Apunts Gràfics, SL., no es fa res-ponsable de l'opinió personal dels col·laboradors a Celsona ni de les er-rades en que aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la següent edició de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar.Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot duplicar per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

Celsona Informació és pos-sible, setmana rera setmana gràcies a l’aportació de molts col.laboradors que, de manera totalment desinte-ressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada.A tots ells, moltes gràcies.

Formen part de l’equipde suport de Celsona:Pep MiaCandi PujolLluís CornetJ. ClavéMarcel RiberaMontserrat RiuEnric SerraF. TorresJ.H.Ramon Gualdo

Agraïments especials a:

973 481719Telèfon

Mòbil: 617 01 29 51

Foto Llàtzer

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors PujolsEdició: Francesc Xavier

Montilla Marta Cases Textos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 25280 SOLSONAinfo@elsolsones.netwww.elsolsones.netDip. Legal: L-267-19971.350 exemplars

El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Solsona Josep M. Montaner i Reig

El debat posa emoció a la campanya

El debat organitzat pel Celsona Informació i el Col.legi d'Arquitectes omple el Cinema París

Els candidats d'esquerres es mostren contundents en les seves crítiques a la gestió de Riart

El debat electoral organitzat per la Revista Celsona Informació i el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, delegació Bages-Berguedà, va tornar a ser l'acte més esperat de la campanya electoral solsonina i va reunir més de 500 persones al Cinema París per veure i escoltar les propostes dels 5 candidats que con-corren a la cursa per l'alcaldia de la ciutat.

L'acte, que es va celebrar divendres passat a les 8 del vespre, va ser moderat pel pe-riodista solsoní Narcís Clotet i va comptar amb la participació dels 5 candidats a l'ajuntament solsoní: Jordi Riart, per CiU; Martí Abella, pel Comú; Xavier Jounou, per ERC; Josep Caelles, pel PSC i Eliseu Ribalta pel PPC.

Tot i els nervis incials dels participants, el debat va ser àgil i en alguns compassos va tenir un alt voltatge polític. Els candidats d'El Comú, ERC i el PSC van ser contundents a l'hora de valorar la gestió de Jordi Riart al ca-pdavant de l'ajuntament, i en certes ocasions, van saber portar la discussió al terreny que

volien. Així, van criticar a Riart la manca de participació en la gestió del govern municipal i el seu excessiu personalisme a l'hora de prendre decisions. Riart no va entrar en aquest joc i va centrar-se a

Josep Maria Borés, director del Celsona Informació, va presentar l'acte

La barra del Mia

2 519- Divendres, 25-5-2007

El debat electoral organitzat per la Revista Celsona Informació i el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, delegació Bages-Berguedà, va tornar a ser l'acte més esperat de la cam-panya electoral solsonina i va reunir més de 500 persones al Cinema París per veure i escoltar les propostes dels 5 candidats que concorren a la cursa per l'alcaldia de la ciutat.

L'acte, que es va celebrar divendres passat a les 8 del vespre, va ser moderat pel periodista solsoní Narcís Clotet i va comptar amb la participació dels 5 candidats a l'ajuntament solsoní: Jordi Riart, per CiU; Martí Abella, pel Comú; Xavier Jounou, per ERC; Josep Caelles, pel PSC i Eliseu Ribalta pel PPC.

Tot i els nervis incials dels participants, el debat va ser àgil i en alguns compassos va tenir un alt voltatge polític. Els candidats d'El Comú, ERC i el PSC van ser contundents a l'hora de valorar la gestió de Jordi Riart al capdavant de l'ajuntament, i en certes ocasions, van saber portar la discussió al terreny que volien. Així, van criticar a Riart la manca de participació en la gestió del govern municipal i el seu excessiu perso-nalisme a l'hora de prendre decisions. Riart no va entrar en aquest joc i va centrar-se a respondre les preguntes del moderador, comentant l'obra de govern que ha dut a terme durant el seu mandat i les propostes de futur que planteja en el seu programa electoral.

El debat però no va servir per acostar posicions en els grans temes de ciutat. Cada candidat va expressar la seva opinió i els seus plantejaments de futur sense entrar a consensuar idees, projectes o possibles pactes de futur amb els altres aspirants.

POUMEntre les qüestions que es va plantejar van destacar el

desplegament del POUM que Riart va defensar com "un molt bon instrument per donar resposta al problema de l'habitatge, per crèixer ordenadament i per dotar la ciutat de zones verdes i equipamenst públics" i que s'havia fet "respectant la més escrupolosa legalitat", va apuntar Riart.

Mentre que el candidat del PPC, Eliseu Ribalta, es va mostrar a favor del projecte d'ordenació urbanística municipal, la resta de candidats van lamentar que "no s'hagués pogut aprovar amb el consens de tots els grups" i que "s'hagués

tramitat amb tanta urgència". A més, van criticar-ne alguns punts avançant que "s'hauria de revisar". El candidat d'El Comú, Martí Abella, va assegurar que no discutien la legalitat del procés i va respondre a Riart "que també eren considerats legals els afusellaments del franquisme" per concloure que eren contraris a la forma amb que s'havia elaborat i aprovat.

Sanitat

La sanitat va ser un altre dels punts tractats en què no hi va haver consens absolut. Riart va defensar el sistema de salut de Solsona "perquè està dins les ratios que ens perto-quen per usuari", i a més va assegurar que "és molt millor que d'altres poblacions semblants a Solsona". "Amb tot cal aspirar a millorar l'atenció i els recursos de què disposem", va apuntar Riart.

Per la seva banda, la resta de candidats es van queixar de les llistes d'espera, de la manca de coordianció en el funcio-nament de l'ens o la necessitat d'ampliar-ne el nombre de llits, segons va apuntar Abella. Xavier Jounou, candidat d'ERC es va queixar de "l'excessiu partidisme" que el Consell Comarcal fa de la gestió del Centre Sanitari i va apostar per "fer més par-ticipativa la seva gestió". El candidat del PSC, Josep Caelles, per contra es va mostar a favor de traspassar la gestió del CAP a l'Institut Català de la Salut.

EnsenyamentL'ensenyament va ser un dels punts més polèmics trac-

tats pels aspirants a l'alcaldia solsonina. Tant PPC, com PSC, ERC i El Comú es van mostrar molt crítics amb l'actuació de l'ajuntament en aquest àmbit. Abella, Jounou i Caelles

Solsona Josep M. Montaner i Reig

van lamentar que s'aprovés amb tanta urgència la solució de la Cissa perquè "hipoteca", segons van explicar, el futur econòmic del proper ajuntament. Abella va assegurar que la nova escola "no s'ha fet per la voluntat de l'ajuntament, sinó per l'empenta de la comunitat educativa i del departament d'educació". Jounou va qualificar de "vergonyós" l'espectacle del pati de Setelsis i ho va atribuir "a la manca de consens i diàleg de l'alcalde". Per la seva banda Riart va defensar que el pati de Setelsis està dins les ratios que fixa la llei, i respecte a la solució de la Cissa per ubicar provisionalment la nova escola, va assegurar "que no hipoteca el futur de l'ajuntament i que dóna a la ciutat un solar estratègic de 8.00 metres quadrats i permet escolaritzar els nens amb un equipament de qualitat

El Cinema París es va omplir de públic

Imatge dels candidats i el moderador de l'acte Narcís Clotet

3519 - Divendres, 25-5-2007

Solsona Josep M. Montaner i Reig

L'últim ple de la legislatura torna a evidenciar el desencontre entre l'executiu municipal i l'oposició

L'equip de govern municipal aprova el contracte d'arrendament de la Cissa amb l'abstenció dels grups de l'oposició

El Ple Extraordinari -l'últim de la legislatura- que es va celebrar dijous passat a l'ajuntament de Solsona va tornar a posar de manifest la manca de sintonia de l'equip de govern i l'oposició municipals.

Entre els punts de l'ordre del dia destacava l'aprovació del contracte d'arrendament, i l'opció de compra, per part de l'ajuntament, del complex esportiu del Bar l'Esquaix, a la urba-nització de la Cissa. El contracte fixa un lloguer de 6.000 euros mensuals durant 4 anys i una opció de compra per valor d'1'5 milions d'euros (250 milions de pessetes) amb una fiança del 10% del cost (150.000 euros, uns 25 milions de pessetes).

L'equip de govern vol ubicar provisionalment al com-plex de la Cissa les aules de la nova escola pública de Solsona, mentre no estigui enllestit el futur CEIP de la Cabana del Màrtir que el departament d'Educació preveu tenir a punt pel curs 2009-2010.

L'alcalde de Solsona, Jordi Riart va defensar l'operació argumentant que "permet solucionar la problemàtica de la nova escola i perquè serà un equipament de futur per la ciutat". Riart va apuntar també que l'acord permetrà diposar d'un equipament escolar "amb uns estàndards de qualitat que permetin les millors condicions d’escolarització".

En canvi els grups de l'oposició van lamentar que es portés aquest punt al ple "nou dies abans d'unes eleccions" i van criticar els termes econòmics de l'acord ja que segons van assegurar "hipoteca el futur del proper govern municipal".

El portaveu d'ERC Xavier Jounou va demanar la retirada del punt de l'ordre del dia i va qualificar "de molt mal gust" la decisió de Riart de portar aquest punt al ple.

Per la seva banda, el portaveu d'El Comú, Martí Abella, va argumentar l'abstenció del seu grup assegurant que la decisió "és un reflex de la poca visió de futur de l'equip de govern de CiU perquè si haguessin escoltat la comunitat educativa ara no hauriem de pagar el que paguem per tenir una escola ni comprometre l'economia del futur govern municipal a 9 dies de les eleccions".

Riart va defensar la seva actuació assegurant que havia

explicat els termes de l'acord un mes abans en un acte públic a l'ajuntament i va acusar l'oposició de "posar pals a les rodes i de voler treure un rendiment partidista allà on l'executiu demos-tra tenir visió de futur". Riart va concloure que la majoria de la comunitat educativa es va felicitar de la proposta de l'ajuntament i va defensar una operació que "dóna a l'ajuntament 8.000 metres quadrats i 1.200 de sostre en una zona estratègica i que en el futur s'haurà de pensar quin ús donar-li".

Cal SotaterraAl ple també es va aprovar definitivament el conveni

urbanístic de Cal Sotaterra amb els vots a favor de CiU, en contra d'El Comú i l'abstenció d'ERC.

Els grups de l'oposició van lamentar l'urgència de l'equip de govern per aprovar aquest punt i van criticar que "com ja havia passat en l'aprovació inicial, el document no clarifica" qui haurà de fer front als costos dels vials que es preveu construir en aquest sector i que inclouen fins a tres ponts.

Tot i que en el document aprovat finalment no consta que els promotors hagin de fer-se càrrec dels vials, Riart va ssegurar que "així està acordat amb els promotors" de les obres i que a més "ho faria constar" quan el conveni arribés al Departament d'Urbanisme que l'ha d'avaluar. Riart va concloure contestant a l'oposició que "la ciutat no està al servei dels regidors sinó que són els regidors qui estan al servei dels ciutadans".

Altres acords de ple

El Ple Extraordinari de dijous passat va servir també per aprovar, aquest cop per unanimitat de tots els grups polítics, el conveni entre l'ajuntament de Solsona i l'Institut Català del Sòl (Incasol).

Al conveni, aprovat inicialment el 29 de març, no s’hi havia presentat cap al·legació i permetrà completar l'urbanització del sector de la Farinera deixant-la lliure d’edificació i preservant la visibilitat del conjunt monumental

de l’entrada a Solsona.El plenari va votar també l’acceptació d’una subven-

ció de 151.779 euros (uns 25 milions de pessetes) concedida pel Consell Català de l’Esport per la gespa artificial del camp de futbol. Mentre que CiU i ERC hi van votar a favor, El Comú es va abstenir al·legant que no compartien la manera com l'equip de govern havia getionat la instal·lació de la gespa artificial.

Un moment de l'últim ple de la legislatura

4 519- Divendres, 25-5-2007

Degut a un error de l’empresa encarregada de l’embalatge en format plastificat de la tramesa electoral, hi ha alguns sectors de la ciutat de Solsona on la papereta de vot adjunta no correspon a la candidatura d’Esquerra al municipi de Solsona, si no concretament a la de Santa Maria de Palautordera.

Per tant, és important que les persones que vulguin votar la candidatura solsonina d’Esquerra Republicana de Catalunya, es-tiguin especialment atents de comprovar que, a les paperetes de vot, hi figura el nom del mu-nicipi de Solsona.

Des de la Secretaria Nacio-nal d’Organització i Finances d’ERC, demanem disculpes als ciutadans i ciutadanes de Sol-

sona, als votants d’Esquerra i als membres de la nostra candidatura a Solsona per les molèsties que els

haguem pogut ocasionar.

AVÍS MOLT IMPORTANT

5519 - Divendres, 25-5-2007

Solsona Ramon Estany

Josep Ramon Mora, president del CTFC i que va pre-sidir l’acte juntament amb l’alcalde de Solsona Jordi Riart i la cuinera del restaurant El Cingle, Montse Estruch, va destacar del llibre que “La cuina del Solsonès vol ser un recull de receptes culinàries que entre els seus ingredients utilitzin alguns dels productes naturals dels nostres boscos, que per altra banda, són els productes amb els que habitualment treballa el CTFC”.

Mora va subratllar que “aquest llibre és per posar en valor aquests productes i la cultura culinària del Solsonès, i també posar en valor tot el que el Solsonès pot aportar als seus visitants”.

El president del CTFC va cloure la seva intervenció amb un agraïment a totes les persones (unes 60) que amb les seves aportacions han fet possible el llibre.

Per la seva banda, l’alcalde de Solsona, Jordi Riart, va agrair la iniciativa del CTFC, perquè entre altres qüestions, “els elements que configuren les receptes són bàsicament productes autòctons”, i li donen “un valor afe-git” però per damunt de tot, formen part “d’uns

Josep Ramon Mora, Jordi Riart i Montse Estruch, durant la presentació de l’acte

Públic assistent a la presentació del llibre

Reclamen la recuperació de les receptes antiguesL’envelat de la Fira de Sant Isidre va acollir la presentació del II Llibre de Cuina que des del Centre

Tecnològic Forestal de Catalunya editen per recollir la tradició culinària del Solsonès

coneixements de les persones i una cultura que es preserva en forma de llibre”.

Riart va advertir que aquest treball és un molt bon “símptoma del dinamisme de les persones que s’interessen i formen part de la comarca”.

La cloenda de l’acte va anar a càrrec de la cuinera innovadora i responsable del restau-rant El Cingle de Vacarisses, Montse Estruch.

Estruch va reclamar “que no es perdin aquestes receptes de gent que ja no hi és” i va afegir que “miro de buscar receptes molt

antigues i posar-les al dia”

“Policia Loca”No es tracta de cap manipulació informàtica. Així

anava el vehicle de la policia local, que havia perdut part d’una de les lletres que porta retolades a la porta. Tota una curiosa i divertida situació.

L'espieta

· 1 Oficial mecànic amb experiència en hidràulica i muntatges de màquines.

· 1 Oficial elèctric amb experiència en instal·lacions industrials i muntatges de qua-dres elèctrics.

Empresa dedicada al disseny i fabricació d’equipaments d’elevació per l’accés i manteniment de façanes necessita incorporar

Interessats envieu C.V. a Mutecna Gondolas S.L., P.I. Els Ametllers, 21, 25280 Solsona o truqueu per informació al telèfon 973 48 42 05

6 519- Divendres, 25-5-2007

7519 - Divendres, 25-5-2007

Solsona Ramon Estany

En l’acte, que es va iniciar a les 11 del matí, amb la presència del bisbe de Solsona, Mons. Jaume Traserra i una nombrosa representació de les escoles i alumnes participants i guanyadors, els representants de la Federació de Cristians de Catalunya van destacar positivament la nombrosa participació, alhora que ha estat de molt nivell. En concret, van subratllar la participació de l’alumnat solsoní, 2.215 participants, pertanyents a 47 centres educatius.

Un cop repartits els premis, com a cloenda, el bisbe va valorar com un bon símptoma “que tinguem necessitat de conèixer la paraula de Déu i interès per llegir-la, i sobretot per viure-la”, perquè la paraula de Déu “no ens pot deixar indiferents”.

El bisbe Traserra va ressaltar que “no deixa de ser

2.215 alumnes del bisbat de Solsona han participat al XXII Concurs Bíblic

sorprenent que tantes persones participin en aquest con-curs” i que la gràcia del concurs és “proposar una cosa tan interessant com la història de la salvació, la vida de Jesús i el desenvolupament del Cristianisme a la història”.

El bisbe de Solsona va subratllar que aquest interès que pot tenir el contingut de la Bíblia “sempre resulta nou i inte-ressant” doncs presentar la figura de Jesús avui és important perquè per a nosaltres Jesús “és un model de vida i si l’escola ha de pretendre formar integralment els alumnes, no hi pot mancar la dimensió transcendent”.

Finalment, Traserra, agraint a la Federació de Joves Cristians de Catalunya que porten l'organització, els exhortà a perseverar en el concurs, per tal que l’any vinent hi hagi encara més participants.

El dissabte 5 de maig al Col.legi Arrels Secundària tenia lloc el lliurament de premis per la diòcesi de Solsona de la XXIIa edició del concurs bíblic que amb el tema “Maria Fe i Testimoni” ha organitzat

la Federació de Cristians de Catalunya “Grup Avant” de Terrassa

Una alumna solsonina recull el premi de mans del Sr. BisbeL'escola Arrels Primària també va rebre un premi especial

8 519- Divendres, 25-5-2007

Solsona Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

Els cinc primers mesos d’utilització del camp de futbol municipal de Solsona des que s’hi ha instal·lat gespa sintètica i s’ha posat en funcionament el pla de gestió de l’equipament s’han registrat 5.566 usuaris, sense comptar els partits de cap de setmana, una xifra que dobla el rendiment mitjà anterior a les obres de renovació.

Tal com posen de manifest les dades de seguiment d’ús de les instal.lacions recollides per la regidoria d’Esports, el condicionament del camp l’ha revaloritzat, fet que es demostra especialment amb la utilització de les instal·lacions per part dels dos clubs de futbol de la ciutat –abans de la remodelació només hi entrenava el CF Solsona–, la creació d’una escola de tecnificació de futbol i un ús més freqüent que abans per part de l’IES Francesc Ribalta.

Des del desembre passat, mes d’obertura del camp després de les obres, s’ha donat servei a una mitjana de 1.113 persones al mes, mentre que els 11 mesos anteriors hi van passar 567 usuaris al mes. Un dels factors que han contribuït a aquest augment és el fet que durant els primers sis mesos d’aquest any els dos camps de futbol-7 són d’ús lliure per a tota la població.

Aquest primer balanç dels resultats de la modernitza-ció del camp de futbol solsoní “coincideix amb les expectatives

La instal.lació de gespa dobla l’ús del camp de futbol de Solsona

Utilitzen l’equipament una mitjana de 1.113 esportistes al mes

plantejades inicialment i reflectides en el pla de gestió”. Ho afirma el regidor d’Esports, Francesc Azorín, que destaca “el revulsiu que això ha comportat per a la pràctica del futbol a la ciutat, tant quantitativament com qualitativament”. En aquest sentit, Azorín posa de relleu que en aquests moments en treuen profit tant les entitats futbolístiques com la comunitat educativa, ja que el camp també acull sessions d’educació física i activitats extraescolars, i fins i tot la ciutadania en general interessada en fer-ne ús.

9519 - Divendres, 25-5-2007

Solsona Ramon Estany

Lliurament de premis del III Concurs literari de l’Ass. de Dones del Solsonès

Es va presentar el tercer recull de contes, “Assaig General”

El marc de la Fira de Sant Isidre va ser l’es-cenari escollit per donar a conèixer el veredicte del III concurs literari de l’Associació de Dones del Solsonès.

En el decurs de la presentació, la presidenta de l’entitat, Maria Díaz, va recordar que aquest concurs "va començar com un assaig perquè les dones poguessin explicar les seves vivèn-cies, com se sentien, i compartir experiències amb els lectors i lectores".

Díaz va destacar que cada convocatòria "és una sorpresa perquè la participació és molt alta i diversa".

Enguany han participat escriptores amb edats entre 24 i 63 anys, des de diverses comar-ques de Catalunya (Solsonès, Bages, Berguedà, Maresme, Osona o Segrià)

Díaz va subratllar que l’objectiu marcat el primer any s’ha tornat a acomplir: que les dones exposin les seves opinions, i donar veu a les dones.

La presidenta de l’Associació de Dones va

manifestar finalment el seu agraïment a totes les participants, per ajudar-les a posar la petja-da en el camí de la igualtat entre homes i dones. També va donar les gràcies a aquells que han fet posible el llibre, l’editor, la dissenyadora, el jurat: Narcís Clotet, Alba Santaeulària,

Respecte als relats presentats, Díaz remar-cà que tots tenen quelcom especial, perquè “són vivències personals i ens donen una lliçó per ser millors persones”.

Per la seva banda el professor de literatura Rafael Pérez va fer una reflexió sobre el conte literari, mentre que l’escriptora Pilar Duocas-tella va exposar que escriure "ens pot ajudar a encaminar una vida més alegre i amb més pau interior".

L’editor i periodista Narcís Clotet va llegir

el veredicte, content i sorprès per la resposta de la convocatòria, destacant cinc relats, escrits per Tate Gualdo, M. José Orellana, M. Pilar Borràs, Mercè Solande i Cecília Vila.

Tate Gualdo rebent el premi

M. José Orellana rebent el premi

M. Pilar Borràs rebent el premi

Mercè Solande rebent el premi

Cecília Vila rebent el premiPúblic assistent a l’acte

10 519- Divendres, 25-5-2007

200 persones assisteixen a l'aplec de Santa LlúciaAquest any es va estrenar una magnífica carpa

Diumenge passat, a 2/4 de 12 del migdia, la capella de Santa Llúcia, molt ben engalanada, va acollir la missa i benedicció del terme, amb l'assistència d'unes 200 persones. Seguidament, les priores van oferir els rams de costum, i un ball vermut amb coca i barreja per tothom va amenitzar l'espera fins a l'hora del dinar de germanor.

I a la tarda, de nou, ball i sorteig, que va recaure en els següents números:

1r 5.775 (una panera)2n 7.200 (sopar per a dues persones al Petit Bufi)3r 5.365 (un premi sorpresa)L'organització vol donar les gràcies al constructor i a

totes les persones que de manera desinteressada han col.laborat a que la festa hagi estat un èxit.

Solsona

CEIP Setelsis rep un Baldiri Reixac per la seva qualitat en el treball lingüísticL’escola recollirà el premi el proper dia 31

La Fundació Jaume Primer ha reconegut l’excel·lència del CEIP Setelsis de Solsona per la seva tasca global, i especialment pel tractament de la llengua, amb un Premi Baldiri Reixac adreçat a les escoles. Aquest guardó, dotat amb 3.300 euros, valora l’ús elevat de la llengua que assoleix el projecte educatiu i lingüístic que s’aplica al centre, així com la voluntat integradora del col·legi en referència a la identitat.

Per accedir al premi, l’escola pública de Solsona va omplir un qüestionari i va rebre una visita sorpresa d’una comissió del jurat el mes passat. El CEIP Setelsis recollirà el guardó el dia 31 d’aquest mes, juntament amb 13 centres educatius més de Catalunya.

11519 - Divendres, 25-5-2007

La Junta de Govern Local, en la sessió del 17 d’abril de 2007, aprovà inicialment i exposar al públic les bases específiques que han de regir la provisió, mitjançant concurs, de sis places d’oficial de la bri-gada, de tres places de peó de la brigada, d’una plaça de vigilant del teatre i d’una plaça de vigilant de les instal·lacions esportives i obrir la convocatòria per a la provisió d’aquests llocs de treball. Oficial de la brigada de serveis munici-pals. Titulació: graduat escolar, FP1 o equivalent. Peó de la brigada de serveis municipals. Titulació: certificat escolar o equivalentVigilant/manteniment del teatre. Titula-ció: certificat escola o equivalentVigilant/manteniment de les instal·lacions esportives. Titulació: certificat escolar o equivalentPresentació de sol·licitudsEs presentaran en el registre d’entrades de l’OAC, dins del termini de vint dies naturals, comptats de l’endemà de la publicació de la convocatòria al DOGC. Les instàncies aniran acompanyades de la documentació següent: Currículum vitae de l’aspirant, Fotocòpia del DNI i Fotocòpia del títol acadèmic

Aprovació definitiva de projectes d’obres al Consell ComarcalLa Comissió de Govern del Consell Comarcal del Solsonès, en la sessió de 9 de febrer de 2007 acorda inicial-ment els següents projectes d’obres:- Projecte d’arranjament i pavimen-tació del camí de Pegueroles (TM Navès i Montmajor), amb un pressu-post de 278.022,26 euros.- Projecte d’arranjament i pavimentació del camí de Prades (TM La Molsosa), amb un pressupost de 173.297,56 euros.- Projecte d’arranjament i pavimentació del camí de Miravé (TM Pinell), amb un pressupost de 23.067,77 euros.- Projecte d’arranjament i pavimentació del camí de Canalda (TM Odèn), amb un pressupost de 113.476,61 euros.

