Cicle formatiu de

Generalitat de CatalunyaDirecció General d’Ordenació Educativa

Crèdit de Relacions en l’àmbit de treball

Orientacions per establir la programació del crèdit

Servei d'Ordenació Curricularmaig de 2000

Índex general

1. Presentació

2. Introducció

3. Orientacions

3.1. Planificació del disseny curricular del cicle formatiu

3.2. Programació de crèdits

3.2.1. Procés de determinació de les unitats didàctiques

3.2.2. Definició dels nuclis d’activitat i de les activitats d’aprenentatge

de la unitat didàctica

3.2.3. Adaptació dels continguts del crèdit al cicle formatiu

3.3. Projecte curricular

4. Glossari terminològic

5. Bibliografia

2

1. Presentació

Al principi dels vuitanta, al cap de poc temps que la Generalitat de Catalunya recuperés la capacitat d'autogovern en el marc de l'Estatut d'Autonomia, el Departament d'Ensenyament va impulsar la realització d'experiències que possibilitessin l’esdeveniment d’una resposta activa i innovadora respecte als reptes que l'ensenyament del nostre país demanava, després d'un llarg parèntesi de prohibició social i institucional.

Aquest marc innovador ha abraçat el conjunt de nivells diversos de l'ensenyament i, particularment, la formació professional ha estat objecte d'una atenció específica que va donar lloc a la realització d'una experiència única: l'estudi, l'elaboració i la implantació dels mòduls professionals experimentals.

L'experimentació de més de cinquanta mòduls diferents, a centres públics i privats en tots els sectors d'activitat, amb la col·laboració de professorat, equips directius, empreses i altres departaments, ha generat un valuós bagatge de gestió en els centres educatius i en l'Administració i ha implicat i interrelacionat un significatiu capital humà format per experts formatius i tecnològics distints.

La suma de rèdits iniciats en l'etapa experimental són presents en el treball que ara us presentem. El currículum d'aquest cicle formatiu recull l'experiència metodològica i les aportacions didàctiques d'aquest procés i, alhora, en desplega els continguts d’acord amb les diverses característiques socioeconòmiques i formula les orientacions adients.

Del desplegament de la nova formació professional, cal que en destaquem la major autonomia dels centres per concretar el currículum determinant-hi l'ús d'un nombre significatiu d'hores lectives. S’ha de remarcar el desafiament singular que representa reeixir en la col·laboració amb les empreses i les institucions per a la realització de la fase de formació pràctica en centres de treball.

Aquesta publicació, juntament amb les accions formatives i amb la col·laboració de totes les empreses i les institucions en el desenvolupament general de la formació professional, ha d'ajudar el professorat i el conjunt de la comunitat educativa perquè l'alumnat rebi una formació tècnica i social de qualitat, potenciant-hi una capacitat d'adaptació a les necessitats del moment que ens permeti, col·lectivament, prosseguir el nostre camí cap a l'horitzó d'una Europa avançada.

3

2. Introducció

La formació professional específica té la finalitat de proporcionar a l’alumnat la formació necessària per:

a) Adquirir la competència professional característica de cada títol.

b) Comprendre l'organització i les característiques del sector corresponent i, també, els mecanismes d'inserció professional; conèixer la legislació laboral i els drets i les obligacions que se’n deriven; i, al capdavall, adquirir les habilitats i els coneixements necessaris per treballar en condicions de seguretat i prevenir els possibles riscs derivats de les situacions de treball.

La formació professional específica s'ordena en cicles formatius de grau mitjà i de grau superior, que condueixen a l'obtenció de títols professionals.

La durada dels cicles formatius és variable, es computa per hores i es determina per a cadascun d'ells.

La durada total dels cicles formatius engloba les hores lectives destinades a la formació en un centre educatiu i les hores destinades a la formació pràctica en centres de treball.

Els cicles formatius s'organitzen en mòduls professionals, els quals s'estructuren en crèdits de caràcter teoricopràctic. La durada dels crèdits és variable i s'estableix per a cadascun dels cicles formatius.

El calendari i l'horari de la formació professional específica permeten dur a terme distribucions diverses en funció de les múltiples variables que es poden donar en el seu desplegament: la realització de la formació pràctica en centres de treball, el cicle de l'activitat empresarial, la tipologia d'alumnat, etc.

Amb referència a l'accés als cicles formatius, cal diferenciar-hi el grau mitjà del grau superior:

Cicles formatius de grau mitjà

- Accés mitjançant titulació:

Podrà accedir als cicles formatius de grau mitjà l'alumnat que disposi del títol de graduat en educació secundària o equivalent.

Són equivalents, a l’efecte de l'accés:

4

a) La superació del primer cicle d'ensenyament secundari experimental (cicle 14-16 anys) que defineix l'Ordre de 5 de maig de 1987 (DOGC de 19 de juny).

b) Disposar del títol de tècnic auxiliar (FP1) o d’un d’equivalent .

c) La superació d’un mòdul professional 2 experimental.

d) La superació íntegra dels dos primers cursos del batxillerat unificat polivalent o d’uns altres d’equivalents.

També podrà accedir-hi l’alumnat que disposi del títol de tècnic perquè ha superat un cicle formatiu de grau mitjà.

- Accés mitjançant prova:

Podran accedir-hi, mitjançant les proves, les persones que, malgrat no complir les condicions de l'apartat anterior, tinguin més de disset anys o bé que els compleixin durant l'any natural en què realitzin la prova d’accés i, a més, acreditin haver cursat amb aprofitament un programa de garantia social o acreditin experiència laboral o experiències que es considerin assimilades (d’acord amb el Decret 130/00, de 3 d’abril, DOGC núm. 3114, de 5-IV-00).

Cicles formatius de grau superior

- Accés mitjançant titulació:

Podrà accedir als cicles formatius de grau superior l'alumnat que disposi del títol de batxillerat o d’un d’equivalent.

Són equivalents, a l’efecte de l'accés:

a) La superació del batxillerat experimental.

b) La superació del COU.

També podrà accedir-hi l’alumnat que disposi del títol de tècnic especialista (FP2).

Igualment, podrà accedir-hi l’alumnat que disposi del títol de tècnic superior perquè ha superat un cicle formatiu de grau superior.

- Criteris de prioritat en centres sostinguts amb fons públics:

A partir del curs 2000-01 tindran prioritat, en cas que hi hagi més demanda que places, els alumnes que hagin cursat modalitats del batxillerat establertes a l’annex 1 del Reial decret 777/98, de 30 d’abril. El segon criteri de prioritat serà la nota

5

mitjana de l’expedient acadèmic del batxillerat. El tercer criteri serà haver cursat les matèries del batxillerat establertes a l’annex 1 del Reial decret esmentat.

- Accés mitjançant prova:

Podran accedir-hi, mitjançant les proves, les persones que, malgrat no complir les condicions de l'apartat anterior, tinguin més de vint anys o bé que els compleixin durant l'any natural en què realitzin la prova d’accés i que, a més, acreditin un mínim de sis mesos d'experiència laboral en qualsevol activitat.

Els alumnes que hagin superat un cicle formatiu de grau mitjà de formació professional específica o els ensenyaments de formació professional de primer grau, com també els alumnes amb declaració legal de disminució, no han d’acreditar el requisit de sis mesos d’experiència laboral.

6

7

MÓNLABORAL

BATXILLERAT(4 modalitats)

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

pa: prova d’accés als cicles formatius de formació professional.paau: prova d’accés a la universitat.

16

12

PROGRAMA DE GARANTIA

SOCIAL

18

16

FPGRAU MITJÀ

17 pa

FPGRAU

SUPERIOR18

UNIVERSITAT

paau20 pa

MODEL DEL SISTEMA EDUCATIU

Com s’indica en el gràfic següent, la distribució general dels cicles formatius és la mateixa per als cicles de grau mitjà i per als cicles de grau superior:

FCE = formació en un centre educatiu (HC + HA).HC = hores de lliure disposició del centre.HA = hores previstes per l'administració per als crèdits.FCT = formació en un centre de treball.

8

HA

FCT

HC

FCE: HA + HC

3. Orientacions

Aquestes orientacions s’adrecen al professorat a fi d’ajudar-lo a desenvolupar el currículum del cicle formatiu, tant des d’una perspectiva organitzativa com didàctica.

Orientacions de caràcter general

Abans d'iniciar les tasques de planificació, organització i programació del cicle formatiu, el professorat que hi participi hauria de realitzar les tasques següents:

Estudiar els requeriments de qualificació que han fet de base per a la definició del cicle formatiu, que es concreten en el Perfil professional, apartat 2, del currículum.

Analitzar el currículum del cicle formatiu.

Analitzar les orientacions donades des d’aquesta publicació.

Analitzar la “Guia didàctica dels cicles formatius”.

Analitzar el “Quadern de seguiment de la formació en centres de treball de cada cicle”.

Analitzar les característiques de l'àmbit socioeconòmic del centre. Amb aquesta finalitat es recomana contactar amb les entitats, associacions i empreses més importants de l’entorn per obtenir dades del sector que permetin contextualitzar el crèdit d’acord amb el cicle en què s’imparteix.

Establir relacions amb institucions, organismes oficials i/o empreses, com ara el Centre de Seguretat i Condicions de Salut en el Treball del Departament de Treball, els gremis, les associacions empresarials i sindicals del sector, els vivers d’empresa de la localitat, els jutjats, etc., amb l'objectiu d’aconseguir que els seus tècnics facilitin informació, que puguin venir al centre a fer alguna xerrada, o que s’hi puguin realitzar visites amb els alumnes.

Definir uns criteris d'actuació comuns al conjunt del professorat, amb l’objectiu centrat en la realització d'activitats, el desenvolupament de les classes, la resolució dels conflictes, etc.

Establir els canals d'accés i d’ús de la informació tant per part dels professors com dels alumnes.

Definir una política de compres de material fungible.

9

Aquestes són, entre altres, tasques que de segur influiran positivament tant sobre la satisfacció del professorat en la seva tasca docent com sobre el grau d'aprofitament i rendiment dels alumnes.

3.1. Planificació del disseny curricular del cicle formatiu

El professorat que imparteix el crèdit de Relacions en l’equip de treball ha de participar amb la resta del professorat del cicle per planificar el seu desenvolupament, responent bàsicament a les preguntes següents:

1. On s’ha de situar el crèdit al llarg del temps de durada del desenvolupament del cicle formatiu?

2. Quina infraestructura cal, quant a espais i equipaments, per poder desenvolupar d’una manera òptima el currículum?

1. Com podem utilitzar les hores a disposició del centre per intensificar l’adaptació del currículum a l'àmbit socioeconòmic del centre educatiu?

A les orientacions de l’Àrea de formació i orientació laboral, s’hi donen respostes exemplificades a aquestes preguntes, ja que la impartició de més d’un crèdit de l’àrea en el cicle condiciona aquestes respostes i aquests exemples.

10

3.2. Programació de crèdits

Aquesta tasca es fonamental per poder garantir una transferència progressiva entre la competència detectada en el perfil professional i les capacitats demostrades per l’alumnat.

Per tal d’orientar el treball de programació del centre, a continuació us presentem exemplificat el procés de programació del crèdit de Relacions en l’equip de treball, seguint-hi el mètode desenvolupat a la Guia didàctica dels cicles formatius.

L’exemplificació del procés programador comprèn dues etapes diferenciades: la primera determina les unitats didàctiques del crèdit, a partir de l’anàlisi i la interrelació dels continguts i els objectius terminals del crèdit; la segona etapa programa cada unitat concretant-hi els nuclis d’activitat, els continguts, els objectius terminals, els contextualitzats en el crèdit i els criteris d’articulació de la unitat (aquests concreten la seqüència que s’ha de seguir al llarg del procés d’ensenyament-aprenentatge).

Al capdavall, en aquesta segona etapa es concreten diverses situacions o activitats d’aprenentatge que cal realitzar amb els alumnes i es presenta exemplificat, en forma de fitxa, el desenvolupament d’una d’aquestes activitats.

Els departaments didàctics implicats en la impartició del cicle formatiu han d’arribar a concretar en un document totes les unitats didàctiques de cada crèdit i, fins i tot, els objectius terminals, els continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals, els nuclis d’activitat, els criteris d’articulació de la unitat i la durada horària estimada.

Assignació de tasques del procés programador:

TASQUES ASSIGNACIÓ VALIDACIÓDistribució i seqüència dels crèdits al llarg del cicle formatiu.

Departaments didàctics implicats en el cicle formatiu.

Direcció

Assignació de les hores de lliure disposició.

Departaments didàctics implicats en el cicle formatiu.

Direcció.

Programació dels crèdits en unitats didàctiques.

Equip de professors del cicle formatiu.

Departament didàctic.

Disseny de les activitats o les situacions d’aprenentatge.

