Celsona 438

2 438-Divendres, 28-10-2005

Apunts Gràfics, SL., no es fa responsa-ble de l'opinió personal dels col·-laboradors a Celsona ni de les errades enque aquests puguin incórrer. I es limitaràa publicar la correcció en una fe d'erradesa la següent edició de la revista. Apuntsno cobrirà els danys o perjudicis que qual-sevol error pugui ocasionar.Queda reservat el contingut d'aquesta pu-blicació, i no se’n pot duplicar per mitjansfísics, òptics ni informàtics cap part senseordre expressa de l'empresa editora.

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon EstanyEdició: Francesc X. Montilla

Carina MontillaRaquel Traveset

Textos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25

25280 [email protected]. Legal: L-267-19971.400 exemplars

Celsona Informació éspossible, setmana rerasetmana gràcies al’aportació de moltscol.laboradors que, demanera totalmentdesinteressada, ensajuden a complementartota la informació queaquí veieu publicada.A tots ells, moltes gràcies.

Formen part de l’equipde suport de Celsona:Pep MiaCandi PujolLluís CornetJ. ClavéMarcel RiberaMontserrat RiuEnric SerraF. TorresJ.H.Ramon Gualdo

973 481719Telèfon

Mòbil: 617 01 29 51

Si la voleu rebre acasa, dirigiu-vos a lanostra oficina:Ctra. Torà, 25 - SOLSONA

A portada

Riure és la salut de plorar;pixar-se de riure no és capllàgrima de tristesa, perquè en elfons la ceba et fa plorar quan lapeles, vet aquí quina sorpresa.

Aquestes paraules les va dir el Gregori i les llegíem la set-mana passada al final del seu article “El Gran Gregorshow” i, senseel seu permís, les faig servir per encapçalar aquest racó d’opinió.

Em va sorprendre aquest escrit. Home, no és cap novetatque el Gregori ens sorprengui setmana rera setmana, crec que és elpersonatge més surrealista de la publicació, però la sinceritat ifrescura que veiem quan el llegim, li atorga un valor especial, unacredibilitat que a mi, personalment, m’agrada molt. Quan llegeixoles seves reflexions, tot sovint em sorprèn amb veritats i conclusi-ons que no són mai dites directament. Al Gregori cal entendre’l i sitens la fortuna de fer-ho, veus un personatge que medita en gran

manera el que escriu, ho rumia i actua en conseqüència. Si els seus escrits són llegits per sobre ide pressa, tot sovint són pocasoltes i carents de sentit, però si hi tornes i ho fas amb calma,descobreixes plaents “raconets”. Com el que faig servir. Jo me l’agafo com dient: “més val queriguis perquè de desgràcies i penes ja n’hi ha proutes” i la part que més m’agrada “perquè en elfons la ceba et fa plorar quan la peles, vet aquí quina sorpresa.” m’agradaria que volés dir que“parlar només de desgràcies i donar importància a la discussió, és causa de malhumor crònic.Vet aquí quina sorpresa”.

I és que avui dia, tot es resumeix en que surt algú dient bestises per la televisió, sobrequalsevol tema (ni que pixi fora de test) essent exaltat fins al punt del fàstic, tot seguit al mateixtemps per a la rèplica (més bestieses, però ara des d’una altra vessant) i... anem fent temps,quatre esports i ja està.

Centrem-lo en l’Estatut. M’agradaria saber què en queda de tot això, què en queda dela mala llet retransmesa a bombo i plateret a tota Espanya. Què en queda de les “vergonyes”explicades a pàgina sencera, pàgina que serà republicada el dia següent amb les respectivesexplicacions... què en queda de dir que avui s’han barallat i demà ja tornen a ser amics. Benbé semblen veïns de 10 anys que “ara ja no t’estic” i al cap de 10 minuts ja es passen el braçper sobre l’espatlla. I veiem que fan això gent que gestionen els nostres diners, el nostrebenestar, la nostra seguretat.... aiaiai, quin mal rotllo!.

Ara, que la culpa de tot això la tenim, en part, els mitjans de comunicació. Espersegueix literalment a “personatges” que aprofitant que estan fent qualsevol altra cosase’ls pregunta sobre una polèmica i, ja la tenim liada... “Mira què ha dit aquell sobreaixò...uii, com es passa eh?... a portada del telenotícies, com si el que pensa el Jefe dela Guàrdia Civil és important per a mi, per posar-ne un exemple ruc. Cagarela, totplegat. Cagarela mediàtica. Llàstima de temps perdut.

Mentrestant, gaudiu d’aquest Celsona Informació, amb seccions per a tot-hom. Una entrevista a veïns que han vist el Wilma cara a cara i amb una felicitaciódes d’aquí. Per molts anys a Cal Sant Antoni o com jo els conec “Cal Písula” pels100 anys endolcint les sobretaules dels diumenges. Per molts anys!

Josep M. BorésDirector deCelsona Informació

3438-Divendres, 28-10-2005

Solsona Ramon Estany

100 anys detradició pastissera

Dissabte passat un establiment de Solsona va celebrarels 100 anys d’existència. Parlem de la Pastisseria de SantAntoni. La família propietària, acompanyada de familiars,amics, clients i fins i tot l’alcalde Jordi Riart i la seva senyora,van compartir una celebració que, òbviament, va ser molt dol-ça. Mn. Joan Clos, va dedicar unes paraules, a tall de benedic-ció, més tractant-se d’un establiment que porta per nom el d’unsant. Va ser tan nombrosa l’assistència de gent que es va con-gregar davant la façana de l’establiment en l’hora de la tardaque va tenir lloc la inauguració, que la Policia Local va haverde tallar la circulació del Carrer de Sant Llorenç. Pastes i cavavan ser protagonistes de la celebració, i com no, la família Llort,que porta un segle endolcint les taules dels solsonins.

A l’entrada de l’establiment s’hi pot llegir un mural querepassa la història d’aquest comerç, amb una factura datada el

La família, feliç per aquesta celebració

Al carrer, la gent va gaudir amb un generós “berenar”

Mn. Clos, dirigint unes paraules als assistents

23 de desembre de 2004, on es detalla el cost de les obres dereforma i construcció d’un establiment de pastisseria (125 pes-setes i 10 cèntims de l’època), i entre fotografies de l’àlbumfamiliar, en veiem una de l’antiga pastisseria situada a la can-tonada on hi havia una capelleta dedicada a Sant Antoni, alcarrer Castell, i la de la inauguració de l’actual emplaçament,el 20 de juny de 1998, al carrer de Sant Llorenç, 6.

4 438-Divendres, 28-10-2005

Solsona vol incentivar la formació demúsics de cobla amb un cicle de tallers

Els darrers quatre anys s’ha estancatel nombre d’adeptes solsonins als instru-ments de cobla. L’Escola Municipal deMúsica, que imparteix l’assignatura desde l’any 1992, aquest curs només comptaamb dos alumnes d’aquesta disciplina, unde tenora i un de tible. Per aquest motiu,i coincidint amb el desè aniversari de laCobla Juvenil Ciutat de Solsona, el cen-tre i l’entitat coorganitzen un cicle de ta-llers destinats a presentar els instrumentsque conformen la cobla, a fi de guanyarnous instrumentistes. Les activitats, quees duran a terme a l’Escola Municipal deMúsica, es repartiran en quatre sessions,des del dia 5 de novembre i fins a mitjansde desembre.

El primer taller mostrarà el conjunt dela cobla, mentre que se’n faran dos demonogràfics, sobre els instruments defusta –tenora, tible i flabiol– (19 de no-vembre) i els de vent-metall –trompeta,trombó i fiscorn– (3 de desembre). Aques-tes sessions combinaran les explicacionsamb breus audicions. Els actes de cloen- (ARXIU) 11 instrumentistes conformen avui el grup solsoní

Solsona estrena una plataforma digital departicipació ciutadana inclosa en un projecte europeu

Ciutadans2005 és una eina de democràcia electrònica finançada per la UE

Associacions, grups municipals i veïns en general deSolsona disposen d’una nova eina de participació ciutadanaper compartir opinions i experiències relacionades amb elsafers públics de qualsevol àmbit de la ciutat. A través delweb www.solsona.ciutadans2005.net, Solsona estrena la sevaparticipació al projecte europeu Ciutadans2005, que té coma objectiu fomentar la democràcia electrònica en la presade decisions a nivell municipal. Amb aquest fòrums’incentiva la utilització d’Internet com a canal de comuni-cació entre totes les persones interessades a fer propostessobre la ciutat.

La pàgina s’ha creat aquest estiu i fins ara ha estat ope-rativa en fase de prova pilot. Durant aquests mesos, l’eina s’hadonat a conèixer a les entitats solsonines i ja s’han dut a termealgunes d’experiències de participació electrònica, tot i quemolt tímidament, a partir de propostes plantejades per repre-sentants polítics. L’alcalde, Jordi Riart, fa una crida als solso-nins perquè s’afegeixin al nou fòrum per dinamitzar-lo i “con-

vertir-lo en una àgora des d’on hi hagi el lliure intercanvid’idees sobre la ciutat”.

Els ciutadans, que s’han d’enregistrar directament a tra-vés del web, poden formular preguntes als grups municipals,opinar sobre les propostes plantejades, adherir-se o discreparsobre les propostes i formular-ne de noves. Les associacions, amés, poden respondre preguntes als ciutadans. Per enregistrar-se, les associacions cal que enviïn els seus correus electrònicsals coordinadors del projecte ([email protected], o bé[email protected]).

Ciutadans2005 és un experiment sociodemogràfic, fi-nançat per la Unió Europea en el marc del programaeEurope2005 i gestionat des de l’agència Europa Press, en quèparticipen una vuitantena de municipis de tot l’estat espanyol.Durant el desenvolupament del projecte, que en un principidurarà fins a final d’any, diverses universitats i entitats acadè-miques participen com a observadores oficials per tal d’ex-treure conclusions científiques i sociològiques de l’experièn-cia.

Solsona Servei de premsa de l’Ajuntament de Solsona

da consistiran en un taller de caire mésteòric; una explicació sobre la construc-ció dels instruments de cobla a càrrec dedos luthiers, i un concert a càrrec de laCobla Sant Jordi. Les activitats són gra-tuïtes per als alumnes de l’Escola Mu-

nicipal de Música i costen 20 euros perals alumnes externs. Per a més informa-ció, cal adreçar-se a l’Escola de Música.• Tel. 973 48 05 63.• www.ajsolsona.net/escolademusica.

5438-Divendres, 28-10-2005

6 438-Divendres, 28-10-2005

A la Biblioteca Municipal de Solsona petits i granspoden escoltar narracions i històries de la pròpia veu de sol-sonins procedents d’altres països. Aquesta és una iniciativadel Pla de Ciutadania i Immigració amb col.laboració dela Secretaria per a la Immigració i el Consell Comarcaldel Solsonès.

El passat dimarts 25 d’octubre, aquells que s’aproparena la Biblioteca de Solsona a 2/4 de 6 de la tarda, pogueren


En Gerber també va explicar alguns detalls del seu país, Holanda,

Contes d’arreu del món a la Biblioteca

escoltar el conte de Hans Brinker i el Dic, explicat per GerberVan Der Graaf, un holandès establert a Solsona des de fa al-guns anys.

Holanda és el país dels pólders. Els pólders són els pro-tagonistes de belles llegendes com la de Hans Brinker, un nenpetit que va salvar el seu poble de les inundacions, ficant la màen el forat d’un dic, que amenaçava amb cedir davant la forçade les aigües.

7438-Divendres, 28-10-2005

8 438-Divendres, 28-10-2005

El Reportatge Ramon Estany

Superviventsde l’huracàWilma

“Ha sigut unaaventura, un malson;no ens agradaria pasque ningú passés el

que hem viscut”

• A quina part de Cancun estàveu ?Nosaltres estàvem relativament a prop, a uns 20 quilòmetresde Cancun, a Quintana Roa, i Playa del Carmen, un indret moltturístic i conegut, ens quedava a mitja hora. L’hotel on estàvemera el Paraiso Beach, un complex format per tres edificis.

• Com va ser l’arribada de l’huracà?L’huracà anava molt a poc a poc, massa lentament, i això es elque el va fer tant destructiu. Pensa que l’ull ens va agafar deple durant 8 hores, quan el normal segons la gent del país ensexplicava, és de dues o tres hores. Per nosaltres era una cosamolt nova.

• On us vau refugiar?Ens van desallotjar dels hotels i ens van reunir a 3000 personesa dins d’un palau de congressos que ja estava adaptat per aques-tes emergències. Hi vam estar 51 hores tancats, molt ben ate-sos, això sí. La gent d’allà es va portar molt bé amb nosaltres,tot i que ells eren els que hi perdien més perquè veien com lesseves cases s’estaven destruint i molts no sabien res de les se-ves famílies, i amb tot, quan podien sortien per anar a buscaraliments i aigua, ja que les provisions s’acabaven. Al final detot, quan vam poder marxar, entre tots els turistes vam fer unarecol·lecta perquè almenys aquella bona gent pogués comen-çar a refer-se de la desgràcia.

• A part de la por, quina sensació es respirava allà dins elrefugi?Hi havia una desesperació molt gran, estàvem incomunicats,no ens podíem posar en contacte amb l’exterior ni amb els fa-

miliars, i com que l’huracà no acabava de passar mai, les horesse’ns feien llargues. Al final, al segon dia, l’estructura de l’edi-fici va començar a ressentir-se i van anar caient peces del sos-tre mentre cada cop entrava més aigua. La gent que s’haviaposat al mig de la sala va haver de posar-se més cap als ex-

Poc es podien imaginar el Fermí Garriga i la seva esposa, la Lluïsa Serra, que un viatge de plaerorganitzat per una empresa de productes cosmètics (la Lluïsa és perruquera), acabaria esdevenint una

aventura sota un dels huracans més potents que ha devastat la costa del Yucatan a Mèxic en els darrers140 anys. La Lluïsa explica que eren 180 perruqueres, amb els seus acompanyants, que participaven enun viatge organitzat per una coneguda casa de productes de bellesa. Reconeix que no esperaven trobar-

se amb aquest huracà, tot i que al segon dia ja sabien que tindrien tormentes tropicals.Desafortunadament, el Wilma, l’huracà, els va caure de ple.

El Fermí Garriga i la Lluïsa Serra

9438-Divendres, 28-10-2005

trems i ens vam haver d’apretar. No va passarcap desgràcia, però de por i angoixa en vampassar moltíssima.

• Què vau fer un cop va passar el Wilma?Vam tornar als hotels, que estaven fets una llàs-tima. Els apartaments a nivell de la platja tenienun metre de sorra i aigua, i els de les plantessuperiors, com el nostre, tenien un pam d’aigua,de la que havia entrat per les finestres trencades.Llavors vam fer les maletes i vam començar elllarg i pesat viatge de retorn a casa.

• Us va costar també marxar de Mèxic?Va ser tota una aventura també, ja que vam haver d’agafar unbus fins a Mèrida, i allí, l’aeroport estava molt malmés i ambunes pistes d’aterratge i enlairament amb mínims. Quan les vam

veure ens vam esgarrifar, pensàvem que l’avióque agaféssim no podria enlairar-se. Hi haviamolta gent que volia marxar però estàvem desort perquè venia amb nosaltres també una tri-pulació de pilots i això ens va donar preferèn-cia per marxar. Finalment vam envolar-nos finsa Madrid, de Madrid amb un altre avió fins aBarcelona, i de Barcelona en bus fins a Lleida,on ja teníem els nostres cotxes. Vam arribar a casaa les 4 de la matinada del dimecres, després de48 hores de poc dormir.

• Tornaríeu a repetir un viatge com aquest?De moment no, que encara ens hem de recuperar d’aquest, però,més endavant segur que sí. Ara bé, buscarem una època del’any que no hi hagi huracans. De moment, allà a Cancun, ma-lament, perquè ha quedat tot destrossat.

L’huracà va arrencar d’arrel els arbresLa devastació va ser total

10 438-Divendres, 28-10-2005

Bisbat de Solsona Ramon Estany

La cloenda de l’Any del’Eucaristia aplegà a Solsonaun miler de fidelsparticipant en un ampli ivariat programa d’actes

El diumenge, 23 d’octubre, els arxiprestats de la diòce-si de Solsona van reunir-se al voltant de la catedral per partici-par d’una jornada festiva, una “fira popular”, tot celebrant so-lemnement la cloenda d’un any dedicat a l’Eucaristia.

Parròquies i arxiprestats han promogut i celebrat diver-sos actes en honor a l’Eucaristia durant aquests dotze mesos,especialment per les festes de Corpus. En la jornada del 23d’octubre, Solsona va acollir diverses activitats, al Seminari, ala rectoria, a l’Església del Cor de Maria, a l’Escola Arrels, alTeatre Comarcal i en places i carrers. L’Església diocesana vamanifestar el goig i l’acció de gràcies per aquest sagrament, iamb un gran nombre d’activitats referents a l’Eucaristia, la di-

Punt d’informacióLa trobada va mobilitzar un bon nombre de voluntaris gent de les parròquies.

Happening: L’Eucaristia pot canviar la teva vidaMuntatge a base de testimonis, cançons i moments de pregària que cercava mostrarals joves com l’Eucaristia ha canviat la vida de moltes persones.

Adoració del Santíssim SagramentLes Germanetes de l’Anyell ensenyaren a joves, infants i adults a reconèixer i adorarCrist present a l’Eucaristia.

Teatre: El Miracle del sant Dubte d’IvorraUn grup de joves van preparar una representació del miracle eucarístic d’Ivorra.

ada es va apropar a totes les edats i sensibilitats dels fidels,concloent tots en l’acte central de la celebració solemne del’Eucaristia a les 6 de la tarda a la Catedral Basílica de Solsona,que es va omplir de gom a gom.

Després d’una cerimònia participada i viscuda, amb elscant de la Capella del Claustre i de tots els fidels, el bisbe JaumeTraserra no es va poder estar de donar les gràcies a tothom perhaver demostrat que “la nostra diòcesi és cada vegada més jove”i perquè “ens heu fet veure com és possible no solament cele-brar l’Eucaristia sinó oferir múltiples i diverses activitiats, pera joves, per matrimonis, quelcom que ens parli de Déu, de Jesús,de l’Esperit, enmig del món”.

Conferència: L’Eucaristia en l’educació cristiana dels fillsA càrrec del Sr. Rector de la Universitat Abat Oliva, adreçada a pares de família. Unespai formatiu per a compendre millor el valor de l’Eucaristia en l’educació dels fills.

11438-Divendres, 28-10-2005

Joc dels objectes litúrgicsJoc-gimcana per a conèixer els noms i l’ús dels objectes litúrgics més comuns en lacelebració de l’Eucaristia.

Concert de cançons populars catalanes sobre l’EucaristiaDuet de cantor (Isidre Badia) i pianista (Josep Macià) que interpretaren un repertoride peces populars catalanes relacionades amb el misteri de l’Eucaristia, a l’Esglésiadel Cor de Maria.

Joc: L’Eucaristia tot jugantJoc de preguntes i respostes sobre el tema de l’Eucaristia.

Espectacle de pallassos. Els grans signes de l’EucaristiaLa saltimbanquineta va fer passar una bona estona a tots els nens i nenes més petitsde la trobada.

Concert de cançons i danses catequètiquesA càrrec del grup d’animació cristià Bufaelvent d’en Pau Torruell, a la Plaça Major.

Concert musical per a jovesEl grup «Canta la teva fe», uns joves de la Parròquia de Sant Pere i Sant Pau del’Arquebisbat de Barcelona, expressen la seva fe a través de la música i comuniquenals seus companys el missatge cristià. Van actuar a la sala d’actes de l’Escola Arrels II.


12 438-Divendres, 28-10-2005


Representació: El sentit de la vida a propòsit de «Mar adentro»El Teatre Comarcal es va omplir en aquest acte de format semiteatral que combinavatalls cinematogràfics, cançons en viu i en directe, reflexions en clau de monòleg id’anunci del missatge cristià, a càrrec de Mn. Xavier Morlans.

Conferència: La importància de l’eucaristia en la vida cristianaAquesta xerrada la va impartir el bisbe de Solsona, a la Casa de la Parròquia.

El cor de la Capella del Claustre dirigits per Josep M. Tripiana

Els joves, a les primeres files de la Catedral

El moment de les ofrenes

Hospitalitat de LurdesEl diumenge 30 d’octubre, al santuari del Mira-

cle, hi ha convocada una trobada amb malalts, pelegrinsi personal de servei. A les 12h se celebrarà l’Eucaritia.

A la sortida de la Missa, hi haurà sardanes, i a dosquarts de tres, dinar de germanor a Solsona.

Recordem que Mn.Lluís Ruiz Brichs ha estatnomenat recentment pel Sr. Bisbe, Consiliari diocesàde l’Hospitalitat de la M. de Déu de Lurdes

El Bisbat reprèn lessessions de testimoniatgecristià

Tornen els tallers d’anunci explícit “Torneu de lapart de Déu”, enguany centrats en el sentit de la vida.Solsona acollirà la primera sessió el 4 de novembre (di-vendres) a les 21 hores a la Casa de la Parròquia.

13438-Divendres, 28-10-2005


Troben sa i estalvil’ancià de 89 anys quees va perdre mentrepassejava per Solsona

Els bombers van trobar dilluns al matí sa i estalvil’home de 89 anys que el diumenge es va perdre mentrepassejava a Solsona. L’home estava desorientat quan elvan trobar cap a les 12 del migdia a la zona de la Riberaa Solsona mateix. Cinc dotacions dels bombers treballa-ven en les feines de recerca i el mateix matí s’hi haviaincorporat un helicòpter i els efectius de la Policia Localde Solsona.

Bombers i Mossos d’Esquadra buscaven des dediumenge al vespre un ancià de Solsona de 89 anys quees va perdre en aquest municipi del Solsonès. L’homesolia sortir a passejar cada tarda per la ciutat, segons vanindicar els familiars als equips de rescat. La família vadenunciar la desaparició el diumenge a les 21.25 hores, quanvan veure que l’home no tornava.

Succesos Ramon Estany

Taller d’escultura i decoracióde fruites a SolsonaLa fruiteria TARIBÓ amb col.laboració ambDECOFRUIT va oferir dilluns passat un cursetd’escultura i decoració de fruites i verdures

Una dotzena de professionals del món de l’hostaleria ila restauració al Solsonès van participar en un interessant ta-ller on de la mà de dues monitores, la Romi i la Marta, vandescobrir com decorar i acolorir els plats, inventar noves for-mes de presentació, embellir productes i espais, i ressaltar lespropietats de la fruita.

DECOFRUIT és una empresa de Tàrrega amb cinc anysd’experiència en decoració i escultura de fruites i vegetals, queimparteix cursos de formació a professionals i particulars

La professora del curs, Romi Pijuan Minguell, s’iniciaen la decoració i escultura de fruites i vegetals l’any 2000 al’escola suïssa Andy Manhart de mans del professor tailandèsXiang Wang, arribant a obtenir el títol de 4t nivell d’escultura.

Posteriorment i durant els següents cinc anys, va regen-tar un restaurant de fruites a Cambrils (Tarragona), la qual cosali va permetre desenvolupar diàriament la seva capacitat crea-tiva. Actualment la seva trajectòria professional s’encara cap ala impartició de cursos a tot tipus d’entitats (restaurants, ho-tels, societats, escoles, etc) al mateix temps que se la pot trobarparticipant en diferents esdeveniments públics i privats.

Una acurada tècnica i uns resultats sorprenents per laseva bellesa i dificultat fan d’aquest art quelcom valorat i reco-negut arreu. S'ofereix:

• Formació a càrrec de l'empresa.• Bon ambient de treball.• Contracte laboral, a jornada complerta.

Es requereix :• Formació de FP branca administrativa,• Coneixements d'informàtica a nivell d'usuari.• Ganes de treballar i de formar part del projecte

i del grup humà que conforma l'empresa.

14 438-Divendres, 28-10-2005

El projecte de millora i adequació del’àrea de lleure de la Creu del Codó a l’espaiNatural de les Serres de Busa-Bastets ha re-but l’aprovació de la Generalitat. Aquest pro-jecte, endegat per l’ajuntament de Guixers comprèn tres fa-ses d’actuació en un termini de tres anys i amb un pressu-post previst de 101.339’03 euros. El passat 25 de juliol de2005, es va rebre el comunicat de subvenció per fer front ala primera fase de la millora, amb una dotació de més de33.000 euros.

