Celsona 682

� 682 - Divendres, 6-08-2010

Solsona Ajuntament de Solsona

Adjudiquen l’obra de remodelació del carrer de Sant Llorenç de Solsona

L’import dels treballs és de 498.414 euros i el termini, de sis mesos

El Ple municipal de Solsona ha aprovat per unanimitat l’adjudicació de l’obra de remodelació del carrer de Sant Llorenç, el tercer eix viari inclòs dins el Pla d’intervenció integral del nucli antic. Cons-truccions Mangas i Fills ha estat l’empresa seleccionada entre els 15 licitadors que van concórrer al concurs. El termini dels treballs és de sis mesos i l’import, de 498.414 euros, que es finançarà a través del Pla de barris i el Pla únic d’obres i serveis.

Igual que en els altres eixos que s’han renovat al nucli històric solsoní, el projecte del carrer de Sant Llorenç, redactat pel servei tècnic d’Infraestructura Viària de la Diputació de Lleida, consistirà en la modernització dels serveis, que inclou la renovació del clavegueram i la xarxa d’aigua, la implantació de xarxes de telecomunica-cions i gas i el soterrament dels serveis existents; i l’eliminació de les voreres per prioritzar la circulació dels vianants. La pavimentació es durà a terme amb pedra natural del país, que es disposarà amb diferents dissenys a partir de la combinació de blocs i llambordins de diverses dimensions.

La voluntat de l’Ajuntament passa per encadenar aquesta intervenció amb el final de les obres de l’eix que conformen el carrer de la Regata i el dels Dominics, que és previst completar el setembre –en aquests moments se n’executen els treballs al tram final, que connecta amb la carretera de Bassella. En aquest

cas, el termini de la intervenció s’ha dilatat per les complicacions meteorològiques de l’hivern passat.

Muralla i torre del segle XIV al carrer de la Regata

També ha contribuït a l’allargament de les obres l’aparició de restes de part de la muralla i una torre de fortificació del segle XIV, prop del que hauria estat cone-gut popularment com a portal d’Hanníbal. Aquests vestigis s’han delimitat i excavat sota la direcció de l’arqueòleg municipal, Pere Cascante. Es tracta de la muralla, forti-ficada amb torres quadrades i circulars, que va fer construir el vescomte Ramon Folch X per deixar fora de protecció el barri de Santa Maria.

La torre apareguda és de planta quadrada i ocupava una superfície d’uns 16 metres quadrats. Es creu que va ser enderro-cada el 1931, coincidint amb la destrucció de l’escorxador vell, que estava adossat a la muralla. Una part petita de les restes, concretament dues filades, s’han de desmuntar arran de les obres de renovació del clavegueram i la xarxa d’aigua. Tot i això, en el paviment se senyalitzarà el perímetre de la torre i la muralla localitzades, tal com es va fer l’any passat en la vorera del Vall Fred. A més, s’explicarà la història d’aquest accés secundari de Solsona, mitjançant un plafó amb textos, fotos i dibuixos.

És el tercer eix viari del nucli històric en què s’intervé en el marc del Pla de barris

En total s'han atorgat uns 34.000 euros en ajuts

El 24 de setembre de 2009 s'aprovaren les bases reguladores per a la con-cessió de subvencions de modernització dels establiments comercials del nucli antic de Solsona, obrint la convocatòria per a l'exercici del 2009.

En aquesta convocatòria se n'han presentat 14 sol.licituds de les quals només dues han estat denegades per no considerar-les prioritàries ja que no són pròpiament establiments comercials.

Els 12 establiments que han rebut l'aprovació per la subvenció a final de juny s'han repartit 34.000 euros, proporcionalment a la xifra de la inversió que volien fer. D'aquesta manera, els ajuts oscil·len entre els 312 euros i els 8244'80 euros, si bé la majoria de les subvencions atorgades es troben entre els 2000 i els 3000 euros.

12 establiments de Solsona es beneficien dels ajuts per modernització comercial al nucli antic

Un establiment comercial beneficiat pels ajuts

Solsona Ramon Estany

�682 - Divendres, 6-08-2010


Montse Auguets, Alba Carralero i Maria Riu rebran enguany les bandes de pubilla i donzelles de Solsona

Presentades per Òmnium Cultural, el Centre Excursionista i el Club Patinatge Solsonès

Solsona ha escollit la propera pubilla i les donzelles d’honor que rebran la banda a la plaça Major el proper 8 de setembre, en el marc dels actes centrals de la Festa Major. Montse Auguets i Canes, candidata d’Òmnium Cultural del Solsonès, serà la successora d’Ariadna Serra, després de rebre la millor puntuació en la prova oral superada aquesta setmana a l’Ajuntament per escriure una plana del pubillatge solsoní. La primera donzella d’honor serà Alba Carralero i Castells, del Centre Excursionista del Solsonès, i la segona, Maria Riu i Caballol, presentada pel Club Patinatge Solsonès.

Montse Auguets té 17 anys i, tot i haver estudiat el Bat-xillerat Científic a l’Escola Arrels II, el proper curs començarà Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Recordarà com cap altra la Festa Major d’enguany, ja que, a més de ser-ne la pubilla, i malgrat la seva joventut, presentarà el llibre Homes de terra i foc. Els Trabucaires de Solsona, de la qual és coautora juntament amb Ramon Montraveta i Pere Cuadrench.

“Des de petita m’havia fet molt deler ser pubilla”, diu Auguets, que aquesta vegada s’hi ha tirat de cap coincidint amb la publicació del seu primer llibre. Per a ella, el més peculiar de la festa solsonina és la fórmula que ha perviscut al llarg de la història per “combinar amb equilibri el vessant popular i folklòric amb el religiós”. Quant al pubillatge, considera que “és important que sempre hi hagi noies disposades a conti-nuar la tradició perquè no es perdi”.

La primera donzella d’honor, Alba Carralero, té 18 anys i ha cursat el primer curs de Magisteri d’Educació Infantil a la Universitat de Lleida. Enguany ha participat a les proves d’elecció per segona vegada, motivada en part pel seu entorn. “Aquesta Festa Major volia participar en el ball dels óssos, però confio que tindré l’oportunitat de fer-ho l’any que ve”, explica. “S’ha d’aprofitar el fet que a Solsona tinguem la tra-dició de la pubilla i les donzelles”. Carralero ha pogut conèixer de prop aquesta dimensió del folklore a través d’amigues seves que han ocupat aquest lloc.

Per la seva banda, Maria Riu té 17 anys, ha superat el Batxillerat Científic a l’IES Francesc Ribalta i començarà In-fermeria a l’Escola Universitària Gimbernat, adscrita a la UAB. Sempre ha viscut les festes en honor a la patrona molt de prop i una expubilla va emplaçar-la a presentar-se a les proves. “Em fa molta il·lusió participar en la comitiva”, expressa Riu, si bé confessa que la proximitat a les bèsties de foc, especialment el ball del drac, li fa “molt de respecte”.

Enguany la regidoria de Cultura, organitzadora de la prova d’elecció de la pubilla i les donzelles d’honor, havia canviat les bases per permetre-hi la participació de joves a títol individual, sense necessitat de pertànyer a cap entitat. Tot i això, només han estat tres les candidates participants. Montse Auguets, Alba Carralero i Maria Riu animen les solsonines d’entre 16 i 22 anys a presentar-s’hi en properes edicions: “és un paper que s’assumeix amb responsabilitat i potser fa respecte, però és bonic formar part del patrimoni de la festa”, afirmen. “Si la gent no s’hi implica, en un futur la tradició es perdrà i serà una llàstima”.

El jurat d’aquesta edició ha estat format per la pubilla de l’any passat, la tècnica de Cultura de l’Ajuntament i repre-sentants de les tres entitats que han presentat candidata. La prova ha consistit en una entrevista oral en què les aspirants han exposat la seva opinió sobre les peculiaritats de la Festa Major de Solsona respecte les manifestacions festives d’altres indrets i els trets més identificatius de la ciutat, entre d’altres.

� 682 - Divendres, 6-08-2010


L’Ajuntament de Solsona posarà en marxa un servei de mediació comunitària

Forma part d’un pla d’actuació d’àmbit veïnal subvencionat per Governació

Millorar i afavorir la convivència ciutadana a través de la prevenció, l’atenció i la resolució de conflictes és l’objectiu principal del servei de mediació comunitària que l’Ajuntament de Solsona posarà en marxa l’any que ve. Es concep com un servei adreçat al conjunt de la ciutadania en casos de conflictes veïnals i problemes derivats de l’incompliment d’ordenances cíviques o del mal ús de l’espai públic. Ho farà possible una subvenció pluriennal del Departament de Governació i Admi-nistracions Públiques de la Generalitat.

Enguany la regidoria d’Acció Social de Solsona comen-çarà el desplegament del Pla d’actuació comunitària d’àmbit veïnal, la principal novetat del qual és el servei d’intermediació comunitària. Aquest projecte s’emmarca en el conveni de coope-ració interadministrativa en matèria d’actuacions comunitàries per a programes d’inclusió social promogut pel Departament de Governació i Administracions Públiques per als exercicis 2010, 2011 i 2012.

El servei de mediació entrarà en funcionament l’any que ve, tot i que en aquests moments s’està treballant en el seu disseny des del Pla de Ciutadania i Immigració, a partir de models consolidats a d’altres municipis, com Cervera. S’aten-dran les demandes sorgides de conflictes veïnals, derivats de l’incompliment d’ordenances cíviques o del mal ús de l’espai públic amb la finalitat d’arribar a un acord satisfactori per les parts implicades. Igualment, es fomentaran accions de sen-sibilització adreçades a la població en general, responsables d’entitats i tècnics municipals.

Per realitzar aquest projecte es treballarà coordinada-ment des dels Serveis Socials, el Pla de Ciutadania i Immigració, el Servei d’Informació i Atenció a les Dones, la Policia Local i diverses regidories, juntament amb entitats representatives de diferents col·lectius. Tal com destaca Clara Agut, regidora d’Acció Social, “no és un servei adreçat a la immigració, sinó al conjunt de la ciutadania”, atès que en la dimensió del veïnatge sovint es fa necessària també la resolució de possibles tensions per “aturar la seva escalada”.

Una persona especialista en mediació oferirà aquest ser-vei amb atenció al públic, inicialment, una tarda a la setmana. A més, es farà difusió del projecte a través de contactes veïnals i comunitaris i s’impulsaran accions de formació sobre mediació i resolució de conflictes per a col·lectius com associacions de veïns i comunitats de propietaris.

De fet, un antecedent d’aquesta iniciativa van ser les reunions sectorials i convocatòries informatives per a col·lectius de veïns i propietaris i comunitats de nouvinguts realitzades en diverses ocasions des de la legislatura passada. El 2008 també es va dur a terme una campanya de sensibilització per recordar les normes bàsiques de convivència als blocs de pisos i l’espai públic a fi de propiciar un bon ambient veïnal.

Però a banda del servei de mediació comunitària, el Pla d’actuació comunitària de l’Ajuntament, subvencionat pel Departament de Governació amb 44.750 euros, també inclou un projecte de promoció de l’autonomia i la participació de la

gent gran i la continuació del programa “A casa, iguals”, per promoure canvis en el repartiment del treball reproductiu i domèstic.

Més autonomia per a les persones gransEl programa destinat a fomentar l’autonomia de les

persones grans, i que ja s’està implementant en part, inclou la realització d’una enquesta i una visita domiciliària de totes les persones majors de 80 anys per detectar-ne les necessitats que no tenen cobertes; la dinamització d’una xarxa social d’atenció a les persones grans per prevenir situacions de risc, i la creació de programes específics de suport als avis amb pocs recursos socials amb la col·laboració veïnal. En el vessant participatiu, entre altres actuacions, es promociona el Consell de la Gent Gran, es potencia la incorporació de les persones grans en els òrgans de participació de la ciutat, es fomenta l’ús dels espais públics per part d’aquest sector i es promou un programa anual d’activitats específic.

Per a un repartiment igualitari del treball reproductiu

Simultàniament, un eix de treball del pla d’actuació comunitària de Solsona és el foment de la corresponsabilitat entre homes i dones. En aquest cas, es vol donar continuïtat i ampliar la campanya iniciada el 2008 amb el lema “A casa, iguals”. S’organitzaran nous cursos de formació de cuina i organització domèstica adreçats a homes grans i a parelles joves, cursos de bricolatge per a dones grans, un concurs de fotografia per editar en un calendari i una guia d’educació no sexista adreçada a les famílies.

Conveni Gov actuacions comunitàries.

�682 - Divendres, 6-08-2010


Instal·len un pas elevat a la zona de les escoles de l’avinguda del Cardenal Tarancón de Solsona

L’Ajuntament de Solsona ha construit un nou pas elevat a l’avinguda del Cardenal Tarancón per millorar la mobilitat en favor de la seguretat dels vianants.

El pas elevat es troba a l’alçada de l’accés a l’Escola Ar-rels de Secundària. La regidoria de Governació considera que aquesta és “la mesura més adequada”, d’acord amb el Pla local de seguretat viària, “per garantir la seguretat dels vianants, especialment en una zona tan concorreguda per escolars”, segons argumenta Josep Caelles, regidor de l’àrea.

Aquesta actuació, que coincideix amb els darrers treballs d’urbanització del carrer del Parc, es veu reforçada amb tres bandes que es condicionen mitjançant fresatge a la part més alta de l’avinguda del Cardenal Tarancón com a mesura reductora de velocitat.

Nova senyalització horitzontal Paral·lelament, aquests dies s’estan duent a terme altres

actuacions de millora de la mobilitat en diversos punts del municipi. Al sector sud de la plaça del Camp, a la cantonada amb la carretera de Torà, la brigada municipal està millorant la senyalització horitzontal per guanyar seguretat en un revolt, està ampliant el pas de vianants i marcant una zona de càrrega i descàrrega. Així mateix, s’estan executant treballs de millora de la visibilitat dels passos de vianants de l’avinguda de la Mare de Déu del Claustre i s’ha ampliat la senyalització al carrer de la Bòfia, on també s’ha traslladat la plaça d’aparcament per a minusvàlids.

El nou pas elevat a l'alçada de l'Escola Arrels S’'ha millorat la senyalització al sector sud de la plaça del Camp

L'Ajuntament de Solsona vota una moció ‘en defensa d’un nou horitzó nacional’

També es demanà un ‘finançament just i suficient per a les hisendes locals’

L’Ajuntament de Solsona votà el passat dijous, dia 29, una moció per instar el Parlament de Catalunya a iniciar un procés democràtic, mitjançant la celebració d’un referèndum, “per decidir un nou horitzó nacional”.

Si el 5 de juliol es va celebrar un Ple extraordinari per manifestar el rebuig unànime de la corporació local a la sentèn-cia del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, ara l’Ajuntament fa un pas més enllà. El text, que ha estat consensuat per tots els grups municipals (ERC, El Comú, PSC i CiU), mostra el rebuig a “la vulneració de la voluntat popular” i demana a la cambra catalana que convoqui la ciutadania a un referèndum. També insta les institucions i la societat civil del país a “implicar-se plenament en la nova etapa històrica que ara s’inicia”.

Aquesta moció recorda que el suport a la consulta sobi-ranista que es va organitzar a Solsona el 13 de desembre passat

va ser “prou significatiu”. Concretament, la convocatòria a les urnes va obtenir el 26,67 per cent de la participació i el 95 per cent dels vots es van posicionar a favor de la independència.

Els acords seran tramesos no només a la presidència de la Generalitat i al Parlament, sinó també al Congrés dels Diputats, la Casa Reial i el Parlament Europeu.

L’Ajuntament de Solsona votà una altra moció aquest dijous a favor d’una modificació del Reial Decret que limita les inversions dels ens locals. El consistori vol afegir-se, així, a una petició ja aprovada per nombroses administracions del país perquè el govern espanyol suprimeixi la prohibició genèrica d’endeutament dels ajuntaments per a l’exercici 2011, tenint pre-sent una sèrie de condicions. Igualment, l’Ajuntament reivindica “un finançament just i suficient per a les hisendes locals que permeti mantenir el nivell i la qualitat dels serveis”.

� 682 - Divendres, 6-08-2010

A partir del dia 11 d’agost i durant 12 dies, Solsona acollirà novament el seu esdeveniment més internacional, l’Acadèmia Internacional de Música de Solsona (AIMS) i el festival que l’acompanya, que enguany porta per lema “A cor obert”. 45 joves promeses d’una quinzena de nacionalitats diferents participaran en la novena edició del projecte peda-gògic que organitza l’Ajuntament sota la direcció del violoncel·lista alemany Peter Thiemann. Malgrat la crisi, AIMS manté la qualitat del claustre de professors, de reconegut prestigi internacional, i expandeix el mapa del programa de concerts amb la incorporació de Manresa i Cardona.

L’AIMS és l’esdeveniment internacional que “situa Solsona al món”. Ho ha destacat l’alcalde, David Rodríguez, en la presentació de la novena edició de l’Acadèmia, que s’encetarà dimecres de la setmana vinent. D’aquí que, tot i la difícil con-juntura econòmica, l’Ajuntament faci “un esforç molt important” per garantir-ne la continuïtat. Perquè “és la cirereta del pastís dels projectes musicals d’una ciutat que demostra la seva especial sensibilitat per la música”, asse-nyala l’alcalde.

I és que “Solsona acull l’AIMS amb els braços oberts”, segons ha manifestat la regidora de Cultura, Sara Alarcón, posant a disposició de l’acadèmia infraestructures com el Teatre Co-marcal, l’Escola Municipal de Música i la llar d’infants d’Arrels. Enguany passaran per aquests espais 45 alumnes d’una quinzena de nacionalitats diferents, procedents de països tan diversos com Alemanya, Suïssa, Bèlgica, Israel, Romania, Jordània o Angla-terra, entre d’altres, però també de Catalunya –una alumna és solsonina–, i la resta d’Espanya i Andorra. Tots ells rebran classes intensives de música de cambra i orquestra de cambra.

‘Un projecte artístic i acadèmic espectacular’Enguany, tot i el context econòmic desfavorable,

“l’AIMS ha aconseguit la quadratura del cercle”, tal com

Solsona

Solsona es converteix per novè any consecutiu en la seu de l’únic festival pedagògic del país AIMS oferirà enguany 22 concerts en nou municipis de la Catalunya central i ponent

expressa el seu artífex i màxim impulsor, Peter Thiemann. I és que, si bé les dificultats són evidents, “s’ha fet un esforç enorme per presentar un projecte artístic i acadèmic espectacular”. Així, entre les novetats d’aquesta edició, hi ha la incorporació en el claustre de professors del Fine Arts Quartet, el quartet de corda professional més antic dels Estats Units, fundat a Chicago el 1946. Durant cinc dies impartirà un seminari de música de cambra i participarà en els concerts del dia 11, a Solsona, i el 14, a Cardona.

També formaran part per primera vegada de l’equip de docents Bogdan Zvoristeanu, primer concertino de l’Orquestra de la Suisse Romande de Ginebra; Ulrich Knörzer, viola de l’Orquestra Filarmònica de Berlín i professor de la Universitat de les Arts de Berlín, i Alexander Anissimov, director titular de l’Orquestra Nacional de Bielorússia, de l’Òpera Rostov-on-don i de la Busan Philharmonic de Corea.

Thiemann, Rodríguez i Alarcón, en la presentació de l'edició 2010

�682 - Divendres, 6-08-2010

� 682 - Divendres, 6-08-2010


Solsona i el Solsonès renoven el compromís amb el foment de l’ocupació de persones amb discapacitat

Rodríguez i Chaure signen la renovació del conveni de col·laboració amb ASPID

Mantenir el compromís de l’Ajuntament de Solsona i el Con-sell Comarcal del Solsonès amb el foment de la inserció laboral de les persones amb discapacitat de la comarca. Amb aquesta premissa, l’alcalde, David Rodríguez, i el pre-sident del Consell Comarcal, Marià Chaure, han formalitzat la renovació del conveni de col·laboració amb l’Associació de Paraplègics i Dis-capacitats Físics de Lleida (ASPID) en una reunió mantinguda amb el president de l’entitat, Josep Giralt.

El conveni, rubricat el març de l’any passat, permet a la població solsonina amb algun tipus de discapacitat reconeguda o incapacitat laboral acollir-se gratuïtament al Servei d’Inter-mediació Laboral d’ASPID, una borsa de treball especialitzada. En el seu primer any d’implementació s’han atès una vintena d’usuaris de la comarca i s’han realitzat una trentena de visites a empreses per sensibilitzar-les sobre la necessitat que incorporin personal amb minusvalia a la seva plantilla.

Actualment aquest servei s’ubica a les dependències

Rodríguez, al centre, amb Giralt i Chaure

del Consell Comarcal i l’horari d’atenció al públic és de dilluns a divendres de 8 a 3 i dilluns i dime-cres també de 2/4 de 4 a 2/4 de 7 de la tarda. El telèfon de contacte és el 973 48 32 34 i l’adreça de correu electrònic [email protected].

Una iniciativa innovadoraDes del març de l’any passat,

quan va començar el desplegament d’ASPID al Solsonès, s’han rea-litzat accions d’orientació laboral,

assessorament formatiu, prospecció empresarial, intermedia-ció a empreses del mercat ordinari i divulgació dins la pròpia comarca. Aquest dispositiu ha estat una iniciativa innovadora per a tots els agents socials de la zona.

Amb la renovació del conveni entre les institucions locals i l’Associació de Paraplègics i Discapacitats Físics de Lleida es vol continuar avançant cap a la igualtat d’oportunitats en relació a la incorporació al mercat laboral ordinari dels solsonins i solsonines amb alguna discapacitat.

A partir de dissabte que ve, dia 7, i fins al 22 d’agost, els gegants vells i joves de la Festa Major de Solsona es mostraran al públic. Aquestes peces, considerades elements festius patrimonials d’interès nacional, romandran exposades al vestíbul de la casa consistorial els dies laborables de 8 del matí a 7 de la tarda i els caps de setmana i festius, de 12 a 2 i de 6 a 8.

