Central de Resultats. La salut de la població de Catalunya en el ...

Central de Resultats

M O N O G R À F I C S

La salut de la població de Catalunya en el context

europeu

8

ALEMANYA

DINAMARCA

ESPANYA

FRANÇA

GRÈCIA

IRLANDA

ITÀLIA

REGNE UNIT

PORTUGAL

SUÈCIA

PAÏSOS BAIXOS

FINLÀNDIA

CATALUNYA

2 CENTRAL DE RESULTATS ▪ MONOGRÀFIC: OCDE

IntroduccióL’objectiu d’aquest document és oferir una com-

paració dels aspectes més rellevants de la salut i

el sistema sanitari de Catalunya amb un grup de

països de la Unió Europea amb característiques

geogràfiques, socials, culturals, econòmiques i

d’estructura del sistema sanitari similars.

Per fer aquesta comparació, s’ha utilitzat una

selecció dels indicadors que publica anualment

l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolu-

pament Econòmic (OCDE) a l’informe Health at a

Glance, concretament una selecció dels indicadors

de l’edició de l’any 2013.

A Health at a Glance, l’OCDE mostra dades dels

28 països de la Unió Europea, excepte Bulgària, Xi-

pre, Croàcia, Letònia, Lituània, Malta i Romania, a

més d’altres països de l’OCDE i països emergents.

En aquest document els països que s’han selec-

cionat a efectes de fer una comparació amb Ca-

talunya són: Alemanya, Dinamarca, Espanya, Fin-

làndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Països Baixos,

Portugal, Regne Unit i Suècia. Si no s’especifica el

contrari, totes les comparacions i afirmacions fan

referència a aquest grup de 12 països. Quan falta

algun país, és perquè la dada no està disponible;

en canvi, s’afegeix la mitjana de la UE28 quan està

disponible.

Atesa la seva rellevància i consistència, en la selec-

ció dels indicadors el present document ha priorit-

zat aquells inclosos en publicacions periòdiques del

Departament de Salut, com la Central de Resultats

o els informes del CMBD i els que responen a ob-

jectius prioritzats pel Pla de Salut. Per al càlcul dels

indicadors per a Catalunya, s’han emprat les fonts

oficials del Departament de Salut, INE, Idescat, i Mi-

nisterio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad.

Cada gràfic o taula incorpora informació sobre la

font de dades així com els comentaris metodològics

necessaris per a la seva interpretació. Igualment,

podeu consultar la informació metodològica com-

pleta dels indicadors a l’apartat de salut del web

de l’OCDE http://stats.oecd.org/index.aspx. La con-

sulta d’aquesta informació és indispensable per tal

de comprendre les limitacions en la comparabilitat

de les dades, conseqüència de la diversitat de me-

todologies entre països. Per a cadascun dels àmbits

analitzats, podeu trobar informació complementà-

ria al web de l’Observatori del Sistema de Salut de

Catalunya http://observatorisalut.gencat.cat

Abreviatures

CdR Central de resultats del SISCAT

CMBD-AP Conjunt mínim bàsic de dades d’atenció primària

CMBD-HA Conjunt mínim bàsic de dades dels hospitals d’aguts

CMBD-SMH Conjunt mínim bàsic de dades dels hospitals psiquiàtrics monogràfics

CMBD-RSS Conjunt mínim bàsic de dades de recursos sociosanitaris

DDD Dosi diària definida

ECHI European Community Health Indicadors

EESRI Estadística d’establiments sanitaris amb règim d’internament

ESCA Enquesta de salut de Catalunya

EUROSTAT Statistical Office of the European Communities

EV Esperança de vida

EVBS Esperança de vida en bona salut

EVMS Esperança de vida en salut regular o dolenta

ICD International classification of diseases

IMC Índex de massa corporal

INE Institut Nacional d’Estadística

MSSI Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad

OCDE Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic

OMS Organització Mundial de la Salut

PIB Producte interior brut

PPC Paritat de poder de compra

SIAE Sistema de información de atención especialitzada, MSSI

SIAP Sistema de información de atención primaria, MSSI

UE Unió Europea

3CENTRAL DE RESULTATS ▪ MONOGRÀFIC: OCDE

Esperança de vida i esperança de vida en bona salut

Taxa de mortalitat per patologies seleccionades per 100.000 habitants

Homes

CàncerCàncer de

pulmóCàncer de còlon

i recteCardiopatia isquèmica

Malaltia cerebrovascular Suïcidi

Catalunya 292,2 75,4 40,1 73,6 48,4 9,3

Dinamarca 297,5 64,0 36,5 97,6 59,3 15,4

Finlàndia 235,8 51,7 20,8 246,8 75,9 26,3

Alemanya 268,3 62,5 30,5 153,3 55,5 17,4

Itàlia 294,7 74,4 30,4 115,9 76,5 9,8

Països Baixos 306,3 83,0 34,4 80,2 49,2 13,5

Portugal 279,3 51,4 39,5 69,6 107,3 14,7

Espanya 287,9 74,4 38,7 87,4 54,1 10,0

Suècia 235,4 37,7 26,4 169,6 65,1 17,5

Regne Unit 281,1 63,8 29,0 158,8 68,2 10,5

Total (mitjana) 280,7 66,8 31,8 130,9 64,4 13,1

Nota: dades estandarditzades per edat (per 100.000h.); la població de referència és la població oficial de l’OCDE 2010.

