� 493 - Divendres, 24-11-2006

Apunts Gràfics, SL., no es fa res-ponsable de l'opinió personal dels col·laboradors a Celsona ni de les er-rades en que aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la següent edició de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar.Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot duplicar per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

Celsona Informació és pos-sible, setmana rera setmana gràcies a l’aportació de molts col.laboradors que, de manera totalment desinte-ressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada.A tots ells, moltes gràcies.

Formen part de l’equipde suport de Celsona:Pep MiaCandi PujolLluís CornetJ. ClavéMarcel RiberaMontserrat RiuEnric SerraF. TorresJ.H.Ramon Gualdo

Agraïments especials a:

973 481719Telèfon

Mòbil: 617 01 29 51

Foto Llàtzer

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors PujolsEdició: Francesc Xavier

Montilla Textos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 25280 SOLSONAinfo@elsolsones.netwww.elsolsones.netDip. Legal: L-267-19971.350 exemplars

El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Solsona Redacció

La barra del Mia

Aquesta setmana s'ha començat a col·locar lanovagespaartificialdelcampd'esportsmu-nicipal de Solsona. Els treballs d'acondiciona-ment del camp, que van començar durant el passat estiu, han consistit en remodelar tota la superfície del camp, que s'ha enquitranat totalment, i en reasfaltar els laterals del límit del terreny de joc.

Aquesta setmana els operaris de l'empresa

Instal·len la gespa artificial del camp de futbol

Poligrass Ibèrica, encarregada de la instal·lació de la gespa, han començat a col·locar la catifa verda. Està previst que les obres d'acondicio-nament de la nova gespa s'acabin avui mateix. Les obres, que han costat 550.000 euros (uns 90 milions de pessetes), s'han retardat un mes aproximadament. L'ajuntament preveu fer la inauguració oficial del nou campde gespaartificialelproperdia6dedesembre.

...organitzen una xerrada col.loqui sobre el parc eòlic, un cop acabat el termini d'al.legacions!! ...OLIUS DEMOCRÀTIC???

�493 - Divendres, 24-11-2006

Solsona Servei de Premsa de l’Ajuntament de Solsona

Des del punt de vista de la igualtat de gènere, “a l’Ajun-tament de Solsona es trenca tant amb la segregació vertical com l’horitzontal”, és a dir que hi ha dones en els llocs de co-mandament i en els diferents sectors de treball. És una de les conclusions de la Diagnosi de gènere i la situació de les dones a la comarca del Solsonès, elaborada per les tècniques del Punt d’Informació i Atenció a les Dones Maribel Bella i Tània Pujol. Dilluns al vespre es va presentar al Consell Comarcal.

Si bé les dones ocupen el 33% de llocs de treball de l’Ajuntament, comptant també la Policia Local i la brigada mu-nicipal, els llocs de comandament o responsabilitat corresponen a més dones que homes. En concret, són les àrees d’Intervenció, Secretaria, Recursos Humans, Serveis Socials, Comunicació i Protocolil’OficinadelNucliAntic.Aixímateix,hihadonesque treballen en llocs tradicionalment ocupats exclusivament per homes, com els serveis tècnics, la Policia Local i la brigada.

Per analitzar la presència de dones a l’Administració local, a més, l’estudi també analitza la participació d’homes i dones en càrrecs polítics i de presa de decisions. En aquest sentit, apunta que els ajuntaments de Solsona i Sant Llorenç de Morunys són els únics de la comarca que tenen una presència equilibrada quant a gènere a l’equip de govern. Tot i això, també

Destaquen la igualtat d’oportunitats

per a la dona dins l’Ajuntament de Solsona

Diverses àrees municipals són comandades per donesespecificaquelapresènciadedonesdinselsexecutiuslocalses basa en l’assignació dels rols de gènere, amb matèries com benestar i família, educació, cultura i turisme.

La metodologia emprada per elaborar la Diagnosi de gènere i la situació de les dones a la comarca del Solsonès ha consistit en una enquesta realitzada a una mostra de 250 dones ambedatscompresesentreels18iels64anys,enelreculldedades mitjançant estadístiques desagregades per sexe i entre-vistes. Entre altres qüestions, l’informe posa de manifest que “les administracions públiques poden actuar de model en l’aplicació del principi d’igualtat”.

L’última Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Solsona va aprovar la convocatòria d’un concurs oposició per a la provisió de dues places de tècnic superior d’arqui-tectura i d’enginyeria. L’arquitecte haurà de donar suport a l’àrea dels serveis tècnics -amb vistes a la implementació del Pla d’intervenció integral del nucli antic-, mentre que l’enginyer haurà de coordinar el funcionament dels serveis municipals, de manera transversal.

Segons les bases del conscurs, l’arquitecte cal que disposi de la llicenciatura d’Arquitectura, mentre que el candidat a enginyer pot optar a la plaça amb el títol de llicenciat en Enginyeria Superior, Ciències Geològiques o Ciències de Medi Ambient. El tribunal qualificador estarà format per l’alcalde, els regidors d’Urbanisme i de Serveis, els representants dels grups municipals, l’arquitecte municipal, la cap de Recursos Humans de l’Ajuntament i un representant de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.

Aproven les bases per contractar un

arquitecte i un enginyer

CURS SUBVENCIONAT:SECTOR HOSTALERIA

CURS INFORMÀTICA I INTERNET(30 hores)

DATES: 27 i 29 de novembre, 4, 5, 11, 13, 18, 20, 27 i 28 de desembre

Horari: 18-21 h

Organitza: Coordina:

Més informació: Centre Tecnològic Forestal de CatalunyaPujada del seminari, s/n25280 Solsona Tel. 973 48 17 52 - formacio@ctfc.es - www.ctfc.es

� 493 - Divendres, 24-11-2006

Convocatòria de Ple

Concursos d’idees per als equipaments culturals del nucli antic i la zona verda del Camp del Serra

L’aprovació de les bases per a la convocatòria d’un concurs d’idees per a la redacció del projecte de la zona d’equipaments de la casa Morató i Cal Metge Solé de Solsona, al nucli antic, i un altre concurs per projectar la urbanització de la zona verda del Camp del Serra. Aquests són els principals punts de l’ordre del dia del Ple municipal que l’Ajuntament celebrarà dijous vinent, dia 30, a les 9 del vespre.

En la mateixa sessió, es tractarà l’adjudicació dels quatre solars que es van posar a la venda mitjançant subhasta el mes passat i pels quals hi ha hagut ofertes. Així mateix, es votaràlamodificaciópuntualdelesNormesSubsidiàriesdePlanejament a l’indret del polígon industrial de Santa Llúcia, i la contractació de la tercera fase de la sala polivalent.

Igualment, es preveu aprovar l’acceptació de la sub-

venció de 108.800 euros procedent de la Secretaria General de l’Esport per a les obres de remodelació del camp de futbol. El Ple, que és ordinari, es clourà amb els informes i resolucions de l’equip de govern i el torn de precs i preguntes dels grups municipals de l’oposició.

Solsona Servei de Premsa de l’Ajuntament de Solsona

La Gerència Territorial del Cadastre de Lleida ja disposa dels resultats de la revisió dels valors cadastrals dels béns im-mobles urbans de Solsona. A partir d’aquesta setmana i abans del 12 de desembre, tots els propietaris de béns d’aquest tipus rebranlanotificaciódelsnousvalors,quefeiamésde20anysque no s’actualitzaven, i que entraran en vigor a partir de l’any que ve.

Totiquelanotificaciónocorresponaunrequerimentde pagament, s’hi indica la quota líquida de l’IBI per al proper exercici. Per a qualsevol dubte o reclamació, els contribuents podenadreçar-seal’OficinadeRecaptaciódeTributsLocals(Contribucions - pl. Major, 8) els dies 11, 13 i 14 de desembre, de9a2ide4a6delatarda,ielsdies12i15,de9a2.Encasdedisconformitatamblesdadesqueconstenenlanotificació,es pot interposar una reclamació o un recurs de reposició davant la Gerència del Cadastre de Lleida.

L’Ajuntament de Solsona posa a la disposició dels titularsdefinqueselPuntd’InformacióCadastral,desd’onespotconsultarlafitxacadastraldecadaimmoble.Aixímateix,el Ministeri d’Economia i Hisenda ha habilitat una línia tele-fònicadirectade l’oficinad’informacióalpúblic,mitjançantel telèfon 902 37 36 35, per atendre els ciutadans els dieslaborables, de 9 del matí a 7 de la tarda. Igualment, es poden consultarlesdadescadastralsiobtenircertificatsatravésdelweb www.catastro.meh.es.

Es rebrà la carta entre aquesta setmana i abans de l’11 de desembre

Notifiquen els nous valors cadastrals dels immobles de Solsona

Solsona és el municipi de la demarcació de Lleida amb els valors cadastrals més antics, ja que les últimes taxacions esvancomençaraaplicarel1986.Afidepal·liarl’incrementdels valors, l’Ajuntament va aprovar per a l’any que ve reduir el tipus impositiu de l’IBI de naturalesa urbana del 0,87% al 0,75%. De totes maneres, la diferència del valor imposable per calcular aquest impost es fraccionarà al llarg de deu anys.

�493 - Divendres, 24-11-2006

La setmana passada l’Ajuntament de Solsona va obrir les pliques que opten a l’adjudicació, mitjançant subhasta, dels quatre solars municipals que el consistori va posar a la venda el mes passat, entre els quals es troba el de l’antic escorxador. Entotal,s'hanpresentat16ofertes,10delesqualscorresponenal d’aquest solar, ubicat al carrer de l’Esdevenidor.

Lesoferteseconòmiquesperaaquestsolar,de677m2,vandels251.000euros-xifraproperaalpreudesortida-finsals711.552. D’altra banda, hi ha hagut tres postors per al solar del número2delcarrerdelsArtesans,ambofertesd’entre67.610i81.500 euros. Per al número 4 del mateix carrer s’han presentat duespliques,ambproposicionsd’entre66.610i81.500euros.Finalment, hi ha hagut una sola candidatura per al solar del carrer d’Antoni Gaudí, amb una oferta de 270.101 euros.

El Ple municipal -que se celebrarà dijous vinent- ra-tificarà les adjudicacions de cada un dels solars.Els grupsmunicipals de l’oposició ja han mostrat el seu desacord en més d’unaocasiósobrelavendadelafincadel’anticescorxador.Elportaveu d’El Comú, Martí Abella, ha recordat que "en el seu moment ja vam dir que hauríem preferit destinar la parcel·la a equipament públic". Tot i això, Abella ha apuntat que “és

Solsona Redacció

Setze ofertes pels quatre solars posats a la venda

per l’Ajuntament

alleujant saber que el muntant de les ofertes presentades s’adiuen amb el possible valor real del mercat, ja que el preu de sortida –190.000 euros– no tenia sentit”.

Des d'ERC, s'ha subratllat que la venda d'aquest patrimo-ni demostra que l'ajuntament està escanyat i necessita vendre's patrimoni per fer diners. A més el portaveu d'aquesta formació Xavier Jounou ha explicat que el fet que s’hagin presentat tantes ofertes “no contradiu la necessitat de preservar aquell espai per destinar-lo a futurs equipaments municipals”.

L’equip de govern municipal va aprovar l’alienació dels terrenys, assegurant que aquesta operació “ha de servir per nodrir les inversions de l’exercici d’enguany”. Jordi Xandri, regidor d’Hisenda, ha afirmat que “aquestes vendes ens ajudaran a anar implementant la major part del programa d’inversions previst”.

� 493 - Divendres, 24-11-2006

Solsona Ramon Estany i Montanyà

Accident de trànsit a Solsona

Un turisme i un tot terreny (que era dels Mossos d’Es-quadra) van col.lidir dissabte passat pels volts de les 10 de la nital’avingudaCardenalTarancón.Noesvanproduirdanyspersonals, tot i que la topada va ser força espectacular.

Una hora i quart d’esperaDijouspassat,16denovembre,a2/4d’11delanitides

d’unaconegudacafeteriadeSolsonavacaldreavisaral061peruna emergència (un client presentava símptomes d’inconscièn-cia). La sorpresa de tots va ser que l’ambulància va tardar una hora i quart, doncs resulta que la van fer venir de Manresa.

Solsona es mouDivendres a les 19’19 h. va produir-se un terra-

trèmol d’intensitat 5 amb epicentre a prop de Lourdes (Pirineu Francès) que es va deixar sentir a Solsona. Tot i que va passar desapercebut per molta gent, aquells que estaven a les cases i en pisos elevats van notar la sacse-jadaicomlesparetscruixien.Noesvanlamentarcapmena de danys.

Solsona J. M. Montaner - R. Estany

El Comú demana un debat a Solsona sobre els parcs eòlics

El grup municipal d’El Comú a Solsona demana-rà l’acord dels grups polítics a l’oposició per iniciar un debat a Solsona sobre la implantació dels parcs eòlics, i en concret, a Olius. Martí Abella, portaveu d’aquesta formació a l’ajuntament de Solsona, ha advertit que el nucli urbà més afectat pels projectes eòlics de la Torre-gassa i el Villaró és Solsona i per això “cal que es pugui informar la gent convenientment del que pot suposar aquest projecte per la ciutat”, ha explicat Abella. El Comú considera que l’impacte paisastgístic que els parc tindran sobre Solsona “s’està obviant” i a més lamenta que dues parts importants en aquest debat “com són l’ajuntament de Solsona i el Consell Comarcal han estat sospitosament inexistents durant tot aquest temps”. Abella considera que les institucions solsonines haurien de debatre obertament sobre aquest tema que ens afecta a tots i abandonar la passivitat amb què han afrontat la qüestió.

Pel que fa a Solsona, Abella es mostra preocupat perquè el municipi “més afectat” no tingui ni veu ni vot en aquest tema, i per aquest motiu volen proposar un debat amb la participació de la gent, per informar i demanar l’opinió als ciutadans.

Finalment, Abella ha volgut deixar clar que El Comú no està en contra dels parcs eòlics sinó que “del que es tracta és de conèixer el projecte en tota la seva dimensió”.

Per la seva banda el portaveu d’ERC, Xavier Jounou, al consistori solsoní ha valorat positivament la iniciativa “sempre i quan no es visualitzi que s’està de principi en contra del projecte”. Jounou considera que és bo que tothom disposi del màxim d’informació possible per tal que “pugui opinar lliurement i amb coneixement de causa sobre el projecte”.

�493 - Divendres, 24-11-2006

Bases del concurs pel

NOULOGOTIPdel 25è Aniversari

del Consell Esportiu del Solsonès Participants: Tothom qui ho desitgi Color: Màxim a tres tintes Mides: Din A4 (21 x 29’7 cm) Hi ha de constar: Consell Esportiu del Solsonès i 25è Aniversari Presentació: En un sobre tancat i a part, hi ha

d’haver el nom, cognoms, adreça i telèfon del participant.

Lloc d’entrega: Consell Esportiu del Solsonès Casal de Cultura, local 15 25280 SolsonaTerminid’admissió:15dedesembrede2006 Jurat: Estarà format per la Junta Directiva del

Consell Esportiu del Solsonès i emetrà el seu veredicte el dia 20 de desembre de2006

Premi: 200 Euros

Notes:ElpremiespodràdeclarardesertacriteridelJurat. L’obra premiada quedarà en propietat del Consell Esportiu del Solsonès que en podrà fer l’ús que en cregui convenient.

Acondicionen alguns carrers i vials de Solsona

Ahir dijous, una màquina anivelladora va arranjar alguns carrrers de Solsona, com el de la imatge (que uneix Gaspar de Portolà amb Pere Màrtir Colomès).

Trobada de solsonins a BarcelonaUn any més, aquest diumenge, 26 de novembre, i organitzat pel Centre Comarcal Lleidatà, tindrà lloc la trobada de solsonins i amics de la Germandat de la Mare de Déu del Claustre

Un any més, els qui varen néixer a Solsona i per motius familiars o de feina viuen a Barcelona i la seva rodalia, i també d’altres que se senten lligats a Solsona, han preparat la trobada amb motiu de la festa a la mare de Déu del Claustre.

Elsactes tindran lloceldiumenge26denovembreales 12 del migdia amb una Missa a l’església de Sant Agustí de Barcelona i besamà a la Mare de Déu del Claustre. Celebraran els actes Mossèn Alexandre Galant, vicari de la parròquia de Sant Agustí. Amb la col.laboració de la Coral Terra Ferma del Centre Comarcal Lleidatà i la coral del Club Sant Jordi de Solsona. A la sortida de la missa hi haurà un petit refrigeri, i a les 14 hores, un dinar al Centre Comarcal Lleidatà. Durant la sobretaula, a les 5 de la tarda, s’oferirà una representació teatral i un grup d’acordionistes interpretaran cançons tradi-cionals catalanes.

El dilluns 27 de novembre, a les 7 de la tarda, l’església de Sant Agustí acollirà una missa en sufragi dels companys de junta i demés difunts d’aquest any.

Solsona Ramon Estany i Montanyà

Més informació: Centre Tecnològic Forestal de CatalunyaPujada del seminari, s/n25280 Solsona Tel. 973 48 17 52 - formacio@ctfc.es - www.ctfc.es

CURS ADREÇAT A PERSONES ATURADES

(90 hores)

Anglès: atenció al

públic

� 493 - Divendres, 24-11-2006

Olius Josep M. Montaner i Reig

Olius celebra una jornada informativa sobre els Parc Eòlics de la Torregassa i el Villaró

L'acte, organitzat per l'Associació de Veïns i l'Ajuntament d'Olius se celebrarà avui a a les 7 de la tarda a l'Escola de Capacitació Agrària

La iniciativa, que va sorgir des de l'Associació de Veïns d'Olius, pretén "suplir la manca d'informació que fins ara hi ha hagut entorn el projecte" i "generar debat" entre les persones que hi estiguin interessades, segons ha explicat Marta Coll, presidenta d'aquesta associació. Coll ha explicat també que l'associació -que té uns 125 membres adherits- no es posiciona "ni a favor ni encontra" del projecte. "Només volem que la gent disposi de la màxima informació possible i decideixi lliu-rement la seva opinió sobre el projecte", ha assegurat Coll.

La xerrada compta també amb la participació de l'Ajun-tament d'Olius que ha col·laborat conjuntament amb els veïns en la seva organització. Ramon Sala, alcalde d'Olius, ha explicat que "ja feia temps que teníem previst organitzar-la però hem esperat el moment més idoni, sobretot perquè no ens semblava prudent fer-la durant les eleccions". Sala ha explicat també que l'ajuntament s'ha assessorat amb tècnics experts en aquest tipus d'instal·lacions que "n'han garantit tant la idoneïtat tècnica com la mediambiental". A més, ha avançat que encara no s'han tractat amb Endesa les compensacions econòmiques que podria rebre Olius per la instal·lació dels parcs ja que "encara no hi ha res decidit i no en parlarem fins que el projecte no hagi superat tots els tràmits pertinents".

Per la seva banda Ramon Valls, regidor d'El Comú a Olius ha lamentat "la manca d'informació que ha envoltat tot el projecte" i s'ha mostrat crític amb l'actuació de l'equip de govern "per la manca de transparència i democràcia". Valls ha lamentat també que el consistori "no ens hagi comunicat oficialment la celebració d'aquest acte" i que es faci "un cop ha passat" el període d'al·legacions.

Des d'ERC -en procés de rellevar el seu regidor a Olius- s'ha valorat positivament la celebració de l'acte ja que "permet informar adequadament la ciutadania". Tot i això, s'ha lamentat que "arribi tant tard, i un cop s'ha tancat el període d'al·legacions". En aquest sentit, han criticat l'actitud de l'ajuntament d'Olius "per no donar la informació quan tocava i fer-ho amb tan poca transparència".

Fotomuntatge de la serra de la Torregassa amb esl molins de vent fet per Endesa

Participants i format de la xerradaLa xerrada s'ha planetjat com una taula rodona, amb torn de preguntes pels assistents que ho vulguin i amb inter-vencions breus i concises dels ponents. Primer es farà una exposició del projecte i després començarà el debat. Moderarà l'acteNarcísClotet, editor i periodista i elsponents a la taula rodona seran:-Ramon Sala, alcalde d'Olius.-Jerónimo Llompart, enginyer industrial, responsable nacional de promocions eòliques d'ECYR.-Marcos Fuster, enginyer industrial, responsable a Catalunya de promocions eòliques d'ECYR.-Santiago Martín Barajas, enginyer agrònom expert en matèria mediambiental i redactor de l'estudi d'impacte mediambiental dels parcs eòlic de la Torregassa i el Villaró.-Xavier Gabarrell professor de Ciències Mediambientals de la Univeristat Autònoma de Barcelona.-Pau Batlle, arquitecte paisatgístic.-Francesc Miquel Archela, alcalde de Rubió, municipi que ha instal·lat un parc eòlic.

Parc Eòlic d'Olius

La companyia energètica Endesa Cogeneración y Reno-vables (ECYR), va presentar el projecte d’instal·lació dels dos parcs eòlics d'Olius -a la Torregassa i al Villaró- fa uns mesos a la seu del Consell Comarcal del Solsonès.

Segons els responsables de l'empresa els dos parcs es-tarien formats per una vintena d'aerogeneradors de 2.000 Kwcadascuniambunesdimensionsd'entre67i78metresd'alçada.Lapotènciatotalinstal·ladaseriade26Mwila

produccióanualestimadarondariaels56Gwh/any.Amés,el projecte preveu la construcció d'una línia de mitja tensió de doble circuit d'1,2 quilòmetres que evacuaria l'energia desdelparcfinsalasubestacióqueEndesatéalazonadela Torregassa.

Segons van explicar els responsables del projecte, el cost total de la inversió per tirar endavant el parc eòlic d'Olius seria de26,1milionsd'euros(uns4.300milionsdepesssetes)

�493 - Divendres, 24-11-2006

Tallers d’instruments de coblaEscola Municipal de MúsicaFins al 23 de desembre, matins

Afidefomentarl’interèsdelsalumnesdemúsi-ca per la cobla, l’Escola Municipal de Música acull un cicle de tallers d’instruments de cobla per als dissabtes finsal23dedesembre.Lesproperessessionsseranlessegüents:Dia 25 de novembre, d’11 a 13 h, taller d’instruments de vent metall i contrabaix.Dia 9 de desembre, d’11 a 13 h, taller d’isntruments de vent fusta.Dia 23 de desemebre, de 10 a 11.45 h, classe col.lectiva d’instruments de cobla. A les 12 h, cloenda del taller amb una audició de sardanes a càrrec de la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona, amb la participació dels alumnes d’ins-truments de cobla de l’Escola Municipal de Música.

Ahir al vespre el Consell d’Administració de l’empresa municipal Solsona Mitjans es va reunir en una sessió extraordi-nària per aprovar les bases del concurs públic per proveir la plaça de direcció de l’emissora municipal Solsona FM. Les previsions passen per contractar la nova persona responsable de la ràdio a primers d’any, després que Esther Espluga presentés la seva renúncia per motius personals el setembre passat. La periodista Roser Clotet, vinculada a l’emissora des que es va engegar, ha ocupat la plaça provisionalment els darrers dos mesos.

