� 704 - Divendres, 07-01-2011

Centenars de persones van rebre ses majestats reialsPares i fills ompliren l'avinguda del Castellvell

No es podia perdre ni un detall de l'arribadaSaludant als petits

�704 - Divendres, 07-01-2011

Solsona Ramon Estany

La màgia de la cavalcada de Reis va embolcallar Solsona d'il.lusions i somriures el dimecres al capvespre. Centenars de persones, pares, mares, fills i avis, tothom, van voler veure d'aprop l'arribada a Solsona del seguici reial, anunciat a l'ho-ritzó, damunt el Castellvell, per focs d'artifici i una corrua de llums. Quan passaven pocs minuts de quarts de set, l'Avinguda Cardenal Tarancon s'il.luminà amb bengales vermelles mentre arribava la capçalera de la cavalcada, els trabucaires de Solsona, un faquir, unes balladores de la dansa del ventre, un grup de timbalers, la Patinfanjas i les primeres carrosses carregades de regals i carbó, guiades pels Hebreus. També hi havia l'Estel blanc i lluminós, i darrera d'ell, la carrossa més esperada, la dels Reis Mags, amb els seus patges i custodiats per uns uniformats soldats romans.

La comitiva va enfilar cap a la Plaça del Camp, en un recorregut il.luminat pels centenars de fanalets que duien els infants, i va ser a la porta de la Ciutat, al carrer Castell, on, després d'una galejada d'honor dels trabucaires, ses majestats van ser rebuts per la cap de protocol de l'Ajuntament de Solsona, que els va donar la benvinguda, recordant-los el valor simbòlic d'aquell portal, entrada de la ciutat pel carrer Castell, "principal accès a la ciutat fins al segle XVIII, on antigament els senyors prestaven jurament solemne de mantenir els costums de la població".

El Rei Melció adreçà unes paraules al públic, que resu-mim tot seguit:

"Com bé sabeu, enguany hi ha una novetat, tenim anotat en llibres separats tots els que heu fet bondat, i aquells que heu estat més entremaliats. I a uns i als altres us recordem que als pares, mares, avis i àvies heu de creure per que tot ho saben. Gaspar, Baltasar, els patges i jo mateix un llarg viatge fa molts dies vam emprendre, per portar-vos en primer lloc salut, soli-

Els Reis van portar il.lusió i esperança a SolsonaUn any més el canvi en l'arribada n'ha permés que en gaudís més la gent

Benvinguts Majestats

La carrossa de l'Estel

Ses Majestats es van fer una foto amb l'ajuntament i pubilles Esperant amb il.lusió l'arribada dels Reis

� 704 - Divendres, 07-01-2011

Solsona Ramon Estany

daritat, comprensió i tracte tendre. Aquest any, els cavalls hem deixat per que l'any passat n'hi havia algun d'esvalotat, i de nosaltres, un rei mag per poc no en va sortir malparat.

Però el 2011 també per als grans venim car-regats d'esperançes. Els temps difícils seran coses d'abans si entre tots treballem per a les bonances. Esforç, enginy i esperit d'autosuperació, no en tin-guem cap dubte, han de ser la solució".

Després d'aquest parlament reial, ses majes-tats van entrar pel Portal del carrer Castell a peu, saludant i repartint dolços als més petits i a la gent més gran. A l'arribada a la casa Consistorial, van re-bre la cordial salutació dels membres de l'Ajuntament i pubilles, i tot seguit van continuar el seu camí fins a la Catedral, enmig d'una autèntica aglomeració de gent, infants i pares, que els volien tocar i estimar.

A la Capella del Claustre, plena de gom a gom de fidels, Melció, Gaspar i Baltasar i els seus patges van ser rebuts per l'administrador del Claustre, Mn. Josep Torres, i l'Escolania, que en la salutació de ben-vinguda, els exhortà a transmetre a tothom el desig de felicitat, tot escanpant regals, il.lusions i alegria. A continuació, els reis van adorar a l'infant Jesus i a la Mare de Déu del Claustre, i l'Escolania del Claus-tre interpretà una peça musical. Finalment, abans d’acomiadar-se de la ciutat i continuar el seu viatge, els Reis d’Orient feran cap a la clínica, a l’Hospital Pere Màrtir Colomés i a la residència d’Amisol, als usuaris dels quals van fer entrega d’un obsequi.

La cavalcada de Solsona és organitzada per l’Ajuntament amb la col·laboració d’un ampli ventall d’entitats i particulars. Hi prenen part, desinteres-sadament, els trabucaires, l’Orquestra Patinfanjàs, l’Agrupament Escolta Pare Claret, l’Esplai Riallera, el centre Excursionista i altres persones que col·laboren en els desplaçaments.

Els Reis Mags van visitar la capella del Claustre

L'Escolania del Claustre

�704 - Divendres, 07-01-2011

� 704 - Divendres, 07-01-2011

Solsona Ramon Estany

Càritas traspassa el servei als toxicòmansal Centre Sanitari del Solsonès

"No ho abandonem, ho passem a millors gestors"Josep Montanyà, president de Càritas Solsona

L'entitat ha formalitzat aquest dilluns 3 de gener el tras-pàs dels serveis d'atenció als toxicòmans en un acte "simbòlic" al qual van assistir per part del CAT, el sr. Josep Montanyà i representants de Càritas i per part del Centre Sanitari del Solsonès el sr. Marià Chaure, el sr. Albert Muntada i la Dra. Begoña López.

A partir del proper dia 11 de gener, quan el CAT (Centre d'Atenció als Toxicòmans) obri després de les vacances nadalen-ques, serà assumit pel Centre Sanitari del Solsonès. És previst que les dependències d'aquest servei s'ubiquin al mateix centre de salut solsoní, però mentre durin les obres d'adequació per destinar·hi un espai de la planta baixa, es continuarà oferint el servei de manera provisional a l'espai actual, ubicat a la planta baixa de la residència Hospital Pere Màrtir Colomés.

Josep Montanyà, president de Càritas Solsona va exposar els motius per deixar aquest servei

"Per tres causes principal-ment. Una és perquè Càritas en principi està mancada de recursos humans i tècnics especialitzats, com demana una sanitat ambula-tòria. Aleshores, evidentment, els professionals i equipaments són els que són. I nosaltres, seguir en això, no hi havia una percepció social que ens hi recolzés. La comunitat eclesial, els ciutadans de Solsona,

jo crec que no entenien ben bé com el 2010 estava Càritas portant un tema sanitari al Solsonès, i per tant, era un altre argument.

I el tercer era perquè a més a més tot això comportava

un seguit de recursos econòmics que no els teníem i evident-ment, sense aquests, tampoc no es pot fer el que s'ha de fer. En conseqüència hem decidit fer aquest traspàs. El vam decidir el 2008, a la primavera, i tot i tenir·ho tot a punt, ens vam haver d'aturar fins al passat mes de setembre, el dia de la Mare de Déu del Claustre, quan tres d'aquí vam reunir·nos amb la Regió Sanitària de la Catalunya Central, a Manresa, i on precisament es van començar a posar les dates i a avançar ràpid.

Hem arribat fins aquí, i jo crec que és bo. Trobats en el 2010, girar el cap i pensar en un 1985, veure tota la gent que ha passat per aquí amb el seu esforç, tota la seva dedicació, des de la Fundació del Patronat, fins a tots els de Càritas, les Juntes...."

Mn. Ramon Cabana, conciliari aleshores de Càritas i delegat diocesà de Joventut va relatar els orígens del CAT

"Em trobo molt feliç de ser avui aquí, per dos motius: El primer, el germen de tot això, van ser les delegacions diocesanes de Pastoral i de Moviments de Joven-tut. I llavors semblava una utopia. I com que va costar tant, les coses que costen s'estimen més. I sobre-tot hi ha coses que costen molt fer-les néixer, però sobretot fer-les créixer, i 23 anys són 23 anys.

El segon fet és que jo sempre he pensat que tant Càritas com l'Església, com les ONG, la nostra feina és de suplència en aquest camp social i sobretot de denúncia, perquè d'això, naturalment, n'han de tenir cura les entitats i els serveis públics com ara serà el cas, i per a mi, el procés acaba avui.

Josep Montanyà torna les claus a Rosa Anguera, de la Residència Pere Màrtir Colomés, que havia cedit tots aquests anys les dependències al CAT

Membres de les Juntes de Càritas assistents a l'acte de traspàs

�704 - Divendres, 07-01-2011

Solsona Ramon Estany

Fent història, el germen de tot va ser la Pastoral dels bisbes bascos -aquelles famoses pastorals que feien els bisbes de llavors- el novembre de 1984, que portava per nom "El oscuro mundo de la droga juvenil", que la delegació de Joventut vam llegir detingudament. A partir d'aquí, el 1985, les Delegacions Diocesanes de Joventut i Càritas Diocesana van anar prenent consciència totes dues del problema de les drogues, en especial de l'alcoholisme entre el jovent del nostre bisbat. Calia conèixer·ne l'abast i emprendre les accions que calguessin. El 1985·86 es va fer un sondeig sobre el consum de tot tipus de droga a tot el bisbat, en les comarques del Berguedà, Solsonès, Bages, Segarra i Urgell. L'enquesta anava dirigida a la guàrdia civil, guàrdia urbana, metges de la seguretat social, i es referia al col.lectiu de joves entre els 18 i els 26 anys.

El juliol de 1986 es va fer una reunió a Súria per avaluar el resultat del sondeig, en que es detectava a tot el bisbat 113 drogodependents severs. Es busquen solucions: fulletons, cen-tres de rehabilitació, fer teràpia ambulatòria, etc.

Finalment s'acordà treballar en tres fronts: mentalitza-ció general del problema, reivindicació davant les autoritats sanitàries perquè es posessin equipaments i Càritas Diocesana podia començar l'experiència posant un equip terapèutic que de moment es pensà que seria Berga, ja que segons el mapa

sanitari d'aleshores referit al tema de la drogodependència hi havia dues demarcacions deficientment ateses: el Berguedà i el Solsonès.

El 1986·1987 es fan molts pas-sos per trobar recursos: parròquies, bisbat, entitats bancàries, ajuntaments, empreses i Generalitat.

En una reunió el maig de 1987, a la que assistí el doctor Joan Colom de la Direcció General d'Ordenació i Planificació Sanitària, es va explicar als reunits que a Berga no hi subven-cionarien cap servei d'atenció als drogoaddictes, ja que tard o d'hora l'atenció d'aquella demarcació estava pensada perquè es fes a Manresa. En canvi, a Solsona sí que es podia obrir aquest centre, i es podria comptar amb una subvenció d'un milió i mig de pessetes. Per tant, a partir d'aleshores es desestimà l'experi-ència de Berga i començà a tenir vigència el Pla de Solsona.

Entre el 1987 i el 1988, les Pastorals Diocesanes de Jo-ventut i Càritas recolzaren el projecte, amb les següents persones que el van executar: Mn. Ramon Cabana, Juan Alberto Vicenç, professor de filosofia i Religió, Montserrat Mas, advocada i assistent Social, Jordi Corominas, professor de Filosofia, Judit Ribas, professora de filosofia, anglès i música i Dolors Andreu, metgessa en col.laboració amb Càritas Diocesana, i es començà a moure per trobar un lloc, que costà Déu i ajut a fi de no pro-vocar rebuig a la població.

Finalment, el patronat de l'Hospital, essent administrador Mn. Ignasi Montraveta i Mn. Guiu com a representant del Bisbat, cediren el local que fins al dia d'avui ha acollit el CAT. Era un magatzem, ple de trastos de tota mena. Calia fer·hi obres, pro-fessionals ben preparats, obrir una convocatòria de dues places, un metge i una assistent social, com ens exigien. Com a metge, s'escull el doctor Jordi Espina Ordeig, de Vic, i com a assistenta, la Ramona Moix Bergada, de Maldà, que durant mesos assis-teixen a cursos especialitzats en drogodependències.

El 25 de gener de 1988, la Junta composta per Mn. Ramon Cabana, Joan Riu, Montserrat Rovira, Assumpció Roublan, Conxita Colomés, Adelina Tripiana, Xavier Jounou, Josep Barniol i Montserrat Mas, acorden obrir un Centre d'Atenció als Toxicòmans a Solsona, d'acord amb els projectes i normativa vigents en el departament de toxicomanies de la Generalitat de Catalunya.

"...i es començà a moure per trobar un lloc, que costà Déu i ajut a fi de no

provocar rebuig a la població..."

23 anys en aquestes dependències L'accés al nou CAT serà per darrere del Centre Sanitari, un cop finalitzin les obres d'adequació

Un moment dels parlaments

� 704 - Divendres, 07-01-2011

Càritas CAT

Descripció i principals objectius:

El Centre d’Atenció a les Toxicomanies de Solsona està integrat a la xarxa d’atenció a les drogodependències de la Generalitat de Catalunya. Càritas CAT presta assis-tència especialitzada davant problemes de drogodepen-dència, tant de drogues legals com d’il·legals (tabac, alcohol, cocaïna, heroïna o drogues sintètiques).

Les activitats que es duen a terme van dirigides, d’una banda, a la desintoxicació, i de l’altra, a la pre-venció, mitjançant la realització de diferents accions per poder millorar la comprensió d’aquest tema a la nostra comunitat.

L’equip professional del CAT està format per un metge i una assistent social/psicòloga especialitzats en drogodependències.

Activitats destinades als joves:

· Existència d’un grup de voluntaris, obert a la parti-cipació de tots els joves de la comarca, que col·labora amb les diferents activitats i campanyes de prevenció que s’impulsen des del Centre.· Campanyes de prevenció per a tots els joves amb acti-vitats com xerrades o tallers. · Ajuts en casos de drogodependència mitjançant: In-formació i orientació. Tractaments mèdics i psicològics de desintoxicació, deshabilitació i reinserció social. Teràpies de grup per a familiars i malalts. Seguiment. Derivació a centres hospitalaris i a comunitats terapèu-tiques per a malalts que ho necessitin.

Dades d'activitat del CAT a Solsona l'any 2009Visites realitzades 424

Consultes d'informació 30Despeses 48% pressupost de Càritas

També acordà la formació d'un grup de persones, que degudament motivades i especialitzades en la problemàtica i la seva incidència esdevingués el grup gerent de Càritas per aquest servei. Formaren el grup Domènec Camps, Jordi Jané, Roser Camps, Montserrat Mas i Ramon Cabana.