Aquesta mostra és una iniciativa de la Societat municipal de promoció turística de Solsona, amb el vistiplau de l’Ajuntament, la Confraria de la Mare de Déu del Claustre i l’Agrupació de Geganters, amb vista a la pro-moció del patrimoni folklòric de la ciutat entre els visitants el mes turísticament més actiu.

Tal com apunta Josep Caelles, regidor de Promoció Econòmica i Turisme, el Pla Director Turístic del municipi assenyala el patrimoni folklòric com un dels recursos

Solsona exposa els gegants de la Festa Major per promocionar-los turísticament

Les dues parelles de vells i joves es podran veure al vestíbul del consistori del 7 al 22

Donar l’oportunitat de conèixer aquestes peces als visitants és l’objectiu de la iniciativa

que cal explotar amb més intensitat si “ens volem posicionar com a ciutat gegantera per excel·lència”. Per això es deixarà veure abans de la Festa Major, que se celebrarà del 7 a l’11 de setembre. A més, les visites guiades que s’organitzen els caps de setmana també faran parada a l’Ajuntament per explicar als turistes la significació de la imatgeria.

A partir del 23 d’agost, els gegants es desplaçaran al Consell Comarcal, on cada vespre, a partir de les 7 de la tarda, es realit-zaran els assajos dels ballets que s’executaran a la plaça Major el 8 i 9 de setembre. Aquestes sessions, en què es despleguen tots els elements de la manifestació gegantera, també seran obertes al públic.

Horari de l’exposició: de dilluns a divendres, de 8 h. a 19 h. i dissabtes i diumenges, de 12 h. a 14h. i de 18 h. a 20 h.

�682 - Divendres, 6-08-2010

10 682 - Divendres, 6-08-2010


L’Ajuntament de Solsona i Incasòl signen un conveni per agilitar l’obra de l’escola El Vinyet

L’objectiu és simultaniejar la urbanització de l’espai amb els tràmits d’Educació per construir l’equipament

L’Ajuntament de Solsona vol començar a executar a principi de l’any que ve les obres d’urbanització del solar on s’aixecarà la nova escola El Vinyet al sector de la Cabana del Màrtir. Per això, el Ple ordinari d’aquest mes, que se celebrarà dijous al vespre, deliberarà sobre diversos punts relacionats amb aquest tema. D’una banda, es votarà la ratificació d’un conveni de col·laboració signat pel consistori i l’Institut Català del Sòl (Incasòl) que té per finalitat garantir l’agilitació dels treballs de construcció del nou equipament escolar.

Segons aquest conveni, l’Incasòl cedeix a l’Ajuntament la gestió de la tramitació neces-sària per urbanitzar la parcel·la de 9.900 metres quadrats qualificada d’equipament educatiu perquè sigui con-siderada solar, un pas indispensable abans que el Departament d’Educació hi construeixi l’immoble –és previst que una vegada iniciat el procés per part del Departament, el centre pugui ser una realitat en un termini de 18 mesos.

Les obres d’urbanització del terreny, projectades per l’arquitecte Pere Pascual, tenen un import de 532.000 euros i seran finançades a parts iguals per l’Incasòl i l’Ajuntament, que preveu assumir una part del cost amb una subvenció de 167.000 euros del Pla únic d’obres i serveis de la Generalitat. El nou vial connectarà el camí del Cementiri amb la carretera de la Llosa del Cavall. El termini dels treballs, una vegada adjudicada l’obra, es calcula en tres mesos i mig. “És una obra ràpida i senzilla”, diu l’alcalde, David Rodríguez. “La intenció és que se simultaniegi amb l’actuació d’Educació”, afirma.

Precisament, en el plenari d’aquesta setmana l’equip de govern confia aprovar inicialment la separata del projecte d’urbanització de l’ARE de la Cabana del Màrtir que inclou les obres necessàries per a la implantació del nou col·legi i, alhora, incoar la contractació dels treballs.

D’aquesta manera, “ens posem en situació de complir les nostres obligacions de tenir el carrer a punt quan l’escola pugui començar a construir-se”, defensa l’alcalde. Així, “una de les qüestions que més preocupava l’equip de govern comen-ça a estar encarrilada”, expressa Rodríguez amb satisfacció. L’alcalde assegura que, amb les obres d’urbanització licitades i el finançament garantit, “ara la Generalitat ja ho té tot per tirar endavant el procés”.

Obra prioritària per EducacióPer la seva banda, el Departament d’Educació ha

iniciat el procés d’adjudicació de la redacció del projecte de l’equipament. La setmana passada, els Serveis Territorials del Departament a la Catalunya Central van notificar per escrit a l’Ajuntament que l’escola El Vinyet està programada com un centre de nova construcció de dues línies de primària i “té informe d’escolarització d’obra prioritària”, admetent que la ubicació actual del col·legi, amb mòduls, “no permet més creixement”. A la carta també hi consta que l’Ajuntament ha fet arribar a Educació el projecte d’urbanització dels terrenys de la Cabana del Màrtir

Planta del carrer de la nova escolaMartí Abella, regidor d'Urbanisme, i Encarna Tarifa, d'Educació, visitant amb l'alcalde, David Rodríguez, els terrenys de l'Escola El Vinyet

11682 - Divendres, 6-08-2010

1� 682 - Divendres, 6-08-2010


L’Agenda 21 de Solsona planifica un centenar d’accions per desenvolupar en set anys

La creació del Consell Municipal de Sostenibilitat i la dedicació d’un tècnic al projecte són dos objectius immediats

L’Ajuntament de Solsona ja té sobre la taula l’Agenda 21 del municipi, en finalitzar els treballs iniciats fa un any. El Pla d’Acció Ambiental a què ha desembocat el projecte programa un centenar d’actuacions a curt i mitjà termini per als propers set anys amb vista a assolir una desena d’objectius estratègics en l’àmbit ambiental, però també en qüestions econòmiques i socials.

El consistori solsoní dóna per culminada la primera fase de l’Agenda 21 de Solsona, consistent en la seva redacció. Ara, tal com apunta el regidor de Medi Ambient, Jordi Fraxanet, es dóna pas a “la segona fase, segurament la més important”, que és “la seva implementació”. A més de Fraxanet, en van presentar el Pla d’Acció Ambiental l’alcalde, David Rodríguez; la directora del Cedricat, Imma Pallarès, i la coordinadora de l’equip tècnic del Cedricat que ha executat els treballs, Núria Serena.

Solsona es converteix, així, en la quarta ciutat de la demarcació de Lleida a dotar-se d’una Agenda 21, tal com ha posat de relleu Imma Pallarès. El projecte ha estat elaborat per encàrrec del consistori amb la col·laboració de la Direcció General de Participació Ciutadana de la Generalitat i la Dipu-tació de Lleida.

Amb aquesta eina, “l’Ajuntament es compromet a curt i mitjà termini a buscar solucions a les mancances detectades en la diagnosi ambiental participativa”, ha destacat l’alcal-de, que ha posat èmfasi en el fet que es tracta de “propostes de consens del conjunt de la ciutadania i de tots els grups municipals”.

De fet, la participació ciutadana “ha estat clau” en tot el procés, tal com han remarcat Fraxanet i Pallarès. En total hi han pres part unes 150 persones, entre tècnics de diversos àm-bits, representants polítics, membres d’entitats locals, ciutadans vinculats al món educatiu i solsonins a títol individual.

I tots coincideixen que la participació s’ha d’intentar mantenir a través d’eines com el Consell Municipal de Soste-nibilitat, una de les accions que la regidoria de Medi Ambient considera prioritàries a curt termini amb l’objectiu de fer un seguiment del desplegament de l’Agenda 21 i dinamitzar-ne la implementació. També és una acció prioritària per a l’Ajunta-ment disposar d’un tècnic dinamitzador que impulsi el projecte, per a la qual cosa la regidoria de Medi Ambient està buscant subvencions.

Del centenar d’accions incloses en aquest pla n’hi ha una vintena que ja s’estan realitzant i a les quals cal donar continuïtat, mentre que 76 són noves propostes per emprendre des del consistori, però amb la col·laboració d’altres agents i la ciutadania.

Les actuacions programades es classifiquen en deu grans línies estratègiques. Algunes d’elles estan directament relacionades amb la qualitat mediambiental de la ciutat, com la conservació i millora del patrimoni natural i els espais verds del municipi, la reducció dels impactes del consum energètic,

l’assoliment d’un model de mobilitat més racional, la millora en la gestió i l’ús de l’aigua, la disminució de la generació de residus, la prevenció de la contaminació del medi natural, la sensibilització de la població en qüestions ambientals i la millora del control i la gestió ambiental de la ciutat.

Diversificació d’activitats econòmiquesNogensmenys, l’Agenda 21 també planifica accions en-

caminades a promoure la creació i la diversificació d’activitats econòmiques de baix impacte ambiental, com la promoció d’un turisme de qualitat associat als valors del territori o el foment de la producció ecològica i agroalimentària de qualitat. A més, s’hi preveu la promoció de la participació ciutadana i la cohesió social mitjançant treballs com la creació de serveis intermedis per a la gent gran o la creació del Consell Municipal de Joventut, per esmentar-ne alguns exemples.

Buscar el finançamentA partir del setembre, quan el document s’hagi votat en

Ple, “el compromís del consistori és implementar al màxim el Pla d’Acció Ambiental”, segons assenyala Jordi Fraxanet. Tanmateix, el consistori és conscient que “ens trobem en el pitjor escenari possible, amb una situació econòmica difícil”, tal com recorda el regidor. Per aquest motiu, Fraxanet admet que no serà fàcil aconseguir el finançament necessari per executar les actuacions: “això ens exigirà ser molt imaginatius per trobar els recursos sota les pedres”.

A fi d’avaluar en el temps el desplegament de l’Agenda 21 i els seus efectes positius sobre el territori, també s’ha ela-borat un pla de seguiment a partir d’un sistema d’indicadors. En aquest sentit, s’han establert indicadors de context, que ser-viran per comprovar a llarg termini els efectes indirectes en el desenvolupament social i econòmic de Solsona, i uns altres de sostenibilitat, destinats a detectar l’impacte directe de l’Agenda 21 en les variables ambientals.

Fraxanet, Rodríguez, Pallarès i Serena en la presentació del final del procés

1�682 - Divendres, 6-08-2010

Vall de Lord Xavier Serra

Seguretat a Internet

A la Biblioteca de Sant Llorenç hi va tenir lloc una xerrada sobre com navegar amb seguretat per In-ternet, a càrrec del responsable de l'Oficina d'atenció a la víctima de la Comissaria dels Mossos d'Esquadra de Solsona, Bartolomé Gómez.

La conferència va destacar els avantatges de les xarxes socials a Internet. Entre els aspectes positius el ponent va remarcar que les xarxes socials posen la comunicació a l'abast de tothom però també va fer èmfasi en la necessitat de prendre consciència del tipus d'informació que s'hi publica i dels drets de propietat sobre la informació i l'ús que en poden fer la resta d'usuaris.

Al final de la xerrada es va arribar a la conclusió que Internet és un reflex de la societat i s'hi pot trobar tot el que hi ha a la societat actual amb totes les coses positives i, evidentment, també les negatives.

Teatre per la Festa Major

El grup de teatre local El Perxe presenta l'espec-tacle Ves-te'n Anton que el que es queda ja es compon, de Maribel Masip i Miravent, una obra còmica on es reflecteixen tots els malentesos i confusions que es poden crear quan en un mateix despatx el dilluns pots buscar parella i el dimarts la pots enterrar.

Una agència matrimonial carregada de deutes intenta sortir d'aquesta situació llogant el despatx dos dies a la setmana a una altra empresa. El problema sorgeix quan l'única empresa interessada a compartir aquest espai és la de "Pompas Fúnebres"

La representació tindrà lloc durant els següents dies: Diumenge, 1 d'agost a 2/4 de 7 de la tarda. Diu-menge, 8 d'agost a 2/4 d'11 de la nit. Dimecres, 11 d'agost a les 10 de la nit.

Del 13 al 15 d’agost Sant Llorenç

acollirà una festa gai

Del 13 al 15 d’agost Sant Llorenç de Morunys acollirà la “Mountain Bear Party”, la primera festa dels “Ossos” a la muntanya.

Els Ossos és un grup dins el col.lectiu gay que es ca-racteritzen per ser a grans trets homes forts, grossos i peluts L’organització ens comenta que gràcies a la pàgina web han tingut molts correus de gent interessant-se per aquesta festa, cosa que fa suposar que hi assistirà molta gent.

A la pàgina web d’aquesta festa hom hi pot trobar informació de les diferents activitats que es faran durant aquests dies i que seran molt diverses, festes d’aigua a la discoteca, excursions, remar pel pantà, etc. També hi tro-bem la informació dels llocs on els assistents podran anar a descansar i aquests llocs no només seran a Sant Llorenç, doncs la organització en previsió d’una gran afluència ha disposat també informació dels hotels, allotjaments rurals i d’altres de tota la comarca i també en previsió de la veïna Berga.

La festa estarà amenitzada i dirigida pel prestigiós “DJ Juan Flan”, director de la guardonada pel.lícula Chueca town i per la “Prohibida” espectacular drac queen i artista del transformisme.

L’organització ens comenta que tot i l’interès mostrat per la gent del col.lectiu gai, no els consta que hi hagin hagut reserves de moment, però sí que els faria molta il.lusió poder comptar amb la participació d’unes 300 persones o més. També ens comenten que aquestes festes solen ser molt concorregudes.

1� 682 - Divendres, 6-08-2010

Dia 11 d'agost, a les 7 de la tarda, a l’església parroquial de Sant Llorenç de Morunys.

Presentació del llibre Els Al-tars de l’església de Sant Llorenç de Morunys abans de 1936.

Editat per l’Associació Cultu-ral Vall de Lord, amb la col·laboració de la parròquia de Sant Llorenç.

Autor: Jaume Adam i Vidal.El llibre tracta d’identificar i

descriure tots els altars existents abans de 1936, a l’església parroquial, molts d’ells desapareguts i altres afectats. A la vegada, es presenta una descripció històrica de cada altar i retaule, no tant sols dels existents el 1936 sinó també dels seus antecessors.

El llibre és doncs, també, una aproximació històrica de l’esglé-sia de Sant Llorenç, seguint com a fil conductor, cada un dels altars i retaules.

A l’acte de presentació del llibre es farà una xerrada sobre el contingut del llibre, amb projecció d’algunes fotografies antigues.

Vall de Lord Xavier Serra

Exposició de fotografiaAmb el títol "Herbes remeieres de les Valls de Tuixent i

la Vansa i la Vall de Lord", el col·laborador d'aquest setmanari Xavier Serra, exposa una col·lecció de fotografies al Museu de les Trementinaires de Tuixent de l'1 al 31 d'agost.

El dissabte 31 de juliol a les 7 de la tarda va tenir lloc la inauguració de la sala Manuel Segret situada a dins de les instal·lacions que, en un futur proper, formaran part del nou museu de la Vall de Lord.

"La Vall de Lord: Història, tradició i art", va ser l'exposició encarregada d'estrenar el nou recinte, un espai amb moltes possibilitats per acollir futurs esdeveniments relacionats amb el món cultural del nostre entorn.

Josep Cases, com a president de l'Associació Cultural Patronat Vall de Lord va parlar sobre la importància de disposar d'un lloc com aquest per dinamitzar el fons museístic de la Vall de Lord.

Els parlaments van continuar a càrrec de Ramon Segret, fill de l'historiador Manuel Segret, Francesc Regàs, membre de l'Associació Cultural Vall de Lord i Marc Escarré, alcalde de La Coma i la Pedra.

Els actes organitzats per l'associació durant el mes d'agost seran els següents:- Als Claustres, el dia 7 d'agost a les 12 h inaugura-

ció de la VI Mostra de fotografies antigues de la Vall de Lord, a càrrec de Joan Plana. L'exposició restarà oberta fins el 22 d'agost. L'horari: Cada dia de 12 a 14 h i de 18 a 20 h.

- Als Claustres, exposició de fotografies "Retalls de la Vall de Lord" de Xavier Serra. L'exposició restarà oberta del 23 d'agost al 12 d'octubre

- A l'església Parroquial, el dia 11 d'agost a les 19 h, presentació del llibre L'església de Sant Llorenç de Morunys abans de 1936 de Jaume Adam.

- Xerrada sobre història dels altars i retaules de l'església de Sant Llorenç. (Organitzada per la Parròquia de Sant Llorenç i l'Associació Cultural Vall de Lord)

Inauguració de la nova sala del Museu

Presentació del llibre Els altars de l’església de Sant Llorenç de Morunys abans de

1936

1�682 - Divendres, 6-08-2010

Olius www.olius.cat

Una missa acompa-nyada de la benedicció del pa i l’entrega del rams de flors i herbes aromàtiques ha iniciat la festa major d’Olius. Poste-riorment s’ha fet un vermut al públic assistent. A la tarda una vetllada amb ball per acabar la celebració.

El tradicional sopar de dissabte de festa major, que es fa al costat de l’es-glésia de Sant Esteve, es va anul·lar en memòria de l’Isidre Malé que ens va deixar malauradament uns dies abans.

Després de la rescissió de con-tracte amb l’anterior empresa gestora de la llar d’infants d’Olius, l’equip de govern de l’Ajuntament es farà càrrec provisionalment de la gestió del proper curs 2010-2011.

El passat dijous dia 29 de juliol, es va fer la presentació de les persones que duran a terme el projecte educatiu del proper curs que començarà el 6 de setembre.

La plantilla, a mes de les tres tutores que ja formaven part de l’equip anterior, la completaran una mestra i dues auxiliars.

Un any més i des del 2007, s’ha organitzat la campanya d’estiu del camp de treball per part del Centre d’Estudis Lacetans que, amb el suport de l’Ajuntament d’Olius, continua amb els treballs de descoberta del poblat iber del Castellvell. Enguany, han estat 17 les persones que hi han participat i el treball més destacat ha estat la definició de diversos habitatges i la descoberta de dues cisternes, una de més gran i de forma ovalada, ibèrica, i l’altra -més petita i dins l’anterior-, que és me-dieval. Aquest any s’han descobert murs datats fins i tot del s.VII i VI a. C. Així, en aquest jaciment del Castellvell hi ha parts datades des dels segles VII i VI a. C. fins a l’edat medieval i fins i tot del segle XIX. Paral.lelament als treballs de descoberta del poblat del Castellvell, els arqueòlegs treballen també en la neteja del material tro-bat en el jaciment de Sant Esteve d’Olius, jaciment que està pendent de museïtzar-se per tal de condicionar-lo perquè pugui ser visitat.

Festa Major a Olius

Presentació de l’equip educatiu de la llar d’Infants Municipal d’Olius

Finalitza la campanya d’excavacions 2010, al

Castellvell d'Olius

1� 682 - Divendres, 6-08-2010

Breus Comarca Redacció

Castellar de la Ribera instal.larà alarmes a les masies habitades del municipi

Les 45 masies habitades del municipi de Castellar de la Ribera disposaran abans d'acabar l'any d'un sistema antirobatori connectat a una oficina central que avi-sarà als Mossos d'esquadra en cas que es detecti algun incident.

L'alcaldessa de castellar de la Ribera, M. Teresa Canal, ha avançat que es tracta d'una mesura preventiva, ja que de mo-ment no s'ha registrat cap furt al municipi. Amb tot, reconeix certa inquietud entre els veïns a causa de l'augment de robatoris en urbanitzacions i zones aïllades d'altres punts de Catalunya.

Castellar de la Ribera és un mu-nicipi format bàsicament per masies disseminades que fa difícil vigilar-les, a diferència d'altres llocs on la població és concentrada.

La iniciativa va sorgir dels mateixos veïns i, després d'estudiar la viabilitat de la mesura, l'ajuntament ha destinat part de la subvenció del PUOSC d'aquest any a les alarmes.

Es tracta d'un sistema de seguretat convencional d'alarmes amb sensors de moviment connectada a la central d'alar-mes de la companyia, que en cas d'alerta avisa els Mossos.

L'ajuntament ha finançat el 100% de la instal·lació del sistema, que té un pres-supost de 41.836,85 euros. Els veïns s'han de fer càrrec del manteniment i reparació de les alarmes.

La Molsosa celebra la seva Festa Major

Els actes s'inicien aquest dissabte 7 d'agost amb un sopar ball a càrrec d'Ignasi Pons, a 2/4 de 10 del vespre. A la mitja part es farà el sorteig de dos sopars per a dues persones i d'un xai.

El diumenge 15 d'agost tindrà lloc la missa solemne, a 2/4 d'11 del matí, amb la Coral Ressons de Calaf, seguit d'un concert i un aperitiu.

A les 7 de la tarda, es clourà la festa amb un ball a càrrec de Jordi Casellas, amb coca i cava per a tothom a la mitja part. Durant la Festa Major estarà oberta una exposició de patchwork.

Decrets dictats pel President de la Diputació durant el mes de juny

Aprovar la justificació tramesa i el pagament de subvenció al Club Futbol Solsona, per a diferents des-peses d’organització de torneig de futbol 2009/2010, per un import de 3.000,00 euros. Actualitzar les da-des econòmiques relatives a l’actua-ció, PIM 2006/246, de l’Ajuntament de Navès.

Navès homenatjarà al Comte Guifré el Pelós

El proper 11 d'agost, a les 7 de la tarda, es farà l'acte d'homenatge al Comte Guifré I el Pelós, davant el seu monument situat a la Vall d'Ora, prop de Sant Lleïr.

Comptarem amb la presència i col-laboració de la coral Caixa Catalunya Sant Jordi de Solsona.

També es podrà visitar l'ecomuseu de la Vall d'Ora i es farà una demostració de com funcionava la serradora.

