celsona 763

of 60/60
  • date post

    14-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    255
  • download

    18

Embed Size (px)

description

divendres 2 de març de 2012

Transcript of celsona 763

  • Celsona 763 - Divendres, 2-3-2012

    Editorial Josep Maria Bors i Casafont

    La cinta de casset compleix 50 anys

    Formen part de l'equip de suport de Celsona: Pep Mia - Candi Pujol - J. Clav - Marcel Ribera - Montserrat Riu - Enric Serra - F. Torres - J.H. - Ramon Gualdo - Josep M. Montaner - Foto Resol - Foto Lltzer - Llus Closa

    Direcci: Josep M. BorsRedacci: Miquel ManzanoEdici: Francesc Xavier Montilla - Marta CasesTextos: Eva JanPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Tor, 25 - 25280 [email protected] 48 17 19Dip. Legal: L-267-1997 - 1.200 exemplarsEl primer nmero de Celsona Informaci va sortir el 4 d'abril de 1997

    Celsona s una publicaci independent i socialment justa, no necessitant ni fent s de cap subvenci ni ajut pblic per al seu funcionament.

    Pots accedir, llegir i descarregar molts exemplars de Celsona via electrnica anant directament a http://issuu.com/celsona/docs o

    mitjanant el mbil, l'Ipad o tablet, llegint a aquest codi QR.

    Dimarts passat es va comenar a celebrar el 50 aniver-sari de l'invent que durant molts anys va revolucionar el mn de la msica: La cinta de casset.

    L'invent va ser obra de l'empresa Philips, que les va comenar a dissenyar l'any 1962, comercialitzant-les al 63. Ori-ginalment les cintes eren pensades per facilitar l'enregistrament de dictats i, amb el temps, i la seva millora, es van convertir en la manera fcil i prctica de publicar i difondre msica.

    En el seus mxims, de cintes de casset se'n van arribar a vendre 83 milions noms al Regne Unit, l'any 1989. I a nivell mundial, la gent comprava el 54% de la msica enregistrada en cintes.

    Tal i com passa actualment, la indstria musical es va posar a clamar al cel perqu la cinta representava la prdua dels seus drets d'explotaci perqu promovia la pirateria. La facilitat per gravar qualsevol concert o clip musical els feia tanta por com ho s avui dia els mp3 o les descrregues d'internet.

    Per qui no recorda, de joves, haver enregistrat les canons d'Eurovisin posant el casset a prop de l'altaveu de la televisi. Haver demanat a un amic un LP per gravar les canons que ens agradaven o esperar pacientment que comencs la can de la rdio musical per prmer REC al moment just.

    De fet, disposar d'un equip de msica Amstrad amb doble platina i gravaci 2X era tot un luxe i comparable a poder gaudir d'una moto o un microordinador. I amb quin orgull exhibem aquells primers recopilatoris de cintes i les compartem amb els amics. Representava la llibertat per poder decidir quina msica volies, la que et representava, i la comoditat d'escoltar noms la que preferies. Estic parlant de fa ms de 30 anys i resulta

    que l'invent de compartir llistes de l'Spotify o les PlayList del Winamp ja les tenem perfectament assumides i inventades, qui ho diria.

    En aquella poca van sorgir tamb les recopilacions com les de Megamix de Mike Platinas. L'lbum Max-Mix 2 va fer Rcord Guiness en vendre 100.000 cpies en dues setmanes, mescles i estils que encara avui s'exploten en format CD, com la "Msica del Verano" o les recopilacions de "The very best..."

    Jafa10anysqueesparladeladesaparicidefinitivadeles cintes, avui arraconades en capses plenes de pols o en aquell calaix ple de "nosapsqu": piles gastades, clauers, papers i algun que altre mbil prehistric.

    Tot i aix, encara perduren alguns artistes enamorats de l'invent retro i continuen fent edicions especials en cinta. Dirty Projectors, Wahed Out, Toro, Moy o Deerhunter ho han fet. Iencaraexisteixensegellsdiscogrficsespecialitzatsapublicarmsica en cinta com sn els canadencs Scotch Tapes.

    A l'Amrica Llatina, sia o frica encara es ven msica en cinta, i en alguna gasolinera encara podrem comprar algun ltim lbum de Manolo Escobar o Nana Mouskouri.

    Celebrem doncs aquests 50 anys de la cinta i mantinguem viu el record dels anys d'xit de democratitzaci de l'accs a la msica, all que ja fa anys, va servir per organitzar i compartir, i fer-nos sentir propis i importants.

    Finalment noms vull posar-vos al cap la nota romntica; les meves primeres cintes van ser Nikka Costa i Rocky Sharpe i fent-vos pensar, us demano: Quina va ser la ltima recopilaci en cinta que vau fer? Potser era de Queen o Mecano o...

  • Celsona 763 - Divendres, 2-3-2012

    Solsona Miquel Manzano

    Empresaris de la comarca traslladen les seves inquietuds al diputat Joan Puicercs

    En la roda de premsa posterior el diputat republic va parlar de l'escola d'El Vinyet

    El diputat adscrit d'ERC al Solsons, Joan Puigcercs, es va reunir amb alguns empresaris de la comarca dimecres passat al Centre Tecnolgic. A continuaci, va oferir una roda de premsa a la seu d'ERC del Solsons, on va parlar de l'escola d'El Vinyet.

    Els empresaris van proposar tres temes que sn im-portants perqu el Solsons guanyi en competitivitat. En primer lloc, es va parlar del sl industrial, Puigcercs va apuntar que "s vital que la comarca del Solsons tingui un bon polgon industrial amb bons serveis. Aix de moment no hi s". El diputat republic es va comprometre a fer un seguiment de la situaci legal del polgon de santa Llcia mitjanant control parlamentari. La intenci s "desactivar una part del polgon".

    Respecte a la fibra ptica, Puigcercs va parlar del projecte xarxa oberta, "un intent d'arribar amb fibra ptica all on arribaven les companyies privades". Segons el di-putat, "l'actual govern de CiU ho ha desmuntat per pressi de les companyies que tenen gaireb el rgim de monopoli de les telecomunicacions". L'alcalde de Solsona, David Rodrguez, va matisar que en una reuni amb el Director General de Telecomunicacions, Carles Flamerich, "ens va exposar que el Departament tenia previst un desenvolu-pament de la fibra ptica a tot el territori".

    La millora de la carretera entre Berga i Solsona tamb va ser exposada com un problema per als empresaris. "No s un bon moment per tots sabem la lentitud que significa un projecte de construcci o millora d'una carretera" per tant "la nostra creena s apostar ara en el pla de carreteres de prioritzar aquest projecte perqu una vegada acabada la fase d'elaboraci del projecte ens estem situant al llindar del 2016 o 2017", va apuntar Puigcercs, que tamb va parlar sobre el fet que el Solsons no hauria de quedar al marge dels hipottics Jocs d'Hivern a Barcelona: "el fet de tenir un esdeveniment com aquest impulsa la inversi i accelera projectes".

    Escola d'El VinyetPel que fa a l'escola d'El Vinyet, Joan Puigcercs coment

    que es va reunir, juntament amb l'alcalde de Solsona, amb els consellersRecoderiRigauivaafirmarque"el comproms dels dos departaments s continuar amb el projecte d'El Vinyet i que es pugui fer l'escola". Segons paraules del diputat d'ERC "fins ara no podem avanar perqu els dos departaments s'anaven passant la pilota". Puigcercs va afegir que "hem intentat desmuntar tot aix, crec que ho hem aconseguit".

  • Celsona 763 - Divendres, 2-3-2012

    Carnaval 2012 Miquel Manzano

    La Junta del Carnaval fa una valoraci

    positiva de la festaUncopfinalitzatelCarnavalcalpassarcomptesdels

    actes que han integrat la festa i de la participaci que hi ha hagut enguany. La presidenta de l'Associaci de Festes del Carnaval de Solsona, Raquel Freixes, s'ha mostrat "con-tenta". Segons ha explicat "la gent i les comparses han participat i s'han consolidat els actes de carrer".

    Pel que fa als actes de nit, "una mica ms fluix que anys endarrera", apunta Freixes, que de totes formes ha ex-plicat que aix "no ha sigut excessivament preocupant".

    En alguns actes cal fer un replantejament com s el cas de l'entrega de Bojos. Tal i com sost la presidenta del Carnaval, "s'ha de buscar una frmula que tibi la gent". Una de les solucions que es planteja la Junta s tornar "als vells temps" quan es feia una obra de teatre local.

    Sala PolivalentLa presidenta del Carnaval ha deixat clar que a la

    Sala Polivalent -"li queda molt per estar en condicions de fer concerts sense riscos"- encara que s'ha mostrat opti-mista respecte al futur: "arribar a complir les condicions necessries".

    Sopar de comparsesAquests dies s'ha parlat molt a Internet sobre el sopar

    de comparses i el comportament d'alguns dels assistents a l'acte. Raquel Freixes s'ha referit al sopar de comparses ex-plicant que "cadasc s conscient dels seus actes, no som ning per jutjar ni som la policia, la junta som figures logstiques". Respecte al futur d'aquest acte, Freixes ha reblat que "les comparses i els socis hauran de valorar si aquest acte s'ha de continuar fent".

    Obres per fer accessible el Casal de Cultura de SolsonaLAjuntament t lobjectiu deliminar

    progressivament les barreres arquitectniques de la via pblica de la ciutat

    El fort pendent de la rampa daccs al Casal de Cultura i Joventut de Solsona des del carrer de la pujada del Castellvell nocompliafinsara lanormativadaccessibilitat.Labrigadamunicipal est refent la rampa per tal de fer accessible aquest equipament municipal. Tamb seliminar lesgla de lentrada deledificidesdaquestpunt.

    Fins ara, doncs, noms era lliure de barreres arqui-tectniques la part posterior del Casal, per accedir a lEscola Municipal de Msica. Amb aquesta actuaci, que s previst enllestiraprincipidemar,lagranmajoriadedificismunici-pals estaran adaptats. Daltra banda, lAjuntament t lobjectiu danar eliminant progressivament les barreres arquitectniques presents a la via pblica. Ho far en funci de la disponibilitat defectius de la brigada i a mesura que es pugui accedir a sub-vencions que permetin contractar plans docupaci per aquest tipus de treballs.

    Ajuntament de Solsona

  • Celsona 763 - Divendres, 2-3-2012

    Televisi Miquel Manzano

    El Carnaval de Cambrils

    a TV3

    El Carnaval de Cambrils va ser no-tcia al Comarques de TV3 el dimarts dia 21 de febrer al migdia. El Carnestoltes de Cambrils que ha passat de durar dos dies a un, es celebra amb pats abundossos i s unatradiciquepassadeparesafillsiquela gent de Cambrils no vol que es perdi.

    Els vens s'encarreguen de preparar diferents plats i passen casa per casa a tastar-los a ritme dacordi i tambor amb el clssic Ja som aqu. En arribar s'ha de ballar abans de comenar l'pat i cada casa est especialitzada en un plat diferent. Es pot veure el vdeo a: http://www.tv3cat/videos/3962471/Teleno-ticies-Lleida-21022012

  • Celsona 763 - Divendres, 2-3-2012

    Solsona Miquel Manzano

    Ensurt al Sol del Solsons

    Dimecres al mat els treballadors del Sol van notar olor de gas i van alertar els Bombers i els tcnics del gas. Rpidament es va descartar que fos una fuita de gas. El president del Sol, Enric Serra, va atribuir l'olor a que "el cremador de la caldera no cremava correctament" i va deixar clar que "no hi ha cap fuita de gas".

    Mor una vena de Solsona en un accident a Guissona

    Segons va informar el Servei Catal del Trnsit, di-mecres a la tarda es va produir un accident mortal de trnsit a la C-451 al punt quilomtric 23 a laltura de Massoteres (Segarra) en direcci Biosca.

