CGM. Procés familiar del braç militar (TJC, 20)

945

Transcript of CGM. Procés familiar del braç militar (TJC, 20)

  • T E X T O SJ U R D I C SCATALANS

    20

  • Comit tcnic dedici dels Textos Jurdics Catalans

    PresidentDr. Josep Maria FONT I RIUSCatedrtic dHistria del Dret

    VicepresidentDr. Toms de MONTAGUT I ESTRAGUS

    Catedrtic dHistria del Dret

    SecretariSr. Josep CAPDEFERRO I PLA

    CoordinadoraSra. Araceli VENDRELL I GENER

    Directora General de Dret i dEntitats Jurdiques

    VocalsDr. Ferran BADOSA I COLL

    Catedrtic de Dret Civil

    Dr. Joan BASTARDAS I PARERACatedrtic de Filologia Llatina

    Dr. Manuel MUND I MARCETCatedrtic de Paleografia i Diplomtica

    Sr. Josep Maria PONS I GURIDirector de lArxiu Histric Fidel Fita

    Sr. Jaume de PUIG I OLIVERAssessor Tcnic del Servei de Cultura de la Diputaci de Barcelona

    Sr. Josep Maria PUIG I SALELLASMembre de lAcadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya

    Sr. Josep Enric REBS I SOLPresident de la Comissi Jurdica Assessora

    Dr. Josep Maria SANS I TRAVDirector General del Patrimoni Cultural

    Dra. Eva SERRA I PUIGProfessora Titular dHistria Moderna

    TEXTOS JURDICS CATALANS

    LLEIS I COSTUMSI. Dret Tradicional

    II. Constitucions de Pau i Treva i de CortsIII. Actes regis

    IV. RecopilacionsV. Costums

    VI. Projectes i Memorials

    SENTNCIES

    DOCUMENTS

    ESCRIPTORSI. Escriptors jurdics

    II. Literatura polmics

    CONCILIS

  • CORT GENERAL DE MONTS(1585)

    MONTS BINFAR

    PROCS FAMILIAR DEL BRA MILITAR

  • T E X T O SJ U R D I C SCATALANS

    LLEIS I COSTUMSII/7

    CORT GENERAL DE MONTS(1585)

    MONTS BINFAR

    PROCS FAMILIAR DEL BRA MILITAR

    A cura deJosep M. Bringu i Portella

    Pere Gifre i RibasGerard Mar i BrullMiquel Prez LatreJoan Pons Alzina

    Coordinat perEva Serra i Puig

    Introducci de Pere Gifre i Ribas

    Generalitat de Catalunya

    Departament de Justcia i Interior

    BARCELONA 2003

  • El manuscrit objecte daquesta edici est dipositat a lArxiu de la CoronadArag, a qui agram la collaboraci.

    Coordinaci: Eva Serra i Puig.Introducci: Pere Gifre i Ribas.Transcripci del manuscrit: Josep M. Bringu, Pere Gifre, Joan Pons Alzina.Revisi de la part llatina: Gerard Mar i Brull.Correcci tcnica: Pere Gifre, Gerard Mar i Brull, Joan Pons Alzina.Correcci destil del captol introductori: Sebasti Sol i Cot.

  • I. INTRODUCCI I

    II. CORTS DE MONTS DE 1585. PROCS DEL BRA MILITAR

    TranscripciConstituci de la Cort . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1Proposici reial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2Resposta de la Cort . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5Prrroga de quatre dies per a comparixer a Corts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5Prrroga pel dilluns 1 de juliol. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6Llistat de comparents a la proposici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6Llistat de comparents en el termini de quatre dies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7Elecci i jurament de Joan Sala com a notari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14Jurament dels assistents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14Elecci de porter . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15Elecci de persones per a decidir sobre el vot dels procuradors . . . . . . . . 20Poder per a elegir porter, promotor, habilitadors i advocats. . . . . . . . . . . . 21Elecci de persones per a nomenar els oficials necessaris. . . . . . . . . . . . . 23Nova elecci de porter . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24Elecci de promotor. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24Elecci dhabilitadors. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24Elecci dadvocats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24Jurament del porter . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25Jurament del promotor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25Jurament dels advocats. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25Renncia dun habilitador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38Elecci de persones per a nomenar un nou habilitador . . . . . . . . . . . . . . . 38Habilitaci duna hora (6-7 h.) i tot el temps que el rei sigui a lesglsia . 38Nominaci de Francesc Agull de Vellve com a habilitador substitut . . . 38Habilitaci de les festes de costum i les tardes de les de manament . . . . . 39Nominaci dadvocat substitut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41Habilitaci duna hora (6-7 h.) i tot el temps que el rei sigui a lesglsia . 42Presentaci a sa magestat de les suplicacions per a qu nomeni

    habilitadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43Jurament dels habilitadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50Elecci de president en absncia del president . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67Revocaci de lelecci de president . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71Ambaixada dels quatre braos dArag . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87

    NDEX

  • Elecci de Berenguer de Peguera com a habilitador substitut . . . . . . . . . . 92Jurament de lhabilitador substitut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102Elecci de Joan Sala com a notari de lestament. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106Habilitaci de dues hores . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113Jurament dAndreu Capilla i Joan Onofre Ortod com a habilitadors substituts dels braos eclesistic i reial. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115Habilitaci de les tardes del dissabte 24 i diumenge 25 . . . . . . . . . . . . . 139Habilitaci de la tarda i del dia segent per la tarda noms per

    a lhabilitaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142Habilitaci de dues hores per acabar lhabilitaci. . . . . . . . . . . . . . . . . . 176Habilitaci primera. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 176Elecci de persones per a obrir el Balan . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 198Habilitaci segona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 199Habilitaci de les hores del mat, de 8 a 11. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 202Lectura de lapertura del Balan. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 232Habilitaci dhores, de 8 a 11 del mat i de 3 a sis de la tarda. . . . . . . . . 241Nomenament de persones per a buscar aposentos . . . . . . . . . . . . . . . . 246Elecci de persones per a presentar els agravis. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 246Nomenament de persones per a fer constitucions i captols de cort. . . . . 247Elecci de promotor substitut. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 263Nomenament de persones per a fer el Redrs del General. . . . . . . . . . . . 304Nomenament de mossn Joan Cella per a fer la recopilaci de les

    constitucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 304Elecci de Joan Cella com a habilitador. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 317Nomenament de Francesc Joan de Tamarit com a sollicitador

    de aposentos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 328Tercera habilitaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 431Quarta habilitaci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 442Elecci de jutges de greuges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Habilitaci dhores, de 3 a 10 de la tarda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 511Quinta habilitaci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 552Sexta habilitaci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 556Nomenament de persones per a presentar al rei loferta . . . . . . . . . . . . . 599Elecci de Federic Cornet com a advocat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 600Captols de les constitucions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 626Decretacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 691Rpliques a les decretacions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 698Segons captols de constitucions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 702Decretacions a les rpliques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 711Segona suplicaci de les rpliques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 713Decretacions als segons captols de constitucions. . . . . . . . . . . . . . . . . . 713Decretacions a la segona suplicaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 714Greuges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 715

    dels oficials de la Inquisici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 716doficials reials als drets i oficials del General . . . . . . . . . . . . . . . . . . 732

    NDEX8

  • dels oficials de la Capitania General. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 739de les declaracions de la Cort de 1564 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 751de les reials pragmtiques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 752a la ciutat de Lleida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 754a la ciutat de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 755a la ciutat de Girona. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 755Dels lloctinents i altres oficials del rei . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 756a la ciutat de Lleida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 759a les persones i llibertats eclesistiques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 761a la ciutat de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 779a la vila de Perpiny. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 788a la ciutat de Tortosa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 789a la vila de Cotlliure. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 792a la vila de Vilafranca de Conflent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 795a la vila de Figueres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 796a la vila de Puigcerd . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 797a les comandes dAsc, Vilalba i altres. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 797a la vila de Matar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 797al lloc de Fors. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 798a la vila de Sampedor. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 800a la vila de Vilafranca del Peneds . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 800a la ciutat de Vic. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 801a la vila de Perpiny. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 801als tres braos per la presa de Garau Sayol. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 802al prior de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 802a Garau dAlentorn. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 802a Francesc de Calders. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 803a Pere Pau Bolet. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 804a Joan de Roset . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 804a Felip dErill. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 805a Pere Balle, de Perpiny . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 805a Joan Andreu Ferrer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 806als militars de Balaguer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 806a Alonso Meca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 807a Pere Joan Miravet, de Lleida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 807a Ramon de Blanes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 808a Bernat de Boixadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 809a la duquessa de Cardona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 810a Dami Puigjaner . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 811a Pere Cassador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 815als braos militar i reial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 871

    Captols dels Redre. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 877

    III. NDEX DE CARTES REBUDES, ENVIADES, SPLIQUES I JORNADES

    PROCS FAMILIAR DEL BRA MILITAR 9

  • UNES NOTES SOBRE AQUEST VOLUM10

    Unes notes sobre aquest volum

    Aquest volum pertany al procs familiar del bra militar de la Cort General deMonts de 1585.

    Tal com es va explicar en la introducci de ledici del bra reial de la Cort deMonts de 1585, publicat en aquesta mateixa collecci, en iniciar-se la tasca detranscripci i edici daquesta Cort General, es va decidir la publicaci sencera delstres processos familiars, s a dir del bra reial, eclesistic i militar, aix com tambdel procs com o del protonotari. Daquesta manera, tot fent el seguiment generalde lactivitat de la Cort, soferia tota la informaci derivada i prpia de cada bra.Evidentment ens hem exposat a editar reiteracions diverses, tal com es pot compro-var en fer la lectura conjunta dels volums dels tres estaments. No sha volgut, per,sacrificar cap bra, perque es volia respectar la composici de cadascun, els criterisespecfics de les seves deliberacions o el contingut propi de llurs dissentiments.Daltra banda, aix, sha pogut presentar a lestudis tamb la dinmica daquestainstituci, que es considera la primera i principal del sistema institucional catal, desde langle distint de cada estament, cosa que permet tamb observar sovint en qucoincideixen i en qu difereixen cadascun dels estaments o braos.

    En fer-se aquesta edici de la Cort General de Monts de 1585, el propsit fona-mentalment era oferir un material imprescindible per a lestudi de les Corts a les per-sones que hi estiguessin interessades des del dret o des de la histria en els seus inte-ressos ms amplis o ms acotats. Dic aix perqu les introduccions de cadascun delsvolums no han vingut determinades per cap intenci de fer un estudi de la CortGeneral dels segles moderns sin, sobretot, per lobjectiu doferir als estudiosos elstextos ms importants per a lestudi de la instituci des de la prctica concreta decada bra.

    Les pautes de les introduccions han variat. La primera, dedicada al bra reial, vaser frut de les impressions i els suggeriments que va propiciar el primer contacteamb aquestes fonts, i es va posar laccent en els aspectes ms significatius de lac-tuaci del bra reial. La introducci del volum del protonotari o procs com va gau-dir del fet que el seu autor tenia material indit disponible per il.luminar al mximla funci del procs com o del protonotari segons informaci de ms duna CortGeneral. Les introduccions del bra militar i eclesistic han volgut sobretot aportarles dades ms significatives dels respectius braos a partir de la lectura del volum decada bra amb la intenci de facilitar la tasca a lestudis.

