Cercle d’Amics dels Parcs Naturals - diba.cat · gestió ambiental dels espais naturals. Així,...

8
número 66 full informatiu Cercle d’Amics dels Parcs Naturals SUMARI Coordinació i edició Àrea de Territori i Sostenibilitat Diputació de Barcelona Documentació gràfica Arxiu XPN Fusic Redacció Clara Arnedo (Fusic) Producció Direcció de Comunicació Diputació de Barcelona Impressió DRG DL: B-30111-2001 www.diba.cat/parcsn/cercle EDITORIAL El projecte Rururbal, cofinançat per la Unió Europea i en el qual ha participat la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, pre- tén potenciar el producte local com a element de valorització dels territoris rurals periurbans i els circuits curts de comercialització (màxim un intermediari entre el productor i el consumi- dor final), com a motor de reequilibri territorial i espai de decisió conjunta del model de gestió d’aquests territoris. Dins el projecte, s’han desenvolupat un seguit d’actuacions pilot relacionades amb l’assaig de diferents canals de comercialització, la posada en marxa d’instruments innovadors de suport a la comercialització, com pot ser la plataforma de promoció i comercialització electrònica (www. proparc.cat), o l’aproximació de productors i consumidors mitjançant una xarxa de punts de venda directa. Aquestes actuacions s’han desenvolupat principalment al Parc Natural del Montseny, amb la voluntat, però, que es puguin fer extensibles a altres espais de la Xarxa. Així, algunes de les accions reeixides ha estat l’es- tabliment de la Taula de Productors del Parc Natural del Montseny o el suport a la posada en marxa d’una agrobotiga al municipi de Montseny. La valorització i promoció dels productes locals de qualitat i la seva venda en circuit curt no tan sols pot ser un complement o fins i tot una alter- nativa a les explotacions agroramaderes, sinó que també pot esdevenir part important de l’es- tratègia de dinamització socioeconòmica i de gestió ambiental dels espais naturals. Així, el consum de productes locals ajuda a dinamitzar l’economia local tant pel que fa estrictament a les activitats del sector primari com també a les de turisme. És per això que la venda directa permet posar rostre a les activitats que fan possible el man- teniment de certs valors en el territori i fer més comprensible per part dels ciutadans –com a consumidors–, que en molts casos l’activitat agrària permet la conservació dels ecosistemes i el manteniment de la diversitat paisatgística. En aquest sentit els productes agropecuaris locals poden ser un bon instrument de comuni- cació camp-ciutat. En definitiva, promocionar els productes locals implica reivindicar el territori. Per a més informació sobre el projecte podeu anar al web <www.rururbal.eu/barcelona>. Campanya «Tria els teus aliments. Decideix el teu territori» El grup que va participar en la Jornada de Formació de Voluntaris, l’octubre passat. © FUSIC Imatge de la campanya «Tria els teus aliments. Decideix el teu territori» © Arxiu XPN ENTREVISTA Toni Marí Vivancos, educador ambiental i responsable del Centre d’Informació de la Creu de Can Boquet i del Centre de Documentació del Parc de la Serralada Litoral 2 Noticies L’actualitat del medi ambient i els parcs d’arreu 4 Activitats del Cercle Què han fet els socis del Cercle els darrers mesos 5 Als nostres parcs Novetats a la Xarxa de Parcs Naturals 6 Agenda - No t’ho perdis Recull de les activitats dels propers mesos 7 gener, febrer, març / 2012

Transcript of Cercle d’Amics dels Parcs Naturals - diba.cat · gestió ambiental dels espais naturals. Així,...

núm

ero 66

full informatiuCercle d’Amics dels Parcs Naturals

SUMARI

Coordinació i edicióÀrea de Territori i SostenibilitatDiputació de Barcelona

Documentació gràficaArxiu XPNFusic

RedaccióClara Arnedo (Fusic)

ProduccióDirecció de ComunicacióDiputació de Barcelona

ImpressióDRG

DL: B-30111-2001

www.diba.cat/parcsn/cercle

EDITORIAL

El projecte Rururbal, cofinançat per la Unió Europea i en el qual ha participat la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, pre-tén potenciar el producte local com a element de valorització dels territoris rurals periurbans i els circuits curts de comercialització (màxim un intermediari entre el productor i el consumi-dor final), com a motor de reequilibri territorial i espai de decisió conjunta del model de gestió d’aquests territoris.

Dins el projecte, s’han desenvolupat un seguit d’actuacions pilot relacionades amb l’assaig de diferents canals de comercialització, la posada en marxa d’instruments innovadors de suport a la comercialització, com pot ser la plataforma de promoció i comercialització electrònica (www.proparc.cat), o l’aproximació de productors i consumidors mitjançant una xarxa de punts de venda directa. Aquestes actuacions s’han desenvolupat principalment al Parc Natural del Montseny, amb la voluntat, però, que es puguin fer extensibles a altres espais de la Xarxa. Així, algunes de les accions reeixides ha estat l’es-tabliment de la Taula de Productors del Parc Natural del Montseny o el suport a la posada en marxa d’una agrobotiga al municipi de Montseny.

La valorització i promoció dels productes locals de qualitat i la seva venda en circuit curt no tan sols pot ser un complement o fins i tot una alter-nativa a les explotacions agroramaderes, sinó que també pot esdevenir part important de l’es-tratègia de dinamització socioeconòmica i de gestió ambiental dels espais naturals. Així, el consum de productes locals ajuda a dinamitzar l’economia local tant pel que fa estrictament a les activitats del sector primari com també a les de turisme.

És per això que la venda directa permet posar rostre a les activitats que fan possible el man-teniment de certs valors en el territori i fer més comprensible per part dels ciutadans –com a consumidors–, que en molts casos l’activitat agrària permet la conservació dels ecosistemes i el manteniment de la diversitat paisatgística.