Professor de cada crèdit. Departament didàctic.

Pla de formació en els centres de treball.

Tutor del grup o de pràctiques.Tutor de pràctiques professionals.

Coordinador de formació professional i empreses.

11

L’elaboració de la programació de cadascuna de les activitats o les situacions d’aprenentatge és una labor del professor que ha d’impartir el crèdit. La programació pot concretar-se de múltiples maneres, en tot cas, en aquesta publicació, s’hi presenta l’exemple d’una manera de fer-ho, concretada en forma de fitxa.

12

CRÈDIT: 1

UNITAT D’AVALUACIÓ DEL CRÈDIT

UNITAT DIDÀCTICA n

UNITAT DIDÀCTICA ...

UNITAT DIDÀCTICA 2

UNITAT DIDÀCTICA 1

NUCLIS D’ACTIVITAT- NA 1- NA 2- NA 3

NOM

OBJECTIUS TERMINALS

FCS P A

ARTICULACIÓ DE LA PROPOSTA

DURADA

FITXA NA 3.2.

FITXA NA 3.1.

FITXA NA 2.1.

FITXA NA 1.2.

FITXA NA 1.1.DEFINICIÓ DE L’ACTIVITAT

ORGANITZADORS PREVIS

DURADA

AVALUACIÓ

RECURSOS

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT

CONTINGUTS QUE CAL DESENVOLUPAR

FCS P A

ESTRUCTURA DE LA PROGRAMACIÓ D’UN CRÈDIT

13

EXEMPLE D’UNA ESTRUCTURACIÓ DEL CRÈDIT

CrèditUnitat didàctica (UD)Nucli d’activitat (NA)Activitat (A)

UD 2. La negociació en el conflicte i la presa de decisions.

UD 1. La comunicació en l’àmbit laboral.

UD 3. Direcció d’equips de treball.

UD 4. Recursos humans: motivació i formació.

NA 3. Direcció de reunions.

NA 2. Identificació de les dinàmiques dels grups i determinació dels objectius corresponents.

NA 2. Posada en funcionament d’estratègies de negociació.

NA 1. Abordament del conflicte des d’una cultura participativa.

NA 3. Tècniques de comunicació en l’empresa.

NA 2. Control dels fluxos d’informació.

NA 1. El procés de comunicació.

NA 1. Conducció de grups de treball.

Crèdit: Relacions en l'àmbit de treball. NA 3. Presa de decisions a través de la negociació.

NA 1. Elaboració d’estratègies de motivació en l’empresa.

NA 2. Disseny d’un pla de formació en l’empresa.

14

EXEMPLE D’UNA ESTRUCTURACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA 1





A 3. Interpretació dels documents d’informació habituals en una empresa.

A 2. Interpretació i elaboració de comunicació escrita i gràfica.

A 2. Anàlisi de la comunicació dins de l’àmbit laboral.

A 1. Estudi del procés de comunicació.

A 1. Comunicació oral: exposició, interpretació i llenguatge corporal.

A 1. Polítiques de comunicació en les empreses del sector.

UD 1. La comunicació en l’àmbit de treball.

A 2. Simulació d’un pla de comunicació.

15





A 1. Posicionament davant del conflicte.

UD 2. La negociació en el conflicte i en la presa de decisions.

NA 3. Presa de decisions a través de la negociació.

A 2. Estudi del procés de la negociació.

A 3. Estudi de les fases per arribar a concloure un conflicte.

16



NA 1. Conducció de grups de treball.


A 2. El lideratge dins del grup.

A 1. El grup com a unitat d’acció.


A 3. Estils de comandament.

A 2. Identificació dels condicionaments del grup per part dels seus components.

A 1. Significat i funcionament del grup.

A 3. Observació de les característiques del grup de treball.

NA 3. Direcció de reunions. A 2. Producció dels documents.

A 1. Estructuració de la reunió de treball.

A 3. Dinamització i avaluació de la reunió.

A 4. Selecció i aplicació de la dinàmica més adient en l’equip de treball.

A 5. Simulació de les tècniques de treball en equip.

A 6. Implantació de grups semiautònoms de treball en la producció.

17





A 3. Anàlisi de les tècniques motivacionals.

A 2. Identificació dels factors motivadors en l’àmbit laboral.


A 2. Seguiment i avaluació del pla de formació.

A 1. Metodologia d’implantació d’un pla de formació.

A 1. Estudi del procés de la motivació.

A 4. Avaluació dels llocs de treball i dinamització de grups segons el pla d’organització.

18

3.2.1. Procés de determinació de les unitats didàctiques (vegeu Guia didàctica)

S’ha seguit la seqüència següent:

Seqüència i interrelació dels continguts conceptuals i procedimentals. Identificació dels conjunts temàtics.* Revisió dels conjunts temàtics i avaluació de la conveniència de

fragmentar-los o incorporar-los a altres d'existents. Identificació dels objectius terminals amb els conjunts temàtics establerts. Assignació del títol a la unitat didàctica. Articulació de la unitat didàctica.

* Conjunt temàtic: resultat de l'operació de relacionar agrupacions de continguts conceptuals i procedimentals.

Seguint aquest mateix procés s'han definit, a nivell orientatiu, les unitats didàctiques dels crèdits:

Crèdit: Relacions en l’àmbit de treball.

UD 1. La comunicació en l’àmbit de treball.UD 2. La negociació en el conflicte i en la presa de decisions.UD 3. Direcció d’equips de treball.UD 4. Recursos humans: motivació i formació.

Cal recordar que l'estructuració dels crèdits en unitats didàctiques és una competència de l'equip de professors que han d'impartir el cicle, i que aquest apartat tan sols mira de donar-ne una de les possibles solucions.Caldria, però, que l'equip de professors que desenvolupi les UD analitzi la proposta i que, en funció de l’anàlisi efectuada, de les orientacions donades en la guia didàctica, dels recursos de què disposa l'escola i de la seva experiència docent, estructuri els crèdits en UD. També hem de tenir-hi present que les UD seguiran un procés de millora cada any perquè el seu desenvolupament en el centre educatiu implica retocar-les, adaptar-les, corregir-les i millorar-les.

19

Crèdit : relacions en l’àmbit de treball Durada: 60 h

Objectius terminals Continguts de fets, conceptes i sistemes

conceptuals

Continguts de procediments

Continguts d’actituds

Organitzar la informació i els canals d'accés i d'ús en les relacions en l'àmbit de treball.

Afrontar els conflictes que es produeixen en l'àmbit de treball amb la participació de les persones implicades.

Prendre decisions, a partir dels objectius de l'empresa o del grup, tenint en compte els condicionaments tècnics i humans que hi concorren i les opinions personals.

Liderar un equip de treball d'acord amb l'estil de direcció més adequat a les característiques situacionals.

Valorar el comportament individual de les persones a partir dels sistemes de supervisió i control.

Aplicar el procés d'integració de nous treballadors en l'equip de treball d’acord amb la informació que se li dóna de l'empresa, la coneixença dels companys, el lloc de treball, les tasques que cal fer, els mètodes de treball i el funcionament de l'empresa.

Conduir un procés de negociació segons els objectius essencials que s'han d'assolir i l'aplicació de les tècniques de negociació.

Conduir les reunions de treball segons els objectius que cal assolir i l'aplicació de les tècniques de dinamització i funcionament de grups.

1. Comunicació:

Tipus de comunicació.Elements de la comunicació.Canals de comunicació.Barreres, interferències i distorsions en la comunicació.Comunicació en l'empresa.Control de la informació.

2. Conflictes:

Tipus.Causes.Fases de desenvolupament dels conflictes.Vies de solució.Participació del grup.

3. Negociació:

Concepte.Objectius d'una negociació.Fases que configuren el procés de negociació.Estils de negociació.Fases: preparació, discussió, intercanvi, tancament i acord.

4. Presa de decisions:

Tipus.Factors que influeixen en la decisió.Consultes prèvies.

5. Lideratge:

Concepte.Teories del lideratge.Estils de direcció.Supervisió del treball.Delegació eficaç.El quadre d'empresa.Integració de nous treballadors.

1. Producció de textos:

Concreció de la finalitat de l'escrit.Recollida d'informació.Organització de la informació.Preparació del guió, l’esquema i la disposició.Redacció.Revisió i correcció.

2. Procés de comunicació:

Percepció de l'interlocutor.Interpretació del missatge.Selecció de l'estratègia de relació i de l'estil de comunicació.Emissió de la comunicació, el missatge o la informació.

3. Resolució de conflictes:

Verificació de l'existència de conflictes.Interpretació de la causa que origina el conflicte.Anàlisi de les alternatives de resolució de conflictes.Presa de la decisió.

4. Negociació:

Diagnòstic de la situació.Fixació d'objectius.Presentació de les propostes.Tancament de la negociació.


Anàlisi de les circumstàncies concurrents.Recerca de solucions possibles.Selecció d'una alternativa.

1. Obertura a l'àmbit professional:

Reconeixement de l'existència dels valors culturals de l'empresa i de la seva influència en el comportament humà.

2. Compromís amb les obligacions associades al treball:

Responsabilitat en l'acció d'integrar nous treballadors al centre de treball.Rigorositat en l'aplicació del pla de comunicació interna establert.

3. Direcció de recursos humans:

Aplicació dels mecanismes necessaris per tal de realitzar una delegació eficaç.

4. Interès per les relacions humanes:

Cordialitat a l'hora d'establir relacions amb els altres.Respecte per les persones i la seva llibertat individual dins d'un grup social.Interès pels altres.

QUADRE DEL DISSENY CURRICULAR DEL CRÈDIT PRESCRIPTIU

20

Crèdit: relacions en l’àmbit de treball Durada: 60 h


conceptuals



Distingir les característiques de funcionament d'un grup de treball i els factors organitzatius i de comunicació.

Potenciar els factors que afavoreixen la motivació en el treball, a partir de les polítiques generals de l'empresa sobre recursos humans.

Executar totes les fases que componen un programa, o una actuació de formació, d'acord amb les necessitats detectades, els recursos i el pressupost.

6. Polítiques de l'empresa:

Salarial.De valoració de llocs de treball.D'informació als treballadors.De promoció en el treball.De formació dels treballadors.

7. Direcció de grups:

Característiques dels grups formals i informals.Funcionament dels grups.Rols dels components.Dinamització i direcció de grups.

8. Direcció de reunions:

Tipus de reunions.Paper del moderador.Participació.Preparació i recursos de suport.Tècniques de treball.Avaluació de la reunió.

9. Motivació:

Concepte.Factors que afavoreixen la motivació.Teories de la motivació.

10. Formació:

Objectius.Continguts.Mitjans.Pressupost.Metodologia.Avaluació.

6. Conducció de grups de treball:

Interpretació de les dinàmiques internes i externes del grup.Determinació dels objectius dels grups.Tria de l'estil de lideratge.Identificació de les pautes de conducta que han d'adoptar els participants.Dinamització i control de grups.


Fixació d'objectius.Organització del material tècnic i de suport.Estimulació de la participació.Manteniment de la discussió sense sortir-se del tema.Síntesi de les idees, els temes o els acords.

8. Motivació:

Anàlisi de l'actitud humana davant de la feina.Identificació de les expectatives laborals.Selecció dels incentius segons les actituds constatades, les expectatives detectades i les possibilitats d'organització.Aplicació dels incentius.Revisió dels efectes de les mesures motivacionals.

5. Comunicació empàtica:

Cura en l'elaboració i la transmissió de missatges per tal de facilitar-ne la comprensibilitat.Interès per la retroalimentació del procés de comunicació.Reconeixement de la diversitat dels altres per tal d'acceptar l'existència de barreres comunicatives.Capacitat d'escoltar.

6. Tractament de conflictes:

Objectivitat per determinar la responsabilitat de totes les parts que intervenen en un conflicte.Imparcialitat a l'hora d'escoltar els motius de cada una de les parts.Habilitat per a escollir l'alternativa de resolució més adient.

7. Reflexió i decisió per a escollir un estil de direcció:

Reflexió individual per a triar l'estil de decisió o de direcció més adequat a la situació.Argumentació i cura en la forma de comunicar la decisió als subordinats.Manteniment del principi ètic en l'aplicació de les decisions preses.


21

Crèdit: relacions en l’àmbit de treball Durada: 60 h


conceptuals



9. Formació:

Identificació de les necessitats de formació.Formulació dels objectius.Descripció dels continguts.Selecció dels mitjans i de la metodologia.Càlcul del cost de la formació.Impartició de la formació.Avaluació de l'activitat formativa.