    Tot i aix, aquestes introduccions tenen el mrit de no ser meres repeticions delque ja coneixem des dels juristes histrics, sigui Jaume Calls, Miquel Sarrovira oLlus de Peguera.

    En la introducci del present volum Pere Gifre sha centrat especialment en elprocs i els conflictes de lhabilitaci del bra militar, el bra que, segurament,donava ms mals de cap a la comissi de lhabilitaci. Daquesta manera pot plan-tejar-se amb un coneixement empric precs, qestions com el nmero de membresassistents, la jerarquia dels ttols, la procedncia dels convocats i/o presentats, elritme de les arribades, el grau dabsentisme i el paper o carcter de la procuraci. Enaquest seguiment formula hiptesis de treball i camins de recerca prou interessants,

  • PROCS FAMILIAR DEL BRA MILITAR 11

    des de la percepci del carcter ms geogrfico-familiar que merament clientelar dela procuraci fins a lobservaci del procs durbanitzaci de la noblesa, urbanitza-ci que, lgicament, no es limitava a Barcelona. Un segon aspecte que inclou lan-lisi de la introducci del bra militar de Pere Gifre s la identificaci i el seguimentdels principals debats del bra, evidentment, molts dells vinculats a afers de ren-des, o a afers de privilegis estamentals, per no noms. I aix destaca des de laferde lexcusado fins a la qesti dels delmes, des de lafer de la legitimaci o il.legi-timaci dels pedrenyals fins al conflicte del comer de cavalls. Les aliances interes-tamentals variaven, lgicament, segons les qestions debatudes. Finalment no des-cura indicar dos temes cabdals en lagitaci del bra militar, un sobre els drets par-lamentaris dels nobles que eren deutors de la Diputaci del General i laltre el greu-ge dels Cassador, que posa en evidncia un malestar general i les difcils i/o irre-ductibles relacions entre la terra i els oficials de la corona.

    EVA SERRA I PUIG

  • I. INTRODUCCI

  • Introducci1

    El tercer volum de ledici de la Cort general de Monts de 1585 s dedicat alprocs familiar del bra militar. En la present introducci saportaran algunesdades, poques, les imprescindibles per facilitar la lectura daquest volum2.

    Per emmarcar lactuaci del bra militar a la Cort general de 15853 ens ha sem-blat oport comenar per unes qestions numriques: saber quants militars podien

    1. Aquesta introducci sha beneficiat dels comentaris dels diferents components de lequip que, coordi-nat per la dra. Eva Serra, ha transcrit i editat la Cort general de 1585: Josep M. Bringu, Gerard Mar, MiquelPrez Latre i Joan Pons i Alzina.

    2. Necessriament, en ser el tercer volum, hem de fer referncia a les dues introduccions anteriors: E. SerraIntroducci, C o rt general de Monts (1585). Monts-Binfar. Procs familiar del bra reial, B a r c e l o n a ,Generalitat de Catalunya/Departament de Justcia, 2001 i M. Prez Latre, Introducci, C o rt general deMonts (1585). Monts-Binfar. Procs del protonotari Barcelona, Generalitat de Catalunya/Departament deJustcia, 2001. Estalviarem les referncies a aquestes introduccions i, en general, als dos volums anteriors, peragilitzar la lectura. Quedi clar, dentrada, que aquesta introducci no es pot llegir al marge de les anteriors.

    3. Fins ara lnic estudi de conjunt de lactuaci del bra militar a la Cort general de Monts de 1585 erael treball de M. C. Costa, Las Cortes de 1585 a travs del brazo militar de Catalua, Universitat Autnomade Barcelona, Tesi de llicenciatura, indita, 1975. Daltra banda cal tenir molt present que Lluis de Pegueraassist en aquestes Corts i en les del 1599. Les del 1585 van ser una experincia molt important per a la sevaobra, com demostra la reiterativa citaci que en fa, la major part de vegades des del procs familiar del bramilitar. La foliaci de Peguera no coincideix amb la del nostre volum perqu loriginal ha desaparegut i le-dici present s la transcripci duna cpia. Lluys de Peguera, Prctica, forma y estil de celebrar CortsGenerals en Cathalunya, y materias incidents en aquellas. Estudi introductori de Toms de MontagutEstragus, Generalitat de Catalunya i Centro de Estudios Polticos y Constitucionales, Madrid, 1998.

  • s e r-hi presents i quants nhi van assistir; una altra qesti, la de qui hi va ser, unaanlisi ms qualitativa, es podr resoldre amb la lectura i revisi de lndexonomstic que figurar en el cinqu volum daquesta edici. Comenar per lan-lisi del nombre dels integrants del bra militar no s una qesti purament formal,sin que, a ms de documentar uns dels actors, ens porta metodolgicament a ana-litzar i a discutir les fonts disponibles per fer-ho. Generalment, els estudis que hanquantificat el nombre dassistents a les Corts generals pel bra militar -fets no pasper conixer la instituci, ni lactuaci dels seus membres en aquesta, sin persaber quants nobles hi havia a la Catalunya moderna (que s tota una altra qes-t i )4- ho han fet a partir de les convocatries a Corts; aquesta font, per, no sem-pre s completa. En el cas de la Cort de 1585 hi van anar, amb tot, molts ms delsque van ser convocats (caldria estudiar com es va fer la convocatria, aix voldriadir cotejar el L l i b re Ve rt, o els llibres de lnima). Per no sempre va ser aix.Lhabilitaci en Corts sembla ser una font molt aproximada. Tampoc no hi serantots, per almenys s que hi seran tots els militars que van fer els possibles per ser-hi. Per ltim, per saber exactament qui va assistir a la Cort general de 1585 pelbra militar, no queda cap ms possibilitat que la lectura del procs familiar delbra, que vol dir analitzar jornada per jornada, recomptar els presents i sobretotf i x a r-se en aquells que hi arribaren amb les sessions comenades, per que, ambel formulisme de rigor de no tenir carta de convocatria, i fins i tot amb les actesdhabilitaci closes, i aix que sen van arribar a fer sis, acabaren per integrar- s een els treballs dels braos. Un aspecte que podr ser objecte destudi, a partir delprocs familiar del bra militar i aquesta edici sens dubte hi ajudar i daltresmaterials, del volum complementari previst, s la qesti de lexercici del vot dinsel bra militar: els presents hi sn comptats, les procures hi poden ser dedudes.De les sumes i les restes sen podran treure les conclusions oportunes.

    Lhabilitaci: petita radiografia dels militars a la Cort General de 1585

    Lhabilitaci a la Cort general de 1585 permet, a manca daltres fonts ms pre-cises, oferir una radiografia del bra militar: lestructura, els seus components, laprocedncia, els ttols, la seva residncia, etc., sn dades aportades en el momentde lhabilitaci que, ultra saber qui podia assistir a la Cort general i el procedi-ment especfic emprat pel bra militar, possibilita una lectura ms global que laque fins ara els estudiosos del bra militar en Corts i de la noblesa catalana en

    INTRODUCCIII

    4. N. Sales ha apuntat en diverses ocasions la diferncia entre noblesa i bra militar: aix, per exemple,ha plantejat les diferncies entre lantic bra militar en Corts i el nou bra militar en el qual sintegravenmembres de la noblesa que no podien ser convocats a Corts, (N. Sales, Institucions poltiques catalanes enviglies de la seva abolici: una tasca historiogrfica urgent. La reedici de la compilaci de constitucions de1588-1589, la publicaci dels processos de cort de 1585-1705, Pedralbes, 13-1, (1993), pg. 278-279).Tamb shi refereix A. Casals, Las Cortes de Carlos I, dins De la Unin de coronas al imperio de CarlosV, I, Madrid, Sociedad Estatal para la conmemoracin de los centenarios de Felipe II y de Carlos V, 2001,pg. 362.

  • general han vingut efectuant a partir de les convocatries5. En aproximar-nos a la relaci complexa entre el nombre de convocats i el dhabilitats obtenim unaimatge ms real. En el que no hi ha dubtes s que el procs familiar del bra mili-tar s la font ms creble per efectuar-hi qualsevol aproximaci.

    Lhabilitaci a la Cort general de 1585 sefectua al llarg de sis sessions: elsdies 27 i 28 dagost es van fer la primera i la segona, el 12 de novembre es vanfer la tercera i la quarta, i el 29 de novembre la cinquena i la sisena. La comple-xitat de lhabilitaci, aix com lelevat nombre de convocats -i sobretot de pre-sents-, explica que sen fessin sis i que la darrera no sarribs a portar a termefins els ltims dies del mes de novembre, quan la Cort estava a punt de ser closai quan ja el rei havia amenaat de cloure-la l1 de desembre, manera amb la qualforava la superaci de les diferncies amb els braos, entre els braos i en el sidels braos6.

    La mxima afluncia es produeix en la primera habilitaci, en la qual forenadmeses 239 persones, en la resta ho foren 9, 109, 25, 51 i 9 respectivament; en totalfiguren 442 persones habilitades en el bra militar. En realitat, per, van ser menys,ja que nou persones figuren habilitades en dues ocasions, sense que hi hagi difern-cia de categoria nobiliria, lnica modificaci que saprecia s que en la primeraocasi foren habilitades per procurador, i en la posterior en persona; tres militars (B.Abella, J. de Lanua i L. de Margarit) hi sn dues vegades: en la primera figurenhabilitats en qualitat de donzells o barons7 i en la segona ho sn com a nobles. Ladiferncia en la consideraci de la categoria en les habilitacions es pot deure, entredaltres raons, a lacumulaci de ttols nobiliaris com a resultat de lagregaci dediferents patrimonis. Fetes aquestes observacions, podem considerar que les perso-nes habilitades en el bra militar foren en total 430.

    PROCS FAMILIAR DEL BRA MILITAR III

    5. Un exemple a J. H. Elliott, La classe dominant catalana en els segles XVI i XVII. Una aristocrciaprovincial, L Av e n , 40, (1981), pg. 29. Continua la mateixa metodologia, J. L. Palos, Catalunya a limperi dels u s t r i a, Lleida, Pags, 1994, pg. 50 i 51, i ss. Per la seva part, en un pas qualitativament important en passar delestudi del nombre al nom, desprs dhaver estudiat els inscrits en el Llibre vert, F. J. Morales Roca ha analitzatels habilitats en Corts. Malauradament, per, encara resta per publicar la relaci dels presents a la Cort generalde 1585, vid. P r c e res habilitados en las Cortes del Principado de Catalua, siglo XVII (1599-1713), 2vols., Madrid, Hidalgua, 1983. Els assistents dels altres braos s que han estat publicats per aquest mateix autor:Ciudadanos y burgueses honrados habilitados como sndicos del brazo real en las Cortes del Principado deCatalua. Dinastas de Trastamara y de Austria. Siglos XV y XVI (1410-1599), I, Madrid, Hidalgua, 1995, iP relados, abades mitrados, dignidades capitualres y caballeros de las rdenes militares habilitados por el brazoeclesistico en las Cortes del Principado de Catalua. Dinastas de Trastamara y de Austria. Siglos XV y XVI( 1 4 1 0 - 1 5 9 9 ), I, Madrid, Hidalgua, 1999.