En acabar, hi haurà un berenar-sopar per a tothom.

Imatge de l'acte celebrat l'any passatL'atur al Solsonès puja lleugerament

Els municipis de la comarca han notat més el descens però no la capital, Solsona, on l'atur ha augmentat L’atur puja de forma suau al Solsonès durant el mes de juliol. L'augment és d'un 0'86 %.

Els municipis solsonins on la dis-minució és més notable són Sant Llorenç de Morunys, Riner i Navès.

A Solsona, en canvi, hi ha 11 atu-rats més que al juny.

Castellar de la Ribera ...........................3Clariana de Cardener ............................7Guixers .................................................0Lladurs .................................................2Llobera .................................................5La Molsosa ...........................................3Navès ..................................................11Odèn .....................................................1Olius ...................................................40La Coma i la Pedra .............................12Pinell de Solsonès ..............................10Pinós .....................................................7Riner ...................................................10Sant Llorenç de Morunys ...................30Solsona .............................................681Total..................................................822

L'agost comença amb tempestes

Les tempestes han afec-tat bona part del territori. Es van enregistrar quantitats abundants, i intensitats fortes, acompanyades de calamarsa.

El Servei Meteorològic de Catalunya, adscrit al De-partament de Medi Ambient i Habitatge, informa que la pertorbació que va donar lloc a xàfecs i tempestes el dilluns 2 d’agost ja s’ha allunyat de Catalunya.

La precipitació més important enregistrada dilluns 2 d’agost a l'estació automà-tica del Servei Meteorològic de Catalunya al Solsonès (en litres) va ser a Clariana de Cardener: 20,6 litres.

1�682 - Divendres, 6-08-2010

1� 682 - Divendres, 6-08-2010

Aquest dimarts, 20 de juliol, s’ha constituït l’Associació de Municipis de la Vall del Llobregós amb l’objectiu de fomentar i vetllar pel desenvolupament socioeconòmic d’aquest territori. La formen un total de 10 municipis que pertanyen a 4 comar-ques diferents: la Noguera, la Segarra, el Solsonès i l’Anoia. Concretament són els municipis d’Oliola, Sanaüja, Biosca, Massoteres, Torà, Ivorra, Castellfollit de Riubregós, Calonge de Segarra, la Molsosa i Pinós.

Aquesta associació neix amb la voluntat de desdibuixar fronteres administratives i aglutinar interessos d’una realitat ge-ogràfica i cultural distribuïda al llarg de la vall del riu Llobregós, que dóna una identitat diferenciada als municipis que abraça. L’associació preveu treballar sota cinc grans eixos que són: En primer lloc, el desenvolupament local per millorar la qualitat de vida dels habitants de la Vall del Llobregós. El segon eix és la promoció, conservació i millora del patrimoni arquitectònic, històric, cultural, rural i natural de la Vall. El tercer, la promo-ció i dinamització dels sectors econòmics de la Vall (turisme, serveis, indústria, agricultura, ramaderia i forestal). El quart, el foment de la participació dels agents socials públics i privats de la Vall per tal de desenvolupar projectes d’interès comú i, per últim, el cinquè eix és la promoció de les noves tecnologies en aquest territori.

Alcaldes i regidors dels 10 municipis de la Vall del Llobregós

La primera actuació prevista de l’Associació de Muni-cipis de la Vall del Llobregós és la creació d’una pàgina web que sigui una eina de cohesió social entre la població local i visibilitzi les seves inquietuds i necessitats. Al mateix temps que permeti aglutinar l’oferta turística de tots els municipis per tal de facilitar que els turistes en descobreixin el patrimoni cultural i natural i els serveis que s’hi ofereixen.

Comarca

Es constitueix l'associació de municipis de la Vall del Llobregós

Riner millorarà alguns dels camins rurals

Per acord del Ple de l’Ajuntament de Riner, de data 15 de juliol de 2010, es va aprovar l’adjudicació provisional del contracte d’obres de millora dels camins rurals a l’entorn de l’Avellanosa, 1a. fase dins el terme municipal de Riner, pel preu de 114.978,02 euros a Paexba,SL

La Coma i la Pedra vol reduir l'impacte visual dels contenidors

En sessió plenària tinguda el dia 26 de juliol de 2010, s’aprovà inicialment els projectes d’obra redactats pels ar-quitectes Ramon Subirana i Jové i Arturo de Visa Jambrina, “Reducció d’impacte visual dels contenidors d’escombraries” i “Rehabilitació de l’església de la Pedra”.

1�682 - Divendres, 6-08-2010

Dia 18. LLoc d’origen – VaLLadoLidSortida de la nostra ciutat direcció Saragossa, dinarem a Soria. Continuació del viatge, fins arribar a Valladolid. Sopar i allotjament a l’hotel.

Dia 19. VaLLadoLid – SanxenSoPer la tarda visita de Sanxenso, Combarro i el Monestir de Poio. Sopar i allotjament a l’hotel.

Dia 20. SanxenSo – Santa tecLa – VaLença do Miño – PonteVedraEsmorzar. Sortida i visites al Monte Santa Tecla, Baixo Miño, Valença do Miño (Portugal), on tindrem temps lliure per fer compres. Passarem per Tuy. Retorn a l’hotel per dinar. a la tarda visita turística de la ciutat de Pontevedra. Sopar i allotjament a l’hotel. Dia 21. SanxenSo – Santiago de coMPoSteLa – caMbadoS – iLLa d’aroSaEsmorzar. Sortida cap a Santiago de Compostela i visita d’aquesta ciutat. Retorn a l’hotel per dinar. a la tarda visita de Cambados amb tren turístic i l’illa d’arosa. Sopar i allotjament a l’hotel.

Dia 22. SanxenSo – La corunya – eL FerroL – PLaya de cobaSEsmorzar. Sortida cap a la Corunya, on farem la visita de la ciutat i dinarem al bodegón “a Roda”. a la tarda visita de la ciutat del Ferrol amb la Virgen de Chamorro i la platja de Cobas o cabo Prior. Sopar i allotjament a l’hotel.

Dia 23. SanxenSo – iLLa de La toja – Padrón Esmorzar. Sortida cap a l’illa de la Toja i el Grove. Dinar. Per la tarda visita a Padrón. Museu Rosalia de Castro i la tomba de Camilo José Cela. Retorn a l’hotel, sopar i allotjament.

Dia 24. SanxenSo – Magaz de PiSuerga (PalènCia)Esmorzar. Dinar a Sanxenso. Sortida cap a Palència. Sopar i dormir a Magaz de Pisuerga (Palència)

Dia 25. Magaz de PiSuerga (PalènCia) – LLoc d’origenEsmorzar. Sortida de retorn cap a casa. Dinar en ruta i cap al tard arribada al nostre poble.

EL PREU INCLOU:PREU DEl ViaTGE:

660,00 euros

- autocar d’anada i tornada.- Hotel 4* - Pensió completa durant tot el

circuit.- aigua i vi inclosos en els dinars.- Recorregut amb vaixell i degustació

de musclos i vi.

- Un dinar de “Mariscada”.- Comiat amb “queimada” tradicional

gallega.- Entrades i guia.- assegurança bàsica de viatge.

�0 682 - Divendres, 6-08-2010

Oliana Anna Simon i Ampurdanès

A vegades fa por que l'excés converteixi els sentits en excuses.

Actualment, la majoria de nosaltres ens movem en un dia a dia “socialment laic”, en que la pràctica religiosa s'ha convertit en un fet íntim: privat, familiar o grupal, però no social. La nostra societat té unes barreres cada cop més difoses i elàstiques i aglutina tot tipus de creences i descreences.

Per això, la nostra Festa Major, com la majoria de les nostres festes, al despullar-se gairebé completament del sentit de benaurança a la Verge dels Àngels, queda òrfena de la seva raó de ser primigènia. Podríem dir que La Festa s'aguanta sense els fonaments de la religió, només gràcies a l'estructura de la tradició.

A Oliana, però, tampoc no tenim massa d'aquelles tradicions engreixades per segles i segles d'antiguitat, cap ce-lebració immaculada, immune al pas dels dies. La Festa Major ha anat rodolant com un codolell, escantellant-se o recollint els sediments del temps: canviant. Actes que es fan i es desfan; que s'instauren, que perduren, que creixen, que minven, que muten

Festa Major d'Oliana

XX Trobada Gegantera

o que desapareixen. Aquest any cal fer una menció especial a la Trobada Gegantera, que vesteix les tardes de Festa Major de sentit de poble des de fa vint anys.

Potser la festa, per si sola, és el nou opi del poble, que ens permet evadir o ajornar problemes i crisis, buscar esperança en l'oblit temporal i transcendir el nostre dia a dia d'obligaci-ons. Però, perquè l'excés (de festes) no converteixi els sentits en excuses, perquè La Festa Major sigui alguna cosa més que una excusa per emborratxar la realitat, cal fer de la festa “La Festa”, cal convertir el comú en propi.

Què és allò propi dels olianesos? Com volem la nostra festa? Han estat els actes principals els que han satisfet a la majoria? Balls i foc, gegants i Voliaks; sardanes, puntaires i havaneres, aires mediterranis; futbol i pedalades; aquaeròbic i festa aquàtica; trobada de bonsais, ball de tarda i de nit, concerts i festa Pròxima FM... Suposo que ara, per pair la Festa Major, és bo preguntar-nos si alguna cosa ens ha fet mal.

Àngels amb el mocador de la Trobada

Oliana Marcel Ribera. Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

Visita cultural

Un dels punts on es tancava el poble en aquell temps. Assistents al recorregut

El dissabte 17 de juliol es va portar a terme la segona visita cultural a la Vila d’Oliana, visita comentada per l’Enric Esteve i en Jordi Pasques. Un bon nombre de persones van assistir a l’esmentada visita

�1682 - Divendres, 6-08-2010

Clariana de Cardener

Dos dissabtes al matí del mes de juliol, s’han realitzat tallers de manuals per als nens i nenes de 4 a 12 anys.

Els tallers han tingut una assistència d'11 nens i nenes. Enguany han anat a càrrec de la Tuixén Bajona i han fet diferents treballs: pintar una màscara, una samarreta i també es va aprofitat per a fer alguns jocs.

Tallers per la mainada a Clariana de Cardener

Comarca Consell Comarcal del Solsonès

El Consell Comarcal del Solsonès organitza la 1a Jornada sobre l’administració electrònica al Solsonès

El Solsonès és una de les quatre comarques de Catalunya que compleix el 100% d’implementació dels serveis impulsats pel Consorci AOC i del CATCert.

El passat dimarts 27 de juliol, a la Sala Gòtica del Consell Comarcal del Solsonès s’ha celebrat la 1a Jornada de l’Administració Electrònica al Solsonès.

El comitè organitzador de la jornada ha planificat repe-tir com a mínim una segona Jornada per al mes de novembre d’aquest any. La jornada s’ha iniciat analitzant el grau d’im-plementació dels serveis electrònics de totes les comarques de Catalunya, per tal de veure quines són aquelles que han complert l’objectiu d’implementació de l’e-TRAM, quines el cercador i l’adhesió al conveni de marc d’interoperativitat al 100% dels seus ajuntaments. Després de l’estudi presentat, és més que des-tacable que la comarca del Solsonès és una de les quatre úniques comarques de Catalunya que ha assolit els objectius.

Els objectius significaran una millora de la prestació de serveis als ciutadans, una millora de la gestió interna dels ajuntaments, el compliment de la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als Serveis Públics, la reducció dels terminis d’execució i del cost total, i d’implantació dels serveis impulsats pel Consorci AOC, directament o mitjançant CATCert

A partir d’aquí, un cop complerts els objectius d’im-plantació, els objectius específics a assolir serà la utilització de la plataforma EACAT per a la publicació d’edictes al DOGC, la utilització de l’e-TRAM, i implementar el servei de VIA OBERTA.

La Via Oberta, és la solució per fer efectiu el dret dels ciutadans a no portar documents i dades que ja obrin en poder de les administracions públiques. Es tracta del canal de què disposa les administracions locals per consultar de forma telemàtica les dades i documents electrònics d’altres adminis-

tracions i institucions, substituint així l’aportació de certificats i documentació en paper per part dels interessats. Amb la Via Oberta, s’agilitzarà la tramitació dels ajuts i subvencions, con-tratació pública i les diferents notificacions administratives, a la vegada d’una millora en el servei ofert a la ciutadania i una millor imatge general de les administracions públiques.

Amb aquesta iniciativa, el Consell Comarcal del Solsonès vol donar exemple i animar així a totes les administracions del Solsonès a utilitzar diàriament aquestes eines electròniques. Segons el vicepresident del Consell Comarcal del Solsonès, Albert Muntada “és d’esperar que aquest procés de canvi es vagi estenent progressivament a totes les administracions de Catalunya, contribuint a agilitzar la tramitació electrònica a la vegada de generar un millor servei a la ciutadania”.

�� 682 - Divendres, 6-08-2010

Riner Consell Comarcal del Solsonès

Finalitza el Casal d’estiu Per segon any consecutiu l’Ajuntament de Riner

organitza el Casal d’Estiu el mes de juliol

Aquest passat divendres 30 de juliol ha fina-litzat el Casal d’estiu de l’Ajuntament de Riner. El Casal, que ha durat tot el mes de juliol, per segon any consecutiu ha estat organitzat per l’ens municipal. Enguany hi han participat 8 nens, d'entre 4 i 12 anys, del municipi de Riner.

El mateix divendres, últim dia del Casal d’estiu de Riner, s’organitzà una xocolatada on hi estigueren convidades les famílies amb infants del municipi de Riner. En l’acte que se celebrà a 2/4 de 6 de la tarda al local social de Freixinet, s’hi exposà una mostra de fotografies de les activitats que s’han realitzat durant el Casal. Finalment, l’últim dia acabà amb una sèrie de trucs de màgia per a tothom.

Des de l’Ajuntament de Riner han manifestat que “valorem molt positivament aquesta nova edi-ció del Casal d’estiu de Riner perquè creiem que és un servei molt útil per a les famílies de Riner i a la vegada ajuda a cohesionar tots els infants del municipi”.

Nens del Casal d’estiu de l’ajuntament de Riner


Dissabte es celebraran les XV Jornades de Refugis Càtars del

Pirineu Català

Enguany el Patronat de Turisme del Solsonès organitza les jornades conjuntament amb el

Mercat dels Artesans del Solsonès

Aquest dissabte 7 d’agost tindran lloc a Solsona les XV Jornades de Refugis Càtars del Pirineu Català. A partir de les 6 de la tarda fins les 9 del vespre a la Plaça Major de Solsona hi haurà el Mercat d’Artesans del Solsonès on es podrà adquirir diferents productes artesans i alimentaris.

El Patronat Comarcal de Turisme del Solsonès aquest any organitza les jornades conjuntament amb el Mercat dels Artesans del Solsonès.

A 2/4 de 7, es donarà inici als tallers de malabars, dibuix i disfresses càtars. Els actes són organitzats pel Patronat Comarcal de Turisme del Solsonès a través de l’Oficina de Turisme del Solsonès.

Des del Patronat de Turisme del Solsonès, el seu President, Joan Solà, ha manifestat que “al Solsonès seguim creient en la producció artesanal, i per això conjuntament amb ells hem organitzat aquest mercat en el sí de les XV Jornades de Refugis Càtars al Pirineu Català per tal de seguir promocionant i potenciant els nostres valors”.

Jornada càtars 2004

��682 - Divendres, 6-08-2010

Comarca CTFC

La Diputació i el Centre Tecnològic Forestal sumen adhesions per a la compra pública sostenible

Després d’un any de funcionament del Programa de Foment de la Compra Pú-blica Sostenible de la Diputació de Lleida i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, aquestes institucions valoren molt positi-vament els resultats assolits i la implicació gradual en el programa dels ens locals de la província de Lleida.

Arrel d’aquesta iniciativa, l’Ajunta-ment de Tàrrega, l’Ajuntament de Solsona, l’Ajuntament de Cervera, l’Ajuntament de Guissona, el Consell Comarcal del Solsonès, el Consell Comarcal de la Segarra, el Consell Comarcal del Pallars Sobirà i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya ja s’han compromès a través de declaracions en ple o d’acords de juntes de govern a augmentar progressivament la compra i contractació de productes i serveis amb criteris de sostenibi-litat, adherint-se a la Xarxa Compra Reciclat de l’Agència de Residus de la Generalitat de Catalunya. Altres ens locals de la

província reben assessorament per implantar mesures de compra sostenible sobre grups de productes concrets.Fins a dia d’avui, aquest assessorament ha inclòs la compra de paper reciclat i provinent d’explotacions forestals sostenibles, material d’oficina que incorpori materials reciclats i/o biodegradables, l’ex-clusió de certes substàncies tòxiques (PVC, dissolvents orgànics, etc.), l’ambientalització del servei de neteja, la compra d’ordinadors i equipaments informàtics eficients energèti-cament i de productes de comerç just.

El Programa preveu estendre l’as-sessorament a d’altres àmbits (enllumenat públic, mobles d’oficina, obra pública, flotes

de vehicles, mobiliari urbà, etc.) i augmentar el número d’ens locals activament implicats.

Per a més informació: http://comprasostenible.ctfc.es/cat/ [email protected]


S’inaugura el Centre d’Interpretació del SolsonèsAvui 6 d’agost s’inaugura a les 7 de la tarda a la Planta Baixa del Palau Llobera i

compartirà el lloc amb l’Oficina de Turisme

Avui divendres 6 d’agost a les 7 de la tarda s’inaugura el Centre d’Interpretació del Solsonès. El Centre serà un espai d’acollida pels visitants i d’interpretació dels recursos turístics de la comarca del Solsonès amb l’objectiu de fomentar i pro-mocionar l’oferta d’aquest territori i la seva riquesa natural, cultural, i etnogràfica, buscant crear un compromís amb els visitants per la conservació d’aquests recursos.

L’espai es divideix en diferents àrees, Presentació de la comarca, Maqueta de la comarca, Visita virtual per la comarca, els Orígens, els Oficis Antics i Tradicionals i la seva evolució, el Patrimoni Històric, Espais Naturals “contrast de paisatges”, Món Rural, Festes i Tradicions, Gastronomia, Serveis Turístics i Turisme Actiu.

El seu emplaçament és a la planta baixa de l’edifici gòtic del Palau Llobera de Solsona, que pertany i és la seu del Consell Comarcal del Solsonès, i comparteix l’espai amb l’Oficina de Turisme del Solsonès (Crta. de Bassella, núm. 1)

El President del Patronat Comarcal de Turisme del Solsonès, Joan Solà, ha manifestat que “el Centre d’Interpre-tació del Solsonès serà una eina més per dinamitzar turísti-cament la comarca del Solsonès. El visitant podrà interpretar els atractius de la zona, conèixer i reconèixer la cultura, la

història, la gastronomia, les festes, l’art, l’artesania, les rutes naturals, les tradicions, tot deixant-se transportar per les emocions i les sensacions”

�� 682 - Divendres, 6-08-2010

Solsona Ramon Estany

Les rutes nocturnes de la UBIC pugen al Castellvell

El noble passat medieval i la devoció popular centren enguany les rutes de "Solsona de Nit"

Aquest estiu, els nombrosos solsonins i solsonines que vulguin participar en les nits d'història de Solsona gaudiran de l'al·licient d'una petita excursió en el bus urbà fins al Castellvell d'Olius, on faran parada als vestigis del nostre passat, de la mà de la Unió de Botiguers i Comerciants de Solsona (UBIC). Tal com diu el programa de mà, la ruta d'enguany es proposa recórrer per un dels indrets més insòlits de casa nostra: el Castellvell. A través d'un viatge per la història el visitant es transportarà al període de més esplendor del Castell. Tot seguit, uns personatges - arqueòlegs, beates, un mossèn, una donzella, el vescomte i la vescomtessa, i per descomptat, una dona de fum i aigua- narraran històries i llegendes d'un passat no gaire llunyà, aproximant-nos als principals esdeveniments històrics de la zona d'una forma amena i divertida.

Èxit de públic garantitLes dotze sessions programades per aquest mes d'agost

( tres per cada dijous a partir de les 9 del vespre) ja són gaire-bé plenes i s'inicien a la Plaça de les Moreres, on el bus urbà Solsona-Olius recull als participants per dur-los a un singular passeig a la fresca que acaba amb una copa de cava al peu de les restes del poblat ibèric del Castellvell.

Una ruta "esportiva" i d'"aventura"Els regidors i alcaldes d'Olius i Solsona, president del

Patronat comarcal de Turisme, acompanyats de representants de la UBIC i entitats de Solsona que dimecres van poder estrenar en primícia aquesta ruta nocturna, van gaudir de l'excel·lent muntatge i també van comprovar que és força aconsellable anar equipat amb un calçat còmode i algun lot per fer llum, ja que part del camí es fa pel tros a la llum de la lluna (si n'hi ha).

Públic seguint les narracions

Uns arqueòlegs ens expliquen les primeres ruines

Explicant la història de la imatge de la Mare de Déu del Remei Al final del recorregut, una fresca copa de cava

Uns músics medievals

��682 - Divendres, 6-08-2010

Cultura

Barcelona estrena gegant solsoníBarcelona té nou gegant. Es diu Ferran i ha estat presen-

tat a final de juliol en un acte que ha comptat amb la presència de deu colles geganteres d’arreu del país així com dels gegants del Pi i de Santa Maria del Mar, juntament amb el grup de grallers d’El Prat de Llobregat, que van actuar com a padrins.

L’acte principal de la presentació s’ha dut a terme a la plaça de Sant Miquel, on el gegant ha aparegut entre la sor-presa general per la porta de l’Ajuntament. Allà ja l’esperava la geganta Mercè, presentada fa un any i que juntament amb el Ferran completen la recuperació de la parella històrica que havia estat documentada en relació a la parròquia de Sant Jaume Apòstol.