Finalment, el dia 4 de maig de 1988, es posava en fun-cionament el Centre i a final de 1988, als arxius ja hi havia la Memòria i l'Informe dels primers 8 mesos de funcionament que explicaven que s'havia tractat a persones i familiars afectats per l'alcoholisme o bé per drogues il.legals. Es van obrir 25 històries clíniques de les quals el 56% eren de persones afec-tades d'alcoholisme i el 44% per drogues il.legals, gairebé la totalitat per l'heroïna. Es van practicar 119 analítiques d'orina als afectats per drogues il.legals, es van fer xerrades a escoles de Solsona, Tàrrega, Agramunt, etc. Xerrades als professionals de la medicina, metges i ATS, xerrades a la població en general de Cardona, Solsona, Ametlla de Merola i Bagà. Divulgació del centre als batlles de la zona, centres culturals i esportius i es creà finalment un grup de prevenció.

A través dels escrits d'aquells anys, resta palès el gran suport obtingut en primeríssim lloc del Patronat de l'Hospital Pere Màrtir Colomés, de Càritas Diocesana, de les parròquies del Bisbat, dels ajuntaments de la comarca i especialment del de Solsona, sr. Ramon Llumà, del Consell Comarcal, sr. Xavier Ballabriga i de la Diputació de Lleida, Ramon Companys i Josep Grau.

Des d'aleshores han passat 23 anys. Moltes persones s'han beneficiat dels seus serveis, i moltes altres que han tingut cura del seu bon funcionament: Juntes de Càritas, els professionals que han atès directament els pacients. D'aquests en remarquem 2 pel llarg temps que es mantingueren al capdavant del CAT: el doctor Jordi Bordas, 16 anys, i Lluïsa Camps, 15 anys.

Solsona Ramon Estany

Marià Chaure, president del Consell Comarcal"La societat civil sempre són els qui donen la veu d'alar-

ma a les institucions polítiques. Ara, ha arribat el moment que el relleu l'agafi l'administració, després que durant 20 anys hi heu deixat la pell. Estic content perquè la societat civil té consciència dels problemes i lluita sense cap interès particular."

Albert Muntada, gerent del Centre Sanitari"Comptem que, almenys durant tres mesos, el servei es

mantindrà a les actuals instal.lacions, perquè es va fer una pro-posta de traspàs per part de la Generalitat a mitjan de setembre

que vam acabar de lligar a final de novembre i per tant nosaltres no hem tingut temps a nivell del Centre Sanitari d'adequar les instal.lacions per posar aquest servei i equipament.

El que farem, durant 2 o 3 mesos, pel nostre compte, amb el suport econòmic d'uns 100.000 euros que hi ha posat la Generalitat és fer aquestes obres a la planta baixa del Centre Sanitari i mentrestant seguirem atenent aquí. El que sí que es mantindrà és la psiquiatra, que és una metgessa que ja teníem al Centre Sanitari i que també treballava per Càritas, i per tant, ella continuarà fent la mateixa feina. No s'ha de notar cap canvi. El que sí canviarà és l'assistent social, que deixarà de donar servei des de Càritas a partir de l'11 de gener, assumint la feina un assistent social del mateix centre sanitari. També hi ha una persona voluntària que de moment seguirà. I pel que fa al nou accés a aquestes dependències, serà per la part del darrera del Centre Sanitari, on hi ha actualment l'ambulància del SEM, per què els usuaris tinguin una entrada independent."

�704 - Divendres, 07-01-2011 �

Breus Solsona i comarca Redacció

El bisbe de Solsona qualifica de provocadora la possible instal·lació d'un monument gai a davant de la Sagrada Família

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, creu que és 'in-necessari, polèmic i provocador' el fet de voler instal·lar un monument als gais represaliats a davant de la Sagrada Família de Barcelona. 'Hi ha molts racons a Barcelona per si volen posar un monument així per no mirar de ferir les opinions d'una gran majoria catòlica en aquest país', ha assenyalat el bisbe en declaracions a L'entrevista de Catalunya Informació.

D'altra banda, el bisbe de Solsona ha destacat que 'hi haurà una mirada com positiva vers l'Església catòlica i també envers tota la realitat religiosa de Catalunya' pel fet que els afers religiosos recaiguin al departament a mans de la cristianodemòcrata Joana Ortega.

No obstant, el bisbe també ha volgut destacar la bona relació que hi havia amb l'anterior vicepresident.

La Confraria del Claustre lliura el donatiu anual a Càritas Arxiprestal Solsona-Morunys

Dilluns passat al migdia, Maria Ramon, en representa-ció de la Confraria de la mare de Déu del Claustre, va lliurar al president de Càritas Arxiprestal Solsona Morunys, Josep Montanyà, un donatiu de 1.000 euros, corresponent a l'aportació anual que la Confraria fa arribar com a donatiu per fer front a les activitats de caire social i assistencial que Càritas duu a terme a Solsona i comarca. Cal destacar que l'aportació d'enguany és superior a la de l'any passat perquè s'ha cregut convenient des de la Confraria del Claustre fer un major esforç per atendre les creixents necessitats derivades de la crisi.

Josep Montanyà, president de Càritas Arxiprestal, rep el donatiu de mans de Maria Ramon, en nom de la Confraria del Claustre

Padró de la taxa per l'ocupació de terrenys d'ús públic amb taules i cadires

L'ajuntament ha aprovat el padró de la taxa d'ocupació de terrenys d'ús públic amb taules i cadires corresponent a l'any 2010 que ascendeix a la quantitat global de 13.114'95 euros.

El calendari de cobrament estableix que la recaptació voluntària s'efectuarà del 14 de desembre de 2010 al 14 de febrer de 2011.

Padró del cànon d'aigua per a establiments ramaders

L'ajuntament ha aprovat el padró del cànon d'aigua per a establiments ramaders corresponent a l'any 2009 que ascen-deix a la quantitat global de 7.286'97 euros i que el calendari de cobrament que estableix la recaptació voluntària s'efectuarà del 14 de desembre de 2010 al 14 de febrer de 2011.

10 704 - Divendres, 07-01-2011

Comarca Consell Comarcal del Solsonès

L'atur es dispara al Solsonès

El 2010 ha tancat molt malament l'any al Solsonès pel que fa a les xifres de l'atur. Quan semblava que s'havia tocat fons, a 31 de desembre els inscrits a l'oficina de treball buscant feina han crescut en 29 a la comarca, 27 més a Solsona. D'aquesta manera, l'atur a la capital del Solsonès supera àmpliament els 700 demandants de feina, i a la comarca, comença a fregar la xifra de 900.

Per municipis, Solsona té 725 aturats, Olius en registra 50, i Sant Llorenç de Morunys 30. La resta de municipis oscil.la entre 0 i 9.

Castellar de la Ribera ..........................................2

Clariana de Cardener ..........................................9

Guixers ................................................................0

Lladurs ................................................................4

Llobera ................................................................2

La Molsosa ..........................................................1

Navès ...................................................................7

Odèn ....................................................................6

Olius ..................................................................50

La Coma i la Pedra .............................................9

Pinell de Solsonès ...............................................9

Pinós ....................................................................9

Riner ...................................................................9

Sant Llorenç de Morunys ..................................30

Solsona ............................................................725

Total .............................................................. 872

Reunió de coordinacióentre els Nous Punts TIC

municipals al SolsonèsEl passat dijous 23 de desembre es produíla primera reunió de coordinació entre els

ajuntaments de Navès, Clariana de Cardener, Olius i Llobera, tots ells nous Punt TIC

A través d’un projecte pre-parat des del Centre Tecnolò-gic Forestal de Catalunya, i presentat per cadascun dels ajuntaments a la Secretaria de Telecomunicacions de la Genera l it a t de Cata lunya , s’ha n aconseg u it e qu ipa -ments informàtics per a la creació d’aquests punts TIC municipals.

Des del Consell Comarcal del Solsonès i el Centre Tec-nològic Forestal de Catalunya, es coordinarà la formació que es durà a terme en aquests punts. Cada municipi prepa-rarà una proposta formativa, que farà extensiva a la resta dels ajuntaments implicats en la iniciativa i oferirà de forma coordinada.

Per la seva banda, el vicepresident del Consell Comarcal del Solsonès, Albert Muntada, present a la reunió, ha destacat que “és molt important que tots els municipis segueixin un mateix pla formatiu per tal d’uniformar la implantació dels nous punt infor-màtics homogèniament al llarg de la comarca del Solsonès”.

Comarca Redacció

11704 - Divendres, 07-01-2011

Solsona Ramon Estany

La nit de Cap d'Any és una nit per oblidar maldecaps i preocupacions. Els solsonins la van aprofitar al màxim, amb la multitud d'ofertes que les sales privades van oferir, després de gaudir d'un bon sopar de cap d'any, ja sigui als restaurants, o bé en domicilis particulars. La nota negativa, però, va ser l'escassa resposta de públic al primer cap d'any a la Sala Polivalent. Era la quarta edició d'un Cap d'Any que havia organitzat fins ara la Colla Gegantera del Carnaval i que en les darreres edicions s'havia celebrat al Pavelló d'Esports Municipals. Aquest any, no obstant, semblava que tenint lloc a la Sala Polivalent, més a prop del centre de la ciutat, la resposta de la gent seria més multitudinària. Al final, hi van assistir poc més de 300 persones, que no van acabar d'omplir la nova sala.

Els solsonins donen la benvinguda al 2011amb moltes ganes de festa

La proposta de Cap d'Any popular a la Polivalent va punxar

A punt per ballar a la Polivalent

Bon Any!Al Black regnava la diversió

Començant bé el 2011Saludant l'any Nou

1� 704 - Divendres, 07-01-2011

Solsona Ramon Estany

Brindant per l'Any Nou Decoració original... Visca la nit de Cap d'Any Bon Any Nou

Els primers clients de l'any a l'Aixeta

Fent el Bingo-sorteig del Cap d'Any Popular Festejant el 2011

De camí cap a la sala Polivalent El duet fantàstic De festa a la Polivalent Ep, la foto

Els cambrers de l'Sputnik a punt d'anar per feina

1�704 - Divendres, 07-01-2011

Solsona Ramon Estany

Gaudint de la Festa al Collins Tres parelles de festa

Un grup de joves a punt de començar la celebració Un grup d'amics al Black River

Va costar molt d'omplir a la revetlla popular de Solsona Les Absentes van ser un dels grups que van tocar a la sala Polivalent

Molt ben arreglats Una noia molt ben acompanyada Feliç Any Nou!

1� 704 - Divendres, 07-01-2011

Vall de Lord Montse Riu

El pessebre de l’escolaJa fa anys que el CEIP Vall de Lord construeix

un pessebre, que després durant les festes de Nadal l’exposen a l’església de Sant Llorenç perquè tothom el pugui admirar.

Hi col.laboren tots els cursos, des dels més grans fins als més petits.

Està fabricat amb productes reciclats, l’estrella és una llauna de refresc, els petits estels xapes, les figures són fetes amb pots de iogurt líquid i per cap una càpsula de cafè, l’establia és una caixa de cartró, les casetes gots de iogurt amb teulades de cartró i cartolina.

Els nens i nenes han fet un treball molt bonic amb objectes quotidians i fàcils d’aconseguir.

Concert de Nadal a càrrec de la Coral Morunys

La Coral Morunys ha ofert el Concert de Nadal el passat dissabte 1 de gener a 2/4 de 10 del vespre a l’Església de Sant Llorenç de Morunys amb una bona assistència de públic.

Varen delectar a tots els assistents amb 16 temes nadalencs repartits en dues parts de mitja hora cadascuna aproximadament.

El repertori va ser molt variat, des de temes populars cata-lans com La Pastora Catarina o Fum, fum, fum , un tema de cançó popular rusa com Dorm i 2 temes amb música de Mn. Llorenç Riu (Sant Llorenç de Morunys 1871·1946) com varen ser D’un Roser a l’ombra i els Goigs de l’Infant Jesús.

Tot sota la direcció compartida de la Lluïsa Piñeiro i el Climent Solé i al piano el Gregori Farràs.

Des de la formació de la Coral Morunys cada any ofereixen aquest Concert de Nadal.

Ja està en marxa la nova pàgina web de l’Associació de Turisme de la Vall de Lord. Aquesta nova pàgina web es troba estructurada en els següents punts:

· Breu explicació de la Vall· Què visitar: amb els punts d’interès turístic de la Vall i enllaços als Ajunta-

ments per veure·hi l’explicació d’aquests punts.· Què fer: activitats diverses a realitzar a la zona tals com esquí, BTT, senderisme,

esports d’aventura, golf, parc, natura amb els diferents links per enllaçar.- On menjar: telèfons d’interès dels principals establiments. - On dormir.· Associacions: telèfons i adreces de les diferents associacions de la Vall.- Serveis i empreses.· Agenda: en aquest apartat hi aniran publicant tots els actes importants.- Localització: mapa amb la localització de la zona.

A la pàgina inici es pot trobar els punts de "Què fer" i "Què visitar" amb enllaços directes i també van passant fotografies tant de les poblacions, com dels monuments, la neu, la història, etc...

AGENDA DE LA VALLASSOCIACIÓ DE JUBILATS L’ARCA-DA: Organitza La Torronada el proper dia 9 de gener a les 6 de la tarda al local nou (sala annexa al menjador escolar)

La nova pàgina web de l’associació de turismewww.valldelord.cat

1�704 - Divendres, 07-01-2011

La visita del patge reial Com ja és habitual per aquestes dates, el patge reial de

Ses Majestats els Reis Mags d’Orient ha visitat Sant Llorenç de Morunys, per tal que tots els nens i nenes poguessin portar·li les seves cartes.

L’expectació era màxima a les 6 de la tarda del dia 2 de gener: els infants s’aplegaven a la zona del teatre municipal per veure’l arribar. El patge va arribar amb tota la seva comitiva, muntat damunt d’un preciós cavall i envoltat d’ajudants amb torxes enceses. Va fer l’habitual volta per la població i, segui-dament, va entrar al teatre, on va ésser rebut per l’alcalde la població, el sr. Enric Roures, que li va donar la benvinguda, i li va demanar que fes arribar totes les cartes dels nens als Reis Mags per tal que aquests puguin complir tots els desigs de la tant esperada nit de Reis.