    Els Mossos dEsquadra van rebre lavs del sinistre a les 15.13 h. Per causes que encara sestan investigant, es va produir una collisi per envestida entre un turisme i una motocicleta.

    Segons Mossos dEsquadra, a conseqncia de lac-cident, la passatgera de la motocicleta va morir. Es tracta de Rosa C. S., vena de Solsona. El conductor de la moto va resultar ferit greu i va ser traslladat a lhospital Arnau de Vilanova de Lleida. A ms, el conductor del turisme va resultar ferit lleu.

    En el sinistre hi van intervenir 5 patrulles de Mossos, 2 dotacions de Bombers, 1 ambulncia i 1 helicpter medi-calitzat del Sistema dEmergncies Mdiques (SEM).

    Solsona Redacci

  • Celsona 763 - Divendres, 2-3-2012

    Ajuntament de Solsona

    Emily Fernndez, Ftima Zahra Hajji, Berta Llorens i Olga Korol, alum-nes de quart dESO de lEscola Arrels Secundria de Solsona, han estat les guanyadores del concurs sobre rumors Saps qu mhan dit?, convocat per la regidoria dAcci Social en el marc duna campanya per desmuntar tpics socials. En total hi han participat 48 estudiants de tercer i quart dESO del mateix centre, que han presentat 24 treballs. La gran majoria, una quarantena de joves, shan decantat per la categoria dimmigraci, mentre que noms sis han treballat la de dona.

    Emily Fernndez i Ftima Zahra Hajji han contrastat i desmentit el rumor segons el qual els immigrants no paguen lescola i poden gaudir gratutament de les excursions i el servei de menjador. Per fer-ho, les dues alumnes han entre-vistat les direccions dels quatre centres educatius de Solsona.

    Desquerra a dreta i de dalt a baix, Olga Korol, Berta Llorens, Emily Fernndez i Ftima Zhara Hajji (AUTORIA: Escola Arrels II)

    Una cinquantena de joves solsonins desmunten rumorsLa majoria de treballs versen sobre la immigraci

    Rumor confirmatDaltra banda, el treball presentat

    per Berta Llorens i Olga Korol es titula Les dones es queden a latur pel fet destar embarassades?. En aquest cas, els resultats duna enquesta resposta per 26 dones han perms a les seves autores confirmar el rumor de lexistncia dediscriminaci de gnere per embars en lmbit laboral.

    Cadascuna de les quatre guanya-dores del concurs send un xec-regal per a material informtic i escolar i un pack dentrades per a les piscines mu-nicipals el prxim estiu. Daltra banda, seran entrevistades en lltima emissi del programa de Solsona FM Saps qu mhan dit? Es podr sentir aquest diven-dres a les onze del mat i diumenge a les set de la tarda. Aix mateix, els propers dies els dos centres de secundria de Solsona exposaran el conjunt de treballs que shan presentat al concurs.

  • Celsona 763 - Divendres, 2-3-2012

    J. Pau Perdices de la Diputaci de Lleida visit CEIMACCeimac S.L. s una empresa instal.lada a Solsona des de 1994, que fabrica i comercialitza martells hidrulics a nivell nacional i internacional

    El vicepresident del Patronat de Promo-ci Econmica de la Diputaci de Lleida, J. Pau Perdices, acompanyat pel president del Consell Comarcal del Solsons, Joan Sol, el vicepresident tercer i responsable de lrea de promoci econmica, Esteve Algu, i el Diputat Provincial, Marc Escarr, vistaren lempresa Ceimac, Martells Hidrulics on van ser rebuts pel gerent.

    Perdices va poder comprovar quin s el procs de trans-formacidesqueentrenlesbarresdacerfinsquesurtelmartellhidrulic totalment acabat. Inicialment les peces dacer reben un procs desbast, desprs sn sotmeses a diferents tractament trmics per acondicionar les dureses del material, segons la funci que han de fer dins el martell hidrulic. A continuaci, les peces resultants passen per un procs dacabat amb mquines

    Consell Comarcal

    rectificadores.Finalment,elproductestraslladatalazonademuntatge, on acabar en el banc de proves. All es comprovar la seva resistncia de pressi, el cabal i el nombre dimpactes. Tot el procs de fabricaci tant desbat com dacabat de les peces es realitza en mquines CNC dltima generaci (Control Numric amb Computador). Les mquines estan provistes pel seu Polipast per tal que loperari no hagi de manipular les peces a m.

    Ceimac S.L. s una empresa que comercialitza tots els martells hidrulics fabricats per GMS (Grup de Mecanitzats del Solsons) sota la marca prpia BTK Demolition. L'empresa est instal.lada a Solsona des de lany 1994, on distribueix els seus productes a nivell nacional i internacional.

    David Guix, responsable de Medi Ambient del Cmping el Solsons, recollint el premi a mans del Conseller de Territori i Sostenibilitat, el Sr. Llus Recoder i Miralles i de Francesc Mauri, meteorleg de TV3.

    El Cmping El Solsons va rebre de mans del Conseller de Territori i Sostenibilitat, el Sr. Llus Recoder, un premi de reconeixement per treballar sota el segell i el sistema de gesti mediambiental europeu EMAS i mantenir el seu comproms de millora contnua durant ms de 10 anys. De fet, s lempresa amb ms antiguitat dEMAS de tota la provncia de Lleida i el quart cmping de tot Catalunya. Lacte dentrega es va fer en el marc de la 4a edici del lliurament dels Premis EMAS Catalunya. El club EMAS organitza aquest certamen amb lobjectiu de reco-nixer la tasca portada a terme per les organitzacions EMAS, aix com lesfor de tots els protagonistes que ho fan possible (direcci, treballadors, parts interessades, etc).

    Fa pocs mesos, el Cmping El Solsons tamb va par-ticipar com a ponent convidat al 1r Congrs de Cmpings de Barcelona, on va poder explicar la gesti ambiental de lempresa, aix com la seva metodologia, objectius i resultats.

    "La nostra famlia ha apostat des dun bon principi per una poltica de respecte i protecci del medi ambient, la qual ha quedat reflectida en el comproms adquirit per mitj d'aquest sistema de gesti mediambiental de millora contnua. Intentem portar a terme una correcta gesti turstica en la lnia de la qualitat i la sostenibilitat.

    Per tal que aquest sistema funcioni s indispensable la conscienciaci i col.laboraci de tots els treballadors i clients."

    El Cmping El Solsons obt un premi de reconeixement per la seva gesti mediambiental

    Aprofitemperagrairlaimplicacidetotselstreballa-dors/es, lajuda de la Nria Serena i del Cedricat, als amics i gent compromesa amb la natura i el medi ambient. Grcies a tothom per ajudar-nos a seguir endavant en aquesta lnia, que esperem que marqui per sempre la gesti i els objectius del cmping.

    Animem, naturalment, a empreses i administracions comarcals a sumar en aquest sentit i a contribuir a la conservaci de la natura i a la sostenibilitat de totes les activitat humanes al territori.

    Premis Cmping El Solsons

  • Celsona 763 - Divendres, 2-3-2012

    MG Motorrucs Solsona Josep M. Bors Fotos: Llus Barniol - Josep M. Bors

    Nou local dels MotorrucsDiumenge passat es va inaugurar a la Ctra. de Manresa el que s

    el Local Social del Moto Grup Motorrucs Solsona, el grup d'amics de les motos custom i de carretera de la comarca.

    A la festa hi vam ser presents la totalitat de socis i simpatitzants, ms de 60, que vam gaudir d'un dinar i una tarda de festa, en la que no hi va faltarlacerimniad'inauguracioficialperpartdelpresidentJoanRamellat,a qui una placa li otorga l'honor de ser l'impulsor del local. L'emoci i els agraments van sorgir del que s un pas ms en la consolidaci del Moto Grup que ja t ms de 5 anys de vida. Amb el bon temps, es reprendran les sortides habituals per fer ruta pels voltants gaudint del paisatge i de les motos. Enhorabona a tots, i compte a la carretera!.

    El Joanet, el Joan Ramellat, president dels Motorrucs i scar Bonet (Lo Marraco) president fundador del grup

    Moment de la descoberta de la placa inaugurant oficialment el local

  • 10 Celsona 763 - Divendres, 2-3-2012

    Ajuntament de Solsona

    Un informe encarregat per la regidoria de Medi Ambient conclou que la qualitat de laire de Solsona s bona

    s un estudi de la Subdirecci General de Prevenci i Control de la Contaminaci Atmosfrica de la Generalitat

    La qualitat de laire de Solsona s bona. Aix es desprn dels resultats dun informe encarregat per la regidoria de Medi AmbientafinaldelmandatpassatenelmarcdelAgenda21.Lacampanya de mesuraments va ser realitzada per la Subdirecci General de Prevenci i Control de la Contaminaci Atmosfrica de la Generalitat entre el 20 de maig i el 4 de juliol de lany passat amb una unitat mbil dimmissions ubicada a la plaa dels Ocells.

    Durant el perode avaluat, no es va superar els valors lmits de referncia dels contaminants dixid de sofre (SO2), sulfur dhidrogen (H2S), dixid de nitrogen (NO2), monxid de carboni (CO), metalls pesants plom, cadmi, nquel i arsnic, aix com les partcules en suspensi de dimetre inferior a 10 micres (PM10). Quant als nivells doz (O3), que augmenten amb la radiaci solar i la temperatura, es va superar el llindar dinformaci dos dies en concret (el 26 de maig i el 27 de juny), per mai el llindar dalerta.

    Lobjectiu daquesta campanya de mesuraments, sol.licitada lany passat per lexregidor de Medi Ambient Jordi Fraxanet, era avaluar la qualitat de laire de Solsona i determinar limpacte potencial de les emissions procedents dindstries de la zona i el trnsit de les vies principals prximes. Es va escollir la plaa dels Ocells, a la urbanitzaci Mirasol, en tractar-se dun dels barris on es registren ms queixes venals per la presncia de partcules en suspensi a latmosfera.

    La unitat mbil dels mesuraments es va installar lany passat a la plaa dels Ocells

    El 23 de juny, coincidint amb la revetlla de Sant Joan, es va produir una superaci puntual del valor lmit diari de material particulat igual com passa, a causa de les fogueres, a tots els punts de mesurament de la Xarxa de Vigilncia i Prevenci de la Contaminaci Atmosfrica.

    La regidora de Medi Ambient, Judit Cardona, es mostra satisfeta dels resultats de linforme, que t intenci de sol.licitar peridicament a la Generalitat. Tamb ha avanat que facilitar les dades als membres del Consell Municipal de Sostenibili-tat i les penjar a lapartat dInformaci ambiental del web municipal.

    La XIV edici de Fira Natura es realitzar del 9 al 11 de mar al pavell 4 de la Fira de Lleida

    Del 9 al 11 de mar es realitza la catorzena edici de Fira Natura, que durant aquests anys, grcies a la il.lusi i l'esfor de l'entitat Ipcena, ha aconseguit situar-se com la segonafirams important de lesfires ambientals deCatalunya desprs de la de Barcelona.

    El tema central d'aquesta edici ser la bioconstrucci i les energies renovables, tot i que els sectors amb ms representa-ci sn els productors i elaboradors de productes d'alimentaci ecolgicaambun35%deltotal.Lafiratambcomptaambunsector dedicat a la bioconstrucci i les energies renovables, al txtil i al calat natural, a la salut, a l'artesania i a les ONG's.

    En total s'espera cobrir el pavell 4 de la fira de Lleida de 4.500 m2, l'espai firal de major tamany, amb uns 110 expositors de Catalunya, preferentment, per tamb d'arreu de l'estat.

