CENTRE EXCURSIONISTA SANT CELONIDeixarem els cotxes a can Bosc; a prop del Corredor. Es comença a...

24

Transcript of CENTRE EXCURSIONISTA SANT CELONIDeixarem els cotxes a can Bosc; a prop del Corredor. Es comença a...

CENTRE EXCURSIONISTA SANT CELONI President: ESTEVE MONRABÀ Vice-president primer: CARLES MONTORIOL Vice-president segon: AGUSTÍ LLUCH Secretari: MARTÍ PUJOL Tresorer: AGUSTÍ NET Vocals: KIKO ARMENGOL, ORIOL BOLEDA, JOAN MIQUEL ESCUDÉ, MAITE GARCIA, JOSEP GENSANA, PAULO JIMÉNEZ, MIQUEL PÉREZ, JOAN PUJALS, JOSEP ROHER, MARTÍ ROSÉS, JOAN SALVANYÀ. Responsables de Seccions ALTA MUNTANYA: G.A.E.: JOAN MIQUEL ESCUDÉ 936563003 MUNTANYA: MIQUEL PÉREZ 617421458 NATURA: JOSEP GENSANA 938670569 SENDERS: JOSEP ROHER 618888141 ATENCIÓ AL PÚBLIC: PAULO JIMÉNEZ (els dijous de 19 a 21h). C/ Sant Antoni, nº 16. E-08470 Sant Celoni Telèfons: 938675213 / 609840469 e-mail: [email protected] La quota anual actual de soci numerari és de 27 € . La quota de soci jubilat és de 14 € anuals. La quota del primer membre d’una família és de 27 € anuals i la de cadascun dels altres és de 8 €.

BUTLLETÍ MENSUAL PUBLICAT PEL CENTRE EXCURSIONISTA SANT CELONI

Equip editorial: MAITE GARCIA, AGUSTÍ LLUCH, MARTÍ ROSÉS. Disseny gràfic: MARTÍ ROSÉS

Distribució: FRANCESC ORENCH I MARIA ÀNGELS ABEL. Impressió: ARCO e-mail del butlletí: [email protected] Podeu enviar col·laboracions (Com us va anar?, Retalls de Premsa, Poemes de Muntanya i Natura,...) a l'adreça del butlletí. El CESC no comparteix necessàriament les opinions dels col·laboradors. Foto portada: ‘Buscant el Puigsacalm’ de Martí Rosés D’aquest butlletí se n'imprimiran 320 exemplars.

EDITORIAL

Deixem el 2008 , com un any en que el

CESC, una vegada més ha complert

fent els deures .

La nostra Entitat, segueix sent

capdavantera a la nostra vila, amb

dinamisme, número d’associats, i de

forma molt destacada amb activitats; i

això es mèrit de tots, que d’una forma

o altra col•laboreu amb el CESC.

L’any 2008, també ens deixa un record

negatiu i dolorós, amb la pèrdua de

l'entranyable amic JORDI; mort en

tràgic accident de muntanya el darrer

mes d’octubre. El recordarem!

Aquest any 2009, el CESC complirà

els 25 anys de la seva fundació, volem

celebrar-ho de manera que quedi un

record imborrable per a tota la societat.

Necessitarem participació i

col•laboració de tothom. En els propers

mesos, anunciarem a la revista tota la

programació d’actes.

La junta del CESC, us desitja un BON

NADAL, SORT I PROSPERITAT PER

L’ANY 2009!

Esteve Monrabà

President del CESC

CESC - Butlletí 139 Gener 2009

pàgina - 3 -

CARNET DEL CESC I CALENDARI DE BUTXACA 2.009

Seguint amb la iniciativa dels darrers anys d’unir en un sol document el Carnet de Soci i el calendari amb les previsions de sortides anual, continuem en la mateixa línia i us enviem el corresponent al proper any 2.009. Com en els calendaris anteriors, les marques de colors indiquen el tipus d'activitat previst per a cada data concreta. (A tots els socis us l'adjuntem aquí sota. Si no el rebeu, feu-nos-ho saber).

ALGUNS AVANTATGES DE SER SOCI DEL CESC Pel fet de ser soci del Centre Excursionista de Sant Celoni, es té dret a alguns avantatges econòmics:

1. Preus rebaixats a les sortides amb autocar. A les sortides organitzades pel Centre, els socis de l’Entitat tenen un preu especial rebaixat.

2. Lliure accés al “búlder” del CESC

3. Preus rebaixats a algunes botigues: Esports 117 de Sant Celoni: Descompte del 10% Llibreria Els 4 Gats de Sant Celoni. Descompte especial socis del CESC. Esports Camp Base de Granollers; Descompte del 10% Llibreria ALGUER-7 de Sant Celoni. Descompte del 5% en tots els llibres. Esports Illa de Granollers; Descompte del 10% Tracte especial per part de tots els nostres spónsors-anunciants.

Per tenir dret als descomptes cal presentar el carnet vigent del CESC

4. Descomptes als refugis de la F.E.E.C.: Hi ha una tarifa especial pels socis de les entitats adherides a la F.E.E.C. El preu és més baix per als que disposen de la tarja de federat.

A més, els socis reben al seu domicili el Butlletí del CESC. També, si es demana es pot rebre en format digital, a través del correu electrònic. D’aquesta manera es rep amb puntualitat i amb les fotografies a color.

CESC - Butlletí 139 Gener 2009

pàgina - 4 -

Etapa singular: SANT MARTÍ DEL MONTSENY - EL

CAFÈ – COLLFORMIC – LA CASTANYA

Dia / Sortida Diumenge, 11 de gener de 2009 a les vuit del matí, a la plaça Comtes del Montseny, en cotxes particulars. (S’aniran completant cotxes en funció de la gent que hi vagi).