Concurs per cobrir places a l’Ajuntament

Fase de concurs i Valoració de mèritsa) Per serveis prestats a l’administració pública, 1 punt per any o fracció, fins a un màxim de 3 punts. La puntuació de les fraccions de temps treballat inferiors a l’any es prorratejaran per mesos sencersb) Valoració de les experiències profes-sionals acreditades en relació amb les funcions pròpies de la categoria profes-sional i/o de la plaça convocada fins a un màxim de 3 punts. (Es valorarà a raó de 0.10 punts per mes acreditat)c) Formació específica, cursos, seminaris, publicacions i tasques docents realitzades que siguin d’interès per a les funcions prò-pies de la categoria professional i/o plaça convocada fins a un màxim de 2 puntsd) Un altre tipus de formació comple-mentària, nivell acadèmic, coneixements d’informàtica, idiomes, que puguin ser d’interès. Puntuació màxima de 2 puntsProva de coneixements lingüísticsEls aspirants que no hagin resultat selecci-onats en el procés selectiu, però que hagin superat la qualificació mínima exigida, passaran a formar part de la borsa de tre-ball d’aquest Ajuntament per a nomena-ments interins i/o contractacions laborals temporals, per ordre de puntuació.

Comarca Associació de Col.leccionistes de Plaques de Cava del Solsonès

IV Trobada de Col.leccionistes de Plaques de Cava

El passat 13 de maig, i en el marc de la Fira de Sant Isidre, va tenir lloc la IV Trobada, organitzada per la nostra associa-ció, a la carpa petita situada a la plaça de les Moreres. Durant tot el cap de setmana, vam rebre les visites dels nostres socis i simpatitzants, i la trobada del diumenge, a la que vingueren col·leccionistes i expositors de tot Catalunya, va ser molt con-correguda, tant per socis solsonins, com foranis, o simplement col·leccionistes, tot un èxit de participació.

Es presentaren dues plaques de cava, una commemora-tiva de la fira d’enguany i l’altra dedicada al primer municipi, el de Castellar de la Ribera, d’una col·lecció que preparem de tots els de la comarca.

Des d’aquí, volem agrair la col·laboració a l’Ajuntament de Solsona, Consell Comarcal, Caixa de Pensions, Pastisseria Camps, Caves Xepitus, i a tots els socis en general.

Comarca Redacció

12 519- Divendres, 25-5-2007

El Consell aporta 8.000 euros a les entitats esportives per tal de fomentar l’esport base al Solsonès

L’equip de govern comarcal, de CiU, ja ha destinat en el que portem d’any més de 20.000 euros a les entitats per promoure l’aprenentatge de l’esport, la difusió de la cultura i les activitats socials

Amb la voluntat de contribuir d’una forma directa al foment de l’aprenentatge de l’esport entre els joves del Solsonès, el Consell Comarcal ha aprovat aquesta setmana un nou paquet d’ajuts destinat a les entitats esportives que promouen l’esport base.

Albert Muntada, vicepresident del Consell i responsable de l’àrea d’Esports, explica que els ajuts s’han repartit entre “les deu entitats sol.licitants seguint una equació que pondera l’ajut en funció del nombre dels esportistes federats del club, les competicions on participen i les hores d’entrena-ment dedicades”. D’aquesta manera, es fa un “re-partiment més equitatiu en funció de les necessitats

dels diferents clubs esportius”. Aquests 8.000 euros s’afegeixen als 12.000 euros

aprovats el passat mes d’abril dins la partida de més de 30.000 euros que el Consell Comarcal té prevista per als ajuts a entitats. La part que encara resta per concedir s’anirà repartint en funció de les deman-des de les entitats sol.licitants. Albert Muntada ha assegurat que “la partida queda oberta per poder subvencionar projectes de la comarca a mida que es vagin produint, sense haver-los de demorar fins a final d’any, ja que tots aquells que formem part d’entitats, som conscients de les precarietats eco-nòmiques d’aquest tipus d’organismes”.

Comarca Servei de Premsa del Consell Comarcal del Solsonès

El Consell Comarcal organitza el cicle “Converses sobre

immigració”La primera serà el dia 1 de juny sota el títol “El món divers de

les dones musulmanes”

Des del Pla de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal s’inicia, el proper 1 de juny, el cicle “Converses sobre immigració“ on es programen al-gunes xerrades per tractar diferents temes relacionats amb la immigració.

La primera conferència, “El món divers de les dones musulmanes”, anirà a càrrec de la senyora Nazanin Amirian, escriptora i periodista iraniana. Ha publicat nombrosos articles a la premsa internacional sobre l’Orient Mitjà, l’islam, la dona i la immigració. També ha escrit interessants llibres com Sólo las dio-sas pasean por el infierno i Irak, Afganistan e Irán: 40 respuestas al conflicto en Oriente Próximo.

En la xerrada es tractaran els diferents estere-otips que recauen sobre la dona musulmana i el paper dels mitjans de comunicació occidentals en la creació i consolidació d’aquests estereotips.

L’acte serà a dos quarts de 9 del vespre a la sala gòtica del Consell Comarcal.

Loteria de la Fira de Sant Isidre de SolsonaUs informem que els números guanyadors no van ser venuts. Es tornarà a sortejar aquest dissabte dia 26.

13519 - Divendres, 25-5-2007

Durant els anys 2004 i 2005 es va detectar un augment considerable de la generació de paper i cartró a la ciutat de Solsona al voltant dels contenidors. Garantir un bon servei de recollida selectiva ha estat sempre prioritats de l’Ajuntament de Solsona i del Consell Comarcal del Solsonès, per la qual cosa, des d’aquestes administracions es va posar en funcionament una experiència per fomentar la recollida selectiva de cartró en comerços, amb una bona participació d’aquestes entitats.

El gener de 2006 es va instaurar aquest servei, pel qual s’està duent a terme el servei de recollida selectiva de paper i cartró en comerços a la ciutat de Solsona. Aquest treball està resultant d’allò més gratificant i el resultat d’un any i mig de funcionament és molt satisfactori. En el darrer any, gràcies a la col•laboració de les entitats comercials a qui es dona servei s’han aconseguit recollir més de 30 Tn de cartró, específicament dels comerços de Solsona, la qual cosa va suposar un augment del 21% de recollida.

La voluntat de l’administració és de continuar treballant en la eficiència i minimització de residus per la qual cosa, els serveis de recollida selectiva del Consell Comarcal del Solsonès

Més de 30 tones de paper i cartró en el servei de recollida selectiva comercial

El servei impulsat pel Consell Comarcal i l’Ajuntament de Solsona ha tingutuna bona acceptació i ha afavorit un creixement del 21% de tones en la recollida de paper i cartró

i l’àrea de medi ambient de l’Ajuntament de Solsona treballen conjuntament per millorar el servei, plantejar noves recollides selectives i fomentar la minimització del rebuig.

Aquesta setmana ha entrat en funcionament el nou web del Consell Comarcal, que substitueix el fins ara utilitzat, i que havia quedat obsolet, davant els nous sistemes d’interacció entre l’usuari i l’administració, que hi ha actualment. El web ha estat construït a partir d’unes plantilles que la Diputació de Lleida posa a disposició dels ajuntaments i Consells Comarcal de forma gratuïta. Mitjançant aquestes plantilles, l’empresa solsonina Grafkic, ha redissenyat i adaptat els continguts a les necessitats del Consell Comarcal, a fi de ser més útils i propers a la població.

Al web s’hi pot trobar l’estructura del Consell, els diferents departaments i serveis que realitzen, notícies, una agenda d’activitats culturals de la comarca, la història del Palau Llobera, els formularis per a demanar ajuts i els resultats i classificació de la lliga comarcal de futbol sala, entre altres temes.

Amb aquest web, el Consell Comarcal segueix amb la política d’adaptar-se a les noves tecnologies per tal d’apro-par-se al ciutadà i adquirir flexibilitat i professionalitat, tals

Un nou espai web facilita els tràmits entre els ciutadans i el Consell Comarcal del Solsonès

L’indret, que ja és operatiu a www.conselldelsolsones.org, ha estat creat per a relacionar-s’hi de forma interactiva mitjançant uns mòduls cedits per la Diputació de Lleida

com l’e-tram o l’IdCat, als quals aquesta administració ja s’ha adherit. L’adreça d’aquest nou mitjà és:www.conselldelsolsones.org

Comarca Servei de Premsa del Consell Comarcal del Solsonès

14 519- Divendres, 25-5-2007

CONFERÈNCIA a Riner

La fi de l’energia barata26 DE MAIG 2007, A LES 7 DE LA TARDAA LA SALA DE LA CASA GRAN DEL MIRACLEA càrrec de FERNANDO GONZÁLEZ CAJIGÓSMembre de la Comissió d’Energia del Col.legi d’Enginyers de Barcelona

Hi ha una relació important i curiosa entre l’energia disponible i el creixement de la població. D’altra banda, les energies fòssils com el carbó, el petroli o el gas són finites i s’estan acabant. El planeta terra té el seu límit natural i és utòpic colonitzar qualsevol altre lloc de l’univers. Amb la velocitat actual de creixement, el límit és molt a prop, no més de 50 a 100 anys. Seria tremendament egoista respecte als nostres néts, no prendre les mesures per corregir aquest greu problema. Tot i que les energies renovables seran un ajut per compensar la fi de les energies fòssils, convé no sobrevalorar les seves possibilitats i preparar-se per parar el creixement.

SEREM CAPAÇOS D’UTILITZAR L’ENERGIA D’UNA MANERA MÉS INTEL.LIGENT I SOLIDÀRIA?

Organitza l’Associació de Veïns de Freixinet i Rodalia

Inversions contra els incendis forestalsMedi Ambient licita les obres de millora de les infrastructures per a la prevenció i extinció d’incendis forestals al Solsonès

Forestal Catalana, SA empresa pública adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Genera-litat de Catalunya fa pública la licitació de les Obres de Millora de les Infrastructures per a la prevenció i extinció d’incendis forestals al Solsonès

La duració de les obres serà de 12 mesos amb un pressupost màxim de la contractació de 415.929,14 euros, IVA inclòs.

Exposició de pintures de paisatgesAula de Cultura Caixa Penedès de SolsonaDe l’1 al 10 de juny de 2007

Jaume Adam i Vidal (Manresa, 1951) mostra a Solsona la seva obra pictòrica basada principalment en els paisatges.

Residint actualment a Sant Llorenç de Morunys, va iniciar els seus estudis artístics a l’acadèmia d’Estanislau Vilajosana, a

Manresa. Més tard, el seu aprenentatge serà bàsicament autodidacte. Ha participat en exposicions col.lectives a Manresa i en con-cursos de pintura ràpida, obtenint diversos premis. La seva preferència radica sobretot en la natura i en els paisatges, intentant que el motiu del quadre pugui ésser reconegut per l’espectador. No obstant, la seva obra busca transmetre també, la impressió que la llum i l’ambient de l’espai natural o urbà han provocat en l’autor a l’hora de pintar el

quadre. Així doncs, la principal aspiració del pintor és connectar la seva impressió amb la que pugui tenir l’espectador que coneixi o recordi l’indret representat a la tela.

Avinguda del Pont de Solsona

Jaume Adam i Vidal

Comarca Redacció

Necessita incorporar:

Pintoramb

experiència609808959

F. Navarro

BuscaOperari973 48 16 26

15519 - Divendres, 25-5-2007

Vall de Lord Dolors Pujols

Jornada d’intercanvi a la ResidènciaEls alumnes d’ESO de Sant Llorenç coneixen eines i tècniques del passat gràcies a les explicacions dels residents

El passat 22 de maig a la tarda els alumnes de la SES Sant Llorenç (d’ESO) van fer una visita a la residència on els avis i les àvies els van transmetre coneixements i experiències: els van explicar i ensenyar diferents objectes i eines d’abans com per exemple llums de diferents tipus. També els van explicar com feien el formatge, el pa i la coca de manera artesanal a les seves cases i després d’això van ser els propis alumnes qui van provar d’elaborar pans i coques, per grups i amb l’assessorament dels avis. L’intercanvi va acabar amb un berenar plegats i els nois/es van marxar amb un record preparat pels propis avis per a l’ocasió: una bossa de fruits secs.

La Coma ila Pedra visita

València

En un viatge dels que anualment fan, veïns del munici-pi de La Coma i la Pedra van fer un viatge el passat cap de setmana a València, on van visitar la Ciu-tat de les Arts i de les Ciències, l’oceanogràfic (amb espectacle de dofins inclòs) i ja el diumenge van visitar el nucli històric de la ciutat. Quaranta persones hi van participar i asseguren que s’ho van passar molt bé.

16 519- Divendres, 25-5-2007

El dia 4 de maig, el Grup de Teatre de Llobera vam estrenar la sisena obra, titulada “Un polític supersticiós” de l’Assumpta Gonzàlez. Un cop més la vam estrenar per la Festa Major de Peracamps com ja és habitual de cada any.

Més de 300 persones van gaudir durant 1 hora i mitja de l’obra. Una obra un xic embolicada, s’ha d’estar molt pendent

“Un polític supersticiós” a Llobera

Llobera Grup de Teatre de Llobera

de tot el que passa. L’argument es basa en la preparació d’un sopar per l’ascens d’un polític molt especial, i la seva dona és la que ho prepara tot al seu gust. I després encara hi ha els invitats i alguna visita sorpresa... Bé de moment us mostrem algunes imatges de l’estrena. I qui la vulgui veure ja tindrà oportunitats durant els propers mesos.

Es busquen monitors per a Campus Esportiu del 25 al 29 de juny.

Interessats envieu Currículum a:

gesportsolsona@hotmail.com

............

Vols publicitar la teva empresa en es-deveniments esportius?

Contacta amb nosaltres a:

gesportsolsona@hotmail.com

Tel. 626424899 17519 - Divendres, 25-5-2007

Oliana Arxiu Fotografic: Marcel Ribera

Eleccions SindicalsEl passat dia 17 de maig es van portar

a terme les eleccions sindicals a l’empresa Taurus. El resultat va ser de: CCOO quatre representants dels treballadors; tres represen-tants dels treballadors d’UGT., i Independents amb dos representants.

Membres de la UGT el dia de les eleccions.

CiUEl dia 19 a les 19.00 hores, el Sr. Josep Grau, diputat juntament amb

membres de Convergència i Unió van entrevistar-se amb ramaders de la nostra Vila. Posteriorment a les 20.00 hores van parlar a tot el públic en general, assistent a la sala d’actes, aprofitant l’acte per presentar a cadascun dels membre a la candidatura de Convergència i Unió.

El Sr. Josep Grau amb membres de Convergència i Unió, i ramaders.

Tots els membres de l’equip de Convergència i Unió amb el Sr. Josep Grau.

ERCTambé el dia 19 a les 22.00 hores a la sala d’actes de l’ajun-

tament es va portar a terme la presentació dels membres d’Esquerra Republicana de Catalunya. Cadascun va explicar part del programa que presentaven.

Un dels moments de la presentació.

Eleccions Municipals(PSC-PM)

El passat dia 17 de maig a les 8 del vespre a la sala de l’ajuntament la Sra. Tere Cunillera, diputada i el Sr. Antoni Vilaginés, alcaldable van parlar de diferents temes d’in-terès pel poble.

La Sra. Tere Cunillera i el Sr. Antoni Vilaginés.

18 519- Divendres, 25-5-2007

Institucions Josep M. Montaner i Reig

Mora i Pallejà al CTFC després del relleu a la presidència

Eduard Pallejà relleva Josep Ramon Mora al capdavant de la presidència del CTFC

Edurad Pallejà va ser escollit ahir nou president del Cen-tre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) després de rebre el vot unànime dels membres de la junta de la institució.

Pallejà relleva en el càrrec a Josep Ramon Mora, que ha estat durant dos anys i mig al capdavant del CTFC i que ha renunciat a la seva presidència per centrar-se en el seu nou càrrec dins el govern de la Generalitat com a director general de Protecció Civil.

Pallejà accedeix al càrrec amb la voluntat de "mantenir una política continuista" respecte el mandat de Mora, del qual va destacar, l’aposta per fer del centre un "referent internacio-nal" en l’àmbit de la recerca i la gestió forestals. En aquest sen-tit, va explicar "que les persones canvien, però les institucions es perpetuen" i va assegurar que el CTFC ha de continuar sent "el pal de paller de les polítiques forestals del país".

La projecció internacional del centre, la dimensió cien-tífica, la formació permament dels professionals, i la vinculació amb el Solsonès han de ser -segons va explicar Pallejà- els punts principals del nou mandat. Pallejà va agrair també el suport en el seu nomenament de totes les institucions representades en la junta del centre i va elogiar la tasca del seu prededessor, de qui va destacar "la seva temperança, lideratge i capacitat de buscar consens".

Per la seva banda, Josep Ramon Mora -que havia assu-mit la màxima responsabilitat del CTFC el desembre del 2004, rellevant el seu primer president Francesc Xavier Ballabriga- va destacar el projecte constructiu de la nova seu corporativa, la signatura el contracte programa i la consolidació internacional i científica del centre com a punts principals del seu mandat.

Mora es va acomiadar "amb certa tristesa però també amb satisfacció perquè aquests dos anys han estat un període molt positiu per al Centre" i va explicar que el seu mandat s’ha centrat a convertir el CTFC en una institució de referència i en la casa comuna de tot el sector forestal i desvinculant-la de qualsevol instrumentalització de les ddiferents conformacions polítiques que hi ha la territori.

Toc d'atenció de MoraPel que fa a la seva experiència personal, Mora va ex-

plicar que "aquests dos anys m'han permès conèixer a fons la comarca i el tarannà de la seva gent" i va aprofitar el seu comiat per fer un toc d'atenció als polítics comarcals.

Segons va explicar, les persones que tenen responsabili-tats polítiques al Solsonès "haurien d'adonar-se que potser han de fer un esforç per superar una etapa de confrontació que ha durat molts anys. Es troba a faltar un projecte compartit per tota la classe política del Solsonès en qüestions estructurals de la comarca com el desenvolupament turístic o les infras-tructures", va apuntar Mora.

El perfil del nou president

Eduard Pallejà és llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona, Diplomat en Gestió Pública per ESADE i Postgrau en Psicologia Social per la UB.

Actualment és secretari general del departament de Medi Ambient i Habitatge. A més ha estat alcalde de Rubí, ha ocupat llocs d’alta responsabilitat a la Univer-sitat Politècnica de Catalunya com a cap del Gabinet del Rectorat, vicegerent i director de les Relacions Externes i director general de la Fundació de la UPC, també ha estat en òrgans de direcció a Localret i a la Federació de Municipis.

Ha estat membre del Consell d’Administració de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i membre del Consell d’Administració de la Caixa de Terrassa. Pallejà també va ser membre del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics Barcelona 1992 (COOB’92. S.A.).

El nou president de la institució elogia la tasca del seu predecessor i aposta per mantenir una "política continuista" en la gestió del CTFC

El ja expresident del CTFC va defensar la necessitat que "no es fes confrontació de tot" i ho va atribuir "segurament" perquè "es ve d'una història d'una excessiva hegemonia d'una força política i no hi ha hagut la cultura de diàleg necessària".

info@elsolsones.net - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

19519 - Divendres, 25-5-2007

Associacions i Entitats Club Estel del Solsonès

Temps de flors a Girona

Diumenge 20 de maig el Club Estel va anar a Girona a veure Temps de flors. Com veieu a la fotografia, va ser molt espectacular. Molt agraïts a tots els que vau participar

Diumenge 24 de junyExcursió al Mercat

Medieval de CamprodonDinar a Setcases al restaurant

Músiques. Viatge amb autocar Preu del tiquet amb tot inclòs:

socis 36 euros – no socis 38 euros.

El passat dia 13 de maig membres de la família Espuga de ca l’Agustí de Cambrils es van reunir en aquest paratge d’Odèn. Aquest any ha estat possible reunir a tots els deu ger-

Trobada de la família Espuga

Trobades

mans: Carme, Ramona, Simeó, Antònia, Teresa, Isidre, Àngel, Angeleta, Josep i Gracieta. Com podem veure a les fotografies, estan molt eixerits. Per molts anys de part dels vostres fills.

C. Bisbe Lasala, 7 - Tel. 973 48 13 26 - SolsonaVOSALTRES POSEU-HI EL NEN,TATIANA HI POSARÀ LA RESTA

Llistes de naixençaPuericultura Roba 0-2 anys

Pre-mamà

20 519- Divendres, 25-5-2007

Associacions i Entitats Sol del Solsonès

Visita la nostra web:www.soldelsolsones.org

Ets un sol!

FORMACIÓ EN L’ÀMBIT DE SALUT MENTAL

Canvi de dia de la xerrada:LES DROGUES D’ABÚS AVUI: “HI HA UNA VIDA DESPRÉS DE LES DROGUES” APROXIMACIÓ AL MÓN DE LES TOXICOMANIES I ELS DANYS PER A LA SALUT.Se celebrarà el dia: 7 de juny - Hora: 20:00hA càrrec de: ELOISA ROMAN psiquiatra adjunta Alt-haia. Lloc: SOL DEL SOLSONÈS, C/ Josep Maria de Sagarra, 3 baixos

El passat diumenge dia 12 de maig una comissió de l’associació Sol del Solsonès formada per mossèn Clos, Enric Serra, Àngel Pujol i Lluís Closa van visitar el club de golf Ribera Salada convidats per fer l’entrega de premis. Van ser rebuts pel president del club, Víctor Tàpies, el delegat del camp Vicenç González i el secretari Francesc Irla. Tot seguit varen fer un recorregut pel camp de golf, on uns moments abans havia fina-litzat el torneig que s’havia celebrat per recollir fons econòmics per l’Associació Sol del Solsonès.

Evidentment, durant el recorregut, tant l’Enric, com mossèn Clos, l’Àngel i el Lluís van tenir l’honor de demostrar els pocs coneixements i la poca pràctica en el golf. A continuació van entrar a la seu del club per fer entrega dels trofeus. És digne de remarcar el bon ambient del club de golf i el corresponent reconeixement del projecte del Sol del Solsonès. Víctor Tàpies, president del club de golf va informar que la recaptació aconse-

Donació del club de golf Ribera Salada al Sol del Solsonès

guida pel Sol del Solsonès havia estat de 600 euros.El president Enric Serra, molt emocionat, va agrair

aquesta generositat a través de l’esport, l’esforç i la sensibilitat dels molts participants en aquest torneig i que estaven presents a l’entrega de premis.

És evident que encoratgem especialment la joventut a practicar qualsevol classe d’esport. El golf és un esport que combina tranquil·litat i emoció. Demano als pares i mares i col-legis que insisteixin a practicar algun esport, que en definitiva serà una teràpia i una prevenció molt importants per allunyar les addiccions com el tabac, l’alcohol, i tota mena de drogues. El futur depèn de tots, tots hi som implicats.

Bisbat de Solsona Seminari de Solsona

Ministeri d’acòlit a RomaEl seminarista Lluís Tollar i Puig, va rebre el

ministeri d’acòlit al Seminari Internacional Joan Pau II de Roma, el dia 1 de maig de 2007. La celebració fou presidida pel bisbe Jaume, que li va conferir el ministeri. També concelebraven Mn. Antoni Quesada, Mn. Joan Casals i Mn. Josep M. Vilaseca. El rector i formadors del seminari italià també hi foren present. Al costat dels estudiants hi havia els pares del Lluís i el seminarista Marc Majà. Fou una celebració senzilla i emotiva. El pelegrinatge diocesà es va unir a la celebració des de la pregària. El Lluís està cursant 4t de teologia a la Univer-sitat Gregoriana.

