Celsona 540

64

description

26/10/07 al 1/11/07

Transcript of Celsona 540

Page 1: Celsona 540
Page 2: Celsona 540

Apunts Gràfics, SL., no es fa res-ponsable de l'opinió personal dels col·laboradors a Celsona ni de les er-rades en que aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la següent edició de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar.Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot duplicar per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

Celsona Informació és pos-sible, setmana rera setmana gràcies a l’aportació de molts col.laboradors que, de manera totalment desinte-ressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada.A tots ells, moltes gràcies.

Formen part de l’equipde suport de Celsona:Pep MiaCandi PujolLluís CornetJ. ClavéMarcel RiberaMontserrat RiuEnric SerraF. TorresJ.H.Ramon GualdoJordina Tarré

Agraïments especials a:

973 481719Telèfon

Mòbil: 617 01 29 51

Foto Llàtzer

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors PujolsEdició: Francesc Xavier

Montilla Marta Cases Textos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 25280 [email protected]. Legal: L-267-19971.350 exemplars

El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Solsona Josep M. Montaner i Reig

Inicien el gaseoducte Súria-Solsona

L'actuació permetrà subministrar gas a Olius i Solsona

El projecte de construcció del gaseoducte entre Súria, Cardona i Solsona, adjudicat per la Generalitat a l'empresa Gas Natural, ja es comença a veure a Solsona, on la setmana passada van inciar-se els primers treballs d'excavació i de moviments de terres necessaris per la col.locació de les canonades.

Segons els responsables de Gas Natural està previst que l'actuació permeti el submi-nistrament de gas als municipis de Solsona i Olius a finals de l'any vinent. La canonada té 35 quilòmetres de longitud i portarà el gas na-tural de la província de Barcelona a Lleida.

Les obres d'aquesta coducció, que porta a terme l'empresa Agrupació Guinovart Os-hsa, tenen un pressupost total de 8 milions d'euros (uns 1.300 milions de pessetes) i un cop acabades -a l'estiu de l'any que ve- es completaran amb el desplegament de la xarxa de distribució de Solsona i Olius.

La xarxa de Solsona té un pressupost de 2'2 milions d'euros (uns 300 milions de

pessetes) i una extensió de 8 quilòmetres. Gas Natural preveu assolir en els 4 primers anys de posada en funcionament del servei un total de 1.100 clients. A Olius la xarxa tindrà 2,4 quilòmetres i la inversió serà de 750.00 euros (uns 110 milions de pessetes) amb una previsió de 200 clients en 4 anys.

Per altra banda, alguns veïns han denunciat les destrosses que els treballs de soterrament estan comportant en la vegetació i els arbres del Polígon de Solsona. Amb tot, fons de la companyia gasista han assegurat que els danys ocasionats per les obres seran subsanats i es reposaran tots els arbres i la vegetació malmesa.

La Barra del Mia

... 1a roda de premsa de CiU a la oposició...

2 540 - Divendres, 26-10-2007

Page 3: Celsona 540

Fomentar la coneixença i l’intercanvi cultural entre els joves autòctons i els nouvinguts de Solsona és l’objectiu principal d’Interkanvi, el concurs de la convivència, organitzat per l’Ajuntament amb la col.laboració del Pla de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal. Aquesta setmana se n’obre el termini d’inscripcions, que romandrà obert fins al proper 6 de novembre. El concurs s’iniciarà el 12 de novembre i tindrà una durada de tres setmanes.

Adreçat als joves d’entre 16 i 25 anys, Interkanvi és una proposta innovadora a Solsona consistent a intercanviar informació, mitjançant l’ús de la llengua catalana com eina de relació social, entre una persona autòctona i una altra d’immi-grant. La parella de joves ha d’aprofundir el màxim possible en els coneixements que s’aportin mútuament sobre els seus respectius països i cultures. La ciutat de Solsona, les seves festes i tradicions o els recursos disponibles per a la població juvenil, així com el país d’origen del nouvingut, els costums i les dificultats de l’acollida són algunes de les qüestions que es proposa tractar.

Just abans de començar el concurs, el consistori lliurarà als participants que s’hagin inscrit una càmera fotogràfica d’un sol ús per tal que puguin fotografiar moments de les trobades. Finalment, el 15 de desembre es convocarà els concursants i un tribunal decidirà quines dues persones han aconseguit un

Solsona promou un concurs per fomentar la interrelació entre els joves autòctons i els nouvinguts

major grau de convivència. Els dos joves guanyadors rebran un iPod cadascun.

Les regidories de Joventut i de Salut i Acció Social del consistori han apostat per aquest projecte a fi de fomentar el coneixement mutu entre els solsonins autòctons i els nouvin-guts, entès com a “eina clau per al respecte i la convivència entre les diferents cultures que comparteixen la ciutat”, sosté David Rodríguez, regidor de Salut i Acció Social.

Igualment, per a la titular de Joventut, Sara Alarcón, aquest programa “facilitarà la creació de vincles comunicatius entre joves que potser no haurien tingut ocasió de conèi-xer-se”. A més, el fet que hi entrin en joc diferents llengües converteix el concurs en “una iniciativa integradora”. Així mateix, Alarcón assenyala que la població jove és la més indi-cada per a aquest tipus d’accions, ja que “representa el sector de la societat del qual més depèn l’èxit de la convivència entre cultures en el futur”.

Entre divendres i la setmana que ve, es distribuiran tríptics informatius sobre el funcionament del concurs als centres de secundària i s’enviaran cartes a les entitats juvenils de Solsona perquè contribueixin a fer difusió de la iniciativa. Tant el fulletó editat per l’Ajuntament com les bases del concurs es poden extreure també de l’apartat de documents del web municipal (www.ajsolsona.net).

Solsona Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

3540 - Divendres, 26-10-2007

Page 4: Celsona 540

Solsona Redacció

Un centenar de persones van participar diumenge passat en l'acte oficial d'inauguració del nou centre de Primària de Solsona. L'acte va reunir a les instal.lacions provisionals del nou CEIP de Solsona, al complex de la Cissa, a representants polítics de Solsona i comarca, membres de la comunitat educativa i a pares i mares d'alumnes del centre.

Els representants institucionals es van mostrar gra-tament satisfets de les obres dutes a terme aquest estiu per condicionar el col.legi provisional de la Cissa. Així, després de la tradicional tallada de cinta, l'alcalde de Solsona, Xavier Jounou, va reconèixer que "no inaugurem l'espai on l'escola s'ubicarà definitivament", però va assegurar que el centre s'havia d'inaugurar "perquè l'escola sou les mestres, els nens i nenes i les famílies" que en formen part, va remarcar. A més, l'alcalde va recordar que en uns inicis hi havia "aquella mica de neguit" tot i que va destacar que finalment, "i gràcies a l'esforç de tots s'ha aconseguit" tenir l'escola a punt.

Al seu torn, la regidora d'Eduació de Solsona, Encarna Tarifa, va assegurar que "hem d'estar contents, perquè tot i ser provisional, hem aconseguit un espai digne per als infants i les mestres". Tarifa va destacar, a més, la tasca feta pel De-partament d'Educació, per l'anterior Ajuntament i l'actual, i per l'equip de professionals de l'escola i de l'AMPA, "tots hi hem posat el nostre gra de sorra", va afegir la regidora.

Un projecte col.lectiu

La directora del CEIP de Solsona, Teresa Arderiu, va expressar la seva satisfacció i, alhora, "la responsabilitat molt gran" que tenim. "No és fàcil engegar una escola, però en tot moment el factor humà ha estat clau", va remarcar la màxima responsable del centre, que va destcar també el suport que ha donat l'escola Setelsis. En aquest sentit, Llevot va assegurar que Solsona "és un dels paradigmes del treball cooperatiu”.

En l'acte d'inauguració va tenir un paper rellevant l'AMPA, presidida per Josep Setó, que ha treballat en la posada en marxa de l'escola. Neus Ramellat, de l’AMPA, va destacar "la

Representants polítics i educatius celebren "l'esforç de tots" per haver fet possible la nova escola

voluntat de participació molt important per part de les famílies, en un projecte que hem viscut des del primer dia”.

Avui s’ha descobert un dibuix pintat per les mares i pares en una de les parets del pati en què s’han plasmat cada un dels alum-nes de l’escola, els tabalets i els patufets. Posteriorment, els infants també hi han participat completant el dibuix amb les mans.

Una nova escola d'aquí a dos anys

Per altra banda Xavier Jounou es va mostrar confiat que d'aquí a dos anys es podrà disposar del nou edifici als terrenys de la Cabana del Màrtir. Tot i això, el director dels Serveis Territorials d'Educació a Lleida, Antoni Llevot va preferir no aventurar-se a fixar una data per a l'obertura de portes del nou col.legi, ja que "hi ha molta feina burocràtica i física". El centre definitiu ocuparà un espai de 10.000 metres quadrats a la Cabana del Màrtir.

El CEIP de Solsona, la segona escola pública de la ciutat, té 34 alumnes distribuïts en dues línies de P-3. Cinc mestres integren l'equip professional del centre, el màxim objectiu del qual és, segons Arderiu, "que els nens i nenes se sentin integrats a l’escola". Les instal.lacions inclouen una sala de psicomotricitat, un menjador i una àmplia zona d'esbarjo.

4 540 - Divendres, 26-10-2007

Page 5: Celsona 540

Solsona Josep M. Montaner i Reig

Picabaralla política entre el cap de l'oposició i l'alcalde per la nova escola de Solsona

Riart denuncia l'estil "sectari i excloent" del govern municipal de Solsona, a qui acusa de "contradictori"

El grup municipal de CiU a l'ajuntament solsoní ha cri-ticat durament aquesta setmana el govern tripartit de Solsona després que els regidors de CiU no fossin convidats a l'acte d'inauguració del nou CEIP de Solsona, que es va celebrar diumenge passat a les instal.lacions provisionals del nou centre educatiu, al complex de la Cissa.

El portaveu de CiU i exalcalde de Solsona, Jordi Riart ha qualificat "de sectari i excloent" l'estil de governar del tripartit municipal, que va passar per alt convidar els regidors de CiU a la inauguració de la nova escola "per la qual tant vam treballar quan estàvem al govern".

Per la seva banda, l'alcalde de Solsona, Xavier Jounou, ha reconegut que "com alcalde" va cometre "l'error" de no convi-dar els regidors de CiU a la inauguració, tot i que ha puntualitzat que l'organització de l'acte anava càrrec dels responsables de l'escola. A més, Jounou ha demanat a CiU que no hi vegi cap mena de "mala intenció" perquè senzillament "ens va passar per alt" i ha assegurat que ja es va disculpar amb els regidors de CiU el cap de setmana passat.

En les seves crítiques Riart ha recordat també que el projecte actual és obra del govern que ell presidia en la pas-sada legislatura, el qual va permetre disposar d'un nou centre educatiu provisional "sense aules prefabricades i amb totes les comoditats i serveis necessaris" que ha servit, segons ha afegit, per decongestionar el nombre d'alumnes del CEIP Setelsis. En aquest sentit, Riart ha retret a l'alcalde de Solsona, Xavier Jounou, "l'alegria que exhibeix ara, quan mesos abans es mostrava contrari al projecte".

A tot això Jounou ha replicat Riart assegurant que mai no es va mostrar contrari a la solució provisional adoptada per CiU sinó "a la manera" com es va fer, "de pressa i corrents i d'amagat" de la comunitat educativa, de la Generalitat i de la resta de grups municipals. A més, Jounou ha remarcat que "la gent no va entendre" que es pagués un preu tant desorbitat pel lloguer de les instal.alcions que "ara no deixa marge de maniobra".

Polèmica entorn a la futura escolaRiart també ha criticat també la decisió de modificar el

pla parcial de la Cabana del Màrtir -aprovada recentment per l'ajuntament de Solsona- "ja que tenim la percepció que això suposarà un endarreriment en les obres" i ha remarcat que, "difícilment" es podrà tenir a punt la primera fase de la nova escola pel curs 2009-2010, tal i com preveia el pla elaborat per CiU. A més, ha denunciat que la nova ordenació suprimeix la reserva d'espai per la futura piscina coberta que el seu grup havia previst inicialment a la zona.

Jordi Riart i Josep A. Pelegrina durant la roda de premsa d'aquesta setmana

Xavier Jounou va respondre les crítiques de l'oposició

Per contra l'alcalde de Solsona ha recordat que la modi-ficació es va dur a terme per superar el pas d'una línia de mitja tensió que el planejament urbanístic aprovat durant el mandat de CiU "no va preveure" i encara que ha reconegut que la modificació "pot retardar dos mesos" l'execució de les obres, ha assegurat que la solució "millora" l'ordenament general de la zona i que el director dels serveis territorials d'Educació de Lleida, Antoni Llevot, "considera també que és la solució més apropiada", ha afegit Jounou.

Finalment, l'alcalde de Solsona ha aconsellat a Riart que faci "una refelxió profunda" sobre els resultat de les eleccions per "no repetir a l'oposició els errors que el van portar a tenir la davallada electoral que va tenir". A més, Jounou ha demanat a l'exalcalde que no actuï a l'oposició "tal com ho va fer quan era a l'equip de govern", perquè "no seria bo per a ell, ni per a CiU, ni per a l’Ajuntament".

Primera roda de premsa de CiU a l'oposicióLa polèmica entre CiU i el tripartit municipal arriba

després de la primera roda de premsa que els convergents fan a l'oposició "un cop ha passat el temps prudencial perquè el nou govern tingués temps de posicionar-se", va apuntar Riart.

Riart va aprofitar també per qualificar "d'operació de maquillatge" el procés de participació ciutadana que el tripartit promou respecte el POUM de Solsona "ja que el procés par-ticipatiu es va fer en el seu moment i ara no és possible fer aportacions que el modifiquin susbtancialment".

Jounou li aconsella una reflexió sobre els resultats electorals i que no actuï a l'oposició com governava

5540 - Divendres, 26-10-2007

Page 6: Celsona 540

Solsona Ramon Estany

El passat dissabte 20 d’octubre, el restaurant Gran Sol va acollir el tradicional sopar anual dels transportistes solsonins.

Van ser prop de 120 assistents que en un ambient festiu i amical van compartir una vetllada en la qual es van repartir obsequis, reconeixements, trofeus i l’obligat traspàs de pendo-nistes, per organitzar la festa l’any vinent.

Entre les autoritats convidades, cal destacar l’assistèn-cia de l’expresident del Montepio de Conductors, Sr. Antoni Negre, el vicepresident del Montepio de Conductors, Sr. Josep M. Vives i la regidora de Cultura de l’ajuntament de Solsona, Sra. Sara Alarcón.

A la part final del sopar, es van sortejar obsequis entre tots els assistents. També es va lliurar una placa en reconeixe-ment i agraïment a l’expresident del Montepio de Conductors, Sr. Antoni Negro, pel suport donat durant tots aquests anys a la Festa.

Seguidament es lliuraren els premis pels camions més ben engalanats en la benedicció de vehicles, que van recaure en Joan Casal, Jaume Roca i Francisco Rodríguez.

Els transportistes de Solsona celebren el sopar de Sant Cristòfol

Finalment, es procedí al traspàs de pendonistes, en que els de l’any 2007, David Torrent Aubets, David Semís Ibars i Osvaldo Castillo García van traspassar les responsabilitats als organitzadors de l’any vinent, que són el Marc Reig, Joan Ceset i el Pasqual.

La vetllada es va cloure amb un animat ball a càrrec del conjunt Trifassyc.

Guanyador de la TV de plasmaSegon camió més engalanatTercer camió millor engalanat Al primer camió més engalanat

6 540 - Divendres, 26-10-2007

Page 7: Celsona 540

Solsona Ramon Estany

L’apunt

L’any 2006 el parc de vehicles a Solsona sumava 6377 unitats

Els automobils sumaven 4.293, els camions i furgonetes 1.302, les motos 365, els autobusos 6, els tractors 118 I la resta de vehicles a motor, 293.

En percentatges, Solsona ha incre-mentat molt més que la mitjana de Catalunya el parc de vehicles a motor:

Periode 2001-2006Solsona +19,3`%Catalunya + 14,6%

Increment automòbils 2001-2006Solsona + 17,5%Catalunya + 11,9%

Increment camions i furgonetesSolsona + 23,9%Catalunya + 17,1%

Font: Anuari Econòmic 2007 de la Caixa

Lliurant la placa al Sr. Antoni Negro Foto conjunta d'organitzadors, nous pendonistes i autoritats

Brindant per la festa Tocarà la loteria als transportistes?

El ball va estar amenitzat pel conjunt TrifassycUnes 120 persones van assistir al sopar

7540 - Divendres, 26-10-2007

Page 8: Celsona 540

Solsona Ramon Estany

Vetllada de tastets interculturals

La Plaça del Camp es va convertir dissabte passat, 20 d’octubre, en un gran menjador que oferia els més diversos sabors i gustos provinents d’arreu del món. Plats típics d’Ar-gentina, Itàlia, Marroc, Mèxic, Bangladesh, Pakistan, Bolívia, Perú, Colòmbia, Venezuela, Equador i Xina. Després de sopar, un cantant amb molt bona veu va amenitzar un ball per als que s’atrevien a desafiar el fred, amb música mexicana.

L’acte va ser organitzat per l’Associació d’Estrangers ETUS, amb la col.laboració de l’ajuntament de Solsona i el patrocini de la Caixa del Mediterrani.

La Barra del Mia

...l'ocasc antic!!

8 540 - Divendres, 26-10-2007

Page 9: Celsona 540

9540 - Divendres, 26-10-2007

Page 10: Celsona 540

Solsona Ramon Estany

Aquest acte i un espectacle al Teatre Comarcal dues setmanes després s’emmarquen tambéen el 25è aniversari de la Mancomunitat d’Aigües del Solsonès

El SOM i el Grup de Natura del Solsonès dediquen una xerrada a l’aigua i al desenvolupament humàEl divendres 9 de novembre, a 2/4 de 10 del vespre a la sala d’actes del Consell Comarcal del Solsonès

L’ONG Solsonès Obert al Món enceta un any més el cicle de xerrades amt tot un plat fort. Amb col.laboració amb el Grup de Natura del Solsonès i la Mancomunitat d’Aigües, presentaran el documental: “Aigua, la justa”, un documen-tal emès al 30 Minuts de TV3 l’1 de juliol del 2007 que parla sobre el consum d’aigua i com podem estalviar. Es parlarà a nivell de Catalunya. A més vindrà en Narcís Prat, que és Dr. en Biologia, Catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona, Assesor del Conse-ller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, membre fundador de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua i President de la Xarxa per la Nova Cultura de l’Aigua a Catalunya

La idea d’aquesta xerrada va sorgir a partir de la intenció de donar a conèixer l’informe de desenvolupament humà presentat a Barcelona aquesta darrera primavera. Pri-mer va sortir el projecte de fer un acte com el que s’havía fet pel Salvador (música, contes...). Més endavant, però, la proposta va millorar molt més amb l’aportació del rapsode Moixic que s’encarregarà d’un brillant acte artístic al Teatre Comarcal, titulat Hidromàquia. Com que l’informe està molt lligat amb els objectius del Grup de Natura, s’hi ha treballat coordinadament. I centrant la part de l’informe que dóna més informació sobre l’aigua, va ser quan va sortir la idea que vingués el Narcís Prat que havia col.laborat en el 30 minuts dedicat al tema.

”Aigua, la justa”

TV3 va dedicar un 30 minuts a l’aigua. Un programa molt interessant amb intervencions de persones tan representatives de la Nova Cultura de l’Aigua com Narcís Prats o Pedro Arrojo, que va plantejar si realment l’importantíssim cost de molts dels regadius que s’estan construint realment compensa el nombre de llocs de treball i creació de riquesa. Una pregunta que ens resulta propera veient les faraòniques obres del Segarra-Garrigues, reg del qual es diu que serà el transvassament a Barcelona una cop aprovada la nova Llei d’Aigües.

El biòleg Narcís Prat

InvasióDiumenge passat, per sorpresa de molts, van

arribar a Solsona 10 autocars de jubilats provinents de Montmeló (Vallès Oriental), que van aparcar al Camp del Serra. Anaven acompanyats de tres ambulàncies, i venien de visita turística a Solsona. Van ser gairebé 600 jubilats i jubilades que van col.lapsar bars i cafeteries, enmig de la sorpresa dels solsonins, i és que no estem acostumats a rebre visites tan nombroses.

L'Espieta

10 540 - Divendres, 26-10-2007

Page 11: Celsona 540

La Coma i la Pedra Josep M. Montaner i Reig

L'ajuntament de La Coma i la Pedra, les societats de caçadors de la Vall de Lord i els responsables de la Reserva Nacional de Caça del Cadí estan treballant per intensificar les batudes de caça del porc senglar i evitar la proliferació d'aquests animals registrada darrerament en aquest municipi del nord del Solsonès.

Per fer-ho, les tres parts han acordat ampliar, de manera extarordinària, el permís per caçar a la reserva del Cadí -que gestiona l'aprofitament cinegètic del nord del Solsonès, a la zona del Port del Comte-, i a més, s'autoritzarà a les societats de caçadors de la zona que convidin a altres caçadors per millorar l'eficàcia i l'eficència de les batudes.

De moment, el permís especial que donarà la reserva del Cadí contempla l'organizatció de dues batudes extraordinàries de caça, que es faran en dissabte, i la participació de caçadors d'altres àrees de caça. L'objectiu de la mesura és "augmentar la pressió sobre el porc senglar durant la temporada actual", segons ha explicat Ricard Casanovas, responsable de l'Àrea d'Activitats Cinegètiques del departamnet de Medi Ambient.

L'ajuntament de La Coma i la Pedra veu amb bons ulls la mesura i l'alcalde del municipi, Marc Escarré, ha explicat que confia "que ajudi a minimitzar el problema". Escarré

Augmentaran les batudes de caça del porc senglar

El senglar ha causat enguany nombroses destrosses en xalets de La Coma i la Pedra

Es donaran permisos extraordinaris per organitzar batudes en dissabte i es convidaran caçadors d'altre àrees de caça

Augment dels porcs senglars En els últims 10 anys la presència del porc senglar

a Catalunya ha augmentat considerablement tot i que el nombre d'exemplars varia depenent de l'any i de la zona. Així ho ha confirmat Ricard Casanovas, que a més, ha apuntat que els porcs senglars ja no es troben únicament en l'hàbitat rural.

En aquest sentit, Casanovas ha confirmat que s'ha detectat la presència de senglars a l'exterior de grans ciutats, se n'han vist en platges del litoral català o fins i tot a la Ronda de Dalt de Barcelona. Entre les causes que expliquen la proliferació d'aquests animals els tècnics destaquen sobretot "l'abandonament progressiu del món rural, la presència de menjar abundant, el fet que no tin-gui depredadors naturals i que no hi hagi malalties que els afectin". A més, les seves condicions com a espècie afavoreixen la seva proliferació "ja que el senglar menja de tot, es pot moure llargues distàncies i es familiaritza molt ràpidament amb l'entorn".

Per altra banda el cap de setmana passat una colla de caçadors de la societat de Caçadors de Solsona i Co-marca va abatre 17 porcs senglars en una batuda organi-tzada al municipi de Lladurs a tocar de la zona d'Ansies. Una xifra de baixes molt poc habitual en les batudes de caça que es fan al Solsonès.

ha recordat que ja havien fet peticions per augmentar els dies de caça i el nombre de caçadors i ha destacat "la bona predisposició de tothom" per trobar solucions al considerable augment d'aquests animals pel municipi. L'alcalde de La Coma i la Pedra ha destacat també que les batudes dels últims caps de setmana han permés abatre alguns porcs, fet que ha permès reduir "sensiblement" la seva presència al municipi.

