1

i n a u g u r a c i ó

Ace insitucional d’inauguració

Centre transfronterer d’esudis Pau Casals,

amb residència de l’u c e

9 d’abril del 2015Prada

3

i n a u g u r a c i ó

e l c e n t r e t r a n s f r o n t e r e r d ’ e s t u d i s p a u c a s a l s ,

a m b r e s i d è n c i a d e l ’ u c e

En memòria de Miquel Porter i Moix (1930-2004),impulsor del projecte

A la vila de Prada, a la comarca del Conflent (de la Catalu-nya Nord), hi ha el Centre Pau Casals, un projecte impulsat per la Universitat Catalana d’Estiu, en què han participat ad-ministracions públiques de tres estats i que ha rebut el suport del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (f e d e r) de la Unió Europea a través dels programes i n t e r r e g i i i - a França-Espanya 2000-2006 i el Programa Operatiu de Cooperació Transfronterera Espanya-França-Andorra (p o c t e f a) 2007-2013.

L’alberg Centre Pau Casals és un exemple d’implicació d’administracions públiques diverses, pròximes i no tan prò-ximes, en la construcció del projecte europeu. Així, doncs, de l’estat espanyol hi han participat la Generalitat de Catalunya, les diputacions de Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona i els consells insulars de Mallorca i Eivissa. Per la part france-sa, el Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló, el Consell

4

c e n t r e d ’ e s t u d i s p a u c a s a l s

General del Pirineu Oriental i la Vila de Prada. Per la part andorrana, finalment, hi ha participat el Govern d’Andorra.

Una mica d’història

L’industrial químic barceloní Amadeu Cros, casat amb Ca-rolina Xuriguer, construí la casa d’estiueig la Rivereta l’any 1872. Aquesta casa serà per a una de les seves filles, M. Àn-gels, que es casarà amb Alfred Lafabrègue.

L’altra filla, Consol Cros i Xuriguer (nascuda a Prada), es casà amb el també pradenc Albert Marty i l’any 1924 cons-truïren la mansió Vallroc, encarregada a l’arquitecte barce-loní Ricard Segalà, seguint el model d’una altra casa—més gran, però—del mateix arquitecte situada a l’avinguda del Tibidabo de Barcelona [l’actual Col·legi Sil].

Com hem vist, Vallroc és des del mateix moment de la construcció un símbol de la col·laboració i el lligam de les persones per damunt de les fronteres.

Una rehabilitació sostenible

El Centre Pau Casals de Prada és un conjunt de tres edificis mediambientalment sostenibles. Dos destinats a dormitoris i un altre de polivalent destinat a aules, biblioteca, cuina, men-jador, recepció, sales de reunions, de jocs etcètera.

5

i n a u g u r a c i ó

Fotografies antigues

6

c e n t r e d ’ e s t u d i s p a u c a s a l s

Així, doncs, els dos edificis de nova planta, construïts en la primera fase de les obres, a més dels aïllaments tèrmics contemplats en la construcció, funcionen amb geotèrmia. És a dir, un pou exterior de vuit metres de fondària, situat a una distància adequada, capta l’aire exterior i, a través de cana-litzacions soterrades, l’envia directament a les habitacions, de manera que l’aire hi surt a una temperatura constant de 14 graus centígrads tot l’any; cosa que permet una temperatura òptima a l’estiu i que, a l’hivern, només cal escalfar de 14 graus en amunt, amb l’estalvi consegüent d’energia. Aquests edificis, a més, tenen un sostre vegetalitzat, amb plantes au-tosuficients, que no necessiten atenció, un sostre que aïlla de manera important respecte de la temperatura exterior. Totes les habitacions tenen les finestres (que són tan amples i altes com les cambres) orientades a migjorn, cosa que fa que a l’hivern rebin plenament els raigs de sol i a l’estiu, mitjan-çant un sistema articulat de plafons mòbils, deixin passar la llum en funció de la temperatura interior. En un dels edificis hi ha plaques solars que permeten de tenir aigua calenta per al conjunt.

L’edifici central, la casa original, ha estat rehabilitat a consciència per a evitar fuites d’energia. Així, doncs, tots els murs exteriors han estat reforçats per la part interior amb un gruix de 20 centímetres de material aïllant, s’han canviat totes les obertures (la fusta per alumini, el vidre simple per doble vidre), i els tancaments ara són perfectes. A la planta baixa s’ha instal·lat calefacció radiant per terra (de manera

7

i n a u g u r a c i ó

que s’obté abans la confortabilitat tèrmica). Al soterrani hi ha tres calderes amb 3.000 litres d’aigua calenta emmagat-zemats provinent de l’energia fotovoltaica d’un dels edificis de dormitoris. També hi ha una caldera de biomassa que ser-veix per a escalfar el conjunt dels edificis.

El compromís amb el medi ambient arriba al punt d’ha-ver contractat l’abastiment elèctric amb una companyia que assegura que el 100 per cent de l’electricitat prové de fonts netes, no contaminants.