Fonts: OCDE, 2010-2011 i Registre de mortalitat de Catalunya 2011.

més d’un 20% per sota de la mitjana de l’OCDE i diferència estadísticament significativa al 95%

10%-20% per sota de la mitjana de l’OCDE i diferència estadísticament significativa al 95%

10%-20% per sobre de la mitjana de l’OCDE i diferència estadísticament significativa al 95%

més d’un 20% per sobre de la mitjana de l’OCDE i diferència estadísticament significativa al 95%

Fonts: EUROSTAT 2011-2012 i INE 2012

Dones

Homes

40 45 50 55 60 65 70 75 80 85 90

Itàlia

Catalunya

Espanya

França

Suècia

Països Baixos

Regne Unit

Irlanda

Alemanya

Finlàndia

Grècia

Portugal

UE 28

Dinamarca

77,3

78,1

77,4

78

77,7

78,6

78,7

79

79,3

79,9

78,7

79,5

79,6

80,1

82,1

83,2

83,6

83,4

83,7

83,3

83,2

83

83

83,6

85,7

85,4

85,3

85,3

anys

Esperança de vida en néixer

Catalunya encapçala la Unió Europea en esperança de vida en néixer i també ocupa una posició

capdavantera en esperança de vida en bona salut.

La mortalitat per malalties de l’aparell circulatori, càncer de mama, suïcidi i càncer de pulmó entre

les dones és inferior a la d’altres països europeus. No obstant això, és superior en càncer de còlon

i recte entre els homes i, en menor mesura, en càncer de pulmó.


Dones

CàncerCàncer de

mamaCàncer de

pulmóCàncer de

còlon i recteCardiopatia isquèmica

Malaltia cerebrovascular Suïcidi

Catalunya 136,2 21,4 13,8 19,5 31,5 38,6 3,0

Dinamarca 211,4 34,7 50,4 27,0 52,2 51,8 5,0

Finlàndia 150,6 23,1 18,1 15,2 120,0 59,6 7,1

Alemanya 170,9 30,0 24,7 19,0 86,3 50,3 5,0

Itàlia 163,0 27,5 18,4 17,9 62,3 64,2 2,4

Països Baixos 203,8 32,8 40,3 24,4 38,3 46,6 5,8

Portugal 141,1 22,8 11,2 21,0 38,2 88,9 3,5

Espanya 135,4 21,2 12,5 19,6 41,1 45,6 2,8

Suècia 169,9 23,2 27,5 19,4 88,2 57,8 6,1

Regne Unit 196,5 30,4 40,3 18,1 77,2 66,0 3,0

Total (mitjana) 170,3 27,9 25,6 19,1 68,2 57,3 3,8

Nota: dades estandarditzades per edat (per 100.000 h.); la població de referència és la població oficial de l’OCDE 2010.

Fonts: OCDE, 2010-2011 i Registre de mortalitat de Catalunya 2011.

més d’un 20% per sota de la mitjana de l’OCDE i diferència estadísticament significativa al 95%

10%-20% per sota de la mitjana de l’OCDE i diferència estadísticament significativa al 95%

10%-20% per sobre de la mitjana de l’OCDE i diferència estadísticament significativa al 95%

més d’un 20% per sobre de la mitjana de l’OCDE i diferència estadísticament significativa al 95%

Fonts: EUROSTAT 2011-2012, Registre de mortalitat de Catalunya 2011 i ESCA 2012

Homes

Dones

Fonts: EUROSTAT 2011-2012, Registre de mortalitat de Catalunya 2011 i ESCA 2012

EVBS als 65 anys

EVMS als 65 anys

Suècia

Catalunya

Irlanda

Dinamarca

Regne Unit

Països Baixos

França

Espanya

Grècia

Finlàndia

UE 28

Itàlia

Alemanya

Portugal

0 5 10 15 20 25

0 5 10 15 20 25

EVBS als 65 anys

EVMS als 65 anys

Suècia

Dinamarca

Irlanda

Catalunya

Regne Unit

França

Països Baixos

Finlàndia

Espanya

UE 28

Grècia

Itàlia

Alemanya

Portugal

15,412,9

11,9

11,0

10,6

10,4

10,1

9,0

9,0

8,5

7,3

7,2

6,9

6,0

anys

anys

5,7

7,3

9,2

11,6

10,5

13,410,9

12,6

13,8

12,8

15,3

14,3

15,4

13,7

Esperança de vida en bona i mala salut als 65 anys

6,611

6,7

7,8

8,4

8,4

8,6

9,2

9,5

10

10,5

10,6

10,9

12,014

11,5

11

9,49,4

9,5

9,4

9,8

8,0

8,0

6,9

7,1

6,6

4,5


Estat de salut i determinantsAmb un 80,3% de la població de 15 anys o més que declara bona salut, el 85,2% entre els homes

i el 75,5% entre les dones, Catalunya encapçala la Unió Europea en millor percepció del seu estat

de salut, després d’Irlanda.

La prevalença de consum de tabac és superior a la mitjana europea, com en altres països del sud

d’Europa. Aquest fet és més rellevant entre els homes, sobretot tenint en compte els resultats

moderadament desfavorables en mortalitat per càncer de pulmó. La prevalença entre les persones

joves (15-24 anys) també és elevada en relació amb altres països.

Respecte a la prevalença d’obesitat, Catalunya se situa en una posició intermèdia, per sota d’Espa-

nya i Grècia i per sobre de França i Itàlia. La tendència de l’obesitat és creixent en gairebé tots els

països. Catalunya també ocupa una posició intermèdia en prevalença de diabetis.