La colla de Sant Jaume va decidir fa 3 anys dur a terme el procés de recuperació d’aquests gegants, que es va iniciar

En Ferran i la Mercè

Un grup d’investigadors del CTFC, del Museu de Garnollers i de Galanthus ha trobat per primer cop evi-dències de cria de ratpenat orellut alpí (Plecotus macrobullaris) a Catalunya. Es tracta d’una espècie en perill d’extin-ció de la qual només s’havien localitzat alguns individus aïllats al Ripollès la passada tardor. La setmana passada, els investigadors Xavier Puig, David Guixé, Gerard Berengueres i Carles Flaquer van poder capturar, i alliberar posteriorment, femelles lactants d’orellut en prats alpins de la vall de Tor, al terme municipal d’Alins, i la vall d’Estaon, al terme de Vall de Cardós (el Pallars Sobirà) a uns 2.000 metres d’altitud i dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu. D’aquesta manera, es confirma l’orellut com a nova espècie de mamífer a Catalunya.

La troballa és fruit de la investiga-ció duta a terme dins el marc del conveni establert entre el Parc Natural de l’Alt Pirineu, l’Associació Galanthus, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i el Mu-seu de Ciències Naturals de Granollers. L’estudi compta amb el suport del De-partament de Medi Ambient i Habitatge, que finança el seguiment d’espècies de

Natura

Plecotus macrobullaris. Foto: David Guixé

Investigadors del CTFC, han trobat la primera evidència de cria de ratpenat orellut alpí al Parc Natural de l'Alt Pirineu

Es tracta d’una espècie considerada en perill d’extinció a Catalunya

ratpenats en perill d’extinció incloses en el Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya.

Fins ara es desconeixia si aquesta espècie de ratpenat, que només viu a gran alçada, entre els 1.500 i els 2.800 metres d’altitud, tenia poblacions estables a Catalunya. La captura i posterior allibe-rament de femelles lactants confirma que l’espècie compta amb colònies establertes i permet tenir nova informació que per-metrà protegir els seus hàbitats de caça. Segons les primeres dades obtingudes, aquesta espècie pot ser un bon indicador

de la qualitat dels ecosistemes d’alta muntanya, on la ramaderia extensiva hi juga un paper decisiu.

Els ratpenats són molt beneficiosos per a l’ésser humà, ja que controlen les po-blacions d’insectes, sobretot els mosquits i les mosques, depredant-ne tones i tones cada any. A més, són indicadors naturals de la qualitat del nostre entorn. Actual-ment, la davallada constant de les seves poblacions ha provocat que la major part de les espècies es trobin protegides per la Directiva d’hàbitats de la Unió Europea, i, concretament, aquesta nova espècie està inclosa dins el Projecte de decret que crea el Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya amb la categoria d’“en perill d’extinció”, com l’ós bru, el gall fer i el trencalòs.

Durant l’any 2011 es preveu ampli-ar la prospecció d’aquesta espècie al Parc i cercar quins són els llocs que utilitza per criar.

El Parc Natural de l’Alt Pirineu organitza el dissabte, 7 d’agost, al Parc del Riuet de Sort, la “Nit dels ratpenats” amb tot un seguit d’activitats de descoberta dels ratpenats per a tota la família per pro-moure’n el coneixement i la protecció.

amb un bast període de documentació per part de Martí Ribé, membre de la colla i dissenyador dels esbossos dels nous ge-gants, que han servit a l’escultor de Solsona Manel Casserras per realitzar les figures.

�� 682 - Divendres, 6-08-2010

Educació CTFC

En un curs organitzat pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (dins el marc de la Universitat d'estiu de la Universitat de Lleida i la Xarxa Vives d'Universitats) i amb el suport del programa Inicia per la Creació d'Empreses

Amb l’objectiu de donar a conèixer l’autoo-cupació com una opció vàlida per incorporar-se al mercat laboral, entre els estudiants i els recent titulats, i formar-los en el procés de creació d’una empresa, s’ha realitzat durant el mes de juliol el curs Aprèn a crear la teva pròpia empresa. Aquest curs formava part del programa dels cursos de la Universitat d’estiu de la Universitat de Lleida i la Xarxa Vives d’Universitats.

El curs ha comptat amb una assistència de 21 alumnes, que durant el mes de juliol han après com redactar un pla d’empresa sobre la seva iniciativa empresarial i les possibilitats

21 alumnes han après a crear la seva pròpia empresa

de les noves tecnologies de la informació i les comunicacions (NTIC) aplicades als nous projectes empresarials.

El curs ha anat a càrrec del Dr. José Manuel Alonso Martínez, professor del Departament d’’AEGERN de la UdL.

Aquest estiu per primera vegada a Solsona es va fer un curset intensiu d’alemany de 40 hores organitzat per l’escola d’idiomes Chit-Chat. La professora alemanya, l’Eva Hinck, va preparar el material, tret de llocs diversos per tal de poder fer un curs interessant i variat. No hi van faltar les cançons clàssiques i les modernes, jocs, vídeos i la pel.lícula Goodbye Lenin. Aprofitant l’estiu i la possibilitat de fer classe a la ter-rassa, també es va fer un esmorzar típic alemany. Ara no hi ha problemes per trobar els productes al nostre país perquè hi ha supermercats alemanys per tot arreu. No hi van faltar els panets i el pa de sègol, l’embotit, els formatges, els cogombres, les melmelades, el muesli, el iogurt, etc. Per beure, te, cafè i sucs. A la taula es fa servir, enlloc de plats, fustetes individuals per tallar i sucar el pa.

El típic cafè i pastís (Kaffee und Kuchen) es va guardar per celebrar l’acabament del curset. Ara els alumnes tindran una base d’aquesta llengua i esperem que continuïn aprenent molt.

Educació Alba Santaeulària

Cursos intensius d’alemany

��682 - Divendres, 6-08-2010

Associacions i Entitats Rotary Club de Solsona

El Rotary Club exposa la seva activitat al nou

governador del DistricteEl Rotary Club de Solsona ha rebut la visita del gover-

nador del Districte 2.202 –corresponent a l’organització a la zona nord-est de l’Estat-, Pere Galbany, a qui s’han exposat les actuacions que s’han estat realitzant des de l’entitat en l’àmbit local els dos darrers anys. Galbany ha felicitat el club solsoní pels treballs socials executats a la comarca i, per tant, per “com-plir en part amb el lema de Rotary International d’enguany”, que és “Enfortir comunitats, unir continents”.

Entre altres actuacions, el Rotary Club ha col·laborat econòmicament amb el Fons d’emergència social, promogut per l’Ajuntament de Solsona, Càritas i Creu Roja del Solsonès; ha fet donatius a Sol del Solsonès, l’Associació d’ajut i suport contra el càncer Fènix i la seu territorial del Solsonès de l’Associació Catalana d’Afectats de Fifromiàlgia (ACAF); ha organitzat xerrades i ha proporcionat suport material a determinades fa-mílies en situació de risc d’exclusió social afectades greument per la crisi.

Objectiu: créixer El governador del Districte 2.202 de Rotary, que va fer

la visita acompanyat de la seva esposa, Angelina Duran, ha emplaçat els socis solsonins a ampliar el club. Aquest és un dels principals reptes i objectius en què treballa l’entitat, que actualment integren una quinzena de persones. El relleu a la presidència dels rotaris de Solsona, que és anual, es formalitzarà la propera tardor. Antoni Guitart succeirà Josep Vilaseca.

Associacions i Entitats

L’Associació de Col·leccionistes de Plaques de cava del

Solsonès estrena pàgina web

Des-de fa uns dies tenim la nova pàgina web de la l’ACP Solsonès (http://acpsolsones.solsonae.cat), que està integrada amb altres en el Portal d’Entitats de Solsona (http://solsonaentitats.cat).

En ella hi trobareu les imatges de totes les plaques de cava i pirules editades per nosaltres, i també altres pla-ques editades per persones, entitats, i establiments, etc. del Solsonès, de les que hem tingut coneixement.

Igualment hi trobareu una àmplia selecció de foto-galeries de les trobades que s’han realitzat al llarg del temps en col·laboració amb les diverses fires de Solsona. Anirem incorporant noves seccions en el futur, i si voleu, ens po-deu fer arribar els vostres suggeriments i consultes des de l’apartat de contactar.

Aquesta pàgina web l'hem fet mitjançant el curs de formació que va organitzar l'Ajuntament de Solsona, des de finals de juny fins a mitjan de juliol, per les entitats que s'hi van voler inscriure.

Des d’aquí el nostre agraïment a l’Eladi Sánchez per la formació i suport que ens va donar, al Punt Òmnia per l’oferiment de les seves instal·lacionsl, i a l’Ajuntament de Solsona per l’oportunitat que ens ha donat amb aquesta formació i publicació de la web.

Associació de Col·leccionistes de Plaques de cava del Solsonès

�� 682 - Divendres, 6-08-2010

El passat 5 de juliol alguns membres del Trenkalòs Solsona vam viatjar a Bòsnia i Hercegovina per dur a terme els Camps de Treball que organitza Trenkalòs. L’estada allà es va dividir en tres punts diferents: Sarajevo, Mihatovici i Sahbegovici. L’estada a Sarajevo servia per poder entendre la dimensió d’una guerra i tot el que suposa. D’aquesta manera poder veure els diferent fronts de guerra més importants, punts claus en la història i una ciutat marcada per la guerra. A més a més diferents xerrades sobre el conflicte bèl·lic, una d'elles comptà amb la presència de Jovan Divjak, el segon ex-comandant de l’exèrcit de Bosniak. Aquest ens va explicar el desenvolupament del setge de Sarajevo durant 4 anys i en la situació que es troba actualment l’estat.

El dijous dia 8 ens vam dirigir cap al Camp de Refugiats de Mihatovici, on vam poder conviure amb les diferents famílies i d’aquesta manera entendre què és un refugiat. Allà, a part de compartir moments amb les famílies, s’organitzaven tallers i

Associacions i Entitats Trenkalòs

El primer grup de Trenkalòs a Bòsnia

diferents activitats pels més petits del camp. El diumenge vam assistir al Memorial de Srebrernica, on van ser enterrats 774 musulmans i un cristià, per acompanyar i donar suport a les respectives famílies en un dia de dol després de 15 anys de la massacre , l’any 1995, d’uns 8.000 bosnians a la “zona de seguretat” de les Nacions Unides a Srebrenica.

El dilluns els participants de Trenkalòs ens encaminà-vem cap a Sahbegovici, un petit poble musulmà dins la Re-pública Srpska. Allà s'hi trobava l'escenari idoni per treballar els diferents aspectes que potencia Trenkalòs en l'àmbit de la cooperació, i també per poder posar en pràctica tot el que vam aprendre durant el transcurs del viatge i la formació prèvia a aquest. Aquests últims dies van servir per adonar-nos de com la constància i el treball poden fer màgia: un indret on ningú no s'hi acostava s'ha convertit en un paisatge viu i acollidor.

El viatge va finalitzar amb un comiat a la ciutat de Sarajevo.

Aquesta experiència ens ha servit per comprendre una realitat totalment diferent a la nostra i per posar noms propis a una guerra.

Gràcies a totes aquelles persones que han col·laborat d’una manera o altra a la realització d’aquest projecte.

Vidimo se Bòsnia

Creu Roja Solsonès

Creu Roja Solsonès vol agrair la col·laboració desinte-ressada del Restaurant Sant Ponç per la donació de 100 litres de llet per al Banc d'Aliments que portem a terme des de la nostra assemblea.

Si voleu col·laborar amb nosaltres podeu trucar al 973480652 /616415760

Aprofitem per avisar que romandrem tancats per va-cances del 9 al 15 d'agost.

Associacions i Entitats Creu Roja Solsonès

��682 - Divendres, 6-08-2010

Associacions i Entitats Solsonès Obert al Món (SOM)

Després d'un any d'"aturada necessària" segons diuen ells mateixos, Obrint Pas va iniciar la gira 2010 amb una sèrie de concerts "puntuals i espe-cials on repassem la nostra història". Són concerts que ressegueixen bona part de la geografia del País Valencià, algu-nes ciutats d'arreu de l'estat i cinc únics concerts a Catalunya. Un d'aquests és el de Solsona, el pròxim 4 de setembre, en el concert solidari del SOM.

Obrint pas és una formació del País Valencià, nas-cuda el 1993, que enregistra el primer disc el 1997, després de participar en alguns concursos i d'haver donat a conèixer la seva música amb diverses maquetes.

D'entre els primers discos que de seguida tenen ampli ressò en el panorama musical català cal destacar Obrint pas, Terra, La flama, En moviment, Benvingut al paradís... En el transcurs dels anys, la seva música ha trobat un lloc en el panorama musical espanyol i internacional actuant a diversos festivals rock i oferint concerts arreu del món.

La seva música és una barreja d'hardcore punk, ska i rock, amb melodies i instruments d'arrel tradicional entre els que destaca la dolçaina. Els temes que tracten, de fort contingut social i polític, han estat bandera de més d'una generació de joves dels Països Catalans. Algunes de les

Obrint Pas a Solsona

Associacions i Entitats Colla Gegantera

Aquest passat cap de setmana la Colla Gegantera hem anat a Monistrol de Calders

On feien la seva primera trobada, a les 7 de la tarda hi va haver la plantada de gegants, amb els gegants de Navarcles, Canovelles, Molins de Rei i els de Monistrol de Calders. Durant la plantada es va fer tast de cerveses tradicionals, doncs el seu gegant representa un monjo cerveser.

Trencant la rutina de totes les trobades, en aquest cas es va fer primer la ballada dels gegants i tot seguit es va començar la cercavila pels carrers del poble.

Durant el recorregut es van anar fent petites proves als portadors dels gegants per comprovar les seves habilitats. Després de la cercavila es va fer una ballada conjunta amb tots els assistents i sopar de germanor.

Properes sortides de la Colla:El 7 i 8 d’agost a Andorra la Vella. El 15 d’agost a Martorell. El 28 d’agost a la La Seu d’Urgell.Si voleu venir no dubteu a posar-vos en contacte amb nosal-tres, a través del nostre e-mail: [email protected]

cançons enregistrades connecten també amb generacions més grans, ja que han col·laborat amb Al tall, que també va actuar en un concert solidari del SOM ja fa uns anys.

En aquest moments ja s'està por-tant un bon ritme de venda d'entrades (10 euros anticipada, 12 euros a taqui-lla) que es poden aconseguir a:

Ajuntament de Solsona, Oficina de Turisme (Plaça Major), Local de La

Fura, Bar l'Espiga, Bar Cantàbric, Ca l'Ester, a través dels membres del SOM i de Trenkalòs i com a novetat d'enguany, també al teatre Kursaal de Manresa.

La iniciativa d'un grup de joves de Solsona ha fun-cionat: Obrint Pas actuarà a la nostra ciutat amb el valor afegit de tractar-se d'un concert solidari tan arrelat a la dinàmica de la nostra ciutat com és el del SOM durant els dies de Festa Major.

En el darrer número del Celsona, 681, l'article "Una iniciativa del Facebook", anava erròniament signat. L'autor de l'article és Gerard Roca Jané, impulsor de la recollida d'adhesions per portar Obrint Pas a Solsona. El SOM vol felicitar l'empenta i l'energia dels joves que amb tenacitat i esforç fan realitat els seus somnis. Ens trobem el 4 de setembre, a les 12 de la nit, a la sala Xelsa!

�0 682 - Divendres, 6-08-2010

Nits Literàries i Musicals

28 d’agost II Nit Literària i Musical a la Vall de Lord.23 d’octubre VIII Nit Literària i Musical a Solsona.13 de novembre III Nit Literària i Musical a Cardona.

Us animem a participar-hi amb qualsevol tipus d’actuació, ja sigui musical, literària, dansa, teatre, tite-lles, còmica, màgia ... etc. Us podeu posar en contacte amb nosaltres al 973 483683 o [email protected].

Associacions i Entitats Sol del Solsonès

Xerrada al SOL sobre La salut i qualitat de vida a la

vellesaEl passat dijous 29 de juliol es va realitzar al Sol una

xerrada dins el programa “Escola de famílies” sobre la qualitat de vida en la vellesa, a càrrec de l’infermer Albert Zapata.

Les conclusions que en vam treure són: estar en l’etapa de la vellesa no vol dir estar malalt, es pot estar malalt i tenir una bona qualitat de vida i hem de tenir una actitud positiva, és a dir, "fa més qui vol que qui pot" . Agraïm la col·laboració del Sr. Albert Zapata i de tot el públic assistent.

Associacions i Entitats Ramon Estany

La Comunitat de Sant Egidi presentà a Solsona el passat divendres 23 de juliol la Trobada Internacional per la Pau, que enguany té lloc a Barcelona del 3 al 5 d'octubre. És previst que en aquesta edició, que durà per lema "Família de Déu, família dels pobles", hi assisteixin unes 500 personalitats, líders de grans religions del món i representants dels àmbits de la cultura i la política, així com alguns caps d'estat. Aquestes trobades internacionals se celebren des del 1986 a diverses ciutats euro-pees i mediterrànies i consisteixen en diferents taules rodones temàtiques en què participen representants de diverses religions i confessions.

L'acte, coorganitzat pel Bisbat de Solsona i l'ONG local Solsonès Obert al Món, va tenir lloc a la Sala dels Sants Màrtirs del Palau Episcopal i va comptar amb l'assistència d'unes 60 persones, entre les quals s'hi comptava l'alcalde de Solsona, David Rodríguez, el rector de Solsona, Mn. Lluís Grifell i el Vicari General, Mn. Antoni Quesada.

A la presentació s’informà dels diferents actes que se celebraran durant la Trobada de l’octubre. Un d’aquests actes, que comptarà amb la presència de representants interreligiosos de diferents països, se celebrarà a Manresa la tarda del dilluns 4 d’octubre.

Per a aquest acte, així com per a la cerimònia de cloenda de la tarda del dimarts 5 d’octubre, que és l’acte principal de la Trobada, es podrien organitzar un o més autocars des de Solsona.

En nom de la comunitat de Sant Egidi, va parlar el se-nyor Jaume Castro, responsable de la Comunitat a Barcelona, que descrigué el programa de la Trobada Internacional per la Pau Barcelona 2010.

Prèviament, es mostrà un vídeo sobre les anteriors tro-bades internacionals (Assís 1986-Barcelona 2010), intercalades amb algunes peces musicals al piano en directe.

Castro, que va subratllar l'origen d'aquestes trobades en l'esperit d'Assís, com a icona de diàleg, va cloure la seva intervenció desitjant que des de Barcelona, enguany, es pugui llançar un missatge de diàleg i de pau, en un moment complicat com l'actual, a l'inici del segon decenni del segle XXI.

Solsona se suma a la Trobada

Internacional per la Pau

Associacions i Entitats Associació d'Amics de l'Orgue

Cicle d'Orgues de Ponent i del Pirineu a Sant Llorenç

de Morunys L'Associació d'Amics de l'Orgue de Sant Llorenç de

Morunys, oferirà un concert el proper dissabte 14 d'agost a dos quarts de set de la tarda, patrocinat per Orgues de Ponent i del Pirineu, a l'Església Parroquial de Sant Llorenç de Morunys, dins del VIII cicle Concerts d'orgue.

El concert serà interpretat per: Hèctor París, orgue; Olga Miracle, soprano; i Joan Codina, flauta travessera.

�1682 - Divendres, 6-08-2010

Associacions i Entitats Associació Club viure i conviure de Solsona i Comarca

El Club viure i conviure de Solsona i Comarca va celebrar una festa social al parc de la Mare de la Font amb una arrossada de la mà del mestre Jordi Estany i el fi de festa amenitzat per Fernando. L'assistència va ser massiva. El Club està obert a tothom!

Continuarà...

