Celsona 624

64

description

Divendres 12 de juny de 2009

Transcript of Celsona 624

Page 1: Celsona 624
Page 2: Celsona 624

Consens unànime entre el teixit associatiu solsoní i les institucions per dotar el Museu de personalitat jurídica

Xavier Jounou celebra l’elevada assistència a la reunió convocada juntament amb el CEL

Les trenta entitats culturals, socials i econòmiques de Solsona, encapçalades pel Centre d’Estudis Lacetans (CEL), que han mostrat la seva inquietud pel futur del Museu Dio-cesà i Comarcal han convingut, amb les institucions locals i la Generalitat, que la prioritat del Patronat del Museu ha de ser trobar una fórmula que permeti dotar l’equipament de per-sonalitat jurídica pròpia i, per tant, un NIF, per agilitar-ne la gestió.

Aquesta és la principal conclusió de la reunió que re-presentants del teixit associatiu van dur a terme aquesta setma-na a l’Ajuntament amb l’alcalde, Xavier Jounou; la regidora de Cultura, Sara Alarcón, i la directora dels Serveis Territorials de Cultura a la Catalunya Central, Gemma Boix. També hi va assistir Montserrat Cases, membre del Consell Comarcal al Patronat, mentre que del bisbat no hi va participar cap repre-sentant, tot i que se’l va convidar.

Els assistents a aquesta trobada van coincidir amb els ens públics integrants de l’ens gestor de l’equipament en el fet que “s’ha de començar a treballar perquè a mig i llarg ter-mini es pugui garantir la unitat dels fons del Museu Diocesà i la col·lecció etnogràfica i que s’exposin en un únic espai”, segons ha destacat l’alcalde. Però, prèviament, es considera “imprescindible” que en la reunió que mantindrà la comissió d’estudi del Patronat passat l’estiu s’arribi a un acord per agi-litar la gestió del Museu.

Jounou afirma que, un cop assolida aquesta fita, “in-

Més de vint representants de les entitats solsonines, a la reunió d’ahir a l’Ajuntament

sistirem en el compliment del conveni del Patronat, signat el 1982”, que estableix que la periodicitat de les reunions ordinàries ha de ser, almenys, anual –l’última es va celebrar després de cinc anys i mig–, per aprovar els comptes de l’exer-cici anterior, el pressupost en curs i els projectes previstos de desenvolupar.

L’elevada participació en aquesta convocatòria per part del teixit associatiu fa que l’alcalde es mostri “plenament sa-tisfet”, perquè “indica que la societat solsonina és viva i està positivament inquieta pel futur del Museu”, conscient, igual que l’Ajuntament, que “aquest és o hauria de ser el primer equipament cultural de la ciutat i la comarca”.

Solsona Servei de premsa de l'Ajuntament de Solsona

La Barra del Mia

� 624 - Divendres, 12-06-2009

Page 3: Celsona 624

Solsona Servei de premsa de l'Ajuntament de Solsona

Solsona restringirà el trànsit al passeig a partir de les 6 de la tarda els mesos d’estiu per prioritzar el vianant

Aquesta mesura permetrà ‘recuperar un espai per al gaudí ciutadà’ i garantir-ne la seva seguretat

L’Ajuntament de Solsona restringirà parcialment la circu-lació de vehicles als dos laterals del passeig del Pare Claret durant els mesos d’estiu. Aquesta mesura s’aplicarà a partir del 15 de juny i fins al 15 de setembre entre les 6 de la tarda i les 12 de la nit. Ho ha comunicat el regidor de Governació, Josep Caelles, després de consensuar-ho amb els establiments de la zona i informar-ne la Unió de Botiguers i Comerciants (UBIC).

El tancament del passeig al trànsit rodat en direcció al Castellvell es produirà entre l’encreuament amb el carrer del Bisbe Vidal i Barraquer fins al carrer d’Antoni Gaudí. Al late-ral contrari, es tallarà la circulació a l’alçada de la font del pas-seig fins a la plaça del Camp, mentre que es podran continuar utilitzant les places d’aparcament de la part nova del carrer, davant del Casal de Cultura i Joventut. No obstant això, els titulars dels establiments i el veïnat dels habitatges d’aquest àmbit podran continuar circulant-hi per a tasques de càrrega i descàrrega.

Josep Caelles argumenta aquesta decisió amb l’intent de “recuperar un espai per al gaudi ciutadà i prioritzar la tranquil·litat i la seguretat del vianant” durant els mesos de l’any que més conviden a passejar per aquest indret tan tran-sitat de la ciutat. El regidor considera que aquesta mesura pot beneficiar els establiments del passeig, ja que “facilitarà que hi hagi un flux més important de gent a la zona i, per tant, els bars i comerços també hi guanyaran”.

Reordenació de la mobilitatParal·lelament, per aplicar la restricció del trànsit rodat en

aquest eix, la regidoria de Governació reordenarà el trànsit al

És un dels indrets més concorreguts pels vianants per passejar

carrer del Bisbe Lasala, canviant-ne el sentit unidireccional del tram comprès entre els carrers de Sant Agustí i del Bisbe Vidal i Barraquer per permetre’n la circulació en els dos sentits. Tam-bé n’adequarà els aparcaments a les noves necessitats.

Així mateix, el consistori ha enderrocat aquesta setmana una part del mur perimetral del Camp del Serra entre els conte-nidors soterrats i el final del carrer del Bisbe Lasala per facilitar la sortida de vehicles des d’aquest vial.

El regidor de CiU, Josep Antoni Pelegrina, responsable de Governació en l’anterior legislatura, ha mostrat la seva sorpresa davant l’acceptació de la proposta de restricció del trànsit, ja que “si no es va implementar en l’anterior mandat

va ser per la negativa dels comerciants”, tot i que els ti-tulars dels bars ja hi estaven d’acord.

Pelegrina ha explicat que l’any 2004 la seva proposta passava per tallar la circula-ció i baixar damunt la calçada una de les dues fileres de tau-les de les terrasses dels bars, atès que “fins aleshores les taules envaïen la major part del passeig”. Però en no acon-seguir el vistiplau dels comer-ços, es va optar finalment per mantenir el trànsit rodat i suprimir una de les dues fi-leres de taules. Precisament, Caelles opina que “el que de-via molestar les botigues era la idea que es plantessin les taules pràcticament davant les seves portes”.

�624 - Divendres, 12-06-2009

Page 4: Celsona 624

Solsona Ramon Estany

Xavier Jounou, Josep Maria Palau, Enric Aloy i Robert Molas

Tradema vol obrir mercats per recuperar producció

L'empresa solsonina de fabricació d'aglomerats va presentar un ERO temporal el març passat

El Departament d'Innovació, Universitats i Empre-sa s'ha compromès a ajudar Tradema, l'empresa de Solsona que fabrica taulers aglomerats, per obrir nous mercats que li permetin recuperar la producció. Cal recordar que el mes de març passat, l'empresa va presentar un expedient de regulació d'ocupació (ERO) temporal que afecta el conjunt dels 175 tre-balladors.

El secretari general del Departament d'Innovació Uni-versitats i Empresa, Enric Aloy, va destacar en una visita a la factoria que, tot i la crisi, Tradema té la voluntat de tirar endavant i fer noves inversions. Així mateix va lloar l'actitud dels treballadors perquè "han sabut entendre la situació de l'empresa".

L'ERO temporal de Tradema inclou un període de quin-ze mesos i fins a un màxim de 180 dies de suspensió temporal de contracte per treballador. Robert Molas, director general de l'empresa, ha subratllat que es regula l'activitat de la fàbrica en funció de les demandes. Molas ha destacat que tenen "moltes ganes" d'invertir i de remuntar la situació.

Actualment només un 10% de la producció es dedica a l'exportació. Aloy s'ha compromès a treballar perquè aquesta xifra augmenti i a facilitar ajudes per tal que la planta disposi d'una nova caldera.

Aloy, acompanyat del director dels Serveis Territorials a la Catalunya Central del Departament, Josep Maria Palau, i de l'alcalde de Solsona, Xavier Jounou, també havia de reu-nir-se dijous passat amb el comitè d'empresa d'EGO. Palau va reconèixer que "es fa 'difícil" d'actuar des del Departament d'Innovació i Empresa ja que, tal com va recordar, la direc-ció ja va prendre la decisió 'irrevocable' de tancar la planta de Solsona. Tot i així, Palau va explicar que es treballarà per recol·locar les treballadores i donar-los formació.

Palau també va avançar la possibilitat de poder reutilit-zar les naus de la planta per a noves implantacions d'indústries. Tot i així, Palau va dir que, en l'actualitat, es donen "poques implantacions" i va recordar que s'intenten potenciar a través

de la iniciativa Investing Catalonia, que s'encarrega de buscar empreses que vulguin invertir al país.

La visita al Solsonès va incloure una trobada amb els responsables de les empreses Simet, Injecter i Tèxtil Olius que fabriquen components per a l'automoció, als quals se'ls va explicar els ajuts que el Govern ha activat per impulsar el sector.

� 624 - Divendres, 12-06-2009

Page 5: Celsona 624

INSCRIPCIONSA l’Ajuntament d’Olius a partir del 6 de juny de 10h a 13h.A partir del 24 de juny a la piscina del Pi.

ESTIU MULTIESPORTIU“Campi qui jugui“ (de 3 a 12 anys.)

ALTRES ACTIVITATSNatació per a nens/es fins a 15 anys. Natació per a adultsAquagym i RiEA (Relaxació i estiraments a l’aigua) Iniciació al tennis, per a nens/es de 4 a 14 anys

ACTIVITATS ESPORTIVES I TORNEIGSTorneig Futbol Sala femení: 28 de juny.Torneig Futbol Sala “Olius Cup”:(4/5, 11/12, 18 i 25/26 juliol).Torneig Futbol Platja: 19 de juliolTorneig Futbol Sala Infantil: (1998-1994) 1 d’agostTorneig Volei-platja: 30 d’agost

Page 6: Celsona 624

Comencen els treballs d’adequació de 5 camins del Vinyet de Solsona

Milloren els camins d’accés a unes 25 masies del municipi de Solsona

Solsona disposarà a final d’estiu de 5 nous quilòmetres de camins rurals asfaltats a la zona del Vinyet. Els treballs d’ade-quació d’aquests vials es van inciar el passat mes d’abril, tenen un termini d’execució de 5 mesos i l’Ajuntament de Solsona espera que estiguin enllestits abans de finalitzar l’estiu.

El projecte preveu actuar sobre 5 camins públics de la zona rural de Solsona amb l’objectiu de millorar-ne la segu-retat i el trànsit de vehicles, així com la connectivitat amb la resta de vies que transcorren pel municipi. Els camins que han entrat en aquesta fase són el de Cal Xacó a la depuradora, el de la Talaia -de la carretera de Bassella fins al límit del terme municipal-, el de Cal Barceló a l'Espelta, el de la Creu Blanca a Cal Prat i el de la Ribereta i la Casa Grau, que serà l’últim en què s’actuarà.

Les obres, que tenen un pressupost total de 5565.144 euros, permetran millorar els accessos a unes 25 masies del Vi-nyet i les finançarà íntegrament el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Acció Rural de la Generalitat, que ha adjudiat els treballs a l’empresa Construcciones Caler. El regidor del Vi-nyet de Solsona, Jordi Fraxanet, s’ha mostrat satisfet per l’inci dels treballs, tot i que ha reconegut que “s’ha hagut d’insistir molt perquè la Generalitat tirés endavant el projecte”.

El projecte, encarregat pel consistori solsoní a l’engi-nyer Joan Garriga, contempla la pavimentació amb ferm as-fàltic dels camins, l’adequació dels accessos a masies, finques, camps de conreu i zones forestals i la construcció de cunetes i la millora del traçat en alguns trams. A més, segons ha ex-

Jordi Fraxanet mostra les obres de millora al camí de Cal Xacó a la depuradora

Font: Ajuntament de Solsona

plicat Fraxanet, l’Ajuntament està fent el seguiment de l’obra “per tal d’aten-dre els suggeriments que hi puguin fer els veïns”, amb qui ja es van reunir amb anterioritat per explicar-los l’abast de les actuacions. En aquest sentit, el regidor del Vinyet ha explicat que la majoria de veïns han acollit el projecte amb molt bona predisposició “ja que el veuen com una gran millora” per la zona.

Així mateix, Fraxanet ha explicat que l’Ajuntament està en coneverses amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques per tal de poder finançar una segona fase d’adequació dels camins del municpi atès que tot i que Solsona té una xarxa de més de 50 quilòmetres de camins rurals, el municipi va quedar fora del Pla de camins del Consell Comarcal del Solsonès. Fraxanet ha explicat que l’Ajuntament no pot fer front en solitari a l’adequació i manteniment dels camins rurals del Vinyet i per això s’estan bus-cant vies de finançament a través de les administracions superiors.

Solsona Josep M. Montaner i Reig

� 624 - Divendres, 12-06-2009

Page 7: Celsona 624

�624 - Divendres, 12-06-2009

Page 8: Celsona 624

Solsona Redacció

La residència estrena instal.lacions d'activitat física a l'aire lliureDiumenge passat, la Residència Pere Màrtir Colomès va celebrar d'una manera especial els nous equipaments que han construït als seus jardins per a que els residents puguin passejar i practicar alguns exercicis físics de manteniment i rehabilitació

A la jornada festiva, hi va assistir el bisbe de Solsona, que presidí els actes, una Missa i una ballada de sardanes als porxos del jardí, a càrrec de la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona. L'acte es va cloure amb un piscolabis.

S’ha aprovat per comissió de govern de la Generalitat de Catalunya el projecte de transformació de secà a regadiu de Pinell del Solsonès-Bassella-Oliana-Peramola.

A Pinell del Solsonès afecta concretament a set finques ubicades a la zona de Madrona, les quals es convertiran de secà a regadiu, amb una superfície d’afectació de 142 hectàrees.

S’agafarà l’aigua de la presa d’Oliana i, amb el suport d’una estació de bombeig prevista d’una injecció directa, i es pujarà l’aigua fins a la quota 550.

La dotació de reg serà de 5.318 metres cúbics per hec-tàrea a l’any.

És un reg de dotació complerta, la qual cosa compor-tarà diferents possibilitats de cultius: dos collites de cereals, verdures, hortalisses... a més a més d’una aportació important d’aigua pel municipi i per la prevenció d’incendis.

Els regants hauran de pagar 1.190 euros per cada hec-tàrea i hauran de ficar el sistema de reg per aspersió. Cal dir en aquest sentit que per la despesa d’aquest sistema de reg hi hauran uns crèdits amb un import de 5.000 euros per hectàrea a tornar en 15 anys, amb un interès del 0% i els 2 primers anys de carència.

L’obra l’executarà al sector primari la CHE (Confede-ració Hidrogràfica de l’Ebre) i al secundari el Departament d’Agricultura, amb una inversió total de 13,4 milions d’euros. Està previst que les obres s’acabin al 2011.

Pinell Benjamí Puig Riu - Alcalde de Pinell de Solsonès

Satisfacció a Pinell del Solsonès per

l’aprovació del reg

Es treu a concurs el col.lector en alta entre l'Av. Països Catalans i l'estació depuradora

Aprovat per la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Solsona, el dia 1 de juny de 2009, el plec de clàusules que ha de regir la contractació de les obres consistents en la reposició del col·lector en alta entre l’avinguda dels Països Catalans i l’EDAR de Solsona, i simultàniament, es convoca concurs públic per a l’adjudicació de les esmentades obres.

El tipus de licitació és de 243.689,21 eu-ros, sense IVA, 38.990,27 euros d’IVA i 282.679,48 euros, IVA inclòs, amb una garantia provisional de 7.310,67 euros.

Solsona Ramon Estany

� 624 - Divendres, 12-06-2009

Page 9: Celsona 624

�624 - Divendres, 12-06-2009

Page 10: Celsona 624

Lladurs Ramon Estany

Mapa del terme municipal de Lladurs (Font: Ajuntament de Lladurs)

Un ferit mentre feia barranquisme al torrent de Sant Gili

Un home va resultat ferit dissabte passat, 6 de juny, mentre practicava barranquisme al torrent de Sant Gili, a Lladurs, al Solsonès. Segons els bombers, l'accident s'hauria produït quan l'home, que anava amb dos companys més, va caure i es va trencar una cama. Els fets van passar cap a tres quarts de cinc de la tarda. Un helicòpter i tres dotacions dels bombers s'hi van desplaçar per rescatar el ferit, que va ser eva-cuat a l'Hospital de Manresa.

Successos Josep M. Borés

Mor Teresa Mosella d'un accident de trànsit

Dilluns passat a 3/4 de 8 del vespre, el vehicle que con-duia Teresa Mosella va patir un greu accident prop del túnel de Cardona al col.lisionar frontalment contra un camió de gran tonatge. Al vehicle també hi anaven els seus pares, que van resultar ferits de gravetat. En Carles Mosella va ser ingressat a l'hospital de la Vall d'Hebron amb traumatisme toràcic i Do-lors Valls ho va ser a l'hospital de la Mútua de Terrassa amb pronòstic reservat. A hores d'ara tots dos evolucionen favora-blement de les ferides. La Teresa va ser enterrada a Solsona dimecres passat.

Els sanitaris atenent a la Teresa després de l'accident.

CASTELLVELLMissa mensual.- Aquest diumenge, a les 6 de la tarda, Missa i primeres comunions.

OGERNCorpus a la Salsa.- Aquest diumenge, 14 de juny, celebrarem la festa de Corpus a l’església romànica de la Salsa. A les 12 hi haurà l’Eucaristia i tot seguit la processó.

PINELLFesta de Sant Joan a Vilardaga.- Diumenge que ve, 21 de juny, a les 12, Missa del diumenge i memòria de Sant Joan a la capella de Vilardaga.

SANT CLIMENÇMissa.- Diumenge, 21 de juny, a les 10 del matí, celebració eucarística.

Parròquia Ramon Estany

SOLSONAFesta de Sant Antoni al barri de la Plana.- Aquest dissabte, 13 de juny, a les 11, Missa al barri en honor de Sant Antoni.

DIVENDRES 26 DE JUNY, A LES 6 DE LA TARDA

(Pastoral de la salut)A la sala d’actes de Pere Martir Colomés, ens faran una xerra-da els Drs. Carles Pedrol i Conxita Medina: Conviure amb la malaltia d’Alzheimer.

Explicaran què és la malaltia d'Alzheimer i aspectes pràctics que ajudin a la família a conviure, entendre i ajudar aquests malalts. Tothom hi és convidat!

TIMONEDAFesta Major.- Diumenge,14 de juny, Missa a les 12 en honor de Sant Antoni, patró de la parròquia, processó amb banderes i pendons i benedicció del pa per a tothom.

10 624 - Divendres, 12-06-2009

Page 11: Celsona 624

El web de turisme del Solsonès oferirà una

central de reserves en temps real

La central és fruit de l’acord amb el Patronat de Turisme de la Diputació

i la Federació d’Hostaleria de Lleida

Amb l’objectiu d’oferir la millor informació i ser-veis als visitants que vénen a la comarca, el Patronat Co-marcal de Turisme del Solsonès signarà un acord amb el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida i la Federa-ció d’Hostaleria de Lleida, per tal d’incloure dins el web de turisme del Solsonès una central de reserves en temps real del portal Spainmountains. L’acord va ser adoptat per la passada sessió de la Junta del Patronat.

Albert Muntada, president del Patronat, argumenta que “cal que el visitant, en el moment que es plantegi venir al Solsonès, tingui tota la informació necessària i totes les facilitats perquè pugui pernoctar a la comar-ca, i amb la màxima tranquil·litat i seguretat que ofereix aquest servei”.

Comarca Servei de Premsa del Consell Comarcal del Solsonès

Pinós podrà crèixer fins als 600 habitantsUrbanisme aprova el pla d'ordenació de Pinós que preveu un creixement poblacional de 600 persones

La Comissió d'Urbanisme de la Catalunya Central ha

aprovat aquest dijous el pla d'ordenació urbanística municipal de Pinós que preveu un creixement poblacional moderat de com a màxim 600 persones més concentrades al nucli d'Ar-dèvol, on s'hi construirà un passeig a l'entrada, un pas al vol-tant de l'església i habitatge de protecció oficial. Actualment, la població és de 320 habitants. A la resta de terme municipal el pla manté el seu caràcter patrimonial només apostant per la rehabilitació de les estructures municipals. Paral·lelament, el document delimita l'àrea del Gall de Motor i preveu una especial protecció de la Serra de Pinós per mantenir el caràcter ambiental i físic.

Dels diferents municipis de la comarca del Solsonès que tenen en procés de formulació el seu planejament, aquest és el primer POUM que ha estat definitivament aprovat per la Generalitat. Cal tenir en compte que l’inici dels treballs data del 2003, amb participació ciutadana i incorporació de sug-geriments i propostes, essent resultat del consens de diferents mandats municipals. El document ha estat redactat per part dels serveis tècnics de la Direcció General d’Urbanisme.

Pinós Redacció

11624 - Divendres, 12-06-2009

Page 12: Celsona 624

La Societat de Caçadors va celebrar el cap de setmana passat, un any més la Fira del Caçador. Enguany el temps ens va acompanyar, i va sobrepassar de llarg les expectatives ini-cials de visitants, tot i tenint en compte, que el cap de setmana s’esqueia amb altres Fires.

La Societat de Caçadors vol agrair el suport donat per l’Ajuntament de Solsona, Ajuntament de Castellar de la Ribe-ra, Consell Comarcal, Diputació de Lleida, La Federació Cata-lana de Caça de Barcelona, la Federació Catalana de Caça de Lleida, Ibercaja, La Societat de Col·leccionistes de Plaques de Cava, Mossos d’Esquadra, Policia Local, els propietaris dels terrenys pels aparcaments de vehicles, comerços, que amb la seva aportació, tant econòmica com en espècies, fan possible aquesta Fira.

La Societat de Caçadors no pot oblidar l’equip humà que hi ha darrera d’aquest esdeveniment, que -voluntàriament i sense cap lucre- ha col·laborat en totes les tasques deriva-des de la Fira: muntatges, coordinació de feina, organització, serveis, vigilància tant diürna com nocturna, etc. Per això els dóna les més sinceres gràcies, pel seu ajut i col·laboració.

La mostra de gossos va assolir de nou un gran èxit, per la seva qualitat, nivell, i en la diversificació de les races, sent una de les activitats que va aixecar més expectació, junta-ment amb el concurs de cant d’ocell, organitzat per la Societat d’Ollaires El Passerell, als quals els van fer entrega dels pre-mis les autoritats assistents.

No volem passar per alt els expositors de la Fira, tant els que duen materials i articles relacionats amb la caça, com els d’artesania, queviures i altres, que també mereixen el nos-tre reconeixement d’agraïment.

Gràcies a tothom i esperem retrobar-nos de nou l’any que ve.