Seguidament els nens van anar pujant per entregar-li les cartes i eren obsequiats amb caramels.

Un cop acabat això, el patge amb el seu cavall i els seus ajudants, va marxar de la població cap a lliurar les cartes als Reis Mags.

Els nens i nenes li han demanat nines, pilotes, jocs electrònics, bicicletes, etc....

Abans d’anar al Teatre, va visitar la Residència La Vall. Allà els avis li varen donar la benvinguda i la carta amb totes les coses que demanaven. Entre d’altres coses demanaven pau al món, salut per a tothom, sillons per la Llar que els permetin aixecar-se sols, una tele i pel poble algun que altre banc per quan surten a passejar i l’eliminació de barreres arquitectòniques en diferents llocs de la població.

Vall de Lord Montse Riu

Esperem que tots els desitjos tant de grans com de petits puguin fer-se realitat amb la màgia de Ses Majestats els Reis Mags d’Orient.

Nens esperant l'arribada del patge reial Patge reial a la residència

Nens entregant la carta al patge reial

Comitiva del patge reial

1� 704 - Divendres, 07-01-2011

Comarca Redacció

Festes laborals a Catalunya

1 de gener (Cap d'Any).6 de gener (Reis).22 d'abril (Divendres Sant).25 d'abril (dilluns de Pasqua Florida).13 de juny (dilluns de Pasqua Granada).24 de juny (Sant Joan).15 d'agost (l'Assumpció).12 d'octubre (Festa Nacional d'Espanya).1 de novembre (Tots Sants).6 de desembre (Dia de la Constitució).8 de desembre (la Immaculada).26 de desembre (Sant Esteve).

A banda de les festes oficials a Catalunya cada municipi decideix dues festes locals addicionals.

Festes locals de l'any 2011 per municipis

SOLSONÈS

Castellar de la Ribera, 14 de maig i 30 de novembre Clariana de Cardener, 7 de febrer i 2 de maig Hortoneda, 2 de maig i 4 de juliol Joval, 2 de maig i 23 de maig Sant Ponç, 7 de febrer i 2 de maig La Coma i la Pedra, 26 d'abril i 16 d'agost Guixers, 9 de maig i 14 de juny Lladurs, 13 de maig i 29 de juliol

La Llena, 13 de maig i 28 de novembre Montpol, 13 de maig i 29 de setembre Timoneda, 13 de maig i 9 de desembre Torrents, 7 de gener i 13 de maig Llobera, 2 de maig i 9 de setembre La Molsosa, 20 de gener i 16 de maig Navès, 13 de maig i 20 de juliol Besora, 13 de maig i 30 de novembre Busa, 13 de maig i 9 de juliol Linyà, 13 de maig i 30 de novembre Pegueroles, 13 de maig i 11 de novembre La Selva, 13 de maig i 23 de novembre Tentellatge, 13 de maig i 11 de novembre La Valldora, 13 de maig i 25 d'agost Odèn, 16 d'agost i 22 de novembre Cambrils, 25 de juliol i 3 d'octubre Valldan, 6 d'agost i 1 d'octubre Olius, 8 de setembre i 9 de setembre Pinell de Solsonès, 7 de març i 13 de maig Pinós, 22 de gener i 1 de setembre Ardèvol, 17 de gener i 1 de setembre Matamargó, 14 de juny i 1 de setembre Sant Just d'Ardèvol, 3 de maig i 1 de setembre Vallmanya, 1 de setembre i 26 de set-embre Freixinet, 24 de setembre i 26 de set-embre El Miracle, 4 d'agost i 5 d'agost Santa Susanna, 3 de febrer i 11 d'agost Su, 13 d'agost i 16 d'agost Sant Llorenç de Morunys, 17 de gener i 10 d'agost Solsona, 8 de setembre i 9 de setembre

Calendari de festius al Solsonès l'any 2011 El CTFC col·labora en un projecte per divulgar l'impacte del canvi climàtic a Catalunya a partir dels ocells

S'anomena Servidor d'Informació sobre els Efectes del Canvi Climàtic i es pot veure a www.ecco.cat , i està impulsat per l’Institut Català d’Ornitologia

El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya ha col·laborat en el projecte del Servidor d’Informació sobre els Efectes del Canvi Climàtic, un espai web (www.ecco.cat) que té com a objectiu divulgar l'impacte del canvi climàtic en els hàbitats de Catalunya a partir dels canvis detectats en les seves poblacions d’ocells, possible-ment el grup biològic més ben conegut.

Per facilitar la comprensió del pro-blema i la conscienciació social, es proporcionen exemples propers estruc-turats en diferents apartats en el web: els seus efectes, amb dades de l'afectació del canvi climàtic sobre les poblacions d’ocells de Catalunya; ocells i hàbitats, amb fitxes d’ocells i hàbitats afectats pel canvi, prediccions, amb cartografia de la distribució prevista per a quatre espècies a mitjan del segle XXI sota diferents escenaris d’emissió de CO2 i, finalment, documents, amb els resums dels principals estudis sobre les conseqüències del canvi climàtic en ocells. A més, els usuaris poden realitzar el Test d'actitud personal envers l'escalfament global i deixar·hi els seus comentaris i dubtes, que mirarem de respondre personalitzadament.

Un tanatori per la Vall de Lord

La Vall de Lord disposarà a la primavera de dues sales de vetlla per als difunts. S'habilitaran en un espai de la residència d'avis de Sant Llorenç.

La Coma instal.la comptadors d'aigua automàtics

Els veïns del nucli de La Coma disposen de comptadors d'aigua amb lectura automàtica. Aprofitant l'ús de les noves tecnologies, el consistori vol fomentar l'estalvi energètic i econòmic.

1�704 - Divendres, 07-01-2011

Oliana Marcel Ribera - Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

Caserna de la guàrdia civil

BretoladaEl passat dia 16 de desembre vam poder veure aquesta

“torreta” trencada. Són torretes que hi ha en diferents punts del carrer major i serveixen com a ornamentació, hi planten flors i per Nadal alguns anys hi posen avets. Malauradament de tant en tant n’apareix alguna de trencada o bé en condicions no desitjables.

SenyalitzacióSenyals posades a Figolers per indicar diferents llocs per

anar. Si cadascú que passa i pinta, o millor dit “empastifa” els indicadors, no sabrem què hi diu ni a on anar... És un senyal de poca cultura...

L’ajuntament redueix l’endeutament

Segons les últimes notícies, l’Ajuntament d’Oliana treba-llarà durant el 2011 amb un pressupost de 1.394.650 euros. Els comptes arriben marcats de nou per criteris de contenció, això ho indica la ràtio d’endeutament actual, que se situa al 70,9 %, xifra que es troba per sota del límit que marca la llei. L’equip de govern sembla que ha treballat amb rigor per tal de reduir el deute del consistori. L’endeutament vigent és inferior en més de 13 punts al de l’any 2006, que se situava en el 84,42 %.

Aspecte del “trencadís”

Indicadors prop de Figolers

Ajuntament d’Oliana

Detall actual de l’antic quarter de la Guàrdia Civil

Segons les últimes notícies de l’Ajuntament d’Oliana, l’equip de govern segueix insistint en la recuperació de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil per tal de convertir-la en un equi-pament social. L’Ajuntament està negociant intensament amb el ministeri de l’interior, titular de l’edifici, per aconseguir que l’immoble sigui municipal. L’any 1971 el consistori va donar els terrenys per la construcció del quarter. Anys més tard l’ús de la caserna va cessar i va quedar a l’abandó. Tot i això, a canvi de la propietat, l’Estat va demanar a l’Ajuntament 300.000 euros. Posteriorment van haver·hi diferents contactes amb la “Geren-cia de Infraestructuras y Equipamiento de la Seguradad del Estado”. El ministeri de l’Interior n’ha baixat força el preu, però l’equip de govern segueix considerant-lo excessiu. L’Ajuntament continuarà negociant fins aconseguir·ne un cost quasi simbòlic que situa en un màxim de 70.000 euros, en defensa del que creu que és una qüestió de justícia.

Cal dir, al marge d’aquesta nota, que l’esmentat edifici es deteriora a passos gegantins, donant una mala imatge a tota persona que circula per la carretera.

1� 704 - Divendres, 07-01-2011

Celebracions Ramon Estany

Durant unes hores, els passadissos i dependències de la Residència s'omplen de visitants, familiars i amics, que recorren les diferents escenes d'un entranyable Pessebre Vivent.

Tot just a l'entrada del centre, hi trobem el primer quadre, l'anunciació dels pastors, amb Nativitat Balasch (àngel), i els pastors Maria Sala, Jaume Serra, Teresa Samsó, Adoració Torruella i Lluís Marsinyach Pala.

A la planta primera trobem el quadre de les rentadores, amb la Claustre Trench, la Lourdes Codina, la M. Àngels Garriga, la Pepeta Freixes i la Ramona Barrera.

La segona planta recrea el quadre dels Reis, amb Jaume Camps (rei blanc), Ernest Seuba (patge blanc), Ramon Algué (rei ros), Chema Chapado (patge ros), Jesús Garcia (rei negre) i Joan Casas (patge negre).

La Sala d'Actes reproduïa el quadre dels oficis, amb forneres (M. Rosa Garriga, Montserrat Llena, Maria Serena, i Mercè Santaeulària), filadores (Dolors

Torna el Pessebre Vivent dels avisLa Residència Pere Màrtir Colomés de Solsona acull aquestes dates de Nadal la segona edició del Pessebre Vivent, després que l'any

passat s'estrenés substituint als clàssics Pastorets de la Residència

Sant Josep i Maria amb el nen Jesús

Les filadores estaven entretingudes Planxant

Ferrers i fusters

1�704 - Divendres, 07-01-2011

Celebracions Ramon Estany

Canal, Montserrat Tort, Pepita Guàrdia, Dolors Torres i Pilar Gilibets), un fuster, el Ferran Ortíz, i dos ferrers, el Ramon Balaguer i el Climent Ollé.

El darrer quadre, també a la sala d'actes, mostra el naixe-ment, amb un sant Josep (Pere Ibáñez), una Verge Maria (Àngela Esteve) i un pastor que fa una ofrena (Miquel Esteve).

A la part tècnica, el pessebre comptava amb l'ajut del Marcel.lí Sala i el Xavier Novelles, i la direcció anà a càrrec d'Alba Solé i Conxita Montaner.

La pròxima i darrera representació serà el dissabte 8 de gener de 5 a 2/4 de 7 de la tarda.

Preparant el pa

L'anunciació

Preparant la roba

Educació Les educadores de la Llar d’Infants El Pi

Casal de NadalI aquests dies en que tot és màgia, en què encara no ens

hem recuperat d’una sorpresa que ens n’arriben unes quantes més, dies que són únics per a la mainada, a la Llar d’Infants El Pi també hem volgut que fossin especials, en certa manera. Hem organitzat el Casal de Nadal, on cada dia tenim una ac-

tivitat diferent, totes entorn a la celebració d’una tradició tan arrelada com és el Nadal. Un dia ens hem tornat encara més juganers i bromistes i hem fet les llufes, un altre hem elaborat un detallet molt escaient per il·luminar aquestes festes, un altre hem descobert l’home dels nassos, ... i així, gairebé sense ni adornar·nos·en, hem dit adéu al 2010 i rebem el 2011 amb els millors desitjos de cara a aquesta nova etapa que encetem! És per això que volem desitjar-vos a tots/es que el 2011 us somrigui, especialment, i us acluqui l’ullet ;).

QUE TINGUEU UN MOLT FELIÇ 2011!!!

�0 704 - Divendres, 07-01-2011

Celebracions Redacció

El Grup “Les Tremendines” van repre-sentar una adaptació dels Pastorets de Josep M. Folch i Torres, a la sala d’actes de la Residència d'avis Pere Màrtir Colomés. La sala va quedar plena de gom a gom i molta gent es van quedar a fora.

Va tocar el piano el sr. Lluís Folch. Va cantar les cançons Raquel Pleixats i els deco-rats foren dibuixats per la Carmina, esposa del Lluís. La direcció anà a càrrec d'Ester Colell i M. Àngels Segués.

Els Quadres que representaren són:

1· Nit de Nadal.2- Comença el somni.3· Els pastors perduts en el Bosc.4- Les calderes d’en Pere Botero.5· Els set pecats capitals.6· L’anunciació.7· El ball dels pastors.8- Buscant posada.9· El sopar dels pastors.10- Roques i tenebres.11- L’adoració.

Els personatges foren interpretats per:

Àvia: Maria FreixesLluquet: Mercè Freixes

Les Tremendines porten el Nadal a la residència

Rovelló: Claustre MontanerSatanàs: Laia MontanerÀngel St. Miquel i dimoni dels 7 pecats capitals: Meritxell RieraLlucifer i dimoni dels 7 pecats capitals: Clàudia RafartPastora i dimoni: Rosa RieraPastoreta: Laura Riu Sant Josep: Ares MontanerVerge Maria: Ona Montaner

A continuació les “tremendines” recitaren poemes de Nadal i tocaren diferents instruments.

El grup de voluntaris del dimecres agraïm de tot cor (a la directora de la Residència) i a tothom el qui ha col·laborat per fer-ho possible.

�1704 - Divendres, 07-01-2011

Bisbat Ramon Estany

Entrevista a Teresa Gené i Camps, directora de l'Escola de Formació de Laics

"L'objectiu prioritari de l'Escola de Formació de laics és ajudar a viure a consciència i en profunditat el ser cristià"

La Teresa Gené, de Mollerussa, després de vuit anys a la Delegació de Joventut pren aquest curs el relleu en la direcció de l'Escola de Formació de Laics, a Joan Novell, recentment ordenat diaca permanant.

Com has acollit la direcció de l'Escola de Formació de laics? Ho veus com un repte?

He acollit amb molta il·lusió la nova tasca pastoral en-comanada pel sr. Bisbe, Jaume Traserra. Després d’haver estat vuit anys treballant pastoralment amb els joves al capdavant de la Delegació de Joventut, ara se m’ha encomanat aquesta tasca que prenc amb renovada responsabilitat i compromís.

