecte de petit monstre,

de colors marrons i vermellosos,

d'uns 25 cm, cobert de minúscules escates

i pinxos verinosos repartits per tot el cos.

És de punxada dolorosa. Es pesquen amb tresmall les nits de fosca completa, amb art

d'arrossegament i d'encerclament.

4.2.4. ORADA: És de color gris, d'uns 40

cm, amb una faixeta daurada a banda i

banda de l'obertura branquial, una ratlleta

fina platejada al llarg del cos. Té una

dentadura tan forta que por trossejar

musclos. Es pot trobar arran de la costa.

Es captura amb xarxes, palangres i arts

d'encerclament.

Page 15: CICLE MITJÀ - Activitum.cat · l'aigua, extreuen el peix, el tornen a calar dins de l'aigua i així diverses vegades. El palangre el poden posar més a prop de la superfície per

HO PESQUES!

www.toursbcn.com Pàgina 14

4.2.5.RAP: Té més cap que cos. El cap

gros i la cua estreta. Boca immensa, amb

dents fortes i ben visibles. Color marró o

verd oliva. Neda en diverses profunditats,

viu sobre fons sorrencs i fangosos entre els

20 i 500 m. Es pesca amb palangre,

arrossegament i tresmall.

4.2.6.LLUÇ: Cos allargat, cap gros, ulls

grans. Boca gran amb dents fines i

punxegudes. Color gris argentat més fosc a

l'esquena. Els costats i el ventre són blancs

amb tonalitats argentades. Durant el dia viu

molt a prop del fons, però durant la nit puja

a aigües més superficials. Es pesca amb

arrossegament, palangre i tresmall.

4.3.CRUSTACIS:

4.3.1.GAMBA: Es capturen amb arts

d'arrossegament a profunditatsconsiderables.

La gamba és vermella, brillant, de closca

tova i pot arribar a 15 cm.

Viu a prop del fons entre el 100 i els 1500m

de profunditat.

4.3.2.LLAGOSTA:Actualment

capturar una llagosta vora la costa en un

fons rocós es gairebé un somni. De

color vermell fosc amb el cos cobert de

moltes espines. Es captura amb nanses i

arts d'arrossegament. Viu en cavitats

fosques de fons rocosos. Forma petits

grups. Es mou de nit.

Page 16: CICLE MITJÀ - Activitum.cat · l'aigua, extreuen el peix, el tornen a calar dins de l'aigua i així diverses vegades. El palangre el poden posar més a prop de la superfície per

HO PESQUES!

www.toursbcn.com Pàgina 15

5. RELACIONS AMB EL MEDI AMBIENT.

La pesca pateix un problema molt important: la sobreexplotació. El producte de

la pesca no s'utilitza solament per a l'alimentació humana sinó també per a la

fabricació de pinsos per al bestiar. Cada dia es pesca més quantitat de peix i

s'utilitzen xarxes molt atapeïdes que atrapen els peixos joves. D'aquesta manera

no deixem que les espècies marines es reprodueixin i els caladors (zones on hi

ha pesca) cada cop estan més esgotats. El cultiu marí és una alternativa a la

pesca que cada dia es fa servir més.

A més a més, la contaminació dels mars és tractat a l'activitat a la platja quan la

monitora “pescarà una bossa de plàstic”. Són moltes les aus que moren a causa

de les bosses que s'aboquen al mar indiscriminadament.

6.LLORET I LA PESCA.

Les arts de pesca, amb les seves peculiaritats locals, tenen molts punts de coincidència

en tota la costa nord-catalana. Una manera de pescar molt practicada a Lloret ha estat

l’art, sistema pel qual es cala una xarxa i s’estira des de terra. Nens, dones i homes,

grans i petits, tots eren bones mans per estirar, des de la sorra, la xarxa plena de peix

dins el mar.

El 1915 sembla que arriba a Lloret la primera teranyina, un art d’encerclament. La gent,

en principi, s’oposava per por que acabés amb el peix. Sobretot preocupava la utilització

de la llum. L’any 1926 s’avarà la primera teranyina propulsada a motor. Entre 1950 i

1960 hi va haver a Lloret 16 teranyines.