Bombers: 973 48 10 80 • Creu Roja: 973 48 06 52 • Mossos: 088 • Policia Local: 973 48 30 40 • Urgències: 973 48 14 14

AUTOMOCIÓGaratge MontanerCarretera de Manresa, 1 ......................... 973 48 06 00 Dièresi Autoreparació, SCCLCarretera de Torà, 20 .................................973 48 03 21Tallers Montsol, S.L.Avinguda Sant Jordi, 25...........................973 48 27 05

Guia de serveis

ELECTRODOMÈSTICSExpert RafartCarrer de la Bòfia, número 6Telèfon: 973 48 31 32

ESPORTSRibera EsportsPasseig Pare Claret, número 10Telèfon: 973 48 15 47

MODAGaudíCarretera de Sant Llorenç, s/n.............973 48 31 55Torra Stil................................................ 973 48 39 46

vETERInàRISClínica Veterinària Setelsis......... 629 39 12 46

vIvEnDA - COnSTRUCCIÓCuina Estel, S.l.Antiga Carretera de Berga .....................973 48 20 07Finques Planes Api núm. 7.491 - Des de 1975.Carrer Sant Miquel, 16 Telèfons: 973 48 35 25 - 973 48 35 26

PERRUQUERIESPerruqueria Bajona......................... 973 48 06 69Perruqueria EvaAvd. Cardenal Tarrancón,1 Baixos .....973 48 37 66Perruqueria NuriCarrer Sant Agustí, 12.............................973 48 29 05Perruqueria LluïsaCarrer Llobera, 38Telèfon: 973 48 26 55

JOIERIESJoieria EsterCarrer Sant Cristòfol, 3..............................973 48 28 52

Restaurant CastellCarrer Castell, 8 ............................................ 973 48 00 78Frankfurt DasaiCarretera de Sant Llorenç, 4 ................ 973 48 08 66Restaurant TrabucaireCarretera de Sant Llorenç, 1 ................ 973 48 00 27

BARS - RESTAURAnTS

Carnisseria Angelina........................973 48 28 50Carnisseria PaláPlaça Major, 4 ................................................ 973 48 02 64Can SolviCarretera de Manresa Piscis baixos..973 48 20 55Carrer Castell, 35 .......................................... 973 48 11 67Carretera de Torà.........................................973 48 12 90

CARnISSERIES

IbercajaPlaça Camp, 8 ................................................973 48 03 09

BAnCS I CAIXES

Articles de Regal PellicerCarrer Sant Nicolau, 6. SolsonaTelèfon: 973 48 11 59

ARTICLES DE REGAL

Ferreteria Vilbar.................................973 48 01 54Ganiveteria PallarèsPol. Ind. Els Ametllers, Par. 37.............. 973 48 30 54

FERRETERIES - TALLERS

Gestoria Mas 75 anys al seu serveiAvinguda del Pont, 4Telèfon: 973 48 00 95

GESTORIES

Òptica Jané.......................................... 973 48 34 29OPTIQUES

Apunts Gràfics.................................... 973 48 17 19Gràfiques Muval.................................973 48 04 10

PAPERERIES - IMPREnTES

Begudes DelfíCarrer de la Bòfia, 10..................................973 48 14 09Cal CollCarretera de Torà, 6....................................973 48 02 16

QUEvIURES - BEGUDES

Autocars TarrésCarrer Sant Miquel, 13 ..............................973 48 01 29Transports I Logística J. ViladrichCarrer Castell, 50 ......................................... 973 48 09 09

TRAnSPORTS

Peusà, Centre PodològicCarrer Gaspar de Portolà, 4 ...................973 48 16 09

PODOLOGIA

Benigno Alcázar, S.L.Carrer de la Bòfia, 16..................................973 48 05 49

PInTURES

La LionesaCarrer Castell, 18...........................................973 48 02 60

PASTISSERIES

Taxi Borés - 24 h. - 5 i 9 Places973 48 11 31 ....................................................689 13 08 08Eva Borés 24 h. - Fins a 9 Places973 48 39 17.................................................... 630 11 16 39Taxi 24 hores - Fernando Antón Callén661 819 121 ......................................................973 48 38 24Autotaxi Ramon CastroServei 24 h .......................................................608 93 81 37Taxi Joan Parcerisa Janer...............620 72 81 05

TAXIS

�� 682 - Divendres, 6-08-2010

Partits polítics CiU

El passat dissabte 24 de juliol, a l’Auditori del Palau de Congressos Gran Casino Costa Brava de Lloret, el president de CiU, Artur Mas, davant dels consellers nacionals i candidats de la seva federació va assenyalar que “molta gent vol un canvi, però no només de govern; també d’actituds, de mentalitat, de gent, per a que es facin coses diferents, que el canvi sigui en profunditat. El país té energia, gent, massa crítica. No s’hi poden posar molts diners, però sí idees, actituds, exemple. No som una gent per anar en contra, sinó a favor d’un país i a favor d’un projecte”.

El Consell Nacional de CiU, va aprovar les candidatures que la federació presentarà a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Acompanyant als Consellers Nacionals de la federació, CiU Solsonès estigué representat pel President Comarcal de Con-vergència Democràtica al Solsonès, Joan Solà, el President d’Unió al Solsonès, Albert Muntada i per la candidata Mireia Canals, que estarà en la novena posició de la llista de CiU Lleida.

Artur Mas i Duran Lleida presenten les llistes a les eleccions al Parlament de Catalunya

Albert Batalla es reuneix amb alcaldes del Solsonès

El candidat lleidatà segueix en contacte amb els mu-nicipis de la comarca del Solsonès

Albert Batalla, Alcalde de la Seu d’Urgell i cap de llista de Con-vergència i Unió per la província de Lleida, s’ha reunit aquesta setmana amb un grup d’alcaldes de la comarca del Solsonès per tal de conèixer més properament quina és la realitat dels municipis de la comarca del Solsonès. A l’esmorzar amb els alcaldes, hi assistí el President de Conver-gència Democràtica de Catalunya per Lleida, Ramon Farré, el President de Convergència Democràtica de Catalunya al Solsonès, Joan Solà i també el President d’Unió Democràtica del Solsonès, Albert Muntada.

A la reunió amb Batalla, entre els alcaldes hi havia Ramon Sala, alcalde d’Olius, en Lluís Civit, alcalde de Riner, Mireia Canals, núm. 9 de la llista de Convergència i Unió per a la província de Lleida, el President del Consell Comarcal del Solsonès i alcalde de Guixers, Marià Chaure, l’alcalde d’Odèn, Andreu Alet, l’alcaldedsa de Castellar de la Ribera i diputada provincial, Teresa Canal i l’alcalde de Pinós, Josep Isanta.

El diputat al Parlament per a Con-vergència i Unió, i exconseller de Gover-nació de la Generalitat, Josep M. Pelegrí, ha estat aquests dies al Solsonès duent a terme diferents reunions amb responsables d'entitats, empresaris i associacions, per tal d'avaluar el baròmetre polític a la comarca i fer seves les necessitats dels diversos col-lectius visitats.

Acompanyat dels presidents d'Unió i Convergència al Solsonès, Albert Munta-da i Joan Solà respectivament, Pelegrí va interessar-se també per les noves instal-lacions del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.

Josep M. Pelegrí visita el Solsonès

��682 - Divendres, 6-08-2010

Partits polítics CiU

La Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) va finalit-zar diumenge 1 d’agost a Riner, Solsonès, la XXVIII edició de l’Escola d’Estiu Ramon Trias Fargas, sota el lema “Preparats pel canvi”.

Com ja es tradició, l’escola ha combinat formació i di-versió, i tal i com explica la seva directora, Anna Seijas, el lema d’enguany “el lleure, les dinàmiques de grup i el debat han girat entorn del canvi que Catalunya necessita, i que passa perquè Artur Mas sigui el proper president de la Generalitat de Catalunya.” A més, s’ha mostrat satisfeta pel fet que, un any més, el Solsonès sigui la comarca on s’hagi celebrat l’escola; en paraules de la presidenta comarcal de la JNC, Júlia Clotet, “la nostra comarca malauradament encara és una gran desconeguda, però la JNC ens ha posa’t al mapa durant uns dies i n’estem molt contents.”

La tradicional hissada de l’estelada que dóna per inau-gurada l’escola, va ser a càrrec de l’alcalde de Sant Cugat del Vallès, Lluís Recoder, un dels fundadors de la JNC.

Divendres, després de diverses activitats per la comar-ca, el secretari general adjunt de Convergència, Felip Puig, va participar d’un dinar col·loqui amb els participants de l’escola. A la tarda, es celebrà una taula rodona sota el títol “Lideratge de país des del municipalisme” a càrrec de Joan Ramon Casals (secretari de Política Municipal de CDC), Josep Maria Matas (secretari general de l’Associació Catalana de Municipis), Santi Vila (Alcalde de Figueres), Albert Batalla (Alcalde de la Seu d’Urgell) i Albert Batet (Alcalde de Valls).

El dissabte al migdia, el secretari executiu de Comunica-ció i Estratègia de CDC i director de campanya de CiU, David Madí, explicà l’estratègia de la federació nacionalista de cara a les eleccions nacionals que tindran lloc a la tardor. La tarda de dissabte fou marcada per dues activitats de gran importàn-cia: la taula rodona “Després de la mani, què? Camins cap a

Es clausura amb gran èxit la XXVIII edició de l’Escola d’Estiu Ramon Trias Fargas a Riner

Artur Mas conclou l’Escola el diumenge amb el lema de “Preparats pel canvi”

la independència” a càrrec d’Agustí Colomines (director de la CatDem), Vicent Sanchis (periodista i vicepresident d’Òmnium Cultural) i Oscar Willard; i la presentació del llibre de Roger Albinyana Un liberal a la Xina que comptà amb la presència dels diputats al Congrés Jordi Xuclà i Pere Macias. Al vespre ese va fer el lliurament del Premi Ramon Trias Fargas, que en-guany es donà a RAC1 i a Jaume Cabré; l’encarregat d’entregar el premi fou el President Pujol.

Finalment, el president de CiU, Artur Mas, s’encarregà el diumenge de cloure l’escola, i també d’entregar el Premi d’Assaig Polític.

El president de la JNC, Gerard Figueras, ha valorat molt positivament el contingut de l’escola, i ha mostrat la seva satisfacció per la gran participació per part de la militància; i ha manifestat que “esperem que aquesta sigui la darrera escola que celebrem des de l’oposició, ara més que mai, cal fer el canvi i cal que Artur Mas lideri el País.”

L’Alcalde de Sant Cugat del Vallès va visitar els municipis de Santa Susana, Su i Ferixinet

Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat del Vallès i nú-mero 6 de les llistes de Convergència i Unió per la província de Barcelona, va visitar el passat dimecres el municipi de Riner. Després de reunir-se amb l’equip de govern i signar en el llibre d’honor del consistori, va voler visitar els nuclis de Santa Susana, Su i Freixinet.

Per la tarda, Recoder, a la Sala Gran del Santuari del Miracle va presentar el seu últim llibre, La política que ve, davant d’un nombrós públic de la zona.

Lluís Recoder visita el municipi de Riner

�� 682 - Divendres, 6-08-2010

SORTEIGS

EXPOSICIONS

MERCAT D'ARTESANS

SARDANES D'ESTIU

Ballada de sardanesAl. passeig. del. Pare. Claret.. Del. 3. de.juliol.al.28.d'agost.a.les.7.de.la.tarda..Amenitzat per la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona

'Ignasi Oms, el modernisme i l'Hotel Sant Roc'Sala d'actes de l'Hotel Sant Roc. Del 12 de juliol al 8 d'agost, de 6 de la tarda a 9 del vespre. L'establiment organitza una mostra sobre l'arquitecte manresà més re-presentatiu del modernisme (1863-1914)

Cartellera

XV Jornades dels Refugis Càtars al Pirineu CatalàDissabte, 7 d'agost, de les 6 de la tarda a les 9 del vespre a la plaça MajorEn el marc de les XV Jornades dels Re-fugis Càtars al Pirineu Català, la plaça Major de Solsona acull una nova edició del mercat dels artesans del Solsonès. També s'oferirà un taller de manualitats per al públic infantil. Ho organitza el Patronat Comarcal de Turisme amb la col·laboració de l'Associació per a la Promoció dels Productes Artesans i de Qualitat del Solsonès.

Números premiats al Sorteig de l'Or de la Creu Roja

1r. premi: 27732. 2n. premi: 914243r. premi: 93018

PREIXANA15 d'agost de 2010 (Ctra. C-26 de Solsona a Berga, Km 121 (Cal Tico)Matí, a les 12: Missa. A la sortida hi haurà coca i barreja per a tothom. Tarda a les 7: Gran ball a càrrec del duet Rico Rico. Durant el Ball es farà el sorteig dels premis. Hi haurà servei de begudes i entrepans.

Nota: en cas de pluja, el ball es farà a la sala d'Esplai de Navès.

MADRONADiumenge, 8 d’agost4 Tarda: X. Concurs de botifarra. 5 Tar-da: Tirada de bitlles. 8 Vespre: Gran ball amenitzat per Ramon Espuga i el seu equip electrònic. Es farà el ja típic ball del fuet! Hi haurà cava gratuït i servei de bar i entrepans. Durant el ball se sortejarà una panera i varis lots.

Diumenge, 15 d’agost12 Migdia: Celebració de l’Eucaristia. En sortir, benedicció i repartiment del pa. Tot seguit s’obsequiarà a tots els presents amb coca i barreja. Sorteig d’una panera, un pernil i un lot.

FESTES MAJORS

BRICSDiumenge, 8 d’agost, a les 12, Missa Solemne, ball de cascavells, el pa sucat de Brics, repartiment de flors i cant dels goigs.

El MIRACLEDivendres, 6 d’agost, Caminada a peu des de Solsona, sortint de la Plaça del Camp a les 6 de la tarda.

Dissabte, 7 d’agost, a les 6, Vespres de la Mare de Déu, i a les 7, Concert d’orgue per l’holandès Bernard Winsemius. A les 8 del vespre, vetllada a la plaça del Santuari.

Diumenge, 8 d’agost, a les 12, Missa Major amb el Pare Abat de Montserrat, Dom Josep Maria Soler. En sortir, refresc al Claustre del monestir. A les 6 de la tarda, trobada infantil i xocolatada.

SANT LLORENÇDimarts que ve, 10 d’agost, a les 12, Mis-sa Solemne en honor del nostre patró Sant Llorenç. En sortir, ballada dels gegants. L’endemà, dimecres, a les 12, Missa pels fidels difunts de la parròquia.

CASTELLAR DE LA RIBERAFesta Major de l’Assumpció.- Diumen-ge vinent, 15 d’agost, Missa a les 12 del migdia.

LLENADiumenge, 8 d’agost, Missa a les 12 del migdia. En acabar es farà un refrigeri.

MISSES

BESORADissabte vinent, a les 8 del vespre.

SANT CLIMENÇMissa dominical: Diumenge, dia 8, Mis-sa a 2/4 de 12.

Missa de l’Assumpció: Diumenge vinent, 15 d’agost, a les 10, Missa de la Mare de Déu d’Agost.

CASTELLVELLMissa mensualAquest segon diumenge de mes, a les 6 de la tarda.

MADRONAMissa dominical: Aquest dissabte, 7 d’agost, Missa a les 7 de la tarda.

Festa Major: Diumenge vinent, 15 d’agost, a les 12, Missa de l’Assumpció i benedicció del pa.

ODÈNDiumenge vinent, dia 15, festa de la Mare de Déu d’Agost, a les 12, Missa i benedicció del pa a l’església parroquial.

FESTES MAJORS

REVETLLES D'ESTIU

SOLSONA, plaça del Camp

Agost:

Dissabte 7

Eclipse

Tenen lloc a les 11 de la nit a la plaça del Camp. L'entrada és lliure.15 d’agost, a les 10, Missa de la Mare de Déu d’Agost.

��682 - Divendres, 6-08-2010

La família de l’Isidre Malé i Caball,ens hem sentit molt acompanyats

en aquests moments de dolor.

És per això que volem agrair, molt since-rament, les mostres de suport que ens heu

donat.

MOLTES GRÀCIES

Amic Isidre, et veig pescant al toll de la roca llarga.Quan venia cap al riu ja sabia que hi eres. He vist el teu cotxe al segon baixador després del Molí de Foix; jo aniré més amunt a pescar per no xafar-te el riu per davant.

Quan plegaré, potser, ens trobarem i farem petar la xerrada.

Avui no picaven gaire; a tu tampoc?Que piquin o no és el que menys importa, oi!És plaent passar la tarda escoltant com l’aigua del

Cardener s’escola cap a Sant Ponç.Hem flairejat natura tot camejant el territori. Durant uns

moments, asseguts damunt d’una vella soca, a l’ombra d’una sarguera, enmig del silenci, hem pogut percebre la pau; un bri de cel potser.

La temporada de bolets pinta bé, hi ha saó. És bonic veure com torna a córrer l’aigua per les rases després d’anys de sequera.

Som a ple estiu i encara tot és ben verd. L’aigua és vida!

Ja potser has segat a la Plana?L’altre dia em varen dir que havies pujat al Padró, molt

bé, no?Jo un dia et vull acompanyar a fer aquestes caminades

que fas; als que som bosquerols ens agrada tot això.Aviat començarà la cacera, a veure com anirà aquest

any.Te’n recordes aquell dia a les carenes de Busa, vàrem

suar fort la cansalada, i tant!Un dia m’has d’explicar com ho fas, això de les paelles

d’arròs, que sempre et surten tan bé.El club de pescadors esportius de Solsona, vol expressar

el més sentit condol a la família i agrair a l’Isidre tot el que ens ha donat.

És molt difícil trobar un bon amic, però encara ho és més deixar-lo; mai no t’oblidarem, Isidre.

Des del peu de l’Aiguadora, en nit clara i serena, es pot veure sobre el cel de les carenes de Busa com un nou estel hi llampurneja.

Carta a l’amic Isidre

En recordança Club de Pescadors Esportius de Solsona

En recordança

Parròquia Ramon Estany

SOLSONA

Barri de Sant Domènec: Aque s t d i s s abt e , 7 d’agost, a les 8 del matí, Missa a la Torre de les Hores al carrer Castell en honor del nostre patró sant Domènec, la festa del qual avancem un dia perquè s’escau en diumenge.

Barri de Sant Llorenç: Dimarts, 10 d’agost, a les 10, Missa a la capella del Claustre per venerar el nostre patró.

Barri del carrer Castell (Santa Susanna): Dimecres que ve, 11 d’agost, a les 10 del matí, Missa a l’església de la Companyia de Maria (Lestonnac) en honor de santa Susanna, patrona del barri.

VIIè Aniversari de la mort del bisbe Antoni Deig ClotetDijous que ve, 12 d’agost, a les 10 del matí, a la Catedral se celebrarà una Missa en sufragi de l’anterior bisbe de Solsona Antoni Deig Clotet. Tothom hi està invitat.

CONSELL DE PASTORALA la reunió del Consell de Pastoral del dia 30 de juliol es va fer l’escrutini de les butlletes rebudes, en total 211. Els que van obtenir més vots i que, per tant, formaran part del Consell per un període de quatre anys són els següents : Xavier Sendarrubias Martínez, Montserrat Codina Tristany, Carles Freixes Codina i Berta Caballol Oliva. Tots van manifestar l’agraïment per la confiança que els heu demostrat i estan disposats a prestar gustosament aquesta col·laboració.

En recuerdo a Pavel ZalesakEl dia 1 de agosto hizo un año de su fallecimiento. Tu esposa, hijos, nietos y amigos te recuerdan con cariño

Agraïment

�� 682 - Divendres, 6-08-2010

Opinió Ramon Gualdo

Potser ja és hora d'anar per feina. D'anar de cara a tre-ballar per la independència de Catalunya. Ens convé més que el pa que ens mengem, i més que els rosegons que ens dóna Espanya. Ja ho veieu: Amb l'estat espanyol, no hi ha res a fer. No ens entenen, ni ens volen entendre ni ens voldran entendre mai. Tota aquella conya de l'encaix amb Espanya, son de la llarga. No podem encaixar, per més greix que hi posem, ja que les frontisses grinyolen sempre.

Ens volen dominar, ens volen esgarrapar la cartera, ens neguen la llibertat que ens escau, ens maltracten, i agafen una postura rància i tronada. I encara ens plantifiquen davant dels nassos, aquella expressió de “la indisoluble unidad de la nación española”. I de tot aquest estira i arronsa, i aquest estil d'una gent ufana i superba, ja en fa més de dos-cents anys.

No us sembla que ja n'hem tingut prou, de paciència? De seny també n'hem tingut un bon remitjot. De prudència també -potser massa i tot- recordem aquells mots: Que la prudència no ens faci traïdors. Ja no ens fa falta Estatuts, que queden fets una pelleringa. Ja ho heu vist darrerament com el nostre, ens l'han deixat un cassigall, estripat com un drap de treure la pols.

És hora d'anar cap a aconseguir un país lliure, sense cotilles. No serà fàcil. Hi haurà resistències ferotges. Des de Madrid, des de sectors de la dreta més extrema, i des de dife-rents cantons, ens faran la punyeta, ens posaran pedres al camí, perquè amb les nostres passes ens quedin els peus llagats. Però nosaltres hem de pencar. Fóra un pecat caure en el vici de la mandra. Quan entonem Els Segadors, oi que diem que som “defensors de la Terra”? Doncs, va. Defensem aquesta terra que és la nostra.

Fet i fet i ben rumiat...La independència!

Volem donar les moltes gracies al poble de Lladurs per fer-nos passar un cap de setmana de Festa Major magnífic.

La tradicional repartició del pa beneït és tot un detallàs per a nosaltres; i és genial poder conservar els ballets tradici-onals del Ball Pla i del Ball del Roser. Moltes felicitats i fins l'any que ve!

AgraïmentOpinió Rous

Després de llegir l'article publicat en el passat núm. 679 d'aquesta revista del dia 9 de juliol, la més gran sorpresa és que no surti el nom del constructor per poder felicitar-lo, més aviat ens sembla un anunci publicitari d'un prestigiós bufet d'advocats.

Ràpidament agafem un diccionari per saber el sig-nificat de justícia i literalment diu en breus paraules: "És el fet de donar a cadascú allò que és seu", però senyors lectors, malauradament avui en dia això no és justícia, la prova la tenim cada dia en tots els mitjans de comunicació que ens exposen els casos de malversació i apropiacions indegudes que, mirat pels ulls de la societat, tots podríem jutjar, però no és així. La justícia és un gran joc d'habilitat i destresa, qualsevol fet o prova, emparat per una llei de no sé quin any o bé per una sentència anterior, pot transformar-se en un altre fet no tant greu, fins al punt que una acció pot canviar-se en una altra, és qüestió de dir la paraula adequada en el moment precís, contestar en petits monòlegs i ambigüitat, com fan les persones acostumades a anar als jutjats, com és el cas del nostre guanyador - cinc o sis vegades, i sempre com a acusat, "Déu n'hi do", no és molt per un jove que encara no té els quaranta anys?.

Afortunadament, però, existeix una altra justícia, la que tenim tots interiorment, la dignitat, l'honestedat, la mo-ralitat, la paraula, virtuts en desús avui dia malauradament. Però són les úniques que permeten viure a les persones amb dignitat. Aquesta parella d'anoiencs, juntament amb les altres famílies afectades podem sortir cada dia al carrer amb el cap ben alt i recolzar-lo damunt el coixí per dormir tranquil·lament..., per altra banda hi ha persones que el seu remordiment els acompanyarà sempre i, per cert, no creiem que sigui la millor manera de viure. De fet hi ha persones que no podrien viure. Però hi ha de tot, i el passat sempre els acompanyarà allà on vagin, sempre hi haurà el perill que algú els reconegui.

Conclusions: De la manera que s'apliquen les lleis es-tem fomentant que tothom faci el que vulgui sense respectar i enganyant als altres. Però, tranquils, sempre es pot trobar una gran defensa que defensi allò indefensable. De fet, és la seva feina i molt ben feta, en aquest cas.

