CICLE DE LA MORT IGLORIFICACIÓ DE LA VERGE A LAPLÀSTICA CATALANA MEDIEVAL

Tesi Doctoral desMm, Teresa Víceus i Soler

Dirigida per: la Ora. Ma. Eugen'a Ibarburu Asurmendli la Dra. Ma. Rosa Teres i Tomés,

Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art.

Programa de Doctorat: Curs monogràfic de doctorat 1977-1973.

Per optar al títol de doctora en Geografia i Història (Història de l'Art).

Barcelona, maig de 1994

ÍNDEX GENERAL

ÍNDEX GENERAL peg. 1.

PRÒLEG pàg. 5.

Í.-DES DELS INICIS FIÏ« AL SEC LE XI. LA FORMACIÓ DEL TEMA

JE LA MORT ï GLORIFICACIÓ DE LA VERGE pàg. 10.

1.1.- EIs reíais apariïs pàg. 11.

i 2.* La creença assumpcionista a Occident pàg.23.

1.3.- El tema a plàstica: la kounesis a Crient : lAssumpfio a

Occident , pàg. 32.

1.4.- La presència del tema en l'àmbit català pàg. 43.

2. FLS SEGLES XIII XI!» COCCIONS FAVORABLES (?ER AL

DESENVOLUPAMENT DE DIVERSES FÓRMULES

ASSUMPCIONISTES pàg. 61.

2.1.- El nou valoï- de la domina i el seu reflex en la lírica religiosa i

profana , ...... pàg. 62.

2.2.- L'increment del culte i de les representacions marianes

• - - pàg- 81.

2.3 - La glorificació de la Verge dins del cicle de la Infantesa de

Jesús pàg. 94.

2.4.- L'assumpció: escena central de l'exaltació mariana

»» - pàg. 118.

2.5.- L'interès pels relats apòcrifs i l'entrada de noves llegendes

• - - pàg. 133.

2.6.- La continuació de la tradició bizantina ..... .........pàg. 156.

2.7.- Maria, figura df l'Església pàg. 172.

3. ELS SEGLES XIV i XV. NARRATIVAGOUCA pàg, 203.

3.1.-La literatura refosa p* g, 215.

3.2.- Processons i altres mostres paralitúrgiques. Els drames

Ütfi^cs pàg. 223.

3.3.- La tipologia de tes diverses escenes plàstiques pàg. 2?8

3.3,1.- L'Anunciació déte mori ....pàg. 231.

3.3.Ï. 1.- Personatges paí». 232.

3.3.1.2.-Espai pàg.219,

3.3.2.- L'Arribada dels apòstols pàg. 243

3.3.3.- La Prèdica üc FapòstolJoan pàg. 248.

3.3.4 - El Comiat dels apòstols pàg. 250.

3.3.5.- La DonMctó pàg. 252.

3.3.5.1.- Esquema coiaposltiu i format ... pa¿. 263.

3.3.5.2.- Personatges : situació pàg. 267.

3.3.5.3.- Personatges . activitat i expressió

- pàg, 282.

3.3.5.4.- Personatges : aspecte fisic i indumentària

pàg 290.

3 3.5.5.- Atributs i objectes pàg. 297.

3.3.5.6.- Espai pàg. 308.

3.3.5.6.1.- L habitació de Mana i els seu«

elements pàg. 308.

3.3.5.6,2.- L'hmbltació de Marte i el cel

- - - pàg. 313.

3.3.6.-La Vetlla del cadàver ? pàg. 318.

3.3.7.- Ei Seguici fúnebre pàg. 319.

3,3.8.- L'Assumpció i el Lliurament del cíngol a Tomàs.

pàg. 326.

3.3.8.!.- £1 problema del tonne "asaumpctó"

pàg 326.

3.3.8,2.- Les ttpotoget .....peg. 332.

3.3.9.- La Coronació pàg. 350.

3,3.9.1.- Personatges peg. 365.

3.3.9.2.- Personatges : indumentària pàg.. 382.

3.3.9.3.- Atributs pég. 385.

3.3.9.4.- Espai pàg. 391.

4. ELS eOOTEXTQS DE LES ESCENES ASSUMPCION1STES,. pàg. 401.

4.1.-la VIA? de Maria pàg. 406.

4.1.1.- L exclusiva del cicle assumpcionista pàg. 406.

4.1.2.- Conjunts eminentment marians : relació entre la

Infantesa de Maria, la Vida de Crist 1 Marta i tes

escenes assumpcionistes pàg. 408.

4.1 r. 1.. La dedicació d esglésies a Maria i la seva

repercussió en Fart: la catedral de Girona

.....pàg. 411.

42.- La Vida de Jesús i Marta: Marta. M«trc de Déu. La Domdció i /

o Coronació cora a recompensa final pàg. 416.

4.3.- La literatura gogística i la seva plasmació en les arts

plàstiques... .pàg. 421.

4.4.- El cicle assumpcionista integrat dins d'un programa de

salvació ...pàg.431.

4.4.1.- La Coronació en el con text funerari. ......pàg. 434.

4.S.- L'apotvrosi <1e Marte - Església ....pàg.439.

CONCLUSIÓ pàg, 458.

ÍNDEX ICONOGRÀFIC , pàg. 465.

ÍNDEX D'OBRES , ....pàg. 477

BIBLIOGRAFIA pàg. 504.

LÀMINES

PRÒLEG

Tot i que la paraula iconografia no figuri en el títol d'aquest estudi, de fet,és aquest mètode à* la història de l'art el que ha orientat la nostrainvestigació. Però, el p*océs d'elecció de la temàtica es va produir a la inversade com generalment proeede*x un historiador de l'art. Es a dir, en lloc defixar el material visual i després buscar-ne les fonts textuals, vàrem partird'unes obres literàries especialment suggerents, els dramss litúrgicsassumpcíonistes, i llavors, vàrem començar el treball de recerca en el terrenypròpiament artístic. Evidentment, després ha calgut ampliar molt més lesbases textuals i, a part dels drames esmentats, hem intentar aplegar tot elmaterial Uterart possible que ens permetés d'interpretar millor el sentit de "esobres d'art que hem catalogat.

A més del tropus en llatí que en el segle XIV s'escenificava a l'església delmonestir de Santa Maria de l'Estany, la història de la literatura catalaneindica que els toctos dramatics assumpcíonistes que han arribat als nostresdies són tres: -cl que, raoit probablement, es representava a la ciutat deTarragona, el fragment que es posava en escena a la catedral de València i elque encara avui, cada 14 i 15 d'agost, omple d'espectadors el temple de laciutat alacantina d'Ebc. Tots tres varen ser escrits *»n llengua catalana, cosaque demost.a la unitat lingüístic:, 4 cultural que regia en Ics terres a les quèpertanyeu a -mestes tres ciutats. Aquest fet és el que ens va donar la pautaper establir els límits de la nostra recerca en el terreny artístic: els països deparla catalan-.

Des del camp de la història de l'art, aquesta unitat sovint s'ha deixat debanda i, si bé s'h^ui assenyalat relacions que hi varen haver entre els artistesmallorquias. catalans ¡ valencians de l'època gòtica, s La tendit aindividualitzar, especiaunent en el camp de la pintura, cada una de les tresescoles. Per la nostra part. de cap maneta volem negar l'existència d'aquestesescoles, però pensem que, almenys des del punt de vista de l'estudi de lesfonts textuals, no té sentit establir fronteres entre elles. Que la primeratiaducció catalana de la Legenda áurea de lacopo da Varazze es fes en algunlloc del Rosselló, que 1 obra de Ramon Llull estigui escrita en la mateixa

llengua, que, a la vegada, és la dels goigs que cantaven els ronieus delmonestir de Montserrat, que la de les poesies prese alades ai certamenvalencià de 1474, que la de les obres de Francesc Eiximenis u de cor Isabel deVillena, que la dels sermons de Vicent Ferrer i la del misteri 1 Elx i el dramade Tarragona, demostren una unitat cultural que, amb totes les variants av*ïes *mlgui, també es fe notar en el terreny artístic.

Una vegada establerts els lúrits geogràfics, calia assenyalar Hbcronològics. Els drames assumpcionistes —el nostre pi nt de partida—, sónobres d'una edat mitjana molt tardana, però, en canvi, tenim mostres moltmés antigues ••*? materai artístic. Els primers investigadors de l'art catalàque es varen interessar per la iconografia asvimocionisti, J. Gudiol i Cunilli M. Trens, varen flxar-se en les obres més primerenques. Així, Mn. Gudiol.l'any 1916, cita, com a exemple, »»1 frontal de Mosoll (M.N.A.C., num. in.15788) i, dos anys aies tard. el frontal del Coll (M,E.V.), el retaule delmonestir del Santo Sepulcro de Saragossa (Saragossa, Museo de BellasArtes), del pintor barceloní Jaume Serra, i el retauie de la capella delsSastres de la catedral de Tarragona, entre altres obres de cronologia mésavançada. Per la seva part, Mn. Trens, l'any 1951. fa referència a la Donniciói a la suposada Assumpció de la Bíblia de Ripoll (Roma. Bib. Vaticana,ms.5729). al timpà de Cabestany i a les pintures murals de l'absis del'església de Santa Maria de Terrassa, obres que s'havien fet conèixer entreels anys 19181 1936.

Altrament, aquestes peces, de tipologies força diferents a les de la segonameitat del segle XIV i a les del segle XV, permeten d'establir relacions amb tesprimeres mostres de la mateixa temàtica que es troben en altres països«•uropeus, estudiades per diversos iconògrafs des de principi del segle XX: E.Male, 1902: O. SindMg, ^903; G. Miüet, 1916; L. Wratislaw - Mitrovic; N.Okunev, 1931, etc.. Ató, encara que la possibilitat de relacionar aquestesobres amb textos cabalan;, contemporanis es més difícil, hem considerat queera indispensable de tenir en compte les representacions anteriors a laplenitud del gòtic a fi d'acooseguir un estudi més complet. De tota manera,però, també hem intentat trobar alguna font literària, com ara textoslitúrgics, sermons, tractats de maríologia. etc., que pugues servir de

referència per entendre millor e! significat que aquestes obres podien tenir enel moment en què varen ser fetes.

També han estat els drames litúrgics els causants que la investigació nofos sobre una escen i en concret, sinó sobre el que anomenem "cicle", és adir, te representació de tots els fets que constitueixen el guió de la posada enescena de la històric) que narren els evangelis apòcrifs. Aquest punt de vista,que ja l'havia aplicat E. Mâle, defensor de te tesi de te influència del teatreen les arts plàstiques, dóna una major complexitat a l'estudi. Cal veure,doncs, quines són ¡es seqüències que escullen els artistes, quines tipologiesmostren cada un d elks, per què unes escenes es representen ben poquesvegades i altres, en canvi, són un dels motius iconogràfics més freqüents del'art medieval, etc.

La recerca de material per formar el corpus de l'estudi ha estat dificultosa,especialment perquè te vàrem iniciar en uns anys en què a casa nostra lespublicacions en el camp de te història de l'art eren molt escasses. Aquestamancança ens ha obligat a 1er un treball d'infrastructura que ha suposat unesforç suplementari al que, en principi, hauria d'haver estat te investigaciópròpiament 'lita. Tampoc 00 hem tingut més sort en el terreny concret delsestudis iconografies Deixant de banda els ja esmentats treballs de J. Gudioi1 Cunill i de M. Trens i el recull d'il·lustracions, de caràctti universal,publicat per A. Nïeto l'any i950, no hi ha pràcticament res men en l'àmbithispànic. En canvi, a l'estranger, les investigacions de l'escola francesa decomençament de segle varen afavorir te continuïtat i l'ampliació d'aquestamena d'estudis. En aquest sentit, les obres de P^i. Verdier, 1980, i M.LThérel, 1984, ens han resultat uns magnificà models i unes imprescindiblesfonts de consulta. De tota manera, encara que els dos autors donin un enfocdiferent a te seva investigació —cosa que enriqueix el panorama—, presentenbàsicament les mateixes mancances: el material niés modem en quètreballen és del segïe XIII, i es centren especialnient en la miniatura francesai alemanya i en l'escultura francesa. Malauradament les pintures i lesil·lustracions de manuscrits dels segïec XIV i XV, tant de França í t'els païsosde més al nord, com d'Itàlia, on hauríem de trobar les referències mésdirectes per a les obres del nostre país no hi són tingudes en compte. D'altra

8

banda, la feite de publicacions de repertoris acabava de dificultar el treballde comparació tan imprescindible en aquests estudis.

En el camp de la literatura catalana, ja d'entrada vàrem poder comptaramb la molt valuosa font d'informació que són els volums publicats, l'any1964, per M. dt: Riquer i A. Comas. Pel que fa als drames litúrgics, tot i quedel de Tarragona encam no se n'hagi publicat l'edició crítica, ens han estatd'una gran utilitat els acurats estudis de J. Romeu, 1984, i J.-F. Massip,1986.

Finalment, les publicacions d'estudis i textos l'túrgics o mariclògics tambésón molt escasses. A través de l'ambiciós recull d'E. Bayent de 1968, podemintuir la quantitat de material que serven us aostres arxius i bibliotequesque probablement ens hauria estat proflu s per al nostre estudi. Esteiapensant en tractats de devoció, seTxmaris. ".te, sovint anònims, però quepjl fet qut eren els coneixements i les lectura de les persones que solienencarregar les obres que nosaltres estudie«., ens haurien ajudat, sin'haguéssim pogut disposar, a comprendre'n millor el sentit.

Les particulars característiques del tema que factem i ia varietat delmaterial aplegat ens haii decidit a organitzar aquesta investigado en quatrecapítols, l^o obres que, amb uu criteri molt ampli, englobem dins de l'etaparomànica són relativament poques, però, en camí, presenten solucions moltvariades qae reflecteixen la problemàtica que va sorgir a l'entorn de lacreença assujipcionista durant l'alta edat mitjana. Per això «Is dediquem elsdes primers capítols i tes analitzem una per una. En canvi, els segles XIV íXV presenten molta més quantitat d'obres, però menys varietat En aquestcas, hem dedica el capítol tercer a la descripció Iconogràfica de les diferentsescenes que componen el cicle i, en el quart, h*_.a intentat aproximar-nos alsentit que aquestes escenes, o escena, tenien clins dels conjunts artístics alsquals pertanyeu. De fet, però, en aquest últim capítol ens hem limitat adonar unes Futes d'enfocament per a futures investigacions centrades encada obra en conciet.

En aquest apartat només ens queda expressar la nostra gratitud a totesaquelles persones que de fonrt molt diversa ens han ajudat en la nostra

tase?: conservadors de museus, rectrrs de parròquies l alcaldes de pobles queamablement ens han deixat veure obres que es troben sota la seva custòdia oens n'han donat informació ; personal d'arxius i biblioteques, i moltspecialment el de l'Instiïuí Ainaíller d Art Hispànic, 0*1 hem passat moltes

hores "nirant sanis', que han procurat fer-nos a mà el material que els hemremanal ; el Dr. Joaquín Yarza, primer director d'aque&ta tesi, que ens vaencaminar cap aquest tipus d'investigació , e«s companys / es de professió,especialment del Departament d Història de l'Art de la Universitat deBarcelona, que a còpia de demana«-nos quan tindríem el treball enllestn hanfet possible qve ftaeJment ho aconseguíssim ; la Dra Ma. Eugènia fbarbura ila Dra. Ma. Rosa T^rés. companyes i amigues, que seupre han respost lesqüesticus que els hem plantejat i que, qu~,n a última hora s'han hagut de fercèrrec de la direcció, ho han fet amb i eficiència i responsabilitat que lescaracteritza ; i, finalment, les amistats i la família que ha a fet, o deixat defer, tentes coses perquè aquesta k si arribés ? terme. Mcït*s gràcies.

Capítol 1De» dels inicis fins al «egle XI.

La formació dei trau« de ta Mort i Glorificació de la Verge.

11

1.1. Els relats apte r If?

Quan ens movem dins de l'àmbit del món médical la necessitat debuscar les fonts dels temes que presenten les arts figuratives es íaIneludible. La conf^eriça del text d on ha partit una imatge ens \Juda aacosteu-ne s al seu possible significat i, e. la vegada, ens permet adonar-r^os de les diverses interpretacions que se n"ha pogit fer al llarg delstemps, cada una d'elles justificada pels interessos del moment.

L'art al servei de la religió cristiana troba en la Biblia la principal fontd'inspiració, però si bé el text és un, les reprcientacKms QU^ ea sorgeixensón variades. E's canvis, els diversos tipus iconogràiics poden ¿ermotivats per la Interferència amb altre.; temes, pel pes de la tradició delsesquemes formals o bé lier la utilització aaltïes fonts literàriesalternatives.

nins d'aqoes'a darrera causa apuntada, 2is anomcí. _s Evangelisapòcrlís M frnen un paper molt destacat. E. Mâle vr« aürmar que sens*? elsApòcrifs 'a raeitaí de les obres d'art de l'edat m.cjana en. resu'tariaIndesxifrable1. Geneiannent aquests textos han servit ner incloure nouspersonatges en les escenificacírns déte reíais evangèlics (la Ile adora en elNaixement2) o per enriquir més aquells punts poc descriptius dels textoscanònics (Crist davalla als llimbs com un triomfador ' dóna la mà a Adamí a »oi y n seguit de personatges le l'Antiga Llei 3}.

Pv?ro si bé en aquests exemples podem parlar d'afegits o ampliacions alsfets que narren els Evangels, hi ha tota una ¡»èrte de representacionsreferents a la vida d'un personatge del Nou lestaaient, la Verge Marta, quelecolzen K Mcamcnt en aquests relacs alternatius. i~i figura de la Mare deDéu dins de la narració evangèlica resta sempre subordinada alproíag'jiïisme de Crtst.

Quan en els primers segles del cristianisme es ve desvetllar t:>t uninterès oer aquestí« figura femenina4, els fidels es van adonar rae les

1 MÄJ: " 9C2 039 3 " ?

'902 Dàg 249-251

'9C2 ne 2C5-2674 DJ'O ' ets primors a'·ys de- crsfion-sm* o« aritos . ab sej- su .ces. fs es •n'ereisavo ressc"o'esprcanen* 'c 'igaro d** Crist Salvooor ncscj* d ~~s dop<a ouroTi*"*r fc'o ^o c -nn o&fessa A-^cels b'G j de gnaifsc-sm« colju« »»farcof e» popef de Mana ccn a vflodwc ^are de Cnst »e* rar«Sembla que «o s*r O'igenes r253) el prlrier o util tzo" 'o pofQjîo ïï«c*^œ>s ye des&'és e i/ de u"cj*l 431 1C'" «I pob» d'Efes va u*«litzof pw acbnoi b decisió qos t's bases 'oun fs en cw.! -

12

informacions sobre la. vida de Maria, durant el temps d'abans i de desprésde la presencia de Jésus en aques4 món. eren p-àcücament nul·les.

A la fi del segle III la devoció mariana va ço nençar a f < tiir irnportàncira les terres d'Orient, però fou a partir del conclu d'Efes (431) que s*hi vaJonar un impuls ünponanüssiu5 Abans d'aquesta data sembla que ja Lihavia .Iguna església desada a Santa Maria í església de Santa Martad'Efes), però posteriorment el costum e~> va estendre sobreioí a Palestra6

Els textos apòcrifs, però, ben aviat es van interessar per aquestpersonatge En un relat judeocrlstià anomenat l'Ascensió d'/soies. quthom data ut ia fi del segle I, hi na un passr.tge on s'intenta expíicar laconcepció «irginal ae Maria7. En c! segle II ens trobem £mb t»n altre relatque s'interessa especialment pels primers anys de la vida de la Verge. Estracta del cor»egudíssi*!i Protoevanfieli de Jaume, que tal c^m ens haarribat consta de tres parts ben diferenciades en la primera. ¡probablement la més antiga, és on es parla de la vida ds M-trta fins ainaixement de Crist, la segona üescríu el naixement de Jesús i. finalmentla tercera, fa reference a la matança dels Innocents 1 al m?rti«l deZacaries. Així. doncs, en la poniera part, Maria es la protagonista-s'txpiïca el seu naixement, la seva entrada ei el temple * Ci matrimoniamb Josep8 AJXÒ demostra clarament l'interès que devien tenir els fltlílsper conèixer més details de la vida del personatge femení més importantdels Evangelis.