Aquest projecte, realitzat per l’empresa solsoninaGeosylva Projectes, contempla refer 52 barbacoes en pedra,dotant-les de barrets de metall i sistemes antiguspires. Tam-bé es refaran i pintaran 30 taules i bancs i n’instal.laran unavintena de noves. A més arranjaran les tanques que delimi-ten la zona i, el que és més important, refaran senders per ones pot accedir a miradors i per on passa el GR7. A més, se-nyalitzaran tota la zona convenientment segons la normati-va vigent.

El projecte ha estat redactat perquè l’àrea de lleure,coneguda popularment com Icona, sigui un lloc agradable isegur. S’ha prioritzat la minimització del risc d’incendi fo-restal adaptant totes les barbacoes a la normativa legal. Tam-bé se li ha donat importància a la senyalització de l’espaiprotegit i a l’articulació de senders.

Marià Chaure, alcalde de Guixers, es mostra il.lusionatamb la millora que rebrà l’àrea de lleure, de la que conside-

La Generalitataprova l’adequacióde l’àrea de Lleurede la Creu del Codó

El projecte, en tres fases, arranjaràl’àrea recreativa i s’hi invertirà mésde 100.000 euros

Guixers Josep M. Borés

ra que “tornarà a fer la funció de recollida de gent i s’evita-rà que la gent faci foc al bosc” i ha destacat que “ha estatgràcies a aquest ajut que es podrà tirar endavant aquestamillora, ja que els ajuntament petits no disposen de recur-sos suficients per afrontar aquests plans”, tot i que l’ajunta-ment de Guixers “ja havia fet millores puntuals a la zonacom el mirador i el mapa, que també es van fer gràcies aaquests ajuts”.

Esperem que “Icona” recuperi l’esplendor anterior,ja que ofereix a la gent que vulgui passar un dia entretingut,tots els serveis necessaris per fer-ho davant de les esplèndi-des vistes de la Vall de Lord i Port del Comte.

Entrada de l’Àrea Recreativa de la Creu del Codó “Icona” - Foto: Geosylva Projectes

Accés a l’Àrea Recreativa des de Coll de Jou. Foto: Geosylva Projectes

Cartells amb confusióEn un primer moment, la senyalització que es va

col.locar amb motiu de la Cloenda de l’Any de l’Euca-ristia no va ser gaire encertada. Com el cartell de la fo-tografia, que ens assenyalava el Teatre Comarcal en di-recció a la Catedral.

Lespieta

15438-Divendres, 28-10-2005

Les reserves d’aiguaaugmenten lleugerament

Les darreres pluges han aturat la davallada delnivell dels embassaments. La Llosa del Cavall es trobaactualment al 17 % i Sant Ponç, al 67%. L’increment ésgairebé imperceptible però dóna un respir a la situacióde sequera que pateix el país, tot esperant que les plugesi les nevades siguin generoses aquest hivern

El Govern exigeix capital iauditories per atorgarajudes a les estacionsd’esquíNel·lo anuncia que la Generalitat incrementaràel control a les empreses beneficiàries desubvencions, que no podran ampliar lesinstal·lacions únicament amb crèdits

Les estacions d’esquí que optin a subvencions dela Generalitat per ampliar o millorar els seus dominisesquiables hauran de disposar de capital propi i dependreúnicament d’operacions de crèdit per executar obres. Aixího van afirmar fonts del Govern i del sector, que van indi-car que els beneficiaris d’ajudes s’hauran de sotmetre aauditories econòmiques i de gestió. El secretari de Plani-ficació Territorial de la Generalitat, Oriol Nel.lo, va con-firmar a Vielha que l’Executiu català planteja aquestes me-sures en el seu pla estratègic. Nel·lo va assenyalar, a més,que la Generalitat donarà suport econòmic a “projectesde qualitat” que afavoreixin el conjunt de l’activitat turís-tica del Pirineu i que les empreses que rebin subvencionsdel Govern hauran d’obtenir certificats ISO de qualitatambiental. Ajudes per a la construcció de remuntadors iinstal·lacions d’innivació artificial, així com inversions permillorar els accessos a les pistes, són algunes de les actu-acions que planteja el futur pla de la neu.

Ja s’han iniciat les obres dela carretera de Berga

Les obres de millora del ferm de la carretera de Bergaja s’han iniciat. Podem veure treballadors començant a asse-gurar talussos fent murs de contenció. Caldrà circular amb pre-caució mentre durin les obres.

Sant Llorenç Lluís Cornet - Josep M. Borés

Curs gratuït d’anglèsEl servei de Joventut del Consell Comarcal ofereix

un curs d’anglès adreçat a persones entre 14 i 35 anys.L’inici del curs serà el proper 12 de novembre. Les clas-ses es faran els dissabtes d’11 del matí a 1 del migdia. Ellloc encara s’ha de decidir i es triarà en funció de la quan-titat de gent apuntada, tot i que sembla que serà a l’escolade Sant Llorenç.

Per apuntar-vos, us heu de dirigir a l’ajuntamentde Sant Llorenç abans del 10 de novembre.

El curs ha comptat amb el suport dels ajuntamentsde la Vall; Sant Llorenç, La Coma i Guixers.

L’Hostalera,de Carlo Godoni

El Centre Cultural de Sant Llorenç ens ofereixaquest diumenge l’obra de teatre l’Hostalera, de CarloGoldoni, interpretada pel grup “La veurem teatre” deManresa. Venda d’entrades mitja hora abans a la taqui-lla del teatre.

16 438-Divendres, 28-10-2005

El nou bus de servei interurbà entreSolsona i Olius que ha entrat en funcio-nament aquest passat dilluns ha comptatamb una bona acceptació ciutadana desdel seu primer dia. En xifres, el nou bus,promogut pel Consell, amb la col.la-boració dels ajuntaments de Solsona iOlius, i el suport de la Generalitat, estàtenint uns números més que accepta-bles, després de superar més d’un dia

El bus Solsona-Olius ja és una realitatUna mitjana de 100 persones diàries han utilitzat el nou

transport interurbà, promogut pel Consell, aquesta primera setmana

el centenar d’usuaris.Tot i els problemes lògics que sorgei-

xen en introduir un nou servei de trans-port públic, sembla que el nou bus estàtenint una bona acceptació i acollida en-tre la població, així mateix ho confir-men els conductors del bus, els qualscomenten que durant els trajectes se’lsapropa gent interessant-se pels horarisi les parades.

Comarca Consell Comarcal

El bus interurbà entre Solsona i el Pide Sant Just, que és una prova pilot, ser-virà per a dissenyar el servei de cara el2006, tot millorant horaris i parades. Ésper això que des del Consell Comarcal ésposarà a disposició dels usuaris del busun full amb una petita enquesta on es de-manen suggeriments de funcionament.Aquest es pot dipositar al mateix bus o ales oficines del Consell Comarcal.

El bus, transport per als estudiantsHoraris i parades s’adapten als centres escolars davant la gran demanda

En menys d’una setmana de funcionament el nou servei de transport inte-rurbà de Solsona a Olius, que recorre diferents indrets de la capital comarcal, jaha vist com uns dels seus principals usuaris són els estudiants de secundariad’aquesta ciutat, que utilitzen el transport per apropar-se als centres educatius dela població.

És per aquest motiu que des d’avui mateix el recorregut del nou bus in-clou l’institut de batxillerat Francesc Ribalta, sense que això suposi cap modifi-cació de parades, i s’han fet coincidir els horaris a la sortida de les classes delsalumnes de post-obligatoris de Solsona, amb l’objectiu que el servei sigui útil ieficaç dels del primer moment.

Per tal que aquesta prova pilot que s’està duent a terme fins el desembresigui realment efectiva, també es posarà a disposició dels passatgers unes butlle-tes de suggeriments, amb la finalitat que, un cop es programi aquest servei deforma continuada a partir de l’any vinent, pugui afrontar les necessitats de lamajoria de les demandes.

Miquel Jounou, de SERTIC

comenta que a nivell de l’Associa-ció d’Empresaris del Solsonès no sen’ha parlat, i pel que fa a la sevaempresa, els horaris del matí no en-caixen, encara que sí els de la tar-da. Veu difícil que el bus substitu-eixi el cotxe per anar a treballar: «lagent estem acostumats a venir aquíamb tota la comoditat del cotxe»

Concepció EspinalFantàstic. Sembla que siguem en una granciutat. Ens hi haurem d’anar adaptant.

Rosa Maria BajonaMolt bé i molt pràctic. Penso que la gentens hi acostumarem, a agafar-lo.

Martí CorominesÉs més pràctic que treure el cotxe. Però devegades, segons on has d’anar no et serveix.

[email protected]

17438-Divendres, 28-10-2005

El Solsonès crea un punt d’atenció integral a les donesEl Consell Comarcal i l’Ajuntament de Solsona ofereixen

el nou servei amb el suport de l’Institut Català de les Dones

Comarca Ajuntament de Solsona i Consell Comarcal

Aquesta setmana s’ha posat en funcionament el Puntd’Informació i d’Atenció a les Dones (PIAD) del Solsonès,ubicat al Consell Comarcal i als Serveis Socials de l’Ajun-tament de Solsona, per informar i assessorar la poblaciófemenina en els àmbits social, jurídic, psicològic i laboral.

El nou servei destinat a les dones de Solsona i la comar-ca, creat conjuntament pel Consell Comarcal i l’Ajuntamentde Solsona, amb el suport de l’Institut Català de les Dones,neix com una oficina de proximitat per donar resposta a lesnecessitats d’aquest sector de la població i recollir-ne les sevesinquietuds i problemàtiques.

D’una banda, el Punt d’Informació i d’Atenció a lesDones, pel qual s’ha contractat una tècnica que coordina lesdiferents àrees, ofereix informació i assessorament sobre elsdrets de les dones i els recursos que es gestionen des de laregidoria de Benestar i Família. Això inclou també l’atenciósocial en casos de violència domèstica.

En l’àmbit jurídic, es dóna suport en els tràmits per ac-cedir a la justícia gratuïta. A més, s’informa sobre qualsevolassumpte jurídic que pugui interessar les dones que es trobenen situacions conflictives, com ara separacions, custòdies d’in-fants o maltractaments. En aquest sentit, també s’ofereix su-port psicològic individualitzat –pel qual ja s’ha contractat unservei extern– per a les dones amb problemes familiars.

D’altra banda, el nou servei especialitzat, que té l’ob-jectiu de treballar en tot tipus de polítiques de suport a la po-blació femenina de manera transversal, també assessora lesdones emprenedores que vulguin crear la seva pròpia empresa.Així mateix, s’informarà les usuàries sobre tot tipus d’activi-tats formatives que s’imparteixin a la comarca.

L’atenció al públic del PIAD funciona els dimecres de

Una tècnica atendrà el públic al Consell Comarcal i a l’Ajuntament

També s’assessorarà les donesemprenedores que vulguin

crear la seva pròpia empresa

9 a 2 i de 4 a 7 a les dependències dels Serveis Socials delconsistori; els dijous, amb el mateix horari, al Consell Comar-cal, i els divendres, també al Consell, durant els matins. Esdesplaçarà, a més, a l’Ajuntament de Sant Llorenç de Morunys,els matins del primer i el tercer dijous de cada mes. Per a mésinformació, es pot trucar al Consell Comarcal (tel. 973 48 2003) o a l’Ajuntament de Solsona (tel. 973 48 00 50), o bé es-criure al correu electrònic de l’oficina:[email protected]. Properament s’iniciarà una cam-panya de difusió del nou servei a través de tríptics i cartells.

Una avaria deixaSolsona sense telèfonVa afectar desenes de poblesdurant hores i també l’ADSL i mòbils

Una avaria en els serveis de la companyia Tele-fònica va afectar dimarts a la nit desenes de milersd’usuaris d’almenys cinc comarques de Lleida i els vadeixar sense telèfon durant hores. L’incident també vaafectar altres serveis com la línia d’Internet per ADSLi la companyia de telefonia mòbil Movistar. El serveies va anar restablint al llarg de la nit.

Medi Ambient haaugmentat el control de laxarxa elèctrica del Solsonès

A una pregunta tramesa pel diputat Ballabriga sobre lesinspeccions fetes pels agents rurals en la xarxa elèctrica delSolsonès l’any 2004 i el primer semestre del 2005, el consellerMilà ha respost que el nombre d’inspeccions realitzades a laxarxa elèctrica de la comarca del Solsonès durant l’any 2004han estat 7, tenint lloc 4 denúncies, mentre que el primer se-mestre de l’any 2005, el nombre d’inspeccions realitzades pelsagents rurals ha estat 21, sense cap denúncia.

Breus de Comarca Ramon Estany

18 438-Divendres, 28-10-2005

Una tesi doctoral analitza el món boletaire

Comarca Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

• Menys de la meitat dels bolets comestibles noes recullen

• Una hectàrea pot arribat a produir fins a 60quilos de bolets

• El conreu de tòfones en boscos cremats és viable• El 70% dels boletaires són homes, amb una

mitjana de 41 anys d’edat

Una tesi doctoral, que s’ha fet exclusivament sobrela realitat dels bolets a la comarca del Solsonès, revela quenomés a aquesta comarca es produeixen anualment 654,5tonelades d’espécies comestibles que, si es transportessinen camions comportaria omplir-ne fins a 44. La investiga-ció que ha portat a terme durant nou anys l’enginyer vitoriàde monts, Juan Martínez de Aragón, ha comportat l’anàlisicontinuat d’un total de 23 parcel.les de 400 metres qua-drats amb uns resultats que indiquen que la producció mit-jana per hectàrea és de 29 quilos, dels quals 6,1 Kg corres-ponen a espècies que es comercialitzen i 5,8 Kg, a varie-tats que tot i ser comestibles no se solen recollir. Els restants

17,1 Kg. són bolets no comestibles, alguns dels quals verino-sos. Els boscos més productius en bolets són els de pi roig,amb una mitjana de 60,3 quilos per hectàrea.

En la mateixa tesi doctoral, presentada al Centre Tec-nològic Forestal de Catalunya i que ha merescut la qualifi-cació de cum laudem, també s’ha estudiat el perfil dels bo-letaires que es desplacen al nord del Solsonès. En total, percada temporada, de setembre a desembre, passen per aquestsboscos 18.000 persones, un 70% de les quals són homes.La mitjana d’edat és de 41 anys, un 70% procedeixen de laprovíncia de Barcelona i un 30% de les comarques de Lleida.El desplaçament mitjà (anada i tornada) del boletaire és de180 quilòmetres i un 34% manifesta que estaria disposat apagar una taxa si sabés que els diners reverteixen en unabona gestió forestal. De mitjana, els preus dels bolets és detres euros.

L’enginyer del Centre Tecnològic Forestal ha ana-litzat en profunditat el comportament de les tòfones en ter-reny cremat. Els resultats indiquen que el seu conreu és vi-able, la qual cosa obre noves perspectives per a les tòfones,un fong altament valorat econòmicament.

Continuant amb la campanya per la millora de la reco-llida selectiva al Solsonès, el dimecres 26 d’octubre a les 21hrs a la Sala Gòtica del Consell, es realitzà la presentacióadreçada als comerciants de Solsona i St. Llorenç.

Des de l’any 2004, a Catalunya, es diferencia el residucomercial del domèstic i s’estableix l’obligació del comerç degestionar aquests residus de forma independent.

Fins aleshores, la gestió conjunta amb els residus do-mèstics va comportar una sèrie de problemes, principalment lasaturació dels contenidors de selectiva domèstics, i l’abando-nament dels residus més voluminosos, com caixes de cartró irestes d’embalatge, a la via pública. Amb la nova normativa espretén millorar la gestió d’aquests residus i millorar la imatgedels nostres pobles i ciutats.

Els Ajuntaments de Solsona i St Llorenç de Morunys,amb la col·laboració del Consell i de la Fundació Volem Feina,volen endegar un servei públic de recollida dels residus co-mercials per tal de facilitar la seva gestió i el compliment deles noves normatives

Fundació Volem Feina

Campanya per la millora dela recollida selectiva al Solsonès

En la presentació s’informà en general, sobre els canalsexistents per gestió dels residus comercials, incidint principal-ment en aquest nou servei de recollida que començaràproperament amb la realització d’un prova pilot per la recolli-da del paper i cartró comercial a Solsona.

19438-Divendres, 28-10-2005

Comarca Cambra de Comerç a Solsona - Josep M. Borés

Catàleg d’artesans i deproductors ecològics

Tothom que faci tasques d’artesania o siguiproductor de productes ecològics pot formarpart d’aquest recull

Es busquen artesans. Podríem titular així la tasca queha endegat la seu de la Cambra de Comerç i Indústria a Solsonai el Celsona Informació. La proposta és recollir tothom que, ala comarca del Solsonès o rodalies, es dediqui a la produccióde qualsevol article d’artesania, utensilis, regals, productes ca-solans, picapedrers, ferrers... i ampliant el ventall també cal-dria incloure a tots els artistes que també comercialitzen elsseus propis productes.

El catàleg també vol incloure a tothom que produeixarticles sota la denominació genèrica “d’ecològics”, productesnaturals, herves, carns, ous...

Aquest llistat formarà part d’una propera promoció detotes aquestes activitats que, amb els anys, està donant un im-portant gir en la qualitat i l’atractiu que ofereixen aquests pro-ductes a tothom.

Per formar part d’aquest llistat podeu enviar un correuelectrònic amb una breu descripció de qui sou i què feu percorreu electrònic a [email protected] o dirigir-vos a la seude la Cambra, a l’Av. dels Països Catalans de Solsona.

El gerent de l’empresa, Carlos Sánchez, ha asse-nyalat que Polígons Lleida és una iniciativa de l’empresalleidatana Idees i Projectes S.L. i que la seva trajectòriadins el màrqueting, la comunicació i la promoció els hadonat l’experiència necessària per endegar aquest projectede futur. Per aquest motiu s’ha volgut construir una feina, hacontinuat dient que serveixi per tal de donar a conèixer elgran potencial de sòl industrial i empreses amb el que comp-ten les comarques lleidatanes i que aquest portal sigui elpunt de trobada entre l’oferta i la demanda en aquest àmbit.

La informació d’aquest portal està estructurada,segons el nivell d’interès en:• Mapa de Lleida• Comarca. Dades econòmiques i demogràfiques• Població. Dades Econòmiques i demogràfiques, tipusde polígon, relació d’empreses, serveis de polígon etc.

Polígons Lleida és el portal que ajuntaments i em-presaris poden utilitzar, els primers per oferir tant l’espaiamb el que compta actualment el municipi com promoci-ons futures i les empreses per trobar aquella parcel·la lliureper a situar la seva nova expansió o cercar un nou prove-ïdor. El president de la Diputació ha expressat la sevafelicitació a la nova empresa que ajudarà al fet que lesterres de Lleida, que actualment compten amb 54 polí-gons municipals, es puguin comptar com la 3a gran zonaindustrial de Catalunya.

Una cinquantena demunicipis de la demarcacióde Lleida promocionen elsseus polígons a través d’un

portal d’InternetA través del web poligonslleida.com,

els interessats podran consultar totes lescaracterístiques d’un determinat

polígon industrial

Lleida Ramon Estany

• Introducció del grup Codorniu • Elaboració del cava• Tast d’aromes • Tast de caves • Pica pica en finalitzar lasessió • Obsequi d’una ampolla de vi i una ampolla de cavaper tots els assistents. • Preu: 30 euros • Lloc: Sala d’actesde la cambra de comerç • Dia: 8 de novembre (dimarts)• Hora: 20:00h vespre • Duració: de 2:30h a 3h aprox.Per a més informació: 973 48 23 32 - 608 74 31 14 (Carme)

Sessió de tast de cavaEl Gremi d’Hostaleria del Solsonès

us proposa junt amb Codorniu:

El Gremi d’Hostaleria del Solsonès

Envieu les vostrescròniques, opinions,

anuncis...abans de dimecres

al migdia a:[email protected] porteu-los a la nostraoficina Ctra. de Torà, 25

20 438-Divendres, 28-10-2005

La Fònica de Freixinet a Callús

Riner Ramon Estany

El diumenge 9 d’octubre, tornant la visita que féu la Coral Romança de Callús a la Festa Major deFreixinet quinze dies enrere, la Coral la Fònica de Freixinet oferí en aquell municipi bagenc un programaben variat d’una desena de peces. El programa el completà la Coral Romança, que interpretà cinc pecesper encetar el concert.

Concert Ramon Estany

La Sala Castellvell de l’Hotel Sant Roc va acollir di-vendres passat, 21 d’octubre, un singular concert, en agraï-ment a les entitats patrocinadores del Festival de Música dela Catalunya Central i l’Acadèmia Internacional de Músicadel Solsonès.

Davant d’unes 40 persones, entre elles l’alcalde de

Els músics van interpretar peces alemanyes, italianes, espanyoles i fins i tot, untango argentíPúblic assistent a aquest concert “en família”

Concert d’agraïment del’Acadèmia de Música del Solsonès

Solsona, Sr. Jordi Riart, el president del Consell Comarcal,Sr. Joan Serra i el vicepresident del Consell Comarcal, Sr. AlbertMuntada, els concertistes, Seon-hee Myong, pianista, i elsvioloncelistes Peter Thiemann i Robert Brufau, van oferir una se-lecció de peces musicals escollides dels autors Händel, Cassadó,Manuel de Falla, E. Grandos, F.A. Kummer i Astor Piazzolla.

21438-Divendres, 28-10-2005

L’Associació d’Amics de l’Orgue ha organitzat un concert d’orgue per al proper dilluns 31 d’octubre. L’actes’enmarca en el IV cicle d’Audicions de música d’orgue programat per aquest any, dins el cicle Orgues dePonent. Serà a càrrec de l’organista Anselmo Serna i la soprano Paloma Soria. El programa constarà d’obresde Bach, Galuppi, Martin i Soler, anònim del s.XVII, Mozart, Moretti, Verdi, Viola, Mendelsshon-Bartholdy,Eslava, Halffter i Serrano

Sant Llorenç de Morunys Ramon Estany

Concert d’Orgue a Sant Llorenç de MorunysDilluns, 31 d’octubre, a les 7 de la tarda a l’Església Parroquial

Paloma SoriaLa soprano madrile-

nya Paloma Soria va comen-çar els seus estudis de músi-ca a París. Va estudiar clave,orgue i cant. Va passar tam-bé pel conservatori deMadrid i al mayeix temps vaseguir classes amb prestigi-osos especialistes: claveamb María del Mar Tejada,orgue amb Anselmo Serna icant amb Teresa Guillamón,

Elvira Padín, Dante Mazzola, Mariucca Carande, i ambla catedràtica de cant de la Universitat de Música deViena Helena Lazarska. Ha estudiat, així mateix, CantGregorià. Actualment segueix perfeccionant els seus es-tudis de cant a Alemanya amb Vera Mamleew. Especia-litzada en cant, ha actuat com a solista en diversos audi-toris: Brussel·les, Buenos Aires, Londres, en el Palau deCongressos i Exposicions de Madrid, en les Catedralsde Santiago de Compostela, Zamora, Segòvia, Madrid,Burgos i altres; en els Monestirs de l’Escorial, SantaMaría de Valbuena, Poio, etc. En cicles, com Les Edatsde l’Home, Dissabtes estivals del Monestir del Poio, Ci-cles barrocs en: Lerma, Xunqueira de Ambía,Pontevedra, Burgos, El Burgo de Osma, Jaén. Cicles demúsica culta del CEU. Cicles de Concerts d’Orgue de laCatedral de Màlaga. Música en els Reales Sitios. Ciclesde l’Associació Correa d’Arauxo de Segòvia.

Anselmo SernaNeix a Villamayor

de Treviño (Burgos). Rea-litza els estudis musicals alReial Conservatori Superi-or de Música de Madrid:musicologia amb el P.Samuel Rubio, clave ambGenoveva Gálvez i orgueamb Miguel del Barco. Aixímateix es diploma en cantgregorià a l’Escola Superiorde Música Sagrada, amb elP. Tomás de Manzárraga.

El 1974 obtingué elpremi d’honor en l’especialitat d’orgue. Posteriorment,es traslladà a Roma per estudiar amb el mestre FernandoGermani. Ha perfeccionat els estudis amb els mestres:S. Kastner, M. Radulescu, H. Meister, G. Bovet i M.Torrent entre altres.

Des de fa vint anys col·labora, regularment, ambl’Orquestra Simfònica de RTVE, amb la Simfònica deMadrid i amb la Nacional d’Espanya. Així mateix hacol·laborat amb l’Orquestra de la Comunitat de Madrid,la Simfònica d’Israel, la Simfònica de Màlaga, etc.

Com a solista, ha intervingut en els principals fes-tivals de música del nostre país.

Ha enregistrat més de 15 discs compactes ambl’Orquestra Simfònica de RTVE.

Des del 1978, és professor d’orgue del Conser-vatori de Música de Madrid.