Per acabar si se'ns permet un petit consell: Si alguna família està pensant a fer-se una casa, que s'assabenti bé del passat i la solvència del seu paleta. Poden trobar-se amb moltes sorpreses al darrera. I estalviar-se molts problemes. I, el que ha de ser una il·lusió, que no es converteixi en un gran malson, com ho ha estat per a nosaltres i d'altres parelles.

Volem agrair al bufet d'advocats de Solsona que ens va defensar per la tasca realitzada en tot moment, sempre amb la veritat per davant, però en fi, no va poder ser. I, també a les empreses de material que ens varen facilitar informació i documents per poder justificar els fets que vàrem patir.

Felicitats, sr. constructor,Gràcies a la justícia tenim una societat de mentiders,

estafadors, delinqüents...

Opinió La família anoienca afectada

La il.lusió de tota una família, convertida en el

seu pitjor malson

��682 - Divendres, 6-08-2010

Opinió Jordi Badia i Pujol - Filòleg

Si em fas festes i no me’n sols fer...Que l’havíeu sentit mai, aquest refrany?

Que sabeu com s’acaba? Ara en parlarem, però, per començar, ens hem de referir a l’expressió fer festes, que vol dir ‘fer demostracions de simpatia o d’afecte’. L’escriptora Maria Barbal, a la novel·la Pedra de tartera, quan parla del seu pare diu: “Ens feia festes i se’ns posava damunt dels genolls i ens explicava alguna història.”

No confonguem fer festes amb fer festa d’una cosa, que vol dir ‘estar-ne satisfet’. Si teniu quitxalla a casa, de segur que molt sovint us heu trobat sorpresos per les seves reaccions. Això us pot fer dir una frase com aquesta: “Em pensava que aquella joguina no li agradaria, però n’ha fet molta festa.”

Ah!, i sobretot no ens descuidem el verb festejar, que significa ‘tenir una relació senti-mental seriosa amb algú’. Així, doncs, deixem-nos estar de *nòvios i *nòvies. En comptes de dir “*La seva nòvia és de Barcelona” podem dir, simplement, “Festeja amb una noia de Barcelona”.

Festejar també és ‘conversar privada-ment dos enamorats’. Aquest significat el veiem en una frase com ara: “Tots dos es van asseure en un racó per festejar.” Mireu si n’era, d’im-portant, aquest mot, que a moltes cases fins i tot s’hi construïa una mena de seient adossat a la finestra, que era pensat especialment per a festejar-hi. I es deia festejador, és clar.

Ara hem d’acabar el refrany que havíem deixat a mitges. Fa així: “Si em fas festes i no me’n sols fer, o em vols fotre o m’has de me-nester”. Haver de menester vol dir ‘caldre’. Per exemple: “He de menester cèntims per pagar les obres.” I què fem quan hem de menester diners i no en tenim? Doncs manllevar-los, és a dir, ‘demanar en préstec’. Podem manllevar diners, però també podem manllevar una mica de sal al veí si se’ns ha acabat. O, fins i tot, manllevar una frase a Josep Pla per acabar un escrit. I el fragment que li manllevarem avui és aquest:

Per fer-me passar el fred, em frego les mans nerviosament, constato que la pell se’m torna vermella, però el resultat és nul, no treu cap a res.

No treu cap a res: una expressió interes-sant per a parlar-ne el mes entrant...

Opinió F. Torres

L’heretge i l’inquisidor

Diuen que fa molts anys un famós inquisidor va morir sobtadament arribant a casa seva quan acabava d’executar un heretge condemnat a ser cremat. Es diu que tots dos van arribar simultàniament al judici de Déu i tots dos es van presentar com tots els homes, nusos, davant del seu tribunal. A tots dos els fa la mateixa pregunta: què en pensaven, d'ell”. Comença l’heretge amb un complicat discurs expressant les seves teories sobre Déu, precisament les mateixes per les que en la Terra havia estat con-demnat. Per més preguntes que Déu li fes i les precises respostes de l’heretge, Déu continuava sense entendre res. Va parlar després ple d’orgull l’inquisidor. Va desplegar un engranatge d’ortodò-xia, el mateix que havia exigit a l’heretge que per negar-se el va portar a les flames. I Déu continuava sense entendre res perquè tots dos s’assemblaven i no sabia si eren heretges, dements o simplement uns farsants. Finalment Déu demana als seus àngels que els tragués el cor a tots dos i els el portés. Llavors és quan es va descobrir que cap dels dos no tenia cor.

No sé si aquesta faula té res d’ortodoxa però m’ha im-pressionat en llegir-la perquè estic convençut que el dia del judici Déu tindrà més en compte el nostre cor que les nostres idees i mentrestant els homes aquí a la Terra ens passem la vida bara-llant-nos per les nostres idees oblidant-nos d’estimar.

En certa ocasió va ser invitat a un dinar el nunci Roncalli (més tard Joan XXIII). Li va tocar seure de costat amb un famós polític amb unes idees no precisament semblants a les d’un bisbe. Van tenir hores de conversa sobre tot allò diví i sobre tot l’humà i algú va sentir que el nunci, amb aquell natural somriure, deia: “Resumint, a vostè i a mi, l’únic que ens separa són les idees”.

No és cert que Roncalli no donés importància a les idees. Només les situava en el seu lloc. Perquè sabia molt bé que dues persones amb idees oposades poden tenir molts camins per apropar-se.

Hem donat massa importància al pensament i intel-ligència i amb massa freqüència no només exigim que els altres coincideixin amb les nostres idees sinó que també ho fessin amb les nostres pròpies formes i maneres. I així és com de cent bara-lles noranta nou són per detalls o la manera de dir-ho. El dolent que té el fanatisme, és que comença defensant unes idees bones i acaba defensant les maneres personals de formular o entendre aquestes idees. La polèmica multiplica les diferències amb la mateixa proporció que l’amor les escurça i les rebaixa.

A mi m’encanta la gent que saben estimar encara que no comparteixi les seves idees. Perquè l’amor és l'única carta que arriba al seu destí encara que tingui l’adreça equivocada. En canvi, la veritat sense amor, per molt veritat que sigui, sempre serà una caricatura de la veritat.

�� 682 - Divendres, 6-08-2010

Opinió Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

Compensacions territorials

Des de fa un grapat d’anys he anat seguint les vicissituds al voltant de la planificació, construcció i posterior ús de l’embassament de la Llosa del Cavall. Són molts anys al darrere d’una obra bàsica per la comarca, però molt més per l’àrea metropolitana.

De fet, aquest embassament, com els altres realitzats anteriorment, només s’havien fet pensant en les necessitats de la gran capital. Tant La Baells, com Sau – Susqueda, Pons, i la mateixa Llosa del Cavall, s’havien planificat per garantir aigua a la zona metropolitana i s’havia arribat a prohibir qualsevol captació pel territori que els acollia. Una situació realment ben poc justa, perquè el territori veia aquestes infraestructures com alienes als seus interessos. Portaven perjudicis, però no beneficis. Bé, ja n’hem parlat en altres ocasions i no cal repetir arguments.

Ara , estem en un altre marc competencial i sobretot en una situació molt més sensible a les peticions territorials. La Llosa del Cavall, ja no té un específic destí cap a la capital del país, sinó cap a d’altres parts del territori que tenen greus mancances d’abastament.

És lògic arribar a acords entre l’ACA (agència catalana de l’aigua) encarregada de gestionar tota l’aigua del país, i els municipis que acullen la instal·lació i els que veuran passar les canonades de subministrament. No hi ha regles clares en aquestes negociacions i possibles acords. Tampoc no és ara el millor temps per negociar perquè la pròpia ACA té enormes dificultats financeres, motivades per un règim de cobrament de cànons d’aigua, i manteniment de serveis que està totalment descompensat.

No és estrany, doncs, que en aquest marc sigui difícil arribar a un consens per compensar la comarca del Solsonès. De fet, els berguedans estem seguint d’aprop aquesta negociació per quan de cara al futur podríem emprendre un camí similar.

L’existència de l'embassament de La Baells, no ha comportat rebre compensa-cions econòmiques o d’altres tipus per la comarca. El que sí ha variat és la possibilitat de captar aigua per ús propi, com és el cas de Berga – capital. I de cara al futur alguns altres municipis es podrien beneficar de noves captacions, però a nivell de compen-sacions extres, no en tenim.

Què demana la comarca com a compensació? Què està disposada a concedir l’ACA? Quin destí tindrien aquestes compensacions, en cas de ser acordades? Quina repercussió podrien tenir en altres territoris que acullen altres embassaments? És evident que la negociació pilot del Solsonès implica una reacció en cadena per part d’altres comarques i de ben segur que l’ACA n’és conscient i no deixarà fàcilment que el tema se li escapi de les mans.

I és lògic que les compensacions a una comarca es generalitzin cap a les altres. D’aquí la complexitat de la qüestió. De totes maneres, haver canviat les prioritats quant a ús de l’aigua emmagatzemada ja suposa un gran avenç en la política d’aigua de tot el país. Pels pobles veïns, saber que poden tenir concessions d’aigua procedents de l’embassament porta una tranquil·litat enorme de cara al futur. I també implica crear consorcis o mancomunitats, en altres territoris per distribuir l’aigua, no individualment sinó col·lectivament.

S’han acabat els temps de resoldre la problemàtica d’aigua, poble per poble, ara toca fer-ho de manera conjunta. I la distribució a partir de l’embassament de La Llosa, deixa clara aquesta opció. Quedem a l’espera de veure el resultat final de la negociació entre ACA i territori.

Poesia Josep Maria Poblet

Serà festa i de precepte

I com s’ha posat la “dreta”amb el pal anti – taurídel Parlament Català.

Eixa nova malifetano la podrà pas pairi... ja hi vol fotre mà.

Als Ciutadans i al P.P.no els ha agradat eixa ària,

car els sona fatal...I ara, tal qual saben fer, posaran una pregària

“pro toros” en el Missal.

Tots els pro taurins des d’aralluitaran agermanats

per assolir un vell repte:Demanaran al Sant Pare

que els braus siguin declarats“Festa Santa i de Precepte”

I així tots els anti brausi els que en un “coso taurino”no hi han posat mai els peus,

seran de l’avern esclausdignes d’un càstig “divino”per mals patriotes i ateus...

Anti taurins, l’heu palmat!Heu vist, oidà, en Rajoy, mai, parlar amb tanta vehemència,

i amb son rostre tens i irat?Hi hauran molts cors plens d’esglai

proclius a fer penitència...

Viatjant sense cinturódins el cotxe... el gran “Mariano”

ens mostra dos toros braus.És una premonició?

Passat el proper “verano”Qui tindrà, de tot, les claus?

Formen part de l'equip de suport de Celsona:Pep Mia - Candi Pujol - J. Clavé - Marcel Ribera - Montserrat Riu - Enric Serra - F. Torres - J.H. - Ramon Gualdo - Jordina Tarré Foto Resol - Foto Llàtzer - Lluís Closa

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany - Josep M. MontanerEdició: Francesc Xavier Montilla - Marta CasesTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 - 25280 SOLSONA

[email protected] - www.elsolsones.net - 973 48 17 19Dip. Legal: L-267-1997 - 1.350 exemplarsEl primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d'abril de 1997

��682 - Divendres, 6-08-2010

Opinió P. Ortís

Les curses de braus

Sigui dit de passada que als nostres mitjans de comu-nicació encara hi ha catalans que no se saben treure de sobre l’estigma d’haver de fer agenollar la nostra llengua als peus de la castellana. Tenim paraules i expressions bellíssimes, però no els fan peça, s’estimen més les castellanes. Ara, per exemple, han de dir “corrides de toros”, perquè els sona més bé, perquè així han nascut i així han viscut, en castellà, fins arribar a locutors i, allí, quan ignoren un punt gramatical, van a veure com ho diu el castellà, per a guiar-se a dir-ho en català; l’expressió correcta, Cursa de braus, és massa per a ells, per al seu gust degradat és suspecta de recercada i d’arreglada ara, de corre-cuita. I és força més antiga que ells. Aquest és un mal no únicament dels nostres locutors, puix que ens ve d’anys, de segles, i ha estat mutilant històricament la llengua catalana; avui són legió entre nosaltres els qui no s’adonen d’aquest vici funest, ans s’hi sen-ten ben instal·lats, com si fossin a casa. I això, per mala sort, s’esdevé molt entre els més “oficials”.

Quan era estudiant, teníem enquadernada a la biblioteca la col·lecció de la revista Esplai, de durant la República, i en cada exemplar treia un report sobre les Curses de braus. Ho trobava tan ben dit; tota la revista era un encant. És simple qüestió de com neixes i amb què neixes, de la mena de pa que portes sota l’aixella, en néixer. És la mateixa dificultat, la pena aguda que experimenten aquells catalans que no neixen amb els adverbis pronominals. En aquest cas també ja pots xiular, ja, que si el ruc no vol beure.

La cosa ve arran de la llei de supressió d’aquestes curses, promulgada pel nostre Parlament. Ja n’era hora. Les Illes Canà-ries ens han passat davant en una colla d’anys, ells les refusaren en 1991. Barretada als insulars! Anant pel món, haureu sentit judicis molt desfavorables respecte a aquesta celebració de caire salvatge, la conceben com un passatemps per a troglodites que

no tenen res més per a divertir-se que turmentant un pobre animal i matant-lo amb elegants tècniques de sadisme. Els lla-tinoamericans tenen un cor tendre i sensible vers els animalets, i no els agrada l’espectacle dels braus, en especial a les dones, i els homes, quan van beguts, guanyen en tendresa respecte als animalets, però la perden tota respecte a l’animal home, i pobre d’ell si tenen el matxet a la mà (i són de mal vi), però veure sofrir un brau d’aquesta manera no cap en la seva òrbita (el compadre está en “órbita”, diuen ells). Al hall d’espectacles de Radio City, Nova York, donen l’escena d’un matador abastat per la banya del brau, i la gent aplaudeixen entusiasmats perquè el brut contraataca i castiga l’injust agressor; s’hi notava un cert histerisme i tot, de part de les mestresses més radicals, en aquells aplaudiments. Aquest detall és costumari, en aquell país de la boxa i de la lluita lliure a tot drap.

Ernest Hemingway, gran amic d’Espanya, congeniava amb els braus, assitia a les curses on els maten, i no s’hi mostrà contrari en els seus reports i les seves novel·les de tema pe-ninsular. Al encierro, de Pamplona, hi fan cap molts jovenots nord-americans i corren davant els braus encara més esbarriats que els mateixos bruts. James Michener, un altre enamorat d’Espanya, en el seu llibre de viatges per la península, Iberia, dissenteix de les curses de braus i augura categòricament que, a mida que avanci la civilització a Espanya, aquestes curses desapareixeran del mapa. El seu llibre té més de mig segle. Cal apuntar que, arran de la guerra de Cuba, els nord-americans consideren Espanya com un país de bàrbars, i les curses de braus reforcen aquesta consideració.

Sigui com sigui, Catalunya ha guanyat un positiu. I deixeu-los gemegar. Ah, xiquet, que en resta encara de tela per tallar i per fer-hi gemecs!

Sóc persona Sergi Ballespí. Doctor en Psicologia - [email protected]

Un govern per la igualtat

Veig als diaris, aquesta setmana, l’oposició políti-co-naturalista entre els partidaris de la tauromàquia i els seus detractors. Per a alguns és una qüestió de dignitat i amor per la vida. Pels altres té una inevitable connotació político-nacionalista.

Fent una crítica a la crítica de la crítica, als que s’han oposat als partidaris de la ILP, la iniciativa legislativa popular promoguda per la plataforma animalista Prou, els diria que una de les premisses fonamentals que argüeixen és falsa: no és cert que el toro i el torero estiguin en igualtat de condicions.

Segons alguns, la batalla és digna i noble perquè toro i torero s’enfronten des de la igualtat. Com es mesura la igualtat? Com es mesura l’avantatge que atorguen unes

banyes? I el que atorga una espasa o un capot? Hi ha coses difícils de quantificar, però si ens cenyim als números, quantes vegades ha envestit un toro a un torero i quantes ha passat a l’inrevés? Quantes vegades el torero “ajusticia” el toro travessant-lo amb una espasa i quantes vegades es dóna al revés? Quin percentatge de vegades guanya el torero? Jo crec que si realment sortissin en igualtat de condicions, el torero no voldria sortir. I no nego que siguin valents, però no tant com per sortir en igualtat de condicions. Tampoc no nego que la baralla sigui espectacular, però el que té d’es-pectacle augmentaria si al torero li posessin unes banyes, el fessin anar a quatre grapes i li clavessin dues banderilles cada vegada que les claven al toro. Aleshores sí que estarien iguals i guanyarien en adeptes.

�0 682 - Divendres, 6-08-2010

El Racó del Gregori Gregori Solé

“Hoy puede ser un gran dia”

Avui pot ser un gran dia, per posar la gran pota, però estic molt energètic, potser fins i tot em pot caure la baba, necessitaré una espècie de mocador, tovalló per eixugar-la, però què caratxos, tirem endavant, per no traspussar (si miro enrera). Avui és divendres, no un dia qualsevol, sinó que és mercat setmanal, avui també surt el Celsona amb totes les notícies i opinions d'alguns col.laboradors. Això sí, jo em poso a la pell d'algun col.laborador que de tant en tant posa alguna ximpleria, d'aquelles que fan il.lusió a l'autor per posar contenta la gent.

Sí, avui pot ser un gran dia per escriure en tot co-lor, tot i que ho veieu en blanc i negre, sinó seria l'Arc de Sant Martí (Arco Iris, en castellà). És cert que a vegades el veiem de molts colors. Aprofitant que estic content us vull fer la punyeta a tots vosaltres. Però què dic, fer una mica d'enveja: ja que un servidor marxa de vacances, a passar calor, fer turisme, però el que no faré és fer les Amèriques, sinó que vull ser el mascle Ibèric.

Sí, senyors, veieu: torno a dir que avui pot ser un gran dia, per treure tota la mala llet que porto al cos, però no la vendré per res del món, jo la regalo. El que passa és que no sóc una màquina i la llet no és de vaca.En el fons l'alegria em surt amb molta il.lusió, ja que per fi podem gaudir de llet de màquina, bé, per dir alguna cosa, que per sort és llet de vaca i de bona qualitat.

Sí, em posaré una mica pesat, però de mica en mica aniré manifestant que avui pot ser un gran dia, per plegar i fer vacances, ja que nosaltres, els de la colla de l'Amisol, avui tanquem la barraqueta i anirem cap al sur a fer turisme per Sevilla, 5 dies, buscant per trobar l'aventura. A mi, que no sóc andalús, fer cultura castellana ja em va bé.

Bé, noi, vet aquí d'una vegada que avui pot ser un gran dia, per fer la xerradeta, ja que jo demà me'n vaig amb l'AVE a buscar la diversió, la il.lusió de conèixer el Guadalquivir, ja que el riu Negre el tinc molt vist. A veure si trobo el bandoler "Curro Jiménez" per compartir la cultura sevillana.

Per no ser gaire pesat, per no acabar fent lletra de metge, vull aclarir, i que es llegeixi clar i català, que vull dir-vos que avui pot ser un gran dia per comprar taronges, pantalons, olives, és a dir, fer mercat. Ja ho he dit, avui pot ser un gran dia per dedicar aquest escrit a tota la colla de Grup d'amics de l'Amisol, que gaudiran de la Giralda de Sevilla fins al dia 4 d'agost, això sí, marxem el dia 31 de juliol.

*Potser que us digui, que jo no he fet ni la lletra, ni la música d'aquesta cançó, sinó que es d'en Joan Manel Serrat i el títol és: "Hoy puede ser un gran dia"

* La pròxima crònica serà "El que va a Sevilla pierde su silla" El reportatge surrealista del Gregori Solé.

Opinió Jaume Berenguer Rovira

En l'entrevista al Sr. Bisbe de Solsona, publicada a la Vanguàrdia d'en dia 11/7/10, pàg.. 48, diu el Sr. Bisbe: "...és urgent trobar una resposta convincent a lo que s'anomena l'eclipse de Déu..."

Diccionari de la llengua, eclipsi: ocultació total o parcial de la llum d'un astre per interposició d'un altre astre entre aquell i un observador.

- Pregunto: no podria ser que "l'astre intrús", que priva a tants i tants la llum del Déu cristià, fos la magnificència, pompositat, esplendidesa, or, plata, pedreria, alabastre, sedes, porpres, domassos, palaus, monuments, bancs... etc. etc. etc. dels que fa ús i abús l'Església Institució?

- Per casualitat algun mortal amb sentit comú pot tro-bar-hi la més petita semblança amb el corral on va néixer el Fundador. En la seva manera de viure i morir?

- Diu també el Sr. Bisbe: "La caritat exigeix que l'Església tingui cura del necessitat, sigui quina sigui la seva cultura o religió..." Quanta generositat amb els diners dels altres!

- Pregunto: què és primer, la caritat o la justícia? La ca-ritat dóna satisfacció i no poques vegades tranquil·litza la cons-ciència... la justícia, conditio sine qua non, existeix restitució.!

Com s'ha bastit tot aquest Imperi-terrenal que tant i tant els agrada lluir?

On ha fet cap la llum de l'estrella de Betlem? I les Ben-aurances? Que són contes? Jo m'ho havia cregut!

L'eclipsi de Déu

Opinió Maria Díaz. COMÚ-ICV Solsonès

Les prioritats es compleixen

Cada municipi i els governants que escull el poble, tenen unes prioritats. Alguns, però, tracten els temes socials com a residuals perquè els seus interessos són altres. Afortunadament l’actual govern de l’Ajuntament de Solsona té prou sensibilitza-ció cap a aquests temes, i finalment, després d’un llarg camí, ha aconseguit donar forma a un projecte d’interès municipal, que feia sis anys que estava a l’aire i que CiU el va desestimar en el seu moment.