La Societat de Caçadors de Solsona consolida amb gran èxit la sisena edició de la Fira del Caçador

Fira del Caçador Societat de Caçadors Esportius de Solsona i Comarca

L'Armeria Els Caçadors el passat diumenge a la Fira del Caçador va realitzar el sorteig d'una escopeta d'aire comprimit. El núm. guanyador és 2977. qui tingui la butlleta guanyadora pot pasar a recollir el premi per

l'Armeria Els Caçadors (premi vàlid fins al 7 de juliol).

1� 624 - Divendres, 12-06-2009

Page 13: Celsona 624

L’alcalde de Solsona demana a Felip Puig que s’abstingui de donar premis al concurs d’ocells

de la Fira del CaçadorJounou demana a Puig que “no barregi els actes institucionals amb els actes de partit”

La presència del diputat de CiU, Felip Puig, en l’acte de lliurament de premis del concurs d’ocells de la passada edició de la Fira del Caçador de Solsona va provocar la reacció de l’alcalde de la ciutat, Xavier Jounou, que va demanar al diputat convergent que s’abstingués d’atorgar premis als participants al cerrtamen.

La situació va arrencar un cop acabat el concurs i quan es procedia a iniciar la cerimònia de lliurament dels premis. En aquell moment, segons ha explicat Jounou, el diputat con-vergent es va situar entre els representants insitucionals encar-regats d’atorgar els premis, motiu pel qual, el mateix alcalde, va demanar a Puig que s’abstingués de lliurar cap premi atès que “en aquell acte, Puig no representava cap institució sinó un partit polític determinat”. Segons ha relatat Jounou, Puig va acceptar la demanda, es va retirar de l’acte i se’n van anar després de desitjar-li bon dia.

Jounou, que ja va demanar disculpes a la Societat Ocellaire de Solsona ja que “aquestes situacions no són agradables per ningú” ha recordat que Puig és diputat i por-taveu del grup de CiU al Parlament de Catalunya i per tant no representava cap institució. A més, ha defensat la seva actuació assegurant “que els polítics no han de barrejar els actes institucionals amb els interessos de partit”.

L’alcalde de Solsona ha recordat també que l’inci-

dent es va produir el mateix dia de les eleccions europees, però ha volgut deixar clar que en cap cas no es va mostrar contrari al fet que Puig assistís a la Fira del Caçador i visi-tés el certamen amb la resta de convidats a la inauguració “ja que tothom és lliure de convidar o assistir als actes que cregui oportú”. Tanmateix, Jounou ha insistit en el fet que l’entrega de premis “pertocava als representants de les institucions que han donat suport a la fira i no a un diputat d’un grup parlamentari”. Finalment ha apun-tat que “per dignitat de la institució que represento vaig haver de dir prou”, i a més, ha avançat que demanarà una reunió amb els representants locals de CiU per mirar d’evi-tar aquest tipus de situacions “ja que no és el primer cop que passa”.

Fira del Caçador Josep M. Montaner i Reig

Xavier Jounou, alcalde de Solsona Felip Puig, diputat de CiU

L'espurna del Mia

1�624 - Divendres, 12-06-2009

Page 14: Celsona 624

Centre Tecnològic Forestal de Catalunya: Ocupació i formació a la comarca del Solsonès des de fa dotze anys

Comarca Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

Les constants modificacions de l’entorn econòmic, les noves ocupacions i les necessitats socials i de l’empresa fan que la formació esdevingui un factor clau en un futur immediat.

En aquesta línia és en la què el Centre Tecnològic Fores-tal de Catalunya treballa des de fa dotze anys, en col·laboració amb el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), per donar una oferta formativa ocupacional adient per al territori, tant des del punt de vista de les empreses com dels treballadors i tre-balladores. Per aquest motiu ha apostat des del seu inici per al desenvolupament d’aquests programes mixtos de formació i treball de millora de l'ocupabilitat de persones amb especials dificultats d'inserció laboral o en risc d'exclusió i aconseguir una inserció de qualitat al mercat de treball.

Actualment, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya és el promotor de 3 programes de Formació i Ocupació, en els quals s’estan formant 28 persones desocupades de la comar-ca, en especialitats relacionades amb els sectors prioritaris que marca el SOC:

- Medi ambient- TIC- Serveis de proximitat o vinculats a la Llei 39/2006, de

14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i aten-ció a les persones en situació de dependència i/o Serveis a la comunitat.

S’han prioritzat actuacions que tindran impacte sobre aquells sectors considerats emergents a la comarca. Per dur a terme aquestes actuacions, el CTFC compta en tot moment amb la col·laboració de diferents ajuntaments de la comarca i de diverses entitats.

Una Casa d’Oficis de l’especialitat de Restauració d’Entorns Naturals, adreçada a un grup de 8 joves.

Un Taller d’Ocupació de l’especialitat d’Auxiliar d’atenció social: auxiliar de treballadora familiar i geria-tria, adreçat a un grup de 12 dones.

Una Escola Taller de l’especialitat de Tècnis/ques en TIC i en entorns multimèdia, adreçada a un grup de 8 joves.

L’Escola Taller del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya s’emmarca dins les actuacions de la direcció de Formació, Qualitat i Desenvolupament. La durada de la ma-teixa és de dos anys (juny 2008-juny 2010), dels quals els sis primers mesos són de formació específica i la resta són de pràctiques de l’especialitat.

La novetat d’aquesta Escola Taller és la de formar Tèc-nics i Tècniques en Noves Tecnologies i entorns multimè-dia, amb l'objectiu de capacitar-los professionalment per tal d'afavorir la seva posterior inserció laboral en aquest sector.

Una de les tasques dels i les alumnes treballadores i el monitor de l’escola taller és la de donar suport tècnic a les entitats que formen el teixit associatiu de la comarca, sensi-bilitzant-les i assessorant-les sobre la implantació de les TIC per a la seva activitat associativa. La finalitat és que tinguin la màxima presència a Internet a partir de la creació d'un portal virtual comarcal. Està previst que es realitzi formació espe-cífica adreçada als membres de les entitats, per tal que a mig i llarg termini puguin ser autònoms en el manteniment dels

seus equipaments i en la formació bàsica d'altres membres de l'entitat.

En un primer moment es va contactar amb les asso-ciacions que tenen la seva seu social al Casal de Cultura de Solsona, per tal de col·laborar amb elles, però actualment la col·laboració s’ha ampliat a totes les associacions que formen el teixit associatiu de la comarca (culturals, esportives, etc.). Algunes de les entitats amb les que està col·laborant l’esco-la són: l’associació col·leccionistes de plaques de cava del Solsonès, l’associació per la coordinació de membres i enti-tats de lleure rurals de Catalunya, l’agrupació sardanista de Solsona i el club de bitlles Solsona.

Un altre dels serveis que ofereixen és el de donar suport tècnic al nou centre d’innovació, orientació empresarial i pro-moció econòmica, concretament a la Unió de Botiguers i Co-merciants de Solsona i l’associació Empresaris pel Solsonès. Se’ls hi dóna suport en el manteniment de la seva pàgina Web, així com d'altres serveis de la xarxa, a partir de la creació d'un portal virtual, que els hi serà útil per a fomentar la promoció econòmica de Solsona i comarca.

Properament es començarà a treballar en la creació d'un Espai virtual per a nous emprenedors i emprenedores que actu-arà com a Centre de Recursos en la xarxa. Serà el resultat d’una avaluació i actualització dels diferents recursos web existents, concentrant esforços en els materials que es considerin més significatius, útils i pràctics.

El públic potencial d’aquesta eina seran les persones emprenedores que vulguin promoure la seva activitat en l’en-torn rural. Aquest Centre de recursos virtual comptarà amb tres parts clarament diferenciades: Infowebs, una Normateca i un Racó de Bones pràctiques.

Infoweb: serà un espai amb enllaços directes amb els temes relacionats amb la posada en marxa de nous projectes empresarials.

Normateca: un espai que permetrà buscar informació sobre legislació relacionada amb projectes empresarials, noves ocupacions, etc..

Racó de Bones Pràctiques, exposarà exemples i enllaços de diferents experiències empresarials que han tingut èxit.

Més informació: [email protected]

1� 624 - Divendres, 12-06-2009

Page 15: Celsona 624

Dimecres passat, 27 de maig, Cristina Jové, Subdirec-tora General de Coordinació Corporativa, Concha Marchante, Responsable de Seguiment i Control del PDR i altres Fons Eu-ropeus, i Dolors Turu, assessora en polítiques transversals en matèria de medi ambient, del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, han visitat les noves instal·lacions del CTFC i han mantingut una reunió de treball amb part de l’equip directiu del CTFC. La reunió de treball tenia per objec-tiu aprofundir les relacions entre el CTFC i el Departament, i comentar possibles estratègies per a la sostenibilitat econòmi-ca i ambiental dels boscos de Catalunya.

Medi Ambient i Habitatge visita el Centre Tecnològic

Forestal de Catalunya

Comarca Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

Projecte europeu d’homogeneïtzació de les qualificacions professionals pel sector forestalEls propers 14 i 15 de juny, dues tècniques del CTFC assistiran a la reunió que es farà al Centre de formació Forestal de Gerhen (Alemanya) en el marc del projecte European Chainsaw Certification

Centres de formació, associacions d’empresaris, pro-pietaris forestals, sindicats, entre d’altres de 15 països euro-peus (Holanda, Bèlgica, Gran Bretanya, Espanya, Dinamarca, Suècia, França, Romania, Alemanya, Eslovènia, Eslovàquia, Itàlia, Finlàndia, Escòcia i Suïssa), entre ells el Centre Tec-nològic Forestal de Catalunya, estan treballant en la creació d’un sistema de Certificació Estàndard Europeu pels treballa-dors forestals. La finalitat és crear uns certificats de qualifi-cació professional pel sector forestal, que determinaria si una persona té les habilitats professionals necessàries per realitzar correctament un grup d’operacions determinades, les habilitats que se certificarien serien molt concretes, per exemple, l’ús de la motoserra a un nivell mitjà (manteniment, trossejat, tallada de petits arbres, podes baixes).

15624 - Divendres, 12-06-2009

Page 16: Celsona 624

Navès

Excursió de caramelles

El passat diumenge, dia 24 de maig, la gent de Navès vam anar a Barcelona. Vam sortir a ¾ de 8 del matí de Santa Llúcia i vam parar a esmorzar a Monistrol de Montserrat, a l’estació del funicular. En arribar a Barcelona vam anar a les instal·lacions del Barça a patinar sobre gel. Allà ens hi vam estar una bona estona. Tot seguit algunes persones van anar a

la botiga del Barça.Després cap a dinar al “Maremagnum”. I a la tarda,

per acabar, cap a Torrelles de Llobregat a visitar Catalunya en Miniatura. L’excursió va ser subvencionada amb els fons de Caramelles, i l’autocar va ser subvencionat per l’Ajuntament de Navès.

"La Plaça de l'Olivera és ja un lloc emblemàtic per al municipi"

Kelly Barbosa, de la pastisseria L'Olivera

Parles molt bé el català, t'ha costat gaire aprendre'l?No m'ha costat gaire aprendre el català, ja porto dos

anys estudiant-lo.

Quins productes teniu previst oferir a la pastisseria l'Olivera?

Només fa una setmana que porto l'establiment. Pensem que ha de ser com una pastisseria-cafeteria, i granja, on servi-rem dinars, sopars, pizzes, entrepans, tapes, etc. I el servei de pa al Pi de Sant Just, perque ningú no el fa.

Ara que ve també la revetlla de Sant Joan, oferirem co-ques i pastissos per encàrrec.

Mirarem de donar tots els serveis que pot oferir una pastisseria o cafeteria.

Precisament, el dissabte ja tenim encarregat un dinar per al migdia.

De cara a l'estiu, creiem que és una bona època per co-mençar, és un servei necessari i la gent que ve aquí està con-tenta, perquè pot comprar el pa i no ha d'anar a Solsona.

Kelly Barbosa de Souza, 26 anys.La Kelly fa 4 anys que va arribar de Brasil per establir-se a Solsona

Olius Ramon Estany

Creus que esteu en un bon lloc?Aquí, a la Plaça, és un espai molt emblemàtic per al

municipi, hi vénen moltes mares amb els nens a jugar, aprofi-tant ara que arriba el bon temps per estar-s'hi a la terrassa.

I quin horari fareu?De 8 del matí a 8 del vespre de diumenge a dijous, i

els divendres i dissabtes, allargarem l'horari fins a les 10 del vespre.

Us veieu amb il.lusió per fer anar endavant l'establiment?Estem optimistes de que ens vagi bé, no hi ha compe-

tència, i al Pi de Sant Just cada dia hi viu més gent. Aquesta zona està creixent, i fins i tot s'han previst molts equipaments municipals. Potser no aquest any, però sí l'any vinent, hi haurà molta vida en aquesta plaça.

1� 624 - Divendres, 12-06-2009

Page 17: Celsona 624

Comarca Redacció

30,3 milions per dur aigua de la Llosa del Cavall al Bages i l'Anoia

El consell d'administració de la societat estatal Aigües de les Conques Mediterrànies (Acuamed) ha adjudicat el con-tracte per a l'execució de les obres necessàries per transvasar aigua des de l'embassament de la Llosa del Cavall fins a les comarques barcelonines de l'Anoia i el Bages i la lleidatana del Solsonès. Els treballs tenen un pressupost de 30,3 milions.

El tram licitat té un termini d'execució d'uns 22 me-sos, i inclou diverses obres, com la captació d'aigua crua de l'embassament, a través de la derivació existent del desguàs intermedi de la presa, la conducció de l'aigua a l'estació de sobreelevació, situat al costat de la carretera de l'accés sud al pantà, la conducció principal des del dipòsit d'aigua tractada fins a la derivació del Solsonès, els treballs al ramal de la co-marca solsonina i la connexió al dipòsit existent de capçalera a la ciutat de Solsona.

El consell d'administració de la societat estatal Aguas de las Cuencas Mediterráneas (Acuamed) ha encomanat el macroprojecte a les empreses ACSA Obras e Infraestructura i COMSA, que han creat una UTE (unió temporal d'empre-ses). Aquesta obra forma part de l'"actuació urgent" anomena-da Xarxa d'Abastament de la Llosa del Cavall, de la qual, la segona fase, desenvolupada a les localitats de Calaf i Igualada, també ja ha estat licitada recentment, amb un pressupost base de 17,7 milions d'euros. Per això, l'obra, en el seu conjunt, suposa una inversió d'un total de 48 milions d'euros.

Un cop finalitzades les actuacions, impulsades pel mi-nisteri de Medi Ambient de l'Estat, algunes comarques veïnes del Solsonès i ciutats com Barcelona i Lleida podran gaudir de l'aigua del pantà de la Llosa del Cavall, situat als termes muni-cipals de Navès, Guixers i Sant Llorenç de Morunys, i que du la seva aigua a través del riu Cardener. Es tracta d'un antic projecte que feia molts anys que des de territoris com el Bages s'esperava amb candeletes i que ara inicia el seu camí definitiu.

Justícia nomena Jutges de Pau al Solsonès

En virtut del que ha disposat la Comissió de la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en la sessió de data 31 de març i 19 de maig de 2009, s’anuncia el nomenament per al càrrec de jutges de pau:- Jutge de pau titular de Coma i la Pedra; Jordi Riu i Muntada- Jutge de pau substitut de Coma i la Pedra; Josep Vila i Muntada. - Jutge de pau substitut d'Olius; Joaquim Vilaseca i Casafont. La durada del nomenament és per a un període de quatre anys.

Solsona enceta un cicle de xerrades sobre la biomassa

El Consorci Forestal organitza sis taules de debat entre el 15 i el 22 de juny arreu del Principat.El Consorci Fores-tal de Catalunya, amb el patrocini del Servei d’Ocupació de Catalunya i el cofinançament del Fons social europeu, organit-za sis taules de debat entre els principals actors implicats per marcar, comarca a comarca, les principals línies de treball per desenvolupar l'aprofitament energètic de la biomassa forestal.

Les trobades tindran lloc del 15 al 22 de juny a Solsona, Callús, Santa Coloma de Farners, Ripoll, Parlavà i Sant Celoni i estaran introduïdes per un grup d’experts que plantejaran la situació de la biomassa en el territori més proper i al conjunt de Catalunya. L’assistència a les taules de debat és gratuïta i sempre seran de 6 de la tarda a vuit del vespres.

La primera de les taules tindrà lloc el 15 de juny al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) de Solsona i tractarà les oportunitats de futur i els reptes de la bioenergia al Solsonès i al Berguedà. La trobada comptarà amb la partici-pació de Judit Rodríguez, del CTFC; Armengol Riart, de l’As-sociació de Propietaris del Solsonès; Joan Serra, APENSOL; Francesc Mata i Jaume Urquiza, de Kapelbi Catalunya; Jordi Jané, d’ARESCAT; i Antoni Farrero, del Centre de la Propietat Forestal (CPF).

1�624 - Divendres, 12-06-2009

Page 18: Celsona 624

Vall de Lord Dolors Pujols

Els 'Petons' de l'Estenedor Teatre finalitzen el seu camí a Sant Llorenç de MorunysS'emmarca en el programa Cultura en Gira del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

El Teatre Municipal de Sant Llorenç de Morunys rep el proper dissabte, 13 de juny, l'última representació de la gira Petons, de la companyia Estenedor Teatre. Aquest espectacle va iniciar la seva gira el passat 11 de gener a Sant Quirze del Vallès, i ha visitat durant el primer semestre de l’any diversos municipis catalans amb el suport del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.

L'espectacle familiar té com a punt de partida l’aniver-sari de l’Òscar, un nen que fa 12 anys i no vol fer cap petó. Cant a l’amistat i a l’afecte, Petons fa una mirada a una etapa de la vida (la preadolescència) força difícil de passar, amb una visió, però, fantàstica i optimista. Espectacle adreçat a tots els públics, que han pogut gaudir de la història de l’Òscar en 19 representacions a 17 municipis.

Emmarcada dins del projecte Cultura en Gira, aquesta gira respon a l’objectiu general de Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de difondre noves propostes d’arts escèniques i música amb la finalitat d’apropar-les a tots els públics d’arreu de Catalunya.Dissabte, 13 de juny de 2009 17:30 h - Teatre Municipal de Sant Llorenç de Morunys

Festa Major de GuixersGuixers va celebrar la seva Festa Major el passat diu-

menge, 7 de juny. A la sortida de la missa celebrada a Sant Martí de Guixers es va repartir el pa beneït i el Ramon i la Ro-seta van ballar unes cançons. A la tarda hi va haver ball de festa major amb l’acordionista Joan Badia, en aquest cas al local del costat de l’ajuntament del municipi, a Valls.

Comunions 2009Diumenge passat aquests 3 vilatans van celebrar la seva

primera comunió a l’església parroquial de Sant Llorenç de Morunys. A la foto, veiem el Julià, la Rita i el Pau amb la ca-tequista Maria Graus.

Enramades 2009El proper cap de setmana (13 i 14 de juny) alguns carrers i places del poble estaran engalanats en motiu del Corpus.

Teatre - Vall de Lord

1� 624 - Divendres, 12-06-2009

Page 19: Celsona 624

Eleccions europees 2009 Ramon EstanySolsona votants ...................2.177 ..........34,70% Abstenció ..............4.097 ..........65,30% Vots nuls ................13 .................0,60% Vots en blanc .........108 ...............4,99%

CiU ........................787 .............36,37% PSC-PSOE ............466 .............21,53% ERC-(Edp-V) ........402 .............18,58% PP ..........................236 .............10,91% ICV-EUiA ..............90 .................4,16% II ............................18 .................0,83% PACMA .................12 .................0,55% RC .........................5 ...................0,23% UPyD .....................5 ...................0,23% LV-GVE ................5 ...................0,23% POSI ......................5 ...................0,23% FA ..........................4 ...................0,18% IZAN-RG ............... 3.................. 0,14% PUM+J ..................3 ...................0,14% PH .........................3 ...................0,14% UCL .......................2 ...................0,09% MSR ......................2 ...................0,09% iF ...........................1 ...................0,05% FE de las JONS ......1 ...................0,05% PFyV .....................1 ...................0,05% PCPE ......................1................... 0,05% AES .......................1................... 0,05% PREPAL .................1................... 0,05% LIBERTAS ............1................... 0,05% UNA ......................1................... 0,05%

CiU guanya amb força al SolsonèsL'abstenció marca els resultats de la comarca

Que les eleccions europees del 2009 han estat les més descafeïnades i desmotivades que es coneixen, poca gent ho pot posar en dubte. A Solsona, més de 6.274 electors estaven convocats a les urnes, però l'abstenció va ser superior en 4 punts a la de fa cinc anys.

Amb tot, cal destacar també l'increment dels vots en blanc (108 només a Solsona, quan l'any 2004, a tota la comarca només van ser 40).

Pel que fa als resultats dels partits polítics, Convergència i Unió ha gua-nyat a tots els municipis, amb un creixement important. CiU, respecte a les elec-cions del 2004, ha guanyat vots a Solsona, a la Coma i la Pedra, a Guixers, a Lladurs, a Llobera, i a Olius.

El PSC és de les formacions polítiques que ha encaixat els resultats més negatius, amb una important davallada de vots, especialment a Solsona. Els soci-alistes, només han guanyat un vot, a Lladurs i a Olius.

La pèrdua de vots no ha estat tan forta per a Esquerra, si bé ha guanyat alguns vots a Llobera, Navès, Olius i Pinell.

El Partit Popular ha registrat els resultats més estables, i pràcticament no ha variat en nombre de vots respecte a les passades eleccions. Cal destacar que els Populars han incrementat alguns votants a Clariana de Cardener i Olius, així com a Solsona.

Finalment, Iniciativa per Catalunya també ha experimentat una davallada notable, i només ha guanyat vots a Lladurs.