En aquest sentit els productes agropecuaris locals poden ser un bon instrument de comuni-cació camp-ciutat.

En definitiva, promocionar els productes locals implica reivindicar el territori.

Per a més informació sobre el projecte podeu anar al web <www.rururbal.eu/barcelona>.

Campanya «Tria els teus aliments. Decideix el teu territori»

El grup que va participar en la Jornada de Formació de Voluntaris, l’octubre passat.

© F

USIC

Imatge de la campanya «Tria els teus aliments. Decideix el teu territori»

© A

rxiu

XPN

ENTREVISTAToni Marí Vivancos, educador ambiental i responsable del Centre d’Informació de la Creu de Can Boquet i del Centre de Documentació del Parc de la Serralada Litoral 2 NoticiesL’actualitat del medi ambient i els parcs d’arreu 4 Activitats del CercleQuè han fet els socis del Cercle els darrers mesos 5 Als nostres parcsNovetats a la Xarxa de Parcs Naturals 6 Agenda - No t’ho perdisRecull de les activitats dels propers mesos 7

gene

r, fe

brer

, mar

ç / 2

012

1519-2011 Full informatiu Cercle d'Amics dels Parcs Naturals, 66.indd 1 20/02/12 12:26

2

ENTREVISTA a TONI MARÍ VIVANCOS, educador ambiental i responsable del Centre d’Informació de la Creu de Can Boquet i del Centre de Documentació del Parc de la Serralada Litoral

Coneixes el Cercle d’Amics dels Parcs Naturals?

Conec el Cercle d’Amics dels Parcs Naturals gràcies a la bona difusió que se’n fa als cen-tres d’informació de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Fa sis anys que col·laboro com a informador amb el Centre d’Informació de la Creu de Can Boquet, al Parc de la Serralada Litoral, i des de sempre he seguit de prop les tasques d’aquesta entitat. A més, periòdicament, des de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat ens fan arribar exemplars del full informatiu del Cercle d’Amics. Nosaltres posem el nostre gra de sorra i deixem a la disposició dels nostres usuaris un bon grapat d’exemplars de la publicació al centre d’informació.

Quina opinió en tens?

Tinc una opinió molt positiva del Cercle, i és que penso que en aquesta entitat convergeixen dos aspectes que són claus per a la preserva-ció del medi natural. D’una banda, representa una plataforma per al coneixement del medi. De l’altra, les tasques de voluntariat que rea-litzen, alguns dels seus membres, em semblen essencials. El nostre país sempre s’ha caracte-ritzat per una gran inclinació cap al voluntariat en totes les seves formes: social, cultural, edu-catiu, mediambiental, etc. I és en el voluntariat ambiental on crec que el Cercle té un gran pro-tagonisme ja que, a banda de donar a conèixer la xarxa d’espais protegits de la Diputació de Barcelona i d’altres entorns singulars, facilita que els seus socis puguin participar en activi-tats de protecció, neteja i conservació, i també que se sentin part d’allò que fan. Perquè, ja se sap que és a través del coneixement que podem aprendre a conservar.

Com a informador del Parc de la Serralada Litoral, quina és la teva experiència? Què és el que més et demana la gent?

Els usuaris del centre d’informació sol·liciten, principalment, mapes per poder-se situar, rutes que poden fer pel parc, especialment amb nens i en bicicleta, i informació dels restaurants on anar a menjar. Una informació que cada vega-da ens demanen més fa referència als senders

de gran recorregut (GR); sobretot el GR 92, que és el sender que travessa perpendicular-ment el parc i que el connecta amb els parcs veïns de la Serralada de Marina i el Montnegre i el Corredor.

Consideres que la gent té prou consciència del medi que trepitja?

El gran problema rau en el gran desconeixe-ment que es té sobre què és un parc natural per part de la majoria dels usuaris. El nostre parc, com passa amb els altres de la resta del terri-tori català, pateix el fet que molta de la gent no té clar el concepte de propietat privada i pública. No saben, molts cops, que bona part dels terrenys dels parcs són de propietat pri-vada. Al Parc de la Serralada Litoral, per exem-ple, el 99% del territori és privat, malgrat que se’n faci una gestió a través d’un organisme públic. La manca d’una informació clara sobre aquest tema fa que els usuaris es pensin que determinades accions estan permeses. Com per exemple, el fet d’agafar llenya o pinyes, de no respectar les cadenes que restringeixen el trà-fic motoritzat, etc.

En aquest moment s’està treballant de cara a fer que els propietaris, les entitats que fan ser-vir el parc per a les seves activitats, les entitats locals, la gerència, els tècnics i la guarderia del parc puguin comunicar-se entre ells i fer públi-ca aquesta relació. D’aquesta manera l’usua-ri del parc serà cada vegada més conscient de la realitat d’aquesta zona protegida i actuarà en conseqüència. I és en aquest sentit que els centres d’informació hi tenim un paper pri-mordial.

I amb els altres parcs de la Xarxa, es fa també una feina conjunta?

S’intenta. I ja fa uns anys que es treballa de cara a fer trobades entre els centres d’infor-mació del sector oriental de la Xarxa de Parcs

«Des que sé llegir porto un llibre sota el braç. És el que responc quan els nens i nenes em pregunten com és que sé tantes coses»

© Cl

ara

Arne

do

«Només a través del coneixement podrem aprendre a conservar»

TONI MARÍ VIVANCOS,

de 43 anys, és educador

ambiental de vocació

i formació autodidacta.

Aquesta passió el portà a

convertir-se, fa sis anys,

en el responsable del

funcionament del Centre

d’Informació de la Creu

de Can Boquet (Vilassar

de Dalt) al Parc de la

Serralada Litoral, així com

responsable dels itineraris

guiats que s’organitzen

des d’aquest centre. També

és al capdavant del Centre

de Documentació del

mateix parc que està ubicat

al Museu Arxiu de Vilassar

de Dalt. Amant de la

natura i coneixedor del

Parc de la Serralada Litoral,

fer descobrir el territori

als altres és una de les

passions del Toni.