Però, si bé aquest relat ha gaudit d'una grai difusió, especialment al'Església oriental9, foren les nai-acions que es van formar entorn dels

Dres e" fror* de "eVcy o^ sme herefg o a«e negava aquest * te j a ve'ge a qu« ?e er no d % s orQO ço e^'s Q Otv n *cf o "u^oiite* d*" C's* vegeu C^hAtr •* c DGO 41/—43 5 J Oi~ '4'

. -, N '. 7 ^

pog -7 CC^E\r ?6 ^og 77-79

° Prciïoevangsiio de Sor ft^jc 3 Los Evar je <cí Apxxr fas •'7Ç pog 26- 76 ' Frc*oevargeto di

GtCM-orr>^ a G i AfX' '> ate iM„~.vo Testimenío 98 AJO 6—43 E C. C'—ENrT v4 f*cc ODÎÎ'CO

o aqjes' f«'o* pef a r^c<n^·i at de donar uno vspasfa o$ a«acs aue *• ueus ¡»agans ' T-cove-

co'^o z / -g " *af de Vier c vege- CC'^rNp Mo- e ac^s es apar r1".« oag J/-88 /e¿*v em

iques' TKÄ x afttíe oog 87 1 0c «l cxsrse* »Je A^jr o «*" *cts e»< aooc'i% ae o Naftv na* "t J «so ae

' els fets qi»*> ncpTo ' anwnsnat frofaevcrxje1 a Occ aeif vc- »r cwegyl fvr m tío de tes »ves

eaoofcciofsntafos t Ps#jdo-f<A3itc ß< < Ue ncrftvitoie /O"oe'O CC^^£\£T '961 oogios fvonge/«os Apócrifas ' 97r pag ' 3 ' - ' 3n, °uol cots csx^ l Von^ete delb fis A'bi s l> Lit*-* deb

N' /ivrto di Marie a Gn Apocti' oet Micwo %stof» * * 98 1 pac« 44-77

13

darrers moments de la vida de Marta t te seva última destinació tes quevan assolir una major complexitat i repercussió. Quan es parla del temaassumpcionlsta és obligat de tenir en compte tota aquestu abundantliteratura apócrifo. Actualment són més aviat nombroses les edicions ques'han fet d'aquests textos, així com els estudis per intentar d'establir-neunes classificacions, tant der del punt de vista cronològic, com des delpunt de vista de grups o famílies10 Precisament aquestes qüestions hanmotivmt diverses postures enire els erudits.

El tema de l'època de l'aparició dels Transttus, nom genèrtc que reben *nllatí tots aquests reia's que fan referència al traspàs de Merla d'aquestmón, és un dels punts m s discutits. M. Jugie defensa que tots aquestsrelats són postenors al concili d'Efes, de manere que els més anticsdevien datar de la fi del segle V 1 1 . Altres volen avai*çar-los al segle IV, peròtambé hi ha qui considera que Ja en el segle II es va conpondie und'fciquests relats12.

El contingut de tota aquesta literatura, ma 'grat les molies variants, espot qualificar de força uniforme. Quasi sempre comencen fent referènciaal desig qut sent Marta d'aaaï a reunir-se amb el seu Fill13. Per això.

•^ _uG'E ' 944 nag ' O '- ' 7 •* D»ere * j 3Tpiia s •"?©$ e s agraoo $eg~ ^ „n ce** ofarec'O' o og c 3 3 vegoco Ove ' sec ce cT^e'*a'i e" :¡c'c 'es,ms o e^ C3&sc*ges "€j "e'e^so—s x•^s d fa ao»zena BC^E? '947 pog 'í 5- 96 *T , a cassée:c oer J\,DS r^ a' ~.$~O~"-C\E~ 96 Dog 7- 55 3 PC- oe es*ac "-e" ae *res * s^ 'e-s'cs e ae v c's g-«^s

s r acs e ae -e a's coo'es e ae reiaïs g'eco - a* rs asser-v&a e s "«•*$ espec l es d aa^es s ps es

Dossioies *e a ens e"*« -1".. T*'es 0^'® x z "-es _•":: 3^D a o t. ocj"3* c A œ SA\~OS o iOsï·jQ'·getos ^-xc'itö 'v79 pog f 73-65v acre »o^oe L~D ^oss*' "ccic f-g^sfco ei'esc .ie *r»ae s gut- ' a~ ' rCk.' ^no "">a o* o *«s c . txr> » Sor j ja1* ev-o^ae sto e í«?cpo ntrc o» „ a"atzdb'spo ¿í1 TesalóruCJ > Nof*0Cfor afe Ps*jdojose de A'/natea A ea ^ c œ s Aooc' ^: oe Nou

es*QT*e~' *9*o œr M trr,**c &s r.oi OVP" *rGc.y *s c *3 o sa rebe »,"3 *'o-*e"c de 'ec^osSv ^DC oi 3tes A a i"^od^cc 5 que e s oco^oa^ya ' 3^10* i p'«e«to es*o» de 0 aue;*«o d aauesta•ece'ca a vegaaa rec^ «s ed c ens ve-s cs^s ae *o*s e s %K*C« 'G- ¿*poc' ' a» Nuovc« Tes<off*'·»c198 oag 40^-632' fi'·<3ner.» 3'a b'e-, »"froduccic de «d-oó de-Tronar AS.$JÍT^»C de Santo-Vor «a ' '"»ons fus ß/ es ro 'e*ere'-: 3 c o'ob e-^a ae ex sie^c a a 'e <• o'Cue* p c a<» a «c dev e-

der ^a* e's altres 3pòcr4 qtes* o qje s ron rtarteiot *of$ els tives'fgodors íoo'e to q a co^«"•esposes o ífe*e-s 'i%3oc»% de Mot« Tesiwnetf 19ÇD pag 327-332H^CE '944 pog '07

^ Vege,, y '«y^ o ooaesta aussäe a i.VElA 95C poc 76-79

l ' P«r %' CKju ía exocAic è ce eonttngyf s har „TI <(¿at e>s •'es F'onsrfji d« od c o te fva' 3e »esAponías "979 « « 'xs.rcscoo®. ^seneW^elió (Aparré ab ¡Nfcx/ fesfcjwen» '990 pog 333-347, [

rçicst o*r buT* a1 ps -joo° Evan ltA: <ex* "crfcigl* de l*e lé$ta d Oierr es cc«Tîiaerof ccw u" cap asgrup s*gc«s Otgyns investigadors d*»i cfertven t.s frÒTS » sfíaa i« emende» s ro-oroDs s ra-

ooguns d«is C|«3Í5 més «i jvan1 «ns Hi hoye»», d« r»fitnr (v*get. of Aoocnh de'

14

algmts (Pseudo-Joan Evangelista) presenten una escena preliminar Martava a pregar davant ta lomba de Crist. Tot seguit té lloc el pruner episodi:uii àngel es presenta davant Marta per anunciar-11 & seva mort prrpera.Ei Pse ¿do-tloan Evangelista indica que es tractí* de l'arcàngel Gabnel; cltessaleniceic, en canvi, l'anom"na el "pan àngel", epítet que, segons A.de Santos, í, ¿.plica a l'arcàngel Miquel14: d'altres no n especifiquen bidentitat. En tots els casos, menys en el Pseudo-Joan l'àngel limn- unapalma a la Verge i Ü indica que la faci portar davant el seu fèretre,Aquesta branca de palmera té un valor de talismà: en alguns cast - :lsapòstols la utilizaran per errar la ceguesa dels jueus que han intentaiprofanai el fèretre«5 Tant el Fstudo-Mettto eem Joan de Tessakmica Éanreferencia al temor a les forres infernáis rr.anLcstaí per Maiia a la qualcosa l'àngel respon amb parauícs trai.q-ul lit madores. L'efcena es presentaa la cambra de la Verge, on aquesta es tiobava fent ora^ó. Lltessalonicenc hi inclou, a més, una segona seqüència a ia muntanya detes Oliveres; en canvi ,el *5seudo-Joan fa transcórrer el diàleg al costat delsepulcre de Crtst, on Maria havia anat a pregar "com cada divendres."

Una de tes coses que Maria demana al personatge celestial és que en elseu darrer moment pugui estar acompanyada t t tots els apòstols. Així,r arribada d aquests personatges constitueix l'episodi «deguer^t. *îl Pseudo-Melitó explica que Joan estava predicant a Efes, un diumenge, a l'homtercera, i que de cop un núvol el va embolcallar i el va transportar davantla porta de la casa de Maria, El pseudo-Joan Evangelista explica la "senapròpia arribada** de la mateixa manera. En el cas deJ tessalcnicenc ! delPseudo-Josepd'Arimatea. quan arriba Joan. la Verge està acompanyadad'altres amics i familiars.

Aquf tenen Do" te* pertinents salutacions i l'explicació que fa Mart, dela seva propera mort. A més, en els casos en què l'àngel ha portat lapalma, Maria ta -nostra juntament amb la seva mortalla a l'apòstol. En eltessalonic-nc. li mostra també dues túniques i U demana que quan ellamori, tes doni a aues -ídues que són a la casa.

9OC 3^8-3?í - V*ii«o és "O sofsoc* *- '-te «• co"'c»e -o so« '"C «'s* e *ex» «s c. vjça* a Dec œ" a c

**3Odo et^c n 3 ¿e ~s,' o x*\ * d« oc* pe1 a re c* o« ocr D si» de or ce ; "a «-w*4 e ps -

.SMC d Ar r 3*o é$ ," Éf'o" "'és ' 30 pro qj« a- oé * rgyé -" cniy^a'-* *es» a a

' * los E «rgrca Apec? *a * 97 v t 7 »• Ç

* " Sotx» «• figr. ¿ ço» o« '"i patw-o exp' cac o ï» ' ec»$od' j* c^corf • 3"tb « s ••.*,$ Q

*38~*39

fi

Tot seguit té lint l'arribada de te resta dels apòstol.v Quant a lapersonalitat l nombre dels arribats, les versions difereixen. El Pseudo-Melíió diu qut van arribar tots, més Bernabé 1 Pau. E! Pipetado-Evangelistan'enumera dotze, encara que en substitueix tres per Pau 1 els evangelistesMarc i Lluc. Pere 1 Pau són els únics anomenats per Joan de Tessatònica,que *speciuea que en van venir onze. Finalment, el Pseudo-Josepd'Arimate? parla de l'arribada de tots els deixeblf s del Senyor, però fanotar que hi mancava Tomàs. A més donc uns quants norrs entre elsquals figuren personatges que río són considerats apòstol:; (Nicodem.Maximlà) 1 acaba dient que eren tants que era impossible comptar-los. Elsmitjans de transport són sempre uns núvols que sels enduen d^ls llocs ones trobaven predicant. Totes les narracions situen la trobada davant laporta de la llar de Maria, algunes indique-*! que Joan surt a rïbrels (eltessalonicenc. el Pseudo-Meliló) i, després de les salutacions, entren a lacasa on la Verge els dóna la benvinguda \ es disposa a esperar la sevahora. Segons el tessalonicenc, Pere feu un sermó adreçat a laconcurrència.

El relat del Pseudo-EvangeUsía és sens dubte, el que off reiy més acció imés elements miraculosos Segons aquest autor, la Mare de Déu lé lacasa a Betlem i allà és on té lloc la trobada de tcts els deixebles. Acontinuació es produeixen tot un .f,eguit de miracles entre la gent delpoble i els sacerdots jueus, assabentats del que srcceeix, volen atacar lacaja de Marta. L'Esperit Sant embolcalla els apòstols i Maria dins d'unnúvol i els traslladà a Jerusalem16 Abans de l'arribada de Crist per rebrel'ànima de la seva Mare, encara es relaten altres prodigis i aMaralls delsJueus.

El moment culminant de tetes aquestes narracions s'esdevé amb iavinguda de Crtót í el seu seguici celestial, format invariablement peràngels i, segons el Pseudo-Evangeiista. pt r querubín .s Després d'un diàlegentre Jesucnst i Maria, aquesta U lliura ¿'ànima: el Pseudj-Melitó explicaque els arcàngels Gabriel i Miquel actuen de psícopompcs17: jegons eltessalonicenc. només hi és Miquel. Naturalment, el fet té lloc a to cambra

' ** ÇO**" tNf* '961 pog «9 - 200 %,OCQOC ecu.-«* entres v.·· ·s ""-D -e«! 'Wes *"se ed«bf3¥*r a je'usa1««* o (x.*: de c'

* ' De re<c* CA % --V«Jèx» es ccy»fv«n <3j0$ '«c·fs.c·* c s " • « B2 ¿: y ne'c ei ¡c Q^S e*-a £yTO|*S '857 ce1 '23>~1¿4Ü . 'siagono . Apàcr k M M* J«ter«»frf '99C

33 J- 347 A CíiAporrifi cfe N»xr*a TastMv«? 'Oft j-/g 4^8-50-^ * " 0cy*- -o» Ov-e-s .s

*c 52 "offitís Darfa de ' ocaigs1

16

de Marta, on hl h<? el Hit en què la Verge es disposa a ten morir. Ambl'arribada dels personatges celestials es produeix una gran respiandor.ElPseudo-Jot ep diu que els apòstols, van quedar adormits.

El Pseudo-Melitó i l'arquebisbe de Tessaiòníca expliquen que unavegada han desaparegut Crisi i el seu seguici amb ranima, els apòsiols 1les tres verges que es trobaven a la casa amortallen ei cos de la Verge i elcol·loquen en un fèretre per anar-k> a enterrar.

Els diversos relats convenen a narrar l'encontre que té la santacomitiva amb els lueus. Tot i que cada text l'explica d'una maneradiferent, es pot sintetitzar dient que un dels jueus que molt aïradamentels surten al pas (el príncep dels sacerdots; Jefonies. un home moltrobust, cl pontífex, o eî jueu Rubén) 'acosta al baiard per fer-lo caure íprofanar el cos de la difunta, però s'hi queda enganxat miraculosament.Després de plors, supliques, paraules dels apòstols i penediment del Jueu,aquest recupera la normalitat i el seguici pot arribar jense més problemesa la Vall de Josafaí (segons el Pseudo-Melitó i el Pseuc*o-Josep) o aGetscmaní (segons ei P&eudo—'oan E»?angeüsta)18.

La relativa uniformitat que guardeu totes ies narracions quedaestroncada a partir d'aquest punt. La destinació final del cos de Maria, eltema cabdal de la doctrina assumpcionista. et explicada de maneresdiferents. El Pseuéo-Melitó és el que expressa d'une forma més clara laidea Je la Resurrecció i Assumpció. Segons aquc ¿t relat, després que elcos de la Verge fou sepultat, els apòstols es van asseure davant delmonument. Tot seguit, Jesucrtsï va baixar de nou amb el seguici celestial,l'arcàngel Miquel li va presentar l'ànima de la difunta i Gabriel va treureel ros deï sepulcre, de manera que es van tomar a unir, Maria va pujar alParadís en mans dels àngels i els apòstols foren retornats als llocs onestaven predicant, de la mateixa manera com havien vingut.

El relat dal Pseudo-xJosep d'Arimatea no exfüca la resurrecció d'unamanera directa, però la dóna a entendre en introduir-hi l'episodi delíetard de l'apòstol Tomàs. Com en el relat anterior, els apòstols es queden9\ costat del sepulcre, després que el cos de Maria hi ha estat enterrat,però no es produeix una segona vinguda de Crtst, sinó que el cos ésenlairat cap ai cel en mans dels àngels, sense que els apòstols sen*ador*tii. El que sí que ho veu és Tomàs, qre no havia pogut arribar a

Lc Va" de j« 0*0* és SAJÓOS «I cweia jor {c ' < « 2' ef ' oc on Déu jttrs *ot$ e's homes e dit aec ?ino' ôobre "a del Pcx: d« o sepulfc'o de ívkro vsgeoJJGl? 1944 pàg ^S

17

tempe als funerals i ara, des de la muntanya de Íes Oliveres, en adonar-sedel am que se'n va cap al cel, fa una súplica i Maria M llança el cingol queduu a la cintura. Quan després es reuneix amb els seus companys, comque squests li asseguren que el cos de Marta és en ei sepulcre, els el fadestapar i, en veure'l buit, tots co.nprenen que certament ha pujat al

En canvi, ni el Pseudo-Joaa Evangelista, ni l'arquebisbe de Tessa'ònicaopten per un final tan apoteòsic. El primer explica el que se'n diu la"doble assumpció": l'ànima ha estat pujada al cel, durant l'episodi delTrànsit, i el cos, sense que els apòstols que e. n ai costat del sepulcre sen'adcnessin, ha estat transportat al paradis terrenal. En aquest lloc elcos es conservarà incorrupte fins al dia del Judici Final20. En tot cas. elque poden veure els apòstols és com la "relíquia de la Mare del Senyor" ésadorada pels patriarques i sants en un lloc saturat de llum i perfum.

Pel que fa a la postura de Joan de Tes-salòníca, és difícil de discernir:segons M. Ju$e, eis manuscrits, presenten solucions diverses. Uns nodiuen res del cos, un cop enterrat: altres manquen del fragment final; unsakres parlen del trasllat del cos al paradís terrenal, algun amb una fraseal·lusiva a la resurrecció, i, finalment, també n'hi ha que parlenclaraïnent a Assumpció21

Sembla que el segle VI fou l'època d'or d'aquestes narracions22. Dos fetsen donen prova de l'expansió. En primer lloc el relat que ofereix el primeidels Librt Miraculorum de Gregori de Tours23, marcadament paral·lel alPseudo-Meliió24 i que avui es considera lapòcrif mes antic del mónoccidental. En segon Uoc, el pròleg que precedeix el relat de Joan deTessalònica (610-649).Aquí l'arquebisbe recorda als seus fidels que gairebé

• " Cal ie«tf e- ccr«p<e qae oc, .¿esío "orruc o es «^o»1 *a*da*"3 e1 codex ^tn Q"* c qve """ sctienoo^ u' tzcoe* o a sevc ea c ó se«*b3 aa»af c* seo« X ¡vegc^ ÍOP f »Gí*^iC5 Aixx"' fes 97v peg *46 rer

a^cs bo"dc oero es cxiss o« aie e 3sejao-joie0 d * ra'eo s "-KO '« e" ^^ rec* aje cxs re~_««c»-» os s ies V o *rii Q.« **o * oror^rc Corta 3 ^>ys vegcu,^'G<r 944 ràcj S/- 5820j'jGiE "944 pog H 9-"23

' '^UGlE "'944 pag 140 Vtqew *ofíO6 Gt .Apoc''»^ Js1 NiK>/o resomdr^s v^X" pcjg 522 " 2C

-2jüGr 944 p«, ' 3823 8^ ço 7D824 Segais j'oGlE 194^4 pag ! 09 e bsbe o« 'a/rs N3-* c tf "not ana »*«íyccio a >« r«icf

sif «ce Qy« <X|u^ oíAy cw»<» o Cof JsxjC'rf 'n» 0ntic OSJUASÍ <W I3t¿ pool cot £>sr VV? G"""" WCon^ cf rfw opticripíioí lil«ift>w { (h» N T icwor« 186^ Segons »eona e1

18

en tot l'univers catòlic es celebra la lesta de la "Memòria del repòs de laTeotokos". però que a causa de tes moltes històries falses que circulensobre aquest tenia, els seus predecessors en l'episcopat es van mostrarcautelosos i s'hf van mantenir al marge. Ara, ell es proposa expurgaraquests relats i oferir allò que realment va passar, segons van dirtestimonis oculars25.

Aquest pròleg, doncs, ens Informa de Texistència d'abundants relats,amb més o menys quantitat d'elements fantàstics, que eren conegutsdurant la primera meitat del segle VII, peiò, a més, introdueix una altraqüestió de primordial importància. La màxima jerarquia eclesiàstica d'undels bisbats més antics, fins aquells moments, no s'havia atrevit ainstaurar la festa de la "Memòria de1 repòs de la Mare d* Déu." Certamentcal veure tota aquesta literat u. a com una prova de l'interès popular versla Mare de Déu. però l'Església, almenys d'unr. manera oficial, mostravales seves reserves a l'hora dacceptar clarament que Maria va morir i.encara més, que el seu cos es manté incorrupte o és Ja al cel.

E\& Pares de l'Església Ja es preocuparen de buscar en eïs textos sagratsuna resposta a aquesta qüestió mariana. Dos personatges palestins quevan viure en el segle IV i començament del V, a través dels seus dubtesdonen una idea de l'estat de la qüestió en aquella època. Sant E pi fan ijustifica el silenci de les Sagrades Escriptures pel fet de la grandesa delprodigi. Després diu que hi na alguns passatges que semblen fer-hireferencia i cita la profecia del vell Simeó: "/ a to mateixa una espasa ettraspassarà l'anima" (Lk.2.35). d'on alguns dedueixen que Maria va sofrirmartiri; també creu que fóra possible aplicar-li aquest verset del'Apocalipsi !2.13-14: "Puan el drac es ua ucure llençat a la terra vaperseguir la dona que havia infantat el noi, però/oren donades a. la dona lesdues alcj de la gran àguila perquè volés ci/p al desert, cap al seu lloc... " Endefinitiva, però. Eptfaní no es decideix per cap de les possibles solucions.

Ttaoteu, prevere de Jerusalem, rebutja la possibilitat d'entendre queMaria fou moita per una espasa, a partir de la citada profecia de Sineó"Se non Ita se res habet. En&ts enim aère confectus corpus dividit nondissecat anlmam, Quare Virgo usque àdhuc immonalls est- cum quitnhablmuerat earn In loca assumpttonis íratíioterlf*2*. La Interpretació

25,1'JG«E "v44 pòg 139-'43

2" Ct¡c G SOlÀ, ' Ç47 120 pef o comet-ars soto« dt» de * Esgiés-c v«gei

34-35 70-5

19

d'aquestes darreres paraules ha estat molt discutid"27, però el text ésimpoitant com a primer document d'un marcat caràcter assumpcionistaAtotí, la discussió que amb més o menys intensitat es perllongarà duranttota l'edat mitjana ja s'ha Iniciat: es dubta de la mort de Maria i esdesconeix k destinació del seu cos.

De fet, però, el que insultava més dificll d'acceptar a l'Esglés*a eren lesfantasies de la literatura apòcrifa. Per aquesta raó un Liber qut appeüaturTVonsttus id est ossnmpíto Mortct' figura com a no reconegut per l'Esglésiaromana eii l'anomenat "Decret Gelasta", recull de decrets publicats a la fidel rsgle V ! a començament del VT28.