"L'administració ha d'adoptar mesures perquè es redueixin al màxim els danys que els porcs poden fer en conreus o en jardins" ha assegurat Casanovas, que a més, ha avançat que, de moment, no descarten donar més permi-sos especials o allargar la temporada de caça si el problema persisteix.

La temporada de caça del porc senglar va començar el primer cap de setmana de setembre, la normativa estipula que només es pot caçar els dijous, els diumenges i els dies festius. Amb tot, els responsables de medi ambient poden extendre permisos especials -com es farà a La Coma- per habilitar més dies de cacera.

· 1 Oficial mecànic amb experiència en mun-tatges de màquines i hidràulica.

· Enginyer tècnic mecànic o deliniant projectista

· Soldadors

Empresa dedicada al disseny i fabricació d’equipaments d’elevació per l’accés i manteniment de façanes necessita incorporar

Interessats envieu C.V. a Mutecna Gondolas S.L., P.I. Els Ametllers, 21, 25280 Solsona o truqueu per informació al telèfon 973 48 42 05

11540 - Divendres, 26-10-2007

Page 12: Celsona 540

Clariana del Cardener Ramon Estany

El primer cap de setmana d’octubre es va celebrar a Girona EQUUS CATALONIA , el Saló internacional del cavall, en la seva 19a edició. Un certamen que organitzen la Unió de Criadors de Cavalls de raça de Catalunya i Fira de Girona. La importància d’aquest Saló es reflexa en els 50.000 visitants que té i la presència d’importants criadors i ramaderies.

Enguany, un cavall criat al Solsonès s’ha emportat l’admiració i els primers llocs en les competicions en que ha participat. D. KENNETH SANDVEN, propietari d’Eugassada Clariana, situada a la Finca de Cal Simal, ens ho explica.

Quins trofeus es van aconseguir?Eugassada Clariana participà amb ACUARI en la secció

8 Poltres de 4 anys en morfologia i funcionalitat obtenint una setena posició en morfologia i una sisena classificació en fun-cionalitat en una secció que reunia 20 exemplars de les millors ramaderies a nivel nacional i internacional. En doma obtingué el primer lloc en el campionat de doma clàssica COPA EQUUS on també competien ramaderies de gran prestigi.

En què consistien les proves, com es valora la destresa i la bellesa d’un cavall, què es mira..?

Les proves morfofuncionals, com ja indica la paraula, es dividen en dues parts, la primera consistia a jutjar el cavall segons uns patrons racials establerts que valoren per separat i posteriorment en conjunt les distintes parts del cavall i la seva puresa racial, com per exemple: el cap i el coll, la creu, el dors i el llom, la grupa, els aploms en general i el comportament. Després es passa a l’àrea de la funcionalitat del cavall jutjant-se els aires: pas, trot i galop. En les seccions de cavalls de més de 4 anys aquesta part es complementa amb la prova de funcionalitat en la que es mostra el cavall muntat.

Què representa per a un criador de cavalls que els seus exemplars obtinguin aquest reconeixement?

D’alguna manera es veuen recompensats tots els esforços

“Amb esforç, treball, paciència i dedicació, un cavall amb talent pot arribar a on es mereix”

D. KENNETH SANDVEN, Propietari d’Eugassada Clariana

i les decisions que ja han estat preses en la cria, la selecció i la doma de l’exemplar, i t’animen a continuar millorant la línea.

Com es prepara un cavall campió?Primer cal saber distingir on pot haver-hi un cavall

campió, perquè no tots els poltres que neixen reuneixen les característiques per a ser uns campions. I concretament i per damunt de tot, un ramader ha de ser objectiu i seleccionar sense cap tipus de miraments quins cavalls són els que tenen un futur esportiu brillant i quins podran dedicar-se a altres disciplines com enganxe, passeig, etc.

Alguna fórmula màgica per preparar cavalls excel·lents?Nosaltres no creiem en les fórmules, existeixen masses

factors variables en la cria i selecció de cavalls per a que 2+2 siguin 4. Però sí que creiem que amb esforç, treball, paciència i dedicació un cavall amb talent pot arribar a on es mereix.

Tinc entès que hi ha molts controls sanitaris. És molt difícil participar per aquest motiu en aquests concursos?

Evidentement, en aquest tipus de concursos on es reu-neixen tants exemplars provinents de diferents parts de l’estat espanyol i l’estranger és molt important mantenir un estricte control sanitari. Normalment s’acostumen a exigir les guies de sanitat i transport, certificat sanitari amb les vacunes pertinents, segons exigeixin les autoritats competents, fotocòpia de la carta genealògica de l’exemplar i la comprovació del microxip per a determinar si correspon a l’exemplar presentat.

Finalment, un petit currículum dels teus cavalls en aquests últims anys. Em sembla recordar que ja havíeu guanyat altres premis, i no sé si el d’aquest any és un dels més importants?

Eugassada Clariana disposa de varis exemplars premiats en diferents concursos morfològics al llarg de la seva trajectòria des de fa tant sols 8 anys: LUMBRE, ARTUR 1, ALGAII, ACUARI, però és ara quan realment comencen a veure’s els millors resultats.

Es veuen recompensats tots els esforços i les decisions que ja han estat preses en la cria, la selecció i la doma de l’exemplar

En doma ACUARI obtingué el primer lloc en el campionat de doma clàssica COPA EQUUS

12 540 - Divendres, 26-10-2007

Page 13: Celsona 540

Comarca Josep M. Montaner i Reig

Cap de setmana complicat a les

carreteres del SolsonèsEl cap de setmana passat es van produir dos

accidents de trànsit a les carreteres del Solsonès. Dis-sabte dia 20, un xoc entre dos turismes es va saldar amb un ferit greu que va haver de ser evauat amb helicòpter pels serveis d'urgència de la Generalitat. L'accident va obligar a tallar la C-14, a Pinell del Sol-sonès, durant una hora aproximadament. Diumenge un altre accident a la LV-4241, al terme municipal de Guixers, va acabar amb el balanç d'un ferit greu i 3 de lleus. Segons fonts del Servei Català de Trànsit el vehicle va sortir de la via per causes que de moment es desconeixen.

Fonts de trànsit de la Generalitat han confir-mat que al Solsonès s'han produït 25 accidents de trànsit en el que va d'any amb un balanç d'1 mort, 6 ferits greus i 31 ferits de consideració lleu. Les vies amb l'índex més gran de sinistralitat són la C-26 i la C-55.

Comarca Ramon Estany

Beques de col.laboració al Centre Tecnològic Forestal de CatalunyaPer resolució de la presidència i prèvia proposta dels diferents tribunals qualificadors, s’han atorgat les beques per la col.laboració en els següents projectes:- Gestión integrada de los pastos pirenaicos a través de un sistema de información geográfica (INTERREG III A) i Carboclus, a Genís Pico Cordo i Helena Sarri Torras.- Tasques de suport en la gestió de documents adminis-tratius, a Laura Seuba Vila.- Tasques d’adaptabilitat de la pàgina web del CTFC per qüestions d’accessibilitat, a Rosa Maria Bosch Tufet.- Forest Equal, a Ariadna Rafart Torres.- Tasques de col·laboració i suport amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge en temes de biornassa forestal, a Lluís Barbens Moreno.- Estudi Hidrològic del riu Fred (Ribera Salada), a Alberto Sánchez Herrero.- Anàlisi de la biomassa aèria i subterrània d’una devesa extremenya, a Pilar Montraveta Torrent.- 5eures, five european res-heat pilots, a Maria Armanda Marques Pedrosa.- Caracterització física, botànica i silvícola de diversos ar-boretums i silvetums al Montseny, a Joan Sala Sánchez.- Manual del pi negre, a Aitor Amèztegui González.- Caracterització de la gestió silvopastoral als Plans Tècnics Gestió i Millora Forestal, a Roser Jordana Ver-daguer.- Inventari de bolets, a Rita Henriques i Tània Choräo.- Gestió de plantacions de tòfona, a Emma Ustrell Juan.- Gestión integrada de los pastos pirenaicos a través de un sistema de información geográfica (INTERREG III A) i Carbocurope, a Ana Marcela Cuadros Rojas.- Diseño de sistemas polifitos para la reducción del im-pacto ambiental por aplicación de residuos ganaderos (D-Spring) i Carboagropas, a Daniel Ventura Pérez

13540 - Divendres, 26-10-2007

Page 14: Celsona 540

Comarca Servei de Premsa del Consell Comarcal del Solsonès

La implantació d’un tècnic de joventut compartit amb els ajuntaments de la comarca i aconseguir que tots els muni-cipis elaborin un pla local de joventut, van ser les principals conclusions que sortiren de la reunió que tingué lloc el passat divendres entre el Coordinador Territorial de Joventut, Jordi Satorra i el President del Consell Comarcal, Marià Chaure, el Vicepresident primer, Albert Muntada i el Conseller Comarcal de Joventut, Joan Solà.

La figura del tècnic compartit consistiria en la contracta-ció d’un tècnic de joventut que repartiria la seva jornada laboral en els diferents ajuntaments, la dedicació a cadascun aniria marcada en funció del nombre d’habitants de cada municipi. D’aquesta manera, els ajuntaments podran disposar d’aquest tècnic sense cap cost ja que aquest l’assumiria el Consell Co-marcal, a través de la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya.

En la reunió també es parlà del conveni de delegació de competències, la futura llei de polítiques de joventut i del marc de treball del Solsonès en matèria de joventut en la nova distribució administrativa de Catalunya per aquesta legislatura política.

Fòrum de dones al SolsonèsEl SIED (Seminari Interedisciplinar d’Estudis de la Dona) de

la Universitat de Lleida organitza un fòrum de dones al Solsonès per copsar la percepció de les dones de la comarca sobre els recursos i els serveis comarcals. El fòrum es dividirà en temàtiques (salut, serveis de proximitat, formació, violències de gènere, etc.) i es tractarà d’ana-litzar els recursos i les mancances existents. Aquests fòrums s’estan realitzant a totes les comarques de la província de Lleida per tal de copsar la realitat provincial des del punt de vista de les dones.

La sessió està oberta a totes les dones de la comarca que vulguin participar-hi, serà avui, 26 d’octubre, a les 8 del vespre a la sala gòtica del Consell Comarcal del Solsonès i anirà a càrrec d’Anna Lloret, investigadora del SIED.

“Dones i salut” a Castellar de la RiberaLa xerrada tindrà lloc aquest dissabte al local social del Castellar de la Ribera a les 11 del matí

Dones i salut, espais de participació es tracta d’un taller que vol subministrar a les dones eines d’autoconeixement, informació i participació en relació a la seva salut des d’una mirada integral. Té com a objectiu retornar a les dones el protagonisme sobre la seva salut a través d’aspectes com el coneixement del seu cos, el prendre decisions sobre la seva salut o el dret a participar en els serveis de salut.

La sessió anirà a càrrec de la doctora Mercè Agustí i serà dissabte 27 d’octubre a les 11 del matí al local social de Castellar de la Ribera.

El taller arriba a Castellar de la Ribera de la mà de l’Ajuntament de Castellar de la Ribera, el Servei d’Informació i Atenció a les Dones del Consell Comarcal del Solsonès i l’Associació de Dones del Solsonès i rep el suport de l’Institut Català de les Dones.

El Consell Comarcal vol implantar un tècnic de joventut compartit amb els ajuntaments de la comarca

D’aquesta manera els ajuntaments podrien disposar d’aquest tècnic sense haver d’assumir el cost, que ho faria l’ens comarcal a través de la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya

Tot seguit, va haver-hi una sessió formativa adreçada als regidors i regidores de joventut de la comarca i al personal tècnic per parlar dels plans locals de joventut, els projectes per a joves i els ajuts i subvencions per a ens locals. En aquesta sessió formativa hi participaren una vintena de persones i servirà per planificar les línies estratègiques futures en matèria de joventut a la comarca del Solsonès.

Envieu-nos els vostres articles, opinions, cròniques...

fins DIMARTS al matí a la nostra bústia de correu electrònic o porteu-los a la

nostra oficina.

[email protected] 48 17 19

14 540 - Divendres, 26-10-2007

Page 15: Celsona 540

La comissió organitzadora de la Nit de l’Esportista del Solsonès, impulsada pel Consell Comarcal i l’Ajuntament de Solsona, ja ha donat aquesta setmana el tret de sortida a la setena edició de la festa. S’ha fitxat com a data límit per presentar les candidatures dels millors esportistes el pròxim dia 2 de novembre. En la primera reunió d’enguany, que va tenir lloc dimarts passat, també es va decidir celebrar la gala el dia 14 de desembre i se’n van consensuar les bases reguladores. En aquesta trobada, que va ser conduïda pel conseller comarcal d’Esports, Joan Solà, i pel regidor d’Esports del consistori solsoní, Salvi Nofrarias, hi van assistir representants d’entitats i centres educatius del Solsonès.

Les entitats rebran en els propers dies tota la documen-tació per poder presentar els seus candidats, fins al dia 2 de novem-bre, a la seu del Consell Comarcal. Per la seva banda, la comissió organitzadora es reunirà el dia 13 per valorar les candidatures que seran reconegudes en la Nit de l’Esportista.

La Nit de l’Esportista obre el termini per presentar

les candidatures Les entitats, escoles i clubs esportius són cridats a aportar els noms dels esportistes fins al dia 2 de

novembre per optar als reconeixements del certamen, que enguany se celebrarà el dia 14 de desembre

Comarca Servei de Premsa del Consell Comarcal del Solsonès

Aprovació inicial de projectes d’obres al Consell Comarcal del Solsonès

La Comissió de Govern del Consell Comarcal del Solsonès, en la sessió de data 20 de setembre de 2007, ha aprovat inicialment els següents projectes d’obres:

• Projecte bàsic i d’execució per a l’ampliació de l’Arxiu Comarcal del Solsonès, en una part del Semi-nari Vell, seu del Consell Comarcal del Solsonès (fase I i II), amb un pressupost de 250.000 euros.

• Projecte bàsic i d’execució pel condiciona-ment d’una sala polivalent a la planta baixa del Palau Llobera, seu del Consell Comarcal del Solsonès, amb un pressupost de 88.527,75 euros.

Clariana de Cardener renova equipaments esportius i serveis

Per acord de Ple de l’Ajuntament de Clariana de Cardener, s’ha aprovat inicialment el Plec de Clàu-sules Administratives Particulars i de Prescripcions Tècniques que ha de regir al contracte d’obres per procediment obert mitjançant concurs de la construcció d’equipaments esportius i serveis complementaris al camí de Can Bajona al terme municipal de Clariana de Cardener. El termini d’execució serà de sis mesos i comptarà amb un pressupost base de licitació de 251.372,13 euros.

Comarca Ramon Estany

Empresa de la construcció de la zona necessita:

1 Peó de fontaneria1 Gruista amb carnet

I n t e r e s s a t s t e l e f o n e u a l n ú m .

637 524 134 15540 - Divendres, 26-10-2007

Page 16: Celsona 540

Els béns culturals d’interès nacional (BCIN)

Són els béns més rellevants del patri-moni cultural català, declarats per l’Adminis-tració de la Generalitat, que els ha d’inscriure al Registre de Béns Culturals d’Interès Naci-onal. Pel que fa al patrimoni arquitectònic, es classifiquen en: monument històric, conjunt històric, jardí històric i lloc històric.

Els béns culturals d’interès local (BCIL)Són els béns integrats del patrimoni

cultural català que, tot i la seva importància, no compleixen les condicions pròpies dels béns culturals d’interès nacional (BCIN). Els

béns culturals d’interès local immobles són declarats pel ple de l’ajuntament, en els municipis de més de cinc mil habitants, o pel ple del consell comarcal, en els municipis de menys de cinc mil habitants. També són béns culturals d’interès local (BCIL), els béns immobles que quan va entrar en vigor la Llei 9/1993 eren inclosos en catàlegs de patrimoni cultural incorporats en plans d’urbanisme. El Departament de Cultura de la Generalitat els ha d’inscriure al Catàleg del Patrimoni Cultural Català.

Altres béns integrants del patrimoni arquitectònic catalàSón construccions, edificis i conjunts d’edificacions que,

tot i no haver estat declarats BCIN o BCIL, reuneixen també prou valors artístics, arquitectònics o històrics per formar part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

Béns culturals d’interes nacional ubicats al Solsonès

Actualment el Solsonès compta amb 32 construccions declarades com a BCIN. Tres a Castellar de la Ribera, tres a Guixers, una a Clariana de Cardener, dues a la Coma i la Pedra, tres a Lladurs, dues a Llobera, dues a la Molsosa, quatre a Navès, dues a Odèn, una a Olius, una a Pinell de Solsonès, dues a Pinós, dues a Riner, dues a Sant llorenç de Morunys i dues a Solsona.

CASTELL DE CASTELLAR ............. Castellar de la RiberaCASTELL DE CEURÓ ........................ Castellar de la RiberaCASTELL DE PAMPE ........................ Castellar de la RiberaCASTELL TORT ..................................... Castelltort. GuixersCASTELL DE CLARIANA ................. Clariana de CardenerCASTELL DE LA PEDRA ...................... Coma i la Pedra, laTORRE DE LA VILA .............................. Coma i la Pedra, la TORRE DE LA CORRIU .......................................... Guixers CASTELL DE LLADURS ..........................................Lladurs CASTELL DE MONTPOLT .......................................Lladurs MASIA DE SOLANES ...............................................Lladurs CASTELL DE LLOBERA ......................................... Llobera CASTELL D’ENFESTA .......................................Molsosa, la CASTELL DE LA MOLSOSA .............................Molsosa, la CASTELL DE BESORA ............................................... Navès CASTELL DE NAVÈS .................................................. Navès

La parròquia d’Olius ha rebut la comu-nicació de la Direcció general del patrimoni Cultural de la Generalitat d’iniciar els treballs per ser declarada Bé Cultural d’Interès Naci-onal, com a Monument Històric, l’església de Sant Esteve d’Olius. Aquests treballs s’havien iniciat l’any 1982, però no es dugueren a ter-me. S’ha contractat l’empresa “Veclus SL” per redactar l’expedient corresponent.

D’aquesta manera, l’església d’Olius tindrà el reconeixement oficial, com un dels monuments més importants del romànic català.

L’Inventari del Patrimoni Arquitectò-nic de Catalunya el gestiona la Secció d’Inven-tari del Patrimoni Cultural Immoble de l’Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General del Patrimoni Cultural. Es va iniciar l’any 1982 i des d’aleshores s’ha anat perfilant fins a asso-lir una visió força completa del patrimoni construït monumental d’arreu de Catalunya. S’hi inclouen edificis i construccions d’interès artístic, arquitectònic o històric, sectors i elements d’edificis, elements arquitectònics aïllats, petits conjunts i nuclis d’interès historicoartístic, tant de caràcter monumental com popular i tradicional.

L’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya forma part de l’Inventari del Patrimoni Cultural Català, defi-nit a la Llei 9/1993 de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.

Aquesta llei vetlla per l’elaboració i manteniment de l’Inventari, que ha de permetre l’estudi i la difusió de tots els béns que l’integren, i defineix l’accés dels ciutadans a les dades contingudes a l’Inventari.

Classificació dels béns culturalsDins de l’inventari, hi tenen cabuda les tres categories de

protecció que estableix l’esmentada Llei 9/1993: els béns cul-turals d’interès nacional (BCIN), els béns catalogats o els béns culturals d’interès local (BCIL) i la resta de béns integrants de l’ampli concepte de patrimoni cultural que defineix la llei.

La cripta d’Olius, patrimoni d’interès nacionalAssolirà la màxima categoria de protecció que pot gaudir un bé cultural

Olius Ramon Estany

16 540 - Divendres, 26-10-2007

Page 17: Celsona 540

CASTELLS DE MEDA,CASTAELLÓ I PUJOL MELÓS ....NavèsMONESTIR DE SANT PERE DE GRAUDESCALES ... Navès CASTELL D’ODÈN ....................................................... Odèn CASTELL DE CAMBRILS ........................................... Odèn CASTELLVELL DE SOLSONA ................................... Olius TORRE O CASTELL DE PERECAMPS ... Peracamps. Llobera CASTELL DE MADRONA .......................Pinell de Solsonès CASA TRISTANY .........................................................PinósCASTELL D’ARDÉVOL ...............................................Pinós CASTELL DE RINER ...................................................RinerCREU DELS ROURES ..................................................RinerESGLÉSIA DE ST. LLORENÇ DE M. Sant Llorenç de MorunysRECINTE MURAT DE LA VILA .......... Sant Llorenç de M.CASTELL DE SISQUER ............................. Sisquer. GuixersCATEDRAL DE SANTA MARIA ............................ SolsonaRECINTE MURAT DE SOLSONA .......................... Solsona

L’església i la criptaEl temple actual va ser consagrat, l’any 1079, pel bis-

be de la Seu, Bernat Guillem, a petició del comte Ermengol i dels habitants del lloc, que havien edificat l’església des dels fonaments. Hi dedicà dos altars, un a dalt en honor de Sant Esteve i l’altre a sota, en la confessió o cripta, en honor del Sant Sepulcre i de Santa Maria.

L’església és un temple de grans proporcions, d’uns 36 m. x 10 m., amb una sola nau de volta de canó, sostin-guda per quatre arcs torals. L’absis de semicercle manté l’amplada i altura de la nau, i en la seva paret de fora s’hi dibuixen arquacions segues i lecenes. Una cripta divideix l’espai interior. Totes aquestes singularitats situen l’església

Han iniciat l’expedient per ser declarats BCIN

SANTUARI DEL MIRACLE ................. El Miracle. RinerCREU DE TERME DE LA VILA ..........................LloberaESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ESTEVE ... OliusCAPELLA DE LA PIETAT .......Sant Llorenç de MorunysSANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LORD .......................................................................Sant Llorenç de MorunysPALAU EPISCOPAL .................................................Solsona

d’Olius com un dels monuments cabdals de l’arquitectura llombarda del darrer quart del segle XI.

La cripta és la part més elegant i original de l’es-glésia. Primitivament s’hi entrava per dues escales laterals. L’escala actual és obra del segle XVII. Forma un espai rectangular de 10’4 m x 6’28 m., dividit en tres naus de quatre tramades que aguanten arcs de mig punt i voltes d’aresta. Tres d’aquestes columnes podrien ser reaprofi-tades d’una església anterior. L’estança rep llum per tres finestres de doble esqueixada, amb notable pendent cap endins. Aquesta cripta ha donat fama a Olius i és molt valorada dins l’art romànic mundial.

Olius Ramon Estany

17540 - Divendres, 26-10-2007

Page 18: Celsona 540

Comarca M. Teresa Canal, Diputada provincial per al Solsonès

El ple de la Diputació de Lleida ha donat llum verda a l’aprovació de les bases específiques per l’atorgament d’ajuts per a projectes a realitzar per les Organitzacions No Gover-namentals (ONG) per a la sensibilització de la societat en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament i la solidaritat internacional, anualitat 2008.

Aquestes bases tenen per objecte la regulació del Pla de concessió d’ajuts a les Organitzacions no governamen-tals per al desenvolupament (ONGDS) per a la realització d’accions destinades a l’educació, la formació i la sensibi-lització de la societat lleidatana, en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament i la societat internacional.

L’àmbit temporal de l’execució dels projectes a realit-zar per a les ONG en l’àmbit de la cooperació i educació per al desenvolupament comprendrà el termini comprès entre l’1 de setembre de 2007 al 31 de desembre de 2008.