    6. Oriol Oleart ho ha resumit amb paraules precises: les pre s s e s del monarca i la lentitud dels braos han deser situades en el marc global dels mitjans de pressi, i que actuen moguts per la finalitat de forar loponent aaccedir a les peticions i a les posicions prpies, Organitzaci i atribucions de la Cort General, Les Corts aC a t a l u n y a, Barcelona, Generalitat de Catalunya/Departament de Cultura, 1991, pg. 18.

    7. Attento quod non habuit litteram, admittatur ut baro et domicellus, es diu en la primera habilitaci de Joande Lanua, f. 257r. Totes les referncies es fan a la paginaci de loriginal que correspon a ACA, Generalitat,1040, 1041 i 1042, cpia, i que aqu transcrivim de manera continuada. De fet, el vol. 1040 cont des del 28 dejuny de 1585 fins el 17 doctubre, el vol. 1041 del 19 doctubre fins el 26 de novembre i el vol. 1042 des del 26de novembre fins el 3 de desembre (vid. R. Conde, A. Hernndez, S. Riera, M. Rovira, Fonts per a lestudi deles Corts i els Parlaments de Catalunya. Catleg dels processos de Corts i Parlaments, Les Corts a Catalunya,Barcelona, Generalitat de Catalunya/Departament de Cultura, 1991, pg. 54).

  • No tots els habilitats, s clar, ho van ser en persona, sin que molts van ser-ho perp r o c u r a d o r. Sha discutit el paper dels procuradors i sha insinuat que les procurespodien ser un signe evident de lexistncia de bndols o partits en Corts8. Per la lec-tura del procs familiar del bra militar no sembla que es pugui treure aquesta con-c l u s i 9, potser perqu aquesta font no s la ms adequada per comprovar-ho. Fixem-nos, primer, quina era la situaci a la Cort general de 1585. En total, sobre 442 habi-litacions (i aqu les comptem totes), 260 ho van ser per mediaci de procurador i 182ho foren en persona. Daquests procuradors, els que portaven un nombre de procuresms elevat sn: J.P. Ciurana, regent els comptes del General de Catalunya, amb 45,J. Andreu lies Blan Ribera amb 34, G. de Guimer amb 18, J. A rgensola amb 14, J.B u rgus i de So amb 9, J. de Cardona amb 7, B. de Peguera amb 6 i la resta amb cinco menys procures. En general, cada procurador aporta la procura de persones prope-res geogrficament (J.P. Ciurana representa la majoria dels habilitats procedents dela vegueria de Girona, J. Andreu a molts de Perpiny) o directament familiars. Ve u r equin era ls que es feia de les procures durant el procs de la Cort en un recull deles actes com s el procs familiar del bra militar no s suficient, perqu sovint elnotari no en deixa constncia. Dentrada, el tres de juliol, Joan Burgus i de So pre-senta dissentiment per negar validesa a les procures en les votacions, amb larg u m e n tque els presents havien fet un esfor considerable acudint a Monts i, quedant-shi,amb les penositats que hagueren de suportar1 0, encara ms; i que, per tant, no podiaser que els absents, per via de procura, poguessin tenir tanta fora11. En el bra mili-tar no hi ha acord entre els presents i senvia ambaixada als altres braos per con-s u l t a r- h o1 2. Joan Pau Ciurana, que hem vist que era el qui portava ms procures, esmostr favorable a mantenir la situaci sense que hi hagus innovaci en aquestamatria en relaci a les Corts anteriors i pos dissentiment per impedir que prospe-rs la consulta als altres braos. Sim Joan de Santcliment, senyor dAlcarrs, sa-rrengler amb Joan Burgus i de So. La soluci passava, en el bra militar, per nome-nar sis persones favorables i sis de contrries per buscar-hi una soluci1 3. Pel que esdesprn del procs familiar, no hi hagu innovaci en aquesta matria i no sen tor-nar a parlar ms o, sense ser tan taxatius, almenys no en quedar constncia en elprocs familiar del bra militar (hem de pensar, per, que si hi va haver alguna reso-luci no se nhauria deixat constncia escrita quan, per qualsevol qesti que es

    INTRODUCCIIV

    8. J. L. Palos, Catalunya a limperi dels ustria, ..., pg. 271-272. Tamb sexclama pel gran nombre deprocures per la Cort de 1519 A. Casals, LEmperador i els catalans. Catalunya a limperi de Carles V(1516-1543), Granollers, Ed. Granollers, 2000, pg. 76; id. aut., Las Cortes de Carlos I, ..., pg. 365-366. M.Prez Latre, Introducci, ...., pg. XXVII-XXX

    9. A la mateixa conclusi, per a un perode posterior, arriba X. Torres, Nyerros i cadells: bndols ibandolerisme a la Catalunya moderna (1590-1640), Barcelona, R.A.B.L.B/Quaderns Crema, 1993, pg.325-340.

    10. Sobre les penalitats per lallotjament que hagueren de passar els representants del Principat aMonts, J. L. Palos, Op. cit., pg. 225-227. M. Prez Latre, Diputaci i monarquia. El poder poltic aCatalunya: 1563-1599, Tesi doctoral, IUHJVV-Universitat Pompeu Fabra, 2001, pg. 410-411. E. Serra,(coord), Cort general de Monts (1585). Monts-Binfar. Procs familiar del bra reial, Barcelona,Departament de Justcia-Generalitat de Catalunya, 2001, pg. XIII-XVI.

    11. f. 15r i v.12. f. 16v.13. f. 19r i v.

  • plantejava, el recurs del bra i dels braos era sempre encomanar als advocats quecerquessin qu shavia fet en Corts anteriors?).

    La procedncia geogrfica dels habilitats s una altra dada important a tenir encompte a lhora danalitzar les decisions que es van prendre en el bra militar.Dentrada, aquesta noms s explicitada en 273 casos sobre 442 actes dhabilitaci:aix s un primer element a considerar. Dels 273, 98 diuen explcitament que viuen aBarcelona (representen el 35,90% dels identificats), 19 a Perpiny, 12 a Girona, 9 aTrrega, 7 a Balaguer, 7 a Tarragona, 5 a Tremp, 4 a Cervera, i la resta es reparteixenen 48 poblacions diferents; i encara hi ha vint casos en qu no es fa explcita la residn-cia, per es fa referncia especfica a la vegueria on resideixen (en total sn referencia-des 13 vegueries diferents). A la vista de la distribuci territorial de la noblesa repre-sentada a la Cort general, pot deduir-se un clar procs durbanitzaci, no sols cap aBarcelona, sin tamb vers les altres ciutats importants, la majoria caps de vegueria ode sotsvegueria que havien experimentat un creixement poblacional durant el segleXVI; amb tot, per, encara queda una part important de la noblesa residint en les sevescases i castells rurals (en alguns casos, com en el dels Guimer, les residncies havienesdevingut veritables palaus ja en el segle XV), sn aquests vint que diuen viure envegueries sense precisar la localitzaci, per dels 68 restants, que es troben en pobla-cions on noms hi ha dun a tres representants a Corts, no tots viuen en mbits rurals(s el cas del donzell Pere Joan Roca, de Figueres; dels donzells Josep Pons i A n t o n iVila, de Savassona, a Vic; de Pere Cdol, de Puigcerd; de Joan Rafel Cella, senyor dela fora Mass, de Prats de Moll, que diu estar domiciliat a Ripoll)1 4. Daltra banda,per, tenir casa parada a Barcelona no vol dir, necessriament, desentendres de lesseves possessions rurals, ni tampoc optar exclusivament pel rendisme; la supervisi deles rendes agrries i no agrries era la principal ocupaci de la noblesa catalana; ladiversitat dinteressos i de procedncia de les seves rendes explicar que el bra militarpugui tenir iniciatives generals en el marc del comer i de leconomia, com pot ser laconversi de pesos, mides i mesures a la mida de Barcelona, que facilitava claramentels intercanvis comercials1 5.

    PROCS FAMILIAR DEL BRA MILITAR V

    14. La urbanitzaci de la noblesa catalana, sobretot cap a Barcelona, ha estat apuntada per Elliott, per laseva diferenciaci entre noblesa rural i noblesa urbana comena a ser discutida a partir de noves informacions,A. Fargas, Famlia i poder a Catalunya, 1516-1626. Les estratgies de consolidaci de la calsse dirigent,Barcelona, Fundaci Noguera, 1997, pg. 82-85. Sobre el procs durbanitzaci de la noblesa, encara que el queestudia sn els ciutadans honrats, J. Amelang, La formacin de una clase dirigente: Barcelona 1490-1714,Barcelona, Ariel, 1986.

    15. Shan documentat casos dascens social dels negocis a lennobliment, per tamb de cavallers idonzells dedicats als negocis en els anys finals del segle XVI: en el txtil hi arribaven indirectament perlarrendament de les bolles, per tamb des del subministrament de la llana a paraires; tamb la participacien assegurances martimes o les participacions en barques. Tota aquesta activitat porta A. Garca Espuche,Un siglo decisivo. Barcelona y Catalua, 1550-1640, Madrid, Alianza Editorial, 1998, pg. 292-308, aplantejar que lanada a ciutat no es devia exclusivament a lintent daconseguir crrecs, sin tamb a aprofitarel paper estratgic que Barcelona prenia en aquells moments, com a centre despecialitzaci de lintercanvii de lacabat de la producci. E. Serra ha calculat que el bra militar (aqu inclou els ciutadans honrats)suposava, entre 1570 i 1599, el 28,84% dels arrendataris de la bolla, que era del 35,06% segons el valor deles fermances; els percentatges baixen de manera considerable durant la primera meitat del segle XVII,Diputats locals i participaci social en les bolles de la Diputaci del General (1570-1638). Una mostra i unareflexi, Pedralbes. Revista dHistria Moderna, 13-1, (1993), pg. 266-267.

  • Disposem, per altra banda, de la condici de 414 de les persones habilitades,s a dir admeses al bra militar, segons figura en les actes dhabilitaci, amb laqual cosa podem analitzar amb un grau elevat de fiabilitat la composici per cate-gories del bra militar el 1585. Hi ha un sol duc: Jaume Ferrando Ramon Folch,duc de Cardona, president nat del bra (que firma en qualitat de duque y mar-q u s)1 6; tres vescomtes: Francesc Dalmau de Rocabert, vescomte de Rocabert,Pere Galceran de Pins i de Fenollet, vescomte dIlla i de Canet, i Joan de Lanua,vescomte de Roda i Perell (en el procs familiar el terme Rueda s catalanitzat),aquest darrer fou adms en la tercera habilitaci1 7; 72 nobles; 256 donzells; 17militars (m i l i t e s)1 8, 4 castlans; un vasvassor, 46 senyors de vassalls1 9 (dels qualstres diuen ser ciutadans honrats, per no hi sn admesos per aquesta condici, sinper la de ser senyors de vassalls)2 0; 4 consellers reials, dos que figuren com abarons i donzells alhora, i vuit doctors en drets. A remarcar que la base de la pir-mide nobiliria representada a la Cort s configurada pels donzells, alguns delsquals, explcitament, expressen la condici de fills de nobles (aix s aix en 34casos dels habilitats): aquesta situaci planteja la possibilitat dentendre algunesdecisions en terme dinteressos familiars o de llinatge (algunes de les procures vanen aquesta direcci). El fet dexistir una mplia base de la pirmide del bra mili-tar va portar a reivindicar el quart bra, per semblana amb lexistent a A r a g ,per que no va ser mai adms2 1.