8. Participació i cooperació en el treball en equip:

Col·laboració amb els altres membres de l'organització sempre que calgui.Reconeixement que la participació i la cooperació són necessàries per a la consecució dels objectius de l'empresa.Desenvolupament de l'esperit crític.Acceptació de les opinions i judicis d'altres persones per tal de poder millorar la qualitat de qualsevol aspecte laboral.Creació, entre els col·laboradors, de la necessitat i la conveniència del treball en equip.Foment de l'ús de reunions participatives.


22

CONCEPTES

CONCEPTES

1. Comunicació.2. Conflictes.3. Negociació.4. Presa de decisions.5. Lideratge.6. Polítiques de l’empresa.7. Direcció de grups.8. Direcció de reunions.9. Motivació.10. Formació.

ESQUEMA DE LA SEQÜÈNCIA DELS CONTINGUTS CONCEPTUALS DEL CRÈDIT

2

1

4

3

7

5

8

6

9

10

23

PROCEDIMENTS

1. Producció de textos.2. Procés de comunicació.3. Resolució dels conflictes.4. Negociació.5. Presa de decisions.6. Conducció de grups de treball.7. Direcció de reunions.8. Motivació.9. Formació.

PROCEDIMENTS

ESQUEMA DE LA SEQÜÈNCIA DELS CONTINGUTS PROCEDIMENTALS DEL CRÈDIT

1

2

4

3

5

6

7

8

9

24

ESQUEMA DE LA SEQÜÈNCIA I ELS CONTINGUTS CONCEPTUALS I PROCEDIMENTALS DEL CRÈDIT

CONCEPTES PROCEDIMENTS

2

1

4

3

7

5

8

9

6

10

1

2

4

3

6

5

7

9

8

25

CONCEPTES PROCEDIMENTS

ESQUEMA DE LA SEQÜÈNCIA I LA INTERRELACIÓ DELS CONTINGUTS CONCEPTUALS I PROCEDIMENTALS DEL CRÈDIT

1

2

3

4

5

7

8

6

9

10

2

1

3

4

5

6

7

8

9

26

Crèdit: Relacions en l’àmbit de treball. Durada: 60 h

Unitats didàctiques Objectius terminals Fets, conceptes i sistemes conceptuals

Procediments


(Estimació temporal: 15 hores.)1


(Estimació temporal: 7 hores.)

2, 3, 7



3, 4, 5, 6, 8, 9



10, 11

PROPOSTA D’UNITATS DIDÀCTIQUES

1

2, 3, 4 1, 2, 3, 4, 5

1, 2

4, 5, 7, 8 1, 2, 4, 5, 6, 7

1, 5, 8, 96, 9, 10

27

Al final d’aquest procés es plantegen les diverses unitats didàctiques en què està organitzat el crèdit. En el quadre de proposta d’unitats didàctiques, s’hi pot veure el procediment seguit i la seva concreció, que consisteix a assignar als continguts els objectius terminals de referència i a observar la coherència en el plantejament de l’agrupació d’objectius i continguts. Si la proposta no és satisfactòria es reagrupen els continguts i es torna a fer l’assignació d’objectius terminals.

Finalment, es fa una proposta d’assignació horària per a cada unitat didàctica.

3.2.2. Definició dels nuclis d'activitat i de les activitats d'aprenentatge de la unitat didàctica

El procés seguit en aquesta fase per a la unitat didàctica ha estat el següent:

Relació dels conceptes i els procediments, i agrupament en nuclis d'activitat. Determinació de les activitats i els objectius que es pretenen assolir en cada

nucli d'activitat. Connexió dels continguts actitudinals amb les activitats d'aprenentatge. Elaboració d’una fitxa d'activitat per a un nucli d'activitat d’acord amb

l'esquema següent:

1. Identificador de la fitxa.2. Definició de l'activitat.3. Organitzadors previs.4. Seqüència de l'activitat.5. Recursos.6. Avaluació.

Exemplificació de les Unitats didàctiques

1. NUCLIS D'ACTIVITAT

La proposta dels nuclis d'activitat prové de la interrelació i l’agrupament dels conceptes i els procediments. A partir d’aquesta interrelació s’han identificat els nuclis d’activitat següents:


NA 1. El procés de comunicació.NA 2. Control dels fluxos d’informació.NA 3. Tècniques de comunicació en l’empresa.

28


NA 1. Abordament del conflicte des d’una cultura participativa.NA 2. Posada en funcionament d’estratègies de negociació.NA 3. Presa de decisions a través de la negociació.


NA 1. Conducció de grups de treball.NA 2. Identificació de les dinàmiques dels grups i determinació dels objectius corresponents.NA 3. Direcció de reunions.


NA 1. Elaboració d’estratègies de motivació en l’empresa.NA 2. Disseny d’un pla de formació en l’empresa.

29

Crèdit: Relacions en l'àmbit de treball.Unitat didàctica 1: La comunicació en l’àmbit de treball.Durada: 15 hores

Objectius terminals:

1. Organitzar la informació i els canals d'accés i d'ús en les relacions en l'àmbit de treball.

FETS, CONCEPTES I SISTEMES NUCLIS D’ACTIVITAT PROCEDIMENTS



1. Comunicació:




Tipus de comunicació.

Elements de la comunicació.

Percepció de l'interlocutor.Interpretació del missatge.

Selecció de l'estratègia de relació i de l'estil de comunicació.Emissió de la comunicació, el missatge o la informació.

Canals de comunicació.

Barreres, interferències i distorsions en la comunicació.

Comunicació en l'empresa.

Control de la informació

Percepció de l'interlocutor.

Interpretació del missatge.

Selecció de l'estratègia de relació i de l'estil de comunicació.

Emissió de la comunicació, el missatge o la informació.

30

Crèdit: Relacions en l'àmbit de treball.Unitat didàctica 2: La negociació en el conflicte i en la presa de decisions.Durada: 7 hores


2. Afrontar els conflictes que es produeixen en l'àmbit de treball amb la participació de les persones implicades.3. Prendre decisions, a partir dels objectius de l'empresa o del grup, tenint en compte els condicionaments tècnics i humans que hi concorren i les opinions personals.7. Conduir un procés de negociació segons els objectius essencials que s'han d'assolir i l'aplicació de les tècniques de negociació.


2. Conflictes:

Tipus.Causes.Fases de desenvolupament dels conflictes.Vies de solució.Participació del grup.

3. Negociació:

Concepte.Objectius d'una negociació.Fases que configuren el procés de negociació.Estils de negociació.Fases: preparació, discussió, intercanvi, tancament i acord.



3. Resolució de conflictes:

Verificació de l'existència de conflictes.Interpretació de la causa que origina el conflicte.Anàlisi de les alternatives de resolució de conflictes.Presa de la decisió.



4. Negociació:

Diagnòstic de la situació.Fixació d'objectius.

Presentació de les propostes.

Tancament de la negociació.


Concreció de la finalitat de l'escrit.Organització de la informació.Redacció.Revisió i correcció. 5. Presa de decisions:





NA 3. Presa de decisions a través de la negociació.

31

Crèdit: Relacions en l'àmbit de treball.Unitat didàctica 3: Direcció d’equips de treball.Durada: 23 hores


3. Prendre decisions, a partir dels objectius de l'empresa o del grup, tenint en compte els condicionaments tècnics i humans que hi concorren i les opinions personals.4. Liderar un equip de treball d'acord amb l'estil de direcció més adequat a les característiques situacionals.5. Valorar el comportament individual de les persones a partir dels sistemes de supervisió i control.6. Aplicar el procés d'integració de nous treballadors en l'equip de treball d’acord amb la informació que se li dóna de l'empresa, la coneixença dels companys, el lloc de treball, les tasques que cal fer, els mètodes de treball i el funcionament de l'empresa.8. Conduir les reunions de treball segons els objectius que cal assolir i l'aplicació de les tècniques de dinamització i funcionament de grups.9. Distingir les característiques de funcionament d'un grup de treball i els factors organitzatius i de comunicació.



Tipus.Factors que influeixen en la decisió.Consultes prèvies. NA 1.

Conducció de grups de treball.

5. Lideratge:


7. Direcció de grups:






6. Conducció de grups de treball:

Interpretació de les dinàmiques internes i externes del grup.Determinació dels objectius dels grups.Tria de l'estil de lideratge.

Identificació de les pautes de conducta que han d'adoptar els participants.Dinamització i control de grups.





4. Negociació:





NA 3. Direcció de reunions.

32

Crèdit: Relacions en l'àmbit de treball.Unitat didàctica 4: Recursos humans: motivació i formació.Durada: 15 hores


10. Potenciar els factors que afavoreixen la motivació en el treball, a partir de les polítiques generals de l'empresa sobre recursos humans.11. Executar totes les fases que componen un programa, o una actuació de formació, d'acord amb les necessitats detectades, els recursos i el pressupost.


6. Polítiques de l'empresa:

Salarial.De valoració de llocs de treball.D'informació als treballadors.De promoció en el treball.De formació dels treballadors.

9. Motivació:

Concepte.Factors que afavoreixen la motivació.Teories de la motivació.

10. Formació:

Objectius.Continguts.Mitjans.Pressupost.Metodologia.Avaluació.


8. Motivació:

Anàlisi de l'actitud humana davant de la feina.Identificació de les expectatives laborals.Selecció dels incentius segons les actituds constatades, les expectatives detectades i les possibilitats d'organització.Aplicació dels incentius.Revisió dels efectes de les mesures motivacionals.

9. Formació:

Identificació de les necessitats de formació.Formulació dels objectius.Descripció dels continguts.Selecció dels mitjans i de la metodologia.Càlcul del cost de la formació.Impartició de la formació.Avaluació de l'activitat formativa.






33

ESTRUCTURACIÓ DELS NUCLIS D’ACTIVITAT – UD 1. La comunicació en l’àmbit de treball

Nuclis d’activitat Activitats Objectius Actituds1. El procès de comunicació. 1. Estudi del procès de

comunicació.Identificar i analitzar els elements del procés de comunicació.Reconèixer els elements perduts i deformats de la informació.Valorar els aspectes subjectius que intervenen en la comunicació.

5. Comunicació empàtica:Cura en l'elaboració i la transmissió de missatges per tal de facilitar-ne la comprensibilitat.Interès per la retroalimentació del procés de comunicació.Reconeixement de la diversitat dels altres per tal d'acceptar l'existència de barreres comunicatives.Capacitat d'escoltar.

2. Anàlisi de la comunicació dins de l’àmbit laboral

Diferenciar els tipus de comunicació verbal i no verbal.Analitzar les diferents maneres d’estructurar-se la informació dins de l'organització de l’empresa.

1. Obertura a l'àmbit professional:Reconeixement de l'existència dels valors culturals de l'empresa i de la seva influència en el comportament humà

2. Control dels fluxos d’informació.

1. Comunicació oral, exposició, interpretació i llenguatge corporal.

Identificar les diferències entre els diversos tipus de comunicació verbal.Elaborar un esquema previ d’una exposició.Exposar un tema en forma oral amb una expressió verbal correcta.Respondre preguntes d’una manera adequada.Identificar els trets específics de la comunicació informal

5. Comunicació empàtica:Cura en l'elaboració i la transmissió de missatges per tal de facilitar-ne la comprensibilitat.Interès per la retroalimentació del procés de comunicació.Reconeixement de la diversitat dels altres per tal d'acceptar l'existència de barreres comunicatives.Capacitat d'escoltar.

2. Interpretació i elaboració de comunicació escrita gràfica.

Diferenciar les parts d’un escrit.Ordenar i elaborar la informació de la comunicació.Redactar les idees de forma clara i concisa.Familiaritzar-se amb les expressions formals.

5. Comunicació empàtica:Cura en l'elaboració i la transmissió de missatges per tal de facilitar-ne la comprensibilitat.Interès per la retroalimentació del procés de comunicació.

3. Interpretació dels documents d’informació habituals en una empresa.

Identificar els documents escrits més habituals: correu electrònic, informe, diagrama, etc.Interpretar el contingut de diferents documents del sistema organitzatiu.

2. Compromís amb les obligacions associades al treball:Rigorositat en l'aplicació del pla de comunicació interna establert.5. Comunicació empàtica:Cura en l'elaboració i la transmissió de missatges per tal de facilitar-ne la comprensibilitat

3. Tècniques de comunicació en l’empresa.

1. Polítiques de comunicació en les empreses del sector.

Familiaritzar-se amb el llenguatge professional de l’especialitat a partir de la simulació de casos.Interpretar diferents situacions professionals.Identificar les polítiques de comunicació aplicades.

2. Compromís amb les obligacions associades al treball:Rigorositat en l'aplicació del pla de comunicació interna establert.8. Participació i cooperació en el treball en equip:Reconeixement que la participació i la cooperació són necessàries per a la consecució dels objectius de l'empresa.

2. Simulació d’un pla de comunicació.

Dissenyar i organitzar accions de comunicació.Dissenyar estratègies de comunicació adients.Controlar les activitats realitzades.