    Una cinquantena d'activitats repartides entre xerrades, tallers i projeccions cobreixen totes les hores de durada de la fira.

    Fira Natura s l'nica fira catalana que in-clou serveis com guarderia de gossos, espai infantil amb ludoteca/llar d'infants i jocs de fusta, eco-bar i bio-restaurant.

    Fira Natura

  • 11Celsona 763 - Divendres, 2-3-2012

  • 1 Celsona 763 - Divendres, 2-3-2012

    Fira de Sant Isidre Consell Comarcal del Solsons

    "Infusions en temps de crisi" ser una de les novetats de la Fira del Trumfo

    El propers dies 10 i 11 de mar se celebrar la VIII edici de la Fira del Trumfo i la Tfona del Solsons que organitza el Consell ComarcaldelSolsons.Enguany,dinsdelmarcde lafira shanprogramat una srie de novetats. La primera delles ser el taller Infusions en temps de crisi, aquest ser un taller dherbes remeieres ds tradicional domstic per tractar desordres lleus (constipats, tos, mal de panxa, mal de cap, nerviosisme, afonies, indigestions,) que se celebrar el proper dissabte de 10 de mar de 16.30h a les 19.00 hores al Casal de Cultura i Joventut de Solsona.

    En el taller es treballaran els conceptes de bones prctiques de recol.lecci i transformaci de les herbes fresques i tamb es donaran els conceptes ms bsics per a fer una producci domstica de les espcies ds ms freqent. Els assistents podran aprendre receptes de barreges dherbes i sacabar el taller amb un tast dinfusions.

    Els interessats a assistir al taller Infusions en temps de crisi poden fer les seves inscripcions per telfon al 973 48 20 03 o b [email protected] limitades.

    El director del certamen, Albert Muntada, ha destacat lelegncia de la imatge, encapalada per un cavall

    Durant el transcurs de la passada reuni de la comissi organitzadora de la 60a edici de la Fira de Sant Isidre, que se celebrar a Solsona els proper 11, 12 i 13 de maig, sha decidit atorgar el Cartell de la 60a edici de la Fira de Sant Isidre a lartista de Sant Lloren de Morunys Montserrat Boixader.

    El cartell guanyador es basa en una pintura acrlica que combina la tcnica acrlica sobre cartr. Representa un primer pla dun cavall blanc, com un element destacat de la fira.Unaobraminimalistanobleielegant.Boixaderformapart del collectiu de la Mostra dArt Jove del Solsons. Cada any sescull un artista del Solsons per tal de donar a conixer un jove artista de la comarca.

    El Director de la Fira de Sant Isidre de Solsona, Albert Muntada, ha manifestat que el cartell de Boixader ens ha agradat molt, combina perfectament la tradici amb la presncia dels element tradicionals de la fira, i amb un disseny modern i minimalista.

    Presentaci del Projecte GUSTUM

    El proper divendres 9 de mar es presentar el Projecte GUSTUM a la Sala Francesca de Llobera del Consell.

    La jornada tcnica sobre el producte local consis-tir en una presentaci del Projecte de cooperaci entre grups Leader de Catalunya, Illes Balears i Pas Basc per tal de recolzar la posada en valor dels productes locals.

    Durant el taller tamb es tractaran les condicions tcniques per al desenvolupament del conreu de tfones al Solsons. Tot seguit hi haur una degustaci de plats elaboratsambtfonaacrrecdelrestaurantElBufidelHotel Sant Roc i del Restaurant Mare de la Font. Per al dia segent, el dissabte 10 de mar, sha organitzat una visita guiada a Casa Inglabada de Lladurs, una explotaci de tfones de la comarca.

    Les inscripcions per a la Presentaci del Projecte Gustum tenen un preu de 5 euros i es poden fer al Consell Comarcal del Solsons per telfon 973 48 20 03 o b per [email protected]

    Es presenta el cartell de la 60a edici de la Fira de Sant Isidre, elaborat per Montserrat Boixader

    Fira del Trumfo Consell Comarcal del Solsons

  • 1Celsona 763 - Divendres, 2-3-2012

    La setmana pasada es va signar lacord dun nou expedient de regularitzaci docupaci de suspensi temporal dels contractes de treball per a la totalitat de la plantilla del centre de treball de Tradema Solsona.

    Tal com informen els re-presentants dels treballadors, ser el tercer expedient que se signa, amb una durada de 18 mesos a partir de que el Departament de Treball doni la confirmacialacord,iunaafectacimxima de 160 dies en suspensi del contracte de treball per a tots els treballadors de la factoria. Aquesta afectaci pot variar ostensiblement, depenent de la secci on estigui ubicat el lloc de treball dels diferents treballadors.

    El comit dempresa va portar lacord a una assemblea consultiva de treballadors i va ser aprovat de manera quasi unnime.

    Els representants legals del treballadors volen destacar la implicaci,elsacrificiilaconscienciacidetotselstreballadors

    Tradema Comit d'Empresa de Tradema

    Nou ERO a Tradema

    per tirar endavant la viabilitat del centre en aquests moments de crisi actuals.

    Tamb cal recordar que fa ms de 2 anys que sest ne-gociantelnouconvenidelgrupdempresesdeTafisa,delqualforma part el centre de Solsona, i les postures encara estan molt allunyades; la qual cosa repercuteix en una congelaci salarial desdefinalde2009.

  • 1 Celsona 763 - Divendres, 2-3-2012

    Ajuntament de Solsona

    Lallotjament en famlies s una alternativa econmica per als estudiants de formaci professional de fora de Solsona, una opci que pot interessar els solsonins disposats a compartir lhabitatge i un reclam per atraure joves de comarques venes. Aix ho veu la regidoria dEducaci de la ciutat, que vol reacti-var la borsa de famlies acollidores que es va crear per al curs 2009-2010, amb motiu de la promoci de loferta de nous cicles formatius per al curs vinent.

    Fa tres anys es van arribar a interessar per aquesta ini-ciativa, coordinada per la regidoria dEducaci, una desena de famlies. Tot i aix, la demanda va fer que noms dues acabessin acollint alumnes. Ats que lEscola Arrels Secundria est pro-gramant nous cicles formatius i lInstitut Francesc Ribalta els ltims anys tamb ha ampliat loferta de formaci professional, la regidora de lrea, Encarna Tarifa, considera que s un bon moment per fer una nova crida a les famlies, actualitzar la base de dades de la borsa i promoure-la com a punt fort de la ciutat com a destinaci destudiants.

    El preu del servei que es proposa establir perqu els usuaris paguin a les famlies s duns 15 euros al dia. Aquest

    La regidoria dEducaci de Solsona vol reactivar la borsa de famlies acollidores destudiants

    Sen far difusi juntament amb loferta de cicles formatius en el marc de la Fira de lEstudiant del Bages, del 16 al 19 dabril

    preu inclou el sopar, la nit i lesmorzar i no sabona en cas de vacances, festius, ponts o absncia de lalumne per malaltia o altres.Elperfildepersonesquebuscalaborsasobert:famliesambfillsjoves,parellesambhabitacionsdisponibles,personesgrans dinmiques amb inters a acollir alg...

    Tothom que vulgui formar part de la borsa de famlies acollidores o informar-se del seu funcionament ha de posar-se en contacte amb lAjuntament a travs del telfon 973 48 00 50 (ext. 134, demanar per Slvia), o b per correu electrnic a ladrea [email protected] La regidora dEducaci sen-trevistar amb cadascuna de les famlies. Daltra banda, els estudiants que optin per aquesta frmula tamb es posaran en contacte amb el consistori. Des de la regidoria sassignar a lalumne una residncia en funci de les preferncies que hagi manifestat prviament.

    Es preveu fer difusi daquest programa a travs de la prxima edici de la Fira de lEstudiant del Bages, que tindr lloc del 16 al 19 dabril a Manresa. Per primera vegada hi seran presents els centres amb formaci professional de la comarca.

  • 1Celsona 763 - Divendres, 2-3-2012

    AMISOL - AMPANS

    La Fundaci AMPANS i lAssociaci AMISOL signen un conveni marc de col.laboraci per avanar en

    la inserci laboral de les persones amb discapacitat intel.lectual a la comarca del Solsons

    La Fundaci AMPANS (Bages) i lAssociaci AMISOL (Solsons), dues entitats dedicades a latenci de persones amb discapacitat intel.lectual, han signat aquesta tarda un conveni marc de col.laboraci amb lobjectiu de fomentar la formaci i la inserci laboral de les persones amb discapacitat intel.lectual al Solsons.

    El conveni marc que han signat els presidents dAM-PANS, Domnec Casasayas, i dAMISOL, Josep Maria Borrs, estableix les lnies de collaboraci entre els professionals i el personal tcnic de les dues organitzacions, per impulsar con-juntament la inserci laboral de les persones amb discapacitat intellectual i la formaci per accedir a un lloc de treball, ja sigui a lempresa ordinria o a travs del centre especial de treball.

    El document acordat entre les dues entitats recull els segents mbits de col.laboraci: la formaci, la realitzaci de prctiques en el lloc de treball, lacompanyament en el procs

    dinserci, la coordinaci entre entitats en el seguiment de cada persona i lorientaci i el suport a lempresa interes-sada en la contractaci de persones amb discapacitat.

    La col.laboraci entre AMPANS i AMISOL tam-b preveu accions conjuntes en el camp de la prospecci a les empreses de la comarca, i la sensibilitzaci i difusi per fomentar la inclusi social i laboral de les persones amb discapacitat intel.lectual.

    Daquesta manera, a travs de la col.laboraci entre dues entitats de comarques venes, es facilitaran ms oportunitats de formaci i dinserci laboral per a les persones amb discapacitat intel.lectual de la comarca del Solsons. AMISOL derivar a AMPANS les persones candidates a rebre formaci o que demanen un lloc de treball, i els tcnics de les dues entitats treballaran coor-dinadament en la gesti i seguiment de cada cas.

  • 1 Celsona 763 - Divendres, 2-3-2012

    Fnix Miquel Manzano

    Fnix celebra l'assemblea anual de socis

    Lassociaci Fnix, dajuda i suport contra el cncer, celebr dilluns passat la primera assemblea anual de socis a la Cambra de Comer.

    En els punts de l'ordre del dia: la memria d'activitats, l'estat de comptes de l'entitat, l'estructura organitzativa i l'elecci de nous membres de la junta.

    En primer lloc el vicepresident de Fnix, Jordi Riart, va fer una breu presen-taci en la que fu un reps dels objectius de l'entitat. Tamb va deixar clar respecte a les actuacions de Fnix que "s'han fet un conjunt d'actuacions i una srie d'activitats. Hem tirat endavant alguns dels projectes que ens havem plantejat i l'assemblea d'avui ha de permetre rellanar amb ms energia, si cal, la finalitat per la qual va ser fundada aquesta associaci".

    La secretaria de Fnix, Assumpta Blanch va passar tot seguit a llegir la memria d'activitats on destac algunes con-ferncies sobre el cncer, concerts solidaris...

    FlowaveD'entre tots els projectes desenvolupats per l'entitat destaca

    el Flowave. Aquest dispositiu mdic proporciona massatges lim-ftics per millorar les condicions de vida de pacients de malalties diverses, com les lceres, la diabetis, les lesions esportives o el cncer, entre altres i est al Centre Sanitari cedit per l'entitat.

    Precisament la doctora Begoa Lpez va fer una expli-caci als socis de Fnix sobre el Flowave i va resoldre alguns dubtes.Durant el 2011, 10pacients s'hanbeneficiat d'aquesttractament i s'han fet 98 sessions (1 hora diria de dilluns a divendres).

    Tres eixos d'actuaciFnix s'ha marcat tres eixos d'actuaci que sn: foment i

    promoci; programa i campanyes i suport emocional. Aquests eixos van dirigits als voluntaris i associats perqu puguin col.laborar amb l'entitat.