Els aspirants al càrrec han de ser llicenciats en Perio-disme, Comunicació audiovisual o Publicitat i Relacions Públi-ques, entre altres condicions. Un cop es publiqui la convocatò-riaalButlletíOficialdelaProvíncia,elscandidatstindranuntermini de 20 dies per presentar les sol·licituds, entre les quals caldrà adjuntar la documentació requerida per a la valoració de mèrits. La jornada laboral que es requereix correspondrà a 37,5 hores setmanals.

El procés selectiu constarà de tres fases. En primer lloc es valorarà la presentació d’una memòria explicativa de la

Es contractaria la nova persona responsable de l’emissora el gener

Solsona Ramon Estany i Montanyà

programació per a una emissora municipal i incipient, d’un pla específicdeprogramesinformatius,aixícomd’unpladegestió,a més del currículum professional de l’aspirant. La segona prova seràdeconeixementslingüísticsi,finalment,esrealitzaràunaentrevistapersonal.EltribunalqualificadorestaràintegratpelConsell d’Administració de l’empresa que coordina els mit-jans de comunicació municipals –l’alcalde com a president, els portaveus dels grups municipals, la cap de Comunicació, un professionalindependentilafinsaradirectoradelaràdio.

Convoquen un concurs per a la direcció de Solsona FM

10 493 - Divendres, 24-11-2006

Comarca Redacció

Pinell de Solsonès modifica l’impost de béns immobles

L’Ajuntament en sessió del Ple amb data 14 de novembre ha aprovatperunanimitat, lamodificacióde l’Ordenançafiscalnúm. 1, reguladora de l’impost sobre béns immobles.S’aplicaràunabonificaciódel50per100enlaquotaíntegradel’impost, sempre que així se sol·liciti pels interessats abans de l’inici de les obres, als immobles que constitueixin l’objecte de l’activitat de les empreses d’urbanització, construcció i promoció immobiliària tant d’obra nova com de rehabilitació equiparable aaquesta,inofigurinentreelsbénsdelseuimmobilitzat.Per gaudir d’aquesta bonificació caldrà reunir els següentsrequisits:Les obres no hauran d’estar iniciades.El sol·licitant haurà de ser, respecte al bé immoble que es pre-ténbonificar,titulard’algundelsdretsqueconstitueixenelfetimposable gravat pel tribut.Elsbénssusceptiblesd’estarbonificatsnopodranestarinclososa l'immobilitzat d’aquestes empreses.Lesfamíliesnombrosestindrandretaunabonificaciósobrela quota íntegra corresponent al bé immoble urbà on estiguin empadronades, del 40 per cent.Aquestabonificacióésdesol·licitudanual,ihauràd’acreditarelsextremsquejustifiquinlasevaobtenció.Els subjectes passius que en els seus béns immobles hagin instal-latsistemesperal’aprofitamenttèrmicielèctricdel’energiaprovenintdelsoltindrandretaunabonificaciósobrela quota íntegra corresponent al bé immoble del 25 per cent.Per gaudir d’aquesta bonificació caldrà reunir els següentsrequisits:Els béns immobles han d’estar destinats a habitatge.Les instal·lacions per a la producció de calor han d’incloure col·lectors que disposin de la corresponent homologació per l’Administració competent.Labonificaciós’atorgaràperunperíodedequatreanysdesprésde la seva sol·licitud.”Tipus impositiu i quotaEn el cas que els valors cadastrals dels béns immobles siguin objectederevisiótotal,s’aplicarandurantelsprimers6anysdesde l’entrada en vigor dels nous valors els tipus següents:Béns immobles de naturalesa urbana: 0,3Béns immobles de naturalesa rústica: 0,3”

Política Territorial i Obres PúbliquesLa Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida, en la sessió de10d’octubrede2006,vaadoptar,entrealtres,elsacordssegüents:Aprovar, els expedients de sol·licitud de construccions i instal-lacions en sòl no urbanitzable que es detallen a continuació:ReformadelescorralinesdelafincadelVillaródelaLlena,per adaptar-les a un allotjament rural independent, al terme municipal de Lladurs, promoguda per Xavier Bertolin Oriol.Enderroc d’un cos annex a la masia Cal Duarri, situada al camí de Cererols, al terme municipal de Pinós, promoguda perJoaquimAgutBonsfills.

PinósSe sotmet a informació pública el projecte d’ampliació d’una explotacióramaderaporcinaexistentalafincaMoragas,promogut per Miquel Santaulària Bacardit.

Medi Ambient i HabitatgeANUNCId’informaciópúblicasobreunasol·licitudd’autorització ambiental relativa al projecte de canvi substancial d’una activitat ramadera, al terme municipal de la Molsosa.Se sotmet a informació pública el projecte de canvi substancial d’una activitat ramadera, promoguda per Granja Claret, SL, al terme municipal de La Molsosa.

Arranjaments de camins a Pinell de Solsonès

L'empresapúblicaREGSAvaadjudicar,elpassatdia16d'octubre, l'execució de les obres d´ arranjament i millo-ra de diversos camins a la província de Lleida. Fase 4 (Peramola, Pinell i La Seu d´Urgell) a l empresa Cervós, S.A., per un import de 329.013,42 euros. Aquesta actua-ció està subvencionada pel Departament d Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.Al municipi de Pinell, aquestes obres consistiran en la rehabilitació del ferm de la ctra. d´ accés a Sant Climenç, des del PK 10+300 de la C-149a, de Solsona a Sanaüja; primer amb la neteja de cunetes i reparació deflonjalls,iposant-hidesprésaglomerat.També es procedirà a la col·locació de la corresponent senyalització vertical.La longitud del tram a rehabilitar és de 2223 metres de llargitéunaampladade6metres.La data d´ inici està prevista per la segona quinzena degener,iespreveuqueestiguifinalitzadaenunstresmesos.

11493 - Divendres, 24-11-2006

Comarca Ramon Estany i Montanyà

Les claus de la resposta a aquest interrogant són les que donà la doctora Maria Teresa Sebastià, investigadora res-ponsable de l’Àrea d’Ecologia Vegetal i Botànica Forestal del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, en la conferència que porta per títol El canvi climàtic i l’agricultura i la selvicultura catalanes. Aquesta sessió s’emmarcava en el programa d’ac-tivitats organitzat amb motiu del desè aniversari del Centre Tecnològic.

La xerrada presentava un parell d’aspectes sobre treballs fets. Un és l’informe sobre el canvi climàtic a Catalunya, on dins aquest hi ha el capítol d’agricultura i silvicultura del qual Sebastià en va ser responsable i coordinadora juntament amb altres autors del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i la Universitat de Lleida.

I d’uba altra banda hi havia la part de projectes propis del laboratori del CTFC que s’estan duent a terme sobre el canvi climàtic, sobretot amb relació amb la capacitat d’acumular car-boni en els ecosistemes, la funció de factors climàtics i també dels tipus de gestió, i després sobre la biodiversitat.

Sebastià reconeix que estem en un procés de canvi climàtic ja que “nosaltres estem treballant en els resultats i les conseqüències que aquests canvis, tant climàtics com d’ús del sòl, pot tenir sobre els nostres ecosistemes, i en particular, sobre boscos, prats i pastures”

Sobre la possibilitat que es produeixi algun canvi en aquests hàbitats, la investigadora va advertir que “les predic-cions van en aquest sentit, i hi haurà alguns canvis bastant im-portants i que el món serà bastant diferent de com el coneixem d’una manera força ràpida”

Pel que fa a l’horitzó temporal d’aquests canvis, Sebastià pronostica que els terminis s’escurcen cada cop més, perquè es preveu que cada vegada l’augment de temperatura serà més agut i brusc i molt més ràpid, “ara mateix estem veient coses diferents de com les coneixíem, per exemple, la muntanya ja no és la que coneixíem.

A la pregunta de si hi haurà més sequera, Sebastià respon que “en principi sembla que sí, que a més d’un augment de la temperatura també hi haurà una disminució de les precipitacions

‘El canvi climàtic i l’agricultura i la selvicultura catalanes’La Sala d’actes del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya acollí el 5 de maig una interessant xerrada

sobre quines conseqüències pot produir el canvi climàtic en l’agricultura i els boscos del nostre país

en moltes zones de Catalunya, i tot plegat farà que les condicions ambientals siguin més seques”. Aquesta és una amenaça bastant greu de cara als ecosistemes de les nostres muntanyes i també delsaprofitamentsquefemnosaltresd’aquestssistemes.

Sebastià es va atrevir a pronosticar que caldrà buscar opcions d’adaptació i també en la mesura que sigui possible de mitigació d’aquests canvis.

Públic assistent a la xerrada.

La doctora Maria Teresa Sebastià

1� 493 - Divendres, 24-11-2006

Vall de Lord Dolors Pujols

Nous passos per al futur museu de la VallUn tècnic designat per a la Direcció General de Patrimoni s’encarregarà de realitzar el projecte museològic i la documentació de totes les peces del museu

Aquesta setmana, una historiadora designada per la Di-recció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya ha conegut l’espai que acollirà el futur museu i ha iniciat els primers contactes amb l’associació Patronat Valldelord i amb l’Ajunta-ment de Sant Llorenç de Morunys, que li ha facilitat un espai pertalquepuguidesenvoluparlasevafeinasensedificultats.Latasca que durà a terme la citada persona consistirà en elaborar un estudi que serà la base del projecte museològic, pas previ necessari per al correcte desenvolupament de la construcció d’aquest important equipament cultural, tal i com va informar la responsable de l’àrea de difusió i explotació del Patrimoni Cultural, Eulàlia Janer en la visita al conjunt monumental i al museu de la Vall de Lord que va realitzar el passat 24 d’octubre. Per altra banda, també realitzarà una correcta catalogació de totes les peces que conformen l’actual museu de la Vall.

Pallassos al teatreDissabte passat a les 6 de la tarda el grup

d’animació infantil “Dando Clowns” va ser al Centre Cultural de Sant Llorenç de Morunys per oferir un espectacle infantil. La platea del teatre estava força plena demenuts/es i grans que van disfrutar de lafesta organitzada per l’Ajuntament de Sant Llorenç de Morunys, que va durar una hora aproximadament.

El SOLC compleix 10 anysLa publicació del bisbat de Solsona ha complert 10 anys, i en aquest

número, que és el 50, hi podem llegir la dedicatòria del bisbe Jaume, un article sobre el repte de les comunicacions a càrrec de Carles Sànchez García, Director del Secretariat Interdiocesà de Mitjans de Comunicació Social, i un especial sobreels10anysdelSOLC.Nohifaltal’entrevistaambelprimerdirectordelSOLC, Mn. Climent Forner.

En un altra secció de la revista, Josep Àngel Colomés, director del Full Diocesà, ens parla de Sant Antoni Maria Claret, i Mans Unides, i ens recorda que l’Àfrica és un continent desconegut.

Ifinalment,lesseccionshabitualsd’informaciódelsarxiprestatsidele-gacions complementen aquest número que és en certa manera especial.

Publicacions Ramon Estany

Fe d'errates

En aquesta foto que us publicàvem la setmana passada hi havia un error en el peu de foto. El primer de la dreta de lafiladedaltéselJoanAngrillinoelJoanPintócomvampublicar.

Per altra banda, l'article titulat "Un amic fet d'aigua" corresponia a l'Escola Arrels, i no a CEIP Setelsis.

Fotografia del grup de sardanistes, “Dansaires al Vent” presa l’any 1967

Envieu-nos els vostres articles, opinions, cròniques abans del DIMECRES AL MIGDIA

a la nostra bústia de correu electrònic o porteu-los a la nostra oficina

info@elsolsones.netCtra. de Torà, 25 - SOLSONA

1�493 - Divendres, 24-11-2006

Comarca Servei de Premsa del Consell Comarcal

Commemoraciódel Dia internacional contra laviolència de gènereLectura del manifest Dissabte, 25 de novembre, es llegirà el ma-nifest “Aturar la violència vers les dones, una responsabilitat social”. La lectura es farà a l’AjuntamentdeSolsonaales6delatarda

La VI Nit de l’Esportista reconeixerà el major nombre de mèrits esportius de la seva història Organitzat pel Consell Comarcal i l’Ajuntament de Solsona, guardonarà 36 esportistes i clubs el proper divendres al Teatre Comarcal

Trenta-sis premiats entre esportistes individuals d’alt nivell, equips fede-ratsiesportescolar,seranhomenatjatsenlasisenaediciódelaNitdel’Esportista,organitzada pel Consell Comarcal del Solsonès i l’Ajuntament de Solsona i amb la col·laboració del Consell Esportiu del Solsonès.

LaNit,quesecelebraràeldivendresdia1dedesembreales20:00horesalTeatre Comarcal de Solsona, reconeixerà l’esforç, la dedicació i els mèrits obtinguts pels esportistes de la comarca. Els nominats per categories de l’edició d’enguany esreparteixendelasegüentmanera:16esportistesdelacategoriaindividuald’altnivell, 12 equips federats, 5 d’esport escolar, entre esportistes i equips, i 3 candidats com a menció especial, categoria nova en aquesta edició.

Segons ha avançat el responsable comarcal d’Esports, Albert Muntada, “en aquesta edició el nombre d’esportistes ha superat al de totes les altres edicions, fet que demostra la bona salut de l’esport de la comarca i la capacitat dels nostres esportistes en aconseguir campionats i mèrits esportius arreu de Catalunya i Es-panya”.

L’acte, tal com es fa des de l’any 2003 serà retransmès en directe per Solsonès TV, atès que les dimensions del teatre fan impossible donar cabuda al gran nombre d’espectadors que segueixen l’esdeveniment.

Sessió de formació per a les entitats esportivesDes del Pla de Ciutadania i Immigra-ció i el Pla Comarcal de Joventut del Consell Comarcal del Solsonès s’ha organitzat per aquest dissabte una sessió formativa “Esport i Convivèn-cia Intercultural” adreçada als/lesresponsables i entrenadors/es de lesentitats esportives.La sessió anirà a càrrec de Fidel Molina, professor de la Universitat de Lleida i es realitzarà a la sala gòtica del Consell Comarcal de les 10.30 a les 13.30h.En l’esmentada sessió s’oferiran eines per facilitar i potenciar l’acollida i la participació dels nouvinguts a les enti-tats esportives.

Més informació: Centre Tecnològic Forestal de CatalunyaPujada del seminari, s/n25280 Solsona Tel. 973 48 17 52 - formacio@ctfc.es - www.ctfc.es

CURSOSADREÇATSATREBALLADORS/ESOCUPATS/DES-NOVEMBRE2006

CursoscofinançatspelServeid'OcupaciódeCatalunyaielFonsSocialEuropeu

Eficàcia en la conducció i direcció de reunions Dies: 28 de novembre de 2006, 9 de gener, 26 de febrer i 5 de març de 2007

Gestió d'equips de treball. Introducció al coaching Dies: 29 de novembre de 2006, 8 de gener i 12 i 19 de febrer de 2007

Gestió mediambiental i auditories segons ISO 14001 Dies: 27, 28, 29 i 30 de novembre de 2006

Pots gaudir dels nostres ser veis de cafeteria i bar, mentre els teus f i l ls es diverteixen.

Celebrem l ’aniversari del nen/nena. Només has de portar els teus convidats.

C. Gaudí, 6, baixos. Tel.667865871-SOLSONA

AvuiINAUGUREMales8delvespreHI ESTEU TOTS CONVIDATS!!

Horari: De dimarts a diumenge de 9 del matí a 10 del vespre

1� 493 - Divendres, 24-11-2006

Comarca Redacció

Movistar ja opera des de Pinós

L'empresa de telefonia mòvil Telefònica Movistar va instal·lar fa un mes aproximadament els equips necessaris per poder operar des de l'antena de telecomunicacions que Tràdia té a la serra de Pinós.

Amb l’arribada de Movistar, Pinós ja compta amb tres operadores que cobreixen la major part del municipi i altres municipis veïns amb serveis de telefonia mòbil.

En aquests moments es troben instal·lades a Pinós les antenes de les operadores de mòbil Vodafone, que fa uns 5 anys que va començar a operar des d'aquest centre, Orange -antiga Amena- que es va instal·lar l'any passat i ara Movistar.

Segons Garriga, Movistar encara no oferia cobertura de telefonia mòbil a la zona i amb aquesta decisió pot oferir servei a una gran extensió de territori gràcies a la bona ubicació de les antenes de telecomuncicaons. Des d'aquest punt es podrà donar cobertura als muncipis de Pinós i Riner i axí com també en alguns punts de la Molsosa, Torà i Sant Mateu de Bages.

El centre de telecomunicaions de Tràdia, situat a la serra de Pinós, és utilitzat actualment pels repetidors de Televisió de Catalunya, els dels Mossos d’Esquadra i dels Bombers de la Generalitat de Catalunya, així com pels repetidors de l’ADF,

Imatge de l'antena de Tràdia a la serra de Pinós

Radioaficionats, i transpondersGPRSdediferents estacionsmeteorològiques. A més, també emet el senyal de Ràdio Pinós, ielsenyaldeWifiquedónaserveid’accésainternetalsvoltantsde la zona.

Pinell del Solsonès acull aquest diumenge els actes del Dia del Municipi, la iniciativa del Centre d’Es-tudis Lacetans per difondre i promoure el coneixement del patrimoni natural i cultural del Solsonès.

La jornada començarà a dos quart d'onze del matí a l'ajuntament de Pinell amb la presentació del Dia del Municipi, a càrrec de l'alcalde de Pinell, Francesc Torra, i un representant del CEL. Seguidament s'inaugurarà l'exposició"ElSolsonès,Cultura iNaturaalbellmigde Catalunya".

La jornada comptarà també amb una xerrada so-bre els 10 anys d'excavacions arqueològiques al jaciment de la Codina a càrrec de l'arqueòleg del CEL i director de les excavacions, Ramon Cardona. Els actes previstos per aquest Dia del Municipi de Pinell es completaran amb una visita a la Vilaclosa de Sant Climenç, al pou de gel de Pinell i una visita comentada al jaciment arqueòlogic de la Codina. El Dia del Municipi compta amb el suport del Consell Comarcal del Solsonès i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.

El Dia del Municipi arriba a Pinell

Cartellera Redacció

1�493 - Divendres, 24-11-2006

Ep, la Foto! Ramon Estany i Montanyà

Sopar de "París" Els que s'estimen al Cantàbric Són joves i triomfadors

Dos nois ben acompanyats

Sopar d'aniversari al Bar Castell

Una colla a l'Sputnik

Les vigilants de la Plaça MajorEp, la foto

Gaudint del dissabte

Societat

Aquesta nena tan maca, aquest divendres en fa 40.Moltes Felicitats!!De part de la teva família.

1� 493 - Divendres, 24-11-2006

Organismes i Institucions Punt d’Atenció i Informació a la Dona

Dilluns es van presentar els resultats sobre la Diagnosi de gènere efectuada des del Punt d’Informació i Atenció a les Dones. En aquest estudi s’evidencien nombroses desigualtats entre homes i dones

La poca participació política de les dones es tradueix en el fet que un 40% dels municipis de la comarca no tenen cap dona regidora a l’equip de govern. Si tenim en compte que la mitjana catalana de municipis sense representació femenina suposa el 20% del total, el Solsonès dobla aquesta dada. Tan sols als ajuntaments de Solsona i de Sant Llorenç de Morunys trobem una presència equilibrada d’homes i dones dins l’equip de govern.

Als municipis on hi ha presència femenina dins l’equip de govern, veiem que aquesta presència està clarament condi-cionada pels estereotips de gènere, ja que acostumen a ocupar àrees vinculades amb l’atenció a les persones. De manera que s’acaba dibuixant una panoràmica d’àmbits femenins i d’àmbits masculins, quan des del punt de vista de la igualtat d’oportuni-tats homes i dones hauríem d’ocupar i ser partícips de tots els àmbits que dibuixen la nostra societat (sanitat, medi ambient, urbanisme, ensenyament, etc.).

La poca presència de dones en el món de la política és multicausal; evidentment ja no es tracta d’una exclusió formal, sinó que respon a un tema social. En aquesta poca presència hi potinfluirlatradicionalassignaciódel’espaipolíticalshomes,lamancadereferentsperalesdonesquefaquenoidentifiquinaquest espai com a propi, o el fet que la política sigui un àm-bit que exigeixi una dedicació important, no sempre fàcil de compaginar amb altres responsabilitats laborals, familiars o personals.

Si analitzem la presència de les dones en el mercat de treball, tot i tractar-se d’una realitat consolidada, aquesta partici-pació es veu marcada per diferents desigualtats; la doble jornada de moltes dones, contractes a temps parcial, importants dese-quilibris salarials entre homes i dones, important feminització de l’atur de la comarca, concentració de dones en determinades ocupacions poc valorades i remunerades, etc.

Pel que fa a la doble jornada, trobem que mentre la participació de les dones al món del treball productiu és una realitat consolidada i irreversible, la incorporació dels homes en les tasques d’organització domèstica i de cura és una assig-natura pendent per assolir la plena igualtat. El 40% de dones d’entre 18 i 64 anys assumeixen les tasquesdomèstiques ensolitari i un 35% de les dones destinen més de 3 hores diàries al treball domèstic. Aquest desequilibri es tradueix en el fet que les dones disposin de menys temps personal i d’oci; els usos del temps diferenciats entre homes i dones consoliden desigualtats importants i provoquen que, entre d’altres coses, encara es parli de conciliació de vida familiar i laboral des d’una perspectiva més femenina que masculina.

Els sous de les dones són un clar exemple de les desi-gualtatsexistents,gairebéun67%tenensousinferiorsals1.000

Diagnosi de gènere i sobre la situació de les dones a la comarca del Solsonès

euros. Aquesta situació explica el fet que un 40% considerin els seusingressosbaixosiinsuficients.

També és important destacar la marcada divisió sexual del mercat de treball de la comarca; homes i dones es repar-teixen de manera desigual entre els diferents sectors d’activi-tat; mentre els homes apareixen a l’agricultura, la indústria, la construcció i els serveis, les dones es concentren sobretot en el sector serveis, especialment comerç, educació, sanitat, hostaleriaitreballdomèstic.Laseparaciód’oficisnohauriadeser un motiu de desigualtat, però aquesta separació explica, en part, les desigualtats salarials entre homes i dones.

Paral·lelament, també cal tenir en compte la poca pre-sència de dones en càrrecs directius; el nombre d’homes que ocupen aquest tipus de càrrecs tant en empreses com en admi-nistracions públiques dobla el nombre de dones. El fet que les dones siguin les que en proporció tenen més estudis superiors, evidencialesdificultatsqueaquestestenenperpromocionar-seen càrrecs de responsabilitat.

Pel que fa al transport i a la mobilitat, la major part de dones disposen de carnet de conduir i vehicle propi, especial-ment les que viuen a les zones rurals. En temes de mobilitat fa uns anys el principal problema de les dones de les zones rurals era el fet de no disposar de carnet o vehicle i d’haver de dependre d’altres persones per desplaçar-se; avui la nova reali-tatfaqueunadelesprincipalsdificultatssiguicompaginareltreball productiu (moltes vegades fora del municipi on viuen), amb tasques vinculades amb el treball reproductiu (horaris escolars, accés als serveis, etc.) i el conjunt de desplaçaments que això genera.

Altres temes com la situació laboral de les dones immi-grants o la violència de gènere evidencien el llarg camí que cal recórrerfinsarribaralametadelaigualtatrealentrehomesidones on el repartiment de responsabilitats de l’àmbit públic i privat sigui una realitat i no una utopia.