Ell mateix, però, mai es

cansa d’explorar aquest

petit i irrepetible espai

protegit.

1519-2011 Full informatiu Cercle d'Amics dels Parcs Naturals, 66.indd 2 20/02/12 12:26

Naturals (Parcs del Montnegre i el Corredor, Serralada Litoral i Serralada de Marina); en aquestes trobades podem posar-nos al dia, rebre formació conjunta i compartir experi-ències. I aquest treball en xarxa és una altra clau de l’èxit.

Em pots parlar dels usuaris de les rutes? Quin tipus de gent ve, i a quines rutes s’apunten?

Als itineraris guiats des del Centre d’Informació de Can Boquet s’apunta un públic adult, d’una mitjana d’edat d’entre 35 i 45 anys. En gene-ral, la gent que participa en les nostres activi-tats ho fa amb una actitud totalment oberta i positiva, amb moltes ganes de conèixer el ter-ritori i, sobretot, molt interessats per la història i el naturalisme. En general, els assistents ens agraeixen tota la informació que els donem, tant abans, com durant i després de l’activi-tat. També donem una gran importància a la seguretat, i un exemple d’això és el fet que, si les condicions atmosfèriques no són les adients per fer una activitat, la posposem. Són, tots, itineraris gratuïts.

D’altra banda, el nostre parc té com a tret dife-renciador el seu ric patrimoni històric, i és per això que de les deu sortides guiades que es fan, n’hi ha cinc de temàtica històrica: una dedicada al patrimoni prehistòric, una altra al patrimoni iber, una altra al patrimoni romà i les altres dues als dos castells més importants que es troben al parc: el castell de Sant Vicenç, o més conegut com de Burriac, a Cabrera de Mar i el castell de Sant Miquel, a Montornès del Vallès. Les altres cinc sortides són desco-briment del territori i del seu patrimoni geolò-gic, botànic i faunístic.

I quin és el teu itinerari preferit?

El de Burriac, per tota la història que hi ha al seu voltant i per la riquesa d’elements natura-listes i paisatgístics que es troben durant tota la ruta.

I alguna novetat de cara el nou any?

En aquest 2012 tenim com a novetat la incor-poració d’onze sortides organitzades pel Punt d’Informació de Can Lleonart, a Alella. Són sor-tides destinades a un públic més familiar, i per-meten un programa molt complet per tal de conèixer aquest parc tan proper a les grans ciutats però tan desconegut per a molts. Per això, molta gent quan el coneix, s’endú una gran sorpresa.

I com feu arribar les activitats al públic?

Un fet clau per a l’èxit actual dels itineraris guiats és la difusió que es fa d’aquestes acti-vitats. Per un cantó, comptem amb la difusió interna que es fa a través del butlletí electrònic que s’envia des de les oficines del Parc infor-mant de les activitats.

Però també es fa difusió gràcies als butlletins i L’Informatiu de la Xarxa de Parcs Naturals, així com a partir de les xarxes socials. Sense obli-dar el clàssic i efectiu boca-orella que tan bon resultat ha donat sempre.

Ens parles de la teva feina al Centre de Documentació del Parc?

El Centre de Documentació és una mina de coneixements que cada vegada, i gràcies a la incorporació de nous documents, va creixent i fa que qui vulgui pugui trobar informació de tots aquells temes que tingui ganes de conèi-xer sobre el nostre parc. En aquest moment tenim més de 1.000 documents catalogats, entre llibres, revistes, mapes, DVD i CD. Tots aquest documents estan disponibles com a títol i temàtica a través del catàleg col·lectiu de tots els centres de documentació de la xarxa de parcs per mitjà del web: www.diba.cat/parcsn/cdparcs

Els usuaris que el fan servir són, sobretot, estu-diosos locals i estudiants. Però cada vegada hi ha més gent que en fa un ús particular pel sim-ple plaer de saber. D’altra banda, la consulta tradicional al mateix centre de documentació està deixant pas a la consulta via correu elec-trònic. Els usuaris pregunten sobre un tema concret i des del centre de documentació se’ls respon via internet, sempre que la difu-sió d’aquesta informació en permeti la còpia. En cas contrari, s’orienta l’usuari perquè pugui trobar la informació.

El Centre de Documentació es troba en un museu...

Sí. El centre, ubicat al Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt, funciona des del 1999 grà-cies a un conveni entre el Consorci i el Museu. Així, les dues col·leccions de documents tant del museu com del parc es troben unides, i també com a centre de documentació podem disposar de la sala de conferències per a les nostres activitats. Una col·laboració que està donant uns molt bons resultats. A més, durant els darrers dos anys estem fent xerrades al museu arxiu i a biblioteques dels municipis del consorci, per donar a conèixer el fons docu-mental del centre.

Clara Arnedo

3

«El gran tret diferenciador del Parc de la Serralada Litoral és el seu gran patrimoni històric»

El Centre d’Informació de Can Boquet.

El Centre d’Informació de Can Boquet és un equipament del Parc de la Serralada Litoral. D’altra banda, el Centre de Documentació del Parc sorgeix del conveni entre el Consorci del Parc de la Serralada Litoral i el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. En tots dos equipaments, hi col·labora Ursus. Escola de natura. <http://ursusnatura.wordpress.com/>Per a qualsevol informació sobre el Parc de la Serralada Litoral: [email protected] (Centre d’Informació de Can Boquet), o bé [email protected] (Centre de Documentació), tel. 937 507 488

© O

TPN

©

OTP

N

En Toni explica el passat ibèric de la Serralada Litoral en una sortida guiada.