    Mou-te contra el cncerDesprs de l'explicaci dels pressupostos (que sn a

    l'abast dels socis) dels ltims tres anys, on queda 655, 93 euros a caixa desprs d'ingressos i despeses i desprs d'escollir tres nous membres per la junta, el president de Fnix, Miquel Montaner, va fer una crida per captar nous associats. Tamb va explicar que els alumnes de 3 d'ESO d'Arrels II collaboraran amb l'entitatperlafiradeSantIsidresotaellema"Mou-tecontraelcncer". A ms, el president de Fnix va parlar de la prevenci per combatre la malaltia i va demanar suport i adhesi al sector mdic perqu convenci a la gent que faci prevenci.

    La junta de lassociaci Fnix, dajuda i suport contra el cncer

  • 1Celsona 763 - Divendres, 2-3-2012

    L'entrevista Miquel Manzano

    L'Obradror d'en Jordi neix l'any 1996 de la m de Jordi Pallars Serra, amb una clara vocaci d'elaborar un producte artesanal de gran qualitat, amb la garantia d'una mplia i dila-tada experincia al sector. Va iniciar l'activitat amb els serveis de cte-ring, pizza a domicili i pizza fresca. Actualment elabora pizza, llesques, pa i focaccia. Des de principi d'any la producci d'aquesta empresa s'ha traslladat a fora de Solsona.

    Per qu s'ha traslladat la producci fora de Solsona?

    Hem traslladat la producci fora de Solsona per tal de racionalit-zar-la quant a criteris de productivitat. Donat que el context actual no ens permetia continuar sense fer una millora en aquest mbit.

    Quins canvis hi ha hagut?El canvi principal radica en que ara participo amb una

    empresa artesana localitzada a Palams amb ms possibilitats d'expansi. Tot i que lgicament a l'inici d'aquesta collaboraci ha de superar-se els obstacles propis al canvi, com ara: formaci, nova ubicaci, posta en marxa...

    Els clients de Solsona encara po-dran comprar els productes de l'Obrador?

    Un cop superats tots els petits obstacles d'aquest trasplantament sim-blic que ha suposat el trasllat de la producci a Palams, espero que els solsonins puguin gaudir plenament dels productes de l'Obrador d'en Jordi.

    Els artesans de la comarca han de mirar ms de vendre el seu producte a l'exterior?

    Les necessitats d'expansi de cada producte sn diferents, ms que vendre a l'exterior o no. A l'artes crec que el motiva, que el que fa, li propor-

    cioni els recursos necessaris...En el meu cas personal, desprs de valorar diferents

    possibilitats a Solsona mateix, em va semblar que l'aventura ms equilibrada era la que he comenat. Tot i que trobo molt a faltar el referents del poble on he crescut.

    Fabriqueu els mateixos productes?La idea s elaborar els mateixos productes, que sn

    nascuts a Solsona i que, com jo mateix, vagin on vagin portaran arrels de Solsona.

    "...Desprs de valorar diferents possibilitats a Solsona mateix, em va semblar que l'aventura ms

    equilibrada era la que he comenat..."

    Jordi Pallars de l'Obradror d'en Jordi

  • 1 Celsona 763 - Divendres, 2-3-2012

    Centre Sanitari del Solsons

    Ajuts als preventius de

    Creu RojaEl Consell Comarcal

    del Solsons va aprovar en la Comissi de Govern celebrada el 23 de febrer establir la col.laboraci del Consell Comarcal enelfinanamentdelsserveispreventius sol.licitats pels ajun-taments i entitats del Solsons i que presta Creu Roja de Solsona en els segents percentatges.

    Amb aquest acord el Consell Comarcal del Solsons finanarelsserveispreventiussol.licitats pels ajuntaments i entitats del Solsons que se-ran prestats per Creu Roja de Solsona. Lajut ser dun 30% per als ajuntaments fins a unmxim de 150 euros per activi-tat, i dun 50% per a les entitats finsaunmximde200eurosper activitat. Aquest acord sen-marca dins el conveni signat entre el Consell Comarcal del Solsons i lOficinaLocal deCreu Roja de Solsona.

    LOficinaLocaldeCreuRoja de Solsona presta serveis preventius i col.labora en els socors, auxilis i grans emer-gncies que li son sol.licitats pel Consell Comarcal del Solsons, el Centre Sanitari del Solsons, FPC, ajuntaments de la co-marca i entitats de la comarca. Loficina tamb cobreix les diferents activitats esportives, culturals i ldiques organitza-des per entitats i ajuntaments de la comarca que requereixen aquests serveis.

    El projecte Tacompa-nyem neix de la collaboraci entre el Centre Sanitari del Solsons FPC i el Consell Comarcal del Solsons amb lobjectiu de facilitar laccs als serveis sanitaris de les persones que per diferents cir-cumstnciestinguindificultatsper accedir-hi. El projecte con-sisteix en el trasllat i lacompa-nyament amb taxi des del seu domicili als serveis sanitaris corresponents i el retorn a casa seva de les persones que en siguin usuries.Lespersonesbeneficirieshandabonar el 50% del cost del servei. Aquest servei pretn palliar, almenys per a un sector, el greuge comparatiu en que es troba el Solsons en relaci a lmbit urb pel que fa a l'accs als serveis mdics.

    Durant els anys 2009 i 2010 es va realitzar una prova pilot del projecte que, inicialment sadreava als majors de 65 anys, als disminuts amb un grau de dis-minuci a partir del 65%, a les persones amb dependncia amb un grau III (nivell 1 i 2) i grau II (nivell 2) i als usuaris de lHospital de Dia del Centre Sanitari que gaudien dun ajut del 100% del cost. Lajut concedit va haver de limitar i reduir aquestes condicions daccs.

    Des del comenament del progra-maifinsal31dedesembredel2010esvaren registrar 142 sollicituds (76 dones i 66 homes) amb dret a poder participar al projecte Tacompanyem. Per edats, el tram msnombrsdebeneficiarisvarenserels82 sollicitants en edats compreses entre els75iels84anysquevarensignificarel58% del total.

    A nivell general les persones que van utilitzat el Tacompanyem valoraren molt positivament aquest servei. Per a les persones grans aquesta prova pilot els

    ha facilitat laccs als serveis sanitaris pertinents i els ha tret langoixa de com organitzar i fer el viatge.

    Durant el mes de maig es va pre-sentar el Projecte Tacompanyem 2, amb laintencidepoder-loconsolidardefini-tivament a la nostra comarca. Finalment sha aconseguit que la Diputaci de Lleida subvencioni el 50% del pressupost total del projecte.

    En el projecte shan introdut alguns canvis: sha ampliat el perfil delusuari, ledat daccs ser a partir dels 70 anys i es vol assegurar un ajut del 25% del cost dels trasllats als usuaris que utilitzin el servei per assistir a lHospital de Dia del Centre Sanitari del Solsons, limitant lajut a dos mesos (en la fase pilot inicialment aquest servei era gratut per es va haver de suprimir degut a lalt cost econmic). A ms a ms sha ampliat el servei als dismi-nuts amb un grau de disminuci a partir del 33%, i a les persones amb dependncia amb un grau II i grau III.

    La Consellera Comarcal i respon-sable de lrea de Serveis Socials, Maria ngels Tarib, ha valorat molt positiva-ment poder continuar prestant aquest ser-vei, un projecte innovador per a les zones rurals de Catalunya i que cal consolidar degut a les especials caracterstiques del territori i la manca dels transports pblics dels municipis.

    Es reinicia el projecte TacompanyemGrcies al finanament de la Diputaci, Tacompanyem

    facilita els trasllats i acompanyaments als serveis sanitaris pblics a persones que tenen dificultats per accedir-hi

    Consell Comarcal

  • 1Celsona 763 - Divendres, 2-3-2012

    Al mar far dos anys des que un grup de joves solsonins ens vam interessar pel projecte de cooperaci internacional que l'entitat Trenkals duia a terme a Bsnia. Tot va comenar amb una xerrada impartida per Jordi Rodri, nima de l'organitzaci, que va engres-car-nosfinsalpuntdecrear,aSolsona,unadelegacideTrenkals.A partir d'aqu, vam anar realitzant activitats al llarg d'aquests dos anys en relaci al projecte a Dobrodosli. Uns quants de nosaltres vam anar a Sarajevo, Sahbegovici i Mihatovici, on vam poder treballar sobreelterreny,conviureambvctimesdelconflicteicontribuirala reconstrucci d'una petita poblaci. A part, vam anar organitzant diversos actes a Solsona, com la Fira del Llibre de la Cooperaci, concerts solidaris i la Pre-Inauguraci de la Sala Polivalent.

    Malgrat l'empenta inicial amb que va nixer Trenkals Solsona, hem hagut d'afrontar reptes que s'escapaven del nostre abast. s fcil d'entendre que, en un mn tan convuls i canviant com el nostre,elqueesfaal'altrapuntadelmnpotinfluirenelquepassaa tocar del nas, i una mica s aix el que ens ha passat a nosaltres. Per raons alienes a la nostra organitzaci, Trenkals es va veure obligat a suspendre les seves activitats a Bsnia, de manera que es va haver deposarpuntifinalalprojecteDobrodosli.

    Arran d'aix, a Trenkals Solsona hem optat per la descentra-litzaci, de manera que la nostra sub-organitzaci deixar d'existir com a tal, a falta d'un projecte concret, i els membres ens afegirem a altres iniciatives de la prpia seu de Trenkals.

    Considerem,per,quelafeinafetafinsarahaestatigualmenttil, i que hem aconseguit arribar a un bon nombre de gent durant aquests dos anys, complint aix, part del nostre objectiu mentre ha estat possible. El que s'ha fet, per, hauria estat impossible sense el suportquehemrebutfinsaradelapoblacisolsoninaid'algunesentitats com el SOM, i que agram molt sincerament. Volem informar, a ms, que part dels diners recollectats durant aquest temps es desti-naran al Fons d'Emergncia Social de l'Ajuntament de Solsona.

    Ens dol haver d'anunciar aquesta resoluci, per hem acordat que era la millor opci en aquestes circumstncies, i en cap cas es nega l'opci de reprendre les activitats en el futur, de la mateixa manera que, tot i que no sigui com a Trenkals Solsona, seguirem lluitant per fer que les coses puguin anar una mica millor, ja que, com diu Irina Borovac, com i quan comena, en el fons, no ho sap ning, com i quan acaba, no acaba mai.

    Trenkals Solsona

    Dissoluci de Trenkals Solsona

    Trobada de confirmands amb

    el Sr. BisbeEl passat 18 de febrer es va realitzar la trobada

    dejovesconfirmandsambelSr.Bisbe,sadir,aquellsnois i noies que estan cursant els dos ltims anys de confirmaci.Lajornadatcomaobjectiufonamentalferqueelsjovesconeguini,finsi tot,puguinparlaruna estona amb el Sr. Bisbe.

    La jornada va comenar amb una catequesi del bisbe Xavier sobre les paraules de levangeli de Marc, on la gent diu a Bartimeu: Coratge! Aixecat que et crida, referint-se a lencontre que Jess vol tenir amb Bartimeu per curar-lo. Aquestes paraules van ser dites tamb a tots aquests joves que es preparen per a ser deixebles de Jess, en una societat on no s fcil i, per tant, cal coratge i valentia, perqu ens aixequem dall on hem caigut.