Malgrat aquests entr banct. ta devoció mariana anava en augment, tanten un sentit genèric com ~n l'aspecte referent a la fi de Maria. Una de *esdades més clares que informen sot.-e aquesta evolució és la instituciód'una diada dedicada a la Mare de Déu. Des de les acaballes del segle IVhem té conetx-raent d'aquesta celebració de la "Memòria de Santa Maria'a les diferents esglésies orientals i occidentals. La fesía commemorava laftgtna de Maria en lant :jue Mare de Déu i, per això, en algunes d'eq *estesesglésies es celebrava tftns del cicle d'Advent29. Aquesta festa eral'equivakn; a la celebració tíel dies noialts de quals -vol sant, és -A dir, eldia de la seva entrada a l'Ecglésia triomfant30. A partir del segle VI, laliteratura apòcrifa fa sentir la seva ir fluencia en aquesta commemoració,i attí !a festa de la "Meinòila de Santa Maria" tendeix a convertlr-re en lafesta de la Dornstcié i Assumpció. Segons M. Jugie. va col·laborar enaquesta transformació el fet que es co.nenccssin a assenyalar altres diesper commemorar els principals esdeveniments de la vida de Maria. AJKÍ.durant el regnat ^e Ju&tinià es va instaurar la festa de l'Anunciació, el 15de març, i, poc després, te de la Nativitat de Maria, el 8 de setembiv.Lògicament, aquest cicle de festes n.arianes havia de cuLninar amb lacelebració del record de la Dormitó 1, jssuuipció, peí a la qual va semblaradient la diada que, des de temps, n rorriava el dies nataíis31

Dom Cápele creu que a Síria paie fm te literatura apòcrifa vr ten «r un

. " o>qe c ' V R A 003

** AoiHBt aAOe1 *af ço?" -^'Oo •• x , "vr- $ 10 ofr ix:* "odie «y*u·'*;en* 3 "sp?* 3e:os. ,^92-*-* 56'se*ò e" * XX vxj o se a* • sofa'« '.c , »»-c si *•*? c »c* Vegíu ji;G'r 544 peg * 34 -

29j'JGIE "Ç44, p¿g ¿9 CA^úLE '953 oàg 244-756174 *^EL, 9fe4 pèg "7i 74

20

gran cesaò, s'hi va introduir ben aviat una Testa de rAssuiupeio32. tigioteconstitueix im altre cas particular: la festa ^* te "Mei^òfta de SantaMarta" es ceïcbravr, el 16 de geii *; » partir del segle Jl esdev* la festa de Î nMort de la Verge i, seguint alguns reUts coptes que situen FAssuiipcio setmesos més tard, es celebra una segona festa el 9 d'agort. De fet, Icsdíveises esglésies, segons l"s tradickns locals, havien assenyalat datesdiferents per a una mat.i^a commemoració. És per aquest motiu quel'emperador Maurici (582-602) en va intentar la unificació, i, a través d'unedicte especial, va imposar Lt data del 15 d agost33.

Els apòcrifs no van influir ncmés a establir la fest« sinó que som,« vrnentrar a formar part de la litúrgia del dia Ja s'ha vist com el relat J*: Joanoe Tes'ialòníca forma part de l'homilia en la qual el bisbe exposa lanecessitat tíe celebrar la festa de la "Memòria ¿el repòs de Santa Maria"Del rtgle VTO c ? conserven les hom'Jies per a la fes .a de la Doniilció detres grans teòlegs de l'Assumpció: Andreu de Creta, Geimà deC "»nstanttnoble i Joan Dama».è. En totes s'utilitzen els relais aiiocnfs,especialment el de Joan de Tessalòii Ica, però els autors van mis enllàd'aquesta "simple literatura" i intenten demo&trar per aL.es camiïs HincomiptibJlitat del cos à? Ma.la 'Andreu de Creta) o la se*a resurrecció iassumpció, i a raó fonamental qut,, segons ells, pern?*! de concedir aquestprivilegi a Maria, és la seva divina maternitat31. Aquestes ftomiLes,juntament amb les d'un personatge anomenat Cosme Ve^titor, que vaviure vers l'any 800, van tenir una gran trascendencia, no només al'esgiésia oriental sinó també a Occideit, ja que vrji s»er trad aides al llatí ies conserven >%n un manuscrit del segle X, ccptat al monestir ckReichenau. De fet ¿quest manuscrit recul! una an* logia de textosassumpcionistes que van ser ànipliamen difosos al llarg de tota l'edatmitjana i, van arribar a ser, entre altres, una *bnt de la cèlebie LegendaÁurea de Mcopo d& Varazze35,

Hi ha encara una altra qüestió "n què M. Jugie també vol veure lainfluència d'aquesta tradició. Aban^ ja d'ha fei esment de la dedicació

32CAPCIÍ. 552 oog 253-255 j )G»£ >Q££ 009 ' 8 '

' ^er o tC íes'3 o rg-c'e '.ege^^wCi ^¿4 o>~>g "28 32 75 7*5-*SG 2v7 C*"î,j^

í. 13 °55~ 156 Aojes'o ajes? - -3e o ;e$?c ae ^ 3on* <• ó /o .%s 'ncc o a es o verses ei i m eso' en*3 s és "-t1' co^Diexo o ^és d ac^eïte oos

22ó-¿5.

f '968 poq 20C VÍ»DiSR '980 oòg 30 5!

21

d'esglésies a la Verge, R. 'vn.utheimei ci í a un rnartyrt? m construït en elsegle IV, en el lloc on es mostrava el seu sepukrre, a la Vail de Josafat, alsafore*, de Jt-Tusakm3 J. M. Jug*e fe notar que en ek relat de la peregrinaciód'An topi de Plasència (c.570) es parla d una basílica de santa Maria en ellloc en es dlu que hi havia la casa on ella va viure i "in qua et de corporesuNattifnjuísse'*37. Setantr anys més tard sembla que aquesta tradició jajavia canviat; per un¿ banda, es parlava de la tomba de Maria aGetsemani, una part de la Vall de Josafat; per J'altra de la casa I lloc onmon. al mont Sió, a dins de la ciutat. Diferents relats en parten, ¿nue eksquals el me* citat és e¡ de Beda. El canvi l'haurien propiciat els relatsapòcrifs. Els textos més antics, .¿iríacs i captes, ja indiquen qye el lloc del'enterrament fou la Vall de Josafat, però és la narració gre^a de Pseudo-Joan Evangelista la que parla concretament de Getsemani. l'investigadorpensa que per explicar totes les seqüències de la mort , el seguici fúnebreamb I incident dels jueus . cesprés. La sepultura, calia que hi hagués unadisfUi'·ia des de la casa on va transcórrer *a Dormido fins al lloc del'enterrament. Per això sorgeix la nova tradició i d'ara endavant la casa deMarta ?e situarà ~* Sió. al Cenacle38. A partir del segle VTI els pelegrinotambé parlen de l'església de Sió, on hi havia la capella de la Uormic.ódecorada amb una representació d'aquest esdeveniment39.

El segle VIU. a Orient, doncs« es presenta com un gran moment per alprogrés de la tesi de la mort, resurrecció i assumpció de Marta. De totasmanera, l'altra postura que alguns apòcrifs havien mantingut, ladenominada doble assumpció, que ensenyava, per exemple, Joan deTessalòiiica. no ha quedat pas oblidada. Al llarg dels segles X i XI sennombrosos els autors partidaris de l'assuopció de l'ànima i el trasllat delces al paradís terrenal, al costat de 1'r.rbre de la vida, en espera iel c1 la dela resurrecció general. Com a conseqüèncie d'aquestes diferents postures,la litúrgia oferia textos de sentit vague, per tal que el seu contingutpogués ser acceptat per als dos bàndols. El ca>= més representatiu és el de!sinaxarl de l'església de Ct/nstanttnoble, ledactat al segle X; per indicarl'objecte de la festa del 15 d'agos* utilitza l'expressió: "Memòria de lasanta i venerable migració de Nostra Senyora ...". El terme migració

36 toW-EiViS '964 »ig. 8737GEYfR taro fr*rossrfymrtawi. oog '70 c ,a> sta f.-Œ '94¿ pao o?2

^*%uGÍ 944 *&cuf$«$ A Le »rfaeov ^e «o Soi«& V^rge c jmoQ*« peg 68'3 9VENDER '980 pòg 90 r- 42

2¿

(metastasis trasllat! utilitzat per força autors, era preferit a Dormidoperquè Unit es podin rpbcar a l'assumpció integral, com a la qu »

no cómprenla l'autènUca resurrecció del ce«40.En tota aquests anys de formació i consolidació de la doctrina

assumpcionista a Orient, s'han destacat tre«» aspecte? mariològics que calretenu*: Maria ha anuí lat els efectes negatius que Eva havia provocat;d'aquí la constant assinilació M&rta-Cva i» en conseqüència, Maria-^sglésia, tan freqüent en tota l'edat mitjana. Prx hav*r estat la Mare deDéu i haver-se mantingut verge després del part, U correspon el privilegi del'Assumpció, per això, la commemorac1 j d'aquest esdeveniment, tant en lalitúrgia, com en la literatura i «n l'art, sempre anirà acompanyat de claresal·lusions a la maternitat divina. Finalment, Maria és considerada com amitjancera dels homes davant la divinitat, i és justament aquest càrrec elque doiarà un fort caràcter popular a tota la devoció mariana4 » .

^.wGr "944 003 87

"** GRA? '968 200 Aotesies qjes'.crs sor pef ou ors ço" s ccrcr"=" s» q»e$ce o **of ötog'o c zo^* no p«*o ce-ef" q«« >jr * f*o* cor4*or^ ***s o ^e^ys ^c* 7 /a" *o*c, rr ««ano occ

23

1.2. L« creençaA les terres d'Occident la mariologia evolucionará de marera me« tenta.

Pel que fa en concret ai tema de l'Assumpció, els pares de l'Esglésiallatina van trigar més temps a tenir-lo en consideració Gregori de Tours(+593) és considerat com el primer divulgador de la literatura apócrifa jaque en el seu recull hagiogràfic, Líbri Afíracuíorum , inclou un relat apòcrif.£1 bisbe de Tours és.a més, un dels testimonis de la celebració d'una festamariana a les esglésies de la litúrgia gal licana. Aquesta festa era lamateixa que s'havia imposat a Orient, i que en el mateix segie VI haviaarribat als diversos països occidentals42. Un dels textos llatins mes anticsque fan referència al "triomf de Maria a la glòria" és un poema as VenanciFortunat (+600), però la seva ambigüitat no permet d'assegurar que l'autoraccepti la Resurrecció i veritable Assumpció de Marta eu cos i ànima. Entot cas, és un bor* precedent de la lírica d exaltació mariana que Hori enles llengües romàniques durant tota la baixa edat mitjana43.

Cal però. esperar al segle VII per tenir notícies de l'entrada de festesmarianes més especifique?. M. L. Thérel ho sintetitza de la manerasegüent- primer la Purificació, després, vers el 650, la Dormicíó, una micamés tard l'Anunciació i. a fmal del segle VII. la Nativitat de la Mare deDéu44. Hom pensava que l'introductor, especialment pel que fa a laCornudo, havia estat el Papa Sergi I (687-701), però avui la majoriad'autors entenen que aquest Papa l'enriquí amb una processó que recorriadiverses esglésies de Roma i que per tant. la celebració ja s'havia introduïtabans45

Segons M. Jugie. abans de r arribada d'aquestes festes. Roma no tentecap solemnitat mariana i per això, quan es fixa la de ia Dormirlo, essen> ala el dia 15 d'agost, tal com s'havia establert a Orient per ordre de

AJ f »^* « es es c c co'c es cee£>"owc e* 2 z e ae ae"f ""or~ *3""te *e "c*c e« A aa ¥ " v ^ - G t 544 003 5a '95 /eje« - *$ c D 09*0* 3 a "~£Pr. S9

»39 8

43 Vegeu-n« e ^ayer-s er c„«ito c cr'o'og c a« tex*of se< c^ de BDV£i , M la Asjnr »cr2^5

ocg 2545 "r*£í ¡, * 9SZ oag 21*1 M jag e c^ey sai? tf co«^ctor ro^io s *"*«a. c» cc^s ofc «s QJO»«

e^-rc-ifvocÄs f»1 0,20^1 v època de S^g» Veí, oc ço feo* 3 pe'a-e oay«** pa«*o j wigcr s nac o *"»s r«¥»c viscut uf a Se »a b "tao* s'G 'a«*oe O^TSC «f ac _.s o» irt<y«nc^3 d« Tessoio* ca QU» o de« por r«nò • nrv o a »es'a «rjoocooe üfSMsbsbejöc* yUGZ «944 oò§ 196-'?7¡

24

redicte de l'emperador Maurici f des de Roma es devia haver un planxa t ala resta de països occidentals. Els que encara no tenien cap fectamanaria, com Anglaterra, ta fixen també per al 15 d'agost En els que jas'h t celebrava una solemnitat marianc. com a tes Gàl.hes. lat festa f*""record" es eonvrrtetot en bi Dormleió*«. Seguint amb la tesi de M. Jugie imolts altres autors, també és a Roma e! primer lloc on es produeix elcanvi de nom. Cap a la fi del segle VIII els primitius Depositto. \atale,Pausatio. Oormí'lo. tots al·lusius a la idea de "mort provisional", sónsubstituïts pel més explícit à'Assumptfo, que suposa la Resurrecció iposterior pujada al cel en cos i animí Al sacramentar! que Adrià I envia aCarl« na^iie (entre els anys 783 i 790) figura ja aquesta paraula Aqyestcanvi sembla sorprendre l'església de litúrftp gaMicana. ja que en ,.aCapitular! de Carlemagiit de l'any 81 ü es diu que aquest tema del'Assumpció es deixa en suspens fins a nova informació. De tota manera.ïres anys més tard. en el Concili de Mayence ja s'accepta ^taranient.Aquest canvi cJe nom i de concepte causà um cert desconcert a les Ga'.liesEn primer lloc ja es produí una confusió àrab la introducció d'una datadiferent Per «i!xò sembla que en alguns llocs es van mantenir durant untemps les dues diades: la prtiniïtva soletnnitrí del 18 de gener era lautílitzcda per celebrar la DurnUeió, menirr que el 15 d'agost es reservavaper a l'Assumpció47. Uns quants martirologio del segk IX. el de Florus deLyon, el d'Ado de Vienne i eï <TUsuard.. monjo de l'abadia de SaintGermain des Pres. tot i assenyalar la festa el 15 d'agost parlen sempre cleDormtíio i no sembla pas que signi simplement una qüestió de forma, sinóque el que celebren és 1 entrada de f ànima al cel; quant a la destinació delcos. confessen que ha estat sostret de la comipció. però no especifiquenmés**.

. ~ » í - *¿¿ 33 í -^7 -è ."3L*e 3 a-esí r -? ,ac v 3' i« 1:re~ ag^e /e^e, ïA??t 55 Tisg '¿.-tï

^'..G: *?¿4 scg 2 OC 21S-2C*1? ^ï";ï 'vBl pag 65 ' 32 S-« e as-es's 3.»' c 3e jt," *"CC í C«1 C **E*3 T* i$S^" DC C .' *2SC T 3€ * O" Aíí^fTfifiC ~ 3-35SC C'' TÍS •; ,*** '"S'C .« .'"

"•yç. "v" a *«**••*«, 3 f «a*** "a* &i p* * c 00 $ **jc*c$ *»,*g.cs ga - ec's ' »»G*S a* '~ú i-e t -<V",öJö«s oo<*î«t »r o« D* "C c 3-ç «g* V 3« *>-*9 o çc co-í2 y « ""í .x, ^* T-JSC w?- c* "^e'c^«5333 3 oa'OwC *<ju*»v''C «c -Jtrcc d* 3 d , "/, ssa r Acbjn'y·'.one *-"a«-,» fvorg» 3'' * W->vt-y'7 'Of-oé jy s í' "nt crys ae- a*j* V pe-o c* -*i*go 'crtc-n -sec pa*c Ja Nfoio* Segcys » d <3íU€*5 2cr*c» ¡a r "v:- a corusco" c s » «Gà -w *o" ou« ? 3cTK3 % t« c»*tp»» «s 3oor«3c o. -s vtt Dty* -V,; ,r e« $«« •»V 'jtx-r p'es* 'o * o« s f C r o de •*•'•>•"n $**,« Vi c A Bou·'ts·e'* awe *

25

SI bé la celebració de la festa del 15 d'agost no presupon, la creençaassumpctonistâ. si que serveix d'orienta"* 6 per conètxrr-ne la història. Petaltra banda, cal tenir present que la festa va contribuí- de mano aImportant a la propagado d'aquesta doctrina49. A partir riel segle Vu elstestimonis del culte marià comencen a ser importants. A la Ge J. liamerovíngia Ja e~ dediquen nombroses esglésies a Maria, així com també aAlemanya í Anglaterra50. Malgrat que E. Sabbe cousideri que durantl'època carolíngia hi hagi é una certa apatia marta la. no deix?, de sersignificatiu que l'any 805 e! Papa Lleó II) dediqués la catedral d'Aquisgrà aSan ..a Maria. Precisament fou Afcui el qui va introduir al costum dededicar la missa dels dissabtes a Maria5 . en hs oracions de la qual quedad? manifest el seu paper d'intercessora, El Papa Lleó IV (847-855), pe*-augmentar la solemnitat de la festa, en va establir la vigflia i l'octava52.L Ordo Antiquus parla de l'esplendor que havia assolit a Rorna i de 'a granpopularitat de la processó que s'o'ganitiava de nit53. En eï segie XI, PereDamià va compondre un ofici marià, en què la M?*re de Déu continuaesaent considerada com la intercessora de la humanitat davant del Jutgediví54

^ la vista d'aquestes dades, es fa évident que l'Assumpció al llarg del'alta edat mitjana, va fjenetrar profundament i amb força a l'Esglésiad'occident ideï prnüñcat d'Alfred el Gian, S7 1-899. data una llei que elevak* festa de l'Assumpció a la rratetxa caíegorta lue les de Nadal, Pasqua iPentecosta55 Tol i la importància d'aquesta cr kbració, cal entrar ambmés detall en el tema per adonar -AC de 'a eompleatat del s» -u significat

«y¿y 6í2-£¿v *»*, L,«""©1 se a.ctc' ""#Ky 3 sec««^1 C» -"3_4* " 3 3 3 *€$*3 O* C

" J 5 *"3 a ',-3 * XC' ü**' 3 ^ 3 ag3S* er ^3"v 3 %$*D 36

3** •. ^* e" ~ c * 3? s*3 •» V* ~ "c^ c "~ ' 3~ 3*1 sec e V

DCS3 'j 'c*~3 GAL" C »47 c-33 4,— ' ¿t, *.^ff '"547 009 " 6 ^ - f,- "s*e* "-le c

CGv«i'c "D* «-3 c-«s% c^ osse^voc -/• c V' "

3 i A- oa -a4^3E 5A¿ pas 2 2 Z**-': f^:3 =-25 2¿

^ *•* ï..s "o •? ;*o'çs A.*"-;;-ya SA3B«£ " 9f * C 3- 09 '6— s

3GCJ"*****A *s«f*:O*S ?3" S Af«c! J%"Q ÇO' CCW.uitO' MA?*^NDA»£ *952 SC

51 G?A5- r66 fjc "72 M.r.MO?" "^>¿ oà; 73552 • /6í pap 3053 CA?E,I 953 ccg 26C

5*G?A£f '968 pòg 20555 -Q8C pàç 2 J

26

Precisament a través de. amp de ta prodúcelo artística es possibleó costar-se al que molts autors anomenen "la problemàticaassumpcionista". El Líber Pcntifícalis recull els encàrrecs de draps d'altarque alguns Papes riel segle DC havien fet. M. L. Thércl remarca que nomésen un cas (un encàrrec de Pasqual I) s'especifica que hi havia una"...stoiiam quníííer beate Del Gertítrix Maria corpore est assumpta": en elsaltres encàrrecs (d'Adrià I, Lleó III. del mateix Pasqual ! i dels se* %successors» només es diu 'Mstoriam adsumptionem" o "sfortóm fransfíiíS*.L'autora es pregunta quin é& el motiu d'aqueste precisió: "...Est-cf uneinscription sur l'Image qui spécifiait l'assompîion corporelle? Est-ce lasingularité de ia représentation qui tnp'lqualt cer*e Interprétation? Le papePascal I Qumli-u voulu manifestet alns sa croyanceper^onnelle?"5®. Aquí noes tracta de resoldre aquest dubte, sinó només d'utilitrar-io com aexemple d'aquestes matisacions que la iconografia assumpcionistamedieval sovint sembla que suggeieix I que a l'hora que nosaltres lesvolem Justificar amb els textos contemporanis ens resulta prou düicil.