C. Bisbe Lasala, 7 - Tel. 973 48 13 26 - Solsona

NOVETATS TEMPORADATardor - Hivern

22 438-Divendres, 28-10-2005

Arxiu M. R. F. LÁrxiu Marcel Ribera ha lliurat al president del Club

de Futbol dÓliana, Sr. Joan Reig, una fotografia mida 30 x 35on hi ha els jugadors de futbol de lÓliana i el Lleida, fotogra-fia feta amb motiu del 75è aniversari del club esportiu de lanostra Vila.

Per la seva part el President del Club ha fet arribar alÁrxiu, més amunt esmentat, un “pin i un clauer” amblánagrama del Club.

Moment en què diferents persones van retre homenatge a Joan Camardons (Q.E.D.)amb motiu del 75è aniversari del Club de Futbol.

Oliana Marcel Ribera - Arxiu Fotografic Marcel Ribera

Solsonès Obert al Móninicia una campanyaper ajudar els afectatsper l’huracà Stan

La campanya s’ha posat en marxa des d’aquesta matei-xa setmana i consisteix en la possibilitat de fer donatius ingres-sant els diners al compte 0049 2595 08 239404 2547 fins al30 de novembre.

Aquests diners seran canalitzats per l’ONG solsoninadirectament cap a diverses entitats locals amb les quals ja estàen contacte i que s’encarregaran de gestionar-los en els seusrespectius països.

S’ha escollit l’opció de l’enviament de diners perquè ésmés fàcil i ràpid, perquè permet a la població local destinarl’ajut en allò que resulta més necessari i perquè permet gestio-nar aquesta ajuda a nivell de comunitat, fent una distribuciómés equitativa alhora que es reactiva l’economia del país.

La tempesta Stan ha assolat gran part de Centreamèrica,afectant greument algunes zones d’El Salvador i Guatemala.Com a conseqüència de les pluges torrencials l’aigua s’ha en-dut poblacions senceres, causant milers de morts, malmetentcases, cultius, ponts i vies de comunicació.

La manca de recursos econòmics d’aquests països, su-mada a la situació en què han quedat després del desastre faque necessitin més que mai la nostra ajuda.

Solidaritat Ramon Estany

Associació Estel del Solsonès

Diumenge, 13 de novembreViatge de castanyadaExcursió de la castanyada i panallets a Platja d’Aro.Hora de sortida: 7:30 de l’Estació d’Autobusos. Faremuna paradeta per esmorzar i tot seguit visita a Segaró irodalies. Al migdia dinar al restaurant La Terrassa de Platjad’Aro, amb espectacle inclòs. A la tarda castanyada ambball en directe. Preu socis: 38 euros - No socis: 40 euros.Podeu recollir els tiquets al local de l’Associació.Tel. 973 48 10 47

Diumenge, 6 de novembreGran CastanyadaGran Castanyada amb panallets i ball en directe, a les 5 de la tardaal local del Club Estel. Preu del tiquet: 6 euros. Tothom hi ésconvidat. Podeu recollir els tiquets al local de l’Associació.

Diumenge, 11 de desembreExcursió Pre-NadalSortida a les 8 del matí de l’Estació d’autobusos. Para-da per esmorzar. Visita a Esplugues de Francolí i Mo-nestir de Poblet. Gran dinar nadalenc a l’Hostal del Sen-glar. A la tarda farem una paradeta. Hi haurà un motiunadalenc per tots els participants. Preu: 30 euros socis.40 euros no socis.Podeu recollir els tiquets al local de l’Associació.Tel. 973 48 10 47

27 de novembreDinar de germanor en homenatgeals socis de més de 85 anys.Missa a la Catedral de Solsona.Dinar a Can PuigEntrega d’obsequis als socis homenatjats.Ball en directe.Després de la Missa hi haurà servei d’autobús per traslladar-seal restaurant. Preu del tiquet: 20 euros. Hi pot participar tota lagent que vulgui, socis i no socis.Per més informació mireu programa a part.

En recordança

Àngela Badia SanmatíSòcia núm. 264Reposi en pau

En recordança

Ramona Santaeulària TorramorellReposi en pau

Hi Col.laboren: Departament de Benestar i Família de la Gene-ralitat, Ajuntament de Solsona, Consell Comarcal del Solsonès

23438-Divendres, 28-10-2005

Aquest projecte permetrà a la Diputació comptaramb informació actualitzada de l’evolució dels principalsparàmetres ambientals a la demarcació

La Diputació de Lleida ha donat el seu vist-i-plau alconveni de col·laboració signat entre la Corporació i el Cen-tre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) per posar enmarxa el projecte d’un servidor de cartografia ambientaldinàmica derivada d’anàlisis d’imatges de satèl·lit per a lademarcació de Lleida.

Atès l’interès de l’àrea de Medi Ambient de la Di-putació de Lleida en disposar d’una cartografia ambientalque pugui servir per tenir a l’abast informació actualit-zada de l’evolució dels principals paràmetres ambien-tals a la demarcació de Lleida, i tenint en compte que elCentre Tecnològic Forestal disposa d’un equip d’experts

Conveni amb el Centre Tecnològic Forestal de Catalunyaper disposar d’un servidor de cartografia ambiental

en la generació de bases de dades i analítica d’imatgesde satèl·lit, ambdues entitats han decidit col·laborar enl’elaboració del projecte.

En aquest sentit, la Diputació abonarà un total de35.032 euros per a l’execució del servidor de cartografiaambiental dinàmica derivada d’anàlisis d’imatges de satèl·-lit. Per la seva part, el CTFC es compromet a realitzar lainiciativa amb els mitjans necessaris per a dur-lo a terme.

Cal recordar, d’altra banda, que el CTFC és un con-sorci públic integrat per diferents administracions públi-ques, entre elles la pròpia Diputació de Lleida, i que téper principal activitat la investigació, la transferència deresultats i l’assistència tècnica a les institucions,especialment en els àmbits forestal, mediambiental i degestió dels recursos naturals.

Comarca Ramon Estany

Aprovació del projecte decondicionament de lacarretera d’Hostal Boix a Su

Es treballarà en el tram que va d’Hostal Boix al Miraclei compta amb un pressupost d’execució de 2,6 milions d’euros

La Diputació de Lleida ha aprovat el projecte d’obresde condicionament, eixample i millora de la carretera HostalBoix a Su (LV-3002) (límit de província), en el tram comprèsentre Hostal Boix i el Miracle, amb un pressupost d’execucióper contracta de 2.652.614,84 euros. Aquest projecte ja va seraprovat inicialment pel ple del passat mes de gener, i ha com-plert els tràmits d’exposició pública i de presentació d’al·-legacions i d’aprovació definitiva.

Cal recordar que la Diputació de Lleida té competènci-es en més de 83 quilòmetres de vies del Solsonès, distribuïtsen sis carreteres. A més de la mencionada LV-3002, hi ha laLV-3005 Torà-Solsona, la LV-4011 Hostal Cirera, la LV-4012Sant Llorenç-La Coma; la LV-4241-A S. Llorenç-Límit pro-vincial Barcelona; i la LV-4241-B Solsona-Sant Llorenç.

Pinós Ramon Estany

Sobre contractaciód’una obra PUOSC 2005Comarca: Solsonès. Corporació local: Pinós.Aprovat per acord plenari, de data 29 de setembre de 2005, elprojecte de l’obra “Camí de Matamargó al pont de les DuesAigües”, inclosa en el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya,any 2005.Simultàniament s’anuncia el concurs públic.Objecte del contracte: execució de l’obra l’obra “Camí deMatamargó al pont de les Dues Aigües·. Lloc d’execució:MatamargóTermini d’execució: 3 mesosPressupost base de la licitació: 61.288,62 euros, IVA vigentinclòs.La garantia provisional a constituir serà del 2% del pressupost delcontracte i la definitiva serà del 4% de l’import d’adjudicació.

Ajuntament de Solsona

A instància del Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya,es tramita l’expedient per a l’autorització d’un projecteen sòl no urbanitzable, consistent en la construcció del’edifici per a la nova seu del Centre Tecnològic i Fores-tal de Catalunya, a la carretera del Port del Compte, pk.2,00, a la finca anomenada Cal Mascaró.

24 438-Divendres, 28-10-2005

El president de la Diputació de Lleida,Isidre Gavín, s’ha reunit amb els presi-dents del Clubs de Golf de les Terres deLleida, el president del Raimat Golf Club,Gaspar Saludes, el president del GolfArabell, Josep Cairo, el president del Golfde Solsona, Xavier Vilaseca, i el delegatde la Federació catalana de Golf, JordiPigem, ha anunciat que la Diputació deLleida i la Federació catalana de Golf re-cuperaran la celebració del campionat deGolf de les Terres de Lleida. El presidentha explicat que la pràctica d’aquest es-port és bàsic per a potenciar el turisme il’economia de les comarques de Lleida, ique per aquest motiu, la Corporacióesponsoritzarà aquest esdeveniment es-portiu que se celebrarà l’any vinent.

La reunió, que s’ha celebrat en el de-curs d’un dinar a la seu del Raimat GolfClub s’ha tractat sobre la situació actuald’aquest esport a les comarques de Lleida isobre el turisme de qualitat vinculat a aques-ta pràctica esportiva. També s’han analit-zat possibles noves infraestructures vincu-lades a aquest esport a les Terres de Lleida.

Isidre Gavín i Jordi Pigem han coin-cidit a assegurar que el territori necessitamés camps de golf per donar sortida a lacreixent demanda d’aquest esport a

Catalunya, que ja arriba als 50.000 prac-ticants, i poder ser un motiu de potencia-litat pel turisme de qualitat que arrossegaaquesta afició, especialment per afavorirles comarques de Lleida.

En aquest sentit, i en previsió de lesnoves normatives que es preparen, Gavin

La Diputació de Lleida i la Federació catalana recuperaranel campionat de Golf de les Terres de Lleida

Es vol potenciar el turisme de qualitat vinculat a la pràctica del golf

ha alertat que la imposició de Lleis res-trictives pot hipotecar els projectes defutur que avui ja es troben en alguns ca-sos en marxa o en fase d’estudi, i podriadeixar Lleida fora de l’àrea d’interès tu-rístic d’aquest esport que es practica a total’àrea mediterrània de l’Estat.

El president de la Diputació de Lleida, Isidre Gavín, s’ha reunit amb els presidents del Clubs de Golf de les Terres deLleida, el president del Raimat Golf Club, Gaspar Saludes, el president del Golf Arabell, Josep Cairo, i el presidentdel Golf de Solsona, Xavier Vilaseca, i el delegat de la Federació catalana de Golf, Jordi Pigem.

Lleida Ramon Estany

La mesura s’adopta en desenvolupament de l’article 12de la Llei 18/2003, de 4 de juliol, de suport a les famílies i voldonar resposta a les reivindicacions de les associacions de pa-res i mares adoptants, que sovint han expressat la seva inquie-tud pel cost que representa per l’economia familiar haver d’as-sumir bona part de les despeses que genera tot el procés d’adop-tar un infant a un altre país i el greuge comparatiu envers altrespares i mares de la resta de l’Estat.

El nou ajut, que entrarà en vigor el 2006 tal com es vacomprometre la consellera a principis de mandat, forma partde les noves polítiques que impulsa el Departament de Benes-tar i Família en el reconeixement i suport a la diversitat de

Instauració d’un nou ajutper a les adopcions internacionals el 2006

Les famílies beneficiàries rebran 2.330 euros amb aquest nou ajut per a l’adopció internacional

Catalunya Ramon Estany

models de famílies existents a Catalunya. Aquest nou ajut tin-drà un límit de renda en les rendes altes. Per a les famíliesbeneficiàries, l’ajut serà de 2.330 euros.

Així mateix, la Secretaria de Famílies i Infància té a puntla redacció de proposta de Decret que ha de desenvolupar la Lleide suport a les Famílies, que té per objecte la regulació del marcde prestacions econòmiques i ajuts que el Govern de la Generali-tat atorga a les famílies. Aquestes prestacions tenen la finalitat deproporcionar suport econòmic i contribuir a les dificultats extra-ordinàries que apareixen amb l’arribada de fills i filles i per tal defacilitar que les famílies tinguin els fills i filles que lliurement es-cullin i contribuir a la conciliació de la vida familiar i laboral.

25438-Divendres, 28-10-2005

Comarca PLA DE CIUTADANIA I IMMIGRACIÓ-Consell Comarcal del Solsonès

Llocs i horaris de lesclasses per aprendre lallengua catalanaSOLSONA

• Centre de Formació d’Adults (c/ Dominics, 14 –entra-da per la plaça del Consell) - dijous i divendres de 9 a 11h - dimecres i dijous de 19 a 20.30 h.

• Servei Comarcal de Català (c/ Dominics, 14) - Català per a no catalanoparlants: cada dissabte de 10 a 13 h apartir del 15 d’octubre.

• Càritas (Passeig Pare Claret, s/n) - dilluns i dimecres de20.30 a 21.30 h.

SANT LLORENÇ DE MORUNYS:

• Servei Comarcal de Català (c/ Josep Cirera, 1, 2a planta)Català per a no catalanoparlants: dilluns de 20 a 21,30 h apartir del 17 d’octubre.

Des del Consorci per a la Normalització Lingüística i laSecretaria per a la Immigració s’ofereixen cursos de cata-là (nivel inicial i bàsic) per a aquelles associacions d’im-migrants que ho sol.licitin. Aquests cursos han de comen-çar durant el darrer trimestre del 2005 i requereixen unnombre mínim de 15 alumnes per dur-se a terme. La dura-da pot ser de 20 o 45 hores, a petició de l’associació sol·-licitant, i són totalment gratuïts. Si alguna associació d’im-migrants hi està interessada cal adreçar-se al Servei Co-marcal de Català del Solsonès

Borsa de treball adreçadaals estrangers queresideixen a la comarca

Des del Grup de Treball d’Ocupació del Pla de Ciu-tadania i Immigració s’ha impulsat una borsa de treball adre-çada als estrangers que resideixen a la comarca i no podenapuntar-se a les borses existents. Aquests són els estran-gers que només tenen autorització de residència però volenincorporar-se al món laboral o bé aquells que estan indo-cumentats.

En aquests moments hi ha 39 estrangers apuntats (17homes i 22 dones). D’aquests 14 tenen formació (3 mecà-nics, 1 electricista, 1 fontaner, 1 metge, 1 advocat...) i 7tenen autorització de residència.

Si algun empresari/particular està interessat a contrac-tar un d’aquests estrangers cal contactar amb el Pla de Ciu-tadania i Immigració al telèfon: 973 48 20 03 o per cor-reu electrònic: [email protected].

S’ofereix, també, assessorament legal bàsic a aquellespersones interessades a fer una contractació.

Sol del Solsonès

Fest-te’n soci! Ets un sol!

Si algú volgués fer la donació d’algun billar,encara que fos usat, pel club social del Sol

del Solsonès, n’estaríem molt agraïts.

Col·laboració del'Ajuntament de Llobera alSol del Solsonès

El passat dilluns 24 d’octubre el Sol del Solsonès varecollir a l’Ajuntament de Llobera una col·laboració econòmi-ca per ajudar al projecte del Club Social de la nostra associa-ció. Només ens resta agrair aquesta bona ajuda de la corpora-ció municipal de Llobera.

El Sol del Solsonès agraeix a totesaquelles persones que van ferpossible la III Festa Literària Musical

Presentació: NÚRIA BONET I RAMON SEGUÉS

Actuacions musicals:ÀTIC TALLER MUSICAL - ESCOLA MUNICIPAL DE MÚ-SICA DE SOLSONA - LEONOR MANAU - MARTACARDONA NOVAS - CORAL DE SANT LLORENÇ DEMORUNYS

Lectures: SÒNIA PALLARÈS - MARIA JOSÉ - JORDICARDONA - PEPE LÓPEZ

Col·laboracions: DEPARTAMENT DE BENESTAR IFAMILIA - CONSELL COMARCAL DEL SOLSONÈS -AJUNTAMENT DE SOLSONA - “LA CAIXA” - CAIXA DEMANRESA - REVISTA CELSONA - REGIÓ 7La propera setmana us oferirem el reportatge de laIII Festa Literària Musical.

26 438-Divendres, 28-10-2005

Ep, la foto! Ramon Estany

Un sopar de família

Els més animats de la Plaça Major

Els tranquils del PasseigUna gran colla d’amics i amigues

27438-Divendres, 28-10-2005

Societat

Ei! no trobeu estrany que d’una llavor tant petita, ensurti una nena tan bonica? Doncs quan va nèixer

pensava que havia anat al Japó a buscar un nadó, peròel temps ha demostrat que és pare pastat.

Si la coneixeu, feliciteu-la que fa anys. De part delspares, tiets i les nenes

De part del teu novio i els teus amics que,després de tots els canvis que has fet,

desitgem que passis un feliç aniversari!!!Felicitats Carme

28 438-Divendres, 28-10-2005

Com cada any, els nens i nenes de primer visiten el Cimd’Àligues per cloure el treball que es fa per conèixer les aus: laseva alimentació, el seu hàbitat, ...

En arribar, després d’esmorzar, per grups vam anar a visitar lesdiferents aus rapinyaires, les diürnes i les nocturnes. Vam aprendre lesdiferències entre unes i altres i com es poden reconèixer.

Entre d’altres anècdotes vam saber que una àliga quemovia les ales i piulava havia estat recollida de petita al bosc,sempre va viure en captivitat i només sabia fer el que haviaaprès de les aus domèstiques.

Vam fer un passeig pel bosc per tal d’observar els ar-

La tardor és temps de visitar animals

Primer va al Cim d’Àligues

bres, les pinyes rosegades pels esquirols, els diferents arbustosi els seus fruits i flors.

I tot seguit, el millor de la sortida: el vol lliure de lesaus. Àligues, falcons, voltors, milans,.. gairebé ens pentinavenamb les seves urpes potents. Allà vam saber per què els voltorstenen el coll pelat: com que són carronyaires, en el moment demenjar animals morts, fiquen tot el cap dins i així no se’ls em-bruten les plomes.

Després de dinar, vam anar a jugar una estona al Parcde l’Agulla a Manresa i ...cap a casa, per explicar un munt desensacions magnífiques als pares!

Que interessant!

Educació CEIP Setelsis

29438-Divendres, 28-10-2005

Els alumnes de cicle superior aprofitant que a classede Coneixement del Medi estudiem els sectors deproducció, vam visitar la Muntanya de Sal i la Minade Cardona. Després de l’excursió se’ns va acudirdonar-vos aquestes informacions:

A la muntanya de sal de Cardona s’hi poden trobar trestipus de sal: sal dolça, sal picant i sal amarga. Com més pro-fundes són les galeries, més puja la temperatura, podent arri-bar als 50ºC. Una estalactita i una estalagmita que s’uneixenformen una columna de sal.

Segons ens van explicar, el treball dels miners era moltdur. Podien perdre fins i tot tres quilos al dia, per això haviende beure molta aigua, molta llet i menjar molta fruita. La pa-trona dels miners és Santa Bàrbara. A la galeria dels explosiuss’hi troba aquesta santa feta de sal.

En una galeria que vam visitar, els miners s’hi haviendeixat una escala i, actualment, la trobem coberta de sal. Ensortir de la mina fan una explicació sobre la maquinària i, peracabar, es visita la botiga on s’hi troben figures de sal. Val lapena anar-hi.

Visita a la Muntanya de Sal de Cardona

Amb el jeep, a punt d’anar a la mina

Educació CEIP Setelsis

[email protected]

30 438-Divendres, 28-10-2005

Sovint anem a altres poblacions per visitar el seu entornhistòric, museus, monuments... En canvi, desconeixem el queens envolta més properament. Però cada vegada, hi ha mésinterés per conèixer els retalls de la nostra història, que ambbocins o en bon estat se’ns presenta a la vista.

Aquest dimarts, els alumnes de Cicle Mitjà de l’EscolaArrels Primària hem visitat el dolmen de Llanera, una tombamegalítica molt propera a Solsona. Aprofitant la proximitat dela zona, també hem anat a veure la torre de guaita de Peracampsi la de Vallferosa. Hem après la seva història i hem observat la

Retalls de la nostra història

Educació Escola Arrels - Primària

consistència de les seves parets.Ens hauria agradat molt poder pujar al capdamunt de

les torres i atalaiar si des del terrat d’una es veia l’altra amb quies comunicava, però no s’hi podia pujar: una estava mig ensor-rada i l’altra tampoc no estava en bon estat per dins. Quinallàstima! Us heu adonat què es visita quan es va a fora? Els llocsalts: La cúpula del Vaticà, el Campanile de Venècia, la torre dePisa... Restaurar o mantenir el que queda ens ajuda a saber fetspassats. Aprendre retalls de la nostra història ens fa valorar elque tenim a la vora.

31438-Divendres, 28-10-2005

32 438-Divendres, 28-10-2005

El passat divendres 21 d’octubre els alumnes de l’esco-la Arrels Primària vam anar d’excursió a Barcelona.

Al matí vam visitar el Poble Espanyol, on vam poderfer un recorregut per les diferents ciutats i cultures d’Espanya,representats en carrers, places, monuments i edificis.

A la tarda vam anar a Catalunya en Miniatura, on vam

Sortida a Barcelona

Educació Escola Arrels - Primaria

emprendre un viatge per les terres catalanes, tot coneixent lesseves edificacions més genuïnes. Vam poder contemplar-ne elsedificis més singulars, comparant-ne les característiques i situ-ant-los geogràficament.

Va ser una experiència d’aprenentatge interessant, enun entorn ideal per passar un dia d’esbarjo i diversió.

L’equip professional d’Educació per a l’Acció Cívica,ha posat al punt de mira dels joves adolescents de l’Escola deSecundària Arrels de Solsona, les drogues i les addiccions mésfreqüents que poden entrar en conflicte en la vida d’aquestsnois i noies, durant aquesta etapa de les seves vides.

Els tallers de prevenció, que s’han dut a terme des detercer curs d’ESO fins als batxillerats i cicles formatius, s’hanrealitzat a les mateixes dependències del centre, enfocats cadaun d’ells al tipus de joves a qui es dirigien. Així, entre els estu-diants de 3ESO s’han abordat addiccions pròpies de l’edat comles màquines de videojocs, els telèfons mòbils, l’ús delmessenger i internet, i la televisió.

Pel que fa als alumnes de 4ESO, els tallers han giratentorn l’alcohol i la sexualitat, mentre que als batxillerats s’in-

Estudiants d’Arrels Secundària qüestionen les droguesa través d’uns engrescadors tallers de prevenció

Els nois i noies de segon cicle d’ESO, batxillerats i cicles formatiusanalitzen la repercussió de les drogues i les addiccions des d’una vessant lúdica

cidia d’una forma molt més crítica sobre les drogues en con-junt i, en particular, sobre els objectes alteradors de la consci-ència. Una anàlisi que va posar de manifest el pensament críticdels joves d’aquesta edat entorn a aquest tipus de substàncies.

Finalment, els cicles formatius, van realitzar tallers en-caminats directament a la prevenció de tot tipus de droguesil.legals, advertint els joves del seu risc i possibles repercussi-ons. El caràcter lúdic de les xerrades i els tallers han permèsque aquests estudiants vegin des d’una altra perspectiva la pro-blemàtica de les drogues i les addiccions.

Aquests tallers formen part del programa de suport al’educació que organitzen els Serveis Educatius del Solsonèsde la Generalitat, amb la col.laboració de l’Ajuntament deSolsona i Sant Llorenç, i el Consell Comarcal del Solsonès.

Educació Escola Arrels Secundària

33438-Divendres, 28-10-2005

Gegants, música, ambient, paradetes, tallers, pallassos, ex-hibicions, coca, paella i gas i xampany! Tots aquests elementsvan formar part del vint-i-cinquè aniversari de la colla geganterade Sant Just Desvern, al qual el Carnaval de Solsona hi va serconvidat.

Aquest passat diumenge la vila deSant Just Desvern celebrava la sevaFesta Major de tardor i en el marcd’aquesta Festa tingué lloc l’acte cen-tral dels vint-i-cinc anys de la colla degeganters de la ciutat. L’entitat preparàun matí ple d’activitats per a tots elspúblics: tallers de gegants i de tite-lles, jocs per a grans i petits, exhibi-cions de taekondo, balls de saló i depintades de grafitis i fins i tot concursde llançament de pinyols d’oliva!