La convocatòria d’ajuts es farà per resolució de la Junta de Govern de la Diputació de Lleida i es farà públic al Butlletí Oficial de la Província amb indicació expressa de la data de límit de presentació de sol·licituds.

Aprovació de les bases per a l’atorgament d’ajuts per a projectes de les ONG de Lleida

Els projectes han de tenir alguna de les finalitat se-güents:

a) Informar sobre la situació econòmica i social dels països en vies de desenvolupament.b) Promoure en la nostra societat la convivència i el respecte entre les diverses cultures i impulsar la lluita contra el racisme i la xenofòbia.c) Informar de la problemàtica que afecta els grups més vulnerables de la població, en particular la infància, la dona, les comunitats indígenes, els refugiats, etc.

M. Teresa Canal, Diputada pel Solsonès a la Dipu-tació de Lleida, afegeix que la Diputació atorga periòdica-ment subvencions per a finançar projectes de cooperació i sensibilització de les Organitzacions No Governamentals (ONG) de les Terres de Lleida per tal d’aportar recursos de la Corporació a diversos projectes d’ajut humanitari que porten a terme aquestes entitats en diversos països subdesenvolupats.

Festa Major de Sant GrauDiumenge passat, com cada any, tercer diumenge d’oc-

tubre, es va celebrar la festa major de Sant Grau. A les dotze del migdia la capella es va omplir de gent per celebrar la missa, beneració de la relíquia i cant dels goigs. En sortir, a la porta, la priora ens obsequiava amb flors i sota l’ombra de les alzines la Carme i l’Alfons van convidar tots els assistents a un sumptuós aperitiu. En fer un dia molt assoleiat, també, vam poder gaudir

Navès

del magnífic paisatge que es pot contemplar des d’aquest indret (Cardona, Serrat de Linya, ...).

Cal recordar que l’església de Sant Grau originàriament era romànica, però durant el S. XVII va ser reformada. Es con-serva l’absis romànic, orientat cap a llevant; mentre que la resta del temple ja no conserva aquest art arquitectònic. Durant les reformes fetes al S. XVII es va decorar la volta i les parets del temple amb unes magnífiques pintures murals.

Sant Grau, fins a finals de S. XIX era parròquia i llavors s’annexiona amb la de Linya. També cal dir que fins a la segona dècada del segle passat la festa major de la parròquia de Linya va continuar sent per Sant Grau. A partir d’aquí Linya va tenir la seva pròpia festa major per una altra data, i sant Grau va continuar sent una altra festa major del poble.

18 540 - Divendres, 26-10-2007

Page 19: Celsona 540

19540 - Divendres, 26-10-2007

Page 20: Celsona 540

L'Entrevista Josep M. Montaner i Reig Fotos: Jordina Tarré

L'historiador solsoní Jordi Guixé ha dedicat 8 anys de la seva vida a investigar l'exili republicà a França. El resum d'aquestes investigacions per arxius espanyols i francesos està condensat en la seva tesi doctoral, presentada l'any passat. Fruit d'aquest estudi Guixé ha publicat recentment dos articles a la revista de divul-gació històrica "Sapiens" sobre la detenció del president Lluís Companys i sobre els espies catalans de Franco. A més, Guixé és el responsable de Projectes del Memorial Democràtic, institució que treballa per recuperar la memòria històrica a Catalunya

En què s'han centrat les investigacions que ha dut a terme per la seva tesi?

A través d'arxius ministerials i diplomàtics espanyols i francesos he estudiat la repressió franquista sobre els republicans exiliats a França. L'estudi abarca des de la guerra civil espanyola fins la guerra freda i ajuda a conèixer com el franquisme va bastir una xarxa diplomàtica molt professional i estructurada per perseguir l'exili republicà i assegurar la continuïtat i el re-coneixement del règim de Franco a nivell internacional.

D'aquestes investigacions, quina es l'aportació que fa al coneixement del període franquista?

L'aportació bàsica i clau és desmentir totalment que el franquisme va ser una casualitat o un parèntesi de la història d'Espanya. El franquisme va ser un estat dictatorial fruit d'un aixecament militar il.legal però que va participar de tot l'espectre feixista de l'Europa dels anys 30, i que va continuar superant etapes durant la segona guerra mundial i després amb la guerra freda. El franquisme no va ser un fet particular de l'Espanya pro-funda sinó que estava molt relacionat amb els països europeus i jugava un paper internacional propi i rellevant.

envia ambaixadors a França per pactar el reconeixement in-ternacional del règim. Ara està apareixent nova documentació que demostra que en acabar la segona guerra mundial i amb la derrota dels feixismes molts d'aquests ambaixadors franquistes com Lequerica, Barroso o Gonzàlez de Mendoza es comencen a desplaçar a EUA per preparar el nou terreny. Es tractava que les democràcies occidentals i l'ONU reconeguessin o almenys toleressin el règim i en això treballava el franquisme.

En aquestes xarxes ha descobert documentació que implica directament a personatges tan coneguts com l'escriptor Josep Pla, el polític català, cap de la Lliga Regionalista, Francesc Cambó o el financer Juan March. Fet que ha aixecat força polseguera.

Catalunya és un país petit i tots ens coneixem. Però la història i la memòria són complexes i no es pot frivolitzar. Hi ha mites que encara funcionen, i per més que es desmenteixin científicament no es tomben. Per això casos com els de Pla i Cambó poden aixecar aquesta polseguera.

Què demostra realment aquesta documentació?Jo m'he basat en documentació oficial de la policia

francesa que investigava els exiliats espanyols del 36, gent de dretes o catòlics que deixaven la República, uns per por de les represàlies, i altres per posicionament polític. En aquests grups s'hi troben grans financers vinculats a la Lliga Regionalista com Aunós, March o el mateix Cambó, que van ajudar econòmica-ment a Franco. La documentació demostra que des de França van establir agències d'ajuda i d'informació. Feien propaganda a favor de Franco i en contra de la República, ajudaven a altres exiliats i passaven informació a l'estat major franquista. Entre ells hi havia Josep Pla, tot i que pel meu estudi no deixa de ser un nom més.

"El franquisme tenia un paper internacional rellevant, no va ser un fet particular de l'Espanya profunda"

Entrevista a Jordi Guixé, historiador

Josep Pla va col.laborar amb el Franquisme però en el meu estudi no deixa de ser un nom més

Per tant desmunta la visió de l'aïllacionisme històric que s'ha atribuït al franquisme?

Totalment, perquè el règim de Franco des del primer dia va crear unes relacions diplomàtiques de primer nivell per buscar el reconeixement internacional de l'Espanya franquista. Primer ho va fer amb la França ocupada pels Nazis, però després, un cop acabada la segona guerra mundial, va signar pactes amb Estats Units i Gran Bretanya. Tot i que països com França o Mèxic volien que l'ONU condemnés oficialment el règim no se'n van sortir, sobretot a causa de la ingerència de l'anticomunisme, clarament recolzat en aquella època per EUA i Gran Bretanya, que van donar suport a Franco.

En la seva tesi descriu tota aquesta xarxa diplomàtica per sustentar el franquisme a nivell internacional?

Sí. La documentació permet veure com ja al 1939 Franco

El règim de Franco va crear unes relacions diplomàtiques de primer nivell per assegurar-se

el reconeixement internacional

20 540 - Divendres, 26-10-2007

Page 21: Celsona 540

L'Entrevista Josep M. Montaner i Reig Fotos: Jordina Tarré

Vostè és coordinador de projectes del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Aquesta setmana s'ha apro-vat la llei del Memorial al Parlament de Catalunya i a l'Estat està en debat parlamentari. Per què han de servir?

Aquestes lleis tenen una funció fonamentalment repara-dora. Reparadora d'un buit ètic i d'un oblit polític que a Espanya la Transició no va saber fer. La Transició en molts aspectes pot haver estat positiva però en temes de memòria i de reconèixer i acceptar el passat no ha servit perquè no es va ocupar d'aquest buit. Les lleis de memòria han de contribuir a reivindicar i re-parar la memòria dels perdedors. Des de la fi de la guerra civil sempre hi ha hagut un reconeixement i un homenatge de les persones que formaven part del règim però un estat democràtic no pot seguir vivint d'aquesta memòria imposada pel franquis-me. A més, a Catalunya ha de servir per conèixer la repressió cultural i nacional infringida pel franquisme. La segona funció és contribuir a construir una societat on s'afavoreixi el coneixe-ment del passat. La història és un dret civil, els poders públics l'han de defensar i promoure perquè sigui una eina que aporti un coneixement que penetri en la societat civil.

Però per què generen tantes polèmiques les lleis sobre me-mòria històrica?

Primerament perquè hi ha una dreta espanyola que té molts milions de vots i que no acceptarà mai el seu passat, el mateix passa amb l'església oficial espanyola. Hi ha un pòsit so-cial del franquisme i unes continuïtats força clares. La transició ho va afavorit amnistiant repressors i represaliats. Va anar molt bé llavors perquè va garantir una certa pau social però també va donar una continuïtat garantista respecte al passat franquista a través de la gran bíblia espanyola que és la constitució i on tot quedava "atado y bien atado". Però a l'altra cara de la moneda hi havia tota un història i una memòria somorta. Hi havia mor-ts a les cunetes, fosses comunes, judicis sumaríssims, crims d’estat... Hi havia necessitat de saber què havia passat, que es reconeguessin els fets i que es reivindiquessin les persones que van defensar els valors democràtics.

Els crítics amb aquestes lleis diuen que només serviran per obrir ferides.

És just al contrari. El discurs de la dreta catalana i so-bretot espanyola és aquest però el que pretenen aquestes lleis és tancar aquestes ferides. Quan tens un avi desaparegut, un fami-liar sentenciat en un judici sumaríssim o un parent assassinat, la ferida és oberta. Les lleis de memòria serveixen perquè es pugui dignificar el passat d'aquestes persones. És un reconeixement a persones i a causes ignorades que l’estat democràtic ha tractat com si no haguessin existit.

Com tanqueu ferides des del Memorial Democràtic?El Memorial s'ha pensat com un organisme autònom

que permeti desenvolupar les polítiques públiques de memòria. Senyalitzem espais i llocs de memòria, coordinem equips per conèixer i explicar científicament el que va passar en aquests llocs i reivindiquem i reconeixem la tasca de la gent que, amb valors democràtics, va lluitar durant 40 anys contra la dictadu-ra. A més, la reparació moral es farà a totes les víctimes de la reraguarda republicana siguin del bàndol que siguin.

El Memorial Democràtic ha donat suport a iniciatives de re-cuperació de la memòria al Solsonès. Què estan fent aquí?

Hem coordinat un grup de persones per fer-nos preguntes del que havia passat en aquest període a la comarca. Aquí hi ha un gran buit bibliogràfic però hem anat descobrint que hi ha molta història. Estem treballant en elaborar un cens de totes les víctimes de la guerra civil i el franquisme al Solsonès, també recollim el testimoni de moltes persones que van viure aquest període, i a més, s'està investigant en arxius la documentació referent a la comarca durant aquest perídode. A més, es va fer un homenatge als solsonins deportats als camps nazis i s'han començat a fer xerrades, exposicions sobre memòria i història per sensibilitzar la gent.

Les lleis de memòria tenen una funció fonamentalment reparadora de

la memòria dels perdedors

Estats Units i Gran Bretanya van col.laborar amb el franquisme perquè era un aliat anticomunista

21540 - Divendres, 26-10-2007

Page 22: Celsona 540

Oliana Marcel Ribera - Arxiu Fotogràfic: Marcel Ribera

Diada del jubilat

El passat diumenge dia 21 d’octubre el Casal de Jubilats Nta. Sra. dels Àngels d’Oliana va celebrar la diada del jubilat. A les 12 hores; Missa, cantada per la Coral Sant Andreu, posteriorment ofrena a la Patrona d’Oliana la Verge dels Àngels

A les 14.00 hores un nombre important de persones van assistir al dinar de germanor al Pavelló Francesc Betriu.

En finalitzar el dinar es va retre homenatge a la persona de més edat del Casal que encara no havia rebut la distinció. En aquesta ocasió va recaure a la Sra. Rosa Angrill i Abelló, la qual va estar acompanyada en tot moment dels seus fills, la resta de la família i un nombre molt important de persones de la Vila d’Oliana. Durant l’homenatge també es va recordar a la persona d’En Jaume Patsí i Junyent (el Jaumet de Ca la

La família de la Sra. Rosa Angrill fent pinya en el dia de l’homenatge.

Homenatge a la Verge dels Àngels.

Rebent l’obsequi de mans del Batlle d’Oliana.

Rossa) que fins que ens va deixar va ser el marit de la Sra. Rosa Angrill.

Per arrodonir la festa va haver-hi un animat ball amb la música de l’acordionista Isidre Tarrés, de l’Alzina.

Des de les pàgines de les cròniques d’Oliana, desitgem a la Sra. Rosa Angrill que gaudeixi dels diferents obsequis rebuts en aquest merescut homenatge i que per molts anys pugui acompanyar a la família. Felicitats.

1 de novembre

Fira de Tots Sants d’Oliana

22 540 - Divendres, 26-10-2007

Page 23: Celsona 540

Oliana Josep M. Montaner i Reig

Un grup de veïns d'Oliana ha començat a mobilitzar-se en contra del traçat de variant que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) té previst construir al voltant de la població i s'han proposat defensar "el valor ecològic, agrari i turístic" de la zona per on es preveu contsruir la via.

L'objectiu d'aquesta variant és desviar el trànsit de vehi-cles, que actualment passa pel centre del nucli del municipi, per mitjà de la construcció d'una nova via a la dreta del poble. El traçat de la variant envoltaria Oliana des de l'entrada del poble fins al pont de Peramola -abans de l'embassament- passant pels terrenys coneguts com l’Horta d'Oliana, entre el riu Segre i el poble.

Es veïns denuncien que el traçat presentat pel DPTOP és "contrari a tota lògica ecològica, agrària, turística" ja que afecta una zona d'especial interès natural. Denuncien que en aquest cas "ha imperat l'estalvi de costos per sobre la cura de la nostra vall" i han alertat sobre "l'impacte acústic i pai-satgístic" que la via provocarà al municipi, ja que el projecte no preveu cobrir la carretera per tal d'evitar els sorolls i reduir -ne l'impacte visual.

Segons han explicat membres opositors al projecte, la proposta del departament "ens traurà la carretera del poble , que dóna riquesa al poble", i a més, "hipotecarà" les possibili-

Veïns d'Oliana es mobilitzen contra la variant de la carretera C-14 per l'Horta

tats de creixement urbà i econòmic d'Oliana. Els veïns contraris al projecte temen, també, que en el futur es vulgui desdoblar la variant, fet que segons apunten, significaria la destrucció del 28% dels terrensy de l'Horta.

A més, el grup de veïns contraris al traçat de la variant han destacat també que en el ple del consistori celebrat el pas-sat 26 de maig de 2006, l’Ajuntament d’Oliana va aprovar per unanimitat de tots els grups municipals el seu rebuig al traçat de la variant per l’horta. Tot i això han denunciat que "no s'ha fet, ni hi ha intenció de fer cap pas a nivell institucional per oposar-se al traçat previst". Per aquest motiu els membres d'aquest col.lectiu ja han avançat que pretenen mobilitzar-se per tal de rebre tot el suport possible de veïns, visitants, institucions i altres col.lectius per oposar-se a la construcció d’aquesta obra “que hipotecarà el nostre futur per sempre més”.

Recollida de signatures de suportA tal efecte i durant la Fira de Tots Sants d'Oliana els

responsables d'aquesta iniciativa faran una recollida de signa-tures "per tots aquells que com nosaltres, volem el millor per la vall, per la natura, i per la nostra tranquil.litat".

23540 - Divendres, 26-10-2007

Page 24: Celsona 540

Cartellera

EXPOSICIÓ: ‘Obrir els ulls al més enllà’del 6 de setembre al 31 de desembre de dimarts a dissabte, de 10 a 13 h i de 16.30 a 19 h; diumenges i festius, de 10 a 14 h - Museu Diocesà i Comarcal

Conferència sobre construccions en pedra secaDivendres, 26 d’octubre a les 5 de la tardaClub Sant Jordi Caixa CatalunyaLa Fundació Viure i Conviure organitza una interessant confe-rència amb el títol “La vida de la pedra seca” que explica el món de la pedra seca des de moltes perspectives i amb testimonis de persones grans i quitxalla de les escoles, mostrant les barraques de Catalunya, França, Itàlia, Jaén, Algèria, etc.

Aquest Tot Sants tindrem: ‘Perversitat sexual’

La Colla Gegantera del Carnaval assistirà a laXXV Trobada de Gegants de Sant Joan de Vilatorrada el proper diumenge, 28 d’octubre9.30 h.- Sortida des de la Plaça del Camp10.30 h.- Plantada i esmorzar a la Plaça Major12 h.- Cercavila - 13 h.- Ballet finalTothom qui vulgui venir que telefoni al Pere (646 263 073) o l’Àngel (670 214 439)

Presentació del llibre“Anarquisme i alliberament nacional”Dissabte 27 d’octubre al Casal Popular la Fura20:00 Presentació del llibre i debat poste-rior, amb un membre del col.lectiu Negres Tempestes22:00 Sopar popular

Teatre Comarcal 31 d’octubre i 1 de novembre, dimecres, 22 h; dijous, 19 h

IVª Sortida i exposició de bolets27 i 28 d’Octubre 07ACTIVITAT GRATUÏTA I OBERTA A TOTHOMOrganitza: Grup de Natura del Solsonès

Sortida de bolets al matí27 d’Octubre (8:30h) Lloc: Plaça del CampExposició de bolets27 d’Octubre (18:00h - 20:30h)28 d’Octubre (11:00h - 14:00h; 17:00h - 20:30h)Lloc: Ajuntament de Solsona. Per a més informació: http://www.lacetans.org/gns / [email protected]

IMPORTANT

[email protected] 48 17 19

A causa de la festivtat de dijous vinent us demanem que ens envieu els vostres articles,

opinions, cròniques...fins DIMARTS al matí

a la nostra bústia de correu electrònic

o porteu-los a la nostra oficina.

La revista serà a les llibreries el divendres

Aquest cap de setmana s’ha de canviar l’horaA les tres seran les dues

El diumenge s’endarrereixen una hora els rellotges -a les 3h seran les 2h- per reduir el cost de l’energia a tota la Unió Europea. El diumenge dia 28, a les 3:00h seran les 2:00h, de manera que finalitzarà l’horari d’estiu a tots els països de la Unió Euro-pea. El canvi horari suposa una reducció del cost de l’energia de 17 milions d’euros per a Catalunya per l’estalvi en il.luminació.

24 540 - Divendres, 26-10-2007

Page 25: Celsona 540

La colla del PasseigEls reis de la nit

Ep, la foto Ramon Estany

A l'SputnikCelebrant els 36 anys Ep, la fotoA l'Aixeta

25540 - Divendres, 26-10-2007

Page 26: Celsona 540

Modalitats: NARRATIVA - DIBUIX INFANTILEns convocador: Ajuntament de Castellar de la Ribera - Lliurament dels treballs: Ajuntament de Castellar de la Ribera - C/ Sant Pau, 23 - 25280 Solsona - Tel. 973 481640

Resum de les bases: Poden optar a aquest premi totes les obres inèdites que estiguin ambientades, de forma explícita, al municipi de Castellar de la Ribera.Les obres s’han de presentar per quintuplicat, mecano-grafiades a doble espai, en un sobre tancat amb el títol i pseudònim a l’exterior del sobre. També hi ha de constar la indicació “III Premi Cultural Jordi Sunyer i Pla”. A part, cal adjuntar-hi un altre sobre, a l’interior del qual hi haurà les dades de l’autor (nom, cognoms, adreça, telèfon, correu electrònic, i totes aquelles dades que en facilitin la localització).L’extensió màxima de les obres concursants en narrativa és de 5 pàgines, escrites a una cara.

El premi té les categories següents:a) Categoria dibuix- Dibuixos fins a 3 anys- Dibuixos de nens de 4 anys- Dibuixos de nens de 5 a 7 anys- Dibuixos de nens de 8 a 10 anys(Els que vulguin presentar un dibuix, disposaran d’una hora al local social el 26 d’octubre)

b) Categoria de narració hi poden participar els autors que ho desitgin, amb els barems i paràmetres que s’especifiquen en les bases.- Narracions d’autors de fins a 14 anys- Narracions d’autors de més de 14 anys

El termini d’admissió de les obres concursants fi-nalitzarà el 5 de novembre de 2007, a les 13.30 h a la secretaria de l’Ajuntament de Castellar de la Ribera, situada al carrer de Sant Pau, 23, de Solsona. El jurat estarà format per un nombre de cinc persones, el nom de les quals es donarà a conèixer en l’acte de lliurament dels premis. Si ho estima convenient, el jurat podrà proclamar el premi desert. No s’admet altra llengua que no sigui el català. Termini de presentació de treballs: 5/11/2007

AVÍS IMPORTANT! AJUNTAMENT DE CASTELLAR DE LA RIBERAAquest divendres, a les 7 de la tarda, tots aquells nens i nenes de fins a 10 anys que vulguin participar en el III Premi Cultural Jordi Sunyer i Pla, en la categoria de dibuix, s’hauran de presentar al local social de Castellar de la Ribera per a la realització dels treballs, tal i com estableixen les bases.

III premi cultural Jordi Sunyer i Pla Castellar de la Ribera

Premi Literari Educació Escola Arrels

Milloren les instal.lacions esportives d’Arrels SecundàriaA banda d’un ús escolar, aquests equipaments són utilitzats els caps de setmana per competicions esportives i els vespres per entrenaments

Per tal d’afrontar aquest nou curs escolar i la tempora-da esportiva bàsicament de futbol, el centre de secundària de l’Escola Arrels ha realitzat diferents actuacions per a millorar les seves instal·lacions esportives. Aquests equipaments, que compten amb un camp de futbol, pista de bàsquet i vòlei, així com un frontó, tenen una funció social a més a més de la seva vessant lúdica i esportiva, pel fet d’utilitzar-se com a àrea d’es-barjo i entrenament durant els caps de setmana pels col·lectius de joves de la ciutat, que ho necessiten i ho demanen. Amb l’objectiu de facilitar la pràctica esportiva tant als alumnes que estudien al centre com als nois i noies que formen part dels diferents equips del Club Esportiu Arrels, s’ha millorat el sòl del camp de futbol, tot recobrint-lo amb una nova sorra que en millori la pràctica esportiva. Així mateix, també s’ha fet un repàs al paviment de la pista de vòlei i s’ha repintat el terra de la pista de bàsquet, a més a més de reparar alguna esquerda que amb el temps s’havia produït.

Les instal·lacions esportives d’aquest recinte integren els patis on els alumnes passen les hores d’esbarjo durant el període lectiu i és on també s’hi duen a terme les pràctiques en les hores d’educació física.

Conserges- Formació a càrrec de l'empresa

- Contracte / Alta a la Seg. Soc..

- Possibilitat d'escollir torn (mati, tarda, nit, cap de setmana)

- Compatible amb estudis i prestacions per minusvalia

Empresa de la zonaNECESSITA

Interessats truqueu al

649 09 40 99 26 540 - Divendres, 26-10-2007

Page 27: Celsona 540

Llegir és un plaerLlegir és un plaer i a l’escola fem diferents activitats que ens ajuden a comprovar-ho

Ja fa anys que una setmana cada trimestre, quan comença la tarda, es dedica a la lectura: tant els nens i nenes com mestres i tota la resta d’adults de l’escola llegeixen per passar-ho bé i de ma-nera ben lliure: podem portar llibres o revistes de casa, o aprofitar els recursos que ens ofereix la biblioteca de l’escola o d’aula.