1�624 - Divendres, 12-06-2009

Page 20: Celsona 624

Riner Votants .................90 ................. 39,82%

Abstenció ............136 ............... 60,18% vots nuls ..............2 ..................... 2,22% Vots en blanc .......2 ..................... 2,27% CiU ......................50 ................. 56,82% ERC-(Edp-V) ......15 ................. 17,05% PSC-PSOE ..........7 ..................... 7,95% PP ........................6 ..................... 6,82% ICV-EUiA ............4 ..................... 4,55% iF .........................1 ..................... 1,14% IZAN-RG ............1 ..................... 1,14% PREPAL ..............1 ..................... 1,14% II ..........................1 ..................... 1,14%

Sant Llorenç de Morunys Votants .................287 ............... 36,15% Abstenció ............507 ............... 63,85% vots nuls ..............1 ..................... 0,35% Vots en blanc .......19 ................... 6,64%

CiU ......................142 ............... 49,65% ERC-(Edp-V) ......37 ................. 12,94% PSC-PSOE ..........36 ................. 12,59% PP ........................21 ................... 7,34% II ..........................10 ................... 3,50% ICV-EUiA ............9 ..................... 3,15% RC .......................3 ..................... 1,05% EXT. UNIDA ...........2 ..................... 0,70% CDS .....................2 ..................... 0,70% PACMA ...............2 ..................... 0,70% LV-GVE ..............1 ..................... 0,35% POSI ....................1 ..................... 0,35% PH .......................1 ..................... 0,35%

Pinós Votants ...............114 ............... 43,51% Abstenció ............148 ............... 56,49% vots nuls ..............2 ..................... 1,75% Vots en blanc .......6 ..................... 5,36%

CiU ......................56 ................. 50,00% PP ........................25 ................. 22,32% PSC-PSOE ..........8 ..................... 7,14% ERC-(Edp-V) ......7 ..................... 6,25% ICV-EUiA ............3 ..................... 2,68% LV-GVE ..............3 ..................... 2,68% II ..........................3 ..................... 2,68% PH .......................1 ..................... 0,89%

Pinell de SolsonèsVotants ................92 ................. 51,11% Abstenció ............88 ................. 48,89% vots nuls ..............0 .......................... 0% Vots en blanc .......6 ..................... 6,52% CiU .....................................................36 39,13% ...............ERC-(Edp-V) ......28 ................. 30,43% PP ........................15 ................. 16,30% PSC-PSOE ..........5 ..................... 5,43% LIBERTAS ..........1 ..................... 1,09% II ..........................1 ..................... 1,09%

Eleccions europees 2009 Ramon Estany

Els protagonistes de la Jornada Electoral: Les meses i els resultats

�0 624 - Divendres, 12-06-2009

Page 21: Celsona 624

Eleccions europees a Olius

La mesa electoral del municipi d’Olius integrada per la Presidenta, Sil-via Zurita i pels Vocals, Roser Barcons i Ramon Montraveta, van tenir un dia tran-quil quant a l'afluència de votants. L’alta abstenció (65,97%) va fer del diumenge electoral un dia especialment llarg. Tot i així els membres de la taula estaven sa-tisfets per esdevenir els garants de faci-litar els veïns d’Olius a complir amb la norma màxima de la democràcia, escollir qui ens ha de representar, en aquest cas al Parlament Europeu.

Olius Votants ................213 ............... 34,03% Abstenció ............413 ............... 65,97% vots nuls ..............4 ..................... 1,88% Vots en blanc .......12 ................... 5,74%

CiU ......................96 ................. 45,93% ERC-(Edp-V) ......36 ................. 17,22% PSC-PSOE ..........29 ................. 13,88% PP ........................25 ................. 11,96% ICV-EUiA ............5 ..................... 2,39% II ..........................4 ..................... 1,91% iF .........................1 ..................... 0,48% RC .......................1 ..................... 0,48%

Odèn Votants ................87 ................. 36,25% Abstenció ............153 ............... 63,75% vots nuls ..............0 .......................... 0% Vots en blanc .......3 ..................... 3,45%

CiU ......................47 ................. 54,02% ERC-(Edp-V) ......21 ................. 24,14% PP ........................6 ..................... 6,90% PSC-PSOE ..........4 ..................... 4,60% LV-GVE ..............3 ..................... 3,45% UV .......................1 ..................... 1,15% RC .......................1 ..................... 1,15% II ..........................1 ..................... 1,15%

Navès Votants ................83 ................. 37,73% Abstenció ............137 ............... 62,27% vots nuls ..............1 ..................... 1,20% Vots en blanc .......5 ..................... 6,10%

CiU ......................47 ................. 57,32% ERC-(Edp-V) ......11 ................. 13,41% PSC-PSOE ..........8 ..................... 9,76% PP ........................5 ..................... 6,10% II ..........................3 ..................... 3,66% FE de las JONS ...1 ..................... 1,22% PFyV ...................1 ..................... 1,22% LV-GVE ..............1 ..................... 1,22%

Molsosa (La) Votants ................68 ................. 62,96% Abstenció ............40 ................. 37,04% vots nuls ..............2 ..................... 2,94% Vots en blanc .......2 ..................... 3,03%

CiU ......................36 ................. 54,55% PP ........................16 ................. 24,24% PREPAL ..............5 ..................... 7,58% PSC-PSOE ..........5 ..................... 7,58% ERC-(Edp-V) ......1 ..................... 1,52% II ..........................1 ..................... 1,52% iF .........................0 .......................... 0%

Llobera Votants ................65 ................. 35,71% Abstenció ............117 ............... 64,29% vots nuls ..............0 .......................... 0% Vots en blanc .......2 ..................... 3,08%

CiU ......................34 ................. 52,31% ERC-(Edp-V) ......17 ................. 26,15% PSC-PSOE ..........5 ..................... 7,69% II ..........................3 ..................... 4,62% PP ........................2 ..................... 3,08% ICV-EUiA ............1 ..................... 1,54% LV-GVE ..............1 ..................... 1,54%

Lladurs Votants ................76 ................. 44,71% Abstenció ............94 ................. 55,29% vots nuls ..............0 .......................... 0% Vots en blanc .......0 .......................... 0%

CiU ......................37 ................. 48,68% ERC-(Edp-V) ......10 ................. 13,16% PP ........................9 ................... 11,84% PSC-PSOE ..........9 ................... 11,84% ICV-EUiA ............5 ..................... 6,58% AES .....................2 ..................... 2,63% II ..........................2 ..................... 2,63% LV-GVE ..............1 ..................... 1,32% POSI ....................1 ..................... 1,32%

Guixers Votants ................41 ................. 33,06% Abstenció ............83 ................. 66,94% vots nuls ..............0 .......................... 0% Vots en blanc .......2 ..................... 4,88%

CiU ......................26 ................. 63,41% ERC-(Edp-V) ......5 ................... 12,20% PP ........................3 ..................... 7,32% PSC-PSOE ..........2 ..................... 4,88% iF .........................1 ..................... 2,44% PUM+J ................1 ..................... 2,44% II ..........................1 ..................... 2,44%

Coma i la Pedra (La)Votants ................87 ................. 35,22% Abstenció ............160 ............... 64,78% vots nuls ..............0 .......................... 0% Vots en blanc .......5 ..................... 5,75%

CiU ......................54 ................. 62,07% PP ........................10 ................. 11,49% ERC-(Edp-V) ......7 ..................... 8,05% ICV-EUiA ............5 ..................... 5,75% PSC-PSOE ..........4 ..................... 4,60% IZAN-RG ............1 ..................... 1,15% RC .......................1 ..................... 1,15%

Clariana de CardenerVotants 46 ............38,98% ......................Abstenció ............72 ................. 61,02% vots nuls ..............1 ..................... 2,17% Vots en blanc .......6 ................... 13,33%

CiU ......................16 ................. 35,56% ERC-(Edp-V) ......12 ................. 26,67% PP ........................3 ..................... 6,67% ICV-EUiA ............3 ..................... 6,67% PSC-PSOE ..........3 ..................... 6,67% II ..........................2 ..................... 4,44%

Castellar de la RiberaVotants ................43 ................. 34,13% Abstenció ............83 ................. 65,87% Vots nulos ............0 .......................... 0% Vots en blanc .......2 ..................... 4,65%

CiU ......................22 ................. 51,16% ERC-(Edp-V) ......12 ................. 27,91% PP ........................3 ..................... 6,98% PSC-PSOE ..........3 ..................... 6,98% ICV-EUiA ............1 ..................... 2,33%

Eleccions europees 2009 Ramon Estany

�1624 - Divendres, 12-06-2009

Page 22: Celsona 624

Oliana Marcel Ribera. Arxiu Fotogràfic: Marcel Ribera

Ça Vila (I)

“Davant de Ceuró, a l’altra banda de la Ribera Salada, els senyors de l’antic alou de Perdigués construïren una Vila, la Vila de Perdigués...” Així comença en un vell document la petita història de l’església dedicada a la Verge de Ça Vila.

El dissabte dia 15 de maig un grup de persones d’Ogern i d’Oliana ens vàrem trobar a peu de carretara del petit poble d’Ogern. Per aquestes dates, cada any els habi-tants de l’esmentat llogaret van en pelegrinació fins arribar al santuari de Santa Maria de Ça Vila. Segurament que en un principi va ser una prometença del poble envers aquest Santuari, prometença que s’ha portat a terme any rera any.

Aquest fet s’ha de portar a terme durant el mes de maig. Durant el camí es gaudeix de la natura en tot el seu esplendor, els camins semblen jardins amb les seves flors, i els verds camps curulls d’espigues de blat que en un temps

raonable es transformaran en pans per alimentar les perso-nes de les llars.

El dia era clar i el sol va fer acte de presència durant la caminada; un cop els pelegrins vam ser al lloc on hi ha una gran alzinera, vam esperar l’arribada del mossèn i dels priors, els quals en arribar van cantar la “Salve Regina” i posteriorment en processó fins arribar a l’església.

L’església fou construïda sobre un turó. "Sembla ser que hi ha notícies des de l’any 1250 en què un tal Bernat de Zouró fa un llegat a Santa Maria de Zavila".

Dins l’església se celebra l’ofici religiós amb la llum d’unes espelmes, al fons en un lloc preparat hi veiem la petita imatge de la verge acompanyada de dos àngels. És una meravella, el material és ivori treballat en la part frontal, i en la part posterior es conserva sense treballar. Aquest treball de filigranes fet art, segons algunes persones és: Una joia d’art gòtic. Una d’aquestes imatges que els arqueòlegs en diuen d’un gòtic francès...”

Al final de l’acte religiós, el mossèn va treure del seu lloc la imatge de la Verge, la qual no medeix més d’un pam per procedir a la seva adoració, i posteriorment es van cantar els goigs.

Cal dir que l’any 1775 l’amo de la Vila va obtenir permís del sr. Bisbe per portar la imatge a la nova capella.Aquest acte, en aquell temps es portava a terme amb una gran solemnitat acompanyada per les parròquies veïnes.

Com anècdota curiosa haig de comentar que en èpoques passades moltes coses s’aprenien, o bé es deien d’oïda. Fa anys, algunes persones ho recorden i jo havia sentit de boca d’alguna persona gran, el següent fet: L’endemà d’anar a la festa del Santuari de Ça Vila, preguntaven, on vas anar ahir...contestant l’interessada: al Santuari de la Mare de Déu de Sevilla o de Savilla...És un fet cert que ja forma part de la història.

El campaner anunciant l’acte religiósDe processó cap a l’església

Verge de Ça Vila

�� 624 - Divendres, 12-06-2009

Page 23: Celsona 624

Bisbat de Solsona Ramon Estany

Pelegrinatge diocesà al Santuari de NúriaUn bon grup de pelegrins del Bisbat de Solsona es van trobar el dia 17 de maig per participar en el pelegrinatge diocesà al

Santuari de Núria, organitzat per la Delegació diocesana de Peregrinacions. El viatge va començar de bon matí amb persones de totes les edats, grans i joves, els quals van agafar, en primer lloc, l’autobús fins a Ribes. Un cop arribats, van pujar al cremallera que els va portar fins a la muntanya on hi ha el Santuari Marià.

Vetlla de pregària al Santuari del Miracle

Per setè any consecutiu, el dia 22 de maig, la Delegació de Joventut del Bisbat de Solsona, va organitzar conjuntament amb la Comunitat de Monjos del Santuari del Miracle, la tradicional Vetlla de Pregària Jove.

Un bon grup de joves i catequistes acom-panyants, varen aplegar-se a la capella del San-tíssim per pregar. El fil conductor de la pregària fou el Magníficat. El Gmà. Àngel Pons anà des-granant els diversos elements que configuraren l’encontre entre Maria i la seva cosina Elisabet i que originaren el bonic Càntic de Maria.

La Vetlla fou acompanyada per cançons a l’estil de Taizé. Els cants varen ser conduïts pel grup de nois i noies de les COMBIS, el grup de música jove del Bisbat.

En acabar la Vetlla, es va repartir coca i xocolata. Fou el moment de noves coneixences i salutacions, el moment de compartir camí i de contrastar realitats.

La gent marxà contenta cap a casa amb ànim de retrobar-se una propera vegada. Un cop més, volem agrair la sempre càlida i ge-nerosa acollida de la Comunitat de Monjos del Miracle.

Els Sants de la SetmanaDivendres, 12 Sant Joan de Sahagun; beata Iolanda (o Violant); sant Onofre (o Nofre). Dissabte, 13 Sant Antoni de Pàdua. Sant Fandila; sant Aventí; santa Aquil.lina.Diumenge, 14 Sant Eliseu; santa Digna.Dilluns, 15 Santa Maria-Miquela del Ssm. Sagrament. Sant Bernat d'Aosta; santa Benilde; santa Germana Cousin.Dimarts, 16 Sant Quirze (o Quirc, Quiri o Quir) i la seva mare Julita; sant Ferriol; sant Ilpidi.Dimecres, 17 Sant Gregori Barbarigo; santa Emília Vialar; beat Pau Buralls.Dijous, 18 Sants Marc i Marcel·lià; santa Marina; sants Ciríac i Paula., germans mrs.

��624 - Divendres, 12-06-2009

Page 24: Celsona 624

Educació Escola Arrels Primària

Teatre "La rateta, el flautista i el gat"

Els mestres de 4t veient el talent natu-ral que van mostrar els nostres alumnes en la representació dels “Pastorets” per Nadal, ens vam animar moltíssim a continuar utilitzant el teatre com a eina d’aprenentatge. Per Sant Jordi els de C. M. vàrem recitar poemes d’en Ramon Valls i Pujol, el nostre poeta, des del Portal del Castell.

Aquesta vegada hi hem afegit un repte nou. L’obra havia de ser en castellà per po-tenciar l’adquisició de vocabulari i millorar l’expressió oral.

L’obra que vam representar dijous passat al Teatre Comarcal es titulava: “Vaya lío de ratas y gatos”. Tenia un nivell de dificultat elevat ja que era molt extensa i tenia una duració de més d’una hora. En els assajos havíem intentat corregir la pronúncia de la "c". Es-coltàvem paraules com “susio, sicatrises hase i parese”. Amb

aquesta activitat els nostres nens i nenes han après nou vocabulari i a fer-ne l’ús adequat en el llenguatge oral. Considerem que té molt mèrit aprendre un text tan llarg i en castellà.

La nostra història era una barreja del conte de la rateta que escombrava l’escaleta, el flautista de Hamelin i el gat amb botes. Tot un munt d’aventures explicat pels narradors i representat per diversos personatges dels contes esmentats.

Amb el teatre, hem imaginat, ens hem guarnit, hem robat la personalitat d’altri, hem viatjat per espais diferents, hem gaudit. La il·lusió ens ha portat per camins diferents a

aprendre.Nota- Volem donar les gràcies a totes les persones i en-

titats que ens han ajudat: mestres, pares, ajuntament i l’Òscar del teatre, que ens ha facilitat la feina i ens ha assessorat.

�� 624 - Divendres, 12-06-2009

Page 25: Celsona 624

Educació Escola Bressol

Divendres 29 de maig l’Escola Municipal de Música ens va convidar a una audició a tots els nens i nenes de P-2 de la nostra escola

Ens vam quedar embadalits escoltant el conte musical d’en “Pere Gallerí”.

Tot picant de mans i ballant, vàrem descobrir diferents sons i característiques dels instruments. Alguns es bufaven amb la boca i d’altres es tocaven amb les mans.

També vam descobrir que el nostre cos és un instru-ment i que podem fer amb ell molts sons, a l’escola aquests dies estem parlant del nostre cos i aquesta sortida ens va ajudar a entendre millor totes les possibilitats que ens ofereix. Des de l’Escola Bressol us volem donar les gràcies!

Durant el llarg del mes de maig i organitzat per l’AM-PA de l’Escola Bressol hem pogut gaudir d’un taller d’estimu-lació dels sentits adreçat als nens/es de P-1 i P-2. “Juguem amb els Colors” ens ha transportat a la màgia de la terra amb el fang i el color vermell, als camins de gespa, pedres i sorra que ens feien pessigolles als peus, i també al blau cel del mar i amb la textura de la pintura.

Totes les nostres experiències les vàrem dipositar dins

Activitats a l'Escola Bressol

Audició conte d'en Pere Gallerí

d’un sarró que nosaltres vàrem decorar, i que al llarg del viatge ens va servir per a guardar els nostres records.

Ens va agradar tant que l’any vinent ho volem repetir més sovint!

�5624 - Divendres, 12-06-2009

Page 26: Celsona 624

Jornada Musical 09

Ardèvol. Les nou del matí. Un silenci plaenter con-quereix el poble… Ocells que canten les seves matines, un cel blau, amb núvols pel damunt la Serra del Port del Comte, amenaçadors de tempesta de mitja tarda, i una brisa, ben bé procedent del mar...

I, de sobte, un centenar de puces de color verd llampant arriben i envaiexen la plaça de l’església d’aquest encantat po-ble!!! I és que el passat dos de juny, la ZER del Solsonès es va retrobar al bell mig d’Ardèvol per celebrar la Jornada Musical 09!!!!

El final de curs s’està acostant amb candeletes i, per acomiadar-nos, no hi ha res millor que una diada, les nou esco-les juntes, fent activitats ben engrescadores, com una gimcana musical, carregada de proves prou difícils i entretingudes per desafiar el bat de sol anunciador d’un estiu proper. Una manera prou divertida per conèixer els racons i raconets d’Ardèvol.

En aquestes jornades de final de curs, ens retrobem les nou escoles però ens acomiadem dels nostres alumnes de sisè que, enguany, abandonen les escoles rurals per endinsar-se al món desconegut però, a la vegada, llaminer, anomenat institut. L’entrega d’orles va posar el punt i final a la Jornada Musical 09.

“What about you?”, el projecte e-twinning

de la ZER del Solsonès, acaba el curs

Aquest curs 2008/09 la ZER del Solsonès ha començat a formar part d’un projecte “E-TWINNING”

“E-TWINNING” és una xarxa de projectes a nivell eu-ropeu que permet posar en contacte via telemàtica alumnes de Cicle Mitjà i Cicle Superior de Primària de diferents països d’Europa.

Nosaltres estem agermanats amb una escola de Polònia, l’escola Podstawowa.

El nostre projecte ha consistit en un intercanvi cultural entre Catalunya i Polònia. Així, mes a mes, els alumnes s’han intercanviat treballs relacionats amb els dos països, com ara descripcions dels municipis del Solsonès als quals pertanyen les nostres escoles, etc...

L’experiència ha sigut molt interessant i profitosa. Els nens i nenes han estat molt motivats i han mantingut l’interès per entendre i expressar-se en anglès.

Educació ZER del Solsonès

L’alumnat de 4t d’ESO de l’especialitat de Visual i plàstica de l’IES “Francesc Ribalta” ha muntat l’exposició “Art a l’IES”, en què participen diversos grups d’alumnes de diferents cursos de la mateixa matèria. Els de 1r d’ESO pre-senten obres en linòleum a una tinta; els de 3r, assemblage i interpretacions sobre el Gran Vidre de Duchamp sobre paper acetat; els de 4t, assemblage i linòleum a dues tintes; els de 1r de batxillerat de Dibuix tècnic, escultures neoplàstiques.

Podreu visitar aquesta exposició al “Celler de ca l’Aguilar”. Els nois i noies de 4t d’ESO fan el vernissage el dia de la inauguració, el proper dimarts, dia 16 de juny, a la una del migdia. Estarà oberta al públic els dies 16, 17, 18 i 19 de juny, de les 4 a les 6 de la tarda.

Sorprenent exposició dels alumnes de l’IES “Francesc Ribalta”

Educació IES Francesc Ribalta

�� 624 - Divendres, 12-06-2009

Page 27: Celsona 624

Educació ZER del Solsonès

Camps d'Aprenentatge

Com cada curs, els alumnes de Cicle Inicial i de Cicle Mitjà de la ZER del Solsonès, han anat de colònies.

Els de Cicle Inicial, hi han anat tres dies, del 20 al 22 de maig, al Camp d’Aprenentatge del Bages, situat a la Casa de La Culla, a Manresa.

Aquest tres dies, han treballat la ciutat, els serveis, els transports i l’aigua. S’ho han passat molt bé: han anat a la biblioteca, al teatre, a fer un gelat... El més especial va ser l’anada a Montserrat:

van viatjar en cinc mitjans de transport diferents, van poder escoltar la Salve, a primera fila, i van visitar les estances de l’Escolania. Una passada!!

Els de Cicle Mitjà, hi han anat cinc dies, del 18 al 22 de maig. Aquest any tocava el Camp d’Aprenentatge de l’Alt Berguedà, situat a la “casa de la Sala”, entre Guardiola de Ber-guedà i la Pobla de Lillet, un espai magnífic situat enmig del bosc als peus del riu Llobregat.

Durant aquest dies vàrem estudiar el paisatge del Pe-draforca i el curs alt del riu Llobregat, la qualitat de l’aigua, la vegetació, la fauna i el seu naixement, també vam aprendre a llegir plànols i orientar-nos amb la brúixola i el GPS, vam visitar i estudiar Bagà i Castellar de n’Hug.

Convivència, treball, joc, ganes d’aprendre i passar-s'ho bé: una mà de dies que segur restaran en la memòria de tots i dels quals en guardarem sempre un bon record.

Els alumnes que ara s’han examinat són els últims de la generació LOGSE, Llei d’Ordenació General del Sistema Educatiu, aprovada el 1990. A partir del curs que ve els joves que es presentin a les PAU s’hauran format en el marc de la LOE, Llei Orgànica d’Educació, de 2006.

Els estudiants podran consultar el resultat de les proves a partir del dia 25 de juny al web del Consell In-teruniversitari de Catalunya (https://accesnet.gencat.cat) i l’endemà rebran les notes de cada examen al seu centre. El Comissionat per a Universitats i Recerca informarà dels resultats globals de les PAU el dia 25 de juny en roda de premsa.

Educació Ramon Estany

60 estudiants del Solsonès, 6 més que el curs passat, s'han examinat de les PAU

Per aprovar les PAU cal una nota mínima de 4. La nota d'accés a la universitat es calcula en base al 40% de la nota de les PAU i el 60% de la nota mitjana del batxillerat. L’any passat van superar les proves un 100% dels alumnes solsonins presentats.

El dia 16 de juliol tindrà lloc l'acte de lliura-ment de les Distincions de les PAU, que el Departa-ment d'Innovació, Universitats i Empresa atorga a tots aquells estudiants que hagin obtingut una nota igual o superior a 9.

La selectivitat del mes de setembre està convocada per als dies 8, 9 i 10.

��624 - Divendres, 12-06-2009

Page 28: Celsona 624

Cartellera

VIATGES

Gospel a Sant Llorenç de Morunys L'Associació d'Amics de l'Orgue de Sant Llorenç de Morunys ha programat un concert de GOSPEL que s'oferirà aquest dissabte 13 de juny a les 18 hores, a l'Església Parroquial de Sant Llorenç de Morunys dins del VII CICLE "CON-CERTS D'ORGUE".El concert serà interpretat pel cor de GOSPEL: BELLA QUIRZE BAND, sota la direcció d'Òscar Altide.

MUSICA

Concerts de juny de l'Escola Municipal de MúsicaDel 10 al 21 de juny

Divendres 1221.30 h Concert de l'aula moderna al pub Sputnik. Dimecres 1718.15 h Audició dins els actes de la Setma-na de la Gent Gran al Teatre Comarcal.Diumenge 2118 h Concert de fi de curs de l'Escola Muni-cipal de Música al Teatre Comarcal.