Darrera, el rector del Seminari italià, Lluís Tollar i Marc Majà. A davant, Mn. Joan Casals, el bisbe Traserra, els pares del Lluís Tollar, Mn. Josep M. Vilaseca i Mn. Antoni Quesada

21519 - Divendres, 25-5-2007

Des d’un inici, des del Casal Popular la Fura ens hem oposat a la instal.lació de les centrals eòliques de la Torregassa i el Villaró, i a totes les centrals eòliques en general. La nostra posició ens ha motivat a informar-nos sobre el tema, i no només de les centrals eòliques, sinó també de tot el model energètic en general.

Conseqüentment amb el que pensem, hem treballat per defensar i difondre la nostra posició de rebuig a les centrals eòliques, i defensar un nou model energètic basat en les energies renovables, la descentralització i el consum responsable. Hem escrit articles, hem participat en xerrades, en repor-tatges de televisió, tertúlies de ràdio, hem presentat al.legacions, i continuem treballant en aquests i altres camps.

Però pel fet que nosaltres ens oposem a les centrals eòliques, tot i estar molt convençuts de la nostra posició i arguments, no hem tingut mai la intenció d’imposar la nostra opinió a ningú, sinó que hem treballat per convèncer.

Creiem que, sigui favorable o contrària a la implantació de les centrals eòliques, l’important és la decisió popular. I per això estem aquí avui pre-sentant les adhesions individuals i col·lectives a la petició de que governs municipals cedeixin el poder de decisió al conjunt de veïns dels municipis.

Esperem que s’escolti la demanda de les 531 persones i una dotzena d'entitats (inclosos nosaltres) de la realització d’una consulta popular amb un debat obert previ que permeti a tothom estar informat i tenir una opinió.

Associacions i Entitats Casal Popular la Fura

Campanya de recollida de signatures per la consulta popular sobre els parcs eòlics de la Torregassa i el Villaró

L’Assenblea de Molins Insubmisos es va manifestar durant la passada Fira de Sant Isidre

22 519- Divendres, 25-5-2007

Des de l’IES Francesc Ribalta, volem felicitar els nostres excel·lents jugadors/es pels bons resultats obtinguts en la fase territorial d’esports d’equip.

L’EQUIP JUVENIL MASCULÍ DE BÀSQUET: CAMPIÓ DE LLEIDA

L’equip juvenil masculí ha guanyat tots els partits i participarà en els campionats de Catalunya.

L’EQUIP JUVENIL FEMENÍ DE FUTBOL SALA: SUBCAMPIÓ DE LLEIDA?

Degut a problemes d’organització aliens al grup, ens hauríem de conformar amb aquest resultat, però no és el cas i hem presentat un recurs. Esperem que aquest es resolgui favorablement i valori el bon joc i el progrés de les nostres jugadores.

També volem felicitar el Martí Ribalta i la Núria Riu pels bons resultats obtinguts en les proves d’atletisme a la Final de Catalunya.

Educació IES Francesc Ribalta

Enhorabona i moltes felicitats campions/es!!!

Es demana: Persona dinàmica i responsable Coneixements d’informàtica

Per informació trucar a:Tel. 973 481 900 (demanar per Rosa) - (Horari. 08.00 a 13.00 i de 15.00 a 18.00)

Necessita:

ADMINISTRATIU/IVAper a tasques administratives i jornada de 8 hores

Empresa de la construcció de la zona necessita:

1 Peó de fontaneria1 Gruista amb carnet

I n t e r e s s a t s Te l e f o n e u a l n ú m .

637 524 134

23519 - Divendres, 25-5-2007

Educació Escola Arrels

Recordant Santa Joana de Lestonnac

El dia 15 de maig, el grup de 6è de Primària de l’Escola Arrels, va representar la vida de Santa Joana de Lestonnac, fundadora dels col.legis de la Companyia de Maria, per commemorar els 400 anys de la fundació del primer col.legi a Bordeus.

Joana acompanyada de les primeres companyes, l’any de la fundació: 1607

Educació Escola Arrels Primària

Prohibida l’entradaPolls no, gràcies!

Diuen que són juganers que salten de liana en liana com en Tarzan i que es diverteixen fent gratar a la gent. Quan tu grates aquí, ells ja són allà. Ponen ous i els deixen lligats i ben lligats als cabells. Són els polls! Alerta!La manera de trencar-los el joc, és: -Pentinar amb un pinte de pues molt juntes per eliminar

els ous.-Fer-se cues per recollir el cabell, ja que la zona que agrada més al poll és darrere les orelles i la nuca.

-Rentar-se el cabell amb xampú especial per a polls. -No pentinar-se amb el mateix pinte una colla de nens. -No posar-se gorres d’altres companys.

Ull viu! Per evitar contagis, cal analitzar bé els caps de les cri-atures i pentinar-los. En el cas que es detectin polls, és millor eliminar-los abans de tornar a l’escola. Cal avisar els tutors perquè d’aquesta manera es donin missatges de vigilància a les famílies.

Aquests dies a l’Escola ens ha visitat la doctora i s’ha fet una campanya de prevenció dels polls.

Educació CEIP Setelsis

De vegades, però, ens agrada anar-los a veure. Això és el que van fer els nens i nenes de primer durant aquesta setmana. Aprofitant que feia 40 anys que s’havia publicat el llibre “El zoo d’en Pitus”, a l’escola en vam fer una adaptació per tal d’explicar la història a través de poesies i cançons. I quan vam tenir tot l’espectacle a punt vam demanar al Club de Jubilats l’Estel, el

Els avis i els nensA l’escola ens agrada que els avis ens visitin i ajudin

Club de Jubilats Sant Jordi i a la Residència si hi podíem anar. Ens van rebre com ho fan els avis: calorosament i amb tendre-sa. Els nens i les nenes van explicar la seva història i fins i tot van intercanviar algun regalet. Els avis ens deien que estaven contents de rebre’ns i nosaltres vam estar molt contents que ens acollissin. Moltes gràcies i...fins l’any que ve!

Conserges- Formació a càrrec de l'empresa

- Contracte / Alta a la Seg. Soc..

- Possibilitat d'escollir torn (mati, tarda, nit, cap de setmana)

- Compatible amb estudis i prestacions per minusvalia

Empresa de la zonaNECESSITA

Interessats truqueu al

649 09 40 99

Transports Especials

Necessita:Conductor amb

experiència en tràiler

Interessats truqueu:

647 62 60 25

Ferran Moreno

24 519- Divendres, 25-5-2007

Anglès Alba Santaeulària

Aquest cap de setmana un grup de 13 persones vam estar al nord d’Anglaterra.

Els alumnes de grups diferents d’adults, van avenir-se molt bé i vam riure molt.

Vam sortir de Girona el divendres al matí i vam dinar a l’alberg de Newcastle. Com que feia bon temps vam aprofitar per anar a veure el mar i després vam agafar un ferri. Sortir de nit allà va ser una experiència diferent, ja que tot comença molt d’hora i les noies es vesteixen com si fos la nit de cap d’any!

Viatge de Chit-Chat a Newcastle

Ens va agradar que per exemple, pots sortir de la discoteca un dissabte a la nit i després anar a visitar una galeria d’art.

L’experiència millor va ser anar a dinar a casa d’una família anglesa per poder veure la casa, el jardí i parlar amb gent del país. Després del cafè ens van ensenyar a jugar al croquet al jardí. La Sally i el John van tenir molta paciència per parlar a poc a poc amb la gent. Va ser una classe pràctica d’anglès molt intensa, ja que quan vam ajudar a rentar els plats i endreçar la casa s’havien de seguir les instruccions bé per saber on posar les coses.

La ciutat té també edificis i ponts molt moderns, mercats, botigues i ens vam emportar un bon record del parc prop de l’alberg amb arbres gegants al costat del riu, cascades, cases antigues, un molí medieval, etc.

Va ser un viatge que tots recordarem.Jugant a croquet al jardí de la Sally

Al castell de Tynemouth

25519 - Divendres, 25-5-2007

Cartellera

L'Escola Municipal de Música de Solsona presenta els seus Concerts Familiars

Música de pel.lículesDiumenge, 3 de juny a les 12h del migdia al Teatre Comarcal.A càrrec de l'alumnat de l'Escola.Entrada gratuïta

Trobada d’ex-alumnes de LESTONNAC (Monges)Dissabte, 26 de Maig2/4 de 5h Trobada festiva a l’escola ( Entrada per la porteria de la comunitat).5h. Actuació Musical a càrrec d’alumnes de “L’Àtic, taller musical”2/4 de 6h Refrigeri i tertúlia.2/4 de 7h Missa Vespertina.

NOTA: Per engrescar la tertúlia animeu-vos a portar fotografies de la vostra etapa escolar. US HI ESPEREM!!!

Concurs "Millors blocs mediambientals"Dins del projecte Medioambiente y sensibilización para las zonas rurales: Objetivo 3 de la Fundación Biodiversidad, El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya convoca el Concurs “Millors blocs mediambientals”. En aquest concurs poden inter-venir persones que elaborin o editin continguts mediambientals en blocs personals i/o corporatius i que siguin treballadors de pimes o autònoms. Per a participar en el concurs és necessari registrar-se a la pàgina del projecte www.mas3.info. Podrà concursar qualsevol bloc escrit en castellà o català elaborat per persones que resideixin a Espanya. El termini d’inscripció estarà obert fins el 30 de maig de 2007. Hi haurà un premi per cadascun dels tres finalistes: el primer de 400 euros, el segon de 300 euros i el tercer de 100 euros a bescanviar per material de llibreria mediambiental.

Presentació del llibre El silenci de les campanesLa persecució religiosa durant la Guerra Civil i de la

revista “Valors” -des de la setmana passada present a totes les llibreries de Solsona-. A càrrec de Josep Àngel Colomés

Dimarts 29 de maig a 2/4 de 5 de la tarda al Club Sant Jordi de la Fundació Viure i conviure. Obert a tothom.

Propera activitat del GNS: Cens d’Oreneta cua-blanca

Aquest dissabte amb l’ajuda i col.laboració dels Escoltes (uns 40 nens i nenes), farem el cens poblacional de oreneta cua-blanca. És tracta d’un cens que es fa a la major part dels pobles i ciutats de Catalunya i que coorganitza la Fundació Territori i Paisatge i el Institut Català d’Ornitologia (veure el link:http://www.orenetes.cat/docs/full_instruccions.pdf)L’activitat es farà de les 16h a les 18 h. Quedarem a les 16h. al cau dels escoltes (al casal de cultura) per explicar l’activitat i començar a voltar per tots els carrers de Solsona i comptar els nius ocupats i vells d’aquesta espècie tant carismàtica dels nostres pobles i ciutats.És una activitat oberta a tothom i sense cap dificultat en la metodologia.Si podeu confirmar la vostra assistència, enviant un mail a david.guixe@ctfc.es, us ho agrairem.

EXPOSICIÓ: ‘República! cartells i cartellistes (1931-1939)’Sala d’exposicions del Museu del Ganivet i Eines de Talldel 10 al 30 de maig

Exposició: ‘El bosc’Sala dels Sants Màrtirs - Palau Episcopalde dl. a dv., de 18 a 21 h; caps de setmana i festius, de 12 a 14 h i de 18 a 21 h, - De l’11 de maig al 3 de juny

Com funciona un arbre? Com es fa l’humus? Què és la fusta? La mostra "El bosc", organitzada conjuntament per l’Obra Social “la Caixa” i l’Ajuntament de Solsona, dóna resposta a aquestes i més qüestions relacionades amb aquest complex ecosistema. Així mateix, l’exposició recull les prin-cipals espècies arbòries de Catalunya a través d’una singular col·lecció, a més de presentar cinc dels arbres més singulars de la península Ibèrica.

Donar a conèixer la importància de conservar els eco-sistemes terrestres i sensibilitzar els visitants són alguns dels objectius d’aquesta mostra mediambiental.

Agenda de la Vall de Lord

Dissabte 26 de maig: Jornada Intercultural Ecuador-Països CatalansA partir de les 8 del vespre al local del Casal l’Estaca sopar popular amb plats típics equatorians, debat, música tradicional i festa.Organitza: Casal l’Estaca

Dissabte, 26 de maig: Animació infantil amb “set de so”A les 6 de la tarda a la Plaça de la CanalOrganitza: Ajuntament de Sant Llorenç de Morunys

Diumenge, 27 de maig: Fira de Primavera-A parir de les 9 del matí parada de firaires a la Plaça del Mur.-A partir de les 12 del matí: exhibició de Dansa del ventre, ballet i ioga i “master-class”, a càrrec del gimnàs “STICSA”.

Dissabte, 26 de maig a les 17h. A la Casa de Colò-nies de la Música (Rectoria de Montpol)Gran Concert de la 1a. trobada d'instruments de vent al Solsonès amb més de 70 músics participants

26 519- Divendres, 25-5-2007

Municipals Josep M. Montaner i Reig

Jordi Riart, candidat de CiU a l'ajuntament de Solsona

► Per què ha decidit presentar-se com a alcaldable a l'ajuntament de Solsona?

Per una raó molt simple i és que nosaltres vam començar a dibuixar un model de ciutat que la majoria de gent de Solsona va refrendar i en aquests 4 anys no hi ha temps suficient com per poder assolir tots els objectius que ens vam marcar.

► Com imagina el futur de Solsona?Me l’imagino molt esperançador. Crec que disposarem

d’una ciutat que tindrà una molt bona qualitat de vida perquè els serveis que oferirà i que estem oferint representen una veritable millora respecte anys passats, i més si ho comparem amb altres ciutats semblants a la nostra. Destacaria la promoció d’habitatge públic i el desenvolupament de la Llei de Barris.

► En què hi pot contribuir la seva candidatura?La llista que encapçalo té 19 candidats perquè la projec-

tem en el futur, quan Solsona passi a tenir 10.000 habitants i 17 regidors, que segurament serà en la propera legislatura. Aquest equip té la meva confiança i jo la seva.

► Quin ha estat l'aspecte més positiu del seu mandat?Poder treballar per la meva gent i la meva ciutat d’una

manera absolutament positiva. Hem treballat molt, hem fet moltes coses i tenim la satisfacció i la tranquilitat d’haver po-gut treballar en tot allò que, d'una manera o altra, contribuirà a millorar la qualitat de vida de Solsona.

► I el més negatiu?Hi ha un ple que tots recordarem i que és la part més

desagraïda d'aquest mandat. Però un alcalde a vegades ha de prendre decisions que sap que no agradaran, però que són el més just per la ciutat si es considera l'interès general. L’alcalde de Solsona, com qualsevol altre alcalde, ha actuat sempre tenint en compte el interessos generals de la ciutat i amb l'objectiu de preservar els drets de tots els ciutadans.

► L’oposició es queixa de manca de diàleg sistemàtic per part de l’equip de govern. Què en pensa?

Crec que és un dicurs que l’oposició utilitza de manera reiterada per erosionar la imatge de l’equip de govern. En la majoria de decisions han tingut l’oportunitat de participar però no sempre ha estat així per tenir un concepte equivocat del valor partidista de les seves decisions.

► I la crispació política d’on ha vingut?Ha vingut donada sobretot per la proximitat de les elec-

cions muncipals. Els grups polítics fan la seva valoració i posen la major part d’entrebancs possibles a l’equip de govern. Penso

que és l’error de l’oposició, que confon els objectius de la ciutat amb els de partit, quan l'alcalde de Solsona ho ha de ser per a tothom, fins i tot per als qui no l'han votat.

► Però l'oposició diu que justament no es tenen en compte els ciutadans que ells representen?

Mai en la història de l’ajuntament de Solsona no hi havia hagut tants instruments de participació com en aquest mandat. Fins i tot hem tingut un reconeixement per part de la Conselleria de Relacions Institucionals que ens va atorgar un premi a la innovació democràtica per un procés de participació ciutadana pel nucli antic de Solsona.

► Quines perspectives electorals tenen?Ens proposem revalidar l’alcaldia un altre cop, tot i que

sóc conscient que si l’oposició pot intentarà reproduir el tripartit a Solsona. Per tant, si no revalido la majoria absoluta estaré marginat del govern de la ciutat.

► L'oposició vol obrir l'ajuntament a tots els partits?Jo crec que és una fòrmula complicada perquè un equip

de govern no funciona de manera assemblearia o col·legida. A més, cal saber la disposició dels partits per arribar a un acord. Ara per ara, se’m fa difícil prioritzar una o altra opció política amb qui poder pactar, hem d’esperar a les eleccions.

A més a més...

Festa Major o Carnaval: totes dues

Un racó de Solsona: el carrer de les Campanes

Què és el que més li agrada de Solsona: M'agrada el sentit de pertinença i d'identitat que tenim i que no és freqüent de trobar en altres poblacions

I el que menys: potser l'enveja d'algunes persones

Tots el polítics són iguals? evidentment no. A més no ajuda a que la societat cregui en els seus dirigents. Però per desgràcia les males pràctiques és el que més interessa als mitjans de comunicació.

Jordi Riart té 51 anys i és Enginyer Tècnic Agrícola

Riart opta a la reelecció i es proposa revalidar l'alcaldia i la majoria absoluta amb la voluntat de continuar completant el seu model de ciutat

"he actuat sempre pensant en els interessos generals de la ciutat"

27519 - Divendres, 25-5-2007

Municipals Josep M. Montaner i Reig

► Per què ha decidit presentar-se com a alcaldable a l'ajuntament de Solsona?

Perquè he estat 4 anys treballant per intentar aportar coses per Solsona i penso que és un bon moment per continuar. A més, els meus companys d'El Comú em van animar a seguir endavant i em van escollir per liderar la llista.

► Com imagina el futur de Solsona?Solsona té encara moltes possibilitats de creiexement,

té voluntat de ser central a la comarca i vol liderar-la. Per això ha de tenir una sèrie de recursos i equipaments que donin ser-vei a tota la ciutat però també a la resta del Solsonès. Som al centre de Catalunya i això ens dóna grans opcions per ser un referent de qualitat de vida, i de creixement econòmic i social a la Catalunya Central

► En què hi pot contribuir la seva candidatura?Som un grup de gent que defensem la igualtat

d'oportunitats de les persones i pensem que les administracions han d'estar per assegurar aquest dret. Treballarem per fer una ciutat més activa i amb més implicació de la gent. La gent ha de sentir-se més recolzada per l'ajuntament. No entenem l'ajuntament com el govern d'un rei que sap el que vol i que porta el seu poble cap al benestar. Pensem que l'ajuntament ha de donar resposta des de la humilitat i des de la creença ferma de la voluntat de servei públic de la política.

► La ruptura amb el PSC els pot passar factura?És una situació diferent. Continuem apostant per les

esquerres a Solsona i no ens sentim allunyats dels plantejaments que el PSC o ERC fan per la ciutat. A més, si els ciutadans volen, nosaltres creiem que tenim les mateixes opcions de continuar tenint la seva confiança.

► Per què se'ls acusa insistentment de ser massa radicals?Se'ns ha titllat de radicals i de cultivar la cultura del

"no" però penso que aquesta visió menysté la fermesa amb que defensem i hem defensat els nostres plantejaments. A més, moltes propostes impulsades pel Comú o el Fòrum són ara una realitat per Solsona.

Com ara?Com el POUM, l'escola bressol, el pla intergal del nucli

antic, els mitjans de comunicació municipals. L'equip de govern de CiU ha desenvolupat ben poques ideees pròpies en aquests 4 anys de govern.

► Han criticat molt la manca de diàleg de Riart però, dispo-

sava de majoria absoluta i a més l'oposició està representada a tots els consells municipals?

Això és pura comèdia. El govern municipal no ha tingut mai en compte els grups de l'oposició. Decideix el que vol tant si hi estem a favor com si no. No volem prendre les decisions que ha de prendre qui mana però creiem que l'oposició ha de poder fer aportacions i saber què es planteja a la nostra ciutat perquè legítimament els nostres votants s'han de tenir en compte.

► Quines perspectives electorals es plantegen?Nosaltres pensem que podem assegurar els 3 regidors

que tenim actualment i és una bona fita per la nostra formació. Però el més important és que estem convençuts que hi pot haver un trencament de la majoria absoluta de CiU.

► Les seves opcions passen per fer un govern d'esquerres?Nosaltres pensem que els grups d'esquerra podrem

conformar una majoria que pugui dur el timó del nou govern de Solsona. Ara bé, també hem de deixar clar que no tancarem les responsabilitats de govern a CiU perquè cal valorar la seva experiència i perquè també pot ajudar a la ciutat.

Martí Abella, candidat d'El Comú a l'ajuntament de Solsona

A més a més...

Festa Major o Carnaval: totes dues

Un racó de Solsona: el barrri Josep Torregassa perquè és on vaig créixer i és la meva primera Solsona.

Què és el que més li agrada de Solsona: la seva ubica-ció en un espai geogràfic divers. No juguem a una sola carta i aquesta indefinició i aquesta barreja li donen un caràcter especial.

I el que menys li agrada: el fet ser seu episcopal i de grans propietaris li dóna un aire una mica impostat perquè la gran majoria de la gent no són ni una cosa ni l'altra

Tots el polítics són iguals? Si fos així tots diríem el mateix i no ho fem pas. És una frase tòpica però a cops l'egoisme de les persones ens fa buscar excuses per no fer un un esforç que tots hem de fer per defensar la vida política i pública de la nostra societat.

"moltes propostes impulsades pel Comú són ara una realitat"

Martí Abella té 50 anys i és arquitecte tècnic

Després de liderar el primer projecte d'El Comú, Abella torna a encapçalar la llista del partit convençut que un canvi de govern a l'ajuntament és possible

28 519- Divendres, 25-5-2007

Municipals Josep M. Montaner i Reig

► Per què ha decidit presentar-se com a alcaldable a l'ajuntament de Solsona?

Com tothom sap ja fa 4 lesgislatures que em presento i encara que pugui semblar una obsessió personal ho concebo com una disponibilitat per estar al servei de la gent de la meva ciutat. A més, els meus companys m'han tornat a fer confiança i han cregut convenient escollir-me com a candidat.

► Com imagina el futur de Solsona?A nivell de programa crec que tots els partits polítics

coincidim força. Ara bé, hi ha un altre aspecte que jo trobo necessari pel futur de la ciutat i que passa per canviar la manera de governar dels últims anys. Crec que s'ha de posar fi al fet que el diàleg i el consens només siguin de paraula i no de fets. Jo la política l'entenc d'una altra manera, amb menys personalismes i partidismes, i amb més treball d'equip i participació.

► En què hi pot contribuir la seva candidatura?La nostra candidatura té clar que si ERC té suficients

suports per estar a l'ajuntament obrirà el govern de la ciutat a totes aquelles forces que hi vulguin participar. Volem sumar esforços perquè pensem que és el que necessita la ciutat.

► És el quart cop que es presenta. No és un candidat massa gastat?

Pot ser que algú ho vegi així i fins i tot puc entendre-ho però com deia abans els meus companys m'ho han demanat i jo tinc les mateixes ganes i il·lusió que el primer dia.

► Quines perspectives electorals tenen?Nosaltres aspirem al màxim, però més que pensar a

nivell personal d'ERC, el que voldria és poder trencar la majo-ria absoluta. Per higiene democràtica i perquè ens sembla que convé i perquè pensem que hi ha molta gent que ho espera. CiU té una força com a partit i una influència a Solsona molt grans i no ho desmereixo però crec que la percepció general és que l'experiment de Riart no ha funcionat.

► Però CiU ha tirat endavant actuacions com el POUM, el Pla de Barris, el Pou de Gel, els mitjans de comunicació municipals. La llista és molt llarga.

El POUM era una vella reivindicació de l'oposició, el Pou de Gel ja estava començat quan va entrar, el Pla de Barris és una iniciativa de la Generalitat que tots els grups vam treballar per tirar endavant. Tot i això, és innegable que Riart ha fet coses com posar al dia l'estructura de funcionament de l'ajuntament però a l'altre costat de la balança s'ha de dir com ha deixat els comptes municipals que no permeten fer préstecs, que s'ha perdut per la ciutat una bona part del camp del Serra o que l'illa cultural s'ha comprat pel doble del que es podia haver comprat.

► Han criticat molt la manca de diàleg de Riart però les urnes van parlar, disposava de majoria absoluta i té la res-ponsabilitat de governar?

Legalment i legítimament és així però èticament crec que no. Riart ha prescindit sistemàticament dels representants legítims de l'altra meitat dels solsonins i ha estat un alcalde massa personalista, fins i tot dins el seu mateix equip.