    El fet dhabilitar 430 persones i de deixar-ne daltres sense habilitaci per parti-cipar en la Cort portava problemes logstics i de funcionament, i queixes per partdels que no eren habilitats tot i ser-hi presents i haver jurat en la seva comparici enel bra militar. Llus de Peguera, que va formar part dels habilitadors a la Cort de

    INTRODUCCIVI

    16. En absncia del duc de Cardona hi haur diferncies entre la noblesa titulada per presidir el bra; defet les diferncies es produeixen per la manca de noblesa titulada. El 18 de juliol, en absncia del duc deCardona i del vescomte de Rocabert, el bar dErill reclamar la presidncia, fet que provocar loposicide molts daltres; el 24 de juliol, Jaume de Cardona i Rocabert assumir la presidncia del bra en termessolemnes: hara y sempre que persones titulars falten en lo present bras per a presidir, amb tot, queda clarque lelecci del president la fa el bra militar (ff. 65v, 66v, 67r, 78 i 83).

    17. Els dubtes sobre la seva habilitaci es deurien a la seva doble condici de membre del bra militarcatal i aragons, ja que figura en el volum del protonotari en el bra dels infanzones aragonesos com aJustcia dArag. No sabem si s, o quin parentiu tenia, amb el Justcia condemnat per Felip II. Sobre lesseves possessions al Rossell fins la confiscaci de 1592 vid. P. Snchez, Plets i confiscacions al Rossell.El cas de Ceret i els Lanuza (segles XVII i XVIII), Afers, 28, (1997), pg. 669-670.

    18. Recordem que en aquesta categoria no hi sn admesos els gaudints de privilegi militar, ni tampoc elsarmats pel rei Pere. Amb aquesta darrera consideraci va ser refusada lhabilitaci de Joan Serra ds deBalaguer, que aportava com a prova de noblesa la descendncia de Joan Miquel Serra, militis armati perregem Petrum, f. 699v. Daltra banda, Jeroni dArgensola presentar dissentiment contra lhabilitaci delscavallers fets per virrey, f. 160v.

    19. Que sn admesos amb aquesta, o altres frmules semblants: quia vivit honorifice et sine aliqua arteet est dominus vassallorum cum omnimoda jurisdcitione civili et criminali, mero et mixto imperio, f. 565v.

    20. Sn Josep de Ferrera, ciutad honrat de Barcelona i senyor del castell de Vallfogosa a la vegueria deCervera, que s adms perqu, i lexpressi es repeteix en els altres casos, est civis honoratus Barcinone etdominus vassallorum cum jurisdictione ac mero et mixto imperio; Montserrat Sebil de Canyissar, senyor dePalells, amb domicili a la ciutat de Girona i ciutad honrat de Tortosa, i Joanot Amat, ciutad honrat i senyorde Castellvell, ff. 567v, 695v i 698r.

    21. Vid. V. Ferro, El Dret Pblic Catal, Vic, Eumo, 1987, pg. 195; Encara en una data tan tardana com el1693 era recordada aquesta pretensi en una representaci (B. C. F. Bonsoms, 406, S e o r, los ttulos delPrincipado de Catalua. . . ) .

  • 1585 i a la de 15992 2 en qualitat dhabilitador de designaci reial, resumir elsrequisits que shavien de complir per poder ser habilitat a Cort a lobra P r c t i c a ,forma y estil de celebrar Corts Generals en Cathalunya, publicada a Barcelona el1632.

    Dentrada, noms podien ser habilitats els naturals de Catalunya23, amb lexcep-ci dels que, estant domiciliats en altres regnes, hi tinguessin baronies (aquest s elcas de Joan de Lanua, Justcia dArag, per tamb vescomte de Roda i Perell).

    A ms, i aquest s un debat important en el bra militar, es consider si haviende ser admesos els deutors del General: Llus de Peguera resumir la posici delsfavorables a la seva admissi amb largument que els deutors del General ho erenen qualitat darrendataris o fermancers de la bolla, no com a administradors delGeneral, i que noms en aquest darrer cas podien ser exclosos de lhabilitaci24.Aquest ser un debat important en el bra militar a la Cort de 1585 i que apunta posi-cionaments ben diferents. Els contraris a lhabilitaci dels deutors del General seranGalceran de Cardona, Enric Tera, Bernat de Guimer i Francesc Agull, que pre-sentaran dissentiment el 24 dagost25. El vescomte de Rocabert, per, forar lasituaci, una vegada ja shavia fet la primera habilitaci, i es mostrar favorable aadmetre els deutors en Corts, posici que rebr moltes adhesions26. Els contraris,per, amb Galceran de Cardona al davant, al qual safegiran Miquel de Montagut, ams de F. Agull, J. de Pons i E. Tera, mantindran les posicions, amb dissentimentsposats, amb arguments slids i de difcil refutaci, com el fet que les persones deu-tores del General difcilment podien participar en lelaboraci del Redre delGeneral quan hi eren part implicada27. Els dissentiments noms eren alats per resol-dre afers de grcia. Davant la situaci provocada, el 26 de setembre els braos reiali eclesistic proposaran el iudicium in curia datum per resoldre limpasse existenten el bra militar. No ser fins el 10 doctubre, desprs dunes paraules entre el ves-comte de Rocabert i Galceran de Cardona28, que saixecaran els dissentiments. Noapareix en el procs familiar del bra militar quina va ser la resoluci presa; ens inte-ressa, per, remarcar els dies que va durar aquest enfrontament perqu sn una bonaprova de la importncia que tenia. Tanmateix Miquel Sarrovira ens explica com

    PROCS FAMILIAR DEL BRA MILITAR VII

    22. Vid. T. de Montagut, Estudi introductori, L. de Peguera, Prctica, forma, y estil de celebrar CortsGenerals, pg. XVIII, XXX i XXXI.

    23. Hi haur diferents persones que no aconseguiran ser habilitades en Corts per ra de no provarsuficientment el seu domicili a Catalunya. Aquest s el cas, per exemple de Miquel de Santa Fe, orind deFalset, per residit in villa Valencie et non in Cathalonia, tamb va ser refusada la persona dAntoni deBeaumont, conestable de Navarra; en canvi, lvar de Crdova, quia in ultima habilitacione fuit provisumquod doceret de naturalitate et qui docuit se natum fuisse infra Principatum Catalonie, va ser adms a laquarta habilitaci, (f. 560r, 566r i 570v.). Baltasar dOms, daltra banda, presentar la seva queixa alhabilitaci de Galceran de Cardona pel fet de no ser catal, (f. 187v.), fet que sha dentendre en el marc deldebat entre els partidaris de ladmissi dels deutors al General i els contraris, essent com era Galceran deCardona el que liderava la posici dels contraris.

    24. L. de Peguera, Prctica, forma y estil de celebrar Corts Generals en Cathalunya, ff. 12-13.25. f. 185r i 188r.26. f. 282-283.27. f. 285-287, 303r i 306v28. f. 403r

  • sacaba lafer: aprs de molts dies y altercations, ab concrdia se resolgu quelos brassos, o s, ecclesistich y real, entenguessem en lo captol de la exacti, yax que se elegissen sis persones, o s, tres de cada bras y en lo redrs, nou perso-nes, o s, tres de cada bras, y ax foren elegides29.

    Ja sha vist, en fer lenumeraci dels representats pel bra militar, que no hi erenpresents els ciutadans honrats, els quals noms entraven en Corts si eren designatssndics per ciutats cridades en Cort; en el cas de ser ciutadans honrats, i en aquestahabilitaci hem vist que nhi havia uns quants, en ladmissi a Cort pel bra militares consigna que hi sn en qualitat de senyors de vassalls30.

    Un altre element de discussi s ledat per entrar en Cort, quan els habilitadorses plantegen el dubte sobre alguns cavallers perqu los apparexia no tenan edatperfeta o per llur poca edat; Llus de Peguera sostindr que havien de ser majorsde vint anys, per en el procs familiar del bra militar sapuntar que, si en altresCorts havien estat admesos a partir dels catorze anys, havia de procedir-se de lamateixa manera31.

    Daltra banda, tot i haver de portar una citaci a Cort per poder ser-hi habilitat,en moltes ocasions hi haur qui es presentar sense citaci allegant no haver-larebuda. Aquesta s la soluci jurdica aportada pels que arribaven una vegada lessessions ja havien comenat i per evitar de caure en delicte de contumcia. Comveurem ms endavant, aquesta frmula servir a 270 persones32. Tamb hi hauraltres sollicituds que seran refusades, sobretot les daquells que eren representatspels procuradors, pel fet de no presentar les lletres conforme a les constitucions.

    Totes aquestes situacions les hauran de resoldre els divuit habilitadors, nou dedesignaci reial i nou per part dels braos, a ra de tres per cada bra; les seves deci-sions eren inapellables. Pel militar actuaren els donzells Felip dErill (en absnciadell actu, en qualitat de subrogat, Berenguer de Peguera, qui tindr problemes perser reconegut per trobar-se deutor del General)33, Joan Andreu Blan lies Ribera iJoan Burgus i de So (el qual fou aviat substitut per Francesc Agull34, i aquest,arran de la seva mort, per Joan Cella i de Tafurer)35. Els salaris que varen rebre elshabilitadors consistiren en 30 florins dor.

    INTRODUCCIVIII

    29. Miquel Sarrovira, Cerimonial de Corts, Barcelona, Sebasti de Cormellas, 1599, pg. 10. 30. Vid. V. Ferro, Op. cit., pg. 194.31. f. 146r, 149v i 152r. Es decideix cometre-ho als advocats. En la Cort de 1599, constituci 25, es

    decidir que havien de tenir 20 anys fets, vid. J. Coroleu, J. Pella, Las Cortes Catalanas, Barcelona, 1876,pg. 57 i V. Ferro, Op. cit., pg. 195.