'Els miracles del Miracle'Museu Diocesà i Comarcal fins al 31 de desembre, de dimarts a dissabtes, de 10h a 13h i de 16h a 18h; diumenges i festius, de 10h a 14h.

'100 anys d'esquí a Catalunya'A la sala cultural de l'Ajuntament del 4 al 15 de juny, de 19 a 21 hL'exposició itinerant 100 anys d'esquí a Catalunya arriba a Solsona de la mà del Club d'Esquí Solsona i el Centre Excursionista del Solsonès.És una mostra fotogràfica, produïda per la Comissió del Centenari de l'Esquí a Catalunya, formada per 32 plafons on es plasmen els moments més importants de la història d'aquest es-port al nostre país i la seva evolució en-tre els anys 1908 i 2008. Hi col·laboren l'Ajuntament de Solsona i Jaume Cua-drench.

EXPOSICIONS

Exposició de treballs made in... de Josep Gatnau i GrauEl fotògraf toranès exposa els seus tre-balls durant els dies 12, 13 i 14 de juny a la Sala Sant Jordi de Caixa de Catalunya, a Solsona

Et vas casar a El Miracle ...Dia 21 de juny en sortir de la Missa de 12, s'inaugurarà, als claustres del Santua-ri, l’exposició de fotografies, que restarà oberta tots els caps de setmana fins al 16 d’agost

El dia 28 de juny el Club Estel organitza un viatge a TORTOSAVisitarem diversos monuments, entre ells la Catedral, la Puerta de la Olivera, el Portal de los Romeros, Los Reales Colegios... I també visitarem el centre d’interpretació on s’exposa la maqueta de la catedral tal i com serà una vegada acabades les obres. Seguidament anirem a dinar un fantàstic menú, i després de pair tornarem cap a Solsona. Esperem, de nou, la vostra companyia! La sortida serà a les 7 del matí. El preu: 45 euros socis - 47 euros no socis.Per a més informació truqueu al 973 481 047. ESTEL DEL SOLSONÈS

'La gestió de la diversitat cultural en l'àmbit empresarial'Cedricat (Ctra. de Coll de Jou, km 2)18 de juny, 9 hEl Cedricat organitza una acció forma-tiva per fer front als nous reptes en el món laboral i empresarial originats pels creixents fluxos migratoris a la província de Lleida. El programa comptarà amb la intervenció d'experts de la Universitat de Lleida, com el doctor Jordi Garreta, i del Centro de Diversidad del Instituto Empresa. També es presentaran dues experiències, a càrrec del Grup Coope-rativa de Guissona i la Fundació Pagesos Solidaris. La participació a la jornada és gratuïta, però requereix la inscripció prèvia al Ce-dricat fins al 15 de juny. Es pot fer per telèfon al número 973 48 43 20 o per correu electrònic a l'adreça [email protected].

JORNADA

Estiu Multiesportiu 09Instal.lacions esportives El PiObrim les piscines el 24 de juny!!INSCRIPCIONS: A l’Ajuntament d’Olius a partir del 6 de juny de 10h a 13h. A partir del 24 de Juny a la piscina del Pi.

ESTIU MULTIESPORTIU“Campi qui jugui“ (de 3 a 12 anys.) ALTRES ACTIVITATSNatació per a nens/es fins a 15 anys. Natació per adultsAquagym i RiEA (Relaxacció i estira-ments a l’aigua) Iniciació al tennis, per a nens/es de 4 a 14 anys Activitats esportives i tornejosTorneig Futbol Sala famení: 28 de juny.Torneig Futbol Sala “Olius Cup”:(4/5, 11/12, 18 i 25/26 juliol).Torneig Futbol Platja: 19 de juliolTorneig Futbol Sala Infantil: (1998-1994) 1 d’agostTorneig Volei-platja: 30 d’agostTria l'abonament segons les teves neces-sitats(familiar, 15 dies, alternatius,...)NOVETAT: Si ets jove entre 16 i 25 anys, no deixis escapar l'abonament "Co-lla jove", 54 euros / persona, tot l'estiu!!

ESPORTS

�� 624 - Divendres, 12-06-2009

Page 29: Celsona 624

��624 - Divendres, 12-06-2009

Page 30: Celsona 624

La proposta teatral del grup Lacetània per aquest mes de juny ha estat una ex-cel.lent recreació d'una història verídica i colpidora, la de Helen Keller, nascuda al 1880 als Estats Units i que quan tenia 19 mesos d'edat, una estranya malaltia la va deixar sorda, cega i muda. Helen va viure fins als 10 anys envoltada d'un món que no entenia perquè no posseïa la paraula. Fins que va conèixer Anna Sullivan, la seva institutriu, que li va ensenyar la llengua de signes a través de les mans. Gràcies a això, Helen Keller va aprendre a parlar, escriure i llegir, i va ser la primera sordcega a llicenciar-se a la universitat. Les seves mans van esdevenir els seus ulls i orelles, i la seva vida va recobrar tot el sentit. Va morir al 1968 després d'una llarga vida d'esforç i felicitat. El Grup de Teatre Lacetània recreà davant un nombrós públic aquesta història verídica els dies 6 i 7 de juny.

El Grup Lacetània sorprèn amb un genial drama

"Anna i Helen"Repartiment

Capità Keller: Pep VilaKate keller: Marta CasesHellen Keller: Júlia MascaróJames Keller: Marcel RiuTia Eva: Clara CorominasProfessor Amagnos: Ton RamonetAnna Sullivan: Ester ColellJimmy Sullivan: Nil BoixViney: Elis ColellMarta: Carla MadrugaPercy: Silvia Gangolells

Direcció: Ton RamonetVeus en off i arranjaments: Ràdio SolsonaIl.luminació i so: Oscar IzquierdoMuntatge i decorats: Ramon Cots i Ton RamonetDisseny programa: Clàudia SànchezMaquillatge i perruqueria: Sara OrtigosaAgraïments: Pere Obiols, Ramon Colell i Joan Burés.

�0 624 - Divendres, 12-06-2009

Page 31: Celsona 624

Fa 25 anys, Corpus va escaure’s en plena celebració de Sant Joan.Els actes d’aquell any es van iniciar el di-jous 21 de juny, a la 1 del migdia amb la Tronada a la Plaça Major. El dissabte, 23 de juny, vigília, a la 1 del migdia, després de la Tronada, el Pregoner Municipal, acompanyat pels gegants i l’orquestra Patinfanjàs, van fer la cercavila tradicional convidant tothom a la festa.

La coincidència amb la revetlla de Sant Joan va donar un caliu especial als actes d’aquell cap de setmana. A les 9 del vespre, la Cobla Ciutat de Solsona oferí una ballada de sardanes a la Plaça del Camp, i a les 10 de la nit, es va encendre el Foc de Sant Joan, amb coca i barreja.La nit més curta de l’any continuà a les 11 de la nit, amb una revetlla popular al Pavelló Municipal d’Esports, amenit-zada per l’orquestra GOT, que organitzà el Centre Excursi-onista del Solsonès i l’Ajuntament de Solsona.

La Festa de Corpus l’any 1984

L’endemà, diumenge, van tenir lloc els actes més tradicionals de la festa de Corpus, amb la Missa Concelebrada, a les 10 del matí, i presidida pel bisbe de Solsona, Mons. Miquel Moncadas i Noguera. No hi van faltar, a les 12 del migdia, l’exhibició dels ballets a la Plaça Major. La jornada tenia un programa força atepeït aquell any, doncs a les 4 de la tarda, s’inauguraven les pistes municipals de tennis, i a les 6 de la tarda, el cantautor Santi Vendrell oferí un recital al pavelló municipal d’Esports.A dos quarts de vuit del vespre, la Cobla Ciutat de Solsona oferí una audició de sar-danes a la Plaça Major, donant per finalitzat el curset de sardanes d’aquell any.

A dos quarts de 10 de la nit, el bou, la mulassa, el drac i l’àliga van baixar a la Plaça major acompanyats de la Patinfanjàs, per participar en l’exhibició del ball de l’àliga i del drac, acabant la festa amb la Roda de FOC.La jornada festiva es va cloure a les 10 de la nit amb un concert a la Catedral, a càrrec de l’orquestra Simfònica de la Universitat Autònoma de Barcelona.

La tronada del dijous al migdia a la plaça Major encetà oficialment la festa del Corpus de Solsona, una de les més antigues del país –va ser instituïda el 1331–, que culmi-narà diumenge amb un recital literari a càrrec de l’actriu Montserrat Carulla. Tot i que l’Ajuntament ha adoptat una política de contenció pressupostària, s’ha apostat per mantenir el nivell de qualitat del programa. La regidora de Cultura, Sara Alarcón, destaca l’estreta col·laboració de les entitats, que “permetrà donar més relleu al Corpus”. La celebració més destacada amb què la ciutat obre sim-bòlicament el calendari festiu estiuenc anunciada a través de la tradicional tronada continuarà dissabte al migdia amb el repic de campanes des de la catedral, a les 12, i una segona tronada, a la 1, seguida de la cercavila del pregoner, els gegants i l’Orquestra Patinfanjàs pels carrers del nucli antic solsoní per convidar els ciutadans a participar a la festa. Una de les novetats d’aquesta edició, dissabte a la tarda, serà el Mercat dels Artesans del Solsonès, que s’ubicarà a la plaça de la Catedral entre les 5 de la tarda i les 9 del vespre. Així mateix, per aquestes dates no hi pot faltar mai una ballada de sardanes, que interpretarà la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona a la plaça Major a partir de 2/4 de 8 del

Solsona aposta per un programa de Corpus ‘de qualitat’ malgrat la contenció pressupostària

Es manté l’estructura tradicional de la festa, instituïda el 1331

vespre. Però un dels moments més esperats per la població solsoni-na dissabte serà la roda de foc, organitzada per l’Agrupa-ció de Geganters, que protagonitzaran a partir de 2/4 de 10 del vespre el drac, la mulassa i el bou amb la música de l’Orquestra Patinfanjàs. El gruix central dels actes es desenvoluparà diumenge. Els més matiners seran els ocellaires, amb un esmorzar i un certamen organitzat per la Societat Ocellaire El Passerell a les 8 del matí a la plaça de Sant Isidre. També començaran la jornada ben d’hora els trabucaires, que despertaran la ciutat amb la seva primera galejada del dia a partir de 2/4 de 10. La tradicional baixada de la corporació municipal de la casa consistorial fins a la catedral, juntament amb la pubilla i les donzelles d’honor, la imatgeria folklòrica, l’Or-questra Patinfanjàs i els trabucaires, serà a ¾ d’11 del matí. En sortir de l’ofici solemne, que serà presidit pel bisbe Jaume Traserra, es durà a terme la processó de Corpus pel carrer de Sant Miquel i la plaça Major fins a la plaça de Palau, que serà ornamentada per una acolorida catifa de flors i serradures confeccionada per l’Agrupament Escolta Pare Claret. El disseny d’aquesta edició el signa Carles Freixes, guanyador del con-curs organitzat per l’agrupament, i s’inspira en l’Any Darwin, amb motiu del segon centenari del naixement del científic i del

�1624 - Divendres, 12-06-2009

Page 32: Celsona 624

La unió europea va posar en funcionament la directiva “so-bre la posada en el mercat d’articles pirotècnics” Aquesta afecta directament totes les festes i tradicions de Catalunya, com les revetlles de Sant Joan i Sant Pere i també les nos-tres festes locals com el Corpus i la Festa Major. En un principi la normativa, com diu el seu nom, havia de ser una legislació per tal de treure del mercat fuets i material pirotècnic. D’una norma per regular la sortida al mercat dins el món industrial es va passar a una norma de restriccions d’ús extremadament severa.Com afecta a Solsona? Aquesta normativa pot canviar les nostres tradicions? Sí i molt.Els nostres fuets són pirotècnica de classe II i la seva dis-tància de seguretat no pot ser inferior a 15 metres. Aquí es plantegen dues preguntes, si el bou porta el fuet encès on col·loquem el seu portador, a 15 metres? I evidentment, 15 metres de radi fa impossible la celebració de les rodes de foc a la Plaça Major. Això vol dir que només es podrien celebrar actes en carrers d’una amplada superior als 30 metres. La normativa tampoc no deixa massa clar si el que encén també ha d’estar a 15 metres. Això, acabaria amb una de les tradicions més antigues de la nostra ciutat, les festes amb fuets a la Plaça Major.Respecte a l’exclusivitat a professionals per a la pirotècnia de la classe IV (pirotècnia aèria i castells de focs) perjudica principalment altres actes on hi ha presència de pirotècnia. La nit de Corpus, el correfoc … que ara estaran obligats, si volen fer un castell de focs, a contractar una pirotècnia amb un cost mínim d’uns 12.000 euros.

Les festes solsonines i la normativa europea del foc

Ara bé, cal pensar també en una de les tradicions més co-negudes internacionalment de la nostra ciutat, els Trabucai-res. Caldrà que la pólvora que utilitzin estigui manipulada per un pirotècnic? Tots aquests interrogants es plantegen al llarg i ample de la geografia dels països catalans. Moltes preguntes i molt poques respostes. Tots sabem que la pólvora no és un element perillós si es tracta amb cura i respecte. La paradoxa de tota aquesta situació és que una normativa que afectava als professio-nals ha acabat afectant tots els actes populars on hi ha foc. Incloent actes com la foguera de Sant Joan, les falles o els foguerons. De moment, al Parlament de Catalunya han acordat que siguin les institucions pròpies les que regulin quines són les festes que podran estar excloses del compliment de la nor-mativa referint-se a trets generals festivitats religioses, cultu-rals i tradicionals dels Estats membres. Encara que algunes entitats, dins el món de la cultura, han mostrat el seu recel davant l’aplicació d’aquest apartat, ja que l’última paraula ha de venir del ministeri d’Indústria de l’estat espanyol. La data límit és el 4 de juliol de 2010 quan la normativa ha d’entrar ja en ple funcionament. Esperem que només sigui foc d’encenalls i que no es cremi la pólvora i que durant molts anys puguem veure les nostres bèsties tirant fuets per la Plaça Major.

Carles Freixesgeganter

Aquesta setmana s’han fet els assajos per als ballets de Corpus. Aquí tenim la colla del ball de bastons

�� 624 - Divendres, 12-06-2009

Page 33: Celsona 624

No va caler explicar-los massa coses sobre la nostra festa. Havien vingut, expressament, per veure-la de molt a prop. Des de feia anys trobaven posada en una de tantes cases solsonines on la tradició es viu de forma intensa cada setembre. Els geganters de Vilanova i la Geltrú miraven amb ulls de nen la nostra parella de gegants vells mentre es fonien entre aplaudiments i acords de “la pujada” davant l’ajuntament.A sota el braç, un projecte, que cal reconèixer que, a primer cop d’ull, a molts ens semblava un xic inassequible. La intenció era molt clara; volien reunir a Vilanova, en motiu de la celebració dels 300 anys dels seus gegants grossos, les peces centenàries d’arreu de Catalunya i de passada fer un magnífic regal al moviment geganter amb una trobada sense precedents. Els gegants vells de Solsona no hi podien faltar. És ben cert que en nombre, els gegants centenaris no són molts, cosa que dibuixa, nítidament, la seva especificitat i, alhora, la fra-gilitat i discontinuïtat que, en certes ocasions, han patit les nostres tradicions ancestrals. També deixa ben palès, d’altra banda, que tots aquests gegants pertanyen a pobles que els han mimat sense vacil·lar i que els han mantingut vius, amb les seves singulars festes, també centenàries, fins al dia d’avui, esdevenint un tresor material i immaterial sublim. Després que mig consistori vilanoví es desplacés a Solsona per explicar el projecte de forma oficial, els Geganters en assemblea general, la Confraria de la Mare de Déu del Claustre i l’Ajuntament en ple accedien a la proposta. Cal deixar clar que aquests tipus d’esdeveniments són estudiats a fons per les tres parts firmants del protocol, de forma comuna i per separat, de manera que és sempre necessari el ple consens per tal d’efectuar-los. Òbviament, la pro-posta vilanovina complia amb escreix tots els requisits per tal de fer viable aquesta sortida. Resulta interessant remarcar que, fins ara, els únics improperis sol-sonins que havien participat d’alguna mostra eren el drac i l’àliga. Així doncs, serà el primer cop que els gegants de Solsona surten de la ciutat des que es va firmar el protocol. Fet que, lluny de despertar sentiments de temença, ens ha d’omplir d’orgull, ja que l’admiració que despertaran, juntament amb la resta de gegants centenaris, serà recordada durant anys. És de justícia afirmar que els nostres gegants vells no només desperten expectació per la seva solera històrica, sinó també per l’encert de les mans de Casserras-Boix en el moment de restau-rar-los, durant les Festes del Claustre de 1959, ara farà cinquanta anys. Dotats, gràcies a l’escultor, d’un concepte de bellesa clàssica fins llavors inexistent en aquest tipus de manifestacions folklòriques, tendents a expressions artístiques de caire més populars i sovint improvisat.Val la pena analitzar que en moments difícils com els que se’ns plantegen, la nostra manifestació folklòrica centenària contribueix a mantenir Solsona al mapa i no hi ha dubte que els gegants vells se-ran els millors ambaixadors que podria tenir la ciutat en un moment de crisi global com el que vivim. La riquesa d’un poble pot fluctuar, també els valors materials que se’n deriven, els gegants, però, no hem d’oblidar que sempre hi han estat i sempre hi seran.Estic convençut que cada vespre, quan marxi l’últim curiós de l’ex-posició i la nit estampi estrelles sobre el mar, entre les ombres, els nostres gegants vells aprofitaran per explicar emocionats, als altres gegants, el munt que els arribem a estimar aquí a Solsona.

“Vellesa”

��624 - Divendres, 12-06-2009

Page 34: Celsona 624

El món té fam de pa: 862 milions d’afamats i molts d’altres alimentats insuficientment. I això no sols es dóna en els països del Tercer Món, sinó que, cada dia, es dóna més entre nosaltres, En aquests moments, a causa de l’actual crisi econòmica, a la nostra Comarca del Solsonès, comptem ja amb uns 725 aturats, persones que han perdut totalment o parcialment la seva feina. No oblidem que cadascun d’aquests aturats té o forma part d’una família, on hi conviuen altres membres. Conseqüent-ment, aquesta situació de precarietat molt probablement afecti a unes 500 o 600 famílies. I, com que cada família està formada per 3 o més membres, hem de deduir, si fem els corresponents càlculs, que entre 1.800 i 2.400 resi-dents de la nostra comarca (16% o 18% dels habitants), estan passant dificultats o, ben segur, les passaran a curt termini. És greu! Més encara, és molt greu!¿Som prou conscients que, si continua així la situació eco-nòmica i social, en els propers mesos un 20% o 30% ... de la població del nostre territori pot (podem) trobar-se en una situació de supervivència alarmant, desespera-da i de col·lapse per a moltes persones i famílies?Un dia Jesús va multiplicar els pans. No es tractava només de solucionar un problema, sinó de marcar una actitud alliberadora.Avui no caldria multiplicar, n’hi hauria prou amb sumar i dividir; és a dir, repartir correctament i solidàriament. N’hi

Càritas - Corpus 2009 i crisi

hauria prou amb racionalitzar l’administració dels nostres béns.Gastem unes dues-centes vegades més per a la mort (armes, guerres) que per a la vida (promoció, dignificació, desenvolupament).Alguns gastem més en capricis i comoditats supèrflues, que en necessitats, sense pensar en els que no tenen els mínims coberts.No tenir menjar és molt greu. Però no tenir amb qui com-partir porta a l’exclusió, a la misèria, a l’aïllament i sovint a l’agressivitat.Jesús sabia que hi havia altres fams, encara més profun-des: La fam d’amor, de comprensió, de companyia.És per això que avui Jesús ens convida a la seva taula: la taula de l’”estimeu-vos com jo ho he fet”.Una taula de: Comunió, Solidaritat i Integració.Aquesta és, doncs, la taula que tots els solsonins, seguidors o no de Jesús, especialment en aquests moments actuals de crisi, hem de tenir parada en les nostres places i carrers, en la nostra convivència i en els nostres cors, per a que hi trobin seient tots els que han tingut la dissort de perdre la feina i, conseqüentment, no tenen coberts els mínims per sobreviure, potser ja en aquests moments, o, molt segur, en un futur gens llunyà.Per això, Càritas avui, més insistentment que mai, et diu: Ajuda’ns a ajudar!!!

Càritas

Corpus...Gegants...Els solsonins aquest cap de setmana tor-narem a tenir l’agradable companyia dels nostres gegants. Entranyables, simpàtics, amables, amics de tota la vida. Ells ens animen una mica l’estat d’esperit quan tenim enso-piment, ens alliberen de cabòries. I a mi, personalment, trobo aquestes sensacions d’una manera especial en la presència solemne del Gegant Vell.Ho heu notat vosaltres? Si el contempleu fit a fit, veureu com el seu rostre inspira serenor, tranquil·litat, pau...la seva expressió és la d’un personatge noble, honrat. La seva mirada us dóna confiança, ens diu que és amic nostre de veritat, que ens en podem refiar, que no ens farà mai cap mala jugada.Mireu el nostre Gegant Vell fixament als ulls. En aquells ulls hi ha la lluïssor de l’amistat. I ens està dient que és feliç de sortir al carrer i tornar-nos a veure. Ens diu que ens defensarà de les neures i capficaments inútils. Que ens estima, que vol ser un solsoní i un company de festa.Jo me’n refio, d’aquest personatge tan nostre. El Geganat Vell és generós: Regala tendresa a la gent gran i regala il·lusió als nens i les nenes. Sempre serà un bon amic. Ens ho promet mentre balla a la plaça i al carrer. I allò que promet ho compleix. Sempre.

Ramon Gualdo

El Gegant Vell, un bon amic

�� 624 - Divendres, 12-06-2009

Page 35: Celsona 624

Fontdevila lliura oficialment a la Festa Major el distintiu de Festa patrimonial d’interès nacional

Aquest divendres, 12 de juny, a la 1 del migdia, a la sala de plens de l’Ajuntament de Solsona, Ramon Fontdevila, director del Centre de Cul-tura Popular i Tradicional Catalana, farà el lliurament oficial del diploma amb què es reconeix la Festa Major de la ciutat com a Festa patri-monial d’interès nacional. El rebran l’alcalde, Xavier Jounou, el president de la Confraria de la Mare de Déu del Claustre, mossèn Josep Torres, i el macip major de l’Agrupació de Geganters de Solsona, Pere Cuadrench. Si bé el govern de la Generalitat de Catalunya ja va aprovar la concessió del títol el setembre de l’any passat i el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ho va anunciar formalment a la plaça Major en el decurs dels actes centrals de la celebració, la ciutat no havia rebut encara el diploma que acredita aquest reconeixement nacional. També s’acullen a la declaració de la Generalitat la major part d’elements de la imatgeria folklòrica solsonina: són catalogats com a elements festius patrimonials d’interès nacional els gegants, els nans, el bou, la mulassa, el drac, els cavallets, el ball de bastons,

els trabucaires i la tronada; mentre que l’àliga i els óssos, amb les seves particularitats i músiques, són classificats com a elements festius tradicionals d’interès nacional.Aquest lliurament, que es duu a terme en el context de la celebració del Corpus, no és un acte obert al públic en general -la celebració popular del títol ja es va fer el 5 de setembre de l’any passat a la plaça de Sant Joan-, però s’hi ha convidat

el conjunt de la corporació municipal, la Confraria de la Mare de Déu del Claustre, els membres de la junta de l’Agrupació de Geganters, així com representants dels Trabucaires de Solsona, la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona i l’Orquestra Patinfanjàs, entre d’altres. Intervindran en aquest acte simbòlic:- Ramon Fontdevila, director del Centre de Cultura

Popular i Tradicional Catalana- Xavier Jounou, alcalde de Solsona- Josep Torres, president de la Confraria de la Mare de

Déu del Claustre (Vint-i-quatrena)- Pere Cuadrench, macip major de l’Agrupació de Ge-

ganters

El Conseller de Cultura de la Generalitat en la passada edició de la Festa Major de Solsona

L’espurna del Mia

...IM-POROMPOM-PERIS!!