1519-2011 Full informatiu Cercle d'Amics dels Parcs Naturals, 66.indd 3 20/02/12 12:26

Volcandpark 2012: Olot acollirà el 1r Congrés Internacional sobre Gestió i Divulgació de Paisatges Volcànics Protegits

Olot acollirà, del 21 al 25 de maig de 2012, el primer Congrés Internacional sobre Gestió i Divulgació de Paisatges Volcànics Protegits, Volcandpark 2012. Està organitzat pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, l’Institut Jaume Almera del CSIC, l’Institut Geològic de Catalunya i l’Ajun-tament d’Olot i té l’aval de la International Association of Volcanology and Chemistry of the Earth’s Interior (IAVCEI). Aquest congrés pretén ser un fòrum de debat i pensament que lligui el coneixement de la vulcanologia amb la gestió del territori i la seva divulgació entre persones que treba-llen en aquests espais volcànics (parc nacional, parc natural,

reserva natural, etc.). Volcandpark és el primer congrés internacional sobre gestió, divulgació i geoturisme en zones volcàniques protegides. El seu objectiu és oferir una oportunitat única per reunir persones de diferents àmbits (científics, tècnics, polítics, operadors turístics, etc.), i par-ticipar, d’alguna manera, en la planificació territorial, la gestió i la promoció de les àrees volcà-niques protegides, etc.).

El projecte ConSuma Naturalidad promou el consum responsable per a la biodiversitat en àrees de la Xarxa Natura 2000Proyecto ConSuma Naturalidad, de la Fundació Félix Rodríguez de la Fuente, té com a objectiu promoure el consum responsable per a la biodiversitat en àrees de la Xarxa Natura 2000 i la Xarxa d’Espais Naturals Protegits d’Espanya. El projecte pretén fomen-tar la conservació de la biodiversitat productiva i silvestre, i pro-moure la producció i el consum de races autòctones de bestiar i varietats locals de fruites, hortalisses i altres aliments, produïts, preferentment, a zones geogrà-fiques de la confluència de la Xarxa Natura 2000 i la Xarxa d’Espais Naturals Protegits d’Espanya.

El projecte promou canals específics de comercialització, treball actiu amb productors primaris i divulgació de la importància del consum de determinats productes per a la conservació de la bio-diversitat. Així, volen contribuir a un aprofitament sostenible dels recursos naturals, del paisat-ge, de la cultura i les tradicions, i evitar que s’abandonin àrees tradicionals de producció i la seva activitat econòmica. També volen canviar hàbits de consum, motivar i estimular la participació dels agents locals i frenar l’erosió genètica.

Segons la prestigiosa revista ‘Nature Climate Change’, l’escalfament global deixa en deute climàtic les comunitats d’ocells i papallones europeesLes àrees de distribució d’ocells i papallones europees es desplacen cap al nord seguint les passes del canvi climàtic. Aquest desplaçament no és prou ràpid i fa que les diferents comunitats no arribin a situar-se en les àrees que els resulten tèrmicament adequades i visquin en un estrès tèrmic cons-tant. Aquest fenomen, que s’anomena «deute climàtic», pot representar un problema per a la conservació de la biodiver-

sitat europea. L’estudi, emmarcat en el projecte MONTES Consolider liderat pel CREAF, revela que papallones i ocells es mouen cap al nord a ritmes diferents. Els ocells es troben 212 km allunyats de les seves àrees climàtiques òptimes i les papallones ho estan uns 135 km. Per això, moltes espècies que abans convivien en un mateix espai ara ja no coincideixen i els ecosistemes euro-peus canvien a velocitats mai vistes.

© Cl

ara

Arne

do

Les papallones, unes bones indicadores de processos de canvi ambiental, són també víctimes de l’escalfament global.

4

NOTiCIES

LA XARXA DE PARCS NATURALS TAMBÉ HA PARTICIPAT EN EL DIA INTERNACIONAL DE LES MUNTANYES

El diumenge 11 de desembre se celebrava el Dia Internacional de les Muntanyes. La commemoració, designada per l’ONU l’any 2003, tenia com a objectiu conscienciar de la importància que tenen les muntanyes per a la vida i el desenvolupament sostenible. Servia també per promoure la creació d’aliances amb la finalitat d’introduir millores a les muntanyes i a les terres altes del món. Aquesta darrera edició ha estat dedicada a les muntanyes i els boscos, per tal de posar en relleu la importància que tenen els boscos muntanyencs, crucials per a la salut ecològica del món. La Diputació de Barcelona, s’ha sumat als actes organitzats per l’Agenda 21 Local de Dénia. Aquest dia, als parcs integrats en la Xarxa, s’ha promogut la comunicació entre muntanyes, mitjançant la connexió a canals de vídeo, enllaços web i xarxes socials. Per això es va proposar a tothom que enviés fotos o vídeos des de les muntanyes al web de la xarxa o als seus canals de Facebook i Twitter. Es van penjar en una pàgina especial dins el web de la Xarxa de Parcs Naturals.<www.diba.cat/parcsn/parcs/DiaInternacionalMuntanyes/2011/>

© Cl

ara

Arne

do

© Al

bert

o Ló

pez

Els participants van fer arribar les seves fotografies. En aquesta, la Maria Gràcia i la Núria al pla de la Calma

Els volcans, com el de Santa Margarida, protagonistes d’un congrés que se celebrarà el maig a la Garrotxa.

1519-2011 Full informatiu Cercle d'Amics dels Parcs Naturals, 66.indd 4 20/02/12 12:26

© F

USIC

©

FUS

IC

La Grevolosa, una fageda que a la tardor es transforma en un bonic bosc de fades.

La 2a Jornada de Formació del Voluntariat Ambiental del Cercle va permetre als participants aprendre i gaudir dels tallers impartits per experts. En aquest cas els voluntaris col·loquen una manta orgànica.