La Colla Gegantera del Carnavalfou convidada com a padrins de l’ani-versari, per això, l’Olímpic i el Comtede l’Assaltu obsequiaren als gegantersde Sant Just amb un ballet del Comte iuna ballada de Bufi a la plaça de l’Ajun-tament i d’un cercavila pels carrers dela vila amb la música dels grallers de laColla gegantera. Aquest acabà al puntd’inici on els geganters amfitrions bu-

De padrins als 25 anys delsgeganters de Sant Just Desvern

Sortides Colla Gegantera del Carnaval de Solsona

faren les espelmes d’un pastís gegant irepartiren coca i cava al públic assistent.Els geganters de Sant Just van aprofitarl’acte d’aniversari per inaugurar el nouremolc per transportar els gegants a lesdiferents trobades. Un remolc de gransdimensions on hi caben quatre gegants iun gegantó.

La diada acabà amb una paelladapopular d’aniversari on tot el poble hiera convidat, prèvia compra de tiquet,és clar.Fins aquí la crònica de Sant Just Desvern, usinformem que el proper dia 6 de novem-bre anirem a la Festa Major de Girona,qui vulgui venir ja ho sap, que truqui el Pere(646 263 073).

El capgrós fent amics

Bona actuació del Comte de l’assaltu

34 438-Divendres, 28-10-2005

35438-Divendres, 28-10-2005

• Participants: Tota persona interessada.• Tema: Lliure. • Mida: 40x55 cm. Vertical. • Nre. de car-tells: Indefinit. Han de ser rigorosament inèdits.Hi ha de figurar la inscripció: Solsona Carnaval 2006.• Identificació: Darrere de cada cartell, hi ha d’haver el nom il’adreça de l’autor en un sobre tancat.• Trameses: Associació de Festes del Carnaval de Solsona,Ajuntament de Solsona i Oficina de Turisme. • Admissió: Finsal 4 de novembre de 2005. • Veredicte: 19 de novembre de2005. L’organització comunicarà personalment al guanyadorla data i el lloc d’entrega.Premi: 40,514.75 Tenges Kazajstanès• Nota: Tot cartell que no segueixi les normes anteriormentesmentades quedarà fora de concurs. L’Associació retornaràtots els cartells a l’autor excepte el guanyador, que quedaràpropietat de l’Associació.Si el cartell guanyador és censurat per les autoritats polítiques o ecle-siàstiques, el premi serà doble.

Concursos - Carnaval 2006

Concurs de CartellsCarnaval 2006

Concurs pàgina webL’Associació de Festes del Carnaval de Solsona

convoca a concurs públic la creació i el mantenimentde la pàgina web del Carnaval.

Els requisits mínims de la pàgina són:• Informació del Carnaval 2006• Arxiu dels anys anteriors• Secció de fotografies• Fòrum• Enviament de notícies• Botiga Virtual• Secció restringida per als socis

El pressupost haurà d’incloure l’allotjament de la pàgi-na.El termini per presentar les propostes es tanca el 17 denovembre del 2005, i l’inici de la pàgina per a mitjansde desembre.

Les propostes hauran d’incloure el pressupost i unapàgina de mostra del disseny, i s’hauran d’enviar a:[email protected]

CONCURS FOTOGRÀFIC

La bata de Carnavalarreu del mónEs premiarà les fotografies que mostrin labata de Carnaval en els llocs més llunyans,originals, inhòspits o emblemàtics

L’Associació de Festes del Carnaval ha obert unconcurs per animar la gent a fotografiar-se amb la batadel Carnaval durant les seves vacances i viatges. Qual-sevol indret pot ser bo, ja que no només es valorarà lallunyania sinó també l’originalitat i creativitat de la fo-tografia.

Sota el nom “La bata del Carnaval arreu del món”,el concurs quedarà obert fins abans de Carnaval. Els in-teressats podeu fer arribar les vostres fotografies a tra-vés de correu electrònic a l’adreça:

[email protected]; a través de correuconvencional a l’apartat de correus n. 67 de Solsona; obé deixant-les a l’Oficina de Turisme.

Amb la fotografia cal adjuntar-hi el nom i cog-noms del concursant, així com també un telèfon de con-tacte.

Totes les fotografies que es recullin passaran aformar part de l’arxiu del Carnaval i s’exposaran durantla festa hivernal solsonina.

SOM-HI! LA BATA DE CARNAVALARREU DEL MÓN!

Exposició d’olis. Pujol Avellana• Del 15 al 30 d’octubre de 2005 • Sala de CulturaSant Jordi - Solsona, Travessia de Sant Pere, 2• Horari: de dilluns a diumenge, de 17 a 20h• Accés gratuït a l’exposició

Des del passat dissabte 15 d’octubre està obertaal públic l’exposició d’olis de Pujol Avellana a la Salade Cultura Sant Jordi de Solsona, que es podrà visitarfins al 30 d’octubre de 2005.

Nascuda a Barcelona, viu i treballa entre aquestaciutat i París. Llicenciada en Belles Arts per la Universi-tat de Barcelona, el 1975 es graduà en pintura al’Accademia di Belle Arti Pietro Vannuci, Perugi, Itàlia.Ha obtingut diversos premis en pintura i ha fet exposici-ons a Barcelona, Madrid, París i Nova York.

Exposicions

36 438-Divendres, 28-10-2005

Llibres Ramon Estany

Presentació del llibre Cacics imenestrals, l’arribadade la llum a SolsonaSala d’actes de l’Ajuntament. Aquest divendres,28 d’octubre, a les 7 de la tarda

L’Ajuntament de Solsona, el Consell Comarcal il’editorial Pagès Editors presenten la nova novel·la histò-rica de l’escriptora solsonina M. Dolors Guàrdia. intitula-da Cacics i menestrals, l’arribada de la llum a Solsona(1916-1917).

Dolors Guàrdiaposa llum a la Solsona deprimers del S.XX

L’escriptora solsonina M. Dolors Guàrdia ens apropaen una novel.la històrica a les clarors i foscors de laSolsona dels anys 1916 i 1917. Avui divendres espresenta el darrer llibre de l’escriptora solsonina,una novel.la ambientada en els problemes i lespicabaralles pel control de l’energia elèctrica (la llum)a la Solsona de principis del segle XX. El títol delllibre és “Cacics i menestrals”, tot i que inicialmentli volia posar “FIAT LUX” perquè era una broma quefeien els de la revista Lacetània burlant-se de queja havia arribat la llum.

• Qui eren els cacics?Hi havia dos bàndols, la part del Sr. Reig i la part del Sr. Moles.

• I els menestrals?Doncs tots els que no manaven i havien de viure com podien.

• Qui és el protagonista de l’obra?He pres un personatge real sense descendència i l’he transfor-mat per conduir l’argument i la història.

• Com va nèixer la idea d’aquest llibre?Es va començar a gestar quan vaig presentar el meu primerllibre a Solsona, “Ningú en té la culpa”, que el regidor de cul-tura de Solsona llavors, el Romà Salas, em va suggerir fer unahistòria de Solsona. De bon començament ho veia complicat,però em venia de gust i més, recordant les anècdotes del meusogre i el padrí seu, que en aquella època era tinent d’alcalde.

• Per escriure una novel.la històrica, cal molta documenta-ció. T’ha estat fàcil trobar dades d’aquella època?He estat temps recollint material, però amb tot, m’ho he passatbé. M’ha ajudat molt poder accedir a les revistes Lacetània,una publicació que sortia cada quinze dies i reflectia molt bé lasituació de l’època. També m’he documentat amb altres lli-bres que han tocat el tema de la llum a Solsona.El que m’ha costat més ha estat editar el llibre.

• Després de tot aquest treball, quina valoració fas d’aquestaèpoca a Solsona?Doncs riu-te del que passa o s’escriu de vegades al Celsona,perquè el que s’escrivia al Lacetània era deu vegades més fort.

En aquells anys hi havia molta rivalitat entre bàndols, el Molesi el Reig. En part, que hi hagi dos contrincants per aconseguiruna mateixa cosa és una manera de fer progressar.

• Creus que aquest llibre ajudarà a conèixer una mica mésla història de Solsona?Penso que sí, hi ha molts detalls, i al final del llibre, explicocom s’acaba de resoldre el tema de la llum municipal i privadaa Solsona. A més, he recollit moltes anècdotes que per les fonts ocom les explicaven, no saps a vegades si són veritat o mentida.

M. Dolors Guàrdia. (Foto d’arxiu)

37438-Divendres, 28-10-2005

Literatura Moixic

Gairebé per a tothom un pòdium és un tipus de mobleque consisteix en dos graons que pugen i dos que baixen forçainútil - és massa gran per fer d’escambell i massa incòmodeper exercir de taula - la seva única funció és presentar i ordenarels millors classificats de qualsevol competència. Per als em-pleats de les grans llibreries és una mica diferent pel que fa a laforma, no pas a la funció. En l’argot intern de les llibreriesanomenen pòdiums a les taules i parapets de fusta on s’hi api-len i amunteguen tants exemplars de les obres susceptibles deser més venudes com hi caben. Els trebaladors de les llibreriesreben instruccions molt estrictes a l’hora de col·locar les nove-tats i els best sellers. Moltes vegades és un tongo: es col·loca alpòdium una novetat que encara no mereix el títol de primer envendes; la trampa dura una setmana. Al cap d’una setmana jaés un membre de ple dret.

Hi ha una altra mena de llibres que només exigeix elconeixement de l’ordre de l’alfabet per a la seva recta col·-locació. Aquests llibres s’ordenen, sovint en exemplar únic a

El pòdium i les lleixesA El pòdium i les lleixes Moixic compartirà la

lectura d’alguns dels llibre més venuts

les prestatgeries i se’ls reconeix pel llom de la publicació, nopas per la portada. Aquesta mena de llibres existeixen i tambées poden llegir: el llom és la part estreta del llibre.

En aquesta secció que durà com a títol “el pòdium i leslleixes” parlarem de llibres d’un i altre apartat, sobretot delpòdium. Com que no sempre en podrem recomanar la lectura -això de que llegir és una cosa bona no és cert: ho és si és boallò que es llegeix – i volem fomentar l’hàbit de la bona lectu-ra, recomanarem, ni que sigui recorrent a les prestatgeries, unaalternativa a la lectura.

[email protected]

Per tal de promoure i facilitar el treball literari a casa nostra, elConsell Comarcal del Solsonès, l’Ajuntament de Solsona i laUnió de Botiguers i Comerciants de Solsona (UBIC) convo-quen el PREMI SOLSONÈS LITERARI

PREMI “PALAU LLOBERA”: Al qual poden optar treballsde divulgació de la història, la tradició o la cultura popular deCatalunya, que tinguin una extensió mínima de 100 pàgines. Elpremi consisteix en l’edició de l’obra a càrrec del Consell Comar-cal del Solsonès amb el suport del segell editorial Grata Lectura.

PREMI “PLAÇA MAJOR”: Al qual poden optar obres l’am-bientació, la temàtica o l’autoria de les quals tinguin una estretarelació amb la comarca del Solsonès. Les obres podran ser es-crites en qualsevol forma, gènere o estil literari (novel·la, poe-sia, memòria, biografia, etc).

Aquest premi pretén divulgar les peculiaritats delSolsonès així com promoure la tasca d’escriptors nascuts o resi-dents en aquesta comarca.

Hi haurà dues distincions. Una per a la millor obra poè-tica i una altra per a la millor obra narrativa.

El premi «Plaça Major de poesia”, dotat per l’Ajunta-ment de Solsona, consistirà en un trofeu, un diploma acreditatiui 300 euros.

El premi «Plaça Major de narrativa”, dotat per laUBIC, consistirà en un trofeu, un diploma acreditatiu i 300 eurosen vals de compra en establiments de la UBIC.

La UBIC convoca el PremiSolsonès Literari 2006

Premi Literari Condicions generals:1. Els treballs que optin a qualsevol dels premis han de serescrits en català, rigorosament inèdits, i no poden estar lligatsa encàrrecs o beques. Tampoc no poden estar en procés d’edi-ció ni tenir compromesos els drets d’edició. No poden haverestat editats o premiats en altres concursos.2. Format: els treballs es presentaran en fulls de DIN A 4 meca-nografiats per una sola cara, i a doble espai. (Aproximadamentles pàgines han de tenir entre 1800 i 2100 caràcters).3. S’hauran de presentar un original i 4 còpies, en un sobretancat on hi constarà la inscripció «Premi Solsonès Litera-ri», així com el premi al qual es concorre. Totes les còpiesaniran signades amb el pseudònim, i en cap cas amb el nomreal. Dintre del sobre s’hi inclourà, a més, un altre sobre tan-cat on constarà el pseudònim a l’exterior, i un full amb elnom i cognoms, adreça, telèfon i edat de l’autor.4. Termini d’admissió: les obres es poden presentar fins el 28de febrer del 2006, a les dependències de l’Ajuntament deSolsona o a les oficines del Consell Comarcal del Solsonès.5. El jurat estarà format per representants de les següents ins-titucions i entitats: Consell Comarcal del Solsonès, Ajunta-ment de Solsona, UBIC, institut Francesc Ribalta, escola deSecundària Arrels, col·legi Setelsis, escola Arrels primària,CEIP Sant Llorenç de Morunys, ZER del Solsonès i una edi-torial. Les decisions del jurat seran inapel·lables, i sota el seucriteri serà resolta qualsevol circumstància no prevista enaquestes bases.6. Per manca de qualitat dels treballs, el jurat pot declarardeserts els premis. També pot atorgar accèssits a aquells tre-balls que consideri de qualitat. Igualment pot recomanar lapublicació d’aquells treballs que se’n facin mereixedors.7. Els originals no premiats podran ser recollits a les oficinesdel Consell Comarcal del Solsonès del 8 al 31 de maig del2006. L’organització no retornarà els originals per correu. Uncop transcorregut aquest període, s’entendrà que els autorsrenuncien a les còpies, que seran destruïdes.8. Tots tres premis es lliuraran en el transcurs d’una festa quese celebrarà el dia de Sant Jordi del 2006, a Solsona.

38 438-Divendres, 28-10-2005

Presentació del llibre

La mirada violeta-llegint els Evangelis amb ulls dedona-Divendres, 4 de novembre de 2005, a la Salad’Exposicions de l’Ajuntament

De Maria Àngels Filella i Castells. Pagès Editors |col·lecció Sèrie estudis | 12 euros | 204 pàgines | Pu-blicat 17/06/2004 |

La mirada violeta és unaimmersió en els Evangelis desdel vessant femení, a través delqual se’ns ofereix la possibili-tat d’endinsar-nos i conèixeruna mica més l’altra meitat delmón evangèlic, que resta volgu-dament amagat sota un llenguat-ge críptic i unes concepcions pa-triarcals de la dona amb una mi-rada masculina esbiaixada. Enaquest llibre es posa en relleul’actitud de predilecció que

Jesús va tenir envers les dones i es demana que se’ns re-torni allò que Jesús ens va donar directament i explícita, ique ells, els homes de l’Església, ens han pres. Llegir laBíblia i el Nou Testament, especialment els quatre Evan-gelis, amb ulls femenins ens il·lumina, ens fa prendre cons-ciència de qui som i què vol Jesús de nosaltres, les dones,i del lloc que hem d’ocupar en les esglésies. Sabem que lareligió com a espai, la fe com a instrument i els punts dereferència de la dona en els textos sagrats són les eines iels camins pels quals hem d’avançar per recuperar allòque, com he dit, se’ns ha pres i que és ben nostre: la Pa-raula i el servei ministerial.

Temps de poetesLA CASA DEL DARRERE. El diari d’Anna Frank ésla proposta que la Fundació La Caixa durà aSolsona properament

El Diari d’Anna Frank s’ha convertit en un delsllibres més famosos que recull l’odissea d’una famíliajueva. Es tracta del testimoni estremidor d’una adoles-cent que veu trencat el seu futur i el dels qui estima.

La família Frank havia emigrat a Amsterdam el1933, on mai van pensar que l’horror els hi arribaria. ElDiari s’emmarca en el període que va del juny de 1942a l’agost de 1944, que és tot el temps que Anna va estaramagada amb set familiars més a la mansarda d’un edi-fici d’oficines, anomenada per ella la casa de darrere.

El Diari és considerat un testimoni únic sobre labarbàrie nazi, accentuat pel fet que la seva autora ésuna nena que quan l’escriu té entre tretze i quinze anys.

Es va publicar per primer cop el 1947, l’ediciócompleta que acaba d’aparèixer en la seva traducciócatalana.

• Dramatúrgia i direcció: Cristina Cervià• Intèrprets: Glòria Cristina, Elena Martinell i MeritxellYanes• Escenografia i vestuari: Judith Torres• Traducció: Esther Roig• Durada aproximada: 55 minuts

• Dijous, 10 de novembre de 2005, a les 20:00 h.

Biblioteca Municipal- Solsona - C/ Llobera, 31, 1er.Amb la col·laboració de l’Ajuntament

EXPOSICIÓ:

‘Solsona de nit’Sala d’exposicions de l’AjuntamentDel 5 al 19 de novembre, de dilluns adivendres, de 18 a 20 h; dissabtes idiumenges, de 12 a 14 h i de 17 a 20 h

Francesc Cortal i Prevosti, pintor i escriptorbarceloní d’arrels solsonines, exposa una sèrie de dotzeacrílics de gran format sobre diferents cares nocturnesde Solsona. La mostra Solsona de nit, amb què Cortalexposa per primera vegada a la capital solsonina, és fruitdels records i les memòries de la infància de l’artista.Les tonalitats blaves són presents a totes les obres. Per aCortal, aquestes peces són un reflex més del lligam entrel’escriptura i la pintura, “fonts simbiòtiques d’inspiració”.

Cartellera

Concurs de Cartells de laFira del Trumfo 2006En el cartell hi ha de constar:Fira del Trumfo - Solsona - 4 i 5 de març de 2006 -www.firadeltrumfo.com. També hi ha d’aperèixer laimatge d’un o més trumfos. La mida del cartell ha deser DIN A3 (297 mm x 420 mm), a tot color, is’haurà d’entregar sobre un suport rígid, al darrera enun sobre tancat amb pseudònim hi haurà de constar:el nom, adreça i telèfon de l’autor. Premi: 120 eurosen vals de compra en botigues de la UBIC.

Els cartells es podran entregar des del properdilluns fins al dilluns dia 21 de novembre a la Cambrade Comerç en horari d’oficina.Per a més informació: 636 419 380 (Míriam)Properament podreu anar trobant informació de laFira a la web: www.firadeltrumfo.com

39438-Divendres, 28-10-2005

Creu Roja SolsonaA la nostra entitat ja ha arribat el número de loteria

nacional de Nadal. Si el vols adquirir pots passar per lanostra oficina (C/ Sant Agustí núm. 22), cada dia de 13-14hores (excepte dijous) i de 17-20 hores. També el pots tro-bar en diversos establiments de Solsona.

Nota informativa delCentre d’Estudis LacetansS’ajorna la conferència sobre “Món Romà al Solsonès”que s’havia de fer el dissabte, 5 de novembre.Informarem oportunament del dia en que es durà a terme,sempre dins del “2n. cicle de conferències sobre la histò-ria de Solsona i el Solsonès” (octubre 2005-març 2006).

La Junta Directiva

Cicle de xerradesper un Solsonès lliured’agressions mediambientalsActe públic:• Quin model de creixement volem per la comarca?• Pla Especial i Parcial del Port del Comte• Divendres 4 de novembre - HORA: 20:00h.LLOC: a determinarOrganitza: PLATAFORMA EN DEFENSA DEL SOLSONÈSi PLATAFORMA SALVEM LA VALL DE LORD

L’Associació Cultural el Crit organitza:

Divendres decinema musicalNovembre, tots els divendres a les 22:00hAl Teatre Comarcal

• Divendres, 4 de novembre 2005The Wall (AKA Pink Floyd)

• Divendres, 11 de novembre 2005Quadrophenia (The Who)

• Divendres, 18 de novembre 2005The Blues Brothers

• Divendres, 25 de novembre 2005Purple Rain (Prince)

Cartellera

2n concurs de poesiaPepe López & Amigos

Bases del concurs:Edat des de 9 anys fins a 18Poesia inèdita (Català -Castellà),tema lliure, 150 paraules mín.Totes les obres han de ser mecanografiades a màquina oen un disquet o CD.Termini de llirament: 10 de juny del 2006 - Premi 300euros.

Exposició itinerant sobreel patrimoni lleidatàEl dimarts 18 d’octubre, a les 12,00 hores, ala Sala de Col·loquis de l’IEI, es va presentarals mitjans de comunicació l’exposicióitinerant Lleida Mosaic de Patrimonis que esdesenvoluparà a les comarques de Lleidafins el proper mes de juny del 2006

El Departament de Ciències de l’Educació del’IEI juntament amb els Centres de Recursos Pedagò-gics dels Serveis d’Educació a Lleida han treballat desdels cursos 2003-2004, 2004-2005 per tal d’elaborar unaexposició amb tots els materials didàctics que li donensuport, i n’han coordinat les visites i el guiatge.

L’exposició és adreçada al públic en general, peròsobretot als alumnes del cicle mitjà i superior de primà-ria i d’ensenyament secundari de tots els centres educa-tius de les terres de Lleida i té com a objectiu donar aconèixer la riquesa patrimonial de les Terres de Ponent,mitjançant un recorregut visual que permeti descobrirels aspectes naturals, artístics, econòmics, socials i cul-turals més rellevants de les comarques lleidatanes.

Van assistir a la conferència de premsa: AntoniBalasch, vicepresident de l’IEI, Carme Vidal, directorade la Fundació, Carles Vega, director dels Serveis Terri-torials d’Educació a Lleida, Josep Roig, president delConsell Comarcal de la Noguera i Joan Arjona, cap delDepartament de Ciències de l’Educació de l’IEI.

[email protected]

40 438-Divendres, 28-10-2005

El Racó del Gregori Gregori Solé

Benaurats solsonins, piteuans i olianesos, benvinguts ala meva setmana gastronòmica, on el xef Gregori, prepararàuns deliciosos plats, que captivaran tots els consumidors. Alsqui els agrada la bona cuina, entrem a degustar el primer plat.

Pizzeta d’estatut a la Italiana, ingredients:- Un paper tamany foli en blanc- Una pluma estilogràfica- Tinta de Calamars- Imaginació i il·lusió- Signatura del xefPer preparar la pizzeta d’estatut a la italiana, s’agafa un

paper tamany foli en blanc, el poseu damunt la taula i agafeu laploma estilogràfica, l’unteu amb la tinta de calamars, hi poseuuna mica d’immaginació i un polset d’il·lusió i que no us baixicap clatellot. Hi posem la signatura del xef i ho deixeu refredarfins que s’aprovi i la doneu al primer italià que passi.

Segon plat:Pavelló al gust Azorín, ingredients:- Equips de futbol- Treballadors- Un pavelló- Un pi de Sant JustAgafem el cotxe, per preparar aquesta deliciosa recep-

ta, al gust de l’Azorín. S’agafen els dos equips de futbol, amb

l’àrbitre inclòs, el treballador diu “no”, perquè vol dinar. Tru-quem a l’Azorín, ens diu “no” perquè el treballador ha de di-nar. Per amanir-ho, agafem el cotxe i anem al Pi de Sant Justper estar contents, el plat s’acaba preguntant: Si hi hagués bàs-quet, què passaria?

Postres:Flam de pescadors i camioners, ingredients:- Una bona vaga- Sense peix i tots contentsBé, per preparar postres com el flam de pescadors i ca-

mioners, no tinc pressa. Declaro desertes les postres per vagade pescadors. Per acabar-me la tinta, també jo, faig vaga d’es-criure, perquè els meus pares ja no poden més, de cansat queestic.

Per acabar aquesta jornada gastronòmica, ens falta elcava, el vi, el cafè, la copa i el preu del menú gastronòmic.Com que de peix no n’hi ha al Riu Negre, el preu és a l’abastde tothom.

Ara, com que hi ha pizzeta, anem a dedicar aquest es-crit únic al Toni Merino i família de la pizzeria, restaurant, bari demés cosa; al Tonnetto. Que estigui content, com jo, i lidesitjo una bona castanyada.

Escrit cedit per: Com és possible, que les pessigollesfacin riure amb col·laboració de: La mà de Déu.

La gastronomia del Gregori Meck o Peck

Poesia Hari

Tardoregen amb conversade fulles malmesesgemecs i queixes

avancen cap a ells silentstraspuen verbs

escapcen paraules, callenmai no és tard per a dir res

es troben, s'adonenbalbs els peus quan passen

pel carrer de Mirabaldacansats àdhuc la calma

fan temps de tempsi juguen a deixar-se

qui sap si és certsón vells...

Es fan companyia i ressòmés que coneguts

Fal·lera de sentir-se

palplantats fan plaçafan mercat...

amb les panxetes dels ditss'acaronen i exalten el gestun just i avergonyit consol

de mirades copsades, viscudesi s'expliquen:

-se'n troben, eh?-i donques...

passo de llarg i perdo aixíel perfum, l'oratge

la fal·lera de sentir-sede riure plegatsde dir-ne la seva

un per l'altre deleruts.