Des del COMÚ-ICV del Solsonès, s’ha lluitat per millo-rar l’escola pública i en conseqüència millorar la qualitat d’oci i educativa dels nens/es de l’escola Setelsis. Afortunadament existeixen partits d’esquerres com el nostre que tenen les pri-oritats orientades al bé COMÚ i no a interessos particulars com poden tenir altres partits.

És per això que des d’aquestes línies vull expressar la meva satisfacció de pertànyer al COMÚ-ICV del Solsonès i felicitar als nostres regidors per la feina ben feta que estan du-ent a terme. Un orgull formar part d’un grup on les prioritats són les persones i on es lluita fins al final per complir amb els compromisos que vàrem adoptar quan les persones de Solsona ens van fer entrar a l’Ajuntament a governar.

�1682 - Divendres, 6-08-2010

Opinió Jaume Berenguer Rovira

Cardener / Vall de Lord / Vall d'Ora etc. I vés per on, el sr. J.P., l'heraldista més documentat em contesta que l'Escut de Catalunya amb QUATRE PALS (de les barres en diuen pals), és més antic que el danès. Tot plegat: La Senyera nascuda al Solsonès, és la bandera/escut més antiga del món encara en actiu i, tant de bo, per sempre.

I queda prou clar: Si no hagués estat per la constructiva tasca de "fer país" innata al Comte Guifré, els monestirs de Ripoll, de les Abadeses, etc. no haguessin existit i, l'Abat Oliva, amb tota "sa saviesa" (Pau i Treva), com també en Jaume el Conqueridor o, els Consolats del Mar "quan Catalunya cavalcava majestuosament damunt les ones", etc., tot això segurament no hagués existit o, almenys, molt diferent... "Chi lo sá?", diuen els italians.

I, per acabar-ho d'adobar, ara ens apareix un altre per-sonatge històric que pot donar de sí molt de joc, un personatge "quasi veí / quasi coetani" del Comte Guifré. He tingut la sort i el plaer d'enraonar amb mn. R.A.S. i descobreixo a Sant Galderic, veritable patró de la pagesia catalana (temps al temps), i per a més "gloriós INRI" Patró de Perpinyà... on el darrer onze de juny, en sessió plenària presidida per l'alcalde M.I. Sr. Marc Pujol, a instàncies de la Regidoria d'Afers Catalans, es decreta per una-nimitat que el Català es des de ja, idioma co-oficial a Perpinyà... això en una França Chauvinista. "Chapó!!" (Barret!!)

Acabo, per avui, amb la meva joiosa tafaneria i, ho faig, comunicant que ja tinc definitivament enllestida la lletra i la partitura (senzilla) de l'himne: "Nostra Terra, Nostra Nació" (el testament del Comte Guifré).

I aquí donc llum verda al Celsona per a que en el proper número publiqui la lletra en veritable primícia; haig d'afegir que uns cenobitas prou experts en música de la bona, em diuen que la meva melodia és molt agradable i prou planera. Així ho digué al Celsona: Dues melodies, una senzilla per a que la pugui cantar tothom i, una a quatre veus destinada a orfeons/polifòniques etc. He contactat amb gent del ram que ja tenen la partitura senzilla... i ja veurem qui s'emporta el plaer i el prestigi de presentar a Catalunya quelcon nou.

Cordials salutaci-ons, Raimon Fabregat Saló, Solsona, pri-mer d'agost de 2010.

La gent, el poble, el país que oblida els seus orígens... el seu passat, "desmemoritza" la seva identitat i malmet la seva dignitat.

Per estimació, per respecte a Catalunya -NOSTRA TERRA, NOSTRA NACIÓ- hem d'estimar i recordar el nostre passat més llunyà. Només així podrem saber ON SOM i, el que és més important: ON VOLEM ANAR.

O perquè es tracta dels nostres orígens, em sento obligat a exposar "universalment" uns fets històrics massa oblidats que ens han de quedar prou "enregistrats" com Nostra Nació es mereix; per la qual cosa em torno a referir al Comte Guifré el Pilós... perquè hi ha molta més "percalina" del que pensem.

Llegendes a banda, quan alguns historiadors ens diuen que Carles el Calb, Rei, nét de Carlemagne fou present en els "darrers alés" del Quatricomte Guifré, ho afirmen oblidant la cronologia. I és que el Rei-Emperador Carles, l'11 d'agost del 897 quan va morir en Guifré, feia ja més de vint anys que era mort, ell i el següent Lluís el Tartamut (877-879) foren els darrers monarques carolingis que donaren ajut al Comte Guifré en la seva humanitària tasca de poblament de la Catalunya incipient. De sobte -i aquí fou on començà el "sarau"- els subsegüents reis carolingis, sense "preavís", es desentengueren del tot de Catalunya... "Sí! ja els anava prou bé que el Guifré fes la feina feixuga... que anés "poblant" tot el que volgués i ben cap al sud... això posava terra de per mig entre ells i els sarraïns" I és aquí on els catalans actuals hem de contemplar uns fets que han intentat acabar amb nosaltres, fets històrics que tenen molta semblança.. que s'han repetit dos cops més a casa nostra:

Primer.- Durant la Guerra de Successió "guanyada" pel Primer dels Borbons, (el Cinquè dels Felips), els anglesos que ens ajudaven, de sobte ens abandonen a la nostra sort..." és cosa i afers dels catalans", es digueren.

Segon.- Després de la desfeta del 1939. Milers de cata-lans/es fugitius del feixisme (que encara en queda) foren tractats cruelment com a "merdosos / pollosos" a les platges franceses a tocar de casa nostra. D'aquestes dues inadmissibles malifetes ningú no ens n'ha demanat disculpes...

La realitat, però, queda ben palesa en el fet que el Guifré se'n va sortir ben gloriós de tot allò que va "engegar" com tot se-guit veurem... fins que ho va pagar amb la seva històrica mort.

En el Celsona 575 de juny del 2008, vaig deixar prou clar que entre el 870 i el 886 va fer poblar diverses contrades que arribaven fins al Cardener / Riu Negre. Molts "pobladors" foren "nouvinguts" i, tots enraonaven un únic idioma: el català d'aquells bucòlics temps, i sense que existís gent putativa/plus-quamperfecta que gosés imposar un altre idioma, gent que es dediqués a DESFER PAÍS. "Què volen aquesta gent?" M. Del Mar Bonet Dixit...

I és que segons pergamí original del 23 d'abril del 960, acuradament desat a l'arxiu de Cardona, en segona carta de repoblament atorgada per Borrell II es diu textualment (traduït del llatí): "...El meu avi Wifred construí i edificà aquest Castell de Cardona...", atorgant així la Primera Carta de Població de la que es té constància en la Història; això corrobora que en els seus darrers anys, el Guifré "voltava" molt pel Solsonès /

Personatges Raimon Fabregat

La senyera va nèixer... al Solsonès!!

�� 682 - Divendres, 6-08-2010

El racó del Cultiu ecològic

Plantes medicinals: l’Àloe Vera

Descripció: L’Àloe és un gènere de les Liliàcies, que comprèn més de 200 espècies. És originària d’Àfrica. Les espècies del gènere de les àloes són quasi sempre llenyoses, però amb les fulles molt grans i car-noses, disposades en grans rosetons i amb una espina robusta en el seu extrem, armades d’altres espines marginals més petites. Les flors són tubuloses, perquè les sis peces que formen la coberta floral se solden

totes entre si en un tub. Aquestes flors solen tenir color rogenc, ataronjat o groguenc. El fruit és una càpsula.

Floració: Segons les espècies, a la primavera i estiu; i encara a l’hivern en els seus respectius països d’origen. Els fruits són unes càpsules de forma triangular.

Cultiu: L’Àloe Vera, té dos enemics naturals: l’excés d’aigua i el fred per sota dels 10 ºC. D’altra banda, és molt resistent a les plagues i a la falta d’aigua. Per a evitar les males condicions atmosfèriques, és convenient plantar l’àloe en llocs resguardats. No obstant això, requereix molta llum, encara que és preferible que no hi estigui exposada de forma directa. El terreny ha de ser arenós, encara que no és una condició imprescindible, ja que també creix en òptimes condicions en terres volcàniques, com és el cas de les Illes Canàries. El que sí que és molt important és que el terreny tingui un bon drenatge i sigui lleugerament àcid. La sembra ha de realitzar-se deixant una distància de dos metres entre una planta i una altra, ja que l’àloe té grans arrels i poden arribar a enredar-se unes amb altres, emportant-se així els recursos naturals o fusionar-se fins a convertir-se en embolics de mates que s’ofeguen entre si. La reproducció és per estolons, sent la tardor la millor època de l’any per a dur a terme aquest procés. Mai no ha de realitzar-se a l'hivern. El reg no és un element imprescindible, gràcies a la seva gran resistència a la falta d’aigua. Encara així, és recoma-nable regar-la amb poca aigua, la qual cosa ens permetrà dos recol·lectes anuals. En cas contrari, només podem tallar fulles una vegada a l’any.

Recol·lecció: Si se’ls fa a les fulles un tall, exuden un líquid aquós de sabor molt amarg, acumulat en cèl·lules secre-tores. Donat que la paret cel·lular que les separa és molt prima, el suc flueix amb facilitat. Cal tallar les fulles de manera que la secreció pugui arreplegar-se en un recipient. La recol·lecció ha de realitzar-se quan l’àloe té entre dos i cinc anys, és a dir, quan és una planta adulta. El tall cal fer-lo sobre les fulles més baixes, exteriors i més pròximes a la terra, perquè són les més velles i tenen concentrades totes les seves propietats curatives. La ferida cicatritza sense alterar el creixement de la planta. Haurà d’haver-hi una duració de sis mesos entre tall i tall.

Usos medicinals:• L’Àloe Vera és un excel·lent netejador i antisèptic natural

(conté almenys sis agents antisèptics: lupeol, àcid salicílic, nitrogen d’urea, àcid cinnàmic, fenol i sofre).

• Actua com a anestèsic calmant tot tipus de dolors (especi-alment els musculars i de les articulacions).

• Tranquil·litza els nervis.• Posseeix una gran activitat bactericida, destrueix nombrosos

tipus de virus i fongs.• Antiinflamatori, antiprurític (deté la picor).• Altament nutritiu (conté vitamines, minerals i sucres).• Dilata els capil·lars sanguinis incrementant la circulació en

la zona afectada.• Descompon i destrueix els teixits morts (incloent el pus).• Afavoreix el creixement cel·lular normal (accelerant la

curació de llagues i ferides).• Hidrata els teixits i és antipirètic (elimina la sensació de

calor en les llagues, úlceres i inflamacions).

Usos cosmètics:• Penetra en les tres capes de la pell: Epidermis, la dermis i

la hipodermis, i expulsa els bacteris i els depòsits de greix que tapen els porus. Al mateix temps l’acció dels nutrients naturals, els minerals, les vitamines, els aminoàcids i els enzims, estimulen la reproducció de noves cèl·lules.

• És un important regenerador cel·lular, cicatritzant, tonificant i d’alta penetració en la pell. Quan s’usa amb regularitat, evita les arrugues prematures i retarda les pròpies de l’edat. Redueix la mesura dels porus oberts, i es pot usar davall el maquillatge.

• Com que l’Àloe Vera és astringent, s’ha de combinar el seu ús amb una crema hidratant, preferentment que contingui Àloe entre els seus components. És un excel·lent filtre solar de rajos ultraviolats i elimina les taques causades pel sol, si s’usa durant un llarg període de temps.

• L’àloe, utilitzat després de l’afaitat, dóna bons resultats, ja que en pocs instants regenera moltes de les cèl·lules mortes causades al passar la fulla d’afaitar. Així usant una loció després de l’afaitat, donarà una sensació de gran alleuge-riment. Igualment, en aquest sentit, és molt eficaç utilitzat després de la depilació: evita erupcions, grans i rojors, tan-cant ràpidament els porus dilatats. També és molt efectiu en la prevenció o eliminació de petites estries. És important la hidratació de la pell amb oli o crema després que l’àloe hagi penetrat en la pell.

PRÀCTICA: Fer una crema casolana d’àloe: OLI (antio-xidant natural, facilita l’aplicació). FARINA (espessa la crema). SUC DE LLIMA (vitamina C). EXTRACTE D’ÀLOE

Procediment:1. Afegir tots els ingredients excepte la farina a la liqua-

dora i batre. 2. A continuació, afegir la farina poc a poc per a evitar la formació de grums. 3. Si es desitja, afegir unes gotes d’oli essencial per a aromatitzar la crema. 4. Quan ja estiga llesta, introduir la crema en un recipient. 5. Detallar la data de realització de la crema, perquè aquesta manté les seves propi-etats durant unes dues setmanes aproximadament (si es manté en el frigorífic una miqueta més).

��682 - Divendres, 6-08-2010

Humor Josep M. Borés

Conveniència–Papa, papa, com és que encara

no has anat a denunciar que li van robar la VISA a la mare?

–Deixa, fill, deixa, que m'he ado-nat que els lladregots gasten menys que la teva mare.

Gran "Plemi"Estava Pedrosa entrenant en el

Gran Premi de la Xina i era la seva millor volta, cada parcial aconseguia marcar un nou temps de rècord, però en un revolt de dretes, patina i es fot un clatellot contra la tanca protectora.

Se li apropa una assistència i li demana en espanyol: –Sanglas?

I ell respon, –no cony!, Honda.

Precaució!Un conductor va per l'autopista a

200 km per hora mentre s'adona que se li atansa un xicotet en una Dervi Variant amb un cigarret als dits i que li pica al vidre. Acollonit, baixa el vidre i el xicot li demana: –Que tens foc?

El conductor el renya... –Però desgraciat!! no veus que et mataràs!

–No pateixi, respon, fumo més aviat poc.

GitaneerAl gitano de Badalona que li toca

la loteria i se'n va sense dubtar-ho a un concessionari de cotxes i li demana al ve-nedor el millor cotxe. I, a més, li demana

Exercicis de diccióDigui: A E I O UMolt bé fem un exercici didàctic.

Repetirem aquesta frase “Mi moto alpi-na derrapante”, però ho farem canviant totes les vocals per la lletra “A”: “Ma mata alpana darrapanta...” Molt bé. Ara amb a lletra "O" “Mo moto olpono dorroponto...” Genial!!

Doncs deixarem que ho faci vostè mateix amb la lletra "E"

Un problema rera un altreUna senyora ja gran entra a la

consulta del metge i li exposa el seu problema:– Miri, doctor, des de fa dies que no paro de tirar-me pets, però el més curiós de tot és que no fan ni pudor, ni se senten, i estic molt amoïnada, això és greu?

El metge li fa una recepta i li diu: –Miri, prengui's aquestes pastilles, dues cada dia, i la setmana vinent es torna a visitar.

La setmana sobre, la senyora enfa-dada entra a la consulta del metge i el re-nya dient: –Doctor, aquestes pastilles no van gens bé, ara els pets que faig són molt pudents!!. I el metge que diu: –Anem bé senyora!, ja hem solucionat el problema del nas tapat. Ara passarem a solucionar aquest petit problema de sordesa.

ObstaclesDues formigues estan engrescades

en una carrera en moto, derrapant entre tomaqueres i escaroles i, de cop i volta, una cau al terra amb el cap ensangonat. L'altra s'hi atansa i li pregunta: –Què t'ha passat!!.– Noia, respon l'altra, un mosquit que se m'ha ficat a l'ull.

personalitzat, amb grans faldons tot al voltant, un equip d'àudio superportent, tapisseria de pell granate a tot arreu i al darrera un rètol gros que hi digui GITANEER.

El venedor estranyat li pregunta: –I per què Gitaneer? I ell tot convençut respon: –Joer, ¿No se ponen los payos PAYONEER?

CapitalismeUn ajuntament treu a subhasta

pública la feina de pintar la façana del consistori i s'hi presenten tres pliques.

La primera valorada en 3 milions de pessetes, la segona valorada en 6 milions i el tercer pressupost valorat en 9 milions.

L'alcalde es reuneix amb els tres contractistes i els demana que expliquin els seus números. El primer, un marroquí que pressuposta 3 milions, argumen-ta: Dues capes de pintura de primera qualitat (1 milió), lloguer de bastides i material divers (1 altre milió) i finalment sous i salaris, 1 milió més.

El colombià que entrega el segon pressupost el desglossa així: Tres capes de pintura de poliuretà qualitat superior (3 milions), bastides, brotxes i material divers (2 milions) i un altre milió de sous i salaris.

L'alcalde, ja gairebé decidit, escol-ta la tercera proposta, la de 9 milions de pessetes, un espanyol que li diu: 3 milions per tu, tres milions per mi i tres milions perquè pinti el moro.

Us imagineu qui va pintar la faça-na de l'ajuntament?. Sí, sí, l'espanyol.

Acudits "diversos"

Una moto d'un milió de dólarsEl japonès Nagata Chikara és el cre-

ador d'aquesta moto construïda totalment de manera artesanal, feta a mà. Les seves creacions s'exposen a Nova York. De cada model l'autor només compra el motor, que és l'única part que no la fa ell.

Des que va començar la tasca de construir motos artesanals el sr. Nagata ja n'ha fet 13. Un bon sou, sí senyor.

�� 682 - Divendres, 6-08-2010

2n equip (Tifossi) 3r equip (Boca)Màxim golejador (Arturo Gàndara de l'equip River Plate)

Porter menys golejat (Gerard Ribera de l'equip Tifossi)

Els equips finalistes del campionat de Futbol 7 2010 (Versàtil i Tifossi)

Futbol 7 Consell Comarcal del Solsonès

El Versàtil guanya el XVIè Campionat de Futbol 7 del Solsonès

Versàtil i Tifossi foren els finalistes del Campionat de Futbol 7 del Solsonès

Com ja es tradició en els últims anys, l’últim divendres del mes de juliol es disputà la final del campionat de futbol 7 organitzat pel Consell Comarcal del Solsonès.

Els equips que van accedir als quarts de final va ser del grup A: Versàtil, Tifossi, Boca i Drink Team Tonetto i del grup B: River Plate, Bores Cuines, Trepovi i Tegecom. Els aparella-ments de quarts de final van donar accés a les semifinals als equips del Versàtil, Tifossi, River Plate i Boca.

La semifinal més disputada va ser la que va enfrontar als equips del Tifossi i del River Plate amb victòria final pel Tifossi amb un resultat de 5-4. El seu màxim golejador d’aquesta nova edició va ser l’Arturo Gandara del River Plate amb 11 Gols. I el porter menys golejat va ser en Gerard Ribera de l’equip del Tifossi que només li van encaixar 4 gols a la fase regular.

El Boca no va poder repetir l’èxit de l’edició passada i va disputar la final de consolació, tot i que va aconseguir un meritós tercer lloc en front del River Plate amb un resultat de 4-0. El màxim realitzador del partit va ser el Jordi Obiols amb dos gols.

I la final la van disputar els equips del Verstàtil i Tifossi amb victòria final del Versàtil per 4 a 2. Els golejadors del partit

van ser en Josep Sala amb tres gols i en Pau Tripiana amb 2 gols i l’Eliseu Ribalta amb un gol.

El Conseller Comarcal d’Esports del Solsonès, Joan Solà ha manifestat que “valoro molt positivament aquesta nova edició d’aquest campionat per la seva esportivitat i joc net, i des del Consell Comarcal del Solsonès volem felicitar a tots els participants”.

��682 - Divendres, 6-08-2010

Romà Biols i Romàrio, cares noves a l'Organyà

Un Organyà amb cares noves es posa en marxa aquesta temporada. El conjunt que diri-giran el solsoní Candi Viladrich i Vicenç Biols té dos porters nous, que són Gerard Ribera, del Cardona, i Marc Salses, del Coll de Nargó; el defensa Romà Biols, del Puig-reig; l'extrem Domènec Farràs, de l'Alcampell, i el davanter David Càmara Romàrio, del Benavent.

El primer amistós serà a Agramunt dis-sabte vinent (20 h). El dia 12 jugarà a Solsona contra l'Avià (21), el 15 contra la Seu (18), el 18 contra el Balaguer (21), el 21 rep el Gironella (17.30), el 22 juga a Artesa de Segre (19), el 29 disputa un triangular amb la Seu i l'Oliana (17), i el 4 de setembre rep el Santa Coloma (18).

Futbol Penya Barcelonista de Solsona i Comarca

Futbol Base Servei de Premsa del Consell Comarcal

La Penya Barcelonista de Solsona i Co-marca organitza una sortida a l´Estadi del Futbol Club Barcelona, el dimecres 25 d agost del 2010, per veure la presentació oficial de l equip i el partit del trofeu Joan Gamper:

F.C.BARCELONA – A.C. MILAN

Per a més informació o inscripcions els divendres dies 30 de juliol, 6, 13 i 20 d agost, els quatre divendres de 7 a 9 del vespre, al telèfon de la Penya Barcelonista 647625877, o venint al local de la Penya, els mateixos dies i horari. L últim dia per apuntar-se és el divendres 20 d agost. També podeu trobar més informació d aquesta sortida, i de tot el relacionat amb la Penya, com els equips de futbol sala, plantilles, palmarès, notícies, imat-ges, fòrum etc. a la pàgina web de la Penya www.lapenya.cat

Sortida al Camp Nou

El cap de setmana del 18 i 19 de setembre es disputarà el III Quadrangular de Futbol Base del Solsonès al Camp Mu-nicipal de Gespa de Solsona. Aquesta iniciativa, organitzada pel Club Futbol Solsona, comptarà amb la presència d’equips infantils de clubs de 1a divisió, els quals jugaran amb l’equip amfitrió.

Els equips participants seran de la categoria infantil en la seva majoria i són els que es detallen a continuació:

Futbol Club Barcelona. Osasuna. València Club de Futbol. Club Futbol Solsona.