Aquest curs i per segon any consecutiu, l’escola continua el projecte de l’apadrinament lector: els alumnes de sisè són pa-drins i padrines dels de primer. Cada dia de la setmana llegim: a les 9h del matí, els més grans recullen els seus companys, pugen junts a classe i els més petits tenen un mestre excepcional: el seu padrí. Però la preparació de l’activitat ha començat molts dies abans. Primer es coneixen les parelles lectores en un acte solemne de presentació i se signa un compromís que especifica les responsabilitats de cadascú.

Comença l’apadrinament i el primer dia tot és emoció. De mica en mica es va forjant una bona relació que va més enllà de l’ajuda en el llegir: neixen amistats que són per sempre.

D’altra banda, a l’escola, es continua el préstec de llibres a tots els alumnes de Primària. La setmana vinent els nens i nenes de primer podran fer el préstec fora de l’horari lectiu acompanyats d’un adult. Entre uns i altres, es mouen uns 400 llibres setmanals. Pensem que els nostres alumnes tenen, doncs, una bona oportunitat per la lectura.

I tot gràcies a les paraules escrites en llibres que, com diu Emili Teixidor “...et donen una mà per tocar el món invisible; un peu per avançar més segur per la vida; un ull al clatell per poder mirar el que tens al darrere, al passat; unes ulleres per veure-hi més lluny.”

La presentació de padrins i fillols és una festa

La Nicola llegeix molt bé, per això l'escolten amb tanta atenció

Tothom llegeix a la seva classe

Escolten el conte que llegeix la mestra Llegint

Educació CEIP Setelsis

27540 - Divendres, 26-10-2007

Page 28: Celsona 540

Dijous passat, dia 18, els alumnes de 3r d’ESO de l’Institut vàrem començar el nostre trajecte cap a Cercs, per tal de visitar les mines de carbó i les restes de petjades de dinosaures. Cercs s’estén des dels Rasos de Peguera fins als cims de Vallcebre, a la dreta del Llobregat i la població va començar a créixer a final del s. XIX, a causa de l’auge de la indústria tèxtil i de l’explotació del carbó.

L’excursió va començar amb la visita al Museu de les Mines de Cercs, on hi ha una exposició permanent que mostra com era la vida al peu de la mina i les característiques i els usos del carbó. També vàrem veure un documental de la seva història. Tot seguit ens endinsàrem a la mina amb un petit tren. Allà dins vàrem anar repassant les diverses feines dels tre-balladors i les seves inconveniències.

Seguidament vam anar a veure les petjades de dinosaures. Allà ens van fer una breu descripció del dinosaure que predominava en aquella zona.

Finalment, morts de gana, vam anar a dinar en un petit parc prop de

Educació IES FRANCESC RIBALTA - Júlia Herrada i Clara Corominas

Sortida a Cercs: Colònia minera i observació de petjades de dinosaures

les mines. A la tarda, vam baixar cap a Berga, on coneguérem la ciutat a través d’un itinerari que ens havien preparat els professors. Es tractava, entre altres coses, de fer un conjunt de fotografies dels llocs

més importants d’aquesta ciutat.Tot plegat resultà un matí educatiu

juntament amb una tarda gratificant, on tots els alumnes vam poder divertir-nos i mos-trar la nostra creativitat davant la càmera.

El dijous dia 18 d’octubre, Pol Riu i Bonvehí fou el prota-gonista de l’acte de lliurament dels premis a treballs de recerca del batxillerat en matèria de turisme, atorgats per la Fundació Gaspar Espuña CETT. La residència universitària Àgora BCN de la mateixa escola fou l’espai escollit per la fundació per a la celebració d’aquest acte públic. Presidia l’esdeveniment el Sr. Gaspar Espunya, president de la Fundació. L’acompanyaven el Director General de Turisme, Sr. Joan Carles Vilalta, la Di-rectora General de Batxillerat, Sra. Montserrat Casas, i el Sr. Gaspar Coll, Vicerector de la UB. Foren ells els encarregats d’obrir l’acte amb una conferència sobre el món de la universitat i de l’empresa. En la segona part, es féu lliurament dels tres premis a treballs de recerca. Pol Riu va rebre el primer premi de mans del Sr. Joan Carles Vilalta, consistent en la matrícula universitària gratuïta durant quatre anys, fins a un màxim de 4000 euros. Per la seva part, Matilde Morales, en representació de l’IES “Francesc Ribalta”, va recollir un premi de 1000 euros en material didàctic i la tutora del treball de recerca, Neus Mujal, un ordinador portàtil.

Tots varen rebre les felicitacions per la tasca duta a terme

Pol Riu recull el premi al seu treball de recerca de mans del director general de turisme

i el Director General de Turisme qualificà el treball de Pol Riu “Les torres de guaita del Solsonès” d’“extraordinari”.

A més de la satisfacció per aquest reconeixement, volem agrair també l’esforç del Pol, perquè, amb l’obtenció d’aquest premi, ha contribuït enormement a la difusió d’una part del nostre patrimoni cultural, que no sempre és valorat com es mereix.

Educació IES FRANCESC RIBALTA

28 540 - Divendres, 26-10-2007

Page 29: Celsona 540

Aquest dimecres, 24 d’octubre, ha acabat al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya el Curs de comptabilitat pública, que s’ha fet en el marc del pla de formació contínua, organitzat per la Diputació de Lleida i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques

Aquest curs, amb una durada de 20 hores i adreçat al personal de l’administració local, ha tractat temes com l’ordena-ment jurídic, la comptabilitat pressupostària, la comptabilitat financera i el tancament de l’exercici. Hi han assistit 15 treballadors de l’administració local de la comarca.

La cloenda del curs ha anat a càrrec de M. Teresa Canal, de la Diputació de Lleida, que ha explicat que aquest any s’han fet un total de 46 activitats formatives a l’àrea de Lleida, sis d’elles a Solsona. Al Pla Agrupat de Formació Contínua hi ha adherits uns 4.000 funcionaris d’unes 200 entitats locals de Catalunya. El seu objectiu és aconseguir la modernització i la millora dels serveis prestats en l’atenció als ciutadans.

En la programació prevista d’enguany per la comarca

Acaba el curs de comptabilitat pública al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

Organismes i Institucions CTFC

del Solsonès, ja s’ha fet un curs de Photoshop, de català de nivell D, d’anglès, i de Com aconseguir un equip motivat. El proper 14 de novembre es farà una jornada sobre la nova Llei de protecció de dades.

29540 - Divendres, 26-10-2007

Page 30: Celsona 540

Els Sants de la SetmanaDivendres, 26 Sants Llucià i Marcià. Sant Rústic; sant Viril, abat de Leyre (Navarra); sant Evarist.

Dissabte, 27 Sant Florenci; sant Gaudiós.

Diumenge, 28 Sant Simó (el Zelador), i sant Judes, ano-menat també Tadeu. Sant Silvi; santa Ciril.la.

Dilluns, 29 Sant Narcís. Santa Eusèbia; beat Miquel Rua.

Dimarts, 30 Sant Marcel, i els seus fills Claudi, Rupert i Victorí; santa Eutròpia; santa Zenòbia.

Dimecres, 31 Sant Alfons (Alonso) Rodríguez; sant Quintí; sant Volfang; santa Lucil.la.

Dijous, 1 Tots sants.

Tots Sants

Besora: Missa i visita al cementiri a les 4 de la tarda

Brics: Missa i visita al Cementiri a les 4 de la tarda

Cambrils: Pregària al Cementiri en sortir de Missa

La Pedra: Tots Sants- Pregària al cementiri en sortir de Missa. Dia dels Difunts- Divendres, dia 2, Missa al Cementiri.

Linya: Missa i visita al Cementiri a les 12.

Llinars: Missa i Pregària al Cementiri

Madrona: Dimecres que ve, dia 31, a les 6 de la tarda, visita al Cementiri i Missa.

Navès: Missa i visita al Cementiri a 2/4 de 5

Odèn: Pregària al Cementiri en sortir de Missa

Olius: Missa i visita al Cementiri a les 12

Pinell: Dijous vinent, dia 1, a les 10 del matí, Missa, seguida-ment, pregària al Cementiri.

Sallent: Dimecres que ve, dia 31, a les 4 de la tarda, Missa i seguidament visita al cementiri.

Sant Climenç: Dijous, 1 de novembre, a ¾ de 12, Missa en sortir i visita al Cementiri.

Sant Just Joval: Dijous vinent, en sortir de la missa de 2/4 de 12 farem la visita al cementiri per recordar els difunts de la parròquia i pregar per ells.

Sisquer: Divendres, dia 2, Missa i pregària al Cementiri.

Valls: Diumenge vinent, 4 de novembre, visita i pregària al Cementiri.

SolsonaMisses de Vigília de Tots Sants- Dimecres vinent, dia 31, a 2/4 de 7 de la tarda, Missa de vigília a Lestonnac, i a les 8 al Claustre, igual que cada dissabte.Festa de Tots Sants. – A 2/4 de 5 de la tarda ens trobarem a la capella del Cementiri per fer una pregària pels nostres difunts, especialment pels que ens han deixat durant aquest darrer any.Recordem que a les 7 del vespre hi haurà la Missa Conventual a la Catedral, com tots els festius.Commemoració de tots els fidels difunts – Divendres, 2 de novembre, és el dia dels Difunts. A les 11 del matí, Missa a la capella del Cementiri.

Celebració de les Noces d’Or i d’Argent matrimonials Com ja és costum a la nostra Parròquia, enguany també s’oferirà la possibilitat de celebrar conjuntament les noces d’or i de plata als que ho desitgin. Serà amb les parelles que es van casar el 1957 (ara fa 50 anys) i les que ho van fer el 1982 (ara en fa 25). Serà amb la celebració d’una Missa a la Catedral un diumenge de desembre i un dinar tots plegats pels qui s’hi apuntin. Pròximament donarem més informació.

Bisbat i Parròquia Ramon Estany

El Bisbe de Solsona, durant la reunió amb els responsables de Càritas

Nou Delegat de Càritas El Bisbe de Solsona va nomenar Delegat Diocesà

a Mossèn Josep M. Santcliments i Torres, que va ser presentat oficialment com a tal, al Consell Diocesà de Càritas del passat dissabte dia 20 d’octubre del 2007. Santcliments és actualment rector de la parròquia de Berga i treballarà coordinadament amb el Director dio-cesà, Josep M. Castelló.

30 540 - Divendres, 26-10-2007

Page 31: Celsona 540

Excursions Josep Àngel Colomés. Foto: Lluís Closa

Dissabte passat els directors de la revista Valors –Maria Coll i Joan Salicrú- juntament amb set col·laboradors de la revista, van visitar Solsona en el marc de la seva excursió de principi de curs.

Els va encantar la Catedral, el casc antic, el Passeig, el Castellvell... Hi va haver temps per a fer tertúlia així com per parlar de la revista Valors, feta des de Mataró però amb voca-ció nacional, amb la finalitat de transmetre valors i actituds positives per a la nostra societat (podeu trobar informació a www.valors.org).

Durant el trajecte pels carrers de Solsona, els membres de Valors van poder conversar amb Josep Maria Borés i Manoli Ortigosa (els caps del Celsona), amb els qual van compartir reflexions i experiències al voltant d’ambdues publicacions. També, quan contemplaven la plaça del Ruc, van saludar a l’Oriol Montanyà –Canvi 16 i el Vermut de Solsona FM que comença diumenge- amb el qual també van compartir uns instants de coneixença mútua.

Va ser un dia molt agradable i des d’aquest article agraïm al Lluís Closa la tasca fotogràfica, al Celsona Informació –sem-pre disposat a acollir nous projectes- i als membres de Valors que van venir: els directors, Ramon Bassas (tinent d’alcalde de

La revista Valors visita Solsona

Mataró i encarregat de la secció d’art), Anna Olm (correcció), Joan Baron (secció “L’origen dels mots” i fill de l’alcalde de Mataró), Marc de San Pedro (secció “guglejar” i home de re-cerca en el camp de les noves tecnologies aplicades a la salut), Joaquim Amargant (secció Viatges), Maria Salicrú (secció de Música) i Xavier Manté (secció “contraVALORS” i enginyer i membre de Justícia i Pau).

Valors és una revista mensual que té 45 col·laboradors. Actualment la podeu trobar a Solsona a la llibreria Pellicer i al Boli-Bola per 3 euros l’exemplar. Us hi podeu subscriure per 32 euros l’any (11 números) a través de www.valors.org.

31540 - Divendres, 26-10-2007

Page 32: Celsona 540

32 540 - Divendres, 26-10-2007

Page 33: Celsona 540

33540 - Divendres, 26-10-2007

Page 34: Celsona 540

Associacions i Entitats Sol del Solsonès

V Festa Literària i Musical del Sol del Solsonès

Dissabte dia 27 d’octubre:• 17h: Xocolatada Popular i Festa Infantil a la Plaça del Camp de Solsona Tallers i jocs infantils i molta alegria.• 19h: Recepció Oficial a l’Ajuntament de SolsonaDegustació d’un refrigeri per als assistents • 20h: Visita a l’Exposició Fotogràfica a la Caixa del Penedès realitzada pels usuaris participants del Taller de Fotografia del Club Social del Sol del Solsonès.• 21:30h: Celebració de la V Festa Literària i Musical del Sol del Solsonès, que tindrà lloc al teatre comarcal de Solsona.Venda d'entrades anticipades a l'oficina de Turisme.

ACTORS DE LA NIT LITERARIA:Escola de Música ATIC, Elisa Buil, Montse Cases Can-tant, Ester Martínez Cantant, Josep Cornella Pianista, Cobla Juvenil de Solsona, Leonor Manau, Cantant, Núria Bonet i Ramon Segués Presentadors, Mónica Mendoza Pianista, Tate Gualdo i Filla Pianistes, Ingrid Massanes Pianista, Club Social El Sol Veus en Off, Pepe López Poeta amb acompanyament de Saxo, Orfeó de Solsona

OFERTA TREBALL:

ES NECESSITA COMPTABLE

S’OFEREIX:- Mitja jornada de matins.- Incorporació immediata.- Contracte 3 mesos amb possibilitat de renovació a fixe.- Lloc de treball estable.

LLOC:El Sol del Solsonès, C/ Josep M. de Segarra, 3, Bxos.Solsona - Tel: 973 48 36 83

OFERTA TREBALL

ES NECESSITAEDUCADORA FAMILIARS’OFEREIX:- Jornada setmanal de 30h.- Incorporació al gener del 2008.- Contracte 3 mesos amb possibilitat de renovació a fixe.- Lloc de treball estable.

LLOC:El Sol del Solsonès, C/ Josep M. de Segarra, 3, Bxos. Solsona - Tel: 973 48 36 83

Inauguració de l’exposició de fotografia del usuaris participants del taller de fotografia del Sol del Solsonès

El passat divendres dia 19 d’octubre, l’Associació de Fa-miliars de Malalts Mentals i Drogodependents Sol del Solsonès va inaugurar l’exposició dels treballs del taller de fotografia que es varen portar a terme durant aquest any. En aquest taller hi han participat 16 alumnes, en classes de dues hores setmanals. El taller ha estat dirigit pel professional Josep Albets (Llàtzer), i ja porta quatre anys seguits en funcionament, i aquesta és la tercera exposició, de la qual el Sol del Solsonès està molt agraït. En tot moment en Josep Albets ha demostrat una gran professionalitat i molta sensibilitat.

En la inauguració vam comptar amb la presència del tinent alcalde Martí Abella i el Regidor d’Acció Social i Ciu-tadania, David Rodríguez, que van agrair la tasca que porta a terme el Sol del Solsonès.

En el mateix lloc de l’exposició es va firmar el contracte amb l’Ajuntament de Solsona del lloguer d’un habitatge de planta baixa, que estarà a disposició dels usuaris del Sol del Solsonès. Estem contents d’haver arribat a aquest acord definitiu.

La mostra fotogràfica, situada a l’Aula de Cultura de la Caixa del Penedès, restarà oberta al públic fins el dilluns 29 d’octubre.

Una mostra de les fotografies exposades a l’exposició la podeu trobar a la pàgina web del Sol del Solsonès, a l’apartat:http://www.soldelsolsones.org/FOTOS%202007/20071004_FotosExposicio/article_cat.htm

34 540 - Divendres, 26-10-2007

Page 35: Celsona 540

Associacions i Entitats A.C.P. del Solsonès

Els col.leccionistes de plaques de cava i la tardorL’ A.C.P. del Solsonès organitza el proper diumenge 28 d’octubre una trobada d’intercanvi de plaques, anomenada TROBADA DE TARDOR

Aquest esdeveniment tindrà lloc, si el temps ens ho permet, al Passeig de Sant Antoni M. Claret (davant del Casal de Cultura) i en cas de mal temps es farà a l’interior d’aquest recinte.

Podeu anar a gaudir d’aquesta activitat de les 10:00 a les 14:00 h, on es presentarà la segona placa dels 15 municipis del Solsonès, que en aquesta ocasió correspon al Municipi de Clariana de Cardener. També es pre-sentarà conjuntament la placa dels Amics del Tractor d'Època.

Recordem que si algú en vol de les anteriors, la del Plànol del Solsonès o la de Castellar de la Ribera, també les podrà aconseguir a la trobada.

L’Associació convida tots els seus socis i el públic en general a participar d’aquesta trobada.

Per a més informació:639 87 61 78 (Josep) - 973 48 33 36 (Jordi)

El Club Estel informa...L'horari de servei al públic De dimarts a dissabte matins de 9 a 12,30 i les tardes de 3 a 8 del vespre. Diumenge i dilluns al matí tancat i a la tarda obert.

ManualitatsJa han començat les manualitats al Club EstelDilluns: Manualitats, professora: Sussi CapdevilaDimarts: Punta de Coixí, professora: Claustre PellicerDimecres: Estampació sobre roba, professora: Montserrat Passada. Tots els divendres es farà Patchwork, professora: Claustre Pellicer. L'horari és de 3 a 5 de la tarda. Qui hi estigui interessat pot passar pel Club a apuntar-s'hi

Cantaires del Club EstelJa hem començat a assajar els cantaires del Club Estel a càrrec de Mn. Joan Clos. Qui hi estigui interessat pot passar pel Club a apuntar-s'hi.

Associacions i Entitats Club Estel del Solsonès

Gran Castanyada al Club EstelDissabte dia 3 de novembre a les 5 de la tarda, Gran Festa de la Castanyada amb castanyes, panellets, coca i moscatell per a tots els socis i persones que ens vulguin acompanyar. A continuació Ball en directe amb Martí de la Clua. Preu: 6 euros. Ja podeu passar a apuntar-vos al Club Estel (973 48 10 47). Us hi esperem a tots!

Festa anual del ClubLa festa anual del club se celebrarà el proper diumenge dia 28 d’octubre a les 2 del migdia

A les 12.30h. se celebrarà una missa solemne a la catedral de Solsona, oficiada per mossèn Joan Clos.A la sortida de missa hi haurà servei d’autocar per fer el trasllat al restaurant Gran Sol.A les 14h., gran dinar de germanor al restaurant Gran Sol.Després de dinar hi haurà ball en directe amb Joan Badia.Durant la vetllada se celebrarà el ball de Toia.Preu del tiquet: 24 euros.Podeu anar acompanyats d’amics, d’amigues i familiars.Aquesta festa és una diada de germanor, d’il.lusió i d’esperança. Val la pena de participar-hi.

Us hi esperem a tots!!

Gran Excursió per els Terres de PonentDiumenge dia 18 de novembre de 2007 a les 7,30 del matí, sortida de l'Estació d'autobusos. Farem una paradeta per esmor-zar pel camí. Visitarem el famós Castell de Montsonís i el poble medieval de Guimerà. Tot seguit Dinar-Espectacle al Bogart de Calaf. A la tarda visita per determinar. Preu per persona: Socis: 40 euros - No socis: 42 euros (Tot inclós).Ja podeu passar a pauntar-vos-hi al Club Estel (973 48 10 47). Us hi esperem a tots!

A l actualitat el diagnòstic d osteoporosis (malaltia caracteritzada per una disminució de la massa òssia i una alteració de la seva microarquitectura, que comporten un augment de la fragilitat de l os i un increment del risc de fractura) a les dones menopàusiques, segons la OMS, es reconeix mitjançant la densitometria òssia.

CAMPANYA DENSITOMETRIA ÒSSIA 20, 21 i 22 de novembre de 2007

- Totes les dones entre 50 i 70 anys interessades per la campanya “Densitometria Òssia”, poden demanar hora a recepció del Centre Sanitari del Solsonès.

- Totes les dones menors de 50 anys interessades per la campanya s´han de posar en contacte amb el seu equip d atenció primària, telèfon 973 48 11 72.

Diagnòstic d'osteoporosis

Salut Centre Sanitari del Solsonès

35540 - Divendres, 26-10-2007

Page 36: Celsona 540

Carlos Requejo, nascut a Oviedo, té 59 anys És arquitecte interiorista i domoterapeuta, és a dir, especialista en edificis malalts. Es va especialitzar en aquest camp fa 30 anys per ajudar la seva filla asmàtica i sensible a la contaminació electromagnètica. Assegura que vivim envoltats de camps elèctrics nocius per a la salut i defensa la necessitat de recuperar el sentit comú amb arquitectura mediterrània i solucions naturals, evi-tant la tecnologia innecessària. Per a ell, el futur passa per la bioconstrucció.

L’arquitecte, domoterapeuta i auditor ambiental Carlos Requejo, autor del llibre La casa enferma, energías telúricas y salud (Ed. Didaco) –pràcticament esgotat–, ha mantingut una trobada amb el Rotary Club de Solsona aquesta setmana. De missatges clars, contundents, incòmodes i, en la majoria de casos, impopulars, Requejo considera que la clau de la domobiòtica, la disciplina que estudia els espais habitats per analitzar-ne els factors que incideixen en la salut de l’hàbitat i el rendiment laboral, rau en la transmissió d’aquests coneixements als professionals del sector i la població "per aconseguir una millor salut pública”.

L’electropol.lució, causada per aparells com els ordina-dors, impressores, el televisor i qualsevol instal.lació elèctrica; la pol.lució lumínica, i les emissions tòxiques de materials tan comuns com els aglomerats, les pintures plàstiques, les moque-tes o els plàstics, que produeixen càrregues electroestàtiques, són algunes de les anomenades domopaties. Segons explica Carlos Requejo, són la causa d’al.lèrgies, fatigues cròniques i depressions. En aquest sentit, calcula que el 99 percent dels habitatges d’avui estan malalts. “Les cases de més de 100 anys estaven sanes, però fins al moment que les van remodelar”.

Segons ha exposat als socis rotaris de Solsona, aquest expert no està en contra dels electrodomèstics i de retornar a les cavernes, sinó de “recuperar el sentit comú i evitar l’ús inne-cessari de la tecnologia”. Carlos Requejo aconsella, en primer lloc, retirar tots els aparells elèctrics del dormitori. L’insomni, per exemple, té com a aliat el carregador del mòbil funcionant durant la nit al costat del llit. Aquest auditor ambiental també recomana, d’altra banda, llançar els telèfons inalàmbrics, que considera cancerígens.

Requejo assegura que, com a bibliòfil empedreït, ha llegit fins a 13.000 llibres. “Però quan vaig aprendre de veritat sobre la matèria va ser en començar a experimentar, val més una hora d’experiència que 1.000 de teoria”. De fet, es va començar a especialitzar en biodomòtica fa 30 anys per investigar les causes de les malalties de la seva filla, que era asmàtica, al.lèrgica i hipersensible. “Vaig anar substituint els materials de casa –pintures plàstiques, catifes, tipus d’il.luminació...– per d’altres de saludables, de tota la vida, i la meva filla va poder deixar d’anar al metge”, explica.