2. Compromís amb les obligacions associades al treball:Rigorositat en l'aplicació del pla de comunicació interna establert.5.Comunicació empàtica:Cura en l’elaboració i la transmissió de missatges per tal de facilitar-ne la comprensibilitat.Interès per la retroalimentació del procés de comunicació.8. Participació i cooperació en el treball en equip:Reconeixement que la participació i la cooperació són necessàries per a la consecució dels objectius de l'empresa.

ESTRUCTURACIÓ DELS NUCLIS D’ACTIVITAT - UD 2. La negociació en el conflicte i en la presa de decisions

Nuclis d’activitat Activitats Objectius Actituds1. Abordament del conflicte des d’una cultura participativa.

1. Posicionament davant del conflicte.

Identificar la naturalesa del conflicte.Interpretar les característiques del conflicte.Analitzar els interessos en joc.Diferenciar entre dades i opinions.

4. Interès per les relacions humanes:Cordialitat a l’hora d’establir relacions amb els altres.Respecte per les persones i la seva llibertat individual dins d’un grup social.Interès pels altres.5. Comunicació empàtica:Interès per la retroalimentació del procés de comunicació.Reconeixement de la diversitat dels altres per tal d'acceptar l'existència de barreres comunicatives.Capacitat d'escoltar.6. Tractament de conflictes:Objectivitat per determinar les responsabilitats de totes les parts que intervenen en un conflicte.Imparcialitat a l'hora d'escoltar els motius de cada una de les parts.

2. Posada en funcionament d’estratègies de negociació.

1. Estudi del procés de la negociació.

Fitxar els objectius principals i secundaris d’una negociació.Identificar diferents estratègies de negociació.Diferenciar tàctica d’estratègia.Analitzar les possibles etapes de la negociació.

5. Comunicació empàtica:Reconeixement de la diversitat dels altres per tal d'acceptar l'existència de barreres comunicatives.6. Tractament de conflictes:Objectivitat per determinar les responsabilitats de totes les parts que intervenen en un conflicte.Imparcialitat a l'hora d'escoltar els motius de cada una de les parts.

3. Presa de decisions a través de la negociació.

1. Estudi de les fases per arribar a concloure un conflicte.

Enquadrar el problema.Aïllar els factors emocionals i racionals del problema.Analitzar les alternatives i les seves possibles conseqüències.Arribar a conclussions a través del consens.Destacar l’interès del grup per sobre de la individualitat.

5. Comunicació empàtica:Interès per la retroalimentació del procés de comunicació.Capacitat d'escoltar.6. Tractament de conflictes:Objectivitat per determinar les responsabilitats de totes les parts que intervenen en un conflicte.Habilitat per escollir l'alternativa de resolució més adient.

35

ESTRUCTURACIÓ DELS NUCLIS D’ACTIVITAT - UD 3. Direcció d’equips de treball

Nuclis d’activitat Activitats Objectius Actituds1. Conducció de grups de treball.

1. El grup com a unitat d’acció.

Valorar la naturalesa social de l’individu.Indicar les interaccions entre l’individu i el grup en la nostra cultura.Identificar les possibilitats potencials del capital humà i la cooperació en l’empresa.Valorar la creativitat com a motor del grup de treball.

1. Obertura a l'àmbit professional:Reconeixement de l'existència dels valors culturals de l'empresa i de la seva influència en el comportament humà.4. Interès per les relacions humanes:Cordialitat a l’hora d’establir relacions amb els altres.Respecte per les persones i la seva llibertat individual dins d'un grup social.Interès pels altres.8. Participació i cooperació en el treball en equip:Col·laboració amb els altres membres de l'organització sempre que calgui.Reconeixement que la participació i la cooperació són necessàries per a la consecució dels objectius de l'empresa.Creació, entre els col·laboradors, de la necessitat i la conveniència del treball en equip

2. El lideratge dins del grup. Identificar les característiques d’un líder en la nostra societat i especialment en l’àmbit laboral.Analitzar la importància de la responsabilitat i el compromís a l’hora de liderar un grup de treball.

5. Comunicació empàtica:Cura en l'elaboració i la transmissió de missatges per tal de facilitar-ne la comprensibilitat.Interès per la retroalimentació del procés de comunicació.Reconeixement de la diversitat dels altres per tal d'acceptar l'existència de barreres comunicatives.Capacitat d'escoltar.7. Reflexió i decisió per escollir un estil de direcció:Argumentació i cura en la forma de comunicar la decisió als subordinats.

3. Estils de comandament. Comparar els diferents estils de comandament i els efectes que se’n deriven.Assenyalar estratègies d’integració dels individus dins del grup de treball.Valorar diferents formes de participació i els efectes que se’n deriven.

2. Compromís amb les obligacions associades al treball:Responsabilitat en l'acció d'integrar nous treballadors al centre de treball.Rigorositat en l'aplicació del pla de comunicació interna establert.7. Reflexió i decisió per escollir un estil de direcció:Reflexió individual per triar l'estil de decisió o de direcció més adequat a la situació.Argumentació i cura en la forma de comunicar la decisió als subordinats.Manteniment del principi ètic en l'aplicació de les decisions preses.

2. Identificació de les dinàmiques dels grups i determinació dels objectius corresponents.

1. Significat i funcionament del grup.

Analitzar els tipus de grups que existeixen en la societat i particularment en el mon laboral.Definir les normes de funcionament d’un conjunt de persones que actuen com una unitat col·lectiva dins d’una organització.Definir les tasques i les responsabilitats per tal de garantir la continuïtat del grup.Valorar positivament la necessitat dels grups en la societat democràtica i avantatges del treball en equip.Prioritzar els interessos del grup davant la individualitat.

2. Compromís amb les obligacions associades al treball:Responsabilitat en l’acció d’integrar nous treballadors al centre de treball.4. Interès per les relacions humanes:Cordialitat a l'hora d'establir relacions amb els altres.Respecte per les persones i per la seva llibertat individual dins d'un grup social.Interès pels altres.8. Participació i cooperació en el treball en equip:Reconeixement que la participació i la cooperació són necessàries per a la consecució dels objectius de l'empresa.

36

Creació, entre els col·laboradors, de la necessitat i la conveniència del treball en equip.

2. Identificació dels condicionaments del grup per part dels seus components.

Interpretar les funcions i els rols dins dels grups.Analitzar l’adequació entre les funcions i els rols dels participants.Analitzar la influència de determinades actituds en el comportament del grup.

5. Comunicació empàtica:Cura en l'elaboració i la transmissió de missatges per tal de facilitar-ne la comprensibilitat.Interès per la retroalimentació del procés de comunicació.Reconeixement de la diversitat dels altres per tal d'acceptar l'existència de barreres comunicatives.Capacitat d'escoltar.8. Participació i cooperació en el treball en equip:Reconeixement que la participació i la cooperació són necessàries per a la consecució dels objectius de l'empresa.Acceptació de les opinions i els judicis d'altres persones, per tal de poder millorar la qualitat de qualsevol aspecte laboral.Creació, entre els col·laboradors, de la necessitat i la conveniència del treball en equip.Foment de l'ús de reunions participatives.

3. Observació de les característiques del grup de treball.

Analitzar els grups de factors que intervenen en el grup de treball.Interpretar la influència de les interaccions dels components en el grup.Seleccionar l’estil de comunicació segons la tipologia dels participants.

8. Participació i cooperació en el treball en equip:Col·laboració amb els altres membres de l'organització sempre que calgui.Reconeixement que la participació i la cooperació són necessàries per a la consecució dels objectius de l'empresa.Desenvolupament de l'esperit crític.Acceptació de les opinions i els judicis d'altres persones, per tal de poder millorar la qualitat de qualsevol aspecte laboral.Creació, entre els col·laboradors, de la necessitat i la conveniència del treball en equip.Foment de l'ús de reunions participatives.

4. Selecció i aplicació de la dinàmica més adient en l’equip de treball.

Reconèixer les tècniques de dinamització de grups més importants.Seleccionar la tècnica de treball segons els requeriments de la situació.

1. Obertura a l'àmbit professional i la seva evolució:Interès pels aspectes econòmics, laborals, socials i del medi ambient en l’aplicació de normes laborals adients, en les propostes de condicions de treball i en la identificació i la comparació de fets econòmics.2. Compromís amb les obligacions associades al treball:Responsabilitat en l’acció d’integrar nous treballadors al centre de treball.Rigorositat en l'aplicació del pla de comunicació interna establert.8. Participació i cooperació en el treball en equip:Reconeixement que la participació i la cooperació són necessàries per a la consecució dels objectius de l'empresa.Creació, entre els col·laboradors, de la necessitat i la conveniència del treball en equip.

5. Simulació de les tècniques de treball en equip.

Planificar i controlar el desenvolupament de la tècnica seleccionada.Distribuir les tasques per al funcionament del grup.Intervenir en el grup, respectant les opinions dels altres i valorant les seves aportacions.Prioritzar el grup davant la individualitat.Seleccionar l’estil de comunicació adient per a cadascun dels participants.Avaluar la simulació.

8. Participació i cooperació en el treball en equip:Col·laboració amb els altres membres de l'organització sempre que calgui.Reconeixement que la participació i la cooperació són necessàries per a la consecució dels objectius de l'empresa.Desenvolupament de l'esperit crític.Acceptació de les opinions i els judicis d'altres persones, per tal de poder millorar la qualitat de qualsevol aspecte laboral.Creació, entre els col·laboradors, de la necessitat i la conveniència del treball en equip.Foment de l'ús de reunions participatives

37

6. Implantació de grups semiautònoms de treball en la producció.

Interpretar les característiques dels grups semiautònoms.Identificar els sectors i les situacions en què tenen la màxima implantació.Analitzar el seu funcionament.Valorar els avantatges i els inconvenients de la seva implantació.

8. Participació i cooperació en el treball en equip:Col·laboració amb els altres membres de l'organització sempre que calgui.Reconeixement que la participació i la cooperació són necessàries per a la consecució dels objectius de l'empresa.Desenvolupament de l'esperit crític.Acceptació de les opinions i els judicis d'altres persones, per tal de poder millorar la qualitat de qualsevol aspecte laboral.Creació, entre els col·laboradors, de la necessitat i la conveniència del treball en equip.Foment de l'ús de reunions participatives.

3. Direcció de reunions. 1. Estructuració de la reunió de treball.

Diferenciar les fases principals de la reunió de treball.Seleccionar el tipus de reunió segons els objectius, els participants, la situació, etc.Planificar les fases de la reunió.Determinar els recursos i la documentació que calguin.Expressar les idees de manera clara i ordenada

8. Participació i cooperació en el treball en equip:Reconeixement que la participació i la cooperació són necessàries per a la consecució dels objectius de l'empresa.Creació, entre els col·laboradors, de la necessitat i la conveniència del treball en equip. Foment de l'ús de reunions participatives.

2. Producció de documents. Expressar en forma escrita les idees correctament.Establir objectius tenint en compte els recursos i les limitacions.Elaborar esquemes i/o guions amb les idees principals i secundàries.Dissenyar i elaborar convocatòries i actes de reunions.

5. Comunicació empàtica:Interès per la retroalimentació del procés de comunicació. Cura en l'elaboració i la transmissió de missatges per tal de facilitar-ne la comprensibilitat.

3. Dinamització i avaluació de la reunió

Aplicar les habilitats socials més comunes.Valorar el consens com un instrument d’avanç.Identificar les possibles coincidències i incompatibilitats entre els participants i actuar en conseqüència. Identificar els rols dels participants i les funcions del dinamitzador de la reunió.Reconèixer les tècniques de dinamització de grups més importants.

5. Comunicació empàtica:Interès per la retroalimentació per tal de rebre la informació en les condicions que permetin fer-ne el tractament ulterior adient.Cura en l'elaboració i la transmissió de missatges per tal de facilitar-ne la comprensibilitat.Reconeixement de la diversitat dels altres per tal d'acceptar l'existència de barreres comunicatives.Capacitat d'escoltar.

38

ESTRUCTURACIÓ DELS NUCLIS D’ACTIVITAT - UD 4. Recursos humans: motivació i formació

Nuclis d’activitat Activitats Objectius Actituds1. Elaboració d’estratègies de motivació en l’empresa.

1. Estudi del procés de motivació.

Identificar les fases i les parts del procés de la motivació en l’àmbit laboral.Reconèixer les principals necessitats personals.Identificar senyals conscients i inconscients de la motivació en la conducta dels individus.

1. Obertura a l'àmbit professional:Reconeixement de l'existència dels valors culturals de l'empresa i de la seva influència en el comportament humà.