    32. J. Coroleu, J. Pella, Op. cit., pg. 64.33. Presta jurament el 7 dagost, f. 127v.34. f. 41v i 42r.35. f. 430v

  • Presncies i absncies. Un bra en moviment

    Sens dubte, una cosa s lhabilitaci en Corts, i tota una altra de ben diferent sla presncia, amb ms o menys activitat, a les Corts. Hi ha un element objectiu quedificulta la presncia continuada a les Corts per part dels convocats, que no s altraque la durada de les sessions: des del 28 de juny, quan es fa la proposici reial aMonts, fins el 5 de desembre, jornada del soli a Binfar, passaran 24 setmanes.Poder estar tot aquest temps de manera continuada a Monts era dificults per a leseconomies particulars, per tamb per la poca comoditat de qu gaudiren els mem-bres del bra militar; daqu que el tema dels aposentaments no pugui ser consideratde poca envergadura. El fet de la llarga durada de les sessions de Corts explica lesabsncies, algunes amb llicncia, de les quals queda constncia en el procs fami-liar, i daltres que, en nomenar procuradors, nha quedat constncia escrita, amb lesoportunes consideracions i recomanacions als procuradors sobre la intenci del votdels que sabsentaven, aix com de les posicions a defensar amb ls, si es creia con-venient, del dissentiment. En la majoria de les ocasions en qu algun militar aban-dona les sessions, apareix el motiu de la seva marxa: la majoria de les partides, per,els escrivans les resumeixen amb lexpressi per altres negocis a ell molt occu-rrents y necessaris li conv molt anar-sen de la present Cort; el terme s del totambigu, pot reflectir molts aspectes, per el que sembla clar s que ladministracide les rendes devia ressentir-se desprs de setmanes dallunyament dels patrimonisfamiliars. Altres vegades la causa s de fora major: la malaltia de familiars direc-tes (J. P. Malendrich, l11 dagost, allega la malaltia de la seva muller; M. Espuny,el 8 de setembre, del pare), o malalties personals (G. dAlentorn el 2 de setembre,G. dAlentorn el 8 del mateix mes, P. Cdol el 24 doctubre, J. dOliv l1 de desem-bre), per posar alguns exemples dels quals ha quedat constncia en el procs fami-liar del bra; amb tot, sabem que la malaltia hauria afectat a moltes ms persones.En total, hem comptabilitzat 63 militars que, en algun moment, varen absentar-se dela Cort. No sempre, per, calia absentar-se de la Cort per nomenar procurador per-qu actus en nom dun altre; aquest s el cas, singular, per significatiu, de PereCassador, el qual el 22 doctubre fa procura a favor del seu nebot perqu ell es trobaocupat en els memorials de greuges36: una clara divisi familiar de funcions, per sque el greuge dels Cassador maltractat pel virrei Fernando de Toledo b que valia laplena ocupaci de Pere Cassador!

    Algunes vegades, quan sha volgut qestionar el funcionament de la Cort, sm-bol de les institucions pactistes, sha posat com a exemple de mal funcionament elfet que alguna persona podia posar dissentiment i, si abandonava la Cort, impediaque prosperessin els treballs dels braos i aquesta quedava paralitzada. Una lecturaprecipitada del procs del bra militar de la Cort general de 1585 podria fer pensarel mateix; lexemple de B. Abella i de Guimer en seria el cas emblemtic, quan toti haver posat dissentiment abandon la Cort i se nan a la fira de Barbastre. Hi ha,per, una altra lectura a fer, i s la del bon funcionament de lengranatge institucio-

    PROCS FAMILIAR DEL BRA MILITAR IX

    36. f. 457v.

  • nal quan senvi el porter del bra a la seva posada i aquest en certific la sortida,ra per la qual el bra, en atribuci de les seves funcions37, va decidir de considerarnul el dissentiment posat per aquell38. I aquest no s un cas allat: nhi ha, com amnim, tres ms en qu el bra envi el porter a cerciorar-se de labsncia dalgunmilitar: a cercar F. dAgull shi envi el porter el 4 doctubre; a A. Botella, senyorde Benavent, el 21 doctubre; a P. Cdol, el 24 doctubre, que shavia vist obligat aabandonar els treballs per causa de malaltia39. Aqu es veu clarament una de les fun-cions del porter del bra, el qual ser compensat, en finalitzar les sessions amb unsalari de 20 lliures.

    Al costat de les llicncies per abandonar les sessions i de les partides de militarsde Monts, saprecia una major entrada de persones amb posterioritat als quatre diesdonats perqu poguessin comparixer. En total, hem comptat 270 comparicions depersones, ja sigui en jurament directe, ja sigui per procura. Per procurador, les com-paricions arriben a 63 persones. Tamb hi ha mecanismes sospitosos, com el dal-guna persona que compareix en el bra, jura, i abandona el mateix dia les sessions,no sense abans haver fet procura40; aix, per, s un cas allat, ja que el que apuntaun senzill recompte setmana per setmana s el constant degoteig de compareixen-ces: mentre que els mesos de juliol, agost i setembre, les compareixences setmanalsno arriben en cap cas a deu persones, a partir del mes doctubre augmenten dunamanera acusada: 35 persones ho fan la primer setmana doctubre, 4 la segona, 11 latercera, 12 la quarta, i entre finals doctubre i prinicipi de novembre es torna a dis-parar a 27, per passar a 21 la segona setmana, a 31 la tercera, i a 26 la quarta, i enca-ra la darrera setmana sarriba a 28 comparicions. Es veu clarament com, a mesuraque sacostava la cloenda de la Cort i la sessi del soli els moments decisius de lavotaci final, augmentava la composici del bra militar.

    A la mateixa conclusi sarriba, amb el mateix procediment, si el que procedims a recomptar els que sn presents a la Cort. Generalment lescriv, un cop per set-mana, recompta les persones que es troben presents en el moment diniciar la ses-si. En el moment de la proposici reial, inici de la Cort, el 28 de juny, hi eren pre-sents 56 persones i 7 ms hi eren representats per procurador; en el moment dini-ciar-se les sessions, la setmana del 3 al 5 de juliol, hi havia 59 persones en el primerrecompte, i 44 en el segon. En les primeres sessions, perqu no hi havien arribatencara, o perqu ja se nhavien anat, hi haur poques persones: 57, 24, 31, 28, 34,37, 33, 29, fins noms 8 la primera setmana doctubre; a partir daquest moment,per, augmenta la presncia: 43, 31, 40, 55, 65, 66 en el moment de la jura del prn-cep, 54, 75, 77, 93, 98, 100 i 111 en la sessi del soli. A mesura que sacaba el tempsde la Cort, hi augmenta la presncia, per tamb sacumula la feina, fet que t unatraducci molt clara en les jornades de treball: fins al mes doctubre, els diumenges

    INTRODUCCIX

    37. Quan el dissident sabsentava, el seu mateix bra podia declarar la qesti, V. Ferro, Op. cit.,pg. 220.

    38. f. 274r.39. f. 395r, 453r-454r, 467r.40. s el cas del cavaller de Lleida F. Mongay, que compareix el 6 dagost i el mateix dia fa procura a

    favor de Galceran Folch de Cardona, ja que ell exposa que per negocis molt necessaris ha dabandonarMonts, (f. 118v-119r).

  • no van ser convocats els braos; el mes de novembre, els braos no paren cap dia dela setmana, ni diumenges ni dies feriats, i el que s ms significatiu s lhorari detancament: el 3 de desembre, i aix s la culminaci de tot un procs dallargamentde lhorari de treball, el bra militar shabilita fins a les tres de la matinada, desprsfins les sis, encara sallargar una hora ms, i finalment arribar fins al migdia.

    Els principals debats del bra militar: Un bra preocupat per la terra, i per les seves rendes

    Ja hem vist que el principal punt de discussi de les primeres jornades, quan estracta del procediment de lhabilitaci, va quedar centrat en ladmissi dels deutorsdel General, sobre la consideraci de deutor i de si el deutor havia de ser adms aCorts. Hem vist tamb la posici de lhabilitador per designaci reial, Llus dePeguera. La discussi estava molt lluny de ser una qesti formal, quan la pro-blemtica de les finances del General era un dels punts centrals de les Corts: eralgic que els que havien dadoptar les mesures oportunes per al seu redre haviendestar lliures de qualsevol sospita. Podem pensar que alguns filaven molt prim envoler limitar la presncia dels deutors del General, encara que ho fossin en qualitatde fermancers o darrendataris de la bolla; tamb podem considerar la delimitacide faccions o de bndols nobiliaris, que no ho sembla; per tamb hem de veure aldarrera daquesta posici una necessitat de distanciar-se dels interessos immediatsde la cosa pblica, hi ha clarament una opci per la defensa de ltica en lactuacipoltica que no pot ser menystinguda.

    a) Diferncies entre els braos en matria feudalUn dels punts importants de la Cort general de 1585 va quedar centrat en el delmar

    en garba, amb la posici favorable del bra militar i leclesistic i loposici frontal delbra reial. Si b en el procs familiar del bra reial no ha quedat quasi constncia delsdebats o discussions (haurem esperat trobar la posici clara i directa de Barcelonaenfront de les petites universitats), en el bra militar, tot i no haver-nhi gaire ms, sque les posicions sn ben diferents dels altres braos i coincidents en totes les inter-vencions dels diputats. La instigaci de votar la constituci del delmar en garba provdel bra eclesistic, el qual amenaar de no votar res ms si els altres braos no shiavenen; el bra reial mantindr la seva posici de no introduir novetats en aquesta mat-r i a4 1, mentre, el bra militar resoldr de persuadir el bra reial, del qual noms obtindrla negativa per resposta4 2. Lanada al bra reial i la pressi seran les frmules de nego-ciaci emprades pels dos altres estaments4 3. Si fins aquell moment era el bra en ple quipressionava, passades unes jornades i en vista que no hi havia canvis en la matria,peridicament es produiran pressions de particulars acompanyats dels respectius dis-sentiments, els quals eren resposts pels corresponents dissentiments del bra reial. A i x ,trobem Gispert de Guimer i Bernat Abella i de Guimer que presenten dissentiment i

    PROCS FAMILIAR DEL BRA MILITAR XI

    41. f. 651r.42. f. 660r i v.43. f. 661v i 665v.

  • promouen que la suplicaci dels dos braos vagi directament al rei, a tot el qual sad-hereixen Josep de Montagut i de Vallgornera, Bernat Aimerich, Gispert de Guimer iFrancesc Planella4 4. Ms endavant seran Pere de Clariana i Antoni Joan Bolet4 5. Val lapena recollir largumentaci de Bernat Abella i de Guimer, que presenta dos nivells:un, el jurdic, ja que fa arrencar la proposici del delmar en garba de la pragmtica deFerran II de 1510 per evitar els fraus en el pagament de les prestacions feudo-senyo-rials, i ell considera que el major frau es fa en el pagament del delme i la primcia delscereals; en segon lloc, entra a qestionar el concepte de majoria, ja que diu que la cons-tituci ha estat passada y aprovada pels braos eclesistic i militar, i tamb per lamaior part del bras real, com per la relaci dels embaxadors de aquell ha constat, y persols no adherir-se a ell alguns del bras real, per la qual cosa proposa que es presenti alrei, ja que quant al fer les constitucions se ha de estar a la maior part dels brassos: elplantejament incloa un canvi substancial en el funcionament de la Cort, no pas perquvolgus anar ms enll, sin perqu assenyalava clarament la divisi existent en el brar e i a l4 6. Finalment, el delmar en garba apareixer en el procs familiar del bra militaren forma de captol amb el nmero 274 7, de manera que els delmadors i primiciers esreservaven la facultat de poder cobrar en garba. Tot i loposici del bra reial, hi haguel plau a sa magestat. Aquest captol de cort, per, no va ser incls en lestampacide les constitucions i captols de cort: lapsus, error hum o maquinaci? Aquest s eld u b t e4 8.