Està clar que “ningú no pot donar allò que no té” i per donar resposta a tants interrogants com ens plantegem avui en dia als cristians, ens cal tenir una formació acurada que passi no només per l’intel·lecte sinó també pel cor. Una fe que porti a la vida i una vida que porti a la fe!

Quants alumnes hi ha a hores d'ara inscrits a l'escola, tant a la seu de Solsona, com a la seu de Tàrrega? Quin perfil té l'alumne de l'EFL?

A l’Escola de Formació de Laics en la seva extensió de Solsona, a hores d’ara, hi ha uns vuit alumnes inscrits, quant a l’extensió de Tàrrega, el nombre d’alumnes augmenta ja que, a dia d’avui, és de vint-i-cinc el nombre d’inscrits.

Quant al perfil de la persona que fa aquest curs bàsic de formació, diria que és el d’una persona que cerca i busca aprofundir la seva fe i que té ganes de créixer en el coneixe-ment de Crist. Només qui coneix el Crist, el pot estimar i qui l’estima, transmet tot allò que comporta una relació vital amb el Senyor: joia, esperança, pau, amor, comprensió, saviesa... I,... totes aquestes coses, no són les que necessita urgentment el nostre món avui?

La descentralització de l'escola de Formació de Laics, ha beneficiat l'increment d'alumnat. Com s'organitza l'escola d'aquesta manera?

L’Escola, com ja se sap, té dues extensions. Enguany les seus seran a Solsona i Tàrrega. En cadascuna d’aquestes extensions s’impartirà un curs diferent d’aquest curs bàsic de formació. Els alumnes de l’extensió de Tàrrega començaran per primer i els de l’extensió de Solsona, per segon. És un cicle de dos anys de formació que es va alternant.

En aquest sentit, l’Escola ha canviat respecte a l’estruc-tura inicial que era la de congregar l’alumnat interessat, en un sol lloc. Tota manera de fer té avantatges i inconvenients. A

hores d’ara sembla però, que aquesta és una bona fórmula i per això la continuem i l’afavorim.

Quin serà el programa del curs 2010-2011?

Com tot curs de l’EFL, el programa consta d’un d’una lliçó inaugural; setze sessions de classe; dos recessos (el d’Ad-vent i el de Quaresma) i una setmana d’exercicis a l’estiu.

Enguany la lliçó inaugural ha anat a càrrec de Mn. Fer-mí Manteca, rector d’Ivorra, que ha parlat de “El Sant Dubte d’Ivorra. Un Mil·lenari que continua”.

Enmig de tot aquest calendari d’activitats, cal dir també que hi ha programada una descoberta pastoral que es portarà a terme, si Déu vol, a Cardona.

Aquesta descoberta pastoral és interessant perquè, a part d’acomplir amb l’objectiu de donar a conèixer diferents realitats pastorals diocesanes als alumnes, és un dia de convivència es-pecial, ja que es convida a tots els ex·alumnes que han passat per l’Escola a participar·hi.

Quines fites o esdeveniments diocesans i de l'església de Catalunya marcaran el curs d'enguany i com influiran en l'activitat de l'Escola?

Enguany continuem, entre altres aspectes, amb els mil anys del miracle del Sant Dubte d’Ivorra.

L’Escola té com a objectiu prioritari l’ajudar a viure a consciència i en profunditat el ser cristià. En aquest sentit, cada dia és nou i cada esdeveniment també, perquè tot allò que comporti el viure diari si no és viscut amb un testimoniatge creïble, serà difícil de ser transmès en un món on Déu gairebé no compta.

La paraula evangelitza, però la paraula ha de ser portada a la vida, una vida autèntica segons el voler de Déu.

�� 704 - Divendres, 07-01-2011

L'estació d'esquí del Port del Com-te es va inaugurar el dia de Reis de 1974 i per la temporada 1974/75 ja comptava amb 30 quilòmetres de pistes marcades i 30 remuntadors amb una capacitat per 50.000 esquiadors i un hotel amb 230 places i com diu el diari ja s'impartien "cursillos intensos de esquí".

En aquelles èpoques les coses es feien com Déu mana, i no hi havia inau-guració que es preués a la que no assistís l'autoritat competent, o sigui l'església i algun representant bé del govern civil bé de la diputació.

En aquest cas el Vicari General de la Diòcesi va beneir les instal.lacions i la representació política va ser a càrrec del governador civil de Lleida don José Apa-ricio Calvo-Rubio i de l'ex-president de la Diputació, el sr. José María Razquin Jené i òbviament també el conseller delegat de Port del Comte, SA, el sr. Montanyà i el director de l'estació, el sr. Roya.

Com que tot just començava la seva segona temporada la "joven y prometedora estación" no va presentar gaires novetats per a la temporada, però destacaríem l'obertura d'alguna nova pista, l'asfaltat dels pàrquings i la millora dels accessos viaris a l'estació.

Les primeres aparicions als diaris van ser tímides, tot just una mitja columna, gairebé unes línies de farciment en el centre de la pàgina, com l'editorial del 25 de gener de 74, on La Vanguardia exposava el revulsiu que l'obertura de l'estació havia representat per a Solsona i ja es reclamava la millora dels accessos. Al març de 1975 l'estació es publicitava amb un petit anunci a peu de pagina en la secció "Crònica de l'actualitat esportiva" fent esment a les bondats i serveis de la novíssima estació. Acompanyaven al mateix altre escrit anunci de La Masella i una pobre ressenya sobre l'estat d'altres estacions catalanes, aragoneses i franceses sota el títol “El Carnét del Esquiador“. Fa la sensació com si al 1975 l'esquí no tingués gaire interès

Records Font: www.malaltsdeneu.cat

Retall de premsa del dia de la inauguració

Diferents imatges de les planes dels diaris que parlaven de l'estació d'esquí del Solsonès

Fa 37 anys s'inaugurava Port del Comte

��704 - Divendres, 07-01-2011

Records Font: www.malaltsdeneu.cat

per a ningú. Al gener del 76, El Mundo Deportivo, concreta-ment a la pàgina 59 de l'edició del dia 26 ens oferia una pàgina informant i publicitant l'estació. Veiem a les imatges els cotxes en el pàrquing a tocar dels remuntadors del Donadó i La Rata i la tornada de La Dreta gairebé irreconeixeble sense l'actual

Panoràmica del Port del Comte

telecadira. L'estació comptava per aquell temps amb un tele-cadira biplaça i 8 telearrastres per a absorbir una capacitat de 5.600 esquiadors. A peu de pàgina, el rotatiu ja anticipava una notícia de la que posteriorment es faria eco a La Vanguardia. Efectivament, al febrer de 1977, La Vanguardia publicava a tota pàgina la notícia, gairebé en format pòster, de la concessió ·per part de l'antic Ministerio de Información y Turismo· de la medalla d'or simbòlica que declarava a l'estació Centre d'Interès Turístic Nacional.Un vehicle adaptat a la neu dels anys 40

Esquiant al Port del Comte

�� 704 - Divendres, 07-01-2011

Salut Associació Fènix d’ajuda i suport contra el càncer Donacions diverses per la compra de l'aparell Flowave

DONACIONSGrup de Teatre Vila Closa ............................. 800 eurosArrels secundaria 3r d'ESO B ......................1.477 euros Conveni amb 3 taxistes de SolsonaTaxi J Parcerissa ........................................454,77 euros

Taxi Higueras ..................................................241 euros

Ajuntament de Guixers ...................................633 euros

Escola de música de Solsona ......................771,50 euros (fi de curs dels alumnes)

Total ................................................................. 4377,27

Cost del aparellFlowave + complements iva inclòs: ....9.995,96 euros ...............................................................· 4.377,27 euros Diferència per l'adquisició del aparell 5.618,69 euros

El dia 20 de gener es farà el recompte de les guardioles que es van repartir entre el Solsonès i la Vall de Lord. Esperem amb aquesta recaptació i amb les donacions que ens van prometre altres entitats i ajuntament de la comarca poder arribar a cobrir l'import restant. Aquest aparell estarà instal·lat al centre sanitari a partir de la segona quinzena del mes de gener.

És molt important que tota la gent del Solsonès col.labori amb aquest projecte. Moltes gràcies!

FlowaveDurant aquest mes de

gener, tal com vam prometre els de la junta de la Associa-ció Fènix, es cedirà l’aparell Flowave al Centre Sanitari del Solsonès perquè el gestioni. Tenim enllestit el conveni que firmarem conjuntament amb el Centre Sanitari. Per part de l’as-sociació vam posar una clàusula on es determina que els socis de Fènix siguin atesos en un màxim de 72 hores. Un membre de la junta tindrà cura del funcionament de l'aparell i de que es compleixi l'esmentat conveni.

Com reflecteix el quadre adjunt, ja vam poder recaptar aproximadament la meitat de l’import que val l’aparell Flowave. Ens falta obrir les guardioles, ja que allargarem la recollida fins al 20 de gener. Alguns ajuntaments, empreses i particulars ens han promès la seva aportació.

Aprofitem l’ocasió per donar les gràcies a tots els que fins ara hi han col·laborat i ens han demostrat la seva confiança. També a totes les persones anònimes que han posat als seus euros a les guardioles.

Com diu la sra. Neus Graell a l’entrevista publicada al Celsona la setmana passada, “tenim l’obligació de disposar d’aquest aparell més a prop, perquè en puguin gaudir tots els malalts tant si són de càncer, com altres malalties...."

Associacions i entitats Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya

Diumenge passat, dia 26 de desembre, membres de la comunitat islàmica de Catalunya (Terrassa) van realitzar una excursió a la província de Lleida, i precisament a la comarca del Solsonès. De camí a l'estació d'Esquí del Port del Comte, van fer una parada a la capital de la comarca del Solsonès, Solsona. Allí van ser rebuts per membres de la comunitat islàmica del Solsonès, encapçalats per Khalid Baghal. Va ser·hi present el president de la comunitat islàmica de Cardona, Abdelkader Chait, que és membre actiu en aquesta comunitat veïna. Durant la trobada, el grup de dones va tenir l'oportunitat d'intercanviar opinions i experiències, sobretot en el marc de les activitats que es realitzen en ambdues seus. Van ser·hi pre-sents les responsables de les classes de castellà, àrab, tayweed de l'alcorà, i activitats a noies joves. En les seves intervenci-ons, tant el president de la comunitat islàmica del Solsonès, Khalid Baghal, com de la comunitat islàmica de Catalunya, Hassane Bidar, van deixar clar la importància del treball de forma coordinada entre les entitats i d'enfortir els llaços de contacte entre les dones membres de les entitats islàmiques. Ha estat la primera vegada que un grup de dones d'una entitat islàmica visità Solsona. Els membres de la comunitat islàmica de Catalunya van agrair als seus germans/es de Solsona l'hos-

Membres de la comunitat islàmicade Catalunya visitaren Solsona

pitalitat i l'afecte mostrat esperant veure's a Terrassa molt aviat. Al Port del Comte, els membres de la comunitat van passar una bona estona gaudint del paisatge i de la naturalesa de la Catalunya central, i sobretot de la neu, ja que alguns acudien per primera vegada a una estació d'esquí.

��704 - Divendres, 07-01-2011

Associacions i entitats Sol del Solsonès

Al Sol celebrem el NadalEl dia 21 de desembre, al club social del Sol del Solsonès,

vàrem celebrar el Nadal. Ens vam reunir molta gent per fer un dinar de germanor. En primer lloc vam preparar el menú del dia: sopa de galets, canelons i, de postres, com és costum, neules i torrons. Després del gran àpat, la jornada es va cloure amb una cantada de nadales i el Jordi Quintero ens va delectar amb composicions pròpies acompanyades de la seva guitarra.

Donatiu de la Confraria Mare de Déu del Claustre

El divendres 31 de desembre, la sra. Maria Ramon, en representació i com a membre de la Confraria Mare de Déu del Claustre, va fer un donatiu al president del Sol del Solsonès, Enric Serra. Aquest es destinarà al projecte de centre especial de treball basat en l’artesania ceràmica. Aquest projecte té quatre fases. L’any passat es va realitzar l’estudi de viabilitat i l’estudi comercial, i enguany es començarà el curs de forma-ció dels futurs artesans, que durarà sis mesos. El president i la junta directiva, emocionats, li ho va agrair de tot cor, amb molta fe i esperança, ja que es podrà millorar la qualitat de vida - tant a nivell social com laboral - de les persones amb les que treballem.

Presentació de l’estudi sobre consum de drogues a Sant Llorenç de Morunys

El PLEAS va visitar l’altre dia la població de Sant Llorenç de Morunys, amb la intenció d’explicar l’estudi sobre el consum de drogues del Solsonès i rodalies realitzat aquest 2010. L’alcalde de Sant Llorenç, Enric Roures, i els assistents a la conferència ens van rebre amb una càlida benvinguda al Teatre Municipal. Enric Serra, president del Sol del Solsonès, juntament amb Ramon Sala, membre de la junta del Sol en representació de la Vall de Lord, s’encarregaren d’obrir l’acte. Posteriorment, Toni Mujal, psicòleg i coordinador del PLEAS, es va encarregar de desgranar aquells aspectes més rellevants que es desprenien de l’estudi realitzat entre els joves de 12 a 25 anys sobre el consum de drogues. Finalment l’alcalde Enric Roures va fer una cloenda reconeixent i agraint la tasca que el Sol fa arreu de la comarca. Foto: Xavi

Associacions i entitats Associació Viure i Conviure

Número premiatde la cuina 78.772

Associacions i entitats Amisol

Loteria de Nadal d’AmisolSi vau adquirir Loteria de Nadal d’Amisol, el 15330, ja

sabreu que ha estat premiada amb la devolució de l’import jugat. Us informem que a partir del dia 10 de gener podeu passar a cobrar les vostres participacions a l’oficina de “La Caixa” del carrer Llobera de Solsona, i si teniu dècims, a qualsevol admi-nistració de loteries.

Us agraïm un any més la vostra col·laboració en l’adqui-sició de participacions o dècims, ja que amb aquests donatius feu possible l’acompliment dels projectes de l’associació.