► En cas d'haver de pactar per governar la seva prioritat serà buscar l'acord amb El Comú i el PSC?

Ja he dit que volem obrir el govern de la ciutat a totes les forces polítiques de Solsona, per tant no pactarem amb cap partit que no accepti aquesta invitació a la resta de forces municipals . També vull deixar clar que convidaré el PP a governar, però que difícilment seré alcalde si necessito el seu suport.

► Aposteu per un tripartit?La gent que està cansada del mateix partit polític i de la

mateixa manera de governar a Solsona veuen que l'alternativa és una altra però que aquesta és diversa i plural. Per a mi el més important és que s'aconsegueixi formar un govern municipal que representi la majoria de solsonins, sense grupets i sense personalismes.

Xavier Jounou, candidat d'ERC a l'ajuntament de Solsona"volem obrir el govern de la ciutat a totes les forces polítiques"

Xavier Jounou té 48 anys i és pagès

Jounou es presenta per quarta vegada consecutiva amb la voluntat de trencar la majoria absoluta de CiU i poder encapçalar el govern de la ciutat

A més a més...

Festa Major o Carnaval: Totes dues

Un racó de Solsona: Potser perquè hi vaig viure de petit em quedo amb el passeig i la plaça del Camp

Què és el que més li agrada de Solsona: M'agrada la pecularitat de ser una ciutat dins un ambient rural. És un fet molt únic a Catalunya i me'n sento orgullós, crec que imprimeix cert caràcter

I el que menys: No m'agrada que hi hagi una part de gent que es cregui que són l'essència de ser solsoní. Crec que hi ha 9.000 maneres diferents de ser solsoní.

Tots els polítics són iguals? Em dol molt aquesta frase, perquè, com tot a la vida, hi ha gent que fa bé les coses i gent que no. Es prioritzen els interessos del partit per davant de la ciutadania. Per això vull obrir l'ajuntament perquè m'interessa més Solsona que ERC.

29519 - Divendres, 25-5-2007

► Per què ha decidit presentar-se com a alcaldable a l'ajuntament de Solsona?

No crec que hi hagi cap solsoní que no vulgui ser alcalde de Solsona. És un orgull participar en aquesta cursa i personalment em fa molta il·lusió. A més, sóc militant del PSC des del 1986, el món de la política no m'és nou i ara que tinc disponibilitat personal per tirar endavant aquest projecte i tinc la confiança dels meus companys de partit, crec que és el moment de liderar aquest projecte.

► Com imagina el futur de Solsona?Ha de ser el millor de tots i ha de basar-se en el progrés

econòmic i social. Es tracta de fer la millor Solsona possible i per fer-ho crec que el més important és que els polítics fo-mentem la cultura del pacte sense abusar de les majories, dels personalismes ni dels partidismes. El futur passa per buscar complicitats i posar-nos d'acord tots els partits en els grans temes de ciutat.

► En què hi pot contribuir la seva candidatura?Aportem el millor que tenim i podem demostrar bona

gestió privada, implicació en entitats solsonines i ganes de treballar. Abarquem totes les capes socials i franges d'edat de la societat solsonina i sobretot aportem idees noves i molta il·lusió.

► El PSC es torna a presentar a Solsona després de 8 anys. Quines previsions electorals tenen?

És difícil fer valoracions però aspirem al màxim. Lògicament hem de tocar de peus a terra i per tant sabem que no guanyarem. Tot i això pensem que podem treure una representació significativa per tenir el màxim de pes i capacitat dins el futur ajuntament de Solsona.

► Però a Solsona els resultats del PSC han estat tradicio-nalment modestos?

Sí, és cert però ara això pot canviar. De l'octubre cap aquí hem format una nova assemblea comarcal, hem creat les joventuts socialistes del Solsonès, hem fet nous militants i hem presentat llistes a altres municipis. Aquests elements demos-tren la vitalitat i la continuïtat del nostre projecte, i deixen clar que estem posant unes bones bases de cara el futur.

► N'hi ha prou governant a la Generalitat per fer uns bons resultats en aquestes municipals?

No, ni molt menys. Que un partit de referència com el PSC governi a la Generalitat pot ajudar a l'hora d'anar a votar però res més. Aquí hem hagut de fer molta feina i

Municipals Josep M. Montaner i Reig

treballar de valent per donar forma al projecte que volem pel Solsonès. A més, crec que no es poden fer promeses a la gent aprofitant que governes la Generalitat. Sé que això s'ha fet molt, però crec que no és de bon gust de-mocràtic fer-ho.

► Amb qui prioritzarien un futur pacte de govern? Primer de tot, l'assemblea comarcal del PSC és sobi-

rana i per tant serà la qui decidirà què passa després de les eleccions. Hi ha diversos supòsits i el que vull deixar clar que aquí es tracta més de fer poble que no pas de fer alta política. S'ha de parlar de projectes i de persones, que és el que compta i el que val.

► Així no descarten pactes amb ningú?En principi no tanquem cap porta. Com et deia es tracta

de fer ciutat i crec que tots som necessaris. Ara bé, també cal deixar clar que l'actual alcalde de Solsona ha demostrat en 4 anys quin és el seu tarannà i puc dir que el seu estil a nosaltres no ens agrada.

A més a més...

Festa Major o Carnaval: totes dues.

Un racó de Solsona: la plaça del Camp.

Què és el que més li agrada de Solsona: la seva gent.

I el que menys li agrada: aquest mal ambient, o aquestes enveges que a vegades es generen entre persones o grups.

Tots el polítics són iguals? No. La majoria fan la seva feina de manera honrada però sempre té més ressò quan es fan malament les coses que quan es fan bé. Amb tot crec que hem d'esforçar-nos més a buscar les coses que ens apropen i no les que ens allunyen.

Josep Caelles, candidat del PSC a l'ajuntament de Solsona

Josep Caelles té 54 anys i està jubilat

"cal que l'ajuntament faci més poble i menys política"El PSC torna a l'escena municipal de Solsona amb un nou candidat que vol posar fi a la presència testimonial dels socialistes a l'ajuntament solsoní

30 519- Divendres, 25-5-2007

Municipals Josep M. Montaner i Reig

► Per què ha decidit presentar-se com a alcaldable a l'ajuntament de Solsona?

Perquè crec que per la base social que tradicionalment ha tingut el PP a Solsona hem de tornar a tenir representació a l'ajuntament, i tot i que la meva intenció no era presentar-me com a cap de llista, al final els companys de partit em van animar i em van convèncer perquè encapçalés la candidatura.

► Com imagina el futur de Solsona?Crec que hauria de ser una ciutat més propera al ciuta-

dà. Hi ha molts problemes que afecten a les persones que no es resolen amb prou rapidesa. Falten equipaments com una residència geriàtrica pública, més escoles o més llits al CAP. Encara hem de millorar molt per donar una bona resposta a nous problemes que se'ns plantegen com ara la immigració o l'accés a l'habitatge.

► En què pot contribuir la seva candidatura a millorar la ciutat?

Tinc moltes il·lusions en aquest equip. Està format per gent nova i jove que poden arribar a fer coses molt bones per Solsona. Estic convençut que si entrem a l'ajuntament tirarem endavant projectes de ciutat importants.

► Fa 4 anys el PP va quedar fora de l'ajuntament; què creu que ha canviat perquè això no torni a passar?

El PP del Solsonès ha canviat molt en aquests 4 anys. Hem obert el partit, hem renovat les llistes i tenim un projecte polític centrat exclusivament en Solsona. La nostra llista no vol fer política sinó ciutat i volem allunyar-nos del radicalisme d'altres temps.

► Quines perspectives electorals tenen? Jo aspiro sincerament a treure tres regidors. Crec que

la nostra llista és molt solvent i pot aportar moltes coses a Solsona.

► És un pronòstic molt optimista. Per què?Perquè aquesta legislatura ha estat marcada per la cris-

pació i això, a banda de ser negatiu per la ciutat, no agrada a la gent. Ni l'equip de govern ni l'oposició no han fet bé les coses i penso que els passarà factura. A més, l'alcalde no ha estat a l'alçada del que molts esperaven d'ell quan va entrar i per això crec que tindrà un canvi de votants molt elevat.

► Per què creu que hi ha hagut tanta crispació? Perquè es tendeix a fer massa política. Els regidors quan

entren a l'ajuntament haurien d'oblidar-se del seus partits i de-

A més a més...

Festa Major o Carnaval: Totes dues

Un racó de Solsona: Tots ho són però potser em quedo amb la Mare de la Font

Què és el que més li agrada de Solsona: el paisatge és preciós, hi ha temporades amb uns colors espectaculars i l'entorn natural i les vistes són molt boniques.

I el que menys li agrada: S'ha crescut desordenadament i ens falten equipaments de ciutat i s'ha de treballar la qüestió de la immigració.

Tots el polítics són iguals? No. Com en qualsevol cosa de la vida hi ha de tot. Però sí que crec que massa sovint els polítics s'han preocupat més de la cadira i del poder que no pas de la gent.

dicar-se exclusivament a treballar per resoldre els problemes dels solsonins i les solsonines.

► Creu que la imatge del PP a Catalunya pot anar-los en contra?

És evident que el PP no té gaire bona imatge i que encara desperta alguns recels a Catalunya, però nosaltres ens presentem per aportar treball i projectes per Solsona i crec que la gent ho sap distingir. També s'ha de dir que a vegades sembla que el PP sigui el dimoni i ens oblidem que quan va governar Espanya les inversions més grans les va fer a Catalunya.

► Si tenen representació a l'ajuntament amb quina opció política pactarien abans?

Primer s'han de veure els resultats, però estem disposats a entrar a l'equip de govern i puc dir que, ara per ara, podem pactar amb qualsevol de les forces que es presenten a les eleccions. La decisió la prendrem quan sigui el moment i es prioritzarà un pacte que serveixi per tirar endavant alguns dels punts més importants del nostre programa. No volem pactar per tenir cadira sinó per fer coses concretes per Solsona.

"podem pactar amb qualsevol de les forces que es presenten"

Eliseu Ribalta,candidat del PPC a l'ajuntament de Solsona

Eliseu Ribalta té 71 anys i està jubilat

Després que en les últimes municipals el PP perdés la re-presentació a l'ajuntament, Ribalta aspira a tornar a entrar al consistori

31519 - Divendres, 25-5-2007

32 519- Divendres, 25-5-2007

33519 - Divendres, 25-5-2007

Municipals Josep M. Montaner i Reig

CiU de Solsona presenta les seves propostes electorals

Jordi Riart, candidat de CiU a l'ajuntament de Solsona adreçant-se al públic assistent

Riart presenta 71 propostes de futur que dibuixen "el model i l'estil de ciutat" que la seva candidatura projecta per Solsona

La candidatura de CiU a l'ajuntament de Solsona va presentar dimarts passat les seves propostes electorals en vistes a les eleccions municipals que s'han de celebrar demà passat.

En la seva presentació Riart va explicar que no volia parlar de programa electoral ja que "les propostes presentades no s'han plantejat només en clau de guanyar les eleccions sinó que són propostes per una Solsona del futur". La candidatura de CiU va presentar un programa de 71 punts "plantejats no des de la improvització, sinó des del seny, l'experiència i el co-neixement de la realitat solsonina", segons va explicar Riart.

El candidat de CiU va admetre que "serà difícil acon-seguir fer realitat la totalitat del programa", però tot i això va assegurar que les propostes plantejades "marquen el rumb del que ha de ser Solsona en els propers anys". "És el que hem fet durant aquests quatre anys", va apuntar Riart, que va reivindicar també "els 28 anys de govern de CiU amb l'objectiu de servir només l'interès general de la ciutat". Finalment, Riart va demanar als assistents que revalidessin la confiança en la seva candidatura per tirar endavant "un model i un estil de ciutat ben dibuixat durant els últims 4 anys en què no hi ha hagut temps suficient per fer-lo realitat".

D'entre la setantena de punts del programa de CiU per Solsona, Riart va destacar-ne els 10 més importants entre els quals va enumerar la promoció d'habitatge de protecció pública,

la construcció de la nova bibiloteca comarcal, la revitalització social i comercial del nucli antic, la costrucció de la nova piscina coberta, el condicionament de la ribera com un espai verd, la consolidació del sòl industrial al polígon Santa Llúcia, la creació de 300 noves palces d'aparcament, l'impuls de la capitalitat de Solsona en el món geganter i la posada en marxa del nou centre escolar i la sala polivalent.

Els membres de la llista de CiU, Josep Antoni Pelegrina, Motserrat Albacete i Francesc Azorín van intervenir per desgra-nar part del programa electoral del que van destacar també el compromís per facilitar l'accés a les noves tecnologies, l'impuls al centre cívic, l'establiment d'un pla d'implanatció de comerços al nucli antic, la implantació de fonts d'energia renovables pel subministrament de calefacció i aigua sanitàries al sector de la Cabana del Màrtir o la creació de l'empresa muncipal de l'aigüa.

L'acte va comptar també amb la presència de Carles Campuzano, president de la mesa nacional de CDC que va donar suport a la candidatura encapçalada per Riart.

CiU presenta candidatura a Sant LlorençConvergència i Unió presenta una candidatura que, encapçalada per Montserrat Cases, destaca la

importància de “potenciar l’ativitat econòmica de la vall”

Amb una llista parcialment renovada i encapçalada per Montserrat Cases, Convergència i Unió concorrerà als comicis del 27 de maig amb la prioritat de “potenciar l’activitat eco-nòmica de la Vall de Lord” amb paraules de la mateixa cap de llista. Segons Cases, l’equip de govern de Sant Llorenç els darrers 4 anys “ha tingut una actuació acceptable però molt millorable pel que fa a gestió i execució” i “no s’ha comptat amb l’oposicó, que no ha tingut possibilitat d’involucrar-se amb qualsevol tasca”. Tot i això no tanca la porta a cap pacte post electoral i assegura que “ha de ser el poble qui amb el seu vot demostri quin tipu de pacte vol”. Referent als projectes en-gegats i amb fases pendents d’adjudicació, Convergència i Unió explica que es mantindran, alguns d’ells amb modificacions, posant com a exemple que cal estudiar la viabilitat econòmica del manteniment d’una piscina municipal i que portaran a terme la tercera fase de restauració del monestir, que ha d’encabir el futur museu de la Vall de Lord. Cases destaca de la seva propos-ta de govern “incentivar la petita indústria per intentar que

els joves puguin tenir treballs qualificats a la vila, recuperar els valors de l’associacionisme juvenil i millorar l’aspecte urbanístic, etètic i mediambiental del poble”. Cases lidera una llista formada per 9 persones més- “que representen diferents àmbits del municipi” i assegura comptar amb una desena més de persones per treballar amb el seu equip.

Municipals Dolors Pujols

34 519- Divendres, 25-5-2007

Acte central de Campanya de El ComúEl Comú va presentar dimarts al vespre al Teatre Comarcal els caps de llista que presenta per a les properes municipals així com les principals línies del seu programa.

Martí Abella, alcaldable per Solsona, va estar acom-panyat pels caps de llista de Castellar de la Ribera, Florenci Santaeulària, La Molsosa, M. Alba Puigpelat i Pinós, Pere Garriga.

També alguns dels components de la llista d'El Comú a Solsona van descriure els punts bàsics del programa per la capital del Solsonès però el centre de l’acte el va constituir el parlament del Martí Abella, que va començar recordant alguns punts conflictius de l’acció de govern de CiU, als qual El Comú ha exercit una oposició “forta i constructiva” que en alguns casos ha suposat millorar els projectes i en d’altres, una oposició aferrissada. El POUM, la Llei de Barris, el projecte d’Illa Cultural, l’Avinguda Sant Jordi, el Camp del Serra o el pati de Setelsis.

Abella va recordar, en un altre aspecte, fent referència a la immigració, que “Solsona no pot viure d’esquena als altres” com suggereix CiU, i que “serem bel.ligerants amb el finançament, amb un deute reconegut de 3 milions d’euros

que no permet fer grans projectes”.Resumint les propostes d'El Comú, Abella va fixar els

objectius de creure en la participació, la creació del Consell de Ciutat, on sí es debatran els temes, els pressupostos participatius i un Pla Estratègic.

Martí Abella redefineix el paper de l’alcaldia, proposant que l’acció de govern de l’alcalde sigui compartida amb els altres grups municipals i amb els regidors.

L’agenda de temes que el candidat d'El Comú prioritza són el POUM i l’obertura de la participació ciutadana així com el Projecte del Nucli Antic, la reflexió del model cultural de Solsona i un centre cívic en condicions. També que Solsona sigui responsable de la salut pública.

Municipals Ramon Estany

El Comú presenta el seu Manifest per la Ciutadania

En un acte públic celebrat dimarts passat a la Plaça de la Catedral, El Comú va presentar el manifest “Solsona, ciutat sostenible. Cap a un nou model de ciutat”

En van fer la lectura Martí Abella, alcaldable per El Comú a Solsona, i els seus companys de llista, David Guixé, Montse Rodríguez i Jordi Fraxanet.

Amb aquest acte El Comú va voler proposar un nou model de ciutat, una millor Solsona, més propera a la gent, més justa, més coherent, molt més participativa i sòlida, i ho vol fer, com va dir el candidat Martí Abella, “amb convicció, amb treball i fermesa”, comptant amb tots, perquè “la participació i l’entesa, és el nostre lema i el debat i la consulta, les nostres eines, per aprendre i sumar coneixement i així poder millorar la gestió d’aquest territori".

Amb el lema, Solsona, una ciutat més sostenible, el manifest pretén assentar les bases cap a un nou model de ciutat, de municipi i de comarca. El manifest proclama la necessitat de desenvolupar un Pla integral estratègic de desenvolupament comarcal, on els principis rectors de les polítiques comarcals siguin la sostenibilitat, la pluralitat i la participació. Entre els reptes municipals destaca la creació d’una nova regidoria de Sostenibilitat i Medi Ambient. Pel que fa al paisatge urbà, subratlla l’increment i millora dels espais públics, i l’aplicació

de criteris de bioconstrucció.L’estalvi energètic, la gestió de l’aigua i els residus,

la mobilitat i el món social reben també propostes en aquest camp, com són iniciar la recollida orgànica a Solsona, millorar la gestió de les aigües residuals tant dels nuclis urbans com els petits, invertir en sistemes de captació d’aigua de pluja en habitacles nous, fomentar l’ús de la bicicleta i crear nous vials per a passejar i anar amb bicicleta i descongestionar el trànsit rodat a l’interior de Solsona, eliminant barreres infranquejables per a les persones amb problemes físics.

35519 - Divendres, 25-5-2007

Joan Carretero dóna suport a les candidatures

d'ERC al Solsonès L'exconseller de Governació de la Generalitat i exalcalde de Puigcerdà explica a Solsona la seva experiència en gestió municipal

Municipals Josep M. Montaner i Reig

ERC del Solsonès va convidar l'exconseller de Gover-nació de la Generalitat de Catalunya i exalcalde de Puigcerdà Joan Carretero en l'acte de campanya electoral celebrat dissabte passat al Casal de Cultura i Joventut de Solsona.

En la presentació de l'acte, el candidat d'ERC a l'ajuntament de Solsona, Xavier Jounou, va destacar el com-promís amb el país i també al partit de Carretero "encara que no sempre hagi dit el que molts volen sentir" va apuntar Jounou.

Per la seva banda Carretero va reflexionar sobre la seva etapa d'alcalde de Puigcerdà "un municipi amb una realitat econòmica i social molt semblant a Solsona" i en aquest sentit, va assegurar, que ha de lluitar per "tenir els mateixos serveis i estàndards de qualitat que puguin tenir en ciutats més grans o a l'àrea metropolitana de Barcelona". Carretero va insistir molt en la necessitat de superar el debat mon urbà i món rural i tenir més en compte les persones. "No es poden fer serveis només en funció del nombre d'usuaris sinó en funció del territiori" va defensar l'exconseller de Governació. En relació a aquest punt va apuntar, a més, que la majoria dels gairebé 1.000 municipis

de Catalunya "són poc poblats i per tant aquesta realitat s'ha de tenir més en compte".

Carretero va apuntar també que en general els ajun-taments estan poc recolzats per l'administració i va situar les mancances en el finançament municipal "com un dels dèficits de la transició democràtica". A més, l'exalcalde de Pugicerdà es va mostrar especialment crític amb la designació dels repre-sentants als consells comarcals i a les diputacions "perquè són els partits que decideixen exclusivament la seva composició", i a més, va qualificar les administracions provincials de ser "les més opaques de l'Europa Occidental". També va reclamar una llei electoral més equilibrada entre territori i població i va criticar que siguem "l'únic país del món que no té llei electoral". A més, va apostar perquè la ciutadania pogués votar directament els diputats territorials que els representessin.

Carretero va felicitar totes les persones que s'impliquen en política "i sobretot en municipis petits perquè la proximitat amb la gent és gratificant però també complicada". Jounou va cloure l'acte desitjant que les eleccions siguin "històriques" i permetin "canviar la manera de governar a Solsona".

Carretero i Jounou durant l'acte

36 519- Divendres, 25-5-2007

Municipals Solsona FM

Els resultats electorals en directe a Solsona FM

Solsona FM oferirà aquest diumenge un programa especial, a partir de les 8 del vespre, per donar a conèixer els resultats de les eleccions municipals de Solsona i comarca a l’instant. Les dades, les opinions dels tertulians i les valoracions dels candidats. A més, aquest diumenge, dia 27, també torna El Vermut amb la seva visió particular de les eleccions municipals. Com sempre, serà a partir de 2/4 d’1 del migdia.

Els alcaldables solsonins després del debat de Solsona FM

Municipals Josep M. Montaner i Reig

El PSC defensa les seves al·legacions als pressupostos de l'ajuntament

El secretari general del PSC del Solsonès, Josep Caelles, va tornar a defensar les al·legacions que la seva formació va presentar el mes de gener passat als presuspostos municipals de l'ajuntament solsoní per l'exercici 2007. Ho va fer a través d'un informe validat per la Direcció General d'Administracions Locals que avala, segons ha explicat Caelles, "el fonament de les nostres al·legacions contra els pressupostos".

A més, va explicar que els serveis jurídics d'aquest organisme "han requerit a l'ajuntament de Solsona la in-formació necessària per estudiar si hi ha hagut pressumptes pràctiques irregulars en l'elaboració dels pressupostos", va assegurar Caelles.

Caelles ja va denunciar a principis d'any "greus infrac-cions" en la confecció dels comptes municipals per l'exercici de 2007. En aquella ocasió però el Ple de l'ajuntament solsoní en van desestimar les al·legacions. Segons Caelles l'alcalde de Solsona, Jordi Riart, va utilitzar "un document extraoficial

Tot i que el ple del mes de gener passat va desestimar les seves al·legacions, el PSC continua defensant la seva posició

Josep Caelles, secretari general del PSC al Solsonès, i candidat d'aquesta formació a l'alcaldia de Solsona

elaborat per algun funcionari del departament de Governa-ció que sense tenir validesa jurídica" es va aportar al ple per fonamentar la desestimació a les seves al·legacions.

Segons Caelles el PSC "tenia raó el gener i en continua tenint ara" i va lamentar que l'ajuntament de Solsona no hagi volgut escoltar les seves raons que demostren que "es podria estar vulnerant la legalitat vigent en la confecció dels pres-supostos municipals".

Per tot això el secretari general dels socialistes al Sol-sonès va demanar una rectificació pública per part de Riart "per haver posat en entredit el bon nom de la conselleria de Go-vernació i per la campanya de desprestigi orquestrada contra el PSC". Caelles va acusar a Riart de maquillar els comptes de l'ajuntament i amagar el deute real de la institució.

Municipals JSC Solsona

Neix la JSC a SolsonaEl passat dia 10 de maig, els joves socialistes del Solsonès van constituir la JSC (Joventut Socialista de Catalunya)

Vàrem comptar amb la presència de desta-cats líders de la JSC, tant de la Federació com el seu Primer Secretari Christian Munuera i Ernest Creus, i Sara Gonzàlez i Marc Mellado de la Naci-onal. Seguidament es va fer l’assemblea constituent de la JSC a Solsona, i la seva primera executiva serà la següent:- Josep Maria Carreira.- Primer Secretari de la JSC al Solsonès.- Clàudia Blanco.- Secretària de la JSC al Solsonès.

També cal recordar, com no, a tots els membres que formen la JSC del Solsonès com la Teresa Subirà, Carme Fernández i tots els que com sabem esteu a punt d’entrar a formar-ne part en els propers dies.