CARLOS REQUEJO, DOMOTERAPEUTA I AUDITOR AMBIENTAL

“El 99% d’habitatges d’avui estan malalts”L’auditor ambiental parla amb els membres rotaris de Solsona

sobre la salut de l’habitatge i com pot afectar la nostra salut física i mental

El domoterapeuta ha participat aquesta setmana en la reunió quinzenal del Club Rotary

Associacions i Entitats Rotary Club de Solsona

36 540 - Divendres, 26-10-2007

Page 37: Celsona 540

Psicologia de la vida quotidiana Sergi Ballespí

Anestèsia

Avui no estic animat.No passa res, hi ha dies així...

No tinc ganes de res.Doncs no facis res.

Amb el munt de coses que he de fer?D’acord, doncs fes-les.

Però és que no en tinc ganes!Doncs no les facis.

I les faràs tu per mi?Ja ho entenc: tu vols “tenir ganes de” fer aquestes coses. Poder complir i a més poder-ho fer motivat.

Doncs mira, sí...Doncs mira, això no existeix. Només tens dues opcions, fer-ho o no fer-ho.

Oooh! Què bé...Jo no en tinc culpa que no en tinguis ga-nes, no t’enfadis amb mi..., i tu tampoc no en tens cap culpa, què vols que et digui?

No m’ajudes...No sé com fer per a que et tornin els ànims. Tens idea sobre el perquè t’han marxat?

No ho sé.Però pateixes perquè no estàs animat.

Sí, em molesta estar així.I no pots acceptar-ho i ja està? Hi ha dies que estem menys animats, ja veus... la vida és així...

Gran solució: “la vida és així”.Estàs de mal humor. No estaràs depri-mit?

Ahir estava fantàstic, avui estic des-animat i de mal humor. Vols dir que és depressió?Home, no ho sembla. Entre el desànim i la depressió...

Però per què he d’estar així?Segur que hi ha un motiu, però no el saps, o no el vols saber...

És un jeroglífic? Jo m’ofego i tu em descrius l’aigua!Jack Nicholson, “Mejor imposible”. No tens frases pròpies?

Ara t’enfades tu?Mira tio, si estàs tontet no la paguis amb mi. Estàs desanimat, i què? No passa res, coi! Si saps a què es deu pots remeiar-ho, i si no t’hi acostumes i ja està. Tan difícil és?

Sí, és difícil!No, no ho és. Tens intolerància al desà-nim, no t’agrada estar desanimat. A mi tampoc... És com quan t’enganxes el dit amb un porta o tens un constipat, molesta, sí, però ho has de passar!

Ooooooooh! Gran remei del senyor doc-tor en psicologia! “Ho has de passar”. Això és tot?Jajajajajaja! Estàs embogit! Que jo no hi tinc res a veure! La pagues amb mi perquè esperes una solució i jo no te la dono, i segons tu l’hauria de tenir!

Exacte!Doncs no la tinc!

Doncs que bé!Et costa acceptar que de vegades les coses no són com tu voldries. Voldries estar animat, però la realitat és que no ho estàs. Voldries posar-hi remei, però en realitat no el tens. Voldries que jo el tingués, però en realitat no el tinc, no tinc remei per a tot.

Però tu tens remei per a alguna cosa? Senyor psi-cò-leg?Jo no et faig de psicòleg! Som amics, no et puc fer de psicòleg, no ets el meu pacient i no et penso tractar com a tal. Si vols un psicòleg ves a un psicòleg.

Últimament no estic bé!Ja ho veig...

No és només avui, tinc dies de tot, però n’hi ha tants de bons com de dolents.Què falla?

No estic bé a la feina, no estic bé amb mi mateix, no m’agrada la meva vida.Uau! Ara sí que entrem en matèria!

No te’n fotis, va!Què és el que no t’agrada?

No m’agrada... que vaig fent...Anar fent no està bé?

M’agradaria sentir-me més inspirat, més estimulat, més realitzat!I a mi m’agradaria ser alt, guapo, llest, divertit...

De vegades ets insuportable.No t’estimula res?

Ara mateix no. Però m’agrada que estiguem parlant...Jajajajaja! No ho sembla...

Em sento insignificant. Havia somiat amb una vida de més rellevància, i transcendència.Que pel.liculero que ets. No et sents rellevant?

No, no em sento bé.Necessites sentir-te rellevant per a sentir-te bé?

I qui no?Fixa’t que no m’has dit que no siguis important, sinó que no te’n sents.

Ai! No és el mateix?Per a mi ets important.

No és suficient. Què vols?

Vull sentir-me bé.I què necessites?

Quelcom que m’ompli.Sempre cercant. Para’t i mira! A més, tu no vols sentir-te bé, tu vols “sentir”, perquè et sents buit!

No és cert. Jo vull sentir-me inspirat.Si sents, et sentiràs important perquè, si sents, sentiràs que existeixes, que estàs viu! L’altre dia, un professor meu, eminent psicòleg, em deia que es diu que els Déus de l’Olimp, com que són eterns, són nar-cissistes i capritxosos, però que ell creu que no, que som els mortals els que som narcissistes perquè ens sentim insignifi-cants, i necessitem sentir-nos importants, i fer-nos veure. No ens agrada sentir-nos no res. Així que si necessites sentir-te important, no deixes de ser un mortal més a la cerca de no sé què, no?

Envieu-nos els vostres articles, opinions,

cròniques...fins DIMARTS al matí a la nostra bústia de correu electrònic o porteu-los a la

nostra oficina.

[email protected] 48 17 19

37540 - Divendres, 26-10-2007

Page 38: Celsona 540

... continua amb la mateixa vitalitati avui en fa 70.per molts anys!!!Els teus fills i néts.

El dilluns 29 d’octubre fa anys, però com podeu veure cada dia està més joveMoltes felicitats!

Societat

3a Cosinada de la Família Boix celebrada a Biosca el passat diumenge 21 d’octubre

Ja hi hem tornat. Com cada any, a la tardor, una colla de persones amb molta empenta i sobretot joventut d’esperit fem una sortida d’una setmana a diferents llocs d’Espanya.Aquest any hem anat a Astúries i Cantàbria i com sempre ens ho hem passat molt bé.Aquest any hem tingut un afegit, portàvem un autocar nou de luxe, amb totes les comoditats.Gràcies Tino, de part de tots.

38 540 - Divendres, 26-10-2007

Page 39: Celsona 540

GAUDÍCtra. de St Llorenç, s/n - 973 48 31 55

MODA

CA L’ANITAAl seu serveiC/ Castell, 14 - 973 48 02 08

BANCS I CAIXES

IBERCAJAPl. Camp, 8 - 973 48 03 09

BARS - RESTAURANTS

RESTAURANT CASTELLC. Castell, 8 - 973 48 00 78

FRANKFURT DASAICrta. Sant Llorenç, 4 - 973 48 08 66Only Party ............................973 48 29 17RESTAURANT TRABUCAIRECtra, Sant Llorenç, 1 - 973 48 00 27

PAPERERIES - IMPREMTES

Apunts Gràfics ......................973 48 17 19Gràfiques Muval ...................973 48 04 10

Guia de serveis

AUTOMOCIÓ

GARATGE MONTANERCrta. Manresa, 1 - 973 48 06 00 DIÈRESI Autoreparació, SCCLCtra. de torà, 20 - 973 48 03 21TALLERS MONTSOL, S.L.Av. Sant Jordi, 25 - 973 48 27 05

CARBURANTS

CARNISSERIES

Carnisseria Angelina .............973 48 28 50CARNISSERIA PALÁPl. Major, 4 - 973 48 02 64CAN SOLVICrta. Manresa Piscis baixos - 973 48 20 55 C. Castell, 35 - 973 48 11 67 Ctra. Torà - 973 48 12 90

FINQUES PLANES Api núm. 7.491Des de 1975. C. Sant Miquel, 16 Tel. 973 48 35 25 - 973 48 35 26

BOMBERS973 48 10 80

CREU ROJA973 48 06 52

MOSSOS088

POLICIA L.973 48 30 40

URGÈNCIES973 48 14 14

PERRUQUERIES

Perruqueria Bajona ...............973 48 06 69PERRUQUERIA LLUÏSAC. Llobera, 38- 973 48 26 55PERRUQUERIA NURIC. Sant Agustí,12 - 973 48 29 05

PINTURES

BENIGNO ALCÁZAR, S. L.C. de la Bòfia, 16 - 973 48 05 49

QUEVIURES - BEGUDESBEGUDES DELFÍC. de la Bòfia, 10 - 973 48 14 09CAL COLLCtra. Torà, 6 - 973 48 02 16

TAXI

TAXI BORÉS - 24 h. - 4 i 8 places973 48 11 31 - 689 13 08 08AUTOTAXI Ramon CastroServei 24 h. - 608 93 81 37

ACUPUNTURA

ARTICLES DE REGAL

Articles de RegalPELLICERC/ St. Nicolau, 6 SOLSONA - 973 48 11 59

FERRETERIES - TALLERS

Ferreteria Vilbar ...................973 48 01 54Ganiveteria PallarèsCtra. de Torà, 39 - 973 48 01 60

ESTÈTIQUES

JOIERIES

JOIERIA ESTERC. Sant Cristòfol, 3 - 973 48 28 52

PASTISSERIES

LA LIONESAC. Castell, 18 - 973 48 02 60

GESTORIES

CONTAGESTPL Major, s/n Baixos - 973 48 17 70

GESTORIA MAS75 anys al seu serveiAv. del Pont, 4 - 973 48 00 95

INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES

ESPORTS

RIBERA ESPORTSPg. Pare Claret, 10 - 973 48 15 47

PODOLOGIA

Peusà, centre PodològicC/ Gaspar de Portolà, 4 - 973 48 16 09

TINTORERIES

VIVENDA - CONSTRUCCIÓ

CUINA ESTEL, S.L.Antiga Ctra. de Berga. - 973 48 20 07

VIDEO

LA QUIMERAAv. Cardenal Tarancon, 10 - 973 48 17 37

VETERINARIS

Clínica Veterinària Setelsis ....629 39 12 46

TRANSPORTS Joan Guilanyà Servei Grua + Transport C. Marià Fortuny, 9 - Tel. 608 73 88 15

TRANSPORTS

AUTOCARS TARRÉSC. Sant Miquel, 13 - 973 48 01 29TRANSPORTS I LOGÍSTICA J. VILADRICHC. Castell, 50 - 973 48 09 09

ÒPTIQUES

Òptica Jané, ........................973 48 34 29

EXPERT RAFART

C. de la Bòfia, 6 - 973 48 31 32

ELECTRODOMÈSTICS

Torra Stil, ......................... 973 48 39 46

39540 - Divendres, 26-10-2007

Page 40: Celsona 540

La pàgina sostenible

Les dades que ens arriben cada dia sobre el canvi climàtic parlen de la devastadora influència que tenen els gasos i altres residus procedents de la utilització de combustibles fòssils en la majoria de processos per generar energia en l’anomenat “efecte hivernacle” i l’es-calfament global.

Avui encetem aquesta nova secció que té la intenció de ser un element divul-gatiu de les energies renovables, de com les podem utilitzar cadascú de nosaltres i gaudir dels seus avantatges, que no seran només beneficiosos per al medi ambient, sinó també per a la nostra butxaca. Les tecnologies que hi ha avui en dia a l’abast de la majoria de nosaltres ens permeten ser alhora curosos amb la despesa fami-liar, millorar la nostra qualitat de vida i contribuir amb la nostra acció a la decisiva millora del nostre entorn.

Les energies renovables, com el sol, l’aigua, la geotèrmia, el vent o la bi-omassa poden substituir progressivament

Les energies renovables

i de forma eficaç les energies fòssils, que són contaminants i exhauribles.

La climatologia del nostre país ofereix un potencial molt gran d’energies renovables i no tenim cap excusa per dei-xar d’aprofitar-les. Són la font energètica més gran de què disposem. Tenim el sol, aprofitem-lo!

Per posar un exemple: amb l’ener-gia solar tèrmica, es poden satisfer entre el 60% i el 80% de les necessitats d’aigua calenta sanitària d’una llar. A l’estiu es cobreix el 100%. A més a més, aquesta tecnologia també és vàlida per al suport als sistemes de calefacció i per es-calfar l’aigua de les piscines descobertes durant aquells mesos que ja fa bo però l’aigua encara és massa freda.

Bé, ja veieu que tenim moltes dades per introduir, tecnologies molt in-teressants per explicar i també opinions

per obrir a debat. Esperem que aquesta pàgina contribueixi a familiaritzar-nos amb el motor del nostre futur i el dels nostres fills.

40 540 - Divendres, 26-10-2007

Page 41: Celsona 540

Entrevista a Antoni Màrquez, expresident de CDC al Solsonès

Està dolgut per la manera com ha deixat la presidència del partit?

No, perquè aquestes situacions formen part del joc democràtic i mentre he estat president de CDC al Solsonès he fet la meva feina de la millor manera que he sabut. A més, s'ha arribat a aquest punt perquè jo vaig plantejar que, per continuar exercint la presidència del partit, havia de disposar de temps i per això demanava ser el candidat de CDC a la presidència del Consell Comarcal del Solsonès. Quan democràticament aquesta opció no és possible ho he acceptat i ja està.

Per què es va arribar a una situació tan tensa a CDC?

CDC tenia un líder molt sòlid al Solsonès amb Francesc Xavier Ballabriga. Sobre ell va pivotar durant molt temps tot el partit però quan marxa es produeixen, com és natural, alguns canvis i tensions, normals en qualsevol partit. El més im-portant, però, és que ara hem reconduït amb seny el procés i el partit s'ha tornat a equilibrar

La imatge del partit ha quedat molt tocada?

L'important és que les diferents sensibilitats o plantejaments que van aflorar en aquest procés s'hagin pogut reconduir. Encara que, d'alguna manera, es pugui dir que jo sóc el sacrificat ho ac-cepto si això contribueix a enfortir CDC a que hi hagi més participació i diàleg i més unitat.

Continuarà vinculat a CDC, amb qui-nes responsabilitats?

M'he plantejat deslligar-me de CDC i concentrar-me en la meva feina de regidor però tampoc no volia deixar de banda el partit i les seves persones. Penso que puc contribuir a mantenir la normalitat i a treballar pel partit. A més, els nous responsables de CDC m'ho han demanat i ara mateix hi ha molt bona relació, independentment de tot el que ha passat.

Com veu la designació de Jordi Xandri com a president de CDC al Solsonès?

La seva elecció ha format part d'un debat intern del partit i això és molt positiu. S'ha apostat per una persona amb experiència política i amb moltes taules dins i fora el partit. A més, Jordi Xandri és un home de consens que pot ajudar a cicatritzar les possibles ferides que hi hagi al partit i a aglutinar a tothom en el projecte.

Amb aquesta decisió es tanquen defini-tivament totes les ferides i es posa fi als diferents bàndols?

Jo crec que sí, i a més, a partir d'ara la voluntat del partit no és mirar enrera sinó treballar de cara el futur. L'etapa que ara obrim ha de servir per unir la nostra gent i sumar persones al nostre projecte polític.

Partits Polítics Josep M. Montaner i Reig

"Hem reconduït amb seny el procés i el partit s'ha tornat a equilibrar"

Jordi Xandri escollit nou president de CDC al Solsonès

L'Assemblea Comarcal de CDC va escollir Jordi Xandri com a nou president del partit al Solsonès. L'elecció es va dur a terme dimecres passat en una assemblea comarcal del partit celebrada a Solsona en la qual hi va participar la militància de CDC al Solsonès. Xandri va ser escollit per unanimitat i després que en les darreres setmanes es perfilés el seu nomenament "com a home de consens i amb experiència dins el partit", segons va explicar el president sortint Antoni Màrquez.

El nou president de CDC s'ha mostrat "satisfet" de la seva elecció i ha agraït als companys de partit "la confinaça que han dipostitat en mi". A més, ha destacat que el procés previ al seu nomenament "demostra que CDC és un partit viu" amb persones que volen "participar activament " en el projecte polític de la formació. Així mateix, Xandri ha assegurat que en aquesta nova etapa vol treballar "per aglutinar i consensuar idees i persones" per tal d'enfortir "encara més" el partit.

Amb l'elecció de Xandri, convergència prepara el terreny en vistes a les eleccions generals de l'any vinent i de cara el proper congrés nacional de CDC, que està previst que se celebri el proper mes de juliol. En aquest sentit, Xandri ha reconegut que el seu compromís és conduir el partit fins el proper congrés nacional i que la seva voluntat és "la de col.laborar amb CDC, com sempre he fet quan m'ho han demanat".

Xandri fa 30 anys que milita a CDC i ha estat 10 anys regidor de l'ajuntament solsoní, a més d'ocupar la presidència del comitè local de CDC a Solsona.

La nova executiva comarcal de CDC està formada per Jordi Xandri com a president, Joan Solà com a vicepresident, Joan Serra, Teresa Canal, Jordi Riart, Marià Chaure, Míriam Semís, Andreu Alet, Ramon Soler i Antoni Màrquez. Pel nou president de CDC l'executiva elegida representa "totes les sensibilitats" del partit i demostra que s'ha tancat un procés de manera "positiva i amb voluntat de representar a tothom", ha afegit Xandri.

41540 - Divendres, 26-10-2007

Page 42: Celsona 540

Opinió Jordi Riart i Vendrell - Portaveu del grup de CiU a l’ajuntament de Solsona

Inauguració de la nova escolaL’organització de l’acte oficial va passar per alt convidar els regidors de CiU

"CiU ha treballat per aconseguiruna alternativa als barracons"

La segona escola pública de la ciutat inaugurava oficialment les seves instal·lacions el cap de setmana passat comptant amb la presència d’autoritats i del director territorial d’educació de Lleida.

L’organització de l’acte oficial va passar per alt convidar els regidors de CiU. Hauria estat bé un gest de reconeixement i, si més no, en exercici de la responsabilitat i en un acte de bona governança, fer-ne partíceps els regidors de CiU que en l’anterior mandat van treballar per fer possible una nova escola sense aules prefabricades i amb unes instal·lacions de qualitat, a l’espera de construir definitivament la nova escola als terrenys de la Cabana del Màrtir, fet que en aquests moments ha permès reduir el nombre d’alumnes matriculats al CEIP Setelsis.

El tripartit solsoní ha modificat, en l’últim ple, l’ordena-ció prevista en el pla parcial de la Cabana del Màrtir, quan tot just feia poques setmanes que s’havia aprovat, per unanimitat

"El tripartit municipal alenteix la nova escola"

de tots els grups municipals, la proposta del govern de CiU en l’anterior mandat. Amb això es produeix un pas enrere en el procediment i es percep un alentiment dels tràmits per cedir el

terreny d’equipament a la conselleria d’educació. Serà, doncs, difícil complir amb la previsió d’entrar en funcionament durant el curs escolar 2009-2010.

També sorprèn l’alegria que declara l’actual equip de govern quan fa pocs mesos el senyor Jounou manifestava la seva contrarietat davant la solució que apuntava llavors el go-

vern de Convergència i Unió i, si el motiu de la seva recança era el preu del contracte de lloguer amb opció de compra que va signar l’anterior govern municipal, no demostra el senyor Jounou la mateixa sensibilitat quan assigna un sou al senyor Martí Abella per sobre de l’alcalde i per damunt del sou mitjà d’un diputat al parlament de Catalunya, amb gairebé 5000 euros bruts al mes.

Una nova contradicció que demostra manca de respecte, no només als regidors de CiU, sinó a tots els que van donar-nos confiança amb el vot i que inicia, sens dubte, una altra manera de governar, excloent i sectària, de la que ja en tenim algunes mostres aquests darrers mesos.

Ah! L’avançada i ja culta Europa del segle XX… Què ha passat, que tantes vegades, ja abans i posteriorment, t’hagis vist involucrada en terribles cruels i inhumanes guerres? Sols l’infern pogué engendrar l’horrible cicló, que arrebatà la vida o mutilà quasi 20 milions dels teus estimats Fills! Per què massa sovint cavalquen sobre teu els quatre genets de l’Apocalipsi, que converteixen en muntanyes de runa, desolació i pobresa, riques i pròsperes ciutats?

Com s’explica que en aquests temps moderns, d’avançada tecnologia, converteixin tan sovint, els homes, la gent, al retorn de les edats dels “bàrbars”?

¡Maleïdes siguin totes les GUERRES!Vegem avui l’origen d’aquesta primera Gran Guerra,…

Per “quasi” ningú no era un secret, que l’anterior guerra, entre França i Alemanya del 1870, havia deixat en aquestes dues poderoses nacions un caliu -“semi apagat?”- d’odis homicides, que amb el temps portà seriosos temors internacionals, i que donaren lloc a dues aliances.

D’una part, els aleshores anomenats imperis centrals (Alemanya, Àustria, Hongria i – de moment- també Itàlia). D’una altra, França, amb Anglaterra i Rússia, i al punt de mira també els països Balcans.

El 28 de juny de 1914, l’arxiduc Francesc-Ferran, hereu de la corona d’Àustria passejava amb carruatge, pels carrers de Saraxef (aleshores Sèrcia), capital de Bòsnia, quan foren assassinats, ell i la seva esposa, per un desconegut pistoler que sortí d’improvisat de la multitud.

El govern austríac veié en aquest crim un delicte de “ca-ràcter polític” i envià un “ultimàtum” a Sèrvia, a la que invadí un mes després, el 28 de juliol.

No era difícil preveure el resultat d’aquesta guerra trac-tant-se d’un Estat petit, i un imperi poderós…Guerra que per altra part perjudicava a Rússia, protectora dels pobles eslaus, …però…

Deixem-ho, per avui. Una altra setmana veurem com s’enredà “la cosa” (fins aviat)

Anècdota: Siguent primer ministre de França, Clemen-ceau va rebre en el seu despatx al mateix dia en que enterraven un seu ministre a un polític del partit que li dóna el pèsam i li diu: “Vull posar-me a la seva disposició, per si creu convenient que ocupi el lloc del ministre difunt”.

A la qual cosa Clemenceu li contestà: “Això no és pas cosa meva: Posi’s vostè d’acord amb els de la funerària!”

Opinió M. Nadal

Crònica o memòria d’una guerra, com totes elles: de la desídia i inconsciència humana (1a part)

La guerra europea de 1914 – 1916 (o primera ja Mundial)

42 540 - Divendres, 26-10-2007

Page 43: Celsona 540

Opinió Xavier Jounou - President de l’executiva d’ERC-Solsonès

No la vull perdre. Ni l’esperança. I, per descomptat, no serà pas el senyor Roma qui m’hi farà renunciar amb els seus atacs de pragmatisme de tan baix calat democràtic i sentiment nacional. Català, és clar.

Dissabte vaig assistir, amb dos companys de Solsona i 2.800 militants més a la Conferència Nacional d’ERC. Hi va haver debat, dur, però amb arguments i molt de sentiment, viu. Hi ha qui ho veia d’una manera i qui ho veia d’una altra; però només em refereixo a la diagnosi i a l'estratègia. Perquè hi ha una cosa a la que ningú no renuncia, ja que deixaria de tenir sentit el què som: a la plena sobirania del nostre país, la independència de Catalunya. A tots els partits hi ha divergències i protagonis-mes, a tots. I és normal, estem formats per persones. Però hi estic bé, en un partit on en assemblea es decideixen les coses i en el qual tot militant té els mateixos drets d’exposar davant la direcció i de tots els militants les seves queixes o propostes. Es pot pensar que és poc operatiu, però no es pot negar que és enormement democràtic.