Itinerari Aproximació en cotxe fins el quilòmetre 18 de la carretera que puja a coll Formic. Sortirem de l’ermita de Sant Martí del Montseny seguint el GR-5 fins la casa derruïda que hi ha al pla de la Calma i que es coneix com “El Cafè”. El desnivell es de uns 600 metres i ho farem tranquil·lament en unes tres hores. La pujada és molt bonica per entre un bosc d’alzines. Seguirem el camí que es dirigeix cap a coll Formic, on hi arribarem en una hora... Farem una parada al restaurant que hi ha al coll perquè qui vulgui pugui beure o prendre quelcom. Després baixarem per la pista que surt sota el restaurant cap a la Castanya, on està previst dinar. Només ens quedarà una altra hora de camí fins arribar als cotxes.

Ruïnes de “el Cafè” amb el Montseny al fons.

Arribada Si no hi ha cap entrebanc, cap a les 5 a casa...

Cal portar Equipament personal per passar el dia a la muntanya, esmorzar, dinar, beguda, calçat adequat...

Més informació i Reserves

Cal comunicar l’assistència personalment els dijous de 7 a 9 del vespre, al telèfon del CESC 938675213 o al 618 888 141 d’en Josep Roher. O també al bloc del CESC: http://blocs.xtec.cat/cesc

CESC - Butlletí 139 Gener 2009

pàgina - 5 -

Hivernal a

l’OLLA DE NÚRIA

Dia / Sortida Cap de setmana dels dies 17 i 18 de gener 2009. Sortirem el dissabte dia 17 a les 6 h. del matí de la plaça Comtes del Montseny amb cotxes particulars.

Itinerari:

Dissabte17: Aproximació Sant Celoni – Queralbs (Central hidroelèctrica de Daió) Carregem motxilles i cap amunt... El nostre itinerari comença a la central de Daió, salt del Grill, Gorges del Fresser, Coma de Vaca, Camí dels Enginyers i Núria. Un cop a Núria muntem les tendes al càmping per fer un bivac.

Diumenge 18: Sortida a les 6h. direcció Noucreus, Coll de Noufonts. Pic del Noufonts, pic d'Eina, pic de Finestrelles, pic de Segre, Puigmal, Fontalba i Núria. Desmuntar tendes i baixar pel camí antic de Núria.

Cal portar...

2 cordinos de 8mm. 30 m. + Piolet + Frontal amb piles de recanvi + Grampons + Paraneus + Placa de fre + 2 mosquetons de seguretat + Cinta Deissi + guants per molt fred + Ulleres de ventisca + Menjar i beguda per tot l'itinerari + Plumó + Tendes + Sac de dormir + aïllant tèrmic

Dificultat Tipus: Alpinisme hivernal Dificultat: PD 1er. dia 7-8 h. de marxa. 2n. dia. 10-12 h. Fer tota la volta

Desnivell 1.377m el primer dia, 1.357 m. el segon dia.

Més informació

Interessats confirmeu l’assistència trucant al telèfon 938671302 de la Pilar o en Jaume.

CESC - Butlletí 139 Gener 2009

pàgina - 6 -

DOLMEN DE CA L’ARENAS

Data i horari Diumenge, 18 de gener 2009. A les 8,30 h a la plaça Comtes del Montseny , en cotxes particulars. Es calcula tornar a Sant Celoni cap a les 14 hores .

Itinerari Deixarem els cotxes a can Bosc; a prop del Corredor. Es comença a caminar en direcció al turo de Bell-lloc. Passarem per un pou de glaç fins arribar a cal Miloca, on gaudirem de boniques vistes del santuari del Corredor i tota la serralada del Montseny. Seguirem cap a l’alzinar de ca l’Arenas i en poca estona arribarem al dolmen de ca l’Arenas . (lloc estrella de la sortida...). Pararem per esmorzar, fer fotos i descansar. Tot seguit enfilarem cap al santuari del Corredor, punt més alt del recorregut (632m). Comença la baixada, passant per les roques de Mataró on es poden veure les empremtes dels picapedres, i les eines marcades a la roca. Continuem cap a la font del Ferro, fins arribar a can Bosc. Contemplarem paisatges forestals de gran valor ecològic i farem un viatge al neolític.

HISTÒRIA DEL DOLMEN DE CA L’ARENAS

El dolmen de ca l’Arenas, és un sepulcre megalític, que data del final del neolític (2500- 3000 anys) abans de la nostra era. Tot i que el seu ús perdurà fins el període del bronze. fou descobert l’any 1997 semi enterrat. i excavat i restaurat l’any 2006-2007 . el monument es trobava força malmès i ha calgut uns treballs de restauració importants. La cambra funerària té una llosa de capçalera, dues lloses laterals a cada costat, dos muntants a l’entrada, per recolzar una llosa que fa de porta i dues lloses planes que pavimenten l’interior. L’excavació arqueològica va permetre recuperar fragments de ceràmica feta a mà de sílex, coure i bronze. Servia de lloc d’enterrament i marcava el do de pertinença del territori a la comunitat, ja que hi havia enterrats els seus avantpassats.

Més informació: Podeu contactar amb el responsable de la secció de Natura Sr. Josep Gensana: Tel. 938670569.

CESC - Butlletí 139 Gener 2009

pàgina - 7 -

LES SORTIDES DE L’AGUSTÍ NET: MUNTANYA & GASTRONOMIA

LA PENITENTA – SANTA FE + Rest. l’AVET BLAU

Amb aquesta proposta, inaugurem un nou tipus de sortida: Es tracta de caminar el que calgui al matí, però amb la perspectiva d’acabar davant una bona taula a l’hora de dinar... La secció i els aspectes “d’intendència” els coordinarà l’Agustí Net, però compta amb en Jaume Domènech i un grup de col·laboradors per tal que tot funcioni correctament. Com que s’hauran de fer reserves, caldrà respectar més que mai els terminis que es fixin per apuntar-s’hi i per descomptat, avisar amb temps si no s’hi pot anar...

Molt èxit a la iniciativa i... a gaudir-ne !!!

Data i desplaçament

Diumenge 25 de gener de 2009 a les 8:00 h del mati, a la plaça Comte del Montseny. Sortida en autocar.(Places limitades: si no es pot venir s’ha d’avisar amb temps per deixar lliure la plaça !!!).