37519 - Divendres, 25-5-2007

Bé, ja les tenim aquí. Les eleccions municipals on tots els ciutadans hauran d’escollir les seves opcions personals i polítiques respecte als diferents candidats i els seus equips de confiança.

Ja sabem que tornem a uns comicis electorals novament, que hi ha un cert cansament amb les nombroses eleccions dels últims quatre anys, però en aquesta ocasió no es tracta ni d’Eu-ropa, ni de la seva constitució, ni d’Espanya, ni de l’Estatut ni del Govern de Catalunya. Es tracta d’alguna cosa més propera. Del municipi on vivim cadascú de nosaltres, també dels consells comarcals i de les diputacions

Per als votants de CIU, la qüestió és ben clara, ningú, cap votant ni cap partit no ens ajudarà si no som nosaltres mateixos. La consigna des del tripartit que governa Catalunya és ben clara, FER FORA CIU DE QUALSEVOL POSICIÓ DE GOVERN. Aquesta és l’ordre des de les diferents direccions del PSC, ERC i ICV. Per a fer-ho es disfressen del que calgui, dissimulen les seves sigles al màxim. Confondre també és un arma electoral, malauradament.

Els actuals governants del país desenvolupen la seva es-tratègia per tal d’assolir el 100% de les institucions a Catalunya. Ja no s'hi val l’equilibri de poder entre Generalitat i municipis de

l’àrea metropolitana, entre Diputació de Barcelona i les perifèri-ques que regia anteriorment, ho volen controlar tot. Algú d’esquerra feia comentaris la setmana anterior sobre les majories i el perjudici que segons sembla provoquen. Si és la voluntat de l’electorat, com es poden posar en dubte? Així doncs, tot un país sota la mateixa manera de governar també pot arribar a ser negatiu.

Els electors de Solsona que dipositen la seva confiança en CiU, seran únicament i exclusivaels que decidiran el color del nou ajuntament. Si tornen a votar el projecte de futur de l’equip dissenyat per en Jordi Riart, aquest anirà endavant. Si hi ha una resposta tèbia, ERC, COMÚ i PSC, podran sumar i tindrem sens dubte un govern tripartit també a la ciutat. Tornarà a passar el mateix que va succeir al Parlament, CIU va guanyar les elec-cions a tot Catalunya, però governa un perdedor. Els votants de Convergència i Unió decideixen el futur de la Ciutat de Solsona. Els pactes per a fer govern, cas de no assolir la majoria absoluta, estan més que decidits i no precisament per als candidats de la ciutat, ja s’ha manifestat que les consignes són d’ordre superior. El teu vot sempre és necessari, dóna’ns suport. La participació és fonamental per evitar el tripartit a Solsona.

Opinió CiU de Solsona

Si no vols també tripartit a Solsona, vota CiUNo et quedis a casa

Es difícil donar certs passos a la vida de qualsevol persona. Un canvi de feina, escollir un habitatge, fer front a una malaltia, etc. Totes requereixen abans un debat personal per tal de decidir la millor opció. Igualment, aquesta dificultat per triar l'opció bona es produeix quan algú finalment opta per entrar a formar part d’una llista electoral. Ja sabem que hi ha gent que no els hi costa gens decidir, també per “dirigir” els seus conciutadans, però la realitat de la gran majoria dels voluntaris per entrar a formar part d’un ajuntament és d'il.lusió i preocupació, les dues coses alhora. Il.lusió pels projectes de futur i preocupació perquè aquests arribin a bon port i sigui del profit dels seus veïns.

Aquest es el perfil de les persones que han donat suport a les llistes de CIU. Estic segur que és també el motiu que mou a la majoria dels integrants de les llistes de la resta de partits polítics que es presenten als municipis de la comarca.

Hi ha però maneres que vénen imposades i que desa-crediten la democràcia i confonen els electors, si més no, a una part que no viu o sent especialment la política o bé la viu tan eufòricament que tant li fa qui estigui al davant.

El Sr. Roma, des del seu púlpit berguedà es permet el luxe de criticar 28 anys de govern nacionalista al Solsonès. La seva hipocresia és esfereïdora. 13.000 habitants governats per CIU, però, i dels 28 anys de govern socialista de l’àrea metropo-litana?. De quants milions d’habitants estem parlant governats ininterrompudament pels PSC?. Ell mateix, quants anys porta governant el seu municipi? Ens hem ficat alguna vegada des de l Solsonès en com ho fa o deixa de fer-ho a casa seva? Algun dia deixarà de ser el gra de sorra a la sabata i donarà la cara electoralment al Solsonès, Sr. Roma?

Critica la manera de fer de CIU amb paraules molt dures, però a qualsevol ciutat de l’àrea metropolitana hi ha deu mil vegades més “d’històries” amagades i controlades des del poder local i molt més opaques, allà és més fàcil d’ocultar els “fets” quotidians. A la comarca, qualsevol cosa se sap l’endemà, és molt difícil amagar-se per a la gent que obra malament.

Partit del progrés del Pirineu, és un exemple per ocultar la realitat i intentar “rascar” alguns vots extres dels votants de bona fe que no viuen la realitat política del país. A part de tota la polèmica de compra i amenaces sorgides per confeccionar les llistes d’aquesta formació dirigida pel conseller d’agricultura Sr. Llena. Al Solsonès només hi ha una llista del Partit dels Socialistes de Catalunya. La de Solsona i perquè seria molt trist que també a la capital comarcal, l’amaguessin amb el nom d'Independents per.... com passa a Sant Llorenç de Morunys i a Olius. Aquesta manca de valentia per a dir-se com realment són o volen ser, és el que la gent ha de saber valorar. Es pot confiar en ciutadans que de moment no s’atreveixen a presentar-se als que volen governar ni amb el nom del partit sota el que s’aixo-pluguen? Ser independent no és això. Per desgràcia hi ha molt poca gent que pugui dir que és independent d’alguna cosa, però presentar-se davant dels ciutadans d’aquesta manera no és bonic. El Comú i CIU no amaguen res. El PP, no ho sé, perquè això de portar gent de fora de Catalunya als municipis del Solsonès per a continuar aquí la seva guerra particular espanyola amb el PSOE, em sembla demencial. La democràcia té encara coses per resoldre. De moment confiem en els ciutadans i que no es deixen ensarronar per algunes formes de fer (ja des del principi) política.

Independents?

Opinió Antoni Màrquez, President de CDC del Solsonès

38 519- Divendres, 25-5-2007

Diumenge se’ns presenten diverses opcions per escollir a les urnes. Però en realitat, es tracta de deixar el futur govern de Solsona a mans d’una força nacionalista amb una llarga experiència als municipis de la comarca, altament coneixedora de la realitat del nostre territori o bé a mans del tripartit, una mera rèplica del que està passant a la Generalitat. Com que els candidats a l’alcaldia d'El Comú, ERC i PSC no han gosat fer-ho públic, des de la JNC considerem èticament necessari, per respecte als electors solsonins, deixar ben clares les regles del joc. Per què cal votar CiU?

1- Per evitar un tripartit ja pactat, amb Xavier Jounou d’al-calde (després de tres intents frustrats). 2- Per tenir un Ajuntament amb les idees clares, amb un projecte de futur per als ciutadans, al marge d’interessos partidistes.3- Per tenir l’única opció nacionalista del ventall polític ca-talà governant Solsona. El temps ha demostrat que Esquerra ni és republicana ni de Catalunya.4- Per continuar el projecte de ciutat ja iniciat fa quatre anys: un programa que mira endavant, amb objectius que van més enllà dels quatre anys de legislatura. 5- Per garantir un consistori que es preocupa per les perso-nes per damunt de tot i que no es dedica a judicialitzar la política municipal.6- Per tenir una escola digna en lloc de barracons, impul-

10 motius per votar Convergència i UnióJunts evitarem la reproducció del tripartit a Solsona:

sant una segona escola pública, amb la qual s’aconseguirà descongestionar el CEIP Setelsis. 7- Per situar a l’equip de govern gent que creu en els joves, els nostres projectes i necessitats reals, com l’habitatge assequible. CiU ens garanteix habitatges dotacionals. 8- Per tenir regidors que treballin per a Solsona, la ciutat que coneixen més a fons, en lloc de persones que ni tan sols hi viuen. Per deixar l’Ajuntament a mans de solsonins compromesos tota la setmana, que coneixen el municipi del dia a dia i no només del cap de setmana.9- Perquè Convergència i Unió és una garantia de treball per Catalunya, on Solsona i la comarca ocupen un lloc especial.10- Perquè les peculiaritats i necessitats específiques de Solsona i la comarca no tenen resposta en el projecte es-trictament metropolità del tripartit.

Només per aquests 10 motius, CiU és l’únic referent polític que pensa amb el futur dels joves solsonins, aquells que hem de fer créixer Solsona, que hi hem d’aplicar els nostres estudis, implantar-hi els nostres negocis i desenvolupar-hi la nostra vida social, pensant en la ciutat que volem per als nos-tres fills. Per tot això, cal que ens mobilitzem diumenge que ve per acudir a les urnes i deixar el futur de la nostra ciutat en les millors mans.

Opinió Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) de Solsona

A dos dies de les eleccions, crec de justícia parlar sense embuts i posant tots els punts sobre les is perquè els electors sàpiguen què hi ha en joc diumenge a les urnes. L’altre dia un ciutadà preocupat em va aturar pel carrer per demanar-me si a Solsona pot passar el mateix que al govern de la Generalitat: que guanyin uns i governin uns altres. De la mateixa manera, la setmana passada, un solsoní va concertar hora amb el candidat de CiU, Jordi Riart, per preguntar-li el mateix. Com que no hi ha cap altre partit polític que n’informi l’electorat, crec que cal fer-ho des de Convergència i Unió. Doncs sí, si els votants de CiU no voten massivament per l’opció que consideren més indicada per governar a l’Ajuntament de Solsona, aquí també hi haurà un tripartit, amb Xavier Jounou d’alcalde. Ara no n’hi ha prou de ser la primera força política a Solsona i la comarca. Per respecte als ciutadans, ERC, El Comú i el PSC haurien d’haver fet públics els seus pactes amanits des de fa molts dies. De què s’amaguen?

Però Solsona es mereix un govern seriós, amb un projecte clar de ciutat, que deixi al marge el guirigall i les dissensions polítiques en el seu si. Tal com està demostrant el govern català, la feblesa motivada per les contradiccions internes de les forces que el formen desemboquen en la paràlisi. Cal que els electors

Solsona, en un dilema polític: CiU o tripartit

d’ERC siguin conscients que si els republicans arriben al govern de l’Ajuntament ho faran sota el paraigües del Comú i el PSC, segres-tats per l’ideari del grup de Martí Abella, tal com han demostrat en l’oposició dels últims quatre anys. Aquesta deu ser “l’altra manera de governar” que defensa el partit de Xavier Jounou.

L’oposició no s’ha cansat d’acusar CiU de manca de dià-leg polític i de tancar els afers públics a la participació ciutadana. S’han aferrat a aquest argument per desgastar l’equip de govern liderat per Jordi Riart perquè no troben una altra escletxa en una gestió municipal que saben que ha funcionat i que ha donat resultats. El que no reconeixen és que mai abans no hi havia hagut tants òrgans de participació ciutadana a l’Ajuntament solsoní. Tampoc no diuen que des del primer moment d’arribar a la casa gran, Riart va oferir als portaveus dels grups munici-pals una reunió setmanal per tractar els temes de ciutat i que el representant d’Esquerra s’hi va negar rotundament.

Des de CiU donem la cara, sense amagar-nos amb sub-terfugis. Per davant de tot, treballem per a Solsona, no per als interessos de partit ni per rendir comptes a les quotes d’altres opcions que ens garanteixin l’alcaldia. Ho hem demostrat. Ara la paraula la teniu els solsonins. Jo us apel·lo a fer un exercici de vot conscient, pensant en el futur de la ciutat.

Opinió Jordi Xandri i Solé, president del Comitè Executiu Local de CDC

39519 - Divendres, 25-5-2007

A hores d’ara potser encara hi ha solsonins/es que vol-drien saber exactament quin és el model de ciutat que proposa El Comú. Miraré de resumir curt i clar, quina és la Solsona que ens mou a l’esforç de construir.

Volem una Solsona oberta, agradable, pròspera, activa, equilibrada i justa.

La ciutat es fa amb l’esforç de tots i a canvi tots els ciuta-dans han de ser plens beneficiaris dels avantatges de viure junts. Perquè això sigui possible cal reconèixer els diferents col·lectius que la formen i quines són les principals necessitats: joves, gent gran, i grups sociològics amb situacions específiques. Cal que la ciutat reverteixi una part important de la seva capacitat en els col·lectius que no generen recursos propis suficients. També hem de reconèixer que som una comunitat més aviat tancada als nouvinguts. Cal crear punts de trobada, objectius comuns que facilitin el mutu reconeixement i valoració com a éssers humans. 2.000 veïns encara ens són molt desconeguts i això no és just ni aconsellable, un ajuntament responsable s’ha d'implicar en la creació del clima necessari per fer-nos sentir una sola comunitat amb objectius compartits.

Una ciutat és agradable quan té edificis, històrics i mo-derns, ben conservats, carrers on el vianant se sent còmode i segur, on és fàcil anar a peu o en vehicle d’un barri a un altre, hi ha zones verdes i de lleure suficients, disposa d’equipaments públics que facilitin una vida sana, tan corporalment com es-piritualment.

Una ciutat és prospera i activa si els habitants tenen

oportunitats de feina variada i ben remunerada, si les activitats econòmiques són sostenibles i de llarga durada, si sap delimitar i concentrar els usos productius del sòl, si té un sector terciari diversificat, si disposa d’infraestructura dedicada a crear una formació professional adaptada a les necessitats del propi model econòmic.

Una ciutat és equilibrada i justa si tots els ciutadans són realment iguals a l’hora de decidir, si és capaç de crear instruments que garanteixin el dret a la participació en els afers ciutadans, si la informació no s’amaga als ciutadans, si som capaços de creure en nosaltres mateixos.

Aquesta és el model de Solsona pel que oferim el nostre es-forç i experiència, el nostre entusiasme i el nostre compromís.

Una Solsona per a tothom

Opinió COMÚ DE SOLSONA. Martí Abella. Alcaldable del COMÚ

A Solsona les darreres setmanes estem assistint a un espectacle sorprenent. El candidat convergent es dedica a anar de porta en porta per oferir la corresponent propaganda electoral i intentar convèncer que el votin, un cop més, per, segons diu, poder acabar la feina iniciada i que no ha pogut acabar en 4 anys.

Com sol dir, segur que compleix escrupolosament la legalitat vigent, tot i que algunes visites les fa als matins, quan s’hauria d’estar a l’ajuntament vetllant pels interessos de Solsona. Ens han dit que aprofita per felicitar l’aniversari de qui fa anys, cosa que arriba directament als sentiments dels votants. L’inconvenient és que per fer això cal utilitzar les dades del padró municipal i això ja no és tan legal, doncs ho prohibeix la Llei de Protecció de Dades.

Anar casa per casa cada 4 anys, dedicant-li més temps a les cases on viu gent gran o bé persones que tenen feina, pròpia o d’un familiar, depenent de l’ajuntament, consell comarcal, hospital, etc., envaint l’espai privat per fer-se auto propaganda... és jugar amb el sentiment de les persones, no és joc net. Per altra banda, l’argument que en 4 anys no es pot acabar el que han començat no val, ja que el govern d’en Riart no és més que

Opinió COMÚ DE SOLSONA. Jordi Fraxanet. Candidat número 2

“Avon llama”.. Obre, és en Riart!la continuïtat de 23 anys de Convergència sense canviar ni les maneres de fer, ni els interessos, ni el tarannà.

Al Comú creiem que potser es pot guanyar vots fent campanya porta a porta, pressionant i envaint l’espai particular, però també creiem que un vot guanyat així no té el valor d’un vot que és producte del convenciment sense pressió, de la informació objectiva i necessària. Ara, més que mai, els solsonins/es que votaran ho han de fer sentint-se persones lliures, amb criteri, que pensen per si mateixes i que no segueixen les directrius del cacic de torn, ni votaran amb por a les represàlies.

Nosaltres només sabem fer una campanya electoral basada en la convocatòria d’actes oberts al públic per informar de temes que preocupen a la ciutadania posant per davant el com-promís amb el nostre programa. Per això hem consultat a les entitats com millorar-lo i hem inclòs una bona part de les seves demandes. Intentem estendre el nostre missatge a tots els ciutadans de Solsona als que podem arribar, sense violar el seu espai privat. Respectem als ciutadans perquè ells ens respectin a nosaltres, és el nostre estil, i uns quants vots no ens faran canviar la manera de ser. Ah i quan governem apostarem per la participació ciutadana continuada, no només cada quatre anys com fan alguns.

40 519- Divendres, 25-5-2007

Opinió Marcel.lí Corominas i Cots, Solsoní

Vaig tornar a Solsona fa 30 anys, amb la il·lusió de poder contribuir a fer de la meva ciutat un lloc ideal per a viure-hi. Sempre he actuat fidel a les meves idees i no sempre amb encert, encara que els desencerts crec que han estat més per la forma que no pas pel fons. Però em sento modestament orgullós d’haver contribuït a donar veu a una certa resistència pacífica al pensament únic i dominant de la dreta solsonina. Avui Solsona, i fins i tot el Solsonès, és molt més obert, plural i conseqüentment democràtic que fa 30 anys. No és una evolució gaire ràpida, però és una evolució històrica i positiva. Especialment positiva si som capaços de creure’ns que tenim a tocar fer realitat el gran salt endavant. I per a mi, aquest gran salt endavant consisteix tant sols, però no menys, en fer realitat la consolidació de la cultura del diàleg en els principals centres de poder de la nostra comarca.

Solsona i el Solsonès han viscut molts anys sota la cultura de l’absolutisme democràtic. Ha estat una decisió compartida per grans majories. Res a dir des de la més estricta legalitat. Però l’únic beneficiari d’aquesta situació,

CiU, ha tingut el gran defecte de no saber compartir res amb les minories. S’han perdut molts anys en que sumant s’hagués pogut avançar molt més i millor.

El proper 27 de maig al Solsonès, però sobretot a la ciutat de Solsona, es pot donar el gran pas endavant, el canvi tant desitjat, els vots suficients per obrir una nova etapa per la nostra ciutat i per la nostra comarca, un vot majoritari a favor de la cultura del diàleg. Però ho hem de tenir clar, cal primer anar a votar, segon votar amb consciència crítica i tercer impedir la majoria absoluta de qui sempre s’ha negat al diàleg.

Raons exclusivament privades m’han separat de la primera línia de la política municipal, però sempre seguiré militant a favor de la Solsona que fa 30 anys somiava. A qui m’ha entès al llarg de la meva trajectòria política li demano que vagi a votar, que no es quedi a casa, que aquest cop a Solsona els temps estan canviant i en l’horitzó hi ha una Solsona i un Solsonès obert al diàleg i a la suma d’idees. És el principi d’un somni que està a punt de fer-se realitat!.

El dia 27, aneu a votar i voteu a favor de la cultura del diàleg

El periodista Narcís Clotet, moderador del debat electo-ral celebrat a Solsona, va encertar: “l’alcaldia i l’alcalde no és una figura que solament ha de gestionar un Ajuntament com qui gestiona una empresa privada, sinó que ha d’esdevenir un gestor social, gestor d’humanitat i gestor d’il·lusions”. L’Ajuntament també és una empresa, però una empresa públi-ca, el patrimoni que gestiona són les persones i l’objecte de la gestió emana d’aquestes persones –ciutadans i ciutadanes- i ha de revertir únicament i exclusivament en aquesta ciutadania i l’entorn on aquesta hi coexisteix.

De fet, la gestió d’una política pública seria impossible sense el repartiment de recursos que Generalitat, Estat i Europa aporten als municipis. Per això, és tant important el “com” es gestiona. El passat dia 18 es va fer palès un desencontre clar entre l’oposició i l’actual consistori solsoní sobre aquest “com” es gestiona. Un debat centrat en la forma i la manera de gesti-onar i governar d’un grup i d’un alcalde que va haver de passar comptes sobre la seva gestió. Una gestió acusada de no voler i no saber entendre que els diners són públics i les polítiques de gestió que se’n deriven han de ser forçosament públiques. El missatge va ser clar: no es pot gestionar a cop de talonari el diner públic d’una forma aleatòria. S’ha de cercar, sobre grans decisions i grans despeses, el màxim consens.

La interpretació política del terme consens pot ser molt variable: pot tendir a Montesquieu, o bé, al Príncep de Maquiavel, tot

Les polítiques públiques i participatives en la base del debat sobre la gestió municipal

depenent de la convicció ferma –o no- en el diàleg i la capacitat real –o no- d’escoltar i emprar veritables estratègies participatives.

Per preservar i millorar la cultura s’ha de dialogar amb les noves cultures, canviants, distintes i diverses; per preservar i millorar l’agricultura i l’entorn rural, s’ha de dialogar amb les estratègies de finançament –quasi sempre públic- i les noves formes de sostenibilitat i desenvolupament agrari, productor i també turístic; per preservar i millorar uns serveis bàsics com l’educació i la sanitat, s’ha de dialogar amb les noves fórmules de gestió i els organismes implicats, però sense abandonar un bàsic i irrenunciable objectiu: el màxim benestar i assistència a la salut, el millor accés al coneixement i a la qualitat de l’educa-ció dels més joves; per preservar i millorar el món empresarial, professional i del treball s’ha dialogar amb els centres forma-tius, amb els professionals de cada sector –que no són pocs- i procurar vies de desenvolupament per a empreses i joves que no hagin d’exiliar-se perquè el corporativisme comarcal i local interposa la política a la professionalitat.

En definitiva, el diàleg és la base del consens i ha de ser una prioritat en els grans temes locals que han de marcar un full de ruta molt ambiciós per no perdre el tren del segle XXI. Els recursos municipals –ara esgotats-, hi seran; i la gent que els gestioni també, tan sols ens falta allargar la mà cap al diàleg, cap a una nova forma de governar i, ben entès, cap a un consistori d’esquerres.

Opinió Jordi Guixé Coromines - Historiador i empresari turístic

41519 - Divendres, 25-5-2007

Ara sí que ja hi som. Els mitjans ens diuen aquests dar-rers dies que l’abstenció es preveu alta. Desitjaria que a Solsona no fos veritat. Hi ha persones que encara poden pensar que tots som iguals, que governi qui governi el nostre ajuntament no s'hi notarà res. No és cert, no ho ha de ser.

Jo no entenc l’exercici de la política d’altra manera que no sigui des del compartir les responsabilitats encomanades pels ciutadans. I vosaltres el que voleu, com jo, és que se solucionin problemes i no pas el continuat i cansí estira i arronsa entre formacions polítiques. Per això, si sóc alcalde, convidaré a tots els grups a formar part del govern. Encara que tingués majoria absoluta ho faria. Perquè hem de voler regidors i regidores a l’oposició si volen treballar? Si no som capaços d’ajuntar es-forços per anar tots a la una per aconseguir allò més necessari que li cal a Solsona, què podeu esperar de nosaltres els electors. Jordi Riart ja ha demostrat que no és capaç d’entendre l’exercici de la política solsonina des d’aquesta perspectiva. Jo sí, i ho vull demostrar.

A mi no m’agrada fer el que no m’agrada que em facin

Anem a votar!

a mi. Per tant, en campanya, no importuno la gent a casa seva demanant-los el vot. Facilito la nostra opinió i, a partir d’aquí, que cadascú decideixi lliurement i sense coaccions.

Jo no prendria mai, sent alcalde i a deu dies d’unes eleccions municipals, determinacions arriscades i clarament electoralistes, i menys només amb el suport del meu grup. Deci-sions interessades que poguessin hipotecar un futur govern mu-nicipal. Decisions que representessin per a les arques municipals lloguers mensuals de 6.000 euros més l’IVA, ni quotes d’opció de compra de 150.000 euros a no recuperar si el nou govern no l’exercita. És èticament reprovable, i CiU ho ha fet.

Heus ací uns quants fets que exemplifiquen que no és cert que tots siguem igual i que, per això, no cal anar a votar. Tots podem cometre errors, jo també. Però no tots els candidats a l’alcaldia tenim la mateixa sensibilitat democràtica i s’ha demostrat.