1�493 - Divendres, 24-11-2006

De nou enguany les puntaires d’Oliana no han faltat a la cita que cada any tenen a Vilanova i La Geltrú. En aquesta 15a Trobada va lluir el sol, i tots vam poder gaudir d’aquesta interes-sant disciplina que és la punta al coixí, a part de veure una lluïda fira.Cal recordarque l’anypassat lespuntairesnovanpoderdesenvolupar el seu treball a causa de la pluja.

Oliana Marcel Ribera - Arxiu Fotogràfic - Marcel Ribera

Quinzena trobada de puntaires a Vilanova

i la Geltrú

Grup de puntaires amb els treball fets per l'entitat

L’hora del dinar

La Diputació de Lleida ve organit-zant any rera any cursos de formació dins el Pla Agrupat de Formació Contínua, adreçat al personal de les entitats locals, amb l’objectiu que puguin ampliar els seus coneixements i puguin contribuir a la modernització de les administracions locals.

El dia 8 de novembre s’inaugurà el curs de comptabilitat que va cloure el dia 22 de novembre, amb una visita a la Diputació, concretament a l’àrea d’inter-venció.

El dia 17 de novembre, a la Dipu-tació s’inaugurà un curs de procediment administratiu.

Els dos cursos comptaren amb una nombrosa assistència.

Organismes i Institucions Diputació de Lleida

Cursos de Formació

Visita del grup del curs de Comptabilitat a la Diputació de Lleida

1� 493 - Divendres, 24-11-2006

Quins creu que són els motius principals del creixement immobiliari que viu Solsona?Bàsicament respon al preu del sòl. A Solsona i comarca encara es troben solars a preus força més assequibles que no pas a la zona del Bages o a la província de Barcelona i això fa que els promotors optin per adquirir solars aquí. A més, al Solsonès hi ha una important demanda de gent que vol comprar habitatge i això aporta dinamisme al sector.

I a què es deu aquesta forta demanda que viu el sector?Són diversos factors, com el que abans et deia del preu del sòl però també hi ha el fet que moltes persones de l’àrea metro-politana decideixen venir a viure aquí perquè hi ha una major qualitat de vida. Aquestes persones poden vendre els seus pisos a molt bon preu i amb els diners poden comprar un habitatge de millor qualitat que el que tenien i a un preu més assequible.

Quina previsió de creixement hi ha?Al Solsonès hi haurà una considerable demanda de gent que vol-drà comprar habitatges en els propers anys. En aquest moments es preveu que en pocs anys es facin un gran nombre d'habitatges al Solsonès, i en canvi, la població no supera els 9.000 habitants. Amb això vull dir que cal pensar també en crear les condicions necessàries per poder absorbir tots els nouvinguts.

Hi ha un tipus habitual de comprador de pisos al Solsonès?És difícil de dir, hi ha diferents tipus de compradors. Tenim qui compra per a primera residència, qui compra per inversió, i qui compra per a segona residència. Un bon nombre de clients estan cansats de la gran ciutat. Per aquestes persones venir aquí elsaportaunamillorasignificativadelasevaqualitatdevida.També trobem clients que compren perquè a la llarga hi volen venir a viure i amb els recursos de què disposen poden invertir durantunsanysperfinançar-seaquesthabitatge.

Hi ha molts municipis del Solsonès que tenen dificultats per iniciar habitatge nou. A què ho atribueix?La comarca és molt extensa però gairebé no hi ha nuclis de poblacióiaixòfaquesiguidifícilpelsajuntamentsrequalificarterrenys per fer-hi habitatges. La nova legislació tampoc no con-templaqueelsfillsd’aquestsmunicipispuguinfer-selessevescases noves pairals al poble i això provoca aquest estancament. Crec que l’administració té la temença que obrir massa el mercat podriadificultarlaconservaciódelterritori.

A Solsona s’està a punt d’aprovar el POUM. Què pot aportar?Crec que ajudarà a créixer més ordenadament. Es podrà uni-ficariconsolidarelssolarsquequedendinsaSolsonaiaixòés positiu. Jo crec que és bo que creixi a Solsona i és bo que el POUM serveixi perquè ho faci de manera contralada. Tot i això, crec que també s’hauria de fer un plantejament més global de ciutat. És important pensar i decidir com es vol créixer, a quin ritme, i sobretot dotant la ciutat de les infrastructures i els serveis necessaris per mantenir aquest creixement.

Hi ha coses que no li agraden? Sota el meu punt de vista veig que en les zones que entren dins el POUM no s’ha tingut en consideració alguns aspectes que són molt de poble. M’explico, el POUM obliga a fer plans parcials en solars de diferents propietaris sempre i quan es posin d’acord. Això no sempre és fàcil i pot fer que algunes zones no es puguin urbanitzar degut a la manca d’acord entre els amos dels solars. Jo apostaria perquè l’ajuntament determinés tot el sòl que és urbà, creés la junta de compensació i obligués als propietaris a tirar endavant el pla parcial encara que no vulguessin, respectant evidentement el que els pertoca com a propietaris del sòl.

Entrevista Josep M. Montaner i Reig

Xavier Buscall, gerent de Finques Planes

L’immobiliària Finques Planes porta més de 30 anys en el sector, té 9 oficines a tot Catalunya i en fa 8 que és a Solsona. Actualment té en cartera diferents promocions a Solsona, i s’obren camí a comarques veïnes.

Xavier Buscall a l'oficina que Finques Planes té a Solsona

TABLEROS TRADEMA S.L., per a Solsona, necessita:

- 1 Enginyer industrial tècnic/superior mecànic.- 1 Enginyer industrial tècnic/superior electrònic.

Requisits: - ResidènciaaSolsonaorodalies. - Edatde25a35anys. - Nivellaltd’anglèsoaltres. - Flexibilitathorària.

Les persones interessades envieuC.V. amb foto recent a les oficines de l’empresa

(Ctra. de Torà s/n. 25280 Solsona) o be enviar per e-mail a: seguretat.solsona@tafisa.es.

1�493 - Divendres, 24-11-2006

Organismes i Institucions Josep M. Montaner i Reig

ElmàximresponsableenmatèriaforestaldeNacionsUnides,elxilèJoséAntonioPrado,vaafirmaraquestasetmanaa Solsona que, segons les últimes dades de què disposa aquest organisme, diàriament al món es perden 20.000 hectàrees de massa forestal, fet que incideix directament en el procés d’es-calfament global del planeta i el consegüent canvi climàtic.

Prado, director de recursos forestals de la FAO –orga-nismevinculataNacionsUnides-vaferaquestesdeclaracionsal Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, en el marc d’unes jornades sobre els àmbits forestal i de cooperació al desenvolu-pament organitzades pel CTFC i la Universitat de Lleida. Durant lasevaintervencióvaqualificar"d’alarmant" aquesta taxa de desforestació,ivaapuntarqueun60%d’aquestprocéssecentraal Brasil i Indonèsia. En aquest sentit, va lamentar que a molts països "no es posi fre a les tales il·legals i no es disposi d’inven-taris forestals que permetin conèixer l’estat global de les zones boscoses per tal d'introduir-hi polítiques de protecció".

Tot i això Prado va reconèixer que els índexs mundials de desforestació "s’han reduït lleugerament" en els darrers anys -a causa a les replantacions forestals i l’avançament natural del bosc en explotacions agrícoles abandonades- fet que ha permès que en els últims 5 anys la taxa de desforestació hagi disminuït aproximadament en un 18%.

ElmàximrepresentantdeNacionsUnidesenmatèriaforestal, però, va subratllar que cal continuar treballant per

Jose Antonio Prado, màxim responsable forestal de l'ONU, alerta del perill que suposa pel planeta la desforestació dels boscos

Denuncien des de Solsona la destrucció diària de 20.000 hectàrees de bosc al món

posar fre a una desforestació que suposa un 20% del total de les emissions de CO2 que genera el planeta. Segons va apuntar, la xifrasignifica"el total de les emissions de carboni que genera tot el transport del món".

Entre les novetats que va proporcionar José Antonio Prado hi ha la decisió de la FAO de fer arribar als països un codi relacionat amb producció forestal que permeti que els nous boscos afavoreixin més clarament la sostenibilitat del planeta. Prado va voler remarcar també la importància de vetllar per la salut dels boscos, ja que el canvi climàtic, posa en perill actu-alment el 5% de les espècies arbrades del món.

El seminari sobre gestió forestal i desenvolupament es va inaugurar dilluns al matí amb la presència d’Ignasi Rodríguez, subdirector general de Boscos de la Generalitat; Josep Usall, de la Universitat de Lleida i Josep Ramon Mora, president del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, i va continuar durant tota la setmana amb la participació de destacats experts en l’àmbit forestal i la cooperació de diferents països d'Europa, d'Amèrica i d'Àfrica.

José Manuel Prado, màxim responsable forestal de l'ONU durant la seva intervenció

La superfície que es destrueix diàriament equival a l'extensió dels municipis de Solsona, Olius i Lladurs

�0 493 - Divendres, 24-11-2006

Organismes i Institucions Josep M. Montaner i Reig

-Què és el canvi climàtic?És una tendència que hi ha avui en dia a la terra i que es tradueix en un augment progressiu de la temperatura del planeta. Actualment aquest procés es dóna a una velocitat tremendament superior al canvi que s’havia vingut re-gistrant donis dels últims 10.000 anys. -Com es detecta i a quina velocitat es dóna aquest augment en les tempera-tures?Hi ha diferents estudis i diferents me-suraments científics que ho avalen i les dades es registren a escala global. Des de l’última glaciació, fa 10.000 anys, la temperatura del globus va pujar mig grau, però en els últims 40 anys aquest augment s’ha trencat i les tem-peratures han augmentat d’una forma molt més elevada i totalment anormal. -A què es deu?A l'anomenat efecte hivernacle. Essen-cialment s’explica per l’acumulació a l’atmosfera d’una sèrie de gasos que impedeixen que la calor que la terra ir-radia cap a l’espai vagi cap a l’exterior. Aquests gasos fan com de paraigua i im-pedeixen l’expulsió de la calor de la terra. -Quines són les causes que provoquen l’efecte hivernacle?El que essencialment genera aquest pro-cés és l’ús indiscriminat dels combustibles fòssils. El seu ús provoca grans quantitats de CO2, que és el gas que més afavoreix l’efecte hivernacle. Però també ho pro-voquen en gran mesura els processos de desforestació que afecten el planeta.

-En quin sentit afecta la desforestació al canvi climàtic?Avui en dia la pèrdua de massa forestal aporta un 20% de l’emissió dels gasos d’efecte hivernacle a escala global. Aquesta taxa és equivalent a l’efecte de les emissions de tot el transport mundial actual. -Quines mesures pren actualment la FAO per lluitar contra la desfores-tació?LasetmanapassadaaNairobiesvaferuna proposta a diferents països impli-cats en la lluita contra el canvi climàtic consistent a pagar bonus de carboni per desforestacióevitada.Abansesbonificavaúnicament les plantacions de reforestació però ara comencem a taxar al mercat de bonus de carboni tota la desforestació evi-tada. És una proposta que està començant però que pot tenir un gran impacte en el futur. A més, tractem de crear consciència d’aquest problema i crear les capacitats tècniques perquè els països puguin esta-blir protocols d’actuació sobre els boscos. És important que els països puguin mono-toritzar les seves cobertes forestals. Avui dia només un 30% dels països del món saben realment com són els seus boscos i sense informació precisa és impossible com actuar.

-Quina és la situació dels boscos a nivell mundial?Avui dia el bosc continua retrocedint. Nosaltres hem acabat ara l’Avaluaciódels Recursos Forestals 2005 on es constata que la desforestació encara és de l’ordre d’uns 13 milions d’hectàrees per any. Afortunadament aquest procés es compensa amb les polítiques de re-forestació i amb els processos naturals de regeneració del bosc. Així el balanç net és d’una pèrdua de massa fores-tal de 7,3 milions d’hectàrees anuals.

-És un balanç positiu?Representa una certa millora en relació amb la dècada anterior, quan la pèrdua anual era superior als 9 milions d’hectà-rees. Però malgrat la millora el problema continua i no es pot abaixar la guàrdia. Per fer-se una idea cada dia es perden a escala mundial 20.000 hectàrees de bosc, la qual cosa equival aproximada-ment a 20.000 camps de futbol diaris. -Quins són els principals causants de la desforestació?Les causes són diverses. Per exemple, al Brasil la política d’incentivació agrícola de la soja ha fet que aquest país sigui el número 1 en el rànquing mundial quant a desforestació. A Àsia veiem que la princi-pal causa és la substitució del bosc natiu per plantacions de palma per produir olis. En altres llocs és l’expansió urbana des-mesurada i també hi ha els grans incendis forestalsoelsconflictesarmats.

Entrevista a:

José Manuel Prado, Director de Recursos Forestal de la FAO

Prado és el màxim responsable mundial en matèria forestal, i va ser dilluns a Solsona, a la seu del CTFC, per parlar de la situació dels boscos al món i la seva relació amb el canvi climàtic

“La pèrdua de massa forestal provoca el 20% de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle”

"en els últims 40 anys les temperatures han augmentat

d’una forma totalment anormal"

"actualment la desforestcaió provoca la pèrdua de

7,3 milions d’hectàrees de massa forestal l'any"

Prado va alertar dels perills de la desforestació

-El futur és optimista o pessimista?Jo penso que es va millorant. Anem in-crementant la coberta forestal del planeta però encara queden qüestions molt preocu-pants. Per exemple; no es deté la desfores-tació als boscos verges tropicals. Aquest bosc és molt ric però alhora extremada-

�1493 - Divendres, 24-11-2006

ment fràgil, s’està destruint a gran escala i mai no tindrà la mateixa riquesa que ara. -Com és la situació dels boscos a Espa-nya i Catalunya?Espanya és el segon país del món quant a recuperació d’àrees forestals. A banda de les polítiques de refores-tació, aquest fet es dóna, sobretot, per la regeneració natural del bosc que ocupa zones abandonades de cultius. -I a nivell mundial quins països fan bé les coses?Avui dia la Xina és un dels països que més bones polítiques forestals té. És líder pel que fa a l'augment de coberta forestal. La Xina va establir la veda total de tall

Organismes i Institucions Josep M. Montaner i Reig

dels seus boscos naturals i va impulsar un gran programa de reforestació del seu territori i cada any augmenta en un milió d’hectàrees la seva coberta forestal. -Des del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, en el marc del programa eu-ropeu Medforex es treballa per donar valor de mercat a les externalitats del bosc. Què opina d’aquesta iniciativa?És un tema que val la pena analitzar. Al-guns països, com Costa Rica ja l’han as-sajat. És una mesura interessant però crec que no resoldrà el problema global del maneig sostenible dels boscos. Hi ha d’ha-ver altres mecanismes més estructurals. -I la FAO, com treballa per impulsar aquesta gestió sostenible dels boscos?Bé, hi ha moltes línies de treball. Però sobretot intentem conscienciar de la ne-cessitat de protegir els boscos. Impulsar l’estudi de les masses forestals, catalogar i inventariar el patrimoni forestal i adop-tar polítiques de protecció i reforestació.

Sabem que aplicar aquest concepte del maneig forestal sostenible és molt car. A més costa que el sector forestal compe-teixi amb altres sectors com l’agricultura o la ramaderia; avui dia els boscos estan clarament en desavantatge davant aques-tes activitats tradicionals del món rural. Si volem actuar contra aquest problema cal fomentar que els països analitzin el problema de forma transectorial.

"l’efecte de la desforestació equival a les emissions de CO2 que produeeix tot el

transport mundial "

"avui dia els boscos estan en un clar desavantatge

davant les activitats tradicionals del món rural"

Prado va obrir el seminari sobre àmbit forestal i desencolupament al CTFC

L'espurna del Mia

�� 493 - Divendres, 24-11-2006

Associacions i Entitats Sol del Solsonès

Visita la nostra web:www.soldelsolsones.org

Ets un sol!

El número de la Loteria de Nadal del Sol és el 41076Els divendres oferim la venda del número al mercat,

al portal del Carrer Castell. Estem a la vostra disposició.

Associacions i Entitats La Junta Gestora

El Sol del Solsonès, incorpora la figura d’una prospectora laboral

El Departament de Treball i Indústria de la Generalitat deCatalunya,finançaràelprojectedeprospecciólaboralqueesdurà a terme al Sol del Solsonès; aquest projecte es va presentar el passat agost i aquest mes de novembre ens l’han concedit. Aixídoncs,desd’arafinselpropermarçdel2007,oferiremaquestservei,jaquehemincorporatlafigurad’unaprofessional(llicenciada amb psicologia i amb experiència en la inserció laboral), que es responsabilitzarà del servei d’inserció laboral per a persones amb disminució derivada de problemes de salut mental i drogodependències; així, doncs, s’obre un nou treball especialitzat per ajudar a la recerca de treball per a persones ambdificultatsd’inserciólaboral.

A tots els socis/es del Sol del Solsonès

El proper dijous 30 de novembre, a les 17:00h, es durà a termeunaASSEMBLEAGENERALEXTRAORDINÀRIA,queesrealitzaràalaseusocialdel’Associacióc/JosepM.deSagarra, 3 baixos.

Enfinalitzar l’Assemblea extraordinària, i aprofitantl’avinentesa que estarem reunits, celebrarem la popular TOR-RONADADELSOLDELSOLSONÈS, a les 18:00h; aixídoncs, la Junta Directiva, els usuaris del Club Social i l’equip tècnic, esperem que aquest dia sigui un espai de trobada que ens permeti exposar la tasca que estem duent a terme.

Celebració de l’assemblea constituent de l’Associació de veïns i veïnes del nucli antic de Solsona

El proper dimarts, dia 28 de novembre a les 9 de la nit, tindrà lloc l’assemblea constituent de l’Associació de Veïns i Ve-ïnesdelNucliAnticalasalad’actesdel’ajuntament(2npis).Motiu: Aprovació dels Estatuts de l’Associació de veïns NomenamentdelaJuntaDirectiva

A aquesta assemblea hi són convidades a assistir totes lespersonesmajorsde18anysquevisquinalNucliAnticoque, tot i no viure-hi, siguin propietàries d’algun bé immoble o hi tinguin obert qualsevol mena de negoci.

Confiemenquehihagiunanombrosaassistència.

Podeu consultar el projecte d’Estatuts a:http://nasolsona.iespana.es

Audiovisual dels GegantersL’Agrupació dels Geganters de Solsona i Foto Art han editat un

DVD on podem veure l’audiovisual projectat el dia 3 de setembre a la Plaça de Sant Joan amb motiu de la Festa Major. També s’hi poden escoltar els temes i adaptacions musicals que les diferents formacions i conjunts van interpretar durant la vetllada.

Publicacions Ramon Estany

��493 - Divendres, 24-11-2006

Solsonès amb la campanya1 euro = 1 regal

pels nens del Perú2 i 3 de desembre. Surt al carrer i intercanvia una il·lusió nadalenca amb els nens/es de les escoles rurals del nord del Perú. Si tens 1 euro tenen 1

regal. Organitza: SOM - APECOINCA-PERÚAmb la col.laboració de:

Agrupament Escolta Pare Claret i l'Esplai Riallera

A la província de Sullana, situada a la regió de Piura, al norddelPerú,elNadalésquelcombendiferentalqueestemacostumats a Catalunya. Allí la pobresa no perdona ni tan sols als més menuts, i la falta de recursos passa factura dia rere dia.

Malauradament, els infants veuen passar les festes com si els nostres estimats Reis d’orient se’ls haguessin descuidat en el seu llarg recorregut. La nit doncs, no és màgica a tot arreu.

Peraixò,desdelSOMil’entitatAPECOINCAdePerú,amb la col.laboració de l’Agrupament Escolta Pare Claret i de l’Esplai Riallera us volem proposar la campanya: “1 euro = 1 REGAL”.

El dissabte 2 de desembre, els nens d’aquestes dues en-titats sortiran als carrers de Solsona per demanar-vos aquesta aportació, quasi simbòlica però plena de valor humà.

Paral.lelament, el mateix dia a la Plaça Major, i el diumenge dia 3 al Passeig Pare Claret, hi haurà un estand del SOM, per si voleu venir a visitar-nos, demanar-nos informació i/ocol.laboraramblacampanya.

Amb el vostre donatiu podreu contribuir a l’aportació d’unregalnadalencperunnen/adelesescolesruralspobresdeSullana.Noensfixemcapxifraaassolir,peròestemsegursque amb el vostre granet solidari, la il·lusió d’aquests nens serà tangranqueresnopodràquantificar-la.

Moltes gràcies, i Bones Festes!

Associacions i Entitats El Solsonès Obert al Món

Amb aquest títol encetem el cinquè cicle de conferències del SOM (Solsonès Obert al Món), que compta amb la col·laboració del Consell Comarcal. Serà el proper dimecres 29, a dos quarts de 10, a la Sala Gòtica del Consell Comarcal.

En aquesta ocasió comptem amb la presencia d’en Jordi Planas, incansable activista de la cooperació per al desenvolupament, expresident de Justícia i Pau de Girona, promotor del Fons Català de Cooperació i dina-mitzador de l’Agenda Llatinoamericana a Catalunya.

L'Agenda és un dels llibres més difosos de Lla-tinoamèrica,ambunatiradamundialde60.000exem-plars,aCatalunyan’editen6.500,espublicaauns30països i s'ha traduït a 8 idiomes diferents.

Cadaany,l’Agendatéunlemasignificatiu.En-guany és: “Exigim i fem una altra democràcia”. Pretén ser una eina pedagògica que ens arriba del sud i fa de pont entre sud i nord i entre nord i sud.

Un dels pares de l’Agenda és Pere Casaldàliga que per a aquesta vegada ens diu: “exigim i fem una al-tra democràcia, com un dret fonamental de les persones i dels pobles, a totes les latituds. Perquè exigim per a totes les persones i per a tots els pobles els drets bàsics. No podem acceptar una democràcia-privilegi...Ja s’ha definit la democràcia actual com “la forma política del capitalisme” (...) O socialitzem la participació de totes les persones i de tots els pobles en els drets a la vida, a la dignitat, a la llibertat, a l’alteritat, o no hi haurà ni democràcia ni pau...”

Amb dades econòmiques, L’Agenda ens demos-tra que la penúria dels països empobrits no és casual, sinóquetéunacausa.Nosónempobritspercasualitat,sinó que, al llarg dels segles, els països rics els han xu-clat les riqueses minerals i naturals, els han controlat les financesigairebésempreelshanimposatgoverns.

L’Agenda és, sobretot, unamagnífica i granexcusa per anar conquerint l’altre món possible, una excusa per anar fent xarxa i per anar creant aquesta gran família amb el compromís, l’acció i la militància.