    Desprs daquesta primera catequesi, els prop de 120 joves participants es van dividir per edats en dos grups,de1ra3rdESOide4rtdESOfinsaBatxillerat.Van escoltar el testimoni duna noia de Mollerussa que ha sentit la crida a la vida religiosa, la qual va explicar els seus dubtes i les decisions preses en conseqncia a aquesta crida. Alhora tamb van realitzar diversos tallers: sobre testimonis de vida on grcies a que Jess els va tocar el cor, van aconseguir sortir de situacions de drogodependncia, malaltia, prostituci, aband, ... altres van realitzar un taller anomenat El telfon de lesperana el qual consistia, mitjanant una din-mica, a donar esperana a situacions quotidianes dels adolescents, en una edat en qu les relacions humanes no sn fcils.

    Tamb hi va haver un temps de pregria, i un temps per animar els adolescents a participar de les activitats que es fan tant a nivell parroquial com a nivell dioces. La trobada va acabar al jard del Seminari de Solsona, on van compartir el dinar.

    Delegacions de Joventut i Catequesi.

    Bisbat

  • 0 Celsona 763 - Divendres, 2-3-2012

    Glossa Xavier Novell Gom. Bisbe de Solsona

    La classe de religi catlica

    La setmana passada us parlava descollir les nostres escoles dEsgl-siapera leducacidelsvostresfills ints. Alguns de vosaltres, per, sigui per motius econmics, sigui per altres raons, heu escollit portar-los a lescola pblica.

    Tots sabeu que a les escoles de la Generalitat hi ha lopci de lassignatura de religi catlica: cap centre no pot ne-gar-se a impartir-la i els pares teniu dret a demanar-la. De fet, hi ha moltes raons per escollir-la i preferir-la a totes les alternatives que li fan competncia:

    - Tots els pares desitgen que els fills tinguinunabonaeducacimorali fins els agnstics reconeixen que elcristianisme t una proposta de valors molt til.

    - Tothom s conscient que la ideologia de gnere est minant la ins-tituci del matrimoni i de la famlia. LEsglsia s lnica instituci que la defensa i recorda que noms la famlia tradicional garanteix lestabilitat emo-cional i vital de la persona, garantint la fortalesa per lluitar en aquest mn tan complicat.

    - Ignora la realitat qui nega que la nostra cultura est profundament impregnada de la cosmovisi cristiana. De fet no sentn la major part de lart, la literatura, la msica, la histria, el folklore i el llenguatge sense uns conei-xements bsics del cristianisme.

    - Sn molts els analistes que interpreten la crisi actual com una crisi de valors, de manca duna pro-posta de sentit que unifiqui i expliqui el significat de la vida. Si a lescola no sofereix una proposta de sentit, els ciutadans del dem adheriran la cosmovisi de la societat de consum: gastar i gaudir. I tots sabem el resultat daquest horitz vital.

    La classe de religi catlica s el mnim per evitar aquest perills empo-briment personal i social. Si a la vostra escola no sofereix aquesta assignatura, s ara que lheu de demanar. Si els vostresfillsnolacursen,manifesteualdirector que la voleu per a lany vinent. Si en el pas cap a lESO, els vostres fillsvolenferaltrescoses,noelsdeixeuescollir!

    Pelegrinatge a Roma amb motiu del concert oratori Noces de sang

    El passat mes de maig es va interpretar loratori del Sant Dubte Noces de sang a Solsona, Cervera i Ivorra. Aquests concerts van ser tot un xit, ms de 2000 persones distribudes en les tres interpretacions avalen la importncia i la qualitat daquesta bella pea musical.

    Lxit de loratori a les nostres terres, juntament amb la propera jubilaci deMons.ValentMiserachscomadirectordelInstitutPontificidemsicaSacrade Roma, ha fet que shagi pensat en interpretar loratori a Roma com a cloenda i reconeixement al compositor, el qual ha dedicat tota una vida a la msica i al servei a lEsglsia. La qualitat dels artistes que hi varen participar ha determinat que sels hagi fet la proposta dinterpretar loratori musical a Roma. Alguns dells ja han manifestat la seva conformitat i la seva illusi en participar-hi.

    La interpretaci ser el dia 8 de juny de 2012 a les 21h a la Baslica de Santa Maria la Major, una de les quatre basliques majors de Roma, on Mons. Valent Miserachs s director i mestre de la capella de msica.

    Desdelbisbatshapensatqueespodriaaprofitaraquestesdevenimentperfer un petit pelegrinatge de tres dies a Roma. Els dies sn el 7, 8 i 9 de juny de 2012. Aix, a ms dassistir al concert, els pelegrins que vulguin apuntar-se podran gaudir duna visita a Roma acompanyats pel bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell.

    Les inscripcions ja estan obertes, des del dia 1 de mar, i acaben el dia 15 de maig. Els interessats han de trucar al tel. 973 48 06 19 (Encarna) o al tel. 661 848 447 (Teresa) o b a [email protected]

    Properes activitats a la dicesi

    Trobada diocesana sobre el diaconatEl proper dissabte dia 17 de mar des de la coordinadora de les delegacions

    sorganitza una Jornada diocesana sobre el Diaconat amb el ttol El diaca, servidor de levangelitzaci. Lhorari de la jornada s el segent: a les 10.15h arribada; a les 10.30h laudes; a les 11.00h presentaci de la jornada a crrec del bisbe de Solsona; tot seguit, primera xerrada El diaca, una vocaci de servei eclesial a crrec dAureli Ortn, diaca de Barcelona. A les 12 del migdia hi haur una pausa-caf per continuar amb la segona xerrada El diaca i la nova evangelitzaci tamb a crrec dAureli Ortn; a les 13.15h celebraci de leucaristia; a les 14h dinar; a les 15.30h testimonis dels diaques de la nostra dicesi; a les 16.30h pregria vocacional i rs de vespres; ales 17.30h comiat. Aquesta jornada s oberta a tothom. Per quedar-se a dinar cal apuntar-se al tel. 973 48 06 19 (Encarna) abans del dia 14 de mar.

    Bisbat

  • 1Celsona 763 - Divendres, 2-3-2012

    Parrquia

    LINYAPregries per al bon temps.- Diumenge vinent, dia 11 de mar, a 2/4 de 12, a lesglsia de Linya, les parrquies de Besora, Linya, Navs i Sant Feliu estan invitades a pregar perqu el Senyor doni un bon temps per als sembrats.

    RINERAplec de Sant Sebasti.- Diumenge que ve, dia 11 i segon diumenge de mar, a 2/4 d1, Missa a lesglsia de Sant Mart de Riner, amb la benedicci i el repartiment del pa per a tothom.

    SANT FELIU DE LLUELLESAcci de grcies a la Torreta.- Avui diumenge, dia 4 de mar, a 2/4 de 12, els feligresos de les parrquies de Besora, Linya, Navs i Sant Feliu ens aplegarem a la Torreta per agrair a Du la collita de lany passat.

    La QUARESMALes prctiques per concretar el cam de conversi sn: l'almoina, la pregria i el dejuni. Jess assenyala que no han de ser unes prctiques que es fan perqu toca o per quedar tranquil, sin que han de venir de dintre, han de ser l'expressi de les ganes de renovar la fe i la vida cristiana.

    ALMOINA: donar el que tenim a qui ho necessiti. Per exemple:

    *Donar diners: qu aportem nosaltres al servei dels necessitats? Sigui a travs de Critas, d'entitats dedicades al Tercer Mn, de grups d'ajuda o de solidaritat...

    *Donar temps: visitant malalts o gent que est sola, treballant en tasques de voluntariat o altres activitats socials o eclesials.

    *Contribuir a qu aquesta societat nostra sigui menys injusta: actuar en l'organit-zaci social, econmica, poltica. Com a mnim, estar-hi sensibilitzats.

    PREGRIA: viure amb ms intensitat la relaci personal amb Du. Per exemple:

    *Buscar estones concretes de silenci, curtesollargues,persent-lifidels,perposar-se davant Du i compartir amb Ell la nostra vida.

    *Llegir l'Evangeli de cada dia, pregar Salms, el Viacrucis...

    *Participar cada dia, o alguns dies, de la missa diria.

    DEJUNI: privar-se d'alguna cosa, per manifestar que Du s realment l'nic que s totalment valus, i tamb per ajudar els

    necessitats amb all de qu ens privem. Ms que mai, en aquest temps de confort i de consum, potser val la pena ressaltar-lo ms que mai. Per exemple:

    *Abstinncia de carn els divendres de Quaresma (i no substituir-la per un menjar millor, sin fer-ho tot ms aus-ter), i dejuni el Dimecres de Cendra i el Divendres Sant.

    *Privar-se d'algunes coses: massa temps de televisi, comprar aquella cosa con-creta sense una necessitat fonamenta-da... I dedicar el temps estalviat a la pregria, a la convivncia familiar, a la visita de malalts o de persones soles... I dedicar els diners estalviats a l'ajuda als necessitats.

    SOLSONAViacrucis.- Cada diumenge de Quaresma, a les 6 de la tarda, hi ha el rs del Viacrucis a la Catedral. Tots junts pregarem i medita-rem davant els quadres de les estacions, el cam de la Creu (Via Crucis) que fu JessamblacreuacollfinsalCalvari.

    Encontre Mundial de les FamliesEl grup de famlies del bisbat de Solsona organitza un viatge, del 31 de maig al 3 de juny, per assistir a Mil (Itlia) a l'Encontre Mundial de les Famlies amb el Papa Benet XVI. Els preus del pelegri-natge, amb autocar, hotel de 4 estrelles (allotjament i esmorzar) i kit de famlia, sn a partir de 219 euros/persona. Seria convenient que les persones interessades es posessin en contacte, al ms aviat pos-sible, amb els organitzadors. Els telfons

    de contacte sn: 973 48 29 47 (Covadonga i Fernando) 93 744 40 42 (Rosa i Josep) o b al correu electrnic [email protected]

    Pelegrinatge a Vallbona de les Monges i al Monestir de PobletEl Bisbat ha organitzat aquest pelegrinat-ge per a tothom qui shi vulgui apuntar. Es far el dissabte, dia 10 de mar, i el preu total s de 50 euros. Informaci i inscripcions: tel. 93 869 23 24, Roser. Adoraci al Santssim Sagrament.- Cada dimarts, a la Catedral, es fa lexposici del Santssim, a laltar de la Merc, de 2/4 de 6 de la tarda a 2/4 de 8 del vespre. Estem invitats a fer una estona de preg-ria davant el Senyor. Hi ha la possibilitat de confessar-se i tamb es fa el rs de Vespres.

    Despatx parroquialEls dies propis de despatx parroquial sn els dilluns, dimarts, dimecres i divendres, de les 12 del migdia a 2/4 de 2. Per a ho-res convingudes, podeu trucar al telfon parroquial: 973 48 01 23.

    Recs de Quaresma de lEscola de Formaci de laics

    El Recs de Quaresma de lEscola de Formaci de Laics tindr lloc els dies 24 i 25 de mar al Seminari de Solsona. El predicador ser Mons. Xavier Novell, bisbe de Solsona. Per a ms informaci o per inscripcions podeu trucar al tel. 629 42 86 83 (Teresa Gen) o al correu [email protected]

    Fa uns dies que el Marcel.l de la Vinya ens ha deixat, desprs d'haver estat uns dies ats al Centre Sanitari del Solsons, en el que va rebre un servei i tracte hum exquisit per part de tot el personal que el va acompanyar finsalasevahora.

    Arribat el moment l'amic Joan Isanta va fer la seva feina, com sempre, fent ms fcil tot el que cal per aquestes ocasions, malgrat haver de patir una situaci personal com la nostra.

    Aix mateix volem agrair profunda-ment totes les mostres d'afecte sincer que ens heu dispensat tots plegats, ens heu fet sentir es-timatsihempogutcomfirmarque"ElVinyo"no havia fet clients, sin molts amics.

    Nosaltres tamb us estimem.