�� 704 - Divendres, 07-01-2011

Llengua Jordi Badia i Pujol - filòleg

No fem vores a la llenguaPer moltes raons, durant les darreres dècades, la llen-

gua popular s’ha empobrit. És cert que el català ha arribat a les escoles i als mitjans de comunicació, i de segur que no fem tantes faltes d’ortografia com abans. Però la riquesa de la llengua, allò que se’n diu el nervi, s’ha ressentit del pas del temps i de les circumstàncies que ha viscut el país.

Ara bé, com moltes coses en aquesta vida, un idioma també es pot recuperar i redreçar, si ens ho proposem. Un dels apartats de la llengua que té més importància per dotar-la d’autenticitat, de genuïnitat, és el de les frases fetes. Per això, hem d’evitar que les expressions provinents del castellà es mengin el terreny de les nostres de tota la vida.

Avui us proposo que ens fixem en unes quantes fra-ses fetes i que mirem de fer-les servir sovint, sobretot per transmetre·les als fills i als néts. La primera és aquesta del títol, fer vores, que vol dir ‘marginar’. “La Blancaneu es va trobar de seguida que les seves germanastres li feien vores.” (Que ningú no es pensi que això del bullying és nou d’ara: sempre hi ha hagut nens i nenes a qui els seus companys els han fet vores.) Una altra frase interessant és fer un cop de cap, és a dir, ‘prendre una decisió de pes’: “Us heu comprat el pis?” “Sí, al final vam fer un cop de cap i ja el tenim” (amb aquesta frase podem esquivar la incorrecta *liar-se la manta al cap). Ara bé, si simplement ‘es pren una decisió’, aleshores parlem de fer un pensament: “És tard: haurem de fer un pensament.” Una altra frase molt nostra amb el verb fer és aquesta: fer volar coloms, que vol dir ‘tenir il·lusions que no es compliran’: “Ja saps que l’Agnès s’estima molt en Pere: no facis volar coloms que no canviarà.”

Amb el verb ficar, també hi tenim un parell de frases que no hauríem de deixar caure en l’oblit. L’una és ficar-se de peus a la galleda –millor que ficar la pota–: “M’he ben ficat de peus a la galleda: no sabia que mentre la criticava ella era just darrere meu!” I l’altra, ficar el clau per la cabota (o voler fer entrar el clau per la cabota): “No vulguis fer entrar el clau per la cabota: tal com has muntat les peces, l’aparell no et funcionarà.”

I, per acabar, dues frases fetes que cada vegada se senten menys, perquè tot sovint les canviem per les equivalents castellanes. L’una és cridar el mal temps, en comptes de *ser gafe: “Encara ha de començar el partit i ja el veus perdut: no cridis el mal temps, home!” I l’altra, treure el nas (en un lloc), en comptes de deixar-s’hi caure o acostar-s’hi: “Fan un acte a l’ajuntament i hi voldria anar a treure el nas.”

I si avui acabem traient el nas, el mes que ve podríem parlar del cul (amb perdó). Aquesta paraula fa molta llevada, quan es tracta de generar frases fetes. Ja ho veureu.

Formen part de l'equip de suport de Celsona:Pep Mia · Candi Pujol · J. Clavé · Marcel Ribera · Montserrat Riu · Enric Serra · F. Torres - J.H. - Ramon Gualdo - Josep M. Montaner - Foto Resol - Foto Llàtzer · Lluís Closa

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany - Josep Àngel ColomésEdició: Francesc Xavier Montilla - Marta CasesTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 - 25280 SOLSONA

info@elsolsones.net - www.elsolsones.net - 973 48 17 19Dip. Legal: L-267-1997 - 1.300 exemplarsEl primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d'abril de 1997

Celsona és una publicació socialment justa, no necessitant ni fent ús de cap subvenció ni ajut públic per al seu funcionament

Opinió Xavier Solé i Pla

Caps de turcFarà poc més de dos anys que va esclatar una crisi que

s’havia anat gestant en les darreres dècades, el germen de la qual el trobaríem, entre altres, amb factors com la progres-siva devaluació dels valors fonamentals i nul·la extrapolació d’aquests a la pròpia realització del ser humà.

El consum desproporcionat i un model clàssic clara-ment doblegat davant les noves estridències, ens van portar a l’esclat del sector financer, que simplificat a petita escala no és altre que el pura i simplement “estirar més el braç que la màniga”.

Ara bé, quan ens hem engormandit d’una expansió econòmica la qual era difícilment sostenible i creïble, ens trobem amb un daltabaix que ens mostra la nostra fragilitat trobant-nos de cop desemparats, descalços quan crèiem anar a tota velocitat del volant d’un Porsche.

Lluny d’entendre que tal i com la crisi ha estat es-tructural, també ho són els motius, comencem a buscar culpables que seran futures víctimes potencials (d’això sí, que en sabem, més que de buscar solucions) i no se’ns acut res més que culpar l’administració pública.

No parlaré de la reducció del conegut 5% per ex-temporani (ni del gruix de l’administració, a qui tothom es desferma en assenyalar per a desfilar cap a la guillotina), però sí de les manifestacions ·que crec fora de lloc·, segons les quals el president de la patronal catalana, i nou flamant president de la patronal espanyola, considera que cal reduir ajuntaments.

Estic segur que aquest senyor està dotat d’una vàlua humana i professional, fora de tot dubte, però m’irrita que busqui notorietat encetant debats centrats en suprimir ajun-taments, (m’imagino que els més petits) sabent que en el supòsit que aquesta idea quallés en alguna política pública, significaria no solament una pèrdua de representatibilitat i d’identitat de molts pobles, sinó que voldria dir eliminar l’administració més propera al ciutadà, la més democràtica (almenys la que té més possibilitat de ser·ho amb llistes obertes) i la que està menys endeutada, ja que, senzillament no pot.

La crisi no es resoldrà en un dia. Però per buscar solucions a aquesta, no justifica pretendre aplicar mesures de dubtós sentit.

Abans d’actuar gratuïtament i indiscriminadament contra caps de turc convertint·nos en botxins, hem de ser més assenyats i conseqüents.

P.D: El què sí que crec innecessari és crear nous nivells administratius. Per molt que aquests figurin al Llibre del Gènesi, a vegades convé que la lògica s’imposi a la retòrica.

��704 - Divendres, 07-01-2011

Opinió Ramon Gualdo

"Quiten mantasa Ramon!"

Alguns amics solsonins m'han preguntat que què dimonis és això d'aquest curt que s'ha gravat a Solsona. Doncs, la cosa va anar així: Un dia d'aquesta tardor passada, em va trucar aquesta mosseta, la Clàudia, i em va dir "...ens faria falta un home gran... que això i que allò". I jo dic: "De moment l'has encertada. Tinc setanta nou anys". Però ella va continuar i va dir que es tractava de gravar un curt, una d'aquestes coses de peli. Jo li vaig fer avinent que em trobava tot baldat i desmanegat per abastar trifulgues d'aquesta mena.

Però es veu que la vida et pot dur per camins que encara no els has fressat. I així va ser, com de patac, un matí ens trobem al bar, el Fabra, la Clàudia, un càmera, i entre glop i glop de cafè i bocins de conversa, vaig veure que deu ser que la gent parlant s'entén, perquè va arribar l'acord. En sortir, a la mà hi tenia un guió, i al caparró hi tenia la bellugadissa de la filferrada dels pensaments, que semblava que deia: Ves qui ho diria que amb 79 aniversaris al damunt, encara arriben alegries, posant oli a les frontisses quan el cos tot sovint grinyola.

I de sobte, un dia de novembre em trobo al banc d'una plaça del barri Josep Torregassa. Davant meu, una càmera que guipava el rostre d'aquell home gran que bus-caven a l'octubre i el van trobar el novembre. Una mica de fred, sí, que em fregava la pell. Però aquell jovent de l'equip, amb tota la voluntat, quan la càmera reposava, em posaven jaquetes a l'esquena i mantes a les cames.

Quan la càmera havia de tornar a fer la seva feina, em treien el fato del damunt, després d'haver sentit cada cop la frase del Lluís Fabra: "Quiten mantas a Ramon". Ara ja no sento el fred de novembre, ara sento l'escalfor de l'amistat i de l'agraïment. Sí, dóno gràcies a tots els que han dut a terme el curt, per haver·me permès gaudir d'una nova experiència i conèixer una gent collonuda. Tinc l'escalf de l'alegria. Per tant, em podeu treure de sobre jaquetes i mantes. Sí:

"Quiten mantas a Ramon!".

Armes amunt, armes avall

Les armes. Aquests trastets malèfics per matar, abans de matar, també viatgen. Ben embolicadetes, amb tota cura, ben pro-tegides, es posen a la venda. Uns senyors d'un país, fan la coman-da: "Envieu·nos, si us plau amb urgència, una remesa d'aquestes més noves acabades de fer". I els senyors d'aquell país que les té embolicades, doncs, agafen el fato, l'envien, i... ja està.

I d'aquests paquets mortífers i fatídics, tot sovint n'arri-ben a alguns verals del món, on no hi haurien d'arribar pas de cap manera. Sí: Arriben armes a països on ja hi ha greus conflictes, i això fa que llavors, la situació sigui encara molt més greu.

I dins d'aquests països que envien armes a la tum·tum, hi figura l'Estat espanyol. I això que existeix una legislació que ho prohibeix clarament. Doncs, no fa pas molt temps que el govern espanyol va autoritzar venda d'armament a indrets on hi ha con-flictes armats, i on es violen descaradament els drets humans. Per exemple, Colòmbia, Israel, el Marroc, Tailàndia, etc.

Les conseqüència són brutals: Barbaritats, assassinats, molta sang, salvatjades, ràbia, dolor, destrucció...

Però, fillets, el negoci és el negoci, i els diners que s'hi es-garrapen no són pas punyetes, són molts milions d'euros. És trist, això: Es venen armes sense escrúpols. A un cantó les butxaques i els comptes corrents, s'omplen, mentre a un altre cantó els ulls s'omplen de llàgrimes, i l'ànima s'omple de dolor. Una bogeria.

Tot plegat és un tema per a reflexionar, per pensar. Això sí: Per a pensar·hi ben seriosament.

�� 704 - Divendres, 07-01-2011

Ja som a les acaballes de Nadal. Quines festes més agradables però més llargues: Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any i Reis! Quan era més jove i ja estava casada amb el meu marit en Gregal i tenia els meus dos fills en Mestral i en Garbí, les esperava però també les tremolava, aquestes festes! I és que les dones teníem molta feina a preparar·ho tot per aquestes dates. A part de les feines quotidianes de l’hort, del bestiar, de netejar i endreçar la casa, de l’educació dels fills, el de fer de cuidadora de petits i grans, el cuinar per a tots,... encara se m'hi sumaven més feines. Mentrestant el Gregal i els altres seguien amb la seva, una mica més atents per les festes, però sense color amb el què em suposava a mi. La vida quotidiana de l'home es mantenia gairebé igual que sense ser festes.

Escudella de Nadal, canelons de Sant Esteve, àpats de Reis i múltiples visites familiars. Jo disfrutava molt el dia de Nadal, m'encantava fer l'escudella, però quina feinada!. Però a més a més de les feines anteriors havia de matar la gallina, l'havia d’escaldar per treure·li les plomes. Anar a buscar les verdures a l'hort, la carnada del porc de la matança que havíem fet pel Pont de la Puríssima, després cuina el rostit... i l'ànec amb peres!.

La casa s'omplia, i encara s'omple ara, de tota la família. Per tant calia també fer una neteja més a fons. Abans també la guarníem, la casa! i fèiem el pessebre amb la canalla.

Són unes festes molt maques però la veritat és que acabaves rebentada, i havent·les acabat de segur que jo només desitjava unes vacances de veritat!!

Sort que tot això ha anat canviant, l’home cada vegada s'involucra més a les tasques quotidianes de casa i així tots poden gaudir amb la família i amics de més estones junts.

Entenc que tampoc no es tracta de què tot ho haguem de fer a parts iguals, cadascú amb el que es senti més

còmode, bonament vulgui i se senti més feliç. Però amb els anys entenc que l'esforç ha de ser com a

mínim equitatiu. I un bon indicador seria que tots desitgéssim de fer vacances després de 'vacances'...

Jo ja sóc gran i ja no me'n cui-do, de tot això, exceptuant d'alguns privilegis que m'encanten com anar a buscar les millors cols i verdures a l'hort, gràcies a la Concepció que

m'hi acompanya. Passo el Nadal amb els meus dos fills i les joves, els néts i la meva acompanyant i cuidadora, la Concepció, que m'acompanya en les meves coses i així no necessito de ningú més. Però a casa tota

aquesta feinada és compartida entre les meves joves i els meus fills, perquè jo tímidament els

vaig anar ensenyant a fer les feines de la llar i les joves ja s’han encarregat de posar-los al corrent.

Així, aquestes festes, sí que són festes de debò. Les feines es reparteixen entre tots i també tots poden gaudir de les festes.

Bé, fins aquí les meves reflexions nadalenques. Arribats a aquest punt, no em queda res més que desitjar-vos bon final de Festes i ben profitós 2011! I que el 2010 ens hagi ensenyat prou coses com per fer el 2011 més savi i capaç d'obrir millors camins per al 2012 i els que vindran.

Recordeu que per deixar qualsevol comentari, idea o experiència que tingueu o hagueu tingut ho podeu fer mitjan-çant: dependenciaenelmonrural.wordpress.com

Atentament, Rosita

Opinió Grup d'interès de l'Associació L'Arada - Imatge: Myriam Cameros Sierra

Rosita - Capítol 7:

Les Festes de Nadal, Doble Jornada

Breus Genís Cardona

BREUS

... agafa unes alicates i, una a una, va tallant les cordes de la guitarra. El so que fa cada corda, al tallar-la,

és d'una bellesa indescriptible, és el so mateix de la creació i la destrucció, de la vida i la mort. Sap que

aquella cançó, aquelles sis notes, per molt precioses que siguin, només podran sonar una vegada. Però és precisament això el que converteix aquella breu

melodia en un símbol de l'eternitat ...

��704 - Divendres, 07-01-2011

Opinió Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà. Voluntari ADF Sobrepuny

És llei de vida que uns prenguin el relleu dels que marxen, tot i que no sempre és fàcil reemplaçar persones especialment preparades i dotades per una feina determinada. Avui vull dedicar aquest article, a Josep M. Duocastella Morera, a qui la majoria de la comarca del Solsonès coneixia, per ser pagès – propietari d’una finca de la comarca del Bages, però amb forts lligams per aquestes terres.