M'agrada badarpassar si cal tres vegades

i mirar i no dirassaborir la saor

deixar que la plujabeneeixi l'instantde mercat i tardor

faig silenci de silencisper sentir-me d'aquí.

41438-Divendres, 28-10-2005

Opinió Marcel Ribera

Ara fa un any més o menys que vaig fer un article dún viatge a Barcelonai em vaig trobar que en algun lloc se´m dirigien directament en castellà idesprés que jo els respongués en català, alguns van canviar; se´m van dirigiren català. En molts llocs dóna la sensació que no som a Catalunya. Mai no hepogut entendre que en un lloc com a Barcelona algunes persones que treba-llen de cara al públic es dirigeixin en castellà als clients ( tot i ser catalans elsdependents o dependentes). Automàticament en veure el client sense saberquina llengua parla, et diuen: “Qué desea ?”

Láltre dia, repassant documents dáltres temps, vaig trobar una carta dúnlector, la qual va sortir publicada al “Diario de Lérida”, amb data 5 dóctubrede lány 1.977 i més concretament la pàgina 4. Lésmentat document diu:

EN CATALÀ NO HI HA TRUITA NI PERNIL“Formant part dúna expedició sardanista que sádreçava a Montserrat,

per tal de participar a lÁplec de Catalunya, vam aturar-nos al Restaurant(X), a La Panadella, per a esmorzar. Allí hom va demanar un sandwix depernil, senyalant amb la mà els que hi havia sobre el taulell. Va costar moltque es servís el sandwix esmentat, però la cosa es va agreujar al momentde demanar unes truites a la francesa, ja que els servidors del taulell vandir que teniem de fer-ho en castellà afegint que en català no ens servirienres.

Com es pot comprendre, el nostre astorament va ésser molt gran i vamprotestar del tracte rebut; però, res, en català no es servía. Aquesta va ésser lapostura dels servidors dún taulell, a Catalunya.

Vam acabar lésmorzar al restaurant del costat, on un xicot no català sientenia que era una truita a la francesa.

Sembla mentida que hi hagi, qui séntesti en fer les coses com no deuende fer-se. Sortosament encara hi ha qui té prou seny per a comprendre queaquest no és el camí, com els qui ens serviren a láltre restaurant. Igualmentcom el cambrer –un noi de disset anys –que ens va servir el dinar a Montserrat,el qual, granadí, ens va pregar parléssim en català entretant ell en parlavacom millor savia.

Amb tot, no podem treuren´s del cap la postura intransigent dels servidors delRestaurant (X), mantenint que en català no ens servirien. Com tampoc ens po-dem avindre com hi hagués qui dient amen, es conformés a esmorzar en castellà,servit pels qui no mostraren cap respecte per la terra on viuen i treballen.

Un espectacle el qual creiem acabat, però que per desgràcia va repetir-secamí de Montserrat.”

Després dáquesta lectura cadascú que tregui les conclusions que cal-guin. Val la pena recordar que el llunyà any 1982 una noia anomenada “Nor-ma” ens ensenyava que el català és cosa de tots”. Al cap de 23 anys aquestafrase continua vigent. En aquests moments una nova campanya de la Genera-litat de Catalunya ens anima a fomentar l´ús del català. “Dóna corda al cata-là”. Una curiosa dentadura és la mascota dáquesta campanya. De vegadesmalauradament encara podem veure alguna paraula tan mal escrita que gaire-bé fa mal als ulls de la persona que ho llegeix, un exemple el tenim en laparaula prohibit; personalment l´he vist escrita sense “h” i en “v”. Igualmenten alguna conversa m´ha arribat a les meves oïdes que no cal fixar-se massaen una paraula que estigui escrita en una lletra concreta. Vaig sentir duespersones que van posar un exemple, lúna va dir a láltra: mira, no calcomplicar-se tan la vida, a mi m´és igual que el nom de Barcelona estiguiescrit amb “B” que amb “V”, ho entenc igual.

Seria molt important que hi poséssim tots alguna cosa de la nostra part.Cada cop que hi ha alguna campanya per fomentar l´ús del català, com lesesmentades més amunt, vol dir que no anem gens bé.

En Català, si us plau

Opinió F.Torres

Només llumper avuiHi ha un petit poema del Cardenal Newmanque diu així:

Guíame luz bondadosalas tinieblas me rodeanguíame hacia delante.

La noche es densa,me encuentro lejos del hogar,

guíame hacia delante.Protégeme al caminar.

No te pido ver claro el futuro,sólo un paso aquí y ahora.

No sé perquè llegint aquest poema em re-corda tant el Pare Nostre. És molt significa-tiu el fet que quan Jesús ensenya els seus dei-xebles la manera de pregar els invita a de-manar a Déu només el pa per avui, no queels resolgui el problema per sempre ni tam-poc que els ompli el graner, nomésl’estrictament necessari pel dia d’avui. Algúfent brometa ha dit que si ho demanéssimper molts dies se’ns tornaria dur. Jo crec queel que Déu pretén és crear-nos la necessitatd’estar cada dia en contacte amb ell.

Tot això dit en el camp sobrenatural crecque també té aplicació en la nostra vida hu-mana. La majoria dels humans vivim entretenebres i sovint ens preguntem: quin sentitté la vida? Serà curta o llarga? Per què exis-teix el dolor? Per què hi ha tan sofriment enel món? Tot acaba amb la mort? És evidentque la nit de la humanitat és densa, ho dona-ríem tot a canvi de veure clar el futur. Si sa-béssim que els nostres dolors serveixen peralguna cosa potser els patiríem amb méstranquil·litat. Són preguntes que ningú no ensles pot contestar, per aquest motiu són moltsels que es desanimen i no s’atreveixen a obrir-se camí si no ho veuen tot molt clar. És ungran error perquè tal com diu el poema no-més necessitem llum per avui i fe i esperan-ça per demà, amb la confiança que demà noens mancaran uns quants centímetres de llumi coratge per continuar la lluita. Malaurada-ment són molts més els quins temen el futurque els quins viuen el present amb alegria icoratge. Hi ha gent que els encanta el quepodríem dir patir per hipòtesi, s’angoixenmassa pensant en possibles desgràcies queal final no acostumen a passar però ells jales hauran patit dotzenes de vegades.

Tal com diu el poema, demanem llum perfer el pas que ens toca avui i amb petits pas-sos fets amb fe, amor i esperança aconsegui-rem travessar la nit.

42 438-Divendres, 28-10-2005

Opinió Ramon Gualdo

Som “Sis a Traïció”Paraules de Jesús de Natzaret

Ja es veuen als establiments, blocs de participacióde la Rifa de Nadal. Ja començarem a parlar de les festesde Nadal, i per això se m’ha acudit, Bon Jesús, de fer-vossuggeriments, abans d’arribar les festes.

Escolteu: Val la pena baixar al món i patir tant, sitampoc el món no s’arregla pas? Ja sé que dient aixó pucescandalitzar algunes ànimes, i els grans magatzems co-mercials diran que els vull clavar el negoci a Can Pistraus.A veure si m’explico:

L’Església, cada any ens va repetint que vindràNadal, que baixarà el Nen Jesús i que ens redimirà o enssalvarà... Escolteu, Jesús estimat: Fa anys i panys, tota lavida veniu per Nadal. Val la pena nèixer en un establedestartalat amb risc d’agafar una galipàndria? Sobretotsi veiem que al món hi abunda la fam, les guerres, la vio-lència... i tornem a quedar igual. Val la pena després, defer allò d’aquella vaga de fam (em sembla que diuen 40dies a la muntanya?) sense menjar res, ni un suc de fruita,ni res? No pot ser bo per a la salut.

Passaran els dies, i a les lectures de la missa, enstornaran a dir que multipliqueu els pans i els peixos. Peròveig que no arriben enlloc. Centenars de criatures vanmorint de fam. La multiplicació no surt pas bé. Potserteniu la calculadora espatllada. També ens tornaran a dirque damunt d’un turó, feu el sermó de Les Benaurançes.“Benaurats els pobres, els que ploren, etc.”. Us trobareuque a mig sermó algun dirà: “Jo, començo a passar, queavui donen un Barça-Madrid”. Potser si diguéssiu: “Ben-aurats els que van a les Rebaixes...”. Allà sí que s’hi apun-tarien amb ànima i cos, fervor i sentiment.

No tenim remei. Doncs, val la pena tanta murga?Som de la pell del Barrabàs, som sapastres, i a més, som“Sis a traïció” (i cada setmana se n’hi afegeixen sis més).M’explico: Al calendari de l’any vinent veig que el di-vendres Sant torna a ser pintat en vermell. Això em famala espina. Us volem tornar a clavar a la creu. Vegeu sien som, de mal xinats. No us podeu refiar de ningú. Valla pena un patiment tan terrible, per tornar a quedar totun desastre?

Ho enteneu, Bon Jesús, perquè dic que som “Sis atraïció”? Des de les altures, espieu alguna celebració delstemples. Moltes persones, a les mans, els fulls dels cants“El Senyor és el meu pastor...”, però potser també hitenen un boli per votar. Amb la cara de no haver trencatmai cap plat, van recitant amb veu pietosa: “Pare nostreque esteu en el Cel... Sia santificat el vostre Nom...”. Lavostra veu, Jesús, pot dir: “Veritat o mentida?”.

Opinió Josep Serra

Ciutat de Solsona

Hola, ciutadans del Solsonès, em dic Josep Serra i viscals afores del Solsonès. I trobo a faltar aquí a la meva ciutatuna cosa molt important que no sé si vosaltres us i heu fixat. Jafa temps que jo veig que aquí a Solsona hi fan falta semàfors ales carreteres perquè cada dia que passa hi ha més cotxes i méstrànsit per les carreteres de la nostra ciutat. I una altra cosatambé fa molta falta: són els lavabos públics, que tampoc non’hi ha i fan molta falta. Aquestes dues coses que jo us dic enaquest escrit, espero que l’ajuntament hi posi algun remei, icol·loqui semàfors a les carreteres de la meva ciutat. Seria unbon detall per la seva part, perquè ja és hora que el trànsit vagimés lent i no tan de pressa com va ara i així no hi haurà tantsaccidents de trànsit com hi ha ara.

Apunt Immobiliari ofert per la immobiliària S.2000 INVESCON

Tributació d‘un immoblerebut en herència

Els hereus que incorporen al seu patrimoni un béimmoble provinent d‘una herència, tot i que ho hagin re-but gratuïtament, a l‘hora de vendre‘l tributen a l‘IRPFpels guanys obtinguts.

Però a l‘hora de tributar, no es considera guany latotalitat de la venda. Es pot computar com a valor d‘ad-quisició el valor que s‘ha declarat de la finca a l‘Impost deSuccessions. També s‘hi poden afegir les despeses i im-postos que s‘hagin pagat per l‘herència (notaria, registre,impost successions, ...)

No obstant, és fiscalment molt avantatjós fer la ven-da transcorregut més d‘un any de la mort de l‘antic propi-etari. Així es tributa a l‘IRPF al tipus del 15 % , sobre ladiferència entre el preu de venda i el valor d‘adquisició. Sila venda es formalitza abans de l‘any, es considera un in-grés més de l‘exercici, i tributarà, juntament amb els altresingressos de l‘any segons la tarifa general de l‘Impost –que pot arribar a ser del 45 %.

43438-Divendres, 28-10-2005

Totes les nacions travessen un perío-de de la seva història que es distingeixper una sobreabundància en tot ordre delprogrés humà. Pot ser qüestió d’un més omenys, però totes el travessen. I la naciócatalana no n’és cap excepció, ans tot elcontrari, Catalunya és una notable con-firmació de la regla. Una altra cosa és queels catalans ho coneixem o ho desconei-xem.

Sents algunes persones que es dolenque a l’escola no els ensenyaren català;aquestes mateixes persones es queixenque els ensenyaren castellà, sense rèplicapossible. Bé, no és la llengua l’única cosaque ens pisparen els governs borbònics imilitars, també ens pisparen el coneixe-ment de la nostra història –ens n’imposa-ren una de falsificada tendenciosament-,i ens pisparen el coneixement del nostreSegle d’Or. Als catalans ens han ben do-nat garsa per perdiu. Cosa molt semblants’esdevingué amb els pobles natiusd’Amèrica. Llàstima que no disposemd’espai!

El nostre Segle d’Or es produeix acavall dels segles XIII i XIV, que és èpo-ca de maduració medieval. Moment d’in-tensa vida interna a Catalunya i d’una ex-traordinària força expansiva. Període pre-sidit per la figura cabdal del rei Jaume I,el Conqueridor. Ell mateix escriu El “Lli-bre dels Feits”, o el dicta, o el fa escriure,però on marca el seu encuny, obra mestrai un dels plasmadors de la llengua catala-na. L’acompanyen, en similitud, rang itranscendència, les altres tres cròniques,la de Bernat Desclot, la de Ramon Mun-taner i la de Pere III.

Coetanis i posteriors a aquestes crò-niques, s’alça una plèiade d’escriptors su-ficients, pel nombre i la qualitat, a fer unacultura de forta fesomia local i de projec-ció universal. Entre tots perfilen i expres-sen un dels pensaments més elevats i cul-tes de l’Europa d’aquell temps.

Fem-ne un repàs, ràpid: Humanistes,filòsofs, científics com Ramon Llull, JoanLluís Vives, Bernat Metge, AbrahamCresques, Arnau de Vilanova; un excel·-lent grapat de poetes com Guillem de Ber-guedà, Jordi de Sant Jordi, Joan Roís deCorella, Jaume Roig, Ausiàs March; es-criptors i polígrafs com Joanot Martorell,Francesc Eiximenis, Anselm Turmeda –

Opinió Pere Ortís

aquest un gran pensador i escriptor, des-conegut perquè abandonà la fe cristiana ies féu musulmà- , Isabel de Villena i tantsd’altres.

Bé, cal fixar-se que jo no comparosegles d’or, ni en desvaloro cap. Jo vin-dico el nostre, tan desconegut pels cata-lans. Ja he dit que tota nació –no tot es-tat- el té, en una mesura o altra, i tots elsvalorem i els considerem. No s’hi val, percontra, de només valorar-ne alguns imenystenir els altres, pel sol fet d’igno-rar-los.

En aquest aspecte calen un tacte i unseny extraordinaris.

Però insistim en el fet que la personaque desconeix el seu segle d’or és llunyde la base natural de la seva cultura. Enla vida li fallarà una dimensió imprescin-dible del seu suport intel·lectual i de laseva projecció sense fronteres. Per a uncatalà és imprescindible el coneixementdels seus clàssics. El tal català és un indi-gent intel·lectual, amb la tendència mor-bosa a aprendre d’altres fonts que no lisón sinceres i d’anar mal guiat a la vidasobre la seva identitat, el seu origen i elseu destí. No perquè n’hi hagi de mésbons, cal ignorar el propi Segle d’Or; noperquè la meva mare no sigui la més bo-

El Segle d’Or

Als catalans ens han bendonat garsa per perdiu.

Cosa molt semblants’esdevingué amb els

pobles natius d’Amèrica.Poesia J.R. Marbà Alamàn

Petit País

Arrande la Segarra

Arran del terra tot caminantsento l’aspror d’aquesta terraen sóc fill i n’he estat allunyat

i vull conèixer la Segarra.

Arran dels llavis tot parlantcerco converses de to il·lustratiuvull conèixer, en tinc bon motiui serà parlant i també cantant.

Arran de boca mastegant paraulesi prop de la pell i dels sentimentsque omplen l’ànima d’aliments

i aixopluguen tots els més estimats.

Arran del ulls amb intens mirarcercant records i velles corrandesper atansar-me a antigues històries

que són part del nostre caminar.

Arran del més dolç besarrebre petons d’un vell passat

omplir de carícies el bell estimard’aquells que mai no hem d’oblidar.

nica, la deixaré arraconada.Per totes aquestes raons, és d’una im-

periosa necessitat que els nostres clàssicssiguin ensenyats a l’escola. Ja de petitsels nens catalans han de ser introduïts enels nostres valors fonamentals, si volemfer una educació ben feta.

I per al lector ja fet, que ha estat pri-vat d’allò que per dret de naixença li per-tocava, aconsellaria la lectura, així a copd’ull fàcil, l’arreplec del “Blanquerna” deRamon Llull, del “Tirant lo Blanc” deJoanot Martorell, de “Curial e Güelfa”,anònim, i de la poesia d’Ausiàs March.Un primer pas que ben segur que ens ani-marà a fer-ne d’altres.

44 438-Divendres, 28-10-2005

Per la Catalunya social i el progrés econòmic

1 Nou model de finançament cap al concert econòmiccatalà

Es crea l’Agència tributària de Catalunya, que recapta-rà tots els impostos que es paguen a casa nostra i en cedirà unapart a l’Estat per les despeses que aquest realitza a Catalunya ien concepte de solidaritat territorial. En 10 anys hem de recu-perar 5.700 milions d’euros anuals per a invertir en benestar(salut, educació, pensions, serveis socials, infrastructures...),equiparar-nos amb la mitjana europea i passar de l’actual 9%de dèficit fiscal al 4%. L’Estatut de 1979 no desenvolupa elmodel de finançament.

Dèficit fiscal anual (impostos que es queda l’Estat i no re-tornen a Catalunya)

El nou estatut: més ambició per a Catalunya

2 Més drets civils, socials i de participacióEs detallen en 21 articles més drets per a les persones:

en l’àmbit de les famílies i la infància, la joventut, la gent gran,les dones, la salut, l’educació, els serveis socials i la participa-ció, entre d’altres. S’obre així el camí cap a la universalitzaciódels serveis socials a les famílies i la gent gran, i la consolida-ció del dret a uns serveis públics de qualitat. L’Estatut de 1979no contempla cap capítol per a aquests qüestions.

3 Acollirem i integrarem la immigracióEl règim d’acollida i integració serà una competència

exclusiva de la Generalitat. També es concediran des de la Ge-neralitat els permisos de treball i es participarà en la definiciódel contingent anual de persones immigrades, i es posarà fi aldesgavell actual. Es desenvoluparan oficines de contractacióen els països d’origen de la immigració. L’Estatut de 1979 noassumeix cap d’aquestes competències.

Població immigrada1996 .............................................................................. 97.7832005 ............................................................................ 765.825

4 Gestió de ports i aeroportsAquestes infrastructures són de vital importància per al

progrés econòmic del país. Per fi serà realitat la regularitat devols intercontinentals des de l’aeroport d’El Prat i la modernit-zació de la resta d’aeroports catalans. També podrem definir

Els catalans paguem en im-postos (2003) 54.000Meuros

Retornen a Catalunya (2003)39.796 Meuros

Dèficit fiscal (2003)14.204 Meuros (450 euros cadasegon)

Pressupost de la Generalitat(2003) 16.081 Meuros

un projecte per a fer dels ports catalans l’entrada principal demercaderies del sud d’Europa. Ara, la gestió d’aquestes in-frastructures correspon en exclusiva al govern espanyol,amb una clara discriminació a favor de Madrid.Vols internacionals (1r semestre 2005)Madrid – Barajas .....................................................................21.349Barcelona – El Prat ........................................................5.958

PER LA LLIBERTAT NACIONAL5 Som una nació amb drets històrics reconeguts

Catalunya es reconeix com a “nació” i supera la deno-minació constitucional de ”nacionalitat”. Es reconeixen tambéels drets històrics de Catalunya com a mostra de la nostra sin-gularitat històrica en cultura, educació, llengua i sistema insti-tucional. L’Estatut de 1979 ens defineix de la mateixa ma-nera que la Constitució espanyola i no fa menció als dretshistòrics.

6 El català: llengua oficial, pròpia i comunaTots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya tindran el

dret i el deure de conèixer la llengua catalana. L’Estatut de1979 no reconeix aquest deure. Ara podrem exigir l’atencióen llengua catalana en establiments i comerços i una nova lleide política lingüística més decidida.

7 El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)serà l’última instància judicial de Catalunya

S’aproparà la justícia al ciutadà; es crearà el Consell deJustícia de Catalunya com a òrgan descentralitzat del ConsellGeneral del Poder Judicial. També s’atribueix a la Generalitatla plena competència de mitjans i recursos personals. L’Esta-tut de 1979 manté la centralització de la justícia.

Catalunya ERC - SOLSONÈS

45438-Divendres, 28-10-2005

8 Més democràcia: capacitat de convocar re-ferèndums

Catalunya podrà convocar consultes populars. L’Esta-tut de 1979 no ho contempla.

9 Enfortim les relacions amb els Països CatalansLa generalitat haurà de promoure la comunicació, l’in-

tercanvi cultural i la cooperació amb la resta de territoris ambvincles històrics, lingüístics i culturals. S’estableix la possibi-litat de subscriure convenis i tractats, establir organismes co-muns i altres instruments de col·laboració. S’iniciarà una novaetapa en la vertebració dels Països Catalans. L’Estatut de 1979no contempla aquesta possibilitat.

10 Presència directa a la Unió EuropeaRepresentants de la Generalitat participaran directament

en les delegacions de l’Estat davant les institucions europeesquan es tractin assumptes de l’interès de Catalunya. A més, el

Catalunya ERC - SOLSONÈS

territori de Catalunya serà circumscripció electoral en les elec-cions al Parlament Europeu. Fins ara l’Estat espanyol ha os-tentat en exclusiva la representació a les institucions euro-pees.

EL NOU ESTATUT: FENT CAMÍ CAP A LA INDEPENDÈNCIAEl nou estatut significa un pas important en el camí d’es-

devenir un estat més de la Unió Europea. Ens obre noves pos-sibilitats per vertebrar un autèntic poder polític i econòmic ca-talà que ens permeti assegurar el benestar de tothom que viu aCatalunya i el progrés cultural i econòmic del país.

Fer evident que més sobirania i més control sobre elsnostres recursos implica més benestar i més progrés. És la fór-mula que un dia ens permetrà convèncer una majoria socialsobre la necessitat de ser completament sobirans.

L’exercici del dret a l’autodeterminació és el proper pasque marcarà la història del nostre país. I això passa per construirla Catalunya social que volem, dia a dia, amb els nous instru-ments amb que aquest Estatut ens dota i amb el treball ferm i elcompromís constant d’Esquerra amb el país.

www.esquerra.org

L’Acudit del Simi

46 438-Divendres, 28-10-2005

Darrerament he estat en vàries reunions de societats decaçadors per escoltar les seves queixes, en tant que Diputat alParlament. Aquest és un col·lectiu important que aplega unes90.000 persones a tot el país.

És lògic escoltar, doncs, els plantejaments que fan i lespropostes per millorar un sector que sempre ha tingut força pro-blemes en les seves relacions amb l’Administració. I és que lacaça a Catalunya és molt variada i amb factors molt diferents d’unescomarques a altres.

Hi ha també problemes comuns a tot arreu, com lleis queels perjudiquen clarament. Un exemple clar és el dels accidentsproduïts per animals a les carreteres. Cada vegada més freqüentsper la proliferació d’ animals de gran tamany com els porcs sen-glars, cérvols, cabirols, isards.

S’ha començat a resoldre aquest tema amb algun canviintroduït a la Llei de Trànsit, o en la Llei sobre responsabilitatcivil i assegurança de vehicles a motor, però el tema encara no tésolució definitiva ni ben adequada, de manera que les societats decaçadors han de pagar unes pòlisses molt elevades que posen enperill l’existència de la pròpia societat.

Hi ha molts altres temes pendents de resolució, com elspermisos, normatives sectorials, règim de sancions, funciona-ment de cotos, etc. De fet, portem molts anys esperant una re-glamentació actualitzada i adequada a la realitat present.

I aquí volia arribar. Ara, la Generalitat, en aquest cas permitjà del Departament de Medi Ambient ha acordat elaborar unanova Llei de Caça, de manera que aquesta activitat quedi total-ment regulada pels propers 15 o 20 anys. És el moment per a totesles societats de caçadors de dedicar algunes persones a fer un se-guiment de l’elaboració de la llei i participar en les reunions quees convoquin. Si no s’hi participa que ningú no lamenti com sorti-rà la llei del Parlament.

La previsió és que la nova llei sigui aprovada a final de

A tots els caçadors

l’any vinent. Això vol dir que a hores d’ara s’està ja fent una pri-mera feina: la de recollir material i documentació que serveixi debase per la nova llei. Entre aquesta documentació hi ha informesde les diverses universitats i centres d’estudi de la fauna per deter-minar les espècies existents a Catalunya, distingir la fauna autòc-tona de la vinguda d’altres indrets. Veure malalties i problemes decadascuna de les espècies, i determinar les poblacions existents alpaís. De moment, aquesta feina ha d’estar acabada a finals d’aquestany, 2005.