En relació amb aquesta problemàtica, una de les qüestions a tenir encompte és el paper que hi jugaven els relats apòcrifs. Ja s'ha vist com fouun pare de l'Església, Gregori de Tours, qi'4 va divulgar un dels relats me*antics. Això però. no vol dir que l'Església acceptés obertament aquestaliteiatura. Altres pares no tis coneixien, com per exemple Isidor deSevilla57, o bé hi mostraven clarament les seves reserves. Aquest és el casde Beda. que encara que es fe ec<> dels relats dels pelegrins que havienanat a Terra Santa, quan es refereix al? fets de la mort i enterrament deMaria sempre adopta una oostura clarament impersonal58, tot i queconeixia el Pseudo-Melitó; però no sembla fer-Ü n gaire cas59

Al segle VIII, Ambrosi Autpert, segons alguns el més gran martòlegabans de Bernat de ClaravaU, deixà una sèrie de .sermons dedicats a lesfestes de l'Assumpció i de la Nativitat de Maria. Els dogmes que hidefensa, però, són els de la maternitat divina i virginitat perpetua, en

pcq 42 OAAAA 54/ DQQ 1C 5-/ w

57 -Ar

' M~se c 3 se o »c ae jOsa*s* cr s e·'s·y/s/c e sepu c*s se */c* 2 ~ *o.iíj'l '"Cífcefj' . srta<f pacso e1 „,1 è .s xxie'orr mor jfrw". T t, c

A4o,*«o oi'jjomdtj poj»sse o/c fe' sea a aao ^e abandó 4 » lasc-^'" "'.-H e'osoVfn/îono c'ffaBO^E? "9«í7 TOC 365

pog ¿7 -272

27

canvi, ignora els apòcrifs i es mestra molt reservat pel que fa al tema del'Assumpció60. Fulbert de Chartr-s (+1028) en un sermó parla de la mortde Marta i del sepulcre buit, però no s'atreveix a afirmar ne claramentl'Assumpció i insisteix en què això no es més que una creença piecosa61.Aquesta postura del bisbe de Chartres *s de fet la postura oficial del*£sglésia: tot i adoptar a-nb entusiasme la celebració de fa festa, no i»aacceptar aquestes narracions més o menys fantasioses ni les va utilitzarper afirmar l'Assumpció corporal de Maria, però es va adonar queconstituïen un oor* mitjl peí fomentar la pietat popular. És per aquestaraó que en va permetre la circulació i, fins 1 tol. les va incloure a lalitúrgia. A més, com ja s'ha indicat al començament d'aquest capítol, vanser la base de les representacions artístiques i dels drames litúrgicsreferents als últims moments de la vida de Maria.

Dom Capelie, un dels autors que més ha investigat sobre la qüestióassumpcionista des del c'wip de la litúrgia, afirma que directament oindirectament aquests relats han confopnat molts textos Ütúrgics: lliçonsde l'ofici, prefacis, an tifones, pregàries, etc62.

És precisament a través de la litúrgia que hom pot conèixer quin era elsentir de l'Església. Aquesta postura de dub*e o d'indecisió que semblaplanar entre els autors de l'alta edat mitjana queda clarament reflectidaen un text que va assolir una amplíssi.ia difusió. £s tracta del'anomenada Caita a Paula l Enstjqui o, d'acord amb les paraules delcomençament, el Cogífls m*», falsament atribuïda a Saní Jeroni Avuitothom accepta que aquesta epístola fo« redactada per Pascasl Ratbert (c.860). abat del monestir de Corbie, amb la finalitat de donar una respostaa k s preguntes sobre l'Assumpció que li devia haver formulat Teodora,abadessa d'»'n monestir amb el qual Ratbert manter ia relacions des de

6°'EC.ERC 552 Dàa i.""• :* DGG

"- CA5£_£ ?53 DCS 248-24? Aq^es* ~cfle >< cüor a"/ "749 c^c ca vr ar -e scD'e es

o' §€»"$ ce s " sss 90 cGra c"e A$$„""De c Acx es "os**3 ce*" e V.issst? Ge f* C^T ju-e oa'c oe >/o*c" s ae 70C et c*'3«'2r ae 5ü·g,rx!'C oerc ^o1* 'e QC cía* 3*nt ¿ ,* •" 'é «*xj se' e ae ocssa*ae5u" 0^.5^3 a* *~o- "es' e *>x"r eo 3^e *c ae es *o-*s Cí«oc"*eí. Corc*9*Qf*"e"' Dor Cae« e asse^yo o c

'v.a de 5seaao-Ai% tc *an* oe' cyare ae a r'a"oca co*n L** 3 d^sc'LCode eosoc aeDCio 5' 3Cw«s* s*M* a-*o* 'c ^o*c' a^e G'eco ae 'o^'î er c sec e V -xiv a 00^3* .•:' v« re'a' e fionsiM de tioos Tés a*caic oub -to* oef A Wii'no" e^ què rîc es oc* j.o ae a

cc ó of tos e" cs"v 3fc cAtA- -T es ce "«gi1 0 p$*\ ro-Me' SQ q^e e'^e-yc i-'e-'cGcos àri.mo •CA·'E 4L "^o //esse *'0£9 p¿g 55-57) Wa*" ata u«xi Ho1" ' o

ae c">y?7* , a avo í ce cSe o-ag se ?s«,ao-AAe-«c ,¥Í?D!t' "98C *C

28

temps63. Aquesta resposta, escrita en forma de carta, diu textualment quesón molts els qui es pregunten srb. e ïa qüestió de saber si la Mare de Déuva ser pujada amb el seu cos o si ho fou sense. L'autor assegura que homignora fit el que es refereix a aquest tema i que és millor remetre'l a Déuque no pas pronunciar una afirmació temerària. Aconsella qne no imitin a"molts" que llegeixen massa àvidairent "î'apocrtf que s'anomena TYunsttusbeatae Mortoe VTrginls", però sembla que posa més èmfasi en Ïa descripcióde la glòria de què gaudeix Maria, quan ha estat exaltada sobre els corsd'àngtiS i col·locada al costat del seu Fill, que no pas en la negació deVAssunsprió corporal^4.

La idea "fraudulenta" de Pascasi Ratberí de posar aquesta carta sotal'au'oria de Sant Jeroni fou !a causa del gran èxit que va assolir. L'actitudcrítica que durant anys ?is benedictins (cluniacencs) van mantenirrespecte de la qüestió assumpcionista sembla que cal atribwir-la a aquestfet65. /Jxt en un sermó sobre l'Assumpció, Odiló de Cluny (+1049) la citaàmpliament, i declara que davant 1 autori'at de Sant Jeroni no cal afe^rres66. Per altra banda, aviat fou inclosa en els homiliaris, leccionaris,etc.,de manera que, sencera o en fragments, era llegida a l'ofici del'Assumpció, i al segle XHÏ va passar als breviaris que la van mantenir finsa la reforma de Pius V67.

Aquesta certa ambigüitat que presenta el text de Pascasi Ratbert és elque explica que les influències que va exercir en els diversos campsresultin gairebé paradoxals. Va suposar un fre en l'àmbit de la creença deldogma assumpcionista, ja que si bé no el nega, tampoc no l'acceptaobertament, ni apunto cap nou camí per sortir del dubte. En el campartístic, en canvi, va fernen tai les visions glorioses i apoteòsiques de laVerge. De fet, la carta estava farcida de textos de la litúrgiaassumpcionista, bona part dels quals s'havien pres del Cànttc dels Càntics,déte Psalms ! de rEdesíostès6S. Quan es començà a celebrar la festa del'Assumpció moltes de les antífones de l'ofici es van prendre d'altres festes

o* £ BA^'t * C¿9 pop 70-73 es 'c ^ 'es^™* de -es *ves* CCDC^S 3«.-« va" cc"c~ • o s G

tse vertao€r a«fo' a <Q tes sotre e "*ct* de o cc"o • de r *%'$•* cace" Vege* *crrbéj.-·'3r, ,*, «w«y i«<ií~rs '**%£" **$£**,oca ¿/.-¿ti¿ Jo ~¿tl

64 HEROVM-S :S65 ço» :26-"47

65 3CV;Ç ' Ç48 peg 606-6C-7 V'E?D E í ' 980 poq 2666 CIST per GRAE? '9àB pàg 20467.JGE 94¿ pòg 36" - "

68vEtîD€R. 1980,pùg 50, - t.

29

marianes més antigues (te Purificació) i fins i tot del Nadal, cosa lògica, sies té en compte que la glorificació de Maria la motivava la seva divinamaternitat69. Com indica M. L. Thérel, te idea que Marta compartia teglòria al costat del -seu Fill és Justament el que potenciava el seu ofici demitjancera i intercessora de te humanitat, i, per tant, el privilegi del'Assumpció formava part d'un ampli programa de salvació70.

L'escassetat de material especialment essumpcioaista d'aquests segleses reflecteix també en l'evangeli de te diada. La lectura escollida era lahistòria de Marta i Maria i ,en et tiseqüèncte, l'homilia no solia referir-sedirectament a la festa, sinó que destacava e! való* de la vidacontemplativa representada per Maria71. Els contactes amb i Esglésiad'Orient, tradicionalment més rica en material marià, van suposarl'entrada d'una sèrie d'homilies, fetes especialment per a aquesta festa.Malgrat que en moltes d'elles anaven intercalats relats apòcnfs. lacategoria dels seus autors els donaven una credibilitat molt gran72.

Enmig d'aquest panoiama caracteritzat pel dubte I l'ambigüitat, caldestacar la cèlebre oració Veneranda , gairebé l'única que proclama ambclaredat l'Assumpció de Maria en cos i ànima. Hom suposa que fouintroduïda a Rome: pel Papa Sergi 1, probablement amb motiu de lainstauració de te processó del dia 15 d'agost. Com que s'havia introduït al'anomenat Sacramentar! Gregorià que el papa Adrià I va enviar aCarlemagne. aviat va tenir una gran expansió. De tota manera, quan apartir de te baixa edat mitjana te cieença assumpcionista es va anarafermant, l'oració va anar desapareixent de mica en mica. fins al punt queal segle XIII ja no era al Missal Romà. però encara es va conservar enalgunes litúrgies locals. Molts autors dels segles XI! i XIII te van utilitzarcom un document eclesiàstic a favor de l'Assumpció corporal73.

Aquest desenvolupament tan complex de la creença assumpcionistas's^aba d'evidenciar amb el valor polisèmic de les paraules ques'utilitzaven per anomenar-te. Abans s'ha dit que a les acaballes del segle

'967 Dòg 2~</O5 3AKDC 978 pàg 353-37'

-R£ . '984 pàg 37-3871 GRAE? '968 oàg '79

' 2 '^ G"3ef assenyao sue cor^ c ta* *a"o e sege ¡X s "xjv a "cau.* a a*Tés ."-.Do^cT' ,GRAEr 1968 pàg ' 3 "•

' * ,. es'adi f-és complet sobre aquest »ex* és e qae fet Don CA^EHt e^ QOS a* c'«s í'o'a.-scr"Vjne'apab* o b me»se de »'Assomp'«» ' 950 Morf *f Assomptior de a Vierge do"s ! 3ra ¿ex-"Vêf »ro ida * T 95 2

30

VU! s'abandonen els mots al.lusius a la "mort temporal" (Depositio Natale,Pausado, Dormitto) i es substitueixen pel d Assumpöo que, almenys enteoria, es refereix a l'entrada al cel en cos I ànima. La realitat però, és m»aaltra. J% s'ha fet esment, també, de l'actitud cautelosa que mostrenalguns martiroiogis de la Gal lía del segle IX a l'hora d'accepLar el canvi dedenominació de la festa. Malgrat que utilitzin el mot Dormitio, cosa quedemostra la no acceptació de la resurrecció del cos, el d'Adó, per al 14d'agost, porta la rúbrica "VigÜiG Assumptionis" i per al 15 del mateix mes"Dormiüo sonetee Mortoe". Això sembla demostrar que la paraula Assumptiopodia significar l'entrada al cel només de l'ànima. M. Jugie aprrta unaltre exemple per reforçar aquesta idea: algunes hagiografies occidentals(per exemple en una cbra de Gregcri de Tours) utilitzen assumptlo perrefrrir-se a {'entrada de l'ànima d'un sant a 1? glòria74. Per altra banda,Ph. Verdier fa notar que a la carta del Pseudo-Jeroni es fa servir el termeosœnsto, però no en el sentit literal de l'ascensió de Crist, sinó en elsignificat místic del Càntic dels Càntics: "Quae est teta quae ascendit perdesertum...".75

Els punts bàsics sobre la qüestió assumpcionista a Occident fins alsegle Xï són els següents: primer de tot, que el tema arriba d'Orient, tantpe! que fa als relats apòcrifs com a la mateixa festa. Quant a aquesta, sibé en un prime1- moment s'accepta com a commemoració de la mort deMaria (\aCormitio llatina és l'equivalent de la Koimests grega), al cap d'untemps, a la fi del segle VIII. sembla que s'hi afegeix la idea de resurrecció ila consegüent pujada al cel en cos i ànima (Assumptio); en segon lloc, queels autors occidentals dels segles VÎI i VIII molt poques vegades esrefereixen a aquesta qüestió, la qual cosa encara afavoreix més l'entradade material oriental (les homilies dels pares greca). En arribar al segle DC,hom pot parlar de la "crisi assumpcionista". cosa que constitueix el tercerpunt importai«: a retenir. Com Ja s'ha vist, aquesta "crisi" ve motivada perla postura reticent que molts autors mantenen davant les històriesapòcrifes i que va tenir la seva mostra principal en la cèlebre epístola delPseudo-Jeroni76. Cal tenir en compte, però, que no es tractava mai de

Dog "99-200 esoec c'^e»" ¡es notes > 2 oòg 2X

~5 VENDER '980 peg 66 - 37

~6 Asgu^s QUo's po*ssr ",a^ posai excess«;, e^fas. er iq^esta c."s A,x' per exe'np'e &CVE^ ;9<Io

pàg 605-608 a^c¡ f ca ! etaoa ace va ae sea« X c X a época ese so'Doc ó aesco-ce- ^mc

acttuds "ipe'crit-ques, cc1^ lo de escocí oeneC'Ct-^o £i co"" , CA^taf '953, pàg 264 '"ERE.

* 90a oca 33-.^^ Svb'aîiief no^és * DCS ae, Ccgifts roe c,?t ^se^ao-j^. '* afro o sevc DCSJI '"

31

negar l'Assumpció, sinó de donar-li la categoria de "misteri". De fet,segon® H. Bañé, almenys ans a te fi del segle XI o començament del XII,els teòlegs no fan noves indagacions i el que de veritat els importa és la"inefable glòria de Marte"77. De tant en tent, però, sorgeix alguna posturaclarament assumpcionista, com per exemple la de Notker de Saint-Gall(840-912) que defensava la utilització del terme Assumpíío, en lloc dels deDepositto. Dormltio o Natale que s'usen p~i als altres sants, ! la tesi de la"specío/is assurriptic corporis venerandae gentírtcis Del Martóe*78. Tot i elsgrans avenços de la mariologia i del culte marià al llarg r<e l'alta edatmitjana, l'accent es posa en la concepció \ maternitat. Caldrà esperar elssegles següents, perquè Is figura de Maria prengui un relleu especial.

<C3 Ca- «-e^a'co' c 3a aue aaues* aa'or *a e '_ü¡at a-rc p'o^-d-fa' ! escr'*

Ce As»t/fnp'<one. íaiscme'·* o*T¡b,j ' ci n'Q ae 'o:a eaat f1 ;,ara a Son! Ag^s* ar DC a c co-c vS ò

aue r»c és dKX:CO ctrcrgia co^> agu^s nav«r, suposa' s«rK.de ¡a { de! »eg« X ,pàg 80-"OCI 'o¡

a^e aaues* *ex* rec^ , 'OÎG .c "aoc o G"*e* '-· e«s r%o«s argv'f€>'S c^e J> ,*2o per oete-sc' 'Assü~-&r o

e^ cos . anima von se? accAfs a?rtb en*tsiosme oer r ol's Qaton, ael segle XI« A causo d aouesto

crono-og a p'orosaac pe' n Ba?ré occceptodc m' T^ re' : 98^ oàg 3^ serà co'·s·oerc· e' e.

$égo" cafí'oi a oau«si estudi

32

1.3. El tem« a la plàstica : la Koîmesis tí'Orient ! !'Assumpciód'Occident.

Aquest dualisme constant que s'ha vist que regla en el si de la creença icomm^iroració dels darrers esdeveniments de la vida de Maria, es tambépresent en les representacions artistiques que il·lustren aquest tema. Laqüestió déte relats apòcrifs és la que hâ encapçalat aquest estudi, puix jas'na dit que era la base literària sobre la qual recolza tota la produccióplàstica. Com que aquests textos són d'origen oriental sembla lògic,doncs, començar la revisió d'aquest material visual, que ens ha arribatd'aquestes mateixes contrades.

Si és difícil assenyalar el moment en què comencen a aparèixeraquestes narracions, també ho és pel que fa al camp artístic. Per ara unasola afirmació sembla vàlida: tot el que ens ha arribat és posterior al'època iconoclasta79. Al llarg del segle XX s'han descobert teta una sèriede frescos en esglésies rupestres de Capadòcia; alguns d'ells, per exempleel de Yílanli Kilisé í el d'Agaç Aiti Kilisé. si b. aatació que se'ls ha donatés correcta, són anteriors al segle X80. L'altra representació més antigaque es sol citar és la tíei monestir siríac d'El Adía, a l'Alt Egipte, delprimer quart del segle X31, De tota manera, al costat d'aquestes obres decronologia incerta i de caràc*er rústec, destaquen altres representacionsd'una qualitat tècnica molt més elevada,probablement elaborades perartistes dels tallers au lie s encara que, potser, una mica més tardanes. A¡a Biblioteca de Munic (Clm.4453. Cira.58) es conserva l'Evangelicui d'Oíó¡H., relligat amb unes riquíssímes tapes d'or. illígrana, perles i gemmesencastades, que envolten una placa de oarfli amb la repiesentacio de laDormido. Ph. Verdier suposa que aquest vori üv.via haver estat dut aAlemanya per la princesa grega Teòfana. mare d'aquest emperador,cosa

7Q . i ^ »' "<:w?$'c o* "~cc c c-'s*' "c es se *~ •*'"• ^?3o t «-s '<» 1*1» J - c„'~"t- o^-ec" "î r>ecc AT • ".

0SG ©S C 3S ^/O*~*"~S C *** €* t**- ^** ** ^ JI a "* *"" rC*D*^ *"* C*Ç* *"* _^O**** " C 3&CC'3CïC ^"^C ^ r3

•eyese"'3c c :•• • g^-ova Ve* a 3 ,' • j~ "rji- c j coc>ç3ero 3*^0 w*-3 oc'-a vege. V^Ocí96C D-ag 90 - ¿1 *-ER:. 584 03 j ¿t - 23C

g(j -w,-^,^ cg¿- D33 ¿7_¿; r s c *-es exe*^o es Q e a^'c'o c*a cac-estc **ic"e xa regc se' e

3 A/, a "f se y'3-y?C c- 5e oace segeX, e ae S,.^oi. » *í se sec, e X c cc«"ef>çs^er* ae Xe- 3e ^ eo"** e* CfOiC"-^- ^tí . t r — ^ j * sep e X** A es' a **»o">j|'ctc socre é "e— 3 ae a Do"" c c o c p>"*Jro '"eae^a oftocc'ts P».D to* a"

93 * oer ^A'*T ^ A/^-MiTROVC OKj\rV es a « a^e e>s 3ce ji«cs "*orv*Ttep*s a'·tefc's a se¿« Xso" aq,»es" "^or«s as A * - g p » e 3 No^c esg^sa ae "OQO K » ,io oaa.e < q>,e *o ^re, q^eG ae JrÇ·:*""*A\ C"\l -av r se" ;' o ce"« xe' o". ' 925 o '*s*c d e$gte$«e$ de Caooaoc 3 a^€

".a V "r-e'e e^co-a TO nav««

33

que pennet dt datar-lo dins dels últims decennis del segle X82. L'obra decaràcter monumental, considerada pels investigadors com l'exemplec'àssic mis antic, ¿s el mosaic de l'església de Dafní, prop d'Atenes83.

Totes aquestes representacions, amb variants més o menyssignifie itives, escenifiquen l'episodi dels "Trtmsfíus" que en el mónoriental sembla ser el més emblemàtic, la Koimests o Dcnnició De fetrapòcrií que aquí /a tenir una major difusió fou l'homilia de Joan deTessalònica, el final de la qunl, com ja s'ha indicat, resulta més aviatambigu, de manera que l'escena culminant és la del moment en quèJesucrist baixa a buscar l'ànima de li* seva Mare i aquesta l'espera encompanyia dels apòstols. A més, Wratislaw-Mitrovic i Okunev fan notarque aquest passatge és narrat de forma molt similar en les diversesversions84.