Itinerari: Autocar direcció Campins i Santa Fe del Montseny. Un cop passada la Foradada trobem un revolt amb aparcament (1050m). Comencem a caminar per la carretera de cara avall i aprofitem per escalfar una mica les cames ja que la cova de la Penitenta on ens encaminem està a uns 100 metres de desnivell per sota nostre. Un cop a la cova, hauríem de fer la visita en filaÍndia. (Els més xafarders que portin llanterna pels racons foscos...) Després de la visita ens toca en forta pendent, recuperar la cota inicial i un cop tothom sigui a dalt, ja podem anar parlant de on parem a esmorzar. (Un lloc idoni i guapo seria pels voltants del pantà de Santa Fe (1095 m)). Un cop recuperades les forces, continuem l'itinerari cap a Figueroles, Baladrell, el Sinai , L'Esquei del Llamp , Els Emprius , El Cigalot (1055m). , La Collada del Mig , La font dels Quatre , la casa Partida , can Lleonard i L'Avet Blau on tindrem la taula parada per dinar el menú encarregat prèviament.

(Si arribéssim d’hora i hi hagués algú interessat en anar a veure l’audiovisual del Montseny a Can Casades, també ho podríem fer...)

Desnivell i temps Un 60 %. del recorregut és per pistes molt planeres. La resta és per corriols amb pendent molt variada: (350 m +) (250 m -)

Començarem a caminar a les 8:45 h. De 10h. a 10.30h., esmorzar i pels voltants de les 14:30h. ja està previst ser al restaurant l'Avet Blau

Preu de l’autocar + dinar: Socis CESC 30’- € i no socis 35’- €

Cal portar Com sempre que es va a muntanya s’ha de preveure un bon equipament personal, esmorzar, beguda i calçat adequat...

Inscripcions i informació

Els dimarts o dijous de 7 a 9 del vespre al telèfon del CESC 938675213 (Paulo) També trucant a l’Agustí Net 938475174 o 667747708. Data límit d’inscripció Dijous 15 de Gener 2009

CESC - Butlletí 139 Gener 2009

pàgina - 8 -

CONVOCATÒRIA D’ASSEMBLEA GENERAL.

Es convoca als socis del CESC per tal de celebrar l’assemblea General el proper dia 30 de gener del 2009 a les 21 h en primera convocatòria i les 21 h 30 en segona convocatòria.

Ordre del dia: 1.-Lectura i aprovació, si s’escau, de l’acta anterior 2.-Informe de les activitats portades a terme l’any 2008 i de les previstes per l’any 2009 3.-Informe sobre altes i baixes de l’any 2008 4.-Aprovació, si s’escau, dels comptes anuals corresponents a l’any 2008: memòria econòmica, balanç de situació i compte de pèrdues i guanys a 31 de desembre del 2008. 5.-Aprovació, si s’escau, del pressupost del 2009 6.-Cessament de membres de la Junta i noves incorporacions 7.-Informacions diverses 8.-Precs i preguntes

Animem a tots els socis a participar per tal de poder donar resposta satisfactòria al conjunt d’activitats del Centre.

La Junta Directiva

Cal anar a l’assemblea general del CESC...?

Aquesta assemblea és la reunió anual de TOTS els socis del CESC i és on es decideix democràticament el funcionament del Centre. És el lloc més indicat per a presentar-hi els suggeriments, les crítiques, les lloances, ... Per escollir o revocar els socis que estan al capdavant representant-nos... Per decidir com i en què es gasten els diners de les quotes...

El CESC és una entitat viva i molt dinàmica. La presència massiva de socis a l’assemblea és important per garantir la transparència i assegurar el funcionament democràtic i encara que faci una mica de mandra acostar-se al local del Centre un divendres després de sopar, crec que és un acte de responsabilitat dedicar un

parell d’hores l’any a aquesta faceta associativa de la qual lliurement formem part.

Encara que sigueu dels què us fa vergonya parlar en públic, els vostres comentaris poden ser recollits per qualsevol membre de la Junta i traslladats a tothom i amb la vostra presència estareu encoratjant els companys que estan dedicant moltes hores del seu temps per tal que el CESC continuï funcionant i es vagi millorant en benefici de tots. - Agustí Lluch -

CESC - Butlletí 139 Gener 2009

pàgina - 9 -

PUIG DE DÒRRIA (2.547m)

Data/Sortida: Diumenge, 1 de febrer de 2009 A les 6:30 h del mati, a la plaça Comtes del Montseny.

Desplaçament i preu

En funció del total de persones inscrites s’anirà en cotxes particulars o en autocar. En cas d’autocar, les places són limitades. Si no es pot venir s’ha d’avisar amb temps per deixar lliure la plaça. Si es va en autocar, el preus son: socis CESC 10 € i no socis 15 €

Itinerari: En cotxe cap a Ribes de Freser i Planoles. Si es va en autocar, ens deixarà a Dòrria i ens recollirà a Planoles, Si es va en cotxes, el deixarem a Planoles i per arribar al poble de Dòrria, seguirem el GR-11. (De Planoles a Dòrria hi ha una mica més d’una hora...). A part del desnivell i la neu que hi pugui haver, el recorregut no té gaires problemes: Sortirem d’una alçada de 1.554m en direcció al refugi de Dòrria a uns 1.935m. A partir d’aquí tenim un fort pendent fins que arribem al pla de Castelló, a 2.400m i des d’on seguirem fàcilment cap al pla de Gorrablanc 2.493m i finalment al Puig de Dòrria 2.547m. Per tornar, anirem fins al collet de les Barraques 1.895m i cap a Planoles 1.137m. Depenent del temps, de la llum, de la neu, del cansament..., des del Puig de Dòrria ens podríem acostar a la Tossa del Pas dels Lladres 2.665m. (just a sota del Puigmal)

Desnivells Pujada: 1000 m+ si sortim de Dòrria o 1400 des de Planoles Baixada: Uns 1.400 m-

Cal portar: Inicialment la sortida està pensada per fer-la amb botes de muntanya; però com que no sabem si hi haurà neu, gel o herba..., caldrà concretar a última hora aquest important detall tècnic: què ens posarem als peus...?. (Amb la neu que hi ha actualment, possiblement vagin bé els grampons o les raquetes...) A més sempre que es va a muntanya s’ha de preveure un bon equipament personal, menjar, beguda abundant, protecció del fred i del sol i calçat adequat.