    Sense abandonar el delme, un altre punt que ser objecte de disputa ser lexcu-sat, pel qual el producte de la casa major delmera de cada lloc havia estat concedi-da pel papa al rei. Aquest cop, per, les aliances en Cort seran unes altres: el brareial i el bra militar duna banda, i el bra eclesistic per laltra. Largument delbra militar quedar recollit en un greuge, amb el raonament que a Catalunya eldelme, de temps immemorial, havia estat infeudat a la noblesa i, per tant el papa noen podia disposar lliurement i fer-ne concessi al rei. Hi haur, a ms daquest greu-ge presentat pels dos braos, altres greuges particulars, ja que feien referncia aldesig de justcia de persones agreujades pels oficials en haver estat empresonats pernegar-se al pagament de lexcusat, com Jaume de Cardona, Isabel de Sentmenat,vdua de Jaume de Sentmenat, Rafela dOms i de Cardona, vdua de Carles dOms,o Guerau dAlentorn. A ms de la incautaci soferta per altres cavallers49.

    b) La treta de cavallsA la Cort general de 1585, el tema de la pragmtica de la treta de cavalls, el pas

    de cavalls a Frana, va ser plantejat en diferents braos. Lorigen de la problemti-

    INTRODUCCIXII

    44. f. 718v, per aixecaran el dissentiment ben aviat.45. f. 729r.46. Les argumentacions a ff. 704v-705r i 718v-719r.47. ff. 867v-868r.48. E. Belenguer, Prleg: la Generalitat en la crulla dels conflictes jurisdiccionals (1578-1611),

    Dietaris de la Generalitat de Catalunya, vol. III, anys 1578 a 1611, Barcelona, Generalitat deCatalunya/Departament de Presidncia, 1996, pg. XIV-XV. Sobre les disposicions legals en matria dedelmes en el segle XVI, vegeu E. Serra, Pagesos i senyors a la Catalunya del segle XVII, Barcelona, Crtica,1988, pg. 51-57.

    49. ff. 1051v-1057v.

  • ca arrencava de la pragmtica de 1576, per la qual qualsevol persona que portscavalls a la frontera amb Frana era condemnada a mort. El fet que, en aplicaci dela pragmtica, el donzell i clergue rossellons Marc Antoni Forner fos ajusticiat perla Capitania General sense judici, amb lacusaci dhaver passat a Frana ms dequatre-cents cavalls, portar el bra militar a qestionar la manca de judici en la-plicaci de les penes i a intentar reduir la pena de mort als militars50.

    En aix, per, no hi havia unanimitat. Les diferncies provenien de la pena aimposar als qui fossin trobats en delicte flagrant de treure cavalls del regne. Mentreen el primer redactat de la constituci simposava la pena de mort als qui fossin tro-bats culpables, en concordncia amb la pragmtica, Bernat de Guimer shi mostrartotalment contrari i ser especialment belligerant en aquesta matria51. El bra deli-ber que fos proposat que els militars trobats en delicte fossin castigats amb pena dedesterrament, els plebeus a galeres, i la mort fos reservada als estrangers; no hi haurunanimitat, i el vescomte de Rocabert i altres militars, com el senyor de Monclar,Aleix Albert, Joan Andreu lies Blan Ribera, Joan Burgus i de So i Jaume de Pinses mantindran en la imposici de la pena de mort, mentre Jaume de Perapertusa iBernat de Guimer es mostraran partidaris de la pena de desterrament52. s possi-ble interpretar les diferncies en les penes en relaci a la situaci territorial de lanoblesa, ms flexibles els nobles de muntanya i fronterers, i partidaris duna majorduresa els altres, o les diferncies obeeixen a altres aspectes que sescapen de qual-sevol lgica interpretativa?

    c) Lafer dels pedrenyalsLa que ser constituci 193, segons la numeraci del procs familiar del bra

    m i l i t a r, prohibici dels pedrenyals, tamb ser objecte de discussi en el bra.5 3Jaume de Pins present un llarg memorial defensant el manteniment dels pedre-nyals superiors als quatre pams per part dels naturals del pas, per es mostr par-tidari que aix fos fet per via de pragmtica i no en Cort5 4. Tamb hi haur difern-cies en les penes a imposar entre el bra militar i el bra reial: mentre el darrerigualava les penes entre militars i plebeus, aquell les diferenciava5 5. Finalment, laconstituci 193 prohibir la tinena de pedrenyals amb penes de 10 anys de des-terrament per als militars, de galeres per als plebeus i de mort per als estrangers;constitucions posteriors afegiran que es perseguir dimmediat la tinena i la pos-sessi dels pedrenyals curts, de menys de tres pams (194), els quals shauran decanviar per arcabussos de metxa (195); tamb especificaran les penes als mestresarmers (196)5 6.

    PROCS FAMILIAR DEL BRA MILITAR XIII

    50. La pragmtica a Dietaris de la Generalitat de Catalunya. Volum II. Anys 1539 a 1578, Barcelona,Generalitat de Catalunya, 1994, pg. 593. La posici de Perpiny, a partir de lestudi de les instruccions, aE. Serra, Perpiny, una vila a Corts catalanes (Monts, 1585), Afers, 28, (1997), pg. 601-602.

    51. f. 659v.52. f. 662r-663r.53. Sobre les prohibicions i limitacions dels pedrenyals, X. Torres, Els bandolers (s. XVI-XVII), Vic,

    Eumo, 1991, pg. 173-174.54. f. 604r-606r.55. f. 679v.56. M. Gonzlez, Barcelona i la vint-i-quatrena de corts a les corts de Monts de 1585, Pedralbes 13-

    1, (1993), pg. 306.

  • d) Unitat en matria de bandolerisme? Mentre que els braos reial i eclesistic es posen dacord sobre lexpulsi dels ban-

    dolers de Catalunya, el bra militar contestar amb la frase curta i tallant: ha apare-gut no convenient. Davant la persistncia del bra eclesistic, i tamb del reial, el bramilitar dirigir les propostes cap a B. de Peguera i G. Oluja, senyor de les Oluges5 7. Nohi ha cap altra referncia en aquesta matria. Les que es prendran en matria de cons-titucions al respecte no seran objecte de discussi, llevat dels dos temes anteriors, latreta de cavalls i lafer dels pedrenyals, que hi tenien una relaci molt directa.

    De fet, per, pel que es pot seguir amb la lectura del procs familiar del bra mili-t a r, sabem poc de lelaboraci de les constitucions i de les diferncies que hi podiahaver entre els braos i entre aquests i el rei, que no sempre queden reflectides en elprocs familiar. Ara b, per les constitucions aprovades, de les quals poques vegadeses pot resseguir lelaboraci, la feina legislativa dels estaments s molt superior a laque es pot entreveure amb la simple lectura dels processos familiars5 8.

    Greuges59 de la terra, greuges del bra militar

    Interessa estudiar ara un darrer captol, el dels greuges generals i particulars pre-sentats pel bra militar, ja que tradueix clarament les diferncies entre els oficials delrei i el bra militar des de 1564, quan acab lanterior Cort de Felip II. Les difern-cies hagudes amb la Inquisici, amb oficials reials pel cobrament de drets delGeneral, amb la Capitania General, o per pragmtiques reials, com la de 1573 per lacontribuci a les muralles de Perpiny, i amb els lloctinents, mostren una etapa deconflictes jurisdiccionals importants, alguns dels quals shavien de resoldre en laCort general. Sobretot, per, ens interessa destacar els greuges particulars del bramilitar perqu permet un acostament a la seva situaci i a les seves problemtiques.

    Ja hem dit que algunes disposicions generals havien contribut a mitigar pro-blemtiques existents. Aix, la captura de Garau dAlentorn per lafer de lexcusa-do; per problemes jurisdiccionals tamb impediren a Pere Pau Bolet de transportarblat del Rossell a Barcelona, des de les seves possessions a la seva residncia;tamb problemes jurisdiccionals menors: la captura dun vassall pel senyor de Se-gur, que va topar amb oficials del rei; o del bar dErill amb la Capitania General;altres problemtiques tamb fan referncia a la relaci amb la jurisdicci eclesisti-ca, com quan Pere Batlle, advocat de Perpiny, s castigat per aconsellar, en lexer-cici del seu ofici, al bisbe dElna. Altres conflictes fan referncia a la justcia

    INTRODUCCIXIV

    57. f. 651.58. Sobre la legislaci de la Cort general de 1585, la valoraci dE. Serra, Constitucions i Redre: Corts

    de Monts-Barcelona (1563-1564) i Corts de Monts (1585), E.Belenguer, (coord), Felipe II y elMediterrneo, IV, Madrid, Sociedad Estatal para la Conmemoracin de los Centenarios de Felipe II y CarlosV, 1999, pg. 159-189 i la Introducci a E. Serra, (coord), Cort general de Monts (1585). Monts-Binfar.Procs familiar del bra reial, Barcelona, Departament de Justcia-Generalitat de Catalunya, 2001, pg.XXXI-XXXVIII; M. Gonzlez, Op. cit.

    59. Sobre els greuges, limportant estudi, indit, dO. Oleart, Els greuges de Cort a la Catalunya delsegle XVI, Universitat de Barcelona, tesi doctoral, 1991-1992.

  • baronial: el senyor de Botarell manifesta el greuge que li ha ocasionat la construc-ci dun forn de nit ab gent armada al lloc de Botarell, fet que anava en perjudicidel forn de destret; duna altra mena s el conflicte plantejat pels militars deBalaguer, que no sn admesos al govern de la ciutat; ms greu encara s la pro-blemtica manifestada per Bernat de Boixadors, al qual li s segrestada la jusridic-ci dAlfarrs com a resultat de la lluci?; i el mateix manifesta la duquessa deCardona amb la vila de Cambrils, quan, com a resultat de lamotinament daquesta,lAudincia la segresta60.

    Sens dubte, per, el conflicte ms greu, pel que denota dactuaci dun importantgrup de poder i de pressi a Barcelona, queda plantejat amb els greuges presentatsper Pere Cassador contra el prior de Castella Fernando de Toledo, virrei deCatalunya entre 1571 i 1580, que apunta contra una important xarxa clientelar i din-teressos dels sectors representatius del poder reial a Catalunya, ja que en la denn-cia hi sn implicats tamb Francesc Puig, del Reial Consell de Catalunya, els regentsdel Consell dArag Tera i Quintana, Pere Franquesa i Llus de Peguera del ConsellCriminal de Catalunya, i Francesc Puig de lAudincia; alguns dells eren a la Cortde Monts i hi jugaren un paper important (Tera, Quintana, Franquesa i Peguera)61.

    Lorigen del conflicte havia comenat per un negoci que tenien els anys 1574 i1575 (en matria dassientos) Francesc Cassador, Dami Puiggener i el priorFernando de Toledo: un deute daquest darrer amb els seus socis va desencadenar elconflicte. Valent-se dels seus poders, el prior envi a la pres a Puiggener i aFrancesc Cassador amb una acusaci feble, i encara comprada, com queda demos-trat en el greuge, dhaver intentat assassinar-lo. En aix, Francesc Cassador mor a lapres, i el seu germ Pere, que s qui presenta el greuge, en un llibre, lo qual cont430 fulles scrites de diverses mans, reclama el pagament del deute. Pere Cassador,per, tamb patir la pressi i la fora dels aliats del prior i li seran segrestats elsseus bns.