El SOM hem volgut donar a conèixer l’Agenda Llatinoamericana Mundial perquè l’entenem com una eina que permet difondre i construir la cultura de la solidaritatiquepromoulareflexiósocial.L’Agendaespodrà adquirir el dia de la xerrada o també mitjançant les persones del SOM i el preu és de 5 euros. Per més informació:http://agenda.latinoamericana.org

Xerrada sobre l’Agenda Llatinomaericana 2007

“Exigim i fem una altra democràcia”

Envieu-nos els vostres articles, opinions, cròniques abans del

DIMECRES AL MIGDIA a la nostra bústia de correu electrònic

o porteu-los a la nostra oficina

info@elsolsones.netCtra. de Torà, 25 - SOLSONA

�� 493 - Divendres, 24-11-2006

Natura Grup de Natura del Solsonès

Guanyadors del concurs de la III exposició de bolets del Solsonès en homenatge a l´Eduard Reig

El grup de natura del Solsonès vol donar les gràcies a totes les persones que van participar en la recol·lecció i muntatge de l exposició de bolets que va tenir lloc l’últim cap de setmana d octubre i en especial al Dr Juan Martínez de Aragónpelseutreballmeticulósenlaclassificaciótaxonòmicadelexemplarstrobats. També volem donar les gràcies a tot el públic interessat que va passar, i ens sentim satisfets de que aquesta feina hagi servit de complement, molt il-lustratiu, per als alumnes de primer d´ESO de l’ IES Francesc Ribalta que en aquell moment estudiaven els fongs a l assignatura de ciències.

La solució del concurs “posa nom al bolet”, al qual hi van poder participar tots els visitants, és la següent:1.- Cama de perdiu - 2.- Hidro negro. - 3.- Pet de llop - 4.- Camagroc - 5.- Gírgoladebruc-6.-Fredolic-7.-Agulleta-8.-Boletdetinta-9.-Pinetell- 10.- Gírgola.

Entre els participants que van encertar les 10 espècies s´ha fet un sorteig, i les afortunades han estat:

Cristina Montferrer Guàrdia, de Guissona, guanyadora d’un cistell i un ganivet de boletaire, cedit per la Clínica Veterinària del Solsonès.

Emma Fraxanet Morales, de Solsona, guanyadora d´una llenega de ceràmica d artesania, cedida pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.

Enhorabona a aquestes petites-grans micòlogues

Club Estel del Solsonès

Fira de l’avet a EspinelvesDivendres, dia 8 de desembre, Festa de la Immaculada. Sortida de l’estació d’autobusos a les 7:30 hores. Preu: So-cis: 40euros - No socis: 42 euros

GrandinardeNadaliespectaclealres-taurant La Terrassa de Platja d’Aro.Quan arriba el fred, cap a la Fira de l’avet.Espinelves, un municipi de 250 habitants, es converteix per uns dies, per història, per tradició, per patrimoni, pel marc in-comparable on s’expressa de la forma més genuïnatotalamàgiadelNadal.Avets i persones, persones i avets, es con-fonen i es barregen pels carrers i places d’Espinelves. El campanar romànic està amatent a tot aquest tràfec.LaplujaabansdeNadal,permitjafemadaval.PerNadal,quiresnoestrena,resnoval.PerNadal,fredcomcal.

TurronadaDiumenge dia 17 de desembre tur-ronada al club Estel a les 5:00h de la tarda i ball en directe.Preudeltiquet6eurosCom cada any, també se celebrarà el soparicotillóiballdefid’any.

Associacions i Entitats

info@elsolsones.net - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

Església Romànica de sant Vicenç. S. XI

��493 - Divendres, 24-11-2006

Educació Escola Arrels Primària

Comença a refrescar i el sol sembla que es mostra méstímid,estemjaafinalsde novembre, aquesta set-mana s’escau el dia dels dos aneguets, és Sta. Cecília, la patrona dels músics. Diuen que com que duia una fal-dilla llarga i caminava per la neu, se l’emportava i en arribar als llocs, hi portava el fred.

A l’Escola hi ha negres, blanques, corxeres, semi-corxeres, fuses i semifuses

que volen donar la nota. Ho deu fer el temps, però aquests dies estan esvalotades, tenen ganes de sonar i pugen i baixen per les escales del pentagrama com canalla enjogassada que no es cansa mai de saltar esglaons i cada cop des de més amunt. Surten de lesboquesdelsde5èi6ètotcantantunesmelodiesqueensdonen bons consells sobre Els aliments, El pa amb tomàquet, La paella, Els contenidors, La natura i Un món millor.

Els instruments musicals en veure tanta gatzara, també volen treure el cap. A les Escoles de Música ens esperen: el piano vestit de frac, el clarinet tot encorbatat i algun altre instrument, que es muda en veure tanta gent.

També apareixen els luthiers que construeixen i reparen instruments i perquè la festa continuï ens monten uns tallers, que a Solsona som gent bona i tot molt bé ens sona.

Talía, la musa del teatre i Euterpe, la musa de la música, fan la seva elegant aparició a l’escenari del teatre comarcal i ens visiten tot seguit. També vénen a l’escola i d’un conte en surt una cançó que la representem. Aquí no hi falta ningú, ja hi som tots.

Sta. Cecília ens porta les alegres i pausades melodies.Amb aquests sons, que grans que són aquests dies!

Sta. Cecília duu la neu a la faldilla

Massatge infantil a la tardor

A la Llar d’Infants Arrels hem iniciat, un any més, els cursos de massatge infantil. Els pares i mares segueixen sentint i vivint aquesta experiència tan espe-cialambelsseusfills/es,queelsompleielsfacréixera cada sessió.

Moments personals, tendres i plens d’amor que els ajuden i els acompanyen en el seu creixement integral.

Educació Llar d'Infants Arrels - M. Sanmartí

�� 493 - Divendres, 24-11-2006

Educació Escola Setelsis

L’alumnat de P4 de l’escola Setelsis va tenir l’oportunitat dimecres passat, 15 de novembre, de conèixer la feina que fan els serveis de neteja de Solsona de la mà de l’empresa Oró Vila. Durant una hora van poder observar una demostració de les

Descobrint la feina dels escombriaires

Amb les eines més senzilles, l’escombra i el cabàs

Practicant amb el bufador

eines i màquines que ajuden a mantenir neta la nostra ciutat. Aquesta sessió es realitza cada any, però enguany per primer cop els petits han vist en acció vehicles com el cotxe que escombra o el camió-ploma retirant els contenidors soterrats.

��493 - Divendres, 24-11-2006

Educació IES Francesc Ribalta - CEIP Setelsis

En el marc del projecte d’innovació de salut que porten a terme conjuntament l’IES Francesc Ribalta i el CEIP Setelsis, el passat 15 de novembre, la professora Cristina Ramírez-Roa va fer una xerrada sota el suggerent títol "Regalar (temps) als fillsnotépreu."

Alaprimerapart,laprofessoravadefinirlaSíndromedel nen hiperegalat i com a mostra vam contemplar una imatge (ben freqüent, d’altra banda) d’un nadó pràcticament colgat de regals.Tambévaexposarqueunregalésunagratificació,peròque actualment el consumisme s’ha transformat en una manera de viure i per tant els regals ja no “es guanyen” perquè sempre hi ha algú disposat a regalar i hi ha adults que se senten amb l’obligació de regalar.

Lareflexióvaacabarambundecàlegsobrequè cal regalar:

1.- Hem de donar als infants l’oportunitat de ser millors perso-nes, per tant que es guanyin els regals.2.- Ajudar-los a apreciar les coses pel seu valor, no pel seu preu.

3.- Ajudar-los a valorar les persones pel que són i no pel que tenen.4.- Un regal no és sempre una cosa material. També és un regal un passeig, jugar amb tota la família...5.- Els regals són per als nens i nenes, per tant se n’han de fer responsables i gestionar-los, cuidar-los i compartir-los.6.-Malgratques’handecuidar,lesjoguinestenendatadeca-ducitat. Quan les joguines s’espatllen per l’ús, no passa res.7.- Aquell regal que no vam tenir quan érem petits no cal que elregalemalsnostresfills:ens el poden regalar a nosaltres mateixos.8.-Cal que sempre quedi alguna cosa pendent: no hem de satisfer immediatament tots els desitjos dels nens. Si sempre senten la satisfacció immediatament, els fem poc resistents a la frustració.9.-Alsfillsifillesels hem de regalar temps: molt i de bona qualitat.10.- Posar-hi imaginació i reflexió.

A part de la xerrada adreçada als adults, la professora Ramírez-Roa va fer tallers sobre consum i hàbits saludables a alguns cursos de l’IES Francesc Ribalta i el CEIP Setelsis.

Què cal regalar?

La professora Cristina Ramírez- Roa

Els alumnes segueixen atentament les explicacions.

�� 493 - Divendres, 24-11-2006

arrels

��493 - Divendres, 24-11-2006

arrels

�0 493 - Divendres, 24-11-2006

Parròquia i Bisbat Ramon Estany

Trobada missionera a Solsona Eldia16dedesembrede2006,tindràllocaSolsona

una Trobada d'animació missionera dels grups de missions, familiars, amics dels missioners i tothom qui vulgui assistir-hi.LaTrobadaseràentornlafiguradeSantFrancescXavieris'aprofitaràpercomentarpergrups"Comreanimaricrearnousgrups missioners a les parròquies i arxiprestats".

El programa del dia és el següent:10 h. Arribada10'15 h. a 10'30 h. Pregària10'30 h. a 11'00 h. Benvinguda11'00 h. a 12'00 h. Activitat (taller missioner per grups...)12'00 h. a 12'15 h. Descans12'15 h. a 13'00 h. Posada en comú del treball fet.13'00 h. Eucaristia14'00 h. Dinar15'30 h. Comiat

El preu de la inscripció és de 12 euros (sense dinar, 2 euros).Cal inscriure's lliurant una butlleta que trobareu a les vostres parròquies i enviar-la a l'enllaç de missions de la mateixa parròquiaobé a ImmaFarré,C/Ciutat deLleida, 4, 2n-2a- 25230 Mollerussa o també es pot confirmar l'assistèn-cia trucant al telèfon 678 552 264 o al correu electrònicifarre@acidadvocat.comDatalímitd'inscripcióel12dedesembrede2006.

29a Trobada Europea de Joves "TAIZÉ"

Elsdies28dedesembrede2006al'1degenerde 2007, la Delegació de Joventut participarà en la 29a Trobada Europea de Joves "Taizé" a la ciutat de Zagreb (Croàcia). Desenes de milers de joves seran acollits a Zagreb per a marcar una nova etapa de la "Peregrinació deconfiançaatravésdelaTerra".Elpreudelviatgeil'estada és aprox. de 240 euros i el termini d'inscripció ésfinseldia28denovembrede2006.

Peramésinformaciócaltrucaraltelèfon629428683,Teresa.Obéalcorreuelectrònicjoventut@bisbatsolsona.com o teresagc15@hotmail.com

CambrilsJornada de Germanor d’Ajuda a l’Església- Diumenge, dia 26,enlaFestadeCristRei.

La PedraFesta de Sant Sadurní-Diumengevinent,26,festadelpatróde la parròquia, Missa i cant dels goigs a les 11 del matí.

Les escriptores Maria Freixes i Anna Rispau han publicat el llibre "Per què tenim dolor? Les plantes ens ajuden a entendre-ho".

Elsbeneficisdelavendadelllibreanirandestinatsíntegrament a la Marató de TV3 dedicada aquest any al dolor crònic. La publicació del llibre compta amb el pa-trocini de la Fundació d’Atenció Primària de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària. El Corte Inglés col.labora amb la venda del llibre en tots els seus centres a Catalunya, mentre que Edide s’ha encarregat de la part de l’edició i la producció sense ànim de lucre.

Mitjançant la pròpia experiència i una analogia entre les plantes i les persones, les seves autores, una enginyera de telecomunicacions i una metge de família, han creat un conte que es converteix en guia per comprendre els proces-sos que desenvoquen en diferents tipus de dolor.

El conte es podrà adquirir per 10 euors a tots els Corte Inglés de Catalunya, i el dia 28 de novembre, se’n faràlapresentacióoficialalasalad’àmbitculturaldelCorteInglés de Portal de l’Àngel de Barcelona a les 19:30h. La presentació anirà a càrrec del periodista deTV3 Espartac Perán, autor del pròleg del conte.

Escriuen un llibre per la Marató de TV3

Solidaritat Redacció

Amés,t’oferimunafinestraobertaperquèestiguisal dia i puguis contactar amb nosaltres a: www.contemarato06.blog.com

�1493 - Divendres, 24-11-2006

Partits Polítics Josep M. Montaner i Reig

ICV ha pres nota dels bons resultats electorals aconse-guitsalSolsonèsenlespassadeseleccionsiesperaconfirmaraquesta tendència alcista de cara a les eleccions municipals del mes de maig vinent.

Si més no, així ho van expressar dirigents d'aquesta for-mació dissabte passat a Solsona durant el transcurs d'un dinar que va servir entre altres coses per celebrar els resultats que els ecosocialistes van obtenir a la comarca l'1 de novembre passat on pràcticament van doblar els vots aconseguint 205 vots més respecte als comicis de 2003.

L'acte, que va comptar amb la presència de Francesc Pané, diputat d'ICV per Lleida i Laura Massana diputada pel Bages, Berguedà i Solsonès, va aplegar una quarantena de mi-litants i simpatitzants d'aquesta formació al Solsonès, així com els dirigent locals d'Inicitaiva per Catalunya-Els Verds.

Maria Díaz, que va ocupar el lloc número 5 de la llista per Lleida al Parlament de Catalunya, va explicar que els re-sultats de les eleccions "han estat una satisfacció molt gran i ens donen molta força de cara les municipals". Díaz, que va assegurar que des d'ICV continuaran apostant per El Comú, va deixar la porta oberta a possibles enteses amb els altres grups d'esquerres de Solsona i comarca. Segons va admetre "pensem que seria bo que les esquerres fessin un treball comú per mirar de desbancar CiU", i a més, va afegir que "moltes persones tenen assumit que abans o després s'hauran de plantejar la possiblitat de fer coses conjuntes".

En aquest sentit, Díaz no va descartar que els grups d'esquerres del Solsonès "puguin formar algun tipus d'aliança per treballar plegats", tot i que va reconèixer que encara "és aviat" per parlar d'aquestes qüestions.

Per la seva banda, Xavier Rubio, president d'ICV al Bages, Berguedà i Solsonès va fer una valoració "molt po-sitiva" dels resultats obtinguts al Solsonès. "Hem tingut un creixement del 82%, i en l'àmbit territorial de la Catalunya Central és on més s'ha notat el nostre ascens", va assegurar Rubio, que va ressaltar també "la consolidació d'ICV com a quarta força política a la Catalunya Central".

El diputat Francesc Pané va elogiar la bona tasca feta per ICV al Solsonès i va defensar l'aposta que "des d'ICV farem

ICV celebra elsresultats electorals obtinguts al Solsonès

per servir els ciutadans de la Catalunya Central". Pané va dir que el Solsonès disposarà a partir d'ara de dos diputats que treballaran "perquè el món rural pugui disposar dels mateixos serveis socials que la gent del món urbà". Pané va situar la sanitat, l'educació, les noves tecnologies i les comunicacions al capdavant de les prioritats que té el Solsonès de cara el futur. A més, va posar l'accent en assegurar la dignitat de la gent gran, la infància i les dones sobretot.

Rubio, Massana, Díaz i Pané van celebrar els resultats electorals aconseguits per ICV

info@elsolsones.netCtra. de Torà, 25 - SOLSONA

CLiCk• Diumenge,26-5tarda

iNfiLTrAdOS• Divendres,24-1/4d’11nit (Dia de l’espectador)• Dissabte, 25 - 11 nit• Diumenge,26-2/4de8vespre• Dilluns,27-1/4d’11nit

VAL p

er 0,5

0 Euro

s

per la

compra

d'una

entrad

a

CLICK

INFILTRADOS

13 ANYS 18 ANYS

�� 493 - Divendres, 24-11-2006

Inflexions Genís Cardona

Dóna tres tombs al voltant del globus i, fi-nalment, decidit, s’hi enfila.No té ni ideade comfunciona un globus aerostàtic a la pràctica, però la teoria general la considera d’una extrema senzillesa: alliberapesielglobuss’enfila;deixaanaraireielglobus entra en descens.

Amb un ganivet de butxaca es baralla una es-tona amb les cordes que subjecten la cistella, serrant més que no tallant. Quan aconsegueix seccionar la corda d’un costat, el globus i la cistella fan un gir brusc, s’inclinen sobtadament, i de ben poc no l’ex-pulsen cap el prat verd que hi ha sota. Amb enginy i equilibri, i aferrat a la vora de la cistella com si li anés la vida, s’acosta a l’altra corda, allarga la mà ambel ganivet i serra durant una estona.Perfi lasegona corda cedeix i el globus s’equilibra i comença a ascendir cel, primer molt lentament, després cada vegada a més velocitat.

Espiant per sobre la vora de la cistella observa un grup de persones corrent i cridant, molt avall. Un home amb un jersei de color verd es desespera: és el propietari del globus, el seu professor de geologia antàrtica. Els crits li arriben distorsionats amb el so-roll del vent i no entén les paraules. Malgrat tot, però, considera educat respondre’ls, i els llença els saquets d’arena que fan de balast del globus. Un saquet dar-rere l’altre impacten contra l’herba i la terra: alguns esdesfaniensurtunasorramoltfinaiblanca,altresromanen intactes. El professor de geologia antàrtica s’ho mira tot plegat esgarrifat, amb les mans al cap. Encara que estigui a punt de jubilar-se, és prou àgil com per a esquivar tots els saquets de sorra que li cauen al damunt.

Dins la cistella, el noi somriu i contempla l’horitzó, tenyit encara de colors de matinada. La seva sensació de llibertat és absoluta. Amb la darre-ra estrebada de ganivet ha tallat tots els lligams que tenia amb la seva vida actual i, a mesura que el globus guanya alçada, tot un futur d’opcions i de pàgines blanques s’obren davant d’ell com si fossin els fulls del llibre del destí. Prou exàmens i treballs que no li aportenresderes;proureunionsalbarfinsaalteshores de la nit per a discutir utopies polítiques; prou emprenyades a la feina dels caps de setmana; prou hipocresia i rialletes i mitges mentides pels amics,

parella, familiars.... La llibertat absoluta és a l’abast de les seves mans i serà el vent el que guiarà el seu vol i punt d’aterratge.

El globus s’enfila amunt i amunt, desafiantuna pressió atmosfèrica cada vegada més minsa i una temperatura que esdevé, per minuts, extremadament freda. El noi té un moment de pànic quan comprova que li costa de respirar i d’aixecar-se del fons de la cistella, on fa estona que seu. Aviat, però, s’estira tot ell imanipulalavàlvulaquecontrolaelfluxitemperaturade l’aire del globus. Molt aviat, també, descobreix que la vàlvula principal no es mou i que, enlloc d’aconse-guir desencallar-la, la seva força poc precisa fa que es trenqui i li caigui a les mans.

Contempla uns instants l’anella rodona, l’etern retorn, i, després, la llança al buit. La sensació de lli-bertat no l’ha abandonat, però ara s’ha circumscrit als pocs més de tres metres quadrats de la cistella i alspocsminutsdetempsfinsaarribaracondicionsd’hipotèrmia. El globus, ara ho descobreix per primer cop, porta pintades unes lletres vermelles i blanques que li donen tota la volta, com si fossin un cinturó semàntic.Llegint-les,unaauna,identificaelnomqueli va voler donar el seu professor de geologia antàrtica: ICARUS. IN

FLE

XIO

NS

C. Bisbe Lasala, 7 - Tel. 973 48 13 26 - Solsona

NOVA TEMPORADATARDOR - HIVERN

��493 - Divendres, 24-11-2006

Opinió F.Torres

Menéndez Pelayo, tot lamentant-se que la seva generació s’hagués educat en clubs i bars de la ciutat, recomana a la nova generació que si volen que la seva formació tingui algun valor han d’anar a la biblioteca. Quan llegeixo això, penso: què diria ara d’aquest jovent que s'està formant en les discoteques, camps d’esports o a cavall d’una moto. Em preocupen els joves que, per no avorrir-se passen el temps davant del televisor o l’ordi-nador practicant jocs d’entreteniment, i no se'ls acut, encara que només sigui per canviar, agafar un llibre. És vergonyós que els nostres joves, entre els europeus, tinguin la nota més baixa en l’exercici de la lectura.

En el viatge que, fa uns anys, vaig fer a Israel, parlant amb la gent del carrer, vaig sentir enveja quan em deien que en el seu país hi ha més biblioteques que bars. També, gairebé en totes les cases, el millor racó de la llar el dediquen a un prestatge literari.

Es diu que aquí llegim poc, en canvi s’ha multiplicat la venda de llibres, la qual cosa no vol dir que tots els llibres que es compren es llegeixen. Bona part van destinats com elements de decoració. En algunes llars veus col·leccions de novel·les barates o receptaris de cuina, però són escasses les seleccions d’obres amb profund contingut de valors que pugui formar al lector. Jo penso que un llibre s’ha d’elegir com si es tractés de triar un amor personal, descobrint lentament quins autors poden alimentar i enriquir la teva ànima, tenint en compte que la teva petita biblioteca és el teu autoretrat i delata la teva sensibilitat. Per això, en mostrar-la a un foraster, si és autèntica, despulles

Elogi de la lecturala teva ànima; com ensenyar les teves intimitats...

Crec que no són necessaris gaires llibres per tenir una bona biblioteca, el que sí s’ha de fer és llegir-los i rellegir-los, perquè el que no és capaç de suportar dues lectures no és digne de fer la primera. Un llibre és com un amic, ho arriba a ser de veritat amb molts anys de relació.

Fa pena la quantitat de llibres inútils que es publiquen, però encara és pitjor que es llegeixin. Montesquiu, amb el seu caràcter irònic, va arribar a dir “La naturalesa, amb la seva savi-esa, ha disposat que les bajanades dels homes fossin passatgeres, però els llibres s’han encarregat de fer-les immortals “. Crec que nolimancaraósiensfixemenlaquantitatdepublicacionsquees fan només per satisfer la vanitat dels seus autors. Això, Cer-vantes ho considerava una temptació del dimoni. Es publiquen llibres estèrils, però també hi ha lectors capaços d’esterilitzar la mateixa fecunditat. S'empassen pàgines senceres i res no els queda del que han llegit. Una bona lectura és un plaer, però també és un treball. Si el lector no hi posa la meitat de l’esforç que l’autor ha invertit en escriure’l, probablement a cap dels dos no els haurà servit de res.

Quina meravella quan la teva biblioteca és el rebost i l’hostal de la teva ànima on alimentes i cures les ferides del temps. Arribes a descobrir que l’únic que té de dolent la teva biblioteca és que no te la pots emportar a l’eternitat.

Espero que a l’altra vida no em faltin aquests llibres que aquí baix m’han donat tant.

Dins el marc de les conferències que es fan en l’Aula d’Extensió Universitària, m’agradaria, personalment, i a través d’aquest artile, expressar la meva opinió respecte a l’exposició que es va oferir la setmana passada. Primer de tot voldria feli-citar a l’Ajuntament de Solsona i el Consell de la Gent Gran per la iniciativa presa a l’hora d’organitzar aquest tipus d’activitat; que ens apropa el coneixement de matèries tan variades com són la psicologia, la música o la biologia.

Jo sóc assistent assídua a les conferències que de manera quinzenals’hanofertfinsalmoment,ilaveritatésqueesticmoltcontenta i satisfeta amb els temes tractats, en unes conferències molt interessants i alhora amenes; d’entre totes, però, destacaria la de la setmana passada, que per a mi va ser mot especial, ja que va tractar l’òpera, un tema que em fascina.