ACTIVITATS DEL CERCLE (realitzades a la tardor)

Accions de voluntariat El dissabte 1 d’octubre es va dur a terme la 2a Jornada de Formació del Voluntariat Ambiental del Cercle. Com l’any anterior, es va desenvolupar a l’Escola de Natura i Formació la Muntada, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i estava destinada a les persones que participen amb més regularitat en les accions de voluntariat i que més hores han acumulat darrerament. Es va comptar amb l’assistència de Ramon Espinach, cap de l’Oficina Tècnica dels Parcs Naturals i Anna Agenjo, coordinadora del Cercle, i en Jordi Jürguens, tècnic de Monts de l’Oficina Tècnica de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, encarregats de donar la benvinguda i introduir la jornada. A més d’una introducció teòrica, es van realitzar diversos tallers pràctics, impartits per personal qualificat. Entre d’altres, es va parlar de les eines i com han de ser utilitzades, es van practicar tècniques de plantació, construcció de feixines, instal·lació de manta orgànica... Un dia molt ben aprofitat que complementa la formació puntual que es realitza en cadascuna de les accions de voluntariat.

El darrer trimestre de l’any es van realitzar dues accions més. El dissabte 15 d’octubre es va col·laborar en les feines del projecte de restauració i valoració del patrimoni natural del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Es van construir i instal·lar feixines als camins d’accés al Montcau. La segona va ser el dissabte 3 de desembre a la zona de Can Bonamusa, al Parc del Montnegre i el Corredor, l’objectiu fou sembrar glans de surera. En aquesta darrera acció, ja que l’11 de desembre se celebra el Dia Internacional de les Muntanyes, es va aprofitar per gravar un petit vídeo en el qual els voluntaris i voluntàries animaven tothom a participar-hi. El podeu veure al Youtube de la Xarxa de Parcs Naturals <www.youtube.com/xarxadeparcs>). No us el perdeu!

Hi havia una altra acció prevista per al 5 de novembre que va ser anul·lada en el darrer moment pels organitzadors de l’activitat i que esperem poder dur a terme en una altra ocasió. Així mateix, al desembre no es va realitzar la tradicional activitat amb dinar nadalenc inclòs, ja que a la Muntada, on tradicionalment se celebra, la masia estava en obres. Esperem que aquest any sí que sigui viable recuperar aquesta sortida que clou, com cal, l’any.

Conferències A les darreres conferències vam fer un cop d’ull a la història dels parcs, vam conèixer un munt de costums i tradicions en relació amb la natura i vam saber com cal anar equipat per anar a la muntanya. Dir-vos, als que vau assistir a la conferència del desembre, que en Pau Pérez tornarà a repetir el mes de juny per parlar exclusivament del desert d’Atacama (Xile).

Sortides d’un dia La tardor ens ha permès estrenar dues destinacions noves que han satisfet els paladars més exigents. Hi havia l’opció de descobrir la vall de Marfà, un espai d’interès natural del Moianès (Bages), o bé de gaudir dels roures de Sant Nazari i del racó encisador de la fageda de la Grevolosa (Osona). En ambdós casos els itineraris transcorrien per boscos tacats de tardor i amb molts punts d’interès paisatgístic i natural. Van participar-hi un total de 1.444 persones. Han estat dos racons que us hem volgut mostrar, de la mà de guies experts i amants del territori, perquè gaudiu enca-ra més de la natura en aquesta època de l’any. La propera tardor tornaran a ser la proposta del Cercle, abans però, esperem que gaudiu amb els itineraris d’hivern i de primavera, també nous de trinca en la nostra història.

Natura i Cultura El 23 d’octubre vam anar a Cardona (Bages) per fer dues completes visites guiades. Al matí vam visitar el Parc Cultural de la Muntanya de Sal, espectacular, i a la tarda vam recórrer part de les dependències del castell de la vila. Aquesta excepcional talaia està carregada d’història i permet unes panoràmiques de tota la zona.

El 13 de novembre vam repetir la sortida que ens atansava fins al monestir de Santes Creus (Aiguamúrcia) i es complementava amb la ruta de la pedra seca (amb construccions molt des-tacables i originals) al Pla de Santa Maria i la visita al centre de Valls, capital de la comarca de l’Alt Camp.

5

© F

USIC

El novembre passat alguns socis van participar en la sortida al monestir de Santes Creus i els seus entorns.

1519-2011 Full informatiu Cercle d'Amics dels Parcs Naturals, 66.indd 5 20/02/12 12:26

Ovelles i cabres reforçaran el dispositiu de prevenció d’incendis forestals a Collserola

Un ramat format per 300 ovelles i 20 cabres pasturarà pel Parc Natural de la Serra de Collserola per ajudar activament en les tasques de prevenció d’incendis forestals netejant el sotabosc. El ramat ha estrenat la nau que es va construir recentment a la finca de Ca n’Oller, al municipi de Montcada i Reixac. La nau té 900 m2 i una capacitat per a 928 caps de bestiar oví, entre reproductors i engreix, i un pati d’exercici adossat. Les ovelles participaran en la neteja del sotabosc, tant d’aquest sector del Parc Natural de la Serra de Collserola com del turó de Montcada. La pastura és una activitat molt important en el dispositiu d’incendis forestals ja que permet actuar sobre la

biomassa forestal per al manteniment de diferents formacions vegetals. La pastura controlada amb ramats d’ovelles al Parc Natural de la Serra de Collserola es va iniciar l’any 1995 amb l’ob-jectiu de facilitar el manteniment de les franges de protecció i reduir així la vegetació arbustiva per a la prevenció d’incendis.