Inscripcions i informació

Cal confirmar l’assistència abans del dijous 29 de gener, personalment els dijous de 7 a 9 del vespre al telèfon del CESC 938675213; al telèfon 617 421 458 d’en Miquel Pérez, o al bloc del CESC: http://blocs.xtec.cat/cesc

CESC - Butlletí 139 Gener 2009

pàgina - 10 -

COM US VA ANAR...?

Natura: UNA PASSEJADA PEL MONTSENY (16/11/08)

Acabo d’arribar de l’excursió matinal d’avui i, ja que m’hi he compromès, escric les meves impressions per al Butlletí abans no me n’oblidi (que del temps, el que se’n sap, és que no té mesura, i que jugar-hi és com jugar amb una criatura 1)

La veritat: quan ha sonat el despertador, a les 7h del matí, hem estat a punt de tombar-nos-hi i seguir dormint... Afortunadament, havíem quedat amb uns amics que ens han sentit a parlar tant del CESC que ja tenien ganes de venir a una excursió. I, com tots els novells, els sobta tanta disciplina i bona voluntat: perquè a les 8 i 10h marxàvem tots els cotxes cap amunt.

Malgrat que a Sant Celoni feia força fred, quan hem deixat els cotxes al Pla de l’Espinal la temperatura ja havia pujat força. Tot i així, la majoria hem començat a caminar sense treure’ns els anoracs. I com que hem començat amb baixada, encara hem tardat una bona estona a fer-ho.

Tot just iniciada l’excursió, els nostres benvolguts i mai prou ponderats guies, han començat a fer la seva feina: el Josep davant, obrint camí amb una súper matxet, i l’Esteve comptant-nos i recomptant-nos (2) i caminant darrera per assegurar que ningú es perdia.

El bosc estava de mil colors. Hem vist molsa florida, bolets (bons o dolents, això no us ho sé dir) i hem trobat la Font del Conill (que no rajava) i la Font dels 4 raigs (que, tal com deia la “propaganda” rajava abundantment). Allà ens hem parat a esmorzar, el que no ha estat una bona idea perquè hi havia molta humitat i ens hem enfredorit de seguida; a banda que, buscant un lloc millor ens hem desperdigat molt i no s’ha donat allò d’esmorzar tots junts (“algú vol cafè?” “passa’m la bóta, nano”)

Després hem sortit a la pista de Coll de Te i hem tornat cap al punt de partida. En resum: Ha fet un dia fantàstic. El Montseny estava preciós i, aquest cop, els de la secció de natura han complert amb el «cap dificultat. És apta per a tothom. Desnivells poc importants...”

Moltes gràcies!!

MERCÈ PORTA 1 Miquel Martí i Pol 2 Algú farà cas de la meva idea de posar-nos un xip al clatell? Facilitaria molta feina d’una tacada

CESC - Butlletí 139 Gener 2009

pàgina - 11 -

Natura: UNA PASSEJADA PEL MONTSENY (16/11/08) Ràpida i profitosa, va resultar la volta, doncs vam poder gaudir del últims colors que ens regala la tardor, així com veure brollar l’aigua en abundància de la font dels Quatre Raigs. Esplèndid dia de sol, i de bona companyia, un matí plàcid i relaxat, endavant i fins la propera. Teresa Riera

* * *

Se’ns presentava un dia assolejat i ple de colors de tardor.

Vam arribar al Convent dels Frares i des d’allà vam començar la nostra passejada. El grup ens movíem amb tranquil·litat i va ser una excursió molt tranqui-la, fins i tot els nens que ens van acompanyar es van comportar i la van aguantar la mar de bé.

Vam arribar a la font dels Quatre Raigs i allà vam esmorzar, una mica ràpid ja que era una zona molt humida i feia una mica de fred a aquella hora.

El camí no era gaire assolejat però a l’arribar a la Masia de Coll de Te tots vam poder gaudir d’una estoneta al sol i des d’allà vam poder contemplar les vistes de lluny del Castell de Montsoriu.

El terra estava ple de fulles de tardor i pel camí de tornada ens vam trobar amb un ramat d’ovelles i alguns vam marxar a casa amb algun bolet i tot...!

Al baixar, la muntanya estava plena de gent! Espero que tots gaudissin i fossin responsables amb el medi! Fins un altre dia! Gemma Gómez

CESC - Butlletí 139 Gener 2009

pàgina - 12 -

Muntanya: PENYES ALTES DEL MOIXERÓ (16/11/08)

Vaig estar tota la setmana rumiant si anava a la sortida de muntanya o a la de natura. D’una part volia anar al Moixeró, ja que el dilluns abans havia estat per allà i la veritat és que allò era preciós, però d’altra banda m’espantava anar amb aquesta gent de muntanya que solen anar molt forts i no els hi ve d’una hora de caminar... El cor em deia Moixeró i el cap em deia que anés a Natura que van molt tranquils i no es cansen gaire ( a vegades també hi ha alguna sorpresa ) i a migdia seria a dinar a casa... Però com sempre acostumo, vaig fer cas al cor i jo sí que me’n vaig al Moixeró.

Aquesta vegada vaig encertar. La veritat és que m’ hauria sabut molt greu haver- m’ ho perdut. Va ser de les vegades que més he disfrutat anant amb el Centre.

El dia va ser esplèndid. No vàrem veure ni l’ombra de cap boira. A l’arribar a Gréixer, inici de la pujada, hi havia aquella llum daurada de primera hora, tan especial, sobretot a la tardor, que feia d’aquell indret una veritable postal, un paisatge realment bucòlic.

La ruta s’enfilava dreta, dreta , per sobre les cases del poble i a mida que anàvem pujant se’ns oferien unes vistes esplèndides.