2. Identificació dels factors motivadors en l’àmbit laboral.

Interpretar les diferents teories de la motivació en el treball.Analitzar les teories motivacionals mitjançant la comparació entre elles.Seleccionar i agrupar els principals factors motivacionals.Valorar les possibilitats d’aplicació de les teories de la motivació en diferents ambients de treball.


3. Anàlisi de les tècniques motivacionals.

Identificar les tècniques que faciliten l’augment de la motivació.Identificar les tècniques que potencien les capacitats personals.Analitzar les tècniques per recompensar l’assoliment dels objectius.Relacionar les tècniques motivacionals amb les necessitats humanes i empresarials.

1. Obertura a l'àmbit professional:Reconeixement de l'existència dels valors culturals de l'empresa i de la seva influència en el comportament humà.2. Compromís amb les obligacions associades al treball:Responsabilitat en l’acció d’integrar nous treballadors al centre de treball. Rigorositat en l'aplicació del pla de comunicació interna establert.8. Participació i cooperació en el treball en equip:Col·laboració amb els altres membres de l'organització sempre que calgui.Reconeixement que la participació i la cooperació són necessàries per a la consecució dels objectius de l'empresa.Desenvolupament de l'esperit crític.Acceptació de les opinions i els judicis d'altres persones, per tal de poder millorar la qualitat de qualsevol aspecte laboral.Creació, entre els col·laboradors, de la necessitat i la conveniència del treball en equip.Foment de l'ús de reunions participatives.

4. Avaluació dels llocs de treball i dinamització de grups segons el pla d’organització.

Interpretar l’adequació entre les competències professionals i el perfil del lloc de treball. Reconèixer els components del perfil professional.Analitzar els diferents sistemes de remuneració.Reconèixer els mètodes per diagnosticar la motivació.Interpretar dades estadístiques representatives de les manifestacions motivacionals.Prioritzar el grup davant la individualitat.Interpretar el pla d’organització intern.

1. Obertura a l'àmbit professional:Reconeixement de l'existència dels valors culturals de l'empresa i de la seva influència en el comportament humà.2. Compromís amb les obligacions associades al treball:Rigorositat en l'aplicació del pla de comunicació interna establert.4. Interès per les relacions humanes:Cordialitat a l'hora d'establir relacions amb els altres.Respecte per les persones i la seva llibertat individual dins d'un grup social.Interès pels altres.5. Comunicació empàtica:Interès per la retroalimentació del procés de comunicació.Interès per rebre la informació en les condicions que permetin fer-ne el tractament ulterior adient.8. Participació i cooperació en el treball en equip:Reconeixement que la participació i la cooperació són necessàries per a la consecució dels objectius de l'empresa.

2. Disseny d’un pla de formació en l’empresa.

1. Metodologia d’implantació d’un pla de formació.

Definir la política de formació a partir de les necessitats formatives.Identificar les fases d’implantacio d’un pla de formacióDefinir els objectius i les limitacions del pla de formació.


39

Analitzar la relació entre cost i benefici d’una activitat formativa. 2. Compromís amb les obligacions associades al treball:Responsabilitat en l’acció d’integrar nous treballadors al centre de treball.4. Interès per les relacions humanes:Respecte per les persones i la seva llibertat individual dins d'un grup social.Interès pels altres.5. Comunicació empàtica:Interès per la retroalimentació del procés de comunicació.8. Participació i cooperació en el treball en equip:Reconeixement que la participació i la cooperació són necessàries per a la consecució dels objectius de l'empresa.Desenvolupament de l’esperit crític.Acceptació de les opinions i judicis d’altres persones per tal de poder millorar la qualitat de qualsevol aspecte laboral.

2. Seguiment i avaluació del pla de formació.

Interpretar la planificació de l’activitat formativa, els continguts i els materials que es fan servir, els recursos humans que hi intervenen i les despeses derivades, a partir de fitxes d’accions formatives simulades.Analitzar els problemes d’implantació d’un pla de formació i les possibles solucions.Interpretar informació i documents relatius a recursos humans.

.

3. Direcció de recursos humans:Aplicació dels mecanismes necessaris per tal de realitzar una delegació eficaç.5. Comunicació empàtica:Interès per la retroalimentació del procés de comunicació.8. Participació i cooperació en el treball en equip:Reconeixement que la participació i la cooperació són necessàries per a la consecució dels objectius de l'empresa.Desenvolupament de l’esperit crític.

40

2. MODEL DE PRESENTACIÓ D’UNA UNITAT DIDÀCTICA

Introducció

El model següent de presentació d’una unitat didàctica comprèn la informació que la caracteritza.

En aquest punt es realitza una recopilació d’informació de cada apartat: crèdit de referència, durada, objectius terminals, continguts i nuclis d’activitat. A més, s’hi planteja un nou tema anomenat articulació de la proposta d’unitat didàctica.

L’articulació és l’element de l’estratègia metodològica que defineix les fases o la seqüència que s’ha de seguir al llarg del procés d’ensenyament-aprenentatge de la unitat didàctica. Hi ha tres fases diferents:

La situació inicial, que comprèn la presentació dels nuclis d’aprenentatge. Es tracta d’oferir els aspectes més rellevants del contingut, els elements més motivadors, en connexió amb la realitat i amb els coneixements adquirits prèviament.

La situació intermèdia d’ampliació i diferenciació de la temàtica de què s’ha de tractar.

La situació final, que inclou la valoració i l’avaluació del procés, la consecució dels objectius i l’anunci del nou procés que s’ha d’emprendre.

Crèdit: Relacions en l’àmbit de treball.

Unitat didàctica 3: Direcció d’equips de treball

Durada de la unitat didàctica: 23 hores.

Objectius terminals de la unitat didàctica

Prendre decisions, a partir dels objectius de l'empresa o del grup, tenint en compte els condicionaments tècnics i humans que hi concorren i les opinions personals.

Liderar un equip de treball d'acord amb l'estil de direcció més adequat a les característiques situacionals.

Valorar el comportament individual de les persones a partir dels sistemes de supervisió i control.

41

Aplicar el procés d'integració de nous treballadors en l'equip de treball d’acord amb la informació que se li dóna de l'empresa, la coneixença dels companys, el lloc de treball, les tasques que cal fer, els mètodes de treball i el funcionament de l'empresa.

Conduir les reunions de treball segons els objectius que cal assolir i l'aplicació de les tècniques de dinamització i funcionament de grups.

Distingir les característiques de funcionament d'un grup de treball i els factors organitzatius i de comunicació.

Continguts de fets, conceptes i sistemes conceptuals

Presa de decisions:


Lideratge:


Direcció de grups:


Direcció de reunions:


42


Producció de textos:


Procés de comunicació:


Negociació:


Presa de decisions:


Conducció de grups de treball:

Interpretació de les dinàmiques internes i externes del grup.Determinació dels objectius dels grups.Tria de l'estil de lideratge.Identificació de les pautes de conducta que han d'adoptar els participants.Dinamització i control de grups.

Direcció de reunions:


43


Obertura a l'àmbit professional:

Reconeixement de l'existència dels valors culturals de l'empresa i de la seva influència en el comportament humà.

Compromís amb les obligacions associades al treball:

Acollida positiva de noves persones en el treball.Rigorositat en l'aplicació del pla de comunicació interna establert.

Interès per les relacions humanes:

Cordialitat a l'hora d'establir relacions amb els altres.Respecte per les persones i per la seva llibertat individual dins d'un grup social.Interès pels altres.

Comunicació empàtica:

Interès per rebre la informació en les condicions que permetin fer-ne el tractament ulterior adient.Cura en l'elaboració i la transmissió de missatges per tal de facilitar-ne la comprensibilitat.Interès per la retroalimentació del procés de comunicació.Reconeixement de la diversitat dels altres per tal d'acceptar l'existència de barreres comunicatives.Capacitat d'escoltar.

Reflexió i decisió per a escollir un estil de direcció:

Reflexió individual per a triar l'estil de decisió o de direcció més adequat a la situació.Argumentació i cura en la forma de comunicar la decisió als subordinats.Manteniment del principi ètic en l'aplicació de les decisions preses.

Participació i cooperació en el treball en equip:

Col·laboració amb els altres membres de l'organització sempre que calgui.Reconeixement que la participació i la cooperació són necessàries per a la consecució dels objectius de l'empresa.Desenvolupament de l'esperit crític.Acceptació de les opinions i els judicis d'altres persones, per tal de poder millorar la qualitat de qualsevol aspecte laboral.

44

Creació, entre els col·laboradors, de la necessitat i la conveniència del treball en equip.Foment de l'ús de reunions participatives.

Nuclis d’activitat

NA 1. Conducció de grups de treball.NA 2. Identificació de les dinàmiques dels grups i determinació dels objectius corresponents.NA 3. Direcció de reunions.

Articulació de la proposta

a) Situació inicial:

Actualment, la cultura social democràtica i una bona formació dels treballadors fan del capital humà un element decisiu a l’empresa. Els quadres participen activament en la política comunicacional de l’organització per portar endavant els nous valors, projectes i estils de gestió. Les funcions de supervisió i control esdevenen ara treball responsable. Els operaris, dins d’un procés productiu, han d’estar capacitats per identificar i resoldre problemes, actuant col·lectivament. Així, doncs, les dinàmiques de treball en grup i les reunions de treball en particular constitueixen unes aptituds indispensables en el currículum de qualsevol treballador, sobretot industrial.

Tot plegat, la unitat didàctica 3 d’equips de treball comprèn objectius generals de comunicació, objectius de dinàmiques de grups i objectius de reunions de treball.

Al final d'aquesta fase l'alumnat ha de poder respondre les qüestions següents:

Què hi aprendré?Per a què serveix allò que aprendré?Amb quins dels meus coneixements connecta aquest nou aprenentatge?Què és el que he de saber al final del procés?

b) Situació intermèdia:

En aquesta fase s’han de desenvolupar les activitats d'ensenyament-aprenentatge relacionades amb els nuclis d’activitats definits, seguint les fitxes d'activitat.

45

c) Situació final:

Inclou la valoració i l’avaluació del procés, i la consecució dels objectius terminals propis de la UD. Això es farà a partir dels criteris d'avaluació de cadascuna de les activitats dels diversos nuclis i/o d'una activitat que globalitzi, si és possible, tots els objectius terminals.

46

3. FITXA D'ACTIVITAT

3.1. Identificador de la fitxa: RAT/UD3/NA3/A1

3.2. Definició de l'activitat

Estructuració de la reunió de treball.

Objectius que ha d’assolir l’alumnat:

Identificar les fases principals de la reunió de treball. Seleccionar el tipus de reunió segons els objectius, els participants i la

situació. Planificar les fases de la reunió. Determinar els recursos i la documentació necessaris. Expressar les idees d’una manera clara i ordenada.

3.3. Organitzadors previs

Valoració de la importància de l’equip de treball sobre la individualitat en el món laboral.

Organització de la informació i les idees en l’expressió escrita. Interès per la materialització d’una idea i la seducció dels altres.

3.4. Continguts que s’han de desenvolupar

Fets, conceptes i sistemes conceptuals:


8.1. Tipus de reunions:

8.1.1. Reunions d’exposició, de discussió, de provocació, de recollida d’informació, de debat, etc.8.1.2. Fases de preparació, elaboració de la documentació, dinamització i avaluació.

8.2. Paper del moderador:

8.2.1. Actituds i estratègies més convenients d’acord amb el tema i la tipologia dels participants.

8.3. Participació:

8.3.1. Tipologia dels participants. Criteris d’actuació.8.3.2. Estils de participació més singulars i ubicació correcta dels assistents.

47

8.3.3. Dinàmiques grupals segons les tipologies dels participants.

8.4. Preparació i recursos de suport:

8.4.1. Diferents possibilitats de disposició de l’espai.8.4.2. Factors ambientals de confort.8.4.3. Material escrit complementari per als participants i el dinamitzador.8.4.4. Mitjans auxiliars audiovisuals i diversos, bolígrafs, paper, aigua, etc.

Procediments:


1.1. Organització de la informació i de les idees.1.2. Recollida d'informació complementària.1.3. Confecció de taules de planificació.


2.1. Selecció de l'estratègia de relació i de l'estil de comunicació.


7.1. Fixació d'objectius.7.2. Organització del material tècnic i de suport.

Actituds:

6. Participació i cooperació en el treball en equip:

Reconeixement que la participació i la cooperació són necessàries per a la consecució dels objectius de l'empresa.Creació, entre els col·laboradors, de la necessitat i la conveniència del treball en equipFoment de l'ús de reunions participatives.

3.5. Desenvolupament de l'activitat

P (Activitats centrades en el professor.)G (Activitats del grup-classe.)g (Activitats en petit grup, dues persones.)t (Àrea/aula teòrica.)p (Àrea/aula pràctica.)

1. (P) Presentació de la reunió de treball com a eina de comunicació.