    Sens dubte es tracta dun conflicte fosc, on es pot apreciar la llarga m del poderreial a Catalunya. El greuge presentat apunta tamb contra la implicaci de bona partdels oficials reials a Catalunya, conxorxats amb el prior, i que en el moment de laCort general mantenien els seus llocs de poder i per ms escarni eren presents a lamateixa Cort general, fet del qual es dolia amargament Pere Cassador.

    El greuge presentat per Pere Cassador planteja la defensa duns interessos parti-culars contra les atribucions considerades excessives i desmesurades del poder reiala Catalunya. En aquest greuge i en altres, i en la seva actuaci com a bra durant elprocs de la Cort general, saprecien indicis clars de lactitud justificativa daquesten defensa dels interessos generals del pas i en contra de les velletats intervencio-nistes dels oficials del rei. El greuge de Pere Cassador simbolitza clarament la

    PROCS FAMILIAR DEL BRA MILITAR XV

    60. Sobre la litigiositat a lAudincia per letapa immediatament posterior a la Cort de 1585, per ambconstants i oportunes referncies anteriors, J. Olivares, Viles, pagesos i senyors a la Catalunya dels ustria .Conflictivitat social i litigaci a la Reial Audincia (1591-1662), Lleida, Pags editors, 2000.

    61. Sobre aquests, el clarificador llibre de J. M. Torras i Rib, Poder i relacions clientelars a laCatalunya dels ustria. Pere Franquesa (1547-1614), Vic, Eumo, 1998. Tamb, M. Prez Latre, Diputacii monarquia. .., pg. 404-408, que situa lorigen del conflicte en un problema de liquidesa del prior, unasimple qesti de butxaca.

  • perseverncia del bra militar en la defensa de lorganitzaci poltica vigent, aixcom la dels seus interessos socials com a grup; el prior s, per la seva part, el sm-bol ms clar de lactitud prepotent que anaven agafant els oficials reials a Catalunya.Vist daquesta manera el greuge es converteix en un clar smptoma de les relacionsentre el pas i el rei.

    PERE GIFRE I RIBASOrdis, 11 de desembre de 2001.

    INTRODUCCIXVI

  • In illius nomine quem venisse credimus quemque venturum in magestate magnafidelliter speramus, qui perfectus deus et homo trinus et unus ex substantia patrisante secula genitus et ex matris substantia in hoc seculo natus, illiusque intacteques e m p e rque virginis eius genetricis Marie. Pateat universis et sit notum quod dieveneris, vigesima octava mensis junii intitulat (sic), anno a nativitate Domini mille-simo quingentesimo octuagesimo quinto, hora quinta post meridiem, quum suamagestas propositionem suam omnibus ad eam convocatis facere constituisset,venit ad ecclesiam beate Marie Montishoni, locum celebrationi earu n d e mC u r i a rum destinatum, ibique cum amplissimo sublimum viro rum comitatu, pre l a t oense regio per egregium don A rtaldum de Alagn, comitem de Sstago, camarlen-gum et conciliarium regium, assendit solium regium, aureis et cericeis pannisauleisque tapetis quemadmodum decebat ornatum, et stratum1 sedit in regio solio,tenens sua magestas eundem //1v// ensem inter crura. Supra primum solii tabula-tum stabant, capite nudato, nullo inter eos servato ordine, spectabilis doctor SimonFrigola, vicecancellarius; egregius comes de Sinchn, don Didacus Fernandes deC a b rera, thesaurarius generalis; magnifici don Joannes de Guerraa, regens offi-cium generalis gubernatoris in Regio2 Aragonum. Et in primo et altiori gradu solii,ad manum3 dexteram sedebat venerabilis doctor Hieronimus Manegat, cancella-rius Cathalonie. Et post eum, ins aliis gradibus eiusdem manus dextere sedebantdoctor Joannes Camp, doctor Joannes Vincentius de Marzilla, re g e n t e sCancellariam in Sacro Supremo Regio Aragonum Concilio. Et post eos, doctorUrbanus Ximnez, regens Cancellariam in Regno4 Aragonum, et alii5 d o c t o res tamCivilis quam Criminalis Concilii dicti Regni Aragonum. Ad levam vero manum, in

    1. En lloc de statim2. En lloc de Regno3. admodum, corregit4. Regnos, corregit5. aliis, corregit

  • primo et altiori gradu dicti solii, sedebant doctor Gaspar Sapena et in sequenti etaliis doctor Michael Joannes Quintana, regentes Cancellariam in Sacro Supre m oRegio Aragonum Concilio; et Christophorus Pellicer, eiusdem Concilii fi(s)ciadvocatus; et Hieronymus Gaol, regie magestas secretarius. Et post eos, in aliisgradibus, doctor Michael Cordelles, regens Cancellarium in Cathalonia; etM a rtinus Joannes Franquesa et Franciscus Puig, regii conciliarii et fisci regii etpatrimonii advocati in Cathalonia. Ubi vero dominus rex venit, omnes hi surre c s e-runt et capite nudato steterunt. Qui vero comparu e runt ex dictis advocatis ad dic-tas Curias sedebant in scamnis que infra disposita erant ad utramque partem soliiregii, aragonenses quidem et valentini permixti a dextera, cathalani autem a sinis-tra, hoc ordine: //2r// in scamnis que porrigebantur a dextera per directum sede-bant aragonenses et valentini commixti, primi quidem unus aragonensis, et posteaunus valentinus, et postea alius aragonensis et alius valentinus, sic eodem ord i n esuccessive quo ad numerus sufficit. A sinistra autem manu sive parte in scamnis perd i rectum positis6 sedebant cathalani, scilicet, pro brachio militari Cathalonie illus-tris dux Cardone et alii infrascripti qui infra post propositionem sunt continuati.

    Quibus omnibus sich sedentibus stantibusque officialibusque sue magestatis ingradibus solii regii suo ordine ut prefertur sedentibus, sua magestas mandavit donMichaelli Clementi, suo protonotario et conciliario, ut a supremo dicti solii gradu,prout fieri solitum est, subscriptam propositionis scedulam legeret, quam a sua catholica magestate paulo ante receperat cum illis quibus decet reverentia et hono-re. E dicto suppremi solii regii gradu, in conspectu omnium antedictorum et pluriumaliorum in multitudine copiosa, clara voce legit et publicavit in lingua materna cathalonica, ut moris est, sub forma sequenti:

    Sn estats tants y de tant gran pes los successos de les coses pbliques y particu-lars que se han offert de aprs ens que en lo any passat de xexanta tres celebr Cortsen aquestos mos Regnes, que encara que ninguna cosa haia jo desitjat ms que visitar-los moltes vegades per a rebre y donar-los contentament, corresponent al gran amorque jo us tinch y s que vosaltres me teniu, no.u ho (sic) he pogut fer abans //2v// dehara. Y encara que los dits successos sien notoris y per so se puguera scusar de reff e-r i r-los-vos, per, perqu s just los sapiau ms particularment, se us diran ass los dems importntia, que encadenant-se los uns ab los altres sn estats causa de aquestatant llarga absncia y han impedit mon bon desig, diferint-lo, per lo que poria sserconvenient ax a la concervati de la religi y [fe] cathlica y obedintia de la SanctaYglsia Romana (que en ells y la bondat de Du, ab tanta puritat se concerve y flo-rex), com a tot lo dems que tocave a bon govern, administrati de la justtia y a lapau, benefici, quietut, conservati, seguretat y deffensa dells. Y ax, tenint semprepresent aquest intent (com a propri de ma obligaci), y considerant que aprs de lesltimes Corts los mals, robos y danys que los turchs y cossaris del Penyon de Ve l e sfeyen en estes costes y les dems de mos Regnes y lo ques pogueren augmentardexant-los arraygar y fortificar all, me determin enviar la mia armada sobre de aque-lla plaa. Y ax se fu y fonch expugnada, de qu va resultar y resulta lo benefici y

    PROCS FAMILIAR DEL BRA MILITAR2

    6. possitis, corregit

  • seguretat de aquests Regnes ques veu. Tenint aprs avs que lo turch, enemich comde nostra sancta fe cathlica, venia ab poderosa armada y exrcit sobre la isla deMalta, la qual s de la importncia que sabeu, y vehent jo quant falta[t]s estavan desocors lo Mestre y Religi de Sanct Joan per a deff e n s a r-se de enemich tant podersy que apportava tants extraordinaris aparells de guerra, volent jo obviar aquest perill,d a n y, y tornar per la causa pblica y lo que //3r// here tant en servey de Du, honrra yreputaci dels prnceps cristians, no solament man proveir ab temps de gent de guer-ra, vitualles y monitions, per, considerant la stretura en qu la tenien possada, manjuntar la mia armada per a socrrer-la (com se fu), forsant a lenemich en qu alsslo siti, ab gran prdua sua, del qual ne result no manco reputaci y honra a mosRegnes que benefici pblich a tota la cristiandat. Restant lo turch sentit y irritat deaquest succs y vehent la resistntia que la mia armada li feya, (ab lo nimo danyatque sempre ha tingut y t de perseguir y molestar als christians) va formar un potentexrcit per acometre les terras del Emperador, mon jerm; y per no faltar a ma sanchy principalment a la causa pblica de la christiandat y de nostra sancta fe catlica, vaigsocrrer a tots dos y ab nmero de gent y diners differents vegades al dit rey, lo qualli fou de tanta importncia que per medi d'ells, essent general del exrcit son jerm,que vuy s rey, venc en batalla als rebelles heretges.

    En aquest endemig, havent succehit los moviments, alteracions y turbacions quesabeu en los meus estats de Flandes, jatsia que, ab tot lo cuydado y solicitut que fupossible, procurs de aquietar y pacificar ab amor y blanura los mals y danys que esta-ven presents y prevenir als sdevenidors, per no poden-se alcansar ass per la malciay pertintia de alguns que staven infectes en les coses //3v// de la religi, conciderantla gran importntia dels dits estats y lo dany universal que del sobre dit resultava ypodia resultar a mos Regnes, a tota la christiandat y particularment a les coses de lareligi cathlica, les quals sobre totes me obligaren, me fou forsat ab ma armada, norestant-me altre remey per provar, acudir a dits estats, sustentant tants anys la gent yexrcits que sabeu, y perseverant de entretenir-los, com al present se fa, fins acabar-los de reduhir a la obedincia de la Sancta Iglsia Cathlica Romana y mia (com con-fio en Du ques far, puis s sua la causa). En aquest endemig, los nou convertits delRegne de Granada, aprofintant-sa de la occasi de veure'm tant ocupat en provehir lascosas de Flandres y fer cara a las foras del turch (que tant poderosament armava permar), se rebellaren, com s notori. Yper obviar al dany que poguera causar, me resol-gu de anar-me'n atansant aquell Regne y donar calor a negoci quel poguera fer impor-tant la dilaci del remey. Y ab sser jo anat en persona a la Andalusia, fonch Du ser-vit que tot se remedis y poss en pau, restant ab la quietut y seguretat que convenia.