Tot seguit, es recolliran diferents lleis d’altres territorisd’Espanya i d’Europa. Sempre és bo saber què tenim al nostreentorn i no cal inventar coses que ja estiguin provades i reco-negudes. I a continuació es començarà a redactar l’esborranyde Llei.

A finals de març la previsió és disposar d’un primeresborrany per poder-lo passar a tots els sectors afectats: socie-tats de caçadors, Col.legi de veterinaris, criadors, advocats,etc.etc. I una vegada fetes les consultes, i revisat el text, seràproposat com a Projecte de Llei pel Govern de la Generalitat ientrat en el Parlament de Catalunya per la seva tramitació.

Aquí es formarà una Ponència conjunta (una comissió ambun Diputat de cada partit) i en un parell de mesos retocarà el pro-jecte en tot el que cregui oportú fins a portar-lo al Ple del Parla-ment per la seva aprovació definitiva que es faria a final d’any.

És evident que ara toca a tots els caçadors organitzar-se imobilitzar-se perquè la nova Llei sigui el més adequada possible.Cal ser present a totes les reunions que es convoquin per parlar dela nova llei i fer arribar a tots els partits les reclamacions o petici-ons que han de figurar al nou text. Una llei ha de servir per moltsanys i la regulació que tenim ara és vella i inadequada. D’aquí lacrida a que, a part de caçar, alguns es dediquin a seguir els papersi documents que serviran per fer la llei. És una bona manera de ferque tot acabi bé.

Opinió Joan Roma i Cunill, Diputat al Parlament

Poesia Josep Maria Poblet

PiròmansSi els focs són intencionatsquè o qui mou la intenció?

L'afany d'especulacióde prohoms i d'entitats?

O els tèrbols motius privatsagents del trist abandó

i cruel anihilaciódels nostres boscos preuats?

Cal castigar amb mà molt duraa qui no ama el patrimoni,

d'acord amb el mal que ha fet.Cal que tots en tinguem curaja que no en tindrà el dimoni,

piròman amb mala llet.

Quina rara malaltiapatir de piromania.

El farM'agrada el far costaner

que intermitent des del cimfa l'ullet, amb constant rim,

a l’esforçat marinerde qualque nau timoner,

que amb valor i fe sublimorsa amb tempesta o plugim

per feinejar o per plaer.Aquell flash potent i clar

que preveu, informa i guia,esdevé un raig d'esperança,

garantia i talismàpels que amb esforç, dia a dia,

ballen, dels mars, la gran dansa.

En l'antigor, grans foguereseren fars per les galeres.

Bon diaEntro en un bar ple i nostrat,

dient fort i a tothom "bon dia"Hi ha una passa d'afonia?car ningú m'ha contestat.Poc després he constatat

que en aquell bar no hi havianingú amb cap greu malaltia

de gola ni mal de cap.Sols sento parlar un idioma

el castellà, evidentment.Sóc au que ha errat el vol?

Pot ser que on es cull la pomala millor, la de Ponent,parli en català, jo sol?

"Bon dia" no és cap problema, l'educació?... un altre tema.

47438-Divendres, 28-10-2005

Els Comuns de Solsona i Olius ens felicitemde que Solsona i Olius puguin gaudir

finalment d’un servei public interurbà de transport

“El Grup Municipal d’El Comú proposa al Governque encarregui un estudi de viabilitat per crear una líniade transport públic entre Solsona i Olius (Pi de Sant Just)”.Així començaven les propostes que els Grups municipals d’ElComú de Solsona i d’Olius vàrem presentar als Plens dels respec-tius consistoris el 25-11-2004 i el 2-12-2004 respectivament.

En aquella iniciativa proposàvem:“1.- Encarregar una enquesta entre els usuaris potencials

d’aquest servei: veïns del Pi de Sant Just i treballadors delsdiferents polígons industrials d’Olius, Pronisa i Els Ametllers,el màxim de complerta.

2.- L’enquesta hauria de permetre conèixer el nivell d’ac-ceptació d’aquest servei entre els usuaris potencials. Per aixòhauria d’oferir un servei de bus d’alta freqüència en les horespunta (cada 15/20 minuts en les hores punta). I de menor fre-qüència (cada hora?), en la resta de franja horària.

3.- Demanar en l’enquesta quines són les hores de més ne-cessitat d’un servei continu.

4.- En base a les respostes de l’enquesta, demanar unpressupost a diferents companyies de transports de passat-gers.

En qualsevol cas, creiem que pot ser un bon servei i unabona solució per molts veïns de Solsona, treballadors dels po-lígons industrials i residents del Pi de Sant Just. I un servei mésper a la ciutat”.

LA INICIATIVA D’EL COMÚ S’HA FET REALITAT.Solsona i Olius ja disposen d’un servei públic de trans-

port interurbà. El Comú argumentava en la seva proposta, lanecessitat d’aquest transport interurbà “en la conveniènciad’oferir un nou servei als veïns de Solsona i d’Olius, disminuirla intensitat de vehicles privats i també en el risc potenciald’accidents (motivat pel flux creixent de vehicles entre els dosnuclis urbans)”.

Per aconseguir un servei el màxim d’eficaç i útil propo-sàvem un treball previ, en forma d’enquesta o similar, semprepensant en que qui faria viable el bus serien els usuaris, i peraixò aquests havien de participar en la creació d’aquest servei.

El servei, als pocs dies de funcionament, ja ha deixatentreveure els seus encerts i les seves mancances. L’encert ésla seva mateixa existència, però les mancances posen en evi-dència la mala planificació i la improvisació de les administra-cions que són responsables del projecte.

“LES PRIMERES QUEIXES DELS USUARIS SÓN,SOBRETOT, PELS HORARIS” (declaracions a Regió 7del conductor del bus)

Regió 7 (25 d’octubre) feia palesa una de les evidènci-es de la improvisació que acostuma a acompanyar els projec-tes de CiU: no s’ha estudiat a fons els horaris més útils als

usuaris. Per això en la proposta d’El Comú plantejàvem la uti-litat i necessitat d’una enquesta que permetés saber “quinessón les hores de més necessitat d’un servei continu”.

L’enquesta que El Comú proposava permetia:1.- Dissenyar el servei d’acord amb l’usuari2.- Conèixer l’acceptació d’aquest servei entre els usuaris po-tencials.3.- Conèixer les condicions perquè fos utilitzat pel màxim nom-bre de persones (freqüència, horari, preu, recorregut).

No s’ha volgut comptar amb nosaltres, ni amb cap delsrepresentants de centenars i centenars d’usuaris, com som elsregidors i regidores d’Olius d’El Comú i també d’ERC. Holamentem. Possiblement tampoc no se’ns hagués fet cas. És lamanera de fer de CiU.

En qualsevol cas creiem que és una magnífica notícia lacreació d’aquest servei de transport interurbà entre Solsona iOlius. Desitgem que es mantingui malgrat pugui tenirinicialment més o menys èxit. La manera de garantir-ne la con-tinuïtat ja hem dit quina creiem que és la millor: tenir en comptel’opinió dels usuaris, atendre els seus suggeriments iredissenyar el servei, tant pel que fa ALS HORARIS, COMA LA FREQÜÈNCIA DEL SERVEI A LES HORES PUN-TA I AL RECORREGUT MÉS ÒPTIM (que no vol dir mésllarg ni més enrevessat).

El Comú ens oferim a col·laborar en la millora delnou servei. Estem a la disposició de les administracions res-ponsables. Creiem que l’única garantia de viabilitat la do-narà l’èxit i l’acceptació d’aquest servei de transport perpart dels usuaris. Per això reclamem un cop més que se’lstingui en compte, se’ls escolti i es redissenyi el servei d’acordamb les seves necessitats i suggeriments.

Opinió El Comú de Solsona - El Comú d’Olius

El Comú propossa tenir en compte l’opiniódels usuaris, atendre els seus suggeriments i

redissenyar el servei, tant pel que fa alshoraris, com a la freqüència del servei a les

hores punta i al recorregut més òptim

48 438-Divendres, 28-10-2005

Postals a l'aire

Silencis... en veu ALSilencis... en veu ALSilencis... en veu ALSilencis... en veu ALSilencis... en veu ALTTTTTAAAAA

Una societat pretèritament monocroma i ordenadanomés podrà pair un intrusiu intercanvi interculturalsense fractura social, si aquest és dòcil, permeablei honestament recíproc

Albert Muntada

Diplomat en Ciènciesde l’Educació per laUniversitat de Lleida

[email protected]

Si aquest silenci usSi aquest silenci usSi aquest silenci usSi aquest silenci usSi aquest silenci ussuggereix algunasuggereix algunasuggereix algunasuggereix algunasuggereix algunaimatge interessant,imatge interessant,imatge interessant,imatge interessant,imatge interessant,no ho dubteu,no ho dubteu,no ho dubteu,no ho dubteu,no ho dubteu,envieu-la a l’adreçaenvieu-la a l’adreçaenvieu-la a l’adreçaenvieu-la a l’adreçaenvieu-la a l’adreçaelectrònicaelectrònicaelectrònicaelectrònicaelectrònicade la postalde la postalde la postalde la postalde la postal

Opinió Jordi Riart i Vendrell, alcalde de Solsona

El Camp del Serra: una decisiósens dubte beneficiosa per a Solsona

Malgrat que els grups de l’oposició vulguin fer creureel contrari, aquesta era la solució òptima per a la ciutat

A hores d’ara, els solsoninsi solsonines interessats pel patrimonide la ciutat disposen de tots els ele-ments necessaris per valorar què re-presenta la darrera operació quel’Ajuntament ha dut a terme sobrel’emblemàtic terreny del Camp del Serra. Ho vaig explicar deta-lladament en un anterior article publicat en aquest mateix mitjà, ila informació s’ha difós a través de tots els mitjans de comunica-ció locals. A més, els grups municipals de l’oposició hi han afegitels elements que han cregut oportuns. Tanmateix, amb aquestaqüestió tan cabdal per a la ciutat alguns aprofiten per erosionar laimatge de l’executiu local tergiversant i intoxicant la informació.

Reitero que la compra de la totalitat del Camp del Serra noera assumible per a les arques municipals. El cost de la darreraoperació de compravenda, estava fixat en 2.043.441 euros. Alsanteriors propietaris del terreny no els va interessar vendre’l al’Administració. Tot lector pot comprendre per què van preferirnegociar amb particulars. Per tant, és falsa l’afirmació que l’Ajun-tament podia comprar el terreny per aquest preu. En passar a mansde nous propietaris, que no van voler accedir a la venda a l’Ajun-tament, l’única sortida que quedava era l’expropiació, que haguéscomportat l’inflament desorbitat d’aquesta xifra. Ho he dit anteri-orment: l’equip de govern no estava disposat a afavorir una ope-ració especulativa i a hipotecar altres actuacions necessàries per ala ciutat. Lamento l’actitud insistent d’ERC en manifestar que noha contemplat mai l’expropiació. Això només es pot dir per dema-gògia o per ignorància.

D’altra banda, no puc acceptar el qüestionament que ElComú fa de les negociacions que he dut a terme com a alcalde. Elprincipi sempre ha estat el mateix: intentar desbloquejar la situa-ció del Camp del Serra amb el màxim rendiment per a la ciutat.Quan es parla de transparència a l’hora d’informar els grups mu-nicipals en tot el procés, no es pot obviar que la qüestió requeria la

màxima discreció i actuar amb peusde plom. En negociacions d’aquestcalat, no es pot procedir de maneraassembleària, i considero que he ac-tuat exercint la meva responsabilitatcom a alcalde per cercar l’opció més

beneficiosa per a la ciutat.Pel que fa al sostre d’edificabilitat que finalment s’ha fixat

en aquest sector, torno a recordar que s’ha ampliat en 1.800 m2per resoldre una contradicció de les Normes Subsidiàries de Pla-nejament i evitar que repercutís sobre el veïns de l’entorn la pèr-dua d’aquest sostre. D’altra banda, tot i que el POUM preveia unlímit d’edificabilitat de 60 habitatges per hectàrea, finalment s’haresolt en 15 habitatges més per hectàrea. Tota negociació compor-ta compensacions per a les dues parts. I si en un principi vamestipular un sostre, no es va decidir discrecionalment, sinó perafavorir una sortida. Finalment, s’ha respectat el límit previst enles Normes Subsidiàries de Planejament –0,75m2 de sostre perm2 de sòl brut -, amb una densitat màxima que es manté un 25%per sota dels límits que estipula la llei.

Tan clar com això. El fet que finalment Solsona aconse-gueixi tres quartes parts del Camp del Serra, amb la seva urbanit-zació sense cap cost, amb un 10% d’aprofitament mig per a laciutat i una reserva important de sòl per a habitatge social, no pottopar amb arguments contraris a l’operació que hi ha desembocat.Això no presenta cap tipus d’opacitat.

Respecte del posicionament adoptat per l’oposició, no pucfer altra cosa que lamentar la deslleialtat d’El Comú vers l’Ajun-tament, en el seu afany per introduir dubtes sobre tot aquest pro-cés. Mirar constantment el passat i posar en entredit l’honestedatde l’alcalde i, per extensió, de l’equip de govern, en un procésjurídicament impecable em sembla una barroeria partidista queno es mereixen ni la institució que representem ni el conjunt deveïns de Solsona.

“El principi sempre ha estat el mateix:intentar desbloquejar la situaciód’aquest terreny amb el màxim

rendiment per a la ciutat”

49438-Divendres, 28-10-2005

C.F. Solsona

CadetsII Divisió G.30Sagrada Família, 1C.F. Solsona, 5C.F. Solsona: Dani Romero, Roger Trilla, Víctor Rodríguez, CarlesManzano, Víctor Moreno, Toni Gil, Joan Solé, Cristian Sànchez, JosepM. Moreno, Francisco Expósito, Ruben Murcia, Joan C. Testagorda,Àlex Rivera.Àrbitre: sr. Flores Cruz. Correcte

Amb 5 gols de Ruben, elSolsona resol el seuprimer partit de latemporadaAmb un Ruben inspirat, el Solsona s’haimposat còmodament al camp de laSagrada Família.

Els cadets del C.F. Solsona han sortit dis-posats a endur-se els partits. Després d’uns mi-nuts inicials de tempteig en els quals cap delsdos equips no ha disposat d’ocasions clares,Ruben consegueix anar-se’n del seu marcador ibatre el porter local d’un fort tir creuat. Pocsminuts després, en una jugada gairebé idèntica,aconsegueix el 2-0 davant la desesperació del’equip local.

Amb el resultat a favor, el Solsona hatranquil·litzat el seu joc, passant a controlar elpartit davant un rival que gairebé no ha inquie-tat el Dani. Fruit d’aquest domini, han arribat eltercer i el quart gol, obra també del Ruben. Pocabans del descans, l’equip local ha aconseguitel seu únic gol mitjançant un lliure directe a lafrontal de l’àrea.

A la segona part, el Solsona, conscientque el rival sortiria a per totes i que disposavad’una banqueta més àmplia, ha sortit a controlarel partit, evitant l’excessiu desgast físic, refor-çant el centre del camp i deixant únicamentl’Àlex en punta. Qualsevol intent de reacció delsjugadors de la Sagrada Família s’ha acabat alsdeu minuts de la represa, quan un Ruben pletò-ric marcava el seu cinquè gol i deixava el partitvist per sentència.

A favor de l’equip local val a dir que encap moment no s’han enfonsat i, fins al final,han buscat la porteria del Solsona. Una defensaforça encertada i un Dani inspirat han impeditque poguessin aconseguir els seus objectius,mentre que els contraatacs del Solsona portavenperill una i altra vegada a la porteria local. Elmarcador, però, ja no s’ha mogut.

En resum, s’ha aconseguit els tres primerspunts de la temporada en un partit que es preve-ia més complicat i, sense fer un joc excel·lent,s’ha tornat a casa amb bon gust de boca.

Juvenil - 22-10-2005F.P.E. Terrassa 1C.F. Solsona 3JugadorsJugadorsJugadorsJugadorsJugadors: Juanjo, Eli., Miquel, Chus , Raül (Lluís), Josep, Ernest (Hàzel), Sabata (Albert), Ricard,Jordi, Kike (Xavi).

Victòria molt treballada al camp del Terrassa, un equip amb unamassa social, instal·lacions, etc. que fan por i que a més, té el 1r. equipjugant a la 2a. divisió B.

El partit va començar amb domini local, els jugadors solsoninstan sols es defensaven de les escomeses dels agarencs. Els locals tenienla pilota, però els jugadors del Solsona es defensaven molt ordenada-ment i amb molta entrega, però, tot i la bona defensa, no es va poderevitar que els locals s’ avancessin en el marcador.

Aquest gol semblava que faria que el partit fos fàcil de guanyarper part dels locals, però va fer despertar als jugadors del Solsona, quevan començar a acostar-se amb perill a la porteria dels locals, i en unad’aquestes ocasions, Ernest, engaltava un fort xut de fora de l’àrea, queel porter local no era capaç de blocar i el seu refús era aprofitat perJosep per fer la igualada, una igualada que es podria haver trencat si unxut al pal de Raül hagués entrat.

Els primers minuts de la segona part van ser molt igualats, capdels dos equips no es feia amb el govern del partit, però a mesura que lamillor condició física dels locals (entrenen quatre cops a la setmana) esfeia més patent, s’anaven fent amb el domini del joc i s’abocaven a laporteria visitant. Però, quan més a prop semblava el gol visitant, uncontracop del Solsona era finalitzat per Ricard, que avançava als visi-tants. Després del gol, els agarencs van posar setge a la porteria defen-sada per un brillant Juanjo que ho parava tot. I en un altre contracop,Xavi, que havia fet un esprint de camp a camp, finalitzava amb unavoleia perfecta, un passi boníssim d’Albert, i posava el definitiu un atres al marcador.

El diumenge que ve, i a les 18:00 de la tarda, el Juvenil delSolsona visita al Rubí, potser el camp més difícil de la categoria.

Alevins BF. C. Paidos, 3C. F. Solsona, 0Alineació: Sergi Pujantell, Adrià Ollé, Carla Alcázar, Núria Pelegrina, Jaume Colilles, Guillem Vila, Albert Bajona,Gerard Vilanova, Arnau Xandri, Joseph Guerrero, Mariano A. Mota, Aleix Colell (porter), Dídac Mercader, ÀlexValverde i Àngel García.Entrenador: Eliseu

En el partit d’aquest dissabte vam poder veure un joc millor que el dela setmana anterior. Els nois començaven a sentir-se millor al camp i anavenguanyant confiança a mesura que avançava el partit.

La primera part va començar fluixeta pels del Solsona. El partit esjugava sols a mig camp i els del Paidos atacaven constantment. Malgrat l’acor-ralament dels locals, la defensa del Solsona va estar força atenta i juntamentamb un porter molt eficient van aconseguir que els del Paidos sols marques-sin 1 gol.

A la segona part, els del Solsona van atacar millor, en alguna jugada esva poder disfrutar d’unes bones passades, alguna d’elles molt ben trenada.

Seguim animant aquest equip, que tot i els resultats hi està posant moltesganes!!!

50 438-Divendres, 28-10-2005

Segona Territorial G/7La pluja obliga asuspendre el partita la mitja part

Solsona, 2Súria, 1

C.F. Solsona

Partit Infantil-Femení:Solsona/Torelló B. F. 53B. F. Viladecans, 39Berta Codina 2, Elena Sierra 9, Mar Portet 2, Gemma Camps 2, Carla Carbonell 12, AnnaSepúlveda, Marta Cintas 4, Anna Estany 4, Paula Vilaginés, Cristina Bubé 18.Parcials: 1-9 / 21-16 / 40-30 / 53-39.1-9 / 21-16 / 40-30 / 53-39.1-9 / 21-16 / 40-30 / 53-39.1-9 / 21-16 / 40-30 / 53-39.1-9 / 21-16 / 40-30 / 53-39.

Partit mediocre, victòria importantUn pèssim començament de les locals, descontrolades en

atac, desubicades en defensa; ha provocat una anotació difícild’igualar. 1 punt en 10 minuts. I davant del Viladecans, que és unbon equip, semblava que passaria el pitjor. Però en el segon perí-ode tot s’ha col·locat al seu lloc: Amb un parcial de 20-7 s’hacapgirat el marcador i el Solsona/Torelló, sense cap més lapsus, s’haimposat amb una certa comoditat. El més important és la victòria, jaque encara que matemàticament no estiguin classificades per jugar al’A1, tenen gairebé totes les possibilitats de fer-ho.

La intensa pluja que va caure a Solsona diumenge ala tarda va obligar a suspendre un partit que gua-nyava el Solsona gràcies a dos gols de Soler. Va seramb tot, un partit molt entretingut, amb ocasionsper als dos equips.El proper cap de setmana el Solsona es desplaça aSantpedor, equip situat una mica més amunt a lataula classificatòria.

Segona Territorial G/7La pluja obliga asuspendre el partita la mitja part

Solsona, 2Súria, 1

C.B. Solsona

Premini-MixteCB Solsona, 47Spai Recover S.A. Súria, 37PPPPParcials del partit: 4-8, 16-9, 22-17 / 36-22, 38-26, arcials del partit: 4-8, 16-9, 22-17 / 36-22, 38-26, arcials del partit: 4-8, 16-9, 22-17 / 36-22, 38-26, arcials del partit: 4-8, 16-9, 22-17 / 36-22, 38-26, arcials del partit: 4-8, 16-9, 22-17 / 36-22, 38-26, 47-37 Els jugadors: Xavier, Bernat, Fran, Èric, Queralt, Aleix, Maiol, Roger, Amadeu, Pau, Nick iMarc. Patrocinador: Gestoria MAS

Partit molt lluitatBon partit, el del CB Solsona que a partir dels primers vuit

minuts va dominar el marcador, i en tot moment va merèixer gua-nyar el partit. El fet que el Súria lluités fins el final va donar emocióal partit. El públic tant d’un equip com de l’altre va animar molt, is’ho va passar molt bé, però el resultat final ho diu tot.

Sènior MasculíC. B. Cubelles 2 62Hotel Sant Roc Solsona, 96SOLSONA: Pera (6), Xavi Díaz (8-1), Marcel (15), Sergi (2), Roger (13) -cincinicial-, Caelles (2), Xavi Viladrich (20-1), Merino (19-1) i Baena (11-1)PARCIALS: 13-20, 15-24, 8-32 i 26-2

No pot ser tan fàcil!!!

El partit es preveia no gaire complicat, vistosels resultats de jornades anteriors, però s’havia de ju-gar. L'inici, tot i escalfar mitjanament bé, va ser fred, iels locals, recolzats per una defensa en zona que maino van abandonar, van aconseguir d'aturar els solso-nins que, tot i així, van desplegar un joc molt ràpid,donant pilotes interiors, amb bàsquets fàcils.

Ja entrats en joc, el tenir més ritme, va fer quejugadors com el Roger i el Xavi Díaz fossin els prefe-rits de l'àrbitre, i així els ho va fer saber, amb 5 faltesel primer i 4 el segon.

El retorn del Xavi Viladrich va ser molt positiui es va fer notar, en part per les baixes d'en Jordi Torrasi d'en Quirico. Però cap problema, van venir el Sergi(en la seva línia) i el Caelles (0 de 8). La resta de l'equipva funcionar a un nivell esplèndid, amb un ritme posi-tiu.

Cal reforçar alguns aspectes del joc però la cosava bé (s'assembla, fins i tot, a l'ACB).

El parcial, en plan sentència, del tercer períodeva deixar el partit mort del tot, amb l'excepció d'algu-na anotació increïble dels locals, un equip que, cal dir-ho, no té un ritme seguit a la pista. Ho sento, però vaser així.

PD. van tres seguits, què ens espera dissabte?...overbooking a la banqueta?... i el sopar?

51438-Divendres, 28-10-2005

16 octubre 2005 - Infantil masculí nivell ACB Solsona 65Unió Manresana “A” 73Parcials; 19-18 33-30 43-47 65-73Jugadors; Jordi 6, Guillem 10, Andrew 2, Jaume 8, Dani 5, Oriol 5, Padro 21,Marc 7, Genís 1.

Regalant abans d’horaEl partit va tenir masses daltabaixos, i així no es

pot estar a nivell. Massa errades en un partit del tot asse-quible, i que damunt de la pista va presentar una compe-tició interessant. La força física es va implantar sota elstaulells, i com sempre es va haver de respondre amb unadefensa molt estressant, per tal de contrarestar aquestdesnivell. Sort que els jugadors del Solsona van plante-jar una bona defensa corrosiva, però no s’hi va ser atemps, ja hi havia diferències al marcador. Què se’n potdir, d’aquest partit?, la conclusió és que no s’ha de tenirla por que es va tenir a la pista a l’hora de tirar, s’ha deser més decidit, estar més per la feina, (home!!!),no po-dem esperar que els altres fallin, hem de fer-ho bé nosal-tres.