AM, la fórmula plàstica que visualitza la descripció de la mort Jel cos il'elevació de l'ànima sol presentar l'esquema seguen c: una líniahoritzontal, la figura jacent de Maria, i una de vertical al damunt, més omenys al centre, constituïda per Crist, que fa el paper de psicopompt. Al'entorn d'aquestes perpendiculars, s'hi distribueixen la resta depersonatges. Els apòstols es reparteixen en dos grups: un a la capçalera, aprimer pla del qual es sol trobar Pere, amb l'encenser a tes mans, i unaltre als peus, en què destaca Pau, inclinat sobre la difunta. El terceraoòsto! que sovint es pot identificar és Joan, generalment ocupant l'espaide la part posterior del llit, entre el grup d'apòstols del capçal iJesucrist.Per l'expressió dels seus rostres i la gesticulació de les sevesmans es pot captar la tristesa que els aclapara Ph. Verdier assenyala oueí.questa és l'actitud que descrtutn els apócrifo, però, a més, creu que elsmateixos relats no fon més que repetir la fórmula de la conc/a mafío entorndel cos del difunt, pròpia dels pobles mediterranis, representada .ant àl'art pagà com al cristià85

Maria està estirada damunt d'un llit amb ei cap lleugerament alçat perun coixí, els braços estirats al llarg del cos o bé, alguna vegada, una mà

82 tfERD'EC '980 oòg 59 - 3 ™ER£L <984 oag &ò D oojes» o*!-»g* e* conserve*1 apioqj« a esteo'iïQ **>o* e*"oc*e~tsa« 3*"b oqi«$* «*»c^* '«'AJ tEZC,, - WAX^ \ER vo 585osg 91 -<?4'833*£K '$26 pag 5CC1 D'EZ, Dt¥«uS '931 WRA"iLAW-^T?OVlC OKUNEV 93

34 -38 "H£€L *984 pèg 45-46

iOC CXJNEV 93" pàg '35

*98C pag 62

34

damunt del pit. Contrastant amb aquesta figura tan estàtica, Crist esrepresenta, la major paït de vegades, en coníropposto, és a dir, el cos detres quarts, cap a la dreta, 1 el cap fortament girat en sentit contrari,mirant el rostre de la seva mare (normalment aquesta té els peus d*»1$tscap a la dreta, però en eia casos en què està orientada o? maneracontrària, naturalment també Crist apareix a la inversa). Molt sovint, esfigura un extrem del mantell onejant, recurs amb el qual s'acaba de donaraquesta il.lusió de moviment. A més, Jesucrist té els braços enlairats,puix aguanta l'ànima, que hom suposa que ha sortit de la boca de Maria,i està a punt de lliurar-la a l'àngel (Miquel, segons el relat del bisbe deTessalòrüca) o als dos angelets (la major part de vegades) que se U acostenpel damunt amb les mans velades per tal de recollir-la i pujar-la al cel.Quant a l'aspecte de ¡'ànima, sempre es presenta com una figura humanade dimensions reduïdes, element utilitzat ja a la Grècia clàssica86.

En alguns casos, darrera de cada un dels dos grups d'apòstols, s'hifiguren unes arquitectures, probable referència al lloc on es desenvolupaval'acció és a dir, la rasa de Mai ui87.

Una mica més amunt hem fe* referè/icía a la tradició iconogràfica, laconc/amaílo o lamentació del difunt, de què possiblement deriva aquestaescena de la Kolmesis o Dorm¡ció. Elf diversos autors que s'han ocupatdel tema han p'irlat també de fon^s pr obizantines. bizantines, síriaques,palestines romanes, étrusques i egípcies8*. Ph. Verdier, en recordar els

86 , ï;~* t?

* "c-*; 3<xes. ee^e^'s ' t es se escena A; a "o"- t e a DZS^C so»" c,c""«»"'3'i i esva,Y- ¿' S.AW-V ~ÏC * C CX.W ^3 sea 3¿~ "vQO , \f% w *

v

s'^rxrvj e"" "*3'-"se 3 '"o^ D^J grec e* K *"m cec ST****'* ea o^ r o*"1*1 e e^e*' a e 'e e~jo""D"p e* o * qu*o *ec **3* ae * a' ~c e"c xa3c* T -e cc"s ae'c: ">e D"Í> e j« c 'ec'eït—oc cc ^s*<co OP **"a «attars a ""a ca a«e s *^*~ n*5 0*01' ""es D'f^p o 3e ""y occocr*c »$ i,"c'ec'ese 'acic ifoc ca a. e oo^e* oe "3's»^\ g'31 c 2^ K TO"", oog 4C D*»$oreï \o ossen.as-* 'oti-- j sere j C'aoces e""e c 'epfese-"occ c¿a^ "c* « s"oc o«* oe ! .d'e a? «Ur'fs

esqje-^T 3*> "C'*zcn*T ^s-co e s p*'sor»ofges QJ« er vo' pn ^Aar c e*c ^sc a-e £g cv »3^cO^ï^'vooc ' pe* exce it'c s e'o ff ce o oo c Dt TO'**" ' o "oc r c ^ u* j 'O"1"- c c ss* ce *c" o eva vo'3' e»s e«^e'% "nog-er rs < A^o« s« o e pa*e tfe^ ^o*js ,e$k»c' s* c So" . y? s>s AAc aetc , A J C o'ososo a.* aAe».s'd*o e %"o s -c»' a evxí^a ' cos a Ocr »"* c»' c v a ce""opcau sie ts '€%pe« Tés conct*tor"«*»* ^ b ^guTi de > ora*** aje se'à s -ije c^of^O'o a"*c*«e·>t3C'C oe ASSJ^PC o •"« co-ac«' s-icc e" oqu«*- ^e^es/ cop a C* «"* 2 *»o** ce

ec K3f««rf acueste c ^jta* swposorio ur D j«t c'au ««fca ae S'ó *X3w o es*r' n«f - do*ou o necodc« d« nou

35

orígens antics d'aquest tema de la conc/emano, cita com exempled'aquesta tradició en època tardororfiana. el plany entorn d d cos d'Admetde les catacombes de la Via Llatina que tlevia tenir per model elsmanuscrits hel·lenístics il·lustrats de la tragèdia d'Euripides. Finalment,supo&a que algun d'aquests manuscrits pintats a Ccnstantinoble deviahaver estat el punt de partida tíe tes domiCiOns btean lines del segle X89.Wratislaw-Mitrovic i Okunev també remeten a models de l'antiguitat. Peruna banda, relacionen aquesta representació de l'ànima amb la creençadels antics grecs, en el sentit que aquesta existia separadament del cosDesprés, parlant dels frescos de l'església de Toqalc Kilisé, citen unaobservació que havia fet A. Grabar: 1? repirsentació dels apòstols sobrenúvols segueix models pagans on es poden veure els déus olímpicstransportats per aquests mateixos elements atmosfèrics90.

Aquest darrer comentari sobre les pintures d'aquesta església de laCapadòcla ens porta a entrar en una altra qüestió, la representació méscaracterística d'aquerta històrto de la Mort de la Mare de Déu a Orient ésl'aiiomenada escena de la Dormició. però moltes vegades ? aquest modeliconogràfic que hem descrit s'hi afegeix algun altre element amb lapretensió de narrar algun detall més o de dona/ li algun matís diferent.AM, una de les cos«*s dels relat.« apòcrifs que sembla q»ie avia! va cridarl'atenció dels pintors va ser el transport miraculós dels» apòstols des dellloc on es trobàveu fins £ 3a casa de Maria. Algunes obres que s han datatdel segle X!, cum les il.lustracionr drl rotlle Ptúrgic de la Biblioteca deiPatriarcat grec de .'erusaîem (Staurou »OS)9', ja l'han inclòs*.. També

Q f. B»- "v -j q ,,g K »^ p«, o' 3 ' "**s 0p***a* s V «TJ*. "* , «»* r,'^gw"'c s j '*»D'ïíí'?'*tcc '"" ~eZ/o"*1 _ o "j, e Bed" /e* 5n oc.es* oc *c -ex* 3 era* ~c>~ ^ jï^es's CDT'^S V*6 *-S A\_ per

've^' j-aar's r;t*> DOS e* c'·'·e" » T*" rc^oc ce •• c^^~':'c'o ;e c I/c-— c c Ass-""Dc c 2 --Qc^e*o ""*»* * gofcso T "a1" » "Vcoa *•• fr^D*3 i~)^"* v5^ ror"es ^ *c 3" "*e o "s :>** a

c c O2'c* c c;ef"*ïr2 sec '* c Jc"*~ c r 3 c 'e'* "c '*~c*r, Yc4 ercc*c o^e '"Oí encovó'" c"c"¿ai ^ 1 5 -=r^ a sevo cx> " ' iot re >a vac c *> "e » «'xjaeseqocs 'l'c^'sce c'T1 » ' 3 D Eçe; g-c-3

39 ,,rRDR -3SC Mg í¿ - 1?90 «• ?A*S_A/V-MTRCVC O<J\iÉV ?? sag ¿C % q„e h 3 j -ep ese-jc - 3es opcs'o'ssoc'e " /o s se "esc oe cace < se *"ï?£.. C8^ 003 /-8 a -u^c s ecvc s ja-ess 3„*c-s e«3GJ vocao'ï i e er- '*a *o* es aocs*o« este** "scr 5 o '•s a _*"= «"«da o*"s91 95-í peg 76 85 92 5«ecsc-e^ e-oc.Tso-c« ¿ G'ODo- .s" ce c-Çv'j aaœjto ccroo'aia a je «era e< 'ortt« es*i,diaf o* *go aje s ro- oe'di.' b "na oi j de sTcy '"?"*, oe s*g* X« Ou« c •"«* eso-«* 'io^ de '«p% '»^S3C ó o $ r«e o *e» c «tó és c ae "cec*•í» s* oe* crw i «c Dcg 3/' $ «j iea«fa aae 0'otesa M i, r*tèri» es ia c

36

l'episodi del jueu amb les ¿nans separades dels braços que té lloc durant elseguici fúnebre sembla que aviat fou Introduit a les representacionspictòriques, ja que es troba figurat al fresc de l'església cié YUanli Kilisé.també a la Cipadooia. i que se suposa anterior al segle X92.

De tota manera, l'ampliació de l'escena de la Dormido amb altrespersonatges i amb l'afegit d'altres seqüències és més pròpia dels segkssegüents, motiu pel qual ho tractarem en el proper capítol Ara, però, valla pena d'aturar-nos en un aspecte més d'?questa iconografia d'Orient,precisament per veure les similituds i diferències amb la de les terresoccidentals. Tot i que acabem de dir que el tema iconogràfic que il·lustraaquesta historia del Transitas és el de la Dormició, hi ha algunesrepresentacions que semb!en mostrar interès per figurar d'una maneramés explícita la destinació final de Marta. M. L. Thérel, amb moltesreserves, assenyala dues ot^re?» on et/ podria veure aquesta intenció: elsfrescos de l'església capadociana de Toqalé II i el del monejti: d*El-Adra al'Alt Egipte93, En ambdós casos s'ha dividit horitzontalment l'espai eodos rastres: a l'inferior, s hi representa la Dormicio. més o menys d'acordamb !a fórmula típica, a la meitat superior, a l'església de Toqalé II, hi haun Crist asscgu., majestuosament sobre «n arc iris, envoltat d'unamàndor'.a i flanquejat per dos nombrosos frups d'àngels. Hom pot pensarque aquesta és la glòria reservada a Maria però l'absència de ia seva flgu.-aen aquesta zona no possibilita cap afirmació segura. EI registre superiord'El-Adra conté una màndorla sostinguda per dos àngels; per això lainvestigadora francesa pensa que és molt probable que s'hi hagués figuratla Mart de Déu, però, que ? causa del mal estat de conservació d'aquestftr se, no es pot anar més enllà de la simple suposició.

Tot: els íconògrafs estan d'acorc* a afirmar que els pairos d'Occidentespecialment Itàlia, França i Afcmanya. varen conèixer 1? representació dela Dormicio a través de les miniatures i marfils que els arribaven deBUanci. Segons G. Cames94- en el période pre-romànic, al fons

a^e es jx>* ~D">»"• ""3'tj'Q

9¿ '-¿RE. v84 Dog í.7

93 *-j?j{£. . Qg¿ peg 47-48 De V se tefe es - vesî'gadiys Que r»op es*jd'a* e<

3 CGJM* » -o tonog'cy.c o O«« è* u··ca q^* ocf 3 c"os»*e$»s DCAS.C«S

sag 27»28

37

iconogràfic occidental de Renània, s'hi afegeixen aportacions bte^ntines iprecisament te Dorraició és una de les més destacades. Com u exempleassenyala la relació -lire».*a entre plaques de maiül bizantines iminiatures dels escriptoris renaix95. També J. Duhr96 parla d'aquestarelació entis Ortest i Occident, u la vegi·la que afirma que, molt wiat. elsescriptoris renans introdueixen novetats. °n la fórmula tracMciciiaîbizantina. Aquest mateix au*or, en l'article sobre í'Assun.poió, ja havia ditque "ta/ornu»1* syrteníne de l'Assomption va permettre aux miniaturistasallemands dfe, Ai et XE siècles de iroiis/ormer la Dormitían ett-méme, léguéepar&yzanceà l'Occident*®7, Amb aquesta qüestió s'entra en la pvt més~omplexa i problemàtica d'aquest tema iconogràfic.

De fet abans de l'arribada de Ics òormicions bizantines l'Occident japosseïa una fórmula iconogràfica que il·lustrava la glorificació ?nal deMaria. J. Duhr assenyat *es representacions de l'Ascensié de Crtst coin apunt de partida de la imatge de l'Assumpció. Segons Fautor, la fónrinljsirt&ca de l'Ascensió tal coin es pot veure, per e^emp'e. en una de lesampullae de Monza i en una miniatura de Y Evangèlic ride Rabula<J" —Cristassegut o dret dir.s d'una mandarla enlairada per uns àngels- - és la queserveix de mode! per a aquest tema marià. Les obres que cita com a niésantigues són: primer, el *eüdt conservat a la catedral de Sens, que datartel segle VI o VIII. on Marie en actitud d'orant, es Panejaejada davanta*un grup de deu apòstols, peí' dos àngels amb diri»clonalitat ascendent;segon, un marfil de Sainf-Gall que també presenti Ma*1a en actitudd'orant, amb una parella d ai>gels a cada costat". En aquest cgon cas,un epígraf del damunt, "Ascmsio Sánete Marte', permet d'identificarclarament l'escena. Aquesta è> la formula que anomena siríaca, i querelaciona anib el reia: de! PSÍ udo-Melitó pel act all dels ànge's que pufecnMaria al paradís. A part d*aques*a üpoiogla, n'estableix u ta altm que

o"*c*c w "^a-4 j'ec de Wot0"b«"e 3f*D """es oor« se esc'o'cy Deïec·WQ» e .ecne1 e i ü e de ígrccpis o'Ef c >' ds ^c 'C" 4452 e1 coct»me»iiO'i c » PO'<Í <8 N, 3*

C .'.j'j Més s^aavc'1* es*ao* x c recc o t e c De"" » o ae c 13* 1 »t»* * £ "COPIÍ e *'«$c a«*

es. és Q r joes***1 3« *c»a»e " 'CAMES ^^1 oug ?<h ?tS*

7D-^5 fit cos d 73

* /eg*, -nr - ©'oc^cc-crs o "^PRL 084 *gs 15 48

Vegtw-« •< ÍAXÏÜCC or« o S E"C 951 f g 2 22 C-if s ^Aí* ^og *J* n 60' *a"*eei »za 3QJ**1 « * pl*» p«» dír*--^$ff0f qj« • Aisumocic «s una *r irepm c»ó c» ' Ascsmió c -n« •»c

a oq« -yo poci c» "*^"tt > ** o *p^»o*rtf* '«o onro 9P*c s f«p »^x ó ¿t Asc^c o

38

anomena "occidcntrl" i que troba el seu model en les ascensions querepresenten Crist pujant el pendent d'una muntanya, mentre ur.a mà queemergeix d'enmig d'uns núvols l'agafa pel braç —-per exempte, en un maiü<del segle IV del Museu de Munic100—. Avui. però, aquesta cktssificació nosembla pas val*« ta. Ja que l'obra qne J. Duhr aporta com a exemple gairebéúnic, »an sarcòfag paleocrisUà que es coeservu a l'església de SaitaEngràcia de Saragossa, .un és interpretada en sentit assumpcionista101

L'autor no s'equivoca quan diu que aquesta formuli no va teniï futur102.Tani M. J. VaniDceml{n com després Ph. Verdier104, tí'nna manera més

completa, assenyalen una sèrte de miniatures Hue suposen iatransformació de la Dormido bizantina en l'Assumpció occidental.L'element clau del trencameii¿ an»b ia fóimuia de la Kotmests ¿s L:utilització de la imago cltpeati, és a dir, la figurera em^olcaliada, queCrist £j6i¿ amb les seves mans o que acaba de traspassar ais àngels quese li acosten, s'ha convertit en unaßgura orans de ia Verge, rep.Tstntadade mig cos i inscrita dins d'un clipeus, atribut qm e' cristianisme heretàdel món funerari romà105. D'aquestes obres, una de les més riques écl'anomenat EvangtHarl del bisbe Bern:ujt elaocrat , l'escriptori JeReichenau. cap a k meitat del segle XI106. Aquí, a la part infemr. s'hi hafigurat el llit on jet» Maria, un gnip d'apòï»tols a la capçaler . i un altngairebt stóüètric, ais peus. d'acord anb i'esquema clàssic; darrera el lût.

IOT*iv"

* Aov.cs* SG'cc'oc "cs^o -. *" ** s CD*"' .3 o"^D 'er'sse^'T» c"i os 3 «S'ÍDS *~ "cr PS '" e f

'Qu fa 'e^e — o 3"" c rs T 3^5 er\? r~"3es no 3e **_ a^,c , e^r3e x 3 ^.r 'úvC * C 'C' 3 ., DC1" S„D6" C' E "e* C »ï Cr^'C yC

oc*»/ ço /WO- 2vy3 *ecoi"s safes' «xeT-o-e ^ o*ocases ccm o D' Terç "»c'ev'o v

j.·Sv'-Dt oi s*c T es'c* a ca. so a •» "o-s D'"es a t— -, ocs'e' c/s "og - ;o" •> 3* ço- < ^e-c"; f-'

3 fists' ier>i* Vé<jew u"icj d*taia«3a çx&oscic d* p'obeT- a^<í reïy*a 10 'es os* o'' DC Dr 5*3 ,i

.O5*'?' "C¿7 coa *5í*^ 55 i -v A m c- 'o* ^es crv$ ""^s 'c "ï S I'D DOS 36-^2 *»-'cc'3^ ^c*e^ 3„e e« prou*e— • nc es *eso-( ' ERE1, "984 pog 48-49 e c*c e" o' "»*er ''oc a^c >a 'c 'a*

3 6 " "3*— C "O*1" C CGS C^C*O5 'O' a«S L f* *f* C* r"*O Qyf ". " S'O'e'-QC O és O "*C u€ "^"e * "C"'

oe' aues'crs (ronoocj-ajes re'" ^«' «s "iv«vigocions Tes e^d-ts Ve^^u a-^be 'a ^esc' r x. ó

a ca^«*a oo-a s^c 'e*erèr :<« a p-ofc*-nc a«x nc-rfea- a 2A.C, v67 j aq 3C2-2C3'94t pgg ¿T '.¿73 ¿pi

953 paq 249-2 5 Dí«y "™'~"*~

'v8C sog 03-72lo<cG?A3Ar -96fi Dog 6C7--6 3 '985 oog /6-77

ï% cs cons<vva 0, AafsDi ncpc»ii{k Museurr a Ufrecf* ns 3 Vegeu-rw ¡i iuj·'oc c a GÇCríC4' e-

o" 973 r«ég ! 65 ?• sega» x *nol* o* p'op -1" Evo^ge« o' D*§ etí c*í D'cxwa«^» Creï ce^*re a »ò c

o c 3>b:oiecQ Ni?x»aiQi d« Modr-o 2CHÎ5 1?« "oa^' a DElClAüX '97 j neg 275

39

Crist, en ctvitrapposto. eieva e] eUpeus, sHuat jur-t a J'eix vertical de lacomposició, ve*s quatre àngels que s'acosten volaní a&ifo les manscobertes per uns vels. El fons és ocupat cer una rica arquitectura,caràcter? *üca de I*», miniatura ctoniana. és a -íir, sense cap relació amb eisedificis que en le,« representations bizantines sembk-n al.Iudtr a l'escenaridels feia. Ambdós iiisf »fiador« cotecMeücen a considerar com s obra més»rpresentathn d'aquest nou caire que pren aquest tipus ¿e representació,la miniatura del foli 161 t*e l'Evangeltort d'Enric il de la Staatsbibliothekde Munic, Cim,4452IC7. En aquesta obra. Crist ja no és al costat del llitde la difunta, sinó que ,-e situa a la part superior, regnant dins d'unan"ctndor?a mentre que dis seus peus dos grans àngels, amb les mansvelades, sostenen el clípeus de la Veí ge orant, que, a la vegada, quedainclòs dins de 1?. Aiàndor!" el·líptica de la divinitat. Però amb e! que noestan d"?coiri els dos autors is amb la interpretació d'aquesta imatge deglorificació. M. J Vanutxem considera que "c e*t à Ía/oí3, la morí etrAssor*4/tton corpore'íe de la Vierge, son triomphe dans les ciewc où le Christraccf«etfle'*. Fn canvi. Ph. Verdier afirma que es tracta de ïeteuatie oasfumptioanimae, de manera que no suposa la prèvia resurrecció del cos.sinó només l'accés de l'ànima a la contemplació beatifica. Més endavant,aquest mateix autor cita una sèrte d'exemples trets de l'art funerari onsón evidents els intercanvis entre aquest i Tentrada al cel de l'ànima deMaria, i-es f^rmul^s utilitzades són diverses . però és evident que el"doble" representat en la tpàydorla o elevat dins d'un llenç figura seuprelànim.ideldifun;108.