Tot i que no sóc, ni de bon tros, una experta de les arts musicals,elgèneredel’òpera,m’encanta,iésperaixòquefinseltot,heintentataprofitarlesocasionsquesem’hanpresentatcom anar a veure espectacles operístics a Itàlia, bressol de tants compositors.

M’agrada la història de la òpera, l’art escènic, i m’agra-da llegir,i informar-me per aprendre més i més d’aquest ampli camp de coneixement, que, malauradament potser és una mica

Afició d'òpera

minoritari, i desconegut per a molts.La veritat és que vaig gaudir molt amb l’exposició que va

fer el senyor Xavier Chavarria sobre “ Lírica Italiana Romàn-tica”,elpassatdijousdia16,conferènciaprèviaalavisitaalLiceu, que tindrà lloc el dia 28, on podrem contemplar l’òpera “Lucia di Lammermoor”, de Donizetti

Des d’aquí m’agradaria només expressar dues idees: una és la felicitació i enhorabona, tal i com he dit al principi de l’article, a la iniciativa de l’Aula d’Extensió Universitària, l’alta qualitat de les conferències donades, i la bona resposta de públic solsoní que ha quedat entusiasmat amb la proposta, així que animo a que segueixin igual i endavant.

L’altra idea que m’agradaria expressar, està també rela-cionada amb el tema de la lírica i és que penso que en l'àmbit de Solsona hi pot haver una gran de nombre de persones inte-ressades en aquest art, que els hi agrada el gènere, escoltar i assistir a concerts, rebre’n informació i formació, però, pot ser és difícil satisfer les necessitats d’aquest col·lectiu que ens agrada la lírica, ja que hi ha poca oferta, i la informació limitada.

Desd’aquí, i coma l’òpera,nomésfinalitzar ambunBRAVO,perlaprojecciófetafinsalmoment,iambtotelmeusuport per continuar endavant.

Opinió Claustre P. S.

�� 493 - Divendres, 24-11-2006

El nou tripartit (2.0) ja comença a funcionar

com l’anterior

Opinió CiU del Solsonès

Quan fa més d’una setmana que PSC-PSOE, ERC i ICV van anunciar que reeditaven el tripartit, continuem sense saber quines polí-tiques portarà a terme el nou Govern, quin serà el seu full de ruta. Per contra, sí que sabem com s’han repartit el poder. D’aquesta manera, l’elementquehauriadeserelquejustifiquéslaconstituciódelGovern,l’assumpció d’un projecte comú, és aquell que es decidirà en últim ter-me, cosa que evidencia la voluntat real d’aquests tres partits: ocupar el poder pel poder.

Unaltre dels elements quedefineixen les primerespassesdelnou tripartit és la repetició dels mateixos errors que han comès els tres primersanys: lesdesavinences, la inaccióperevitarconflictes, lahi-poteca del país, el desprestigi, la utilització de les institucions al servei dels partits, etc.

1. Interconnexió elèctrica. El diumenge 12 d’octubre diversos dirigents d’ERC i d’ICV van manifestar-se en contra de la MAT, mentre que José Montilla havia anunciat que tenia intenció de tirar-la endavant. Altra vegada veiem com alguns partits fan de Govern i d’oposició al mateix temps. Així mateix, el més probable és que novament s’hipotequi el país i es paralitzi aquesta obra per evitar evidenciar més les desavi-nences que existeixen.

2. La política lingüística encara no està clar si dependrà de Mon-tilla o de Carod.

3.Eltripartithadeciditinstaurarunafigura,lavicepresidència,que no existeix en el nostre ordenament jurídic. El nou Estatut, aprovat fanoméstresmesos,nocontemplaaquestafigura(noméscontemplaelPresident, el conseller primer i els consellers), i a més a més, històri-cament mai no hi ha hagut vicepresident al Govern de la Generalitat. Representa una espanyolització de la política catalana (sí que existeix en el Govern espanyol i en els governs regionals). I sobretot representa unautilitzaciópartidistadelesinstitucions:escreaaquestafiguraperacontentar Carod-Rovira.

A més a més, són incapaços d’explicar quines tasques tindrà aquesta figura.MentreMontilladiuquetindràmenysfuncionsqueelconsellerprimer, Ridao assegura que no les perdrà.

4. Igualment, des del tripartit ja s’ha apuntat que el Quart Cinturó tampoc no es farà. Una altra de les infraestructures que el país necessita i que les divergències dins del Govern poden deixar en un calaix.

5. Saura, conseller d’Interior. De moment, Joan Saura ja ha anun-ciat que farà una política de seguretat per defensar els febles (i la llei?) i que el discurs que formularà en aquesta matèria serà alternatiu. A més a més, el líder d’ICV no vol ser menys que Montilla i Carod, i per tant, es nega a abandonar el seu despatx del Palau de la Generalitat. Així doncs, en lloc de dirigir els Mossos des del departament d’Interior com seria el normal, ho farà des de la plaça Sant Jaume.

Cal tenir present també que, fins i tot abans que JoanSauraprengui possessió del càrrec, ICV s’ha vist obligada a reunir-se amb els sindicats dels Mossos per calmar-los.

La setmana que ve més.

CiU reitera el seu compromís en la defensa del prestigi de la Generalitat, de les politiques que el país necessita, i en

l’assumpció d’una oposició ferma i serena

Opinió Ramon Gualdo

La segona Pasqua

Em direu que falta molts dies encara, tant per la Primera Pasqua com per la Segona. Però com que n’he llegit referències a la premsa, he pensat que puc parlar d’un aspecte que fa molt i molt de temps que no he comentat. I, és més concretament del Dilluns de Pasqua. Començo dient que el que vaig llegir és que a Barcelona i altres poblacions on aquell dilluns és festiu, l’any vinent pensen bellugar la celebració i fer-la vuit dies més tard, perquè el 27 de maig s’escauen les eleccions municipals, i hi podria haver abs-tencions.Diuen:“unpontdetresdiesalfinaldeprimavera és massa llaminer”.

Bé, ja s’ho faran. La notícia m’ha des-vetllat la memòria, per tornar a comentar un fet en aquest tema. Us l’engego de pet: Per què no podem celebrar com a festiu a tot Catalunya el Dilluns de la Segona Pasqua? Què va passar? Igual com el dilluns de Pasqua Florida, era una festa popular i arrelada al país. Qui ens la va prendre? Si era arrelada a la terra com un arbre centenari, quines urpes de voltor ens la va arren-car? Per què no es pot recuperar? A Catalunya, tanpocaautonomiatenim?Nopodemrestauraruna festa de les nostres?

Potser hauríem de deixar-nos de càlculs de festes locals, de fer sumes i restes i problemes de matemàtiques. Retornar la festa, voleu dir que fóraunenrenoulaboralimportant?Encanvi,finsi tot quan s’escau al mig “ com el dijous”, la santa Constitució ens la claven vermella al calendari i espavileu-vos. També hem d’aguantar la festa del 12 d’octubre- que a mi no em fa ni fred ni calor- i sigui quin sigui el dia de la setmana.

Algú ens pot tornar una festa que ens van prendre? Ens haurem de manifestar? I, aquest nou govern –amb el qual diuen que anirem tan bé- ens hi pot donar una empenta?

Envieu-nos els vostres articles, opinions, cròniques abans del

DIMECRES AL MIGDIA a la nostra bústia de correu electrònic

o porteu-los a la nostra oficina

info@elsolsones.netCtra. de Torà, 25 - SOLSONA

��493 - Divendres, 24-11-2006

Feu president el candidat d’un partit que es vanagloriava de

“raspallar” l’Estatut

“Amic Xavier, algunes reflexions postelectorals”

Dies de transició estacional, canvis de temperatures i estiuets de Sant Martí. Són la causa d’epidèmies que es van contagiantaquestsdiesfinsafer-nos-entotsvíctimes.Potser,amic Xavier, més d’un necessitaríem algunes dosis del teu xarop. Però un cop carreguem les piles és moment de prendre reforços iferalgunesreflexions.

Araquel’1-Nielsangoixantsdiesposteriorsestrobena una certa distància, m’agradaria plantejar alguns punts pro-digats que semblen massa efímers. Fa pocs dies vas manifestar que ERC del Solsonès no estava predisposada a fer pactes d’es-querres perquè “això de tots contra un per descavalcar l’un no m’ha semblat mai èticament correcte”. Em vas alegrar. Però, no ésaixòelques’haescenificatalnouParlamentdeCatalunya?

Noempotsnegar,amicXavier,queelmapacatalàerad’un color el passat dia 2 –a totes quatre circumscripcions–, ni tampoc no em negaràs la gran decepció a la qual van caure gran part de catalans i catalanes uns dies després, en fer-se públic unacordquejas’haviarubricatabansfinsitotdelacitaalesurnes.

Opinió Jordi Xandri, president local de CDC i regidor de Solsona

Us autoproclameu aspirants a la independència. Però feu president a un candidat que 48 hores després que el Parla-ment aprovés el text estatutari ja va advertir que a Madrid es rebaixaria perquè les cotes d’autogovern eren massa ambicio-ses. Feu president un senyor que s’ha pronunciat obertament en contra de la unitat de la llengua i que és el candidat d’un partit que es vanagloriava de ben “raspallar” l’Estatut. Doncs us demanaria que baixéssiu del pedestal des del qual ens voleu donar lliçons de patriotisme i us donéssiu compte de quina és la realitat del país.

Tampoc no s’hauria de menystenir el fet que en tot pro-cediment parlamentari per elegir un nou cap de govern després d’eleccions, el president de la cambra hauria de cridar primer al candidat de la llista més votada, abans que es conegués qualsevol opció de govern. Aquesta seria la mínima mostra de respecteinstitucionaliales935.756personesquevanconfiaren la federació nacionalista.

Totjustemprenemunallargaidificultosasingladura,al llarg de la qual Convergència i Unió tornarà a exercir una oposició constructiva, donant fe de la responsabilitat que li ator-guen els vots rebuts. Ho ha manifestat Artur Mas: no estarem al govern de Catalunya, però no aconseguiran disminuir la nostra estima per Catalunya. L’únic xarop que necessitem i prenem són les ganes i l’esforç de treballar per al país.

La Crònica d'Albert Muntada - President d'Unió del Solsonès

No tot hauria de ser sempre justificable en política

A banda de les formacions que militen uns i altres, cal trobar els nexes d’unió més coherents

Ens agradi o no a alguns, en el marc de l’actual llei electoral, el socialista José Montilla té tota la legitimitat democràtica per a ser president de Catalunya. Altra cosa és que puguem qüestionar l’autoritat moral de ser-ne o no, després d’uns resultats on Convergència i Unió rebia el suport pràcticament unànime del conjunt del territori.

Espanya ha jugat bé les seves cartes. El seu des-propòsit de controlar Catalunya com a part inherent del “estado”, ha funcionat gràcies a l’hàbil estratègia d’en-frontar els partits més catalanistes. El PSOE és digne de felicitar; i ho dic pensant-ho. Contràriament a ERC, que els ha servit el país en safata de plata d’una forma injustificable, permés que el seu president comarcal,Xavier Jounou, ens ho vulgui vendre a contracor com un pacte d’esquerres, quan és sobradament sabut que la motivació del vot, sobretot dels joves, va venir arran del fals missatge d’independència predicat.

Per damunt de les formacions polítiques, però, és obvi que pel bé del país el que ara cal és fer costat a la institució i respectar el candidat del PSC, atès que de president de la Generalitat només n’hi ha un.

Hem de ser capaços, des dels partits, d’obrir un necessari diàleg que retorni a la política la credibilitat perduda convidant, amb les relacions humanes com a exemple, a que la ciutadania cregui en el joc democrà-tic. Cal establir nexes de col·laboració i participació coherents que la població comprengui i satisfacin les expectatives de la majoria.

Des de les administracions locals i comarcals hem de ser destres per fer pinya amb el govern de Catalunya en pro del municipi o comarca que avui representem. Vull creure, en aquest sentit, que podem treballar plegats ambelbeneficicomúcomaobjectiuprimordial,encetantuna desitjada etapa de col·laboracions polítiques sense precedents, aplicable a qualsevol dels àmbits de respon-sabilitat política.

info@elsolsones.netCtra. de Torà, 25 - SOLSONA

�� 493 - Divendres, 24-11-2006

Opinió Maria Díaz Manzano. Dona, ciutadana de Solsona i militant per a la igualtat

Ahir vaig anar a la presentació de la Diagnosi de gènere i sobre la situació de les dones a la comarca del Solsonès, que presentava el Consell Comarcal. Haig de dir que les tècniques hanfetuntreballmagníficquedesd’aquíelsvullreconèixer.Es van presentar resultats de diferents àmbits tals com treball, educació, accés a l’habitatge, ingressos... el que deia, un treball molt complert fet per dues professionals.

La meva joia, es va veure malmesa quan el president delConsellComarcalvaferlessevesreflexionsenacabarlapresentació; algunes varen ser:

• Que la dona que viu a pagès, viu molt bé, ja que està en un marc natural, té més bona salut i quasi totes tenen cotxe. Doncs bé, senyor Serra, vull dir-li que les dones del món rural tenenjornadalaboraldoble,tripleofinsitotquàdruple,imoltesvegades totes aquestes tasques no li són reconegudes perquè no tenen remuneració; és per això que des de fa molts anys a la dona pagesa se l'anomena col·lectiu invisible.

• Un dels resultats de la diagnosi era que les dones labo-ralment estan ocupades, majoritàriament, en tasques que estan relacionades amb els rols que se’ls han imposat tradicionalment, ésadir,cuidadores,mestres,infermeres...,alcapialafi,això,cuidadores.Doncsbé,lareflexiódelsenyorSerravaserquesi

Sr. Serra, reflexioniel món actual va cap a millorar les polítiques socials, les dones estan molt ben situades en els seus llocs de treball. Sr. Serra, al que es referia la conclusió és que moltes dones sí que realitzen aquesta feina perquè els agrada, però moltes d’altres potser hi han arribat perquè des de sempre se’ns ha dit que nosaltres sols podem fer tasques per cuidar els altres i no són cosa nostra tasques com mecànica o electricitat.

• Finalment, una altra joia del president del Consell Co-marcal del Solsonès va ser quan va dir que si això no s’havia fet abans era perquè no hi havien diners destinats a fer-ho, i llavors va començar el discurs polític, que la veritat no venia al cas, i per això no li vaig contestar en aquell moment, i ho faig ara. Dir-li que diners a l’ICD n’hi ha hagut sempre, el que passa és que depèn de les prioritats dels ens locals el fet de demanar-los o no. Ara el Consell s’ha decidit, em sembla perfecte i molt positiu,perònofaciservireldiscursde“finsaranohihaviadiners”, com ja li he dit, depèn de les prioritats de qui governa els ens locals.

En conclusió, puc dir que tenim sort que les tècniques del PIAD tinguin iniciatives com aquestes, ja que la diagnosi vaseridead’elles,iaixíelSr.Serrafinalmentpodràconèixerla realitat de les dones de la comarca que presideix.

Opinió J. H.

El 17 d’aquest mes l’Avui portava el resultat d’un estudi comparatiu dels aeroports del Prat i de Barajas fet per dos pro-fessors d’economia de la Universitat de Barcelona. En ell fan veure la tremenda desigualtat entre els dos aeroports, tant pel que fa a vols com a inversions.

Els vols setmanals intercontinentals – que són els que determinen la categoria d’un aeroport- de Barajas són a l’hivern 168ial’estiu201;elsdelPratal’hivern0ial’estiu37(capd’Iberia). Els europeus estan més igualats, però sempre amb una notable superioritat de Madrid. Això fa que Catalunya perdi la inversió de moltes empreses estrangeres, per no poder oferir vols intercontinentals sense escales.

Per altra banda, aquest sistema de gestió centralitzada, comparable només al de Romania, Turquia i Polònia, comporta tambéunesgransdesigualtatsenlainversiód’AENAalsdosaeroports. Barajas, amb un 22% del trànsit, s’emporta el 58% d’inversió, mentre el Prat, amb el 14’5% del trànsit rep el 14% d’inversió. Pitjor Balears, que amb un 19% (no gaire menys que Madrid),repnomésel6’5%d’inversió.

Aquests darrers mesos, han esdevingut també el plat del dia les múltiples avaries i els llargs retards dels trens de rodalies de Barcelona. Al principi, els organismes responsables ho atri-buïen a incidents de les obres del TGV. Però Foment ha hagut d’acabar per reconèixer que, ja abans de les obres, el servei de rodalies estava en coma. I encara aquesta setmana, el mateix Zapatero reconeixia que els problemes han estat originats per "la deixadesa en la inversió durant anys".

Aixíhoconfirmal’estudicomparatiuentreelserveiderodaliesdeBarcelonaieldeMadrid,publicatalaVANGUAR-DIA el diumenge 19. El pressupost de la inversió a Madrid entre 1995-2009 sumava 519 M, mentre a Barcelona 153 M. Altres dades:aBarcelonahiha465Kms.deviaiaMadrid337.Tan-mateix, a Madrid hi ha 12 línies i a Barcelona 9; a Madrid, 98 trens a l'hora punta i a Barcelona 51; a Madrid 1390 circulacions (viatges), a Barcelona 720. La mitjana de velocitat a Madrid és de60perhora,aBarcelona,pocmésde50.AMadrid,el98’5%dels trens són puntuals, a Barcelona el 92. Però, en una cosa els guanyem, en el preu dels bitllets, que és un 11% més car. Com a conseqüència de tot, el nombre d’usuaris de Madrid, que en un 75% manifesten estar molt satisfets del servei, creix a un bon ritme, mentre a Barcelona és bastant inferior i està estancat.

Amb raó l’autor de l’article referent a Madrid el podia titular: "Madrid, el niño mimado de la Renfe". Mentre el que feia referència a Barcelona es titulava "Barcelona paga el preu de l’oblit".

El pitjor és que una bona part dels diners invertits a Madrid provenen dels rèdits de l’aeroport i de les línies ferro-viàries de Barcelona.

Sincerament: creieu que si el Barça depengués de Madrid com en depenen els nostres ports, aeroports i ferrocarrils, gua-nyaria la Lliga i jugaria la Champions?

I després ens voldran fer creure que els temes identitaris, l’Estatut, l’autogovern, la independència (?) no interessen?

Els avantatges de ser espanyols

��493 - Divendres, 24-11-2006

Opinió Pere Ortís

Que els mestres i els metges hagin hagut de fer una ma-nifestació a Barcelona per protestar de les agressions físiques de què són objecte de part d’alumnes o de pacients és un fet trist, trist, i socialmentmacabre,alhoraquealtament significatiu.Significacomvaperavalllanostracivilitzacióicomfemcamídirecte cap a mossegar-nos els uns als altres en un dia pròxim. Ja passa de taca d’oli. Al món el devasta un assot d’egoisme, d’amor propi i de negar-se a la comprensió dels altres que fa posar pell de gallina. On arribarem a parar?

Abans de continuar endavant amb exclamacions, que no duen enlloc, no puc sinó relatar un cas sobre el tema, que tingué lloc en el meu medi, als Estats Units, i que em sembla molt interessant. Interessant no per americà, sinó, diguem-ho altravegada,persignificatiu:

Un alumne es mostra totalment díscol a l’aula, desoeix les reiterades amonestacions de la mestra, i acaba per engaltar-li una lletja obscenitat. La mestra li venta sonora bufetada davant de tota la classe. El destinatari perneja, amenaça i encara insul-ta, per llevar-se de sobre la humiliació davant les companyes i els companys. Arriba a casa i ho conta tot a sa mare. Aquesta i brivall fan cap a la classe, abans que en desplegui tothom, la marevaambelfillatrobarlamestrailiventasolemnemastegotdavant de presents.

La mestra tira la mare al jutjat. El jutjat sentencia sis anys de presó per a la mare del mastegot. El galifardeu és present a la cort de justícia i perneja, xiscla, a favor de sa mare, i plora

Mestres i metges

com una cacatua. Recordo que, fa quinze o vint anys, un lord britànic

aconsellàalanacióque,ambelsfills,caliaretornaralclatellotd’abans. És clar, alerta amb els clatellots; poden tenir un mal efecte, poden vexar i no educar. Però ni allò ni això. Ara les famílies “civilitzades” del primer món només tenen, un fill, a tot estirar en tenen dos, o no en tenen cap. Va debò, no tenint-ne cap s’acaben els sofriments, s’acaben els mas-tegots i s’acaba la necessitat de fer manifestacions públiques de protesta.

Aral’únicfill,oelsdosfills,neixenambunreientro-nitzat al cos i ja a una edat precoç conceben que els pertany l’univers. Els pares els aboquen a sobre tot allò que volen perquè no els burxin i amoïnin, perquè no els insultin o perquè no els peguin. Trist, trist, trist. Els pares s’ho han tirat a l’esquena. L’educacióartdificilíssimaiquerequereixmoltasaviesaimoltde tacte l’han deixada exclusivament als mestres. Els mestres s’hi arronsen d’espatlles i hi dediquen un tantsemenfum: tira no et posis una pedra al fetge per aquests marrans, cobra en pau el teu sou i peti qui peti És una escala de falles i de males voluntats que va al desastre. ¿On anirem a parar?

Ialsmetgestambéelsplanyo.Noconectantlatemàtica.Però Déu n’hi do que s’hagin de demostrar per carrers i places, després dels positius avantatges que dóna la sanitat pública.

Entre autoritats i interessats, ¿no hi podríem fer una mica més que no hi fem?

Quan vaig constatar que l’escrutini del proppassat dia 1 de novembre atorgava la victòria a CiU, vaig ser el primer a dir que ara calia tenir en compte l’àmplia majoria obtinguda a les urnes. Tot això, malgrat la campanya d’averanys i despro-pòsits orquestrada pel partit aquesta vegada -dolenta perquè no assoleix les quotes precises, ni preveu altra opció que la de manar en solitari-.

Ara bé, davant l’allau de crítiques drenada per l’electorat als mitjans de comunicació, se m’acut: per què no exigeixen responsabilitats al partit per haver organitzat una campanya tan barroera? Ja entenc que després de l’abaltiment generalitzat que transparentaven els líders el mateix dia 1, i que va acabar confirmantelsseuspitjorspronòsticsd’aritmèticainegociacióparlamentària, els cal circumscriure’s novament a la irritable condició de tornar a ser primer partit de l’oposició.

Hadeserdur,alcapdavall, aquestconfinament,pelsmembres d’un partit que ha ostentat amb amplíssima convic-ció la prerrogativa del poder públic català durant més de dues dècades. Tan dur, que tornen a carregar els neulers a ERC per haver renovat la confiança en el tripartit.En la contesa,CiU ha arribat tan lluny, i amb tan bon criteri, que ha acabat perdent les claus. I ara, tot és plany… penitència… potser vent

Autocrítica

Opinió Manel Solé i Cases

malagradós, sota un cel, baix i rúfol, de tempesta. Sigui com sigui,eldiscursdeConvergènciasuscita-araisempre,finslafatiga-, en qui l’escolta, la trista sensació que Catalunya els ha estat reservada durant tants anys i tantes legislatures, que l’han adquiridafinalmentenpropietat.Elspertany.Ésseva.Ilaresta,és clar, és un robatori -ja ho deia la Marta, fa tres anys: “Em sento estafada. Han entrat a casa i ens n’han fet fora”-. CiU farà bé de ser tan crítica com respectuosa amb la reedició del pacte tripartit a la Generalitat -nostramo no és tan amo, i ja no governa qui guanya, sinó qui és capaç de negociar per governar. I si jo l’hagués votada no podria fer altra cosa que demanar-me per què ha quedat exclosa de nou.