No s’ha de carregar d’una manera gaire negativacontra el global del partit, però sí que es pot dir que aixòno tornarà a passar!!. Segur.

Infantil masculí nivell AData 23 octubre 2005C.B. Solsona “A” 49C.B. Santpedor “A” 51Parcials: 13-14, 17-33, 41-38, 51-49Jugadors: Jordi 4, Guille 5, Andrew 12, Pau Anto 2, Dani 6, Marcel, Oriol 8, Pedro 6, Marc 2.

La pluja no ens il·luminaEn un dia molt atípic es va disputar el que podria

ser el partit clau de la lliga de nivell “A”. El Santpedorvenia com a líder indiscutible de la lliga, i el Solsona, defer un paper discutible contra la Unió. Amb tot i això, espreveia un bon partit...Els nostres nens van treballar devalent durant tota la setmana,... (ja, ja, ja , estaven decrèdit), i això es va notar a pista. Hi havia més navegaci-ons que al port de Barcelona! gent adormida, gent ab-sent, o simplement fent un sobreesforç. El partit es pre-veia complicat, i es va aconseguir neutralitzar els pivotscontrincants,... ja no s’acostaven a sota l’anella, (bufAndrew!), i el perímetre estava ben tancat, però la des-concentració va fer rebre un 4-19 en contra... (dequè?????), i va caldre una bona ajuda motivant a la re-presa, que ens va fer anotar un 24-5!!!!, amb això s’igua-lava el partit (dels nervis!), però s’encarava el més difí-cil: guanyar. Es va entrar en un estira i arronsa constant,un, dos, tres,...petits avantatges que no assentaven el par-tit, i al final, (d’infart!) un triple que no entra, (estavaben tirat, Joan, tranquil!), i ens condemna a perdre dedos injustos punts. Ara, almenys, s’ha superat l’etapa,(ai, que no puc!). Bon partit.

C.B. Solsona Trobada d’Escolesde bàsquet a Solsona

EL Club Bàsquet Solsona i la Delegació de les Comar-ques Centrals de la Federació Catalana de Basquetbol organit-zen a Solsona, aquest dissabte 29 d’octubre a partir de les 10,30del matí, la primera TROBADA D’ESCOLES DE BÀSQUETDE LES COMARQUES CENTRALS de la temporada 2005-06. Aquest tipus de trobades fa un parell d’anys que es duen aterme exitosament i s’ha demostrat que són una bona eina d’in-troducció al bàsquet per als jugadors més petits (prebenjamins).

Es preveu que s’apleguin al pavelló municipal d’esportssolsoní poc més d’un centenar de nens i nenes nascuts entre elsanys 1998 i 2001, acompanyats de pares i mares, entrenadors,ajudants..., procedents de diferents clubs i escoles de bàsquetde la Catalunya Central: Bages (equips masculí i mixt), PaidósSant Fruitós (mixt), Escola Joviat (mixt), A.S.F.E. (mixt), CBCastellet (mixt), CB Navàs (mixt) i CB Solsona (equips mas-culí i mixt)

En aquest tipus de trobades l’objectiu principal és com-partir el matí amb els companys de l’equip i amb els nens inenes d’altres clubs i escoles de bàsquet fent esport, divertint-se i passant una bona estona. Es tracta d’una activitat educati-va i participativa, en la que no hi ha ni marcador ni resultats.

Els pares i mares tenen un paper important: acompa-nyar, animar i donar suport als petits esportistes en tot mo-ment, gaudint de la seva experiència, i no han de prendre notadels punts que fan els fills ni els equips. Tots els encontresseran de 4 parts de 6 minuts a rellotge corregut.

En la trobada hi participaran, com en les altres trobadesd’aquest tipus, els pre-benjamins del CB Solsona. Es preveuque en aquesta ocasió es facin dos equips: un de masculí i unde mixt. Els pares dels pre-benjamins també col·laboren enl’organització de l’esdeveniment i, en aquesta ocasió, es mun-tarà un servei de bar per poder facilitar entrepans i begudes atots els assistents.

Jugadors i jugadores del club s’encarregaran d’arbitrar (omillor dit, “moderar”) els partits i del servei d’ordre. L’Ajunta-ment de Solsona, el Consell Comarcal del Solsonès i la UBICdonen el seu suport a la trobada i faciliten que els participantspuguin tenir-ne un recordatori.

52 438-Divendres, 28-10-2005

Benjamí F-7 Grup 3CE Arrels, 6 - CF Solsona, 4CE ARRELS: Lluís, Sergi, Ivaylo, Guillem, Roger, Àlex, Natàlia, Albert, Ivan, i ClaustreCF SOLSONA: Santa, Genís, Marcel, Òscar, Joel, Víctor, Paula, Nil, Carles i Xavier

El C.E. Arrels s’emporta el derbi localEl partit d’aquest dissabte jugat al camp de l’Arrels va ser emo-

cionant, ja que el joc va ser molt disputat per part dels dos equips.Això sí, amb molta esportivitat. El Solsona al minut 15 ja havia acon-seguit col·locar-se al marcador amb un clar 0 a 3, obra tots tres d’enJOEL, el que feia que l’equip local tingués molta feina a fer per treurequelcom positiu al seu favor. La reacció, però, no va fer-se esperar i almateix minut 15 la NATÀLIA feia el primer gol, que retallava la dife-rència i al minut 20 el GUILLEM feia el segon pels benjamins d’Ar-rels, que deixava el marcador en 2 a 3 en arribar al decans.

La segona part, els de casa van començar gaudint de diferentsocasions per empatar el partit; però la mala sort i el SANTA ho impe-dien. Quan semblava que l’empat era possible, altre cop JOEL feia el2 a 4 pel Solsona. Llavors els d’Arrels, en cinc minuts, van donar lavolta al marcador amb quatre gols del ROGER, que van deixar el par-tit sentenciat al seu favor.

Aquest dissabte els del C.E. Arrels visitaran el camp de Bergaa les 9:30 del matí, pel que caldrà matinar.

C. E. Arrels

Aquest passat diumenge es va disputar novament el derbidálevins de 1a. divisió entre el Solsona i lÁrrels.

El partit va començar molt disputat per les dues parts,sobre un terreny de joc bastant malament a causa de la pluja dela matinada i això va fer perdre bastantes oportunitats de golper les dues parts i no va ser fins al final del primer temps quees va produir el primer gol, aconseguit pel Ferran enmig dúnembolic de jugadors davant de la porteria, acabant aquesta partamb un 0-1.

Alevins Arrels 23-10-2005C. F. Solsona - 1 - C. E. Arrels - 2

A la segona part, i gràcies a una falta molt ben tirada pelMarc, va semblar que el partit estava sentenciat; però al cap depocs minuts el Robert va fer una bona diplada a la defensa delÁrrels i va marcar el primer gol del Solsona. Això va fer re-tornar lémoció al partit. A partir dáquí va durar uns momentsque semblava que es podria empatar, però el Xavi va demos-trar que el lloc de porter que ha debutat aquest any no li vagens gran i va fer molt bones parades aconseguint parar tot elque li arribava.

Alineació Solsona: Aleix Colell, Gerard Roca, Marc Martínez, Mohamed Hida, Robert Tripiana, Albert Areste, Arnau Murcia, Ferran Contreras, Jose Luis Barbero, GuillemBarcons, Èric Testagorda, Aleix Ribera, David Alconchel, Joan Vendrell. Gol: Robert Tripiana (1).

Alineació Arrels: Xavier Llordella, Ramon Coll, Èric Comellas, Raül Alcàzar, Èric Pascual, Guillem Sala, Nourddin, Marc Balletbó, Ferran Xandri, Èric Bautista, Josep Armengol, BernatMoreno, Aleix Reig, Ivan Martínez, Guillem Vilà, Marc García. Gols: Ferran Xandri (1), Marc Balletbó (1).

Avinyó, 4 - Arrels, 1Jugadors: Marc, Sam, Adrian, Pere Madruga, Jony, Oriol, Alex, PereTorramorell, Quirze (1), Joan Ramon, Xavi Moncunill, Xavi Llorens,Manolo, Miquel, Kevin, Gerard.

Mal partitTal com diu el títol, el partit que es va dis-

putar diumenge passat, va ser pels visitants, unpartit molt nefast. L’Arrels va jugar contra l’Avinyósense ganes, arribant tard a les pilotes, cometentmoltes faltes. En canvi, el rival va aprofitar elnerviosisme i la poca actitud dels de fora. Els lo-cals es van posar al davant del marcador però elsnostres, sense fer mèrits, van igualar el marcador.Al descans es va arribar amb l’1 a 1. Però a lasegona part ens van fer un “bany” jugant a futbol.Aquest partit ha de servir de lliçó per als nostres,per carregar les piles per als propers partits, perveure que hi ha equips que saben jugar a futbolper veure que per guanyar els partits s’hi ha deposar pit i collons.

53438-Divendres, 28-10-2005

Benjamins - Dissabte 22-10-2005.C.E. Arrels, 9-C.F. Sant Pau “B”, 3ARRELS: Marc S, Marc P., Adrià, Josep Maria, David (3 g.), Miquel P. (1 g.), Lleïr (3 g.),Miquel S. (2 g.), Livian.

Espectacular arrencada Bones vibracions es van sentir aquest dissabte al pri-

mer partit de lliga jugat pels benjamins de l’Arrels a la lliga delBages. I és que deixant de banda el resultat, un contundent 9-3,es va veure un bon equip sobre el terreny de joc. No es potdestacar cap individualitat: el Marc S. a la porteria va estarfenomenal, a la defensa els debutants (en Marc P. i l’Adrià) noen va deixar passar ni una i el Josep Maria va continuar mos-trant el seu joc seriós. El David, entre la defensa i el mig camp,distribuint i fent jugar a tot l’equip. Al mig del camp els amoseren el Lleïr i el Miquel P. i, al davant, tant el Livian com elMiquel S. van ser letals.

Malgrat que és el primer partit de la temporada ja espogué veure com els nostres saben jugar a futbol, sortint ambla pilota des de la defensa, obrint espais i no donant mai unapilota per perduda. Des d’aquí animen els nens perquè vaginmillorant. Que entrenin amb força i estem segurs que d’aques-ta manera el que es va veure aquest dissabte ho podrem repetirles properes jornades.

C. E. Arrels Futbol Sala M. X.

Alcarràs FS - 3Castellar de la Ribera - 1

Aquest dissabte el Castellar va patir la segona derrotade la temporada. L’Alcarràs es mostrà com un equip amb mo-bilitat, amb molt de físic i, tot i no fer un joc brillant, amb lesidees clares. El Castellar tan sols creava perill en contratacsaïllats. Però perdia la pilota amb massa facilitat i no la feiacircular gens. Tot i així, es mostrava més o menys efectiu endefensa, fins que, fruit d’una sèrie de rebots, arribà el primergol local. Ja a la segona meitat, el Castellar intentà apretar mésal rival, però era l’Alcarràs qui feia el segon. El tercer arribàpoc després i Tripi obrí una escletxa a la remuntada amb el 3-1. Però el partit no oferí res més, a part d’un pèssim arbitratge.El Castellar es manté segon a la classificació.

Castellfollit de Riubregós 3Navès Blue Green 2Toc d’atenció

El dissabte passat el Navès Blue Green va patir laseva primera derrota en el campionat de lliga; elCastellfollit va sorprendre amb un joc ràpid i eficaç enels primers compassos del partit. Així doncs, degut a laincertesa en el joc navesenc, la primera part va acabaramb un 1-0 merescut pel joc local, tot i dues claríssimesocasions de gol del Navès.

A la segona part, l’equip visitant va posar en pràc-tica una pressió per tot el camp que dugué a empatar elpartit amb un gran gol d’en Ramon Reig. Moments des-prés, una descoordinació en el joc defensiu del Navès portàal 2-1. Però amb la insistent pressió visitant s’aconseguíempatar de nou el partit amb un fort xut d’en LluísVilaseca. Aquest resultat no agradava a l’equip visitant i,buscant la victòria, va continuar amb el joc desplegat finsal moment. A cinc minuts pel final, però, un altre errorcol·lectiu féu pujar el marcador final a 3-2. El pròximpartit serà el dissabte dia 30 de setembre a la pista delCastellar de la Ribera a les 19:15 hores contra el PubNoctàmbul.

Futbol Sala

Divisió d’honor - Futbol SalaC.E.C.R Cambrils, 3Kensu Belafer Fraga, 4Alineacions C.E.C.R CAMBRILS.- Romero, Estany, Guàrdia, Ritort(1sa, Vilaseca, Sabata,García(2) i Cases

Primera derrota dels jugadorscambrilesos

Aquest passat dissabte el Cambrils va jugar a la pistadel difícil equip de Fraga, que recordem que l’any passat vaquedar molt ben classificat.

El partit fou molt mogut entre els dos equips, es tingue-ren respecte però fou el Fraga, en una jugada desafortunada dela defensa, que va materialitzar l’1 a 0. Seguidament realitza-ren el segon en una contra en que Romero no va poder fer resper evitar el 2 a 0. Però a partir d’aquí el cambrilesos comen-çaren a remuntar. García, de cap, materialitza el primer de ju-gada. Així arribàrem al descans.

A la represa, el jugadors van intentar aixecar el partitperò el porter ho parà tot. Al final, en un contracop, els juga-dors del Fraga van realitzar el 3 a 1. Però uns minuts més tard,en un xut ras, García va batre el porter, i col·locà l’emocionat 3a 2. Els cambrilesos per això van arribar a les cinc faltes i, comno, el locals es van avançar de doble penal i van col.locar el 4a 2, que deixava el partit decantat. Però en una sortida de cincjugadors de camp, els cambrilesos, mitjançant Ritort van mar-car el 4 a 3 definitiu en el marcador.

Val a destacar el nivell d’entrega dels minuts últims,l’estrena de gols de Ritort i García, i les bones ocasions tingu-des. La pròxima jornada del Cambrils, a les 7 al pavelló deCambrils, contra el Calaf.

54 438-Divendres, 28-10-2005

P. B. Solsona Meroil

PB Solsona Meroil, 3 - Cristec Balaguer, 2PB SOLSONAPB SOLSONAPB SOLSONAPB SOLSONAPB SOLSONA: Albert, Obiols, Sito, Santacana, Lleïr, Pep, Caball, Javi, Erola i IvanCRISTEC BALCRISTEC BALCRISTEC BALCRISTEC BALCRISTEC BALAGUERAGUERAGUERAGUERAGUER: Freixes, Gómez, Gracia, Díaz, Torné, Duran, Bonet i Cortes

ÀrbitresÀrbitresÀrbitresÀrbitresÀrbitres : Villar i Sarrat - GolsGolsGolsGolsGols: 1a. part : 0-1 min. 5 Duran 2a. part : 1-1 min. 26 Javi , 1-2 min. 27 Díaz , 2-2 min. 27 Javi 3-2 min. 36 Pep(dp)

Aquest dissabte passat al pavelló municipal es va viureun partit de futbol sala dels que fan afecció, ja que fins al xiuletfinal no hi havia res decidit.

El partit va començar malament pels de MEROIL, jaque al minut 5 l’equip de la Noguera s’avançava amb un gol defortuna, després que la pilota toqués al pal i el rebuig toquésl’esquena de l’Albert i va suposés el 0 a 1.

La resta de primera part va ser vistosa i emocionant finsa la fi, amb ocasions per ambdues bandes però sense encert decara a aconseguir el gol.

La segona part no va tenir res a envejar a la primera, tot

JORNADA 5FS Sant Andreu - Montseny CEAE ......................................... 4-0

Gimnàstic Tarragona - Proartesa St Sadurní ........................ 6-2

Vila – seca FS - AE Sant Feliu FS .......................................... 5-4

Sant Julià CE - Esparreguera CFS ......................................... 2-4

L’Ametlla de Merola - PB Castelldefels ................................. 9-4

PB Solsona MEROIL - Cristec Balaguer CFS .......................... 3-2

Pallejà FS - CF Corbera Tecnomallas .................................... 5-4

Sicoris Loanca - Casa Alcalà .................................................. 1-2

al contrari, ja que no es va quedar pas curta d’emoció.Els de Solsona van igualar el marcador - quan s’havien

jugat 6 minuts - per mitjà del Javi. Però l’alegria va durar benpoc, ja que al minut els de Balaguer desfeien altre cop l’empatavançant-se al lluminós per 1 a 2. En la jugada de sacada degol el Javi feia el seu segon gol i tornava a deixar l’empat almarcador i feia vibrar el públic assistent al pavelló municipal.

A partir d’aquest moment el control del partit va serdels de MEROIL, que van gaudir de diferents ocasions d’en-gruixir el marcador, però no va poder ser fins a manca de qua-tre minuts que el Pep va encertar a marcar el doble penal ambque van estar castigats els de la Noguera.

Aquests últims minuts van ser de molta intensitat, ambocasions per als dos equips .

D’aquesta manera els de la Penya sumen la seva segonavictòria i els col·loquen a la part mitjana de la taula donantmoral de cara al proper compromís, que no serà pas fàcil, jaque aquest dissabte es visitarà la pista del Corbera, un equipfilial del de plata i que de segur serà molt complicat.

Segona victòria d’aquesta temporada

P.B. Solsona Meroil - Juvenil

Juvenil 2a divisió B Grup 4

P.B. Solsona Meroil, 2C.F.S. Esparreguera, 5PPPPP.B.Solsona Meroil:.B.Solsona Meroil:.B.Solsona Meroil:.B.Solsona Meroil:.B.Solsona Meroil: Joan, Marc, Eloi, Dani, Montraveta, Josep Miquel, Pau iÈric. Gols:Gols:Gols:Gols:Gols: Montraveta i Dani

Els juvenils de la Penya van debutar aquest dis-sabte passat a la lliga, però no van poder fer-ho ambvictòria, tot i un començament de partit on semblavaque podien aconseguir-ho, ja que als deu minuts de par-tit s’havien col·locat al davant del marcador per 2 a 0amb gols del Montraveta i el Dani i amb ocasions depoder marcar-ne més; però la falta de definició no hova permetre.

Els visitants van aprofitar-se de la falta de pun-teria dels de Solsona per aconseguir donar la volta almarcador abans del descans.

La segona part va ser semblant a la primera, peròuna vegada més els d’Esparreguera van aprofitar millorles seves ocasions i van endur-se els tres punts en joc.

Aquest dissabte visitaran la pista de Santpedor,per tal d’enfrontar-se a l’equip local a les 11:45h.

55438-Divendres, 28-10-2005

Lliga comarcal J.A.

Futbol Sala

JORNADA 3 - 22 i 23 D’OCTUBRE

BAR CASTELL – CAMBRILS ............................................... 6-3EXCAVACIONS J. RIBERA – CASTELLAR DE LA RIBERA .. 4-5ESPORTIU FREIXENET – FONDA NIN ............................... 2-1ARDÈVOL – LLADURS....................................................... 0-5CLARIANA DE CARDENER – MONTMAJOR ....................... 5-3OLIUS – SOLSONA .......................................................... 3-13CLÍNICA VETERINÀRIA “EL SOLSONÈS” – HOMBRES G .. 6-3LLOBERA – SANT LLORENÇ .............................................. 2-1SANT CLIMENÇ ...................................................... DESCANSA

Excav. Ribera, 4Castellar de la Ribera, 5Gols Excav: Raül 2, Jordi 1, Davins 1. Gols Castellar: Montanyà 2, Canal 2 i Xoldi 1.

De nou partit emocionant. L’Excavacions Ribera vaveure com el Castellar s’avançava però ràpidament vapassar a dominar la primera part i va oferir bons gols i bonjoc.

A la segona el Castellar, amb una pressió proposadaper l’entrenador dels juvenils Canal, va donar un excel·-lent resultat. El Castellar va aixecar el partit posant-se 3 a4. De nou, estat passional al camp perquè l’ExcavacionsRibera no es rendia i va empatar amb un golàs. Però Mi-quel Canal va rematar de cap el gol de la victòria.

Rafa Fernández, porter del Castellar va haver de ser,de nou, la muralla esperada en els últims minuts.

La sort acompanya el Castellar que comparteix lideratamb el Lladurs. Demà a quarts de sis ens visita el BarCastell al Municipal de Castellar. Hi esteu tots convidats.

JORNADA 4 - 29 i 30 D’OCTUBRECASTELLAR DE RIBERA – BAR CASTELL(dissabte a les 17.45 h a Castellar)

FONDA NIN – EXCAVACIONS J. RIBERA(dissabte a les 18.30 h a St Llorenç)

LLADURS – ESPORTIU FREIXENET(dissabte a les 16 h a Lladurs)

MONTMAJOR – ARDÈVOL(dissabte a les 17.30 h a Navès)

SOLSONA – CLARIANA DE CARDEDNER(dissabte a les 19 h al pavelló)

HOMBRES G – OLIUS(dissabte a les 20 h al pavello)

SANT LLORENÇ DE MORUNYS – CLÍNICA VETER. “EL SOLSONÈS”(dissabte a les 17.30 h a St Llorenç)

SANT CLIMENÇ – LLOBERA(diumenge a les 11 h a St. Climenç)

CAMBRILS DESCANSA

Classificacions generals

Màxims golejadors

El Solsona de la Lliga Comarcal

56 438-Divendres, 28-10-2005

Motor Club Solsonès

El dia 2 d’octubre es va celebrar a la Pobla de Segurla segona Endurada de la Conca de Dalt . Hi varenprendre part l’Albert Cardona - Sènior A - i en la

categoria sènior C, varen participar-hi el Miki Malé,els germans Altarriba, el Josep i el Miquel, l’Ivan

Gangolells, i el veterà pilot Ramon Mascaró, amb untotal de 280 pilots repartits en set categories

Els participants varen coincidir que el recorregut eraexcel·lent, les especials, ben al contrari, la crono era molt peri-llosa, i el tram extremadament ràpid. L’Albert Cardona es vaclassificar 11è sènior A, mentre que el Miki Malé feia 5è ensènior C, Ramon Mascaró 16, Josep Altarriba 18, IvanGangolells 21 i Miquel Altarriba 32, ja que va patir una fortacaiguda a la crono.

La setmana vinent, és a dir, el dia 9 d’octubre es vacelebrar a Sant Mateu de Bages la tercera Endurada. En sèni-or A, novament, hi va participar l’Albert Cardona. El Miki Malé,els germans Altarriba - el Josep i el Miquel - i l’Ivan Gangolellsho varen fer en sènior C. En aquesta cursa i varen participar350 pilots repartits en set categories. El recorregut estava bé ales proves especials, a la crono i havia un excés de pols, i encanvi, el tram va ser el millor del campionat.

Octubre de 2005

Un mes de Competició

Els pilots varen fer el recorregut sense dificultats. Alfinal, la classificació va quedar així:

Albert Cardona, novè en sènior A. El Miki Malé, tercerl’Ivan Gangolells dotzè; el Josep Altarriba setzè i el MiquelAltarriba dinovè; tots ells en la categoria sènior C.

Després d’aquesta cursa el Miki Malé és primer al cam-pionat de Catalunya de la seva categoria amb 4 punts d’avan-tatge sobre el segon classificat. El Toni Vilar el vint-i-un,l’IvanGangolells trentè, l’Albert Cardona dotzè en la categoria sèni-or A. El Xavier Subirana, en categoria cadet, va 10è., tot i nohaver pogut participar a les dues últimes curses.

La pròxima cursa és a Constantí, el dia 20 de novembre,on el Miki fent segon guanyaria el campionat.

C. Castell, 8 - Tel. 973 48 00 78SOLSONA

57438-Divendres, 28-10-2005

La Baja Portalegre, disputada aPortugal el passat cap de setmana, amb unagran inscripció, va resultar del tot favora-ble pels interessos del pilot solsoní CarlesSolé i el seu BMW X5 de Motor Cadí.

El seu rival Marc Blàzquez vaabandonar després de patir diferents en-surts pel mal estat de les pistes, desprésde molta pluja. I el fet d’acabar el Carlessegon dels pilots amb llicència espanyo-la, només superat pel Carlos Sainz, li vadonar els punts suficients per posar-se lí-der del Campionat d’Espanya.

Va ser, com gairebé cada any, unaprova amb molts quilòmetres de fang itolls que fan molt complicada la conduc-ció. A més, al Carles se li entelava el vi-dre i s’havia de parar sovint a netejar-lo.I quan va veure el seu rival parat amb un

Ral.lis Tot-Terreny

El solsoní Carles Solé,líder a falta d’una cursa

oliver sota el cotxe encara va extremarmés la precaució per intentar acabar lacursa sense patir cap accident.