De ben segur tots recordem el gran incendi del 98. La comarca del Solsonès com altres veïnes varen veure cremar milers d’hectàrees, i els seus efectes són encara ben visibles per tot arreu. Tardarem anys a recuperar la verdor i la talla dels arbres dels boscos cremats.

Els incendis no són cap gran novetat en el nostre país, amb un clima mediterrani i una vegetació especialment vulnerable, però el del 98 serà re-cordat durant molts i molts anys per la seva capacitat destructora i la rapidesa en que va recórrer municipis sencers a molts quilòmetres de distància.

Abans d’aquest, ja n’havíem tingut alguns altres de força dramàtics, i de fet va ser arran del gran incendi a l’entorn de Montserrat, l’any 86, en que la Generalitat va impulsar la campanya Foc verd, i la creació de les ADF (Agrupació de Defensa Forestal). Va ser una bona decisió que encara ara dóna els seus fruits, i ha permès prevenir i salvar bona part del país. I fou en aquell any en que es crearen tot un seguit d’agrupacions, en llocs on hi havia una especial sensibilitat, i gent que ja havia preparat una certa estructura d’intervenció ràpida.

Així nasqué una de les agrupacions, Amics del Bosc, presidida durant molts anys per en Josep M. Duocastella. Tots els qui estem agru-pats en alguna ADF ens coneixem i procurem copiar o intercanviar idees i opinions amb els més veterans, i l’ADF Amics del Bosc sempre ha estat en una primera línia d’innovació i preparació.

Ha estat gràcies a aquest intercanvi constant com les ADF s’han modernitzat, s’han equipat, i han endegat projectes de millora, adequació i manteniment de camins, xarxes d’aigua, dipòsits, vehicles, etc, La seva actuació ha permès ser els millors col·laboradors dels Bombers professio-nals, a qui pertoca la intervenció en primera línia i marcar les estratègies més adients.

Són moltes les regions i països que han vingut a veure aquesta sin-gular organització, formada per propietaris, caçadors, pagesos, ramaders, i voluntaris en general, ajudats per les administracions més properes: ajunta-ments, Diputació de Barcelona, Generalitat, que han facilitat mitjans econò-mics i materials per estar preparats per dur a terme la feina encomanada.

Si mirem enrere, veurem com molts dels incendis han estat imme-diatament apagats per les ADF que estan a peu del territori, i el cobreixen pràcticament tot. En Josep M. Duocastella va ser un dels fundadors, un dels impulsors i un dels més veterans a l’hora d’actuar i fer propostes per millorar l’eficàcia. Ell mateix va patir en pròpia pell els efectes de l’incendi del 98, però va continuar la lluita, per tornar vida al bosc, fins que la mort se l’ha endut als 81 anys.

En les properes alertes i intervencions faltarà un voluntari, però ha deixat prou llavor com perquè molts altres segueixin els seus passos. Que descansi en pau.

Faltarà un voluntari Com deixar de fumar: tercera fase

Bé, sembla que al final era veritat. Ja ens trobem tots sortint dels llocs públics, on no es pot fumar, per fer la cigarreta al carrer. Això serà més fàcil del que semblava.

En aquesta tercera fase (ara ja portem 15 dies deixant de fumar) només cal seguir el que s’ha començat. Cal anar a l’estanc i canviar de nou de marca de tabac. La nova marca ha de tenir un 25% menys de tòxics que la immediata-ment anterior. Amb això ja hauran reduït la in-gesta de nicotina i quitrà a la meitat, de manera que fumar un paquet ara equivaldrà a fumar mig paquet dels d’abans, dels que fumaven ara fa un mes. Recordin que no els han de comprar per cartrons sinó de paquet en paquet. No acumulin tabac. Un sol paquet a sobre i sempre amagat (no el tinguin a la vista perquè això incita).

Respecte de com fumar. Totes les indi-cacions que vam donar a la columna anterior (no aguantin la cigarreta entre els dits, agafin·la només per pipar-la, no acceptin oferiments, etc.) seran útils fins al final del tractament. Cal tenir·les presents en tot moment. Què canvia?

Cal que facin la mitjana de consum diari dels últims 15 dies. Per a fer això cal agafar tots els registres que han acumulat fins ara (un registre per dia, mesurant les cigarretes amb la graella que jo els he enviat), cal sumar el nombre de cigarretes i dividir-lo per 15 (15 dies). La mitjana que dóna és el nombre de cigarretes que no poden superar la propera setmana. Ratllin de la graella el nombre de cigarretes que ja no poden fumar. Si en 15 dies han passat de les 21 inicials a una mitjana de 17, ara no poden passar cap dia de 17. Això s’ha d’anar reduint. A més, escullin un parell de situacions més en les quals ja no fumaran (ja seran 4 amb les dues situacions de la fase anterior). No perdin de vista les indicacions de les fases 1 i 2 i comencin a pensar en una data (a 4 setmanes vista, com a mínim) per a deixar de fumar definitivament. No els desitjo sort perquè no cal, però sí molts ànims. Això és difícil, i per això té mèrit.

sergi.ballespi@uab.cat

Sóc persona Sergi Ballespí - Doctor en Psicologia

�0 704 - Divendres, 07-01-2011

Futbol Sala Consell Comarcal del Solsonès

La SúperCopa de Futbol Sala temporada2009-2010 es disputarà el dissabte 8 de gener a Castellar de la RiberaEl proper dissabte 8 de gener a les 5 de la tarda

es disputarà la SúperCopa de Futbol temporada 2009·2010 al camp del Castellar de la Ribera. Enguany la jugaran el campió de la Lliga Comarcal (Castellar de la Ribera) contra l’equip guanyador de les 12 Hores (Guixers).

El conseller comarcal d’esports, Joan Solà, ha manifestat que “enguany per segon any consecutiu la SúperCopa es disputarà al Pavelló de Castellar de la Ribera i serà una molt bona ocasió per veure l’estat de forma dels dos guanyadors dels dos torneigs de futbol sala comarcal de la temporada passada.”

Calendari del cap de setmana del Club Bàsquet Solsona

Es reprèn la competició oficial, després del període nada-lenc, però els equips de promoció no comencen la fase regular fins al següent cap de setmana. Per tant, aquest cap de setmana només hi haurà partits en categoria júnior i sènior.

A Solsona, aquest diumenge tenim una matinal de bàsquet femení i us proposem a tots els amics de l’esport que vingueu a animar les jugadores del CB Solsona.

Molt bon any 2011 a tothom!

Partit a casa:

Dia.................. Hora......Categoria................................ Equip.visitantDiumenge, 9 .... 10,30 ....Júnior fem. .......................... C. N. TERRASSA BDiumenge, 9 .... 12,00 ....Sènior fem. 3a Cat. ....... HIMESA SALLENT ASFE

Desplaçaments:

Dia.................. Hora......Categoria.................................... Equip.localDissabte, 8 ....... 12,45 .....Júnior masc. ......JOVIAT - LA SALLE MANRESA BDissabte, 8 ....... 17,30 .....Sènior masc. 2a Cat. A. E. LA SALLE MANRESA A

Consulteu.els.calendaris.actualitzats,.resultats.i.classificacions.a:www.cbsolsona.com..Visiteu-nos.al.Facebook.

Bàsquet CB Solsona

Futbol base CF SolsonaPARTITS del 8 i 9 de GENER

Dia.8

JUVENIL "A": .......... URGELL ..................(19h) .............................(casa)

CADET .................. NAVÀS ...................(16h).............................. (fora)

INFANTIL ................ JOANENC "B" ..........(12:15h) ......................... (fora)

ALEVÍ "A" ............... AVIÀ .....................(12h).............................. (fora)

ALEVÍ "B" ............... FRUITOSENC "B" .....(11h) .............................. (fora)

BENJAMÍ "A" .......... SALLENT .................(12h).............................. (fora)

BENJAMÍ "B" .......... BALCONADA ...........(11:30h) ......................... (fora)

PREBENJAMÍ "A" ..... AVINYÓ "B" ............(12h).............................. (fora)

PREBENJAMÍ "B" .... ARTÉS "B" .............(11h) .............................. (fora)

Dia.9

JUVENIL "B": ......... BALCONADA ............(16h).............................. (fora)

FEMENÍ.................. MANRESA...............(18h) ............................. (fora)

Futbol CF Solsona

El Port del Comte estrenarà la Copa d'Europa de raquetes de neu

La Copa d'Europa començarà el 23 de gener al Port del Comte en una prova que organitza el CE Lleida. Continuarà el 29 de gener a Suècia, el 6 de febrer a Itàlia i s'acabarà el 13 de març a França.

En el cas del circuit català de raquetes de neu, es donarà el tret de sortida el dia 16 de gener amb la Raquetada popular als Rasos de Peguera, organitzada pel Centre Muntanyenc Sant Llorenç. La distància serà de 7,7 km amb 370 metres de desnivell; el mateix dia es farà paral·lelament una prova d'iniciació a l'orientació.

Enguany, la selecció catalana és integrada per Just Sociats (CE Bandolers/CA Manresa), Pere Aurell (AE Diedre), Xavier Zapater (UE Matadepera), Mònica Ardid (UA Terrassa), Laia Andreu (UE Vic), Sílvia Leal (CE Solsonès), Xavi Espiña (CE Guissonenc), Francisco García (UA Terrassa) i Alba Xandri (AE Mountain Runners del Berguedà).

Muntanya Redacció

�1704 - Divendres, 07-01-2011

Atletisme Club Fondistes del Solsonès-Prosetel

Bones classificacions dels integrants del Club Fondistes del Solsonès a la Sant Silvestre de Lleida

Sancho Ayala 2n, Marc Aranda 3r, Xavi Farré 5è, Josep Alconchel 5è , Txell Rodríguez 8a i Jordi Masramon 21è, de les seves respectives categories

Divendres dia 31 de desembre a les 5 de la tarda es va donar la sortida a la popular cursa Atlètica de Sant Silvestre de Lleida 2010, de 10 kms, amb una participació rècord: més de 700 atletes inscrits.

Els Fondistes del Solsonès van ser representats per: Sancho Ayala, Xavi Farré, Jordi Masramon, Txell Rodríguez, Josep Alconchel i Marc Aranda.

Sancho Ayala, que sortia amb molèsties, no va voler forçar la marxa i va anar còmodament a un ritme inferior del que està habituat, i amb un temps de 34’28 minuts va arribar el 8è de la general i 2n de la seva categoria.

Xavi Farré va arribar al darrera del Sancho, al lloc 10 de la general i 5è de la seva categoria, amb un temps de 35’11 minuts. Jordi Masramon va fer un temps de 38’39 minuts entrant al lloc 38 de la general i 21 de la seva categoria. Josep Alconchel va entrar al lloc 164 de la general i 5è de la seva categoria amb un temps de 43’10 minuts.

Txell Rodríguez va fer un temps de 46’36 minuts entrant la 291 de la general i 7a de la seva categoria.

Marc Aranda va fer la cursa popular de 3 kms, arribant el 3r de la general.

Amb les curses de Sant Silvestre finalitzen les lligues d’atletisme de ChampionChip (territori de Catalunya) i Lliga Interclubs Terres de Ponent.

Amb aquesta classificació Sancho Ayala aconsegueix el 1r lloc de la general de la Lliga Interclubs Terres de Ponent, i en la Lliga d’Atletisme de ChampionChip el 5è lloc de la general i 3r de la seva categoria.

Josep Alconchel, amb aquesta última puntuació es col·loca, el 7è de la general i 2n de la seva categoria en la Lliga Interclubs Terres de Ponent.

David Alconchel ha quedat 2n classificat de la seva categoria en la Lliga Interclubs Terres de Ponent.

El Club Fondistes del Solsonès aconsegueix un meritori 5è lloc de 36 clubs participants a la Lliga Interclubs Terres de Ponent i el 19è de 102 clubs participants a la Lliga d’Atletisme ChampionChip.

Pròximes curses9 de gener Mitja Marató de Sitges16 de gener Mitja Marató de Terrassa16 de gener 2 Turons de Moià23 de gener Cursa de l’Oli23 de gener Cursa de Sant Antoni30 de gener Mitja Marató de Barcelona

Més informació Ribera Esports, www.atletisme.com i www.fondistesolsones.org

�� 704 - Divendres, 07-01-2011

Garatge MontanerCarretera de Manresa, 1 ...................... 973 48 06 00 Dièresi Autoreparació, SCCLCarretera de Torà, 20 ........................... 973 48 03 21Tallers Montsol, S.L.Avínguda Sant Jordi, 25 ....................... 973 48 27 05

Guia de serveis

Restaurant CastellCarrer Castell, 8 ..................................... 973 48 00 78Frankfurt DasaiCarretera de Sant Llorenç, 4 ................. 973 48 08 66Restaurant TrabucaireCarretera de Sant Llorenç, 1 ................. 973 48 00 27

Carnisseria Angelina......................... 973 48 28 50Carnisseria PalàPlaça Major, 4 ........................................ 973 48 02 64Can SolviCarretera de Manresa Piscis baixos ..... 973 48 20 55Carrer Castell, 35 ....................................973 48 11 67Carretera de Torà ....................................973 48 12 90

Expert RafartCarrer de la Bòfia, número 6Telèfon: 973 48 31 32

Ribera EsportsPasseig Pare Claret, número 10Telèfon: 973 48 15 47

Ferreteria Vílbar ................................... 973 48 01 54Ganiveteria PallarèsCarretera de Torà, 39............................. 973 48 01 60

IbercajaPlaça Camp, 8 ...................................... 973 48 03 09

Gestoria Mas 75 anys al seu serveiAvinguda del Pont, 4Telèfon: 973 48 00 95

GaudíCarretera de Sant Llorenç, s/n ...............973 48 31 55Torra Stil ............................................... 973 48 39 46

Òptica Jané........................................... 973 48 34 29

Apunts Gràfics ......................................973 48 17 19Gràfiques Muval ................................... 973 48 04 10

Benigno Alcázar, S.L.Carrer de la Bòfia, 16 ............................. 973 48 05 49