De frt. ja s'ha vist ^bmns que fins » u. t la utiliaaeiö H.el mot Assumptlono aclareix gaire 'a qüestiu, ja que moltes vedades s'usa per designarl'entrr.da d'una ¿>nima al paradís. Aquesta ambtgaitat, tant de lesí^nnules p!àst:auen com del lèxic, porta a M. L. Thérel a qüestionar elsignificat tracte d'una de les oöres que tradicionalment s'ha consideratcom una de les primeres nusties de 1 Assumpció de Matla: l'abar?esmentat mar.i í de Siint Gil! amb la seva Inscripció "Ascensió SreMorte"109 Ph. Verdier i M. T. Thérel. els dos investigadors que en aquestsdarrers rnys han treballat í-^uest tema d'tina mandra més àmplia,coincideixen a afirmar que és a partir del segle XII quan es pot començar a

i f i / ï * % if" fsrsif" r* t ** ¡fs t À. jtlw/ \eg^j-•*>* rep O0i<cr o o VbRultK vJu r»g 64

¡95? ^àg 250 \€ofS '980 còg 7~

40

parlar pròpiament d'assumpció, és a dir, de representacions simbòliquesde la resurrecció en cos de Marta1 Í0. Només una obra els permet de portard'excepcions: la descripció que el Líber Poníí/ïcoiïs fa d'un drap d altardonat pel papa Pasqual ! a Santa Maria la Major de Rama, Ja hemcomentat anteriorment com la frase que utilitza aquest text: "... habentcmstertam tfuotííer beata Del GenUaix Marta corpome est assumpte" , Justamentper especificar amb tanta precisió el contingut de la representaciód'aquesta roba litúrgica, provocava tota una sèile de preguntes senseresposta a la investigadora francesa1 ' '.

Aquesta autora, en la primera part del seu exhaustiu estudi sobre lafigura de la Verge-Església, proposa una classificació iconogràfica de lesimatges de la Mort i Assampctó de Maris- Fel que fa a la tradicióoccidental, comença parlant de T'Orant de les assumpcions", i posal'exemple del teixit de Sens i el marfil de Saint-Gall. ent*"c altres Cornacabem de dir. no es decideix a parlar clarament d'Assumpció i, en canvi,sembla preferir la idea de glorificació, tot tenint en compte, a més,l'ambigüitat de la litúrgia de s'època d'aquestes obres (dels segles ^H alX)112 . A continuació presenta aquelles obres que considera en relació mésdirtcta amb els relats apòcrifs i, a la vegada, derivades de la koimesisbj?antina. Dini d'aquest grup assenyala ! apartat on classifica Ics imatgesde l "enterrament i l'elevació del cos de Marta", sobre les quals especificaque, precisament peí fet de seguir els Transitas ". no és segur queimpliquin l'Assumpció en cos i ànima de Maria. L'autora pensa en lasolució que donen alguns dels relats grecs i llatins més difoses: la teoriade la doble assumpció113. P.l primer exemple que dóna és l'anomenatPsalürt de York, que es sol datar de cap a la fi del se$e XII.En aquestaobra s'han il·lustra» diversos passatges de la narració apòcrifa, I'últ;indels quals mostra el sarcòfag de Maria buit amb dos àngels quefciiceusen. mentre que Cnst, dret ej un costat, asjcnymla eap amunt ondues columnes d'àngels eleven el cos embolcallat de la Verge (talment unamòmia), subjeetaní-lo amb un llenç. Justament aquest mateix exemple ésuülltzat per Ph. Verdier peí parlar de la distinció que cal fe" entrel'assumpció (M cos i l'assumpció en cos. El Psoldri de YorK és interprétai

HOVE««« '980 peg 70-72111 Tr¿í?t. :v84 pòg 5'-5¿112 jH5ffi; 1984, pòg 4Ç-53

H* '904. pòg 57-58

41

així com una assumpció del cos, tema que en època més tardana encaraserà recordat en els timpans d'algunes catedrals —Bourges. Magdebourg—114

Continuant amb la classificació de ML. Thé rel. el tercer grup que se'nspresenta és el de la "representació de la resurrecció de Maria". L'obra mésantiga que s'hi cita és el Socramentórf de Manases, del tercer quart delsegle XI (París, B.N. ms. llatí 819). La més coneguda és el capitel? delpresbiteri de l'església de Notre-Dame-du-Port de Clermont-Ferrand(segona meitat del segle XII) on s'ha representat Jesucrtst que sosté ambels seus braços la figura embolcallada de M aria. La diferència amb el grupanteriorment comentat es que aquí Maria té els ulls oberts, la qual cosapermet de parlar més clarament de resurrecció. L'autora relaciona aquestgrup més directament amb els textos litúrgics que apunten tímidament laidea de la resurrecció del cos de la Verge115.

Ei quait grup el constitueixen les anomenades "imatges tipològiques deï'Assumpció". De moment deixarem de banda el primer exemple que cita,la Bíblia de Ripoll (aquí encara anomenada de Faifa, Biblioteca Vaticana,ms llatí 5729), ja que forma part del corpus del nostre estudi. Les altres1res il·lustracions són d'un manuscrit originari de Jumièges, de la fl delsegle XI (Bibliothèque de Rouen,ms,Y109). del Socnamentarí de Ratonann,de la segona meitat del segle XII (catedral de Hildesheim, DomschaU,ms.37) i del Missal de HiMesheim, datable entre 1150 i 1160 i que pertanya la col.lecctó Fürstenberg, Totes aquestes imatges mostren la figura de laVerge glorificada dins d'una màndorla i amb elements (una branca de florde lis en una mà, un fullatge que relaciona el sepulcre buit amb ï'espaísuperior on se situa Maria, uns filacteris amb textos del Càntic deisCà.ïflcs, del LLlbre de la Sat'lesa, deis Psalms, etc.) i en situacions—l'Esperit Sant envia els seus raigs dimunt d'ella, abraçada tendramentper Crist— que indiquen l'estreta relació amb l'exegesi tipològica queestableix un clar paral·lelisme entre la Verge t l'Església116.

En el darrer grup. "les imatges de la Verge celestial", la investigadoracomenta algunes representacions de la Verge a la glòria i, en alguns casos,

114 r Psoiti' A? fe?» es « •*•$ ^ 3 2 « "'i," er.o** M^s*,«* d« Gbsgow VtiD'r? 1(?8C 7¿-75 - ò-«- 69115 "»-ERE. 984 Tog 60-6

!'•* !984,pöS 6 -62 »of 23-25

42

aquelles en què Maria actua de mi'jancem de to humanitat > '7.Amb tot aquest seguit d'imatges M.L. The'rel es prooosa fer veure

revolució que 7» sefrir el uwtament plàstic del tema de la mor!,assumpció í g'ortflcactó de la Mí*fe de Deu, -tes c»el segle VII. (teiy*t deSens) ï.ns a la fi del segle XII. Lti fórmula, doncs, no és una, suió diverses.Al rostat de la transmissió I perv*vèncte i; la koimesis bizantina es vanarar *onn&ni tota una sèrte d^niatges que, en un primer momen*. anavenespectalment adreçades u glorificar 1« flgti.n de MarU, perd que després,tot i continue " amb aquesta íd**a, vaii enllaçar amb ."interès perrepresentarla seva resurrecció anticipada. lògicament, aquesta evo^ic'óen e! camp de !es arts vis-ials està intimameut relacionada amb l'evoluciódel pensament Això , però, no suposa que íes antiguer- formule- siguinabandonades, sinó que sov*nt són mantingudes, de vegades amb petitesvariacior»s que permeten de fer una interpretació més contemporània, i,fins i tot, col·locades al costat de les noves, peí expressar, juntes uncontli.gut diferent. Com es podrà veure més endavant, l'escena de laDormirlo il·lustra a la peifecció aquesta teoria.

Hi ha encara una altra qü istió qae és i*n xutant de remarcar. També ésM.L. Thérel ~\ui ens en dóaia l'exemple «Ja s'ha visí ce n, mestra unapostura més aviat reticent davant la interpretació claramentassumpclniitsta de les imatges de l'Orant enlairada ',o flanquejada) peruns àngels, fins í tot en el cas del marP1 ae Sa^iit-Gall. Però malgrat elsdubtes que Ü produeix aquest relleu, tant per la imatge en si com per lainscripció qye l'acompanya, ¿ivaní la possibilitat de re!aetonar-lc amb untext pro-assumpeionista concrci. ron és e! Martlrolofp del monjo Noüserde Saint-Ca'l arribà a pensar que, en «»quest ^as. k. .c* * d'assumpciósegurament es fi més manifesta118

117 *

liS'Mç^ IÇS4 pcq 5'w—5 ! A "»e» «TÍCC «sards q^e a ^jnef ' ca Sxj n«-Ga" i *ovtc *n

uSC' ' ^* wg-e .X aw» co°ii?« o o "aütict o »o* ic d »," cse*$ ï'onsitus a»* ot r^c^e«- o -es4."*cc o» T jc*

43

1.4. Ln presèsiei» del tema * l'imbit catata.

£ii opinió de Fí. Graef, la patrística hispana del seglr VÎT és gairebéTúnica de tes terres d'Occident que ta alguna aportació a ia manologia118.L'autor més destacat és Isidor de Sevilla i, justament, cal recórrer a lesseves obres per trobar la primera ceelaració sobre el tema de la destinacióde la Verge. En el capítol 67 del seu De ortu et obltu Patrum recull latirdició, comentada, entre altres per Sam Epifani, que aflncavi queMana hsvta iroi-t sofrint martiri, però el savi sevillà no accepta aquestaïeorte, assegura en canvi, que no hi ha res que parli de la seva mort i,finalment, afegeix que alguns sostenen que el seu sepulcre és a la Vall deJosaíat120. Aquestes incerteses semtuen revelar una daria important: clsrelats apòcrifs encara no han arribat a la peninsula.

Tampoc no eren coneguts en el segle següent, pei que es dedueix d*» ¡a•"Uta que Tusered, abat adopcionista d'un monestir proper a Còrdova vaenviar al seu amic Asearle, bisbe de Braga exiliat a Astúries aconseqüènck» de la invar,tó musulmana. Aquest peïsonatge havia J* manata l'abat la seva optoio sobre el tema ríe la resurrecció tíels Justos i també,més especíSvament, sobre la rei»Ua~recció de te. Man* Je Déu. la consultal'havia motivada el fei que alguns asiarians neguessin aquestesresurreccions i aflrmessir: que el cos de Maria encara era jacent en e1

sepulcre. La resposta de Tusered és en ia mateixa línia dlsklur de SerôUa:afirma la resurrecció gloriós? dels justos i, pel qu.3 fei a i- Mare ne Déu.diu que no hi ha cap història que ensenyi que li« estí»t morta o que ésmorta121. E. M Llopart pensa, per tant que el prtmer relat apòcrif í^viaser del segle DC o. com a molt pvtet« deis últims ar»ys del segle VIU. En totcas es tracta de l'anomenat Tmnstíus Afartee, que es conserva en un còdexde Silo? que ja ha estat editat rf*wK«w v-gades122.

F 1968 ocg '¿

'*^UD**AR'" "947 Dog 5^- '6 c c* * es 3'* ge NJVIO ert o," a ix."1 de*o^s a* To eac , n~ se* r

a* "^"TD"$ »e jf *s so«c ep g*T '>» .»sj' $y <ye fleotc- 'Vloroe »""«s •" SSPS aea coces -T^r*1 o

ínstiva* 9" o jvcsí tfK» * orfe* ocxjf* a^* «rc «»-a o* t -có &'<y>*¡ ><c

10e AS'' "047 fjg '65 Aquesío^·'wir O" bo o t« rro»exf» conclusions qi.» M jye e 2-3 *s

u %a o» s as* *» és f pr T«*» o» t:"* c O» *"t ce«" o Occ c«,r" oe - oc ó d r*^*3 Oc

Pac altra oa«^3 ««»P a-*« te d« "awed " i a f^rp ^o» ey «*X3 at r»^oc c ae

r»T<rïOi lisas o* Me*1** o* f**of«'c Q«J% dins c segona *r«i*o" » src« V es ont***" c c

i« du« pos -»»•« «nmmes {jllG€ IQAÁ oòg 274 27$i

947 6ñ c.«r«rr •" 52 És e, «TÍ 6 ae e 6 1> oe j «s Q^

44

Pel que fa a la creença assumpcionista, segons el minuciós estudi delliturgista citat abans, els primers testimonis explicits daten de la ü delseg|e DC, encara que ne es pot descartar que ja existissin abans. En elcamp de la litúrgia, les primeres celebracions devien fer- se a la fi del segleIX, però devia ser en el X quan aquesta ¡esta va tenir una ca/àctergeneral123. La data de celebració que proposem tots els calendaris és el 15d'agost, de manera que no es produeix cap barreja amb l'antiga festamañana del 18 de febrer, que ja es celebrava abans del 650 l24. Gràcies aun treball de comparació de textos de les litúrgies gal lieana, romana, delnord d'Itàlia i ambroeiana amb la mossàrab, E M. Llopart va arribar a laconclusió que la festa arriba a la península procedent de Roma125. Quantal seu objectiu, O. Porcel . després d'estudiar alguns dels manuscrits quecontenen la missa mossàrab de l'Assumpció, afirma que tant el fet de lamon com el de l'assumpció corporal eren de creença comuna12«.

Pel que fa a Catalunya, l'erudu canonge Jaume Riooll i Vilamajor.i'any 1872, va publicar un opuscle intitulat La Sanca iglesia de Vtch,estando en la firme creencia de que Maria Santísima murió verdaderamente,celebraba taßesta de su gloriosa Asuncion con uígtii i ajines del siglo IX., conprocesión general a mitad del XVI., y con fèretre a principios del XVII.Demuéstralo con documentes auténticos D. J. R V, 127, Aquests documentssón «extos extrets dels antics martlroiogis i sacramentaris que esconserven a la Biblioteca de la catedral de Vic. Anys més tard, Mn.Oudiol va tornar a inieressar-se per aquesta qüestió I de nou va ciiarfragments dels antics textos litúrgics 12S. Tot això era amener a laconiecció del catàleg de manuscrtts d'aquest ric arxiu, de manera queavui, gràcies a aquesta publicació i a alguns estudis duts a terme mésmodernament, coneixem mütor la dr lacio d'aquests Uibres. Sembla quo el

•"osss'at 3* Ass^oc c. :•* * CC-L 2& z *" s·c74á ce* 2 'f „«"c ecva tehee's* :a 3« cr

ao^es* 3,/c" s" *c *ro "aajcc c cave c">c'" _l/"Ak~ v¿7 oaa 1 7 - /i 4 a"e***5 *-f^ a ,«s Q»-« ço*1« ew o '«s*c124 ^rAr 9¿/ oQg ^ 67

125 „LCA?" Va/ pog 67- 7

/ f» s$ e' o r r> „f 'i~* r« Jï2"~^Jî.7. ~f~ ~¿«

f)*e'~ asa at ™, ^"es'í ae

a^'c» 10-0 ^^^ s!c ca^-ce"^ se es

82

45

més antic és un marttrologi D'Adó, ms. 128, que Mn. Gudiol va datar de lasegona meitat del segle X12e. És el que Ripoll havia considerat del segle IXt del qual publicava un fragment referent a la celebració de la festa130.Evidentment es tracta del Martirologí d'Adó ja citat anteriorment ,compost per aquest bisbe de Vienne, a mitjan del segle DC i representantde la tendència més repropia a acceptar te idea de l'assumpció corporal deMaria, Del fragment publicat pel canonge Ripoll es poden treure les dadessegüents en primer lloc, la festa es celebra el dia 15 d'agost i té vigüto; elterme que s'utilitza per anomenar-la es Assumptio, però, en canvi, quans'explicita quin és l'objecte de la icsta s'usa el terme Dormitio, de maneraque tal com comenta M «Jugie, el que es commemora és la mort de laVerge i l'entrada de la seva ànima a la glòria15'; i, finalment, manifestadesconèixer el lloc on es guardà el cos de Maria i declara que l'Església vapreferir la ignorància abans que ensenyar "coses frívoles i apòcrifes".

Del fet que ï'esgléjia de Vic utilitzés aquest maitirologi no se n'ha detreure la conclusió que la creença assumpcionista en aquestes contradestingués la mateixa orientació. La Marca Hispànica havia adoptat lalitúrgia romana q u? Carlemagne havia imposat a totes les seves ierres .però els antics textos gal.'icaris encara van deixar sentir la seva influènciadurant molt de temps. Això no vol ¡»s dir, però, que els texios litúrgicsreflectissin exactament el sentit de les creeaces. Per justificar això queacabem de dir només cal flxar-se en algun altre dels llibres litúrgics. En elmateix arxiu es conserva UP segon maitirolog D'Adó132. datat ja en el

1 29 * - - " % - ' - v -. . - - -íj j^^i ^ _^, % „ y,>£ cos ¿¿- j* ^e *•»* 3 .^es* ™"c" 'or^ ese se"?' c *.* ce' •,*•' seOV,C**P "»c* u*aC" *s 3 ¿e „ /l·lAN, -vA ^avc ~<noac' a·'o *>•• " -»e'- X V v' .AN!^' 'A ' v' P2esa 5 - 82 r cr —*• "OT? « s ~ c" *c oa 3e -3'e x c ir* ce </ v"*-: "~s 28 *c - j¿ DQue V GtH 3 a *3 a^*o' oa sec e f> 2 xi ^—no *·oTi"r*~a"-"c «*j3 **•• 'ece'' «"1 ces oe cDe's«,-* »-c c" s* es SA\5>?- 986 r jg /¿7-7£?> ; s a'*«, sos -ar'^sc"3 so" 3r «r. oXjnocyjfT) pa'fi/w Kegj,] canorca 4qjis<|f*3/vs('

IJw *»y. ^o-sf^íoí «eo»-rfc' 4 v<,'"O ^jj,j"*e, DTJ Sccse Vcj'-ae s* XV '(tiO €itjKtem pHT)&JO8 tfi'Qft$ Gxs*J».**·CiS £V MofKX ^JOT> OtTin S

f coip« s no^ irve"i\,t 5.per fe"o^ s c„* "se ß Movs si p^ cf",»f a^e^ S Sc'C'-'o a "f ' oc sepu *JT ¡amen pia Motef fcoesio QJOS sj>s cx>5efvaf»cx>í¿)js i^^gerr ",® '»de fjftioia rens $ft'

o »se*» ^^wob«^ Spiifus S tetn&itm t lud efes1 co'o ¡p$iui Seo'(s Virgin $ f, iaf»<je oirfu oí/vino s' cons' oocc«/iicrt».~ »il c „s e'»g»? «ce c^« nesc 'e qwom o »oi»3 TV^ ^^ e»

oocere Saf cwrt «f»»m od «f /-IÓ' « '§ *» Atoéis Dommistarjf,, te$r¡tnona rwc oe ea ^jor^fe ^-"a ^«-«sso' ." £'J««K-> * ?PC,. " 827 peg

131 '944 oog

* " Es e or - e* ro" jsr»- • a«« 28

46

segle XI, ! que conté igualment el polèmic text pe r ò, més o menyscontemporanis seus (segle XI) són el Sacramentar* de Vic. ms.66,anomenat "Sacramenten d'Òliba", i el MtssaleParvu*, ms.71 que, entre lesoracions de l'ofici de VAssumpctone Sanctae Mariât ", hi trobem la cèlebre"Veneranda noWs Domine huius dletfesttuüas opem conférât salularem, inqua Sancta Dei Genttrtx mortem subíU temporalem, nee tarnen mortis nexlbusdeprimí potuit, quae ßlium »uum Domfnum nostrum de se gcnuttincarnatum.", és a dir, el text litúrgic més explicit pel que fa al triomf deMaria sobre ía mort133.

A part de Vic, la festa era present en altres diòcesis. Probablement eltestimoni més antic es el que ens ofereix l'anomenat Sacramentar! ritual ipontifical de Roda, còdex 16 de l'Aodu de te catedíal de Lleida, en el qual al'ipailat de benediccions episcopals hi ha tres textos per a la festa del'Assumpció134. D'altra banda, cal îenlr en compte que la devociómariana, en un sentit general, devia ser ja important, ta. com hodemostra l'existència de la missa d*l "sobarte de Sancta Maria" quetrobem, per exemple, en un altre sacramentad de Vic de final del segleXI135.Podem concloure, doncs, que el terreny era abonat per a l'apariciód'aquesta temàtica a les arts plàstiques.