48

2. (P) Presentació de la reunió de treball com a superació de les limitacions de les individualitats.3. (P) Exposició del procés sencer d’una reunió de treball.4. (G) Identificació de possibles temes d’interès del grup-classe que puguin ser objecte d’una reunió.5. (P) Organització del grup classe en equips de treball de dos alumnes.6. (g) Selecció del tema motiu de la reunió, pensant en els interessos dels companys. 7. (g) Elaborar, a grans trets, un guió de la reunió per al tema seleccionat, que es farà més endavant, exposant les idees principals de manera clara i ordenada.8. (P) Desenvolupar els apartats de la fase de preparació de la reunió perquè els grups els associïn al tema seleccionat.9. (P) Reorientar els grups que tinguin problemes i reorganitzar la seva composició si escau.10. (P) Fitxar els temes i la planificació de les reunions del grups, amb l’ajuda d’un quadre de referència a la pissarra.11. (g) Redacció dels apartats de la fase de preparació de la reunió i els recursos de suport necessaris.12. (G) Síntesi i formulació de conclusions.13. (g) Avaluació: Presentació de la primera part del treball: preparació de la reunió, segons les pautes donades a classe en l’apartat 8.

3.6. Recursos

Una disposició de l’aula que permeti treballar en equips petits. Transparències amb les pautes per preparar la reunió, o bé amb l’ajuda

de la pissarra.

3.7. Avaluació

Criteris d'avaluació d’acord amb el procés i el resultat que se n’espera:

Ha analitzat i ha trobat un tema de reunió adient.Ha ordenat les idees jeràrquicament i d’una manera concreta.Ha estat capaç de determinar l’objectiu de la reunió.Ha mostrat capacitat per avançar-se a les situacions.Ha planificat correctament les diferents fases del procés de la reunió de treball.Ha analitzat el possible desenvolupament de la reunió d’acord amb la tipologia dels participants.Ha dissenyat l’estratègia més convenient.Ha elaborat la llista amb els recursos materials necessaris i disponibles per a la reunió.

Criteris d'avaluació respecte a la conducta esperada:

49

Ha establert relacions cordials amb els altres a fi de seleccionar el tema de la reunió.Ha estat receptiu quant a la retroalimentació del procés de comunicació.Ha treballat amb el reconeixement que la participació i la cooperació són necessàries per aconseguir qualsevol objectiu dins d’un grup de treball.Ha assumit la conveniència de portar a terme reunions participatives.Ha assolit el compromís de la preparació de la reunió.Ha treballat tot superant les individualitats en benefici del resultat del treball en equip.Ha proposat millores en l’organització de la reunió per afavorir el treball en equip.

3.8. Temps de realització: 10 hores.

3.2.3. Adaptació dels continguts del crèdit al cicle formatiu

Introducció

Classificant els cicles formatius pels sectors productius on se situen, podem subratllar algunes de les relacions més significatives amb les unitats didàctiques del crèdit de RAT.

En el sector primari abunden experiències d’autoocupació i cooperatives de treball associat. Molt sovint en les primeres, les persones s’han d’ocupar de la gestió i la comercialització dels seus propis productes i en les segones, han d’integrar-se activament en grups de treball, enfrontar els conflictes, per arribar a la cohesió necessària del grup humà, base de l’experiència. La comunicació, el conflicte i la negociació, la presa de decisions i la direcció d’equips de treball, són unitats didàctiques del crèdit de Relacions de l’àmbit de treball (RAT) que, convenientment adaptades, contribueixen a la formació en aquestes activitats, una de les dues mancances més importants d’aquests tipus d’empreses, juntament amb el finançament.

Pel que fa a la indústria, d’acord amb la seva preparació tècnica, els titulats en cicles formatius de grau superior poden aspirar a ser figures clau en la política de comunicació de l’empresa. En el cas que tinguin responsabilitats sobre equips de treball, han de transmetre informació entre la direcció i els treballadors. La comunicació en l’àmbit professional i la identificació amb el pla organitzatiu de l’empresa, constitueixen continguts necessaris en el perfil d’aquest nivell.En aquest mateix sector, també hi poden treballar en grups semiautònoms i segons la metodologia dels cercles de qualitat. Hi cobren especial importància objectius de dinàmiques de grup i reunions de treball, inclosos, tots dos, dins la unitat didàctica “Equips de treball”.

50

També, les funcions de supervisió i control s’estan substituint, cada vegada més, pel treball responsable. La motivació, el compromís amb els acords, la correcta interpretació de les polítiques d’organització, resulten imprescindibles per portar a terme qualsevol pla de treball. Tot plegat, continguts de la unitat didàctica “Recursos humans”.

Pel que fa als serveis, es defineixen en funció de la relació interpersonal que provoquen. En aquest cas, a la suposada relació amb la tecnologia i la identificació amb l’empresa, s’han d’afegir les relacions estables i eficients entre individus: l’empatia, l'expressió oral, la capacitat de negociar, etc., esdevenen continguts directament relacionats amb la unitat “La comunicació en l’àmbit professional.

Com a treballadors per compte aliè en qualsevol sector productiu, han de saber enfrontar-se als conflictes laborals des de la perspectiva de la negociació.

Per altra banda, a l’hora de fer les programacions dels continguts esmentats, s’han de tenir en compte les relacions entre RAT i d’altres continguts del mateix cicle, com ara organització industrial, qualitat, comerç, empreses d’economia social, dret laboral. Per això, seria convenient que tots aquests crèdits s’imparteixin simultàniament o en el mateix curs.

Adequació

Els crèdits transversals de l’Àrea FOL, juntament amb la resta de crèdits d’un cicle formatiu de grau mitjà o superior, han de donar resposta de manera conjunta als requeriments del perfil professional definit al currículum del cicle.

Això comporta la necessitat de coordinar el desenvolupament de l’activitat docent a partir dels dos àmbits des dels quals s’enfoca l’aprenentatge de l’alumnat (la Família professional i l’Àrea FOL) i, concretament pel que pertoca a l’Àrea FOL, contextualitzar els crèdits en cada cas.

A continuació es desenvolupen alguns aspectes d’aquesta contextualització per al crèdit de Relacions en l’àmbit de treball (RAT).

1. Adequació al sector i a l’entorn sociolaboral del cicle

Les relacions professionals i de grup i les estructures empresarials varien i tenen característiques específiques en cada sector productiu i en l’entorn sociolaboral en què es desenvolupa el cicle, d’acord amb les diverses activitats que s’hi desenvolupen.És per això que quan s’imparteix el crèdit de RAT en un cicle formatiu aquests aspectes s’han d’adequar en funció del sector i les empreses que

51

ofereixen la majoria dels llocs de treballs identificats en el perfil professional del cicle.Aquesta adequació pot consistir a contextualitzar les dades i les diferents tècniques que s’utilitzen en cada sector, o bé a centrar l’atenció i dedicar més temps a determinades situacions específiques del sector o del cicle, tenint present que moltes vegades el perfil professional del cicle reconeix professions i llocs de treball situats en diversos sectors o àmbits empresarials.Per dur a terme aquesta adaptació acuradament, el professorat del crèdit de RAT haurà de conèixer les característiques específiques del sector i de les empreses, i, d’acord amb la resta de professorat del cicle, arribar a:

Analitzar el sector i l’entorn sociolaboral. Identificar els continguts del crèdit que són específics o més rellevants

per al sector. Programar d’una manera específica aquests continguts.

Al quadre següent s’identifiquen per a cada unitat didàctica del crèdit alguns dels aspectes més significatius que s’haurien d’adequar, seguint els criteris expressats anteriorment.L’adequació es pot fer de dues maneres: contextualitzant els continguts del crèdit que hi ha dins el currículum al sector del cicle i emfasitzant i remarcant aquells continguts del currículum que tenen més importància al sector del cicle.El currículum s’ha d’impartir sencer i, per tant, el fet que un contingut no aparegui en un quadre no significa que es deixarà de fer, sinó que es desenvoluparà normalment, sense contextualitzar-lo ni emfasitzar-lo.

52

Crèdit: RELACIONS EN L’ÀMBIT DE TREBALL

UNITAT DIDÀCTICA ContextualitzarCentrar l’atenció i dedicar més temps a:

d’acord amb el sector SECTOR PRIMARI SECTOR INDUSTRIAL I CONSTRUCCIÓ

SECTOR SERVEIS

1. LA COMUNICACIÓ EN L’ÀMBIT LABORAL

El procés de comunicació. El control dels fluxos d’informació.

Tècniques de comunicació professional.

Comunicació personal: empatia, expressió oral.

2. LA NEGOCIACIÓ EN EL CONFLICTE I LA PRESA DE DECISIONS

Estratègies de negociació. Identificació amb el pla organitzatiu de l’empresa.

Tractament dels conflictes.

Capacitat de negociació. La presa de decisions.

3. DIRECCIÓ D’EQUIPS DE TREBALL

Lideratge i conducció de grups de treball.

Dinàmiques de grup. Grups semiautònoms. Cercles de qualitat. Desenvolupament de

reunions de treball.4. RECURSOS HUMANS: MOTIVACIÓ I FORMACIÓ

Factors de motivació. Compromís amb els acords. Polítiques organitzatives.

53

2. Adequació a l’entorn curricular del crèdit

També s’ha de tenir present l’entorn curricular del crèdit de Relacions en l’àmbit de treball, ja que hi ha capacitats i continguts que poden tenir aspectes coincidents amb alguns crèdits del cicle en què es desenvolupa el crèdit, relacionat especialment amb:

Organització d’empresa (estructures, organigrames, tipus, etc.). Recursos humans (negociació, comunicació, formació de personal, reunions

d’equips, planificació de treballs, etc.).

Aquesta situació pot provocar, si no es prenen les mesures oportunes, que l’alumnat es trobi amb objectius i continguts repetits i desenvolupats d’una manera desordenada. El professorat del crèdit de RAT haurà de coordinar-se amb els professors que imparteixen la resta de crèdits del cicle, la qual cosa implica treballar conjuntament, a fi de:

a) Identificar objectius i continguts propers i, fins i tot, coincidents.

b) Determinar els aspectes de què es tractarà des de cadascun dels crèdits implicats.

c) Programar els crèdits d’una manera coherent i ordenada.

La coincidència d’objectius i continguts és important, sobretot amb els cicles formatius de les famílies professionals d’Administració i de Comerç i màrqueting, amb els quals la coordinació haurà de ser especialment estricta.

En els quadres annexos trobareu els cicles i crèdits que tenen continguts d’aquest tipus.

54

Els cicles formatius de grau superior que imparteixen crèdits amb continguts de gestió empresarial, a banda de les famílies professionals d’Administració i Comerç i màrqueting, són:

NOM DEL CRÈDIT NOM DEL CICLE

Organització i gestió d’una petita empresa d’activitats de temps lliure i socioeducatives.

Animació d’activitats físiques i esportives.

Projecte empresarial. Administració i finances.Organització i gestió d’una empresa agrària. Gestió i organització d’empreses agropecuàries.Organització i gestió d'una empresa agrària. Gestió i organització dels recursos naturals i paisatgístics.Administració d'establiments de restauració. Restauració.Organització i gestió d'una petita empresa d'activitats de temps lliure i socioeducatives.

Animació turística.

Gestió, administració i promoció de produccions audiovisuals, radiofòniques i d'espectacles.

Producció d’audiovisuals, ràdio i espectacles.

Dret marítim, legislació pesquera i administració. Navegació, pesca i transport marítim.Organització, administració i gestió d'una unitat/gabinet de pròtesis dentals.

Pròtesis dentals.

Administració i gestió d'una unitat/gabinet d'ortoprotèsica. Ortesis i pròtesis.Administració, gestió i comercialització d'un establiment/taller d'òptica. Òptica i protèsica ocular.Organització i gestió d'una petita empresa d'activitats de temps lliure i socioeducatives.

Animació sociocultural.

55

Els cicles formatius de grau superior de les famílies professionals d’Administració i de Comerç i màrqueting són:

NOM DEL CICLE FAMÍLIA PROFESSIONAL

Secretariat. ADMINISTRACIÓAdministració i finances. ADMINISTRACIÓGestió comercial i màrqueting. COMERÇ I MÀRQUETINGServeis al consumidor. COMERÇ I MÀRQUETINGComerç internacional. COMERÇ I MÀRQUETINGGestió del transport. COMERÇ I MÀRQUETING

56

Els cicles formatius de grau superior que imparteixen crèdits amb continguts de qualitat són:

NOM DELCRÈDIT NOM DELCICLE

Gestió de la qualitat en les indústries d'arts gràfiques. Disseny i producció editorial.Gestió de la qualitat en les indústries d'arts gràfiques. Producció en indústries d’arts gràfiques.Qualitat. Sistemes de regulació i control automàtics.Qualitat. Desenvolupament de productes electrònics.Qualitat. Instal·lacions electrotècniques.Qualitat. Sistemes de telecomunicació i informàtics.Gestió de la qualitat en indústries de la fusta i el moble. Desenvolupament de productes en fusteria i moble.Gestió de la qualitat en indústries de la fusta i el moble. Producció de fusta i moble.Qualitat en el manteniment i muntatge d'equips i instal·lacions. Manteniment d’equips industrials.Gestió de la qualitat. Indústria alimentària.Gestió de qualitat de processament i tractament fotogràfic i cinematogràfic.