Com es recuperen els cargols després dels incendis al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt?Un equip d’investigadors han publicat un article científic en la prestigiosa revista sobre ecologia forestal Forest Ecology and Management sobre com afecten en els mol·luscs terres-tres els diferents tractaments forestals emprats després dels incendis. L’estudi ha estat realitzat en una zona afectada pel foc ocorregut l’agost del 2003 al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. L’estudi és de gran transcendència, ja que a més d’avaluar els canvis en la composició de la comunitat després d’un incendi, també ha permès analitzar si les pràcti-ques de gestió postincendi poden afavorir o no determinades espècies de mol·luscs terrestres d’interès per a la conservació. Els resultats del treball indiquen que, per efecte dels incendis forestals, es produeix un canvi de les condicions ambientals de l’hàbitat, com són l’estructura de la vegetació i l’absència d’humus i fullaraca. Aquestes noves condicions ambientals redueixen fortament la diversitat i la riquesa d’espècies de mol·luscs, en particular les espècies típicament forestals, i al mateix temps, afa-voreixen les espècies més pròpies d’espais oberts. La fauna malacològica és, doncs, un bon indi-cador dels processos de recuperació faunística de les zones afectades pels incendis forestals.

Tres espècies noves d’ocells al Parc Fluvial del Besòs El seguiment de l’avifauna que fa la Diputació de Barcelona al Parc Fluvial del Besòs ha facilitat l’albirament de tres espè-cies noves i diverses observacions d’ocells escassos al llarg d’aquesta migració postnupcial. La dada més sorprenent ha estat la del repicatalons rústic (Emberiza rustica), observat el 30 de novembre al prat del marge de la banda de Barcelona. Es tracta d’un ocell que nidifica des d’Escandinàvia fins a l’oceà Pacífic i que hiverna

principalment a la Xina, Corea i el Japó, però que també hiverna regularment més a l’oest, fins al Kazakhstan. Per tant, al continent europeu és un hivernant rar.També s’ha detectat per primera vegada el pinsà carminat (Carpodacus erythrinus), un ocell que nidifica des del centre d’Europa fins al Pacífic i que hiverna principalment al sud del continent asiàtic. La tercera espècie nova ha estat el capó reial (Plegadis falcinellus), l’única espècie sal-vatge d’ibis que hi ha a Europa, del qual hi ha una colònia al delta de l’Ebre. La segona dada al Parc de cuereta citrina (Motacilla citreola) també ha estat remarcable, ja que és un altre ocell rar a escala ibèrica. Altres ocells detectats que gairebé no presentaven registres previs al Parc han estat el cabussó collnegre (Podiceps nigricollis), l’agró blanc (Egretta alba), l’enganyapastors (Caprimulgus europaeus) i el mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli).

ALS NOSTRES PARCS

L’OFICINA DE TURISME DE SANT CELONI ESDEVÉ PUNT D’INFORMACIÓ DEL PARC DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR I DEL PARC NATURAL DEL MONTSENY

L’Ajuntament de Sant Celoni i la Diputació de Barcelona han signat un conveni de col·laboració per a la ubicació, a l’Oficina de Turisme de Sant Celoni, d’un punt d’informació del Parc del Montnegre i el Corredor i del Parc Natural del Montseny. L’objectiu d’aquest conveni és potenciar les activitats i actuacions per al foment i l’ordenació de l’ús públic i facilitar la informació als visitants dels parcs i del municipi.

L’Oficina de Turisme de Sant Celoni està ubicada a l’antic edifici de l’Hospital Vell, al carrer Major, 53. Els serveis que ofereix són: distribució de plànols, opuscles i altre material informatiu relatiu a l’oferta turística del poble i del Baix Montseny, així com del Parc Natural del Montseny i del Parc del Montnegre i el Corredor; i informació d’adreces i preus dels establiments turístics i d’altres activitats, serveis o punts d’interès per als visitants, expedició de carnets d’alberguista i estudiant internacional, llibres de consulta relatius al municipi i el seu entorn natural.

L’horari del centre és de dimecres a diumenge, de 10 a 14 h i divendres i dissabte de 17 a 20 h. El telèfon és el 938 670 171 i el correu electrònic, [email protected].

© Vi

cenç

Bro

s

Els cargols, un bon indicador de la recuperació de la fauna en zones que han patit incendis forestals.

6

Les ovelles conserven entorns forestals, els netegen i col·laboren en la prevenció d’incendis.

©CPC

L’Oficina de Turisme de Sant Celoni la comparteixen dos parcs, el Parc del Montnegre i el Corredor i el Parc Natural del Montseny.

Un ocell molt difícil de veure a casa nostra, el repicatalons rústic.

© Xa

vier

Lar

ruy

L’Oficina de Turisme de Sant L’Oficina de Turisme de Sant

©XPN

1519-2011 Full informatiu Cercle d'Amics dels Parcs Naturals, 66.indd 6 20/02/12 12:26

EXCURSIÓ SENYALITZADALa ruta de les masiesEspai Natural de les Guilleries-Savassona

És una ruta circular i senyalitzada en alguns punts. Tot i que es passa per davant de les masies i és possible contemplar la seva arquitectura, cal respectar la privacitat i no entrar a les propietats.Als peus dels cingles de Vilanova s’amaguen agradables camins per fer excursions tranquil·les a l’ombra de roures, arbres de ribera, alzines o eucaliptus. A través de diverses pistes senyalitzades i algun corriol, aquest itinerari passa per algunes de les masies més emblemàtiques del terme, a més de creuar torrents i rieres, boscos, zones de conreu i uns quants prats amb boniques vistes als cingles de Castell Sa Sala, el puig del Far, la roca del Migdia o els cingles de Tavertet, més allunyats. La pintoresca església de Santa Maria de Vilanova, al cor de la localitat de Vilanova de Sau, és el punt de partida i d’arribada de la ruta. S’hi poden contemplar les masies següents:• Ca la Pendissa, una masia petita de pedra situada en un desnivell i amb entrada pel pis superior. Enfront de la casa hi ha un pati empedrat i construccions auxiliars com la cabana-paller de dues plantes.• La masia Mas la Font és un gran mas de pedra que ara s’usa com a casa de turisme rural. Una gran alzina de tres troncs i un gran roure presideixen l’entrada de la casa. L’origen de la construcció es remunta als segles xvIII i xvIII.• Can Girapells, una bonica masia de planta baixa i dos pisos amb la coberta a dos vessants i la teulada perpendicular a la façana.