Peusà, Centre PodològicCarrer Gaspar de Portolà, 4 .................. 973 48 16 09

Begudes DelfíCarrer de la Bòfia, 10 ..............................973 48 14 09Cal CollCarretera de Torà, 6 ................................973 48 02 16

Taxi Borés - 24 h. - 5 i 9 places973 48 11 31 ........................................... 689 13 08 08Eva Borés 24 h. - Fins a 9 places973 48 39 17............................................630 11 16 39Taxi 24 hores - Fernando Antón Callén661 819 121 ............................................ 973 48 38 24Autotaxi Ramon CastroServei 24 h ............................................. 608 93 81 37Taxi Joan Parcerisa Janer .................. 620 72 81 05

Autocars TarrésCarrer Sant Miquel, 13 ............................973 48 01 29Transports i Logística J. ViladrichCarrer Castell, 50 ................................... 973 48 09 09

Clínica Veterinària Setelsis .............. 629 39 12 46

Cuina Estel, S.l.Antiga Carretera de Berga ..................... 973 48 20 07Finques Planes Api núm. 7.491 - Des de 1975.Carrer Sant Miquel, 16 Telèfons: 973 48 35 25 - 973 48 35 26

Articles de Regal PellicerCarrer Sant Nicolau, 6. SolsonaTelèfon: 973 48 11 59

Perruqueria Bajona ............................. 973 48 06 69Perruqueria EvaAvd. Cardenal Tarancón,1 Baixos ......... 973 48 37 66Perruqueria NuriCarrer Sant Agustí, 12 ........................... 973 48 29 05

Joieria EsterCarrer Sant Cristòfol, 3 .......................... 973 48 28 52

AUTOMOCIÓ

ARTICLES DE REGAL

BANCS I CAIXES

BARS - RESTAURANTS

CARNISSERIES

ELECTRODOMÈSTICS

ESPORTS

FERRETERIES - TALLERS

GESTORIES

JOIERIES

MODA

ÒPTIQUES

PAPERERIES - IMPREMTES

PINTURES

PERRUQUERIES

PODOLOGIA

QUEVIURES - BEGUDES

TAXI

TRANSPORTS

VETERINARIS

VIVENDA - CONSTRUCCIÓ

Bombers: 973 48 10 80 · Creu Roja: 973 48 06 52 · Mossos: 973 48 14 94 · Policia Local: 973 48 30 40 · Urgències: 112

Perruqueria LluïsaCarrer Llobera, 38Telèfon: 973 48 26 55

PERRUQUERIES

Astronomia Ramon Estany

La lluna cobreix més de la meitat del sol en el primer eclipsi de 2011

La lluna ha cobert el 53% de la superfície solar en el primer eclipsi solar de l'any, que s'ha pogut observar a Catalunya a les 8.19 hores d'aquest dimarts.

L'eclipsi, que ha començat abans que sor-tís el sol, ha arribat al seu punt màxim a les 8.58 hores, quan un 53% de l'astre ha estat cobert per la Lluna. Foto realitzada per Joan Caelles des de Solsona a les 9 del matí i 4 minuts

��704 - Divendres, 07-01-2011 ��

Ràdio Solsona FM

PROGRAMACIÓTARDOR - HIVERN 2010

Telèfon: 973 48 42 25 - www.solsonafm.cat

L'Informatiu: Divendres a 2/4 de 2 del migdia i a les 8 del vespreRepetició: Dissabte i diumenge a les 4 de la tarda

Si Vols: (a partir del dia 21): Divendres a ¾ de 9 del vespreRepetició: Diumenge a les 12 del migdia

Ràdio Insti: Dimecres a 2/4 de 5 de la tarda

Retransmissió del ple municipal (quan s’escau): Dijous a les 9 del vespre

El Rebost dels Contes: De dilluns a divendres a 2/4 de 9 del vespreRepetició: Dissabte a les 5 de la tarda

Nova Orleans-Solsona, en una estona: (a partir del dia 14): Divendres a 2/4 d’11 de la nit

Repetició: Diumenge a 2/4 d’11 de la nit

Salut amb Creu Roja: De dilluns a divendres a la 1 del migdia

Camins: (a partir del dia 14): Dissabte a les 12 del migdiaRepetició: Dijous a les 11 del matí

Pluràlia (mensual): Dimarts a 2/4 de 8 del vespreRepetició: Dimecres a les 11 del matí

Societat Anònima: Dilluns a les 11 del matíRepetició: Divendres a les 7 de la tarda

Parlem de Pilotes: (a partir del dia 14): Divendres a les 5 de la tardaRepetició: Dissabte a les 7 de la tarda

Entre Tots: (a partir del dia 15): Dissabte a les 10 del matíRepetició: Dijous a les 5 de la tarda

Electrozona: Dimecres a 2/4 de 10 de la nit

Ràdio Insti torna a Solsona FM

Dimecres a 2/4 de 5 de la tarda arrenca una nova tem-porada de Ràdio Insti. Després d’un parèntesi de mig any, els alumnes de l’extraescolar de ràdio de l’Institut Francesc Ribalta tornen a les ones de Solsona FM. Oferiran mitja hora de ràdio amb notícies, música, esports, curiositats i entrevistes. Inte-gren l’equip del programa la Laia Cererols, l’Enric Farràs, la Clàudia López, el Pau Vendrell i el Gregory Bernard Breillet. Ràdio Insti s’emetrà en directe cada dimecres lectiu a 2/4 de 5 de la tarda.

Així mateix, després del parèntesi nadalenc, dilluns torna Salut amb Creu Roja (de dilluns a divendres a la 1 del migdia).

La resta de programes, la setmana que ve

L’Entre Tots arrenca de nou el proper dia 15. Els dissab-tes al matí tindrem una hora i mitja per gaudir amb la millor música de tots els estils (dissabtes a les 10h i la repetició dijous a les 17h). També reprenen les seves emissions Nova Orleans-Solsona, en una estona (divendres i diumenges a les 22.30h), Camins (dissabtes a les 12h i dijous a les 11h) i Parlem de Pilotes (divendres a les 17h i dissabtes a les 19h). El retorn del Si Vols serà el proper dia 21.

Concursos Redacció

Concurs del cartell I Eslàlom-FIS serra del Port del

Comte

ORGANITZADOR: Comitè Organitzador Serra del Port del Comte

Poden participar en el concurs tots els socis/sòcies de: · Club d’Esquí Port del Comte · Club d’Esquí Solsona · Club d’Esquí La Coma Els participants han de ser socis/sòcies en actiu.

OBJECTIU: Fer el cartell de la prova Slàlom·FIS d’esquí Alpí que se celebrarà el 12·13 de març de 2011

TEMA: Esquí alpí i motius de neu

IDENTIFICACIÓ: Darrere el dibuix del cartell, hi ha d'haver el nom, la data de naixement, l’adreça, el telèfon de l’autor i el Club a què pertany. El dibuix anirà dins un sobre tancat en el que hi ha de constar “Concurs cartell I SLÀLOM FIS Serra del Port del Comte.

CARACTERÍSTIQUES: La proposta del dibuix del Car-tell s’ha de presentar en suport paper, mida A4 vertical. Es pot fer servir qualsevol material de dibuix (colors, retoladors, ceres, aquarel·les, etc.). Només s’acceptarà una proposta per participant.

TERMINI: Els cartells es poden lliurar a qualsevol dels tres Clubs en data límit 8 de gener de 2011 a les 14 hores. El mateix 8 de gener de 2011 es reunirà el jurat i s’escollirà el guanyador. La publicitat del guanyador es farà a les webs dels Clubs.

JURAT: El Jurat el composaran membres del Comitè or-ganitzador Serra del Port del Comte.

LLIURAMENT DE PREMIS: L’autor/a del cartell premiat serà obsequiat amb material d’esquí. El premi es lliurarà en l’entrega de premis de la cursa I Eslàlom Fis Serra del Port del Comte, el dia 13 de març de 2011 en acabar les proves al Sucre.

Més informació: Club Esquí Port del Comte(club@ceportdelcomte.org 973492375)

Club d’Esquí Solsona(esqui@clubesquisolsona.net 973483875)

Club Esquí La Coma(club@clubesquilacoma.com 629738910)

Notes: • Els cartells que no segueixin les normes anteriorment es-mentades quedaran fora de concurs. • L'organització retorna-rà tots els cartells a l'autor excepte el guanyador, que quedarà en propietat del Comitè Organitzador. • L’organització es reserva el dret de modificar les bases del concurs sense previ avís. • El concurs pot declarar·se desert si cap dels cartells no es considera adequat. • El cartell es complementarà amb els logotips i altres escrits que corresponguin.

�� 704 - Divendres, 07-01-2011 ��

L'Orfeó Nova Solsona oferí, el diumenge 2 de gener, una cantada de nadales per als avis de la residència hospital Pere Màrtir Colomés. L'acte tingué lloc a les 4 de la tarda al mateix centre solsoní. D'altra banda, el dijous 30 de desembre, de 7 a 8 del vespre, els cantaires de l'Orfeó posaren el seu to nadalenc amb les cançons pròpies d'aquests dies pels carrers i places de Solsona.

L'Orfeó omple Solsona de nadales

Música Ramon Estany

C. Castell, 8Solsona

973 48 00 78

Models turístics al Solsonès

Llibres Josep M. Borés

Ja podeu trobar a les llibreries de Solsona el treball que han impulsat la Plataforma en Defensa del Solsonès, Defensem la Vall de Lord i Ipcena·Edc que tracta sobre els Models turístics al Solsonès: errors i encerts. Una visió des de la Vall de Lord. El llibre analitza l'evolució del turisme a la nostra comarca, els seus inicis, les concepcions del turisme i els models aplicables en aquest cas a la Vall de Lord. Defensen la necessitat de conservar els valors ecològics de Port del Comte i analitzen el model turístic de neu.

Els editors també fan una anàlisi del model de desen-volupament turístic a Nafarroa, ja que el veuen molt adient a la situació actual de la nostra comarca. Finalitza aquest llibre amb unes interessants entrevistes a persones conegudes del territori comarcal: Anna Feu, Dolors Pujol, Joan Moreno, Marta Barre-ra, Jesús Huguet... tots ells personatges que s'ha anat a buscar per "reflexionar sobre el turisme i aportar opinions", com ens comenta Joan Vàsquez, coordinador de la publicació.

Aquesta publicació aviat serà presentada a Solsona i, gràcies a les ajudes obtingudes, els editors faran que tots els habitants dels municipis de la Vall, Sant Llorenç, la Coma i Guixers, en disposin d'un exemplar gratuït properament.

Tanmateix, qui ho desitgi, també aconseguirà un exemplar d'aquest llibre gratuïtament fent·se una subscripció al Celsona.

Atenció subscriptorsLa setmana passada regalàvem amb el Celsona el

llibre S'ha acabat el Bròquil!, amb cada exemplar de revista que es venia a les llibreries.

Val a dir que, com que els llibres no cabien a les bústies, els tenim guardats a l'oficina. Preguem als subs-criptors que el vulgueu que el passeu a recollir.

Moltes Gràcies.

��704 - Divendres, 07-01-2011 ��

Exposició de pessebres

L'Associació Amics del Museu organitza una mostra de diversos pessebres cedits per particulars i entitats. Algunes de les composicions són antigues i en format de diorama, tridimensional.Lloc: Sala d'exposicions temporals del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Dies: Fins al 9 de gener.Horari: De dimarts a dissabte, matins de 10 a 1, i tardes de 4 a 6. Diumenges, de 10 a 2 del migdia.Entrada lliure.

Cartellera

EXPOSICIONS

“ELS OBLIDATS”, de Bet-Sabè Riba Fins al 9 de gener - Sala cultural de l'Ajuntament de Solsona

Al Nepal, tres de cada cent infants sofreixen una discapacitat psíquica i/o física. La causa principal és la pobresa acompanyada d’una man-cança sociosanitària de provisions de serveis prenatals, obstètrics i mèdics. Aquesta deficiència su-posa un problema per a la salut pública, ja que la majoria de les discapacitats són de per vida i les possibilitats d’inserció laboral són quasi inexistents.

NADAL

SOLSONA FMPROGRAMACIÓ DE NADALDel 3 al 9 de gener

Agenda de Nadal: de dilluns a diumenge a les 9h, 14h i 18.30h.

Poemes Nadal 6è Arrels Primària: de dilluns a divendres a les 10h.

Aprenents: dilluns a les 17h i divendres a les 11h.

Poema de Nadal de Josep M. de Sagarra: de dilluns a divendres a les 20.30 h., dissab-te i diumenge a les 20.30 h. (complet)

Electrozona: dimecres a les 21.30 h.

Anuari 2010: de dilluns a divendres a les 12h i a les 19 h; dissabte 8 i diumenge 9 a les 12h. (complet)

Felicitacions Nadal P3 Vinyet: cada dia pels volts de les 9.15h, 13.15h, 16.15h. i 19.15h.

I a més, t’oferim una selecció de música nadalenca enmig de la radiofórmula musical!

RàDIO

Dissabte 8 de gener Pessebre vivent de la residènciaLloc: Residència Hospital Pere Màrtir ColomésDe 5 a 2/4 de 7 de la tarda

Vicent Sanchis parlarà de sobiranisme a Solsona

L'Aula d'Extensió Uni-versitària de Solsona en-cetarà el segon trimestre del curs el proper dijous 13 de gener amb una conferència a càrrec de Vicent Sanchis i Llàcer,

periodista i professor de la Universitat Ramon Llull, que portarà per títol "El sobiranisme després de les eleccions del 28N".L'acte, obert a tothom, tindrà lloc al Teatre comarcal de Solsona a les 6 de la tarda.

Assemblea ordinària dels socis de l’Agrupació de Geganters de SolsonaDivendres, 7 de gener.A les 2/4 de 8 de la tarda.A la sala d’actes del Casal de Cultura.

Assemblea ordinària ambels següents punts:

· Explicació de les últimes sortides extraordinàries.

- Presentació del projecte del “quarto” dels gegants.

· Entrada i sortida de vocals a la junta.

- Precs i preguntes.