Fonts: OCDE 2011 i ESCA 2012

Irlanda

Catalunya

Suècia

Regne Unit

Països Baixos

Grècia

Espanya

Dinamarca

Finlàndia

França

Alemanya

Itàlia

Portugal

Dones

Homes

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90

% de la població de 15 anys o més

55,3

67,9

66,4

71,1

70,5

73,1

78,3

79,0

79,6

78,5

81,8

85,2

83,6

44,6

61,7

63,3

64,4

67,7

69,0

72,3

74,1

73,5

76,5

78,0

75,5

83,1

Percentatge de població de 15 anys o més amb percepció de bona salut

Percentatge de persones de 15 anys o més consumidores diàries de tabac

Fonts: OCDE 2009-2011, INE 2011-2012 i ESCA 2012

Grècia

Catalunya

Espanya

França

Itàlia

Alemanya

Països Baixos

Dinamarca

Regne Unit

Finlàndia

Suècia

0 5 10 15 20 25 30 35 40


Dones

Homes

13,9

21,9

20,3

20,0

23,5

26,4

28,1

26,4

27,9

30,0

38,0

12,4

14,8

19,1

20,0

18,3

17,6

16,5

20,7

20,2

20,8

26,1


Percentatge de persones de 15 a 24 anys consumidores diàries de tabac

Percentatge de població de 15 anys o més amb obesitat

Notes: dades declarades; (*) la dada de Portugal és de 2006.

Fonts: OCDE 2009-2011 i ESCA 2012

Disminució <5% respecte al període 2005-2006

Increment 1%-5% respecte al període 2005-2006

Increment 6%-15% respecte al període 2005-2006

Increment >15% respecte al període 2005-2006

0 5 10 15 20


Grècia

Espanya

Finlàndia

Portugal (*)

Alemanya

Catalunya

Dinamarca

França

Països Baixos

Suècia

Itàlia

Fonts: OCDE 2009-2011, INE 2011-2012 i ESCA 2012

0 5 10 15 20 25 30 35 40

% de la població de 15 a 24 anys

França

Regne Unit

Catalunya

Alemanya

Espanya

Itàlia

Països Baixos

Finlàndia

Suècia

Grècia

Dones

Homes

Dones

Homes

12,5

14,4

14,3

17,0

15,6

22,5

19,6

22,6

24,5

23,7

7,7

10,5

11,5

20,1

25,5

21,0

25,0

22,4

23,8

27,6

10,7

11,6

10,2

12,4

13,7

14,9

15,7

14,6

17,5

17,5

17,3

9,4

10,5

12,6

13,4

13,1

13,2

13,8

16,1

16

15,6

17,3

Prevalença estimada de diabetis en la població de 20 a 79 anys

Notes: diabetis de tipus 1 i tipus 2; dades estandarditzades per edat en base a la població mundial.

Fonts: International Diabetes Federation 2011 i ESCA 2012

Port

ugal

Espa

nya

Finl

àndi

a

Cat

alun

ya

Din

amar

ca

Fran

ça

Ale

man

ya

Païs

os B

aixo

s

Regn

e U

nit

Itàlia

Grè

cia

Suèc

ia

% d

e la

po

bla

ció

de

20 a

79

anys 12

10

8

6

4

2

0

9,8

6,5 6 5,7 5,7 5,6 5,5 5,4 5,4 5,35,3

4,4


Recursos humans, físics i tecnològicsEl nombre de professionals de medicina general és baix en relació amb altres països. No obstant

això, la dotació de professionals de medicina en hospitals és comparativament elevada i contrasta

amb la dotació d’infermeria.

Catalunya té un nombre inferior de llits d’aguts i superior de llits de llarga estada, que es troben

majoritàriament en centres sociosanitaris.

La dotació d’equips de tomografia computada i ressonància magnètica és baixa, com succeeix al

Regne Unit, França i Països Baixos.

Nombre de professionals de medicina contractats en hospitals per 1.000 habitants

Notes: les dades de l’OCDE inclouen metges generalistes que treballen en centres públics i privats; les dades d’Espanya i Catalunya només inclouen professionals de l’atenció primària (metges i pediatres) que treballen per al sistema públic.Fonts: OCDE 2009-2012, SIAP 2011 i CdR 2012

Nombre de professionals de medicina general per 1.000 habitants

Irlanda

Portugal

Alemanya

França

Països Baixos

Finlàndia

Itàlia

Regne Unit

Espanya

Catalunya

Dinamarca

Suècia

Grècia

0 0,5 1 1,5 2 2,5 3

professionals per 1.000 h.

0,3

0,63

0,73

0,74

0,77

0,82

0,96

1,17

1,25

1,56

1,61

2,08

2,48

Nota: inclou professionals d’hospitals d’aguts, sociosanitaris i psiquiàtrics tant públics com privats.Fonts: OCDE 2009-2012 i EESRI 2011

0 0,5 1 1,5 2 2,5 3


França

Catalunya

Dinamarca

Grècia

Espanya

Portugal

Itàlia

Alemanya

Finlàndia

Irlanda

Països Baixos 1,29

1,48

1,61

2,02

2,14

2,15

2,27

2,42

2,47

2,48

2,51


Nombre de llits per 1.000 habitants segons tipus de llit

Nota: llits en hospitals d’aguts, sociosanitaris i psiquiàtrics tant públics com privats; (a) països que no notifiquen llits de llarga estada.Fonts: OCDE 2009-2012 i EESRI 2011

Llits d’aguts

Llits psiquiàtrics

Llits de llarga estada

Altres llits

Alemanya (a)

França

Finlàndia

Països Baixos

Grècia (a)

Catalunya

Dinamarca

Itàlia

Portugal

Espanya

Regne Unit (a)

Irlanda

Suècia

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

llits d’hospitals per 1.000 h.