Imatge

Gestió de la qualitat en construccions metàl·liques. Construccions metàl·liques.Gestió de qualitat en el disseny. Desenvolupament de projectes mecànics.Control de qualitat en fabricació mecànica. Producció per mecanització.Control de qualitat en fabricació mecànica. Producció per fosa i pulverimetal·lúrgia.Gestió i control de qualitat. Indústries de procés químic.Tècniques analítiques aplicades al control de qualitat. Indústries de procés químic.Gestió i control de qualitat en la indústria paperera. Indústries de procés de pasta i paper.Tècniques analítiques aplicades al control de qualitat pasteropaperer. Indústries de procés de pasta i paper.La gestió de la qualitat en la fabricació de productes farmacèutics i afins.

Fabricació de productes farmacèutics i afins.

Organització i gestió de la qualitat en el laboratori. Anàlisi i control.Control de qualitat de productes i els seus requeriments. Anàlisi i control.

57

Control de qualitat en transformació de plàstics i cautxús. Plàstics i cautxú.Qualitat en el manteniment i muntatge d'equips i instal·lacions. Manteniment i muntatge d’instal·lacions d’edifici i procés.Gestió de qualitat en el disseny. Desenvolupament de projectes d’instal·lacions de fluids, tèrmiques i

de manutenció.Gestió de la qualitat en la producció tèxtil. Processos tèxtils de filatura i teixidura de calada.Matèries, productes i assaigs de qualitat tèxtil. Processos tèxtils de filatura i teixidura de calada.Gestió de la qualitat en la producció tèxtil. Processos tèxtils de teixidura de punt.Matèries, productes i assaigs de qualitat tèxtil. Processos tèxtils de teixidura de punt.Gestió de la qualitat en la producció tèxtil. Processos d’ennobliment tèxtil.Matèries, productes i assajos de qualitat tèxtil. Processos d’ennobliment tèxtil.Gestió de la qualitat en la confecció. Processos de confecció industrial.Matèries, productes i assajos de qualitat tèxtil. Processos de confecció industrial.Estudi i qualitat de les pells. Processos de confecció industrial.Gestió de la qualitat en la confecció. Patronatge.Matèries, productes i assajos de qualitat tèxtil. Patronatge.Estudi i qualitat de les pells. Patronatge.Gestió de la qualitat en la producció d'adobs. AdobsEstudi i qualitat de les pells. AdobsGestió de qualitat en indústries del vidre. Fabricació i transformació de productes de vidre.Gestió de qualitat en indústries ceràmiques. Desenvolupament i fabricació de productes ceràmics.Qualitat. Equips i instal·lacions electrotècniques.Qualitat. Equips electrònics de consum.Qualitat en construccions metàl·liques. Soldadura i caldereria.Qualitat. Operacions de transformació de plàstics i cautxú.Qualitat en el muntatge i procés. Instal·lació i manteniment electromecànic de maquinària i conducció

de línies.

58

Els cicles formatius de grau superior que imparteixen crèdits amb continguts d’organització d’empresa són:

NOM DEL CRÈDIT NOM DEL CICLE

Organització i gestió d’una petita empresa d’activitats de temps lliure i socioeducatives.

Animació d’activitats físiques i esportives.

Organització del servei i treballs de secretariat. SecretariatOrganització i gestió d’una empresa agrària. Gestió i organització d’empreses agropecuàries.Gestió i organització de la producció de plantes. Gestió i organització d’empreses agropecuàries.Organització i gestió d'una empresa agrària. Gestió i organització dels recursos naturals i paisatgístics.Gestió i organització de la producció de plantes. Gestió i organització dels recursos naturals i paisatgístics.Organització de la producció editorial. Disseny i producció editorial.Organització de la producció gràfica. Disseny i producció editorial.Organització de la producció gràfica. Producció en indústries d’arts gràfiques.Legislació i organització del manteniment. Manteniment aeromecànic.Legislació i organització del manteniment. Manteniment d’aviònica.Organització de sistemes d’informació de consum. Serveis al consumidorOrganització del servei de transport terrestre. Gestió del transportOrganització de la producció en indústries de la fusta i el moble. Producció de fusta i moble.Organització i control en agències de viatges. Agències de viatges.Organització i control de l'allotjament. Allotjament.Organització i gestió d'una petita empresa d'activitats de temps lliure i socioeducatives.

Animació turística

Organització i control d'una unitat de producció. Indústria alimentària.Organització de la producció fotogràfica. Imatge.Organització de la producció audiovisual. Imatge.Organització de la captació i gravació de so en audiovisuals. So.Organització de produccions radiofòniques. So.

59

Organització del procés productiu aqüícola. Producció aqüícola.Organització i gestió en indústries de processos. Indústries de procés químic.Organització i gestió en indústries de processos. Indústries de procés de pasta i paper.Organització i gestió en indústries de processos. Fabricació de productes farmacèutics i afins.Organització i gestió de la qualitat en el laboratori. Anàlisi i control.Organització i gestió de la protecció ambiental. Química ambiental.Organització i control del procés de producció. Plàstics i cautxú.Organització i gestió de l’àrea de treball assignada en la unitat/gabinet de dietètica.

Dietètica.

Organització i gestió de l'àrea de treball assignada en la unitat/gabinet d'higiene bucodental.

Higiene bucodental.

Organització i gestió de l’àrea de treball assignada en la unitat/gabinet d’anatomia patològica i citològica.

Anatomia patològica i citologia.

Organització i gestió de l'àrea de treball assignada en la unitat/gabinet de laboratori de diagnòstic.

Laboratori de diagnòstic clínic.

Organització i gestió de la unitat de salut ambiental. Salut ambiental.Organització, administració i gestió d'una unitat/gabinet de pròtesis dentals. Pròtesis dentals.Organització d’arxius clínics. Documentació sanitària.Organització i gestió de l'àrea de treball assignada en la unitat/gabinet de radioteràpia.

Radioteràpia.

Organització i gestió de l'àrea de treball assignada en la unitat/gabinet d'imatge per al diagnòstic.

Imatge per al diagnòstic.

Organització i gestió d'una petita empresa d'activitats de temps lliure i socioeducatives.

Animació sociocultural.

L'educació infantil: característiques, planificació i organització. Educació infantil.Organització de la producció tèxtil. Processos tèxtils de filatura i teixidura de calada.Organització de la producció tèxtil. Processos tèxtils de teixidura de punt.Organització de la producció tèxtil. Processos d’ennobliment tèxtil.Organització de la confecció. Processos de confecció industrial.

60

Organització de la confecció. Patronatge.Organització de l'adobament de pells. AdobsOrganització de la producció en indústries del vidre. Fabricació i transformació de productes de vidre.Organització de la producció en indústries ceràmiques. Desenvolupament i fabricació de productes ceràmics.

61

3.3. Projecte curricular

El Projecte curricular del centre educatiu (PCC) inclou totes aquelles decisions que pren el centre educatiu sobre com i quan organitzar les seqüències d'ensenyament per a cada etapa o cicle. L'organització i la contextualització de la formació professional (FP) i, d’una manera particular, l'organització, la contextualització i el desenvolupament curricular de cada cicle formatiu (CF), és un apartat més del PCC.

Orientacions per elaborar la contribució del CF al PCC

L’equip de professors assignat al CF elabora la proposta d'organització i desenvolupament curricular i la presenta d’una manera conjunta al claustre de professors per a la seva aprovació i incorporació al PCC.

La part del PCC que correspon a cada CF ha de ser la concreció particular del que proposa l'administració educativa; per tant, ha de recollir amb vivacitat i dinamisme les particularitats del centre i la concreció de la formació en el context escolar.

1. Informació de partida

El disseny curricular i les orientacions didacticoorganitzatives lliurades per l'administració educativa.

Els principis i les finalitats educatives aprovades per a tot el centre educatiu.

Les característiques de l'àmbit socioeconòmic.

2. Resultats que cal obtenir

El PCC ha d'incloure:

L'adequació de continguts, objectius, activitats i metodologies d’acord amb les necessitats de l'àmbit socioeconòmic i les característiques socials i/o les expectatives de l'alumnat.

La justificació dels criteris d'assignació de les hores a disposició del centre. L'organització de l'espai i dels recursos didàctics i tecnològics, la distribució

temporal dels crèdits i la formació en centres de treball. Les decisions de com ensenyar i com avaluar atenent-hi les capacitats clau i les

competències especificades en el perfil professional de cada títol. L'itinerari formatiu ajustat a cada cicle formatiu.

62

3. Procés d'elaboració del PCC

Els aspectes que s'han de treballar per contextualitzar i adaptar el currículum al context del centre educatiu són:

Anàlisi del context socioeconòmic relacionat amb el CF i del tipus d'alumnat que s’ha de formar.

Desenvolupament del CF i adaptació a la realitat concreta.

Coordinació dels recursos humans i materials que intervenen en el CF.

L'anàlisi del context socioeconòmic amb relació al títol professional

El teixit econòmic i social i els agents socials tenen una vinculació directa amb l’FP. En primer lloc perquè una part de la formació s'ha de desenvolupar en un centre de treball, i en segon lloc, perquè s'ha de procurar la inserció de l'alumnat. Per tant, s'ha de respondre d’una manera global a les capacitats personals i professionals que es demanen en l'àmbit econòmic i social del centre educatiu.

L'anàlisi es pot centrar en:

Enumeració de les empreses i les organitzacions que ocupen professionals relacionats amb el títol professional.

Recerca de les dades d'ocupació. Estudi del perfil que es demana en les ofertes de treball i dels aspectes de

formació que han d’haver assolit.

Desenvolupament curricular i adaptació del cicle formatiu

Qüestions curriculars que s'han de concretar per a cada cicle formatiu: què, com i quan ensenyar i què, com i quan avaluar.

a) Contextualització del perfil i el camp professional del cicle formatiu

Què s'ha de fer?

Determinar les funcions, els processos i les tasques que són prioritàries o significatives d’acord amb la tipologia d'empreses i/o organitzacions, i les característiques dels llocs de treball de la zona d'influència en què es desenvoluparà la formació en centres de treball.

63

Concretar el camp professional real; sectors, subsectors i tipologia d'empreses i organitzacions on té incidència el CF.

b) Aplicació de les hores a disposició del centre del cicle formatiu

Què s'ha de fer?

Justificar el criteri al qual s’opta per tal d’intensificar l'adaptació de la formació a l'àmbit socioeconòmic i/o assegurar els coneixements professionals bàsics.

c) Seqüència, temporització i organització dels continguts i els crèdits

Què s'ha de fer?

Concretar el currículum de les hores de lliure disposició a partir dels continguts extrets d'altres cicles formatius o incorporats de nou.

Establir els punts de coordinació dels continguts i la seqüència corresponent de relació i interdependència.

Organitzar la distribució dels crèdits, respectant-hi la tipologia de professorat i la seqüència lògica d'ensenyament.

Fer la seqüència dels continguts de cada crèdit.

Concretar el tipus de projecte o crèdit de síntesi adequat a l'àmbit socioeconòmic.

d) Organització de la formació en centres de treball

Què s'ha de fer?

Determinar els criteris interns per elaborar el pla de formació en centres de treball.

Establir l'organització de la formació en centres de treball quant al moment, la coordinació i el seguiment.

e) Aspectes metodològics

Què s'ha de fer?

64

Determinar els criteris metodològics i les pautes per elaborar activitats formatives que potenciïn les capacitats clau incloses en el perfil professional, i el desenvolupament de determinats tipus de contingut definits en el currículum.

f) Criteris d'avaluació

Què s'ha de fer?

Concretar els criteris que s'han d'aplicar per promocionar l'alumnat que cursa la totalitat del CF d’acord amb les competències professionals i els objectius generals.

Determinar els indicadors i els instruments que són útils d’aplicar en l'avaluació inicial del CF.

Establir els criteris i els instruments per avaluar el projecte, les capacitats clau i altres tipus de produccions i continguts significatius del CF.

Definir els mecanismes de recuperació dels crèdits durant el procés formatiu.

Coordinació dels recursos humans i materials que intervenen en el CF

Qüestions organitzatives que s'han de precisar:

a) Calendari del cicle formatiu

Què s'ha de fer?