Hi ha, certament, un neguit per errors comesos per la direcció d’Esquerra. Jo sóc del parer que el dubte, gairebé pueril, del posicionament de vot sobre l’Estatut en va ser un, per exem-ple. I d’altres, alguns dels quals ja se n’encarrega prou l’estimat JH de refregar-nos-els sovint. Però també sé, com molta gent amb la màxima ambició de sobirania, que darrera d’Esquerra, nacionalment parlant, no hi ha res. Que la casa comuna de l’in-dependentisme és Esquerra. Per això dol quan rellisca, i a molta gent, que potser li pesa més el sentiment nacional que no el de ser d’esquerres, se’n senten especialment per poder-se trobar

Jo no perdo la il·lusió

desemparats en l’objectiu o sense referents al Parlament. L’exdiputat senyor Roma deu passar molt lluny d’aquest

sentiment pel que exposà al darrer Celsona. No deixa de ser cu-riós, i demostratiu, que ens recordi que no es poden cremar fotos, que és perseguit per la llei. Ja ho sabem. Enlloc d’això preferiria que reflexionés sobre que si ho ha de ser, en un país on segons ell hi impera la democràcia, tant ho hauria de ser per cremar-ne del rei com per fer-ho d’un lehendakari o d’un vicepresident de la Generalitat. O és que totes les institucions no són igual de dignes, o és que no totes les persones es mereixen el mateix respecte?

Diu que ningú no podrà exercitar el dret a decidir perquè fer-ho seria il·legal, i té raó. Segons mana l’antidemocràtica constitució espanyola és veritat. Però si hi ha una majoria a Catalunya que vol, de manera pacífica i democràtica, exercir aquest dret (entre els quals ja sé que no hi és ell), no hi ha d’haver constitució espanyola que ho pari. O és que, complint el que diu també la constitució, estaria d’acord en que la força de les armes ens en fes desistir? Valenta manera d’entendre la democràcia! La sobirania de Catalunya només ha de recaure sobre els catalans i no sobre la totalitat dels espanyols, com preconitzen els qui diuen que, ni nosaltres ni els bascos, no tenim dret a decidir. Feta la llei, feta la trampa. D’aquesta manera no podrem decidir mai res. Contra tota aquesta ensarronada jo m’hi revelo, senyor Roma. Vostè sabrà a quin poble vol ser fidel.

La història i la vida de les persones és plena d’utopies que esdevenen realitat. Rescabalar una injustícia històrica és un bon motiu per lluitar. No hi ha d’haver fites impossibles si l’objectiu és la llibertat.

Opinió F. Torres

Havent arribat a la jubilació, ara més que mai, em relaciono amb la gent gran. Amb molta freqüència em trobo amb la dramàtica situació que pateixen algunes persones. M’impressiona comprovar com la majoria afegeixen aquesta frase: “Estic sol, o estic sola, perquè ningú no m’estima”.

Sobre aquest mal jo tinc el meu particular diagnòstic, i ho manifesto sempre que es presenta l’ocasió. Si en voler comprovar la meva soledat em pregunto, “Quantes persones m’estimen?”, probablement mai no sortiré de la soledat. Penso que per vèncer la soledat ens hem de formular aquesta altra pregunta: “A quantes persones estimo jo ?”. Crec que per aquí hem de començar. Dedicar-nos a estimar els altres en comptes d’angoixar-nos mendicant amor als demés.

No vull generalitzar, perquè no tots els solitaris són egoistes. Si be és ben cert que algunes soledats se les han guanyat ells tot solets. També hem de reconèixer la bruta ingratitud de moltes persones culpables d’algunes soledats immerescudes. Però malgrat tot, jo continuo pensant que

El perquè de la soledat

si hom s’obsessiona en ser estimat i s'oblida d’estimar, les probabilitats de trobar-se sol es multipliquen.

I és que, encara que sembli mentida, el nostre cor no s’omple quan hom és estimat, sinó quan es té molt amor per a repartir.

No pretenc ignorar que la ingratitud existeix, però, malgrat tot, el més normal en els humans és reconèixer l’amor que ha rebut. Malauradament no tothom ho fa. Recordo que quan Jesús va curar deu leprosos, només un es va girar per donar-li les gràcies. Però, almenys, va haver-n'hi un. I Jesús es va alegrar molt en comprovar-ho. Potser aquesta és la pro-porció que podem esperar. És cert que a Jesús, gairebé tots, el van abandonar a l’hora de la creu. Però també és veritat que, fins i tot els més covards, van reaccionar després i el van estimar fins arribar a donar les seves vides per Ell.

Avui continua passant el mateix. El que estima recull amor, i suposant que no en reculli, sempre tindràs l’alegria d’haver estat útil. I qui és útil als demés difícilment se’n sentirà, de sol.

43540 - Divendres, 26-10-2007

Page 44: Celsona 540

Poesia Joana Cervera Poesia Josep Maria Poblet

Rampells d'absència

Torno d’un viatge de diari just a la pujada on sembla no acabar-se

l’aire s’albira més net iel meu gest cansat, no pas abatut

esdevé pròxim al desànim àdhuc penso en tu

faig veure que no em costa però guanyo temps fent temps

així em desaprenc sé que em convé ipujo en automàtic

el punt de llibre em regala un vers es reitera, es reinventa a la finestra

i al batec de l’oest em dic: “te’l podria llegir”

després de les notíciesi abans d’en Joan Barril.

M’assec a l’enclusa dels mots per por de malmetre'ls en veu alta si et sembla bé t’escriuré de nou

però aquest cop serà diferent conduiré fins a la capital

la teva no la meva i confio més que somnio veure’t

ja se sap...quan hom és sol desvarieja

el més difícil de la vida bescanviar dolor per amor

actituds impregnadesintrojectades de dol

crits de silenci pluja de tardor.

Al marge de tot tothomno voldria tornar a casa

per cercar el mónde cop, enlloc hi ha lloc

car sento un buit en aterrarespai-temps per sentirés tan aprop Solsona

com tu de mires té sentit

paro la ràdio.

Fet d'avui

L’ Avui és el meu diari

del que llegeixo amb fruïció

els articles d’opinió.

En l’ampli i complert temari

del seu extens noticiari,

hi trobo el ver ressò

de l’estrambòtic guió

del que el món és l’escenari

on cadascú interpreta

el rol d’antuvi assignat

per no se sap ben bé qui.

L’ Avui és una gran teta

de la que popo afamat

amb dejú, cada matí.

Quan hi ha una bona popada

el sonet pot ser d’alçada.

Opinió Ramon Gualdo

I això de l'Estatut?

Com el tenim, l'Estatut? Bé, gràcies a Déu. Ja no té febre, però ha quedat molt dèbil, pobret. És clar que ha quedat dèbil! Ha patit cada bastonada que ha quedat ben nafrat. L'Estatut va fressar els camins legals, va ser aprovat, doncs, després de tot això, desprès d'una feinada de Déu i sa Mare, va començar a rebre cops. Per exem-ple, el PP va presentar un recurs en contra. El "Defensor del Pueblo", en comptes de fer la seva feina, amb molt mala llet i amb els seus aires anticatalans, també hi va plantificar un recurs. A més el nostre Estatut, també ha rebut paraules de menyspreu de part de l'Espanya rància i d'altres sectors.

I el Tribunal Constitucional? Doncs és un establi-ment on hi ha uns magistrats que entren i surten sovint, com si anessin al lavavo, i amb tantes portes obertes hi ha uns corrents d'aire que el nostre estatut pot agafar una

altra galipàndria. Allà s'hi veu moviments estranys que em posen la por al cos: Ens tombaran l'Estatut?

Per un altre cantó, el President Zapatero havia dit que donaria suport al nostre Estatut, però a l'hora de la veritat, son de la llarga. Ja ho veieu, tenim la barraca pen-gim-penjam amb esquerdes i goteres. I no només en aquest tema. Al nostre cel, hi ha d'altres núvols de tempesta. Prou hi hauria matèria per més cròniques. De moment, fem una llista? Agafeu boli:

El PP ens fa la punyeta, el defensor del Pueblo ens acompanya, el president Zapatero ens enganya, l'Espanya rància ens esbronca, la COPE ens insulta, El Mundo diu bestieses, etc. Nois: Hem de tornar a repetir allò: Què dimonis hi fem en aquesta Espanya? Ai, que patirem! Encara sort que els dijous al vespre ens queda "Polònia".

44 540 - Divendres, 26-10-2007

Page 45: Celsona 540

BTT Club BTT del Solsonès - Ramon Estany

Com a cloenda d’aquest 10è aniversari, van preparar un cap de setmana dedicat plenament al BTT, perquè tothom s’hi senti una mica implicat, i per aquest motiu es van programar activitats per a tothom: curses per a més petits al Camp del Ser-ra, tallers de mecànica en una carpa al mateix Camp del Serra, una xerrada molt interessant sobre l’entrenament del ciclisme de muntanya, a càrrec de Xavier Ràfols (Director Tècnic de la Federació Catalana de Ciclisme) i de l'excorredora Sílvia Ro-vira). El director tècnic de la federació Catalana de Ciclisme, Xavier Ràfols i l'excorredora internacional Sílvia Rovira van oferir a un públic d’unes 30 persones molts consells per poder

10 anys d’esport i naturaEl Club BTT del Solsonès ha arribat en plena forma als 10 anys de la seva fundació.Cada any ha anat creixent en el nombre de socis i afeccionats, fins als 102 actuals,

un augment molt encoratjador que els anima a seguir endavant

lenta en BTT el diumenge al matí, on un total de 63 ciclistes hi van participar. La marxa era d’uns 23 km. La trobada va ser a la plaça del Camp de Solsona, i després d’una petita volta cap a les depuradores, van anar cap el cementiri, i des d’aquí van agafar el camí cap a Sastre Quel i van continuar per un caminet que segueix per sota el Serrat de Sant Bartomeu fins arribar al camí de cal Meix.

millorar el rendiment de qualsevol ciclista, tant afeccionats com corredors. Mentre el Xavier donava l’explicació tècnica, la Sílvia ho va anar complementant amb la seva experiència sobre la bicicleta de muntanya. Es va parlar tant d’aspectes tècnics de la bicicleta: com trobar l’alçada adequada pel selló, llargada de les bieles, com evitar elements de fricció, com millorar la tècnica del pedaleig... Com d’aspectes físics: la importància de la respiració, rítmes cardíacs, …

També hi hagué un sopar per a tots els socis al restaurant El Buffi de l’Hotel Sant Roc, el dissabte al vespre, i una marxa

D’aquí cap a Lladurs, pujant per la Caseta, la Trilla i fins arribar a l’església de Santa Maria de Lladurs. Aquí tothom va esmorzar i recuperar forces per tornar cap a Solsona seguint la Rasa de l’Om i després passant per sota el pont de La Frau i seguint la Rasa de Cirera fins arribar a Solsona passant per davant de la font del Corb.

Es van fer bastantes parades per anar esperant a tothom i poder agrupar a tots els participants.

Molt interessant també va ser l’exposició fotogràfica que hi hagué a la Sala Cultural de l’Ajuntament de Solsona. Aquesta exposició va ser un resum històric de les activitats que s’han fet al llarg d’aquests anys, i de les persones que han format part del club.

45540 - Divendres, 26-10-2007

Page 46: Celsona 540

BTT Club BTT del Solsonès

CADETS 1991 – 1992: 1r. Xavi Canton - 2n. Joan Rodríguez - 3r. Josem Jabri - 4t. Toni Camps - 5è. Aissa Badoui

PROMESES 2001 - 20021r. Maria Solé - 2a. Marta Segués

PROMESES 1999 – 2000: 1r. David Ribera - 2n. Àngel Pérez - 3r. Jordi Camps - 4t. Ferran castillo - 5è. Ferran Gilibets - 6è. Zaira Fernández

PRINCIPIANTS 1997 – 19981r. Joan Santaulària - 2n. Albert Solé

ALEVINS 1995 – 1996: 1r. Rossend Roca - 2n. Serni Santaulària - 3r. Gouali - 4t. Gualid

INFANTILS 1993 – 1994: 1r. Miquel Santaulària - 2n. Miquel Àngel Rodríguez

46 540 - Divendres, 26-10-2007

Page 47: Celsona 540

BTT Club BTT del Solsonès

Història del Club:

El Club BTT del Solsonès, va ser fundat el 12 de desembre de 1997 amb la següent Junta:President: Pere Guitart MarbàVice-President: Joan Cases SoléSecretari: David Andreu AugéTresorer: Jaume Sala LlorachVocals: Carles Vilaseca Parera, Josep m. Sala Jounou, Dario Donoso Llutart, Francesc X. Segués Codina, Xavier Xandri Guitart

El resum d’activitats que s’han anat fent fins ara són:- Sortides en grup tots els diumenges i festius, l’hora de sortida és a les 9:00 davant del Casal. - Sortides en autocar a algunes pedalejades interessants: Gósol - Berga, Berga - Santpedor...-Cursa Ciutat de Solsona, puntuable per l’Open Provincial de Lleida.Cada any una Marxa popular.Cada any una sortida a la Neu, que es tracta de pujar des de Coll de Jou fins el Pla de Bessies, i després es torna per les pistes del Port del Compte.- A l’estiu sortides nocturnes - Tràmits de llicències per corredors de totes les categories, i també les de cicloturistes, de BTT-Lleure,...- Ajut als corredors joves aportant el mallot del Club.

Actualment la Junta està formada per:President: Joan Cases SoléVice-President: Andreu Pacheco TorresSecretari: Josep Vidal De La FuenteTresorer: Jordi Pallarès BaraldèsVocals: Miquel Casas Macià, Xavier Xandri Guitart, Secundí CamareroVilardell, Ángel Pérez, Ramon Carrasco, Josep Vi-lardell, Jordi Viladrich, Gerber Van Der Graff.

L’objectiu principal del Club és fomentar la pràctica de l’esport, i més concretament el relacionat amb el ciclisme de muntanya.

Cartell de la primera cursa BTT Ciutat de Solsona

47540 - Divendres, 26-10-2007

Page 48: Celsona 540

Fa vint-i-cinc anys que pedaleja recorrent els paratges més bonics del Solsonès i Catalunya. Des de fa tres anys és president del Club BTT del Solsonès, i en va ser cofundador amb Pere Guitart ara fa 7 anys. Nascut a Solsona fa 48 anys, actualment resideix a Olius, és empre-sari, està casat i és pare de dos fills.

El Solsonès és una comarca idònia per prac-ticar el BTT?És una meravella. Només cal veure l’exposició que hem fet de fotografies del Xè aniversari, per comprovar que a part de les bicicletes, es mostra el paisatge per on passem, i la gent segur que afirmarà que no pot ser que aquests paratges estiguin tan a prop nostre.

Després d’aquests primers deu anys, quins projectes teniu?Aquests actes d’avui ja són el nostre projecte. Volem que el

“El Centre de BTT del Solsonès hauria de tornar a Solsona”

Joan Cases i Solé, president del Club BTT del Solsonès

Joan Cases (foto d'arxiu)

jovent i els més petits de 17 anys s’aficionin. La nostra intenció és promoure la bicicleta en la mainada, i que de petits agafin consciència d’aquest esport i de l’entorn on viuen.

També disposeu d’una secció competitiva?Doncs sí, tenim una jove promesa que corre amb nosaltres, el Xavi Cantons, que en la seva categoria a Catalunya es troba entre els 10 primers, i va molt bé. Però també tenim altres socis als quals els agrada senzillament anar amb bicicleta.

Tenim bons circuits i camins de bicicleta a Solsona?Sí, però el que caldria és recuperar el Centre

de BTT, que hauria d’estar aquí i no a sant Llorenç de Morunys, perquè on hi ha més afició i un club amb molta gent és aquí, a Solsona, que és on li correspon.

BTT Ramon Estany

El Centre Excursionista del Solsonès torna a apropar al gran públic el món de les expedicions a través de la projecció de cinc treballs audiovisuals. El plat fort de la divuitena edició del Cicle de Projeccions tindrà lloc el dia 17 de no-vembre, amb la pel.lícula titulada Com penjar-se, de Jordi Canyigueral, premiada en el 24è Festival Internacional de Cinema de Muntanya i Aventura de Torelló. L’entrada a totes les sessions és lliure.

Projeccions Centre Excursionista del Solsonès

XVIII Cicle de ProjeccionsTeatre Comarcal- 28 d’octubre i 10, 17 i 24 de novembre, el dia 28 d’octubre,

a les 20 h; la resta de sessions, a les 21.30 h

Dia 28 d’octubre- The North Face Sudamèrica. L’alpinista Pere Vilarasau, autor de l’audiovisual, comentarà la cinta, basada en l’expe-dició de l’equip North Face Sudamèrica a dos llocs remots i inexplorables tan diferents com l’estepa patagònica i l’interior del Brasil. Aquest audiovisual, a partir del treball fotogràfic de Bernardo Giménez, té l’objectiu de fer un retrat gràfic fidel dels països trepitjats i la seva cultura. Durada: 1 hora.

48 540 - Divendres, 26-10-2007

Page 49: Celsona 540

Futbol CF Solsona

Club Futbol Solsona (1er Equip)1ra Territorial Grup 4 - Jornada 6 - 22-10-07

CF Tona, 2 - CF Solsona, 0CF Solsona: Ribera, Candi, Raul, Obiols, Codina, Javi, Vilaseca, Eliseu, Sala, Alcázar i Pavón. També: Alarcón, Valeverde, Freixes, Pérez, Alberto i Juanjo.Gols: Primera part (1 – 0). Segona part (2 – 0). Minut 15 i minut 82.

Ensopegada d’un Solsona sense idees

El primer equip del CF Solsona va tornar a la rutina de les primeres jornades de lliga i, diumenge passat a Tona, va disputar un partit pèssim.

En un camp de gespa natural molt pesat, l’equip osonenc va portar el domini del partit en tot moment, van controlar la pilota i van jugar molt còmodes durant gran part del partit. Al Solsona, sense idees, li costava arribar a la porteria rival.

Al quart d’hora de partit, els osonencs en una jugada per banda van aconseguir avançar-se en el marcador. A partit d’aquí els blaus van prémer l’accelerador i no es deixaven dominar tant. Poc abans de la primera part, Eli feia un gol totalment legal i, el linier (el mateix que va anul·lar un gol legal, la setmana passada davant de l’Avià i també, a l’Eliseu) li anul·lava, altra vegada. Poc després, una claríssima agressió d’un defensa local al Pep, l’àrbitre la passava per alt.

El segon temps va ésser molt travat, molt joc de mig camp, i el Tona feia atacs incisius amb pilotades llargues als seus davanters. Mentrestant, el Solsona no trobava el camí a porteria. Poc abans del final, els locals feien pujar al marcador el segon gol a la sortida d’un còrner.

La setmana vinent, el Solsona té una nova sortida en un camp ben complicat com serà el de Les Franqueses del Vallès, serà dissabte a les 5 de la tarda.

Convocatòria d'eleccions a la Junta Directiva Solsona, 27 de setembre de 2007

Per la present s’informa a tots els socis d’aquest club que queda obert el període d’inscripció per l’elecció a President i Junta Directiva del C. F. Solsona.

Les candidatures s’han de presentar a les oficines del club abans del dia 31 d’octubre de 2007 a les 21:00 hores.

Les condicions per ser elegibles són les següents: Ser major d’edad i tenir establert com a mínim un any d’anti-guitat com a soci. Cada candidatura ha d’incloure el can-didat a President i els candidats a Junta Directiva (mínim 5), indicant-se per cadascú el nom, cognoms i DNI.

Article 26è. Si només es presentés o restés vàlida una única candidatura, es procedirà directament a la procla-mació dels seus components com a elegits per a la Junta Directiva. Si no es presenta cap candidatura la Comissió Gestora del club haurà de convocar noves eleccions en un termini màxim de tres mesos.

En cas que n’hi hagi més d’una, es procedirà a establir un calendari electoral que culminarà amb una votació.

Comissió Gestora de C.F. Solsona

2 Divisio Alevi

C.F Sant Joan 2 - C.F Solsona 0Alineacio: Santa, Carles, Marcel, Àngel, Genís, Valverde, Alejandro, Albert, Àlex, Joan, Adrià, Xavier, Kevin, Nil i Serni.

Partit amb mala sort Segon partit de la temporada en que el Solsona es des-

plaçava al camp del Sant Joan. El partit començava amb un gol molt matiner del Sant Joan que va agafar desprevingut la defensa solsonina, val a dir que no esperaven tal situació.

Això va fer que el Solsona hagués d’obrir línies i comen-cés a dominar, però les pilotes no acabaven d’entrar.

A la represa hi hagué una millora en el joc, però, en una contra, el joanenc va marcar el segon gol i definitiu. Les ocasions no paraven però el gol no arribava. Ni l’Albert ni l'Àlex podien foradar la xarxa local.

Destacaria les ganes de la segona part i les bones tri-angulacions dels jugadors solsonins, però negativament la falta d’encert en realització del gol i el regals en defensa.

Futbol- Camp Municipal d’EsportsDissabte, 27 d’octubre

2/4 de 10 del matí: Campionat Benjamí 7CF Solsona. FC Pirinaica

11 del matí: Campionat aleví 2a DivisióCF Solsona – CE Barri Sagrada Família

¾ d’1 del migdia: Campionat infantil 1a div.CF Solsona – CCD Turó de la Peira

49540 - Divendres, 26-10-2007

Page 50: Celsona 540

Curs formació de ciclismeDissabte passat el Consell Esportiu del Solsonès va

organitzar conjuntament amb la Unió de Consells Esportius de Catalunya i la Federació Catalana de Ciclisme un curs teòric i pràctic per als tècnics, monitors, professors i dinamitzadors de les terres de Lleida. La majoria de participants van ésser del Solsonès i, el curs es va dur a terme a les instal·lacions de l’Escola Arrels de Secundària.

El curs, impartit per un tècnic de la Federació Catalana de Ciclisme i amb la col·laboració de la cardonina Sílvia Rovira (corredora de BTT) va endinsar als participants en la forma d’introduir les bicicletes en les sessions d’educació física.

Cursos Consell Esportiu del Solsonès

Partit jugat a molt bon nivell, sobretot, per part de l equip local que va sortir amb molta determinació i agressivitat. Els primers deu minuts amb molts treballs vàrem poder passar de mig camp, els nostres jugadors estaven adormits, tota l estona fora del partit. Analitzat fredament, l´Igualada va posicionar-se al camp ràpidament, amb passades a l espai amb molta velocitat i efectivitat. Ens van lligar el mig del camp i érem incapaços de crear cap jugada.

Mica en mica ens vàrem anar situant i als primers trenta cinc minuts, podríem dir que hi va haver igualtat d ocasions a les dues àrees, ja que el Solsona, quan va fer pujar l equip amunt, va crear tres ocasions de gol interessants que van estar a punt d entrar obligant al porter local a fer dues bones parades. Tot i això acabàvem la primera part amb un xut al pal per part de l´Igualada que ens va fer marxar al descans amb la preocupació lògica que les coses no anaven funcionant prou bé. Resultat a la mitja part: 0 -0 .

Al vestidor hom pensava que per poc que millorés l equip teníem opcions de guanyar. De fet, la qualitat dels nostres ju-gadors feia pensar que en qualsevol moment podíem girar el partit de nostre costat, però només començar la segona part va passar al revés: varen ser ells, en un contratac, que ens van fer

el primer gol. Tampoc no és que l´Igualada disposés de grans ocasions, però ens lligaven el mig camp i no ens deixaven crear cap ocasió. A la segona part no vàrem xutar a porteria en cap jugada amb opcions de gol.