Soterrani: calderes d’aigua calenta i dipòsit de biomassa per a la calefacció

8

c e n t r e d ’ e s t u d i s p a u c a s a l s

L’alberg

El Centre Pau Casals ofereix 86 places repartides en 24 ha-bitacions, amb un jardí de 5.000 metres quadrats, i de mo-ment una biblioteca, dues grans aules, una gran sala d’estar i recepció. I tot al peu mateix del Canigó, un dels símbols de l’entesa entre els dos vessants de la frontera.

Soterrani: calefacció

9

i n a u g u r a c i ó

Connexió entre l’edifici antic i un dels edificis de dormitoris

10

c e n t r e d ’ e s t u d i s p a u c a s a l s

L’entorn

El Conflent ofereix tres eixos que el fan atractiu: el patrimoni romànic, el patrimoni natural i la història.

La proximitat de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, el mo-nument més interessant de la nostra arquitectura preromà-nica, evoca la figura de l’abat Oliba, que també fou abat de Ripoll, bisbe de Vic i que l’any 1025 fundà el monestir de Montserrat.

Dormitori

11

i n a u g u r a c i ó

Els priorats de Serrabona i Marcèvol i el monestir de Sant Martí del Canigó, entre molts altres, són exemples excepcio-nals de l’arquitectura romànica.

El massís del Canigó es dreça damunt les planes del Con-flent i el Rosselló, d’una banda, i del Vallespir i de l’Alt Em-pordà, de l’altra, i té com a punt més alt la pica del Canigó, de 2.785 metres. Té un interès natural innegable, sobretot geològic. Literàriament, el Canigó passa a ser un referent amb el poeta Jacint Verdaguer, que escriví una de les obres colossals de la nostra literatura, després de fer a peu totes aquestes terres.

Si la història del casal de Barcelona va estretament lligada al Conflent, on la llegenda diu que el comte Guifré ‘el Pilós’ nasqué a l’avui derruït Castell de Rià, també va lligada a l’an-tic Regne de Mallorca sorgit arran de la mort del comte-rei Jaume I, que fa que a Perpinyà hi hagi avui el Palau dels Reis de Mallorca. Prada fou un dels llocs emblemàtics de l’exi-li després de la Guerra Civil espanyola: Pompeu Fabra, el lingüista a qui la llengua catalana deu la normativització, és enterrat al cementiri de Prada; i Pau Casals, el violoncel·lista de fama mundial, apòstol de la pau, que compongué l’Himne de les Nacions Unides, on pronuncià el discurs vibrant «I am a Catalan».

Precisament, aquest establiment duu el nom d’aquest ca-talà universal: Centre Pau Casals. En memòria de la defen-sa de la catalanitat i de la pau entre els pobles, malgrat les fronteres. Cal recordar, també, que entre els anys 1939 i 1957

12

c e n t r e d ’ e s t u d i s p a u c a s a l s

Casals visqué a Prada, i una de les cases on s’hostatjà fou precisament la masoveria de la finca de Vallroc.

El projecte

Aplegar en una mateixa activitat estudiants de territoris di-ferents, separats per fronteres administratives, però que comparteixen una llengua, una cultura i moments d’histò-ria comuna, és l’objectiu del Centre Pau Casals. L’intercanvi d’experiències i realitats enriquirà, certament, la formació dels joves estudiants, que el dia de demà treballaran, cadas-cun des de la seva responsabilitat, amb una visió més oberta de la seva realitat pròxima i creient en una Europa que sigui un exemple de democràcia i entesa entre els pobles.

Porta principal

13

i n a u g u r a c i ó

Façana nord

Façana sud

Detall de la façana

14

c e n t r e d ’ e s t u d i s p a u c a s a l s

Edifici B de dormitoris (dalt) i detall de

l’edifici A (dreta)

15

i n a u g u r a c i ó

Façana est (dalt) i connexió amb els dormitoris per l’oest (sota)

16

c e n t r e d ’ e s t u d i s p a u c a s a l s

Façana est connectada amb l’edifici B (dalt)

i detall de la façana nord (dreta)

17

i n a u g u r a c i ó

Sala d’entrada des de la recepció (dalt) i des de la porta principal (sota)

18

c e n t r e d ’ e s t u d i s p a u c a s a l s

Sala d’entrada (dalt) i detall de la recepció (sota)

19

i n a u g u r a c i ó

Visió de les aules des de la banda est (dalt) i detall de les aules (esquerra)

20

c e n t r e d ’ e s t u d i s p a u c a s a l s

Una aula (dalt) i xemeneia i passadís (sota)

21

i n a u g u r a c i ó

Han contribuït a fer possibleel Centre Transfronterer d’Estudis Pau Casals

amb residència de l’UCE

Primera fase (INTERREG III-A França-Espanya 2000-2006) i segona fase (POCTEFA, Espanya-França-Andorra 2007-2013)