Ara tenim una oportunitat clara de poder girar la manera altiva i excloent de regir el nostre municipi. De donar un fort impuls a la nostra ciutat amb un nou govern. Decideix qui vols que ho faci i, sobretot, si us plau, vés a votar.

Opinió Xavier Jounou i Bajo - Candidat a l’alcaldia de Solsona per ERC

Opinió F. Torres

Canviar el món

Es diu que el vell sufí Baiacid deia als seus deixebles: Quan jo era jove era revolucionari i demanava a Déu: “Dóna'm forces per canviar el món”. Però a mesura que em feia adult m’adonava que no havia canviat una sola ànima. Llavors la meva oració va començar a ser: “Senyor, dóna'm la gràcia de transformar els que estan en contacte amb mi, encara que només sigui la meva família”. I ara que sóc vell me n'adono l’estúpid que he sigut. I la meva única oració és aquesta: “ Senyor, dóna'm la gràcia de canviar-me a mi mateix”. I penso que si jo hagués pregat així des del començament, no hauria malgastat la meva vida.

Penso que aquesta faula, més que comentaris, ne-cessita reafirmar-la. El nostre món està ple de reformadors que haurien de començar per reformar-se ells mateixos, per tot un munt de raons: No es pot ser pacifista si no respires pau, no es pot parlar de llibertat si espiritualment no ets lliure, no té cap sentit exigir justícia amb paraules agressives i injustes, no pots demanar respecte als fills si tu no el practiques, no

pots exigir als pares si tu no ets exigent amb tu mateix. Em temo que moltes de les nostres peticions de

canviar el món no són res més que una coartada per esquivar el nostre fracàs a l’hora de canviar-nos nosaltres mateixos, perquè bona part de les acusacions de manca d'honestedat que fem als demé no és altra cosa que un autoengany per no mirar-nos en el mirall de la nostra pròpia manca d'ho-nestedat.

Penso que l’única manera de fer canviar els que tenim a la vora és aconseguir que el nostre canvi a millors s’irradiï amb tota claredat vers els demés. Un home en pau amb ell mateix no necessita parlar d’alegria perquè li sortirà en totes les paraules que pronunciï. Un ésser humà amb vertadera fe en les seves idees les predicarà sense obrir la boca, només amb la manera de viure la vida ho dirà tot.

És bo que ens preocupem per canviar el món, però que això no sigui un alleugeriment per deixar de cultivar el nostre propi jardí, perquè el dia que el nostre jardí millori ja haurà començat a millorar el món.

42 519- Divendres, 25-5-2007

Pobres dels vençuts, s’ha dit sempre i en tot lloc. Aquest no ha de ser el cas dels partits perdedors a les elec-cions municipals del proper diumenge. Si una cosa és im-portant en democràcia és que hi hagi alternatives, diversitat, pluralitat. Si algú guanya és perquè algú ha perdut, però tant digne és una situació com una altra.

I això molta gent no ho comprèn o no ho sap digerir bé. Sembla que tots els que es presenten en una candidatura és per guanyar i qui no ho fa és un fracassat. Això no és així perquè, sovint, la situació no permet encara guanyar i en canvi facilita l’entrada en un ajuntament i a poc a poc anar-se donant a conèixer . Ja vindran després, les victòries.

Però aquesta visió no acostuma a tenir gaires adeptes, ho he de reconèixer. Estem en una societat massa ràpida i àvida d'èxits. Qui no en té d’immediat, es diu que no serveix i se’n busca un altre. Greu error pels qui portem molts anys en política. Tots sabem que l’esforç, al final troba recom-pensa i s’ha donar temps al temps i no sempre un candidat es pot improvisar i fer-lo guanyador. Tot costa i ningú no neix ensenyat.

Dic tot això perquè en ben pocs dies veurem alegries i tristeses per tot arreu. Uns tindran els resultats esperats i altres, no. I començarà la batalla dels pactes. Una batalla

Digna participació

complicada i no ben resolta per la nostra llei electoral que dispersa la representació municipal de manera poc equili-brada i, sovint, obliga a acords no gaire “naturals”.

Aquí sí que tots tenim un problema a l’hora de lligar governs entre forces polítiques diferents i a vegades, contra-dictòries. Fa anys i panys que estem debatent altres sistemes electorals més raonables i més adequats a la nostra realitat. A poc a poc el mapa municipal s’ha complicat i diversificat tant que costa pactar entre semblants. Aleshores es fa amb forces allunyades i això produeix resultats no desitjats, com inestabilitat, contradiccions constants, esforços perduts, etc., i sovint, mocions de censura.

És hora de pensar en un sistema millor que l’actual, garantint que després de les eleccions es pugui formar un govern adequat, raonable i, sobretot, estable. Tenim davant nostre algunes fórmules en altres països que caldrà copiar o adaptar. En fi, en parlarem ben aviat, de moment a les portes de les vuitenes eleccions municipals la tria és rica i diversa, molt especialment a Solsona capital, i serà interessant veu-re’n el resultat. Aquí sí que podria donar-se un acord entre forces progressistes que podria rellevar a CiU dels 28 anys de govern municipal, amb garanties d’estabilitat, dintre de la diversitat.

Opinió Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC

Opinió Assemblea Comarcal del PSC-Solsonès

Josep Caelles, l'alcalde que t'escoltarà

El PSC-PM us convida a votar en Josep Caelles perquè a Solsona les coses canviïn.

En Josep Caelles és un candidat seriós que s’ha compro-mès a posar en ordre d’una vegada les finances municipals com a pas previ per a dur a terme el seu programa d’actuaci-ons. Per fer coses necessitem que els recursos s’administrin bé i en Josep Caelles sap com fer-ho.

En Josep Caelles pensa en tots els ciutadans i ciuta-danes de Solsona. No vol que els veïns continuïn suportant unes contribucions especials produïdes per una mala gestió dels governs municipals. Per això en Caelles cercarà sub-vencions per fer més petita la quota als veïns de l’Avinguda Sant Jordi, per això en Caelles no aplicarà contribucions especials per sistema.

En Josep Caelles sap quines són les necessitats de Solsona. Sap que Solsona necessita que la Sanitat funcioni com cal i sap com fer-ho, sap que Solsona necessita una residència per la gent gran altament depenent, que fan falta més places de guarderia, habitatges protegits i una millora en la mobilitat del

trànsit a la ciutat. Caelles sap el que Solsona necessita i com aconseguir-ho.

En Josep Caelles sap escoltar i sap respectar els ciutadans i ciutadanes de Solsona, per això quan sigui Al-calde contestarà tothom que s’adreci a ell, perquè és la seva obligació i perquè l’alcalde està al servei dels ciutadans, mai no a l’inrevés.

En Josep Caelles no enganyarà mai els ciutadans de Solsona ni els amagarà informació; la seva prioritat seran les solsonines i els solsonins. Caelles no es mourà per in-teressos partidistes i electorals. Caelles serà l’Alcalde de totes i de tots.

Per totes aquestes raons cal que en Josep Caelles sigui el pròxim Alcalde de Solsona

VOTA PSC-PMVOTA JOSEP CAELLES – L’ALCALDE QUE T’ESCOLTARÀ

43519 - Divendres, 25-5-2007

TriarAquest diumenge, entre tots, escollirem els

nostres representants municipals pels propers quatre anys. En un exercici de normalitat de-mocràtica, introduirem lliurement el nostre vot dins d’un sobre de color blanc i solemnement el dipositarem dins d’una transparent urna de metacrilat, on juntament amb molts d’altres decantaran definitivament la balança.

En realitat el nostre dia a dia no divergeix tant del d’una jornada electoral. Exceptuant el marcat protocol institucional d’aquesta jorna-da, la major part de la nostra vida ens la passem decidint, escollint entre unes opcions i altres. De bon matí, només alçar-nos del llit ja ens veiem obligats a triar la roba que ens posarem, el co-lor de la camisa o el jersei amb que sortirem al carrer. I en certa manera a planificar una mica les 24 hores que tenim per endavant.

Al cap del dia - tant a la feina com a casa- haurem de fer front i saber resoldre infinitat de situacions més o menys compromeses que poden afectar directament la nostra vida o a les persones que tenim al costat, siguin companys de treball o els més directes familiars. Afor-tunadament quasi sempre són intranscendents entrebancs quotidians, però no per això els hem de restar importància.

I és que un dels inconvenients de prendre decisions, de triar entre moltes d’altres alterna-tives, és haver de conviure amb el dubte. De no tenir mai la certesa absoluta de saber si l'opció escollida ha estat la més indicada d’entre les que en aquell moment teníem a mà o pel con-trari el nostre criteri inicial s’ha vist adulterat per circumstàncies alienes a la nostra voluntat que tantes vegades decideixen per nosaltres.

De fet, viure és estar disposat a acceptar aquest indeterminat nombre de factors impre-visibles que regularment ens visiten i que tantes vegades, com un sobtat canvi d’aire, desvien el rumb de la nostra vida allunyant-nos de l'objec-tiu que en un principi teníem previst.

És per això que, si girem el cap i visualit-zem la nostra trajectòria tan personal com pro-fessional, ens n’adonarem que intermitentment ha estat esquitxada d'atzaroses casualitats i inesperats contratemps que, com un enrevessat fil conductor, ens han dut fins on som ara i sense les quals la trajectòria dels nostres dies hagués estat una altra ben diferent a la que ja coneixem.

Però el que no ha estat o hagués pogut ser, forma part del gran interrogant d’aquesta vida. D’aquest desconegut laberint pel que anem caminant i on inexplicablement se’ns obren unes portes, alhora que se’ns en tanquen moltes altres.

Opinió Ramon Arnau Camps Opinió Ramon Gualdo

Se’n van a Croàcia??

-A fe de Déu…Com més viurem, més coses veurem. Ja em diràs tu, què dimonis se’ls hi ha perdut, en aquells indrets. Anar a fer teatre a la quinta forca.

-Vols que t’ho digui el què passa? Que a aquesta colla els hi han pujat els fums al cap. Perquè fa vint-i-cinc anys que fan teatre, ara Solsona ja els queda petit.

-Ah: I no fa pas gaire temps que van anar a Tunísia. Ja et dic que aquest jovent, visca la tabola i la gres-ca, i nosaltres aquí, a suar la cansalada, a segar el blat sota un sol de Déu i sa Mare, a treballar el tros…

-Oh, i la trepa que es dedica a aquestes aficions no gasten gaires miraments, i es comporten tal com raja. I deixen anar paraulotes i mots grollers, i no hi pateixen gens. Aguaita: Quan van marxar a Tunísia, en anar-los a acomiadar els amics de la mateixa dèria, passant per allà, vaig sentir que deien: Molta merda! Molta merda!

-Ara penso una cosa: A Croàcia, volen fer teatre i en català? Qui carai volen que els entengui?

-Jo també pensava això, però es veu que ho engiponen d’una manera que sí que ho entenen. A Tunísia, per exemple, diu que es pixaven de tant riure.

-És, que, de fet, hem de reconèi-xer que aquesta trepa del grup, hi tenen gràcia en això del teatre. Jo, quan una cosa és una cosa, la dic.

-Això sí, veus? A casa, cada any portem la canalla als Pastorets de Lacetània i s’ho passen de conya.

-Sí, sí. Jo els he vist més d’un cop. Un dissabte, li vaig dir a la dona: Anem a teatre? Escolta, Sin-forosa, “carinyo”: Oi, que durant la setmana penquem com uns consa-grats? Doncs, també ens mereixem un esbargiment. I l’obra ens va agradar molt.

-Doncs, saps què et dic? Que va-gin a Croàcia, que vagin fent teatre, i que s’ho passin bé, què dimonis!

-I tant. A més aquest món…són quatre dies. Apa, siau!

Opinió Josep Àngel Colomés

L’impuls de la UBIC

La Unió de Botiguers i Comerci-ants de Solsona està demostrant que la unió fa la força, que viure en l’àm-bit rural no vol dir quedar-se ancorat en l’aïllament. L’aposta d’aquesta entitat que aglutina 121 establiments estic segur que està contribuint de manera decisiva al manteniment i a la prosperitat d’una ciutat, la nostra, que necessita de l’ajuda mútua per constru-ir-se i no quedar-se endarrerida. Du-rant la passada fira vaig tenir la fortuna d’assistir a la presentació de la pàgina d’internet www.solsonacomercial.com. Des d’ella, tots els establiments de la UBIC poden promocionar-se i fins i tot vendre a través de la xarxa.

La pàgina és moderna i útil tant pels usuaris com pels associats. Els sectors estan agrupats. És a dir, que si us fa falta alguna cosa relaciona-da amb l’alimentació i les begudes, amb un simple clic, podreu accedir a tots els comerços que us ofereixen aquests serveis. I un cop a dins, un plànol us permet veure’n la ubicació, teniu fotos per veure el lloc i podeu conèixer els seus principals produc-tes o comprar-ne si a l’associat li sembla oportú d’oferir-los.

Com un humil consumidor més, vull donar l’enhorabona als impul-sors de la pàgina web solsonacomer-cial.com i als creadors de la mateixa. Us recomano que la visiteu. Hi podeu trobar també ofertes d’alguns productes així com notícies i una part turística. És altament interes-sant –i útil– el plànol interactiu de la ciutat.

En resum, la UBIC està donant un impuls fresc a Solsona. Nosal-tres, els consumidors, hem de ser decisius per tal que aquesta pugui tirar endavant en el seu camí cap a la prosperitat.

44 519- Divendres, 25-5-2007

Sentir-se abandonatParlem d’esports

Hi ha algun responsable a la nostra comarca al queal li interessi de debò el que fan els nostres fills??

Jo en tinc seriosos dubtes.El nostre fill va ésser seleccionat conjuntament

amb 7 nois i noies més per a representar la nostra comarca al campionat escolar d’atletisme de Catalunya que es disputà a Igualada aquest passat dissabte.

La nostra gran sorpresa va ésser que ni a les 9 del matí tal i com ens havien convocat, ni a les 2 del migdia no va aparèixer cap representant o responsable del Solsonès.

Érem l'única comarca que estàvem sols. Nosaltres i la mare d’una altra nena.

Ens vàrem haver d’espavilar per acreditar com atleta al nostre fill que, per cert, ell personalment com a participant es va sentir molt abandonat i indignat davant dels fets.

Tot i així, us fem saber que: va fer la 2a millor marca de salt de llargada, amb un salt de 4’03 metres.

És molt possible que algú vulgui penjar-se una medalla. Abans de fer-ho, que sàpiga que hi ha una persona a la que ha de demanar perdó i donar les expli-cacions necessàries, no a nosaltres com a pares sinó a ell com afectat.

És possible que a partir d’aquí quedi classificat a la final d’Espanya. Quan arribi el moment, algú podria dir-me què ens tocarà fer???

Per cert, el nostre fill és en Miquel Luna Mina.

Opinió Rafael Fernández Mellado - President de l’A. V. Barri Josep Torregassa

El passat dia 4 de maig l’ajuntament de Solsona em va convocar a una reunió com a President de l’As-sociació de veïns del Barri Josep Torregassa, juntament amb els altres presidents de les diferents associacions veïnals de Solsona.

El motiu de la reunió era explicar-nos el programa electoral de CiU., que no el de l’Ajuntament.

Personalment, a mi i a la Junta que presideixo, ens sorprèn aquesta actuació, tenint en compte que durant aquests quatre darrers anys l’Ajuntament i el seu Alcalde mai no s’havien preocupat per la problemàtica del Barri. Tant és així que el Sr. Alcalde ni s’ha dignat a contestar alguna de les cartes que aquesta presidència li ha fet arribar demanant explicacions de la fuita de gas que va haver-hi al barri. Encara avui no tinc resposta d’aquesta carta que va entrar a l’Ajuntament el passat dia 18 de desembre de 2006.

Vostè Sr. Alcalde i el seu equip de govern estan en deute amb el nostre barri, i Vostè ho sap !!!. No és de rebut venir ara a explicar-nos el que vol fer, ja que durant aquesta legislatura vostè ha fet molt poca cosa pel barri.

Nosaltres només volem que compleixi amb el seus compromisos.

Vostè sap quins són i nosaltres també.

Resto, com sempre, a la seva disposició

Carta a l’alcalde

Mare de la Font. Qui t’ha vist i qui et veu

L’eslògan del senyor Jordi Riart diu que “avancem en la ciutat que tu vols”. La veritat, com eslògan és molt carrincló. I és tan de política d’aparador com la política municipal que ha desplegat durant aquests darrers anys el govern de CiU i el seu alcalde.

Fa pocs dies vaig anar a la Mare de la Font. Era un racó bonic i molt volgut per la gent de Solsona. Fa anys estava cuidat, i hi solia anar més gent, era un orgull i feia goig d’ensenyar-lo als visitants. Ara fa llàstima. Brut i deixat. I de fa temps, no és de fa poc. Les fulles de la tardor es podreixen sense que ningú no les plegui, l’estanquet on hi havia hagut peixos alguna hora ara és un toll d’aigua bruta i plena de brutícia, els jardins no llueixen com abans… En fi, tot el parc es veu molt desmillorat.

Aquesta no és la ciutat que jo vull. I si només fos el parc de la Mare de la Font rai…

Opinió M. Carme Torrent Pujol

Opinió Xus Mina Agut

45519 - Divendres, 25-5-2007

Societat

Aquest any també ens vam reunir el passat mes d’abril, per a fer el sopar de 8è d’EGB de l’any 90-91 a l’escola de les “monges”.

Aquesta mirada…? És de la Maria de Golferichs, que el dia 26 de maig “es jubila” i per això la volem felicitar

Dels teus amics i família

Felicitats, Albert, pels teus dos anyets!!!!!

L’Albert, la Janet i la Maria. Els volem animar a seguir caminant ja que diumenge van ser molt valents i van acabar la Caminada Popular de Solsona, que tenia aproximadament una llargada de 15KM!

Coneixeu aquest nen tan guapo?Dimecres dia 23 va fer 24 anys!Moltes Felicitats!!!

Els Sants de la Setmana Divendres, 25 Sant Beda el Venerable; sant Gregori VII; santa Maria-Magdalena de Pazzi. Sant Urbà I; santa Magdalena-Sofia Barat; santa Vicenta-Maria López Vicuña.

Dissabte, 26 Sant Felip Neri. Sant Zacaries; sant Quadrat; sant Eleuteri.

Diumenge, 27 Sant Agustí de Canterbury. Sant Juli, mr.; sant Berenguer, monjo.

Dilluns, 28 Dedicació de la catedral de Lleida. Sant Germà; sant Emili; santa Maria-Anna de Jesús Paredes.

Dimarts, 29 Sant Just; beat Pere Sans. Beat Feliu de Nicòsia; beat Ramon Escrivà i companys màrtirs.

Dimecres, 30 Sant Ferran. Santa Joana d’Arc; santa Emília; beata Baptista de Varano.

Dijous, 31 Santa Peronella (Petronila); sant Pasqual, diaca.

46 519- Divendres, 25-5-2007

Ep, la foto Ramon Estany

Acompanyant als nuvis De boda

Dues noies molt ben acompanyadesEp, la foto

Passejant pel Passeig

L'Ariadna amb l'avi Joan

47519 - Divendres, 25-5-2007

Futbol CF Solsona - 1r equip

CF Solsona: Ribera, Migueles, Viladrich, Jaray, Obiols, Sabata, Alarcón, Cardona, Vilaseca, Màrius i Sala. També: Mas II, Mas I, Pérez, Cutié.Gols: Primera part: (3 a 0): Min. 30 (1 a 0), Sala. (2 a 0) Min. 31, Sala. Min. 42 (3 a 0), Màrius (p). Segona part: (6 a 0): Min. 60 (4 a 0), Màrius. Min. 65 (5 a 0), Sala (p) i, Min. 70, (6 a 0), Mas II.

Diumenge passat el primer equip del CF Solsona rebia la Maurina Egara, un conjunt que ha anat de més a menys en aquest campionat i, que venia a Solsona a complir un partit de pur tràmit.

El partit va començar de tu a tu i, cap equip no podia sobreposar-se a l’altre. El Solsona era qui posava més setge sobre la porteria visitant i fruit d’això el gol no va tardar en arribar, un minut màgic quan transcorria la mitja hora de joc: Sala aconseguia dos gols molt importants. I, quan es ratllava la mitja part, Màrius transformava un penal que els visitants van cometre sobre Sala. Així, doncs, el Solsona arribava al descans amb un clar tres a zero.

El segon temps va començar tal i com va acabar el primer: el Solsona bolcat en atac i, al mateix temps que, arri-baven les notícies sobre el fet que el Cardona guanyava al San Lorenzo, el Solsona anava engruixint el marcador. Màrius i Sala de penal col·locaven el cinc a zero al marcador, i Mas I en una de les seves ràpides cavalcades per banda aconseguia el definitiu sis a zero.

La setmana vinent el Solsona es desplaça al camp del San Pedro Lumen de Terrassa, el diumenge a les 12 de migdia. És l’última jornada de lliga i el Solsona necessita el màxim

2a Regional, Grup 7 - Jornada 33 - Diumenge, 20 de maig de 2007

CF Solsona, 6 - CF Maurina Egara de Terrassa, 0

I, de moment... líders!!!

suport dels seus seguidors per aconseguir el tant anhelat ascens de categoria.

Condicions per a que el Solsona aconsegueixi ser campió de lliga i/o jugui la promoció d’ascens.• Tenint en compte que, al Santpedor li manca per acabar el partit al camp del Joan XXIII de Terrassa (guanya 0 a 2, al minut 45 i, té superioritat numèrica) i, el més segur és que, acabi guanyant:El Solsona serà campió si: Guanya i el Santpedor perd al camp del Can Boada.El Solsona farà la promoció si: - Guanya i el Santpedor empata o guanya. - Empata i, el San Lorenzo empata o perd amb el Fruitosenc. - Perd i, el San Lorenzo empata o perd.

Partits pendents:CF Montcau – CF Can Parellada (0 a 2) Min. 76 (Penal a favor del Montcau).CF Can Boada – UE La Balconada (4 a 2) Falta 20 minutsCF Can Parellada – CF Can BoadaCF Joan XXIII – CF Santpedor (0 a 2). Min. 45 (Dimecres, 23-05-07 a les 21 h.)

48 519- Divendres, 25-5-2007

Futbol CF Solsona

No es va poder acabar amb una victòria..

El juvenil del C.F. Solsona perd a casa del Riuprimer per culpa de dos errors arbitrals. Tot i això el partit va ser de pur tràmit pels dos equips ja que estava tot decidit abans de començar.

Tot i així, els solsonins van començar dominant el matx, en un camp en bastant mal estat, en ser de gespa natural i molt irregular, però van ser els de casa els qui s’ avançaven en el marcador. Pocs minuts després era el Solsona qui, mitjançant Juanjo, empatava el partit. Cal dir que Juanjo és el porter de l’equip. Tot tornava igual, però un altre cop els locals s’ avançaven, a la sortida d’ una falta inexistent. Així s’ arribava a la mitja part. A la segona part, els locals van sortir decidits a guanyar per la via ràpida, però van ser els visitants que donaven el cop i empataven el partit.

El partit es va igualar, però els de casa, més habituats a jugar sobre aquella irregular superfície, tornaven a marcar dos gols quasi seguits i mataven definitivament l’encontre. Els últims minuts del partit van sobrar. Els dos equips, amb les forces molt justes per les dates que estem, van donar el resultat per bo.

Tot i el resultat, els solsonins han aconseguit, ja fa dos partits, la permanència. I ja no sols això, que a més al final han quedat a la meitat de la taula.

Aprofitant l’últim partit de lliga, el juvenil del C.F. Sol-sona en pes se'n va anar a sopar per celebrar la permanència. Jugadors, l’entrenador, els tècnics de l’equip, pares, germans del jugadors i components de la junta del club es van donar cita al restaurant Pi de Sant Just per celebrar que la difícil temporada d’enguany s’hagi acabat bé. El bon ambient va marcar un sopar que va acabar amb l’entrega de trofeus i records varis.

La nit va acabar amb els jugadors, l’entrenador, el delegat i alguns pares de festa al Dock’s, on l’ambient distès va donar pas al final de la temporada 2006/2007 del juvenil del C.F. Solsona, que la propera campanya jugarà, un any més, a la primera divisió, seguint engrandint l'èpica del club solsoní.

Festa al Dock’s

Jugadors al Pi

Juvenil 1a Divisió - 19/05/2007

Riuprimer U.E, 4 - C.F. Solsona, 2Juanjo, Moreno, Eli, Josep, Joan, Jordi, Arnau, Kike, Marc, Àlex, Cristian (Ernest).