Fixar el calendari lectiu del cicle formatiu i de la formació en centres de treball.

b) Organització dels espais i l'equipament

Què s'ha de fer?

Assignar les aules i els recursos als crèdits que formen el currículum.

Definir la responsabilitat i les normes de funcionament, manteniment i organització de les aules específiques.

c) Coordinació del CF i de la funció tutorial

65

Què s'ha de fer?

Concretar les tasques del tutor del grup, tant en la coordinació acadèmica del cicle com en la coordinació de l’FCT.

Establir els mecanismes de funcionament de l'equip docent del CF per al control i el seguiment de l'alumnat, i per al tractament de la diversitat d'alumnat quant a les capacitats cognoscitives, l'experiència professional i la motivació per cursar la formació.

d) Itinerari formatiu

Què s'ha de fer?

Concretar el conjunt de matèries, àrees o continguts que s’han de treballar en l'etapa anterior al CF.

Definir les possibles formacions complementàries associades al títol que es poden cursar després del CF.

66

Glossari terminològic:

Actituds

Es poden definir les actituds com les tendències o les disposicions que adquireix una persona; són relativament duradores i tenen la finalitat d’avaluar d'una manera determinada un objecte, una persona, un succés o una situació, i d’actuar, doncs, en conseqüència.

Activitats d’aprenentatge

És la proposta d’aprenentatge unitària i contextualitzada en funció de l’entorn productiu, el tipus d’alumnat i els recursos disponibles.

Àrea professional

Conjunt de tècniques, d’objectes físics i simbòlics, agrupats per afrontar els problemes homogenis referits als objectius de producció (funcions i subfuncions) i conjunt de treballs seqüencials i interrelacionats per la utilització d'una tecnologia i unes tècniques operatives característiques que han de transformar uns productes d'entrada en uns altres de sortida (subprocessos).

Camp professional

Indica l’espai de professionalitat en què l’alumne es pot moure a partir de l’assoliment d’una determinada competència professional. Per tant, està relacionat amb el perfil professional. Es concreta mitjançant la descripció del sector i el subsector de l’activitat econòmica de referència, i també mitjançant les ocupacions més rellevants que pot desenvolupar en funció de l’esmentat perfil professional.

Capacitats clau

Per tal de conèixer la terminologia emprada cal tornar a introduir el concepte de competència professional.

Fonamentalment, la competència professional fa referència a dos tipus de capacitats:

a) capacitats tecnicotransformadores, més relacionades amb el conjunt de coneixements i destreses que s'associen a un professional concret.

67

b) capacitats clau, associades a conductes observables en l'individu majorment de tipus actitudinal; en conseqüència, són transversals, en el sentit que afecten molts llocs de treball, i transferibles a noves situacions de treball.

És aquest darrer tipus de capacitats que s’ha d'aprofundir a nivell conceptual. En el DCCF aquestes capacitats s'anomenen Capacitats clau detectades en el perfil professional mateix. Aquestes capacitats són les següents:

I. Capacitat de resoldre problemes

És la disposició i l’habilitat per enfrontar-se i donar resposta a una determinada situació mitjançant l'organització i/o l'aplicació d'una estratègia o seqüència operativa (identificar, diagnosticar, formular solucions i avaluar), definida o no, a fi de trobar-hi la solució.

II. Capacitat d'organització del treball

És la disposició i l’habilitat per crear les condicions adequades d'utilització dels recursos humans i/o materials existents, per dur a terme les tasques amb el màxim d’eficàcia i eficiència.

III. Capacitat de responsabilitat en el treball

És la disposició per a implicar-se en la feina, considerant-la com l'expressió de la competència personal i professional i vetllant pel bon funcionament dels recursos humans i/o materials que hi estan relacionats.

IV. Capacitat de treball en equip

És la disposició i l’habilitat per col·laborar d’una manera coordinada en la tasca realitzada conjuntament per un equip de persones a fi d'assolir un objectiu propo-sat.

V. Capacitat d’autonomia

És la capacitat per realitzar una tasca d’una manera independent, executant-la des del principi a la fi sense necessitat de rebre cap ajut o suport.Aquesta capacitat de treballar d’una manera autònoma té una excepció amb relació a determinades realitzacions professionals en què el professional sempre ha de ser assessorat.

68

VI. Capacitat de relació interpersonal

És la disposició i l’habilitat per comunicar-se amb els altres amb un tracte adient, amb atenció i empatia.

VII. Capacitat d'iniciativa

És la disposició i l’habilitat per prendre decisions sobre propostes o accions. Posat cas que vagin en la línia de millorar el procés, el producte o el servei, per canvi o modificació, s'està definint la capacitat d'innovació.

A més de les capacitats detectades en el perfil professional, és important de garantir el desenvolupament d’altres capacitats pròpies del sistema educatiu:

I. Capacitat d’adaptació:

Disposició per afrontar d’una manera activa noves situacions de treball derivades de transformacions o canvis tecnològics i/o organitzatius. Implica, també, valorar i comprendre el sentit i la funció del treball dels altres respecte a les tècniques mateixes. Inclou també la disposició a enfrontar-se d’una manera activa a la primera situació de treball real, és a dir, la inserció professional, tenint-hi en compte les competències que l'alumnat pot desenvolupar i les responsabilitats que ha d'assumir.

II. Capacitat de valoració de les condicions de treball:

És la disposició per tenir cura dels aspectes que fan referència a la salut i la seguretat en el treball, tant pel que fa a les persones com als processos de treball i el medi ambient.

III. Capacitat d’implicació i compromís amb la professió:

És la disposició per mantenir actualitzats els coneixements i els procediments professionals a fi de garantir un treball eficaç i eficient. Inclou, igualment, un compromís amb els valors culturals de la professió.

IV. Capacitat d’integració dels aprenentatges:

És la disposició per analitzar la contribució dels processos i les funcions propis del perfil en una activitat i àmbit concret, la interrelació corresponent i la determinació dels que s'han de desenvolupar en una activitat concreta.

69

Cicle formatiu

És l’organització modular d’oferta formativa que dóna resposta a la formació professional específica, amb una durada variable i amb una participació del món del treball. Existeixen cicles formatius de grau mitjà (una vegada superada l’ESO) i de grau superior (una vegada superat el batxillerat).

Continguts

Conjunt de coneixements fonamentals que l’alumnat ha d’assimilar per assolir una determinada capacitat professional.

Crèdit

Proposta d’ensenyament-aprenentatge que es caracteritza per atendre la significativitat lògica i contextual; garantir la integració de continguts i procurar l’aplicabilitat dels sabers, les destreses i les actituds mitjançant un paquet unitari en l’estructura del cicle formatiu. És la unitat organitzativa del cicle formatiu d’àmbit a Catalunya. HI ha una relació directa entre tots els mòduls d’àmbit estatal i els crèdits.

Currículum

En el sentit ampli del terme i referit a la formació professional específica, s’entén com un procés que inclou la definició d’objectius educatius referits a les capacitats professionals que ha de demostrar l’alumne, ajustats a uns continguts i unes estratègies metodològiques.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

El coneixement en qualsevol àrea de formació demana de disposar d'una informació sobre el tema. La major part d'aquesta informació són dades o fets concrets.Quan aquesta informació té un significat concret, i per tant una persona comprèn aquest significat, en lloc de parlar de fets es parla de conceptes. Així, doncs, es parla de conceptes quan es poden establir relacions significatives entre fets o dades concretes.Els principis són conceptes molt més generals, de gran nivell d'abstracció, que es troben a la part superior de l'organització jeràrquica del coneixement.

70

Exemple: A partir d'una dada concreta del pes d'un vehicle, es pot analitzar el concepte de pressió, que s'aplica sobre una determinada superfície, i acabar parlant del principi de la conservació de l'energia.

Fitxer d’activitats

Fitxa que agrupa l’activitat mateixa, els continguts que s’han de desenvolupar, el procés seguit en desenvolupar-la i els seus criteris d’avaluació.

Formació professional de base

Conjunt de coneixements i d’habilitats referits a un grup de figures professionals que constitueixen una àrea professional. Proporciona la base cientificotecnològica i les destreses comunes per a l'adaptació al canvi en les qualificacions i la mobilitat professional en l'àrea professional.

Formació professional específica

És el conjunt d'habilitats, coneixements i capacitats relatives a una professió, entesa com la competència per a l’execució d'una gamma més o menys àmplia de llocs de treball afins (camp professional).

Funció/subfunció

Conjunt homogeni d'activitats de producció dirigides a aconseguir un mateix objectiu. Les funcions poden ser explícites o implícites. En el primer cas, en l'estructura empresarial hi ha una o més persones encarregades del seu desenvolupament.És implícita quan l'exercici de la funció no està localitzat en un punt de l'estructura.

Grau d’utilització

És el percentatge estimat d'utilització de l'espai per un grup d'alumnes que cursen un cicle formatiu.

71

Itinerari formatiu

És el conjunt de crèdits que ha cursat l'alumnat i que fan referència a la formació professional de base i específica, fins a l’obtenció d’un títol professional.

Mapes jeràrquics

És un esquema que estructura jeràrquicament les capacitats necessàries per definir els objectius que caracteritzen una determinada funció productiva o una finalitat.

Mòdul professional

Bloc coherent de formació professional específica que es pot acreditar i capitalitzar per a l’obtenció d'un títol professional. És la unitat organitzativa del cicle formatiu d’àmbit estatal.

Nuclis d’activitat

És la unitat organitzativa que agrupa un conjunt d’activitats d’aprenentatge i se situa dins de la unitat didàctica.

Objectius generals

Són formulacions explícites d'habilitats cognitives, destreses i actituds, que el procés de formació tracta de potenciar en l'alumnat. Són la referència global necessària per concretar els aspectes bàsics del currículum que cal desenvolupar mitjançant la concreció d'uns objectius més operatius (objectius terminals).

Objectius terminals

Són una concreció dels objectius generals. Fan referència i expliciten conductes observables de l'alumnat com si es tractés d’indicadors de l'adquisició dels objectius generals.

Les característiques que han de complir són les següents:

a) La formulació de l'objectiu ha de contenir una manifestació observable del comportament de l'alumnat.

b) La conducta observable ha de referir-se a una habilitat cognitiva, una destresa o una actitud.

72

c) Ha d'especificar el context de realització de la conducta, el contingut i els mitjans.

Pot especificar, així mateix, el nivell d'execució que es considera acceptable.

Ocupacions

Conjunt de tasques dels llocs de treball que s'agrupen per l'afinitat de funcions i subprocessos tecnològics.

Perfil professional

Entenem com a perfil professional les competències professionals que caracteritzen cada títol i constitueix la referència del sistema productiu per definir la formació que acredita aquest títol de formació professional.

En el perfil professional, hi apareixen unes capacitats i unes realitzacions professionals agrupades per unitats de competència. Les realitzacions són els comportaments esperats del titulat en unes situacions de treball determinades. Les capacitats són aptituds que ha de demostrar el professional a l'hora de desenvolupar les realitzacions i assolir la qualificació del títol.

Procediments

És un conjunt d'accions ordenades i finalitzades; és a dir, orientades cap a la consecució d'una meta.

Exemple: El procediment de "tractament informàtic de dades" implica la creació de la base de dades, l’entrada, el maneig i l’explotació corresponents.

Sector/subsector

La informació s’obté de la classificació de les activitats econòmiques (CNAE). Per a l'elaboració del camp professional s’utilitzen les dades següents:

Processos/subprocessos productius:

- Esquemes, fases, productes d'entrada i de sortida.- Definició de tecnologies i d’equips.- Organització del treball i situació de les ocupacions en els processos.- Ocupacions emergents.

73

Organització empresarial, organigrames-tipus.

Ocupacions:

- Descrites per tasques, coneixements, mitjans, destreses.- Classificades d’acord amb la seva vigència: romanen, desapareixen o

emergeixen.

Taxonomies

Classificació d'objectius en què hi ha una relació jeràrquica.

Unitat d’avaluació

És un element de la programació la finalitat del qual consisteix a determinar el grau d’assoliment dels objectius terminals del crèdit en conjunt.

Unitat didàctica

Estructura organitzativa de continguts i objectius que fa de referent per a la programació del procés d’ensenyament-aprenentatge als centres. De la mateixa manera que el crèdit és la unitat organitzativa del currículum prescriptiu, la unitat didàctica és la unitat organitzativa de la programació.

74

Bibliografia

DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT (1994): Guia metodològica per elaborar els dissenys curriculars dels cicles formatius. Direcció d’Ordenació Educativa-Generalitat de Catalunya. Barcelona. Document policopiat.

SERVEI D’ORDENACIÓ CURRICULAR (1996): Guia didàctica dels cicles formatius. Formació Professional. Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.

75

Cicle formatiu de

Documents

Transcript of Cicle formatiu de