�5624 - Divendres, 12-06-2009

Page 36: Celsona 624

DISSABTE, 13

12 h: Repic de campanes anunciant l’inici de la festa del Corpus des del campanar de la catedral.

13 h: Tronada a la plaça Major i cer-cavila del pregoner, acompanyat dels gegants i l’Orquestra Patinfanjàs, per convidar tothom a la festa.

17-21h: Mercat dels Artesans del Solsonès a la plaça de la Catedral, organitzat per l’Associació de Produc-tes Artesans i de Qualitat del Solsonès i l’Ajuntament de Solsona.

19.30 h: Sardanes a la plaça Major, a càrrec de la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona.

21.30 h: Baixada del bou, la mulassa i el drac, acompanyats de l’Orquestra Patinfanjàs, i exhibició del ball del drac a la plaça Major, seguida de la roda de foc.

Programació Corpus Solsona 2009De l’11 al 14 de juny de 2009

DIUMENGE, 14

8 h: Certamen ocellaire de la Festa del Corpus, organitzat per la Societat Ocellaire El Passerell, a la plaça de Sant Isidre.

9.30 h: Cercavila amb la participació dels trabucaires.

10.45 h: Baixada de la corporació municipal, acompanyada de la pubilla i les donzelles d’honor i els gegants, el ball de bastons, els cavallets, el bou, la mulassa, el drac, l’àliga i els altres elements tradicionals. Sortida de la casa de la ciutat cap a la catedral, als acords de l’Orquestra Patinfanjàs.

11 h: Missa concelebrada presidida pel bisbe Jaume Traserra, seguida de la processó (plaça de la Catedral, car-rer de Sant Miquel, plaça Major i be-nedicció solemne a la plaça de Palau). La catifa de la plaça de Palau, com és tradició, la confecciona l’Agrupament Escolta Pare Claret. Tothom qui ho vulgui pot col·laborar portant roses el dia 13 de juny de 4 a 6 de la tarda al cau de l’Agrupament.

12 h: Exhibició dels ballets tradicionals amb la música de la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona a la plaça Major. A conti-nuació, tronada i pujada fins a la casa consistorial.

19 h: Recital literari Itinerari de parau-A.E I G Pare ClaretCatifa de

Corpus 2009

Aquest cap de setmana és Corpus i, com que els escoltes i guies fem la Catifa, passarem dissabte a la tarda a recollir roses. Però com que no ar-ribem a tot arreu, volem fer una crida a tots aquells que vulgueu participar portant les vostres roses al Cau (Baixos de la Parròquia) a aprtir de les 4 de la tarda.Moltes gràcies per avançat i que tin-gueu una bona festa de Corpus!

RECITAL LITERARI: Montserrat Carulla,

'Itinerari de paraules'Teatre Comarcal-14 de juny, 19 h

La regidoria de Cultura porta al Teatre l'actriu Montserrat Carulla més íntima dins el programa de Corpus.En l'espectacle Itinerari de paraules, l'actriu Montserrat Carulla recita amb una posada en escena teatralitzada els seus contes i poemes preferits de la literatura catalana i espanyola. En aquest recital literari, l'artista, premi-ada amb la medalla d'or 2008 de la Generalitat de Catalunya, comanda un viatge a través de textos d'autors com Mercè Rodoreda, Pere Calders, Salvador Espriu, Quim Monzó, Joan Margarit, Pío Baroja o León Felipe. Les entrades es podran adquirir una setmana abans a l'Oficina d'Atenció Ciutadana de l'Ajuntament i una hora abans a taquilla. El preu és de 10 euros.

Edició: Celsona Informació - Disseny i maquetació: Kiko Montilla - Foto portada: Ramon EstanyFotos: Ramon Estany, Kiko Montilla, Laura Mujal, Marc Muntada, Resol, Ajuntament de Solsona

Textos: Servei de Premsa de l’Ajuntament de Solsona, Agrupació de Geganters, Arxiu Històric Comarcal del Solsonès, Ramon Estany

TOTA LA PROGRAMACIÓ DE CORPUS A:www.solsonalafesta.net www.ajsolsona.cat/ca/agenda/

�� 624 - Divendres, 12-06-2009

Page 37: Celsona 624

Festa de final de curs de l'EsplaiComença a les 16h. a l'Esplai i acaba a les 18h. a la Mare de la Font.Recordeu també que ja estan obertes les inscripcions de les activitats d'estiu:PETITOTS: 3, 4 i 5 anys . “Mans”. Del 10 al 12 de juliol de 2009OTS: 5, 6, 7 i 8 anys (1r, 2n i 3r). “Em pots guardar un secret?”. Del 5 al 12 de juliolMIGJORNS: 9, 10, 11 i 12 anys (4t, 5è i 6è). “Wally”. Del 17 al 26 de JuliolJoves: A partir de 12 anys. Del 9 al 15 d'agost.Us podeu inscriure els dissabtes de 16h. a 18h. a l'Esplai. Places limitades!Demà dia 13 de juny a les 18:30 farem una reunió a l'Esplai Riallera (Casal de Cultura, Baixos) per aquells que vul-gueu rebre informació de les activitats d'estiu que organitza l'entitat.

FESTES MAJORS

Cartellera

Matamargó- 27a Festa Major13 i 14 de juny de 2009

Dissabte 1322.00 h. Sopar de Festa MajorA continuació Ball amb TRYFÀSYC i concert amb BOTTOMLESSSeguidament: 1r Concurs de Karaoke + Festa fins que surti el Sol + Partit de Fut-bol "Torrats contra serens" + El "jaleo" de sempre.Diumenge 1412.00 h. Missa de Festa Major i segui-dament pica pica i dinar per la gent del poble.

1a. trobada de cotxes clàssics del Solsonès14 de juny de 2009

9 matí: Trobada a la Plaça del Camp2/4 de 10 matí: Esmorzar gratuït per a tots els participants10 matí: Ruta pel Solsonès. Sortida di-recció a Sant Llorenç de Morunys. Vi-sita a la Llosa del Cavall, les Fonts del Cardener i Port del Comte.2 tarda: Arribada a Cambrils i dinar de germanor al restaurant Ca l'Agustí.Entrega de trofeus i retorn a Solsona.

Organitza: Amics del Cotxe Clàssic del Solsonès. Informació i reserves: Tel. 630 354 313- 629731145.

TROBADES

FIRES

Centre de Natura d'Odèn-Cambrils (Odèn)14 juny

En Carlos Pla (naturòpata i President del Centre d’Estudis Pirineu Natural) i el seu equip de treball ens donaran a co-nèixer les principals plantes medicinals de la zona en una excursió curta i sense dificultat que realitzarem a l’entorn del Pi de Nerola i fins a la font de la Mos-quera.Hora: a les 9.30h - Lloc: Centre de Na-tura d’Odèn (Cambrils) - Preu: 5 euros/persona. Places limitadesTel.: 973 48 90 01 / 687 875 [email protected]

Festa de Sant Antoni de la Plana13 de juny de 2009

11 del matí: Santa Missa. (Seguidament coca i barreja per a tothom)12 del matí: Dibuix infantil i XV Cam-pionat de Botifarra

2 de la tarda: Gran Paellada4 tarda: XV Campionat de petanca5 de la tarda: Xolatada popular6 de la tarda: Espectacle infantil amb VIRIM VIROM10 de la nit: Revetlla amb el grup "CRYSTAL"A la mitja part hi haurà "Bingo"

CELEBRACIONS

CONFERÈNCIES - XERRADES

Sessions informatives de la UBICAl local de la UBIC (Travessia de Sant Josep de Calassanç, núm. 9)

Dilluns 15 de juny a les 15.30h: Oferta exclusiva del Banc SabadellAtlántico per als socis de la UBIC

Dimecres 17 de juny a les 21h, es farà una xerrada de seguretat (Mossos d’Es-quadra

��624 - Divendres, 12-06-2009

Page 38: Celsona 624

Entitats Solsonès Obert al Món

El cove solidariA la darrera Fira de St Isidre, el Solsonès Obert al Món va endegar la iniciativa El Cove Solidari que pretenia donar a conèixer el Banc d'Aliments del SolsonèsEs van recollir 30 quilos d'aliments que Creu Roja distribuirà a partir dels criteris consensuats per les diferents entitats del Fons Social de Solsona i que aplicaran els serveis socials mu-nicipals. Els 173 euros de benefici que va generar la parada del SOM també es destinaran a aquest fi.Qualsevol persona que vulgui saber més sobre el Banc d'Aliments es pot posar en contacte amb les entitats so-lidàries solsonines o amb serveis so-cials de l'Ajuntament.Van ser moltes les persones que es van mostrar interessades en aquesta iniciativa, en el món del Comerç Just i en el Solsonès Obert al Món. Moltes gràcies a tothom.

Associacions i Entitats Sol del Solsonès

Donatiu de Llobera

El passat dilluns 1 de juny, el president, Enric Serra, i la coordinadora del Sol del Solsonès, Marta Garriga, van anar a l’Ajuntament de Llobera a rebre un donatiu de l’ens local. El vam rebre de mans del sr. Alcalde Josep Colell i en presència dels regidors. Aquest servirà per ajudar a tirar endavant els projectes de l’entitat. Agraïm un cop més la gene-rositat de l’Ajuntament de Llobera per creure en el projecte Sol del Solsonès.

Visita del Dr. Bonet

Divendres 5 de juny, ens van visi-tar el Dr. Pere Bonet (director de l'àrea de Salut mental d'Althaia) i Joan Domènech (Gerent del Centre Sanitari del Solsonès). Conjuntament amb membres de la junta del Sol del Solsonès i l’equip tècnic, es va parlar de la segona fase del pla Estra-tègic Antidroga del Solsonès (PLEAS). Es van mostrar molt interessats a par-ticipar i col·laborar en el desplegament del PLEAS, començant amb una taula rodona d’addicions que es realitzarà el 8 d’octubre, així com una taula rodona sobre salut mental, el dia 30 de juny.

Pla d’acció integral del Solsonès

El dilluns 8 de juny ens va visi-tar una comissió de l’associació Arada. El Roger i la Marina ens van presentar el Pla d’acció integral del Solsonès. El Sol del Solsonès ha valorat molt positi-vament aquesta publicació perquè és una eina per conèixer la realitat de la comar-ca del Solsonès. Els agraïm el treball que han portat a terme i també volem agrair especialment la seva aportació en la pri-mera fase del PLEAS. Va ser molt im-portant i aquesta està materialitzada en el llibre del PLEAS. Moltes gràcies.

Núm. de la fira del Caçador del Sol del Solsonès: 021.Si el teniu, truqueu al:

650 867 025 (Enric)

Visiteu la nostra web:www.soldelsolsones.org

Associacions i Entitats Associació Jubilats i Pensionistes L’ESTEL DEL SOLSONÈS”

Excursió a Lurdes

L' Associació de Jubilats i Pensionistes L’ESTEL DEL SOLSONÈS va orga-nitzar una excursió a Lourdes. Vàrem marxar el dissabte dia 6 per tornar el diumenge dia 7. Vam tenir un bon viatge i tothom molt content i agraït.

�� 624 - Divendres, 12-06-2009

Page 39: Celsona 624

Opinió David Rodríguez i González, regidor d’Acció Social de l’Ajuntament de Solsona

L’Ajuntament no recaptarà ni un euro d’aquest dinar, sinó que els diners recollits es destinaran

íntegrament al Fons d’emergència social

Convertim la festa de la gent gran en una acció solidàriaEn els moments de joia col·lectiva, ser sensibles envers aquells que ho passen malament

ens dignifica com a persones i ens enforteix com a societat

Com deia Mahatma Gandhi, “gairebé tot el que realit-zis serà insignificant, però és molt important que ho facis”. As-sistir a la trentena Festa d’homenatge als jubilats i pensionistes del Solsonès, el proper dia 21, costa 3 euros, una aportació que, tot i ser simbòlica, contribuirà a fer de Solsona una ciutat més justa i sensible amb aquelles famílies a les quals la crisi econòmica està afectant de forma especialment punyent.

Com a regidor d’Acció Social, i davant la confusió que plana entre alguns sectors de la gent gran, vull aprofitar aques-tes línies per deixar clar que l’Ajuntament no recaptarà ni un euro d’aquest dinar, sinó que els diners recollits es destina-ran íntegrament al Fons d’emergència social. És una iniciativa coordinada pel consistori amb la col·laboració de nombroses entitats socials de la ciutat que té per objectiu ajudar aque-lles famílies solsonines que es trobin en situació de risc, sense poder cobrir algunes de les necessitats més bàsiques, com la llet maternal, els bolquers, l’alimentació o el lloguer de l’ha-bitatge.

Seria poc assenyat, i fins i tot èticament reprovable, que una institució pública com la nostra organitzés celebracions multitudinàries com aquesta sense tenir present la difícil si-tuació que estan vivint alguns dels nostres conciutadans, com no es veia des de fa molts anys. D’aquí la decisió d’establir un

preu per accedir a la Festa d’homenatge als jubilats i pensio-nistes. Hem de convertir-la en una acció solidària, i permeteu-me que cregui del tot injustificat que algú s’hi pugui mostrar contrariat. L’Ajuntament continuarà assumint el cost de la festa, que també compta amb el suport de diverses entitats i empreses. Només demana als assistents una petita contribució al Fons d’emergència social; no és tan important la quantitat de diners que es recaptin com el gest simbòlic de l’aportació en un context festiu i en un moment com l’actual. Molts solsonins i solsonines ho agrairan.

Aquesta convocatòria, que se celebrarà al pavelló po-lisportiu, serà la cloenda de la VI Setmana de la Gent Gran, amb una oferta generosa de propostes culturals i lúdiques, to-tes gratuïtes, que s’encetarà el dilluns 15 de juny. També apro-fito l’ocasió per convidar-vos a participar-hi més que mai. Un ampli col·lectiu de persones i entitats faran possible el desen-volupament de la Setmana, però la clau del seu èxit dependrà de vosaltres.

L'espurna del Mia

��624 - Divendres, 12-06-2009

Page 40: Celsona 624

Gràcies a tots

Una vegada passades les eleccions europees, tots ens hem adonat d’un evident canvi de tendència política, tant a nivell de comarca com a nivell de Catalunya. Un canvi que el país necessita, tal com els votants han demostrat a les urnes.

Convergència i Unió ha guanyat a la demarcació de Lleida (on pertany el Solsonès), i a la de Girona. Ens estem acostant al PSC a la demarcació de Tarragona i incrementem amb 56.869 votants a Barcelona.

Al Solsonès hem estat la primera força a TOTS els municipis. Voldria remarcar, així, la tendència a la baixa a molts municipis d’ERC i, en concret, a Solsona, la qual cosa demostra el descontentament general amb el sr. Jounou i amb ERC, ja que han perdut 93 vots. A part, també hem pogut veure com el PSC-PSOE sortia derrotat, perdent 187 vots a Solsona i 17 a Sant Llorenç de Morunys, municipis on està governant actualment. Per últim, també ICV perd força.

En definitiva, doncs, les urnes del Solsonès ens han de-mostrat clarament el descontentament de la població amb el tripartit.

CiU, en canvi, ha estat l'única formació política que ha sortit guanyadora d’aquestes eleccions, essent la primera força a la comarca i, en general, al nostre país.

Opinió CDC del Solsonès

Gràcies. Moltes gràcies a tots els votants que ho heu fet possible dipositant la confiança a CiU.

En aquestes eleccions s’han sembrat les primeres lla-vors per al canvi polític de Catalunya: anem a l’alça mentre el tripartit va a la baixa i, si tots continuem treballant amb humi-litat, modèstia i bones maneres, d’aquí poc més d’un any veu-rem el sr. Artur Mas president de la Generalitat de Catalunya.

Opinió Jordi Riart - Grup municipal CiU

“Tàctiques escombraria”

El darrer treball del Centre d’Estudis d’Opinió sobre el grau de satisfacció que mesura el malestar dels ciutadans en relació a la situació política i econòmica en general, i amb els polítics i partits en concret, dóna un índex d’insatisfacció que supera el 75%.

Aquestes dades apareixen abans de les eleccions al parlament europeu en que la campanya electoral ha estat llastimosa. Els partits que configuren el tripartit han perdut 300.000 vots, malgrat els intents d’impressionar l’electorat amb arguments tan contundents com, que si guanyo jo, no guanya l’altre; o que, si penses votar al contrari, t’ho rumiïs bé, doncs, resulta que diposites la confiança en un descendent d’esclavistes, tal com ha declarat Oriol Junqueras, opinant sobre el candidat del PP Vidal Quadras.

Aquesta manera de fer, pel que es pot veure, no ha motivat l’electorat ni ha despertat l’interés dels ciutadans. El resultat ens aboca a una desafecció preocupant i una abstenció de vot que ha batut rècords. És la conseqüència previsible quan s’utilitzen “tàctiques escombraria”, com diu la periodista Pilar Rahola, “pensades, no per a ciuta-

dans que escullen els seus representants, sinó per a simples consumidors de democràcia”.

Pocs han parlat d’Europa i el seu significat i els polítics i candidats, que haurien de ser els encarregats de lluitar contra l’euroescepticisme i difondre la utilitat de les estructures europees, no han fet altra cosa que crear con-fusió i desconcert plantejant qüestions que res no tenen a veure amb Europa.

Només Ramon Tremosa, el candidat de CiU, ha aportat contingut, omplint de sentit unes eleccions buides d’interès i en unes circumstàncies marcades per la crisi. Per això, CiU ha crescut i apareix com una alternativa, apuntant un canvi de cicle que molta gent espera i desitja, però, que cal treballar com ho fa el picapedrer, amb cons-tància i cada dia per construir un nou futur, il·lusionant i ple d’oportunitats.

Aquestes eleccions ens han donat una lliçó. Si no l’aprenem, el grau d’insatisfacció que mostra la ciutadania pot fer perdre, encara més, la poca credibilitat que a alguns polítics els queda.

�0 624 - Divendres, 12-06-2009

Page 41: Celsona 624

Una mostra exemplar de civisme entre els jovesL’Ajuntament agraeix la contribució dels centres escolars en la sensibilització ciutadana

per mantenir una imatge endreçada de la ciutat

Ningú no posa en dubte que el manteniment de la via pública i la neteja viària del municipi són competències i deu-res de l’Ajuntament. Amb tot, la col·laboració ciutadana és una condició sine qua non perquè els espais urbans col·lectius siguin llocs nets, agradables i acollidors per a cadascun de nosaltres.

Un exemple excel·lent d’aquesta col·laboració ha estat una iniciativa recent dels alumnes de 4t d’ESO de l’escola Ar-rels. Tal com es publicava en l’últim número d’aquesta revista, el mes passat aquests nois i noies van omplir 25 bosses d’es-combraries al Camp del Serra, passada la Fira de Sant Isidre. Ho van fer en el marc d’un projecte social dins l’assignatura d’ètica i després de consensuar amb la regidoria que represen-to l’indret de la ciutat on podien actuar.

El consistori valora i agraeix contribucions actives com aquesta en la sensibilització ciutadana per mantenir Solsona endreçada. És cert que aquella actuació ens va permetre es-talviar els costos que hauria comportat netejar tot el Camp del Serra, però el més important és el gest simbòlic en favor del

civisme que van dur a terme aquests joves.Per a ells segur que els va resultar una bona pràctica

per reflexionar sobre la necessitat que la població abandoni els mals hàbits que degraden els espais públics. Si no embrutés-sim, ens estalviaríem recursos i esforços a netejar, de la matei-xa manera que si no hi hagués brètols que s’esplaiessin amb actes vandàlics, l’Ajuntament no hauria de reposar contínua-ment els béns públics i destinar-hi uns recursos que podrien revertir en altres millores dels espais urbans solsonins.

Els centres escolars assumeixen un rol cabdal en el fo-ment dels valors cívics. De fet, crec que es tracta d’una de les vies més eficaces per sensibilitzar la ciutadania. I per això, la regidoria de Medi Ambient està disposada a mantenir aquesta línia de treball conjunt amb les escoles en pro de la conscien-ciació social respecte el bon ús de l’espai públic i el respecte pel nostre entorn. Cal apostar pel paper de les generacions més joves, en aquest aspecte, perquè són els ciutadans i ciutadanes del futur.

Opinió Jordi Fraxanet i Nadal, regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Solsona

Opinió Francesc Xavier Palà Buscart

Carretera de Vallmanya (cursa d’obstacles)

Dins el municipi de Pinós tenim el poble de Vallmanya que té la carretera en un estat quasi intransitable. Aquesta uneix el pont de les dues aigües fins a les bústies, on comença la B-300 cap a Calaf.

Al tram del pont de les dues aigües a Vallmanya el ferm està força deteriorat, hi ha molts forats que s’han d’anar esqui-vant com si fessis un ral·li. I, de tant en tant, alguna elevació per posar-hi més emoció. El tram de Vallmanya a l’encreua-ment de Pinós i Prades és una autèntica cursa d’obstacles. Hi ha llocs en que l’asfalt està estovat en tota l’amplada de car-retera, i a més això té una llargada d’uns quants metres, “és bestial i inexplicable l’estat en que està”.

Si no vols espatllar el cotxe cal que posis la marxa pri-mera i poc gas, ens aniria bé tenir un 4x4 o un helicòpter. Pot-ser tenen comissió amb la fàbrica de rodes i amortidors.

Ja no cal anar a la ciutat per tenir bandes reguladores de la velocitat, aquí les tenim de forma natural i amb denominació d’origen.

Fa uns mesos que van reparar algunes parts que estaven malmeses, però van fer una “xapussa”, s’ha tornat a estovar tot i cada dia són més grossos els forats.

L’alcalde en les últimes eleccions municipals ens va prometre que reforçaria el ferm existent i asfaltaria totes les carreteres de Pinós, però de moment anem passant per sobre els forats.

Actualment se n’han fet 4 metres de nova construcció i lo poc que s’ha asfaltat és de nou una autèntica “xapussa”.