Fitxa tècnicaLongitud: 4,4 kmDurada: 75 minutsDificultat: baixa

AGENDA

L’AGENDA DEL CERCLE CONFERÈNCIES COL·LOQUI A la sala d’actes de l’edifici del Vagó, a les 19 h:Dimecres, 15 de febrer «Esclat de colors», a càrrec de Joan Condal, divulgador expert en el món de les papallones.

Dimecres, 14 de març«L’èxit de la vinya i l’encant de les indianes. Societat i economia catalanes al segle xviii», a càrrec de Margarida Costabella, professora d’història.

I per l’abril, maig i juny«Parc de la Serralada de Marina. 5.000 anys d’història. Itinerari pel patrimoni arqueològic»«El Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet» «El desert d’Atacama (Xile), aquest cop sí»(Les dates concretes i els ponents les troba-reu al butlletí d’activitats del segon trimestre.)

EL CERCLE NATURA I CULTURA

Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i call jueu de Girona. 12 de febrer. Places limitades

Taller matinal per escoltar ocells al Parc Natural de la Serra de Collserola. 25 de març. Places limitadesEl Parc Fluvial del Llobregat. (La data la trobareu en el butlletí d’activitats del segon trimestre.)

7

© A

rxiu

XPN

SORTIDES DE SETMANA SANTA

Un any més, coincidint amb les dates de setmana santa, us proposem dues estades per descobrir espais naturals més llunyans de la mà del Cercle. Com a nova opció anirem per les terres del Maestrat (Castelló) per descobrir racons desconeguts i fer rutes colpidores, i recuperarem una destinació que moltes persones ens demanaven, la Reserva Natural de la Camarga (delta del riu Roine, sud de França), on gaudirem d’una descoberta completa d’aquest insòlit paratge. Rebreu la informació detallada a casa.

ALTRES ACTIVITATSConsulteu les activitats programades als parcs de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació a <www.diba.cat/viuelparc> i a l’apartat de l’agenda del butlletí d’e-parcs <www.diba.cat/parcsn/newsletter>

CONCURS CAPN 2011 – Ja tenim guanyadora! L’any passat us proposàvem participar en un concurs per tal de saber quina sortida, al llarg de la història del Cercle, us havia agradat més i per què. Diverses persones ens heu fet arribar el vostre escrit i, des d’aquestes línies, us volem agrair la vostra participació! El jurat del concurs ja ha emès el seu veredicte: la guanyadora ha estat la sòcia M. Antonia Casado Ruiz que disposa de dues places gratuïtes per participar en una de les sortides extres d’un dia. Felicitats, M. Antonia!Aquí teniu el seu escrit:

«Quan estic amb tu la comunicació és fluida, no calen les paraules. La teva força m’ajuda a superar les dificultats diàries. Et dec tant, amiga meva. Penso que hi ha persones que encara no et coneixen. S’haurien de posar unes botes de muntanya, agafar una motxilla i endinsar-se al teu interior. Deixar lliure el seu esperit i el seu cor, i omplir-se de tu, del teu aire net i fresc. Segur que després d’aques-ta aventura serien incapaços de maltractar-te. Els acords internacionals per protegir-te serien fàcils d’aconseguir. És impossible no estimar-te.Aquell dia de tardor el bosc estava preciós. La policromia dels grocs i vermells en combinació amb el verd perenne et dotaven d’una particular bellesa. Quan em vaig endinsar en la teva “catedral” natural i vaig veure l’harmonia i la pau regnant, el meu cor es va omplir de goig. Els arbres s’enfilaven cap al cel i gairebé el tocaven. Per sobre d’ells s’escolaven els raigs de sol que il·luminaven les fulles que queien contínuament. Va ser un moment màgic, espectacular, místic.Quan m’acomiado de tu, ja sento enyorança, el desig de tornar.Gràcies natura encisadora, gràcies fageda de la Grevolosa.»

Excursions febrer-marçDues propostes per escollir-ne una:

• Itineraris paisatgístics del coll de Font de Cera al turó de Galzeran (Parc de la Serralada Litoral) 12,18, 25 i 26 de febrer; 4, 10, 11, 17 i 25 de març

• Itineraris per la serra d’Ancosa-Montagut (Anoia) 3, 4, 10, 11, 17, 18, 24 i 25 de març

Excursions maig-junyDues propostes per escollir-ne una: (les dates concretes les trobareu al butlletí d’activitats del segon trimestre)• Itineraris pel Paratge Natural

d’Interès Nacional de Poblet• Itineraris pels voltants de Viladrau,

al Parc Natural del Montseny

1519-2011 Full informatiu Cercle d'Amics dels Parcs Naturals, 66.indd 7 20/02/12 12:26

NO T’HO PERDIS

PER FER-SE’N SOCI:Cercle d’Amics dels Parcs NaturalsConsell de Cent, 347, sobreàtic, 08007 BarcelonaTel. 935 010 063www.diba.cat/parcsn/[email protected]

Cercle d’Amics dels Parcs Naturals

RECOMANEMEl castell de Montsoriu (Parc Natural del Montseny)Després de gairebé vint anys d’intervencions arqueològiques i treballs de consolidació i restauració, el castell de Montsoriu obria les portes el gener del 2011. Així, podeu visitar el que és considerat com el millor castell gòtic de Catalunya, durant els caps de setmana a partir d’un servei de visites

guiades. El castell de Montsoriu és un dels monuments més importants del nostre país, i sens dubte una de les millors mostres de l’arquitectura militar medieval catalana. Els treballs arqueològics han permès establir les diverses fases d’evolució del castell (recinte sobirà, pati d’armes, recinte jussà) els sistemes constructius, la planimetria i la recuperació d’objectes de la vida quotidiana del castell. Nogensmenys, l’estudi de la seva arquitectura militar el configuren com el millor castell gòtic del nostre país, cap i casal dels poderosos vescomtes de Girona-Cabrera.Les visites es gestionen a través del web www.montsoriu.cat i també podeu rebre informació al Museu Etnològic del Montseny la Gabella (tel. 972 860 908).