Va ser als darrers minuts quan els nostres buscaven l empat que en una jugada de contracop ens van fer el 2-0 final. Resultat just per l esforç dels locals que van fer un gran partit. Pel que fa al Solsona haurem de treballar la sortida de pilota de l´àrea, ja que, amb la pressió ens posaven moltes dificultats. Recordar i aplicar el que es diu als entrenaments i jugar una mica més tranquils, doncs es detecta que l equip quan perd es posa molt nerviós. També ens va passar al primer partir quan el Manresa ens va fer 3 gols en 10 dimunts. Cal buscar el nostre joc sempre, en tot moment, amb tranquil·litat i recolzant-nos uns als altres.

D´aquest partit voldríem destacar com sempre dos jugadors. En aquest partit ens sembla remarcable la força del Mariano quan va entrar al camp i la determinació de l Arnau Múrcia tallant i manant a la defensa.

IMATGE POSITIVA DEL PARTIT: APRENDRE A PATIR IMATGE NEGATIVA DEL PARTIT: ALGUN JUGADOR “EXCESSIVAMENT” CREMAT PER LA DERROTA .

INFANTILS 1A DIVISIO CF SOLSONA

Igualada B, 2 - Solsona, 0Jugadors: Marc Martínez, David Alconchel, Juan Vilà, Gerard Vilanova, Arnau Múrcia, Joan Vendrell, Aleix Ribera, Albert Arestè, Agustin Mota Mariano, Gerard Roca, Robert Tripiana, Jaume Colilles, David Sole, Jaume Colilles, Guillem Vila, Aleix Colell, Jose Luis Barbero. - Entrenadors . Paquito Alconchel, Eric Tarifa.

Futbol CF Solsona

50 540 - Divendres, 26-10-2007

Page 51: Celsona 540

Futbol CE Arrels

CADETS ARRELS - JORNADA 2 - 21/10/07

Sallent, 0 - Arrels, 1Magí, Isidre, Ramon, Oliva, Remí, Andreu, Palla, Jorge, Puig, Marc, Oriol, Albert, Ferran, Codina, Jordi, Bajona, Nil.

Mentalitat + jugar bé+ córrer = a victòria

El partit va començar amb un Arrels molt ficat en el partit i en busca de la pilota. Això va fer que el Sallent es veiés sorprès pel bon joc i el domini de pilota de tots els jugadors de l’Arrels. Mentrestant el Sallent, un equip amb jugadors molt forts i contundents, intentava jugar un futbol directe. Però la defensa de l’Arrels expandida tot el partit desbaratava les poques ocasions que van arribar a la primera part, ja que es va jugar gairebé tota la primera part al camp del Sallent degut al gran joc desplegat pel mig del camp i la pressió dels dos davanters. Es van crear fins a quatre ocasions molt clares de gol que la mala sort i el bon porter visitant van treure com podien. Però, com se sol dir en aquestes situacions, “tanto llega el cantaro a la fuente que al final se rompe” i per fi Oriol - esplèndit tot el partit, ja que va portar pel camí de l’amargor tota la defensa del Sallent-, marcant el 0 a 1 al min. 31.

Van seguir dominant i creant ocasions, mentre el Sallent no s’havia com parar el joc de l’Arrels. Així es va acabar la primera part.

La segona part es plantejava difícil, ja que el Sallent sortiria a per totes i efectivament el Sallent va sortir al camp a per totes, posant fins a cinc jugadors al mig del camp. Això va fer que l’Arrels replegués línies i intentés jugar a la contra, ja que a mesura que passava el temps el Sallent dominava, però no creava ocasions de perill, el que feia que els seus jugadors juguessin un joc molt dur i molt agressiu que sofrien constantment els jugadors de l’Arrels. Fins i tot el Ramon, el millor jugador tàcticament dintre del camp, va sofrir una agressió per part d'un jugador del Sallent degut a la desesperació, ja que l’Arrels va saber jugar i guardar la roba fins a l’últim minut.

Claus del partit: El bon joc de la primera part i el gran treball defensiu de la segona part,.Cal destacar: Magí, Isidre, Ramon, Oliva, Remí, Andreu, Palla, Jorge, Puig, Marc, Oriol, Albert, Ferran, Codina, Jordi, Bajona, Nil. TOTS !!!

CADETS ARRELS - JORNADA-1

Arrels, 4 - Joanenc, 0Jugadors: Magí, Isidre, Nil, Bajona, Oliva, Jordi, Jorge, Palla, Puig, Oriol, Vidal, Marc, Andreu, Ramon, Kevin, Juanju i Albert.

Un bon resultat per començar

El partit va començar amb un Arrels bolcat a l’atac, amb ganes de resoldre al més aviat possible. Això va fer que, a mesura que avançava el temps i no marcàvem (fallant 2 o 3 clares ocasions), l’equip es posés molt nerviós. El fet de no marcar i les ganes de fer-ho bé ens van fer fallar i cometre moltes imprecisio-ns. Així, mentre el Joanenc no passava pràcticament del mig camp, l'Arrels errava un munt d’ocasions, on tard o d’hora hauria d’entrar la pilota. Al minut 30 Puig, el jugador més inspirat, marca un preciós gol amb un xut al pal creuat que el porter no pot aturar. A partir d’aquí tenim uns minuts de toc i joc precisos al mig del camp. Però ens falta profunditat fins que novament Puig amb una gran jugada marxant de 1,2 i fins a 3 contraris passa a Oriol perquè marqui el 2 a 0.

La segona part comença amb un Joanenc tancat a la seva pròpia àrea i sense cap davanter. Això ens des-concerta, a la defensa de l’Arrels, que dubtaven entre sumar-se a l’atac o protegir la seva porteria. Aquesta situació feia que al camp del Joanenc s'ajuntessin 18 o 17 jugadors i amb conseqüència molts pocs espais amb la pilota pràcticament, en posició de l'Arrels. I al minut 22 Marc realitza una voleia dintre de l’àrea que serveix per marcar el 3 a 0. 10 minuts després Oriol dribla el porter i marca el definitiu 4 a 0. Fins d'aquí a la setmana vinent, que ens veurem les cares davant d’un Sallent, un rival molt fort que segurament estarà en posicions davanteres al final de la temporada.

Claus del partit: la superioritat de l’Arrels.Cal destacar: el gran partit efectuat per Puig i el com-portament de tot l’equip..

ALEVÍ 2a DIVISIÓ GRUP 27

CE Arrels 0CF Pirinaica 6CE ARRELS. Marc, Josep M., Albert, Guillem, Miquel Serra, Adrià, David, Lleïr, Arnau, Roger, Miquel Pujol, Algué, Pau i Lluís

Set en blancAquest dissabte va ser el debut del CE Arrels a casa i

va ser de la pitjor manera possible, amb una derrota davant la Pirinaica per un contundent 0 a 6.

El partit va tenir dues parts ben diferents. La primera més o menys igualada, amb alguna ocasió local i una segona amb un dominador clar: els manresans .

Ara s’haurà d’anar a jugar a Avinyó aquest dissabte, d’on esperem poder tornar-ne amb un resultat positiu.

5A CAMINADA D’ORIENTACIÓ DE SOLSONA27 i 28 d’octubre, des de dissabte, a les 21 h, fins diumenge, a les 14 h

Aquest cap de setmana arriba la cinquena edició de la Caminada d’Orientació de Solsona, organitzada pel Centre Excursionista del Solsonès (CES). Hi poden participar grups d’entre dues i quatre persones amb un límit de 30 grups. La caminada consisteix en dues etapes, una de nocturna, dissabte, i una de dia, diumenge. Les inscripci-ons estan obertes fins divendres, dia 26. Es duen a terme a Tandem Esports (C/ Pedraforca, 3) o bé al local de CES (Casal de Cultura i Joventut), el mateix divendres, de 8 a 9 del vespre. Per a més informació, es pot trucar als telèfons 973 48 32 42 / 680 753 171 (Jordi) o consultar el web de l’entitat (www.centreexcursionistasolsones.org).

Caminada d'Orientació

51540 - Divendres, 26-10-2007

Page 52: Celsona 540

BENJAMINS ARRELS - DISSABTE 21-OCTUBRE -2007

CE Arrels, 2 - CF Callús, 4

CE Arrels, 4 - Natació Terrassa 2CE ARRELS “A”: Guillem Ribó, Guillem Vilà, Albert Pijuan, Lluís Pijuan, David Colell, Ferran Colell, Toni Moreno (3g), Lluís Villaró, Marc Casaldàliga (2g), Guillermo Morales (1g.), Manel Estany, Pere Vilaginés.

Som un equipExcepcionals i espectaculars partits, els jugats per

l’Arrels aquesta jornada a casa. Primer dissabte matí contra el Callús i l’endemà, diumenge, contra el Natació Terrassa.

Dissabte de bon matí, lliga comarcal del Bages, contra el CF Callús. Els nostres que surten freds al camp i sense ado-nar-nos ens trobem amb un 0-2 en contra i amb el Guillem Vilà aturant un penal. A partir d’aquí, del segon quart, començà un altre partit. L’Arrels passà a dominar el mig del camp i amb un Marc Casaldàliga molt entonat s’aconseguí empatar el partit a dos. Quan semblava que es tenia ben encarrilat el partit la mala sort ens jugà una mala passada, desaprofitàrem un penal i acte seguit quan encara ens lamentàvem el Callús aprofitava dos contraatacs per deixar el resultat final en 2-4. El control de la pilota, però, va ser nostre, intentant jugar per terra i que tothom participés del joc. L’únic que no vàrem poder controlar foren els contraatacs, dominàrem però ens faltà saber tancar al darrere. Un aspecte a treballar als entrenaments.

El diumenge, partit contra el CN Terrassa, un altre vell conegut de l’any passat. Molt ben jugat pels nostres, trenant jugades de cinc i sis tocs. Deixant de banda els primers cinc minuts on vàrem sortir un pèl nerviosos i descentrats, el partit el va tenir controlat l’Arrels en tot moment. Fins i tot quan el Terrassa va remuntar un 0-2 fins empatar el joc que es veia damunt la gespa, era controlat pels nostres. Tots els jugadors jugaren a un gran nivell i cadascun fent la tasca que se n’espera dins l’equip, perquè si alguna cosa es va veure en els dos par-tits, el de dissabte i el de diumenge, és que som un equip. Seria injust destacar algun jugador per sobre dels altres (el Guillem Ribó aturant-ho tot, els Pijuan, Marc Pujol...etc,) però a tall d’anècdota comentarem que per segona jornada consecutiva el Toni Moreno ha marcat tres gols.

Futbol CE Arrels Futbol Escola de tecnificació Lach

Torna l’escola de tecnificació Lach

L’escola de Tecnificació de Futbol LACH ja ha començat la nova temporada 2007-2008. El passat dijous dia 11 d’octubre es va realitzar la primera sessió (que consistia en la conducció de la pilota), i el dijous dia 18 van realitzar la sessió pertinent a la passada.

Durant el transcurs de la present temporada, l’escola LACH impartirà sessions cada dijous a les 18:00 h. al camp de futbol municipal de Solsona.

Al llarg d’aquestes sessions desenvoluparem tots els aspectes tècnics que engloba el món del futbol, treballant per grups reduïts de nivell i per edats. Les ins-cripcions encara estan ofertes a tots aquells nens i nenes que vulguin millorar o iniciar-se en el futbol, i ho poden fer dirigint-se a Riu Esports i Moda.

A causa de la festivtat de dijous vinent us demanem que ens envieu els vostres articles, opinions, cròniques...

fins DIMARTS al matí a la nostra bústia de correu electrònic o porteu-los a la nostra oficina.

La revista serà a les llibreries el divendres

[email protected] - 973 48 17 19

IMPORTANT

52 540 - Divendres, 26-10-2007

Page 53: Celsona 540

Bàsquet CB Solsona

Cadet A Masculí (Nivell A): Jordi Macià, Guillem Soler , Andreu Soldevila, Marc Macià, Dani Vendrells, Marcel Riu, Oriol Gavaldà, Joan Padró.EQUIP TÈCNIC: Josep Sala, Entrenador

Cadet B Masculí (Nivell B) : Alexànder Aranda, Brian Torrico, Dani Callejas, David Closa, Domènec Marmi, Genís Colell, Jaume Sànchez, Martí Farràs, Miquel Sala, Ostap Sokhatskyy . EQUIP TÈCNIC: Joan Caelles, Entrenador

Cadet C Masculí (Nivell C): Alberto Torrico, Albert Ramon, Albert Simon, Abdelmajid Benzakour, Martí Ribalta, Miquel Alamillo, Mohamed Bensalah, Nazariy Kulyk, Valentí Farràs. EQUIP TÈCNIC: Joan Caelles, Entrenador

Cadet Femení (Nivell B): Andrea Soler, Ariadna Aubarell, Carme Mireia Garcia, ClaraCorominas, Cristina Estany, Jasmine Caita, Laia Grifell. Laia Vendrell, Raquel Anglarill. EQUIP TÈCNIC: Ramon Montaner, Entrenador. Francesc Call, Entrenador

Infantil Femení (Nivell B): Belen Sanchez, Erika Bernadó, Irene Besora, Júlia Carol, Magda Lafuente, Maria Garrido, Mireia Manyoses, Mireia Ribalta, Nira Colilles, Núria Riu, Raquel Estany, Sheila Orrit. EQUIP TÈCNIC: Anna Farràs, Entrenadora. Toni Baena, Entrenador

Infantil Masculí (Nivell B): Agustí Viladrich, Bernat Solé, Christian Bueno, Eduard Ortigosa, Jordi Perera, Nikita Ergin, Pau Garriga, Roger Davins, Xiloé Roigé. EQUIP TÈCNIC: Jaume Call, Entrenador. Lluís Parcerisa, Entrenador

Equips i jugadors del CB Solsona. Temporada 2007-2008

53540 - Divendres, 26-10-2007

Page 54: Celsona 540

Bàsquet CB Solsona

Junior masculí Nivell A: Albert Pera, Gerard Casas, Dani Pèrez, Lluís Colilles, Albert Caelles, Joan Cases, Arnau Abella, Gerard Solé, Àlex Rivera. EQUIP TÈCNIC: Josep Sala, Entrenador

Mini A Mixt (Nivell B): Aleix Garcia, Anna Segués, Bernat Moreno, Èric Masdenpinós, Marc Garrido, Marc Ribera, Querat Ribera, Roger Marsinyach EQUIP TÈCNIC: Moha Benzakour, Entrenador. Pere Riu, Entrenador

Mini B Mixt (Nivell C): Aleix Nieto, Aleix Sala, Carla Woodgate, Francesc Xavier Casas, Fran Martinez, Pau Murguiondo, Júlia Sala, Maiol Jorba, Marc Caelles, Martí Woodgate, Nick van der Graaf, Pau Mujal, Shelly Woodgate EQUIP TÈCNIC: Àngel Jorba, Entrenador

Prebenjamí Mixt (Trobades Escoles de Bàsquet): Andreu Casals, Daniel Macià, David Vilaseca, Gerard Jané, Ivàn Marquez, Joan Vilardell, Jordi Camps, Maria Comellas, Martí Casals, Miquel Bueno, Miquel Estany, Miquel Villaró, Onix Roigé, Pau Vilaseca, Pol Blanca, Unai Nael Rodríguez. EQUIP TÈCNIC: Moha Benzakour, Entrenador

Preinfantil Masculí (Nivell B): Edgar Rodríguez, FrancescCaballol, Francesc Solé, Gerard Cabestany, Jan Carol, Jordi Comellas, José Antonio Ortiz, Marc Anglarill, Quirze Abella, Sergi Palou. EQUIP TÈCNIC : Toni Ribalta, Entrenador

Premini Mixt (Nivell B): Adrià Torramorell, Alba Masana, Arnau Torramorell, Carles Abella, Èric Colell, Francesc Rodríguez, Guillem Ortigosa, Jaume Merino, Manel Davins, Manel Gil, Marcel Jané, Marc Segués, Maria Rodríguez, Noé Vendrells, Xavier Vilardell. EQUIP TÈCNIC: Francesc Rodríguez, Entrenador

54 540 - Divendres, 26-10-2007

Page 55: Celsona 540

Pre-Infantil Masculí

A.E.Sallent, 77C.B.Solsona, 37Sergi(2), Gerard(6), F.Xavier, J. Antonio, Jordi(10), Quirze(4), Francesc(11), Edgar(2), Marc(2) / Parcials (11-0),(21-10),(33-16),(53-27),(67-31),(77-37)

L’equip pre-infantil es va desplaçar a Sallent per disputar el primer partit de la temporada, en un primer quart on el conjunt taronja no va ser capaç d’anotar ni un sol punt es començava a veure amb claredat la superioritat dels jugadors d’un Sallent més ambiciós i amb més ganes d’agradar al poc públic assistent.

Els solsonins es refeien en el segon quart amb un parcial ajustat de 11-10 però en el tercer quart els de Sallent, aprofitant la passivitat en defensa i els contraatacs ràpids es van imposar per arribar al descans amb una diferència de 17 punts al seu favor.

La segona part pràcticament va ser una replica del que ja s’havia vist en la primera part amb una petita millora en la defensa de l'equip visitant, impedint les cistelles fàcils, però ben contrarrestat pels jugadors locals, molt inspirats en els llançaments de mitja distància. Al final, derrota que ha de servir per agafar el ritme de la competició i per treure les conclusions oportunes de cara a millorar per als propers partits.

En la propera jornada l’equip solsoní es desplaça a Navàs amb confiança i moral de cara a afrontar el seu segon partit de la temporada.

El calendari del bàsquet

Partits a casa:

I al pavelló municipal de Torelló:

Seguidament podeu veure la relació de desplaçaments, que en són set:

Descansa el Cadet B masculí. Consulteu la informació actualitzada a la web del club (www.cbsolsona.com).

Bàsquet CB Solsona

Sènior Femení 3a catalana A: Agnés Sala, Alba Carrasco, Alba Llorens, Anna Farràs, Ariadna Rafart, Carla Vendrell, Clara Tordesillas, Gemma Muntada, Gemma Torres, Laura Viladrich, Mariona Vendrell, Marta Borràs.EQUIP TÈCNIC: Ventura Codina, Entrenador

Cadet Solsona i Torelló Femení (Preferent): Anna Estany, Belen Armengol, Berta Codina, Betània Ginés, Carla Carbonell, Cristina Bubé, Elena Sierra, Mar Portet, Miriam Martinez, Paula Vilaginés. EQUIP TÈCNIC: Margarida Feliu, Entrenador. Ventura Codina, Entrenador. Marc, Entrenador

Sènior Masculí (2a Catalana) :Fèlix Codina, Ferran Torres , Jordi Vives, Kiko Rafart, Marcel Call, Marc Pera, Marc Sala, Pau Colell, Pol Riu, Sergi Garcia , Xavi Díaz , Xavi Merino , Xavi Viladrich. EQUIP TÈCNIC: Joan Pujol , Entrenador, Moha Benzakour Delegat

55540 - Divendres, 26-10-2007

Page 56: Celsona 540

Bàsquet C.B. Solsona

Campionat de Catalunya Cadet Femení:

ISEM A.E. L’Hospitalet 49 Solsona/Torelló B. F. 61 Parcials: 14-17 / 29-37 / 38-47 / 49-61. Berta Codina 12, Mar Portet, Betania Ginés 2, Belén Armengol 7, Cristina Bubé 13 –cinc inicial-. Paula Vilaginés, Míriam Martínez 2, Carla Carbonell 23, Anna Estany 2.

El millor el resultatEl STOBF manté la imbatibilitat davant d’un rival que

va plantar cara fins l’últim segon. L’Hospitalet: un equip for-mat tot per jugadores de primer any, molt ràpides i amb un joc molt actiu (de ben segur que la temporada vinent estaran a dalt de tot). El partit l’han dominat sempre les visitants, amb una defensa acceptable que en definitiva ha valgut per fer-se amb la victòria. En canvi, l’atac ha estat pèssim; han abusat massa de les individualitats, gairebé no hi ha hagut joc d’equip i davant d’un rival ben organitzat i ràpid com aquest, això resulta poc efectiu. D’aquesta manera s’ha arribat al final del matx amb un marcador poc ampli si comparem la diferència de nivell entre un i altre equip. Molt s’haurà de canviar de cara la propera jornada, si no volem que el poderós Mataró ens humiliï.

Campionat de Catalunya Sènior Femení (3a Cat.)

C. B. Vilatorrada, 53C. B. Solsona, 46 Gemma Muntada 11, Ariadna Rafart, Gemma Torres 9, Marta Borras 3, Clara Tordesillas 13, -cinc inicial-. Carla Vendrell, Alba Llorens 5, Mariona Vendrell, Laura Viladrich 5, Anna Farràs. / Parcials: 17-4 / 31-16 / 39-32 / 53-46.

Els nervis i imprecisions del començament decanten la balança

El mal inici de les solsonines, l’han aprofitat perfec-tament les del Bages per anar-se’n en el marcador i al final aconseguir una victòria més ajustada que la que reflecteix el marcador final. El primer quart ha servit perquè les locals agafessin un avantatge còmode, que els ha permès jugar amb confiança. Fins al segon quart les visitants no han entrat en el joc. El tercer quart un parcial de 0-10 ha donat vida a un matx que a la mitja part ja semblava sentenciat. Al final, el millor encert de les locals (a mitja distància) i el bon inici de partit han fet que la victòria es quedés a casa.

Júnior Masculí Nivell A Jornada 4 (13-10-07)

Bàsquet Sant Boi, 62CB Solsona, 54

Un Solsona desganat perd en una pista fàcil

El dia 13 d’octubre, l’equip júnior masculí del CB Solsona va visitar les instal·lacions Pau Gasol de Sant Boi de Llobregat. L’equip solsoní va entrar al partit adormit i va entrar dins aquest estil de joc que el Sant Boi proposava, cosa que va afavorir l’escapada rival. A més, l’equip solsoní no va recuperar-se en el joc, i, cada cop més desmoti-vats o desesperats pels errors en el tir, van deixar escapar-se a l’equip local per 20 punts de diferència. Als moments finals, el Solsona va intentar una remuntada increïble que no va acabar de sortir del tot i va maquillar la derrota final amb 4 triples consecutius en 4 minuts. Sense dubte, el pitjor partit del que portem de temporada del júnior.

Júnior Masculí Nivell AJornada 5 (20-10-07)

CB Solsona, 49CN Terrassa, 80

El líder arrassa en la seva visita a Solsona

Després de la derrota de Sant Boi, els jugadors del júnior masculí del CB Solsona volien intentar l’heroica de vèncer el líder, un equip que havia guanyat tots els partits de més de 20 punts. L’equip solsoní va sortir molt mentalitzat amb la possible victòria i es va veure un quart molt igualat, on els triples visitants els mantenien davant del marcador. El segon quart seguí amb la mateixa tònica, amb el Terrassa anotant un pèl més i arribant al descans amb 12 punts d’avantatge. El Solsona, cansat i una mica abatut, veia com el Terrassa s’escapava en el tercer quart, aprofitant les errades solsonines i el joc ràpid però boig de l’equip local. En l’últim quart, es maquillà una mica el marcador fins arribar als últims minuts, on l’equip visitant va imposar un ritme molt alt que el Solsona no va poder seguir i van vèncer finalment de 31 punts. S’ha de dir que aquest equip és un equip molt complet i amb molta qualitat i que només ha rebut 49 punts com a màxima anotació rival. Sense cap dubte, el gran favorit per l’ascens i el títol.

56 540 - Divendres, 26-10-2007

Page 57: Celsona 540

Bàsquet C.B. Solsona

Sènior Masculí, Campionat de Catalunya 2a Cat.