Nombre de professionals d’infermeria contractats en hospitals per 1.000 habitants

Nota: inclou professionals d’hospitals d’aguts, sociosanitaris i psiquiàtrics tant públics com privats; no inclou auxiliars d’infermeria.Fonts: OCDE 2009-2012 i EESRI 2011

Dinamarca

Alemanya

França

Irlanda

Països Baixos

Itàlia

Portugal

Espanya

Catalunya

Grècia

Finlàndia 1,10

0 1 2 3 4 5 6 7 8


2,02

3,21

3,32

3,59

4,52

4,80

4,99

5,60

6,16

7,07

Nombre d’equips de tomografia computada i ressonància magnètica per milió d’habitants

Nota: equips en centres públics i privats.Fonts: OCDE 2008-2012 i EESRI 2011

34,3

Grè

cia

Itàlia

Din

amar

ca

Finl

àndi

a

Port

ugal

Espa

nya

Irlan

da

Cat

alun

ya

Païs

os

Baix

os

Fran

ça

Regn

e U

nit

equ

ips

per

mili

ó h

.

40

35

30

25

20

15

10

5

0

32,129,3

21,8

27,4

17,3 17,314,5

12,5 13,5

8,9

Equips de tomografia computada per milió h. Equips de ressonància magnètica per milió h.

22,623,7

15,4

21,6

9,2

13,9 12,811,2

12,9

8,75,9


Utilització de serveis i consum de fàrmacs

Nota: les dades de l’OCDE inclouen activitat realitzada per professionals de la medicina que treballen en centres públics i privats; les dades de Catalunya només inclouen l’activitat finançada pel sistema públic.

Fonts: OCDE 2009-2011, CMBD-AP 2012 i facturació CatSalut 2012

Alemanya

Espanya

França

Països Baixos

Catalunya

Regne Unit

Dinamarca

Portugal

Finlàndia

Irlanda

Suècia

0 2 4 6 8 10 12

visites per h.

3,0

3,8

4,2

4,2

4,6

5,0

5,2

6,6

6,8

7,4

9,7

Nombre de visites per habitant a professionals de la medicina general o especialistes

Nota: inclou l’hospitalització pública i privada de tipus convencional, psiquiàtrica i sociosanitària; no inclou l’activitat de cirurgia major ambulatòria ni l’hospitalització de dia; Catalunya no disposa de dades completes d’hospitalització en centres privats.

Fonts: OCDE 2010-2011, CMBD-HA 2012, CMBD-SMH 2012 i CMBD-RSS 2012

Alemanya

França

Finlàndia

Suècia

Regne Unit

Dinamarca

Irlanda

Itàlia

Països Baixos

Espanya

Portugal

Catalunya

0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000 30.000

hospitalitzacions per 100.000 h.

10.675

10.771

11.584

11.646

12.107

13.083

13.597

13.709

16.449

17.612

20.623

24.417

Taxa d’hospitalització per 100.000 habitants

El nombre de visites a professionals de la medicina general o especialistes ocupa una posició inter-

mèdia. En canvi, la taxa d’hospitalització, incloent la psiquiàtrica i sociosanitària, presenta nivells

mínims. Respecte a aquesta dada, cal tenir en compte la infraestimació que suposa no disposar

d’informació completa sobre hospitalització privada.

La baixa hospitalització per infart, malalties de l’aparell circulatori, diabetis i fractura de fèmur

expliquen, en part, el resultat anterior. En canvi, s’observen taxes d’hospitalització elevades per

MPOC.

El consum farmacèutic és superior a la mitjana en antiulcerosos, antidepressius i ansiolítics i inferi-

or en antihipertensius, antidiabètics i agents per l’obstrucció de les vies respiratòries.


Taxa d’hospitalització per 100.000 habitants en diagnòstics seleccionats

Països Diabetis mellitusInfart agut de miocardi

Malaltia cerebrovascular

Malaltia pulmonar obstructiva crònica Fractura de fèmur

Catalunya 69,3 122,3 193,0 234,8 136,3

Dinamarca 146,4 243,6 315,7 280,1 196,9

Finlàndia 164,4 244,8 524,9 153,4 276,2

França 186,0 109,2 216,8 107,8 155,6

Alemanya 279,5 281,0 534,6 288,6 242,9

Irlanda 124,9 130,7 157,0 263,3 88,2

Itàlia 63,7 205,7 403,1 108,5 196,3

Països Baixos 69,1 168,4 210,9 144,4 128,9

Portugal 119,8 116,7 260,0 96,4 116,1

Espanya 66,9 117,6 225,5 182,8 147,0

Suècia 177,7 329,2 434,2 196,1 265,9

Regne Unit 78,1 141,8 228,3 242,5 155,3

Total (mitjana) 144,7 182,8 333,3 188,9 182,7

Nota: les dades de l’OCDE inclouen hospitalització pública i privada de tipus convencional, psiquiàtrica i sociosanitària; les dades de Catalunya només inclouen hospitalització convencional en centres d’aguts.