Fa mesos que està així i és molt trist i penós.Esperem que algun dia se’ls encengui la “llumeta” i

l’arreglin com Déu mana, ja que si ho fan com l’última vegada durarà de Nadal a Sant Esteve. Això és el bon govern de CiU.

És vergonyós que des de l’Ajuntament de Pinós no es dignin a reparar aquesta carretera tan deteriorada, i si algú se’n fa creus només ha de fer-hi una passejada amb cotxe.

Des de fa un parell d’anys tot són promeses i objectius, però molt pocs s’han dut a terme i encara no es veuen els fruits d’aquell grup de gent que volia córrer tant.

�1624 - Divendres, 12-06-2009

Page 42: Celsona 624

Sóc persona Sergi Ballespí. Doctor en Psicologia

Autistes i idiotes europeus

L’autisme fa referència a la tendència a aïllar-se del món ex-terior. Per a un nen autista -autista profund- no existeixen les altres persones (i, per tant, ell tampoc).

Avui dia es parla d’espectre autista, un conjunt de fenòmens que van des de l’autisme de Kanner –el clàssic- fins a formes molt més lleus, com el trastorn d’Asperger o el trastorn semàntic-pragmàtic.

Fora de l’espectre autista podem parlar de persones amb nuclis autistoides. Hi ha qui té un punt obsessiu –li agrada l’ordre, la netedat, la perfecció- hi ha qui té un punt psicòtic –confon realitat i fantasia- i hi ha qui té un punt autistoide en el sentit que no acaba de copsar els altres, se n’aparta, no s’hi interessa o no els entén.

També hi ha vegades que un es retira de la realitat perquè està empanat, sumit en una cabòria, somiant despert, absort en una tasca... Són instants en què s’imposa la realitat interna i la persona queda apartada del món de la percepció, tancada en sí mateixa. És un estat. No és autisme però serveix per entendre en què estan sumits els nens autistes de forma estructural i a perpetuïtat.

Posant “autisme” al Google ràpidament surt la similitud de significat amb el terme “idiota”, que significa sol, aïllat

Idiota ve del grec idiōtēs (διώτης) i al·ludeix al ciutadà privat

i egoista que no es preocupava pels assumptes públics, algú que no es ficava en política, preocupat només per les seves coses. D’acord amb aquest significat diumenge passat molts vam ser idiotes, els uns perquè no van anar a votar –i per tant van despreocupar-se dels as-sumptes públics- i els altres perquè vam assistir-hi desencantats, tan sols per no ser dels que no voten.

Més tard el terme idiota ha anat prenent altres significats. En llatí “idiota” feia referència a una persona sense educació. El francès antic va heretar aquesta accepció. Després aparegué el terme mèdic –la idiòcia- referint la deficiència de capacitats psíquiques i avui dia és un insult.

Jo sé que no tinc escapatòria, i que em sentiria idiota havent votat o no. La pregunta que encara em volta pel cap després d’algunes converses prèvies i posteriors a la votació, i més veient els resultats, és la següent:

Tenint en compte la immensa abstinència haguda en aquestes eleccions, meditada i deliberada en uns quants casos, que per més d’un hauria d’estar representada al Parlament Europeu amb la propor-ció escaient de seients buits i que potser envia un missatge important als nostres dirigents, el que em pregunto és què és ser més idiota, si anar a votar o no anar-hi (sempre en el sentit grec del terme, és clar).

Podem parlar-ne a www.socpersona.blogspot.com o em pots escriure a [email protected]

Formen part de l’equip de suport de Celsona:Pep Mia - Candi Pujol - Lluís Cornet - J. Clavé - Marcel Ribera - Montserrat Riu - Enric Serra - F. Torres - J.H. - Ramon Gualdo - Jordina Tarré Foto Resol - Foto Llàtzer

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany - Josep M. Montaner - Dolors PujolsEdició: Francesc Xavier Montilla - Marta CasesTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 - 25280 SOLSONA

[email protected] - www.elsolsones.net - 973 48 17 19Dip. Legal: L-267-1997 - 1.350 exemplarsEl primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Hola feministes! Com teniu el cul? Esperem que net, com a mínim, sí. Però avui em refereixo a la forma: rodonet i rabassut, planet i secalló... Us agradaria que us el retratessin mentre pugeu per les escales de casa vostra i després l’haguéssiu de veu-re empastifat per tots els diaris d’arreu del món? Això, comptant que el dia en qüestió, aneu impeca-bles, perquè si és d’aquells dies de calces negres... ja m’enteneu, d’aquelles que s’han fet una mica ve-lletes i se’t mal posen al mig de la... i molesten tot el dia i...

Bé, tant si el teniu d’una manera —tipus Carla Bruni—, o de l’altra —tipus Letizia Ortiz—, i esteu disposades a saltar a les portades de la nos-tra premsa local —és a dir: al nostre mai prou ponderat Celsona—, penseu que tant amb una forma com amb l’altra ho podeu aconseguir. Per què no? Per a nosaltres és tan important que els nostres culs puguin sortir al Celsona com per a elles sortir a totes les portades de La Vanguardia, El País, El Periódico...

Que no hi ha culs atractius a Solsona? I tant que sí! Us imagineu el sr. Jounou, el sr. Abella i el sr. Caelles pujant per l’escalinata del Consell Comarcal i el pencaire del Ramon Estany, empai-tant-los per fotografiar-los els respectius culs. Se-gur que el Ramon els faria apujar les pales de les americanes, amb sengles mans, una a cada costat, i posar-se en posició de pet, per enfocar-los més bé.

La instantània seria molt similar perquè el culet del sr. Jounou gasta més la talla de la sra Leti-zia i els culons dels srs Abella i Caelles gasten més la de la sra Carla. Salvant totes les diferències!

La idea fonamental és despistar: que Es-panya i França es discuteixen a porta tancada i no serveix de res, foto de culs! Que esquerra, Comú i Socialistes no arriben a cap acord, foto de culs!

I si la paciència del Ramon Estany, o els seus principis no li permeten fer aquest tipus de fo-tos... sempre ens queda el recurs de les fantàstiques caricatures del sr. Mia.

Si us plau, feministes, si per les properes eleccions, cap partit no promet meravelles a les do-nes, trobem-nos totes les que puguem a les escales de davant de la Clínica, el dissabte a la nit per fer la foto dels culs. Així, l’endemà al matí, cridarà més l’atenció la nostra foto que els resultats electorals.

Simoneta

Opinió Associació de Dones del Solsonès

�� 624 - Divendres, 12-06-2009

Page 43: Celsona 624

Catalunya va tenir a les eleccions europees del diumen-ge una participació del 37'5%, 8'5 punts inferior a l'espanyola, que va ser del 46% i va ser la quarta autonomia amb la partici-pació més baixa (comptant-hi Ceuta i Melilla)

Com pot ser, es pregunten els politòlegs, si Catalunya era tinguda per la regió més europeista del continent? Molt senzill. A Catalunya li ha passat com a aquell noi o noia que esperava molt, moltíssim del seu matrimoni i que, per això mateix, queden molt aviat desencisats de la seva parella. En efecte, Catalunya n'esperava molt, d'Europa. Esperava, i així ens ho havien fet entendre, que obtindria d'Europa allò que, per just i legítim que fos, no hi havia manera d'obtenir d'un Estat carpetovetònic. Però, a l'hora de la veritat, Europa se n'ha desentès, amb l'excusa que era l'Europa dels Estats, es tractava d'assumptes interns i que, per tant, ens havíem d'entendre amb Madrid. Tanmateix, ens diuen que Europa ha invertit molt a

Opinió JH

VentafocsDeixo que l'aire indiscret de finestrarefredi l'espai de mi que encara dorm

si l'atzar jovenívol de joc agrana la trencadissa, estaré de sort

m'examino de diari el coràdhuc batega de mantega i estorb

vida estripada de melicvessada de sang i, esgariptalls a tall de greuge, o no.

Amb tot, em llevo i llegeixo: Josep Ramoneda me'n dóna detalls

poca broma, la filosofia del plat me'n guardo un re-tall per esmorzar

Potser s'albira el no resudola el silenci a l'assaig de la pols

feineja la ventafocs, colpejant l'inexistentànima que es perd en l'absurd i, tants absurds.

Fuetejo l'inconscient, altrament dit: ignoratignorant l'hipotàlam, sens causa

alterego per casualitatnomés la por de qui llegeix, m'eximeix

Poesia Joana Cervera

Referent al Testament del Carnaval

Referent a l'aventura del testament d'enguany, m'agra-daria explicar-ho tot pas a pas. Però necessitaria bastant espai i crec que, segurament, hi ha notícies més importants, i més divertides. Així, doncs, em dedicaré a contestar l'aclariment que va fer la junta la setmana passada en aquest mitjà de co-municació.

Després de quatre dies d'haver comunicat que teníem el número, l'únic número venut fins llavors, de saber que ni l'anterior ni el posterior (publicat al Celsona com a venut) cap dels dos no havia estat venut, i de sentir-nos totalment ignorats i d'adonar-nos que ni tan sols el president n'estava al corrent al cap de 4 dies, i d'esperar una trucada d'aquest senyor que enca-ra no m'ha arribat, et., etc....vaig aconseguir que el president, el senyor que es cuida del sorteig i, fins i tot un advocat (per sorpresa meva), es personessin a la notaria. Val a dir que a mi també em va assessorar un advocat. Va ser gràcies al sr. notari que vaig aconseguir que es reunissin amb mi per parlar-ne. És molt diferent trobar-nos a la notaria (degut a que va ser l'única manera que em fessin cas per parlar-ne) que una acta notarial.

D'acta notarial no n'hi ha cap de feta, a no ser que una simple trucada sigui una acta notarial. Si hagués calgut, se-gurament l'hagués fet, motivat per les dubtoses explicacions rebudes. Però a diferència del que escriviu al Celsona, això no és cert.

Al mateix temps, ja que a la junta li ha dolgut tant que hagi estat una persona de Solsona el guanyador i qui els hagi provocat el problema, que recordin el que els va dir algú: Si aquesta persona arriba a ser de fora i us denuncia, els proble-mes sí que haguessin sigut problemes.

Opinió Jaume Pla

L'abstenció catalana a les europees

Catalunya (ni la meitat de moltes altres autonomies) i ens po-sen el gran exemple de l'AVE. Però no ens diuen que l'AVE no és un tren de Catalunya, sinó de Madrid, més exactament, de l'Espanya vertebrada. I encara resulta que ens hem de pagar gran part de la Sagrera, enllaços i tantes altres coses. Quan a Sevilla, Màlaga, Valladolid i Guadalajara els han portat l'AVE molt més ràpidament i sense que haguessin de moure un sol dit.

El dia que Europa sigui capaç de posar a ratlla els Es-tats, que imposi un límit al dèficit fiscal de les autonomies i regions, que imposi racionalitat a les infraestructures, especi-alment a les de l'Estat espanyol, que prohibeixi els monopolis paraestatals escandalosos, que alliberi els nostres aeroports de les múltiples mesures restrictives que no els deixen crèixer, que sigui capaç de protegir les minories lingüístico-culturals com ho fa amb els ocells..., aquell dia Catalunya tornarà a con-fiar en Europa i a votar massivament.

��624 - Divendres, 12-06-2009

Page 44: Celsona 624

El Miquel Besora de Solanelles de Timoneda va sortir ilès d'aquell accident. Va fer un acte d'agraïment dins els actes de la missa i l'animació a la Placeta de Sant Salvador.

A l'hora de pagar "el gasto" es va trobar que li va-ren pagar i va dir que era ell qui ho havia de pagar.

El sastre de la Serra, Joan Rafart, li va dir: Ja que s'ha fet caritat a sant Antoni, ni ha valgut res dir la missa, el veterinari Joan Pellicer va pagar les sis rajoles de xoco-lata a la Pauleta de Lingla.

El Sabater Perico, i el sr. Pau Grifell, amb la col-laboració del forner Miquel, van pagar la coca.

El músic no li va cobrar res, content d'haver estat convidat.

A cal Galtanegre li va posar de franc el beure.

El bé de l'agraïment i el mal de la vanitat

El Miquel va mirar el que li hauria costat aquell acte d'agraïment i dona les pessetes a l'Esteve de Caballol, perquè fes una reparació a la capella de Santa Margarida, on tenia molta devoció. No les hi va voler: –Ja me'n cuido jo, ja, que és a la meva propietat.

El Miquel va pensar quina obra bona podria fer da-quelles pessetes i se li va acudir fer arreglar la teulada de l'església de Timoneda.

Ara veureu els bons fruits de la bondat. La vanitat fa fer disbarats, és la mare de les desunions, de les calami-tats, i porta la humanitat a la perdició.

Mn. Bernat va acabar el sermó amb aquestes paraules: "Si som agraïts a Déu i al pròxim tindrem la Pau i l'amistat i la tranquil·litat en aquesta vida i a l'hora de la mort Déu nostre Senyor ens ho premiarà a la Glòria del Cel."

Records Pere Espinal

Anirem a començar aquesta gran comèdia. O bé continuem amb l'espectacle creatiu del xef; perquè això sembla una recepta de bona cui-na. Però val més estalviar. L'alegria és molt gran i grata. Anirem tocant i posant bé els peus a terra. Passarem a criticar la feina feta pel bon cuiner de la cuina culinària d'un bon restau-rant. Sempre li surten uns plats exquisits de bones proteïnes que ens donen un bon do de pit. I una bona satisfacció pel fet d'haver-nos atipat de tanta vianda cuita.

Bé, d'això que no hi entenc ni una sola paraula, per no fer-ne cap polèmica, ni xiularem, ni esbroncarem cap himne institucional (que el millor és respectar-lo, per no entrar en cap guerra i per deixar que tothom tingui plena llibertat per inter-pretar-lo). Així que, contents, cantem amb bona nota aquella cançó-himne del nostre Club: "Tot el Camp, és un clam...". Canteu-la i sigueu fidels al nostre club del cor, que aquest any hem fet triplet, a Copa, Lliga i Champions. Això sembla un bon plat exquisit i amb guarnició.

Sí, jo dono suport (com he donat des del primer dia) al treball de l'entrenador de Santpedor, Josep Guardiola, ex-jugador del Dream Team que va aconseguir doblet: Lliga i Champions. No donàvem crèdit -alguns escèptics- a que es menjaria els turrons, la mona i un llarg etc. Però, renoi, ha fet una feina que ha demostrat amb gran treball i esforç: Unir un bon vestidor amb força il·lusió, donant protagonisme als jugadors. I amb poques incorporacions ens ha fet futbol espec-

Copa, lliga i champions (un bon plat exquisit)

El racó del Barça Gregori Solé

tacle, amb força gols a la liga, batent rècords, incloent-hi la Copa del rei i la importantíssima Lliga de Champi-ons. Alegrement ens l'ha donat, sen-se prometre cap títol, sinó que ho ha fet amb treball i il·lusió: la Lliga, la Copa i la Champions.

El Barça ha fet partits espec-taculars i amb golejades històriques

a equips com l'Sporting de Jijón, Málaga, Atlético de Madrid i fins i tot el Real Madrid, amb força gols. I recordarem el mític 2 a 6 de l'etern rival. Jo ja tinc el nom dels campions. Els Ho-mes PG. I esperem que la lliga que ve sigui com a mínim com aquest any, amb algun títol que ens doni il·lusió.

Bé, com a soci núm. 52 de la Penya Barcelonista de Solsona i comarca, felicito aquest 25 aniversari per enmarcar a la nostra ciutat. Que el Tricampió, el Barça, ens hagi facilitat una bona festa, amb bon rotllo, amb força i alegria els títols de Lliga, Copa i Champions. I Aprofito per felicitar tots els penyistes del país per l'organització de la festa a can Puig, amb els directius i jugadors d'handball, i amb els trofeus que van aixecar alguns durant el dinar i les fotos...

Així que aquest escrit va dedicat als culés penyistes de Solsona i comarca, al sr. Albert Alabedra, directiu de la secció d'Handball, un directiu mig solsoní que s'ha preocupat pels in-teressos del Barça a Solsona i al Solsonès.

Visca el Barça, visca Solsona, visca la Penya i Visca Catalunya!

�� 624 - Divendres, 12-06-2009

Page 45: Celsona 624

L’odi fruit de la ignorància

En qualque Estat normal,i l’Espanya actual no ho és,

no ha estat mai un greu revésque dintre el sòl estatalconvisquin un gavadal

d’idiomes. Aquest succés,riquesa verbal, progrés,és aquí un virus gripal.

Catalans, Bascos, Gallecs,defensem nostres idiomes

del superb depredador.No oïu els grans esbufecseixits de preclares plomesa qui fem angoixa i por?

“Estat que odia el que ignora”Algú ja signà en bona hora.

Opinió Josep Maria Poblet

Poesia Manel Celdoni

Un cafè amb lletNo hi ha plaça o carrer

que no ens topem, vegemo creuem una miradasola o acompanyadai ara amb el cotxet

encara que tot estigui ple a vessardes d’algun lloc o raconet

o al mig de la plaçasempre almenys una mirada

i tot per un cafè amb lletun dia i quasi cada dia

sentiments

EnganysEn prosa, i en vers també, veja'm si quedarà bé?

Ho havia sentit explicarÉs bastant sabut, i normal, que als pobles on no hi ha hagut mai militars, a

les noies els facin gràcia. El seu posat marcial, l'impecalble traje militar, sobretot els oficials, la seva “caradura” per la conquesta, a algunes, els fa ballar la testa, encaprit-xat-s'hi sovint, i no mirant en coses delicades...Pot ésser “massa prim”!

Això és el que havia sentit explicar de quan als anys 40 a Solsona hi varen fer estada, al temps dels “maquis” quan semblava que per aquests volia ser conquerida. Per això potser varen enviar tropes aquí. Per ésser per aquests ben guardada.

Ara anem a un cas concret. Al d'un d'estrelles (tinent?, capità?, ara no ho sé segur). El que sí digueren de cert és que una guapa noia solsonina conquerí i ella del (fotem-li capità?: això lligarà) es va ben encapritxar.

No m'explicaren la cosa fins on arribà. Però (diguem-li la Pilar?) amb el seu Capità, de totes passades i maneres, s'hi volia casar.

Com aconseguir això? La podia ell enganyar? En les seves promeses, li n'ha-via dit tantes, de coses maques. I de bestieses. Allò es veu que la treia de polleguera. I si la plantava? Quina planxa! Vaja quimera!

Després de donar-hi voltes i voltes al seu bonic caparró, es va dir: Calla, potser tinc la solució. Com que el meu enamorat sembla creient, he d'aconseguir que davant la Mare de Déu del Claustre juri que es casarà amb mi.

Sí, sí, es veu que un dia que no hi havia quasi ningú, als peus de nostra Se-nyora del Claustre el va dur:

–Si tant m'estimes, jura'm aquí lo que em prometeres, lo que em vares dir!I l'home, el seu Capità, amb inaudita docilitat digué: –Sí, juro que em casa-

ré...!”–El fi aconseguit, s'ha acabat el meu neguit. Ara sóc feliç. En aquet món no

volia res més. Ai, m'he tret de sobre un gran pes. Ja no cal pensar-hi més!Però al cap de poc temps la tropa se n'anà i amb ella el seu capità. No passa

res. Ja tinc la seva adreça, ara l'escriuré. No cal dir lo que li recordaré. Però la carta ha sigut retornada. No es troba el destinatari. Pobra Pili, ja tornarà a passar un calvari!

–I del jurament, què? Llavors se li va fer la llum.Sí, li va jurar que es casaria. Però ni quan ni amb qui!Soleta altra volta per culpa d'un carota, un pocasolta.–I jo que el creia i el volia ben catòlic, ben sagrat.–I mira per on: aquest m'ha sortit reconsagrat!

Nota: n'hi ha masses, d'enganys de tota mena. Com a mostra, un poema de Pablo de Jerica.

El muchacho y el perro

Yendo un muchacho a la escuela, con el almuerzo en la mano,cierto perro “conocido”, le fue siguiendo los pasos.

Hacíase zalamero, muchas fiestas con el rabo,poniéndosele delante, y dando contínuos saltos.

“Bien sé yo lo que tú quieres”, dijo risueño el muchacho.Picarón! Y al decir esto, le dio un mendrugo tamaño.Doblaba el perro las fiestas, multiplicaba los saltos,según veía que el niño mendrugos le iba arrojando.

Mas cuando vio que el almuerzo del todo se hubo acabado,entonces, rabo entre piernas, se alejó, más que de “paso”como quien mira visiones, se quedó el joven “incauto”

sin almuerzo, y sin el que creía su amigo.Pobre inocente! Los años le enseñarán que tan vil proceder no es nada raro!

Opinió M. Nadal

�5624 - Divendres, 12-06-2009

Page 46: Celsona 624

FUTBOL BASE (CRÒNIQUES 6/7 JUNY)

Juvenil

CF Solsona, 3 - Fruitosenc, 6Barcons, Joanju, Bernat, Moreno, Jusep, Liyak, Moussa, Chennoufi, Miki, Puig i Marc. També: Novelles i Aleix.

De patxanga

De patxanga podem qualificar l’últim amistós de la temporada, ja que va ser un partit sense tenir caràcter compe-titiu i boig com indica el seu marcador, més propi d’un partit de futbol sala. Tot i això, els gols pujaven al marcador amb gairebé un cent per cent d’encert per part dels dos equips. Pri-mera part dominada clarament pels verds: varen anar al des-cans guanyant per 0 a 3. Els blaus intentaven construir joc a través d’un sistema nou que donava com a organitzador del joc a Jordi Puig, incorporat recentment del C.E. Manresa.

A la represa va seguir un partit amb poca intensitat i amb poques ocasions, tot i que aquestes sempre acabaven amb gol sense que cap dels porters no hi pogués fer pràcticament res. El Fruitosenc tornava a foradar la xarxa escapolada dues vegades posant el marcador amb un 0 a 5 que feia mal. El Solsona feia el gol de l’honor mitjançant una bona jugada amb passada de Marc a l’espai perquè Moussa encari i Chennoufi faci el gol. Tot seguit els verds tornen a marcar fent el sisè. I a partir d’aquí un Solsona amb l’orgull ferit però seguint amb el caire amistós va fer una petita remuntada per maquillar el re-sultat final amb dos gols de jugada assajada, on Moreno entra-va al primer pal en servei de còrner per rematar de cap a gol.

Fi de temporada i amb ganes de començar la pròxima amb els que es queden i els que vénen per tal de disfrutar i aprendre igual o més que aquest any. Bon estiu!!

Iinfantil

Joanenc, 4 - CF Solsona, 6

Victòria a un camp de primera!

Després de la parada de lliga, els blaus han començat una sèrie de partits amistosos, i el primer començava a Sant Joan de Vilatorrada amb un equip on tots els jugadors eren de segon any i que han disputat la categoria de primera divisió. El Solsona, amb moltes baixes, es presentava amb 9 infantils i 2 alevins i ves per on que aquests dos nanos que disputaven el seu partit com infantils, van ser dels millors jugadors.