Segons les cronologies que la crítica actual ha establert, larepresentació assumpcionista més antiga dels Països Catalans, íprobablement un..be de tota la Península, la constitueixen duesil·lustracions de la Bíblia de Ripoll, coneguda també com a Bíblia de Forja.i conservada a la Biblioteca Vaticana, ms. lat. 5729, L'obra manca d'unestudi monogràfic modern, però les darreres aproximacions que se n'hanrealitzat han fet pensar que la seva il·lustració es devia ha\er iniciat a lafl dei éegïe X o a començament de 1*XI136. La Bíblic de Ripoll és un delsexemplar? més profusament il·lustrats d'aquesta època en el mónd'Occident. Moltes de les històries, tant de l'Antic com del Nou

E Soc 'alertat ¡c oe V c O*. VA? 95? , oo-.sc e 3e ÏDC.. "827 „< • 73 'c^oé as„es* *- ssc2 G?CS "568 33*5-340 ?e oœ-a c o»ac à Ven«,or»d0 ^ege« f 66

5AíÏGA 975 oca 2 V.-2'5

135 Ms 67 de ûmeg a* GuD'Cl 934 pàg 89-vC

' '" „a 0-e og'T-e a aa-Wo es po*tocc' o *,._CDY vé7 ocg 3 3-3 5 A c ^egsaa^es* y* c*e consM«,*!« JK oon a* 'a Ca-1 •"*?" o'cs» a«je des a«* ex.r-' at v.$»oés ïone·re"ta es*«d 3» \tJSS " ?22 *rco*o s^e és -o** o- c

47

Testament, ton representades en nombrosos registres que omplen molts(tels folis del volum. Només el Nou Testament r.ompta amb un total devuitanta -set escenes, repartides de la manera següent. En el foli 366 hi hala taula de cànons, però a la parí inferior Ja s'hi figuren uns quantsesde;*eniments de la infantesa de Jesucrist. Els folis 360v. 367 i 367Vestan completament ocupats per registres figuratius. El 368 només tétext. Les histèries evangèliques es continuen en els folis 368v, 369, 369v i370, sempre en forma de registres (de fet ei 368v trenca una mica ambaquest sistema. Ja que un terç de l'espai, en sentit vertical, és ocupat perla llista dels capítols de l'Evangeli de '«dateu; eïs dos terços sobrants, a lapart superior, són ocupats per tres registres amb escenes evangèliques,mentre que a la part inferior, s'hi ha fet una gran representació del JudiciFinal). Per últim, el foli 370v conté una (o dues?) escena que ocupa tctl'espai. Les que entren dintre del nostre estudi són la darrera del foli 370,la Dormlcié (les altres escenes de la mateixa pagina són: en el primerregistre, la Resurrecció de Crist i les dones a la tomba; en el segon,aparicions de Jesús als apòstols i Jesús en el llac de Tibr ríao>s, en eltercer. Jesús amb els apòstols. Magdalena a la tomba i ei '"Noll metangent"; en el quart. Pere i Joan a la tomba i la incredulitat de Tomàs; enel darrer. Ascensió, Pentecosta i Dormieió) i la composició problemàticadel 370v, l'Assumpció, que ocupa la meitat superior de la pàgina. A l'altrameitat s'hi ha figurat un personatge alat, assegut, amb un llibre a la mà ienvoltat d'un cercle: com que en el foli següent s'inicia l'Evangeli deMateu hom ha pensat que es tracta del símbol de l'apòstol.

L'escena de la Doraücíó [Fig. i d'aquest manuscrit, igual que la del'Assumpció, ja fou qualificada per Mn. Trens com "les primeresrepresentacions del tema a i'art espanyol"137. De tota manera, a causadels escassos estudis que fins ais darrers anys, en el nostre país, s'haviendedicat a la miniatura , aquesta il·lustració ha passat forçadesapercebuda i , a l'hora d'assenyalar l'obra més antiga d'aquestatemàtica s'ha recorreguà y frontal del Priorat de la Mare de Déu del Coll(Museu Episcopal de Vic , núm. 3 de l'inventari), peça de la qual japarlarem en el capítol següent138. Quan W. Meuss comenta la miniatura.

'951 pàg 94-95

S'JREDA. t" e1 !ib*e as p-nfurc remanirá en >e%*t'--te sí temo de te Dorc"ioó d-u aue és *ga"eoéicxíssert «n si romà«"c cate à*, tasa l exempte de ' »STier>«s* «rowa a* Co'i ¡S^EDA ' v8 ' pàg'64!

48

i. assenyala l'origen bizantí i superna que hauria entrat a Occident a travésde l'escola de miniaturistes de Salzburg, a més, afegeix que en el mateixsegle XI la pintura catalana ja coneixia aquesta escena, perquè ja éspresent en el citat antipendt "amb el que la nostra imatge coincideix a laperfecció"139, opinió qwe no compartim, ja que «s tracta de dues fórmulesiconogràfiques diferems.

Certament la Dormició de \aBiblia de Ripoll segueix amb molta fidelitatl'esquema de la koimesis bizantina i dins d'aquesta, la fórmula mésfreqüent: el cap de la Verge, estirada sobre ei llit, és a l"esque/ra i Crist,que dret en el centre, a Ja part posterior del llit, rep l'ànima amb les sevesmans per a remetre-la als dos àngels que, flotant per damunt del seu cap,reapers amb les mans cobertes per uns vels. També d'acord amb aquestafórmula, Crist fa un moviment en :on<ropposto, és a dir, el seu rostre i elcos es tomben cap a l'esquerra, mentre que amb el braç eleva la fïguretade ranima cap al costat contrari. Quant a raspóte de l'ànima, s'he seguittambé els convencionalismes bizantins i s'ha figura: com ena ninarecoberta de bolquers. Els apòstols hi assisteixen en número ce ¿otze.N'hi ha un grup (fe cinc a la capçakra i un de sís als peus, uns i altresdisposats en un escalonament vertical. El que fa dotze, que per la calvíciees pot identificar com a Pau. està situat a la part posterior, entre Marta íJesucrist. fet que trenca un& mica amb les composicions més comunes enquè Pau se sol situar a primer pla dei capçal c bé dels peus, fent un certper«denf amb Pere. De tota manera es segueu la fórmula general dedestacar aquests dos apòstols i, a més, d'atribuir a Pere el paper deturiferari —és '"apòstol que figura a primer pla del grup de *a nostraesquerra—. El tercer apòstol, que generalment es pot identificar, és Joanque apareix sovint amb el cap Inclinai sobre el cos de la Verge. En aquestcas no n'hi ha ni un en aquesta postura 1 pensem qut podria ser l'apòstolcol·locat immediatament al darren: de Pere. Les raons per fei aquestaatribució són: proporcions més grans que l'a'tre apòstol qiïe qi'eda al seucostat, no portar baroa i estar col·locat precisament al costat del cap dHsdotze escollits.

Malgrat la composició gairebé simètrica, l'escena presenta un certdinamisme Abans ja s'ha fet esment del coarnopposío de Jesucrist, tampocels apòstols no estan en actituds hieràtiques. Alguns d'elis mouen braços

1,39 *\'E^SS "Ç22ïug ' 27 Cor* ve^er*1 ~té$ enticf</a" s *'o^*c, de Col ovu és do'ci d r"e aeX!,

49

i mans, uns per expresar el dolor que els causa la moit de Marta, altresper assenyalar l'aparició celestial ep la part superior. Els dos àngels, ambles ales vertical, el* cossos incrrvats 1 els draps onejant acaben de donaruna certa impressió de moviment. D'altra banda, cl fet que els àngels quehan de transportar l'ànima de k V?rge a la glòria tinguin les mans veladesés també un detall moít freqíient i que es continuarà representant finsse^es més tard. Algun dels relais apòcrifs, com per exemple l'homilia deJoan de Tessalònica. el més seguit er. el mói, bizan í, ja hi fareferència5 *°.

Abans de comentai l'espai on s'h? égarât que es troben els personatges,voldríem destacar los objecte? qae apareixen a la representació. Un ésl'ensenser que, coin ja hem dit, l'apòstol Pere té ~ «^ seves mans, d'acordamb els models més antics (ner exempte, en el fresc de l'església d'Ayval1

Kllisé, a C; paüòeia, del segon decent del segle X, ü en el marfil demvangeüari d'Otó HI, a la Bayerische Staatsbibliotheck de Munic, de capa l'any 1000). J. Duhr el justifica diení que fa referència al "perfuminefable" del qual ens parla la narració del tessalonicenc141. El segonobjecíe és una mena d'arqueta o escambeU col·locat davant cel llit de ladifunta. En realitat si n j los perquè Ihein vist figurar en moltes altresobies.costarta reconèixer-lo com a ta1 , perquè embla més u n-s motUuresaplicades en el llit que no pas un volum situai al seu costat Wrattslaw-MitrovSc ;ambé 1 assenyalà com un element freqüent d'aquestesrepresentacions i diu qi*e més tard es convertirà en un banc de eins o er.el lloc on es desen les sabr Us de ía Mare de Déu '42

A dreta i esquerra dels dos grups de personatges s-'han alsat uns mursdes dels qual es projecten uns edificis amb frontó , romes visibles a panürdel damunt de!& c aps dels apòstols. 1 constitueixen, doncs el típic decoratde tes représentations bizantines, tspecialment pictòriques, ja que v*irelleus en marfil, esteatita, etc. el fons sol ser lus, possiblement per

14U P» i *< ' ''^ ** r " * ' '» ' *ae so*< 'a ''ans^or^cc o d** oarap"*tasnia aue e's ge'» s a'a*s scs%n e<" aTr«*·'·i

ü^s' oe c'»' f*r eis sc'cô* igs 'CTO"s a 980 p„c 6C ' 5 3e *?o "-T-«ro *f*'a oe -„ v e'3'Toe és *"*eo,cr%' t-j**-- œ'sor>c4C|ps ^T •€ 'nar·s v oœs œrqje sas jfw o or œ r«ofe i,"oc ec'e sog'o' o *spec r "%ert fDofa"' De"**ee exe^ci« r"és ec'wgi.'s DOO' e* c 'y P V »5*. •"..'*•ot, ^sodcc Museo de lo 5«oi ^aaer^ a de a Hstonc He .ksd'io1 es sc**«s 00^*0^3?« of cofoneso« ""so c ae Sor* ÂOO ic Not, oe ^cweirxs T-O^S evenes j f v'OTe**' se es "c». « oe c .-e ~*«Aoises o oe ED fo^ia141 -ur.p 950 g -Q

142 Ai 'S-AW-MiTRC /€ CK,,fMEV ' 3 ' pag 39

50

dificultats tècniques que comportaria143. Dlnüe la miniati va, una de lesotees que presenta una ambientació similar és ia Dormíctó de í'Euongoítar'-Leccionari del morie&ür dlvlron1 *4, datat dtl %egle XI. Les arqu'tectures dela Dormido de la Bíblia de Rtooü són del tipus que s'anomenen edícules. tque es poden troba/ en molts altres manuscrits bizantins dels segles X íXI, com per exemple en el Tetraevangelt de la Laurenciana de Florència,ms.VI, 23145, Segons Wratislaw-Mitrovic i Okunev els dos edificisserveixen per indicar oue Facció passa a la casa de Maria, que segonsalgunes tradicions era la casa de Sió. la mateixa ^n havia tingut iloc laPentecosta146. Si suposem qae I il.'ustrador coneixia aquestacoincidència, seria lògic creure que l'arquitectura de l'escena de laPentecosta, que es representa al costat, fos igual, però no és així. sinó queen aquest cas han desaparegut les edícules í els apòstols asseguts ensf .Bicsrcle, queden tancats dins d'un espai gairebé quadrat.

Aquesta escena de la Pentecosta de la Bíblia de Ripoll també segueixmolt fidelment la tipologia fixada a Bizanci i que, en opinió de K.Weidmann, prové de la rep« esentació d'aqussl tema en el rnusaic fie lacúpula de l'església dels Sants Apòstols ae Constantüiobie. L'autor pensaque la fo ma esfèrica de ÎT cúpula és e) qi*e deva originar que en lasuperfícM; plana ¿e la miniatura els apòstols es col·loquessin ensemicercle J que els raigs de l'Esperit Sant que c?iuen damunt dels seusc?ips fossin lleugerament corbats147. Precisp.mer»*, en el cas de Ripoll, s'ha/clgut donar la idea d'una cubería airodoniaa, ja que els dos veríents de¿a teulada s'interrompen abans de trobar-se al eirencr i són units per unsemicercle còncau que conté una estrella de vuit puntes Tarr.bé a l'escenade la Dormido trobem en el centre de la part supeilor un semicerckcòncau amb una estrell? similar. La diferència és qut aquí ¿s una micamés petit i queda deslligat de les edlcnses que emnwtrquea els personatges.

î \ ^ *i ' r* ?* i" «• *• n~ —~~*a * ^**€* "* ^IX@**" O'©S Cî@ ""fj"* ¡S V6O©i-' ^?i»^/*ta/ ' *™^^1 , **^Vt. / ^^/A^»^* ' ^r ?^ O"* &* ^î Ci*.

3î*3* c es coDS'tes d€ ;vonQé"Of d O*o " Q^e exos, <~ ¿y*o:t".eif 'e^'ssc^'j '0*0

i ocî edif.cis "•l'-ef"^ ne ao f« tie» *»iQDO*afs ou*- e's d* ¡a nos?'O r'ir·o'j'oi Q-JO^Î c -es c- 33ues

c'esísoí.ïc er<"5*c sor ief>vs'''ea'/e-ts, *-eqet e s exe***p;«s aue atof a \A^AVREZOu-A/;X:: XEf

1985 números 5 2 149 "56 '59- .71 «c* amb e- fons neytr.»

*c 300 v Vtdci.~** f0pfod^cc c o ''EiiKAN 3*5 e*c* Ç75 c17* c

¡97!

. ¡Q/ï D, - ?6*-262

SI

Tanmateix, no creiem pas .jue aquest element sigui suficient perdemostrar que l>3deventinent té Hoc en ei Cenacle o asa de M muntanyade Sió, però sí que pensem que .% presència de l'estrella pot ajuc'ar acompendre tí perquè s'ha inclòs en un text caníiíc una .representacióInsp'rada del tol ep, els apòcrifs.

L'existència d'aquesta estrella a l'escena de la Dormido no és gairefreqüent. Sembla més Ï5gic veure-la en una esrvna de la Nativitat, com ala de Kari/*- Djami o de Hósios Lukás. Però la trobem també en^presentacions del Bjptisme de Crist, com per exemple, en el manuscritgrtc 533 de la Bibliothèque Nationale de Parts, del segïe XI. o en via baseper ^ una creu de ¡"State Hermitage, num. W 220, de", segk XIV148. LamateUc Biblia de Ripoll la fa aparèixer i la Pentecosta. A l'escena de laDo.ioició l'hem trabada en una icono de ics Dotze Feotes que es conser/a? rstatr Hermitage, n'-m J 182, ja del segt*; XTV14». Ara bé, a la citadaDomiicíó del cudex ni» n . 1 d^l monestir d'i.lron, en el certre clr la partsuperior, un semJcercte de franbes de difeTnts tons de blau Indica que elreí s'obre d'eii en surten U*IR raigs dc.urnís.Tots aquests exemplessemblen indicar que resuella s'utüitza per inaicar la presència de ladivinitat, *s a dir, un moment de contact*» directe cntve el món diví I elmón hum*. i això és el que suceeet. qurn Crist batem a buscar ¡'ànima de!a seva Mare per conduir-ía ' la glòria.

La Dornicié iiO f À tampoc l'únic car d'una escena apòcrifa en unsevangelis. K. Weitzmr'an explica que 17 •••tetas! teína extret també delsapòcrifs, «l'usa sovint en els leccionaris. Aquest autor ha estudiat lesrelacions í intercanvis que es piodufcn entre els diversos llibres litúrgics, iaifiíma que els lecciGnaris es v s»n inspirar ¿'ïvtnt en eK meiologis i, a la^egada. ek *eccionari5 van ir»fluir en els evangel^aris. A met , cal tenir encompte que probablement hi derleii haver textos apc^ilfs ü.lustrats150.En definitiva les ü.lr?tr.jCiors que er« uií tipus de llibres podien estarplena^aent ju^Cfica^len, f*e vegades jpaswrn a uns altres C*T d'entrada ésmés difícil vet!re-hl e1 seu sigiiñnaí. fJc iet, més ; -.mm t ja sha citatl'exemple d'una Dxwroició que pertany a un evjUigeUarf-tecctonari (Còdexnum. 1 del mou-jstlr «Jlviron^. Aoueatr intercanvis ens inuodutocen ee unaltra qüestió molt important e*í *' i*tén bizantí: te«, fesies. W. Neuss ja va

,,***•*&• ''""l/ *» * im.l· " '

T 262-2'--3150WE"7AA/.\\ r.*?jrofive -O/ ' poc 25u-25C 166-2-J

52

comentar que Ics tres escenes de l'últim registre que illustra ¿1 NouTestament de la Biblia öe RipoU »on les que normalment ocupen els Jarrersplafons de les icones b-zantines de ks Dotze Festes151. En una llista deles festivitats més important del segle VIIIIS2, la Dormido encara no s'hicompta pas.però, en opinió dels liturgistes, la festa que recuperadorMaurici havia decretat celebrar ei dia 15 d agost esdevingué cada vegadamés important, A començament del segle X ja era considerada com una deles grans solemnitats» i sembla que ep aquesta època ja anava precedidad'un dejuní preparatori, gairebé una espècie de quaresma, i en unaconstitució de 1166 és considerada festa senyalada153. Encara queaquesta celebració fos una festa mariana, sovint era comptada entre lesDotze grar«s Festes del Senyor, ja que suposava l'aparició de Jesús enmigde ia neva glòria per recollir l'anima de la Verg»154. Aquests cicles f te festessolen ser fixats en dotze, encara que hi ha moltes vartactors i podenarribar a ser diví». Aviat es reprc ¿entén en diferents medis artístics, peròun dels més aíavortts és el de k s icones, d'on potser devien passar alsleccíonaris155.

Els cicles festius podien irnir un caràcter narratiu o un caràcterlitúrgic, encara que moltes vegades aquests dos aspectes es barrejaven,com a la icona deí monestir de Santa Caterina de 1? muntanya delSinaí156. Tant A. Grabar, pel que fe a la decoració de manuscrits. coi,i J.Dufrenne, pel que fa als programes murals de les esglésies, s'hanmanifestat en aquest mateix sentit: es parla de cicle litúrgic, perquè espensava que representava els esdeveniments commemorats per lesprincipals festes de l'any litúrgic, però generalment mai no es produeixaquesta correspondèncli d'una manera exacta. Hi ha escenes que no sónobjecte de cap celebració especial, coa per exempte, diversos moments de

151 \EUSS 922 cog 27 - 55152 W „r ?"6 DOC /31~4153„„3: Y¿¿ ,xjq 336-33"?1S4VJI~ '•? 6 coc 23-2¿*^"5^qLes»ceí Q cjea au« dcrc WE "ZV JSN &vzar<t*e M;fu*;'* '77' pag 2e?", -?v5 Ac«

ewrtx» 3 t.r j»c • ' se a B G' Va*co"3 ""$ g* 752 se-ce o *C5'v r** es ee'«*"*ees ofasT '2ooes »" ^r, esaue-ic q ¿e es '* or.ooa g*".o "«ï icones

J So Actaa^e"* es ccyse've^ ajcf*e o trec« co*?«ç<y·'«*·*s os ""esc» 0€ «j*^** *ec*€* -^c'c ço*awo »c 'ep'e»«ació oe- soltera 4 ia oa*4 cye^r*" i»» ce e c* c 0*^0 »oinoe o"Cescenes •*& .e 1*« e-:,« c Do™"x^ó £' *«* Que s ***$ " re tsts^es o* "• *ac »s u* C' s'

r DO*4 és u" c ei« W'*,fgtc e^ CKsrt iar*tp»i; t^^r'T7MANX (tyzafnnf 97 *

S3

ta Pnsstó, 1, en canvi, pot ser que U'n faltin de tes més assenyalades, comrAscenstó «j ta Pentecosta. Els passatges represeniats, doncs, hi soten sei-en un sentit liiú.gic mol* mes concret, sovint fent referí neta als diferentsmoments de les pregàries i celebració lr.úrg«ca' "

W. Neuss Ja va cooientar que tes Il·lustracions del Nou Testament de laBíblia de Rípotí seguien algun cvaiigeliari t que, per a força escenes el queresultava ntós p.oprr era el gr 74. conservat a la Bibliothèque Nationalede París. Tan»bé va subratllar que tes il·lustracions tenien un caràcter mésteològic que no pau il·lustratiu154*. Acuestes observaetPas ens permeten deconnectar amb ei jue hem dit referent a tes Influències déte îeccionaris alsevangeliario i els cicles litúrgtes. L'escena c - la Ijormiclo, doncs, no s'had'entendre com un simple "afegit apòerti' *í ic'at evangèlic, sinó que elrelat acaba posant l'èmfasi precisament t .1 fivsência de Crtst entre elshomes (totes les escenes del toll 370, Resurrecció «»Arlcions de Crist alsseus apòstols 1 a les dones} > recordant que, "tesprés de !a seva A- censió,la divinitat continuaré fent sentir la seva presència (Pentecosta iDormieió). iiidlcada plàsticament pel detall de l'estrella a l'ècui de lacúpula.

La "proWeinàtica Assumpció* del toll 37Ov. |Fig. 2! consisteix en unafigura d'orant, completament frontal , envoltada d'una màndorla circularque subjecten dues parelles d'àngels. La úgurs femenina va vestida ambuna túnica blava per sota de ta qual apunten uns pf~as amb calçat fosc.Damunt del cap hi porti- un vel fosc. cenyit al front amb una cinta, que licau damunt de les espatlles i un mantell gioc. subjectat pels mateixosbïdvos flexionats. 1 emmarca simètricament pels costats. És e? tipusd'Indumentària que porten les dones de tes altres escenes (per excr.:plr. laMagdalena del JVoll ms* längere o ta mateixa Verge de l'Ascensió). nDinésque aquí el mantell no U cobreix el davant de ta túnica Les mans. ambels palmells oberts, són de dimensions considerables. Aquesta "isióestètica, encara que amb una certa idea d'elevació a causa tíels peusfrontals que queden flotant en l'espai, contrasta amb les figures mésdinàmiques dels ¿Ágete. Dos dels quals, situats a la meitat superior c¿e iamàtâdorla que aguanten amb les daes mans. tenen les alè à desplegadeshoritzontalment i els genolls considerablement fkxionats, de manera que

1 57 5 * 8 * 95 o* ço * se*** * * ca* ve,-e **• «ce~c se 'c3 jf t£*v?vC " Ç70 3 .