La pesca de sardinal és un art de deriva al qual s’introduí l’ús de la llum, primer es van

emprar teies de pi i després d’acetilè. Desaparegué de Lloret al voltant del 1950.

Els pescadors de Lloret sempre han mantingut una ànima comuna que els ha fet afrontar

les dificultats del temps conjuntament, no era en va que cavalcaven conjuntament a llom

de la mar, pronosticaven el temps, retiraven l’art, feien tertúlies a la platja i aquells que

es quedaven a tenir cura de l’ormeig menjaven la cassola de pescadors. Això era en

època en què tot el dia treien embarcacions de la mar. El poble era una remor d’esclops,

sacs a l’espatlla amb olor de peix fresc.

A cada poble, els pescadors tenien els seus punts de reunió. A Lloret ho feien davant

dels trajos, el més popular Es Trajo de Venècia, al barri de Venècia, on vivien la

majoria d’ells.

Page 17: CICLE MITJÀ - Activitum.cat · l'aigua, extreuen el peix, el tornen a calar dins de l'aigua i així diverses vegades. El palangre el poden posar més a prop de la superfície per

HO PESQUES!

www.toursbcn.com Pàgina 16

7. GLOSSARI

● ART: Dit de qualsevol tècnica de pesca que utilitza una xarxa de pescar.

● CALAR: Tirar l'art o l'ormeig a l'aigua per poder pescar.

● ESQUER: Menjar que serveix per atreure els peixos.

● MOLA: Grup de peixos, generalment a mar oberta. També s'anomena banc de

peixos.

● ORMEIG: Dit de qualsevol tècnica de pesca que no utilitza xarxa per pescar;

per exemple, canyes, palangres, nanses, etc.

Page 18: CICLE MITJÀ - Activitum.cat · l'aigua, extreuen el peix, el tornen a calar dins de l'aigua i així diverses vegades. El palangre el poden posar més a prop de la superfície per

HO PESQUES!

www.toursbcn.com Pàgina 17

2.3. FITXES D'ACTIVITATS DE L'ALUMNAT

FITXA 1: LA PESCA

1. Què és la pesca?

2. En què es diferencia la pesca marítima de la fluvial?

3. Quines diferències hi ha entre la pesca litoral i la pesca

d'altura?

3. On venen el peix els pescadors?

Page 19: CICLE MITJÀ - Activitum.cat · l'aigua, extreuen el peix, el tornen a calar dins de l'aigua i així diverses vegades. El palangre el poden posar més a prop de la superfície per

HO PESQUES!

www.toursbcn.com Pàgina 18

FITXA 2: TÈCNIQUES DE PESCA

1. Els dibuixos següents representen dues tècniques de pesca que s'ha explicat a la

sortida. Poseu el nom a sota.

2. Escriu la lletra a que correspon cadascuna de les frases següents:

ACCIÓ TÈCNICA

1. Surten a pescar de nit

2. Es capturen al mateix temps molts peixos.

3. Es capturen els peixos quan pugen a la superfície.

4. Cal que les embarcacions tinguin motors molt potents.

Page 20: CICLE MITJÀ - Activitum.cat · l'aigua, extreuen el peix, el tornen a calar dins de l'aigua i així diverses vegades. El palangre el poden posar més a prop de la superfície per

HO PESQUES!

www.toursbcn.com Pàgina 19

3. Escriu el nom de les dues tècniques que estan dibuixades a continuació.

4. Digues si són veritat (V) o falses (F) les següents frases:

FRASES V/F

1. Amb els palangres no es pot triar el tipus de peix que es pesca.

2. Amb aquestes tècniques és capturen gran quantitat de peixos.

3. El tresmall és un ormeig de pesca amb molts hams que pengen de les braçalades.

4. El palangre i el tresmall es fixen sobre el fons i s'espera que el peix quedi atrapat.

Page 21: CICLE MITJÀ - Activitum.cat · l'aigua, extreuen el peix, el tornen a calar dins de l'aigua i així diverses vegades. El palangre el poden posar més a prop de la superfície per

HO PESQUES!

www.toursbcn.com Pàgina 20

5. Identifica quin tipus d'art de pesca correspon a cada afirmació:

FRASE ART

1. És una tècnica molt destructiva del fons marí.