C.F. SolsonaEleccions a Junta Directiva

El divendres 29 de juny, i coincidint amb l’Assemblea General Ordinària de socis, se celebraran les eleccions a Junta Directiva.

Les candidatures s’han de lliurar a les oficines del Club abans del divendres 15 de juny. Hi ha de constar el candidat a President i els candidats a Junta Directiva.

En el cas que es presenti una única candidatura, es considerarà guanyadora per aclamació. En el cas que no se’n presenti cap, l’Assemblea intentarà nomenar una Junta Gestora o decidirà les mesures a emprendre.

Per qualsevol aclariment, podeu adreçar-vos als membres de la Junta.

49519 - Divendres, 25-5-2007

La setmana passada vam tenir dificultats per trobar pista per l'important partit que ens enfrontava al Vilassar de Mar i per això l’equip va optar per desplaçar-se a Cas-tellar de la Ribera. En acabar l’excursioneta que significava perdre el factor camp, no acabarien aquí les sorpreses de la setmana: el col·legi d’àrbitres no tenia notificació per part de la declaració i l’àrbitre evidentment no va comparèixer. La bona entesa entre els dos equips per tal de poder dur a terme el partit i la possibilitat de disposar de la pista a qualsevol hora, ja que no hi havia cap més partit, van fer que es pogués disputar, encara que amb dues hores de retard, amb àrbitre inclòs.

Dies: 25,26,27,28 I 29 de juny de 9h a 13h

Lloc: Camp Municipal de Solsona

Inscripcions: del 28 maig al 2 de juny per aquells nens i nenes que van participar a les Estades de Pasqua a Riu Esports i Moda.-Obertes a tothom del 4 al 23 de juny.

Categories: nens i nenes pre-benjamins, benjamins, alevins i infantils

ESCOLADE FUTBOL “LACH”CAMPUS D’ESTIU

Futbol CE Arrels

Tot se’n va anar en orris al minut 22 de la segona part quan en un penal fet pel nostre porter l'àrbitre va decidir ex-pulsar a Xavi, que estava realitzant molt bon partit fins aquell moment; una decisió que va tirar per terra tot l'esforç realitzat per l’Arrels en una decisió injusta presa per l'àrbitre. La mateixa jugada es va veure a primera divisió, aquesta setmana amb el “Recre Madrid” i l'àrbitre només va mostrar groga i penal. El partit va transcórrer com nosaltres pensàvem: amb un Puigcerdà molt fort al mig del camp i a davant nosaltres agafàvem als seus

Puigcerdà, 6 - Arrels 1Xavi, Adrià, Costa, Pere, Ramon, Miki, Uri, Cambre, Jorge, Carles, Roca,

Manolo, Moncu, Oriol.

Tot per terra després de l'expulsió de Xavi

jugadors claus i confiant amb el nostre porter i la velocitat a la contra dels nostres puntes. Així vam plantejar el partit, i tot sortia bé fins al minut 25, que ens van ficar l'1 a 0, Seguíem jugant igual i al minut 38 Moncu marca l'1 a 1 cosa que fa que la gent del públic i els entrenadors del Puigcerdà comencin a insultar i pressionar l'àrbitre fins acabar la primera part. A la segona l'àrbitre, veient el que li queia a sobre, decideix no sortir de la caseta fins que arribin els mossos d’esquadra amb 8 minuts d'endarreriment. Comença la segona part amb una jugada de Moncu, que treu un xut que refusa el porter. Tot anava igual que a la primera part fins al fatídic minut 22, en que Xavi es veu obligat a tallar una jugada d’un jugador visitant i és quan l'àrbitre decideix expulsar el nostre porter. Fins aquí més val no comentar res més: 5 ocasions 5 gols.

Bé, com quasi tota a la vida, no hi ha res perdut. Encara ens queda una segona oportuni-tat, molt difícil, però al nostre abast. El dissabte, a casa, amb el potent equip de l'Avià. Si guanyem, pujarem. Per això fem una petita crida als nostres amics i seguidors que vinguin a veure el partit i animar-nos i a veure si entre tots podem acon-seguir guanyar el potent Avià i assolir la primera divisió. Claus del partit: la decisió arbitral al minut 22. Cal destacar: el gran partit fet per Adrià, Costa i Moncu.

Futbol Sala CE Arrels

Nota juvenil cadet femení

50 519- Divendres, 25-5-2007

Mini-mixte “B” Probesa Bàsquet Berga “B”, 64C. B. Solsona-mixte “B”, 71Eric Masdenpinós 15, Martí Woodgate 6, Marc Ribera, Bernat Moreno 15, Aleix Nieto 9, Aleix Garcia 22, Queral Ribera 4, Marc Garrido, Roger Marsinyach, Anna Segués, Xavier Casas. - Parcials: 18-11 / 26-24 / 36-36 / 50-46 / 55-58 / 64-71.

Brillant CAMPIÓ !! :

A manca de dues jornades per acabar la lliga, L’equip mini-mixte “B” es proclama matematicament campió. I ho fa de la manera mes brillant; guanyant a la difícil pista del Berga on encara ningú ho havia aconseguit aquesta temporada. Ha sigut un partit molt disputat, amb constants alternances al marcador; on cap equip no podia desfer-se de l’altre. Ha estat en els darrers minuts quan el CB Solsona ha fet valdre el seu caràcter guanyador i amb un parcial de 0-9 ha deixat el partit i la lliga sentenciats. Felicitats a tots els juga-dors i jugadores per aquesta fita aconseguida. Seguiu treballant i disfrutant del Bàsquet, que de ben segur us vindran més èxits.

Bàsquet CB Solsona

Cadet MasculíC.B. Solsona “A” 72C. B. Santpedor 51J. Macià , Guillem, Andreu, Marcel, Vendrells, Dani Pérez, Oriol, Padró, Cases, Abella, Casals i M. Macià

A priori havia de ser un partit molt disputat, donat la igualtat que es va viure en l’emocionant partit d’anada a Santpedor (victòria del Solsona d’un punt en el darrer segon) pensant en les ganes de “revenja” que portarien els de Santpedor. I en el primer quart així va ser. Una sortida en tromba dels visitants i una manca de idees locals van posar el marcador en 8-20 a manca de 2 minuts. Una darrera reacció local va portar el marcador al 12-20 de la fi del 1er. quart.

El segon quart va ser totalment diferent. Els joves sol-sonins es varen posar les piles i amb un parcial de 22 a 9 varen girar el marcador. Els de Santpedor, descentrats,es van dedicar més a protestar a l’àrbitre que a intentar aturar el joc solsoní. Val a dir que l’àrbitre (del col·legi andalús desplaçat temporalment a Catalunya) va fer un arbitratge molt correcte i estricte, dels millors vistos darrerament per aquí.

Els dos darrers quarts varen tenir la mateixa tònica i amb parcials de 17-8 i 22-14 s’arribà al resultat final.

Ara només queda esperar. Amb el segon lloc assegu-rat cal guanyar els dos partits restants, amb la difícil visita a Vilatorrada inclosa, i esperar la punxada del líder Vilafranca amb els que estem empatats a punts i que ens avancen per “basquetaverage”.

Júnior femení

C.B. Argentona, 44C.B. Solsona, 35Ari 4, Sílvia 5, Paula, Gemmeta, Clara 9, Diana 5, Mònica i Alba 12

Mal partit en atacLes noies de Bibmat Terrimat van tornar a competir des-

prés de 3 setmanes de no fer-ho. Les solsonines van començar bé en atac i amb 7 min. ja doblaven l’equip local 5 a 10. Els últims minuts de quart eren locals que reduien les diferències a 9 a 10. El segon quart va ser caòtic per les solsonines. Un parcial de 14 a 5 allunyava a les locals al marcador. Així a la mitja part el marcador era de 23 a 15. El tercer quart va ser més igualat i les jugadores taronja guanyaven el parcial 12 a 16 per posar a falta de 10 min. el marcador de 35 a 31. A l’últim quart, tot de nervis, les locals s'empleaven amb més duresa que l'àrbitre. Amb el marcador 37 a 35 no ens van ensenyar una falta gaire clara i ens en van assenyalar una altra de rigorosa. Alguna jugadora va protestar a l'àrbitre. Aquest no va tardar gaire a xiular 2 tècniques, amb 6 tirs lliures i treient servei de banda les locals es van tornar a escapar. Així doncs s'arribava al final del partit amb el marcador 44 a 35. Les solsonines van trobar a faltar molt ritme de joc i ritme físic però al final de temporada ja se sap: quasi sempre passa igual.

C.B. Solsona, 51C.E. Jesús Maria, 42Cris 13 ( 1 triple), Ari.R 6, Paula 6, Gemmeta 3, Diana 6, Ari.A 7 I Alba 10

Victòria amb 2 grans infantils

Les noies de Bigmat Terrimat jugaven el diumenge dia 20 el segon partit del cap de setmana. Moltes baixes que sumades a les infantils feia que les solsonines anessin 7 jugadores a jugar. Les solsonines van començar adormides; tot i així guanyaven el primer quart 17 a 12 sense demostrar la seva superioritat. El segon quart va ser desastrós. Les visitants doblaven a les locals el parcial i s'avançaven al marcador parcial de 9 a 18 per arribar a la mitja part 26 a 30. El tercer quart les solsonines es van plantar amb una defensa 2-3 que va fer que les visitants es bloquegessin i les solsonies ja podien agafar més rebots en defensa. Així doncs les solsonines, amb un parcial de 11-7, guan-yaven el parcial i arribaven al principi del quart quart empatades a 37. El quart quart les solsonines van tancar la cistella local i sortien al contraatac encertadament. Així, doncs, les solsonines guanyaven el parcial per 14 a 5 per arribar al 51-42 final. Des d'aquí destaquem el gran partit de les 2 infantils encapçalades per la Cris, màxima anotadora del partit i de l'equip i amb l’Ari A., gràcies a la perseverança de la qual vam recuperar moltes pilotes a part de fer 7 punts. De les júnior destaquem la Paula, que -sense la Clara i la Laura V.- era l'única que tancava el rebot defensiu i tot i el mal de panxa que tenia va acabar el partit amb 6 punts. Ara , nenes, queden 3 partits ajornats aquest dissabte contra l'Osona. Bé nenes, s'ha de sortir a tope.

51519 - Divendres, 25-5-2007

Va de bàsquet CB Solsona

El mini mixte “B”també guanya la lliga

A tres jornades per acabar la competició l’equip aleví de primer any, el mini mixte “B”, va assegurar-se ja la primera plaça de la fase regular de la competició, després de vèncer a Berga (64-71). Cal felicitar les noies i nois d’aquest jove equip i els seus entrenadors Pere Riu i Ventura Codina. Han fet una molt bona temporada, amb una bona progressió. Igualment també cal agrair el suport del patrocinador Construccions Masdenpinós.

Una altra bona notíciaL’equip juvenil de bàsquet de l’IES Francesc Ribalta, en

conveni amb el CB Solsona, entrenat pel nostre coach ponsatí Josep Sala, va guanyar dissabte passat el Campionat Territorial de Lleida dels Jocs Esportius Escolars i s’ha classificat per a les finals de Catalunya, que se celebraran el primer cap de setmana de juny a Tremp. Enhorabona. I a veure si es pot revalidar l’èxit de l’any passat, quan bona part dels jugadors d’aquest mateix equip, encara en categoria cadet, van assolir el campionat de Catalunya escolar.

El Ricoh Manresaretorna a l’ACB

Cal felicitar al Bàsquet Manresa per l’èxit assolit i el magnífic play-off disputat que, sense perdre cap partit, l’ha retornat a la màxima categoria. Val a dir que una ex-pedició de 70 esportistes i socis del Club Bàsquet Solsona va gaudir del transcendental partit de dissabte passat al Nou Congost contra el Ciudad de Huelva, convidats pel Ricoh Manresa, en el marc del conveni de col·laboració establert entre ambdós clubs. I una vegada més el públic solsoní va ser talismà. I és que sempre que els solsonins visiten el Nou Congost, l’equip local guanya... Ara tindrem ocasió de tornar a viure en directe l’alt nivell de la lliga ACB, una de les millors del món.

Calendari de partits del cap de setmana

Es van acabant les competicions, i en la recta final aquest dissabte tenim cinc partits al pavelló nou de Solsona:

I seguidament podeu veure la relació dels quatre desplaçaments del cap de setmana.

Els calendaris actualitzats i les classificacions els podeu consultar a la web del club www.cbsolsona.com.

Infantil masculí nivell B2

CB Solsona, 75CB Vilatorrada, 68Parcials: 11-11, 22-21, 38-31, 54-47, 63-54, 75-68Joan Marc 4, Moha 9, Beto 9, Miquel 1, Majid 6, Martí 6, Pau 12, Jaume 4, Albert 6, Simon, Adrià 16

L’equip que patrocina Tallers Farràs va jugar dissabte davant el Sant Joan de Vilatorrada per quarta vegada aquesta temporada. El partit va seguir una tònica semblant als jugats an-teriorment amb el mateix rival. Així els locals una vegada davant el marcador es van dedicar a anar augmentant l’avantatge a poc a poc. Tot i la victòria, no va ser un bon partit. Cal millorar molt la defensa/rebot i cal també en atac elaborar més les jugades, millorant especialment la selecció de tir.

Bàsquet CB Solsona

52 519- Divendres, 25-5-2007

JuniorFinal de la fase provincial de Lleida qualificatòria per els Campionats de Catalunya

IES Francesc Ribalta, 66Maristes Lleida, 50Caelles 23(7 triples), Xetos 21(3 triples), Sergi 9 punts(1 triple), Lluís 7 punts(1 triple), Ostap -cinc inicial- Jaume 6 punts i Genís. Cap eliminat.Entrenador: Josep Sala Delegat: Joan Caelles

Començar el dia malament per acabar-lo fantàstic

Ho explicarem: Marxar només set jugadors, tres d’ells cadets de primer any excel•lents.

Autocar a les nou del matí per jugar a ¾ d’11, a la zona de l’INEF de Lleida. Arribar tard i no poder escalfar amb con-dicions. Radiografia de la taula d’arbitratge:

“Una noieta mona, ulleres blau cel de disseny, melic a l’aire per un cantó. Una cadira amb suport de fusta per escriure, sense banderola de personals, l’acta al suport de fusta, el crono a la mà esquerra, bolis, tippex i xiulet a les cuixes… Sense taula ni marcador!!”

Sense escalfar i amb pocs jugadors, els Maristes van

Bàsquet

marxar en el marcador de 11 punts i per acabar-ho d’arrodonir, a falta de tres minuts per la mitja part, els àrbitres expulsen del partit a l’entrenador de l’equip solsoní.

Les causes?? Voler ajudar a la noia que feia de taula a apuntar correctament l’acta ja que abans, al delegat del Solsona, se l’havia enviat a la banqueta per ajudar-la.

Comença la segona part, amb els jugadors de l’Insti ficats més que mai en el partit i a la banqueta el delegat fent d’entrenador. Un tercer quart de somni va deixar els Maristes fora de combat i un últim període tranquil va donar la victòria a l’equip solsoní.

Secció de Muntanya Jaume Cots

Pic Gouedon (3.034 m)

Com arribar-hi: De Bagnères de Luchon seguirem direcció Cazeaux

de Larboust per una petita carretera, que ens portarà fins a les Granges d’Astau, el nostre punt de partida (Aparcaments)

Descripció de l’itinerari: Granges d’Astau (1.139 m). Iniciarem la marxa per un

camí ben definit i a la vegada indicat per el GR.10. A poc a poc, el camí es va transformant en un corriol que s’endinsa fins arribar al Lac d’Oô (1.504 m) (1h). Continuarem pujant direcció sud-est, deixant el llac a la nostra dreta i enfilant-nos cap el

refugi d’Espingo (1967 m) (1h). A partir d’aquí, deixarem el GR-10 i descendirem uns metres per continuar direcció sud, per un petit corriol, passant pel Lac Saussat (1921 m) i més tard per una passarel.la que ens permetrà creuar el riu per afrontar una pronunciada pendent que ens portarà al Lac i refugi de Portillon (2560 m) (2h). Des del mateix refugi i direcció oest, pujarem al cim del Tusse de Montarqué (2878 m) (2h). Una vegada al coll seguirem direcció nord per una divertida i senzilla cresta que ens deixarà directament al cim del Pic Gourdon (3034 m) (20 min).

-Massís: Clarabide-Perdiguero-Desnivell: 1895 m-Dificultat: Baixa-Refugi: Refugi Espingo: 05 61 79 20 01 Refugi Portillon: 05 61 79 38 15Cim del Gourdon (3.034 m)

53519 - Divendres, 25-5-2007

Esports Consell Esportiu del Solsonès

Cadet Femení100 m CrolAina Sala Colilles .....................1’24”92

Infantil Masculí100 m CrolRemí Viladrich Santaeulària .....1’30”56Aleix Ribera Martínez ...............1’31”90100 m BraçaRemí Viladrich Santaeulària .....1’49”25Aleix Ribera Martínez ...............1’51”94

Infantil Femení100 m CrolAlba Serra Ginestà ....................1’24”12100 m EsquenaAlba Serra Ginestà ....................1’37”46100 m PapallonaMarta Codina Jofre ...................2’10”30

Aleví Masculí50 m CrolPau Guijarro Segon ...................42”82Roger Sala Colilles ...................42”87

50 m EsquenaPau Guijarro Segon ...................50”3350 m BraçaPau Vilar Flotats ........................52”2650 m PapallonaRoger Sala Colilles ...................49”38Pau Vilar Flotats ........................50”13

Aleví Femení50 m CrolLaura Garriga Solé ....................46”3850 m BraçaNatalia Pujol Gualdo .................54”51Laia Burgués Palau ...................57”4350 m PapallonaMarta Puig Subirà .....................52”51Laura Garriga Solé ....................54”72Maria Freixes Cases ..................57”94Benjamí Masculí25 m CrolVíctor Vázquez Ariza ................20”0225 m EsquenaRoger Ribera Martínez ..............29”11

25 m BraçaRoger Ribera Martínez ..............27”66Víctor Vázquez Ariza ................28”09

Benjamí Femení25 CrolCristina Terricabres Jové ...........21”78Cristina Cabesany Bastida ........22”4325 m BraçaClàudia Sala Sardans .................25”89

RelleusBenjamí Mixt (Víctor Vázquez, Cris-tina Cabestany, Roger Ribera, Cristina Terricabres)4 x 25 m ....................................1’33”85 Aleví Mixt (Laura Garriga, Pau Guijarro, Laia Burgués, Roger Sala)4 x 25 m ....................................1’22”08Infantil Mixt (Marta Codina, Remí Vila-drich, Alba Serra, Aleix Ribera)4 x 50 m ....................................2’50”89

Fase Territorial de Natació

Dissabte passat, a la Piscina Mu-nicipal de Mollerussa, es va disputar la Fase Territorial de Natació del present curs, el Consell Esportiu del Solsonès, juntament amb el Centre d’Esports i Salut Espaigua, va participar-hi, amb la presencià d’una vintena de nens/es de les diferents categories i escoles del Solsonès. Els nedadors/es del Solsonès van obtenir uns excel·lents resultats:

80 metres Aleví Femení 1995:6a Núria Castillo Carceller ...CEIP Setelsis ..............13”40

1000 metres Aleví Femení ‘957a Aida Bajona Malé ............CEIP Vall de Lord ....4’34”80

Salt de Llargada Aleví Femení ‘955a Núria Castillo Carceller ...CEIP Setelsis ..... 3,06 metres

Final Nacional d’Atletisme Aleví

Miquel Luna i Joel Canals, subcampions de Catalunya!!!

Dissabte, a les Pistes d’Atletisme d’Igualada, es va disputar la Final Nacional d’Atletisme dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya del present curs, en la categoria Aleví. Hi van prendre part sis

atletes del Solsonès i, van fer un molt bon paper.

60 metres Aleví masculí ‘962n Joel Canals Lavado .........CEIP Vall de Lord .........8”90

60 metres Aleví Femení ‘966a Ivette Argerich Ollé .........CEIP Vall de Lord .........9”70

600 metres Aleví Femení ‘969a Núria Cases Vilajosana ...CEIP Vall de Lord ....2’16”30

Salt de Llargada Aleví Masculí ‘962n Miquel Luna i Mina ........Escola Arrels I ... 4,03 metres

Els seus resulats:

54 519- Divendres, 25-5-2007

Esports Consell Esportiu del Solsonès

Final Nacional de Tennis Taula Individual

Anna Cardona subcampiona de Catalunya!!!

Dissabte passat, el Pavelló Mu-nicipal de Solsona va ésser la seu de la Final Nacional de Tennis Taula Individual dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya del Curs 2006/07, organitzat pel Consell Esportiu del Solsonès. Entre d’altres, hi van participar 4 palistes de la nostra comarca:

Infantil Masculí4t Josep Armengol i Codina Arrels II

Cadet Femení2a Anna Cardona i Vilaseca Arrels II4a Pilar Isanta i Parcerisa Arrels II

Cadet Masculí5è Àlex Vilaseca i Canal Escola Arrels II

Lliga Comarcal Josep Àngel Colomés

Castellar de la Ribera, 5 Sant Llorenç, 2Gols Castellar: Lluís Riba 2, Xoldi 1, Jordi Montanyà 1 i JA Colomés 1 - Gols Sant Llorenç: Marc Amills 2

Partit emocionant en l’inici dels playoffs

El partit de vuitens de final. Dos rivals que jugaven per quarta vegada aquesta temporada. I emoció a la primera part Marc Amills va avançar el Sant Llorenç amb un moviment espectacular. El Castellar, però, va reaccionar amb gol de qui si no, Lluís Riba. La segona meitat va mostrar un Castellar més ins-pirat amb un Riba que tornava a marcar i amb un joc col·lectiu que va permetre a l’equip del Llort sentenciar el partit. Amills, cap a la part final del matx, va tornar a marcar completant un partit sensacional. Al final, victòria pel Castellar i molt bona imatge la mostrada pel Sant Llorenç.

PLAY OFFOCTAUS DE FINAL - DISSABTE 19 DE MAIGBAR CASTELL – OLIUS ..................................................................................... 9-1ÀRDEVOL –SOLSONA ..................................................................................... 4-3LLOBERA – LLADURS .......................................................................................7-2ST. CLIMENÇ – HOMBRES G ............................................................................ 7-4EXC. J. RIBERA – MONTMAJOR ....................................................................... 6-2CAMBRILS – CLARIANA DE CARDENER ..........................................................2-1ESPORTIU FREIXINET – FONDA NIN ................................................................ 2-0CAST. DE LA RIBERA - ST. LLORENÇ DE M. .................................................... 5-2

CULLERA DE FUSTACLÍNICA VET. “EL SOLSONÈS” – NAVÈS (dissabte, a les 19 h al pavelló) CASTILLO - ORTIZ

SEMIFINALSDISSABTE 2 DE JUNYA les 16 h al pavellóA les 17 h al pavelló

FINALSDISSABTE 9 DE JUNY (vestidors pista de tenis)3r i 4t lloc a les 16 h al pavelló1r i 2n lloc a les 17 h al pavelló

12 H (DISSABTE 16 DE JUNY)

Lliga Comarcal Servei de Premsa del Consell Comarcal

QUARTS DE FINAL - DISSABTE 26 DE MAIGBAR CASTELL – ARDÈVOL (dissabte, a les 16 h al pavelló)CASTIILLO - ORTIZLLOBERA – SANT CLIMENÇ falta confirmar horaEXC. J. RIBERA – CAMBRILS (dissabte,a les 17 h al pavelló) CASTILLO - ORTIZCAST.DE LA RIBERA – ESP. FREIXINET (dissabte, 18 h pavelló) CASTILLO - ORTIZ

55519 - Divendres, 25-5-2007

Futbol Sala PB Solsona La Xurre JORNADA 28PB CASTELLDEFELS - CCR CASTELLDEFELS ............................ 3 – 4SPORTING ESPLUGUES - SICORIS CLUB .................................. 4 – 5PB SOLSONA LA XURRE - SANT JULIA CE .................................. 3 – 3NATACIO SABADELL - CASA ALCALA ........................................ 1 – 3TABIGUIX VILASECA FS - NÀSTIC DE TARRAGONA .................. 4 – 1MARTORELL FS - TARREGA FS ........................... DIMARTS 23/5/07W. SANT CUGAT - ST ANDREU DE LA BARCA ......................... 14 – 2PB TRINITAT VELLA - CRISTEC BALAGUER .............................. 4 – 4

PB Solsona “La Xurre” 3 CE Sant Julià 3 PB Solsona: Mangas, Llosada, Obiols, Rafart, Ricard, Santacana, Ivan, Sito, Jordi, Alsina i DaniÀrbitres: Alcaraz i PeranGols. 1a part: 0-1 min.11 Pérez, 0-2 min.12 Flores, 1-2 min.15 Rafart, 2-2 min. 16 Santacana 2a part: 3-2 min.30 Santacana, 3-3 min.39 Pérez

Empat a l'últim sospirLa penya va aconseguir un empat davant de l’equip

andorrà del Sant Julià, un equip que va sortir a buscar el partit des del primer minut, ja que per a ells era vital sumar per poder aconseguir la permanència a la categoria.