Dissabte 22 de gener Debat sobre el finançament i el paper de les entitats financeres internacionals i la globalització. Amb Arcadi Oliveres i Vicenç FerrerOrganització: SOM (Solsonès Obert al Món) Sala gòtica del Consell Comarcal del Solsonès. 8 del vespre

Divendres 14 de gener Lliurament de la XIV edició dels Premis SignumTeatre Comarcal de Solsona2/4 de 9 del vespre

PREMIS

XERRADES

ASSEMBLEA

Festa de Sant AntoniSolsona

Dissabte 22 i diumenge 23 de gener

FESTES

�� 704 - Divendres, 07-01-2011 ��

Els patges reials recullen les cartes de més de 300

infants a Solsona

Celebracions Ramon Estany

Com de costum, els trabucaires van fer de guàrdia d'honor als patges

Com és tradicional, també es va repartir coca i xocolata

Dos germanets a la falda del patge ros Cantant nadales sota l'arbre de la Plaça

El patge del rei blanc donant alguns caramels a una criatura

Els petits explicaven amb detalls quins regals volien

��704 - Divendres, 07-01-2011 ��

Tot estava a punt per l'arribada dels Reis d'Orient. El dissabte, 1 de gener, la plaça Major de Solsona va rebre els emissaris dels Reis, els patges, perquè tots aquells nens i nenes que encara no ho haguessin fet, poguessin lliurar les cartes als patges reials, que les feren arribar a Ses Majestats.

Ho van fer acompanyats dels trabucaires solsonins, que els van escortar, i van estar assistits per dos escribes, que anotaven en uns grans llibres aquells nens que per ser entremaliats mereixien rebre carbó, i els infants que havien estat bons minyons i, per tant, rebrien els regals desitjats. Tots els nens, però, van poder marxar carregats de caramels després de ser atesos pels patges reials. Al final de l'acte, com és costum, es va servir coca, xocolata i torrons sota l'arbre de Nadal, mentre l'Orfeó Nova Solsona interpretava les nadales al bell mig de la plaça.

Celebracions Ramon Estany

Els nens van estar entretinguts

La mainada contenta amb el patge del rei blanc

Els patges van atendre les peticions dels infants

L'escriba anota el nom de l'infant mentre el patge del rei negre escolta què li demana

El Miquel Borés va néixer el dimarts dia 4 de gener.

Segur que haurà estat un bon regal de reis per les seves germanetes Roser i Pilar i els seus pares Anna M. i Joan.

Felicitats!!!

Societat

�� 704 - Divendres, 07-01-2011

Diferències Marta C.

Troba les 7 diferències

Bones classificacions dels integrants del Club Fondistes del Solsonès a la cursa Sant Silvestre de Lleida. Sancho Ayala 2n, Marc Aranda 3r, Xavi Farré 5è, Josep Alconchel 5è, Txell Rodríguez 8a i Jordi Masramon 21è, de les seves respectives categories.

Ara sabríeu trobar les 7 diferències amagades entre aquestes dues fotografies?

Solucions del Celsona 703.

L'acudit del Simi

Deixa-ho estar, tafaner! Josep M. Borés

L'origen del Caganer

El caganer, aquesta imprescindible figureta que és a tots els Naixements catalans que representa un pastor, ajupit amb els pan-talons baixats i on es pot apreciar també la representació del seu esforç darrera seu, una bona cagarada. En els últims anys s'ha estat generalitzant a totes parts d'Espanya i Llati-noamèrica. El que no sabem tan bé és com va fer-se popular aquesta imatge que actualment serveix per a dignificar personalitats famoses, dotant-los d'un cert encant nadalenc.

La primera imatge d'aquesta figureta es remunta a final del segle XVIII, ins-pirada en un relleu de marbre fet al segle XVII anomenat "la Verge i la Muntanya de Montserrat", en el que es representa la Mare de Déu amb el nen i el serrat de les muntanyes de Montserrat amb els camins que el traves-sen. En un racó d'aquest gravat, mig amagat i discret darrera un arbre, hi ha un caganer fent les feines. Aquesta es creu que és la primera representació del caganer.

Lluny de ser ofensiu o denigrant, el caganer retorna a la terra el que d'ella ve, abonant la terra del pessebre i fent-la fecunda per a l'any vinent. Amb aquest argument, el caganer, és considerat símbol de salut i pros-peritat, en definitiva felicitat per al Nadal.

Tot i que la primera imatge del caga-ner és la d'un pagès amb la barretina, actu-alment podem veure reproduccions de tota classe de personatges famosos, professionals, policies, bombers, àngels, dimonis, capellans, futbolistes i polítics en posició d'alleujament que ha transformat aquesta figura en gairebé un honor per a la persona representada.

Menys comunes però també represen-tades hi ha alguna caganera i algun pixaner.

Mireu i rebusqueu, que el caganer segur que hi és.

Els reis mags de l'Orient; ni reis, ni tres... caram, caram

Ahir era els dia dels Reis, tres reis Mags de l'Orient que la tradició ens fa entendre que van dur or, encens i mirra al nen Jesús acabat de néixer al portal de Betlem.

Els que hi entenen, diuen que l'adoració dels Reis Mags és una tradició del Nadal que té el seu origen en la relació que li volen donar entre el mono-teisme i la "reialesa sagrada". Els tres reis mags són el símbol de les nacions paganes que s'apropen a Crist, mentre que els pastors que adoren el nen Jesús simbolitzen el poble jueu.

La tradició té el seu origen en l'Evangeli de Sant Mateu que és l'únic que fa menció als reis mags, tot i que no diu que fossin reis sinó senzillament mags vinguts de l'Orient i tampoc no diu quants eren, tot i que s'entén que eren uns quants.

Al segle III se'ls representava com dos i a les catacumbes romanes, fins al segle quart, n'hi posaven dos o quatre. L'església síria i armènia els xifrava en dotze, com els apòstols, i per a ells representaven les tribus d'Israel. Per a l'església copta eren seixanta.

Cap al segle IV, es va configurar el nombre de reis en tres · pel fet que eren tres els regals citats en l'evangeli, per al·lusió a la trinitat, als tres conti-nents coneguts en aquell moment, a les tres races humanes, a les tres edats de l'home... i se'ls va dotar de l'apel·latiu "Reis de l'Orient" perquè la pràctica de la màgia en aquell temps era totalment prohibida i el concepte de "mag" tenia una certa connotació pejorativa.

Al segle XVI les necessitats de l'església catòlica van dur·la a identificar els tres reis amb els tres fills de Noè (Sem, Cam i Jafet) que, segons l'antic testament, representaven les tres races que poblaven el món. Així, Melcior va passar a simbolitzar els europeus descendents de Jafet. Gaspar representaria els asiàtics descendents de Sem i Baltasar, negre i barbut, seria el meritori de representar els africans descendents de Cam. D'aquesta manera es va inte-grar la raça negra, tot i que van haver de deixar de costat els americans, els d'Oceania i els dels pobles de l'extrem Orient, grocs, ja que no era pas possible inventar·se nous fills de Noè.

Els seus noms apareixen per primera vegada en un mosaic bizantí del segle VI. Balthassar (amb barba fosca), Melchior (jove i sense barba) i Gaspar (el més gran de tots, d'edat, amb cabell i barba llargs i blancs). Tots, però, amb la pell blanca.

Aquesta és la descripció que en fa d'ells el teòleg Beda el venerable i que perdura fins els nostres dies amb algunes lleugeres modificacions. Segons ell, Melcior és un avi de 60 anys, de llarga cabellera blanca i abundosa barba i ofereix or, símbol de la reialesa divina. Gaspar és un jove de vint anys, sense barba, de cara clara i rosada i ofereix encens, símbol de la divinitat. Baltasar, de pell morena (que no negre) i de 40 anys, ofereix mirra, que significa que el Fill de l'home havia de morir. Els noms i les edats dels reis també han pa-tit diferències arbitràries sempre depenent del lloc: Entre els grecs es deien Apellicon, Amerim i Serakin. Els siris els anomenen Kagpha, Badalilma i Badadakharida i els etíops són Ator, Sater i Paratoras.

La tradició de regalar joguines a la canalla és una adaptació del costum romà de fer regals als nens, en altres llocs simbolitzat per Santa Claus. En principi Melcior portava dolços i mel, Gaspar portava roba i sabates i Baltasar castigava els nens portant·los carbó i llenya. No va ser fins a final del segle XIX que els tres reis només porten joguines o carbó i ja no es fa cap distinció entre tots tres.

��704 - Divendres, 07-01-2011

Diferències Marta C.

Troba les 7 diferències

Bones classificacions dels integrants del Club Fondistes del Solsonès a la cursa Sant Silvestre de Lleida. Sancho Ayala 2n, Marc Aranda 3r, Xavi Farré 5è, Josep Alconchel 5è, Txell Rodríguez 8a i Jordi Masramon 21è, de les seves respectives categories.

Ara sabríeu trobar les 7 diferències amagades entre aquestes dues fotografies?

Solucions del Celsona 703.

L'acudit del Simi

Deixa-ho estar, tafaner! Josep M. Borés

L'origen del Caganer

El caganer, aquesta imprescindible figureta que és a tots els Naixements catalans que representa un pastor, ajupit amb els pan-talons baixats i on es pot apreciar també la representació del seu esforç darrera seu, una bona cagarada. En els últims anys s'ha estat generalitzant a totes parts d'Espanya i Llati-noamèrica. El que no sabem tan bé és com va fer-se popular aquesta imatge que actualment serveix per a dignificar personalitats famoses, dotant-los d'un cert encant nadalenc.

La primera imatge d'aquesta figureta es remunta a final del segle XVIII, ins-pirada en un relleu de marbre fet al segle XVII anomenat "la Verge i la Muntanya de Montserrat", en el que es representa la Mare de Déu amb el nen i el serrat de les muntanyes de Montserrat amb els camins que el traves-sen. En un racó d'aquest gravat, mig amagat i discret darrera un arbre, hi ha un caganer fent les feines. Aquesta es creu que és la primera representació del caganer.

Lluny de ser ofensiu o denigrant, el caganer retorna a la terra el que d'ella ve, abonant la terra del pessebre i fent-la fecunda per a l'any vinent. Amb aquest argument, el caganer, és considerat símbol de salut i pros-peritat, en definitiva felicitat per al Nadal.

Tot i que la primera imatge del caga-ner és la d'un pagès amb la barretina, actu-alment podem veure reproduccions de tota classe de personatges famosos, professionals, policies, bombers, àngels, dimonis, capellans, futbolistes i polítics en posició d'alleujament que ha transformat aquesta figura en gairebé un honor per a la persona representada.

Menys comunes però també represen-tades hi ha alguna caganera i algun pixaner.

Mireu i rebusqueu, que el caganer segur que hi és.

Els reis mags de l'Orient; ni reis, ni tres... caram, caram

Ahir era els dia dels Reis, tres reis Mags de l'Orient que la tradició ens fa entendre que van dur or, encens i mirra al nen Jesús acabat de néixer al portal de Betlem.

Els que hi entenen, diuen que l'adoració dels Reis Mags és una tradició del Nadal que té el seu origen en la relació que li volen donar entre el mono-teisme i la "reialesa sagrada". Els tres reis mags són el símbol de les nacions paganes que s'apropen a Crist, mentre que els pastors que adoren el nen Jesús simbolitzen el poble jueu.

La tradició té el seu origen en l'Evangeli de Sant Mateu que és l'únic que fa menció als reis mags, tot i que no diu que fossin reis sinó senzillament mags vinguts de l'Orient i tampoc no diu quants eren, tot i que s'entén que eren uns quants.

Al segle III se'ls representava com dos i a les catacumbes romanes, fins al segle quart, n'hi posaven dos o quatre. L'església síria i armènia els xifrava en dotze, com els apòstols, i per a ells representaven les tribus d'Israel. Per a l'església copta eren seixanta.

Cap al segle IV, es va configurar el nombre de reis en tres · pel fet que eren tres els regals citats en l'evangeli, per al·lusió a la trinitat, als tres conti-nents coneguts en aquell moment, a les tres races humanes, a les tres edats de l'home... i se'ls va dotar de l'apel·latiu "Reis de l'Orient" perquè la pràctica de la màgia en aquell temps era totalment prohibida i el concepte de "mag" tenia una certa connotació pejorativa.

Al segle XVI les necessitats de l'església catòlica van dur·la a identificar els tres reis amb els tres fills de Noè (Sem, Cam i Jafet) que, segons l'antic testament, representaven les tres races que poblaven el món. Així, Melcior va passar a simbolitzar els europeus descendents de Jafet. Gaspar representaria els asiàtics descendents de Sem i Baltasar, negre i barbut, seria el meritori de representar els africans descendents de Cam. D'aquesta manera es va inte-grar la raça negra, tot i que van haver de deixar de costat els americans, els d'Oceania i els dels pobles de l'extrem Orient, grocs, ja que no era pas possible inventar·se nous fills de Noè.

Els seus noms apareixen per primera vegada en un mosaic bizantí del segle VI. Balthassar (amb barba fosca), Melchior (jove i sense barba) i Gaspar (el més gran de tots, d'edat, amb cabell i barba llargs i blancs). Tots, però, amb la pell blanca.

Aquesta és la descripció que en fa d'ells el teòleg Beda el venerable i que perdura fins els nostres dies amb algunes lleugeres modificacions. Segons ell, Melcior és un avi de 60 anys, de llarga cabellera blanca i abundosa barba i ofereix or, símbol de la reialesa divina. Gaspar és un jove de vint anys, sense barba, de cara clara i rosada i ofereix encens, símbol de la divinitat. Baltasar, de pell morena (que no negre) i de 40 anys, ofereix mirra, que significa que el Fill de l'home havia de morir. Els noms i les edats dels reis també han pa-tit diferències arbitràries sempre depenent del lloc: Entre els grecs es deien Apellicon, Amerim i Serakin. Els siris els anomenen Kagpha, Badalilma i Badadakharida i els etíops són Ator, Sater i Paratoras.

La tradició de regalar joguines a la canalla és una adaptació del costum romà de fer regals als nens, en altres llocs simbolitzat per Santa Claus. En principi Melcior portava dolços i mel, Gaspar portava roba i sabates i Baltasar castigava els nens portant·los carbó i llenya. No va ser fins a final del segle XIX que els tres reis només porten joguines o carbó i ja no es fa cap distinció entre tots tres.