Unió Europea (f e d e r) 2.457.037,15 eurGeneralitat de Catalunya 1.434.700,00 eurConsell Regional del Llenguadoc-Rosselló 226.036,32 eurConsell General del Pirineu Oriental 193.933,10 eurDiputació de Barcelona 180.000,00 eurDiputació de Lleida 60.000,00 eurDiputació de Tarragona 60.000,00 eurDiputació de Girona 60.000,00 eurVila de Prada 40.079,20 eurAgence de l’Environnement et de la Maîtrise de l’Énergie (a d e m e) 12.954,20 eurConsell de Mallorca 11.621,97 eurConsell d’Eivissa 5.000,00 eurGovern d’Andorra 3.000,00 eur

t o t a l 4.744.361,94 eur

22

c e n t r e d ’ e s t u d i s p a u c a s a l s

Entitats que han finançat el projecte2003-2015

Banc SabadellInstitut Català de Finances

Cooperativa de Crèdit Coop57Oinarri Societat de Garantia Recíproca

Caixa BankBanque Populaire du Sud

Sa Nostra Caixa de BalearsCaixa Sabadell

Promotors del projecte

Fundació Universitat Catalana d’Estiu (cap de fila)Associació Universitat Catalana d’Estiu

Societat Andorrana de Ciències

Gestió del projecte

Joan Maluquer i FerrerEster Viñuales i Granel

Coordinació d’obres

Ramon Gual

23

i n a u g u r a c i ó

Comissió de seguiment

Joandomènec Ros i Aragonès, presidentJoan Becat

Eugeni Giral i QuintanaAntoni GloryRamon Gual

Àngels Mach i BuchJoan Maluquer i Ferrer

Antoni Pol i SoléJordi Taurinyà

Ester Viñuales i Granel

Gestora del projecte a l’Autoritat de Gestió del POCTEFA

Pilar Maza

Assessorament legal

Bufet Cuatrecasas, Gonçalves Pereira, Barcelona-ParísXavier Delsol, ParísGaëlle Russo, París

Rosa Maria Quintana, el VolóJosep Cruanyes, Barcelona

Bufet Roca Junyent, BarcelonaYves Picod, Perpinyà

Hervé Parcheminal, PerpinyàPrice Waterhouse Coopers, Barcelona

Ramon Montanyà, Vic

24

c e n t r e d ’ e s t u d i s p a u c a s a l s

Auditoria

k p m gSalvador Montés i Carné

i d o m Zaragoza s am a p r o c

Assessorament tècnic

Joan Gumbert, Joan Lúria,Pilar Martí, Esther Morales, Ignasi Moreno, Rosa Pascual, Carme Rubió, Josep M. Vilar

(Generalitat de Catalunya)

Estudis de mercat i viabilitat

FeedbackFundació Universitat Rovira i Virgili

Ceres

Direcció d’obres

Agence Yves Jautard Architectes d p l g

25

i n a u g u r a c i ó

Control tècnic

SocotecDenjean Etude Electricité

s a r l Sabab Etudes

Empreses

François FondevillePy Entreprise

s e c l a s as a s Azur b t p

a 2 tL’R du Boiss a r l s g e

Alu PerpignanBerta s a s

Pomès EnergieSaguy

Conflent PeintureIsobat

s a r l Midi CarrelagesPujol Menuiserie

e g ps a r l Nassali

Générale de TraitementResplandy

OtisLeclercq

26

c e n t r e d ’ e s t u d i s p a u c a s a l s

Agraïments institucionals

Jordi Pujol i SoleyPasqual Maragall i Mira

Cristià BourquinJosep Huguet i Biosca

Joaquim Nadal i FarrerasJosep Camps i Roca

Antoni Castellà i ClavéJoan-Francesc Denis

Carles Duarte i MontserratIgnasi Genovès i AvellanaJoaquim Llimona i Balcells

Joan Mateo i AndrésMarcel Mateu

Salvador Obiols i GrasRosa M. Pujol i GalobartAntoni Reig i Casassas

Alain RoussetJoaquim Triadú i Vila-Abadal

Agraïments

Institut d’Estudis CatalansUniversitat Oberta de CatalunyaSocietat Andorrana de Ciències

Federació Llull (Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear)

Associació Terra NostraAssociació Arrels

27

i n a u g u r a c i ó

Joan Alegret i LlorensAnna Arqué i Solsona

Pilar Barrachina i GarciaJoan Becat

Jaume Carbonell i GubernaJordi Casassas i Ymbert

Jordi Craven-Bartle i Lamote de GrignonJosep Cruanyes i Tor

Núria Ferrer i AngladaSalvador Giner i de San Julián

Eugeni Giral i QuintanaVíctor Gómez i Labrado

Magdalena González i CrespíRamon Gual

Josep Guia i MarínJaume Lladó

Josep Maria López i LlavíJoan Maluquer i Ferrer

Josefina MatamorosJordi Mir i Parache

Santi Miret i BellmuntJosep Monserrat i Molas

Josep M. Montaner i FontarnauJoaquim Montclús i Esteban

Letícia PoncetJordi Respall i Riba

Joandomènec Ros i AragonèsJordi Sales i CoderchJosefa Salord i Ripoll

28

c e n t r e d ’ e s t u d i s p a u c a s a l s

Carles SechiXavier Serra i Labrado

Jaume Sobrequés i CallicóAntoni Torre

Ester Viñuales i GranelJoan Vives i Solervicens

30

c e n t r e d ’ e s t u d i s p a u c a s a l s