Fonts: OCDE 2009-2011 i CMBD-HA 2012

més d’un 20% per sota de la mitjana i diferència estadísticament significativa al 95%

10%-20% per sota de la mitjana i diferència estadísticament significativa al 95%

10%-20% per sobre de la mitjana i diferència estadísticament significativa al 95%

més d’un 20% per sobre de la mitjana i diferència estadísticament significativa al 95%

Consum de fàrmacs en dosi diària definida per 1.000 habitants

Països An

tih

iper

ten

siu

s

An

tiu

lcer

oso

s

An

tico

lest

ero

lèm

ics

An

tid

epre

ssiu

s

An

tid

iab

ètic

s

An

sio

lític

s

An

tiin

flam

ato

ris

no

es

tero

ïdal

s

Ag

ents

per

l’o

bst

rucc

ió d

e vi

es

resp

irat

òri

es

Catalunya 305,2 109,0 86,7 72,6 61,6 48,4 45,4 41,8Dinamarca 389,0 55,1 114,8 85,2 49,4 10,8 54,8 60,2Finlàndia 413,4 57,1 95,4 70,2 84,2 26,7 84,9 61,1França 265,7 66,4 91,7 49,8 65,7 52,5 54,2 ndAlemanya 555,2 75,7 67,7 50,0 82,6 4,7 39,8 50,2Itàlia 385,4 87,2 78,1 41,5 58,4 31,0 48,2 41,9Països Baixos 298,8 99,7 100,5 41,8 73,4 6,6 22,9 60,7

Portugal 250,1 78,8 94,1 84,5 60,8 96,2 71,4 28,0Espanya 272,2 120,6 89,5 63,9 56,0 52,0 58,5 46,0Suècia 361,5 67,5 80,0 81,1 54,1 15,6 47,5 49,6Regne Unit 373,7 77,1 129,6 70,7 77,8 5,0 28,2 87,2

Nota: les dades de Catalunya i Espanya fan referència a consum de fàrmacs parcialment o totalment finançats pel sistema públic; nd: no disponible.

Fonts: OCDE 2001-2012 (França, 2009) i CatSalut 2012

més d’un 10% per sota de la mitjana

més d’un 10% per sobre de la mitjana


Hospitalització evitable

L’hospitalització evitable per complicacions a llarg termini de la diabetis o per amputació d’extre-

mitat inferior presenta valors mínims. En canvi, l’hospitalització evitable per MPOC i per insufici-

ència cardíaca és elevada.

Taxa d’hospitalització evitable per insuficiència cardíaca congestiva per 100.000 habitants

Nota: inclou hospitalització pública i privada de població de 15 anys o més amb diagnòstic principal d’ICC (ICD-9-CM: 402.x1,404.x1, 404.x3, 428); no inclou les altes d’estada inferior a un dia, les procedents d’altres hospitals i les que tenen diagnòstic secundari relacionat amb l’embaràs o altres afeccions originades en el període perinatal; les dades de Catalunya inclouen només el codi 428 i no exclouen les hospitalitzacions procedents d’altres centres: dades estandarditzades per edat i sexe.

Fonts: OCDE 2009-2011 i CMBD-HA 2012.

Alemanya

Finlàndia

Itàlia

Catalunya

Suècia

França

Espanya

Països Baixos

Portugal

Dinamarca

Irlanda

Regne Unit

0 50 100 150 200 250 300 350 400


116,6

167,3

169,2

169,3

200,4

207,6

252,9

271,6

275,9

283,3

309,6

374,4

Nota: inclou hospitalització pública i privada de població de 15 anys o més amb diagnòstic principal d’MPOC (ICD-9-CM: 491, 492, 494, 496) o diagnòstic principal de bronquitis (490, 4660) i secundari d’MPOC; no inclou les altes inferiors a un dia, les procedents d’altres hospitals i les que tenen diagnòstic secundari relacionat amb l’embaràs o altres afeccions originades en el període perinatal; les dades de Catalunya no exclouen les hospitalitzacions procedents d’altres centres; dades estandarditzades per edat i sexe.


Irlanda

Dinamarca

Catalunya

Regne Unit

Alemanya

Espanya

Suècia

Països Baixos

Finlàndia

França

Itàlia

Portugal

0 50 100 150 200 250 300 350 400


70,5

89,6

101,9

143,4

162,1

168,8

211,3

211,8

226,5

230,5

291,8

365

Taxa d’hospitalització evitable per malaltia pulmonar obstructiva crònica per 100.000 habitants


Taxa d’hospitalització evitable per amputació d’extremitat inferior i diabetis per 100.000 habitants

Nota: inclou hospitalització pública i privada de població de 15 anys o més amb diagnòstic principal o secundari de diabetis (ICD-9-CM: 250.0-250.9) i primer o segon procediment d’amputació d’extremitat inferior excepte dit del peu (ICD-9-CM: 84.10, 84.12-84.19); no inclou les altes inferiors a un dia i les que tenen diagnòstic secundari relacionat amb l’embaràs o altres afeccions originades en el període perinatal; dades estandarditzades per edat i sexe.

Font: OCDE 2009-2011 i CMBD-HA 2012

Taxa d’hospitalització evitable per complicacions a llarg termini de la diabetis per 100.000 habitants

Nota: inclou hospitalització pública i privada de població de 15 anys o més amb diagnòstic principal de complicacions a llarg termini de la diabetis (ICD-9-CM: 250.4-250.9); no inclou les altes inferiors a un dia, les procedents d’altres hospitals i les que tenen diagnòstic secundari relacionat amb l’embaràs o altres afeccions originades en el període perinatal; les dades de Catalunya no exclouen les hospitalitzacions procedents d’altres centres; dades estandarditzades per edat i sexe.

Font: OCDE 2009-2011 i CMBD-HA 2012.

18,8

Alemanya

Irlanda

Dinamarca

Portugal

Països Baixos

Finlàndia

Suècia

Espanya

Catalunya

Itàlia

Regne Unit

0 20 40 60 80 100 120 140 160


29,6

39,7

41,7

46,2

47,7

53,7

53,9

63,9

72,2

148,0

3,3

0 5 10 15 20 25


Dinamarca

Alemanya

Països Baixos

Portugal

Espanya

França

Finlàndia

Itàlia

Regne Unit

Irlanda

Catalunya

Suècia

3,8

3,8

5,1

5,7

5,8

7,1

9,6

12,8

13,5

18,4

19,2


Activitat quirúrgica

Catalunya presenta després de França, la major proporció d’angioplàstia primària en procediments

de revascularització.