Si, enlloc de jugar-s’ho tot a una carta, els líders de CiUhaguessinsabutadministrareficientmentelselementsdenegociació amb la resta de circumstants i de forces polítiques durant la campanya -esmussar l’actitud triomfalista, el braó en les declaracions, el to mordaç, intrigant i arrogant-, estaríem parlantavuid’unavictòriaconvergentratificadatambéalparla-mentialgovern?Moltsdiuen,aramateix,quel’EntesaNacionalpel Progrés era un fet abans i tot del dia 1. Potser sí. Però CiU tambéhafetmèritssuficientsdurantlacampanyaperquèfosnomés així. Ara, que facin autocrítica.

�� 493 - Divendres, 24-11-2006

Opinió Carles Mujal Colilles, soci d'Enginyeria Sense Fronteres

Actualment el món és ple de problemes vinculats amb l’existència humana. Són l’econòmic, el militar, l’ecològic, i la falta d’aigua, i aquest últim el considero com el més im-portant. Pel que fa al primer, actualment l’economia impera sobre la política, i això ha provocat una regressió social als nivells de la revolució industrial (separació de classes entre els més rics i els més pobres). Resulta que la cultura del guanyar diner fàcil, com invertir en especulació urbanística, en borsa, ... s’ha anat imposant i continua front a la cultura d’invertir per exemple en indústria, en recerca + desenvolupament + investi-gació (R+D+I), ... que són mecanismes que possibilitarien una millor equitat social. La globalització neoliberal que hi ha en aquests moments ens perjudica perquè provoca la disminució delsserveispúblics,eldebilitamentdelsgovernsenbeneficidelsmercats, les deslocalitzacions de les indústries, ...

De la problemàtica militar,araexisteixenmoltsconflic-tes bèl·lics, la majoria aplegats a l’orient pròxim, a la península aràbiga i al nord –est d’Àfrica, i en ells, els governs estatals en són els responsables. A més, els Estats Units, assaltant Iraq pensant que tenia armes de destrucció massiva, van fer veure als països amenaçats pels Estats Units que realment els calia tenir aquestes armes nuclears. Això és el que ha fet Corea del Nordiestàfentl’Iran.Améshacausatque,totiquesemblavaque el món avançava en un altre sentit, s’hagi reiniciat l’esca-lada armamentística nuclear i la seguretat mundial s’hagi vist tocada.

En la vessant ecològica, cal destacar que un dels grans perills de la humanitat és l’escalfament del planeta, que des de l’òpticacientíficaestàmésquedemostratquesucceeixdeguta l’excés d’emissió de diòxid de carboni (CO2) i el conseqüent efecte hivernacle. Fins al moment molts acords entre estats (protocol Kyoto) per evitar l’escalfament, moltes paraules, però pocs fets, o resultats nefastos. “Una cosa són els discur-sos políticament correctes i una altra les pràctiques” són les paraules textuals que va pronunciar el periodista solsoní Oriol Montanyà en el pròleg del seu programa de ràdio de diumenge passat a Solsona FM. Mentre existeixin països poderosament industrialitzatscomelsEstatsUnitsquenoratifiquenaquestsacords, poc a fer hi ha.

Finalment l’altre gran problema és la falta d’aigua, i “és el gran obstacle pel desenvolupament”. D’aquesta manera ho va dirlaONUlapassadasetmana,quetambédeterminavacontun-dentment que: a) existeix cada any “una mortaldat d'1,8 milions de nens per diarrees i altres malalties causades per l’aigua bruta iunsanejamentinsuficient”,essentaquestsmotiuslasegonacausa de la mortaldat dels nens; b) que aquesta manca d’aigua potable i de sanejament provoca que “no es pugui eradicar la pobresa extrema i la fam, com tampoc la mortalitat infantil, o que no es pugui aconseguir l’educació primària universal dels nens”. Aquestes 3 situacions (subratllades), resulten ser els objectius principals pel Desenvolupament del Mil·lenni del ProgramadelesNacionsUnidespelDesenvolupamentquevansubscriure 189 nacions per frenar el creixement de la pobresa enelmónenel2015.Novamentmoltesparaules,moltspactessignats, però la realitat són pocs fets, o resultats que continuen

El poder de l'aigua(absteniu-vos de llegir-lo els que no valoreu la vida del planeta)

sent igual de miserables per no dir pitjors.Prenentunalíniaméspositiva,laONUdeclaraques’ha

de poder fer major inversió en programes d’ajuda al desenvolu-pament, perquè per cada dòlar invertit, es crearan uns altres 8 dòlars en reducció de costos i en augments de productivitat en leszonesmésdesafavorides(mésbeneficiseconòmics,menysmorts infantils, més dies d’assistència a l’escola dels nens, ...; i amb uns costos inferiors als de la despesa militar dels estats). És per això, que vull ressaltar la tasca que ha dut a terme la ONGEnginyeria Sense Fronteres (ESF), i animar als seus voluntaris a continuar apostant amb programes i projectes de Desenvolupament Humà en els països del Sud, que segueixin incentivantlaparticipaciódelspropisbeneficiarisdelsprojectesi enforteixin les capacitats dels agents locals perquè facin més fàcil i segura la continuïtat dels mateixos projectes una vegada ESF acabi la seva tasca, i en especial, que continuïn treballant amb coratge amb el programa Aigua per tal de reduir les ma-lalties relacionades amb l’aigua i el sanejament, i sobretot en l’educació de la gent per a que es responsabilitzi del bon fun-cionament de l’abastament de l’aigua potable i dels programes d’higiene. Ells, per cada euro invertit, en generen 8.

L’accés a l’aigua és el pal de paller de tot plegat, ja que genera efectes positius en la governabilitat i el desenvolupament dels països del Sud, i al seu torn la consolidació d’aquesta bona governança té un paper suplementari i necessari en el desplega-ment de la resta d’infraestructures en aquests països.

Els Sants de la setmana Divendres, 24 Sant Andreu Dung-Lac, prevere, i companys mrs. Sant Crisògon; santa Fermina; santes Flora i Maria.

Dissabte, 25 Santa Caterina (Catalina); beata Júlia; sant Erasme, o Erm, o Elm; sant Gonçal.

Diumenge, 26 Sant Silvestre; sant Lleonard de Porto Mau-rizio; sant Joan Berchmans; sant Sirici; sant Conrad.

Dilluns, 27 Mare de Déu de la Medalla Miraculosa; sant Basileu; beat Ramon Llull.

Dimarts, 28 Sant Ruf; sant Mansuet; sant Jaume de Màrc-hia; santa Caterina Labouré.

Dimecres, 29 Sant Sadurní, Serni o Cerní; sant Demetri; santa Il.luminada.

Dijous, 30 Sant Andreu. Santa Justina.

��493 - Divendres, 24-11-2006

Cartellera

Sant Llorenç de Morunys Església parroquialJoxe Benantzi Bilbao Dia: dissabte, 9 de desembre de 2006-Hora:19:00

TALLER: Pintura sobre sedaCasal de Cultura i Joventut24 de novembre, 18 hL'Associació Cultural El Crit organitza la segona edició del taller de pintura sobre seda, obert a tot el públic. La sessió tindrà una durada de tres hores i s'hipodeninscriurefinsaunadotzenad'alumnes. Cal inscriure's-hi abans del dia 22 de novembre i el preu és de 12 euros, per al públic en general, i de 8 euros, per als socis d'El Crit.

Commemoració del Dia internacional contra la violència de gènere

Sala gòtica del Consell Comarcal i Teatre Comarcal - 24 de novembre; el dia 24, a les 19.30 hEl Consell Comarcal organitza un xerrada i un cinefòrum per sensiblitzar la població sobre la violència de gènereEl Punt d'Informació i Atenció a les Dones proposa commemorar el Dia internacional contra la violència de gènere mitjançant dosactes.Eldivendresdia24,a2/4de8del vespre, hi haurà un cinefòrum amb la projecció de la pel·lícula Te doy mis ojos, dirigida per Icíar Bollaín, al Teatre Comarcal.

V Mostra d’Art Jove del SolsonèsDependències municipalsDel 4 de novembre al 10 de desembre, divendres, de 19 a 21 h; dissabtes, diumenges i festius, de 12 a 14 h i de 19 a 21 hUna dotzena de joves artistes partici-pen en una exposició col·lectiva que abasta diferents arts plàstiques.

AVÍS

T’agrada el foc? I la música de percussió? Potser els malabars?

Es vol crear una nova entitat de diables a Solsona, oberta a tothom, amb la intenció de crear un espec-tacle diferent.Sit’hisentsidentificat,t’agrada,otens un amic interessat, us convi-dem el dia 8 de desembre a les 22h a la sala d’actes del Casal de Cultura de Solsona.Anima’t, t’hi esperem!!!

Olius organitzarà una xerrada col.loqui sobre els parcs eòlicsL’acte tindrà lloc el dia 24 a les 7 del vespre a l’Escola Agrària

L’Ajuntament i l’Associació de Veïns d’Olius han convocat una sessió per de-batre sobre l'energia eòlica i els avantat-ges i inconvenients que representa. L’acte tindrà lloc el dia 24 a les 7 del vespre a l’Escola Agrària. A la xerrada col.loqui intervindran representants d’Endesa, la companyia que pretén instal.lar dos parcs (un a Pinós i l’altre a la serra de la Torregassa), un paisatgista, representants d’entitats ecologistes i els alcaldes d’Olius i Rubió (L’Anoia).

Conferència audiovisual sobre l’escola catalana de la II RepúblicaEl dissabte 2 de desembre a la sala d’actes del Casal de Cultura de Solsona tindrà lloc la darrera activitat en commemoració del 75è aniversari de la II República:El tema serà: Els projecte educatiu de la II República. L’esforç renovador per formar ciutadans lliures, truncat per la pèrdua de la guerra.

Es projectarà el documental: Els mestres catalans, de la guerra a l’exili.I tot seguit hi haurà una taula rodona amb la presència de:- Agustí Corominas, director del docu-mental- Víctor Torres, fundador històric d’Es-querra Republicana i ex-milicià de la República. Ho organitza el Centre d’Estudis Lace-tans, amb el suport del Programa per al Memorial Democràtic

L’Orfeó Nova Solsona celebra Santa Cecília

Demà dissabte, 25 de novembre, els amants de la música podran gaudir un any més del concert de la vetllada musi-cal de Santa Cecília. Serà a la Sala dels Sants Màrtirs del Palau Episcopal, a les 10 de la nit. Els grups i solistes que actu-aran seran: Anònims- Mònica Mendoza (piano)- Àtic Taller Musical (grup trom-petes)- Grup de noies de l’Escola Muni-cipal de Música (Grup vocal)- Gemma Buscart, Cèlia i Alger Vendrell (acordió diatònic)- Albert Fontelles (Flauta i pia-no) amb Eduard Tamames (piano)- Vox Musici (Grup vocal) i clourà el concert, l’OrfeóNovaSolsona.

D’altra banda, el diumenge 26, l’ende-mà, socis i amics de l’orfeó podran gaudir d’una visita al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, acompanyats pel Sr. Jaume Bernades, director del Museu. Serà a les 10,30 del matí.Tot seguit, a les 12,30 h. Missa a la Cate-dral de Solsona.

Darrer concert del Festivalde Música de la Catalunya Central 2006Hotel Sant Roc- 26 de novembre, a les 19 hores

El concert és la clausura del Fes-tival de Música de la Catalunya Central 2006 i a lavegada el con-cert d’agraiment als patrocinadores. S’interpretaran dos trios de corda de L.v.Beethoven i de W.A. Mozart. Se-ran Liviu Morna, Vincent Fillatreau i Peter Thiemann els interprets, tots ells solistes de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. 5è Cicle de Conferències

“Solsonès Obert al Món”L’agenda llatinoamericana“Exigim i fem una altra democràcia ba-sada en la cultura de la solidaritat i que promoulareflexiósocial".Xerrada a càrrec de: Jordi Planas, membre de Justícia i Pau de GironaDimecres, 29 de novembre de 2006 ales 21:30h a la Sala gòtica del Consell Comarcal del Solsonès

�0 493 - Divendres, 24-11-2006

TINTORERIES

ALFICAdvocats - Economistes - GestorsCtra. de Manresa, 75 - Local 2 - 973 48 31 95

Guia de serveis

BANCS I CAIXESIbErCAjAPl. Camp, 8 - 973 48 03 09

AUTOMOCIÓGArATGE MONTANErCrta. Manresa, 1 - 973 48 06 00 DIÈrESI Autoreparació, SCCLCtra. de torà, 20 - 973 48 03 21TALLErS MONTSOL, S.L.Av. Sant Jordi, 25 - 973 48 27 05

PASTISSERIESLA LIONESAC. Castell, 18 - 973 48 02 60

CARBURANTS

CArNISSErIA PALÁPl. Major, 4 - 973 48 02 64CAN SOLVICrta. Manresa Piscis baixos - 973 48 20 55 C. Castell, 35 - 973 48 11 67 Ctra. Torà - 973 48 12 90

CARNISSERIESCarnisseria Angelina .............973 48 28 50

TECNOSOL - ÉLITE -Electrodomèstics - Audio - Video Ctra. de Manresa, 45 - 973 48 30 58

ELECTRODOMÈSTICS

ESPORTSrIbErA ESPOrTSPG. Pare Claret, 10 - 973 48 15 47

Ferreteria Vilbar ...................973 48 01 54Ganiveteria PallarèsCtra. de Torà, 39 - 973 48 01 60

FERRETERIES - TALLERS

GESTORIES

PERFUMERIESPErFUMErIA TOrrESC. La Bòfia, 9 - 973 48 13 04 C. Castell, 46 - 973 48 07 11

BARSFrANKFUrT DASAICrta. Sant Llorenç, 4 - 973 48 08 66Bar Castell ...........................973 48 00 78Only Party ............................973 48 29 17

JOIERIESjOIErIA ESTErC. Sant Cristòfol, 3 - 973 48 28 52

MODACONFECCIONS CT, S. L.C. La Bòfia, 9 baixos - 973 48 21 05

ÒPTIQUESÒptica Jané,.........................973 48 34 29

GESTOrIA MAS75 anys al seu serveiAv. del Pont, 4 - 973 48 00 95

CONTAGESTPL Major, s/n Baixos - 973 48 17 70

VIVENDA - CONSTRUCCIÓCUINA ESTEL, S.L.Antiga Ctra. de Berga. - 973 48 20 07

FINQUES PLANES Api núm. 7.491Des de 1975. C. Sant Miquel, 16 Tel. 973 48 35 25 - 973 48 35 26

BOMBERS973 48 10 80

CREU ROJA973 48 06 52

MOSSOS088

POLICIA L.973 48 30 40

URGÈNCIES973 48 14 14

PAPERERIES - IMPREMTESApunts Gràfics ......................973 48 17 19Gràfiques Muval ...................973 48 04 10

PERRUQUERIESPerruqueria Bajona ...............973 48 06 69PErrUQUErIA LLUÏSAC. Llobera, 38- 973 48 26 55

TAXITAXI bOrÉS - 24 h. - 4 i 8 places973 48 11 31 - 689 13 08 08AUTOTAXI ramon CastroServei 24 h. - 608 93 81 37

PINTURESbENIGNO ALCÁZAr, S. L.C. de la Bòfia, 16 - 973 48 05 49

ENVErNISSATS MArSOL, S.L.Venda i col.locació de porta-blocs, panellsPol. Ind. Olius, 16-17 - 973 48 12 74

QUEVIURES - BEGUDESbEGUDES DELFÍC. de la Bòfia, 10 - 973 48 14 09

CAL COLLCtra. Torà, 6 - 973 48 02 16

RESTAURANTSrESTAUrANT CASTELLC. Castell, 8 - 973 48 00 78rESTAUrANT TrAbUCAIrECtra, Sant Llorenç, 1 - 973 48 00 27

VETERINARISClínica Veterinària Setelsis.....629 39 12 46

EL CELLEr del Solsonès restaurant - Pizzeria - Cafereria Ctra. de Bassella, 2 - Tel. 973 48 32 01

TRANSPORTSAUTOCArS TArrÉSC. Sant Miquel, 13 - 973 48 01 29TrANSPOrTS I LOGÍSTICA j. VILADrICHC. Castell, 50 - 973 48 09 09

VIDEOLA QUIMErAAv. Cardenal Tarancon, 10 - 973 48 17 37

info@elsolsones.netCtra. de Torà, 25

973 48 17 19

�1493 - Divendres, 24-11-2006

Per aquesta tardor el Centre Excursionista del Solsonès ha organitzat tres sortides i aquesta és la darrera de la temporada. Tal com vam fer fa quinze dies a Busa, també ens vam emportar el dinar i vam tornar a Solsona a mitja tarda. Vam sortir en cotxe cap a Oliana, on ens vam trobar el Josep M., el nostre guia i un grupet de gent d’Oliana que ens van acompanyar. Vam ser una vintena de persones en total. Vam passar la palanca per sobre el Segre i vam anar cap a Peramola per agafar la pista que ens va portar fins al poble deCortiuda.Es necessita unabona estonaper arribar-hi en cotxe, però crec que un cop allà tens la tranquil·litatgarantida.Ensvamenfilarcostaamunt i lasuada va tenir la seva recompensa, ja que les vistes des de daltsónmagnífiques.VamveureelpobledeGavarra,totala plana de Lleida i les muntanyes del cantó de Tremp, però encaraensquedavaunabonaestonadecamífinsarribaralcimdelCoscollet(1612m).Aquest llocsíqueésreal-ment un gran mirador. Vam poder veure els Pirineus amb les primeres neus, tota la Serra del Cadí, Port del Comte, Montseny, Montserrat etc. i el pantà d’Oliana sota nostre.

Vam dinar al costat de la casa d’Aubenç que queda més enclotada i no hi tocava el vent. Ens va fer molt bon temps, però aquest any en comparació amb les sortides de la tardor passada, no vam trobar bolets, només algunes llenegues i algun rovelló.

Excursió a la Serra d’Aubenç (Alt Urgell)

Una parada a la casa d'Aubenç

Muntanyisme Centre Excursionista del Solsonès

17è Cicle de projeccions Teatre Comarcal - dissabtes de novembre, 21.30 h

El Centre Excursionista del Solsonès apropa novament al Teatre Comarcal imatges de diferents expedicions i travesses. La dissetena edició del Cicle de projeccions del Centre Excur-sionista del Solsonès, que es duu a terme tots els dissabtes del mes de novembre al Teatre Comarcal, consisteix en visionats depel·lículesidefotografies.L'entradaéslliure.

Demà dissabte 25 de novembre- Sotaigua, a càrrec de Miquel A. Manzano i Xavier Bertolín.Projeccióde fotografiesdigitals sobre elmónsubmarí.

El Coscollet (1612) al fons, Oliana

�� 493 - Divendres, 24-11-2006

Futbol Club Futbol Solsona

Infantils - 2a Divisió- Jornada 6 - 18-11

Font dels Capellans, 0 C.F. Solsona, 3Alineació : José Luis Castillo, Marc Martínez, Arnau Múrcia, Arnau Bajona, Aleix Ribera, Remí Viladrich, Andreu Barniol, Albert Aresté, Jordi Lluís Oliva, Jordi Puig (1), Robert Tripiana (1), Jordi Sarri (1), Miguel Ángel Rodríguez, Guillem Barcons, Eric Testagorda. Entrenador: Adrià Navarro. Ajudant: Josep Maria Vilaseca

Victòria i bon joc

Partitmolt importantper alC.F.SOLSONAquevisitavaelcampdelsegonclassificat,ionvademostrarqueés un seriós aspirant a intentar conquerir el campionat.

Va ser un partit molt tàctic on el plantejament de l’entrenador solsoní fou del tot encertat. Començà el matx amb l’equip local apretant, però el Solsona es defensava amb ordre i sense fer concessions al rival; la línia del darrere composta per dos laterals (Remí i Aleix), un cen-tral (A.Bajona) i un lliure (A. Múrcia) malbaratava tots els atacs dels locals. La línia de mitjos de quatre, dos pel centre (A.Aresté i A.Barniol) i dos per les bandes (J.Puig i J.LL.Oliva), combinaven una pressió important amb bones dosis de qualitat tot fent córrer la pilota amb criteri cap als davanters i combinant molt bé entre ells.

A dalt el R. Tripiana i el J. Sarri intentaven dur el perill a la porteria contrària amb contracops ben portats. Així, en una combinació des del mig del camp, Aresté li passa al Sarri i aquest en profunditat al Robert que amb una vaselina per sobre el porter inaugura el marcador. A la segona part, el partit va transcórrer d’una manera semblantalaprimerafinsque,enunajugadaperlabandadel J. Puig, el seu centre és rematat pel J.Sarri després de fer un bon control amb el pit. El 0-2 fou un premi al bon treball de l’equip.

L’AdrivaaprofitarperferalgunscanvisientrarenelM .Martínez, M.A. Rodríguez , G. Barcons i E. Testagorda. Aquest jugadors van posar molt de la seva part i així va arribar el 0-3 després que J. Puig acabés una llarga jugada de tot l’equip amb un fort xut que el porter visitant no pogué aturar.Aquestvaserelresultatdefinitiu.

Esperem anar consolidant el joc d’equip, i l’encert rematador.

C.F. SOLSONA Partits per aquest cap de setmana Dissabte 25/11 (a Can Bajona): 10:30 - Aleví: SOLSONA - ARTÉS 12:00 - Infantil: SOLSONA - PUIGREIG 15:00 - Juvenil: SOLSONA - RODA DE TER

Diumenge 26/11 (a l’Arrels) 16:00 - Primer equip: SOLSONA - ARTÉS

Lliga de Botifarra Xavier Solà, coordinador-JNC del Solsonès

La Lliga de BotifarraRESULTATSODÈN–RINER .......................................................................3-7PINELL–NAVÈS ...................................................................6-4SOLSONA–LLADURS ..........................................................4-6C. DE LA RIBERA – OLIUS ...................................................6-4

PRÒXIMA JORNADA 2/3 DESEMBRELLADURS–ODÈN .................................................Diumenge6hRINER-SOLSONA .................................................Diumenge6hOLIUS-PINELL ....................................................Diumenge6hNAVÈS–C.DELARIBERA ......................Diumenge2/4de6h

Riner dóna la sorpresa!La tercera temporada de la Lliga de la Botifarra ha començat

amb una alegre sorpresa per la gent de Riner. Amb moltes baixes dins de l’equip, van aconseguir guanyar amb un contundent 3-7 als campions de l’any passat, els quals, des de feia més d’una temporada que no perdien cap partit. La resta dels partits de la primera jornada han estat molt igualats, així que haurem d’anar seguint les pròximes jornades per anar veient els favorits.

MOLTA SORT A TOTS ELS EQUIPS.

C.

Cas

tell,

8 -

Sol

sona

97

3 4

8 0

0 7

8

��493 - Divendres, 24-11-2006

Futbol Club Esportiu Arrels

Cadets Arrels - Jornada 4

Sagrada Família, 2 - Arrels, 2Jugadors: Xavi, Pere, Adrià, Manolo, Ramon, Palla, Uri, Miki, Carles, Oriol, Moncu, Àlex, Roca, Cambre, Jorge.