Amb aquesta premissa van sortir a la pista i al minut 12 ja manaven al marcador amb un 0 a 2. Els de LA XURRE no van posar-se nerviosos i de mica en mica van anar posant complicacions al bon porter dels d’Andorra, fins aconseguir arribar al descans amb el marcador igualat.

La segona part va ser calcada a la primera. Els forasters buscant la porteria de l’Albert i aquests traient-los cada cop la pilota.

No va ser fins al minut 30 que es va desfer l’empat, després que el Xavi Santacana aconseguís foradar la defensa visitant en transformar una falta.

Amb aquest resultat semblava que el partit no s’escaparia i la victòria seria per als de casa, però els andorrans no es dona-ven per vençuts i continuaven atacant per tal d’endur-se algun punt. L' ocasió la van tenir quan l’àrbitre va assenyalar un penal en contra dels de casa, però un encertat Albert es va encarregar d’aturar-lo a falta de tres minuts per acabar el partit.

Quan ja semblava que aquest 3 a 2 seria el resultat de-finitiu, els de Sant Julià van aprofitar una rematada a falta de quatre segons per fer el definitiu empat a tres.

Amb aquest punt la penya assegura la permanència de forma definitiva, tot i que ja la tenia matemàticament, però sempre hi havia el perill dels descensos compensats.

Aquest cap de setmana es disputarà el partit a la pista del Sicoris de Lleida, un partit que promet ser emocionant i vibrant.

CLASSIFICACIÓ 1a NACIONAL B GRUP 2 TEMP. 06/07 PJ PG PE PP GF GC PTS

1 NATACIO SABADELL 28 22 1 5 153 80 672 MARTORELL FS 27 18 3 6 144 110 573 WINTERTHUR SANT CUGAT 28 18 3 7 174 128 574 CASA ALCALA FS 28 18 1 9 115 99 555 SANT ANDREU DE LA BARCA 28 18 0 10 105 94 546 G.IMB.STRABERES TARREGA 27 16 2 9 112 79 507 TABIGUIX VILASECA FS 28 13 3 11 141 128 458 SICORIS CLUB 28 13 4 11 135 121 439 PB CASTELLDEFELS 28 10 4 14 105 129 3410 CRISTEC BALAGUER FS 28 10 2 16 119 149 3211 PB SOLSONA LA XURRE 28 10 1 17 113 134 3112 GIMNÀSTIC DE TARRAGONA 28 10 1 17 126 148 3113 SPORTING ESPLUGUES 28 8 3 17 104 139 2714 SANT JULIA CE 28 6 5 17 93 128 2315 CCR CASTELDEFELS 28 7 1 20 89 127 2216 CERRO -PB TRINITAT VELLA 28 6 4 19 121 129 22

Juvenil

PB Solsona La Xurre, 1 Futsal Olesa 2004, 3PB SOLSONA LA XURRE: Ivan, Serena, Eloi, Fernández, Walter, Hazel, Mifi, Nil i Sam

Resultat inapelable

Els juvenils de LA XURRE van jugar l’últim partit de la lliga davant els d’Olesa amb un resultat que no va ser el millor per als seus interessos.

Els forasters van sortir molt forts i amb molta agres-sivitat i ràpidament van col.locar-se davant al marcador. La resposta local s’estavellava amb el porter olesà una i altra vegada. Els de la penya van tenir l’oportunitat d’empatar el partit en el xut d’un doble penal, que va estavellar al pal el Hazel. Els visitants van fer el seu tercer en el llançament d’una falta quan quedava dos minuts per la conclusió.

L’endemà els jugadors de la penya varen tenir sessió contínua, ja que van desplaçar-se a Collbató per continuar el partit que es va suspendre per la pluja. Aquesta vegada sota un sol de justícia el partit va poder-se jugar amb el resultat de victòria solsonina per un clar 1 a 4.

Amb la lliga ja acabada, tot i que encara queden al-guns partits per disputar, els juvenils de la penya han acon-seguit en el seu segon any en competició la quarta posició en la classificació general, lloc que els dóna dret a pujar de categoria, completant així una molt bona temporada.

Des de la junta directiva volem felicitar tots els in-tegrants de l’equip i en especial l’Albert Viladrich i el José Manuel Castillo per la seva feina ben feta: GRÀCIES!!!.

FELICITATS, NOIS, PER L’ASCENS I LA VOSTRA PROGRESSIÓ

56 519- Divendres, 25-5-2007

Patinatge Solsona Patí Club

Excel·lents resultats del Solsona Patí Club als Certificats

El passat diumenge dia 20 de maig, a la població de Tremp, es van celebrar els segons Certificats de la Temporada 2007 de la Territorial de Lleida. Els Certificats són les proves que han de superar tots els patinadors abans d’accedir a Categoria Nacional. Quan un patinador supera totes les proves, i entra a Categoria, aleshores comença la seva carrera per ser un esportista d’alt nivell. Quan aquest patinador entra a Categoria, i vol ser un esportista que estigui a la cúspide del patinatge, tant sols ho pot fer participant al Campionat Provincial, seguidament s’haurà de classificar per participar al de Catalunya i finalment arribar al d’Espanya; després tant sols queda formar part de la Selecció Espanyola participant als Europeus i a la Copa d’Europa (de la nostra ciutat i comarca tant sols hi ha hagut dos patinadors que han format part de la selecció, d’això ja fa deu temporades).

Els resultats van ser excel·lents: onze patinadors del Solsona Patí Club que van aconseguir també onze Certifi-cats: Paula Martínez i Mercè Llordella van obtenir el Certificat

“E” i el Certificat “C”, tots dos cadascuna d’elles; Laura Castillo, Júlia Castillo, David Rescalvo i Marta Miró, tots ells van acon-seguir el Certificat “C”; Aïda Taus va obtenir el Certificat “B”; Patrícia Cases i Cristina Cabestany, totes dues van aconseguir el Certificat “A”.

Hem de destacar que Cristina Cabestany i Patrícia Cases, en superar la prova del Certificat “A”, automàticament entren a ser Categoria Aleví, això fa que el seu Certificat tingui doble valor.

La Junta Directiva i l’Equip Tècnic del Solsona Patí Club vol donar l’enhorabona a la Paula, la Mercè, la Laura, la Júlia, el David, la Marta, l’Aïda, la Jèssica, la Trini, la Patrícia i la Cristina, pels resultats aconseguits, el seu bon nivell de patinatge i per mostrar a tothom la seva gran evolució. També volem agrair als nostres espònsors (“Enyesados Juan José Martínez”, “Segura Pintors” i “Riu Esports i Moda”) per tota l’ajuda que ens estan donant.

Moltes felicitats!

Tennis Club Tennis Solsona

Durant els dies de la Fira el Club Tennis Solsona va organitzar un joc de punteria. Aquí hi podem veure els guanyadros

57519 - Divendres, 25-5-2007

Atletisme Club Fondistes del Solsonès-Prosetel

2a Cursa de Policia de CatalunyaBons resultats dels Fondistes del Solsonès a Vic.

Sancho Ayala 6è de la general i 1r de la seva categoria, Josep Miquel 1r jove, Sílvia Leal 6a i

Josep Alconchel 3r en veterans de Policies

Diumenge dia 20 de maig de 2007, a les 10 del matí, es va disputar entre Manlleu i Vic la 2a cursa de Policies de Catalunya, amb la participació de prop de 1200 atletes inscrits, dels quals 1012 van creuar la línia de meta. Entre ells hi havia els atletes del Club Fondistes del Solsonès-Prosetel; Pilar Bonache, Karina Fernández, Sílvia Leal, Josep Alconchel, Sancho Ayala, Jordi Vilaseca i Josep Miquel Alconchel.

Un recorregut exigent i trenca-cames en tot el seu re-corregut, però que no va impedir que els atletes de la nostra comarca brillessin pels seus bons resultats. Sancho Ayala, com sempre, va arribar entre els millors i amb un temps de 35’00 mi-nuts va entrar al lloc 6è de la general i el 1r de la seva categoria.

Pròximes Curses27 de maig .... I Cursa de la Guineu de Bellpuig (10 km.)03 de juny ..... Can Mercader- Cornella (10 km.)03 de juny ..... Pineda de Mar (10 km.)03 de juny ..... Marató per relleus a Lleida

Més informació Ribera Esports.

Jordi Vilaseca va fer un temps de 40’50 minuts entrant al lloc 68 de la general. Josep Miquel Alconchel amb un temps de 41’56 minuts va entrar al lloc 96 i primer de la categoria dels joves i Josep Alconchel amb un temps de 43’07 minuts va entrar al lloc 126 i 3r en la seva categoria de Policies per darrera d’Antoni Codina de Terrassa i de Giuseppe Adamo de Turin.

La cursa va ser guanyada per Roger Roca amb un temps de 31’00 minuts seguit de Sebastian Ponga amb 31’45 minuts i el tercer lloc va ser per Dani Bayés amb 34’27 minuts.

En dones continuen els bons resultats per les nostres atletes, Sílvia Leal va entrar al lloc 118 de la general i la 6a en dones amb un temps de 42’58 minuts, la Karina Fernández amb un temps de 51’55 minuts va entrar al lloc 487 de la ge-neral i la Pilar Bonache va entrar al lloc 717 amb un temps de 58’50 minuts. La classificació de dones va ser guanyada per Georgina Rono amb un temps de 34’55 minuts, seguida d’Encarna Núñez amb 38’36 minuts i tercera va ser Sandra Sánchez amb 39’20 minuts.L’últim corredor va entrar amb un temps d’1 hora i 24 minuts.

Golf Club de golf Ribera Salada

El passat dissabte dia 12 de maig es va disputar el primer torneig solidari- Sol del Solsonès- que com molt bé indica el seu nom, tota la recaptació va ser a favor de la lluita que durant tant de temps ha mantingut aquesta associació contra les malalties mentals i la drogodependència. Volem agrair la participació de tots els jugadors i destacar la presència d’un grup de joves golfistes andorrans que no van voler faltar en aquesta cita.

1r classificat en categoria inferior: JOSEP MIQUEL TORRES: 39 PUNTS

2n classificat en categoria inferior: ANTONIO VÍLCHES: 37 PUNTS

1r classificat en categoria superior: ALBERT BALLABRIGA: 40 PUNTS

2n classificat en categoria superior: VÍCTOR TÀPIES: 36 PUNTS

I Torneig Solidari - Sol del Solsonès

A la fotografia junts amb els guanyadors, el senyor Enric Serra, president de l'Associació, Mossèn Clos i altres representants d'entitats col.laboradores

58 519- Divendres, 25-5-2007

Motor Club Solsonès Lluís Novelles

Comença la Copa Catalana de 95 minuts de cross Country

El dissabte dia 12 va començar la copa Catalana de 95 minuts de cross Country al circuit verd de Moià. Hi varen prendre part dos pilots del Motor Club Solsonès: eren el Toni Vilar competint amb júnior 125 i el Josep Majoral competint amb júnior superior. Dels voltants del Solsonès, també hi parti-cipaven dos pilots: eren el Jordi Angrill i el Ramon Fàbrega, tots dos del Moto Club Segre i competint amb júnior superior. Els nostres pilots comptaven amb el Josep Ballarà com a mecànic i amb la Nini com a fotògrafa i preparadora física.

S´hi van inscriure un total de 86 pilots, els quals foren dividits en dues categories: júniors 125 amb 34 participants i júniors superiors amb 52. El circuit era extremadament tècnic i d´una llargada de 8 km en els quals hi havia múltiples salts, do-bles, trialers, messetes i una gran polseguera que feia que molts dels salts s´haguessin de fer a cegues, fent que la prova fós molt dura i només apta per a pilots amb una bona forma física.

A la pole position el Toni Vilar aconseguia la 15a plaça a la graella de sortida mentre que els pilots Fàbrega, Majoral i Angrill quedaren a la 40, 41 i 56 respectivament.

Durant la cursa cal destacar que el Toni Vilar va fer una brillant sortida tractant de tu a tu amb els pilots punters. Destaquem l´espectacular remuntada de posicions del Majoral

i el fet que al Fàbrega i l´Angrill no se´ls va engegar la moto a la graella de sortida.

Al final els resultats a la classificació per categories són els següents: Toni Vilar 10è amb 11 voltes, Josep Majoral 15è amb 11 voltes, Jordi Angrill 29è amb 10 voltes i Ramon Fàbrega 36è amb 9 voltes.

Motor Club Solsonès

Motocross de Vallgorguina

El passat dia 13 es va celebrar al Parc Motor de Vall-gorguina el Motocross d’aquesta població que puntua per al campionat de Catalunya en les categories Iniciació i Juvenils. Els joves pilots del Motor club Solsonès Ramon Mascaró i Miquel Pujol hi varen prendre part, completant una molt bona actuació general, tant en els entrenaments com en la cursa que es va realitzar en un excel·lent circuit.

Ramon Mascaró

Després de fer les conseqüents tandes els solsonins van aconseguir finalitzar 8è el Miquel Pujol i 13è el Ramon Mascaró, posició final que pren més valor en ser aquesta una modalitat molt competitiva i força concorreguda, tal i com ho denoten els 44 participants que van disputar aquesta categoria.

Enhorabona, campions !!!

Miquel Pujol

59519 - Divendres, 25-5-2007

El racó del Gregori Gregori Solé

Avui agafaré el relleu d’un pro-grama de televisió que, a més, em fa gràcia imitar-lo, posant tota la il.lusió i l’humor absurd del qui ja sabeu, però em fa goig de presentar, sense baralles, i amb un to pacificador. Així que, avui, el Gran Gregori parlarà amb el Direc-tor del Celsona i amb el Ninotaire de l’esmentada revista, que aprofito per felicitar pels 10 anys i per tants números sortits fins ara.

Felicitats al Josep Maria Borés i al Mia del Castell, felicitats Celsona Informació pels 10 anys.

Començarem una pregunta per vostès ja que m’il.lusiona entrevistar a dues persones a l’hora.

1a pregunta, facilitada per Gregori Bosé: Si tinguéssiu ascensor per pujar al pis, què agafaríeu: l’escala o l’ascensor?. És una d’aquelles preguntes que faria a un polític.JM Borés: Jo pujaria l’escala.Pep Mia: Jo també, en un ascensor m’en-tren neures...

2a pregunta, facilitada per Dalma Gregori: Quins personatges voldríeu ser en una sèrie de televisió com a protago-nistes o bé de novel.la?JM Borés: En Mazinguer ZPep Mia: jo Shin Chan.

3a pregunta, sol.licitada per Solé Gregori: Què diríeu en un iglú al Pol Nord, amb un Quijote, ja que el sermó d’aquest any és perdut i amb la revista del cor “Lecturas”?Pep Mia: Home, foter-nos de fred, no?Celsona: Sí, i calar foc al Quijote

4a pregunta, per cortesia d’un servidor de vostès: Què faríeu amb un llapis o bolígraf, en una biblioteca sense cap lli-breta, però tenint un llibre a les mans?Pep Mia: Guixar el LlibreJM Borés: O fer servir la pàgina d’abans de pròleg que és blanca.

5a pregunta, sol.licitada pel Marmí: Si plogués fort, haguéssiu de preveure el temps com a meteoròlegs, com faríeu que

parés de ploure al cap de 10 minuts?JM Borés: Potser fent treure a la More-neta en processó al carrer.Pep Mia: O fent saltar tots els interrup-tors, els diferencials, a veure si salten.

6a pregunta, de part del menda: Quins personatges de còmic pintaríeu i com explicaríeu el guió d’una historieta?JM Borés: a la meva època m’agradaven molt els de Mortadelo i Filemón... no ho sé.Pep Mia: Jo em torno a quedar amb el Shin Chan.

7a pregunta, aquesta és del Gregori Peck: Què farieu en un cine vuit, només vosaltres dos a dins, amb la pel.lícula de “Mortadelo y Filemón” només parlada en anglès?JM Borés: Jo dormiria.Pep Mia: Jo menjaria pipes.

8a pregunta, aquesta l’hauria de fer jo: Si us presentéssiu d’alcaldes de Solsona, com faríeu la campanya si només tin-guéssiu el lema de “feta la llei, feta la trampa?”-Es miren tots dos estranyats...JM Borés: Doncs no ho sé, Gregori...Pep Mia: Faria molins de vent.

9a pregunta, a mi, em refereixo a el que la fa: Si estiguéssiu en una illa deserta què faríeu amb un quadre de Rembrant i amb un 600?

JM Borés: El quadre de Rembrant no serveix pas per encendre el 600... fer voltes amb el 600 i fer servir el Rembrant, mira, per dormir.Pep Mia, deixar el 600 sota una palmera, i com no fessis servir el Rembrant de catifa, de fet no serveix per a res en una illa deserta.

10a pregunta, pregunta facilitada pel número 10: Si haguéssiu d’escriure o dibuixar per un diari d’esports, com seria la crònica d’una cursa de cargols?JM Borés: Amb molta tranquilitat, Gregori.Pep Mia: Jo hi dibuixaria l’Alonso en una closca.

11a pregunta, aquesta la faig jo mateix a la meva manera: Si estiguéssiu en un camp de golf i per megafonia posessin 500 vegades la Macarena, què faríeu per no escoltar-la?Pep Mia: fotre el cap dins el forat, o dins el par... no es diu així.JM Borés: Doncs jo també, o tirar-me de cap a les piscines...

12a pregunta, un noi del Barça sol.licita peguntar: Quin és el millor jugador que ha passat pel vostre equip de futbol i quin el pitjor?Pep Mia: A mi m’agrada molt el Cruiff i el més dolent el Busquets.JM Borés: De futbol jo no hi entenc, però suposo que com a bo el Guardiola i el pitjor, no ho sé.

Amanyagats pel Gran Gregori

El Gregori va entrevistar al Josep M. Borés i al Josep M. Riba, dos Peps del Celsona

60 519- Divendres, 25-5-2007

13a pregunta, un culé que ja sabeu què us vol dir: Si en el camp del Barça sona l’himne del Solsona, el cantaríeu junts?Tots dos: Oi tant que el cantaríem, a veure, el Solsona també té molt mèrit.

14a pregunta: Si estiguéssiu en un bar com el Castell i haguéssiu de beure el que no us agrada ja que s’ha acabat tot menys el que us ofereixen, què faríeu i per què?. Aquesta us la fa el guionista del Racó del Gregori.Pep Mia: Jo no m’ho veuria pas, de fet tan-caria, chaparia la porta, i tu que fariesJM Borés, podríem anar al lababo a veure

si hi ha aigua a l’aixeta.15a pregunta, de part del Gregori Solé per excel.lència: Si ho tinguéssiu tot pre-parat per esquiar, què faríeu si tinguéssiu tota la roba de piscina i sense esquís a Port del Comte?JM Borés: Prendre el sol.Pep Mia, com que a mi esquiar no m’agra-da i prendre el sol tampoc, me n’aniria al bar a prendre un cubata.

16a pregunta, oferta pel mateix entre-vistador: Aquesta és molt clàssica, a qui dedicaríeu la cançó “tooot el camp és un clam” i aquesta entrevista superrealista i

absurda?JM Borés: Jo li dedico a tots els entrevis-tats que has entrevistat.Pep Mia, jo als 10 anys del Celsona.

Hem arribat fins aquí vius, mig cansats, però divertits i això és de lo que es tracta, i per recordar que Celsona Informació fa 10 anys d’existència MOLTES FELICITATS. Signa el Gregori Solé que dedica l’entrevista al CELSONA INFORMACIÓ i al NINO-TAIRE DE LA BARRA DEL MIA.

Entrevista cedida per gentilesa del Racó del Gregori, patrocinada pel mateix carallot.

jo seria en Shin Chan jo dormiria

pregunta, facilitada per Dalma Gregori...

El racó del Gregori Gregori Solé

Concerts Ramon Estany

JOHNNY BRANCHIZIO: Producció, arranjaments i guitarra elèctricaVa néixer a Roma un 27 de setembre de 1969. El seu pri-

mer contacte amb la guitarra va ser dintre de l’ambient familiar als 10 anys, a Milà. Als 16 va cursar les seves primeres classes de música amb Giorgio Cocilovo, amb qui es va iniciar en el llenguatge jazzístic. A Milà va tocar amb el clarinetista Tony Scott, company de Billie Holiday, Charlie Parker i Bill Evans entre altres. La seva formació 0musical es basa principalment

El reconegut guitarrista italià Johnny Branchizio va actuar divendres passat a l’Sputnik presentant el seu darrer disc

“Italian Standards”

Temes que es pogueren escoltar a l’Sputnik: Americano, O sole mio, La bambola, Nel blu dipinto di blu, St. Moritz, Arrivederci Roma, Parole parole, Cosí va bene, Tarantola’s blues/La taran-tella, Speak softly to me

Jazz amb regust italià a l’Sputniken l’aprenentatge obtingut els primers anys de la seva carrera amb músics d’estils molt diferents (jazz, blues, rock, música brasilera, pop...). El 1993 es va desplaçar a Chicago, on va estar actuant amb músics locals de Rhythm & Blues. Els últims anys produeix música per a imatge com el curtmetratge “Sensacions” i cantants com Roger Whipp, Johnny D’Ho. El 2006 produeix el seu primer disc com a solista “Italian Standards”, una formació jazzística. Es tracta d’un homenatge a la música popular Italiana dels ‘50, ‘60 i ‘70.

ABEL BOQUERA: Orgue DAVID GÓMEZ:

Bateria

JOHNNY BRANCHIZIO

61519 - Divendres, 25-5-2007

Concerts Ramon Estany

El Solsona Rock Festival vol ser més sonat enguanyJa tenim aquí el 3r Solsona Rock Festival !!!, el dia 28 de juliol

Amb aquesta 3a edició, l’Associació Cultural el Crit pretén consolidar aquest com el Festival de la Catalunya Central, on artistes novells poden compartir cartell amb bandes ja consolidades. També volem fer una crida per demanar gent que els vulgui donar un cop de mà en l’or-ganització.

Qui estigui interessat pot escriure a elcrit@elcrit.org / solsonarockfestival@elcrit.org

Per anar fent boca, ens avancen alguns grups del cartell, com TUPOLEV i els PLOUEN CATXIMBES

Un concert molt especialL’Sputnik va acollir diumenge passat, 20 de maig, el concert del combo de l’Escola Municipal de Música. En solitari o en grup, l’alumnat de l’EMMS va mostrar com ha aprofitat el curs interpretant diversos temes musicals

Veus i instruments perfectament conjuntats Una formació de joves músics

Un duet de veus acompanyades al piano

Un noi amb bona veuCantant acompanyada del piano

7 ANYS

LA VIDA DE LOS OTROS• Dissabte, 26 - 2/4 de 7 tarda (sessió organitzada pel Centre d'Estudis Lacetans. En acabar

la projecció es farà una xerrada debat sobre la pel.lícula.

• Dissabte, 26 - 11 nit • Diumenge, 27 - 2/4 de 8 tarda

LA COSECHA• Divendres, 25 - 1/4 d'11 nit (Dia de l'espectador)• Diumenge, 27 - 2/4 de 6 vespre• Dilluns, 28 - 1/4 d'11 nit VA

L per

0,50 E

uros

per la

compra

d'una

entrad

a

LA VIDA DE L

OS OTROS

LA COSECHA

18 ANYS

62 519- Divendres, 25-5-2007

Passatemps Marta C.

Les 7 diferènciesEls alumnes d’ESO de Sant Llorenç van poder aprendre dels avis en una jornada especial.

Trobeu ara vosaltres les 7 diferencies entre les dues fotografies

L'Acudit del Simi

63519 - Divendres, 25-5-2007

64 519- Divendres, 25-5-2007