Respecte a dos dels procediments més freqüents en cirurgia ambulatòria, el percentatge de subs-

titució per cirurgia major ambulatòria és elevat en el cas de les cataractes i més baix en el cas de

la reparació de l’hèrnia inguinal.

La cirurgia per reemplaçament de maluc presenta taxes baixes. La cirurgia per reemplaçament de

genoll presenta valors intermedis.

Proporció d’hospitalitzacions per cataractes realitzades mitjançant cirurgia major ambulatòria

Nota: inclou l’hospitalització pública i privada amb primer procediment de cataractes (ICD-9-CM: 13.1-13.8) o reparació d’hèrnia inguinal (ICD-9-CM: 53.0-53.1).


% substitució per CMA cataractes Taxa hospitalització cataractes per 100.000 h.

Nota: els procediments de revascularització inclouen l’angioplàstia (ICD-9-CM: 36.01, 36.02, 36.05, 00.66) i el bypass coronari (ICD-9-CM: 36.1); inclou activitat pública i privada.


França

Catalunya

Espanya

Alemanya

Suècia

Itàlia

Irlanda

Països Baixos

Regne Unit

Finlàndia

70% 75% 80% 85% 90%

% dels procediments de revascularització

76,2%

79,8%

81,6%

83,1%

83,4%

83,4%

83,8%

86,5%

86,8%

87,4%

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

% d

’ho

spit

alit

zaci

on

s d

’ag

uts

ho

spit

alit

zaci

on

s p

er 1

00.0

00 h

.

1600

1400

1200

1000

800

600

400

200

0

98,8 98,4 98,2 98,1 97,8 97,1 96,6 91,9 88,9 83,1 82,6 4,2

Païs

os B

aixo

s

Finl

àndi

a

Din

amar

ca

Regn

e U

nit

Suèc

ia

Cat

alun

ya

Espa

nya

Port

ugal

Irlan

da

Itàlia

Fran

ça

Ale

man

ya

Proporció d’angioplàstia coronària en procediments de revascularització


Taxa d’hospitalització per reemplaçament de maluc per 100.000 habitants

Proporció d’hospitalitzacions per reparació d’hèrnia inguinal realitzades mitjançant cirurgia major ambulatòria

Nota: inclou l’hospitalització pública i privada amb primer procediment de cataractes (ICD-9-CM: 13.1-13.8) o reparació d’hèrnia inguinal (ICD-9-CM: 53.0-53.1).


76

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

% d

’ho

spit

alit

zaci

on

s d

’ag

uts

ho

spit

alit

zaci

on

s p

er 1

00.0

00 h

.

1600

1400

1200

1000

800

600

400

200

0

Suèc

ia

Païs

os B

aixo

s

Din

amar

ca

Regn

e U

nit

Finl

àndi

a

Irlan

da

Itàlia

Cat

alun

ya

Fran

ça

Espa

nya

Port

ugal

Ale

man

ya

72,8 72,365,7

63,1

49,4 46,543,7 40,9 38,8

34,6

0,4

% substitució per CMA hèrnia inguinal Taxa hospitalització hèrnia inguinal per 100.000 h.

Nota: inclou l’hospitalització pública i privada de tipus convencional amb primer procediment de reemplaçament de maluc (ICD-9-CM: 81.51-81.53, 00.70-00.7).

Fonts: OCDE 2010-2012, CMBD-HA 2012

350

300

250

200

150

100

50

0

pro

ced

imen

ts p

er 1

00.0

00 h

.

Ale

man

ya

Suèc

ia

Fran

ça

Finl

àndi

a

Païs

os B

aixo

s

Regn

e U

nit

Itàlia

Cat

alun

ya

Irlan

da

Espa

nya

285,9

237,9 229,5 225,3 215,7

180,9

156,7

119,0 118,1102

Taxa d’hospitalització per reemplaçament de genoll per 100.000 habitants

Nota: inclou l’hospitalització pública i privada de tipus convencional amb primer procediment de reemplaçament de genoll (ICD-9-CM: 81.54).

Fonts: OCDE 2010-2012, CMBD-HA 2012

Ale

man

ya

Finl

àndi

a

Regn

e U

nit

Fran

ça

Suèc

ia

Cat

alun

ya

Païs

os B

aixo

s

Espa

nya

Itàlia

Irlan

da

250

200

150

100

50

0

pro

ced

imen

ts p

er 1

00.0

00 h

.

207,1193,4

143132,5 128,4 122,5 117,9 109,5 98,4

40,3


Despesa en salutLa despesa pública en salut a Catalunya és baixa. Només Portugal i Grècia tenen una despesa pú-

blica per càpita inferior, i només Irlanda i Grècia tenen una despesa pública en proporció del PIB.

La despesa privada en salut és similar a la de països com Alemanya, França o Irlanda.

Nota: les dades de Catalunya inclouen la despesa sanitària d’atenció de llarga durada per assegurar la comparabilitat amb la resta de països.