Pel que fa al partit, com passa molt sovint, els blaus van sortir adormits, i amb molta sort, ja que els locals van fallar molts gols cantats; es va arribar a la mitja part amb un 3-2 que no donava grans expectatives de cara a la segona part.

Però les coses van canviar i els solsonins van sortir amb molta rauxa i practicant un gran futbol, amb una defensa molt segura i una mitja més ben ordenada i una davantera resoluti-va. Total, que es va arribar al final amb una victòria dels visi-tants, amb 3 gols de l´Abde, 1 de l´Alex Solé, 1 del debutant Nil i un altre de penal per part de l´Àngel. El Solsona encara va tenir temps per a fallar un penal i altres oportunitats com un altre travesser de l’Àngel.

Molt bon partit i us esperem el dissabte dia 13 a les 16h. en un triangular contra el Manresa B i el San Mauro, ambdós equips de 1a divisió; serà al camp municipal de Solsona.

Excepcional debut del Nil amb els infantils

Aquest passat diumenge al matí es va disputar el segon torneig Benjamí organitzat pel C.F. Solsona.

Els equips, de nivell similar, van oferir al públic assistent partits emocionants ja que els resultats eren tots ells ajustats. El C.E. Anoia va ser el campió d’aquesta edició sense haver per-dut cap partit. Els de Vilanova del Camí es van mostrar lleugerament superiors als seus con-trincants i a nivell individual els seus jugadors varen demostrar estar per damunt dels de la res-ta d’equips. La resta d’equips varen ser el C.F. Solsona A, C.F Solsona B, E.F. Artesa-Ponts i C.E. Arrels B respectivament. En finalitzar hi va haver entrega de medalles per a tots els jugadors i copa per al guanyador.

El C.F. Solsona “B” va fer molt bon campionat

II Torneig benjamí “Ciutat de Solsona“

La segona edició viatja cap a l’Anoia

Futbol CF Solsona

�� 624 - Divendres, 12-06-2009

Page 47: Celsona 624

Futbol CF Solsona

Prebenjamí

CF Solsona, 2CE Anoia, 7C.F. Solsona: Xavi, Osama, Arnau C.,Marta B., Toni R., Gerard R., Oriol G., Miquel B., Miquel M., Eduard N. (2 gols) i Enric P.. Entrenadors: Rubén Pérez i David Pérez. Delegat: Ramon Bajona.

De més a menys

Diumenge passat es va jugar el partit C.F. Solsona- Anoia correspo-nent al segon torneig de la ciutat de Solsona. Els visitants van guanyar per mèrits propis.

En el primer quart, els solsonins van sortir amb una gran empenta, bus-cant obrir el marcador. Dit i fet, en una bona combinació va arribar el primer gol. Semblava que el partit es posava on volien els locals… però no va ser així. L’Anoia va començar a tocar amb molt de criteri, obrint el camp i gaudint d’oca-

Els nens dels dos equips amb les medalles i el trofeu

sions de gol. Tant és així que en cinc mi-nuts van capgirar el marcador davant la impotència del Solsona.

En el segon, els visitants van con-tinuar amb el seu bon joc ampliant la di-ferència de gol. Resultat: 1-5. No deixa-ven jugar, els blaus corrien i corrien però la pilota era de l’Anoia.

En el tercer quart, el campió de lliga va intentar treure forces d’on no n'hi

havia i va arribar el 2-5 amb el que va finalitzar el quart.

Finalment, les esperances per fer la gran remuntada se’n van anar en or-ris amb el 2-6 i 2-7 definitiu. Gran partit dels visitants.

Quan l’àrbitre va xiular el final, tots els jugadors es van donar la mà, es va fer l’entrega dels premis i una foto de grup. Felicitats a tots pel partit!

CALENDARI PARTITS13/14 JUNY

INFANTILS (dissabte a les 4 de la tarda)C.F. SOLSONA – C.E. MANRESA – UD. SAN MAURO

ALEVÍ (dissabte al matí)II TORNEIG CIUTAT DE SOLSONA

BENJAMÍ (diumenge 14) TORNEIG C.E. ANOIA

PREBENJAMÍ (dissabte 13) TORNEIG C.E. ANOIA

JORNADA 4 - 6 i 7 de juny

...............................................................................Punts ................................. BitllesEQUIP BITLLES ARCADA ............................................ 273 .............................................17CLUB BITLLES ESTEL ................................................... 262 .............................................17CLUB BITLLES SOLSONA (VERMELLS) .................... 338 ...........................................25 EQUIP BITLLES LA FURA ............................................. 280 .............................................18CLUB BITLLES SOLSONA (VERDS) ............................ 333 .............................................24EQUIP BITLLES OLIUS .................................................. 205 .............................................12

BITLLES CATALANES

EQUIPS J G E P PJ B PUNTEQUIP BITLLES SOLSONA (VERDS) 4 4 1320 97 8EQUIP BITLLES SOLSONA (VERMELLS) 4 4 1313 94 8EQUIP BITLLES OLIUS 4 2 2 1036 64 4EQUIP BITLLES ARCADA 4 1 3 1088 66 2EQUIP BITLLES LA FURA 4 1 3 967 59 2CLUB BITLLES ESTEL 4 4 1109 74 0

JORNADA 5 - 13 i 14 juny

EQUIP BITLLES LA FURA – CLUB BITLLES ESTELCLUB BITLLES SOLSONA (VERDS) – CLUB BITLLES SOLSONA (VERMELLS)EQUIP BITLLES OLIUS – EQUIP BITLLES ARCADA

Bitlles Catalanes Servei de Premsa del Consell Comarcal del Solsonès

��624 - Divendres, 12-06-2009

Page 48: Celsona 624

Futbol CE Arrels

El dissabte 6 de juny els pre benjamins del Club Esportiu Arrels van jugar l’últim partit d’aquesta temporada.

Aquesta, ha estat una temporada atípica: van començar al setembre pocs nens i no po-dien jugar partits perquè no eren prous. Mica en mica, vam anar engrescant més nens (bé, més aviat vam anar engrescant nous pares, ja que als nens els costa poc, això d’engrescar-se), i finalment el mes de febrer van poder entrar a la lliga del Consell esportiu del Bages. Els primers partits eren experiments, ja que enca-ra no havien jugat mai junts, i la resta d’equips ja portaven el rodatge de la primera volta. Però mica en mica el joc anava millorant, tot i que els resultats no acompanyaven. Fins l´últim dia de la lliga; que els prebenjamins de l’Arrels van fer un partit fantàstic i aquest dia sí que el resul-tat va reflectir el bon joc: 9 – 2, i la celebració no podia ser menys: com si haguéssin guanyat la champions!!! FELICITATS a TOTS per la temporada que heu fet i per l’ALEGRIA amb que heu jugat cada partit.

XV campionat de Futbol 7 de SolsonaEl torneig organitzat pel Consell Comarcal començarà el dia 29 de juny i acabarà el 31 de juliol

Avui finalitza el termini d’inscripci-ons per a participar en la quinzena edició del campionat Futbol-7 de Solsona, que tindrà lloc al Camp de Futbol Municipal de la ciu-tat del dia 29 de juny al 31 de juliol.

Per a poder-hi participar cal presentar la inscripció al Consell Comarcal i complir els requisits de ser un mínim de 10 jugadors o jugadores per equip, dur tots la mateixa indumentària i realitzar el pagament de la inscripció.

El campionat és organitzat per l’Ofi-cina Jove del Consell Comarcal i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Solsona.

Futbol 7 Consell Comarcal del Solsonès

A tots els socis i pilotsAquesta nit us esperem a tots els pilots a les

instal·lacions de Solsonès Modelisme per fer balanç de la temporada i parlar sobre les novetats d’aquesta

que estem. Gràcies.

Modelisme Club Solsonès Modelisme

C. Castell, 8Solsona973 48 00 78

Arrels, 9 - Gimnàstic Manresa, 2Un final de temporada merescut

�� 624 - Divendres, 12-06-2009

Page 49: Celsona 624

Bàsquet CB Solsona

La sort del sorteig de suport al bàsquet base

La rifa que organitza el CB Solsona a final de temporada per promoure el bàsquet base, en combinació amb la Loteria Nacional, ha estat sortejada:

1r premi: un meravellós creuer pel Mediterrani per a dues persones. El viatge inclou 7 nits de creuer visitant França, Itàlia i Tuníssia, per a 2 persones, durant el mes d'octubre, bescanviable per una altra opció a l'oficina de VIATGES MONTSE de Solsona. El número premiat va ser el 5736, i ha resultat guanyador el jugador de l’equip pre-mini Pol Blanca. Moltes felicitats, Pol!

2n premi: Un magnífic televisor de pantalla plana LCD de 32", marca Pana-sonic, amb resolució panoràmica, sintonitzador TDT incorporat, exposat a EXPERT RAFART. El número premiat és el 4997 i no havia estat venut, per la qual cosa es tornarà a sortejar aquest dissabte 13 de juny.Atenció: guanyarà el televisor qui disposi del número coincident amb les quatre dar-reres xifres del primer premi de la Loteria Nacional del dia 13 de juny de 2009.

Mini Campus d’estiu del CB Solsona

S’estan apuntant ja els nens i nenes de 6 a 12 anys al ja tradicional mini-campus d’estiu de bàsquet que orga-nitza el club solsoní. La informació i el full d’inscripció es pot obtenir a la web del Club: www.cbsolsona.com/minicampus.html.Les inscripcions es lliuren a RIU ES-PORTS I MODA (Avgda. Verge del Claustre).

Revisió mèdica

Recordem als esportistes del club que cal passar la preceptiva revisió mèdico-esportiva prèvia al tràmit de la fitxa federativa de la temporada 2009-10. Us suggerim que ja dema-neu l’hora al centre sanitari amb la suficient antelació i no ho deixeu per a darrera hora!

Festa final de temporada pre-infantil

El dissabte 6 de juny l’equip pre-infantil del CB Solsona va celebrar el dinar final de temporada. A l’acte hi va assistir la totalitat de la plantilla, els dos entrenadors i els familiars.Es va fer lliurament d’un obsequi als entrenadors Pere i Moha per la bona tasca que han fet aquesta temporada. El Pere també els tenia preparada una sorpresa als seus jugadors, els hi va agradar molt. Ens ho en passar tots molt bé, i els nois hi ha en ganes per tornar la proxima temporada.

BONES VACANCES

��624 - Divendres, 12-06-2009

Page 50: Celsona 624

Atletisme Fondistes del Solsones - Prosetel

3a CURSA DE LA GUINEU

Sancho Ayala i David Alconchel 2ns a les seves

respectives curses

Diumenge 7 de juny de 2009 a les 9 del matí va comen-çar la matinada d’atletisme a Vilanova de Bellpuig. La jornada va començar amb la cursa de cadires de rodes i va finalitzar amb la cursa dels més menuts de 3 anyets.

Els Fondistes del Solsonès van tenir representació a la cursa de 10 km. amb Sancho Ayala, Josep Miquel i Josep Alconchel, i a la cursa dels cadets de 3 km. amb David Al-conchel.

La cursa de 10 km era força ràpida, el recorregut com-binava asfalt i terra a 50 per cent.

Sancho Ayala va anar al capdavant de la cursa fins al km. 7, en el qual va ser superat per Hicham Elamrani, cre-uant la meta amb un temps de 34’09 minuts seguit de Sancho

Pròximes curses:

14 de juny Cursa de Fons d’Almacelles 10 km. 14 de juny Cros de Balsareny 10 km20 de juny Cursa del Foc Olesa 10 km21 de juny Cursa dels Templers 10 km. Lleida28 de juny 2a Cursa de Muntanya del Solsonès(Puig-Arnau Pubilló) Canalda (Odèn)Inscripcions obertes a la Cursa de Muntanya del Solsonès

Més informació Ribera Esports , www.atletisme.com i http://www.fondistesolsones.org/

Pòdium de Carla Calderer al trial de Bagà

La pilot de Trial Carla Calderer de Sant Llorenç de

Morunys, de l'equipo PAX Racing Team, al final ens va po-der dedicar aquest PÒDIUM que tant necesitava en la Cate-goria de Rojos després de la greu lesió que la va obligar a mantenir-se fora de competició durant 8 mesos.

El Trial molt ben organitzat pels Amics del Motor de Balsareny i naturalment, dirigit pel Moto Club Baix Berguedà, amb una participació de 60 corredors.

Carla amb aquest Pòdium agafa forces i confiança per enfrontar-se el proper 27 de juny a la 1a. Prova del CAMPIO-NAT DEL MÓN DE TRIAL DE FÈMINES que se celebrarà a ANDORRA .

Trial Pau Xarau General Manager

1r Oriol Noguera: 2 - 3 - 1 = 6 Punts de penalització2a Carla Calderer: 9 - 7 - 4 = 20 " "3r Albert Franch: 12 - 4 - 7 = 23 " "4t Àlex Solà: 17 - 5 - 8 = 30 " "5è Xavier Orteu: 23 - 15 - 9 = 47 " "

Ayala amb un temps de 34’25 minuts i tercer va entrar Juam-ma Martínez amb 34’52 minuts. En Josep Miquel va entrar al lloc 85 de la general amb un temps de 44’07 minuts. I Josep Alconchel va entrar al lloc 87 de la general amb un temps de 44’22 minuts.

En la cursa dels 3 km. David Alconchel va anar sempre al grup capdavanter fins el 1r km., a partir d’aquí Dani Capell va fer un canvi de ritme (que tan sols en David va poder se-guir), entrant primer amb un temps de 10’30 minuts; seguit de David Alconchel amb 10’32 minuts i tercer va ser Albert Fernández amb 11’15 minuts.

50 624 - Divendres, 12-06-2009

Page 51: Celsona 624

Els patinadors del Solsona Patí Club obtenen uns excel·lents resultats a les proves de “CERTIFICATS”

Isolda Tristany, Gemma Ribera, Gabriela Bolbos, Gemma Colilles i Paula Martínezaconsegueixen el seu Certificat i segueixen pujant de nivell

El passat diumenge dia 24 de maig, a la població de Torregrossa, es van cele-brar els segons Certificats de la tempora-da 2009, que són unes proves per anar pujant de nivell fins que els patinadors aconsegueixen entrar a Categoria Na-cional. Els patinadors del Solsona Patí Club han tornat a mostrar el seu elevat nivell, que es repeteix una vegada rere una altra des de fa més de cinc anys.

A les proves de Certificats, de la modalitat de Lliure, del Solsona Patí Club hi van participar: Isolda Tristany que es presentava per superar el Cer-tificat “E”, Gemma Ribera que es va presentar al Certificat “C”, Gabriela Bolbos i Gemma Colilles que ho feien presentant-se al Certificat “B”, Marta Miró i Paula Martínez es van presentar al Certificat “A”.

L’Equip Tècnic i la Junta Directiva del Solsona Patí Club vol felicitar tots

els patinadors que han participat als Certificats mostrant la seva gran evo-

Patinatge Solsona Patí Club

Patinatge Club Patinatge Solsonès

El Club Patinatge Solsonès va participar en els certificats que celebrava la població de Torregrossa el diumenge 24 de maig. Concretament, van ser 3, les patinadores del club comarcal que van decidir provar sort aquell dia, i poder passar d’aquesta manera, al certificat següent.

Les protagonistes van ser: Iris Capdevila, Maria Riu i Sheila Lara. Tant l’Iris com la Maria, després de realitzar el seu programa curt, van ser aprovades i, per tant, ja són del certificat Debutants, l’últim que els queda abans no entrin a formar part de les categories de competició.

Tanmateix, la setmana anterior, vam saber de bon grat que tres de les pati-nadores del C. P. Solsonès, estaven classificades per la Final d’Iniciació, l’última competició de les Voltes d’Iniciació, i en la qual només hi accedeixen els millors patinadors de cada certificat. Pel que fa al nostre club, aquestes van ser: Anna Vila i Cunyat, Sandra Colell i Maria Riu. A totes elles, moltes felicitats i molta sort en la final! Cal saber, que aquesta competició tindrà lloc el cap de setmana del 13 i 14 de juny a Lleida.

Felicitem a l’Iris Capdevila i la Maria Riu per haver aprovat els seus certi-ficats. Felicitem també la Sheila Lara per defensar el seu treball el millor possible i participar en aquesta jornada, tot encoratjant-la i animant-la per la propera. Felicitem els pares i les mares, així com, el C.P. Solsonès, per la seva tasca en el món del pati-natge artístic. Moltes felicitats a tots! Iris, Sheila i Maria

lució i també mostrant el seu amor al patinatge artístic. Moltes felicitats!

Iris Capdevila i Maria Riu aproven el certificat Ai tres patinadores passen a la Final d’Iniciació

51624 - Divendres, 12-06-2009

Page 52: Celsona 624

Grup Excursionista d’Oliana a Riba-Roja d’Ebre

Excursions Anna Simon i Ampurdanès

na presideix unes vistes magnífiques de l’entorn. Ponderem el temps i la gana, i decidim arribar fins a la presa i girar cua pel camí de Sebes.

El sol del migdia es deixa caure com punyals, i l’ombra del restaurant se’ns fa gairebé tan amable com la teca. Quan la llarga sobretaula ha derrocat el sol del seu zenit, fem un últim tomb per Riba-Roja. La tarda ens porta al barri andalús de Santo Domingo, que pren aquest nom perquè era durant els diumenges i festius que els treballadors andalusos, anaven construint les seves casetes baixes i blanquíssimes.

Acabarem el dia enfilant-nos amb el cotxe a la Serra de Berrús, rocosa i pigallada de pins blancs. Visitarem l’ermita romànica dedicada pels templaris a Santa Maria de Berrús i que queda com últim vestigi del poble desaparegut avui en dia sota les aigües del pantà.

Aviat despenjarem camí cap a Oliana, però abans, allí al cim de la Serra de Berrús, trobarem restes de trinxeres de la batalla de l’Ebre, aquella batalla cruenta que deixaria una eter-na cicatriu a moltes persones, a moltes famílies i a la nostra història...

Cadenes entortolligades de nucleòtids, transcrivint-nos sense faltes qui som i qui serem, dictant-nos les persones encriptades en ADN, fetes de perfecció genètica. Però és en les seves cicatrius, on es pot llegir la vida d’un home.

Els factors ambientals cicatrit-zen el caràcter dels homes. Pot-ser fins i tot, el Segre, indòmit i una mica fet a la seva, impregna lleugerament el tarannà dels oli-anesos. Riu avall, la llera s’aplaca i encalma les aigües i els humors, i s’escup a l’Ebre, ja dòcil com vessant un petó.

Riba-roja d’Ebre, allí on l’Ebre es fa català, és un poble tranquil amb un riu sense pressa. L’aigua no sé ben bé si espera o corre planíssima, pentinant les algues. És com si el cel, espès d’una calor humida i densa, volgués caure a sobre de l’Ebre i l’eixamplés espargint-lo per les bandes, fins que pot amarar les arrels dels canyissars de cada riba.

És diumenge 31 de maig. A mig matí sortim de Riba-roja i agafem el camí de Santa Madrona, vorejant el riu per la riba esquerra. Llancem la mirada a l’aigua i pesquem uns quants silurs nedant pels laterals, entre les algues. Després d’unes quantes passes, un vell llaüt, l’Amèlia, ajagut entre les canyes, ens recorda aquells temps pretèrits, en que els llaüts baixaven riu avall carregats de carbó i remuntaven el riu arrossegats per animals per l’anomenat “Pas de l’Ase”. Però només aixecant una mica la vista en direcció a la presa, veiem una estructura colossal i hieràtica de formigó, enjovant riba i riba. El pont nou subjugaria el llaüt en el transport de mercaderies, persones i vehicles. Enfilem el petit turó rocós des d’on Santa Madro-

Camí de Sebes

Riba-Roja d'Ebre.

Ermita de Berrús

5� 624 - Divendres, 12-06-2009

Page 53: Celsona 624

Caminades R.M.

Caminada a Lladurs

El passat diumenge dia 7 de juny ens vàrem engrescar un grup d´amics/gues a fer una caminada per Lladurs per re-cordar vells/bells temps, perquè alguns hi hem viscut durant molts anys, hi vàrem passar la infantesa i part de la nostra jo-ventut, i uns altres van venir per gaudir del paisatge i per pas-sar tots junts una bona estona.

Vam tenir l´acompanyament de gent de la Seu d´Urgell, de Manresa, del Maresme i fins i tot de Mallorca.

Vam esmorzar a les Fonts de Lladurs. Un cop ben tips, di-recció cap al castell; seguim la ruta per diverses cases de pagès, cap al polisportiu, escola, etc... i abans de dinar; decidim anar a veure l´alzinera centenària del Pla de Cirera per abraçar-la tots junts! Seguint el camí de tornada cap a dinar, vàrem explicar molts acudits de tots els colors i tots ens partíem de riure i més riure. Arribem davant l´Església de Santa Maria i ens posem a di-nar a les taules de pedra. Un cop acabat de dinar, ens esti-rem al terra sobre la gespa i continuem amb més acudits. Vàrem passar un dia d´allò més divertit i rialler.

I quan ja no podíem meé: la Rous ens va obsequiar a tots amb un bonic record de Lladurs fet manual.

Esperem poder-ho tornar a repetir l´any que ve.Moltes gràcies a tots!!!

Pell de Serp queden segons al TRACK'09

Aquest diumenge 7 de juny Pell de Serp va deixar el llistó ben alt en el Track09 del Vendrell en quedar 2n classifi-cats en l'edició d'enguany amb més de 120 grups. Amb aquest resultat, Pell de Serp aconsegueix la contractació i management amb l'empresa Editores Steep i poder telonejar a Lax'n'Bus-to el proper dilluns 27 de juliol de 2009 a la Festa major del Vendrell. Aquesta actuació serà remunerada amb 700 euros.

Els resultats del TracK 09 han estat els següents:1r classificat: Mr. Pez (El Vendrell) 2n classificat: Pell de Serp (Solsona) 3r classificat: In·digna (Collbató)

A més a més el premi va incloure la grabació alsestudis de Casa Murada (Jesús Rovira de Lax'n'Busto)

del tema "Doble joc" en un Cd promocional del TRACK09 juntament amb els altres 6 finalistes. Aquest tema s'inclourà en el segon CD de la banda que enregistraran aquest estiu.

Música Ramon Estany

Pluràlia debat sobre Cultura i Joventut

El proper dimarts, 19 de maig, l’espai polític de Solsona FM versarà sobre les àrees municipals de Cultura i Joventut. Hi participaran la regidora res-ponsable, Sara Alarcón, i el portaveu de CiU, Jordi Riart. Podeu fer les vostres preguntes i aportacions per telèfon al 973 48 42 25 o per correu electrònic a [email protected]. Pluràlia s’emetrà al 107.5 en directe dimarts a 2/4 de 9 del vespre (després d’El Rebost dels Contes) i la repetició dimecres a les 11 del matí. També podeu escoltar el programa a través de: www.solsonafm.cat.