Ara queda només una cursa, elMontes de Cuenca, aplaçada fins el 19de novembre i el pilot solsoní ha de sor-tir a guanyar el seu rival per poder revali-dar el títol aconseguit l’any passat. En casde no celebrar-se aquesta prova el títol jaestaria al sac.

La Baja Portalegre va ser domi-nada pel pilot madrileny Carlos Sainz totfent una demostració del seu gran nivellcom a pilot. Però un ensurt mecànic el vafer endarrerir fins la tercera posició. Lavictòria va ser per l’ex-esquiador LucAlphand amb el Mitsubishi Evo del Dakarseguit de la companya d’equip d’en Sainz,l’alemanya Jutta Kleinschmidt.

Classificació Baja Portalegre1r Luc Alphand (Mitsubishi)2n Jutta Kleinschmidt (VW)3r Carlos Sainz (VW)...12è Carles Solé (BMW)

Classificació Campionat d’Espanya1r Carles Solé (BMW)..................... 882n Marc Blázquez (Nissan) .............. 853r José A. Villalba (Mercedes) ........ 42

Motor Club Solsonès

Campionat d'Espanya de Ral·lis de Terra

Ral·li de TerraPalma del Río

L'equip del Solsonès, Nen Motor Competició, for-mat per Ramon Ribalta i Esther Bernadich va disputarla 6ena prova del Campionat d'Espanya de Ral·lis deTerra a la població de Palma del Río, Córdoba, el dia15 d'octubre.

El ral·li constava de cinc trams amb dues passades acadascun, sumant un total de 90.36kms cronometrats.Els trams van patir les conseqüències dels aiguats delsdies anteriors, havent-ne d'eliminar un per estar en moltmal estat, el tram espectacle. La resta tenien alguneszones bastant impracticables, amb molt fang, no dei-xant permetre cap error, una sortida del traçat signifi-cava haver d'abandonar el ral·li, ja que la profunditatdel fang era considerable i el cotxe podia quedar blo-quejat al mateix.

Per tot això, l'Equip Ribalta - Bernadich va enfocarla primera passada, conservant i intentant analitzar elterreny per a no caure en les diferents trampes. Tot i lesmales condicions dels trams, aquests eren molt ràpids,s'assolien puntes de fins 200km/h.

A la següent passada es varen posar les piles i recu-peraven 1 minut vers la primera, assumint la 6ena posi-ció scratch (general) i la 2ona de l'agrupació N (cotxesde producció).

Pel que fa a la classificació del Campionat amb elresultat obtingut a Palma del Río, l'equip del Motor ClubSolsonès, consolida el subcampionat de Grup N.

Molt animats pels últims resultats, Ribalta-Bernadiches preparen per les dues properes curses, que es disputa-ran en un mateix cap de setmana a la població d’A Gudiñaa la província d'Ourense els propers dies 12 i 13 de no-vembre.

Tant en Ramon com l'Esther volen agrair el suportincondicional de l'afició de Sant Llorenç de Morunys.

58 438-Divendres, 28-10-2005

Trial Pau Xarau - General Manger - STUDIO AVENTURES TEAM

Carla Calderer, segona delCampionat d’EspanyaLa pilot de Trial de Sant Llorenç de Morunys CARLA CAL-DERER del TEAM HONDA MOTOR GAS i actual pilot dela REAL FEDERACIÓN MOTOCICLISTA ESPAÑOLA,pilotant la seva MONTESA 4 temps, ha aconseguit aquest diu-menge a l’última prova del CAMPIONAT D’ESPANYA FE-MENÍ la MEDALLA DE PLATA, en haver pogut acabar en2n lloc, en un Trial molt difícil, celebrat a la localitat valenci-ana de Buñol. Classificació final campionat Espanya femení1a Laia Sanz ........................................................................ 602aCarla Calderer ............................................................... 513a Mireia Conde .................................................................. 414a Sandra Gómez ................................................................ 335a Idoia Pey ......................................................................... 336a Dolores Sánchez ............................................................. 307a Clara Genoves ................................................................ 288a Cristina González ........................................................... 159a Amddalen Aizpurua .......................................................... 8 Al mateix temps, CARLA CALDERER ha acabat dins delsTOP TEN del CAMPIONAT D’ESPANYA en lacategoria JÚNIOR ABSOLUT, tot classificant-se en 7a.posición FINAL i havent puntuat a totes las carreres que haparticipat. Classificació final campionat d’Espanya júnior absolut1r Alfredo Gómez .........................................................100 2n Alfredo Alfonso .............................................................. 833r Guillermo Soler ............................................................... 654t Ruben Gómez .................................................................. 615è Arnau López ................................................................... 506è Francisco Rosales ........................................................... 477è Carla calderer ............................................................... 418è Gerard Cintas .................................................................. 309è Jose Ma. Segura .............................................................. 1910è Jose V. Prades ............................................................... 10

Solsona Patí Club

T’agradaria venir apatinar?Doncs el dia 5 de novembre d’11h. a 13h. pots venir aprovar-ho gratuïtament al pavelló Municipal d’esports.Si t’agrada podràs participar en el Festival de Nadal quees farà el dia 11 de desembre.T’HI ESPEREM

El Centre Excursionista delSolsonès posa en marxa elXVIè CICLE de projeccionsUn any més, i ja en són 16, l’entitat excursionista

de Solsona i comarca oferirà cada dissabte delmes de novembre un interessant audiovisual

sobre viatges, expedicions, esports d’aventura ofenòmens naturals.

Serà els dies 5,12,19 i 26 de novembre, al Teatre Comar-cal de Solsona a 2/4 de 10 del vespre. L’entrada és gra-tuïta.

• 5 de novembre: Grans parets als Estats Units perDavid Palmada i Xavier SànchezAudiovisual digital de fotografia i vídeo de l’escaladade diverses parets dels EUA (Yosemite, Zion, FisherTowers, Devi’ls Tower, ...). Projecció digital de foto-grafia (60')• 12 de novembre: Sur le fil des 4000, un film de GillezCappaz (millor film de muntanya 2004 del Festival In-ternacional de Cinema de Muntanya de Torelló)Pel.lícula sobre l’ascensió de 82 cims de més de 4000metres dels Alps, desplaçant-se d’un a l’altre amb es-quís i a peu.Pel.lícula (52')

• 19 de novembre: El Tsunami de Sumatra del 26 dedesembre de 2004 per Sara FiguerasAudiovisual sobre el Tsunami que va afectar a les cos-tes de l’Oceà Índic i que va originar un dels terratrèmolsmés forts des de l’any 1900. Projecció digital de foto-grafia (45')• 26 de novembre: L’aventura dels Raids per l’equipde raids Prosetel-95Projecció on veurem les diferents modalitats d’esportsque es practiquen en un Raid i la trajectòria de l’equipde raids Prosetel-95. Pel.lícula (60')

Centre Excursionista

59438-Divendres, 28-10-2005

TINTORERIES

ALFICAdvocats - Economistes - GestorsCtra. de Manresa, 75 - Local 2 - 973 48 31 95

Guia de serveis

BANCS I CAIXESIBERCAJAPl. Camp, 8 - 973 48 03 09

AUTOMOCIÓGARATGE MONTANERCrta. Manresa, 1 - 973 48 06 00DIÈRESI Autoreparació, SCCLCtra. de torà, 20 - 973 48 03 21TALLERS MONTSOL, S.L.Av. Sant Jordi, 25 - 973 48 27 05

PASTISSERIESLA LIONESAC. Castell, 18 - 973 48 02 60

CARBURANTS

CARNISSERIA PALÁPl. Major, 4 - 973 48 02 64CAN SOLVICrta. Manresa Piscis baixos - 973 48 2055 C. Castell, 35 - 973 48 11 67Ctra. Torà - 973 48 12 90

CARNISSERIESCarnisseria Angelina ........... 973 48 28 50

TECNOSOL - ÉLITE -Electrodomèstics - Audio - VideoCtra. de Manresa, 45 - 973 48 30 58

ELECTRODOMÈSTICS

ESPORTSRIBERA ESPORTSPG. Pare Claret, 10 - 973 48 15 47

Ferreteria Vilbar ................. 973 48 01 54Ganiveteria PallarèsCtra. de Torà, 39 - 973 48 01 60

FERRETERIES - TALLERS

GESTORIES

PERFUMERIESPERFUMERIA TORRESC. La Bòfia, 9 - 973 48 13 04C. Castell, 46 - 973 48 07 11

BARSFRANKFURT DASAICrta. Sant Llorenç, 4 - 973 48 08 66Bar Castell ......................... 973 48 00 78Only Party .......................... 973 48 29 17

JOIERIESJOIERIA ESTERC. Sant Cristòfol, 3 - 973 48 28 52

MODACONFECCIONS CT, S. L.C. La Bòfia, 9 baixos - 973 48 21 05

ÒPTIQUESÒptica Jané, ....................... 973 48 34 29

GESTORIA MAS75 anys al seu serveiAv. del Pont, 4 - 973 48 00 95

CONTAGESTPL Major, s/n Baixos - 973 48 17 70

VIVENDA - CONSTRUCCIÓCUINA ESTEL, S.L.Antiga Ctra. de Berga. - 973 48 20 07

FINQUES PLANES Api núm. 7.491Des de 1975. C. Sant Miquel, 16Tel. 973 48 35 25 - 973 48 35 26

BOMBERS973 48 10 80

CREU ROJA973 48 06 52

MOSSOS088

POLICIA L.973 48 30 40

URGÈNCIES973 48 14 14

PAPERERIES - IMPREMTESApunts Gràfics .................... 973 48 17 19Gràfiques Muval ................. 973 48 04 10

PERRUQUERIESPerruqueria Bajona ............. 973 48 06 69PERRUQUERIA LLUÏSAC. Llobera, 38- 973 48 26 55

TAXITAXI BORÉS - 24 h. - 4 i 8 places973 48 11 31 - 689 13 08 08

PINTURESBENIGNO ALCÁZAR, S. L.C. de la Bòfia, 16 - 973 48 05 49

ENVERNISSATS MARSOL, S.L.Venda i col.locació de porta-blocs, panellsPol. Ind. Olius, 16-17 - 973 48 12 74

QUEVIURES - BEGUDESBEGUDES DELFÍC. de la Bòfia, 10 - 973 48 14 09CAL COLLCtra. Torà, 6 - 973 48 02 16

RESTAURANTSRESTAURANT CASTELLC. Castell, 8 - 973 48 00 78RESTAURANT TRABUCAIRECtra, Sant Llorenç, 1 - 973 48 00 27

VETERINARISClínica Veterinària Setelsis .. 629 39 12 46

EL CELLER del SolsonèsRestaurant - Pizzeria - CafereriaCtra. de Bassella, 2 - Tel. 973 48 32 01

TRANSPORTSAUTOCARS TARRÉSC. Sant Miquel, 13 - 973 48 01 29TRANSPORTS I LOGÍSTICAJ. VILADRICHC. Castell, 50 - 973 48 09 09

VIDEOLA QUIMERAAv. Cardenal Tarancon, 10 - 973 48 17 37

[email protected]

Ctra. de Torà, 25973 48 17 19

60 438-Divendres, 28-10-2005

Ràdio Pinós

“Els nostres millors anys” el progra-ma de Ràdio Pinós, del passat diumengedia 23 d’octubre del 2005, va sortir total-ment de la normalitat a que ens tenenacostumats. En aquesta ocasió la NúriaGonzàlez, que conduïa el programa en so-litari, es va trobar amb un col·laboradorexcepcional.

El que en un principi havia de ser l’en-trevistat es va mostrar com un home moltpolifacètic.

El Xavier Jové, o més conegut com a“Tabe”, ens va venir a parlar-nos de laseva experiència de dins del Bus d’Ante-

Xavier Jové, un artista de cap a peusa “Els Nostres millors anys”

na 3, i dels seus projectes musicals en dosgrups. Un anomenat “JB” (que en aquestsmoments estan fent un any sabàtic) i l’al-tre que es diu “Ironia” del qual n’és fun-dador, compositor i intèrpret, ja queaquest noi ens sorprèn escrivint bonescançons i tocant no menys bé la guitarra.També vam poder gaudir del seu bon hu-mor revelant-se com un excel·lent còmic.

També donem gràcies a tots els col·-laboradors del programa, que cada set-mana se n’hi sumen més, aportant la sevasimpatia i regals per sortejar.

Ara, a les 07:00 hores encara ésfosc, però després del canvi, ja serà dedia, tot i que a la tarda tindrem una horamenys de llum solar. A banda de gua-nyar una hora aquest cap de setmana,el canvi horari permetrà estalviarmolts diners. Es calcula que la me-sura suposarà, només a Catalunya, unestalvi energètic en quilovats de 220milions de pessetes que, traduït eneuros, representen 16 milions.

I és que l’energia que s’estalvia enadaptar la llum natural a les activitatseconòmiques i quotidianes equival al’electricitat consumida per 78.000 fa-mílies durant un any. Concretament, elscomerços i cases particulars estalvienun 1% d’energia elèctrica amb el can-vi horari mentre que les fàbriques i in-

La nit de dissabte a diumengerecuperem l’horari d’hivern

Ha arribat el moment de canviar de nou l’hora i recuperar l’horari d’hivern. La matinadad’aquest diumenge, 30 d’octubre, a les 03:00 hores, haurem de retardar una hora els nostres

rellotges, fins a les 02:00 hores. Així que, ja ho sabeu, tindreu una hora més de festa o més tempsper dormir, com preferiu. Però, sobretot, tingueu en compte el canvi si teniu una cita l’endemà.

dústries n’estalvien un 0,5%.El canvi horari l’apliquen tots els

països de la Unió Europea dos cops al’any. L’últim diumenge del mes demarç, quan avancem una hora els re-llotges per tornar a l’horari d’estiu, il’últim diumenge del mes d’octubre,quan es torna a l’horari d’hivern.

La mesura va començar a genera-litzar-se a partir de la crisi del petrolide 1974, quan alguns països van de-cidir avançar l’hora per aprofitar mi-llor la llum solar i consumir aixímenys electricitat. Des de 1981, elcanvi horari s’aplica com a directi-va europea a tota la Unió Europea.La norma s’ha anat renovant cadaquatre anys i, des de l’any 2001,s’aplica ja amb caràcter indefinit.

Societat Ramon Estany

61438-Divendres, 28-10-2005

El regidor solsoní, Martí Abella,al programa MILLENNIUMMillennium s’emet cada dissabte, a les 23.45, al 33Repetició: cada diumenge, a la 01.45, a TVCi

No és gaire habitual que els solsonins participin en pro-grames de TV, i més si són de debat o culturals. Per aquestmotiu és de destacar el programa MILLENNIUM del passatdissabte 15 d’obtubre, al Canal 33, on vam poder veure uninteressant debat sobre el nucli històric de la ciutat de Barcelona,on intervingué el regidor per l’ajuntament de Solsona MartíAbella.

Abella, especialista en rehabilitació de barris i cen-tres històrics, va participar en una taula rodona amb l’es-criptor i dramaturg Josep M. Benet i Jornet, el filòsof JoanFuster, la restauradora i cuinera del Raval Rosa Gil i l’his-toriador Paco Villar.

Amb el títol “BENET I JORNET, DEL XINO AL RA-VAL” l’escriptor recentment desaparegut Manuel VázquezMontalbán introduí l’espectador a Ciutat Vella, el nucli histò-ric on la ciutat s’expressa amb tota la seva identitat i monu-mentalitat. A través d’un passeig, d’ençà que surt el sol finsque s’amaga, s’hi descobreix un conglomerat de cultures i co-lors que conviuen damunt un mateix escenari. Descobrir l’en-cant de la Ribera, la màgia del Born o l’heterogeneïtat urbanade la Rambla no deixen ningú indiferent, provoquen tot un muntde sensacions difícils de descriure. Aquest recorregut apropad’una manera clara i directa la realitat diària dels carrers de laBarcelona antiga, admirada tant pels barcelonins com pels vi-sitants d’arreu del món.

Ràdio i Televisió Ramon Estany

Divendres

16.00 h. Camí de RondaUn programa d’entrevistes interculturalsque condueix la Noemí Vilaseca

22.00 h. Nova Orleans - Solsona,Espai dedicat al jazz, el blues i músicanegra

20.30 h. El Rebost dels Contes . LaRaquel Traveset i el seu equip ensofereixen, cada dia, un conte infantil ambun toc especial.

12.30 h. El VermutL’Oriol Montanyà i la colla repassen lasetmana

13.30 h. L’Informatiu.Amb Noemí Vilaseca i Jaume Ribó

17.00 h. L’Asterisc.El repàs de l’actualitat esportiva amb JosepÀngel Colomès i el seu equip.

22.00 h. Nova Orleans - Solsona,(repetició)

MARTÍ ABELLA és arquitecte tècnic, responsable dePromoció i Comunicació de Foment de Ciutat Vella iportaveu del grup d’El Comú a l’Ajuntament de Solsonades de l’any 2003. El 1985 arriba a Ciutat Vella peractivar l’Oficina de Rehabilitació i des d’aleshores totel seu treball gira a l’entorn de la renovació urbana delcasc antic de la ciutat. El 1988 participa en la creació,a iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona, de l’empre-sa Promoció de Ciutat Vella, S.A. Ha participat en fò-rums sobre la intervenció en centres històrics i ha fetescrits i exposicions en què es mostra la transformaciódel nucli antic de Barcelona.

Programació de Solsona FM 107’5

20.00 h. L’Informatiu. (repetició)Amb Noemí Vilaseca i Jaume Ribó

Dilluns, 9 del matí.l’Asterisc (repetició)

Dimarts, 11.00 h. matíEl Vermut (repetició)

Cada dia 20.30 h.El Rebost dels Contes .

Diumenge De Dilluns a Dijous

62 438-Divendres, 28-10-2005

Un treball de Televisió de Manresa i und’una televisió suïssa guanyen els premis Actu-al de TVC. En un acte celebrat al Palau de laMúsica Catalana, dimecres, es va fer el lliura-ment de la 14a edició dels premis Actual, queconvoca Televisió de Catalunya. En aquesta edi-ció, ha resultat guanyador del premi ActualCatalunya el treball Narcisos, de Televisió deManresa, dirigit per Núria Sala i Dani Sala. Elpremi Actual Internacional ha correspost al treball Nightmaresfrom Iraq, de la Television Suisse Romande, dirigit per StevenArtels. Aquesta televisió és habitual d’aquesta convocatòria ija es va endur el mateix premi l’any passat, amb el treballWarriors for Hire, i el 1991, amb Haití, l’espoir des damnés.

Entre les peces presentades al l’Actual Catalunya, es va

El reportatge “NarciSoS” obra de Núria Sala i Dani Sala,guanya la 14a. edició del Premi Actual Catalunya

Núria Sala, d’Olius (Solsonès) ens fa reflexionar sobre la importància de l’aspecte físic en la nostrasocietat. El premi està dotat amb 5.000 euros.

Televisió Ramon Estany

rebre un reportatge sobre la cultura catalana al’Alguer, de Catalan TV, i el jurat va voler va-lorar especialment la tasca d’aquesta televisióamb una menció. Els premis Actual es vaninstituir en memòria d’un equip de reporters del’espai Actual que van morir d’accident quanestaven fent un reportatge.

La Marató de TV3 del 1999 possibilita56 projectes de recerca en trasplantaments amb

3,8 milions d’euros. En el marc del VI Simposium de la Fun-dació Marató de TV3 es van presentar ahir els resultats delsprojectes de recerca finançats amb la recaptació de l’any 1999,dedicada als trasplantaments, que van permetre el finançamentde 56 projectes de recerca biomèdica dotats amb 3.885.668euros. La consellera de Salut, Marina Geli, i el director generalde la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i president dela Fundació, Joan Majó, van destacar l’aportació social de latelevisió pública catalana. Majó va reflexionar sobre una ma-rató que ja és adulta, i té una línia estable i fixada, amb objec-tius mèdics i socials.

Els Sants de la setmana Divendres, 28 Sant Simó (el Zelador), de Canà deGalilea, i sant Judes, anomenat també Tadeu (invocat enles causes difícils). Sant Silvi; santa Ciril·la.

Dissabte, 29 Sant Narcís. Santa Eusèbia; beat Miquel Rua.

Diumenge, 30 Sant Marcel i els seus fills Claudi, Ruperti Victorí; santa Eutròpia; santa Zenòbia.

Dilluns, 31 Sant Alfons (Alonso) Rodríguez; sant Quintí;sant Volfang; santa Lucil·la.

Dimarts, 1 Tots sants.

Dimecres, 2 Commemoració de tots els fidels difunts.

Dijous, 3 Sant Martí de Porres. Sant Ermengol; sant PereAlmató. Els innombrables màrtirs de Saragossa; santaSílvia, mare de Gregori el Gran; sant Malaquies.

FRÀGILS (EN CATALÀ)• Dissabte, 29 (11 nit)• Diumenge, 30 (2/4 de 8 tarda)• Dimarts, 1 novembre (5 tarda)

LA MADRE DEL NOVIO• Divendres, 28 (1/4 d’11 nit) dia de l’espectador• Diumenge, 30 (5 tarda)• Dilluns, 31 (1/4 d’11 nit)• Dimarts, 1 novembre

(2/4 de 8 tarda)VA

L per

0,50 E

uros

per la

compra

d'una

entrad

a

FRÀGILS

LA MADRE...

CINEMA

13 ANYS APTA

63438-Divendres, 28-10-2005

Horòscop www.jovesapiens.ad

Àries (21-3/20-4)Déu ni do, quina setmaneta portes... surts d’unrefredat per caure en un altre, els virus tampocno et deixen tranquil.la del tot, però amb una micade relax i una manteta calentona, marxaran totsaquests virus i refredats.

Taure (21-4/20-5)La vida és una festa! teniu l’energia a tope i ussurt per tots cantons. Aquesta setmana serà per-fecta per començar a plantejar nous projectes decara al futur

Bessons (21-5/21-6)Poseu una miqueta de calma a la vostra vida quel’alteració no és bona!! deixeu anar els pardalsdel cap, i poseu els peus a terra, aquesta setma-na millor que no us arrisqueu a donar idees.

Cranc (22-6/22-7)Aquesta setmana, la família i els amics semblaque us giren l’esquena, què has fet? pensa duesvegades abans de dir el que penses... no tothomha de pensar sempre el que tu penses.

Lleó (23-7/22-8)Necessites un “Kit-kat”. El fred no us deixa pen-sar gaire bé les coses, busca la teva pau interi-or. Aïllar-te durant uns dies t’ajudarà a calmar-te i agafar forces per tornar a treballar amb mésganes que mai.

Verge (23-8/21-9)Teniu molta feina!! una feinada que fa por, però tran-quils, que la setmana que ve, això ja haurà passat i uspodreu relaxar, un viatget de tres dies no estarà gensmalament, disfruteu-lo

Balança (22-9/22-10)Portes uns dies que et costa molt centrar-te.Res que no es pugui solucionar, potser aquellapersona que us fa gràcia no acaba de fixar-seen vosaltres i això us fa estar de males.

Escorpí (23-10/21-11)S’acosta el vostre aniversari? doncs tireu la casaper la finestra, és una bona època per celebrar-ho a tope! a vosaltres els anys no us pesen i hoheu d’aprofitar. Disfruta de la vida!

Sagitari (22-11/20-12)Què us passa? no teniu el cap clar, aquests diestot us fa mal, físicament i emocionalment... noestàs per tirar coets, però anar al metge no ésuna pèrdua de temps, no tinguis por, no és resgreu, una grip, un constipat, ja et dic, res greu.

Capricorn (21-12/19-1)No juguis amb els sentiments del personal que al finales giraran contra tu i ja la tindrem liada! sigues mésdòcil, no et costa gens ser amable amb els demés.Doncs que es noti!

Aquari (20-1/18-2)Tu estàs fatal! no t’agrada gens estar malalt imenys ara, que tens plans per fer moltes co-ses, però si et cuides bé aquests quatre dies,ho tindràs superat. Però no et deixis els Kleenex.

Peixos (19-2/20-3)Teniu la sort de cara, aprofita i compra, aposta,juga, guanya però no et viciïs que aixó duraràuna setmana justeta i ja està. Ah! el temaamors... deixa’l per una altra setmana.

Les 7 diferències

Aquesta setmana ungrup de cuiners es

van reunir peraprendre a

transformar la fruitai la verdura en art.

En aquestesfotografies hi ha 7

diferències, ensajudes a trobar-les?

Passatemps Raquel T.

Celsona 438

Documents

Transcript of Celsona 438