Vàrem esmorzar en una balconada natural que de tan bonic tot, no sabies on mirar. Per un costat el Pedraforca i la serra del Cadí, ambdues ben nevades. Al davant el Berguedà, el Pantà de la Baells ben ple, la plana plena de boira baixa... A l’altre costat, la Tossa d’Alp també nevada, i damunt nostre la canal de la Serp que ens esperava... I tot sota un sol radiant.

La canal de la Serp, tot i el seu nom amenaçador, el seu desnivell important i la seva presència rotunda, no va presentar cap dificultat . Ans el contrari, es pujava

CESC - Butlletí 139 Gener 2009

pàgina - 13 -

la mar de bé, ja que el camí anava fent petites ziga-zagues. Estava molt ben definit i amb un tres i no res vàrem ser a dalt.

Pujant vàrem passar calor doncs anàvem per la banda de solell, però a l’arribar al coll férem via d’abrigar-nos... Hi bufava un vent d’allò més fred. En pocs minuts havíem passat d’estiu a hivern !.

Uns quants, vàrem decidir que ja que anàvem bé de temps, podíem pujar a Penyes Altes, el

cim més alt de la Serra del Moixeró. La resta de companys es van quedar al coll, tot gaudint de la vista i alguns fins i tot d’una partida de daus. Sí, sí, heu llegit bé, és que a la muntanya s’hi ha d’anar ben preparat...!

A Penyes Altes hi havia una bona capa de neu, algun tros t’enfonsaves fins a mitja cama, i algun racó estava glaçat. Algun tros havies de mig grimpar (i sort n’hi havia que sempre hi ha algú disposat a donar-te una bona empenta al cul... ).

La vista dalt del cim era superespectacular !!! Pel nord es veia tota la serralada de Pirineus, des del Canigó fins al Turbón, tota nevada, tota la plana de la Cerdanya, podies comptar tots els poblets, pel sud veies des de la serra del Cadí, la Catalunya Central, Montserrat, la Mola, el Montseny….

No ens vàrem encantar gaire al cim ja que hi feia un vent molt fred, i en poca estona i al mig d’una bona batalla de pilotes de neu endurida, fet que una servidora va poder comprovar personalment,vàrem tornar a ser al coll on els companys ens esperaven i ens varen dir que acabava de passar un ramat d’isards corrent a tota pastilla. Bé, no es pot tenir tot...!

Vàrem dinar al cim del Moixeró, una mica de pressa perquè el fred apretava i l’horari també, si volíem arribar als cotxes amb llum de dia.

CESC - Butlletí 139 Gener 2009

pàgina - 14 -

El camí de baixada no estava marcat, però com que portem un bon GPS amb cames amb molta intuïció, vàrem encertar el bo, malgrat que després de molta estona de baixada en forta pendent, baixar, baixar i baixar, no ho teníem gaire clar i jo ja em veia anant a parar en comptes de al coll d’Escriu, al refugi Sant Jordi, i tornar al cotxe amb llum de frontal... Però no. Vam anar a parar exactament al coll que volíem i fins i tot vàrem poder disfrutar d’uns bonics contrallums amb el Pedraforca de fons.

Ja només restava una hora de camí per una bonica pista forestal que va travessant una fageda i al final una preciosa roureda, fins arribar al petit i antic poble de Grèixer.

Al matí sortíem amb llum daurada, i ara, a l’arribar altre cop al poble, teníem una preciosa llum rosada que ens il·luminava les Penyes Altes i la Tossa d’Alp.

Vàrem visitar el poblet una mica de pressa perquè ja es feia fosc. Són mitja dotzena de cases i una petita església preromànica, molt ben restaurades, que pertanyen a una finca particular de mil hectàrees. Les cases més antigues i l’església , dedicada a Sant Andreu, són del segle IX. La casa més moderna data de fa cent anys i l’enorme pallissa l’han convertida en apartaments per a llogar. De fet, ens va explicar el guarda de la finca, totes les cases són llogades per gent sobretot de Barcelona que hi van a passar vacances i caps de setmana, així l’ amo almenys en treu alguna cosa per pagar els impostos i es pot anar conservant el llogarret. Però no us penseu poder llogar una d’aquestes precioses cases en lloc tan idíl·lic per un parell de setmanes, no...! Volen llogaters fixos per tot l’any i tenen llista d’ espera!

Ah! M’ho deixava...! Just darrera el poble, quan començàvem a pujar , vàrem veure riolites, unes roques de color verdós d’origen volcànic gairebé úniques a Catalunya. Només se’n poden veure aquí i a un altre lloc que ara no recordo.

Bé ho vaig encertar. Per a mi , va estar una de les sortides més boniques que he fet, on tot va anar perfecte. Un 10 per al lloc, el temps i com no, per a tots els companys!

Maria Teresa Deulofeu

CESC - Butlletí 139 Gener 2009

pàgina - 15 -

Alta muntanya - Expedició Tocllaraju: PUNTA SUELZA (6 i 7/12/08)

Per fi després de 4 anys de ser socis, ens hem animat a fer la nostra primera sortida amb el Centre. Així que, com molts dels primerencs que realitzen una sortida amb el CESC, ens ha tocat explicar com va anar. Varem sortir el dissabte 6 sense saber si tornaríem diumenge o dilluns, teníem un llarg cap de setmana per endavant i faríem sobre la marxa. Paràrem a esmorzar a l’Hotel Turmo de Labuerda, on vam observar el bon tracte familiar que reben els de Sant Celoni. Poc després ja ens trobàvem a l'inici de la pista que porta al Llac de Urdizeto, on vam trobar un bloc de neu que barrava el pas. Així que sense cap altra alternativa aparcàrem els cotxes i començàrem a caminar des de la carretera. Desafiant la neu ens atrevim a fer els primers passos sense raquetes, les quals no vam trigar gaire en posar-nos. La pista ens portaria al Llac, on teníem pensat acampar, el camí és ample i transcorre vall amunt, paral·lel al riu. A la dreta, ja es veuen blaves cascades de gel i fortes canals de neu. Decidim fer una parada per dinar, on comprovàrem que encara faltaven 500m de desnivell per arribar al Llac, resignats tornàrem a carregar les motxilles a l'esquena i superant una forta pujada vam continuar camí amunt fins el punt on s'acaba la vall. Allà, per unanimitat, decidírem acampar. Potser encara no eren les 6 de la tarda, quan tots ja sopats ens trobàvem dins les tendes, disposats a passar una llarga nit. L'endemà, frescos i descansats vam atacar el coll, on per sorpresa de tots encara no hi era el llac. Amb vistes al massís del Posets, vam decidir deixar el Punta Suelza per l'estiu, i fer el Pic d'Urdizeto que s'aixecava davant nostre amb una cresta nevada la qual no ens podíem resistir fer. El Jaume S va començar a obrir camí per una inclinada pala de neu tova, mentre la resta del grup ens apropàvem al llac i esmorzàvem. Moment en que el Jordi, el Jaume D i el Lluís van aprofitar per inspeccionar la cabaneta. La Maria de seguida va atrapar al Jaume S i poc a poc la resta vam anar seguint les peuades que els de davant anaven fent, un cop superat la pendent més forta, el