    Famlia Vila-Colell

  • Celsona 763 - Divendres, 2-3-2012

    Opini Nria Rafart

    Senyor bisbe,Em detinc davant un ttol del Celsona 24 de fe-

    brer que em crida latenci: Lescola catlica, perqu al nostre pas tenim escoles pbliques, concertades i finsitotescolesprivadesambdiversosidearis.

    Ja al segon pargraf de la glossa que vost signa, maturo un altre cop i rellegeixo: Em sembla entendre que parla de dos conceptes difcilment assimilables, lescola (ara lanomena dEsglsia!) i la preocupaci/temor per la reducci dels recursos humans i materials (diners?) que podria impedir oferir altres serveis com-plementaris (quins?) si no sassols el nombre dalumnes matriculats desitjable.

    Per el motiu del meu escrit apareix descarada-mentalpargrafquatre,onafirmagratutamentiarbitr-ria que aquesta escola que vost invita a escollir ofereix una millor qualitat educativa. MILLOR? Que qui?

    Spiga, senyor, que els professionals que treba-llem a les escoles catalanes ens esforcem per tenir una formaci continuada per estar al dia i ser capdavanters en la nostra feina, a banda de les titulacions, oposicions, cursos, llicenciatures que cadasc es procura.

    Spiga que les escoles del principat participen en tot tipus dexperincies pilot, collaboren en programes promoguts per la comunitat europea amb professionals darreu del mn, innoven en metodologies, sadapten a la societat digital.

    Afirma vost a continuaci que lescola quepropugna ofereix major seguretat en la transmissi de valors educatius veritables.

    Doncs miri, treballem diriament perqu els nostres alumnes se sentin apreciats, valorats, integrats, estimats, estimulats, competents, autnoms, excellents. Creiem que aix els ajudar a trobar sentit a la vida (vost parla del veritable i autntic sentit de la vida, com si noms pogus ser un).

    Matreviria a dir-li, senyor bisbe, que el dia que va fer aquest escrit, vost la va vessar. El respecte i consideraci a les famlies i professionals que no pen-sem com vost tamb sn un valor.

    Grcies.

    Opini M. Rosa Golobart

    Els valors de lescola pblicaDesprs de llegir larticle lEscola catlica del bisbe de

    Solsona Xavier Novell, on parla que lescola religiosa ofereix una millor qualitat educativa i transmet uns valors educatius veritables, jo, que he estudiat en una escola pblica, vull donar la meva opini respecte els seus postulats.

    s cert que, actualment i en la nostra societat, els valors que havien ajudat a crixer i a madurar a generacions passades, com les dels nostres pares i avis, cada vegada tenen menys fora. Aquesta realitatnoserveixdargumentperafirmarquelesgeneracionsdavuiendiasnpitjorso,finsitot,ignorants.Simplement,estractadelevoluci o del transcurs natural.

    La societat, la seva gent i els valors que les regeixen en cada un dels presents, evolucionen. Com a resultat, s impossible la imposici duns valors veritables i nics.

    Lescola esdev una de les principals institucions transmis-sores daquests valors. I quan parlo descola, em refereixo a lescola pblica. Aquella que, personalment, mha transms una educaci i tamb uns valors que majuden a comprendre, formar part i obrir els ulls davant la societat actual i les seves necessitats.

    Com tot, i per sort, es tracta de la decisi de cadasc. No obstant,emsembladeltotirracionalquesafirmi,rotundament,quea les escoles catliques simparteix una millor qualitat educativa i es transmeten uns valors que manquen a les escoles pbliques.

    De la meva generaci som molts els qui continuem estu-diant. Per aix s el de menys. El ms important s que, tant si hem continuat estudiant com si no, tenim els valors per a poder ser persones ms que alumnes-: ens respectem els uns als altres, independentment de la cultura, la visi de veure el mn o la religi en qu creiem. Mestres, professors i altres docents ens han ensenyat a respectar-nos, a acceptar-nos i a que no hi ha res ni ning millor que ning. I s que lesglsia catlica predica, sense exemple, que sha destimar el del costat, obviant les diferncies.

    Aquests, crec, sn els valors que tenen ms fora avui en dia. Valors que adquireixen importncia dins una societat que, per contra dalguns, s multicultural, formada per persones de diferents religions i, malauradament, de diferents classes socials. Com a ex alumnadunaescolapblica,afirmorotundament,quedesdaquestscentres es transmeten valors i fonaments que mhan fet trobar el veritable i autntic sentit a la vida, sense deixar de banda, tot el que encara em queda per aprendre, i respectar.

    Opini Neus Mujal Alsina

    M'estic debatent entre la meva ra que em diu "no perdis el temps contestant al Sr. Bisbe que l'nic que vol s protagonisme" i el meu sentiment que em diu: i...si li expliquessis quins sn els valors que ense-nyem a l'escola pblica?.

    Ha guanyat el meu cor. Sr. Bisbe: nosaltres eduquem en valors HUMANS que sn UNIVERSALS i, no sn de bon tros exclusius del catolicisme.

    Per a Xavier Novell, bisbe de Solsona

    Ensenyem i transmetem el valor de la responsabi-litat, l'esfor, el respecte, la generositat, la democrcia, tot aix i molt ms. Ho fem en cada una de les matries i tamb com a professors que volem donar exemple als nostres alumnes.

    Crec Sr. Bisbe que deu ser molt intelligent i arribar molt amunt, per de llions d'empatia i d'humilitat no s si en pot donar gaires.

  • Celsona 763 - Divendres, 2-3-2012

    Opini Andreu Grau i Bernad

    Resposta a la carta del bisbe Novell

    Desprs de llegir la carta del senyor bisbe Xavier Novell en aquesta publicaci divendres passat, vaig sentir limpuls de refutar i fins i tot desacreditar les sevesargumentacions. Ms tard vaig pensar que no calia, era incapa de fer-ho millor del que ell mateix ho havia fet. Per tant, he decidit parlar de sentiments. Sc catlic, no gaire curs en les meves obligacions setmanals i sovint assetjat pels dubtes propis duna creena intangible com la cristiana. Fins ara em sentia molt trist escoltant com responsa-bles de lEsglsia, que deien tenir la meva mateixa fe, es dedicaven a realitzar accions com instigar i afavorir lenfrontament entre les persones. Tot i que segurament els co-neixements bblics daquests bisbes sn molt superiors als meus, reconec humilment no havertrobatenlaBbliacapjustificaciatals actituds. Els seus ltims escrits estan farcits dintolerncia, dogmatisme i instiga-ci a lenfrontament de collectius. Reconec pblicament que aquests no sn els valors queintentotransmetrealsmeusfillsi,elques pitjor, no tinc cap propsit desmena. En descrrec meu, dir que en la catequesi a qu vaig assistir en el seu moment no van ser els valors que em foren transmesos. Ms recentment, tampoc no van ser els valors que van ensenyar en la catequesi al meu fill.Noaprofitaraquestescritperatacarles escoles que vost pretn defensar, ja que estic convenut que els valors tics i cristians de la majoria de la gent que hi treballa sn molt superiors als expressats per vost en els seus escrits, senyor bisbe. Finalment, mavergonyeix algun dels seus ltims escrits. Acabar deixant una pregun-ta: sc lnic que se sent aix?

    Benvolgut Xavier Novell, bisbe de Solsona,

    Com a professors i professores de lInstitut Francesc Ribalta, responem alessevesdesafortunadesafirmacionspublicitriessobrelescolacatlicaenpoca de preinscripci. No ens semblen adequades en un bisbe per la crrega demaggica que contenen.

    Pel que fa a la millor qualitat educativa, ens agradaria recordar-li que, tenint en compte les dades objectives externes al nostre centre, estem oferint un servei de qualitat, com ho demostra el fet que en les proves de selectivitat els resultats sempre sn molt positius, la majoria dels nostres alumnes poden accedir als estudis universitaris que han triat. Aquesta millora de qualitat sha aconseguit per la feina i lesfor del nostre alumnat, pel suport de les famlies i considerem que alguna cosa shaur fet b en els centres on shan format aquests nois i noies, i en el nostre cas parlem dels centres educatius pblics de primria i de secundria. El curs passat, per exemple, quatre alumnes del nostre centre van obtenir una beca dexcellncia de CatalunyaCaixa per la seva nota daccs a la universitat i un dells va rebre la distinci de la Generalitat pels resultats obtinguts en el batxillerat; un altre alumne, va obtenir el Premi Cirit de recerca jove i altres van rebre reconeixements de diferents entitats.

    EnlaglossaqueescriualCelsonadelasetmanapassada,afirmaquelescola catlica suposa un gran estalvi per als municipis i la Generalitat. Ja t en compte totes les subvencions que rep lEsglsia catlica, a ms dels concerts econmics? Per qu no explica tamb que les seves installacions sn de propietat privada, que reben diners de les famlies dalumnes a travs de mensualitats, de donacions de fundacions privades o de cobraments de serveis, i tamb de la Generalitat? En canvi, totes les installacions de les escoles pbliques sn de titularitat pblica dels ajuntaments en el cas de les escoles de primria i del Departament dEducaci en els cas dels instituts, s a dir, sn propietat de tots: catlics, musulmans, jueus, agnstics, ateus...

    Quant als valors educatius, sn noms els veritables els que ofereix lescola catlica? Evidentment, no. El professorat de lescola pblica transmet no tan sols valors tics, morals, de ciutadania, que sn universals, sin tamb valors religiosos; transmesos, entre altres, pel professorat de religi, proposat pel bisbat i pagat per ladministraci.

    Trobem adient que vulgui defensar lescola catlica, per aquesta defensa no ha dimplicar un atac a lescola pblica ni a les entitats que ofereixen activi-tats extraescolars, ni molt menys als pares que busquen una formaci integral dins i fora de lescola.

    Els treballadors i les treballadores de lescola pblica tenim vocaci de servei a tothom i ens sentim compromesos en la comunitat on vivim: Solsona i el Solsons.

    Opini Docents i personal dadministraci i serveis de lInstitut Francesc Ribalta

  • Celsona 763 - Divendres, 2-3-2012

    A lescola hi ha dos processos daprenentatge que es treballen conjuntament perqu estan ntimament relacionats. Sen diu lectoescriptura: llegir per poder escriure; escriure per poder llegir.

    Les lectures, de vegades, provoquen la necessitat des-criure i tamb el dubte de si cal fer-ho o no.

    Avui s difcil calibrar si cal o no cal escriure. Fer-ho ssentir-separtcipdelajugadamestraquesignificaprovocarperqu parlin dun encara que sigui malament; no fer-ho pot portar a sentir-se cmplice de la injustcia.

    Aix, doncs, escrivim.Durant el segle XIX i bona part del XX, una de les grans

    lluites de les persones progressistes era treballar per separar el poder hegemnic de lesglsia del poder civil. No per destruir res sin, justament, per fer cas a la Bblia: a du el que s de du i al csar el que s del csar. (Mc 12,13-17; Lc 20,20-26)

    Treballar perqu cada persona pogus utilitzar el lliure arbitri (Sant Agust afirm que l'home s lliure segons l's bo o dolent que faci del lliure albir.), educar lesperit crtic, doncs, per decidir i actuar, va ser la gran tasca: llibertat de pensament, de reuni, dexpressi, de vot... Noms cal ser prop de la cin-quantena per tenir ben present que aquests eren els objectius que sanaven assolint amb penes i treballs no fa gaire en aquest pas, fa una mica ms a pasos socialment ms avanats i encara sn quimeres a massa llocs del mn.

    Leradicaci dels fanatismes, dels dogmatismes, dels integrismes,lapostaperunpensamentlliure,cientfic,oberti tolerant guia el cam de moltes persones, inclosos molts docents. I en aquest gran grup hi ha persones de tota mena dideologies, de diferents creences, de diversos enfocaments personals, socials, poltics, sexuals, religiosos... Siguin com siguin , comparteixen un gran objectiu com: el progrs social, cientfic,democrtic,lamilloradelescondicionsdevidadelespersones, de totes les persones.