LLIBRES20 excursions a peu pel voltant de Barcelona. En transport públic Rafa López Martín ha enllestit el seu segon recull d’itineraris: 20 excursions a peu pel voltant de Barcelona. En transport públic (Cossetània Edicions). En el llibre, s’hi poden trobar rutes per diferents espais litorals i prelitorals propers a l’àrea metropolitana: Collserola, Garraf, Ordal, Marina, Serralada Litoral, Montserrat, Puigventós, cingles del Bertí i Montseny. Cadascun d’aquests espais naturals compta amb una breu descripció de territori, dades del relleu, sobre la geologia, la vegetació, la fauna i el patrimoni humà.Preu: 13,70€.

Boscos de CatalunyaEl llibre Boscos de Catalunya (Unnim/ Lunweg Editores) ha estat dirigit i escrit per Martí Boada i per Francisco Javier Gómez, investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB. Es tracta d’una obra divulgativa que descriu els tipus de boscos que hi ha a Catalunya des del punt de vista científic i des del punt de vista dels usos socials que se’n fa. Es parla també de la situació dels boscos a escala mundial, tot explicant els perills a què s’enfronten avui dia. L’obra, publicada en català, castellà i anglès, compta amb nombroses il·lustracions i ha estat realitzada per investigadors de l’ICTA.

La Xara i el Pau i l’illa dels AlbatsEs tracta del conte número 9 de la col·lecció de la Xara i el Pau, dedicat, en aquesta ocasió, al Parc d’Olèrdola. Com és habitual, el text és de Gonçal Luna i els dibuixos, de Susanna Campillo. En aquesta narració, l’aventura de la Xara i el Pau s’esdevé a l’interior del conjunt monumental d’Olèrdola, el centre neuràlgic del parc.

L’autor ens parla dels albats, els nens que han mort abans d’arribar a l’ús de raó. Els albats viuen a Olèrdola com si d’una illa es tractés, envoltada per la muralla romana que encara avui dia podem admirar, dins la qual podreu visitar la cisterna, les canalitzacions que hi porten l’aigua, l’església de Sant Miquel, la talaia romana, el castell medieval, el pla dels Albats i el llogarret ibèric. El conte s’acompanya d’una fitxa amb activitats pedagògiques per fer al voltant del parc.

WEBEls Boscos de Catalunya, en un web multimèdia. L’apartat web Boscos de Catalunya del web del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat pre-tén donar a conèixer la realitat forestal de Catalunya. La trobareu a la pàgina del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Alimentació i Medi Natural del portal www20.gencat.cat.

Comte d’Urgell, 18708036 BarcelonaTel. 934 022 428

[email protected]

LA XARXA DE PARCS NATURALS DISPOSA D’UN CANAL PROPI A YOUTUBE

Entrevistes, itineraris, fauna i documentals són les llistes amb les quals compta el canal de Youtube de la Xarxa de Parcs Naturals, que té més d’un centenar de vídeos propis i aliens sobre diversos aspectes dels dotze espais naturals que gestiona. Entre els vídeos, destaquen les entrevistes que elabora la mateixa Àrea d’Espais Naturals en relació amb aspectes dels parcs. També s’hi poden trobar documentals i diversos audiovisuals de la Xarxa de Parcs Naturals, alguns dels quals es poden veure en els equipaments d’ús públic. Altres vídeos fan referència a la fauna que habita als espais protegits i també hi ha arxius audiovisuals per conèixer itineraris que es poden fer a peu pels espais naturals. Al canal també s’hi poden veure notícies que han aparegut als mitjans i la majoria dels recitals del cicle Poesia als Parcs des del 2007, amb més de 1.600 videoclips penjats.

© XP

N

i Montseny. Cadascun d’aquests espais naturals compta amb una breu descripció de territori, i Montseny. Cadascun d’aquests espais naturals compta amb una breu descripció de territori, €€..

L’autor ens parla dels albats, els nens que han mort abans d’arribar a l’ús de raó. Els L’autor ens parla dels albats, els nens que han mort abans d’arribar a l’ús de raó. Els albats viuen a Olèrdola com si d’una illa es tractés, envoltada per la muralla romana que albats viuen a Olèrdola com si d’una illa es tractés, envoltada per la muralla romana que encara avui dia podem admirar, dins la qual podreu visitar la cisterna, les canalitzacions encara avui dia podem admirar, dins la qual podreu visitar la cisterna, les canalitzacions que hi porten l’aigua, l’església de Sant Miquel, la talaia romana, el castell medieval, que hi porten l’aigua, l’església de Sant Miquel, la talaia romana, el castell medieval,

boscos a escala mundial, tot explicant els perills a què s’enfronten avui dia. L’obra, boscos a escala mundial, tot explicant els perills a què s’enfronten avui dia. L’obra, publicada en català, castellà i anglès, compta amb nombroses il·lustracions i ha publicada en català, castellà i anglès, compta amb nombroses il·lustracions i ha estat realitzada per investigadors de l’ICTA.estat realitzada per investigadors de l’ICTA.

Xarxa de Parcs NaturalsParc del Castell de Montesquiu, Espai Natural de les Guilleries-Savassona, Parc Natural del Montseny, Parc Natural de Sant Llo renç del Munt i l’O bac, Parc del Montnegre i el Corredor,

Parc de la Serralada Litoral, Parc de la Serralada de Marina, Parc Natural de la Serra de Collserola, Parc Agra ri del Baix Llobregat, Parc del Garraf, Parc d’Olèrdola, Parc del Foix.

1519-2011 Full informatiu Cercle d'Amics dels Parcs Naturals, 66.indd 8 20/02/12 12:26