    Tantost aprs de ass, per a divertir al turch (que tant despertat est per a danyar aaquest Regnes de Spanya y als dems) y per acudir a la causa pblica de la christian-dat, per la qual com a cathlic prncep tanta major obligaci tinch de tornar y ampa-r a r-la quant majors mercs he rebut de sa Divina Magestat, determin de formar yajunctar una molt gran //4r// armada de galeres y altres vexells, ab molt nmero de genty los aparells necessaris, per a qu, junctant-se en Lliga ab la de Sa Sanctedat y de laSenyoria de Vencia, com se fu, essent capit general d'ella don Joan de ustria, mongerm, anassen a sercar la del enemich com y la combatissen, com ho feren, enves-tint y guanyant, ab lo divinal adiutori, una de les ms insignes y memorables victries

    PROCS FAMILIAR DEL BRA MILITAR 3

  • que en molt temps se ha guanyat, ab gran glria y honrra de la christiandat y singularrenom de mos sbdits y vassalls. Y encara que de aquest tant dichs succs pogus jotrurer algunes utilitats particulars, les postpos per les universals de la christiandat. Yax se continu y prossegu lo any segent la Lliga comensada, reforsant jo la miaarmada de tot lo necessari; y ab ass fonch forsat lo enemich, per no gosar venir altravegada a batalla, de encloure's y fortificar-se en ses fortaleses.

    Desfeta la Lliga y vehent jo que continuave en crixer lo nmero de la sua arma-da, per a impedir-li que no pugus fer dany a la christiana y per altres designes,fonch necessari entretenir la mia y reforsar de gent, vitualles y monitions tots losports y terres martimes. Y tamb per a concervar la pau de Itlia, que ab las dis-sentions de Gnova estigu molt prop de perturbar-se y acabara de rompre's si jo nopossara la m en remediar-ho, ab lo cuidado que sempre he tingut y tinch de qudure la dita pau en Itlia, ab lo qual s estat Du servit que se haia concervat per mstemps de vint-y-sinch anys, cosa may vista en altres, ni tanta apparntia de qu hade durar molts altres ms (mijensant lo divinal adiutori), de hont tan gran b, utili-tat y seguretat //4v// resulta a tota la christiandat y bona part aquests mos Regnes.

    Assentades que hagu les dites coses y altres de molta importntia, don orde, ab lodesig que tenie de venir a estos mos Regnes, ques fessen les lletres convocatries pera tenir-vos Corts. Y estant ja fermades y tant a punt de departir-me, com teniu ents,succe la jornada y mort del rey don Sebasti, mon nebot, que fou bastantssima causaper a detenir leshores ma partida; y que se hagus de fer cara a las coses de ffrica yllevar la occasi als enemichs de intentar altres que hagueren feta major la prdua yp r e v e n i r-ne algunes que hagueren causat novedat en los Regnes de la Corona dePortugal, com poch aprs la experintia ho va mostrar. Puix, apportant-se NostreSenyor para si al rey don Enrich, mon oncle, encara que los dits Regnes me pertanyientant de dret com s notori, alguns reboltosos comensaren a inquietar-los y procurarenfavor y ajuda de nacions y forses estrangeres, ab intent de impedir ho allargar la miallegttima successi. Yper obviar los danys que la falta de preventi sol causar en sem-blants coses, fuy forsat fer los aparells que sn notoris y acudir jo matex en persona anegoci tant important. Y ax, ab la mia presntia y ser la causa tant justa com hera,fonch Du servit de afavorir-la, de manera que ab breu temps se reduh y aquiet tot;y aprs se acabaren de vurer7 las islas de las Ozors, ab lo qual se acab la jornada yvingueren a juntar-se tots los Regnes d'Espanya y les ndies, lo qual, per la seguretaty grandesa de la concervati y augment de nostra //5r// sancta fe cathlica y poder jomillor resistir y offendre a sos enemichs, s estat de gran importntia.

    Dexant jo les coses de aquells Regnes de Portugal en lo estat que se us ha refferit ys u r a t8 en ells en absntia y ab molt contentament lo prncep don Phelip, mon fill, trac-t de disposar los de la mia partida per a en aquests. Yjatsia que mon desig era de veniren la hora matexa a visitar-vos, per per la absntia que havia feta dels de Castella y lanecessitat que hi havia de compondre algunes coses en ells, y tamb per a jurar per losnaturals de aquella Corona al prncep, mon fill, (com ho fareu, ab gran demonstrati deamor), fonch necessari detenir-me en ells fins ara, encara que nos tractaren ab tant spay

    PROCS FAMILIAR DEL BRA MILITAR4

    7. En lloc de vncer8. En lloc de jurat

  • PROCS FAMILIAR DEL BRA MILITAR 5

    com ho requeria la qualitat y importncia dels negocis per a acudir als de aquests meusRegnes. Yper lo molt que jo us ame, he volgut portar en ma companya al prncep, monfill, encara que s de tant poca edat y tant tendre y delicat, per a qu ell y vosaltres vosconegau y des de hara ell vos prenga la effecti que jo us desitje que us tinga y vosal-tros rebau lo contentament que no dupte haveu tingut de veure'll. Y aquesta matexae ffecti me mogu a qu tamb ports a mes filles y ques celebrs en ells lo casamentde la infanta dona Catherina ab lo duch de Saboya.

    Y pus del que dalt se ha dit tindreu enteses les causes justes que se han offert per ano haver pogut jo abans de hara visitar a aquests meus Regnes, havent-ho desitjat sum-mament, lo discurs y progrs de mas coses, lo estat present d'elles y de les pbliques yde la christiandat, sols restar pregar y encarregar-vos //5v// que, puix mon principalintent de visitar-vos s fer offici de pare, senyor y rey natural vostre y, com a tal y quetant vos ame, tractar lo vostre b pblich, bon govern de aquestos Regnes y llevar lasoccasions que poden causar contenti, discrdias y malas voluntats y facilitar quesvisca en ells ab la justcia, pau, reps y quietut que conv, vosaltres, com a tan bonsvassalls, vos disposeu a mirar y tractar de tot lo que aquest propsit y a mon servey con-vindr y persuadir-vos que per a tot lo que dalt est dit y lo dems que us tocar y serde vstron beneffici (lo qual sempre tinch per meu propri) trobareu en mi tota la volun-tat que poreu desitjar, com ho mereix vostra gran y antiga fidelitat y lo entrenyableamor que sempre me aveu tingut y s quem teniu.

    Qua quidem propositione sich ut pre f f e rtur lecta in conspectu omnium pre d i c t o ru m ,s u rre x e runt ab scamnis in quibus predicti sedebant aragonenses et valentini pre f f a t u smultum re v e rendus don A n d reas Sanctus, archiepiscopus Cesaraugustanus, et re v e-rendus don Phedericus de Boria, procurator dicti multum re v e rendi arc h i e p i s c o p iValentini. Et ab altera parte, ab scamnis in quibus sedebant convocati PrincipatusCathalonie surrexit re v e rendus Joannes Dimas Loris, episcopus Barchinone; qui tre sp renominati ante solium regium convenerunt, in medio existente dicto arc h i e p i s c o p oCesarauguste cumque ad manum dicti archiepiscopi sive partem sinistram pre f a t u sdon Federicus de Boria et ad dexteram dictus Barchinone episcopus, extarent re s p o n-dendo dicte prepositioni vive vocis oraculo, responcionem fecit dictus multum //6r//re v e rendus archiepiscopus Cesarauguste infrascriptis verbis, prout in scedula quamdicto nobili prothonotario tradidit continetur, cuius series sic se habet:

    La Cort General aqu congregada besa los pies y manos de vuestra magestadpor la mercet que haze a estos sus reynos con su real presentia y la que por suacostumbrada benignidad y clemencia offerece al reparo y beneficio dellos;entendido lo que vuestra magestad mandare, se tratar com mucho dezeo deassertar y esperamos en Dios Nuestro Senyor se har todo a gloria suya, serviciode vuestra magestad y bien de sus sbditos y fieles vassallos.

    Qua quidem responcione sich ut prehabetur facta et lecta, fuit acusata contu-macia omnibus citatis absentibus, quibus de gracia concessis fuerunt quatuor diesproximi, fuitque mandatum sindicis et procuratoribus quatenus intra dictos quatuordies faciant fidem de suis potestatibus; fuitque Curia predicta porrogata et conti-

  • PROCS FAMILIAR DEL BRA MILITAR6

    nuata ad diem lune proximam, que computabitur prima mensis julii, anno predicto,prout predicta latius longeque patent in quadam papirea scriptura ibidem per dic-tum prothonotarium lecta et publicata, ad quam relacio habetur

    Quibus sich subsequutis, prefati congregati steterunt in protestatis et assuetis.

    Dicta die veneris, vigesima octava mensis junii, anno predicto a nativitateDomini millesimo quingentesimo octuagesimo quinto, facta propositione antesolium regium, comparuerunt de brachio seu stamento militari persone sequentes:

    Primo, lo illustrssim senyor don Jaume Ferrando Ramon Folch, //6v// lim deCardona, duch de Cardona.

    Lo molt illustre don Francesch Dalmau de Rochabert, bescompte deRochabert.

    Lo noble don Pere de Clariana.Mossn Guillem Joan Yvorra, de la Gurdia.Mossn Honofre Argensola.Mossn Francesch Agull.Mossn Hiernym Cassador, en nom seu propri y com a procurador del noble

    don Bernat de Pins, Ramon Torrelles, Gabriel Cassador y Pere Cassador.Mossn Joan Pau Malendrich, en nom seu propri y com a procurador de don

    Guillem Sinisterra.Mossn Miquel de Montagut y de Vallgornera, en nom seu propri y com a pro-

    curador de mossn Joan Barutell y de mossn Joan de Montagut y de Vallgornera.Mossn Hiernym de Argensola.Mossn Miquell Llssera.Mossn Enrich Tera.Mossn Joan de Agull.Mossn Hiernym de Castro.Mossn Joan Andreu Blan, lies Ribera.Don Francesch de Ortof.Mossn Gaspar de Vilanova.Don Gispert de Guimer.Don Antoni Gi(g)inta.Don Berenguer de Paguera.Mossn Lorens de Fluvi.Mossn Josef de Pons.Mossn Onofre Cardona.Don Francesch Desps.Mossn Gaspar Rovira.7r// Don Baltezar dOms.Don Pere Despez.Mossn Gaspar Ratera y de Ivorra.Don Philip Despez.Mossn Guillem Ivorra.Mossn Philip Copons.Mossn Francesch Tort.

  • Mossn Gaspar Oliv.Mossn Andreu Botella.Mossn Honofre Boxadors.Mossn Simon de Sant Climent.Mossn Jaume Mahull.Mossn Francesch Joan de Tamarit.Don Bernat de Abella y de Guimer.Don Ferrando de Vega.Don Alfonso Mecha.Don Llus de Ortof.Mossn Miquel Joan de Pons.Mossn Francesch Gilabert y Pou.Mossn Hiernym Joan.Don Philip de Eril.Don Garau de Alentorn.Mossn Joan Pau Ciurana.Mossn Joan Sabater.Mossn Bernat Malars.Mossn Ramon Blane