Fonts: OCDE 2010 i CatSalut 2011

Despesa pública en salut per càpita (en US$ PPC)

Dinamarca

Alemanya

Suècia

França

Regne Unit

Finlàndia

Irlanda

Itàlia

Espanya

Catalunya

Portugal

Grècia 1.536

0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000

US$ en PPC

1.703

2.097

2.244

2.345

2.477

2.545

2.821

3.161

3.204

3.436

3.795

Despesa pública en salut en proporció del PIB



Dinamarca

França

Alemanya

Regne Unit

Suècia

Itàlia

Espanya

Finlàndia

Portugal

Catalunya

Irlanda

Grècia

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

% del PIB

5,9

6,00

6,00

6,7

6,8

6,8

7,2

7,7

7,8

8,7

8,9

9,3


Relació entre la despesa sanitària pública i la privada

Nota: les dades de Catalunya inclouen la despesa sanitària d’atenció de llarga durada per assegurar la comparabilitat amb la de la resta de països.


CAT

GR

POR

IR

IT

ES

FIN

FRAL

SUE

RU DIN

5 6 7 8 9 10

despesa pública (% PIB)

4,0

3,5

3,0

2,5

2,0

1,5

1,0

des

pes

a p

riva

da

(% P

IB)

Despesa privada en salut per càpita (en US$ PPC)



Irlanda

Alemanya

Catalunya

França

Portugal

Finlàndia

Espanya

Grècia

Suècia

Itàlia

Dinamarca

Regne Unit

0 200 400 600 800 1.00 1.200 1.400

US$ en PPC

584

654

668

721

789

828

829

916

957

1.033

1.058

1.222


Esperança de vida i esperança de vida en bona salut

Catalunya Posició relativa

Indicador Homes Dones Unitat Estandardització Font Homes Dones

Esperança de vida 79,6 85,3 Anys n/a INE 2012

Esperança de vida en bona salut als 65 anys 12,0 11,0 Anys n/aRMC 2011 i ESCA 2012

Taxa de mortalitat per càncer 292,2 136,2 per 100.000 h. Edat (directa) RMC 2011

Taxa de mortalitat per càncer de mama – 21,4 per 100.000 h. Edat (directa) RMC 2011 –

Taxa de mortalitat per càncer de pulmó 75,4 13,8 per 100.000 h. Edat (directa) RMC 2011

Taxa de mortalitat per càncer de còlon i recte 40,1 19,5 per 100.000 h. Edat (directa) RMC 2011

Taxa de mortalitat per cardiopatia isquèmica 73,6 31,5 per 100.000 h. Edat (directa) RMC 2011

Taxa de mortalitat per malaltia cerebrovascular 48,4 38,6 per 100.000 h. Edat (directa) RMC 2011

Taxa de mortalitat per suïcidi 9,3 3,0 per 100.000 h. Edat (directa) RMC 2011

favorable respecte a la mitjana del grup de referència desfavorable respecte a la mitjana del grup de referència similar a la mitjana del grup de referència

Estat de salut i determinants

Catalunya Posició relativa

Indicador Total Homes Dones Unitat Estandardització Font Total Homes Dones

Percentatge de persones de 15 anys o més consumidores diàries de tabac

– 30,0 20,8 % Bruta ESCA 2012 –

Percentatge de persones de 15 a 24 anys consumidores diàries de tabac

– 22,6 22,4 % Bruta ESCA 2012 –

Percentatge de població de 15 anys o més amb obesitat

– 14,9 13,2 % Bruta ESCA 2012 –

Percentatge de població de 15 anys o més amb percepció de bona salut

– 85,2 75,5 % Bruta ESCA 2012 –

Prevalença estimada de diabetis en la població de 20 a 79 anys

5,7 – – % Edat (directa) ESCA 2012 - -


Recursos humans, físics i tecnològics

Indicador Catalunya Unitat Estandardització Font Posició relativa

Professionals de medicina general 0,74 per 1.000 h. Bruta CDR 2012

Professionals de medicina contractats en hospitals 2,48 per 1.000 h. Bruta EESRI 2011

Professionals d’infermeria contractats en hospitals 3,21 per 1.000 h. Bruta EESRI 2011

Llits d’atenció d’aguts 2,10 per 1.000 h. Bruta EESRI 2011

Llits d’atenció psiquiàtrica 0,59 per 1.000 h. Bruta EESRI 2011

Llits d’atenció sociosanitària 1,21 per 1.000 h. Bruta EESRI 2011

Llits totals 3,89 per 1.000 h. Bruta EESRI 2011

Equips de tomografia computada 14,5 per milió h. Bruta EESRI 2011

Equips de ressonància magnètica 11,2 per milió h. Bruta EESRI 2011

inferior a la mitjana del grup de referència superior a la mitjana del grup de referència similar a la mitjana del grup de referència

Taula resum


Utilització de serveis i consum de fàrmacs


Visites per habitant a professionals de la medicina general o especialistes

5,2 per h. BrutaCMBD AP i CAT-

SALUT 2012

Taxa d’hospitalització d’aguts, psiquiàtrica i sociosanitària

10.675 per 100.000 h. BrutaCMBD HA, SMH,

SS 2012

Taxa d’hospitalizació per diabetis mellitus 69,3 per 100.000 h. Bruta CMBD HA 2012

Taxa d’hospitalizació per IAM 122,3 per 100.000 h. Bruta CMBD HA 2012

Taxa d’hospitalizació per malaltia cerebrovascular 193,0 per 100.000 h. Bruta CMBD HA 2012

Taxa d’hospitalizació per MPOC 234,8 per 100.000 h. Bruta CMBD HA 2012

Taxa d’hospitalizació per fractura de fèmur 136,3 per 100.000 h. Bruta CMBD HA 2012