CESC - Butlletí 139 Gener 2009

pàgina - 16 -

Raúl i el Jordi van agafar el relleu i ens van obrir camí fins el cim. El dia era força clar, però la boira es va posar per no deixar-nos veure les muntanyes dels voltants. De baixada, cadascú va anar a la seva: amb raquetes, sense elles, fent culo-esquí, ... i alegrement anàrem arribant al nostre campament. Ningú va decidir quedar-nos un dia més, així que mentre uns dinaven, uns altres recollien. I en petits grups, tots vam començar a baixar. Quan més caminàvem més conscients érem del fort desnivell que havíem fet carregats el dia abans, així que a l'arribada als cotxes l'orgull ens va omplir per l'esforç fet. Aquesta ha sigut la nostra primera sortida amb el grup d'Alta muntanya i ja us podem assegurar que no serà l'última. Com ens va anar?: GENIAL

Lluís i Erika

Muntanya: EL PUIGSACALM (14/12/08)

No recordo, des de que sóc sòcia del CESC (i ja fa uns anys), cap sortida com aquesta. Ha estat realment accidentada des de que hem pujat a l’autocar. Per començar, momés sortir de St. Celoni, hem hagut de tornar i canviar d’autocar. Uns vàndals havien robat els neteja parabrises de l’autocar i, és clar, tal i com pintava el dia no podiem anar així. Això ja d’entrada ens ha retrassat mitja hora. Algú a dit que això era un mal auguri i… no anava gaire equivocat. Un cop a Vidrà, alguns s’han “rajat”i han decidit quedar-se a l’autocar acollonits per el mal temps, nevava. O, pot ser que ja intuïsin alguna cosa? La neu ens ha acompanyat tot el dia, però això, com a valents excursionistes no

CESC - Butlletí 139 Gener 2009

pàgina - 17 -

ens ha emprenyat gaire, anavem ben equipats, fins i tot ha donat “joc”. Ja sabeu que la neu té aquella cosa màgica que torna nens a qualsevol adult i aquest cop no ha estat una excepció, les boles de neu anaven a tort i a dret amb aquella gresca que sempre les acompanya, fins que..ai las!, qui havia d’haver-se cuidat de comprovar el camí abans de fer l’excursió, no havia fer els deures i ens hem perdut…Perdó, equivocat una vegada… dues… tres… quatre…, hem fet una volta turística extra, etc. Això sí, el paisatge, excepcional, sort!!

A la baixada, per culpa de… la neu? Hem perdut el camí i ja us podeu imaginar,de baixada, montanya a través, amb neu i gel. S’ha allargat molt i molt, no era gens fàcil i els cops de cul s’han multiplicat. Deien de dinar al cim, un cop al cim de fer-ho més avall, després a la Mare de Déu de les Olles i un cop allà ja eren les cinc i no donava temps de dinar, ens quedava una hora de baixada (pel cap baix) i es faria de nit. Apa!, corre cap avall. Això ha estat la “guindilla” d’aquesta sortida. Tot i així, se’ns ha fet fosc a mig camí perquè correr el que es diu correr no podiem correr gaire, la baixada era una torrentera amb molts rocs I amb un fort desnivell. Total que l’excursió s’ha acabat amb frontals, qui en tenia, o a les palpentes qui no en tenia. Vaja, un dia sense desperdici!! Per sort som gent d’humor i de tornada, a l’autocar, tot i el cansament (hem caminat nou hores i quasi sense seure) encara n’hem fet broma. Després de tot, ningú ha près mal i tot ha acabat bé, i amb això ja estem contents.

Iseta

* * * Hola, Us passo el link de les fotos del Puigsacalm. http://picasaweb.google.es/cataro333/PuigSacalm# Salutacions, Raül Ríos

CESC - Butlletí 139 Gener 2009

pàgina - 18 -

EXPLICA’NS LA TEVA EXCURSIÓ (*)

MULHACEN - 3.482m És tard, fosc i fa un fred que pela… Però hi ha una fantàstica nit; una d’aquelles nits que conviden. Una lluna plena il·lumina tot el paisatge. Davant meu, Sierra Nevada.

Tot just acabo d’arribar de l’aeroport de Granada. He llogat un cotxe i vinga, a fer nit a l’estació d’esquí de Sierra Nevada.

Només arribar, la guineu més gran que he vist mai em dóna la benvinguda. Preparo les coses per tenir-les a punt l’endemà al matí ben aviat. Però abans surto a fer un volt per saber cap on haig de marxar quan em desperti al matí.

Però aquesta lluna m’atrau... Em deixa veure tot el meu voltant i decideixo que la nit m’acompanyarà durant tot el recorregut. Per tant, agafo els trastos i cap el Veleta…

Amb mapa i brúixola, ja que desconec totalment aquest terreny i és fosc, m’aventuro a fer un intent. Sembla que vaig trobant traces, a vegades les perdo, però vaig seguint les indicacions de la brúixola. Vaig a poc a poc, mirant endavant i enrere, fixant-me amb els llums de les pistes d’esquí que vaig veient per si haig de tornar enrere. Però les coses sembla que van força bé. Amb molt fred a la pell, una temperatura d’uns -5 /- 8 ºC arribo cap a les 23:15h al cim del Veleta (3.398m). Ostres tu, i quin vent per aquí dalt. Encara fa més fred. Els ulls fins i tot em ploren. Però ja hi sóc!!!! Arribar i moldre!!!!