Ràdio Solsona FM

5�624 - Divendres, 12-06-2009

Page 54: Celsona 624

L'entrevista Ramon Estany

"Per evitar aquesta sèrie de conflictes, el que és bàsic és comptar amb la participació ciutadana"

David Colell Orrit

David Colell Orrit (Llobera, 1972), és professor de llengua catalana i dedica el lleure a Ipcena, com a membre de la seva junta i director de la revista Paratges

El llibre detecta 25 conflictes mediambientals al Solsonès. Va ser presentat divendres passat al casal Popular La Fura de Solsona

-Què et va impulsar a fer un llibre sobre els conflictes ambientals?

Moltes raons, però, per resumir-ho, diré que IPCENA tenia una sèrie de llibres de caire naturalista, tot i tenir una faceta molt important de combat, de lluita i de defensa del ter-ritori que no es veia reflectida en cap publicació.

Arran d'una xerrada que em van demanar que fes sobre el que estàvem fent actualment com a campanya de defensa del territori, vaig veure que hi havia molt material inèdit mai no publicat al respecte, sobretot fent una perspectiva històrica, des de la transició o des de la recuperació de la democràcia cap aquí i així va ser d'on va sortir la idea, i, realment, vaig quedar molt sorprès de la quantitat de volum de feina que em va generar això, perquè el llibre recull uns 200 conflictes que han ocor-regut a les comarques de Ponent, en un sentit ample, des de la franja d'Aragó fins a les comarques interiors de Catalunya.

-Aquest és un llibre-denúncia?Nó, més aviat el que pretén és éxplicar el que no se

sol dir, perquè, normalment, totes aquestes informacions que presento aquí estan apartades, amagades, i no interessa que se sàpiguen, i llavors sempre veiem el que són els mitjans de co-municació oficials, una versió de la història. Jo ofereixo, per tenir més elements de contrast, l'altra visió de la història, des del punt de vista del moviment ecologista, que som els que estem a les trinxeres d'aquests conflictes. Jo puc dir que he vis-cut en carn pròpia molts d'aquests conflictes i sé per què s'han generat, cap a on han anat, d'on vénen, etc.

-Hem de creure que la informació d'aquests temes és equivocada?

Més que equivocada, diria que és parcial. S'ofereix una informació que no recull ben bé tot el que envolta aquests con-flictes on hi ha molts interessos en joc i no acaba de sortir a la llum pública. Per això també vaig dir que cal que es faci no només aquest llibre sinó que aniria bé que de cada territori, sortís alguna obra similar per oferir aquesta visió més àmplia dels conflictes que es generen.

-El llibre també recull conflictes del Solsonès?I tant, hi ha un capítol. Jo, com a fill d'aquí, considero

que Solsona està en una situació privilegiada dins el que és el Prepirineu, per tenir una capitalitat en aquest sentit.

Per nosaltres, el moviment ecologista també reivindica el que són les bioregions, i nosaltres considerem que el Pre-

pirineu és una bioregió que ha estat marginada durant molts anys, poc incentivada per l'administració, i això ha motivat un despoblament molt important, i això fa que molts ho vegin com el lloc on anar a expoliar recursos. I aquí, al Solsonès, s'ha patit molt aquesta política de deixadesa, de no estar per tirar endavant el país pel reequilibri territorial, i això també ho presento al llibre.

Al Solsonès, a causa d'aquesta situació de manca de re-equilibri d'iniciatives que ara mateix s'accentua més, doncs, s'han produït uns conflictes, des de la qüestió del Port del Comte, de l'estació d'esquí, les urbanitzacions de La Coma i la Pedra, passant pels projectes d'abocadors a Pinós, centrals eòliques o el complex de Falconeria d'Odèn, etc...

-Creus que la solució a molts conflictes mediambientals passaria per una major informació?

En la conclusió ho dic molt clar. Per evitar aquesta sèrie de conflictes, el que és bàsic és comptar amb la parti-cipació ciutadana. El que no es pot fer és anar a un territori, saquejar-lo sense demanar comptes a ningú ni demanar l'opi-nió als que viuen en aquell territori, perquè com dic també al llibre, els conflictes solen aparèixer en les àrees despoblades. Els especuladors van a aprofitar-se de les zones poc poblades per imposar una sèrie de projectes que no tindrien valor de proposar-los a l'àrea metropolitana, per exemple, com vam veure en el cas de Pinós. Efectivament, la participació ciuta-dana, la consulta popular, és fonamental per evitar qualsevol mena de conflictivitat.

5� 624 - Divendres, 12-06-2009

Page 55: Celsona 624

Els conflictes que mostra el llibre són:

1. Aigua de Valls, riu (Gòsol. Abocaments de runa).2 Àrids del Solsonès (Ribera Salada. Extracció d'àrids).3. Cambrils (obertura de noves pistes forestals).4. Camp de golf de la Ribera Salada (impactes ambientals).5. Cardener, riu (abocaments de la granja Lacetània de Copaga)6. Castellar de la Ribera (extracció d'àrids, àrea recreativa a

la Ribera Salada).7. Complex de falconeria d'Odèn.8. Escorxador Intercomarcal Solsonès-Berguedà (Navès.)9. Estació d'esquí del Port del Comte i urbanitzacions associades.10 Incendis del Solsonès, la Segarra, el Berguedà i el Bàges

(1998).11. La Coma i la Pedra (Port del Comte, afectacions per com-

plexos d'esquí i urbanitzacions).12. Molí de Guixers (minicentral d'Aigües de Valls).13. Navès (projecte captació del riu Aigua d'Ora).14. Odèn (obertura o condicionament de pistes forestals amb

un fort impacte ambiental).15. Olius (parc eòlic).16. Pinós (parc eòlic i residus).17. Pista forestal de Valldan a Cambrils.18. Prat Berlà (urbanitzacions il.legals abandonades vincula-

des a l'estació d'esquí del Port del Comte).19. Prat de Bassies (el Solsonès, males pràctiques forestals).20. Projecte d'abocador de Pinós.21. Projectes de parcs eòlics a la serra de Busa i Bastets.22. St. Llorenç de Morunys (impacte ambiental sever de la

guixera Knauf)23. Tala al bosc de Prat de Bassies.24. Tradema (Solsona, emissions de CO2, contaminació de

rierols i abocaments de sòlids).24. Vall de Lord (especulació urbanística).

Què és un conflicte ambiental?

Per què els nostres governs permeten la destrucció del medi ambient? Com pot ser que les cen-trals eòliques acabin convertint-se en un problema ecològic? On s'han volgut construir abocadors? Quina és la política mediambiental de la ciutat de Lleida? Què ens reportarà la Xarxa Natura? La caça i la pesca són activitats sostenibles? Aquestes i altres qüestions troben una resposta en el llibre que ha escrit David Colell i Orrit des-prés de quatre anys de recerca. Aquesta recerca i l'experièn-cia personal en el món de l'ecologisme lleidatà, des del 1996, han dut l'autor a divulgar de forma àmplia i compromesa els conflictes que han generat a Ponent les autovies, l'AVE, els aeroports i els canals de regadiu. I la indústria: els projectes nuclears a la Segarra, la Corporació Alimentària de Guissona, Vall Companys, Inpacsa, les centrals hidroelèctriques, els em-bassaments, la xarxa elèctrica, la telefonia mòbil, les incinera-dores, l'aplicació de iodur de plata o els transgènics. A més, es-tan recollides les implicacions mediambientals del cas de Tor, de les estacions d'esquí, dels camps de golf, de la repoblació de l'ós bru, i d'Andorra, entre altres. També hi trobem les agressi-ons sobre els Prepirineus, la Timoneda d'Alfés i l'Aiguabarreig Segre-Cinca, les amenaces sobre la Plana de Lleida, el futur in-cert de les banquetes del Canal d'Urgell, la "guerra" de l'aigua i l'afectació dels plans hidrològics. Finalment es posa de relleu la tasca dels col.lectius en defensa del territori, com la "marea taronja" contra l'abocador de Gimenells i la mobilització per al desdoblament de la A-2 entre Cervera i Igualada, i es presenta una base de dades de les plataformes i altres entitats implica-des en conflictes ambientals d'arreu dels Països Catalans.

L'entrevista Ramon Estany

Concerts Ramon Estany

El cantautor Roger Mas inter-preta aquest dissabte 13 de juny, amb el Cafè del Teatre de Lleida com a tes-timoni, els temes del seu sisè treball, Les Cançons Tel·lúriques, un disc en què Mas presenta cançons pròpies, tra-dicionals i poemes musicats de Jacint Verdaguer. Roger Mas estarà acompa-nyat a l'escenari per Xavier Guitó al pi-ano i Arcado Marcet al contrabaix.

Roger MasEn el seu sisè àlbum, Les Cançons Tel-

Tradició i modernitat es barregen al Cafè del Teatre amb Roger Mas

lúriques, Roger Mas aconsegueix una barreja de cançó catalana amb unes lí-nies 'minimal' de guitarra de blues. A més, en aquest disc les cançons pròpies i les tradicionals comparteixen prota-gonisme amb poemes musicats de l'úl-tim llibre de Jacint Verdaguer, 'Al Cel'. Lloc: Cafè del Teatre Municipal de l'Escorxador. Carrer Roca Labra-dor, 4 bis - 25003 Lleida - Telèfon: 973279356. Dia: dissabte, 13 de juny de 2009 - Hora: 22:30 - Preu: 15 euros.

55624 - Divendres, 12-06-2009

Page 56: Celsona 624

Multitudinària i participada festa de fi de curs a l’Escola ArrelsEl centre alterna esports, tallers i activitats lúdiques per a pares, alumnes i professors

La jornada festiva es va iniciar amb una celebració religiosa a l’església del cor de Maria. L’acte, molt participat per estudiants, professors i l’AMPA, va comptar amb cançons musicades en directe pels mateixos alumnes i ofrenes de flors dels més petits

Durant tota la tarda es van celebrar jocs i activitats destinades a les diferents edats dels estudiants per tal que tots els nois i noies del centre poguessin gaudir d’una jornada festiva que es va allargar fins al vespre

Un any més l’Escola de Secundària Arrels ha acollit la festa de fi de curs de tot el centre, on s’han concentrat profes-sors, pares i alumnes des de llar d’infants fins a estudis pos-tobligatoris de batxillerats i cicles de grau superior. Durant tota la tarda del dissabte passat les famílies van poder veure el centre així com els treballs exposats dels diferents cursos realitzats pels seus fills.

Els esports, com el futbol, van unir un cop més alumnes i professors, que van competir en diversos partits en les instal.lacions esportives que l’Escola Arrels té preparades per a futbol 7. Els pares també hi van participar fent costat als mestres

La comissió organitzadora de la festa de fi de curs també va preparar una sèrie de tallers lúdics perquè aquells que no practicaven les olimpiaarrels tinguessin la possibilitat d’aprendre a fer manualitats amb l’ajut dels pares i professors

Educació Escola Arrels

5� 624 - Divendres, 12-06-2009

Page 57: Celsona 624

Un any més l'escola ha organitzat un ta-ller per a les famílies amb el suport del Pla Edu-catiu d'Entorn. L'assistència va ser ben nombro-sa i força regular.

El curs tenia tres objectius: en primer lloc, ajudar a les famílies nouvingudes l'aprenentatge del català, en segon lloc afavorir la relació entre les famílies de l'escola i, tot això, a través de la costura. La Celes, com a monitora, va ensenyar pachwork i altres tècniques que les assistents van aprendre de manera ben amena.

Aquests són alguns dels comentaris de valoració que han fet les assistents al curs:"Hi havia mares que només les coneixia de vista i ara ens co-neixem millor i parlem""Després del curs continua la relació""Amb les mares d'altres llengües ara ens entenem millor i par-lem en català""A mi m'ha agradat que quan tota l'escola feia la setmana de lectura, nosaltres també llegíem""Jo entenc millor el català""Els fills pregunten: que avui també vens a l'escola a estudiar? que tens deures? què has fet a l'escola?"

Educació CEIP Setelsis

S'acaba el curs "cosint la gent s'entén"

"La formadora és excel.lent! La paciència que té no la troba-rem a cap altre lloc"

I aquesta és l'opinió de la monitora:"Ha estat una experiència nova i n'estic molt conten-

ta. Ha vingut una bona colla de mares, han sigut molt bones alumnes i han col.laborat molt entre elles. Hem parlat de tota mena de temes, encara que els primers dies ens costava una mica"

Amb aquest bon regust, només ens cal dir que l'any que ve intentarem tornar-hi!

La Tate i el Jordi del pa i xocolata

–Ja n’hi ha prou! No puc aguantar més! N’estic fart, tip i cuit d’estar tancat! -va dir el Jordi tot empipat.

–Jo també n’estic tipa de no poder lluir la meva faldilla fúcsia que vaig estrenar fa poc -va dir la Tate.

Es van reunir quan no hi havia ningú a l’escola, van conspirar i van decidir que era el moment de treure el nas al carrer. Amb la calor que començava a fer, no podia ser que no sortissin a prendre l’aire. I així va ser com el dia 6 de juny van agafar els seus estris i van pujar passeig amunt. Van esperar una bona estona i quan van veure el grup de nens i nenes, pares, mares i mestres que anaven a celebrar la festa de fi de curs van obrir uns ulls com unes taronges.

Uns músics que passaven per allà en veure el Jordi i la Tate tan empolainats van decidir començar a tocar “La cercavila”, un passacarrers que feia ballar a tothom. Es veu que per allà hi havia geganters que es van posar sota el vestit del Jordi i la Tate i els van fer ballar tant, que van repartir alegria a la tarda.

La rua va anar a parar a l’Escola Arrels Secundària on van poder veure el Jaume Barri, un animador que va fer ballar a petits i grans. Els treballs de plàstica que havien fet els nens durant el curs. Els més petitons van fer tallers i van

Educació Escola Arrels

aparéixer maquillats amb molta fantasia. Els més grans van participar en els jocs d’Olimpiarrels. Mentrestant s’anaven coient les botifarres i tots ja preparàvem l’espai per la gana que venia a tota metxa.

Un entrepà, una beguda i bingo!!!Diu que el Jordi i la Tate s’ho van passar tan bé i que

ara ja podran continuar quietets una temporadeta més. Es van cansar molt!

5�624 - Divendres, 12-06-2009

Page 58: Celsona 624

Educació CEIP Setelsis

Dissabte passat el pavelló de Solsona es va omplir de gom a gom per commemorar l'any internacional de l'Astrono-mia. Aquest tema l'havíem treballat abastament a l'escola com a projecte interdisciplinar des de diferents punts de vista: el coneixement del medi natural, la música, l'educació física, les llengües, la plàstica, la mitologia... I el dia 6 va ser la culmi-nació i la mostra d'aquest treball que com sempre va comptar amb la col.laboració dels pares i mares.

Va ser un dia especialment emotiu perquè es va home-natjar dues mestres molt estimades que aquest curs es jubilen. Des d'aquestes pàgines també volem dedicar una abraçada i els millors desitjos per a la M. Antònia i la M. Àngels: la vostra petjada a l'escola és un tresor per a tots els que continuem.

Des de l'observatori Setelsis celebrem l'any de l'astronomia

5� 624 - Divendres, 12-06-2009

Page 59: Celsona 624

L'Escola Municipal de Música reviu els diferents estils musicals

El diumenge 31 de maig, al Teatre Comarcal de SolsonaEls alumnes van actuar acompanyats per Òscar Barqué i Eugeni Sokhatskyy

(Barroc) Gemma Sánchez; Concert núm.1 A minor de J.S. Bach. Mireia Peralvo; Sonata núm. 1 Corelli(Classicisme) Júlia Xandri; Sonatina (1r Temps)- W.A. Mozart(Romanticisme) Clara Corominas; Vals en la menor- Chopin. Núria Santaeulària; Rosa de bardissa - F. Schubert. Clara Co-rominas i Núria Riu; Romance -Edward German 1862-1936(Folk) Nina Aguilera, David Colillas, Maria Freixes, Marta Grifell, Judith Gangolells, Guillem Soler, Pau Grifell, Martí

Concerts Ramon Estany

(Soul, reaggea, rock, shuffle, acid, jazz) Júlia Xandri, Martí Farràs, Miquel Sala, Alexander Aranda, Guillem Soler, David Closa, Ostap Sokhatskyy; I feel good - James Brown. Don't get around much anymore - Duke Ellington. You know I'm not good - A. Winehouse.

(Teatre Musical) Eva López; There's a fine, fine line -Avenue Q. Yasmin Mouhrat; There are worst things I could do - BSO Grease. Xantal Casas; On my own - C.M. Shönberg

(Jazz i blues) Elisa Buil; They can't take a way from me - G. Gershwin. Jordi Azorín i Pau Garriga; Nostàlgia in Times Square - Ch. Mingus

(Pop) Quirze Abella, Laia Pujol, Alba Carralero, Maria Freixes; Yesterday - John Lennon i Pa-ul McCartney. The Bare necessities - T. Gilleyson.Eva López, Arnau Abella, Dídac Prat, Quirze Abella, Yasmín Mouhrat; Imagine - John Lennon.

Farràs i Arnau Picó; Careless Love - Fox-Dixie. Volem pa amb oli - Trad. rumba.(Be Boop) Arnau Abella i Guillem Soler; Take Five(Galant) Mercè Carralero i Laura Coromina; Sonata D Major- Carl Friedrich Abel.(Nacionalisme espanyol) Andreu Soldevila; Rumores de la ca-leta - I. Albèniz(Gospel) Good news- trad. gospel i Oh happy day - trad. Gospel.

5�624 - Divendres, 12-06-2009

Page 60: Celsona 624

Concurs puntuable a la Fira del Caçador

El dia 7 de juny es va celebrar la Fira del Caçador de Solsona i es va fer un concurs puntuable. H va haver una gran participació d’ocellaires de Solsona i d’altres pobles. Es va fer l’entrega de trofeus als sis primers de cada ploma, que va co-mençar a les 10 del matí amb un esmorzar de Germanor i tot seguit va comerçar el concurs.

* Pinsans: 1r Josep Baraldès, 5è Jose Jiménez, 6è Manolo González.*Passerells: 1r Ramon Sala, 2n Jose Jiménez, 4t Manolo Gon-zález, 5è Manel Pelegrina.* Caderneres:1r Mario Alberto, 2n J. Mª Carreira, 3r Grabiel Macia, 4t Eusebi Colell.*Verdums: 1r Josep Baraldès, 2n Juan Carlos Requena, 3r Juan Carrasco, 4t Fidel Isanta.

PINSANS1 Josep Baraldès 652 Josep Costa 573 Josep Jiménez 384 Ramon Sala 315 Jordi Sarri 156 Jordi Cases 147 Isidre Costa 148 Eduardo Castillo 119 Josep Barrera 910 Albert Borés 511 Gerard Coromines 312 Esteban Sánchez 113 Manolo González 1

VERDUMS1 Juan Carrasco 532 Fidel Isanta 363 Josep Costa 254 Josep Jiménez 155 J.Carlos Requena 126 Josep Baraldès 77 Jose Pineda 58 José Mª Carrasco 39 Manolo González 110 Gabriel Macia 111 José Barrera Pino 112 Eduardo Castillo B 1

PASSERELLS1 Ramon Sala 602 Eduardo Castillo.B 203 Manolo González 194 Jose Jiménez 195 Josep Costa 176 Manel Pelegrina 157 Albert Borés 148 Gabriel Macia 29 Xavier Alsina 1

CADERNERES1 Albert Borés 722 Eduardo Castillo O 383 Josep Costa 334 Mario Alberto 295 Julio Merino 216 Gerard Coromines 207 Jose Mª Carreira 178 Alberto Lozada 159 Jordi Alós 13

10 Francisco Ruiz Vill. 1011 Juan Carrasco 712 Juan Carlos R. 713 Josep Baraldès 514 Jose Pineda 515 Josep Jiménez 416 Gabriel Macia 417 Eduardo Martínez 318 Fidel Isanta 319 Eusebi Colell 320 Ramon Sala 221 Josep Mª Carrasco 122 José Maria Macia 123 Eduardo Castillo B 1

CLASSIFICACIÓ GENERAL SOCIETAT OCELLAIRE EL

PASSERELL

Ocellaires Societat Ocellaire El Passerell

�0 624 - Divendres, 12-06-2009

Page 61: Celsona 624

Artesans i productors ecològics Celsona Informació - Associació d'Artesans i Productors Ecològics

Urdet S.A.vegetals, bolets, tòfones i escalivada

Urdet, S.A., és una petita empresa arte-sanal dedicada a la fabricació, envasat i venda de conserves vegetals com bolets, tòfones i escalivada.

S'implantà al municipi de Sant Llorenç de Morunys l'any 1981 per aprofitar la gran quantitat de bolets i tòfones que es recollien als boscos de la comarca, do-nant-los així un major valor afegit.

El model de producció d'Urdet, SA es basa en una elaboració artesanal en la que s'evita al màxim l'ús d'additius i con-servants, ja que es pretén oferir un pro-ducte natural de la màxima qualitat.

La gamma de productes que s'elaboren és molt variada, i es poden trobar enva-sats en tot tipus de format (vidre, llauna, caixetes de cartró,...) i inclou tota classe de bolets envasats en conserva (rovelló, llenega blanca, llenega negra, rossinyol, cep, bolet per aperitiu, amb oli, etc) i tòfones (tuber indicum, melanosporum

Ens poden trobar al:C. Anselm Clavé, 21Tel. 973 49 21 83 - [email protected] Llorenç de Morunys

i aestivium), així com productes desse-cats (cama-sec, cep, rossinyol, trompeta, shii-take, múrgula, etc), i escalivada de pebrot, albergínia i ceba.

La marca amb que es comercialitzen tots aquests productes és CAP D'URDET; marca altament reconeguda arreu. Els seus productes van dirigits, principal-ment, al sector de l'alta restauració, i en formats petits es poden trobar en comer-ços i establiments especialitzats.

Tot i que el principal mercat de produc-tes Cap d'Urdet es troba a Catalunya, també es distribueix a l'Estat Espanyol i a mercats estrangers, principalment a França i EE.UU.

�1624 - Divendres, 12-06-2009

Page 62: Celsona 624

Ep, la foto! Ramon Estany

Uns alumnes molt treballadors

Societat

Solsonins de terra endins, sen’s casa la Loles,Qui ho havia de dir, a la seva edat??????El 13 de juny és el seu comiat!!!!!!Qui ho llegeixi està convidat i qui la feliciti a un xupito pagat, o no????El dissabte a les 21h. a l’Espiga els teus companys i amics de feina t’estarem esperant.

Felicitem la Dolors, que el

dia 10 de juny ha fet 24 anys !!

Per molts anys, periodista!!!!

Al bell mig d'aquest carrer del Camp del Molí, s'aixeca un pal de la llum o de telèfons (no ve al cas), perillosament per als vehicles que hi passen. Algun dia algú se l'emportarà i se'l posarà per barret, si no troben una altra manera de penjar els cables.

L'Espieta

�� 624 - Divendres, 12-06-2009

Page 63: Celsona 624

L'Acudit del Simi

Passatemps Marta C.

Les 7 diferènciesEl passat cap de setmana es van celebrar les eleccions europees.

Sabríeu trobar les 7 diferències entre aquestes dues fotografies?

��624 - Divendres, 12-06-2009

Page 64: Celsona 624