    I en aquestes estem: una muni de mestres i professors que cada dia sen van a lescola o a linstitut (a tot tipus desco-les i instituts) amb ganes de treballar pel futur, amb ganes de transmetre valors universals: lhonradesa, lesfor, el respecte,

    Lectoescriptura

    la solidaritat... Al llarg de la histria, i segons el punt de vista, conceptes semblants ha tinguts noms diferents: temprana, prudncia, fortalesa, justcia, generositat, amabilitat, pietat, dignitat, pacincia, amor al prosme, tolerncia, constncia, lleialtat,gratitud,amabilitat...Moltesparaulesperdefinirallque el sentit com engloba en lexpressi bona persona. Aquest s lobjectiu educatiu ms gran: contribuir en leducaci de bones persones.

    Per arribar-hi hi ha molts camins. Cada escola, cada grup de docents, cada famlia tria el cam que ms sadequa a la seva realitat, al seu projecte.

    Si analitzem la percepci que es t duna escola hi trobem veritatscientfiquesisensacionsirracionals.Alapartobjecti-va hi ha els resultats de les avaluacions externes, la projecci de futur del seu alumnat, lassoliment dobjectius acadmics, professionals i vitals... i, si sen fessin estudis, la baremaci del grau de felicitat assolida al cap dics anys. A la part irracional hi ha les sensacions recordades de la infantesa i ladolescncia: aquella can, aquell cstig, aquell descobriment, aquell premi, aquell conte, aquella excursi, aquella baralla, aquella olor, aquell enamorament, aquell consell...

    Cadasc de nosaltres s expert en escoles: tots hi hem anat poc o molt. Tots podem parlar de les nostres sensaci-ons i tenim diferents nivells de coneixement de les veritats contrastades.

    Parlar de les sensacions prpies s hum. Aconsellar a partir dels propis coneixements, experincies i creences s ben lcit. Parlar de qualitat educativa sense aportar dades objectives s aixecar fals testimoni, que s faltar al nov mana-ment dels cristians i els jueus i a una universal virtut humana: lhonradesa.

    Desprs de llegir, de vegades noms cal escriure per repetir paraules de fa dos mil anys:

    A du el que s de du, al csar el que s del csar... i a la veritat i a la justcia el que els pertoca...

    ...o per rescatar el que deia Shakespeare: s millor ser rei del teu silenci que esclau de les teves

    paraules.

    Opini Roser Fons

    BREU

    S

    Pensaments Gens

    Costa amunt... Va caminant costa amunt i, com que es cansa i no t esma d'arrossegar ms estona la seva nima, decideix vendre-la al diable, que sempre est disposat a comprar, i a bon preu. Per cada nima que compra, el diable es fa ms fort, les seves decisions sn ms malaltisses, el seu rictus ms maquiavllic. Aquesta vegada, com que hi ha molts caminadors i estan molt cansats, el diable compra moltes nimes, moltssimes, enfaunbonsac...QueDuensagaficonfessats!

  • Celsona 763 - Divendres, 2-3-2012

    Sc persona Sergi Ballesp. Doctor en Psicologia

    Dimarts 27 de febrer leconomista i professor de matemtiques Joaquim Valls era entrevistat a lAra sobre el seu mtode per canviar la personalitat a travs de la lletra. Una vegada ms lElisenda Roca feia una fantstica elecci sobre qu cal divulgar en un diari que busca el prestigi i el rigor.

    El senyor Joaquim Valls s grafleg de fa anys i ha publicat diversos llibres. Tamb ha inventat el mtode Kimmon. Jo buscava un mtode que fos neuronal i fos per sempre, diu. Reeducar la lletra t una gran incidncia neuronal, aix s absolutament cien-tfic.Fascinatperaquestesafirmacionsmhecapbussatdeplealesbasesdedadescientfiquescercantaquestesflamants troballesquerevolucionaran els mtodes per canviar personalitat. Per res. Tan sols 32 articles sobre grafologia shan publicat en revistes indexades en els ltims 10 anys (mentre que desquizofrnia, per posar un exemple, se nhanpublicat42.314)isndedubtosaqualitatcientfica.Perams,nohiharastredelsenyorVallsalesrevistescientfiquesnitampocdelmtode Kimmon.

    Segons el senyor Valls, mitjanant el mtode Kimmon per can-viar la lletra sinsereixen al cervell les caracterstiques que volem, es milloren aspectes de la personalitat i els canvis que fem es mantenen. Ja hi tornem a ser: un gran descobriment que produeix canvis rpids, drstics i permanents de forma summament fcil, amb un simple canvi de lletra. No s que giri lesquena a la innovaci, per em vull protegir (i protegir-los a vosts) destrafolleries i martingales.

    La personalitat (i els diferents trets que la conformen) no s cap ruqueria. Jo sempre la comparo amb el tronc dun arbre. Vull dir que el canvidaspectessuperficials(comunhbitouncostum)srelativamentfcil. Equivaldria a podar les branques de larbre. Per tocar el tronc? Aix ja s una altra cosa. El tronc s gruixut i slid i sha fet a foc lent durant molt temps. No es canvia de la nit al dia.

    Que la lletra pot expressar aspectes de la personalitat s cert, percanviarlapersonalitatmodificantlalletrascomintentarmodi-ficareltempsmeteorolgicprenent-seanalgsicspelmaldossos.

    [email protected]

    Grafologia

    Opini Jana Maci Modolell

    Sortir de la crisi: via Londres o... via SolsonaVolem sortir de la crisi, obvi. Cal fer coses, innegable. Crear una empresa, per exemple.

    Som-hi?Costosfixos:3000euros (recuperables).Ms20eurosalRegistreMercantilperverificarinscripcidel nom. 100 euros de notari. Costos de temps i oportunitat pelsconceptes:oficinavirtualoapartatdecorreuspercom-plirlaLSSI,donard'altaelfitxeral'AgnciadeProteccide dades, pagar assessors, obtenci del NIF a l'AEAT, alta aautnoms.Ielscostosvariables?200quotad'autnom,declaraci d'IRPF d'empleats encara que no en tinguis, declaraci i pagament d'IVA encara que no hagis cobrat les factures, retencions prpies d'IRPF, impost de societats. Temps: entre una setmana (afortunat) i un mes.

    Per curiositat. A Londres qu em costaria? Costos fixos:71,22euros, incloudominico.ukper2anys,cupd'AdWords de 40 lliures i 50 lliures ms si obres compte en una entitat concreta. Costos variables: declaraci d'im-postosnomssihihabeneficis21mesosdesprsd'iniciarl'activitat. Pots facturar sense IVA. Es comena a declarar IVA a partir d'ingressos superiors a 68.000 lliures. Cost d'unaoficinavirtual:50-100euros/mes.Temps:9minutsdavant l'ordinador.

    Ms dades: el bisbe de Solsona cobrava uns 1.200 euros mensuals, i ha decidit rebaixar la seva nmina a 900 euros (bisbe que no arriba a mileurista, com tampoc no hi arriba ni de lluny cap capell de casa nostra). La seva dicesi destinar de forma extraordinria uns 300.000 euros ms (10% del pressupost ordinari del bisbat) al Pla d'Ajuda Social de Critas Diocesana. Un home de fe que dna esperana.

    Sortir de la crisi? Caldr escollir el cam. Prendre direcci Londres? Potser s. Encara que m'agrada ms la via Solsona, i noto que s al meu ADN, i em porta al pas que he somiat sempre.

    Opini Ramon Gualdo

    La policia a ValnciaUna actuaci molt bstia

    Vaig veure aquelles imatges a la tele, i em vaig emprenyar molt,emvaigindignarmolt.Elsestudiantsesmanifestavenpacfi-cament, i els policies van actuar amb violncia, amb brutalitat. No condemno pas tot el cos de la policia, per, s que condemno aquella colla que es van posar a repartir hsties amb fria, amb rbia, sem-blaven ssers embogits. Ah: Tamb condemno els que van donar perms per a actuar d'aquella manera.

    Aquells policies van actuar d'una manera salvatge. Els cops de porra i algun estil de detenci cruel, mostraven brutalitat, i molta mala llet. I hi ha una cosa que fa indignar molts els ciutadans, s que ens molts casos que la policia actua amb brutalitat, surt un responsable de les forces de seguretat,

    dient all de que "la policia ha fet la seva feina... ha ac-tuat correctament". Quins pebrots! I tamb fa indignar que desprs de fets d'aquesta mena, gaireb mai no es castiga els agents que han repartit garrotades a dojo, o ben poques vegades.No s si en aquest cas d'ara hi haur cessaments, estirada

    d'orelles, o noms una bronca... Quan escric aix (dilluns, 27), no es veu encara cap gest. A la millor quan tingueu el Celsona a les mans, hi pot haver alguna novetat. A veure qu en surt.

    De moment el qu faig de seguida s protestar per aquella actuaci tan bstia, tan brutal, de la policia a Valncia.

  • Celsona 763 - Divendres, 2-3-2012

    Sc ve d'aquesta ciutat i em dirigeixo a tots vosts, tant els que governen com els que estan a l'oposici.

    Durant els ltims temps, la nostra ciutat ha millorat en molts aspectes. no obstant vull fer referncia a la seguretat dels vianants. En aquests ltims temps, he observat com es feien rotondes i es marcaven passos de vianants. Entremig d'aquests moviments jo esperava que alg s'adons de les grans mancances d'alguns trams de pas que hi ha a la ciutat de Solsona. I us preguntareu on? Doncs b, m'explico:

    Srs. de l'Ajuntament, els agrairia que un dia anessin caminant delarotondadedavantdecalMuntanerambdirecciManresafinsla gasolinera o l'Hotel Gran Sol. Anessin i tornessin. Tot fent aquest passeig s'adonarien que, entre el nm. 28 i el nm. 34, les voreres, si s que en podem dir aix, sn arran de l'asfalt de la carretera, sn de terra i sense cap protecci pels vianants. Tal i com es poden imaginar, aquest fet provoca molta inseguretat a les diferents persones que hi passen. s un tram molt insegur i perills, per es complica quan hi passen cotxets de nens o persones amb mobilitat reduda. I la com-plicaci no noms s per la sensaci d'inseguretat, sin pel perill real querepresentaaquesttram,isiencaranofossuficient,totaaquestapartquansdenitestinsuficientmentilluminada.

    Srs. de l'Ajuntament, aquest tram fa anys que est aix. Com pot serqueningnos'hagifixatenlanecessitatd'arreglar-lo.Aparentment,sembla una irresponsabilitat poltica o b una manca de coneixement dels accessos solsonins per part de les persones que prenen decisions, ja que s estrany que s'hagi passat per alt el mal estat d'aquest cam situat en una zona de pas molt freqent per accedir a diferents comeros i restaurants de la zona o b per anar a l'escola del Vinyet.

    Srs. de l'Ajuntament, voldria que la meva preocupaci se l'agafessin seriosament. Sn els representants del poble elegits demo-crticament, i per tant han de vetllar pels ciutadans donant resposta a les seves necessitats, tot i que la tasca en l'organitzaci del trnsit (mitjanant les rotondes), i les millores en alguns carrers de Solsona (sobretot al casc antic) sn evidents, no entenc per qu un tram com el que estic exposant no s'ha considerat prioritari. Per tant, els demano que, si us plau, estudin com millorar aquesta situaci. I si resulta que aquesta soluci no s competncia de l'Ajuntament sin de la carretera (que podria ser), actun sobre el qui tingui la competncia per soluci-onar aquesta incidncia perqu sn vosts els que tenen tota la fora i l'obligaci de fer-ho.