2. S'obté el lluç amb molt bon aspecte i utilitza hams.

3. S'utilitza per pescar marisc.

4. S'acostuma a fer de nit per capturar anxoves.

5. Es pesquen els peixos un a un.

6. Utilitza xarxes fixes que es deixen col·locades força dies.

6. Quines són les arts de pesca més efectives?

7. Quines deterioren més el medi marí?

Page 22: CICLE MITJÀ - Activitum.cat · l'aigua, extreuen el peix, el tornen a calar dins de l'aigua i així diverses vegades. El palangre el poden posar més a prop de la superfície per

HO PESQUES!

www.toursbcn.com Pàgina 21

FITXA 3: ELS PEIXOS

1. Posa el nom de cada peix de la fotografia i omple la graella:

DIBUIX NOM PEIX CARACTERÍSTIQUES

Page 23: CICLE MITJÀ - Activitum.cat · l'aigua, extreuen el peix, el tornen a calar dins de l'aigua i així diverses vegades. El palangre el poden posar més a prop de la superfície per

HO PESQUES!

www.toursbcn.com Pàgina 22

2. Relaciona amb fletxes cada peix de la columna esquerra amb la tècnica de pesca, de

la columna dreta:

anxova arrossegament

llenguado palangre

llagosta tresmall

rap nansa

lluç encerclament

3. Alimentació: Recepta de peix.

Amb l'ajut de casa, escriu la recepta d'un plat de peix.

INGREDIENTS:

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

PASSOS DE LA RECEPTA:

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

Page 24: CICLE MITJÀ - Activitum.cat · l'aigua, extreuen el peix, el tornen a calar dins de l'aigua i així diverses vegades. El palangre el poden posar més a prop de la superfície per

HO PESQUES!

www.toursbcn.com Pàgina 23

2.4. SOLUCIONARI DE LES ACTIVITATS DE L'ALUMNAT

FITXA 1: LA PESCA

1. Què és la pesca?

La pesca és la captura de peixos i d'altres animals (mol·luscs, marisc...) que viuen als

rius, als llacs o al mar.

2. En què es diferencia la pesca marítima de la fluvial?

La pesca marítima és la que es fa al mar . La pesca fluvial és la que es fa als rius o als

llacs.

3. Quines diferències hi ha entre la pesca litoral i la pesca d'altura?

La pesca litoral és la que es practica a prop de la costa, mentre que la pesca d'altura es

practica lluny de la costa. La pesca litoral fa servir barques petites mentre que la pesca

d'altura utilitza vaixells molt grans.

Els pescadors que pesquen al litoral surten cada matí a pescar i tornen al capvespre

mentre que a la pesca d'altura els pescadors passen molts dies a alta mar.

4. On venen el peix els pescadors?

Els pescadors venen el peix a la llotja del port. A la llotja es fa la subhasta de peix on

compren les peixateries, els restaurants, etc.

Page 25: CICLE MITJÀ - Activitum.cat · l'aigua, extreuen el peix, el tornen a calar dins de l'aigua i així diverses vegades. El palangre el poden posar més a prop de la superfície per

HO PESQUES!

www.toursbcn.com Pàgina 24

FITXA 2: TÈCNIQUES DE PESCA

1. Els dibuixos següents representen dues tècniques de pesca que s'ha explicat a la

sortida. Poseu el nom a sota.

A-ARROSSEGAMENT.

B-ENCERCLAMENT O TERANYINA.

2. Escriu la lletra a quin correspon cadascuna de les frases següents:

Page 26: CICLE MITJÀ - Activitum.cat · l'aigua, extreuen el peix, el tornen a calar dins de l'aigua i així diverses vegades. El palangre el poden posar més a prop de la superfície per

HO PESQUES!

www.toursbcn.com Pàgina 25

ACCIÓ TÈCNICA

1. Surten a pescar de nit B

2. Es capturen al mateix temps molts peixos. A

3. Es capturen els peixos quan pugen a la superfície. B

4. Cal que les embarcacions tinguin motors molt potents. A

3. Escriu el nom de les dues tècniques que estan dibuixades a continuació.

C-PALANGRE.