No m’estic per masses històries. Foto de rigor al cim i corrents avall a buscar el refugi de Carigüela (3.200m).. Ben aviat el localitzo. Sembla que no estic sola (dos nois de Benidorm i un Noruec). Ràpidament em poso al sac i a dormir. I aquí dins també hi fa un fred que pela (-3ºC). I aquest fred no em deixa dormir. La veritat és que no descanso massa o gens. Però l’endemà al matí de nou motxilla a l’esquena i a continuar que el Mulhacen sembla que m’espera.

Faig un intent a pujar el Cerro de los Machos, però desisteixo: la ruta que he escollit té un pas pel qual decideixo no passar, ja que vaig sola i un pas en fals em pot fer anar una miqueta avall. Per tant, torno enrera i continuo el meu camí.

Abans d’arribar al refugi de la Caldera, decideixo pujar una miqueta més amunt a fer uns cims de 3.000m tot i que en el mapa no m’indica els seus noms. Em sembla que són els situats a la Loma Pelá.

Un cop al refugi de la Caldera (3.080m) deixo el material i decideixo pujar al Mulhacen. Seguint els consells de dos nois amb els que vaig compartir nit, agafo el camí que porta al cim. M’aconsellen aquesta ruta. Tot i que és més llarga, és més suau. Com que hi ha força neu, decideixo fer-los cas.

CESC - Butlletí 139 Gener 2009

pàgina - 19 -

Però després de 1 hora i mitja caminant i veient que estic perdent alçada i m’estic allunyant més del que vull, decideixo fer mitja volta i tornar cap el refugi. El dia sembla que també canvia, per tant em planto al refugi i dedico la tarda a descansar, ja que la nit anterior no he descansat.

Quan estic començant a agafar el son, arriben dos esquiadors que també faran nit al refugi i que tenen el mateix objectiu que jo. Serà una altra nit dura. Aquesta nit serà el fort vent el que no em deixarà reposar.

Ben aviat em desperto i faig una ullada al Mulhacen que està ben a prop. Però hi ha boira i fa molt fred i vent i decideixo esperar una estoneta. De la traça en queda ben poca cosa, però el cim és evident així que em vesteixo de nou i amunt. Ben aviat fan falta els grampons. Tot i el vent, deicideixo continuar amunt, però hi ha les boires que continuen amenaçant el dia. Els esquiadors m’avancen. Quina sort anar amb esquís. I jo aquí obrint traça tota sola...!!!

Al cap de poca estona ens trobem al cim. Déu ni do amb la pujadeta...!!! Però el cim del Mulhecén (3.482m), el més alt de la Península Ibèrica ja és aquí !!!

I de nou, foto de rigor i avall que els núvols amenacen boira !!! Tot i que tinc dubtes que aquestes boires durin gaire, decideixo tornar avall. Els esquiadors em diuen que segons la meteo “viene un frente del norte”. Per tant, com que tenen notícies més fresques que jo sobre el temps dono per finalitzada la caminada del dia.

Al cap d’unes hores el dia s’aixeca esplèndid. Però amb la meteo no s’hi juga...

I des d’aquest cim, una vegada més agraeixo el suport de la família, perquè sé que pateixen cada vegada que marxo i faig coses en solitari. I també des d’aquí, dono les gràcies a en Paulo Jiménez, per la seva ajuda, pels seus consells i evidentment, gràcies al CESC per deixar-me pujar la seva bandera al punt més alt.

Hi ha hagut una paraula que m’ha seguit durant tota aquesta ruta i és PRUDÈNCIA. Mai abans l’havia fet servir tant. Potser, el fet de saber que estaven esperant una trucada meva per saber que les coses anaven bé i feia dos dies que no sabien res de mi a casa perquè no hi havia cobertura..., potser perquè estic creixent i m’estic fent gran..., potser… No ho sé pas, però la prudència m’ha seguit tot el camí.

Sara Novell i Auleda

* Us recordem que aquesta secció “Explica’ns la teva Excursió” té la mateixa filosofia participativa de la secció “Com us va anar...?” i voldríem que s’hi reflectís la varietat d’activitats relacionades amb el món natural i excursionista que realitzem a banda de les programades pel CESC. Per tant, hi tenen cabuda des de les activitats més arriscades que puguin fer els nostres companys d’escalada o alpinisme extrem, fins el passeig més senzill per la natura. Us animem a participar-hi i ens agradaria que servís per descobrir-nos i recomanar-nos racons ignorats aprofitant les experiències viscudes.

CESC - Butlletí 139 Gener 2009

pàgina - 20 -

SORTIDA AL CASTELL DE MONTSORIU Hola, Us envio el text que han escrit els nostres alumnes, d'una sortida que han fet amb l'escola. Són petits excursionistes de la nostra comarca i suposo que a l’apartat “Explica’ns la teva excursió“ o al “Com us va anar..?” es podria publicar.. Moltes gràcies, Patrícia Ríos El 28 de novembre vam anar els nens i nenes de Primària de les escoles de Campins, Pont Trencat i Montseny al museu d’Arbúcies i al castell de Montsoriu. Al museu vam veure una pel·lícula i ens van fer preguntes. Després vam anar fins on podia l’autocar i vam caminar mitja hora de pujada al castell de Montsoriu. El castell estava a la muntanya i vam pujar una bona estona. Quan vam arribar vam descansar i vam tenir l’oportunitat de veure el castell per dins. Vam fer de bandolers que al final van poder conquerir el castell i ens van ensenyar que gràcies a un soterrani tenien aigua de pluja i van poder sobreviure un mes sense sortir del castell a buscar menjar ni aigua. La Irene sempre estava preguntant “Quan anem a les masmorres?”. Una estona després vam anar a una sala i ens van explicar una llegenda: “Si algú entra a la nit de Sant Joan amb una calavera, un ciri i un sac de blat d’esquena, i se’n va abans que doni l’última campanada, trobarà que el sac és ple d’or”.