Consum de fàrmacs antihipertensius 305,2 DDD per 1.000 h. Bruta CATSALUT 2012

Consum de fàrmacs antiulcerosos 109,0 DDD per 1.000 h. Bruta CATSALUT 2012

Consum de fàrmacs anticolesterolèmics 86,7 DDD per 1.000 h. Bruta CATSALUT 2012

Consum de fàrmacs antidepressius 72,6 DDD per 1.000 h. Bruta CATSALUT 2012

Consum de fàrmacs antidiabètics 61,6 DDD per 1.000 h. Bruta CATSALUT 2012

Consum de fàrmacs ansiolítics 48,4 DDD per 1.000 h. Bruta CATSALUT 2012

Consum de fàrmacs antiinflamatoris no esteroïdals 45,4 DDD per 1.000 h. Bruta CATSALUT 2012

Consum de fàrmacs per a l’obstrucció de les vies respitaròries

41,8 DDD per 1.000 h. Bruta CATSALUT 2012


Hospitalització evitable


Hospitalització evitable per MPOC 230,5 per 100.000 h. Edat i sexe (directa) CMBD HA 2012

Hospitalització evitable per ICC 275,9 per 100.000 h. Edat i sexe (directa) CMBD HA 2012

Hospitalització evitable per diabetis amb complicacions a llarg termini

39,7 per 100.000 h. Edat i sexe (directa) CMBD HA 2012

Hospitalització evitable per amputació d’extremitat inferior (excepte dit del peu)

3,8 per 100.000 h. Edat i sexe (directa) CMBD HA 2012


Activitat quirúrgica


Proporció d’angioplàstia coronària 86,8 (%) Bruta CMBD HA 2012

Taxa d’hospitalització per cataractes 813,3 per 100.000 h. Bruta CMBD HA 2012

Substitució per cirurgia major ambulatòria en cataractes

97,1 (%) Bruta CMBD HA 2012

Taxa d’hospitalització per reparació d’hèrnia inguinal

204,8 per 100.000 h. Bruta CMBD HA 2012

Substitució per cirurgia major ambulatòria en reparació d’hèrnia inguinal

43,7 (%) Bruta CMBD HA 2012

Taxa d’hospitalització per reemplaçament de maluc 119,0 per 100.000 h. Bruta CMBD HA 2012

Taxa d’hospitalització per reemplaçament de genoll 122,5 per 100.000 h. Bruta CMBD HA 2012



Despesa sanitària


Despesa pública en salut per càpita 2.097 US$ PPC Bruta CATSALUT 2011

Despesa pública en salut respecte el PIB 6,0 % PIB Bruta CATSALUT 2011

Despesa privada en salut per càpita 1.033 US$ PPC Bruta CATSALUT 2011

Despesa privada en salut respecte el PIB 3,0 % PIB Bruta CATSALUT 2011

Despesa total en salut per càpita 3.130 US$ PPC Bruta CATSALUT 2011

Despesa total en salut respecte el PIB 9,0 % PIB Bruta CATSALUT 2011


Observatori del Sistema de Salut de Catalunya (OSSC)Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS)

Roc Boronat, 81-95 (2a planta)08005 BarcelonaTel. 93 551 39 00Fax. 93 551 75 10http://observatorisalut.gencat.cat

Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya

Aquest document l’ha realitzat l’Observatori del Sistema de Salut

de Catalunya.

Aquest document està basat en: Ibern P, Puig-Peiró R, Ferragut B, Pellisé L.

Estudi comparat d’indicadors del sistema sanitari català.

Barcelona: Centre de Recerca en Economia i Salut - CRES; 2013.

I en: OECD. Health at a Glance:

OECD Indicators. Paris: OECD Publishing, 2013. http://dx.doi.org/10.1787/health_glance-2013-en

L’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) és una entitat adscrita al Departament de Salut. La seva missió és generar el co-neixement rellevant per contribuir a la millora de la qualitat, la seguretat i sostenibilitat del sistema de salut de Catalunya, posant l’enfocament en l’avaluació i utilitzant com a instruments principals la informació, el coneixement i les tecnologies de la informació i les comunicacions. L’AQuAS és membre fundador de la International Network of Agenci-es of Health Technology Assessment (INAHTA), membre corporatiu de la Health Technology Assessment International (HTAi), de la Guidelines International Network (G-I-N), del CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP), del grup de Recerca en Avaluació de Serveis i Resultats de Sa-lut (RAR) reconegut per la Generalitat de Catalunya i de la Red de Inves-tigación en Servicios Sanitarios en Enfermedades Crónicas (REDISSEC).

Es recomana que aquest document sigui citat de la manera següent: Observatori del Sistema de Salut de Catalunya. La salut de la població de Catalunya en el context europeu. Monogràfics de la Central de Resultats, número 8. Barcelona: Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Cata-lunya. De partament de Salut. Generalitat de Catalunya; 2014.

Les persones interessades en aquest document poden adreçar-se a:Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya.

Roc Boronat, 81-95 (segona planta). 08005 BarcelonaTel.: 93 551 3888 Fax: 93 551 7510 http://aquas.gencat.cat http://observatorisalut.gencat.cat/

© 2014, Generalitat de Catalunya. Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya

Edita: Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya. 1a edició, març 2014, Barcelona

Disseny: Joana López-Corduente

Correcció: Rosa Farré Bregolat

Dipòsit legal: B 6929-2014

Se’n permet la reproducció, la distribució i la comunicació pública sempre que se’n citi la procedència (autoria, títol, òrgan editor), i que no es faci amb fins comercials. No es permet la creació d’obres derivades sense autorització expressa dels autors i de l’editor.La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/li-censes/by-nc-nd/3.0/es/legalcode.ca

Central de Resultats. La salut de la població de Catalunya en el ...

Documents

Transcript of Central de Resultats. La salut de la població de Catalunya en el ...