Page 27: CICLE MITJÀ - Activitum.cat · l'aigua, extreuen el peix, el tornen a calar dins de l'aigua i així diverses vegades. El palangre el poden posar més a prop de la superfície per

HO PESQUES!

www.toursbcn.com Pàgina 26

D-TRESMALL.

4. Digues si són veritat (V) o falses (F) les següents frases:

FRASES V/F

1. Amb els palangres no es pot triar el tipus de peix que es pesca. V

2. Amb aquestes tècniques és capturen gran quantitat de peixos. F

3. El tresmall és un ormeig de pesca amb molts hams que pengen de les braçalades. F

4. El palangre i el tresmall es fixen sobre el fons i s'espera que el peix quedi atrapat. V

5. Identifica quin tipus d'art de pesca correspon a cada afirmació:

FRASE ART

1. És una tècnica molt destructiva del fons marí. Arrossegament

2. S'obté el lluç amb molt bon aspecte i utilitza hams. Palangre

3. S'utilitza per pescar marisc. Nansa

4. S'acostuma a fer de nit per capturar anxoves. Encerclament

5. Es pesquen els peixos un a un. Canya

6. Utilitza xarxes fixes que es deixen col·locades força dies. Tresmall

6. Quines són les arts de pesca més efectives?

Arrossegament i encerclament.

7. Quines deterioren més el medi marí?

Arrossegament.

FITXA 3: ELS PEIXOS

Page 28: CICLE MITJÀ - Activitum.cat · l'aigua, extreuen el peix, el tornen a calar dins de l'aigua i així diverses vegades. El palangre el poden posar més a prop de la superfície per

HO PESQUES!

www.toursbcn.com Pàgina 27

1. Posa el nom de cada peix de la fotografia i omple la graella:

DIBUIX NOM PEIX CARACTERÍSTIQUES

Rap Té més cap que cos.

Cap gros i cua estreta.

Boca molt gran, dents fortes.

Llenguado Cos totalment pla.

Boca petita en forma de ganxo.

Té els dos ulls sobre el costat

dret.

Tonyina Dors blau i ventre blanc.

Carn vermella.

Gran tamany.

Escórpora Cap gros i ulls sortits.

Color marró i vermell.

Cos cobert de pinxos verinosos.

Gamba Color vermell.

Closca tova.

Sardina Dors de color blau i ventre

platejat.

Ulls grossos i boca petita.

Neda formant grans bancs.

2. Relaciona amb fletxes cada peix de la columna esquerra amb la tècnica de

Page 29: CICLE MITJÀ - Activitum.cat · l'aigua, extreuen el peix, el tornen a calar dins de l'aigua i així diverses vegades. El palangre el poden posar més a prop de la superfície per

HO PESQUES!

www.toursbcn.com Pàgina 28

pesca, de la columna dreta:

1-anxova 4-arrossegament

2-llenguado 5-palangre

3-llagosta 2-tresmall

4-rap 3-nansa

5-lluç 1-encerclament

*En aquest exercici, hi ha més d'un resultat possible.

3. Alimentació: Recepta de peix.

Exercici obert.

2.5. BIBLIOGRAFIA

● SALA i LLOBERAS, Joan. Mirant enrere: el barri de Venècia i la seva gent.

Ajuntament Lloret de Mar, 1a Edició, 1995.

● SALA i LLOPART, Blanca. Sa Perola i la pesca a Calella. QP17 Quaderns de

Palafrugell, Abril 2008.

● MAESTRO PESCADOR. <www.maestropescador.com>

● GENERALITAT DE CATALUNYA <http://www.gencat.net/darp/espesca.htm>

● MAGRAMA <http://www.magrama.gob.es/es/pesca.htm>

● MUSEU DE LA PESCA <http://www.museudelapesca.org>

● CONSORCI EL FAR <http://www.consorcielfar.org/>