També ens van explicar la llegenda dels anells. “El vescomte i la vescomtessa tenien cadascú un anell. L’anell era especial perquè quan un d’ells estava en perill es ficava vermell. Un dia van atacar a la seva dona i l’anell del vescomte es va ficar de color vermell. El vescomte va tornar de la batalla i la va anar a salvar. I així van guanyar el vescomte i la vescomtessa.”

Llavors vam sortir del castell, vam dinar una estona, vam baixar de la muntanya i vam estar caminant, i després vam anar a l’autobús i vam tornar a l’escola. Al cole vam jugar poca estona. Després van venir els pares i ens van venir a buscar. Algunes impressions de la caminada al castell. Fins al castell vam caminar molt. El castell estava bé. Vaig arribar esgotada de tant caminar però en canvi a la baixada anava millor que la pujada.

Jo i en Jaume mentre baixàvem vam comptar passes i jo vaig comptar fins a mil dos-cents vint-i-quatre i m’ho vaig passar molt bé.

Pel camí de la muntanya van parar l’autocar a la meitat de la muntanya i al pujar ens vam cansar molt.

Em vaig cansar molt però m’ho vaig passar molt bé amb els meus amics. Classe de 3r i 4t del CEIP Pont Trencat

CESC - Butlletí 139 Gener 2009

pàgina - 21 -

"SNOWBALL" Modalitat de joc a l'aire lliure, creada el 16/11/2008, al Moixeró.

ELEMENTS NECESSARIS: - neu - eixelebrats i eixelebrades - punteria - sentit de l'humor

TÈCNICA DELS 5 PASSOS: 1º Recol·lectar una massa de neu de la mida de la mà 2º Procedir a l’arrodoniment de la massa, fins a obtenir una bola ben compacta 3º Definir l’objectiu 4º Llançar amb punteria sobre l'objectiu 5º Fugir

MODALITATS:

- "Te tengo unas ganas..." Tirada de boles de neu, ben compostes i arrodonides, de forma continuada i repetitiva contra el mateix element.

- "Pillat per sorpresa" El mateix que l'anterior, però afegint l’element sorpresa, amagant-se en un angle del terreny, invisible pel contrincant.

- "Es barallaven dos, i va rebre el tercer" Modalitat que inclou una persona innocent enmig de dos jugadors, que rep de forma involuntària o no, totes les boles de neu.

- "Jo no jugo" Modalitat normalment adoptada per un jugador que perd, però que en realitat pretén despistar als altres, per un posterior atac.

- "UI! AI! UI!" Cap dels dos jugadors agafa la iniciativa, i dediquen una estona a moviments de llançament, que en realitat esdevenen falsos, a l’espera de la punteria adequada.

- "Ja passo de fer boles" Modalitat que es desenvolupa cap al final del joc, en què els jugadors passen directament al llançament de masses de neu, el més grans possibles, sense cap tractament d’arrodoniment. (Aquesta opció pretén dissimular la manca de punteria, intentant encertar l'objectiu amb un objecte més gran).

- "Mal de coll" Inclou la sorpresa i la traïció per l’esquena, normalment al jugador que tens al davant i que no ha advertit la teva presència. S’ha d’introduir la bola de neu per l’espai disponible entre el goretex i el coll de l’altre.

- "A puntades de peu" Aquesta opció es desenvolupa quan les mans adquireixen el color blau, típic dels símptomes de congelació. Consisteix en substituir les mans pels peus, en el llançament. Pot afectar a gent que no participa al joc.

- "FIUUU, ZAAAS" Aquesta inclou en la part final, una relliscada i/o caiguda d’algun o tots els jugadors. (normes recollides per l’ESTHER GUIU)

Sofisticat aparell que simplifica els passos

tècnics 1 i 2. (No està demostrada la seva

eficàcia per a l’objectiu final del joc)

CESC - Butlletí 139 Gener 2009

pàgina - 22 -

LLICÈNCIA FEDERATIVA2009

Data límit 2ª tramitació de la Llicència Federativa del 2009:

Dijous, 15 de gener 2009 Al Butlletí del passat mes de desembre teniu les instruccions per a formalitzar la sol·licitud i el quadrant oficial de la FEEC amb els preus i modalitats per a les llicències del 2009. Si teniu qualsevol dubte podeu consultar-ho: - A la secretaria del CESC, els dijous de 19h a 21h. (Tel. 93 867 5213) - A la pàgina web del CESC: www.elcesc.org - Directament a la FEEC: www.feec.cat

La Junta

Bon Nadal i Feliç 2009

Descobreix les novetats de la web del CESC i participa deixant la teva opinió o apuntant-te a les sortides a través del “bloc del CESC”:

http://www.elcesc.org

GENER 2009

DIUMENGE 11 8:00 h

Senders: SANT MARTÍ DEL MONTSENY - EL CAFÈ – COLLFORMIC – LA CASTANYA

DIMARTS 13 20:00 h

Reunió de Junta

DISSABTE 17 6:00 h DIUMENGE 18

Tocllaraju / Alta Muntanya: HIVERNAL A L'OLLA DE NÚRIA

DIUMENGE 18 8:30 h

Natura: DOLMEN DE CA L’ARENAS

DIUMENGE 25 8:00 h

Les sortides de l’Agustí Net: LA PENITENTA – STA. FE – Rest. L’AVET BLAU

DIVENDRES 30 21:00 h

ASSAMBLEA GENERAL

PREVISIONS FEBRER 2009

DIUMENGE 1 6:30 h

Muntanya: PUIG DE DÒRRIA

DIMARTS 3 Reunió de Junta

DIUMENGE 8 Sortida de SENDERS

DIUMENGE 15 Sortida d'ALTA MUNTANYA / TOCLLARAJU

DIUMENGE 15 Sortida de NATURA