Ï58X£,,S5 '522 pàc OS ¿.7

54

els pens - *den a l'picada !Ms caps. Aquesta posició en ti es repeteix a teinversa -n la parella inferir. Ja que aquests semblen subjectar lamandona amb els peus, mentre que el cos fa una ¿nena de coníropposíoque els permet de mostrar-se urontals i, a ta v€gs»da, agafar el cercle ambuna mà. Cada un d>ils té una ela que apunta cap amunt « una altra capavali, així completen tes direccions de te¡* aels dos pruners. L'alternançadels colors groc i blau Je les se ve» robes augmenta la sensació demoviment que el pintor sembla que ha volgut conferir al grup.

La figura de l'orant és una de les més antigues adoptades per l'artcr»< üà. Rep»e^:ntad£. en els relleus dels sarcòfags i en l*"s pintures muralsde les catacombes, simbolitza l'ànima del ciifun., salvada i unida a Déuper mitjà de i a pregària. Així es representen sovint personatges de l'AnticTestament que har< esdevingut figures de la salvació divina (Jonàs.Daniel.etc ). Aviat aquesta ^gura s'associa amb la dr la Mare de Déu ipren, a 'a vegada un valor evlesiològic En aquest sentiï, una de lesimatges mes conegudes i àrab una gran transcendència és l'Ascensió derEi'zngeUcui de Rahula. quf data del segle VI i es '»riserva a la BibliotecaLaurcnzia.ia de Florència (ms. Plut. I 56). Justament la Biblia de Rlftollutiüi/a aquesta tipologia per a la seva Ascensió del foü 370. Sovint, laVerge orant es tro^a en lepresentecions isolades, és a dir, separada delcol.legi apostòli:. en aquests casos sembla que es tracta de representar laseva glòria singular en el ce' i, segons M. L. Thérel. el seu podercl'in'erveiïció a favor de la humanitat. Aquest tipus d'iconografia éstípicament Nzantlna i així la piesentaven obres tan celebres coml'anomenada Blachemitissa de 1 absis de l'església del palau deConstanUnobie. inaugurada l'any 843, o el mosaic de Sant« Sofia de Kiev,ja del segle XI. Paral·lelament a aquesta imatge de la Verge orant *»*•representa també molt sovint la de la Verge amb el Nen a la falda, queexpressa d'uria manera més eloqüent la seva condició de Mare de Déu Al'art monumental, l'absis de Parcnzc és l'obra més antiga (segle VI).Aquest segon tipus, anomenat "f'aiestas Marioe*. va tenir una àmpliadivulgació a Occident al llarg dels segles del romànic i amb una fortaincidència a les ter 2s catalanes, tal co;i es veurà en el següentcapítol15».

Però. tant el tipus de la Verge orant com aquest darrer de la "majestat".

J 59 pp, Q |0 corog'sf o oe &z"" mf^C'·Sf^^ op'-csca c -aWs3**«Dé- veg*^ """€*£. 573oòg *25 "ntRE. '984 oàg ¿0-45

SS

al.Iodelxcn sempre a Marte com m Mare de Déu, d'acord amb te definiciódel ConcUí d'Efes. Podríem dtr que aquest fet és paral·lel a 1-s festes: laprimera que es va instituir es celebrava pels volts de Nadal ¡coTimeniorava la maternitat divina, desprès es van anar creant les altresmés específiques, però partint sempre d'allò que s'exaltava a te primera.Així. te certa confusió que fins i tot es va produir en alguns països enadoptar te festa de te Dormido o Assumptío després que Ja commemoravenla del Natale o festa mariana per excel·lència100, es presenta també al'hora de donai un significat exacte a determinades imatges. En elsestudis de Ph. Verdier i M. L. Thérel es citen una sèrie d'imatges amb tefigura de l'orant en què la interpretació assumpcionista (en el sentitintegral) sempre icsulta confusa. D'entre elles, unes van acompanyadesd'una inscripció que, teòricament, hauria d'aclarir el significat. Aqutst ésel cas del ja citat teixit de Sens, on ei grup format per l'orant, els dosàngels amb palmes i els altres deu personatges (apòstols9) s'explica amb eltext ^Cum transisset Marta mater Camini de aposto Is". També ja s'üa parlatdel marfil de Saint Gall amb la inscripció "Ascensió see Marie". En unmanuscrit anglo-normand datât de cap a l'any 1100, es figura l'oraní din*d'una màndorte aguantada per àngels; al damunt, i també encerclats perinàndorles hi ha l'anyell de Déu i l'Ancià dels Dies de l'Apocalipsi. La idead'elevació queda més definida pels tres personatges gairebé horitzontals iamb els braços enlairats que hi ha a sota de te màndoria de te Verge. Elstextos diuen. "Haec est alma Dominí genltrtx ei virgo Maria per quamsptritus vite íoto dfflfundifcir orbe", "Haec est regina ulrffnu/n quae gênaitregem velut rosa decora" i "Hodie Virgr María cáelos ascendit, gaudete quiacum Christo regnat in aetermim"161. Si les inscripcions de íes duesprimeres obres possibiliten una interpretació as^umpcíonista (amb tot,¡ecorden el que s'ha dit sobre ei mot Ascensió), te del manuscrit deixa benck^- q«- es tracta de l'anima de Maria.

Hi ha casos, com les U.ïu?»mcl·lns del Sacmmentart de Saint-Denis i delSacranmntaridelMont-Saiiit'Mlchelim. en <me ¡W^nt porta una palma a temà. Aquest atribut, per altra banda propi de molts sants, pe r nu. t 1?

Jou ¡. protyçf·sQ s Qfg"^o espec-o'""«-" c c G a c1*>1 COACTO deSc'ís THÉ?E, ">84 pàg 49 Sa-nt-Go! b,b'i<Aco càtíex53, -d zag 50-5'ÒT ÇVESCE* '980 Dag 66 «r« 84 .ondr» B t ^s Aaa 7739 VERDifR "980 oca 6vorr 66

Í620S,;$ g N ms 13» 9436, VtOt«, '580 puq 68 Mc^c *ak Matganltrwy. «w 641,pàg 68

56

relació amb els apòcrifs, però Ja s'ha vist que molts d'aquests textostampoc no tenen un final clarament assumpcionista.

L'Epísfoía a Paula t Eustochi del Psrudo-Jeroní, ta dos manuscrits delsegle XI, va acompanyada de riques, però també confuses, il·lustracions.En el que es conserva a la Bibliothèque d'Arràs, Maria, flanquejada perdos àngels, és a punt d'entrar a la glòria d'on en surt una mà que labeneeix.. En un Sermonan de Jumièges l'orant és elevada dins d'unamàndorla per quatre àngels, però, a mes, va acompanyada d'una sèried'elements iamb les mans sosté una tija de flor de lis i t na petita esfera ,mentre que damunt del seu cap l'Esperit Sant, en forma de colom, li posala corona i. a la vegada, li projecta els seus raigs) que permeten de posar-la en contacte amb els temes tipològics que l'exègesí marianadesenvoluparà especialment en el segle següent163. El que és evident, sitenim en compte el contingut del text, és que es tracta més de laglorificació de l'ànima de Maria, per tot allò que ella representa, que nopas una al.lusió directa a la seva Assumpció.

yuan no hi ha textos ni atributs especials que permetir d'orientar lalectura de la imatge, l'actitud més prudent és la de qualificar-la de"glorificació". És en aquest sentit que es pronuncia M. L. Thérel en el casd un marfil del museu de Munic del segle OC, on s'ha figurat la Verge oranten el centre, flanquejada per dos canelobres, i envoltada del tetramorfos idels apòstols164.

Després d'aquest repàs, tes dues conclusions a què es pot arribar són:primera.la varietat de les fórmules emprades no permet de generalitzar, demanera que les interpretacions només poden tenir un caràcter particular;segona, si hom er vol quedar en *a generalització, no és possible afirmarla representació de l'Assumpció en cos i ànim? abans del segle XÎÎ.

W. Neuss va qualificar la representació de la Bíblia de Ripolld'Mconogràficament molt interessant" i a'assenyala la dificultat de trobar-ne una de paral·lela exacta165. La figura de Maria orant envoltada dequatre àngels li va recordar el citat marfil de Saint-Gall, tot i quel'esquema composi»*u és força diferent. Després hi va veure més

^$ 732 VEÍD'ER '980 pàg 67 ioaen 8 c"-o^eqje «^n c oc« "*$'408 ï986 pog ^9 T'^£€. '9d4 pàg 62 4r 23!64M-rc Bayerisch Natonan-ueuf vEkDER 198C pàg «c- 23 T-£E. 784 póg 50om 'O165 NE'wSS "92? pog '27

57

semblança amb VAssumptto" del PsoJilrt d'Utrecht. Com qi-e no en cita elfoll no sabé.,» a quina imatge es referia, però el fet et. que en aquestmanuscrit no hi ha cap Assumpció160. També cita la miniatura deYEvangeltari d'Enric ¡I (Muiúc, Statsbibliothek. Cim 4452, fol 161). unde's típics exemrJes de la síntesi entre la Dormido bizantina i l'eteuaítoarilmae dins d'un cHpeus originada en la miniatura otoniana. També fareferència als draps d'altar que el Papa Pasqual 1 havia fet fer per a l'altarde Santa Marta la Major i que, segons elLtberPonttftcatis, contenien "beataDel Genitrix Maria corpore est assumpta" i que ja htm comentatanteriorment. Finalment cita dues obres que, almenys des d'un pun; devista formal, semblen emparen tar-s'hi. Una és l'anomenat Sacramentar,d'Augsburg (British Library, Hariey 29' é), on la imatge en qüestiópresenta com a detall més diferent la forma el.lip.lca de la màndorla167.L'altra és una obra geogràficament molt més propera, però també mésdubtós - . es tracta d'una pintura mural que hi havia al parament exteriorde la porta d'entrada a l'església de Sant Joan cw; Boi (avui al Museu d'Artde Catalunya de Barcelona) En una superfice molt malmesa es podenveure quatre àngels que sostenen une mandorla dins de la qual és del totimpossible veure què o qui hi havia representat. Aquest grup que quedavasituat just al damunt de la porta anava acompanyat de quatrepersonatges masculins drets (tres a la dreta i un a l'esquerra) que tenienllibres a les mans. El que acabem de descriure no garanteix pas que estractés d'una assumpció. Per altra banda cal tenir en compte la qüestiócronològica: J. Sureda data tes pintures de l'interior de l'església de cap ala fi del segle XII i suposa que les de l'exterior són d'una època méstardana168, de manera que, en tot cas, la relació seria a la Inversa.

De fet ens queda com a exemple més proper el citat Sacramentand'Augsburg, que presenta també problemes de cronologia. W. Neuss el feiadel se0e Y! i -« **anvi Ph. Verdíer el situa en el 5Q1169. Certament sembla

166 c„ r ' i r * K - ' ü'dc ois d u"" o«'SQ'XJ*g< «"t'·wca' oe?

so er sosté' i' le» o ^a*i> or-ge«, c -»o s*f t>a GJ® es "ic'a oe sí ¡por*a e. r< >*o*f c''uc'*er ca%

"íes sen-Dta-* es el de b > usfrooö efe osa m 8 2 'W ¿v l Ascens 6 es rep'«seno aft

fofrfi»ies w"o e^ aoè Cns* ewvcrHe ncr *zor»!0ifne" p«f aa^j^' oels aoos*os es acó ' oer , f o

que Sut de îa oc'* sypertof o * a '"o C' í" «$»o dre' oi«s d una -"-Txiorfa Hi ha uri grtc d

V e e o DJF?ENNE l<?78 coa ' 3>>*33 . "48

98 pog 29

^980 pag 70 CAM:S '966 ¡g 8 9 - 6 0 ! »amb* e! considera del

SS

difícil trobar la paral.lela exacta, però intentarem de donar-ne nuainterpretació tenint en compte aquestes representacions de, glorificaciómariana pròpies de manuscrits del segle XI i la seva situació en els folisde la Bíblia.

Mn. Treus i W. Neuss qualifiquen la representació d'Asst rr-pctó senseposar-hi cap problema, encara que 1 últim dóna la cita evangèlica quecorrespon a l'Ascensió170. Ph. Verdier la destaca com anà assumpció ambmàndorla juntament amb el Sacramentar! d'Augsburg, Curie samen t tot ique l'anomena Bíblia de Ripoll diu que se li podria aplicar la pregariasegüent treta del Psalttii de For/u per a la festa de l'Assumpció: "Elevatusest thronus ficus súper choros ongetorum"171. Atenent-nos a una majorproximitat geogràfica i cultural nosaltres proposem el text que va citarMn. Gudiol extret d'un manuscrit de la catedral de Vic: "Hodie namquecurte celesOs tibi obvia agmina as&umpserunt ad patata stellate"*72.

M. L. Thérel la considera com una imatge tipològica de 1 Assumpció i larelaciona amb la Dormició de la pàgina anterior (370 recto), de maneraque arriba a la conclusió que si al recio del foli s' ha figurat l'assumpcióde l'ànima, la imatge del uerro representa la glorificació corporal173.Nosaltres pensem que aquesta reiació no és correcta, perquè no té sentitque, després de les composicions en registres de la il·lustració delscontinguts generals dels Evangelis, es volgués acabar amu una imatgesituada a la meitat superior de \a pàgina següent, mentre que a la meitatInferior se n'hi col·locava una altm en relació amb el text que comença alfoli 371. Així, en comptes de separar Ics duss imatges del 370v("l'Assumpció" i fi símbol de Mateu ) proposem fer-ne una lecturaconfunta*74.

Tradicionalment la il·lustració de l'Evangeli de Mateu solia co:nencar

c *o COIT u" CA'S rr r"6's exenpe«; ", ossj^or o amD fc'170

tc 24 5' Ac ' 9 ss -\EUSS '922 oc3 *27' "€\S 95 ' oce 94-^5

* ' * VEOER ' 780 pog 70 Reto'de- - qaa sqjes'o Bib -a de xipof s hov a cons Oe'a* o*c "e"* de

Tc-«sf ' toi à de fa^c orqerrcx;les a$ser /o a MwNDO "?76 oag ¿35-436

1 72 Or^jg,, jr.( fropcrmm e» {maie de1 •"$ ' Oi ce" Cata^g de GwD'Ol " 934 pog ' 20- 22 *,a c *c

éscGwD'C, 916 pog 369

A1 h» 368 . m esce-nes en regis*es de 'o par* supe'ia igjor T'en* d« leñosos, vexació de

Zaqaei oaràDOio oe Vs »«rges oruoen's "uasi esto" er W.QCIÓ o^b ió yen escena *«o+àn ço aue

ocapa T»és à* lo nei*o* rtfenor ta porooc^j ds bs v&rges com a simbd de ta seoc^cto deis us*os

A!CCV '987 rxx; 31?

S9

amb la representació dels avantpassats de Jesucrtst i les escenes de iesesposadles de Maria i la seva Concepció175. W. Cahn, en e! seu estudi deles bíblies romàniques, cita els exemples de l'anomenada Bíblia delsCaptains (Bibliothèque National de Paite, ms. »at. 16746), datada ael'últim quart del segle XI?; la L de Liber generatlonis està farcida demedallons amb els avantpassat de Crist fins arribar a la figura de Mariàcîe la qual surt directament Jfïsús176.

A la tradició d'U.lustrado de manuscrits ¿e !a Península177, s'hi pottrobar iambé una qüestió d'iniciés, aijuns manuscrits del Beato contenenunes taules o genealogies que presenten les relacions de consanguinitatde personatges de l'Antic Testament per arribar determinar la dinastia deJ»sucrtst. En l'article de J. Yarza sobre les representacions de la Verge ai? miniatura castellano-lleonesa dels segles XI i XII, es comenta unaAnunciació que apareix al f In ai d'aquestes tauíes genealògiques del Reatode Fernando I (Biblioteca Nectonal de Madr«d. Vitr. 14.2B.31, foï. 17\ datata l'any 1047. Dins d'un cercle doble s'ha figurat Marta assegu'.«* en antron amb el Nen a coll, fora deí cerclt, l'arcàngel Gabriel assenyala vers elcompliment de la genealogia de Crist. L'aiuor acaba dient "En losmanuscritos de Beato, el final de la genealogías es el signo delcumplimiento de las esperanzas mesiánicas. La Epifania de la Biblia deBurgoo traduce la misma idea i el Beato de Saint Sever, en idénticaocasión que la prégate, utiliza asimismo la Ep'Jania'178.

Aquests exemples ens mostren l'interès que hi havia en aquesta etapade pas del pre-romànic al romànic per ressaltar el paper de la Mare de Déuen el programa de promeses mesíaniques. Creiem que aquest és el sentitque té 1"Assumpció" de la Bíblia de Ripoll. Maria i-ep l'honor d'estarfigurada dins ».«"una raàr.tíoila (prerrogativa <ic la divinitat) per fet que ésMare de Déu179, motiu pel qual se li va dedicar la prunera festa días delcicle d'Advent i pel que va nerèixer ser assistida pel seu fill en el momentde la mort i traslladada pels ànge! > a la glòria.

* ' Amí és œ'exe^p'e a1 %frocvon r de *a „auetc cr«c •*•$ V 23 »o's4v c> 3v ('971 pàg 2' !

!7&CAH\ ;9S? oaa 2G: *v '63 '79

177 ; tç-KQ je igj 'eiooc'ís d« 'o Bikyta ^e Ktpot^ avb b n o*u'c " spa*"ca *s va ser

W Xç^ss he t r*g^ e« se»,j detenswi cJetractots oero i cofo ro ; h-o e"/ud a" o ícxs1 «tía* ae -o qawt-o o AiCCY ' 037 pàq 307

Aí£A 1972 pàg 30 Sœre m eües, vogei, DÍAZ y D:AZ '986 £»9 2- "3

Sos« oqy«ta qücOió v*qfe GRABA* 1968 pàg 535 -54 ,

60

Per acabar aquest comentari sobre la Bíblia de Ktpcü voldríempuntualitzar el següent: no creiem que la inclusió de l'escena de laDormició al final de la il·lustració evangèlica suposi donar unaimportància especial a la figura de Maria (si fos així hauria estat ï-Vgicincloure-la a l'escena de la Pentecosta), sinó que simplement respon a lautilització d'evangeliaris grecs com a models.

Pel que fa a 1"* Assumpció" ja hem deixa i clar que no hi veiem unarelació directa, de continuïtat narrativa, amb la Dormició. Més,concretament, davant la qüestió de si és una representació de l'assumpcióen cos i ànima la nostra resposta és negativa. Ja s'ha insistit en què tantPh. Verdict com M. L. Thérel eren de l'opinió que no es pot parlard'Assumpció integral fins al segle XII. Per altra banda, els textos litúrgicscatalans que hem comentat no permeten de veure-hi cap interès especialper fer una afirmació rotunda, sinó que seguien les pautes d'ambtgûitatpròpies de les litúrgies contemporànies (textos gairebé negatius delMarttrologi d'1/suord, al costat del més explícit de la Veneranda}.

Per tant pensem que és laülor parlar de glorificació de Maria, terme quedonat l'estat actual de la mariologia (proclamació l'any 1950 del dogma del'Assumpció *ïn cos i ànima de liarla) resulta menys confusionari que eld'assumpció. Tal com fa notar Ph. Verdier, la idea d'elevació o ossumpttoonónoe s'aplica també ais sants180 quan en el dia del seu nataleaconsegueixen la contemplació beatifica.

A més. aquesta glorificació de *a Bíblia de Ripoll dóna p£s a l'esclatmarià que té lloc en el segle següent i que té ua ressò especial aCatalunya. Estern pensant en obres tan significatives com la figura orantde la Mare de Déu dins d'un rombe flanquejat per àngels.de la capçalerade Sant Martí de Fenollà, dels primers anys del segle XII, o, entre lesmoltes Molestos Morfae, la de l'església de Sorpe (avui ai Museu M.N.A.C.).En aquest mural, ei tron on seu Mart s flanquejnt per un arbre sec,sense arreïs (figura de la Sinagoga) i un arbre exuberant (figura del'Esg¡ésia), simbolismes que permeté n de deduir el paper que va Jugar laVerge en el pas de l'Antic al Nou Testament, idea també expressada en elmencionat tema de l'arbie de JesseIB1.

.. awo c fa ' ew-D'e oe1 rw «y de la 'oçana de esgiés.a de Geisoc-ie Pa>¡u€ a c Sa «imae oro Mc^e oe 3éi> Sant Mc-. cadascú 2 *•$ a \,~c "ànotra ser- pieva*"» raó c! c« per „"$ -3"

'98C pàg 7"

DLAl'A* '973 pag 62 Asuesto '«présentée« ha esfc* pv TOU8ERT