Una part per a cada equipCom ja és habitual ens estem acostumant a jugar

contra el líder, ja que portem dues jornades jugant con-traellíderipodemdirqueelsrivalsvanlídersfinsquejuguen amb l’Arrels. Hi va haver un empat de l’Arrels, encara que els jugadors van sortir una mica enfadats per com es va produir l’empat. Després d'anar guanyant tot el partit per 0-2 hem de dir que és un empat molt valuós, ja quelaSagradaFamíliaeralíderfinsaquellmoment.Laprimera part va ser dominada totalment per nosaltres, ja que es va veure el millor joc de l’Arrels en el que portem de temporada. A força de bon joc i de tenir el partit dominat, van arribar els gols, obra de Moncu i Oriol.

La segona part la Sagrada Família va sortir a per totes i demostrant perquè era el líder. L’Arrels es va reple-gar degut al gran esforç de la primera part i l’empenta de la Sagrada Família, jugant al contraatac, va fer crear tres ocasions en l'1 contra 1 amb el porter que no vam saber materialitzar. El domini de la Sagrada Família va aconse-guir els seus fruits, i van empatar un partit que tenien molt difícil.Alfinal,unempatjustambmoltesmésocasionsdel’Arrels. Cal destacar la gran primera part de tot l'equip i el fenomenal partit de l'Adrià, que a part de jugar molt bé va aconseguir anul·lar l’estrella de l’equip rival, un jugador de color que li treia uns 30 cms. d’alçada.

Cadets Arrels- Jornada-5

Arrels 4- Artés, 1Xavi, Pere, Adrià, Ramon, Manolo, Palla, Jorge, Miki, Ribera, Roca, Moncu, Costa, Oriol, Alex.

L'Arrels se sobreposa a les adversitatsL'Arrels va guanyar un partit que es complicava abans de

començar, ja que la falta de 2 jugadors claus que van ser baixa a última hora feia preveure un partit molt complicat, ja que havíem de canviar la forma de jugar - que en principi era controlar i jugar la pilota - a haver de posar un mig camp de lluita i entrega donant prioritatalaforçad’enmigdelcamp.Nocaldirqueensvasortirbé,deixantdominarl’Artésperasortiralacontra,aprofitantlesjugadesa pilota parada, quan Pere en una falta enmig del camp sorprèn tot el món amb un xut imparable que entra per tota l’esquadra, Pere en aquests moments es troba amb una forma increïble. La primera part es va acabar amb 1 a 0.

Alasegonal’Arrelsvasortirmésficatenelpartit.L'Artésvasortir a buscar l’empat, que va serr a prop en vàries ocasions. Però Xavi,cadavegadaambmésconfiançaalaporteria,vasalvartotelquearribavaaporteria,finsitotunpenal.Finsalminut15,Roca,eljugadormésbaixetdel’equip,ficaelcapentrelesduestorresdel’Artés i estableix el 2 a 0. L'Artés avança línies i cada vegada que l’Arrels passa del mig del camp és una oportunitat de gol. Al minut 21 Moncu marca un gran gol creuant la pilota al segon pal. Era el 3r, però el millor encara havia d'arribar al minut 34, quan Miki talla una pilota al mig del camp, passa a un company fent vàries parets sense que els jugadors de l’Artés puguin fer res. Quatre jugadors van tocar la pilota abans que Miki -que va iniciar la jugada- marqués tot creuant la pilota al pal contrari del porter: un golas que incloïa de tot: força, tècnica, col·locació, visió de joc i gol.

Volem destacar l'actuació dels 2 debutants: Costa i Ribera, els quals es van acoplar molt bé a l’equip, tot demostrant que poden aportar grans coses a l’equip.

Torna a sobrar el darrer minutMALA SORT. Amb aquesta expressió podríem re-

sumir el resultat d’aquesta jornada al camp del Vacarisses. Vist com es va desenvolupar el partit i que el domini del joc va estar sempre a les cames dels nostres jugadors, el resultat més just hauria estat una sobrada victòria de l’Arrels. La segona part la vàrem jugar molt millor que la primera i les ocasions es van anar succeint a la porteria del Vacarisses, però els nostres no tenien el dia: els traves-sers, els núvols, un “xurru” o el porter rival. Encara que el partit hagués durat mitja hora més no hauríem marcat més gols. En una altra jornada amb la meitat d’ocasions n’endollaremunadotzenaitantranquils.Noenshemdedesanimar perquè es juga bé i es creen ocasions.

Nomésunperò.Sibéenataccreembonesjugadess’ha de millorar l’aspecte defensiu de tot l’equip. Els gols del Vacarisses van arribar en les tres úniques ocasions

que van tenir, amb la mala sort que la darrera i tercer gol fou en un contraatac al darrer minut. Ens falta mantenir la concentració du-rant tot el partit, i més quan els partits i els marcadors són ajustats. Tots els nostres jugadors van estar a un bon nivell i només se’ls pot demanar que jornada rere jornada millorin la concentració durant el partit. Jugar a futbol no només és xutar i empaitar la pilota; és un joc d’equip on cadascun té assignada una tasca i hem d’aconseguir, que ho farem, que els nens ho assumeixin. Ànims, que aquest dissabte ens visita un dels equips forts de la lliga, el CF Sant Cugat, i esperem que al bon joc que ens tenen ja acostumats els nostres ens acompanyi la sort que ens faltà contra el Vacarisses.

Pre-benjamins - Dissabte,18 novembre

CF Vacarisses, “A”, 3CE Arrels, “A”, 2CE ARRELS “A”: Albert Pijuan, Lluis Pijuan, Toni Moreno (1g), Guillermo Morales, Lluis Villaró, Ferran Colell, Marc Casaldàliga, Guillem Vila, Guillem Ribó, Manel Estany (1g).

�� 493 - Divendres, 24-11-2006

(18-11-06)Benjamí “A” - 2a Divisió

F.C. Joanenc, 5C.E. Arrels, 3Alineació: Marc Sala, Josep M., Adrià, Miquel. P, David, Miquel. S, Carles, Josep, Eduard, Marc. P, Albert, Lleïr, Pau i Livian. Gols: David, Carles i Livian.

Livian Castillo Carles Vilà

Partit per corregir errors

Dissabte passat vam matinar per jugar la sisena jornada de lliga davant del Joanenc, rival tercer classificat al qual tan sols se li han escapat tres punts en aquesta lliga.

L’Arrels va preparar el partit amb la plantilla completa, 14 jugadors, dels quals en van jugar 7 a la primera part i 7 a la segona. La primera part va començar amb un gol matiner del David,

però no vam poder gaudir gaire temps d’aquest avantatge, ja que 5 minuts més tard ens encaixaven 2 gols. El resultat es mantenia igual, amb un joc molt dur al mig del camp. El Joanenc va mostrar una defensa molt treballada, la qual era difícil de passar i al minut 18, en un contraatac, ens feien el tercer gol. Semblava difícil de remuntar però el Carles, atent i amb moltes ganes, va fer el 3 a 2 a les acaba-lles del primer temps i posava un resultat més just.

La segona part va ser molt sem-

blant: amb un Joanenc molt ben situat al terreny de joc i un Arrels que anava intentant empatar el partit. I al minut 8 Li-vian feia el tercer gol després d’una bona jugada del Lleïr. Finalment, el Joanenc va saberaprofitarmillorlessevesocasionsifeia2golsmésifinalitzavaelpartitambun resultat de 5 a 3 massa ampli.

La setmana que ve juguem davant de l'Artés “B”, rival no tan fort com els 2 últims, però ja se sap que a la lliga que juguem tots els partits poden ser compli-cats. Sort!

Aquest passat dissabte al matí va celebrar-se el derbi de Solsona entre el CE Arrels i el CF Solsona en la categoria aleví. El partit va ser de molta igualtat i jugat amb molta esportivitat per ambdós equips.

La primera part va ser de domini altern, amb uns locals amb un equip molt ben posicionat sobre el terreny de joc i buscant la porteria visitant amb insistència, però sense encert. El Solsona també va disposar d’ocasions, però el porter Jordi s’encarregava d’aturar-les. Amb el resultat de zero a zero arribava al descans.

La segona part va ser un calc de la primera, amb la

Futbol Club Esportiu Arrels

Alevins - 1a Divisió Grup 9

CE Arrels, 0 - CF Solsona, 0

CE ARRELS: Jordi Vilà, Sergi Brau, Albert Vila, Ivan Martínez, Axel Novelles, Pau Vilar, Jordi Ollé, Roger Sala, Guillem Vilà, Guillem Sala, Arnau Montaner, Tate Moreno i Lluís SabataCF SOLSONA: Aleix Colell, JL Barbero, David Sole, Arnau Xandri, Angel Garcia, Gerard Vilanova, Guillem Vila, Adrià Olle, Ferran Contreras, JoanVendrell, Àlex Pasqual, Àlex Solé i Àlex Valverde

Bon joc, però sense gols

mateixa tònica i amb ocasions per poder desfer l’empat a les dues porteries, però amb uns porters molt atents tot el partit, que s’encarregaven d’aturar el que els entrava a l’àrea. Així, doncs, repartiment de punts entre aquests dos joves equips de la nostra ciutat.

Cal remarcar altre cop la gran esportivitat que va haver-hi en tot el partit.

Aquesta setmana els del CE Arrels aniran a jugar el seu partit a Puig Reig a les 12 del migdia. Amb el joc que estan fent dia rere dia, esperen tornar amb algun dels punts en joc a la butxaca.

��493 - Divendres, 24-11-2006

Futbol Sala Club Esportiu Arrels

Futbol Sala FemeníCategoria Segona B- jornada 6

Vallirana A.E “B”, 1Arrels (cistelletes IRB), 6Jugadores: Raquel, Jess (3), Elena (1), Neus (1), Judit, Mercè (1), Alba Entrenador: Diego Barranco

Recital de golsDesprés de la derrota inesperada per 1-0 davant el cuer de

la lliga, les noies de l’Arrels i acompanyants ens van desplaçar a Vallirana amb l’objectiu de treure’s l’espina que arrossegàvem des de la passada jornada.

Tot i començar el partit amb 5 jugadores justes, ja que l’Alba i l’Elena van perdre l’autobús, les cistelletes IRB van sortir al camp a passar-s’ho bé i "disfrutar" (consells de cada setmana de l’entrenador, que el passat dia 17 en sumava un més) i els gols no es van fer esperar.

Ja en el minut 1 del partit, Judit veia com una pilota pro-vinent d’un xut seu es passejava inexplicablement per damunt la línia de gol i acabava a les mans de la portera de l’equip rival. Tot i amb això en el minut 2 la Jèssica estrenava el marcador per part de les solsonines amb una jugada individual digna de manual. Poc després una Mercè molt inspirada durant tot el partit i que va deixar detalls d’alta qualitat al camp, va apuntar un gol més al compte particular de l’Arrels. Poc després l’equip local, d’una gran qualitat tècnica, escurçava distàncies al mar-cador. Havent passat el minut 20 feien entrada al camp les dues jugadores solsonines perdudes que faltaven.

Ja en el segon temps, en una jugada assajada de còrner, l’Elena apuntava un gol més al marcador. I després ja es va con-vertir en un recital de gols davant la impotència de les jugadores rivals.Algoldel’ElenalivaseguireldelaNeusambunxutdes de gairebé el mig del camp i el que tancava el marcador, obra de la Jèssica amb una gran jugada de combinació amb la Mercè. Cal destacar els 3 gols de la Jèssica i el gran partit que va fer la Mercè.

Ens veiem el pròxim dissabte a les 17:00h al pavelló municipal de Solsona. Us hi esperem a tots!

Cadet Femení - 18 de novembreAlineació: Gore Aymerich, Eva Gangolells, Ester Bajona, Nerea Alós, Nina Alet, Mireia Casado, Ivette Casafont, Pilar Isanta i Mireia Vila.Gols: Ester Bajona: 2 - Mireia Vila: 3 - Mireia Casado: 1 - Pilar Isanta: 4 - Nerea Alós: 4 Entrenador: Àlex Estany - Delegat: Joan Casado

Golejada a domiciliDissabte a les 4 de la tarda al pavelló polisportiu de la

localitat de Pallejà l’equip de futbol sala femení cadet – juvenil es va endur els 3 punts en joc.

El partit, com indica el marcador, va ser fàcil malgrat un començament força incert i és que els primers minuts van ser molt intensos i tots 2 equips aconseguien arribar a la porteria rival. Però va ser l’Arrels amb 2 gols de la Pilar que es va comen-çar a avançar. Amb 0 – 2 el Pallejà va marcar (1 - 2) novament l’Arrels tornava a augmentar l’avantatge i tot seguit pujava el 2 – 3 al marcador, en una pèrdua defensiva que la Gore no va poder salvar, tot i aturar en primer instant. Però donant una 2a opció l’equip rival, en un rebuig massa centrat a la porteria. Els últims minuts de la primera part l’Arrels va augmentar la renda finsal2-6finaldelaprimerapart.

Lasegonapartvaseruntràmitquel’Arrelsvaaprofitarper desplegar un bon joc i molt bona punteria de centre a la porteria i és que 5 de les 8 jugadores del camp van marcar en aquest partit.

�� 493 - Divendres, 24-11-2006

Bàsquet CB Solsona

Cadet masculí nivell "B"

Escola Madison Navarcles, 71C.B Solsona, 30Parcials: 18-6 15-4 18-10 20-10

Cinquena derrota dels Nois de Taronja-Negre

El partit només el va jugar un equip, el nois sol-

sonins van sortir sense la intensitat i ganes del últims partits,cosaqueesreflectiaacadapart.Massadiferènciaal marcador per al nivell vist a la pista. Però a part del nivell de cada equip s'ha de tenir en compte les ganes de jugar, lluitar i "disfrutar" cada partit. Esperem que carreguin bateries per al proper partit, perquè esperem molt més d'aquest equip.

Cadet masculí nivell “A”

CB Solsona “A”, 78Escola Joviat, 48Parcials: 17-13 44-23 61-40 78-48Jugadors: Jordi, Guille, Andrew, Marcel, Vendrells, Pérez, Oriol, Cases, Abella, Albert, Marc.

Partit a tres quarts...

Elsnostresjugadorsvansabertreureprofitd’unajovialmancada d’efectius que va saber plantar cara a totes les nostres opcions.Peròelbontreballdelssolsoninsesvareflectird’unamanera acaplaradora, quan es van posar les piles.

El joc desplegat ja es comenta. Aquests joves valors segur que de bon tros sabran afrontar els propers partits amb la mateixa lluita i entrega que van mostrar. Bon partit, que referma les nostres aspiracions. Enhorabona!

Sènior masculí

CEB Sant Jordi “A”, 80CB Solsona, 82Parcials: 23-19 39-38 57-58 80-82Jugadors: Pera, Quirico, Merino, Torres, Sala --- 5 inicial ---Colell, Díaz, Call ,Vives.

El millor partit de la temporada

Doncs, sí: el millor partit de la temporada. Els solsonins es van mostrar ferms, i decisius: van saber contrarestar totes les accions dels locals, animats per molts seguidors, que van saber treureprofitdelessevescordesvocals.

Els nostres tirs són ara molt efectius. L’estadística es va mostrar, per primer cop, i encara que anem tant bé, positiva. Els percentatges ens donaven la victòria sobre el paper,…tan sols feia falta fer-ho sobre la pista.

I és que es va lluitar al límit. El Solsona va haver de plantejar una defensa zonal, per parar els jugadors interiors, i contrarestar l’encert de6.25 (4 alprimerquart),...i aixòesva dur brillantment acoplant totes les opcions que van planta-jar,…faltava parar les penetracions que ens feien, i que després es van aconseguir.

Elfinal?D’infart.Afaltad'1minutesperdia76-74,esfallaven4tirslliures

seguits, l’equip local, encistellava un de dos intents de tir lliure. LlavorselSolsonaaconseguiaunapenetració,(77-76).Elslocalsaconseguien2 tirs lliuresmés, (79-76), i elSolsonaanotavaun triple a falta de 40 segons (79-79). Es feia falta als locals, i anotaven un dels dos tirs lliures, i a falta de 7,2 segons…un triple al límit de la botzina d’en Marc Sala, que deixava el partit sentenciat,Caresllarguesdelslocals,ilaconfirmacióqueelSolsona va bé. Va molt bé.

És un dels millors de la categoria, I així es veurà en el pròximpartitcontrael5èclassificat…diumengealmatíales12. Ens veiem! Felicitats.

Envieu-nos les vostres cròniques d’esports abans del

DIMARTS AL MIGDIA a la nostra bústia de correu electrònic

o porteu-los a la nostra oficina

info@elsolsones.netCtra. de Torà, 25 - SOLSONA

��493 - Divendres, 24-11-2006

Bàsquet CB Solsona

Júnior Femení

C.B. Solsona, 75C.B. Elvira Cuyas, 28Cristina 14, Andrea, Paula, Gemmeta 10, Laura.V 10, Clara 8 (1 triple), Diana 13, Mònica i Alba 20

Bon partit i bona pressió

Les noies de Bigmat Terrimat van jugar un bon partit a casa el dissabte per la tarda. El partit va començar amb un parcial de 14 a 5 amb 5 min. El partit es veia fàcil però a partir d’aquest minut l’equip visitant es va plantar amb una zona 2-3 I el parcial al minut 10 era de 14 a 11. Al començament del 2n quart també va costat molt trencar la zona. I amb 5 minuts el parcial era de 2 a 2. A partir d’aquell moment l’equip solsoní va defensar amb una pressió 2-2-1 tot el camp que va escanyar les visitants. Amb 5 minuts les solsonines van fer un parcial de 23 a 2 per acabar la mitja part amb un 39 a 15

La segona part o tercer quart va començar amb intercanvi de cistelles. Així al min. 24 el marcador era de 43 a 20. A partir d’aquíunparcialde13a3deixavasentenciatalpartit56a23min. 30. El 4t quart va ser totalment taronja. Amb un parcial de19a5finalitzavaelpartitambunmarcadorde75a28.Caldestacar el gran partit de totes les solsonines, però en especial de l'Alba, que va anotar 20 punts. També cal destacar el debut de dues infantils: l’Andrea i la Cris; aquesta última va anotar 14 punts. Ara, a seguir la ratxa...la setmana que ve sopar??

Campionat de Catalunya Cadet FemeníC. B. Tarragona 2016, 61Solsona/Torelló B. F., 68 Parcials: 6-10 / 24-16 / 40-40 / 56-56. 61-68 (Pròrroga)Berta Codina 10, Mar Portet, Míriam Martínez 14, Carla Carbonell 31 (1 triple), Cristina Bubé 10, -cinc inicial- Elena Sierra, Anna Estany, Marta Cintas 3, Anna Sepúlveda

Fins a la pròrroga no es desfà la igualtat

A diferència del partit de la passada jornada disputat contra el líder (Mataró), on el STOBF va ratllar gairebé el ridícul, amb un joc molt estàtic i amb excés d’individualitats. A la pista del C.B.Tarragona ha sigut tot el contrari: Hem po-gut veure un joc d’equip on participaven totes les jugadores i buscant sempre la millor opció; la llàstima ha sigut la manca d’encert idesaprofitar tantesopcionsclaressotacistella.Peraquestmotiuelmarcadornoreflectialadiferènciaquehihaviaentre un i altre equip. El segon quart ha estat nefast; seguint desaprofitantcistellesclares,peròamésamésperdentmoltespilotes.Lestarragonineshohanaprofitatis’hanavançatenelmarcador. El tercer quart les visitants han hagut de pressionar; s’han recuperat pilotes i a més ha pujat el percentatge d’encert; el resultat s’ha tornat a igualar i s’hamantingut aixífins alfinaldelpartit.Però l’emoció fortahavingutquanamancade5segons,ambelresultatde53-56,leslocalsdiposende3tirs lliures: fallen el primer, encerten el segon i el tercer tornen a fallar; la millor jugadora tarragonina, lliure de marcatge, captura el rebot i empata el matx. Una autèntica guerra d’ai-gua freda. S’ha hagut d’anar a la pròrroga, i normalment això semprebeneficial’equipquelaprovoca.Peròunavegadamésles jugadores del STOBF han demostrat que la pressió no els afecta; al contrari, encara es motiven més i es creixen. Amb un parcial de 5-12, sentencien la prórroga i el partit, una victòria benmerescuda.L’actuaciódelaCarlaaltramfinaldelpartitisobretot a la pròrroga (10 dels 12 punts ) ha estat determinant per aconseguir aquest triomf.

Les júniors guanyen a l’Elvira Cuyàs

Pre mini mixt - 18/11/06

CB Solsona premini mixt, 6Les claus Castellet, 56Jugadors: Shelly, Adrià, Marc, Fran, Arnau, Alba, Francesc, Carla, Maria, Jaume, Marcel, Júlia. Entrenador: Moha

Un partit difícil, entretingut i on els nens s’ho varen passar molt bé.

�� 493 - Divendres, 24-11-2006

Un bon cap de setmana de bàsquet, amb matinal de diumenge inclosa

Si no hi ha canvis de darrera hora, aquests són els partits de bàsquet dels equips del CB Solsona que es jugaran al pavelló aquest cap de setmana.

Atenció! Aquest cap de setmana, de forma excepcional, el diumenge ens toca una interessant jornada matinal de bàsquet: el júnior masculí s’enfronta al Ripoll amb qui està igualat(7victòriesi2derrotes)alapartaltadelaclassificació;i el sènior, després de guanyar la setmana passada (amb un triple a l’últim segon del Marc Sala) al Sant Jordi (en un partit d’alt nivell), segueix sent igualat amb el líder i li toca jugar ara ambelcinquèclassificat,elperillósCIPSARubí“A”.Nousho perdeu.

I al pavelló de Torelló, també diumenge, un destacat partit del Solsona i Torelló B.F., en què es juga la segona posició de la fase prèvia:

A continuació, la relació de desplaçaments:

Trobareu els calendaris, resultats i la informació al dia a www.cbsolsona.com

Bàsquet CB Solsona

II Memorial Ramon Blanch a Vilanova de la Barca

Sara Vila aconseguix el 2n. lloc a Vilanova de la Barca

Diumenge dia 19 de novembre es va disputar el II Me-morial Ramon Blanch en un ambient de festa per l’atletisme, ja que es van celebrar curses des de veterans a pàrvuls. Un recorregut quasibé en la seva totalitat per camins rurals, amb una temperatura primaveral ideal per practicar aquest esport.

Amb una participació de més de 300 atletes, entre els quals es trobaven quatre atletes del Club Fondistes del Solsonès - Prosetel, Sara Vila, Meri Rodríguez, David i Josep Alconchel.

La cursa de 10 quilòmetres va ser guanyada per Xavier Sahuquillo amb un temps de 35’11 minuts, seguit de Francesc Jove amb 35’20 minuts i en tercer lloc va entrar Josep Cuenca amb 35’38 minuts.

Josep Alconchel va quedar al lloc 72 de la general amb un temps de 43’57 minuts.

La categoria de dones va ser guanyada per Sabina Mo-reno amb un temps de 38’15 minuts seguida de la solsonina Sara Vila amb un temps de 42’08 i en tercera va entrar Toni Hermoso amb 42’35 minuts.

Meritxell Rodríguez va arribar al lloc 7è amb un temps de 47’33 minuts.