    Opini Domnec Armengol Cuscullola Opini Jordi Riart i Vendrell - Exalcalde de Solsona

    La manera de fer dels islandesos ha sorprs a la resta del mn

    El pas ha recuperat la confiana dels mercats i el que s ms important, la

    confiana en si mateixos

    El model finlandsIslndia, un pas amb una superfcie tres vega-

    des ms gran que la de Catalunya i amb una poblaci vint vegades inferior que no supera els 340.000 ha-bitants, s conegut pels llargs hiverns amb un clima glid i per lactivitat dels seus volcans.

    Arasnoticia,jaquelagnciadequalifica-ci Fitch reconeix que leconomia daquesta remota illa del nord dEuropa mostra signes evidents de recuperaci.

    Aix podria ser una ancdota si pensem en les caracterstiques daquest singular indret, per, s tot un fenomen donades les circumstncies que envolten la resta de pasos de la zona euro.

    Leconomia dIslndia sha expandit gaireb un 3% durant el 2011, quan a casa nostra el creixement ha estat prcticament nul i en relaci a la taxa datur quevacrixerespectacularmentfinsadeuvegades,ara, tamb ha comenat a reduir-se notablement.

    La manera de fer dels islandesos ha sorprs a la resta del mn, ja que, lany 2008 quan el pas va entrar en fallida per culpa dels principals bancs que hi operaven, el govern en comptes daportar-hi recursos financers, va deixar que suspenguessin pagaments. El que s va fer s cobrir els comptes dels seus ciutadans i en canvi es va desentendre dels creditors estrangers.

    Un element important en la resoluci de la crisi, fou la mobilitzaci ciutadana, que no va parar finsqueelgovernvadimitirifinsitotvaportarajudici el seu primer ministre. El nou govern, fruit dunes eleccions lany 2009, satrevia a reformar la Constituci, a empresonar els banquers, aplicar un

    dur programa dajustos i apujar els impostos. Amb tot haaconseguitqueelpasrecuperilaconfianadelsmercats internacionals i el que s ms important, la confianaensimateixos.

    Islndia ha salvat un estat del benestar que s un referent, especialment en sanitat i educaci i tot just acaba de sollicitar la seva integraci a la Uni Europea com un signe de normalitat i de superaci duna crisi provocada per un sistema bancari massa ambicisiungovernpocefica.

    Sens fa difcil comparar la situaci dIslndia amb el que passa a Grcia, Itlia, Portugal o Espanya, segurament les caracterstiques i les circumstncies sn diferents, per, ja es comena a parlar dels fac-tors singulars del model islands que ens conv tenir molt presents.

    Carta oberta a l'ajuntament de Solsona

  • Celsona 763 - Divendres, 2-3-2012

    Lliga de botifarra CDC i JNC del Solsons, Xavier Sol i Bosch, President de la JNC del Solsons

    La vuitena Lliga de Botifarra est acabant les seves jornades mica en mica. Quan en queden quatre per disputar, Lladurs agafa un lleuger avantatge respecte els altres equips. Sant Climen, segon, intentar aquest prxim diumenge, prendre el liderat, en el que ser el partit de la jornada (Lladurs Sant Climen). La Lliga est oberta i tot per decidir. Resten vuit punts per disputar. Sort a tots!

    Resultats de la jornada 9Freixinet - Olius ...................................................................................................6-4Lladurs Navs ..................................................................................................6-4C. de la Ribera - Sant Climen .............................................................................. 2-8Cambrils Solsona ......................................................................................(Ajornat)

    Resultats de la jornada 10Sant Climen Cambrils ...................................................................................... 7-3Navs Freixinet ................................................................................................ 5-5Solsona Lladurs ...............................................................................................4-6Olius C. de la Ribera................................................................................... Susps)

    Prxima jornada, 4 de marCambrils - Olius ..........................................................Diumenge, 6h, bar La CasanovaC. de la Ribera Navs ......................................................Diumenge, 6h, local socialFreixinet Solsona ...........................................................Diumenge, 7h, local socialLladurs Sant Climen .......................................................Diumenge, 6h, local social

    Rugbi Jordi Llaurad Senar

    El rugbi Porcs Fers, juguen al torneig de la Llum de Manresa

    Lequip de rugbi Porcs Fers tornen a jugar un partit. Aquesta vegada va ser en el segon torneig de rugbi de les festes de la Llum a Manresa.

    El partit va ser molt disputat, oferint una gran millora en el joc per part dels Porcs Fers, tot i la gran superioritat del rugbi Manresa que va demostrar per qu s lder en la seva categoria.

    Cal destacar que en aquest partit els Porcs Fers ja van estrenar el marcador i van disposar de xuts i moments de pressi en camp contrari. El partit va acabar amb victria local, i amb una demostraci d'esportivitat i amistat que uneix els dos equips.

    Queden 4 partits, 8 punts!!

  • Celsona 763 - Divendres, 2-3-2012

    CF Solsona

    CF Solsona B

    Solsona B, 3 - Butsnit, 1Solsona B: Ivan Romero, Jordi Pallaruelo, ric Tarifa, Ricard Irla, Marc Sabata, Carles Valverde, Joan Josep Rovira, Nil Flores, Roger Garriga, Marc Argerich, Marcel Riu, Pau Colell, Bernat planes, Pau Mrquez, Arnau Planes, Manuel Gonzlez.

    El partit ha comenat amb domini local, per sense perill pel porter visitant. En canvi, el Butsnit ha tingut tres jugades de perill. Al minut 10 una centrada alta per la dreta ha anat al travesser. Posteriorment, al 16, novament el travesser ha salvat els locals. Al 17unajugadaperlesquerrahafinalitzatambunxutcreuatalsegonpal que ha anat fora per poc. El Solsona ha mantingut el domini. I al 21 Marcel fa gol que s anullat per lrbitre en considerar falta prvia. Just dos minuts desprs un atac per lesquerra dels visitants finalitzaenungolperdaltdelporterlocalquenohapogutaturardecapmanera,erael0-1.Pocacosamsfinsalafidelaprimerapart. Domini solson i ocasions ms clares pel Butsnit.

    A la segona, de seguida al minut 5, Marcel controla un passi enprofunditat,aprofitantlapassivitatdeladefensaidesdeles-querra ajusta molt b al segon pal per a fer lempat. Al 12, Valverde culminaunajugadaambunamagnficapassadaperaquenovamentMarcel faci el gol que capgirava el marcador. Al 19, una jugada molt embolicada entre lIvan, el Marcel i la defensa acaba amb la pilota al pal, suaument perqu latrapi el porter. A partir daquest moment el Solsona ha reculat i el Butsnit ha pressionat la porteria local, sense encert per amb insistncia i fent que lambient torns a tenir elneguitd'unnouempat.Nohaestatfinsalminut42,queValverde,enunacontra,arribsendiagonalfinsalafrontaliambunavaselinabats el porter visitant per deixar sentenciat el partit.

    https://picasaweb.google.com/112232913855348908025/SolsonaB _ 201112

    Equips Partits Gols Punts J. G. E. P. F. C.1. Vilanovenca, UE "A" ................48 ........ 18 ...15 .... 3 .....0 ........................ 55 .........13 2. Trmens, AD "A" .....................39 ........ 18 ...13 .... 0 .....5 ........................ 52 .........263. Arbeca, CF "A" ........................36 ........ 18 ...11 .... 3 .....4 ........................ 48 .........214. Solsona, CF "B" ......................36 ........ 17 ...10 .... 6 .....1 ........................ 41 .........215. Montgai CF "A" .......................35......... 18 ...10 .... 5 .....3 ........................ 37 .........196. Fondarella, CF "A"...................26......... 18 ....6 ..... 8 .....4 ........................ 25 .........217. Torregrossa AT "A" ...................25......... 18 ....6 ..... 7 .....5 ........................ 26 .........268. Tornabous, CF "A" ...................21......... 18 ....5 ..... 6 .....7 ........................ 43 .........389. Butsnit, CF "A" ......................20 ........ 18 ....5 ..... 5 .....8 ........................ 27 .........3210. Vilanova de l'Aguda UE "A" ....18 ......... 17 ....4 ..... 6 .....7 ........................ 24 .........3511. Sanaja CF "A" .....................14 ......... 18 ....4 ..... 2 ....12 ....................... 27 .........4812. Coll de Narg, CF "A" .............14 ......... 18 ....4 ..... 2 ....12 ....................... 19 .........4413. Barbens, CF "A" .....................9 ......... 18 ....2 ..... 3 ....13 ....................... 26 .........6014. Tor, CF "A" ...........................5 ......... 18 ....1 ..... 2 ....15 ....................... 23 .........69

    Campionat de Catalunya de 2a CategoriaGrup 5

    CF Solsona, 3

    FC Tremp, 0CF SOLSONA: Miquelet, J. Puig (Jordi R.), D. Snchez, Joanet, D. Puig, Lorca, Biela (Miquel V.), Mosqui, Pau (Ivan), Lamin, Pep (Robert). FC TREMP: Casaucau, Serghei (Deniz), Martnez, Barea, Curi, Vila (Wilki), Urrea (Geni), Mame (Tao), Turch (Miqui), Ivanildo i Asafo. El Sr. Jaume LORENZO CASELLES va tenir una actuaci discreta en la direcci del matx, no va influir en el resultat per va mostrar targetes en excs i desproporcionades. Pel Solsona en van veure Pau, Pep, Ivan, Robert i Lamin, mentre que pels visitants Asafo (34' i 78'), Serghei, Turch i Miqui. GOLS.- 1 0 LAMIN (minut 27); 2 0 LAMIN (minut 56); 3 0 LAMIN (minut 88)

    Triomf important de cara a la salvaci

    Marcador clar davant un rival ben posicionat sobre el camp, amb domini de la pilota i esperant la ms mnima oportunitat per marcar, guanyar imantenir-se en la comoditat de la classificaci.Ara b, el Solsona va sortir a guanyar, lluitant i no donant descans al rival. Aix, en el 27', Pep agafa la pilota, s'interna per la banda dreta, centra a l'interior de l'rea petita i LAMIN remata, obtenint el primer gol. Algunes jugades perilloses dels locals i resposta dels visitants, sense fruit.

    En la segona part continua l'atac i la lluita del Solsona. En el servei de crner, falla Casaucau en larecepciiLAMINaprofitapermarcarelsegon.Nohihaviatranquilitatenlesfileslocals,jaqueenaltres partits, s'ha capgirat el marcador. Aquesta vegada, per, el Solsona obt el tercer gol al minut 88,tambobradeLAMINenaprofitarunrebuigdel porter a una perillosa rematada de ROBERT. En pocs minuts es van produir oportunitats que no es van consumar.

    Que aquest bon resultat sigui l'inici d'una escalada que permeti mantenir la Categoria. nims!, a portar els tres punts de Mollerussa el proper diumenge.

    PROPERA JORNADACampionat de catalunya de segona categoria (grup 5)Diumenge, 4 de mar de 2012, a les 4 de la tarda (16h), al Camp Municipal d'Esports de Mollerussa.

    CF J MOLLERUSSA & CF SOLSONA

    Campionat de Catalunya de quarta categoria (grup 22)* El CF SOLSONA "B" descansa aquest diumenge

  • Celsona 763 - Divendres, 2-3-2012

    Alev "B"

    CF Solsona "B", 3 UE Balconada, 3

    Alev "C"

    CF Solsona "C", 3CF Santpedor "B", 8

    Benjam "B"

    CF Solsona "B", 1Font dels Capellans, 4

    Cadet-juvenil femen

    CF Solsona, 1Sant Cugat, 1

    Juvenil "A" | Dissabte 25/02/2012

    CF Solsona, 2

    Club At. Seg