Al setembre es disputarà el III Quadrangular de Futbol Base del Solsonès

El Club Futbol Solsona oganitza el torneig amb la col.laboració del Consell Comarcal del Solsonès

Durant el cap de setmana, es celebrarà una jornada de tecnificació al Consell Comarcal del Solsonès amb la parti-cipació dels entrenadors dels equips participants i oberta a la participació de tots els clubs esportius de la comarca.

El conseller comarcal d’esports, Joan Solà, ha mani-festat que “celebrar el III Quadrangular de Futbol Base del Solsonès és un orgull per als solsonencs perquè permetrà con-solidar, a la comarca del Solsonès, un espai de confluència, de coneixements i de tecnificació esportiva amb la finalitat de promoure el futbol en les categories infantils”.

Futbol

Vicenç Biols

�� 682 - Divendres, 6-08-2010

Volei Platja Gesport

Lating Kings, campió del torneig Volei Platja “Estanc de Baix” del Pi de Sant Just

Aquest estiu l’equip dels Latin Kings s’ha mostrat intrac-table sobre la sorra del Pi de Sant Just ja que després d’impo-sar-se en el torneig de futbol platja es va proclamar contra tot pronòstic també guanyador del torneig de volei platja d’aquestes instal·lacions solsonenques.

1r classificat, Latin Kings 2n classificat, Racamiol

El torneig va començar a les 10 del matí i va finalitzar a les 8 del vespre amb una final amb molt bon joc. Racamiol va quedar segon classificat i Algun Equip tercer.

Amb aquest torneig es clou un juliol plegat de tornejos esportius a les instal·lacions esportives del Pi de Sant Just.

Algun Equip, 3r classificat

Esmaixada! Millor jugadora, Maria Tripiana Musta, millor jugador

No ticket, No jacket Salamandres

��682 - Divendres, 6-08-2010

El Solsona Patí Club al festival del Club Patí Cubelles

El passat 11 de juliol el Solsona Patí Club va participar en el festival organitzat pel Club Patí Cube-lles, que va comptar amb la presència de més de 200 patinadors i una excel·lent organització.

El disc de grup que els patinadors solsonins estrenaven per a l’ocasió, “L’Impronunciable”, va agradar molt al públic assistent. La combinació del vestuari, maquillatge, coreografia i música van ser mereixedors de moltes felicitacions.

Les patinadores del club Noelia Parra, Ariadna Fortes, Mercè Llordella i Paula Martínez van fer un disc individual en el decurs de l’acte.

Volem agrair als pares i mares l’esforç esmer-çat durant els dies previs per tal de confeccionar el vestuari dels patinadors, i al Club Patí Cubelles per haver comptat amb nosaltres altra vegada.

Paula Martínez i Mercè Llordella aconsegueixen l’argent i el bronze al campionat provincial

A principi de juliol, les patinado-res del Solsona Patí Club Paula Martínez i Mercè Llordella van participar al cam-pionat provincial de la categoria aleví que es va celebrar a Tremp. En el programa curt la Mercè va cometre un error en una de les cabrioles i es situava en la quarta posició provisional. La Paula realitzava un bon programa curt amb pocs errors i aconseguia fer-se amb la segona plaça provisional. Després en el programa

La passada setmana vam poder veure al pavelló vell de Solsona un grup de nois i noies que practicaven l'hoquei patins en línia, i és que aquest estiu el Club Igualada Hokey línia s'ha desplaçat a la capital del Solsonès per fer el seu Campus.

Com explicava el seu entrenador, Josep Antoni Ropero, professor d'educació física i entrenador nacional d'Hokey, va ser a través de la coneixença amb un tècnic d'esports solsoní que va sorgir la invitació a pujar a Solsona. Ropero està molt satisfet de les instal.lacions, i de les facilitats que els han posat tant el Consell Comarcal com l'Ajuntament de Solsona.

L'entrenador igualadí en destacà, d'aquest esport, que és molt ràpid i enganxa molt, i no descarta tornar a Solsona l'any vinent, obrint-lo alhora a aquells solsonins i solsonines que el vulguin conèixer i practicar.

Hoquei

Campus d'Hoquei a Solsona

Patinatge Solsona Patí Club

llarg la Mercè realitzava una molt bona coreografia i executava correctament tots els salts i les cabrioles i remuntava fins al tercer lloc. La Paula feia un bon disc llarg, amb molta velocitat i rotacions complertes en els salts que li permetien finalitzar en segona posició. La junta directiva i l’equip tècnic del Solsona Patí Club vol felicitar-les i animar-les a seguir treballant per obtenir bons resultats en el campionat autonòmic.

�� 682 - Divendres, 6-08-2010

Activitats Ajuntament de Solsona

Les piscines municipals de Solsona es converteixen en un bressol de tribus

La festa de final de curs se celebrarà el diumenge 22 d’agost

Els nens i nenes inscrits a les activitats multiesportives de les piscines municipals de Solsona van participar divendres en una jornada lúdica per celebrar el final de juliol. Enguany la temàtica va girar entorn de les tribus del món. Tots els grups van disfressar-se d’africans, hindús, xinesos, víkings, egipcis, hawaians i indis.

Aquesta temporada un total de més de 220 infants i joves han participat a les activitats de les piscines, amb un volum set-manal d’entre 120 i 190 usuaris. El mes d’agost, però, el nombre d’inscrits ha disminuït considerablement i aquesta setmana hi ha registrades una seixantena de persones.

Divendres passat, els grups dels més grans va acomiadar-se del juliol amb una sèrie d’activitats recreatives i una gimcana aquàtica, mentre que els menuts de P3 a P5 van divertir-se amb jocs d’aigua.

Les dones inscrites als cursos de natació, prop d’una quinzena, també van celebrar a la tarda la cloenda de les ac-tivitats amb la ja tradicional sessió d’aiguagym, que enguany va tenir com a monitors Aitor Melero i Jordi Pallaruelo. Així

Foto de família dels participants a la cloenda de les activitats de juliol

mateix, l’equip de monitors i monitores de les instal·lacions municipals va dur a terme un dinar.

A partir d’aquesta setmana les piscines municipals han tornat a la normalitat quant a les activitats multiesportives i la natació. La festa de final de curs d’aquest mes es farà el diu-menge 22 d’agost.

��682 - Divendres, 6-08-2010

Activitats Albert Viladrich

Un any més les Piscines del Pi obren les portes amb molta energia! El passat dijous 22 de juliol es va portar a terme un bivac a la piscina pel grup de grans acompanyat de jocs de nit. Pels que no ho coneixeu, el bivac és una pràctica de dormir a l’aire lliure.

Els nens i nenes, juntament amb els monitors i monitores es van quedar a sopar a la piscina i després van realitzar diversos jocs de nit. A mitja nit, fins i tot van rebre la visita inesperada d’una bruixa, que després d’ajudar-la a trobar l’escombra que buscava els va regalar un munt de caramels! Estem segurs que l’any vinent tornarà una altra vegada!

“Em van agradar molt els jocs de nit, tot i que no vam trobar l'última pista, sí que vam trobar l’escombra de la bruixa i va ser molt divertit!”. - diu l’Anna Casafont de 10 anys.

“Ens ho vam passar molt bé, sobretot

Una nit de bivac a les piscines del Pi

El passat divendres dia 30 de juliol, les piscines del Pi va organitzar la festa de comiat del mes de Juliol.

El grup de grans va organitzar una gimcana de jocs i tallers per a tots els nens i nenes relacionada amb l’eix temàtic que s’ha treballat durant totes les setmanes del mes. I després per recuperar forces es va fer un esmorzar de coca amb xocolata, galetes, fruita, etc. Estava boníssim!

A les piscines El Pi diem adéu al juliol!

Finalment, per acomiadar-nos del matí en les activitats aquàtiques els monitors i les monitores van preparar una activitat d’aquagim per tots els nens i nenes. Que divertit!

Esperem que l’any vinent poguem tornar a gaudir d’un juliol tant genial! Gràcies a tots els nens i nenes i a la col-laboració dels pares i mares que han confiat, una vegada més, en nosaltres!

Festa de juliol

al joc de nit, era molt misteriós perquè no sabíem qui era la bruixa. M’ho vaig passar molt bé amb tots els nens i nenes i espero tornar-hi l’any que ve!” – diu l’Arnau Torra de 9 anys.

�0 682 - Divendres, 6-08-2010

Ep! La foto

Quin comiat de solters a l'Aixeta més animat!Els cracks de la nit

Els animadors de la plaça Major Una boda molt municipal

El Club BTT del Solsonès en una de les seves habituals sortides nocturnes

�1682 - Divendres, 6-08-2010

Música Peter Thiemann - director d'AIMS

Quan ja fa uns dies que la calor de l’estiu ens acompanya, arriba a Solsona la música en majúscules. Durant el mes d’agost, l’Acadèmia Internacional de Música de Solsona situa la nostra ciutat al centre de les mirades musicals del país. Enguany, a més, ho fa amb un seguit de novetats que faran les delícies dels seguidors més adeptes.

Per començar, el Concert Inaugural d’enguany ha estat escollit per a ser re-transmès, en directe, per totes les ràdios de la UER (Unió Europea de Radiodifusió). El projecte ha estat impulsat per Catalunya Ràdio. Entre un seguit de propostes que es varen fer dels festivals d’estiu més potents de Catalunya (Peralada, Torroella, Girona, Pau Casals, etc.), el concert escollit va ser el de l’AIMS.

El Concert Inaugural anirà a càrrec del mític quartet de corda Fine Arts Quartet, fundat a Chicago el 1946 i resident a la Universitat de Wiskonsin-Mil-waukee. Es tracta d’una de les poques formacions de cambra que pot presumir d’haver estat girant arreu del món al llarg de més de mig segle i haver realitzat més de 200 enregistraments amb els principals segells discogràfics. El quartet, que enguany passa a formar part del claustre de professors de l’Acadèmia, donarà el tret de sortida del Festival juntament amb la professora de piano de l’acadèmia Seon-hee Myong.

Un altre dels plats forts de l’edició d’enguany se l’enduu Sant Llorenç de Morunys, amb el ja clàssic concert a l’església. En aquesta ocasió, però, hi ha una novetat per a la Vall de Lord: l’estrena mundial d’un sextet de corda encarregat per AIMS al jove compositor català Luís Codera Puzo.

Seguint amb els plats forts, l’Orquestra de Cambra sens dubte en serà un dels que deixin més bon gust. En aquesta edició AIMS disposa d’un director de prestigi internacional per a guiar la formació. El Sr. Alexander Anissimov és director titular, entre d’altres, de l’Orquestra Nacional de Bielorússia, i aquest mes de juny dirigia l’OBC al Liceu. El director és especialista en repertori rus, i l’Orquestra de Cambra d’AIMS prepara una de les obres més estimades de Txaikovski: la Serenata per a Cordes.

El Festival, en definitiva, amaga tot un seguit de sorpreses que faran que Solsona soni amb força, traslladant un cop més la seva activitat arreu. Enguany, a més dels de Solsona, Sant Llorenç, Olius, El Miracle, Ceuró, Lleida i Mollerussa, AIMS oferirà concerts a la Col·legiata de Cardona i al Kursaal de Manresa. Les tardes, però, queden una vegada més reservades per a fer música a la Placeta de la Catedral solsonina i als hospitals, casals de gent gran i centres d’acollida.

Alexander Anissimov, director titular, entre d’altres, de l’Orquestra Nacional de Bielorússia

El mític quartet de corda Fine Arts Quartet,

L’AIMS situa Solsona al centre de les mirades musicals del país

Des de l’Associació de Festes estem preparant un vídeo promoci-onal del Carnaval de Solsona 2011 i necessitem la teva col·laboració. La idea és elaborar un lipdub, un tipus de vídeo musical espontani, versemblant, participatiu, i amb molt sentit de l’hu-mor, on un grup de persones simulen a través del moviment dels llavis, la cançó que s’ha escollit. La filmació d’aquest vídeo es realitza en una sola seqüència de càmera i requereix de la sincronització i assaig dels participants per garantir-ne l’èxit.

El rodatge del lipdub del Car-naval de Solsona serà el proper 25 de setembre entre 2/4 de 10 del matí i 2/4 de 2 del migdia. En acabar, hi haurà un dinar popular per a tots els participants. Necessitem que tu també hi siguis! Si vols participar-hi, envia’ns un correu electrònic a [email protected]. Hem d’aconseguir que el lipdub del Carnaval de Solsona sigui el més concorregut de Catalunya… no t’ho perdis, i VINE A LA FESTA!

Música Ass. F. Carnaval de Solsona

Vols participar al lipdub del Carnaval de Solsona?

Teniu fins al 12 de novembre per presentar-vos al concurs de Cartells del Carnaval de Solsona 2010. Cal portar-los a l'oficina de Turisme del Consell o la de la Plaça Major. Mides: 40x55, a tot color, tema lliure i que inclogui la inscripció Carnaval Solsona 2011. Pre-mi: 150 euros + 1 llotja + 2 abonaments + 2 sorpreses.

Concurs Cartell Carnaval 2011

�� 682 - Divendres, 6-08-2010

Música

Albert Guinovart homenatja ChopinAvui divendres 6 d'agost a les 10 del vespre actua al teatre solsoní un dels artistes clàssics més populars del país

El pianista i compositor Albert Guinovart obre el torn de la música clàssica dins el programa musical d'estiu Solsona dóna la nota. Solista que compagina les pròpies obres amb grans composicions del període romàntic i música espanyola, el repertori que interpretarà a Solsona consistirà en un homenatge a Chopin, el pianista romàntic per excel·lència, coincidint amb el bicentenari del seu naixement.

Albert Guinovart és un dels músics clàssics més reco-neguts del país, amb una popularitat assolida a través del teatre musical i de les sintonies de sèries televisives.

És una de les propostes emmarcades dins el programa Solsona dóna la nota, organitzat per la regidoria de Cultura, l'Orfeó Nova Solsona, l'AIMS i l'Escola Municipal de Música amb la col·laboració de la Direcció General de Cooperació Cultural, la Diputació de Lleida, l'Institut d'Estudis Ilerdencs i l'Obra Social La Caixa. L'entrada val 10 euros i es ven a taquilla a partir d'una hora abans de l'espectacle.

El guitarrista solsoní Ivan Dach, viatjarà a New York com a guitarrista de Marky Ramone (bateria dels desapareguts i llegendaris The Ramones), per tocar al programa de Tv d'Anthony Bourdain emès per la cade-na VIAJAR i amb una gran audiència als Estats Units. La data d'actuació serà el proper 9 d'agost. Ivan Dach, que actualment està de gira per Europa amb Marky Ramone, és tambe guitarrista de Roger Mas, Zaping i lidera la seva pròpia banda Dachsomnia.

El guitarrista solsoní Ivan Dach actuarà a

Nova York

C. Castell, 8Solsona

973 48 00 78

Societat Jaume Vantolra

Un solsoní qualificat entre els 10 primers de la 23a promoció a l’Institut de Seguretat Pública de

CatalunyaEl passat mes de juny, el solsoní Jaume Vantolra, agent

de la Policia Local de la població de Cardona, va acabar la seva formació professional a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya quedant entre els deu primers alumnes de la 23a. promoció, d’entre els 1374 alumnes que van aconseguir finalitzar amb èxit el curs.

Enguany l’ISPC ha gratificat les deu millors notes del curs amb un viatge a la ciutat francesa de TOULOUSE. Els 10 alumnes agraciats han pogut compartir una gran experiència durant una setmana amb la Policia Nacional Francesa a més de visitar algunes poblacions d’interès del país veí.

��682 - Divendres, 6-08-2010

El passat divendres, 30 de juliol, al teatre Comarcal, el cicle Diversons portà a Solsona un concert gratuït de músiques del món d'arrel tradicional amb el grup Zejel.

Zejel és un trio que interpreta música oriental mediter-rània amb un repertori integrat per composicions andalusines, sefardites i cantigues cristianes. Va actuar a Solsona en el marc del programa Diversons, iniciativa de l’Obra Social La Caixa que té per objectiu fomentar les músiques del món d'arrel tradi-cional i propiciar la integració de col·lectius immigrants.

Concerts

Unes 80 persones van assistir el passat 23 de juliol al concert de l'HGM Jazzorkestar Zagreb, la big band de Joven-tuts Musicals de Croàcia, considerada una de les millors dels Balcans. Aquesta formació es presenta per primer cop a l’estat en gira per Catalunya convidada pel projecte Tallers Musicals d’Avinyó. En només cinc anys ha actuat als Estats Units, Àustria, Suècia, Bèlgica, Eslovènia i Itàlia, entre d’altres.

El concert era dins el programa Solsona dóna la nota, organitzat per la regidoria de Cultura, l'Orfeó Nova Solsona, l'AIMS i l'Escola Municipal de Música, amb la col·laboració de la D. General de Cooperació Cultural, la Diputació de Lleida, l'IE Ilerdencs i l'Obra Social La Caixa.

Jazz al cicle de concerts de Solsona amb la Big Band de Joventuts Musicals de

Croàcia

Diversons portà música oriental mediterrània al teatre solsoní amb Zejel

Una alenada fresca de música a l'Sputnik

El músic manresà Damià Olivella ens presentà el seu últim disc 'ARA' al pub Sputnik el passat divendres 30 de juliol. És el primer treball íntegrament en català i repassà algunes de les cançons d'anteriors treballs com 'Devnath' i versions d'altres d'artistes que l'han influenciat en la seva trajectòria professional

La banda comptà amb Xevi Camp a la bateria, Jordi Blanes al baix, i el teclista Joan Miranda, que s'ha incorpo-rat al grup recentment. El concert va donar peu a algunes improvisacions, com la cantant Alba Marbà, que pujà a l'escenari a acompanyar en alguns temes a Olivella.

Ara, és el primer àlbum del músic i compositor man-resà Damià Olivella, que fins ara havia cantat en anglès.

Damià Olivella és un jove compositor, cantant i guitarrista autodidacte que acaba d'enregistrar el seu pri-mer àlbum en català. La seva carrera havia derivat fins ara des de Manresa fins a Londres, on va gravar en anglès al capdavant de la seva banda Devnath.

La seva trajectòria l'ha dut pels viaranys del pop, el rock, el blues, el jazz, la clàssica, la música experimental, el soul i el funk. I de totes aquestes influències parteixen les bases musicals de les cançons del seu nou disc Ara.

Damià Olivella se situa musicalment com a cantau-tor pop i melòdic que interpreta unes cançons amarades d'històries d'amor, i és que considera que, de vegades, els millors concerts són sense escenari, entre amics coneguts o per conèixer, defugint xifres i muntatges.

Una porta oberta a les seves 9 cançons en català i una en anglès. Damià Olivella mostra ara temes propis, en un intent de fer més autèntica la seva música i les seves lletres, i un cop allunyat dels circuits més comercials.

�� 682 - Divendres, 6-08-2010

Bottomless al CobertAlbert Alabedra al Ral

La formació de Pinós va tocar al restaurant el Cobert el passat dijous 29 de juliol, oferint un concert tranquil en la seva versió més acústica

Un altre concert al carrer gràcies a El Ral, amb la música d'Albert Alabedra i tots uns acompanyants de luxe, com sempre, destacant Andreu Martínez, German al contrabaix i l'Alba Marbà.

Concerts

Pub Quiz Bar M-knop

XVè Pub Quiz al bar M-knop

El passat dijous dia 22 de juliol, va tenir lloc al bar M-knop de Solsona, el XVè Pub Quiz que organitza l’escola d’idiomes Chit Chat; hi van participar 4 equips de 5 persones cadascun.

A dos quarts de nou del vespre, van anar arribant els diferents concursants, i tot sopant van anar escalfant motors. Aquesta vegada, el Pub Quiz es va fer en dijous, i d’aquesta mane-ra van poder-hi assistir nous participants. Van venir persones de diversos llocs (Sant Llorenç de Morunys, República Txeca,…) edats i pro-fessions.

Un cop acabat el sopar, i després de donar la benvinguda als nous concursants, els 4 equips de 5 persones, es van anar posicionant a les respectives taules.

Els equips participants s’anomenaven de la següent ma-nera: Repockers, Drapart, Jatka i Table team. Tot seguit, van començar a demanar els beures que havien de refrescar la nit, i finalment, servir com a premi, a l’equip o taula guanyadora.

Aquest XVè Pub Quiz estava preparat amb diverses preguntes relacionades amb Barcelona i Gaudí.

Després d’un empat final entre els Repockers i els Jatka, es va fer una última pregunta per desempatar, que va donar com a guanyadors els participants de l’equip Repockers, amb més de 28 punts. Com a premi van rebre un packet de caramels anglesos mint humbugs, un clauer de Barcelona i una postal de Gaudí i,

Tots els participants al XVè Pub Quiz

evidentment, com a cada edició de Pub Quiz, el beure de la nit pagat. Els segons van ser els Jatka, amb un total de 28 punts; després els Drapart i els Table Team amb 26 punts cadascun. Cal destacar la presència d’una convidada de la República Txeca, a qui se li va regalar la postal de Gaudí signada.

Tot plegat va servir per passar una bonica vetllada, practicar una mica d’anglès fent un beure i una mica de cultura. Des de l’organització es preveu la XVIena edició Pub Quiz, que tindrà lloc al setembre. La cita serà a les 10 de la nit, al bar M-knop.

És una activitat oberta i gratuïta per a tothom; vine el pròxim dia, i participa-hi!!!

��682 - Divendres, 6-08-2010

L'acudit del Simi

Diferències Marta C.

LES 7 DIFERèNCIES

Aquí hi teniu dues instantànies amb unes petites variacions de la visita que la Colla Gegantera del Carnaval va realitzar a Monistrol de Calders amb els gegants.

Ara, vosaltres, sabríeu trobar-hi les 7 diferències?

Solucionsdiferències Celsona 681

Celsona 682

Documents

Transcript of Celsona 682