TB Assessors CB Solsona, 82Círcol Catòlic Badalona “A”, 76TB ASSESSORS CB SOLSONA 82: Marc Pera (2), Quico Rafart (12), Pau Colell (0), Marcel Call (2), Jordi Vives (0), Sergi García (0), Xavi Viladrich (2), Xavi Merino (28), Ferran Torres (8), Fèlix Codina (0), Marc Sala (25), Albert Caelles (3).

CÍRCOL CATÒLIC BADALONA “A” 76: Gunthonsjon (18), Gea (0), Jimenez (0), García (2), Cabo (18), Lladó (8), Oteo (3), Gracia (8), Rovira (13), Escobosa (6).Parcials: Min.10 / 14-6. Min.20 / 36-28. Min.30 / 50-50. Min.40 / 63-63.TEMPS AFEGIT Min.45 / 82-76.

Victòria contra el líder i, naturalment, en la pròrroga

Una altra vegada partit a casa, un altre equip amb aspi-racions a l’ascens com a rival, un altre cop una bona entrada al pavelló per veure el sènior masculí del TB ASSESSORS CB SOLSONA, i -una altra vegada- pròrroga (i ja en van quatre en cinc partits). Sembla que els aficionats solsonins aquest any s’han d’acostumar a veure partits igualats, no aptes per a cardíacs, i aquesta setmana n'hi va haver un altre exemple.

El Solsona rebia el líder, el Círcol Catòlic de Badalona “A”, un gran equip que va deixar constància de la seva qualitat a la pista, amb jugadors alts i amb fonaments, un bon tir exterior, i algun jugador desequilibrant que es podia moure tant per fora com per dins de la zona.

En una bona primera meitat, els taronges començaren aplicant-se molt en defensa (només 6 punts en contra en el primer quart). Amb aquesta tònica, s’aconseguí un avantatge entre els 6 i els 10 punts, que es mantingué estable fins la mitja part.

Durant el segon quart, i enmig d’un bon recital de joc local, el Merino feia aixecar el públic assistent culminant un contraatac de pista a pista amb una esmaixada amb dues mans espectacular. En el tercer quart arribà una baixada en el joc solsoní, i els de

Cadet Masculí - B-

C.B. Navàs, 84C. B. Solsona, B, 55Jaume 10p, Doménec 2p, Martí 14p, Miki 0p, Brian 7p, Ostap 10p, Sanders 4p, Dani 3p, Genís 5p, (1 triple). Brian eliminat per 5 faltes persones.14 de 29 pilotes (1p) 48,28%, 19 de 70 (2p) 27,14%, 1 de 5 (3p) 20%, 23 faltes personals i 34 pilotes perdudes.Entrenador Joan Caelles i l'arbitratge del Sr. Santos Bouza (normal)

Primer partit de la temporada i estrena d'entrenador a casa del potentíssim Navàs, amb tres homes molt alts i ràpids.

Amb un primer quart molt bo, Solsona va dominar 15 a 20 el marcador i la segona part es va partir, ja que els punts no arribaven, només 8. Al descans 35 a 28.

El tercer període va anar malament, un parcial de 28 a 11 i aquí es va acabar el partit.

Cal destacar que tots els jugadors del Solsona van jugar els mateixos minuts.

Llançament de Marc Sala en el partit del Sènior

Badalona pressionaven la pujada de la pilota aconseguint robar 3 pilotes i acostant-se en el marcador fins a l’empat. Ja en el darrer quart, un Solsona molt concentrat tornà a agafar avantatge de 6 punts en el marcador, però 3 triples consecutius dels visitants portaren la incertesa en el marcador. Aquesta incertesa portà el partit a la pròrroga gràcies a un error incomprensible de l’estrella visitant Gunthjonson, que sol sota l’anella fallava en el darrer segon la cistella que els hagués donat la victòria.

Remarcable en aquest quart els errors en els tirs lliures dels solsonins (únic punt negatiu del partit), encistellant només 2 dels 6 tirs que van tenir en el darrer minut i mig.

En la pròrroga els locals, acostumats ja a jugar 45 minuts, van cosir l’anella contrària amb 19 punts i només tres errades en el tir, que van fer impossible la remuntada badalonina.

Destaquem del partit la faceta anotadora del Marc Sala i el Merino, i sobretot el gran partit en defensa de tot l’equip, mencionant potser per sobre de tots el Marc Pera i el Caelles.

Sembla que l’equip comença a saber jugar amb el cap i amb tranquil·litat en el moments difícils del partit, fet que pot donar un plus afegit de qualitat a partir d’ara.

El TB ASSESSORS CB SOLSONA se situa ara amb 3 victòries i 2 derrotes, i es desplaça aquest dissabte a la pista del CB. Navàs “B”, en partit que es jugarà a les 17:45h.

Eix Tècnic Navarcles 55CB Solsona 45Primera part 28-17 - Segona part 27-28Raquel.E 4, Betlem.S 4, Núria.R 8, Mireia.R 2, Nira.C 7, Irene.B, Èrica.B 2, Maria.G, Magda.L 7, Sheila.O 11.

Les noies de Riu Esports i Moda visitaven el diumenge al matí la pista del Navarcles. Les jugadores taronja van sortir adormides i la falta d’encert els dos primers quarts (10p amb 16 min) va fer que les locals guanyessin a la mitja part 28 a 17. Un gran quart de les solsonines defensant amb intensitat i corrent al contraatac va permetre reduir les diferències. Cal esmentar que en aquest quart van anotar 4 de les 5 jugadores. Les solso-nines van empatar el partit a 32. El 5è quart un parcial de 20 a 8 va mostrar les carències defensives de l’equip visitant vistes anteriorment. El 6è quart no va tenir història, i les solsonines el van guanyar per 2p 3 a 5. L’equip solsoní té pinzellades d’equip, encara es veuen moltes mancances però si es treballa fort als entrenaments podem arribar a fer bon joc i no perdre tants partits. Però per això s'ha de córrer i suar als entrenaments , agafar-se'ls més seriosament i donar més de si mateixes.

57540 - Divendres, 26-10-2007

Page 58: Celsona 540

Futbol Sala

Comença la competició oficial per a l’equip femení de la Penya Barcelonista de Solsona

Aquest cap de setmana l’equip femení farà el seu debut en la lliga al pavelló municipal a les 4 de la tarda enfrontant-se al FS Casserres.

Esperem la vostra assistència per donar suport a les noies de la Penya, en aquest debut.

Algunes de les jugadores d’aquest equip que s’estrena enguany: Anna Serra, Paula Torres, Núria Novells, Sílvia Sala, Jèssica Fernández, Mercè Granados, Judith Canal, Anna Carreira, Laura Estany, Neus Colell i Alba Colell. Falten a la foto la Raquel Travesset i l’Elena Capdevila

P. B. de Solsona i Comarca La Junta

Sortida al camp nouLa Penya Barcelonista de Solsona i Comarca organitza una

sortida a l´Estadi del Futbol Club Barcelona per presenciar el partit de lliga del cap de setmana del 24 – 25 de novembre:

F.C.BARCELONA – RECREATIVO DE HUELVAEls preus de les entrades són els següents:

Tribuna 1a i 2a graderia: 88 euros - Tribuna 3a graderia: 82 euros - Lateral 1a i 2a graderia: 67 euros - Lateral 3a graderia: 57 euros - Gol 1a i 2a graderia: 48 euros - Gol 3a graderia: 40 euros - General: 30 euros

El preu del viatge és de 10 euros per als socis de la Penya Bar-celonista, (majors de 8 anys), i de 20 euros per als no socis. El Futbol Club Barcelona fa un 20% de descompte als seus socis no abonats sobre el preu de les entrades. Per a més informació o apuntar-vos-hi, els divendres dies 19 i 26 d´octubre i el divendres 2 de novembre, els tres divendres de 7 a 9 del vespre, al telèfon de la Penya Barcelonista 647625877 o al local de la Penya , al mateix horari. L'últim dia per apuntar-s'hi és el divendres 2 de novembre.

IMPORTANT

[email protected] 48 17 19

A causa de la festivtat de dijous vinent us demanem que ensenvieu els vostres articles,

opinions, cròniques...fins DIMARTS al matí

a la nostra bústia de correu electrònic o porteu-los a la nostra oficina.

La revista serà a les llibreries el divendres

58 540 - Divendres, 26-10-2007

Page 59: Celsona 540

Futbol Sala

Primera Nacional B Campionat de Lliga 2007 / 2008 GRUP 2 / JORNADA: 4

PB Solsona la Xurre, 7CFS Balaguer, 6PB SOLSONA LA XURRE: Seuba, Obiols, Ricard, Llosada, Ivan, Torregasa, Alsina, Quique, Vicenç, Divins,Pau i Romero / CFS BALAGUER: Carles, Ferran, Gallardo, Txolo, Tarroja, Fernando, Marc, Gerard i Fuentes / Àrbitres: Mamolar i Mamolar (2) / Gols: 1a part: 1-0 min.4 Obiols,2-0 min.9 Quique,3-0 min.10 Ivan, 4-0 min. 19 Torregasa, 4-1 min.20 Marc (dp)2a part: 4-2 min.24 Ferran, 4-3 min.26 Taroja, 5-3 min.29 Quique / 6-3 min.33 Ivan, 6-4 min.33 Gallardo, 7-4 min.35 Ricard / 7-5 min.38 Gerard, 7-6 min.40 Gallardo

Primera victòria de la temporadaLa primera victòria va arribar aquest dissabte davant de

l’equip de Balaguer, en un partit que va tenir dues parts molt dife-renciades: la primera amb un domini absolut dels de LA XURRE i la segona amb més igualtat, tot i que en alguns minuts els de Solsona van tornar a dominar.

El joc desplegat pels de casa era força agressiu, fet que els va fer carregar ràpidament de faltes. Ja al minut 11 estaven en bònus. Els de LA XURRE van sortir molt concentrats en el partit conscients que era un partit important de cara a poder sortir de la part baixa de la classificació i van poder anar al descans amb un clar avantatge de 4 a 1.

La segona part, els de Balaguer van sortir amb més ambició i van aconseguir retallar la diferència del marcador en tan sols sis minuts. La reacció solsonina no va fer-se esperar i van tornar a agafar diferència al lluminós amb dos gols més. A partir d’aquí el partit va ser trepidant, ja que s’anava retallant i ampliant la di-ferència de gols de manera alterna cada minut, fins arribar a l’últim minut amb l’ajustat marcador que va quedar al final.

Resumint: bona victòria solsonina que fa que l’equip es col.loqui en la desena posició de la taula amb quatre punts.

Aquest cap de setmana visitarem la pista de l’Olímpic La Floresta, a les 6 de la tarda. Un equip que està a un punt dels de Solsona i que és dels que la temporada anterior va baixar de nacional A. Els jugadors de la Penya sortiran a buscar els tres punts en joc per poder treure més avantatge sobre els equips que van darrere seu.

JUVENIL 1a DIVISIÓ GRUP 3 / JORNADA: 2

L’equip juvenil va tenir jornada de descans degut a que és un grup senar. Aquest cap de setmana jugarà a la pista de Salou davant l’equip B del Salou, serà a les 12 del migdia.

LA EXTRAÑA QUE HAY EN TÍ• Dissabte, 27 - 11 nit• Diumenge, 28 - 3/4 de 8 vespre

MATRIMONIO COMPULSIVO• Divendres, 26 - 1/4 d’11 nit (dia de l’espectador)• Diumenge, 28 - 2/4 de 6 tarda• Dilluns, 29 - 1/4 d’11 nit VA

L per

0,50 E

uros

per la

compra

d'una

entrad

a

LA EXTRAÑA QUE H

AY EN TÍ

MATRIMONIO COMPULSIVO

13 ANYS 13 ANYS

59540 - Divendres, 26-10-2007

Page 60: Celsona 540

Futbol Sala

JORNADA 4 TERRITORIAL CATALANA G.2

C.E.C.R. Cambrils, 6Gelida Industrial, 4Dani A., Sabata, Hasel (1), Obiols, Xavi G., Jesús (4), Kata (1), Fornell, Carles, (ent. Ruben).

Primera victòria del Cambrils

Aquest passat dissabte el Cambrils va guanyar el primer partit de la temporada, gràcies a l’esforç de jugadors i aficio-nats. El Cambrils es presentava a l’afecció, plegat de baixes: Guàrdia, Ritort, Sabata, Dani R. i amb un parell de tocats, Obiols i Xavi G., el qual a priori feia d’aquest un partit molt complicat i de difícil plantejament. Tot i això, el Cambrils va començar marcant a càrrec de Jesús. Però en la següent jugada, en un embolic, Carles Altarriba va ser expulsat amb targeta vermella directa, un entrebanc més. En la següent jugada, i amb un jugador de més, el Gelida aconseguia empatar, fent d’aquest el resultat a la mitja part.

En la represa, el Gelida s’avançava al minut 4. Però un minut més tard, Hasel restablia l’empat al marcador. Un xic més endavant Jesús, amb dos gols, posava el 4-2. Aquí, minut10, el Gelida treu porter jugador i aconsegueix amb 4 minuts restablir l’empat 4-4. Lluny de conformar-se, el Ge-lida va continuar pressionant l’àrea del Cambrils. continuant amb la tàctica de porter jugador. Però en el minut 17, en un robatori de pilota per part de Jesús, aquest des de la mateixa àrea Local va etzibar una vaselina perfecta posant el 5-4. Aquí va sorgir la pressió del públic per tal d'encoratjar els nostres jugadors i, gràcies a ells també, es pogué fer el 6-4 (kata) final amb un contraatac perfecte.

Hem de dir que l’afecció va tenir un paper destacat en la victòria i que després de tant patiment, el “Asado Criollo” que Rubén va preparar, va fer que jugador i afecció poguessin celebrar amb gran èxit el debut del Cambrils a casa en la tem-porada d’enguany.

Dissabte vinent el Cambrils visita la difícil pista del Cornellà. Vejam si els nostres jugadors poden treure tota la fúria interior i tornar-nos a brindar una nova victòria. Feli-citats a tots pel gran paper!!!

Lliga comarcal JA

Castellar de la Ribera, 7Hombres G, 2Gols Castellar: Jordi Cardona 4, Gerard Valverde 2, JA Colomés 1.Gols Hombres G: Jordi Viladrich 1 i Marc Rafart 1.

Jordi Cardona “on fire”

El jugador del Castellar Jordi Cardona va imprimir un ritme trepidant al partit i va fer quatre gols. Va ser el jugador del partit. Per altra banda, els Hombres G van tenir minuts dolços. Van ser els primers de la segona part podent marcar els seus dos gols.

JORNADA 6 - 27 i 28 d’octubre - FONDA NIN - EXC. J. RIBERA (dissabte, a les 19 h a Sant Llorenç) MORENO- SANT LLORENÇ – ARDEVOL (dissabte, a les 18 h a Sant Llorenç ) MORENO- SOLSONA – BAR CASTELL, (Dissabte, a les 18 h al pavellò) ADRIÀ- HOMBRES G – CLARIANA DE CARDENER ( Dissabte,a le 19 h al pavelò) ADRIÀ- CLÍNICA VET. “EL SOLSONÈS” – CASTELLAR DE LA RIBERA (Diumenge , a les 12 .30 h al pavellò) ADRIÀ- LLADURS SPUTNIK – OLIUS (dissabte, a les 16 h de Lladurs) ADRIÀ- LLOBERA – MONTMAJOR (diumenge, a les 12.45 h a Llobera) FELICES- ST. CLIMENÇ – EXPERT RAFART NAVÈS (diumenge 11.15 h a St. Climenç) FELICES- ESP. FREIXINET DESCANSA

JORNADA 7 - 1 de novembre- ESPORTIU FREIXINET – FONDA NIN (dijous, a les 17 h a Freixinet) FELICES- EXC. J. RIBERA – SANT LLORENÇ (dijous, a les 16 h a Freixinet) FELICES- ARDÈVOL – SOLSONA (dijous, a les 18.00 h a Freixinet) FELICES- BAR CASTELL – HOMBRES G, (dijous, a les 11. 30 h al pavelló) RUBEN- CLARINA DE CARDENER – CLÍNICA VET. “EL SOLSONÈS” (dijous, a les 12.30 h al pavelló) RUBEN- CASTELLAR DE LA RIBERA – LLADURS SPUTNIK (dijous, a les 18.45 h a Castellar) ADRIÀ- OLIUS – LLOBERA (dijous, a les 16.30 h a Olius) ADRIÀ- MONTMAJOR – ST. CLIMENÇ (dijous, a les 17.30 h a Olius) ADRIÀ- EXPERT RAFART NAVÈS DESCANSA

JORNADA 8 - 3 i 4 de novembre- ST. LLORENÇ – EXP. FREIXINET ( dissabte, 18.45 h a Sant Llorenç) FELICES- SOLSONA – EXC. J. RIBERA, (diumenge, 10.30 h al pavelló) ORTIZ- HOMBRES G – ARDÈVOL ( diumenge, 11.30 h al pavelló) ORTIZ- CLÍNICA VET. “EL SOLSONÈS” – BAR CASTELL (diumenge, 12.30 h pavelló) RUBEN- LLADURS SPUTNIK – CLARIANA DE CARDENER (dissabte, 16 h a Lladurs) FELICES- LLOBERA – CASTELLAR DE LA RIBERA (diumenge, 12.45 h a Llobera) CASTILLO- ST. CLIMENÇ – OLIUS (diumenge, a les 11.15 h a St. Climenç) CASTILLO- EXPERT RAFART NAVÈS - MONTMAJOR (dissabte, 17.15 h a Navès) FELICES- FONDA NIN DESCANSA

Lliga comarcal Servei de Premsa del Consell Comarcal

60 540 - Divendres, 26-10-2007

Page 61: Celsona 540

Atletisme Club Fondistes del Solsonès-Prosetel

Diumenge a les 10’30 h. es va donar la sortida a una nova edició de la mitja marató de Mollerussa, amb la participa-ció de prop de 600 atletes, dels quals 521 van creuar la línia d’arribada. Entre ells hi trobem dos atletes dels Fondistes del Solsonès-Prosetel: Sancho Ayala i Josep Alconchel. Un circuït en general força pla però cansat pel fet d'haver de pujar i baixar els ponts elevats.

Sancho Ayala, com sempre, va anar al grup capdavanter de menys a més i va creuar la línia de meta el 7è de la general amb un temps d’1h. 14 minuts i 14 segons.

Josep Alconchel va fer un temps d’1h. 40 minuts i va arribar al lloc 273 de la general.

XX Mitja Marató de Mollerussa

Pròximes Curses28 d’octubre: - Cros Esbufecs de Mollerussa 28 d’octubre - 10 Km. Manresa28 d’octubre - Cursa de les dones 5 km.1 novembre - Cursa de l’Amistat 16 km. - 4 Pujada i Baixada a Guanta 12’3

km. - 4 Cros Pont de Vilomara 10 km. - 11 Cursa del Sant Crist Balaguer

6 km.

Més informació Ribera Esports i Atletisme.com

I cursa de muntanya Alta SegarraEl dia 21 d’octubre a les 9:15 del matí es va disputar per

primera vegada a Sanaüja una cursa de 22 km. amb un desnivell positiu de 1080m.

El recorregut era traçat per camins, pistes i terreny muntanyós, recorregut tècnic i amb constants pujades i baixa-des. A pesar de passar fred en el moment de la sortida, ens va acompanyar un sol agradable. Hi havia un total de 97 corredors,

General Masculina1.Xevi Guinovart ...............................................1:58:222.Robert Sancho .............................................2:00:403.Sergi Rodríguez ............................................2:01:34

General Femenina1.Lola Brusau .....................................................2:28:462.Sara Vila ..........................................................2:32:563.Teresa Aguiló ..................................................2:58:41

3 dels quals eren de Solsona.Albert Moliner (Club Fondistes del Solsonès) amb un

temps de 2:07:52 va quedar 5è de la General.Pere Serral (Centre Exc. Del Solsonès) amb un temps

de 2:12:17 va quedar 7è de la GeneralSara Vila (Club Fondistes del Solsonès) amb un temps

de 2:32:56 va quedar 37a de la General i 2a en Fèmines.

61540 - Divendres, 26-10-2007

Page 62: Celsona 540

Motor Motor Club del Solsonès

Endurada de Constantí El propassat diumenge 7 d'octubre, a la localitat de Constantí, es va celebrar la penúltima prova puntuable per al Campionat de Catalunya d’Endurades

El recorregut va estar en bones condicions degut a que dies abans havia plogut. Fins i tot ens trobàvem algunes petites rieres. Varen prendre sortida uns 300 corredors, dels quals 28 es varen retirar. Entre els 300 participants 4 eren del Motor Club Solsonès.

Els pilots varen quedar en els següents resultats:

- Miki: 2n classificat en la categoria de Sènior C.- Albert Cardona: 8è classificat a la categoria de Wild Car.- Ramon Andreu: Retirat en al categoria de Veterans.- Xavier Subirana: Retirat en la categoria de Júnior 125.

Miki: va fer una carrera amb un gran nivell, sense problemes.Tant sols 79 dècimes el van separar del 1r classificat.

Albert Cardona: va tenir una carrera bastant bona, va patir petits problemes mecànics que, amb l’ajuda de Jaume Cardona, es varen poder solucionar. Va obtenir la meritòria 8a plaça degut al gran nivell de corredors.

Ramon Andreu: va patir 2 punxades, una la van poder arreglar amb l’ajuda de Jaume Cardona i així continuava la carrera. A la següent punxada ja va haver d’abandonar, perquè va punxar a molta distància de l’assistència. En el moment d’abandonar anava 1r de la seva categoria.

X.Subirana (RIU Esports): Va començar amb bona carrera, estava disputant el 4t lloc, però a la penúltima cronometrada va patir un greu problema mecànic en el qual trencava el ciguenyal i es veia obligat a abandonar, perdent així la possibilitat d'acabar el campionat en 4a posició.

Pròxims bolos de Pell de Serp

- Dijous 1-11-07 a les 21 h a la Sala Apolo2 de Barcelona telonejant Marky Ramone and Friends.

- Dissabte 3-11-07 a les 22:00 a les Festes de Sant Narcís de Girona (Pas-seig de la Copa) telonejant a Marky Ramone and Friends + Tokio Sex Destruction.

Concerts Ràdio Solsona FM

Solsona FM-El Vermut torna aquest diumengeEl magazín dels diumenges de Solsona FM, conduït per Oriol Montanyà, enceta diumenge a les 12 del migdia la seva tercera temporada. La prin-cipal novetat és el Calaix de Sastre, on s’hi encabeixen diverses seccions. Un espai setmanal de ciència a casa, “La Ciència Sant Miquel”; “Si jo fos arcalde”; “La vida en un freak”, un recull de notícies curioses a càrrec del Jordi Montanyà i el Pere Obiols; i els consells educatius de la Súper Dani (Dani Pavón). I a més, imitacions de polítics locals i la col·laboració especial d’un dels periodistes més prestigiosos de la història de la comunicació a Catalunya. La repetició, com sempre, els dimarts a les 11 del matí. Obrim unes olivetes, que corri el Martini... Comença el Vermut!

62 540 - Divendres, 26-10-2007

Page 63: Celsona 540

L'acudit del Simi

Les 7 diferències

Ja fa anys que el CEIP Setelsis una setmana cada trimestre, es dedica a la lectura, llegeixen per passar-ho bé.

Ara també us ho podeu passar bé vosaltres buscant les 7 diferències...

Passatemps Marta C.

63540 - Divendres, 26-10-2007

Page 64: Celsona 540