David Alconchel va participar a la cursa de 1.000 metres i amb un temps de 3’37 minuts va quedar 4t de la general.

Pròximes Curses

25 Nov - 11:30 MONTAÑA Carrera de Alta Montaña ‘Matagorrino’ 26 Nov - 09:00 RUTA - 83è Gran Premi Internacional “Jean Bouin” 26 Nov - 10:00 MUNTANYA - XIV Cursa de muntanya del Farell 26 Nov - 10:00 RUTA - V Cursa Popular d’Hivern de St. Climent de Llobregat 26 Nov - 10:00 CROS - 29è Cros Vila de Castellar 26 Nov - 10:00 RUTA - 15a Mitja Marató Ciutat de Tarragona 26 Nov - 10:00 CROSS - Cross de la Montaña (Copa CAI) 03 Des - 09:30 CROS - Cros de Rubí 03 Des - 09:30 RUTA - Cursa del Centenari del Terrassa FC 03 Des - 10:00 CROS - III Cross Ciudad Diagonal 03 Des - 10:00 RUTA - 4a Cursa Trencacames de Granollers 03 Des - 10:00 RUTA - 9a Mitja Marató Ciutat de Mataró 09 Des - 09:00 ULTRAFONS - 24 hores d’atletisme per la Marató de TV3

Atletisme Club Fondistes del Solsonès-Prosetel

��493 - Divendres, 24-11-2006

Lliga Comarcal Servei de Premsa del Consell Comarcal

L'equip del Clínica Veterinària del Solsonès

L'equip del Clariana de Cardener

JORNADA 7 - 18 i 19 de NOVEMBRE

BAR CASTELL – CLARIANA DE CARDENER ..................6-1 CLÍNICA VETER. “EL SOLSONÈS” – HOMBRES G ........1-2LLADURS – OLIUS ........................................................4-2EXCAVACIONS J. RIBERA – CAMBRILS .......................9-2ESPORTIU FREIXINET – SOLSONA ...............................1-1ARDÈVOL – CASTELLAR DE LA RIBERA ......................2-4SANT CLIMENÇ – NAVÈS .............................................7-1LLOBERA – SANT LLORENÇ DE MORUNYS ................4-1MONTMAJOR – FONDA NIN ........................................4-3

JORNADA 8 - 25 i 26 de NOVEMBRE

CLARIANA DE CARDENER – MONTMAJOR (a les 18 h al pavelló) XELI

CLÍNICA VETERINÀRIA “EL SOLSONÈS” – BAR CASTELL (a les 19 h al pavelló) XELI

OLIUS – HOMBRES G (a les 17.30 h al Pi) GUITART

CAMBRILS – LLADURS ( a les 16.45 h a Cambrils) VEGA

SOLSONA – EXCAVACIONS J. RIBERA (a les 20 h al pavelló) XELI

CASTELLAR DE LA RIBERA – ESPORTIU FREIXINET (divendres, a les 20.30 h a Castellar) GUITART

NAVÈS – ARDÈVOL ( a les 16 h a Navès) GUITART

SANT LLORENÇ DE MORUNYS – SANT CLIMENÇ (a les 18.30 h a St. Llorenç) VEGA

FONDA NIN – LLOBERA ( a les 19.30 h a St. Llorenç) VEGA

Ja podeu trobar a diversos establiments la Tra-vessa de la Comarcal. Cada setmana podeu emplenar els vostres resultats de la competició de Futbol Sala Comarcal i per als encertants hi ha en joc 100 euros en vals de compra de la UBIC.

Podreu trobar butlletes a l’Oficina de Joventut i Esport del Consell, al Bar Castell, al Cantàbric, a l’Aixeta, al Casal de Cultura i a Sant Llorenç.

La Travessa de la Comarcal ja és al carrer

�0 493 - Divendres, 24-11-2006

Futbol Sala PB Solsona

JORNADA 8SANT JULIA CE - CRISTEC BALAGUER FS .............................3 – 9

SICORIS CLUB - CASA ALCALA ..............................................3 – 4

CCR CASTELLDEFELS - NÀSTIC DE TARRAGONA .................6 – 5

PB CASTELLDEFELS - TARREGA FS ......................................2 – 2

SPORTING ESPLUGUES - ST ANDREU DE LA BARCA ............5 – 4

PB SOLSONA LA XURRE - PB TRINITAT VELLA ......................6 – 4

NATACIO SABADELL - W. SANT CUGAT ................................6 – 6

TABIGUIX VILASECA FS - MARTORELL FS .............................7 – 7

PB Solsona La Xurre 6PB Trinitat Vella 4 PB SOLSONA LA XURRE: Albert, Obiols, Ricard, Javi, Ivan, Erola, Jordi, Sito i JoanPB TRINITAT VELLA: Rodríguez, Luis, Sergio, Moro, Calle, Sancho, Sánchez, Raul, Javier i UlisesÀrbitres: Sierra i MeleroGols: 1a part: 1-0 Min.6 Ivan, 1-1 min.12 Calle, 2-1 min.19 Obiols - 2a part : 2-2 min.28 Javier,2-3 min.29 Sánchez, 3-3 min.31 Javi, 4-3 min.33 Javi, 5-3 min.35 Ivan, 5- 4 min.36 Sergio, 6-4 min.38 Obiols

Els de “La Xurre” continuen sumant

El partit d’aquest cap de setmana va ser d’allò més emo-cionant, tant per la incertesa del marcador com per l’espectacle ofert per l’equip visitant.

Desprèé de la victòria al camp de Sant Cugat, els de LA XURRE afrontaven aquest partit amb moltes ganes i convicció de poder continuar pel bon camí que ara han trobat, tot i saber que els visitants eren un equip perillós.

El partit va començar amb uns primers minuts de temp-teigperpartdelsdosequips,finsquel’Ivanalminutsisrematavauna centrada del Ricard i desfeia l’empat inicial.

Elsbarceloninsvanapretarfinsaconseguirempatarelmarcador alminut 12, d’aquí alfinalde la primerapart elsde Solsona van provar de trencar l’empat, però no van poder fer-hofinsal’últimminut,quanelcapitàObiolsvaforadarlaporteria visitant amb una forta canonada des de l’exterior de l’àrea, deixant el lluminós en el 2 a 1.

A la segona part els forasters van provar d’endur-se el partit i al minut 29 ja havien aconseguit tombar el marcador al seu favor amb un 2 a 3.

Aquest va ser el moment en que el Toni Vilaró va de-manar temps mort i va fer veure als jugadors de LA XURRE que quedaven molts minuts encara per poder resoldre el partit. Després del minut va arribar el moment Javi que tot i la coixe-ra que duia va ser capaç de fer dos gols que tornaven a posar als de la penya per davant del marcador per 4 a 3 i un minut després l’Ivan feia el seu segon de la tarda. Això semblava sen-tenciar el partit, però el de la Trinitat van aconseguir retallar la diferència.

Els visitants van decidir en aquest moment sortir a jugar de cinc i l’àrbitre no els ho va permetre, ja que no portaven l’equipació tal com marca el reglament i aquí va començar el lamentable espectacle de l’equip de la capital amb protestes i

insults als àrbitres, que van costar-los diferents expulsions i amb provocacions dels espectadors visitants cap a la gent de Solsona.

Els de casa van esperar que es calmés la situació i a la reanudació l’Obiols va rematar la feina amb un altre cacau que vadeixarelmarcadordefinitiuambel6a4.

El proper dissabte es visitarà la pista del Sant Andreu de la Barca.

Des d’aquestes ratlles volem agrair l’excel.lent com-portament del públic solsoní davant de les provocacions dels “afeccionats” de la Trinitat

Juvenil 2a divisió B grup 4

PB Solsona La Xurre, 3Finques Montbui, 0PB SOLSONA LA XURRE: Ivan, Marc, Eloi, Fernández, Hazel, Pau , Sam i WalterGols: Hazel (2), Pau (1)

Va costar fer el primerEls juvenils de la penya van sumar la cinquena victòria consecutiva al campionat, tot i que aquesta setmana el partit va decidir-se a la segona part i en tres minuts, ja que a la primera no van ser capaços de foradar la porteria visitant. A la represa el Pau va fer el primer al minut de començar. Llavors el Hazel va fer els seus dos gols, el segon d’una gran jugada.

Amb el partit ja decidit la resta van ser atacs dels dos equips i aturades dels porters.

Els resultats del cap de setmana permeten als de LA XURRE escalar una posició a la taula i col.locar-se tercers amb un partit menys disputat.

Aquest cap de setmana jugaran a la pista de la SentiudeSióa2/4de12deldiumenge.

�1493 - Divendres, 24-11-2006

El Castellar treu tres punts de la visita a AlfarràsVilana, Ivan, Jordi Erola(1), Tripiana, David Serra(2), Angrill, Solé, Casafont, Jordi Cardona

PrimeramentvolemagrairaJ.MTorres(SOLSONAPROTOR)el donatiu d’unes suaderes pel nostre equip, el Castellar de la Ribera. Moltes gràcies de part de tots.

El Castellar ja està a la tercera posició de la taula i amb ganes de liderar-la. El partit contra l’Alfarràs només tenia un color: el del Castellar, ja que va dominar en tot moment. El primer gol del partit va arribar en un llançament de còrner assajat i Xerol marcà d’un gran xut de fora l’àrea. La primera part s’acabà amb aquest resultat, 0 a 1.

A la represa, el Castellar no tardà ni dos minuts a fer el segon gol amb una gran jugada de tots els jugadors i David Serra introduí la pilotaalfonsdelaxarxa.Elpartitnotinguécapmésincidència,finsque, a les acaballes del partit, David Serra tornà a marcar i deixà el partit sentenciat. La pròxima jornada, el Castellar juga a casa contra el segonclassificat,JuanCarlos,ales16:00horesdelatardaalmunicipalde Castellar.

Futbol Sala

Els tres jugadors lesionats de la Penya Barcelonista

Futbol Sala PB Solsona

Alevins-7

Hostalets de Pierola 3C.E. Sant Llorenç 6Alineació: Xavier Ballarà, Carles, Lleïr, Guillem de M., Joel, Xavi Grau, Ivan, Jordi, Dani, Ramon i Joan.

Tercera victòria consecutiva en el tercer enfrontament dels alevins

El passat dissabte altra vegada els alevins del C.E. Sant Llorenç van obtenir una clara victòria en aquest cas davant Els Hostalets de Pierola en un partit quese’lsvacomplicarenunprincipi(alfinaldelsegontemps guanyaven els locals per 3 gols a 2) però durant el tercer temps quatre gols del Sant Llorenç van suposar una espectacular remuntada obtenint d’aquesta manera unresultatfinalde3golsa6,victòriaobtingudagràciesa l’esforç de tot l’equip. Els autors dels gols van ser Joel Canals (4) i Xavi Grau (2). El proper enfrontament dels alevins serà altra vegada for a de casa, concretament a Sant Andreu de la Barca, contra un equip que ja va visitar “Les Morunyedes” el passat 4 de novembre en un partit que va guanyar el Sant Llorenç per 3 gols a 2.

C.E. Sant Llorenç 5 - Balsareny 2Alineació: Marc, Víctor, Farràs, Balagué, Abel, Pep, Barrusca, Simeó, Baraut, Casassayas i Canals. També Rovira, Roberto, Llohis i Damià.

El Sant Llorenç s’endú tres punts més a casa en un partit que domina de principi a fi

El primer gol del Balsareny al principi de la primera meitat feia témer una nova derrota de l’equip local, però res més lluny de la realitat. El Sant Llorenç va disputar el que segurament ha estat el millor partit del que portem de temporada. Es va arribar al descans amb un resultat favorable de 2 gols a 1 gràcies a l’encert de Canals i Baraut, autors dels dos primers gols locals. Durant la segona meitat, l’equip local es va seguirmostrantmoltsòlidivadominarl’enfrontamentfinsalfinal:unnou gol de Baraut, un de Costa i un de Pep Llohis van suposar el bon resultatfinalde5golsa2.

Esports Vall de Lord Dolors Pujols

�� 493 - Divendres, 24-11-2006

Jocs Esportius Consell Esportiu del Solsonès

JOCS ESPORTIUS ESCOLARS DE CATALUNYA, CURS 2006/07

Fase Comarcal de CrossSant Llorenç de Morunys18 de novembre de 2006

Dissabte, 18 de novembre de 2004, a les 11 del matí, es va disputar el primer cross comarcal a Sant Llorenç de Morunys amb una participació de 25 nois i noies que tenien entre 7 i 12 anys d’edat. El cross es va disputar a la zona esportiva (Camp de Futbol Municipal i rodalies) de la vila de la Vall de Lord. Els resultats en les diferents categories van ésser els següents:

Pre benjamí femení: (600 m)1r. Ingrid Cabra Parcerisa .................CEIP Vall de Lord ............... 2’44”2n. Emma Solé Macià .......................CEIP Vall de Lord ...............2’50”3r. Núria Ginestà Farriol ...................CEIP Vall de Lord ...............3’00”4rt. Sila Pinto Miralles ......................CEIP Vall de Lord ............... 3’01”5è. Núria Graus Carol .......................CEIP Vall de Lord ............... 3’14”

Pre benjamí masculí: (600 m)1r. David Canals Torrebadella ...........CEIP Vall de Lord ...............2’23”2n. Vilian Erdei .................................CEIP Vall de Lord ............... 2’40”3r. Julià Serra Semís .........................CEIP Vall de Lord ...............3’04”4t. Joel Serra Fernández ...................CEIP Vall de Lord ...............3’05”

Benjamí femení: (1000 m) 19971r. Ivet Torrebadella Casòliva ............CEIP Vall de Lord ............... 5’46”

Benjamí femení: (1000 m) 19981r. Queralt De Marimon Creus ..........CEIP Vall de Lord ............... 5’51”

Benjamí masculí: (1000 m) 19971r. Jonatan Lara García .....................CEIP Vall de Lord ............... 6’43”

Aleví femení: (1.300 m) 19961r. Ivet Argerich Ollé .........................CEIP Vall de Lord ...............7’53”2n. Núria Cases Vilajosana ...............CEIP Vall de Lord ............... 8’43”

Aleví femení: (1.300 m) 19951r. Karen Solorzano ..........................CEIP Vall de Lord ...............8’33”2n. Aida Bajona Malé ........................CEIP Vall de Lord ............... 9’15”3r. Raquel Serra de la Fuente ............CEIP Vall de Lord ...............9’29”

Aleví masculí: (1.500 m) 19951r. Guillem Quiroga Irla .....................CEIP Vall de Lord ............... 8’40”

Infantil femení: (1.500 m) 19941r. Tània Serra de la Fuente ..............SES St. Llorenç de M ......... 9’01”2n. Hayat Belhadi ..............................CEIP Vall de Lord ...............9’03”

Eldivendres,17denovembrede2006,alatarda,esvacelebrar la Fase Comarcal de Tennis taula dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya, categoria aleví masculí i femení, al Gimnàs de l’IES Francesc Ribalta.

Hivanparticiparuntotalde17nens/es,delesescoles:Arrels I, CEIP Setelsis, ZER Solsonès i CEIP Vall de Lord.

Categoria Masculí:1. Arnau Sancebrià .........................................................Escola Arrels I2. Albert Vila ...................................................................Escola Arrels I3. Jinson Caamaño ...........................................................CEIP Setelsis4. Lleïr Graus .............................................................CEIP Vall de Lord

Categoria Femení:1. Aida Bajona ............................................................CEIP Vall de Lord2. Lídia Torrebadella ..................................................CEIP Vall de Lord3. Raquel Serra ..........................................................CEIP Vall de Lord4. Ivet Argerich ..........................................................CEIP Vall de Lord

Jocs Esportius Escolars de Catalunya - Curs 2006/07

Fase Comarcal de Tennis Taula Aleví Individual, masculí i femení

��493 - Divendres, 24-11-2006

Patinatge Club Patinatge Solsonès

Patinatge Solsona Patí Club

El dia 12 de novembre, al Pavelló Municipal d’Esports de Tremp, es van celebrarelsúltimsCertificatsdelatem-porada2006(exàmensperpujardenivell)-reunint una seixantena de patinadors- i la 2a Volta de Copa de la Territorial de Lleida, on s’hi van trobar al voltant de vint patinadors.

El Solsona Patí Club va presen-tar Montse Auguets i Alba Fernández alsCertificats, de “Debutants”, que ésl’últim examen que cal superar per ser Categoria Territorial. També va presen-tar Júlia Mascaró a la 2a Volta de Copa de la Territorial de Lleida, que era la seva segona competició com a patinadora de Categoria Territorial Aleví.

Alba Fernández va realitzar un bon programa però la mala sort va acompa-nyar-la i va fallar un dels elements. Això va fer que aquesta patinadora no obtingués el diploma, però hem de destacar que dia a dia progressa tècnicament i actualment està molt ben preparada.

Montse Auguets és una patinadora

El Solsona Patí Club presenta a Montse Auguets i Alba Fernández als Certificats, i Júlia Mascaró a Copa

que en aquests moments està aconseguint millores a cada entrenament. Va executar un programa fregant la perfecció. El re-sultat va ser indiscutible: Montse Auguets aconseguia el diploma de “Debutants” i es convertia en una patinadora de Categoria Territorial.

Júlia Mascaró va realitzar dues actuacions: el Programa Curt i el Pro-

grama Llarg. Al Curt, amb alguns errors , però va aconseguir una bona puntuació situant-se en 5a posició provisional. Al Llarg va patinar amb velocitat i bona tècnica aconseguint situar-se en 4a po-sició. Finalment, va aconseguir ser la 5a classificada.HemdedestacarquelaJúliaha tingut una espectacular evolució en tan sols tres mesos.

Rosa Isanta va presentar-se en la categoria sènior i, Montse Isanta en la categoria infantil. Tant una com l’altra,van aprofitaraquestacompetició,comunentrenamentadaptat,jaque en el proper cap de setmana participaran en la Copa Cata-lana que se celebrarà a Reus, i que donarà el títol de Campions delaCopaCatalanaalsseusprimersclassificats.

Montse Isanta va ser la primera a efectuar el seu disc curt. Va ser un exercici bastant bo, amb la realització d’un axel clavatiuncombinatdesaltsarriscat,peròpotent.Nomésvatenir dos errors: un doble metz escapat, el mateix cas que la pirueta combinada. Tot i així, es va posicionar en el quart lloc delaclassificació.

Rosa Isanta va realitzar un bon disc curt. Va lluir les piruetes, combinades de taló exterior endavant, exterior enrere i reversades; els salts també van ser molt bons, malgrat que algun no tingués la sortida tan neta com els altres. Tot i així, Rosa Isanta, va situar-se, igual que la Montse, en el quart lloc delaclassificació.

A la tarda, en els programes lliures, aquests de tipus més llarg i on el patinador mostra tot allò del que és capaç de fer

Montse Isanta fa bronze al Trofeu Ciutat de MollerussaEl passat diumenge dia 19 de novembre, dues patinadores del Club Patinatge Solsonèsvan anar a la capital del Pla d’Urgell on se celebrava el 12è Trofeu Ciutat de Mollerussa

damunt d’uns patins, va ser espectacular per part de les dues patinadores del C.P. Solsonès. I tant una com l’altra se situa-ren en les proximitats del podi urgellenc. Així, doncs, Montse Isanta obté el bronze de la categoria infantil en la modalitat d’individual femení, i Rosa Isanta es posiciona en el quart lloc delaclassificaciófinal.

�� 493 - Divendres, 24-11-2006

Concerts Ramon Estany i Montanyà

Tertúlia política a Solsona FM per valorar el resultat de les eleccions

“Les coses com són”, el programa de tertúlia política de Solsona FM, emetrà dissabte vinent, 25 de novembre, a la 1 del migdia, una nova edició d’aquest espai per analitzar el resultat de les darreres eleccions autonòmiques. Hi participaran els responsables comarcals de les diverses formacions polítiques. El programa es podrà sentir en diferit el dilluns 27 a les 12 del migdia.

El local solsoní va acollir diven-dres passat, 17 de novembre una sessió de rithm and blues i jazz a càrrec d’Andreu Martínez a la guitarra elèctrica: tot un cúmulenciclopèdicd’influènciesbenas-sumides. Aquest últim, autor de gairebé tots els temes interpretats, pertanyents amb comptades excepcions al recent “Hard driving”, era un vell conegut de l’Sputnik, on ja havia actuat moltes ve-gades mostrant el seu domini tècnic i la seva propensió a donar-li un toc blues-rock a les seves composicions. Amb Mr. Hurricane, la seva banda alternativa, ha pogut incórrer per complet en aquest àmbit, sense renunciar a la qualitat i riquesa del seu punteig, i a la possibilitat de desenvolupar complexes i afortunades improvisacions

Al bon resultat del qual van con-

Ritme imparable a l’Sputnik

Andreu Martínez Project són: Andreu Martínez (guitarra i composició), Ramón Vagué (baix) i Pere Foved (batería).

tribuir sens dubte el disciplinat baixista Ramon Vagué, perfecte secuaç rítmic, i el bateria Pere Foved, fidel companyde Martínez en totes les seves aventures

musicals, i autor d'un sol d'altura que va servir per a rubricar la qualitat general d'aquesta excel·lent banda de blues, inte-grada per experts coneixedors del jazz.

Carnaval de Solsona

Reunió de socis, comparses i curiososPRESENTACIÓ

L’Associació de festes del Carnaval de Solsona convoca a reunió als socis, com-parses i demés interessats per presentar el Carnaval 2007.25 DE NOVEMBRE - HORA: 19:00 HORES ( 7 de la tarda ) LLOC: CAMBRA DE COMERÇ (Av. Països Catalans)Els punts a tractar seran els següents: PRESENTACIÓCARTELL2007-PRESSUPOSTCARNAVAL2007-ESBÓSPROGRAMA.PRECSIPREGUNTESMoltes gràcies a tots. Us hi esperem. La junta. www.carnavalsolsona.com

Ràdio

El MonegalCicle de concerts de Tardor Dissabte, 25 de novembre a les 6 de la tarda

Es clou el cicle de concerts de tardor amb un binomi excel.lent: Marisa Martins i Mac MacClure. El programa versarà sobre Isaac Albéniz i els seus contemporanis:MARISAMARTINSwww.marisamartins.com: Mezzosopra-no amb presències regulars al Liceu de Barcelona. Aquest any ha fet La Ciutat Morta i pel proper apareix en dues òperes, una d’elles en el paper protagonista. Es tracta d’El Gat Amb Botes de Montsalvat-ge. En el moment de redactar aquest escrit està representant Monteverdi a Ginebra i aquest agost i en mig de l’any Mozart debutarà a Salzburg. És una cantant jove, malgrat això està ja acostumada a freqüentar aquells escenaris reservats als més grans artistes. Ens proposa un pro-gramamonogràficsobreAlbéniz,previauna gravació que efectuarà en estudi sota l’acompanyament del prestigiós pianista Mac Mclure (www.macmcclure.com), també present al Monegal.

��493 - Divendres, 24-11-2006

Passatemps

Les 7 diferènciesAquesta setmana s'ha començat a col·locar la nova gespa artificial del camp d'esports municipal de Solsona. Podríeu trobar les 7 diferències entre les dues imatges de la nova gespa?

Solucions corresponents a la setmana passada

L’Acudit del Simi